llocs 006_11_12 sbd

Post on 07-Mar-2016

238 Views

Category:

Documents

3 Downloads

Preview:

Click to see full reader

DESCRIPTION

Revista del mes d'octubre 2012

TRANSCRIPT

2

OCTUBRE 2012 - VALLÈS OCCIDENTAL

Edita: LLocs SCP - nif J 65631731 - C. Sant Pau, 5 · 08221 · Terrassa · tels. 93 181 78 79 · 691 47 07 53Disseny gràfic: Equip Propi Equip comercial: Equip propi Dipòsit Legal: B39605-2010 · e-mail: info@llocs.catLLOCS no es fa responsable de la opinió i continguts dels articles dels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci de la revista sense l’autorització de LLOCS.

SUMARI

OCTUBRE, AMICS

QUÈ MENGEM: La Carxofa12

L’ENTREVISTA: Marta Brucart27

SABADELL: Programació octubre-novembre40

DE LLEI: Què és la llegítima?34

MOLT INTERESSANT: 15 coses que no sabies del teu gos

32

CAET: Programació octubre42

LA CARICATURA D’EN VIZCARRA22-23

NOTICÍES: enBARca’t8

Mes en que tot torna a la normalitat, els nens van a “cole” i a les activitats extra-escolars, la feina (qui en té) va agafant el ritme, i enrera queda l’estiu, la calor i les mosques.

Aquest mes, també és el del canvi d’hora (l’últim dissabte), els dies es fan curts i ens avisa que el fredés molt a prop. També és el mes de les oportuni-tats, negocis que tanquen, altres que obren… i els que queden, lluiten per oferir el millor al millor preu.

Les pàgines de Llocs volen ser un aparador de tot aixó, i un altre mes us volem donar a conèixer el bo i millor de la nostra comarca amb la publicitat méselegant i atractiva, perqué els que “quedem” ens sentim una mica més orgullosos de la nostra feina i de la dura lluïta a la que dia a dia ens enfrontem des de fa potser massa temps.

Des de Llocs us encoratjem a tots per seguir enda-vant i no defallir. Ànims doncs.

LLOCS

4

6

7

8

notícies

“Em-bar-cat a la ruta de les patates braves”, es la nova iniciativa del Gremi d’Hoteleria de Te-rrassa.Tal i com s’ha fet altres vegades, “embarca’t” és una ruta de tapes pels diferents establiments de la ciutat. Aquest cop la tapa “a concurs” és la patata brava, on s’escollira la millor tapa de braves de la ciu-tat. La primera Ruta de Tapes de Braves a Terrassa de ben segur que tindrà un gran acolliment per part de tots els clients juntament amb els restauradors, de repetir l’idea de la Ruta de Tapes de la ciutat.

Fins el dia 21 d’octubre, podreu degustar aquestes tapes als 49 establiments participants en el concurs. Demaneu la vostra tapa més una beguda al preu de 2,50€, i valorar-la de l´1 al 5 segons os hagi agra-dat. 1 “no m’ha agradat” fins al 5 de “m’ha agradar molt”.Podreu fer el recorregut per tans establiments com desitgeu. Per això el Gremi d’Hoteleria, ha posat a la vostre disposició la guia que os portara pels diferents bars i restaurants de la ciutat. Amb la guia podeu provar tantes tapes com vulgueu. Cada establiment participant us segellarà la guia i fi-nalitzada la campanya la podreu dipositar a L’oficina de Turisme de l’Ajuntament de Terrassa ( C/ Raval de Montserrat, 14 ) o bé a la seu del gremi d’Hoteleria de la ciutat ( carrer Ample, 76 ).Obtindran el premi les tres tapes que més vots ob-tinguin del públic i els clients que hagin anat a més

establiments de la ruta, o sigui els que hagin posat mes segells a la guia.Així, el Gremi d’Hoteleria de Terrassa, vol impul-sar el que es puguin conèixer els diferents res-taurants i bars de la ciutat de Terrassa.Apa doncs !!!! Gaudiu de la primera Ruta de Tapes de Braves a Terrassa, i recordeu que per entrar al sorteig de regals, és imprescindible que tingueu com a mínim el segell de 5 establiments.Els guanyadors, es comunicaran personalment i a tra-vés de la pàg. web i s’hauran d’acreditar amb el DNI.

