ambit, revista de cultura. núm.22

revista de culturaÀmbit

Publicació del Departament de Cultura, Patrimoni,

Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca

Núm.

22

Número 22. Setembre-desembre 2010

SUMARI 01 El “bressol” dels nous pares I 02 Psicomotricitat i creixement I 03 Reconeixement al descobridor de la

literatura menorquina I 04 La festa de les lletres I 05 Ferran Suay: “Ens falten models socials de fidelitat lingüística”

I 06 Ca n’Oliver, epicentre cultural I 07 Santa Àgueda al descobert I 08 Redescobrint Trepucó I 09 Una cuina de la

Menorca musulmana I 10 Els joves surten a l’escenari I 11 Foto club F/Llum I 12 Jazz Obert I 13 Joves amb recursos

Àmbit revista de cultura I número 22 · setembre-desembre 20102

01. Un joc per experimentar amb fruites

02. Els pares comparteixen l’estona de joc

01 El “bressol” dels nous pares

01

TextLaura PonsFotografiesCréixer Junts

Amb aquesta paraula defineixen molts pares el que per a ells han significat els Espais Familiars, un lloc on poden compartir i canalitzar totes les angoixes i preocupacions que apareixen amb l’arribada del primer fill. Enguany trenta-vuit famílies han participat en aquestes trobades, que s’organitzen setmanalment a diverses escoletes de Menorca, on els nadons experimenten amb noves activitats que n’estimulen el desenvolupament i els pares els acompanyen mentre parlen de les seves experiències sobre la criança amb el grup i amb les educadores infantils.

“Ningú va als Espais Familiars a mostrar res, són sim-plement un moment per compartir testimonis i veure diverses maneres de resoldre un problema; un recurs d’ajuda mútua”. Per a M. Àngels Fullana, una mare de Ciutadella que va tenir el seu primer fill l’any passat, participar als Espais Familiars que organitza el Con-sell Insular amb els ajuntaments a través del Servei d’Atenció Educativa Infantil 0-3 anys (SAEI) ha estat de gran ajuda.Aquesta iniciativa, que va començar l’any 2000, s’ha consolidat com una bona opció per als pares d’aquells nadons que no estan escolaritzats però que tenen ganes que els seus fills estiguin en con-tacte amb altres de la seva edat i provin activitats que n’estimulin el desenvolupament i l’aprenentatge. Alhora els pares, que formen un grup estable durant el curs, saben que aquest és un moment per tractar amb calma i confiança els temes que els preocupen sobre la criança.En acabar el curs d’enguany, les trenta-vuit famílies que han participat als diversos Espais Familiars de Menorca es van trobar i, parlant del que havia supo-

sat per a elles l’experiència, una paraula es repetia contínuament: bressol. Els Espais han estat un bres-sol, no tant per als infants com per als pares i les mares, que s’han sentit recolzats i entesos per altres pares que passen pel mateix; és a dir, l’adaptació a l’arribada del primer fill.“En el meu cas vaig començar pel taller de massat-ge infantil i després vaig passar als Espais Familiars. Tant les converses que sortien primer de forma es-pontània com els temes que vam decidir tractar als Espais giraven entorn de les mateixes qüestions: la son dels infants, els problemes que a vegades hi ha amb el mam i l’alimentació, el fet que el fillet dormi al mateix llit dels pares o separat, l’entrada a l’esco-leta...”, comenta M. Àngels Fullana. Precisament el tema de dur els infants a l’escoleta aquest curs que ara començarà generava molts dub-tes, així que els pares de l’Espai Familiar de Ciutade-lla van decidir enviar una carta al Patronat Municipal d’Escoles Infantils de Ciutadella. La resposta va ser molt bona. Totes les escoletes van celebrar jornades de portes obertes i els nous pares en van poder co-

Àmbit revista de cultura I número 22 · setembre-desembre 2010 3

02

nèixer millor el funcionament per prendre així una decisió al respecte.“Els Espais ens han ajudat a canalitzar les angoixes. A casa pots intentar resoldre-les, però els temps han canviat molt i a vegades l’experiència d’altres fami-liars no et serveix. Aquí veus que no ets l’únic amb problemes i alhora pots servir d’ajuda per a altres en coses que ja has passat”, afegeix la mare. Tanta con-fi ança s’ha generat en el grup de Ciutadella que, una vegada acabat el curs d’Espais Familiars, hi ha mares que es continuen trobant setmanalment per compar-tir vivències.Una de les coses que es posen de manifest també amb l’arribada del primer fi ll és la difi cultat que hi ha per compaginar la vida laboral i la vida familiar. De fet, molts pares no podien assistir als Espais per qüestions de feina i ara que les mares es reincorporen al treball veuen que és més complicat trobar temps

per estar amb els fi lls. Tot i açò, Fullana opina que “és imprescindible que els fi llets passin temps a casa i compartir espais amb la família sigui com sigui”.Amb tot, recomana sense cap dubte que els nous pares s’apuntin a un Espai Familiar: “Si ho poden fer, que no s’ho pensin”. I és que ja ho diuen des de Créixer Junts, l’empresa que el Consell contracta per organitzar aquesta iniciativa: “Als Espais Familiars es considera la família com el primer i més important agent educatiu, ja que tant els infants com les seves famílies són considerats éssers competents i cons-cients. És per això que un dels objectius és reforçar el sentiment de competència dels mateixos pares en les seves capacitats d’educar i atendre els seus fi lls. La fi nalitat és que passin una estona agradable i puguin gaudir de la companyia d’altres famílies i in-fants. A més els menuts poden construir petites rela-cions amb altres iguals i adults”.

Els Espais Familiars segueixen sempre una ma-teixa rutina de rebuda, jocs, converses i clo-enda, que s’encarreguen de guiar dues mes-tres d’Educació Infantil, una del SAEI i una de l’escola on es duu a terme l’activitat. Els jocs es plantegen perquè els nadons experimentin amb gustos, sensacions i renous, es relacionin entre ells i potenciïn les seves capacitats. Al-guns d’aquests jocs són l’experimentació amb fruites o la panera dels tresors. Enguany les es-coles infantils que han acollit Espais Familiars han estat Es Pouet, Francesc de Borja Moll, Arc de Sant Martí, Es Busquerets i Sant Josep.

