ni un pas enrera! feixisme i faisme · ni un pas enrera! feixisme i faisme llu aparegut de nou el...

Num. 108 - Any III • Epoca III Barcelona« 29 de Juliol de 1933 Número solt: 15 Cts.

O r g a n de la Un ió S o c i a l i s t a de C a t a l u n y aDavant l'entesa burgesa La setmana política

Ni un pas enrera! Feixisme i Faismellu aparegut de nou el fantasma de la crisi. 1 novament el ítui-

tasnia. s'lia esvaït, l'ero allo que no s lia esvaït sinó que resta ambtota l'agudesa üe la realitat, és el let que un dia o uri aure convertiráel- íanutsjim en realitat : l'ëntesa ueis partits burgesos eniront deissocialistes. A l'últim s'han vençut totes les repugnàncies, s'nan sai-vat tots els obstacles ¿niranquejabies, i avui veiem en bona com-panyia retors que en un moment semblaren tan distançais coini'&squerra Üutaiana i el "Partit hadical. Veiem com Lerroux, elconspirador, l'agent monàrquic, el pare espiritual de la «tóanjur-jada», del qual mesos enrera tots semblaven apartar-se com d'ungos empestat, avui és l'eix de totes aquestes forces coaligades pertal de aeciarar 'la batalla als socialistes.

Per a aconseguir això Lerroux necessitava corrompre el partiiradical socialista, puix era aquest el que en un moment donatpodia per tombar la balança. L"intrigant Gordon Urdax ha estatl'agent, immillorable d'aquesta, missió dissolvent, fia despres-tigiat les persones que representaven un impuls revolucionaridins el partit, ha podrit el poc que restava de bo dins els seus ren-gles i uu cop limita la tema, i cal reconèixer que ho ha fet mes-trivolanient, l'ha lliurat íntegrament a les mans de Lerroux, dqlcapitalisme unit contra la ciasse obrera. Però ha fet més encara,lla aconseguit contaminar l'Esquerra Catalana, la qual ha arribatal cim de la seva descomposició moral en declarar-se, per boca delseu líder senyor Companys, identificada amb la política de GordonOrdax.

Aquesta entesa significa el començament d'una època difícil per ala classe obrera. La burgesia està disposada a apoderar-se del poderper tal d anul·lar o neutralitzar tots els avenços i tota la relativallibertat que la classe obrera ha aconseguit de la participació delssocialistes al Poder. En aquest sentit el discurs del company LargoCaballero del passat diumenge fou un crit d'alerta i un adverti-ment seriós a la burgesia irreflexiva que pensa servir-se delPartit socialista i de la U. G. T. com d'un instrument dòcil a lesseves mans.

•El Partit Socialista, al jreu de grossos sacrificis, ha aconseguitintroduir en la República« els canvis que possibiliten el desenrotlla-ment evolutiu, incruent del progrés que d'una manera ineluctableel proletariat ha de seguir. Si és la pròpia burgesia la que tancnaquests camins, és a ella i no a nosaltres, sobre qui recaurà tota laresponsabilitat històrica del que pugui passar.

.El que els obrers han aconseguit de la República no estan pasdisposats a deixar-s'ho prendre, puix són coses tan lligades amb laseva pròpia llibertat i la pròpia vida que per elles es jugaran una ialtra. Ja ho hem dit diverses vegades : si per una dictadura calguésdecidir, preferim la nostra. Aquesta és la consigna del proletariatsocialista espanyol. Però entretant, la formulada per Largo Caba-llero, d'crdre més immediat: Ni un pas enrera!

La gravetat del momentReproduïm de «La Rambla», les següents apreciacions del company Co-

pany Comorera sobre el moment polític actual :—Comencem a pagar els errors del començament. El temps perdut cantant

himnes i ensenyant al món meravellat la imatge de la nostra "revolució" bonaminyona, ens fa falta ara.

Podrem refer-nos d'aquells? Podrem reguanyar aquest? Les dues preguntessintetitzen i simbolitzen el moment polític actual. Una resposta negativa seriala catàstrofe.

Els perills que amenacen l'obra tot just començada provenen més de nos-altres que de la reacció. I, tanmateix, aquesta no és menys preable.

La República ha irritat i no ha extirpat. Totes les classes i les castes omni-potents sota la monarquia han estat mortificades per la República, però noanihilades. Substantivament, el poder defensiu i ofensiu de la reacció ens apa-reix més sòlid i més coordinat, amb una audàcia que prova la imbecilitatnostra.

Però en quantitat i en extensió, el poder reaccionari no ha augmentat.L'augmentem nosaltres a mesura que, emmirallats, ens empetitim.

I ens empetitim en progressió accelerada. I en proporció directa a les difi-cultats que nosaltres mateixos ens hem posat en el camí, per la nostra porugue-sa, pel nostre infantilisme democràtic, que ens van impossibilitant tot mo-viment.

Estem en el période del sabotatge silenciós. Si no en sortim aviat cauremen el no-res. I deshonoráis.

La llei és un tros de paper que, s'esmicola en l'engranatge burocràtic. L'or-dre ens fereix a nosaltres, posat Bh mans dels instruments de l'Estat no de-purats. La revolució és una paraula parlamentària i, de vegades, periodística,que esdevé contra-revolució a l'hora dels fets. La justícia es compra i esven i s'ha convertit, sota el signe d'una República d'ingenus, en la més fe-cunda indústria nacional. I l'Autonomia no és símbol, sinó regateig.

I.és aquesta oposició entre 1 propòsit i el resultate, entre l'ideal i la realitatla fosca autèntica de la reacció, la raó profunda de l'enrariment psicològic queja ens ofega.

Som encara a temps per a aixecar la nostra moral? Vet ací la qüestió.Jo crec que sí, sempre que posem tot seguit mans a l'obra. Com?Trencant a cops de destral la xarxa burocràtica, militar, clerical, patronal,

"cortesana" que immobilitza la República i l'Autonomia. No de manera ver-gonyant, llançant al carrer organitzacions clandestines de tèrbola formació, decomandament més tèrbol encara 1 de finalitats potser inconfessables, • sinóde maner » oberta, integral. Tocant a un autèntic i abrandat sometent. Dema-nant al poble l'esforç que sempre ha estat disposat a donar i que, amb deses-peració, ha vist que ningú no ha gosat demanar-li.

O això o resignem-nos a comptar els quilòmetres que hi ha, d'aquí a la fron-tera, i recíimutem, d'entre nosaltres, en un estúpid càlcul de probabilitats, quantspodran urrlbar-hi!

Justícia de casta.-Un menjafrares com n'hi han moltsL'agitació agrària a l'Urgell

La setmana ha començat agita-dament. En totes les ciutats d'Es-panya la policia es mobilitzà. Enc,razzies» rapidíssimes agafà cen-tenars de conspiradors.

Aquesta no és una conspiraciócom les altres.

En el curs de les altres conspi-racions, algú s'amagava. Així, elió d'agost s'amagaren faistes iMarch-Lerroux. Així, el 8 de ge-ner s'amagaren els sagrats cors iMarch-Lerroux. Però aquesta vol-ta., resolts a donar l'empenta de-cisiva, anaven a sortir de bracetaristòcrates i faistes. En l'ombra,encara, els corbs de March-Ler-roux.

L'ex-marquès i el pistoler, l'ex-duc i l'atracador, el militar retirati peixat per la República i el fais-ta, junts, en monstruosa barre-ja, són a la presó.

Es la confirmació plena del quevenim afirmant des que surt Jus-TlciA SOCIAL: la F. A. I. és unaorganització coatrarrevolucionà-ria, nodrida de Joves exaltats imalaltissos, almerys mentalment,i comanada per aventurers a soude.la reacció. • - - r ^

La pregunta tan insistentmentrepetida per nosaltres, ¿ d'on sur-ten els diners de la F. A. I. ?, jaté una contestació categòrica.

Es la monstruosa a l i a n ç a

F. A. 1.-feixisme, que tot ho con-firma, que tot ho prova.

Els descreguts, els ingenus, novoldran, encara, obrir els ulls a.la realitat? No voldran, tampoc,almenys, cercar causes i escatir lesconseqüències ?

Cada bomba de la F. A. 1. ésuna esperança de la reacció. Cadaatemptat de la F. A. I. és unavenç efectiu de la reacció. Fais-tes i monàrquics, després de tan-tes bombes i de tants atemptats,consideren prou madur l'esperitpúblic per a arriscar-se a donar elcop definitiu?

Cal rectificar mètodes i proce-diments. La F. A. I. s'ha col·lo-cat voluntàriament al marge de lallei, i els avantatges de la llei hand'ésser-li negats. El feixisme nai-xent usa i abusa de les llibertatsdemocràtiques, per a anihilar-les,i els avantatges de la democràciahan d'ésser-li negats.

¿ O continuarem, com fins ara, icom si els signes no fossin prou imassa eloqüents, suicidant-nosuna mica cada dia?

Als paisans de Castilblanco elsha jutjat un Consell de guerra.

Als militars del io d'agost elsha jutjat un tribunal civil.