PRIMERA RUTA DE TAPES DE PATATES BRAVES A TERRASSA

Imatges de l’acte de presentació del “enBARca’t”

9

10

11

12

què mengem

LA CARXOFANomés conté 40/50 calories i s’utilitza en moltes dietes d’aprimament

LA CARXOFA CONTÉ:

ORIGEN DE LA CARXOFA:

TÉ PROPIETATS IBENEFICIS PER:

CONSELLS PER A LA COMPRA:

VARIETATS / TEMPORADA:

• Vitamina A, B6, Calci, Fòsfor, Ferro, Glúcids, Pro-teïnes, H.de Carboni, Magnesi, Potassi i Sodi.• Els glúcids concretament es transformen en sucre natural o sigui en energia.

• Va bé per problemes digestius i metabòlics, re-

gularitza l’intestí i enforteix el sistema immunitari.

• És bona per les Cefalees.

• Anti-colesterol, diurètica.

• Depurativa de la sang i reconstituent.

• Existeixen moltes varietats: les més conegudes són: la Blanca de Tudela (Espanya), la Camus de Bretanya, l’Espinosa Sardo a Gènova (Itàlia), Pe-tita Violeta de la Provença francesa, la Madrilen-ya, la Romanesca, la Californiana, la Verda de Laón a Itàlia, la Blanca als Pirineus…

Per triar-les cal saber que les més tendres són les que estan tancades i les seves fulles molt apin-yades.

La carxofa té origens àrabs. És originària de la costa mediterrània, probablement de Sicília, Egipte o de les Illes Canàries.

Segons la mitologia, explica que el déu Júpiter es va enamorar de Cynara una noia rossa maquíssima, que el va rebutjar i per fastiguejar-la va decidir transformar-la en Cynara Scolymus: en carxofa.Consta que els romans i els grecs ja la consumien, però és gràcies a Catalina de Mediccis, a qui li encantaven, que durant l’Edat Mitjana la va introduir a la cort italiana. Malgrat la creença, que la carxofa era afrodisíaca i no era bò consumir-la, ella va seguir fent-ho i va fer que els metges ho acceptessin. En aquesta època era caríssi-ma i considerava menjar de rics.

A Amèrica la carxofa va ser introduïda pels francesos a Louisiana i pels espanyols a Califòrnia. També es va estendre a Xile i per la Pampa Argentina.

• Existeixen 2 varietats: les verdes o les violetes, les ovalades o les esfèriques.

• La carxofa és abundant a l’hivern.

• La primera collita de temporada és cap al mes d’octubre. Conseqüentment , la millor temporada és durant la tardor (fins a les primeres gelades de desembre), i a la primavera, (que és quant finalitza la collita de carxofes a les regions mediterrànies).

Font: www.euroresidentes.com

13

què mengem

14

15

16

17

1818

no t’ho perdis

Caldes de Montbui és una vila que es troba al bell mig del Vallès, a només 30 quilòmetres de Barcelona, i gira des de temps remots a l’entorn de l’aigua termal.

Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu i natural. El seu bon em-plaçament geogràfic, un clima suau i benigne i unes aigües que bro-llen a 74ºC de temperatura, una de les més elevades d’Europa han configurat la vida d’aquesta població que té el seu cor a la plaça de la Font del Lleó.Si ens endinsem a través dels emblemàtics carrers del nucli antic, podem descobrir en una passejada l’històric itinerari termal: les anti-gues Termes Romanes, la simbòlica Font del Lleó i els safareigs d’aigua termal, avui dia encara en funcionament.