Activitats pensades per experimentar

La propera edició de les Jornades d’Educació Infantil de Menorca se centrarà en la psicomotricitat i comptarà amb la presència d’una de les majors autoritats mundials en aquest camp, Bernard Aucouturi-er. S’ha programat per als dies 18 i 19 de febrer de 2011 i tindrà lloc a la Sala Multifuncional des Mercadal.Aucouturier (Tours, França, 1934) és un referent en la investigació sobre el desenvolupament de l’infant a partir del treball corporal. Creador de l’Associació Europea d’Escoles de Formació en Pràctica Psicomotriu, de la qual és el president fundador, ha desenvolupat un sistema que es basa en la pràctica psicomotriu educativa, els grups d’ajuda i la teràpia psicomotriu per als fi llets. Amb aquest afany de contribuir al benestar psíquic de l’alumne a través de la via corporal, la pràctica Aucouturier fa referència a una concepció unitària de la persona. El que es pretén és que l’especialista estigui preparat per observar, acollir i comprendre l’expressivitat motriu per tal d’aportar al fi llet respostes adaptades a les seves necessi-tats, demandes i desitjos més o menys conscients.Per altra banda, la ciutadellenca Ester Peláez, llicenciada en Traduc-ció i interpretació, ha aconseguit una beca d’estiu per elaborar una publicació amb una selecció de les ponències i comunicacions fetes en les cinc edicions anteriors de les Jornades d’Educació Infantil. La selecció de textos se centra en la temàtica general de “primera in-fància, família i comunitat”, amb l’objectiu de mostrar des de punts de vista diferents quin és el model d’atenció a la primera infància que s’ha consolidat a Menorca.

L’expert mundial Bernard Aucouturier participarà en la propera edició de les Jornades d’Educació Infantil de Menorca.

TextLaura PonsImatgedel cartell de les jornades

Imatgedel cartell de les jornades

02 Psicomotricitat i creixement


“La meva relació amb Menorca és de co-mençament dels anys seixanta, quan vaig trobar unes còpies de les tragèdies de Joan Ramis a la Biblioteca Rull de Barcelona. Estava treballant per a la revista Serra d’Or en uns estudis sobre fons teatrals i em vaig trobar les tres tragèdies: Lucrècia, Rosaura i Arminda. Aquella troballa em va enlluernar. A partir d’aquí, va encetar-se un idil·li amb Menorca al qual no he dei-xat de ser fidel. Aleshores vaig començar una sèrie de viatges a l’illa per continuar indagant i poder contextualitzar la realitat de Menorca en l’època que s’havien escrit tot fent recerca a les biblioteques de l’Ate-neu, a les biblioteques privades. Recordo que vaig fer consultes al Dr. Rubió, que lla-vors tampoc en sabia res.”La segona meitat del segle XVIII i primera meitat del XIX serà el segle d’or de la li-teratura menorquina, que Jordi Carbonell va anomenar en un article “el període menorquí de la literatura catalana”. Lla-vors era el moment del teatre espanyol de Leandro Fernández de Moratín, però aquí es parlava de Molière, de Racine o del dramaturg venecià Goldoni, i es tra-duïa i s’adaptava aquest teatre. Menorca s’obria econòmicament al món, a tot el Mediterrani, i amb l’obertura econòmi-ca va venir l’obertura política i cultural.

03 Reconeixement al descobridor de la literatura menorquina

03. Medalla.Jordi Carbonell, després de recollir el premi en un acte cele-brat a Barcelona

TextDavid BaretFotografiaServei de premsade la Conselleria de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya

El Consell Insular de Menorca va lliurar la Taula d’Or del Premi Maria Lluïsa Serra 2010 al filòleg català Jordi Carbonell i de Ballester, que ha dedicat una part important de la seva vida a l’estudi de la literatura me-norquina del segle XVIII i la primera meitat del XIX. Coneguem de prop aquest arqueòleg de la literatura que va obrir el camí perquè poguéssim trobar-nos amb els textos de Joan Ramis o Antoni Febrer i Cardona.

03

A diferència de la resta de territoris dels Països Catalans, en què l’Estat espanyol exercia una persecució cultural, la do-minació anglesa va contribuir a desen-volupar l’economia i el comerç de l’illa i alhora els anglesos van permetre que l’illa continués mantenint el menorquí com a llengua literària de la Cancelleria. “Totes les dominacions tenen els seus aspectes negatius, però quan vaig ser a Anglaterra hi havia a la meva pensió uns amics indis que em comentaven que de dominació estrangera no en volien cap, però si n’havien de tenir una, volien que fos britànica.” Menorca tenia fil directe amb Europa i prova d’això era la Societat de Cultu-ra de Maó, que durant la segona meitat del XVIII va ser una acadèmia d’estudis de la qual també formaven part alguns membres de la guarnició britànica, que havien de parlar català perquè tenia uns estatuts escrits en menorquí. “Cal pensar que membres de la Societat de Cultura de Maó feien visites a Itàlia i portaven llibres. El món menorquí d’aleshores també estava molt lligat al món francès, anaven a estudiar a les universitats del Midí, sobretot a Montpeller; hi havia un fil directe amb Europa sense passar per les Espanyes”. Segons Carbonell, aquest

“Si Joan Ramis va ser el primer referent com a dramaturg, poeta, historiador, arqueòleg i gran escriptor del segle XVIII, d’Antoni Febrer Cardona n’he de parlar com el segon desco-briment per al segle següent”


aspecte va contribuir decisivament a la qualitat de la literatura menorquina.

El referent Febrer i CardonaLes anades i vingudes de Barcelona a Cala en Por-ter, on feia estada amb la seva muller quan venia a Menorca, li van permetre trobar una sèrie de ma-nuscrits molt significatius d’Antoni Febrer i Cardona, l’escriptor menorquí més important del segle XIX. “Si Joan Ramis va ser el primer referent com a dra-maturg, poeta, historiador, arqueòleg i gran escrip-tor del segle XVIII, d’Antoni Febrer Cardona n’he de parlar com el segon descobriment per al segle se-güent”. El filòleg català va trobar obres científiques i treballs sobre arquitectura, agricultura i medicina de gran interès, que avui permeten reconèixer la và-lua de la literatura menorquina sense cap mena de dubte. Jordi Carbonell també forma part de la comis-sió assessora que, juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Abadia de Montserrat, treballa en la publicació de les obres completes d’Antoni Febrer i Cardona. Precisament durant la cerimònia de lliurament del Premi Maria Lluïsa Serra a l’eminent filòleg, va sonar un frag-ment de música de Haydn cantada en català, amb una traducció menorquina escrita per Antoni Febrer i Cardona que Jordi Carbonell havia trobat en la seva recerca dels anys seixanta.La feina de Jordi Carbonell ha estat intensa amb l’objectiu d’aportar llum a la literatura menorqui-na, que llavors era més que desconeguda, sobretot fora de Menorca. A través de diversos articles a Ser-ra d’Or on ressenya la cultura catalana a Menorca, i

estudis sobre l’obra literària de Joan Ramis o Febrer i Cardona, Jordi Carbonell va ser decisiu amb el seu treball per encetar el camí per estudiar i conèixer la literatura que s’escrivia a Menorca. “Ara hi ha molta gent jove que fa recerca i l’Institut Menorquí d’Estu-dis és un centre de cultura important. Voldria desta-car la gran feina de la ciutadellenca Fina Salord i del maonès Josep Miquel Vidal Hernández, membres de l’Institut Menorquí d’Estudis”. Els darrers treballs publicats per Carbonell van ser uns estudis sobre la llengua i la gramàtica menorquines anteriors al tre-ball del Diccionari de Francesc Borja Moll.