Els militars han sentenciat qua-

Els camperols de Girona protesten dela llei de conflictes de conreu

Pels Sindicats agraris de la ComarcaGironina ha estat tramès al companyComorera el següent document delqual en serà donat compte al Parla-ment de Catalunya en una pròxima in-.terpel·lació de la nostra minoria :

«A la reunió feta pels Sindicats tietreballadors agraris de leg terres deGirona, s'acordà per unanimitat ele-var al Parlament de Catalunya, permitjà del company Comorera, la se-güent protesta:

Els que subscriuen, Presidents i Se-cretaris, respectivament, de les enti-tats Sindical« aïraries que s'esmenten,en nom i representació especial delsSindicats interessats, protestem enèrgi-cament de la incomprensió demostra-da per la Comissió del Projecte de lleide solució dels conflictes d'arrenda-ment, eh no acceptar les proposicionsi projecte raonat i ben fonamentat,formulats i defensats pel company Co-morera, per tal que fos inclosa en lleila solució del problema promogut pelsconflictes d'ordre social, econòmic i na-tural que afecten els treballadors delcamp de Girona. Protesta que femconstar palesament en pacte establerti la ratifiquem i fem manifesta, acor-dant donar la consigna a tots els afi-liats dels Sindicats i a tots els arren-dataris i explotats en general que, nopaguin cap quota d'arrendament deterres, fins que siguin degudament ate-ses les. necessitats. que sofreixen elscamperols de les terres de Girona, enllur caràcter de subarrendadora, mit-gers, rabassalres, artlgaires i altres.

A Figueres, a 29 de juny de 1933.—Pel Centre Agricola Social de Fortià :Cabrafiga, President; Salas, Secreta-ri.—Pel Sindicat Agricola de Cabanes :Noguer, President; Serra, Secretari.—Pel Sindicat Agricola de Vilanova dela Muga: Moles, President; Moles, Se-cretari.—Pel Sindicat Agricola de Riu-doms; Palomer, President; Vicenç,Secretari.—Pel Sindicat Agrari de laComarca Colomenca de Santa Colomade Farnés: Palau, President; Bus-quets, Secretari.—Pel Sindicat Agrari

de la Comarca Colomenca, Comitè lo-cal de Sant Miquel: Albo, President;Gascons, Secretari.—Pel Sindicat Agrí-cola de Castelló d'Empúries : Noraset,President; Salieras, Secretari. — PelSindicat Agrari de la Comarca Colo-menca, Comitè local de Sant HilariSacalm : Font, President ; Mas, Secre-tari.—Pel Sindicat Agrari de la Comar-ca Colomenca, Comitè local de Vidre-res: Saly, President; Vergés, Secre-tari,—Sindicat Agrari de la ComarcaColomenca, Comitè local d'Osor: So-là, President; Secretari, Porra.—Per laUnió de Defensa Agrària d'Anglès:Cases, President; Gelada, Secretari.—Sindicat Agrari de la Comarca Colo-menca, Comitè local de Riudarenes :Roca, President; Palau, Secretari. —Pel Sindicat Agrari de la Comarca Co-lomenca, Comitè local de Viloví d'O-nyar, Martorell, President; Masmartí,Secretari. — Per l'Agrupació SocialAgrària de Banyoles i la seva comar-ca: Salvatelia, President; Roura, Se-cretari.—Per l'Acció Social Agrària delDistricte de Cornellà del Terri: Colo-mé, President; Arbiré, Secretari.—Perl'Acció Social Agrària de Besalú i Co-marca: Juncà, President; Belateli,Secretari.—Per l'Acció Social Agràriade Moià de Montcal i Comarca : Pru-jà, President; Vergés, Secretari.

Com es pot veure, la classe proletà-ria del camp de Girona està al costatde la II. S. C., puix en ella veu el millorintèrpret de les seves reivindicacions.Prova també d'això fou l'acte celebratdiumenge passat a Empúries, amb as-sistència de tots els Sindicals de l'Em-portlà, en el Quftl el company Como-rera fou objecte d'una gran manifes-tació de simpatia per la campanya de lanostra minoria parlamentària a favordels explotats del camp, simpatia iadhesió que es va estenent per totesles contrades catalanes, en les qualsben aviat el Socialisme haurà presarrel per sempre.

Amunt, treballadors del camp! Vos-altres al costat de la U. S. C. i laU. S. C. al costat vostre! El camí dela vostra emancipació ha començat

tre penes de mori i una dotzenade cadenes perpètues.

Els jutges civils han sentenciat14, ió i 7 anys de presó, i decre-tat la llibertat de la immensa ma-joria.

Dues penes, dues mesures.A major ignorància del delicte,

major pena.A major consciència del delicte,

menor pena.Mataren els de Castilblanco.

Mataren els del io d'agost. Ma-taren aquells en un moment de bo-geria col·lectiva, emportats sub-conscientment per un mil·leni demisèria i d'oprobi.

Mataren aquests fredament,abusant d'unes armes, d'unes ar-mes propietat del país, i de ladisciplina que costà la vida atants soldats enganyats.

I les sentències ja les veieu !. .Com no ha de descoratjar-se el

poble ? Com no ha de murmurar .fins i tot maleir ? Com no ha detenir força i arrels el movimentfaista que s'alimenta, precisa-ment, de sensacions primàries, desentiments simples, dels fets con-trastats amb brutalitat repetida ?

No hi haurà manera de sortird'aquest fatal «impasse»? Noes dedicaran els líders de la Re-pública, a trencar motllos, a pres-cindir d'ícintereses creados», de«derechos adquiridos)), d'agafarjutges i magistrats i fer-los comprendre, a les males, qut- som unaRepública i no un país de negres f

Ó esperen, els líder.--, poder-seaconsolar mútuainenf en qualsevolciutat llunyana í'iem-ie- »Ah, sihaguéssim !\t ^iyò, i allò, i el nemés enllà...» ?

• » »

Aiguader, alcalde de Harceio-na, és filofaista i un acreditatmenjafrares.

Aquestes dues qualitats «revo-lucionàries» no l'han privat de«celebrar» el dia de Sant Jaume,el seu Saní, i de fer-lo celebrar alsaltres. Car, per Sant Jaume, noes treballà a l'Ajuntament. Itampoc a la Generalitat. I hi ha-gué una gran festa a Sitges.

—Per molts anys, Jaume ! -com li diuen, tustant-lo amb un-ció els anarquistes del seu «en-tourage».

I que un Ham t'allunyi de l'al-caldia de Barcelona!...

Per comediant !...

L'Urgell ha viscut dies d'agi-tació. De tots els pobles, el méscastigat ha estat Bellvís. Aquestsdies tots els conreadors de l'Ur-gell han reviscut escenes correntsabans de la. República. Com si nohagués passat res. Com si conti-nuessin en el poder els mateixoscacics tradicionals.

Han volgut els conreadors ur-gellencs, i aquesta aspiració ésunànime i antiga, tallar els abu-sos de la Companyia del Canal,obligar-la a pactar, a suprmir elpagament en fruits per a fer-hoen metàl·lic i segons la quantitatque de comú acord es fixi. I re-cordant l'exemple dels rabassaires

(Passa a la pàg. 2)

2 — JUSTICIA SOCIAL

Dtl diseur« de Largo Caballero

Paraules als socialistesd'Espanya

EL SENTIT DE LA COL·LABORACIÓ SOCIALISTA

«Hemos venido a colaborar a la proclamación de una República para haceruna Constitución flexible, susceptible de que un partido revolucionario comoel nuestro, que quiere hacer una transformación de la sociedad en absoluto,socializando los medios de producción, lo pueda hacer con arreglo a sus pre-ceptos y u las leyes. Eso no lo podia hacer dentro de la monarquía. Y hoy laConstitución, si no recuerdo mal, en su articulo 44, permite que se llegue a lasocialización de la propiedad. Permite la nacionalización de las industrias ;permite el control del Estado en el desarrollo de las industrias. Y nosotrosdecimos: Hemos contribuido a esto, ¿para qué? ¿Para beneficiarnos nosotrospersonalmente? No; hemos contribuido a esa transformación para hacer unCódigo jurídico en nuestro país que nos permita poder llegar a nuestras aspi-raciones sin violências grandes, sin grandes derramamientos de sangre. Lasqueremos lograr legalmente, si es posible ; pero si estos señores nos dioen quepor ser obreros, por ser socialistas, por ser un partido de clase, no podemosgobernar, nos echan fuera de todas las leyes, y si no nos permiten conquistar«1 Poder con arreglo a la Constitución y cotí arreglo a las leyes, tendremos queconquistarlo di' otra muñera.»

COM A REPUBLICANS I COM A OBRERSKLS SOCIALISTES TENEN DRET A GOVERNAR

«Hay quien dice : «Ya la República está en marcha, y, como es Repúbli-ca, debemos gobernarla los republicanos.» ¿pero qué somos nosotros? ¿Esque porque somos socialistas no somos republicanos? Hace poco bacia re-ferencia al primer punto de nuestro programa mínimo : Supresión de la mo-narquía. Nosotros, por ser socialistas, somos republicanos; si es simplementepor el título de republicanos, tenemos el mismo derecho que puede tener otrocualquiera a gobernar el país. Pero hay quien dice : «No , no ; ustedes son unpartido de clase. Y como son un partido de clase, no pueden, no deben ustedesgobernar con los partidos republicanos.» ¿Qué significa esa declaración? Por-que nosotros no negamos que defendemos a la clase trabajadora principalmen-te, al mismo tiempo que defendemos los intereses generales del país. Pero esadeclaración quiere decir que si nosotros somos defensores de los intereses dela clase obrera, ellos serán defensores de los intereses de la clase burguesa.Si nosotros, por defender mas principalmente los intereses proletarios, estamosincapacitados de gobernar los intereses del país, los del lado contrario estarána la Inversa, en la misma situación. Claro que no es esa la realidad; la reali-dad es todo lo contrario, pues en un Gobierno como el actual se hace unapolítica do transacción. Pero ellos argumentar, así : somos un partido de clase.¿Qué quiere decir eso? ¿Es que a la clase obrera no se le va a permitir go-bernar, siempre que lo haga con arreglo a la Constitución y a las leyes del país?¿Es que se le repudia, por ser clase obrera, para la gobernación del Estado,si esta clase obrera procede con arreglo a la Constitución y a las leyes vigen-tes? | Ahí, esto es muy grave. ¿Es que vamos a volver otra vez a los partidoslegales e ilegales, ya que no en la Constitución, en la práctica de cada día?A nuestro Partido, por ser partido obrero, partido de clase, como ellos dicen,¿se le repudia para la gobernación del Estado, permitiéndolo la Constitución.permitiéndole las leyes? ¿Adónde se le empuja?»