Té el privilegi de ser la primera vila termal de Catalunya i de posseir les termes romanes

més ben conservades de la Península, decla-rades com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Font del Lleó

19

no t’ho perdis

Història del Termalisme a CaldesLa tradició balneària de Caldes de Montbui data de molt antic, ja en època romana fou una estació termal, fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen.

A la segona meitat del segle XIX, Caldes de Montbui era la primera estació balneària de Catalunya i la segona de la Península, tant pel nombre de balnearis com per la qualitat dels seus establiments. El 1844, hi havia vuit balnearis perfectament equipats, més un hospital civil i un Hospital militar amb serveis de bal-neoteràpia. A partir de 1872, el nombre de balnearis es reduí a set.Fou en aquesta segona meitat del segle XIX, que s’inicià l’expansió de l’activitat balneària tal i com ha arribat als nostres dies. En aquesta època es basti-ren, dins d’un ampli repertori arquitectònic, una sèrie de confortables edificis, dins la línia dels prestigiosos centres termals europeus, destinats no solament a l’estricta cura d’aigües, sinó també, a oferir dies de lleure i descans als seus estadants.

Actualment són tres els establiments oberts al públic que fan que Caldes segueixi sent una de les estacions termals capdavanteres de Catalunya. Tots ells s’han anat actualitzant quant a mitjans tècnics però han tin-gut cura en mantenir els detalls d’ambientació moder-nista que els caracteritzen. Els balnearis són l’Hotel Balneari Broquetas, Ho-tel Balneari Termes Victòria i Hotel Balneari Vila de Caldes. 

Característiques de l’aigua termal:- Aigua hipertermal clorurado sòdica. Aplicacions terapèutiques de l’aigua termal:- Reumatismes: artritis i artrosis.- Recuperació post-traumatismes.- Vies respiratòries.- Malalties psicosomàtiques: estrés i ansietat.- Obesitat.- Cura de la pell.- Relaxació.- Tractaments de bellesa.

www.thermalia.com

www.caldesdemontbui.cat

MÉSINFORMACIÓ

Museu ThermaliaEl Museu Thermalia de Caldes de Montbui és un centre dinamitzador de la cultura i la tradició termal de la vila. El trobareu allotjat en un edifici de l’època medieval que fins els anys 70 feia la funció d’hospital i servei de banys termals. L’estructura del s. XIV va ser reformada als anys 80 i conserva les arcades de l’entrada, tres banyeres del segle XVIII i l’encavallada del pis superior.Thermalia és la principal porta d’accés a la història i al present de Caldes de Montbui si voleu descobrir els encants d’aquesta vila de tradició romana i amb una sorprenent ebullició artística i cultural.

Adreça Museu:Plaça de la Font del Lleó, 20

Tel. 93 865 41 40

20

21

22

Ferra

nAd

rià

23

24

25

26

27

l’entrevista

La Marta diu que li queda encara molt per caminar... I que el més important a la vida no és fer el que t’apassiona (que també), sinó apassionar-te amb el que fas.

Tot i això , hi va haver un moment en que vas prendre una decisió dràstica...Després de molts anys de rígida ensenyança clàssi-ca vaig veure que no m’agradava el que estava fent, el que estava passant amb la meva veu; m’havia despersonalitzat totalment en pro d’una manera determinada de cantar, concretament la operística. Després de molt meditar sobre el tema, vaig veu-re clar que allò no era el que volia fer, jo no volia ser cantant d’òpera, doncs quin benefici ens podia aportar aquesta manera de cantar a mi o al públic oient?? Segons la meva experiència, cap ni un. Estar pendent que tot soni perfecte fa que et desvinculis totalment de la teva pròpia personalitat i això no és el que volia a la meva vida. Després de molt voltar, i partint de l’auto-coneixement que t’aporta la medi-tació, vaig anar a parar “per casualitat” a una pàgina web d’una dóna, Jacomina Kistemaker, que impartia cursos de teràpia amb bols tibetans i veu.

