carreteras definitiv

Geografia de Catalunya

13.V.08

La xarxa viària de

Catalunya

Paula Orduña Giró

Miryam Morales Benito

1. Introducció

1.1. La xarxa viària a l’actualitat

1.2. Influència del medi físic

2. Impactes de la xarxa viària

2.1. Territorials:

Pla General Territorial de Catalunya

2.2. Socioeconòmics

Finançament de les autopistes

2.3. Mediambientals

Sobre la fauna

any 1987 2000Nombre de

vehicles 2.349.764 4.000.205

Les societats contemporànies es caracteritzen per la mobilitat de les persones, les mercaderies i la informació.

“Revolució dels transports“

Augment del nombre de vehicles, també a Catalunya. L’any 2000: 656 vehicles/1000 habitants

Evolució del parc de vehicles a Catalunya

Les distàncies es calculen en termes de temps i cost del desplaçament.

La La xarxaxarxa viària de Catalunya viària de Catalunya Paula Orduña y Miryam Paula Orduña y Miryam MoralesMorales

•Clau per a la competitivitat dels diferents sectors productius •Clau per la qualitat de vida de la població •Clau per la vertebració de l’espai geogràfic.

Tanmateix cal també un entorn socioeconòmic i productiu mínim.

La construcció d’aquestes té un preu:- a llarg termini, l’impacte ambiental- a curt termini, el finançament, s’ha de fer front als costos.

Les infraestructures viàries com a repte (alt cost, difícil traçat)

El pla de carreteres de Catalunya (Generalitat de Catalunya: 1987)reconeix que la xarxa viària en si mateixa difícilment podrà dinamitzaruna comarca o àrea deprimida.

Dotació d’infraestructures de transport , clau del desenvolupament regional:

La La xarxaxarxa viària de Catalunya viària de Catalunya Paula Orduña y Miryam Paula Orduña y Miryam MoralesMorales

Barcelona Girona Lleida Tarragona Total

Autopistes 384 110 58 201 755 6,0%

Autovies i vies preferents

364 299 84 16 764 6,3%

Carreteres convencionals

3.316 2.065 2.685 2.511 10.577 87,4%

total 4.065 2.475 2.827 2.729 12.096 100%

2. Xarxa viària

segons tipus de

via, 2000. (en km)

1. Xarxa viària segons la seva gestió

Font: Cataluña. Un análisis territorial. MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D.

Font: www.aseta.es

1. Situació ístmica de Catalunya

2. Disposició en funció dels grans eixos orogràfics i la xarxa fluvial, generalment perpendicular a aquests.

3. Notable altitud del territori: 49,7% per damunt 600 m, 16,5% per damunt 1000 m (territori de muntanyes).

En un context litoral implica grans desnivells i pendents

Font: Cataluña. Un análisis territorial. MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D.

El territori i la seva gestió

Clara compartimentació del territori.

Font (dels dos): La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). FONT I GAROLERA, J.

Bloc diagrama de Catalunya

Mapa de barreres (altitud i pendents)

Gran variació d’altituds (terreny muntanyós).Pocs corredors continus.

Tota infraestructura comporta un triple impacte en el medi on s’implanta a dues escales, la directa i la induïda (a partir de Majoral et. al.)

directe:1. Millora de l’ accessibilitat2. Vertebració del territori i la xarxa urbana3. Integració regional

induït:1. Efecte barrera2. Implosió – explosió urbana3. Atracció urbanística4. Augment del trànsit

directe:1. Increment de la atracció industrial, residencial, comercial, turística2. Finançament de les infraestructures

induït:1. Efectes diversos de la millora de l’accessibilitat 2. Increment de la congestió3. Augment del PIB4. El finançament com efecte col·lateral: Peatges... Oblit dels ferrocarrils.

2. Els impactes de la xarxa viària2. Els impactes de la xarxa viària

Impacte territorial

Impacte socioeconòmic

directe:1. Canvi en els usos del sòl2. Contaminació acústica i atmosfèrica3. Alteració del paisatge4. Efecte barrera

A la pràctica tot són impactes interrelacionats.

induït: 1. Possible increment de la pressió sobre els usos del sòl.

Impacte mediambiental

2. Els impactes de la xarxa viària2. Els impactes de la xarxa viària

· A Catalunya, densitat trànsit (IMD) molt elevat: 650 vehic./1000 hab. (2000).· Lloc de pas obligat entre Espanya I la resta d’Europa

Any 2000 Catalunya Espanya

Xarxa viària 7,3% 100%Població 15% 100%Parc de vehicles 17,6% 100%

L’augment del trànsit:

Intensitat mitjana diaria (IMD) del trànsit de la xarxa bàsica de Catalunya

Font: La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). FONT I GAROLERA, J.