iKLS IMPERATIUS DE L'OPOSICIO

«Si estando en el banco azul no satisfacemos las ansias del proletariado,con dejarlo se ha terminado; pero si en la oposición no satisfacemos esosdeseos, sobrevendría el apoliticismo, el desmayo en la masa obrera, la deserciónal anarquismo. Ello constituirla la demostración de la inutilidad de la acciónpolítica, y eso no se puede hacer ni se puede esperar de nosotros. En la opo-sición es donde hay que cumplir con más severidad los debres de socialista.Fíjense todos los elementos que quieren que nos vayamos del banco azul en lasconsecuencias que esto puede tener, porque, además, no crean que a nosotrosnos van a engañar con aquello de que hay que establecer la armonía republiccana para poder gobernar en republicano. ¿Armonía republicana ahora?Lo cual quier decir que no la había antes. Si no la había antes no ha sidoningún absurdo el que los socialistas hayamos tenido que participar en siPoder. Por algo hemos participado y por algo tendremos que participar un pocomás de tiempo. No crean los que hacen esa campaña periodística contra lossocialistas que somos hombres insensibles; creo'que. para desgracia de elloe,no lo somos. No somos hombres insensibles; pero lo que pasa es que ya esta-mos muy acostumbrados a esas campañas y a conocer los móviles poique esascampañas se hacen, y ya hemos llegado nosotros a delimitar bien cuándoson campañas que están inspiradas en un interés nacional y cuándo son cam-pañas que están inspiradas en un interés de Empresa.»

DAVANT LES EXIGÈNCIES BURGESES, NI UN PAS ENRERA!

« ¡ Qué menos puede hacer una República que, cuando rija el ministerio deTrabajo un socialista, mejorar los salarios sin exageración! Y hasta se llegaa lo siguiente : en una provincia cercana a la de Madrid había salarlos de dospesetas. Eso es : en Guadalajara. ¿Sabéis lo que han hecho los patronos alresolverse las bases aumentando ligeramente tales salarios? Pues han cesadoen sus negocios Querían, por lo visto, que siguieran los obreros trabajando pordos pesetas. ¡Y luego pretenden que sean cultos, que sean fuertes para Ir alservicio militar a defender a la patria ! ¡ Y luego quieren celebrar a bombo yplatillo la fiesta de la raza y hablan de defender la ndependenc4a nacional!

¿Quieren mantener a los trabajadores en una servidumbre económica, ali-mentándolos mal, teniéndolos famélicos, y después entregarlos como carne decañón al enemigo? Nosotros, a quienes se acusa de antipatriotas, somos losmás patriotas del país, porque queremos elevar cultural, moral y materialmenteal pueblo, que es la base fundamental del país. Y a eso aspiramos y por eso senos critica, y por eso se nos censura, y por eso se nos odia.

Y yo digo, camaradas, que planteada la cuestión como está, no podemosretroceder ni un milímetro. Nosotros somos hombres razonables, y" allí dondese nos haga observar una injusticia o una sinrazón estamos dispuestos a recti-ficarla. Pero cuando insidiosamente se nos quiere colocar en la situación queixlgunos ñor? quieren colocar. ¡ ni un paso atrás ! »

La SetmanaPolítica

(Ve de la pày. l)

i veient en el poder el mateix par-tit que alenta els rabassaires en lalluita contra els abusos de la pro-pietat i que els aconsellà que fes-sin, el que feren i que legalitzà,després, els fets consumats, es ne-garpn a lliurar la novena als em-pleats del Canal.

Però les conseqüències han es-tat molt distintes. En aquest cas,oi partit majoritari s'ha sentitautoritari i a. l 'actitud dels pa-gesos de l'Urgell ha respost amh

la guàrdia civil. I ha estat laguàrdia civil mobilitzada ambordres severíssimes, la qual cosaels ha imposat el compliment es-tricte del contracte. I són els de-legats del govern, el governadori el comissari els que, vençuda laresistència, priven de l'aigua ifins de la terra als més «revol-tosos)).

Ara els contractes són sagrats !No sabem què en pensaran els

rabassaires. Però, realment, no sesenten solidaris dels companys del'Urgell, tan explotats, almenys,com ells ?

Prompte ho sabrem, i en el Par-lament.

J . COMORERA

Impressióparlamentària

(Session» 4el 18 »I 31 d* Juliol)18 de juliol. Repreta, en plena caní-

cula, de les sessions parlamentàries,amb escassa assistència de Diputats.En» temem, que la manca d'assistèncias'anirà accentuant encara, la calor aju-dant, si en una forma o altra no s'M"posa remi.

Tanmateix agüeita sessió constituiràindubtablement una lita en els tmals del'incipient —o retncipient, com us pla-out— parlamentarisme oatalà, posat giteen ella i reunida la Cambra en sessiósecreta s'acordà denegar el suplicatoriper al processament del companys Co-morera pel suposat delicte d'injurio,contra el magnifie senyor i#rroux. ElParfument català, vetllant pels seusfurs, ha clos així amb sòbria elegànciaFincldent promogut amb sel "jovinis-ta" pel ja cèlebre D. Jovino.

Setió del 10. Pugilat amistas, de fran-ca conllevancia, entre la Lliga t él Con-seller 4e Governació a propòsit de l'or-

.dwB públic. Un intent d'intervenció delcompany Comorera per tal de posar eldit a la veritable llaga de la Qüestióés inexorablement evitat per la Presi-dència amb un eel digne de millorcausa. La mateixa sort corre un intentdel company Fronjosà el gual s'ha delimitar, en conseqüència, a denunciaramb valentia unes anomalies en unainstal·lació industrial de la ciutat deManresa.

En la sessió del dia 20 el companyComorera, en un prec al Conseller deGovernació, planteja la qüestió de l'or-dre public en els seus veritables termesi, en un parlament sòbriament serè, cri-da l'atenció del Govern i del partitmajoritari sobre les conseqüències ne-cessàriament funestes de la políticad'acció clandestina, empresa per sig-nificats elements de l'esmentat partiten detriment, fatalment, de Pautorltati prestigi del Govern i, en definitiva, deCatalunya.

A continuació el company Fronjosà,amb la seva habitual fogositat i valen-tia, explana l'anunciada interpel·laciósobre el conflicte del ram de construc-ció.

Fa un breu historial del conflicte,que compara al dels ebenistes, i asse-nyala, amb la seva experiència en ques-tions sindicals, com una de les causesde l'esmentat conflicte l'actitud de de-terminades autoritats—entre elles l'al-calde de Barcelona— que en llur exces-siva benevolença amb els elements /oïs-tes van fins a la ratlla de la complici-tat.

El company Comorera consumeix untorn en contra derla totalitat del pro-jecte referent a la"creació d'una caixade crèdit agricola i cooperatiu. Combatel projecte per moderat i, en una mag-nífica exposició del moviment coopera-tiu d'ençà dels seus inicis, expressa ".Ique hauria d'ésser al seu entendre lainstitució que la Generalitat es proposacrear.

En la sessió del divendres, la perfi-diosa bonhomia del company Ruisamarga novament l'existència de laparella Casals-Cases Brte amb la, qües-tió de l'atur forçós i de la conferènciatripartita.

A continuació el company Comorera.enmig de les interrupcions i les desvia-cions demagògiques del Conseller de Sa-nitat, que fins i tot en matèria de sani-tat no sap estar-se de manifestar-se coma anti-marxista i Jilo-feteista, explanala seva interpellació sobre el preu delsespecífics, en compliment d'un acorddel darrer congrés de la V. S. C., unextracte de la qual trobaran els lectorsen aquest mateix número.

El «enyor Dencas dónalliçons de dignitat

políticaAl Parlament de Catalunya. El com-

pany Comorera interpel·la el capitàDencas sobre el preu dels específics.Demana enèrgicament la derogació delfunest decret de Martínez Anido. Eslamenta que malgrat la bona disposiciói els bons oficis de l'aleshores DirectorGeneral de Sanitat, company Pascua,el Ministre de la Governació, cedint apressions ocultes, no derogués aquelldecret.

I salta Dencas, impertinent 1 irre-flexiu com sempre:

—(Doñea, de trobar-me en el cas delsenyor Pascua, hauria dimitit 1...

No cal, Dencas, que us trobeu en ellloc del company Pascua, per dimitir.Cal només que us trobeu en el vostrepropi lloc. I tenir un xic més de sen-sibilitat i contenció. Doncs, ¿no ha es-tat el senyor Dencas, capità d'esca-mots, desautoritzat en el Parlamentmés de dues vegades i ha continuat,impetèrrit, en el banc roig com quisent ploure?

Federació Comarcalde Barcelona

Cada dimarts 1 divendres, de nou adeu del vespre, el Tresorer de la Co-marcal, company Mateu, es trobarà ala Central per a expendre els segellsconfederais a les Seccions de la U.S f»

. Vy.

Congros d'UnificacióSocialista

Ressenya de lei discussionsSessióni. (Dia 15, matí)

DISCUSSIÓ DE PROPOSICIONS

El PRESIDENT obre la sessió a unquart de dotze del matí. vPer no haverUnit encara la seva tascft Jn l'onènciad'Estatuts, es passa a discutir el dic-tamen de la de Proposicions

BOTELLA, per la ponència, mani-festa que aquesta ha aprovat el pri-mer apartat d'una proposició del Dis-tricte UI de Barcelona, que diu així :

Felicitar efusivament al com-pany diputat Comowra per laseva actitud aweayaa» i enér-gica enfront les exigències ve-xalòries del Jutge D. JoviMoFernandez Peña.