Aquesta descoberta que va canviar en tu?Després de fer l’intensiu a Galícia, vaig tenir molt clar què era el que volia fer a la vida: donar a conèixer els beneficis que té el so, sobretot en un mateix. Arrel d’això vaig començar a oferir concerts/meditació amb veu com a base, acompanyada d’instruments de meditació com els bols tibetans, el gong feng i el monocordi entre altres. Aquests concerts/meditació tenen una durada aproximada d’una hora, durant la qual, els assistents estan estirats sobre unes màrfe-gues i, si es vol, tapats amb unes mantes; tot i que també es pot rebre assegut en posició de lotus o en una cadira, el principal objectiu és estar còmo-de per no tenir limitacions físiques que ens privin de gaudir al màxim d’aquest massatge que s’ofereix a les cèl·lules i al camp electromagnètic que ens en-volta. Posteriorment al concert hi ha uns moments de silenci per acabar d’assimilar l’experiència i, si ho volen, compartir-la amb els assistents.

MARTA BRUCARTSopranoSetze anys com a cantant. Formada en diferents estils entre ells el clàssic que et permet profunditzar i utilitzar la respiració en benefi de la seva veu

Que fas més?Buff, moltes coses a més dels concerts, ara fa aproxi-madament un any que he començat a donar classes de cant. Son classes que no estan pensades per a cantants, tot i que si ho volen també puc encarar la classe a la tècnica i prou, clar; les meves classes són més aviat per a connectar amb la teva veu, aprendre a respirar per sentir-te millor i, sobretot, aprendre la base per, poc a poc, tenir el suficient coneixement del propi instrument a fi de saber evolucionar sense necessitar més que la guia interna. Aprendre a escol-tar i a sentir també és una de les màximes prioritats a les meves classes. L’alumne serà capaç de poder créixer sol, sense “copiar” altres veus i sobretot man-tenint la personalitat de la seva veu.

2828

29

30

finances

31

Avui en dia, cada cop és més necessari adquirir conei-xement per poder crear, a curt plaç, noves formes de

generar ingressos. Si tenim molts tipus de despeses i no-més una nòmina o una pensió no podrem sortir d´una roda que només ens porta cada mes i cada any a continuar sense moure’ns del mateix lloc sense arribar mai a fer quel-com més, que pagar les factures i sobreviure. Avui, amb les avantatges que proporciona Internet i el coneixement que ofereixen algunes escoles i professionals amb dilatada experiència en la operativa amb divises podem rebre tot el que qualsevol persona sense experiència prèvia necessita perquè li permeti generar, desde la comoditat de la nostra llar o qualsevol lloc on pugui connectar-se a Internet, un flux diari d´ingressos comerciant amb divises tant conegu-des com l´euro, el dòlar, etc…

El mercat on es compren i venen aquestes divises s´anomena FOREX i realitzar aquesta activitat ens dona moltes avantatges : Flexibilitat d´horaris perquè el mercat està obert 24 hores de dilluns a divendres, llibertat per poder operar des de qualsevol lloc amb una connexió a Internet, des d’un capital molt petit (250€) poder començar després d´haver practicat el temps necessari amb una conta de demostració sense comprometre els nostre es-talvis quan ens demostrem a nosaltres mateixos que ge-nerem diàriament ingressos seguint els mètodes apresos als cursos, no tenir que suspendre cap prestació d´atur o

finances

POT SER EL MERCAT DE DIVISES UNA ALTERNATIVA A LA CRISI?

