avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior
Post on 29-Jun-2015
410 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Intervenció penal amb infractors de trànsit
Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior
Barcelona, 22 de maig de 2012
Sessió d’investigació
Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior
22 de Maig del 2012
Ed Hilterman, Roger Mancho
ehilterman@justamesura.com
Aquesta investigació es una col·laboració entre el Cen tre
d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, la Direc ció
General d’Execució de Mesures a la Comunitat i Justícia
Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya i Justa Mesura Consultoria & Investigació A plicada
Índex1. Marc teòric
2. Finalitat i objectius
3. Mètodes
4. Resultats
5. Conclusions
1. Introducció marc teòric
• Any 2001: La UE es fixa l’objectiu per l’any 2010 de reduir a la meitat el nombre de morts a les carreteres
• L’Any 2010:
• 31.000 morts a Europa (300.000 ferits greus) però,
• Cap país de la UE-27 va augmentar el nombre de morts,
• Només 8 països van assolir l’objectiu.
• Entre ells Espanya: 2.478 morts (55%)
• A Catalunya: 381 morts (45,5%a - 60,9%b)
amorts en via urbana; bmorts en carretera
• Aspectes relacionats amb els delictes contra la seguretat viària:
• Possible dependència de l’alcohol (Monras et. al., 2011)
• Depressió relacionada la reincidència (Nochajski i Stasiewicz,2006)
• No obstant, són més receptius a participar en el tractament de problemes específics (Wells-Parker, et. al., 2006)
• Comportament agressiu i actitud antisocial (p.e.: gestos durant la conducció) (Gallardo i Andrés, 2009)
1. Introducció marc teòric
2. Objectius de la presentació
• Explorar en quina mesura l’estat psicològic (ansietat, depressió i problemes d’alcohol) és un factor de risc en l’estil de conducció.
• Avaluar l’efectivitat dels programes en funció dels factors de risc teòrics relacionats als delictes de trànsit.
• Determinar la relació entre els aspectes psicològics (ansietat, depressió i problemes d’alcohol) i l’estil de conducció amb les vàries mesures de reincidència.
3. Mètodes: Disseny prospectiu quasi-experimental
Inici programa formatiu(qüestionari pre-test)
Realització programa formatiu
Final programa formatiu(qüestionari post-test)
Reincidència
Període de seguiment de mitjana 2,34 anys
• Mostra: 234 participants en programes formatius
• Qüestionaris auto informats en dos moments de la formació
• Qüestionari de reincidència administrat telefònicament a una sub mostra
3. Mètodes: Fonts d’informació
• La informació judicial i personal procedent de les bases de dades del Departament de Justícia
• Dades personals
• Infracció motiu de condemna
• Mesura actual
• Antecedents penals
• Qüestionari pre-post formació
• Tests psicològics, estil de conducció i avaluació de la formació(post)
• Qüestionari reincidència auto-informada
3. Mètodes: Tests/qüestionaris
• Psicològics• Beck Anxiety Inventory (BAI: Beck et al., 1961)
• Beck Depression Inventory (BDI: Beck et al., 1988)
• Alcohol Use Disorders Identification Test (AUDIT: OMS, 2001)
• Clinical Outcomes in Routine Evaluation-Outcome Measure (CORE-OM: Botella, 2008; Connell et al., 2007)
• Seguretat viària• Qüestionari EMG (Houwen & Vissers, 2002)
• Alcohol i conducció (Törnros, 1998)
3. Mètodes: Q üestionaris de trànsit
• Àrees de seguretat viària avaluades:
• Percepció alcohol i conducció
• Percepció de perill
• Comportament situació perill
• Reacció enfront d’altres conductors
• Enuig davant altres conductors
• Acord amb les normes de circulació
• Consideració per altres conductors
• Conducció arriscada
• Conducció temerària
• Importància infraccions futures
• Confiança infraccions futures
4. Resultats
• Homes: 93,4%
• Edat mitjana: 37,4 (σ=10,25)
• Espanyols: 76,4%
• Càrregues familiars: 52,4%
• Atur: ≈ 35%
4. Dades sociodemogràfiques
4. Infracció de trànsit
Resultat de la prova d’alcoholèmia:
73% es van fer la prova
26% es van negar
INICI FINAL
Psicopatologia %* %*