Seguidament, després d'una breu de-fensa de la companya Viana, és apro-vada per aclamació una proposta decrear una Escola Socialista.

BOTELLA dóna compte d'una pro-posició de la Secció del CLOT dema-nant el nomenament d'una ponènciamunicipal d'assessorament per a lesSeccions i Federacions.

VILADOMAT la defensa i ROGERla impugna.

Finalment s'acorda donar un vot deconfiança al C. E. perquè en cas denecessitat nomeni dita ponència.

S'aprova la proposició de la Secciódel POBLE NOU de ratificar l'acorddel II Congrés de la U. S. C. de crearun diari, amb l'aditament, proposat pelcompany ARDIACA, d'ampliar amb elscompanys Escorsa i Martínez Cuenca.el Comitè pro-diari nomenat en aquellCongrés.

Després d'una defensa del companyDURAN, s'aprova per aclamació laproposició de diversos delegats d'encar-regar als nostres diputats de la U. S.C. la demanda de derogació del decretde Martínez Anido que prohibeix lavenda dels específics a menys valorque el marcat.

BOTELLA dóna lectura a tres pro-posicions d'ordre sindical, les qualsdeclara ecceptades per la ponència.

SALES s'adhereix a dites proposi-cions.

GRANIER - BARRERA s'adhereixtambé a les proposicions. Recorda latàctica seguida pels mutants de la U.S. C. dintre la C. N. T. per tal d'acon-seguir la rectificació dels procedimentsd'aquesta i assenyala el gran canvi psi-cològic que ha experimentat el prole-tariat català a favor de la U. G. T.davant la impossibilitat de fer recti-ficar els mètodes de la C. N. T,

Assenyala alguns errors de tàcticaen que al seu judici ha caigut la U. G.T., però expressa el criteri que ja hanestat completament corregits, cosa perla qual avui els militants de la U. S.C. veuen en la U. G. T. la veritablecentral sindical revolucionària de Ca-talunya, a la qual estan disposats aajudar i engrandir.

Es dóna compte d'una proposició sig-nada per Jové i altres delegats dema-nant l'ajornament d'aquesta discussiófins després de l'aprovació total delsEstatuts. Després d'ésser breument de-fensada pel company JOVE, el Congrésaprova aquesta proposició.

JOVE defensa una proposició encar-regant al C. E- la redacció d'una cridaals partits afins per tal de formar unfront únic contra el feixisme.

FLORESVI assenyala els perills desemblant intent 1 es mostra pessimistaen els resultats pràctics que es puguinobtenir.

JOVE rectifica i la proposició s'apro-va per unanimitat.

La ponència dóna compte de duesproposicions, una de la Secció del Dis-tricte VIII, l'altra del company Martí-nez Cuenca i altres, demanant que elsque exerceixen càrrecs en els JuratsMixtos estiguin inclosos en la llei d'Ac-cidents de Treball. S'aprova la segonaper incloure l'esperit de la primeradeixar-lo més precisat.

S'aprova així mateix una proposicióque demana que la nostra minoria par-lamentària catalana elabori un con-traprojecte a la llei d'Arrendamentsrústics que ha presentat el Govern.

Diverses proposicions de caràcter in-terior són acceptades per la ponèniaper tal d'ésser incorporades al Regla-ment interior del Partit.

CARQUES defensa una proposicióde Canet de Mar instituint la DiadaSocialista en commemoració de la da-ta d'aquest Cortgrés d'Unificació i l'e-dició amb tal motiu de segells pro-vic-times del feixisme.

La Ponència rebutja la proposiciómenys l'apartat referent a la creacióde segells, els quals es destinaran a re-captar cabals per al diari de la U. S.C. Aixi ho aprova el Congrés.

Es rebutjada una proposició de Sa-badell demanant la incautació dels edi"ficis religiosos destinats fins ara a en-senyament, per entendre que això jafigura -dins el programa minim delPartit i els nostres diputats tenen Jal'obligació de fer semblant demanda.

DISCUSSIÓ DELS ESTATUTS

Es reprèn la discussió dels Estatuts.S'aprova l'article 12, sense esmenes.

Sobre el 13 s'accepta una de Canet

de Mar. El 14 s'aprova després d'ha-ver rebutjat una esmena de Sitges. LaPonència rebutja una esmena de Sit-ges a l'articla 15.

DURAN la defensa. Demana que en11« congressos extraordinaris no M pu-gnin tractar assumptes urgents.

RUIZ, per la Ponència, assenyala queaixò seria limitar la sobirania dels pro-pis Congressos. S'aprova l'article i que-da -rebutjada Vermena.

A prosposta de BISCARRI es suprimeix l'article 16.

Són aprovats «enee discussió «ta arti-cles 17, 18, 19, SO.(axjuest amb lanavaredacoó propasad» per la Ponència re-collint l'esperit d'una esmena de Man-resa) fins el 34.

ROURE I TORENT defensa una es-mena de Barcelona Vella a l'article 28,demanant la substitució de la denomi-nació President per la de Secretari Ge-neral.

JOVE exposa el seu vot particular aldetamen majoritari de la Ponència, fa-vorable a la denominació de secretarte.

RUIZ contesta els oradors. Fa re-marcar els inconvenients pràctics 1 d'or-dre legal que aquesta denominaciócomporta.

Per 61 vots contra 28 es rebutjàl'esmena. S'accepta l'esmena de Sitgesreferent als càrrecs de vocal i suaiental Comitè Nactonal del P. S. O. B.

A l'article 26 se 11 dóna una nova re-dacció per adaptar-hi l'esperit d'unaesmena de Mataró.

En l'article 27, a proposta de GAR-CIA, s'acorda suprimir la paraula«sols».

NOMENAMENT DE L'EXECUTIU

En aquest moment el PRESIDENTsuspèn la discussió dels Estatuts perprocedir al nomenament del C. E. apro-fitant la màxima assistència de dele-gats.

RECASENS I MERCADÉ S'aixecaper llegir la terna proposada pels dosComitès fusionaris. Abans saluda elCongrés 1 llegeix una carta de l'Execu-tiu del Partit Socialista Obrer Espa-nyol, en la qual s'excusen, per impossi-bilitat material, d'enviar cap delegatal Congrés. Seguidament llegeix la ter-na proposada, que és acollida amb unallarga ovació i aprovada per aclama-ció.

D'acord amb dita terna, l'Executiude la U. S. C. queda compost així:

President, Joan Comorera; Vice-Pré-sident, M. Martinez Cuenca; Secreta-ri General, B. Folch i Capdevila; Se-cretari d'Actes, Joan Fron Josa; Vice-Seoretari, Antoni Obach; Tresorer,Joan Capdevila; Comptador, RamonPalomas.

JUVINYA, per l'Agrupació de Man-resa, fa constar el seu vot en contra

Seguidament, després d'una pregun-a dits nomenaments.ta de PUJOL sobre incompatibilitats,que és aclarida per la Ponència, el Pre-sident aixeca la sessió a dos quarts dedues de la tarda.

Uoooord.)OMISSIÓ

Per un error de còpia, no es féuconstai1, en el número anterior, l'assis-tència al Congrés d'Unificació Socialis-ta, del company Comas, delegat de laSecetó <Je «ant OMorti.

Mítings i ConferènciesAVUI

Reunió de delegats dels Sindicatsagraris de la comarca, a Girona, ambintervenció del company Comorera.DEMÀ

Conferència de) company Comoreraal Sindicat «El Radium», a Manresa.

Tema : «Política Social».

Míting sindical i cooperatiu al Cen-tre d'Esquerra de Calat

Oradors : Martínez Cuenca i Ardiaca.

Conferència dtl company Fronjosàal Sindicat Agrari de la Comarca Colo-menca de Santa Coloma de Farnès.

Tema : «Qüestions sindicals».AGOST, 4

Conferència del company Comoreraal Sindicat de treballadors del campde Reus.

Tema : «El problema agrari.»

Aplec de germanor socialistaPer celebrar la fusió de tes fouces

socialistes de Catalunya, la Secció delDistricte VIII (Montmany, 24, Gràcia),de la Unió Socialista de Catalunya, haorganitzat una excursió a Les Planes(Font de l'Alba) per a demà, diumenge.

El lloc de reunió serà a l'estatge so-cial de la Secció organitzadora, a lessis del matí o bé a la Plaça de Cata-lunya (estació dels F. C. de Catalu-nya), a tres quarts de set.

Pot portar-se la minestra individual-ment o familiarment, així eom tambées pot adherir-se a diferents grups pertal de fer el menjar col·lectivament.

JUSTICIA SOCIAL — 3

P e d a g o g i a 8 o c i a IL 'Esco la d'Estiu 1933

Aquests dios han tingut lloc a lunostra ciutat les sessions de l'Escolad'Estiu, organitzada per la Genera-litat de Catalunya.

L'objecte principal de la d'enguanyhu estat la «Conversa pedagògica so-bre l'educació moral 1 civica a les es-coles de la República», tema d'indis-cutible actualitat, la discussió del qualera necssàrià per a enfocar els proble-mes que plantegen a l'escola els textoslegals de l'actual República laica.

Els confusionismes que han existit,i·ls titubeigs que s'han evidenciat i lesresistències passives i fins algunes ve-gades actives d'alguns elements hostilsa respectar, per damunt de tot, la per-sonalitat dels infants, pot dir-se que apartir de la conversa pedagògica queacaben de celebrar més de cinc-centsmestres de Catalunya, a la nostra ciu-tat, s'hauran acabat del tot perquè demanera ben explícit» els mestres ca-talans, en gairebé llur totalitat mestresoficials, s'han declarat ferms partida-ris de les lleis laiques del pals, per tolque l'escola, i per consegüent els in-fants, siguin lliures de coaccions, dedogmatismes 1 de pressions alienes al'obra educativa que deuen realitzar.