jubilació, no tenir que cotit-zar com autònom, poder tributar a l´any només en-tre un 21 i màxim un 27% depenent dels ingressos obtinguts amb el nostre capital, tenir l´avantatge de moure nosaltres ma-teixos els nostres diners i no una altra persona a la vegada que els tenim en una divisa refugi com pot ser el dòlar a bancs a Londres o Suïssa amb el que això comporta de seguretat si l´euro tingués una forta devaluació, aprendre una professió que ens acompanyarà tota la vida i sempre ens pot donar l´oportunitat d´agafar diners del mercat amb possibilitats de posicionar-nos 100 vegades més que el nostre propi capi-tal, cosa que cap altre mercat ens permet, poguent apren-dre a ser rentable en pocs mesos gràcies a l´experiència de molts anys de persones que operen diàriament amb bons resultats i han desenvolupat un mètode d´ensenyança efi-caç, pràctic i modern.Invito a tothom a descobrir aquesta forma de generar ingressos per tenir una arma més per superar la crisis econòmica que vivim aprenent a moure personalment el seu propi diner en un mercat tant fascinant com es el mer-cat de divises.

32

molt interessant

1. La població aproximada dels gossos al món és de 400 milions! Gairebé la població de Mèxic i Es-tats Units combinada!

2. El nas d’un gos té almenys 220 milions de recep-tors d’olfacte, quan l’home només té 5 milions.

3. El teu gos pot detectar el càncer de mama, de pulmons, pròstata i pell!

4. Els gossos poden arribar a ser mes llests que un nen de 3 anys.

5. Molts pensen que la boca d’un gos és mes neta que la d’un humà, doncs no.

6. Els gossos senten enveja amb un altre gos tracten millor.

7. Quan el teu gos fa alguna cosa dolent, ho renyes i penses que té un cara d’avergonyit, doncs no, no-més et contestant al teu regany.

8. Els gossos si poden veure a color! però menys vius que nosaltres.

9. L’obesitat en el 1º malaltia en els gossos.

10. Els gossos “Chihuahueños” van ser anomenats així per l’estat de Mèxic “Chihuahua” quan van ser descoberts.

11. Els gossos no té la visió al cent per cent fins a tenir un mes de vida.

12. La substància de la xocolata pot arribar a matar-los o almenys fer-los violents.

13. Un gos/llop africà és el únic que no pot bordar.

14. Els gossos no tenen sentit del temps.

15. Els humans han tenint als gossos com a masco-ta durant 12,000 anys!

15 COSES QUE NO SABIES DEL TEU GOS ...

Avui els vaig a ensenyar 15 coses que no sàvies dels gossos, proba-blement tens uns d’aquests i t’hi interesaria saber que altres secrets amaga la teva mascota.Començem!

Font: www.impactante.info

33

34

Seguint la línia dels últims articles publicats, i per tant continuem parlant d’herències, avui tractarem sobre la llegítima, de la qual de ben segur que n’han sentit a parlar i, si és així, l’associaran a la idea que fins i tot aquell fill pròdig d’una família rebrà una part de l’herència.

El sistema successori català, així com l’espanyol (amb diferències importants que ja veurem), con-templen l’existència d’una figura que es coneix com la llegítima. Aquesta no és més que un dret d’origen legal que tenen determinades persones d’adquirir una part de l’herència d’una persona que ha mort pel fet de ser-ne familiar directe, en concret, per ser-ne fill (o nét si aquest fill va morir abans) o en defecte de fills, els pares. Així ho preveuen els articles 451-3 i 4 del Codi Civil de Catalunya, mentre que en el Codi Civil espanyol també es preveu l’existència de llegítima per al cònjuge vidu, és a dir, basada en una relació matrimonial amb el causant (la persona que mor), com estableix el seu article 807.

La part de l’herència que té dret a rebre el legitimari (o els que hi pugui haver dividint-se a parts iguals aquesta part) un cop detrets els deutes del causant, a Catalunya s’estableix en un quart (1/4). En canvi, el Codi espanyol preveu una llegítima que consisteix en una tercera part (1/3) de l’herència; un valor cer-tament més elevat.

