avaluar per desenvolupar competències, avaluar competències
Post on 04-Oct-2021
5 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Avaluar per desenvolupar
competències,
avaluar competències
Neus Sanmartí
15 de gener de 2018Màster de Secundària UPF-UOC
Es pot aprendre sense avaluar,
o més ben dit,
sense ser capaços d’avaluar-nos?
“No em toqueu la meva
avaluació!”
Philippe Perrenoud titulava un article dient:
Perquè si la toqueu ho he de canviar tot!
(què ensenyar, com fer la gestió de
l’aula, com seqüenciar els
aprenentatges, com promoure’ls, com
plantejar la relació amb les famílies...)
PERRENOUD, P. (1993). Touche pas à mon évaluation! Pour un approche systémique du changement. Mesure et évaluation
en éducation, 16 (1, 2), 107-132.
Per on van els titulars i molts pensaments?
Reflecteixen els canvis importants?
Satisfactori 5-6
Notable 7-8
Excel·lent 9-10
Els canvis en l’avaluació són els més lents i complexos:
Tendim a aplicar noves “regulacions” sense que res
canviï
Però si no canvia l’avaluació no canvia res
Hem de passar d’una avaluació de
l’aprenentatge cap a una avaluació per
aprendre i, molt especialment, una
avaluació plantejada com aprenentatge.
Currículum de Finlàndia 2015
➢ Volem aplicar una avaluació que sigui
gratificant per a l’alumnat i el
professorat, i que serveixi per aprendre.
➢ Creiem que aprendre és revisar (avaluar-
regular) les maneres de pensar, de fer,
de parlar, de sentir.
➢ Pensem que l’alumne és el protagonista
de l’avaluació, ja és ell qui ha de corregir
allò que no fa prou bé.
➢ Considerem que la “qualificació” té
sentit com a certificació o acreditació del
que s’ha après.
Què compartim sobre l’avaluació?
Avaluar és un procés en 3 etapes
1. Recollir dades (a partir de treballs,
preguntes, observant...).
2. Analitzar-les, valorar-les, buscar
“entendre” les raons de les dificultats que
es detecten (utilitzant llistats de criteris,
rúbriques...).
3. Prendre decisions (formatives o
qualificadores) –el propi estudiant o el
docent, o els dos-.
“L’èxit dels aprenentatges
es juga més en la correcció
dels errors i en
l’autoregulació contínua
que no pas en la genialitat
del mètode”Philippe Perrenoud
Hi estem d’acord?
3er ESO IESM J.M Zafra
(traducció del català)
La meva
resposta inicial
Preguntes
Què he fet
malament?
Per què no ho
he fet bé?
Consells
per millorar
Està ben
justificat?
Poques però
ben pensades
Revisar
l’argument, no si
està bé o no
La finalitat és ajudar
a prendre decisions
(treball dels valors)
Les persones que aprenen són
aquelles que saben autoavaluar-se
Xavier Martínez Celorrio, 2017
➢ Identifiquen els objectius de els tasques
(saben perquè les fan).
➢ Abans de fer una tasca anticipen i
planifiquen les principals accions que cal
posar en pràctica per dur-la a terme (Base
d’Orientació).
➢ Identifiquen els criteris d’avaluació, que
es relacionen amb les accions anteriors.
Però, què caracteritza a les persones
que saben autoavaluar-se (i, per tant,
prendre bones decisions per millorar)?
3 exemples que promuen la
reflexió
Si un alumne reconeix l’objectiu
podem afirmar que ha après
(Exemple d’escrit en un diari de classe, 2n ESO)
R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva
Anticipació i planificació de l’acció
5 anys CEIP Baloo
feta per un nen
“superdotat”(traducció de l’original en
català)
Com ho aprenen a fer els nois i noies que no aprenen sols?
Què és el que la professora vol que aprenguem i ens preguntarà a
l’examen? (Estudi realitzat per E. Custodio)
– Entrevista a 18 alumnes de 2 grups- classe (1r ESO) i a les seves professores abans de l’examen (tema: la cèl.lula)
• Las professores van dir que volien que els estudiants raonessin, establissin relacions, comparessin, classifiquessin...
• Els estudiants que van aprovar (10) van dir que les professores volien que recordessin noms, classes, la funció de cada part de la cèl.lula...
Com va ser l’examen que se’ls va propusar?
– Esquema de la cèl.lula i nomenar les seves parts
– Dibuix d’un microscopi i nomenar les seves parts
– Dir les diferències entre una cèl.lula animal i una vegetal
– En un esquema en el que, por un costat, s’indicaven les parts i, per l’altre, les funcions, s’havien d’unir per mitjar de fletxes.
– ...
No té sentit donar fetes les planificacions de
l’acció (què fer o en què pensar) i sovint no
cal arribar a una única formulació, perquè
l’alumnat és divers a l’inici i divers al final
Títols molt relacionats amb el procediment
No pot deixar de posar
exemples concrets
1r ESO
R. Rodríguez
IES Juan de la Cierva
Títols relacionats amb el model
Operacions plantejades de
forma abstracte i molt sintètica
Un exemple que ens mostra
com generar els criteris
d’avaluació
P.Garcia, IES Joan Oliver
espècies
4a. Si és productor, mirar les
espècies que se’l mengen. Així
sabrem quins són els afectats
Què passaria si desapareixés una de les espècies
d’una cadena tròfica?
2. Identificar l’espècie que desapareix
3. Veure a quin nivell tròfic pertany
4.b. Si es consumidor, mirar
què menja. L’espècie
menjada creixerà en nombre
6c’. Si el C2 menjava
altres aliments,
disminuirà el seu nombre
5b. Identificar els C2 que
se’l menjaven. També
resultaran afectades
5a. Identificar qui es menja
els herbívors. També
resultaran afectades
6c. Si el C2 menjava
només aquella espècie
podrà desaparèixer
ACCIONS: 1. Identificar els components d’una cadena trófica
PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA
DÓNA INDICIS sobre quin
coneixement s’ha d’activarEL DESTINATARI
no és el professorat
La Laia ha llegit al diari que estan desapareixent
els crancs de riu del país i que sembla que és
degut a l’arribada de crancs de riu americans,
però ella no sap com és que els dos fets estan
relacionats. Amb el que has après sobre les
xarxes tròfiques, escriu com li explicaries per què
passa.
Quina seria una “bona pregunta” per
avaluar si s’ha fet un bon aprenentatge?
De la B.O. se’n dedueixen els criteris
d’avaluació
Criteris de realització Criteris de qualitat
He/ha/hem identificat els
components de la cadena tròfica
Tots…, pertinents, utilitzant
vocabulari científic…
He/ha/hem identificat l’espècie
que desapareix i el nivell tròfic al
qual pertany
He/ha/hem deduït quines espècies
es veuen afectades directament,
tant si és productor com
consumidor
He/ha/hem deduït quines altres
espècies de la cadena es veuen
afectades
He/ha/hem conclòs sobre les
altres espècies que poden
desaparèixer o disminuir el seu
nombre d’individus
Sovint la dificultat
és acordar què s’entén
per Exc., Nt, ....
I per això són útils
les rúbriques
Aspectes a
avaluar.
Coincideixen amb
els aspectes a tenir
en compte per
planificar l’acció
(Base d’Orientació)
Criteris de qualitat
graduats
En funció de la pertinença,
complexitat, precisió,
exactitud, coherència,
creativitat, autonomia…, en la
realització de cada criteri de
realització.
Les rúbriques són els instruments més idonis per
concretar els criteris d’avaluació en relació a
tasques complexes (competencials)
Nivell 2 = mínim
Aquests 4 nivells coincideixen amb les
acreditacions a fer a final de curs
Vídeo de l’Escola La Roureda de Sant Esteve de Sesrovires
No és fàcil
elaborar bones
rúbriques i
moltes de les que
es troben no són
útils
L’establiment de criteris
d’avaluació és quelcom complex
• Per exemple, avaluar l’ortografia no és només decidir el nombre de faltes, sinó tenir en compte si són:
• D’ortografia de base (natural)
• D’ortografia d’aplicació de lleis constants
• D’ortografia d’aplicació de lleis d’excepció (i dependrà del nivell de dificultat)
• D’origen gramatical (pronoms febles...)
• Només així es poden prendre decisions per millorar.
Recull de Bases
d’Orientació, de
rúbriques i d’exemples
d’activitats d’avaluació
pactades a nivell de
centre
-IES Badia del Vallès:
dimensió “expressió escrita”
de la competència
comunicativa-
Tomás, C., Gres, N., & Sanmartí, N. (2013).
Un proceso de cambio que se extiende.
Cuadernos de Pedagogía, 431, 60–63.
Però no sempre ens cal fer rúbriques.
Molt sovint és suficient un graelles de criteris
consensuades amb l’alumnat
Ens ho han de dir?
La Vanguardia, 12.09.17
Té sentit una activitat específica
d’avaluació “final”?
• Serveix per posar a prova si s’ha après
• Possibilita reconèixer quins aspectes encara
cal aprofundir
Però només si:
• És coherent amb el procés d’ensenyament (per
tant, en el moment que té sentit)
• Hi ha probabilitats de tenir èxit
Millor prevenir que curar (les
recuperacions o els reforços a
posteriori, serveixen de molt poc)
2n ESO
R. Rodríguez
IES Juan de la Cierva
No cal dir que tota acció que comporti
avaluar necessita treballar molt bé els
valors associats, la cooperació, el desig
de superació, l’autoestima…
Tot el procés –des dels objectius
compartits, la Base d’Orientació,
esquemes o mapes conceptuals, els
criteris d’avaluació o rúbrica, les
reflexions personals sobre què es va
aprenent i com...- es pot recollir en
un portafolis o carpeta
d’aprenentatge, llibreta d’aula, diari...
Ens convé repensar la funció dels
“dossiers” tradicionals!
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0
003/0e9f449b-790e-4fd7-a9e9-1cab53252ae3/La-carpeta-
daprenentatge.pdf
“La persona més lenta, que no perd de
vista la finalitat del que fa, va sempre
més ràpida que la que avança sense
perseguir un punt fixe”
Frank Kafka (1883-1924)
Requereix molt de temps?
I els “programes”?
top related