el malbaratament al llarg de la cadena ......com més llarga sigui la cadena agroalimentària, més...

EL MALBARATAMENT AL LLARG DE LA CADENA

AGROALIMENTÀRIA

El malbaratament alimentari són tots aquells aliments que es desaprofiten, tot i

disposar encara del seu valor nutritiu.

Es produeix en cadascuna de les diferents baules i és responsable de conseqüències

greus tant a nivell social, com econòmic, com ambiental.

EL MALBARATAMENT ALIMENTARI EN LA CADENA

ALIMENTÀRIA

Cada any es malbaraten 1/3

part dels aliments al món. El

45% d'aquests són fruits i

verdures. (FAO, 2011)

Europa, Amèrica del Nord i Oceania

són els territoris que més pèrdues per

malbaratament acumulen: entre 250 i

300 kg per persona i any. (FAO, 2012)

Si ajuntem tot el malbaratament

que es produeix en totes les baules,

equival a la producció de 234.022

ha de terreny.

EL MALBARATAMENT EN XIFRES

Equivalent a 180 € per persona, 76

% dels quals es podrien estalviar

Amb el menjar que es llença a

Catalunya equivaldria a alimentar

500.000 persones durant un any

sencer o abastir-nos a tots durant

25,5 dies.

11,5 carros de compra per persona

289,79 kg per persona a l’any

Equival a una pèrdua econòmica de

841 milions d’euros anuals.

EL MALBARATAMENT EN XIFRES

11–35 % 17-19 % 5-17 % 41-53 %

Es pot entendre com una cadena més curta o més llarga segons els agents (baules)

que hi participin.

EL SISTEMA AGROALIMENTARI

*Pot ser un o diversos cops, fins i tot entre cada baula.

LA COMUNICACIÓ DEL PROBLEMA

- Nombres no fàcilment copsables

- La culpa és del consumidor

EL SISTEMA AGROALIMENTARI

- Es produeix a totes les baules de la cadena alimentària, però els responsables no

sempre són els que semblen. Moltes interaccions entre baules.

- El concepte no s’utilitza normalment en agricultura: es diu invendible,

sobreproducció, lleig o mal format.

MALBARATAMENT

Com més llarga sigui la cadena agroalimentària, més possibilitat de malbaratament

hi haurà

MALBARATAMENT

Tomàquet d’una cooperativa

de consumAlvocat de Sud-Amèrica

Producció

Transport

local

Consum

ProduccióEmmagatzematge

Consum

Transport llarga

distància

Emmagatzematge

Distribució

EFECTES AMBIENTALS DEL MALBARATAMENT

Un problema tant o més important que escollir entre orgànic i convencional

EFECTES AMBIENTALS DEL MALBARATAMENT

Tot l’impacte ambiental que pot arribar a tenir l’agricultura... per a res

PRIMERA BAULA – LA PRODUCCIÓ

Espai on es produeixen molts dels aliments que consumim

Problemes principals Solucions

- Sobreproducció per satisfer

les demandes de les grans

distribuïdores o mercats

- Estàndards estètics i

calibratge

- Costos de producció i

collita més elevats que el

preu del producte al

mercat

- No triar la fruita en funció

de la seva mida, color,

aparença, forma, etc.

- Comprar productes

directament de la pagesia

sense gaires o cap agents

intermediaris

PRIMERA BAULA – LA PRODUCCIÓ

FORMES I CALIBRES

MALBARATAMENT AGRÍCOLA EN FINCA

PRODUCTES MALBARATATS

Malalties

i plagues

Restriccions

estètiques i de pes

Danys físics en

collites manuals o

mecàniques

CollitaCondicions

climàtiques

Emmagatzematge

Oferta i

demandaAnys molt plujosos

malmeten les

collites

Episodis climàtics

extrems (p. ex.

sequeres) causen

defectes estètics

Causen defectes

estètics

Aliments no

aptes pel consumProductes molls o

humits que es

malmeten aviat

Productes amb temps

d’emmagatzematge

curt

Demanda variant dels

mercats/grans

distribuïdores

Preus de mercat

excessivament baixos

CULTIUS DANYATS PER L’AMBIENT, PLAGUES I MALATIES

- Plantar en moments adequats (intentar evitar gelades, espigats, entre altres)

- Els excessos de reg (malbaratament d’aigua) poden clivellar els tomàquets, fent que es facin malbé

- Escollir varietats més resistents als extrems de temperatura i les plagues

- Rotació de cultius, sòl en bon estat, plantes acompanyants, reduiran plagues,

malalties i també malbaratament

- Aprofitar cultius fins al final del seu cicle (pot afectar següent cultiu o afavorir

propagació de plagues i malalties)

- Collir amb utensilis adequats

OPERACIONS DE CULTIU I COLLITA

SEGONA BAULA – L’ELABORACIÓ

Consisteix en transformar els aliments acabats de produir

Problemes principals Solucions

- Els productes es fan malbé,

tant la matèria primera com

un cop s’ha processat

- Preu del producte poc

competitiu

- Problemes en la demanda

- Trencament de la cadena de

fred

- Comprar de proximitat

- Fer servir productes que

puguin estar deteriorats per

elaborar melmelades o

conserves

SEGONA BAULA – L’ELABORACIÓ

TERCERA BAULA – LA DISTRIBUCIÓ

Consisteix en fer arribar els productes a totes les persones consumidores

interessades.

Problemes principals Solucions

- Aliments no consumits

- Productes mal conservats

- Mala planificació en la

compra o l'elaboració

- Mals hàbits i desconeixença

de l’emmagatzematge

- Fixar-se en les seccions de

les botigues de productes en

oferta per caducitat

- Entendre com i on

s’emmagatzemen els

aliments que adquirim

- Fer una bona planificació

dels productes que

necessitem per cuinar

TERCERA BAULA – LA DISTRIBUCIÓ

QUARTA BAULA – EL CONSUM

A partir de que qualsevol persona hagi adquirit els aliments.

Problemes principals Solucions

- Compra en excés

- Mals hàbits i desconeixença

de l’emmagatzematge

- Aliments cuinats no

consumits

- Productes a mig consumir

que s’obliden o no

s’utilitzen

- Planificar bé la compra i els

menjars de la setmana

- Saber com cal

emmagatzemar els aliments

tant abans de consumir com

un cop oberts

- Fer una bona planificació

dels productes que

necessitem per cuinar

http://www.fao.org/3/Y4893S/y4893s06.htm

MOLTES GRÀCIES