I això és així tant si no hi ha testament i és la llei que determina qui ha d’heretar, com si n’hi ha i s’ha de-terminat clarament la voluntat del causant d’instituir uns hereus determinats. No els sembla un límit a la llibertat d’atorgar testament? No havíem quedat que podiem deixar el nostre patrimoni ordenat segons la nostra pròpia voluntat? La llegítima imposa certs i importants límits i només en pocs casos, com per

de llei

ELISABET PLANAS PONSPLANAS & PLANAS - Advocatse-mail:eplanas@planaslegal.com

QUÈ ÉS LA LLEGÍTIMA?

exemple per desheretament exprés del causant, la aquesta no tindria efecte.

Doncs bé, desaparegudes, crec, les justificacions de la seva existència que històricament eren preservar la igualtat entre els fills per no beneficiar al primogè-nit, així com en la necessitat de dividir els grans pa-trimonis per tal que tinguessin accés al comerç; avui encara suposen una càrrega per l’hereu que no és ni fill, ni nét, ni pare, que haurà de respectar aquest dret i pagar als legitimaris aquesta quarta part de l’herència, convertint-se en deutor d’un valor que podrà entregar a qui li reclami, ja sigui amb diners o amb béns de l’herència a elecció, afortunadament, de qui es troba obligat a pagar-la.

Com veuen, la llegítima pot ser (i és, no els engan-yaré) una font de conflictes quan s’obre una herèn-cia. Així doncs, els convido a reflexionar si no seria interessant plantejar-se’n la supressió si ha perdut la seva raó de ser. Suposo que hi haurà opinions de tots colors.

35

36

37

38

39

40

agenda Sabadell

+ INFORMACIÓ I VENDA ANTICIPADA PER INTERNET A: www.sabadell.cat/cultura

TEATRE PRINCIPAL

L’ESTRUCH

DIVENDRES 26 D’OCTUBRE 21hQUARTET GERHARDCicle de música de cambraIntèrprets: Lluís Castan, violí; Judit Bardolet, violí; Miquel Jordà, viola i Jesús Miralles, violoncel.Preus: 15 i 12€

DIUMENGE 11 DE NOVEMBRE 18 hREBUFAPLANETESPep BouAigua, sabó, talent... i la intervenció de l’atzar. L’actualització del cèlebre muntatge assoleix la màxima esplendor amb el punt just de precisió tècnica i d’excel·lència teatral. Preus: adults 17€ / nens/es fins a 12 anys 10€

DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE 21hFAURÉ: RÈQUIEM DE LLUMSORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈSDirector: Rubén GimenoCOR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICADirector del Cor: Josep VilaVeu blanca: Maria ChapmanBaríton: Josep Ramon OlivéPrograma:Maurice Ravel, Le Tombeau De Couperin Sergio Cárdenas, The Flowe Is A Keu (A Rap For Mozart) Gabriel Fauré, Rèquiem En Re Menor, Op.48Preus: 24, 20 i 12€

DIUMENGE 4 DE NOVEMBRE 18 hJOAN PERA - CAPRI - TeatreJoan Pera ret homenatge a Joan Capri amb un divertit espectacle que inclou alguns dels monòlegs més cèlebres del desaparegut humorista català.Preus: 18 i 7€

DIJOUS 18 DE OCTUBRE 21hNANDO CABALLERO presenta PLANTES D’INTERIORInterprets: Nando Caballero, guitarra i veu; John Caballes, teclats; Martí Kapowski, baix i Ivan Arroyes, bateria.Preu: 10€

DISSABTE 20 D’OCTUBRE 18 i 20hDIUMENGE 21 D’OCTUBRE 12 i 18hMAIURTALos GalindosDirecció: Bet Garrell.Músic: Marc VilaPallasso: Marcel EscolanoPreu: 10€

C/ de Sant Pau, 6 - SABADELL - Tel. 93 725 37 92

C/ Sant Isidre, 140 - SABADELL - Tel 93 717 25 71

TEATRE LA FARÀNDULAC/ Alfons XIII, 33 - SABADELL - Tel. 93 745 75 60

DIVENDRES 2 DE NOVEMBREDISSABTE 3 DE NOVEMBRE21hLA RÀBIA QUE EM FAS de Juli DislaCia. alGallinerIntèrprets: Òscar Castellví, Albert Gonzàlez, Anna Gras-Carreño, Isa Mateu i Marc Rius. Preu: 10€

41

agenda Sabadell

42

LA FESTAData: 13 d’octubre a les 21hEspai: Sala Maria PlansPreu: 10€

Autor: Spiro Scimone Direcció: Orlando ArochaRepartiment: Diana Volpe,Pep Cortés i Rafa Cruz

La festa ens situa en el trentè aniversari de noces d’un català i una italiana de classe obrera que transcorre en-tre malentesos fingits i respostes esperades. En aquest espai únic, estret, regna una confusió molt ordenada que permet al pare tots els capricis malhumorats, a la mare totes les fantasies i al fill escapades de solter.En aquesta rutina quotidiana orquestrada a tres veus cadascú interpreta la partitura que li toca, obligant l’espectador a reflexionar sobre l’estat i el sentit de la família, niu d’afectes i trampa de convivències obliga-des.

EL SECRET DE LA PARTICIÓData: 21 d’octubre a les 18h Preu: 10€Espai: Teatre Alegria

Direcció: Jordi Palet i PuigIntèrprets: Mariona Anglada, Eva Cartañà, Teresa Sánchez i Enric PetitProducció: Maribel Prieto, Les Pisanes

És un espectacle entre còmic i esperpèntic, fresc i dinàmic esquitxat d’humor negre, impregnat d’un op-timisme incombustible, amb uns personatges que da-vant l’adversitat mai no perden l’ànim de salvar la pell, la cara, els ossos.Aquests personatges són tres treballadores d’un circ: l’ajudant de mag, la contorsionista i la dona del llança-dor de ganivets, que estiuegen en un hotel de la costa. Això no tindria res d’estrany si no fos perquè hi estiue-gen en ple hivern.

BURUNDANGAData: 28 d’octubre / 18hEspai: Teatre PrincipalPreu: 18€

Autor: Jordi Galceran Direcció: Jordi CasanovasRepartiment: Carles Canut, Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala

Amb Burundanga és la companyia Flyhard de teatre contemporani la que puja a l’escenari per fer-nos riure des del primer moment amb eficàcia, acidesa i enginy: els gags verbals, els malentesos, els secrets, un sèrum de la veritat que farà que deixin de ser-ho...

EL FANTASMA MENTIDERData: 20 d’octubre / 18hEspai: Teatre PrincipalPreu: 7€ Durada: 50’ Edat recomanada:des dels 2 anysCompanyiaEL CAU DE L’UNICORN

Teatre musical amb titellesgegants i actors en llumnegre.

El fantasma mentider és un musical modern, atrevit i molt divertit en què la barreja de llum negra, colors en-lluernadors, música i cançons amb uns titelles espec-taculars de mides diferents, capta l’atenció de petits i grans des del primer moment gràcies a les contínues sorpreses.L’obra és una crida a la tolerància i el respecte vers els altres i convida a no jutjar només per les aparences, a no tractar com un enemic a qui no coneixem perquè podem perdre l’oportunitat de descobrir-hi un gran amic, a preguntar allò que no entenem, ja que la nostra pel·lícula pot tenir un guió equivocat.

+info: www.caet.cat

Una producció de Low Cost Projekt i Teatro del Con-trajuego.

Una producció de Malatesta.

Una coproducció de FlyHard Produccions i La Villar-roel amb la col·laboració de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya, Girona/Salt, l’Ajuntament de Gavà-Espai Maragall, Señor, Gramona i EdMonpixel.

Amb el suport de l’ICEC

ESTRENA

FAMILIAR

43

44

top related