Les memòriesAls vuitanta-sis anys, Jordi Carbonell manté encara una activitat literària que no s’atura i que li va per-metre editar, fa cinc anys, uns poemes sota el títol Hortènsia per recordar el traspàs de la seva esposa. Per a final d’any treballa en la publicació de les se-ves memòries, que ben segur que inclouran capítols i capítols dedicats a Menorca, per a la qual confessa un amor incondicional. “Aquest premi ha representat per a mi el reconeixement a una feina a la qual he de-dicat una part important de la meva vida i el plaer de tenir aquesta distinció de l’illa de Menorca, que esti-mo amb bogeria. És la meva terra favorita dels Països Catalans, d’un Mediterrani que penso que és el cen-tre del món. Estic molt agraït al Consell Insular”. Jordi Carbonell, a més del Premi Maria Lluïsa Serra, també ha rebut la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Honor de Barcelona. És un patriota de pedra picada i porta Menorca al cor.

Ciutadella serà seu de la propera edició de la Fira del Llibre en Català que organitza el Departament de Cultura, Patrimoni, Edu-cació i Joventut del Consell de Menorca amb la participació de les llibreries locals. Aquesta festa anual de les lletres tindrà lloc els dies 6 i 7 de novembre a la plaça de la Catedral seguint l’itinerari per diferents poblacions de l’illa que va començar l’any 2008 després de tres anys consecutius de celebrar-la as Mercadal.Després de Ferreries i Maó, la Fira arriba enguany a Ciutadella. Al llarg del cap de setmana les llibreries exposaran una se-lecció d’obres en llengua catalana perque el públic tengui a l’abast les darreres pro-duccions bibliogràfiques en català que es troben al mercat. En el marc d’aquesta fira també està previst que es presentin les no-vetats editorials d’aquest 2010 a Menorca i es faran presentacions breus d’obres literà-ries a càrrec d’autors novells de l’illa.Les activitats d’animació infantil i els con-tacontes també tindran cabuda en aquesta trobada, que vol aplegar tot tipus de públic per tal que la Fira sigui al més participativa possible.Com ja s’ha fet en els últims anys, el De-partament de Cultura escull el marc de la Fira del Llibre en Català per presentar la

La plaça de la Catedral de Ciutadella acollirà els dies 6 i 7 de novembre la VI edició de la Fira del Llibre en Català.

TextMaria CollFotografia4 vents

04 La festa de les lletres

publicació de l’opuscle amb els relats gua-nyadors i finalistes de la convocatòria d’en-guany del Premi Francesc de Borja Moll de contes i rondalles, un certamen que vol fo-mentar l’escriptura entre els fillets i els jo-ves de Menorca. Tot i que el programa d’actes encara no s’ha tancat definitivament, el Consell de

Menorca treballa també en l’organització d’una trobada i intercanvi entre escriptors de llengua catalana i escriptors sud-ameri-cans en aquesta fira que enguany arriba a la sisena edició.A través de la pàgina web www.cultura-menorca.org podreu consultar el programa complet de la Fira.

04. Fira.Una imatge dels llibreters durant la convocatòria de 2008 celebrada a Ferreries

04


05. Ferran Suay.Doctor en Psicologia, és coautor del llibre Sortir de l’armari lingüístic (Angle, 2010)

TextMaria CollFotografiaJosé CuéllarEl Punt

Ferran Suay i Lerma és doctor en Psicologia, professor de Psicobio-logia a la Universitat de València i president de Tallers per la Llen-gua, una entitat que neix l’any 2005 per treballar per la norma-lització de l’ús social de la llengua catalana des d’un aspecte psico-pedagògic. Suay ha participat en les IV Jornades de Normalització Lingüística organitzades pel Con-sell de Menorca impartint un ta-ller que ha facilitat tècniques per parlar en català amb comoditat sempre i arreu.

- Com definiríeu la situació actual del català a València i també al Principat i a les Illes Balears?- En tots tres casos està sotmés a la pres-sió d’un estat que hi actua en contra, i que fa els possibles per mantenir i incre-mentar l’estatus dominant de l’espanyol, cosa que vol dir –inevitablement– reduir l’espai que ocupa el català.

- Què persegueix Tallers per la Llengua? - Ajudar les persones que volen usar el català com a llengua habitual, per tal que ho puguen fer amb més eficàcia i amb més comoditat. I també, despertar l’inte-rès pel català de persones que viuen als Països Catalans i que encara no s’han vin-culat afectivament al català.

- Quin és el balanç després de cinc anys de funcionament d’aquests tallers?- El balanç, quant a la satisfacció de la gent que ha participat en els nostres tallers, és ben positiu. La gent en surt contenta i –en general– motivada per a fer canvis en els seus hàbits lingüístics. El repte és saber com d’estables són aquests canvis. Això, metodològicament no és fàcil, i fa temps que hi estem treballant.

- Digues-me com parles i et diré com ets. És aplicable en relació amb les actituds lingüístiques?- Sí, en el sentit que l’actitud lingüística d’una persona reflecteix allò que ha après respecte de la seua llengua, del seu po-ble i d’ella mateixa. Si oculta la seua llen-gua, o l’abandona de seguida, és perquè ha après que no és important, o que no és útil identificar-s’hi.

- Per què els catalanoparlants sovint som “infidels” a la nostra llengua?- Perquè s’han invertit molts mitjans (eco-nòmics, educatius, publicitaris, coerci-tius...) i molt de temps a aconseguir que ho siguem. I també, mirant-ho en el pre-sent, perquè ens falten models socials de fidelitat lingüística: líders, persones de gran preeminència social, que mostren que es pot ser important, famós, poderós,

05 Ferran Suay: “Ens falten models socials de fidelitat lingüística”

etc. en català, i sense necessitat de subor-dinar-se sistemàticament a l’espanyol.

- Què hi ha de psicològic i d’ideològic en el costum conegut com a submissió lin-güística?- N’hi ha molt, de psicològic. És una de les conseqüències fonamentals de l’apre-nentatge de la desemparança a què es-tem sotmesos. Pel que fa a la ideologia, la justificació i l’acceptació conscient de la submissió lingüística és una actitud forta-ment ideològica, producte d’un sentiment radicalment nacionalista, concretament, d’un nacionalisme de caràcter espanyolis-ta. Ara bé, moltes persones la practiquen sense compartir aquestes idees. Ho fan, com ja he dit, perquè ho han après, i per-què enlloc no veuen com es pot fer d’una altra manera.

- Quines són les claus per “sortir de l’ar-mari lingüístic”, el títol del vostre llibre?- Segurament, la resposta es troba llegint el llibre, però si ho he de resumir, diria que ens cal desfer-nos dels nostres propis pre-judicis; deixar de pensar com a ciutadans de segona categoria i assumir que som tan dignes com els altres ciutadans de l’estat que mantenim, i que els nostres drets són tan importants com els seus. Pel que fa al comportament lingüístic, diria que –estant a casa nostra– cal parlar en català per nor-ma; mantenir-lo amb totes les persones que ens puguen entendre, i canviar a una altra llengua únicament quan és impres-cindible. En aquests casos, l’idioma alter-natiu no sempre ha de ser l’espanyol. Uns altres, com l’anglès, l’alemany o el francès, també ens poden permetre de comunicar-nos amb molta gent.

05


07. Pati. Des de l’entrada al centre d’art, els visitant tindran aquesta vista del pati interior de l’antic palauet

06 Ca n’Oliver, epicentre culturalAmb la licitació de les obres de reforma per part del Ministeri de l’Habitatge comença el compte enrere del nou centre d’art.

TextMaria CollImatgesCedides per l’Ajuntament de Maó

La casa de Ca n’Oliver és única a l’illa per les pintures que decoren els cels rasos, el frontal i la caixa de l’escala, amb diferents passatges de la història universal i la mitologia. Aquestes pintures, obra del pintor sicilià Giuseppe Patania i del decorador Stefano Cotardi, posen de manifest l’interès de la burgesia de l’època a decorar les seves cases en un afany d’autocontemplació i de transmetre a la posteritat un estatuts social determinat. Fa un parell d’anys, a més, es va constatar que la majoria de parets del palau estan decora-des amb esplèndides sanefes que s’amagaven sota una capa de pintura blanca.Si bé la recuperació d’aquestes pintures forma part del pro-jecte que finança el Govern central, les obres no preveuen la restauració dels cels rasos així com tampoc la dotació del mo-biliari i l’equipament necessaris per als nous usos de l’edifici. L’Ajuntament de Maó confia a aconseguir noves aportacions durant els tres anys que, aproximadament, duraran les obres de reforma a l’edifici per tal que la posada en funcionament del centre d’art sigui realitat al més prest possible.

La segona fase: restaurar les pintures decoratives

A final d’octubre, el Ministeri de l’Habitatge adjudicarà les obres de rehabilitació de Ca n’Oliver, l’antic casat burgès de Maó que és convertirà en un centre d’art multidisciplinar i polifuncio-nal. Comença així el compte enrere definitiu, d’uns tres anys aproximadament, per fer realitat un projecte que va començar l’octubre de 2005, quan aquest palauet construït al segle XIX pel comerciant Llorenç Oliver i Morillo va passar a formar part del patrimoni públic de la ciutat.Fins ara, s’han recuperat les zones en més mal estat, s’han restaurat els dos enfronts del carrer Infanta i Anuncivay i s’ha convocat un concurs d’idees per definir tant les obres de re-habilitació com el projecte museístic; concurs que va guanyar l’equip format per Vicenç Jordi, Antoni Vidal i Elisabet Figueres amb la proposta “Epicentre”. Amb un pressupost de 3,1 milions d’euros, l’actuació que es preveu que comenci a final d’any in-clou la rehabilitació integral de tot l’edifici, conservant tot allò que sigui possible de l’arquitectura tradicional senyorial pròpia de Ca n’Oliver i introduint elements més contemporanis en al-gunes zones molt concretes. L’entrada principal al futur centre d’art serà al carrer Anuncivay, per l’antiga cotxera del palauet, un accés sense barreres arquitectòniques que es concep com un passatge molt integrat en la via pública, que convidi a entrar fins al pati de l’edifici, a partir d’on es distribuiran els diferents

espais museístics i de serveis del centre. Des del pati s’accedirà a la cafeteria, a la botiga i a les escales que condueixen al soterrani, on s’habilitarà una sala d’actes i una sala d’exposicions per a ús polivalent així com un espai per a la realització de tallers didàctics i un magatzem. A la planta baixa, en el circuit de les exposicions permanents, es reserven dues sales com a centre d’acollida i d’interpretació amb informació per als visitants sobre l’edifici, la familia Oliver i la ciutat i l’activitat comercial al port durant el segle XIX. Les tres sales restants acolliran l’exposició de gravats del Consell Insular de Menorca.Per accedir a la resta de pisos de l’edifici s’ha previst una nova escala i també un ascensor a fi de suprimir les barreres arquitec-tòniques. L’escala principal de l’antic palauet, amb les seves pin-tures murals, es convertirà, per tant, en un element ornamental i un punt de reclam a la visita de Ca n’Oliver a través d’un vestíbul de vidre, al portal del carrer de la Infanta, que farà de mostrador de tota la riquesa patrimonial i artística que aplega l’edifici.

El projecte guanyador del concurs d’idees delimita circuïts independents per als espais d’ús cultural i polivalents, el bar i la botiga respecte de les sales destinades a les exposicions permanents.

La planta primera, la més noble de tota la casa, acollirà les col-leccions Hernández Sanz i Hernández Mora que actualment estan al Claustre del Carme, si bé s’hi faran canvis des del punt de vista expositiu, de manera que no es presentaran per ordre cronològic sinó per seccions: les arts decoratives, els elements populars, el port de Maó i el fons cartogràfic. Seguint el recorregut, a la planta segona s’ubicaran les col·leccions d’art contemporani i una expo-sició de dibuixos, així com la biblioteca, la sala de consulta i els despatxos del personal del centre. L’arxiu i la zona de dipòsit de llibres se situaran als porxos, una zona més restringida al públic però amb la possibilitat de poder admirar el sistema de bigues i les encavallades de fusta d’aquesta planta sota coberta, que comptarà amb una lluerna lineal per il·luminar tots aquets espais. La visita a Ca n’Oliver també oferirà la possibilitat d’accedir fins a la torre i admirar les magnífiques vistes a la ciutat.

06. Porxos. El fotomuntatge mostra una imatge de la zona d’arxiu que s’habitarà a la planta sota coberta de l’edifici

06

07


07 Santa Àgueda al descobertLa primera intervenció inclou la rehabilitació d’un tram de l’antiga muralla islàmica i la recuperació de la capella medieval.

Tres anys després de la compra de Santa Àgueda, el Consell Insular de Menorca ha iniciat la primera intervenció en aquest recinte declarat bé d’interés cultural (BIC) on es troben les restes més importants de l’època islàmica a Menorca i també construccions medievals posteriors a la conquesta catalana de 1287. Tot i el potencial arqueològic que hi ha al cim, les excavacions hauran d’esperar i les primeres actuacions han consistit a conso-lidar dos punts perillosos des del punt de vista de la seguretat dels visitants: el tram de l’antiga muralla amb la torre 10, situa-da just a l’entrada del recinte per l’actual camí d’accés, i la capella situada a l’interi-or de les antigues cases del lloc de Santa Àgueda. Les dues actuacions, iniciades el mes de juny, es fan de manera simultà-nia sota la direcció tècnica de l’arquitecte Francesc Farrés i la direcció arqueològica d’Albert Castellà i Ismael Moll, de l’empre-sa Terra Arqueologia de Menorca.

Les feines de restauració de la cara exterior d’un tram de la mu-ralla de l’antic castell han posat al descobert el mur islàmic amb el seu revestiment original.

Tot i que les feines no estan acabades, els efectes ja són ben visibles just a l’entra-da del recinte. Després d’eixermar i des-brossar el tram de la cara externa de la muralla que era objecte de l’actuació, es va retirar el mur de paret seca que hi ha-via al davant i que, suposadament, tenia una funció de contenció. La sorpresa va ser la descoberta del mur islàmic, amb el seu revestiment original de morter de calç que ara, després de la intervenció, es presenta imponent a l’espectador amb els seus cinc metres d’alçada.Durant les feines desenvolupades en aquest punt va sorgir també un mur que s’adossa perpendicularment a la muralla. Tot i que només conserva una petita part de la seva estructura original, ja que es destruí quan el castell va perdre el seu caràcter defensiu, se sap que es tracta d’una construcció posterior a la muralla però també d’època islàmica, atès que la seva tècnica constructiva –llenç del mur construït seguint la tècnica de la maço-neria amb reblert compost per tapiera d’argamassa– és la mateixa que s’ha do-cumentat a la muralla, segons expliquen els dos arqueòlegs.Els arqueòlegs s’han encarregat de fer una documentació estructural de tota la muralla, amb dibuix del seu alçat original, la planimetria i les seccions de l’estruc-tura islàmica, abans de començar la res-tauració; de la mateixa manera que han documentat la torre 10 que, en propers mesos, també serà restaurada. Es trac-

08. Muralla.Imatge del tram que ja ha estat recuperat

TextMaria CollFotografiesJoan Mercadal

ta d’una torre de planta rectangular que sobresurt respecte del llenç de la muralla un poc més de dos metres. En conjunt, la recuperació de la muralla i d’aquesta tor-re té un cost de 187.00 euros, mentre que la restauració de l’antiga capella de Santa Àgueda, d’època medieval, té un pressu-post de 102.000 euros. A més de restaurar la teulada de la cape-lla i les construccions annexes de l’antiga casa de pagès del segle XIX, també s’ha considerat oportú consolidar l’interior de la construcció de finals del segle XIII. Una vegada desmuntada la teulada mo-derna, ha aparegut la coberta original de la capella, en més bon estat de conservació del que s’havia pensat en un primer mo-ment, amb forma de volta i un tros pla co-bert amb paleta de fang de teula de color vermellós. Per protegir aquesta coberta,

s’hi ha col·locat un material geotèxtil i s’ha fet de nou la coberta aprofitant les anti-gues teules del lloc. La porta de la capella també recuperarà el seu aspecte original amb un arc de mig punt i, a dintre, s’han eliminat tots els envans i el pis del porxo de les antigues cases.Quan acabin les feines d’aquests dos pro-jectes, s’iniciarà la tercera actuació previs-ta a la zona, consistent en la reparació i im-permeabilització d’un dels sis aljubs que hi ha al cim de Santa Àgueda i que, probable-ment, data de l’època islàmica. L’objectiu és que torni a recollir aigua de manera que es pugui aprofitar per a futures actuacions a la zona i, així, poder resoldre, en part, un dels grans problemes que representa la manca d’un vial que permeti l’accés rodat a la muntanya a l’hora de transportar el material necessari per fer les obres.

08


La restauració de l’antiga capella ha tret a la llum elements sorprenents i inespe-rats. Mentre es duien a terme els treballs a l’interior de l’habitacle, ha aparegut un escut del Regne d’Aragó, amb les quatre barres, a la cara interior d’una pedra que feia de replà de l’escala de la casa i del qual es desconeixen la ubicació ori-ginal i la data exacta. Es tracta d’un escut habitual en les seus d’altres organis-mes de l’època i correspon als segles XVI-XVII.A més d’això, també han sortit a la llum dues pedres de marès decorades que semblem brancals d’una vorera vertical d’una porta però que, per la seva lon-gitud, fan pensar que podria tractar-se d’un element ornamental original de la capella o que s’hi va afegir posteriorment. A la paret també ha aparegut la for-nícula de la capella on hi havia col·locada la imatge de santa Àgueda, elements que s’acabaran de restaurar mentre continuen les obres de consolidació d’aques-ta capella, amb volta de canó apuntada que segueix la mateixa estructura cons-tructiva que Santa Maria de Maó i Sant Francesc de Ciutadella.

La restauració treu a la llum un escut del Regne d’Aragó i maresos decorats

09. Teulada.Una imatge de l’antiga capella amb la teulada ja rehabilitada

10. Obres.Amb l’actuació es consoliden els punts perillosos de la muralla

11. Capella.S’ha consolidat l’interior d’aquesta construcció de finals del segle XIII

12. Fornículade la capella on hi havia la imatge de santa Àgueda

13. Columna.Es desconeix la ubicació original d’aquest element ornamental

09

12

13

10

11


08 Redescobrint Trepucó Les darreres excavacions aporten noves dades sobre la construcció d’un dels poblats més visitats des del segle XVIII.

Les darreres excavacions fetes a Trepucó han posat al descobert estructures que permetran aportar noves dades sobre la construcció d’aquest poblat. De gener a juny, un equip format per Elena Sintes, Xis-co Sbert, Sílvia Villalonga i Naim Tanjaoui, de l’empresa PAC, i un parell d’operaris d’M. Polo han treballat en la reconstrucció del poblat per tal de recuperar l’estructu-ra original a fi de frenar el seu deteriora-ment i facilitar-ne la visió als visitants. El resultat, però, ha superat les expectatives, ja que s’han trobat amb cinc zones que no havien estat excavades anteriorment.Les darreres feines dataven de 1932 i les va dur a terme un equip del Museu d’Et-nologia de Cambridge dirigit per Margaret Murray. Prop de vuitanta anys després, aquells estudis capdavanters s’han mos-trat ara imprecisos: dos murs que s’havien considerat originaris del poblat han resul-tat que no tenien més de cent anys d’anti-guitat. Aquest fet, que es podria considerar una anècdota, en realitat representa tota una revelació, ja que modifica completa-ment la planta de Trepucó. Segons explica Elena Sintes, el que fins ara era una galeria en realitat és part d’una façana d’un edifi-ci molt més antic que la taula i les cases que l’envolten. Les proves de carboni 14 que finança la Universitat de les Illes Bale-ars determinaran la data exacta d’aquesta estructura, així com de l’empedrat que ha sortit a la llum a l’interior del recinte. Es

tracta del mateix enllosat que Margaret Murray havia localitzat a la base de la tau-la, per anivellar el terra, de manera que la seva anàlisi potser permetrà situar-la cro-nològicament i aportar noves dades al de-bat obert sobre aquest tema: mentre Fer-nández Miranda defensa que Trepucó és del segle IV abans de la nostra era, altres autors la situen cap a l’any 1000. Durant l’excavació també s’han localitzat dos sitjots que poden ser anteriors a l’any 1000 i d’on s’ha extret material molt an-tic. En una de les habitacions excavades s’ha trobat argila, calcita i una zona empe-drada, la qual cosa fa pensar que aquí, en aquest espai, fabricaven la ceràmica per a l’ús doméstic. També s’hi han trobat amo-lons per fer farina i fins i tot un lingot de plom.El gruix de la feina que s’ha fet al poblat correspon a la neteja i reconstrucció. L’equip es va trobar amb una poblat molt deteriorat, amb molts murs enderrocats, pilastres caigudes i moltes pedres amolla-des per tota la planta. A partir d’una pers-pectiva aèria, i després de tenir ben clar quina era l’estructura correcta del poblat, van retirar algunes soques d’ullastre d’en-tre els murs, van reconstruir i cosir pilars perquè quedin ben subjectes i van col-locar grava diferent a cada habitació per tal de poder apreciar l’estructura pseudo-circular de les cases postalaiòtiques, amb un pati interior i habitacions al voltants.

14. Resultat.Aspecte que presenta actualment el poblat

14TextMaria CollFotografiaElena Sintes/PAC

Les excavacions arqueològiques que s’han fet a Trepucó, finançades pel Mi-nisteri de Cultura, serveixen per conèixer l’ús del poblat, però també la història d’un dels jaciments més visitats a l’illa dels del segle XVIII. S’hi ha loca-litzat des d’una moneda original romana fins a una moneda italiana de comen-çament del segle XIX, una altra d’espa-nyola del regnat d’Alfons XII i també del temps de la dictadura de Franco. Es tracta d’objectes que posen de relleu l’interès cap a aquest poblat on, ja l’any 1932, es van trobar mèrvils de fang que empraven els fills dels pagesos de la zona per jugar damunt de la taula, a la qual accedien fent munts de pedres.

Visitants que deixen empremta


15. Recreació de l’interior d’una cuina andalusina a Menorca del segle XIII

TextLaura PonsFotografiaJoan Mercadal

L’any 1287, els cristians que van desembarcar per reconquistar Menorca van sorprendre una família musulmana que vivia al poblat de Torre d’en Galmés, on havien fet la seva casa damunt una estructura an-terior d’època talaiòtica. Probablement van haver de fugir corrents i deixar les seves coses a la casa. Amb el temps, part del sostre de teules es va esfondrar damunt la cuina i va quedar així un espai perfecta-ment segellat que s’ha conservat intacte amb el pas del segles.Aquest espai l’han excavat els alumnes de la Uni-versitat de Boston, que des de l’any 2002 fan pràc-tiques a Torre d’en Galmés. “No ens esperàvem per res trobar açò”, explica Amalia Pérez, professora de la Universitat i responsable del programa, qui afegeix: “Quan obres una estructura segellada pot ser que no trobis res o que aparegui l’estança perfecta, com si s’hagués fossilitzat. Ha estat un plaer descobrir que tot s’havia conservat tan bé”. En concret, el que ha aparegut és una cuina sencera, amb la llar de foc, la vaixella, les olles i altres estris, gerres i fins i tot ob-jectes personals. Entre aquests objectes hi ha una sivella de bronze d’un cinturó i un amulet, que han descobert “per pur atzar”. És tracta d’una petita placa de plom que durant la neteja per a la posterior res-tauració ha mostrat una inscripció en lletra àrab que venia a sol·licitar la protecció d’Al·là per a qui la duia penjada al coll. Tan ben conservada estava l’estança que encara s’apreciaven les parets emblanquinades.Totes aquestes troballes es poden veure ara a l’ex-posició que la Universitat de Boston i el Consell In-sular han muntat a l’Ajuntament d’Alaior amb la col-

laboració d’aquest consistori, de la Universitat de les Illes Balears i dels Amics del Museu de Menorca. Pérez comenta que la mostra s’ha enfocat principal-ment per a escolars, però que agradarà a tothom, ja que és molt didàctica. A part dels objectes restaurats, han fet una recreació d’una cuina andalusina de mida real. També es poden veure deu plafons amb il·lustracions sobre el barranc d’Algendar, el soc o mercat que hi havia a Ciutade-lla en aquella època o sobre l’interior d’una casa. La contextualització quan es treballa en arqueologia és important: “Aquí no es tracta només de trobar objec-tes sinó que hem d’entendre com vivia la gent i ex-plicar-ho”.La professora organitza des de l’any 2001 aquestes excavacions d’estiu a Menorca i n’està encantada, perquè sent que ja forma part de la comunitat: “L’illa és com un laboratori d’arqueologia, es pot seguir l’evolució des dels primers colonitzadors fins al segle XIX. A més, treballar en un lloc turístic fa que la gent pugui veure tot el procés i els alumnes entenen per a qui excaven; és a dir, per a la comunitat”.Alguns d’aquests alumnes, “que s’enamoren de Menorca”, repeteixen altres estius, tot i que en aquest cas ja no els compten els crèdits per a la car-rera. Amalia Pérez afirma: “El que es fa als jaciments d’aquesta illa és únic. S’excaven, s’obren a les visites i es cuiden. I realment els menorquins els visiten, els entenen com un patrimoni que és seu”.L’exposició centrada en aquesta cuina de la Menorca d’època musulmana es podrà veure fins al 30 d’oc-tubre.

09 Una cuina de la Menorca musulmanaUna exposició mostra el sorprenent resultat de l’excavació dels estudiants de la Universitat de Boston a Torre d’en Galmés.

15


10 Els joves surten a l’escenari

16

TextLaura PonsFotografiesJoan Mercadal

Els primers alumnes d’Art Dramàtic de Menorca fan el salt a l’Escola Superior de Balears amb l’objectiu de convertir-se en actors.