·Indicadors de la mitjana a la UE: - d’autopistes i xarxa bàsica, molt per sobre. -de la xarxa viària totalmolt per sota en la

Baixa connectivitat de carreteres secundàries

Pla Territorial General de Catalunya, 1995

(PTGC)

Objectiu final: reequilibri territorial de Catalunya.Com? 1.Estudi a fons de les zones de

PTP (Pla Territorial Parcial) considerant:- Nivell de desenvolupament- Especialització productiva- Comunicació entre elles, mobilitat laboral

obligada2. Agrupar sistemes urbans segons la mobilitat laboral

obligada (un o més municipis). Els ja consolidats seran els punts clau pel procés reequilibrador.3. Dotar a aquests sistemes urbans d’infraestructures i

equipaments mínims en funció del seu nivell.

Regions PTP

Distribució municipal de la població, 2000

Font: www.gencat.net/PTOP

Mapa dels fluxos de la mobilitat laboral

obligada

Millora d’infraestructures: creació xarxa viària

conseqüent

Font: www10.gencat.net/ptop/binaris/sistemes_tcm32-9679.pdf

Polaritats del territori segons el PGTC, 1991

Mapa dels fluxos de la mobilitat obligada

Millora d’infraestructures: creació proposta d’una

xarxa viaria conseqüent

Proposta de la xarxa viària PGTC

Font:www10.gencat.net/ptop/binaris/infraestructures_tcm32-9684.pdf

Estructura ortogonal, no radial.

Es trenca amb Barcelona com a únic

centre de confluència.

Finançament de les autopistes.

”La competitivitat d’una economia va lligada a l’existència d’una bona xarxa viària. Els beneficis econòmics es xifren en increments de l’1,5%

anual del PIB.” ( Grau i Reinés)

La necessitat d’infraestructures obre dos debats:

1. Tipus d’infraestructura viària: ferrocarrils o autopistes.2. Com es financen les infraestructures.

A Catalunya la política d’infraestructures viàries prioritza la construcció d’autopistes.

Aquesta política és atractiva pels bancs i les caixes d’estalvis, que tenen més garanties de poder recuperar les inversions i fer negoci.

• Alt cost de la inversió:

- Entre 3.000.000 i 18.000.000 € / Km

- Grans pèrdues els primers anys

El peatge serveix per amortitzar l’endeutament de la construcció de la via i el seu manteniment.

El pagament és proporcional a la inversió realitzada: quan més dificultats en el traçat més car

Allargament de concessions, pràctica força habitual

•Falta de recursos públics

•Els anys 60-70, intervenció de la iniciativa privada Concessionàries

• Greuge comparatiu en l’ inversió de l’Estat espanyol. (“Solidaritat territorial”).

• Fons europeus de cohesió prioritzen la inversió dels ajuts econòmics en zones més febles.

• Resultat: els anys 90, Catalunya acumula un 30% de les autopistes de peatge de tot l’Estat i només un 5,5% d’autovies.

El finançament, a càrrec de societats anònimes .

Participació de diverses entitats financeres, especialment caixes d’estalvis catalanes

Sobre la fauna

Exemple de pas superior de tipus “diabolo”, ubicat a l’autopista A-36 de França

2.3.3 Creació de nous hàbitats:• Les mitjanes separadores, drenatges, túnels o viaductes....

• Vegetació artificial.

2.3.4 Efecte barrera: • Fragmentació dels hàbitats• Dificultat de connectivitat biològica• Arribada d’espècies de gran capacitat colonitzadora, certes aus, en detriment d’espècies amenaçades.

Rampa de pas de fauna que connecta el drenatge amb el talús.

2.3.5 Increment del risc d’atropellament:

· Mortalitat elevada a causa de

col·lisions amb vehicles

· La falta d’impediments físic augmenta

les incidències

2.3.6 Altres factors:cicle biològic de l’espècie, volum de trànsit , amplada de la via,característiques dels marges...

Font: Rosell Pagés, Velasco Rivas; Documents dels Quaderns de medi ambient nª4/(1999)

- MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D. Cataluña. Un análisis territorial. Barcelona: Ariel,2002

- www10.gencat.net/ptop/ (Departament de Política Territorial i Obres Públiques)

- GRAU I REINÉS, Josep A. Les autopistes a Catalunya. Greuge comparatiu i motor econòmic. Barcelona: Pòrtic, 2001.

- ROSELL PAGÉS, VELASCO RIVAS; Documents dels Quaderns de medi ambient nª4, 1999.

- FONT I GAROLERA, J. La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Barcelona: Oikos-Tau, 1999

- www.aseta.es (Asociación de Sociedades Españolas Concesionarias de Autopistas, Túneles, Puentes y Vías de Peaje)

Pàgines web:

Llibres: