3. origen de la filosofia

Origen de la Filosofia

L’origen de les coses

• L’origen de la naturalesa (physis)

• Un únic principi (arkhé/arché).

• Milet: Tales, Anaximandre i Anaxímenes,

Factors rellevants per desenvolupar el pensament

• Tolerància religiosa

• Moviment migratori

• Dubte dels mites

• Insuficiència dels mites per donar explicacions

• Comerç – Oci

• TEMPS LLIURE + CURIOSITAT

TALES DE MILET

• Origen del Cosmos / Naturalesa /Physis

• Mitjançant la raó

• L’aigua

ANAXIMANDRE

Deixeble i continuador de Tales

Company i mestre d'Anaxímenes, va considerar que el principi de totes les coses (arché) ésl'ápeiron. = Allò indeterminat

Separació dels contraris

ANAXIMENES

L’arché és l’aire

Rarefacció = convertir l’aire en foc

Condensació = Convertir l’aire en aigua

Empédocles: Teoria de les 4 arrels: Aigua (TM), foc (Hc), aire (Aes) i terra (Jn)

Pitàgores de Samos: Grup format a CrotonaEls seus seguidors s’autoproclamen com a MatematikoiI es forma una societat/germandat/ secta amb unes caracterìstiquesde hermetisme (secretisme), vegetarians, viuen sempre junts, no tenen propietats i refusen vestir amb pells d’animalsAcepten homes i dones i arriben a ser prop de 300.A més el simpatitzants s’anomenen acusmàtics.Tenen símbols místics i costums esotèriqiesEls seus membres atrubieixen tots els seus descobrimentsa Pitàgores. Matemàtiques relacionada amb la música = La Música dels estels

• Heràclit de Efeso:

El foc

La dualitat

“Tot canvia”

• Parmènides de Elea

El que “és” no pot ser “no és”

• Nega l’existència del no res

Primer gir ho aporten els sofistes:

Profesió = ensenyar sabiduria (El concepte de veritat).

L’art de parlar en públic = Retòrica

relativistes, convencionalistes morals

i escèptics.

No son una escola.

Sòcrates els critica l’utilitat en detriment de la veritat

Ironia socràtica

Mayèutica

Intelectualisme moral

Plató:Mon de les ideesPerfectesInmutablesEternesAnimaGovern de filòsofsMite de la cavernaSocietat idealAcadèmia.

Aristòtil:Veritats objectives.

Tutor de Alejandro MagnoClassifica el saber

SustànciaPotència – Acte

Cos i ànima juntsCausalitat

Liceu

Filosofia hel·lenística: Com hem de viure per a aconseguir una existència més feliç.

Estoïcisme. Va ser fundat per Zenó.Es pot aconseguir la llibertat i la tranquil·litat tan sols sent alié a les comoditats materials, la fortuna externa, i dedicant-se a una vida guiada pels principis de la raó i la virtut (ataràxia). La doctrina estoica que considerava essencial cada persona coma membre d'una família universal va ajudar a trencar barreres

Epicureisme: Creada per Epicur de SamosCerca una vida feliç per mitjà dels plaers (ataràxia) i absència de torbació.

Escepticisme: Creada per PirróSuspen el judici en les ideesNo va afirmar resDubten de la fiabilitat dels seus propis sentits.

Filosofia medieval

La funció de la filosofia era fonamentalment l'ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana.• Neoplatònics: Visió mística des de la doctrina de Plató• Patrística: Escola creada per Sant Agustí.

Temes fonamentals: La relació entre raó i fe, La il·luminació i l'amor com a via de coneixement,El lliure albir (albedrío)El concepte de temps, etc. És necessari creure per a entendre

• A partir del segle XII, Aristòtil és reintroduïten l'Europa cristiana, a través d'Averroes.

Escolàstica : Orde i la finalitat aplicades a la naturalesa des del cristianismeEl principal representant va ser sant Tomàs d'Aquino. Argumentar racionalment l'existència de Déu, Es pot arribar tant a través de la raó com de la fe.Algunes veritats només són accessibles per mitjà de la fe (ST)

En el segle XIV Guillem d'Ockham (frare franciscà)

Critica els principis bàsics de l'escolàsticaEls conceptes genèrics són creacions humanes per a ordenar el món.L'única cosa que existix realment són els individus particulars.Navalla “En igualtat de condicions, la explicació més sencilla es la correcta".

A partir del segle XV (Renaixement)Humanisme

L'home en el centre de la reflexió filosòfica.Estudi de la raó i dels processos i límitsApareix l'Escola Racionalista i empirista

El racionalisme (Descartes, Spinoza, Leibniz) té com a model la matemàtica

L'empirisme (Hobbes, Locke, Berkeley, Hume) diu que el punt de partida són elssentits. Quan naixem la nostra ment és un full en blanc i a partir de l'experiènciaadquirim els coneixements.

Apareix també l'Encyclopedie dirigida per Diderot i d'Alambert.

Col·laboren Montesquieu, Rousseau, Voltaire. La intenció era fomentar l'esperit crític, comdeia Kant “Sapere aude” (Atrevix-te a pensar)

Plantaran les llavors de futures revolucions:

• Goethe i l'Exaltació de la llibertat,

• Fichte, Schelling o Hegel

Segle XIXMarxisme, la psicoanàlisi i l'irracionalisme

La fenomenologia Husserl i Max Scheler

El neopositivisme de Bertrand Russell i Wittgenstein

Segle XX• L'existencialisme de Sartre, Heiddeger,

Beauvoir o Kierkegard

• El personalisme de Mounier

• El Perspectivismo de Ortega y Gasset

• L'estructuralisme de Levi-Strauss, Althusser, Foucault, L'hermenèutica o l'escola de Frankfurt de Adorno i Habermas

Si ho has entés hauries de saber…

• Quan s’origina la filosofia occidental.

• Quins factors donen lloc a la filosofia

• Alguna cosa de la filosofia dels filòsofs de Milet, de Pitàgores, Heràclit i Parménides

• Diferenciar entre els sofistes i Sócrates, i entre Plató i Aristòtil

• Saber situar als filòsofs en el seu temps