El futur de l’art dramàtic a Menorca està assegurat. La nova escola, que va arrancar fa dos anys, ha sembrat llavors i ha animat alguns alumnes de la primera pro-moció a plantejar-se la interpretació com una sorti-da professional seriosa i apassionant. Cinc d’aquests alumnes han decidit fer un pas més i han aconseguit superar les proves d’accés per estudiar a l’Escola Su-perior d’Art Dramàtic de Balears (ESADIB).Per a ells, entrar a aquesta institució són paraules majors. Quatre anys de formació integral en art dra-màtic que es tradueixen en vuit hores al dia de classe i altres de dedicació personal a casa, sempre amb un alt nivell d’exigència. En Joan Pons, na Carol Suárez i na Patricia Morales, tres d’aquests alumnes que se-guiran estudis a l’ESADIB, expliquen que s’han pre-parat amb ganes durant l’estiu, però que no s’hauri-en atrevit a fer el pas si no tinguessin la base que els ha donat l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca: “Durant dos anys ja hem treballat la veu, l’expressió corporal i la interpretació, que és el que ens demanaven a les proves per entrar a l’Escola Superior. D’entrada hem partit més preparats que els altres i amb les correc-cions fetes dels nostres falls”.De l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca (EADM) n’estan encantats: “Els cursos han tingut un nivell molt alt, ja que els professors eren molt bons, tant professional-ment com pel que fa al tracte personal. Molts dels alumnes estàvem poc formats, però s’ha demostrat que tothom pot aprendre a actuar. No has de tenir

un talent especial, la interpretació es pot aprendre i millorar com un altre ofici. La formació en aquest sentit és importantíssima”.Eren dinou quan van començar aquests estudis a Menorca i, d’aquests, deu van completar la formació de dos anys. Ara, només cinc s’han decidit a continu-ar a l’escola de Palma i coincideix que són gairebé els més joves del grup perquè, comenten, també són els que tenen més ganes o possibilitats de sortir a estudiar fora.Després d’haver cursat els dos anys a llocs diferents, el primer any a un institut de Maó i el segon curs a Ciutadella, opinen que és una bona iniciativa que els estudis tenguin una seu fixa. De moment enguany el curs es farà a Ferreries i és possible que quan la sala multifuncional estigui acabada s’hi estableixi defini-tivament l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca.

Gust per actuar

La passió pel teatre els ve d’enfora. En Joan reconeix que sempre ha estat “enganxat” a la interpretació i que a Ciutadella havia participat en diverses obres amb el grup de teatre de Sant Miquel. Per a na Carol i na Patricia, va ser una assignatura optativa de teatre al final de l’educació secundària la que les va animar a orientar el seu futur cap aquí. Quan acabin els qua-tre anys de formació a l’escola balear tenen clar que volen continuar estudiant, si s’ho poden permetre.


JOAN PONS ARGUIMBAU18 anysCiutadellaSempre ha tingut clar que volia estudi-ar teatre, però quan va acabar ESO no hi havia cap curs així i es va posar a fer fei-na en un súper. Ha compaginat el treball amb els estudis d’Art Dramàtic i les clas-ses de català per poder entrar a l’ESADIB.

17

16. Actors.Els joves alumnes han aconseguit entrar a l’ESADIB

17, 18 i 19. Companys.Els tres formen part de la primera promo-ció menorquina

L’Escola d’Art Dramàtic de Menorca (EADM) ja registra més demanda que oferta. Enguany hi ha vint places dis-ponibles per cursar el primer dels dos cursos i s’han interessat per entrar-hi fins a quaranta-set persones.Impulsada pel Consell Insular i coordi-nada per Fàtima Anglada, ofereix nou hores setmanals de formació repar-tides en tres dies. En concret són tres assignatures: Interpretació, que ofereix el professor Pitus Fernández; Tècnica de la veu, a càrrec de la cantant Marta

González Anadon, i Expressió corporal i moviment, que imparteix Maite Villar. L’objectiu de la formació és introduir l’alumne en el concepte d’espai teatral, desenvolupar les seves aptituds, exer-citar la disciplina i mostrar-li les eines “per exercir la seva feina amb llibertat i consciència”.El curs començarà el proper 7 d’octu-bre a les aules de l’Institut Biel Martí de Ferreries, però la inauguració es farà el dia anterior al Teatre Principal de Maó.

L’escola menorquina ofereix vint places

CAROL SUÁREZ RAMOS18 anysEs CastellHa combinat els estudis d’Art Dramàtic amb el batxillerat d’Arts Escèniques, Mú-sica i Dansa que s’imparteix a Ciutadella. Es va decidir pel teatre després de fer una assignatura a quart d’ESO i de participar a l’obra Esvalot a Baixamar.

18

PATRICIA MORALES PONS21 anysSant ClimentIgual que na Carol, també li va agafar gust al teatre després de provar una as-signatura optativa a secundària que va acabar amb la representació de l’obra El nostre Romeu i Julieta. En aquests dos anys també ha fet el batxillerat artístic.

19

“No vull pensar en el futur. Faré aquest grau superi-or i després miraré d’apuntar-me a classes de ball o qualsevol cosa que em doni més formació”, afirma na Patricia. L’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears és un projecte relativament recent. De fet, el mes de juny passat es va graduar la primera promoció d’es-tudiants, de qui els joves menorquins que aspiren a seguir els seus passos van quedar impressionats. “Van venir a Menorca a representar La gran il·lusió, d’Eduar-do Filippo, i va ser increïble. Ens vam quedar sense paraules i vam veure clar que açò és en el que ens volem convertir”, recorden ells.Després de veure el nivell d’aquests nous actors, ells esperen que l’ESADIB “projecti més qualitat als pro-ductes que es fan”, en referència a la televisió balear: “Hi ha bons actors, però pensam que es poden millo-rar les coses. Ens agradaria veure un altre tipus d’es-pectacle. Nosaltres preferim el teatre perquè és molt creatiu i és l’essència de la interpretació, però ente-nem que la tele dóna per menjar”. En aquest sentit, esperen que a les Balears es faci un tipus de teatre “més experimental, directe, de lluita contra el públic”.

A més d’estudiar, també els agrada anar a veure tea-tre, tot i que a Menorca no hi ha moltes possibilitats de veure obres. “A Ciutadella alguna promotora duu obres de qualitat, però el que ens falta és un teatre en condicions. No és necessari que sigui gran com el Teatre Principal de Maó, avui en dia els teatres són petits, sales on hi caben unes cents persones i l’actor manté un contacte més proper amb el públic”, argu-menta en Joan.

Els joves actors asseguren que tothom pot aprendre a actuar, ja que és com qualsevol altre ofici, i animen la gent a apuntar-se a l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca

La seva bona formació inicial ha quedat provada després d’aconseguir entrar a l’ESADIB, on seixanta persones es disputaven les vint-i-quatre places dis-ponibles. Ara, ells animen els joves a entrar a l’escola menorquina: “Que ningú no pensi que no val per ac-tuar, tot es pot aprendre”.


− Com valora l’interès que hi ha a Menorca per la fotografia?− En els darrers anys, amb l’entrada de la fotografia digital, hem vist un boom en l’interès per la fotografia. Hi ha molta gent que fa fotos i el que més s’estila ara és la fotografia contemporània. Aquesta cerca més contar una història amb la imatge i no es basa tant en la tècnica, com passava abans. No pretén només plasmar el que hi ha al davant, sinó conduir a una idea o una mirada. La veritat és que vivim en el món de la imatge i avui en dia és més difí-cil destacar amb una bona fotografia.