Ansietat (>16 mod-alt) 4,6 4,3
Depressió (>8 mod-greu) 10,6 5,5
Problemes d’alcohol 41,9 26,5
Bebedor de risc (>8) 29,1 16,5
Dependència alcohol (>12) 12,8 10,0
4. Psicopatologia i conducció• Participants amb símptomes de psicopatologia
● Àrea viària Canvi� Conducció temerària Si
� Percepció de perill No
� Comportament situació perill Si
� Enuig davant altres conductors No
� Reacció enfront d’altres conductors No
� Conducció arriscada Si
4. Canvi durant el Programa formatiu
• Àrea jurídica-criminològica Canvi
• Percepció alcohol i conducció Si
• Àrea psicològica
• Consideració amb altres conductors No
• Importància infraccions futures No
• Confiança infraccions futures No
4. Canvi durant el Programa formatiu
La reincid ència després dels programes formatius de seguretat viària
El disseny de la recerca
Questionaris a l'inici del programa formatiu
Realització del
programa formatiu
Qüestionaris al final del programa formatiu
Avaluació d'aspectes psicològics i l'estil de conducció
(pre)
Avaluació d'aspectes psicològics i l'estil de conducció
(post)
Reincidència
Seguiment de
mitjana 2,34 anys
El canvi en els aspectes psicològics i l'estil de conducció
durant els programes formatius
La reincidència després dels programes formatiusTres mesures diferents:
• Reincid ència d ’execució
• Reincid ència judicial
• Reincid ència auto informada (para una submostra de 54 participants)
La reincidència després dels programes formatius
El disseny de la recerca
Els aspectes psicològics i l'estil de conducció
avaluats a l'inici del programa formatiu
Reincidència (diferentes mesures)
Els aspectes psicològics i l'estil de conducció
avaluats al final del programa formatiu
El canvi en els aspectes psicològics
i l'estil de conducció durant els programes
formatius
La reincid ència en relació amb dades sociodemogràfiques
L’estat psicològic i la reincidència A l’inici dels programes formatius (pre-test)
Totes les infraccions
Aspectes psicològics
Problemes d'alcohol (L'AUDIT)
AUC = .69**
*** p < .01; ** p < .05; * p < .10
Reincidència en infraccions greusSimptomatologia
general (CORE) AUC = .67*
L’estat psicològic i la reincidènciaAl final dels programes formatius (post-test)
Aspectes psicològics
*** p < .01; ** p < .05; * p < .10
Reincidència en infraccions greus
Problemes de depressió (BDI)
AUC = .69**
Totes les infraccions
AUC = .66*
L’estat psicològic i la reincidènciaDiferència entre inici i final dels programes formatius
Aspectes psicològics
*** p < .01; ** p < .05; * p < .10
AUC = .30**Totes les
infraccions Millora en els problemes d'alcohol
(L'AUDIT)
L’estat psicològic i la reincidènciaDiferència entre inici i final dels programes formatius
L’estat psicològic i la freq üència de la reincidència auto informadaA l’inici dels programes formatius (pre-test)
Freqüència de totes les
infraccions
Aspectes psicològics
Problemes de depressió (BDI)
r = .34**
*** p < .01; ** p < .05; * p < .10
Freqüència de reincidència en
infraccions greus
Simptomatologia general (CORE)
r = .31***
r = .42***
L’estat psicològic i la versatilitat de la reincidència auto informadaA l’inici dels programes formatius (pre-test)
Versatilitat en la comissió d'infraccions
Aspectes psicològics
Problemes d'alcohol (l'AUDIT)
r = .26***
L’estil de conducció i la reincid ènciaAl principi dels programes formatius (pre-test)
Totes les infraccions
L'estil de conducció
Percepció de perill AUC = .67**
*** p < .01; ** p < .05; * p < .10
Reincidència en
infraccions greus
Percepció d'alcohol i conduir
AUC = .69**
AUC = .64*
Reincidència judicial
Comportament en situació de perill
AUC = .67**
AUC = .71**
L’estil de conducció i la reincid ènciaAl final dels programes formatius (post-test)
Totes les infraccions
L'estil de conducció
Percepció de perill
AUC = .70*
*** p < .01; ** p < .05; * p < .10
Reincidència en
infraccions greus
Conducció temerària
AUC = .66**
Reincidència d'execució
Comportament en situació de perill
Conducció arriscada
AUC = .83**
AUC = .68**
Grau d'acord normes de circulació
AUC = .69**
AUC = .72**
AUC = .71**
L’estil de conducció i la reincid ènciaAl final dels programes formatius (post-test)
Totes les infraccions
L'estil de conducció
AUC = .31*Nivell de confiança no cometre noves
infraccions
L’estil de conducció i la freq üència de la reincidència auto informadaA l’inici dels programes formatius (pre-test)
Freqüència en totes
les infraccions
Percepció de perill r = .58***
*** p < .01; ** p < .05; * p < .10
Freqüència de la
reincidència en
infraccions greus
Percepció d'alcohol i conduir
r = .45**
r = .30**
Comportament en situació de perill
Infraccions en 12 mesos abans
formació
r = .28**
r = .23*
Grau d'acord normes de circulació
r = .33***
r = .47**
L'estil de conducció
Conducció arriscada
r = .26*
L’estil de conducció i la reincidènciaDiferència entre inici i final dels programes formatius
Percepció alcohol i conducció
Reincidència judicial
NO SÍ
Millora 34,5% 81,8%
Igual 34,5% 9,1%
Pitjora 30,9% 9,1%
100% 100%
Canvis durant el Programa formatiu
Canvi Reducció de la reincidència
Percepció alcohol i conducció
SÍ NO
Conducció temerària SÍ NO
Comportament situacióperill
SÍ NO
Conducció arriscada SÍ NO
• La falta d’un grup de control (per raons d’organització i pressupostaries)
• Baixa taxa de reincidència d’execució i de reincidència judicial. No obstant, les dades de reincidència del Servei Català de Trànsit haurien estat preferibles, però per diverses raons no va ser possible disposar d’aquesta informació
Algunes limitacions de l’estudi
• En 4 àrees hi havia un efecte positiu al final dels programes formatius
• Però, aquests efectes no van reduir la reincidència
• Predictors de la reincidència importants al principi de la formació eren ‘Percepció de perill’ i ‘Comportament en una situació de perill’
Conclusions
• Els qüestionaris auto informats s’usen freqüentment en recerques similars
• Però en preguntes relacionades amb aspectes psicològics, hi ha una tendència a la subpuntuació
• Tal com passa quan es pregunta a un addicte pels seus problemes d’addicció, s’infravaloren.
Conclusions: q üestionaris auto informe
• Els participants amb problemes d’alcohol o altres psicopatologies van reincidir més
• Aquestes persones tenen una alt risc de reincidència i es recomana intervencions específiques dirigides a problemes específics
• Cal prendre mesures diferents en casos amb problemes diferents
Conclusions
• Els programes formatius no tenen per objectiu tractar persones amb una addició o altres problemes psicològics.
• La recerca evidencia que aquests problemes es relacionen amb la reincidència; i a més hi ha consens científic que augmenten aquest risc de reincidència.
• Intervenir en els problemes d’addicció i psicològics augmentaria la seguretat viària.
Recomanacions
• La resposta penal dirigida a la rehabilitació és més efectiva i econòmica que la resposta punitiva (Taxman & Piquero, 1998)
• Per esbrinar si la intervenció obté l’efecte esperat es important que s'avaluï les intervencions penals
• Intervencions penals basades en evidències científiques són més econòmiques
Recomanacions
Moltes gràcies per la seva atenció
Recerques consultables a:Recerques consultables a:Recerques consultables a:Recerques consultables a:
www.gencat.catwww.gencat.catwww.gencat.catwww.gencat.cat////justiciajusticiajusticiajusticia/i/i/i/investigacionsnvestigacionsnvestigacionsnvestigacions
i a la biblioteca del CEJFEi a la biblioteca del CEJFEi a la biblioteca del CEJFEi a la biblioteca del CEJFE
SessiSessiSessiSessióóóó dddd’’’’investigaciinvestigaciinvestigaciinvestigacióóóó
DesprDesprDesprDespréééés de la presentacis de la presentacis de la presentacis de la presentacióóóó podreu:podreu:podreu:podreu:
visualitzarvisualitzarvisualitzarvisualitzar----la a la a la a la a www.cejfe.tvwww.cejfe.tvwww.cejfe.tvwww.cejfe.tv
i descarregari descarregari descarregari descarregar----la a la a la a la a www.slideshare.netwww.slideshare.netwww.slideshare.netwww.slideshare.net////justiciajusticiajusticiajusticia
top related