Ben al revés del que hom creia delmagisteri català oficial, aquesta vega-da ha donat, com altres tantes que po-dríem citar, malgrat haver-hi excep-cons, una prova de sentit professional,d'altesa de mires, i de capacitació quecl fan digne de la confiança popular.

Ningú no ignorava que en el si del'Assemblea hi havia el propòsit demarcar una tendència reaccionària que,de manera molt suau, volia llimar totel que declaradament portés el nom delaic en el text de la ponència.

Doncs bé, malgrat això, malgrat d'a-questa tendència a suprimir textos,fragments i mots, del treball presentatper la majoria de la ponència—treballper tots conceptes meritori com pogue-ren veure els nostres lectors en el textque publicàrem a JUSTÍCIA SOCIALt>n edicions anteriors—, un grup decompanys nostres, situats més a l'es-querra de la ponència—Fàbrega, Oa-bos, Forment. Murla, Gràcia, Cluet,í Lluís—, recolzats per elements afins,presentaren una colla d'esmenes la ma-joria de les quals han estat incorpora-des al text definitiu amb l'aprovacióu voltes unànime de l'Assemblea.

Perquè els nostres lectors vegin l'o-bra realitzada pels nostres companys, il'esperit dels mestres oficials catalans,en reproduirem dues de les més im-portants.

Heus ací la primera declaració, gua-nyada per gran majoria de vols.

«Només pot assegurar als Infantsuna plenitud orgànica i un ambientlliure de prejudicis una organitzaciósocial basada en uns principis d'equi-tat.

L'organització actual de tipus indi-vidualista, basada en el privilegi i enla lluita de l'home contra l'home, nopot satisfer els drets essencials dels

educands, avui reconeguts per tots elsverttuWw educador«.

Vegeu »ra la segona, aprovada j>eracJamació:

«Els assistents a la Conversa peda-gògica sobre l'educació mor»! i cívicaa les escoles de la República, acordenque perquè en un termini relativamentbreu els principis de l'escola laica tin-guin efectivitat a Catalunya, l'Estat,

:d'acord amb la Generalitat, o l'orga-nisme que els pugui substituir, creïun Comitè de laïcisme, la missió del

qual sera la de fer conèixer als mes-tres els acords d'aquesta conversa i ?«revisió de textos escolars.»

A partir d'ara, a partír d'aquestaconversa on més de ciac-ocnts mestress'han declarat partidaris de la supe-rioritat de l'escola laica, on s'han pro-nunciat per un comitè de laïcisme i ons'ha proclaWafqtie^l regim* actual nopot satisfer les necessitats fonamen-tals de tots els infants, es pot tenirla seguretat que la immensa majo-ria dels mestres oficials no estan alservei de la reacció, sinó al servei dela República i dels nostres infants.

Un l l ib re m o d e l - l i eQuan JUSTÍCIA SOCIAL, en el seu

número 104, corresponent a la data delprimer de juliol de 1933, publicava eldictamen sobre «L'educació moral i cí-vica a les escoles de la República», ha-víem ja sucat la ploma al tinter pertal d'escriure unes impressions fresques1 emocionades suggerides per la lectu-ra d'un llibre mentíssim del companyTorroja; el mateix company que tanactivament intervingué en la redacciódel dictamen al·ludit.

Gràcies a la gentilesa d'una distingi-da companya, model de consciència ide sensibilitat femenines, ens fou pos-sible assaborir el xucla-mel d'una obraaltament educadora, humanament sen-tida, vinguda en hora oportuna a ser-vir de guiatge a mestres i educadors.I, per a honorar com cal la veritat,haurem de dir també que sense el precinsistent de la generosa companya queens féu a mans el llibre objecte d'a-quests comentaris, no haurien vistaquestes ratlles la llum, per estimar-ies indignes d'una obra tan bella 1 acv.-rada.

«La Educación moral y civica en laEscuela actual» és el títol del volum.Comparem-lo amb el del dictamen queaparegué en aquesta mateixa publica-ció socialista 1 no ens costarà, el menoresforç establir un parallel entre l'un il'altre. Diguem, només, que les 152 pà-gines d'aquest treball contenen, sufi-cientment desenvolupats, tots els puntsd'aquell amb les respectives conclu-sions.

Cuitem a afegir, però, desitjosos 4tsituar el llibre del company Torrojaen la zona critica que li correspon, queno es forgin fàcilment il·lusions elslectors del substanciós dictamen cone-gut. Si no 'han llegit el llibre és en-debades que cerquin en la redaccióapretada, dpnsa i sintètica del dicta-men les grandioses lluminositats, l'hu-manisme fresquivol, l'amor absolut al'infant que desprenen amb abundàn-cia els deu capítols de l'obra mestraque tant de bé farà a l'Escola i a l'In-fant.

Així, en majúscula. Els que hem so-fert ep la carn i en l'esperit del tur-ment i de les mutilacions imposats perles escoles de l'Estat 1 per les confes-sionals quan les freqüentàvem, hemguardat en general un amor profund,indestructible, envers l'Ideal de l'edu-cació perfecta. En lloc d'experimentar

..:.SX··CK·*« ·*·:··:·*·:··:·<·**·>«><·**·S *·>««·><··:··:··>·:··>*·Ï··X·*«·><'·>·>·:·:Í

ar Cerveseria "La Polsaguera"Quimet

RONDAUNIVERSITAT. •

TIL. II7M

CasaMenjars casolans esplèndidamentservits a preus snmament econòmicsExcel·lent degustació de cervesaamb les seves corresponents tapesESMERAT servei en tota menad'aperitius, Ikors, cafè, xocolata, etc.Estació i sala d'espera de la linea

d'Autocars de Martorell"La Polseguera"

NOTAi All afillat! de U U. S. C.M'ls (ara au dncomptc del 10 *l.mitjançant la premitelo del carnet.

******+***+***********«•**************«**«•******<

la fruïció atàvica i morbosa del lesio-nat que s'aconsola amb les fracturesalienes, hem viscut sempre cremats es-piritualment per l'afany d'assistir aldeslliurament benaurat de l'Escola mo-dèllica, llar i taller col·lectius, alhora,de l'Infant.

El que més estimem de la Repúbli-ca és, justament, aquesta passió inten-sa i fecunda per l'Escola i les sanesorientacions que U lia infos. Però lesaules 1 els textos, les orientacions no-velles 1 la nova activitat no són, norepresenten gran cosa sense el mestre.Per això és oportú i indispensable elllibre del nostre company. Perquè vaadreçat al mestre, al qual condueix,per camins planers, florits i suaus,vers el gran ideal dels moderns educa-dors.

Cal llegir poc a poc, medltant-les isaturant-se de la seva generosa subs-tància, les nombroses planes d'aquestvolum insubstituïble, d'un estil elegant,àgil i seductor, «tour de force» verita-ble en una obra d'aquesta naturalesa.El secret de l'èxit rau, al nostre enten-dre, en l'abrandament cordial de l'au-tor pels drets, inconeguts fins avui enles escoles, de l'infant. L'exaltació poè-tica 1 filosòfica de la personalitat d'a-quest, fa del bell llibre que comentemun poema original 1 emocionant, uncant vibrant i apassionat a la lliber-tat menyspreada, lliure albir relatiu dela consciència infantil.

I també ens és grat observar una al-tra impressió profunda treta de la lec-tura d'aquest llibre únic : la dignifica-ció de l'escola laica. Quan hom tancael volum acabat de llegir 1 es concen-tra un breu instant, recorda en visiócaleidoscòpica la llarga successió depenjaments llançats sobre el laïcismeen l'ensenyament; hom pensa en elvulgar retret d'Immoral, de corruptor,que se li ha fet sempre de part de cer-tes esferes ennegrides. I el contrastentre aquestes calúmnies infames, bai-xes i rastreres 1 les lliçons morals quetan bé ha sabut situar el companyTorroja, és frapant extraordinària-ment. Sense necessitat d'intervencionsconfessionals, prescindint totalmentdels tòpics més rebregats de la moraloficial, estantlssa i artificiosa, l'autorens fa sentir la potència sana 1 eficaçd'una moral superior, extreta sense es-forç aparent de les deus Inexhauriblesque brollen per a tots els humans enles forces amigues de la naturalesa ien els cors verges dels nens.

Ha d'estimar molt la humanitat quipensa, sent i escriu un llibre com «LaEducación moral y cívica en la Es-cuela actual». Les belles lliçons viscu-des com són ara «el preso», «los niñosse han dado cuenta», «también se dancuenta los niños», «Injusticia», «Un go-rila», «Una madre», «el trabajo», va-len per elles mateixes més que deu volums de dissertació filosòfica. En al-gunes d'elles, a desgrat de l'esforç rea-litzat per tal de romandre dins els li-mits de la neutralitat política més per-fecta, ho» hi descobreix els batecscontinguts d'una consciència socia-lista.

I això ens afalaga perquè consta-

"Per a fet un dia-ri "nostre" tot sa-crifici és petit, totesforç és justifi-cat",..

SEARAI MORE7

SUBSCRIVIU-VOSa ramicelo da

200.000 Ptes.PRO

TREBALLDIARI DE IA U. 8. C.

BONS DE 25, SO, 1001 500PESSETES

PAGABLES AL COMPTAT O ATERMINI«

PORTAFERRISSA, 30, PRAL.I a totea las faccions da la U. S. C

Ltem una vegada més la universalitatdel nostre ideal, així com la infinitareserva dels seus tresors d'amor a lahumanitat i, especialment, el seu res-pecte absolut al que té de més sagrataquesta : la Infància.

Heus ací com amb molt de goig, pe-rò amb evident incompetència, hemcomplert la paraula donada a una com-panya. Sentim com dintre nostre s'en-calcen noves suggestions i Idees diver-ses, provocades per aquest llibre exem-plar. La impotència nostra a eoordl-nar-les confirma la necessitat d'unacrítica més autoritzada i competent.

Entretant, que el company Torrojaens perdoni la pròpia deficiència.

CARLES CARQUES

L'Escola professio-nal per a la dona

Heus ací el títol d'una institució fe-menina que lliure de prejudicis, lliurede la tutela confessional 1 lliure delxovinisme patrioter, calia crear a casanostra.

I aquesta institució, l'«Escola profes-sional per a la dona», que tots els ca-talans d'esperit consideràvem indispen-sable, ha sorgit de les dones socialistes,de les dones de la U. S. C.

Cal pensar que la dona, com l'infant,per tal de fer-la servir d'instrument,ha estat sempre l'element predilecte <leles dretes i de la burgesia. Per això,la majoria de les institucions femeni-nes de casa nostra no toan fet essen-cialment res per a que poguessin esde-venir, com els homes, responsables 1lliures.

Ha calgut, però, l'empenta i la de-cissió de les dones de la U. 8. O., do-

nes que valoren els sentits de llibertati de responsabilitat en grau superlatiu,perquè esdevingui realitat la institucióque mancava.

Constituïda ja la comissió organiUa-dora per les companyes Àngela Grau-pera, Rosa Comorera, Gavina Viana,Carme Julià i Empar Valenzuela, po-dem avençar que l'obra a emprendreserà vasta, que abarcará els aspectespropis de professions femenines — tallconfecció, comptabilitat, idiomes, etc.— els coneixements indispensables allur sexes i una cultura general indis-pensable.

Tot això, és clar, informat d'un altesperit que farà que l'«Escola professio-nal per a la dona» pugui rendir elsfruts que hom espera.

Mentrestant, les companyes que de-sitgin inscriure's a aquesta Institució oque desitgin ajudar-la, poden dirigir-seal domicili social, Portaferrissa, 30, totsels dies. de set a vuit del vespre.

L'acte de diumenge aEmpúries

Com anunciàrem, diumenge tinguélloc a Castelló d'Empúries una reuniódels Sindicats agraris de l'Empordàamb la participació del company Co-morera, qui interpretà, en mig de lesovacions dels assistents, el programaagrari de la U. S. C.

La manca d'espai ens priva avui dedonar una major recensió d'aquest ac-te, cosa que farem la setmana entrant,aprofitant l'ocasió de la segona reunióque tindrà lloc demà, a Girona, 1 en laqual també participarà el company Co-morera.

Unió Socialista de Ca-talunya

(radercelo Catatan« «tol P. a. O. I.)

ESTATUTS

IDEAL I ORGANITZACIÓArticle 1er.-—La «Unió Socialista de

Catalunya» es proposa reunir, en unorganisme únic, totes les forces socia-ilste.s de les terres catalanes,

E' seu Ideal és la realització del So-cialisme, treballant tothora per a laseva divulgació, propaganda 1 organit-zació.

Art. 2on.—L'actuació de la »Unió So-cialista de Catalunya» es caracteritza-rà, en la politica catalana, per la sevaplena sobirania i personalitat.

En la política general i internacio-nal, serà la Federació Catalana delPartit Socialista Obrer Espanyol, alqual pertanyerà, acceptant In seva dis-ciplina.

IIORGANITZACIÓ

Art. 3er.—La «Unió Socialista de Ca-talunya» estarà integrada per les

agrupacions i seccions de les terres ca-talanes que acceptin el .Programa, elsEstatuto i els acords del partit.

Art. 4rt.—Les entitats que pertanyinal partit hauran de constar, almenys,de deu afiliats; tenu- uns estatuts le-gals d'acord aínb els presents, delsquals n'enviaran un exemplar al Co-mitè Executiu, i comunicar a aquestel« noms dels qui formen llur Comi-tè directiu.

Art. 5è.—Les mentades entitats tin-dran personalitat l autonomia per totallò que es reférete a Uw actuació par-ticular i local, sempre, però, que s'em-motUin a la tàctica i als ideals socia-liste«.

Art. 6è.—Sn cada municipi sols po-drà haver-hi iaia entitat del partit.Per raons territorials podran, perù,formar-se sub-seccions i agrupamentsper districtes, i llavors tota l'actuaciód'aquestes haurà d'anar d'acord ambla de l'entitat a la qual pertanyin.

Art. 7è.—A la capital, aquestes sub-seccions o agrupaments per districtesconstituiran una, Federació local, ambrègim i administració federal.

Art. 8èe.—En coda comarca es po-dran constituir, també amb règim iadministració federal, Federacions co-marcals. A aquest efecte, les comar-

ques seran les establertes pels Con-gressos, els quals delimitaran l'estruc-turació interina que calgui als efectesdels presents Estatuts.

Art. 9è.—-Als municipis on no hi ha-gi nombre suficient de companys pera constituir una entitat, aquests po-dran pertànyer Individualment al par-tit, demanant-ho al Comitè Executiu.

Així mateix, les Seccions que notinguin prou força per a constituir-seen Federació Comarcal, podran ad-herir-se a la Federació Comarcal quecreguin més convenient.

Art. 10.—Tot Congrés ordinari po-drà modificar el tipus de cotitzacióque els militants han de satisfer pertal de contribuir a atendre les des-peses del partit. Aquesta cotitzacióserà a raó de tant per militant i lapagaran les entitats adherides per me-sos anticipats.

Art. 11.—Les entitats que deguin,sense una causa plenament justifica-da, les cotitzacions de mig any, seranamonestados pel Comitè Executiu, notindran vot en el partit i no podranprendre part en els Oongressos.

Quan els deutes arribin a un any decotització, seran- donades de baixa delpartit.

mELS CONGRESSOS

Art. 12.—La sobirania i la direccióde la «Unió Socialista de Catalunya»correspon als seus Congressos, ordina-ris o extraordinaris. Els ordinaris esreuniran cada any, en el segon trimes-tre, i els extraordinaris quan ho acor-di el Consell Directiu o ho demaninla quarta part de les entitats adheri-des.

Art. 13.—Els Congressos ordinarishauran de convocar-se amb dos mesosalmenys d'anticipació. En canvi, elsCongressos extraordinaris, sol·licitatsper les entitats adherides, hauran deconvocar-se dintre el termini màximde trenta dies, sempre que llur cele-bració sigui aprovada pel Consell Di-rectiu.

Art. 14.—En els Congressos ordina-ris s'examinarà la gestió del ConsellDirectiu, la dels representants a lesCambres legislatives i totes les propo-sicions que figurin a l'ordre del día,ja siguin del Consell o bé de les enti-tats, enviades al Comitè Executiu enel termini, no Inferior a un mes, asse-nyalat a l'efecte. Es designarà, a mésa més, la població on hagi de cele-brar-se el Congrés immediat, i on ha-gi de residir el Comitè Executiu, pre-ferentment, però, a la capital.

Art. 15.—En els Congressos, tant or-dinaris com extraordinaris, no es po-drà tractar més assumptes que els quefigurin a l'ordre del dia, a excepcióde les questions urgents.

Art. 16.—Cada Secció tindrà dret auna representació als Congressos, pro-porcional al nombre dels seus cotlt-zants, a raó d'un delegat per cada 25o fracció superior a 10.

En cas de demanar-ho algun delegat,les votacions es faran pel nombre decotitzants representats.

Art. 17.—Els delegats acreditaranllur representació per aiitjà de la cor-responent credencial en la qual cons-tarà el nombre de ootttzants que comp-ta i'entltat que representa.

Art. 18.—El Comitè Executiu assis-tirà als Congressos, però els seus* com-ponents no podran formar part de lapresidència ni de cap comissió. Notindran vot, però si veu en tots elspunts que es discuteixin.

Art. 19.—Les despeses del local itotes les altres que ocasionin els Con-gressos aniran a càrrec del Partit ElComitè Executiu queda facultat par aImposar a les Seccions una quota ex-traordinària, a prorrata del nombred'afiliats. "

(Continuarà)

PREUS Di SUBSCRIPCIÓTrimMtr«. . . 2'5O pU«.Semestre. . . 4'50Any 8'00

nn JUSTElfcSOCIAL Redacció i Administració:

Portaferrissa, 30, pral.T t l è fon num. 32442Ü A R C E L O N A

Complimentant l'acord del CongrésExtraordinari d'Unificació Socialista, elcompany Camarera, per encàrrec de lanostra minoria, interpella divendrespusat el Conseller di; ¿Sanitat, senyorDencàs, per tal de demanar la dero-gació del decret de Martínez Anidogué prohibeix a les mutualitats i a lescooperatives fer descomptes sobre elspreus dels específics.

Heus ací els principals paràgra/s daltítscuT» del nostre company :

< ompany COMOREBA : SenyorsDiputats: El Congrés extraordinarid'Unificació Socialista, va prendre unacord molt important que nosaltresamb molt de gust, avui complim en ell'arlament,

UNA PREOCUPACIÓ DE TOTS Et*CATALANS

Aquest acord planteja 1res qües-ilotis: la primera, és derogar un de-cret del temps de la Dictadura queorchibelx la venda a menor preu delfixat en tots els específics; la segonaqüestió es que mentre no es deroguihqaelï reinl decret, els membres demutualitats, cooperatives i altres en-tttbts de cari. 11 er social puguin adqui-rir aquests específics amb un descomp- •te no menor del 20 per 100; 1 la ter-cera qüestió, és que mentre no es de-roaui també aquell malaurat decret dew Dictadura es prohibeixi als farma-cèutics veivdr'j a major preu del fixat,qualsevol esptcífic.

Aquesta qüestió dels específics havingut preocupant d'una manera in-tensa i continuada n tots els catalans.Si; segurament ha preocupat másaquesta qüestió a Catalunya que a lartsta de la Península, perqué a Cata-lunya hi ha un moviment mutualistat cooperativista, niés nodrit, més fort,«més senti1., que u la resta d'Espanya,

LA PROTESTA CONTRA ELDECRET iDiE MARTÍNEZ ANIDO

Amb data 24 d'abril del 1928, la«Gaceta» va publicar un decret quepzoliibia termiuantment la venda deira, especialitats farmacèutiques apums distints al fixat en els seus en-^atos i el repartiment de cap bonifi-r&cló (metàl·lic, objectes diversos, es-•jèucies, etc.i, que contradigui això diS-FOSfct.

Naturalment que l'aplicació d'aquestdecret en el moment en què es vadictar no va provocar una protestaAparent, puix la Dictadura imperava.

Però als pocs dies de proclamada laRepública, una societat de socorsmutus, la Germandat de Sant PereApòstol, de Barcelona, va trametreuna' instància al ministre de la Go-vernació, de Madrid, en la 'qual esdemanava la derogació del B. ID. sig-nat per Martínez Anido, 1, ensems, lacondonado de totes les penyores ambles quals es varen castigar els farma-cèutics que no volien obeir aquest de-cret Immoral des de la promulgacióde la resolució governamental fins. ala data de presentació de la Instàn-cia. • • • • •

Gairebé simultàniament a la pre-sentació d'aquesta instància per aques-ta societat de socors mutus, es vaproduir un moviment més vast a Ca-talunya i a aquest moviment es varensumar totes les mutualitats, totes lescooperatives, tote els Sindicats obrers,els de l'Unie i els de la U. G. T,, i s'hiKiirriaren també entitats de caràcterpolític, entre elles la Unió Socialistade Catalunya; i també s'hi sumarenaltres entitats, com la Unió de Ba-bíissaires, la Caixa de Pensions per¡t la Vellesa i d'Estalvis, la Federacióde Cooperatives de Catalunya, etc. Elmoviment en conjunt arribà a agru-par, uns, set-cents mil catalans. Ava-lada- per la signatura d'aquests set-cents mil treballadors de Catalunyava trametre's al Ministeri de la Go-vernació, de Madrid, una altra ins-tància demanant la derogació d'aquelldecret i dient que, si no es derogavaimmediatament, es suspenguessin elsseus efectes i es permetés als farma-cèutics que concedissin un descompteals socis de les Mutualitats 1 de lesCooperatives, però aquesta gestió nova arribar a reeixir.

No obstant comptar els directors d'a-quest moviment de protesta contra lavigència del B, D. de la Dictadura,iimb l'ajut de tot el poble de Cata-lunya i amb la simpatia manifesta

La U. S. C. al Parlament da Catalunya

__ da 'um»|,• <»*"",„* M/« „,

ßRSMfqtflg

El preu dels específicsInterpel·lació del company Comorera

•> NIALET-T,,*.]'^f.r. IV. 128; 130 - BARCELONA

del que era llavors Director Genera)de Sanitat, no obstant això, no vaaconseguir-se • la derogació ni la sus-pensió d'aquell famós B. D.COM NEIX I OPERA LA C. R. 1. F.

Fins ara els victoriosos son els ques'han complotât per a explotar els ma»lalts de Catalunya.

Poc abans de traspassar-se els ser-veis de Sanitat es va organitzar aBarcelona una entitat netament con-traria a l'interès general i de finali-tat» completament deüctives. Aquest«entitat es titula «Comisión Begulado-ra de Intereses Farmacéuticos», cone»guda per l'abreviatura C. B. I. F.

Aquesta organització, tan aviat nas-cuda a la vida va posar en execucióel seu pla d'acció que consisteix enimposar a tots els farmacèutics unconveni redactat per la C. B. I. F. iaquell que no vulgui acceptar el con*veni reaactat per la C. B. I. F. i novulgui acceptar sense discussió lescondicions de preu que la C. B. I. F.fixi per cada una de les especialitats,veurà trencades totes les seves rela-cions comercials amb aquells que sónfatalment els seus proveïdors. Constitu-cionalment, això és un delicte, i moral-ment no cal pas comentar-ho.

Se sap positivament que quan vaposar-se en circulació aquest convenialguns farmacèutics es rebel·laren, peraque poc després no tingueren altreremei que sucumbir, perquè les clàu-sules punitives del propi conveni esrealitzaven d'una manera implacable.Es a dir, que tots aquells farmacèu-tics que, en defensa de la seva prò-pia llibertat i dignitat i, sobretot, enatenció als propis clients, no volienconcedir aquesta llibertat absoluta pera fixar preu als fabricants i no volientampoc comprometre's d'una maneraabsoluta i amb la seva signatura a ferallò que bé els semblés als fabricants,varen ésser boicotejats i es varen que-dar sense aquelles especialitats mésdemanades pel públic, cliente normalsde la pròpia farmàcia. Evidentment,que en aquestes condicions, tenint to-ta la producció d'especialitats gaire-bé concentrada en grans nuclis, ésevident que qualsevol farmacèutichavia de secundar la campanya sensetenir al costat un poder públic queanés a salvar-lo.

LA C. R. I. F. CONTRA EtMUTUALISME I LA COOPERACIÓ

Però si la situació del farmacèuticno és molt atendible, perquè, en gene-ral, ells ja han entrat de bon cor enaquesta conxorxa, no és la mateixa 1«situació de les mutualitats i tampocni molt menys la de les cooperativessanitàries. Sabem que els treballadorsde Catalunya, per tradició molt glo-riosa, han tingut sempre la virtut so-lidària d'ajudar-se mútuament per aafrontar les dissorts naturals que sónaquelles que són conseqüència de lesmalalties familiars. Aquesta virtut es-sencial de la solidaritat mutualista,queda de fet destruïda per la impo-sició del monopoli, que això és real-ment la C. B. I. F., i per la conxorxaacceptada per tots els estaments inter-mediaris, entre el qui fabrica una es-pecialitat i els qui han de consumir-ies. Vol dir, doncs, que el movimentmutualista de Catalunya, si amb aixòno es destrueix, està ferit de mort,perquè no és un secret per a ningú, -no cal ésser especialista per a poderafirmar-ho, que el consum d'especiali-tats farmacèutiques és cada dia mésintens i cada dia va minvant el mer-cat que, fins fa poc, era molt gros, delspreparats especials de farmacèutics,d'acord amb les receptes dels met-ges.

Vol dir, doncs, que tots els socis deles mutualitats, gent treballadora depetits recursos, que es veuen obligatsper receptes de metges o pel que si-gui a consumir en molta escala espe-cialitats farmacèutiques, es trobaran,,si això no té una remei immediat, enquè tota la virtut que cercaven en lesmutualitats no tindrà cap eficàcia nivalor, perquè la disminució del preu,el millor servei, escapa al control del'organisme mutual creat pel propi tre-ballador i està Íntegrament en mansdels que no tenen altre interès queexplotar el malalt. Potser també la in-tenció d'aquest monopoli va contra elmoviment cada dia més intens a Ca-talunya de cooperació sanitària. S'haformat des de la Bepública en algunesciutats catalanes, entre elles Mataró—i la cito perquè és un exemple ti-pus en aquesta lluita entre la coope-ració i el monopoli d'especialitats far-macèutiques—s'han format nombrosesCooperatives sanitàries, Coperativessanitàries que són naturalment el com-plement obligat del moviment mutua-lista. Tan cert és això, que es potben afirmar que un moviment mutua-lista que no tingui al seu servei unaorganització cooperativista que el pro-

veeix! de tot alio*'que ell necessita,sempre serà un moviment mancat i so-bretot un moviment lliurat al capricid'aquells que per naturalesa, per prò-pia funció, han dev voler explotar-lotreient-ne sempre UB major profit.

ESPERAKCE8I FALLIDES* v.' .l'':!

Naturalment que aquesta acció ofen-siva dels monopolistes, dels que novolen de cap <te Je« maneres la dero-gació de la immoral Reial ordre del'any 28, signada peí Martínez Ani-do, havia de provocar una reacciótambé semblant en intensitat, en lapart dels consumidora, i és així queles gestions es reinlciaren prop delGovern central, prop del Oovernadircivil i prop de la Generalitat. Totsells, els mutualistes* de Catalunya, es-peraven amb gran dalt el traspàs deserveis de sanitat, perquè eh tots hihavia la convicció terraa que una ve-gada realitzat aquest traspàs de ser-veis, .el Govern de ta Generalitat ful-minantment derogaria la Reial ordrede Martínez Anido. SU desencís esfort, perquè la Generalitat, no obstantels mesos ja transcorreguts des deltraspàs de serveis, no ha derogat laBelai ordre de Martinez Anido,

Bevisant els butlletins de la Gene-ralitat de Catalunya^ jo he trobat enel número de dat« 31 de maig delany 33, és a dir, Suïs set dies des-prés de publicat al mateix «Butlletí»el Decret.de traspàs dels serveis de sa-nitat, unes normes provisionals signa-des pel senyor Conseller de Sanitat.Declaro que quan ió vaig llegir eltítol d'aquesta publicació, 'el vaig lle-gir amb tota curiositat i nerviosismo,perquè esperava que en les normesprovisionals hi hauria, quan menys,sinó la derogació, ti suspensió de laBelai ordre, però no vaig veure resde tot això.

REMEIS INSUFICIENTSN« hi vaig trobar ni una sola rat-

lla que fes referència a aquest pro-blema viu de Catalunya, que és la vi-gència de la Reial ordre de Marti-nez Anido. Es clar que el «enyor Con-seller de Sanitat s'h« preocupat d'a-questa qüestió—segurament, » n'hau-ria preocupat sense'pressipns de fora—però se n'ha preocupat perquè tam-bé hi ha -hagut pressions de fora, evi-dentment de la gent més interessadaen què es resolgui aquest assumpte,que són les mutualitats. La Federa-ció de Mutualitats de Catalunya, re-presentada pel seu Secretari, ciutadàOliva, és la que; una vegada traspas-sats els serveis de Sanitat, és va atan-sar al Conseller de Sanitat Interes-santi per la resolució immediatad'aquest problema, 1 es va 'prendre unacord que suposo que es compleix, 'pe-rò que no és l'acord que era d'espe-rar, que calla exigir; és una altra co-sa. Es constitueix una Comissió en laqual hi ha un representant del Collegid'Apotecaris, 'un representant dels ma-teixos apotecaris, directe, un dels mu-tualistes, un representant d'una far-màcia Cooperativa de Mataró, el se-nyor Oliva en representació de la Fe-deració de Mutualitats 1 un senyorde Mataró en representació de la Co-operativa Sanitària d'aquella mateixalocalitat. ï es va prendre un altreacord, que a mi em deixà més estra-nyat que aquest primer, i és que men-tre no s'arribi a conclusions concretes,el Col·legi d'Apotecaris centralitzaràla venda d'especialitats a tots els so-cis de mutualitats, als quals, traslla-dant-se personalment ai seu estatgesocial, se'ls farà un descompte del 10per 100. Jo confesso, francament, queno ho entenc. La tasca d'aquella Co-missió' sembla que és la d'estudiar uuapossible revisió dels preus de les es-pecialitats; s'hi arribarà ò no, però esveu que aquest problema és un pro-blema al marge del problema capi-tal, viu, que ha preocupat des de l«proclamació de la República a total'opinió mutualista, cooperatola i sin-dicalista de Catalunya. I hi ha unaaltra qüestió. A mi em. sembla queno és defensable absolutament, en pri-mer terme, lá centralització d'aquestafacultat de descompte en una entitatoficial i fixar aquest descompte en untipus petit, perquè pràcticament dei-xem les coses com estaven, ja que éscosa que pot comprovar-se molt so-vintment al Collegi d'Apotecaris, quanun malalt va a sol·licitar una especia-litat per al descompte, aquella espe-cialitat, . precisament aquella especia-litat, no hi és al Collegi d'Apotecaris.I passen altres coses, i és que pràcti-cament, per a moite mutualistes deBarcelona, aquest descompte del 10per 100 està anul·lat per la pròpia rea-litat, perquè, ¿què pot guanyar unobrer que visqui a l'altre extrem deBarcelona i.que hagi de mobilitzar-semoltes vegades en moments d'urgència—que vol dir que ell s'ha de mobilit-zar ràpidament 1 per mitjans extra-

ordinaris no acostumats en la vidanormal—, què va a guanyar aquellobrer que visqui a l'altre extrem deBarcelona, si per a tenu- aquell 10per 100 de descompte, ha d'anar a uncarrer determinat on esta l'estatgesocial d'una entitat determinada?

L'ESTAFA DELS PREUS DELSESPECÍFICS

El problema és prou greu perquè totshi posem la nostra bona voluntat pera resoldre'l d'una manera categòrica1 de l'única manera possible. Està moltbé, i d'això jo felicito el senyor Den-càs, que es nomeni una comissió re-visora dels preus de les especialitats,perquè no és un secret per a ningúque els consumidors, que els malalts,són víctimes d'una estafada colossal,perquè se'ls imposen preus que noguarden relació amb els preus honratsde cost. Per curiositat, jo vàrelg de-manar fa pocs dies a una Comissiótècnica que en matèria sanitària té laUnió Socialista de Catalunya un estu-di del preu de cost i del preu de ven-da d'alguns específics coneguts, i lesconclusions d'aquest estudi són real-ment aclaparadores.

Tenim, per exemple, l'aspiri-na "Bayer". Diu: Cost del me-dicament, quinze cèntims; costde l'embalatge, nou cèntims;vint per cent de benefici, cinccèntims; cinc per cent d'elabo-ració, dos cèntims; deu percent de propaganda, tres cèn-tims, 1 deu per cent de despe-

• ses generals, tres cèntims mes;a més, el vint per cent per airevenedor, que resulten set cèn-tims; de manera que el cost"honrat" d'un tub d'aspirina"Bayer" seria de quaranta cén-tima, tot el més de cinquantacèntims; i avui costa 3'20 'pes-setes. Un altre específic, els' Hi-pofofists "Salud": Cost del me-dicament, quaranta-clnc cèn-tims; embalatge, selxanta-ciïlccèntims; vint per cent de bene-fici, vlnt-i-dos cèntim«; cinc percent d'elaboració, cinc cèntims;dea per cent de propaganda, on-M cèntims; deu per cent de des-peses (reneraU, ointe cèntims, ivint per cent per »I revenedor,trenta cèntims; total de cost"honrat", l'D9 pessetes, però,avui el públic el paga a S'ISpessetes. Un altre específic,"lodac": Cost deí medicament,quinze cèntims; embalatge, se-tanta cèntims; vint per cent debenefici, disset cèntims; cincper cent d'elaboració, cinc cèn-tims; deu per .cent de propa-ganda, nou cèntims; deu percent de despeses generals, noucèntim«, i vint per cent per airevenedor, vinfc-i-cinc cèntims;total del cost "honrat", l'SO pes-setes, i aquest específic es ven -al públic a 7'50 pessetes.

CAL DEFENSAR EL MALALTJo, segurament, no he fet altra cosa

que materialitzar una convicció unàni-me de la Cambra, dels companys mu-tualistes, del públic de tot Catalunya,perquè és una seguretat per a tots queavui la gent més indignament explo-tada és aquella que hauria de neces-sitar més respecte, que és el malalt.AvUi, el mercantilisme arriba fins a ladarrera exageració, exageració que avoltes té conseqüències criminals, 1 jovoldria citar alguns casos. Jo se po-

j>ítivam«nt qti*' en aqúetíts darrers me-sos, per la imposició del preu o per laimposició del compliment estricte deia immoral Reial ordre de MartínezAnido, jo sé positivament que moltesfamilies, treballant o no treballant—algunes sense treballar, evidentment—s'han quedat sense llur específic. Hiha hagut gent que a causa d'això, di-no poder-los adquirir per llur preu,han arribat àdhuc a morir. Es a du-,que s'arriba fins i tot a l'explotaciócriminal que té com a conseqüènciadarrera la mort. Evidentment que totaixò és una cosa monstruosa. Jo novull creure que aquesta diferència quehi ha entre el preu de cost honrat iel preu de venda al públic, jo no vulldir que aquesta diferència vagi totaa mans del fabricant; no ho crec.Es que entre aquest preu de cost hon-rat i el de venda al públic hi ha unaquantitat de gent que deshonora lallur professió. Hi ha el propi farma-cèutic, que' té primes per a valorarespecífics, que poden ésser botis adolents, hi ha metges que són la de-generació professional dels metges deCatalunya, que també cobren comis-sions per a receptar determinats espe-cífics, i és aquesta conxorxa monstruo-sa la que fa que totes aquestes cosesque són necessàries per a la salut dela gent que treballa, i que a voltesno pot treballar, siguin inaccessiblesper a ella. Això, són veritats; aquí hiha metges, ben apreciats, per cert, quesaben millor que jo que no menteixo.Hi ha metges que si volguessin par-lar, si no els contingués allò que endiuen ei companyerisme professional,podrien explicar a la Cambra verita-bles horrors. I contra això, s'hi ha deposar un remei. No pot ésser de capmanera que en la Catalunya autòno-ma, i tenint ja en aquesta matèria so-birania, es pugui tolerar que el règimpassat encara subsisteixi. S'ha d'anara la derogació fulminant de la Belaiordre immoral de Martínez Anido. S'had'anar a una revisió a fons de totsels preus dels específics. S'ha d'anar auna revisió a fons de les relacionsque poden haver-hi entre els fabri-cants, preparadors, majoristes i apote-caris, s'ha d'anar a defensar el ma-lalt contra aquests explotadors.

NECESSITAT D'UNA RESOLUCIÓCONCRETA «.

Voldria, doncs, certament, que el se-nyor Conseller de Sanitat ens diguésper què no s'ha derogat o suspès, al-menys suspès, la Belai ordre de Martí-nez Anido; perquè es centralitza alCol·legi d'Apotecaris aquest dret extra-legal de descomptar un 10 per 100 aaquells que vagin personalment a cer-car-hi l'especific, sempre que siguin so-cis de mutualitats; perquè no s'haperseguit els components, els funda-dors, i especialment els directors deles organitzacions monopolitzadores,que s'han confabulat per a exigirpreus eleveu a tota la gent que ne-cessita un remei; perquè no s'ha per-seguit judicialment els homes que,amb burla de la pròpia Constitucióde la Bepública, imposen llur volun-tat a tots els intermediaris de la in-dústria farmacèutica, i llur voluntatperillosa per sobre de tots els malaltsde Catalunya. I res més que això. Jocrec que el problema éü tan clar, quetinc i tot la confiança Que avui ma-teix sortirà d'aquesta Cambra una re-solució concreta, perquè les coses hancanviat. Els privilegis d'abans, no es-tan al cim ; avui, teòricament Almenys,al cim hi són els explotats d'abans, iés en defensa d'aquests explotats delmoviment mutualista, del movimentnaixent de Cooperatives sanitàries, quenosaltres estem obligats a desfer allòque es féu sota la Dictadura, Í comen-çar a organitzar un món que sigui unxic més just que el que fins ara hemtingut.

ASSORTITNEBÍ

ARTIACtf

DE GALETES .

21 classes fines pera postre, berenar,desdejuni, etc«

MITGES LLAUNES,5,25 KILO

(DEMÉS EL TIMBRE)

Cooperativa Obrera d'Arts Gràfiques - Rosselló, 84 - BARCELONA