− La trobada Menorca a la Vista és l’ac-tivitat més important que organitzau. Com valorau l’èxit aconseguit?− Estam molt satisfets, i hem de dir que re-bem més felicitacions de fora que de dins l’illa. Els mateixos ponents, experts que participen en moltes trobades d’aquest estil per diferents llocs d’Espanya, la va-loren molt positivament i destaquen que aquí és on veuen els participants i orga-nitzadors més ‘sans’, en el sentit que no es fa per competir ni per treure doblers. Queden poques entitats que organitzin açò sense cercar benefici propi o prestigi. Quan vam començar teníem el problema que no sabíem com contactar amb els po-nents experts. Ara el problema és triar qui convidar de la llarga llista que tenim.

− Com plantejau la propera edició?− Encara ens hem de reunir amb l’Ajun-tament, però Alaior s’ha interessat per acollir la trobada el 2011 i Maó el 2012. Teníem noves propostes i volíem comptar amb la presència d’Eduardo Momeñe i la famosa fotògrafa Ouka Leele però ens ho hem de replantejar, ja que ens han reta-llat les ajudes.

− Quines altres activitats organitzau al llarg de l’any?− Quan vam entrar a la nova junta directi-va vam mantenir la marató de la Primave-ra Cultural, l’exposició col·lectiva de Sant Antoni i les sortides fotogràfiques de dia, a les quals vam afegir les sortides noc-turnes. Un dels meus objectius, a part de millorar la comunicació interna i donar a conèixer el Foto Club F/Llum, era millorar

11 Foto Club F/LlumPere Arguimbau, president:“La trobada Menorca a la Vista no cerca competir ni treure doblers i açò és difícil de trobar avui.”

TextLaura PonsFotografiaJoan Gómez Pons

www.fotoclubfllum.comwww.menorcaalavista.comfllumferreries@gmail.com C/ Mestre Obrador, 15-17. Ferreries

Ja fa vint-i-un anys que un grupet de nou ferreriencs aficionats a la fotografia van fundar aquesta en-titat. Ara compten amb més de setanta socis, la meitat dels quals ha entrat al club durant els darrers tres anys arran de la trobada na-cional de fotògrafs Menorca a la Vista.

20

la formació, així que cada any feim quatre o cinc cursets d’iniciació i de millora de tècnica per als socis.

− Què us falta pel que fa a les instal-lacions?− Ara tenim un local amb un petit labo-ratori analògic i compartim una sala de reunions amb el club d’escacs. El que ens falta és un local per poder muntar un estudi de fotografia, i ja fa temps que batallam per aconseguir-ho. És una de les coses que m’agradaria tenir aclarides abans de deixar el càrrec de president l’any que ve.

21. Premi.Fotografia guanyado-ra de l’edició 2009 de Menorca a la vista


12 Jazz ObertIgnasi Mascaró, president:“Intentam dur els artistes més reconeguts del jazz, però també promocionam els músics menorquins.”

TextLaura PonsFotografiaInternet

Aquesta entitat, que compta amb més de cent socis de tota l’illa, or-ganitza cada any el Festival Inter-nacional de Jazz de Menorca, un cicle de concerts i activitats que enguany arriba a la tretzena edició i que vol apropar aquesta música a tot tipus d’audiències.

21. Joe Lovano.El saxofonista i compositor actúa el propr dia 5 de novembre al Teatre Principal de Maó

− Quin és l’objectiu de Jazz Obert?− Des de bon començament, la nostra as-piració va ser organitzar concerts del mi-llor nivell possible amb els recursos que tenim; i així ha estat. Amb el suport pú-blic i privat que hem rebut i amb molta il-lusió hem intentat programar les millors actuacions. A més de dur els artistes més reconeguts, tenim una altra prioritat que és oferir una tribuna als músics locals perquè mostrin també el seu art.

− Com ha respost la gent a les vostres iniciatives?− Estam contents. La nostra audiència ha augmentat i tenim un públic molt fidel. També arribam a gent que abans no es-tava interessada en el jazz. Hem intentat rompre l’estigma que aquesta és una mú-sica elitista. Hi continua havent un jazz que no és de fàcil accés; però hem de ser valents i oberts. A més, per primera vega-da tenim una generació de joves musical-ment formats que no es conformen amb qualsevol cosa. És una alegria veure joves als concerts de jazz, no només ens ajun-tam els vells amants d’aquesta música.

− Com enfocareu la propera edició del Festival tenint en compte que poden minvar les aportacions econòmiques?− Encara no l’hem programat, però inten-tarem que sigui molt alegre, per celebrar en temps de crisi. Entenem que les insti-tucions retallin el pressupost a la cultura

www.jazzobert.comTelf. 971482933Mòbil. 666373961

El Consell de la Joventut de Menorca ha posat en mar-xa l’elaboració d’una guia dirigida al col·lectiu juvenil de l’illa. De moment, i en una primera fase, s’ha con-tractat una persona a mitja jornada durant dos mesos perquè pugui dur a terme el treball de camp necessari per a la realització d’aquesta publicació.La iniciativa s’enmarca en el conveni que té signat el Consell de Menorca i l’Institut de la Joventut de Menorca (Injove) i té per objectiu posar a l’abast de jove i entitats juvenils tot un llistat de serveis i recur-

sos de què disposen a l’illa. Per altra banda, des de l’Injove s’ha convocat la pri-mera edició del concurs MAE01 per a joves creadors, una convocatòria biennal dirigida a artistes novells d’entre 14 i 30 anys. La presentació de propostes aca-ba el dia 15 d’octubre per a les dues modalitats de la convocatòria: MAE2-D de dibuix, pintura, tècniques mixtes i gravat i MAE3-D d’escultura, instal·lacions, vi-deocreacions, etcètera. Podeu consultar les bases de la convocatòria a www.menorcaartemergent.com

TextMaria Coll

13 Joves amb recursos

perquè primer són més importants els plats de llenties, però no volem contri-buir al pessimisme. Serà un bon festival.

− Afegireu iniciatives noves al Festival, com ara la trobada de Dixieland?− El Dixieland és molt agraït perquè pas-sejam pels carrers dels pobles i per les escoles. A la gent li agrada perquè és mú-sica en viu i açò no passa de moda, tot i que estam en temps de pirateria musical. Nosaltres som corredors de fons i en el futur intentarem afegir-hi coses noves dins la varietat del jazz. I estam oberts a tots els suggeriments. De fet, tenim molta gent que va a un concert a fora de Menorca i ens recomana un músic que després feim venir per al festival. − A Jazz Obert promocionau la músi-ca, però també el disseny gràfic amb el

concurs de cartells...− Sí, cada any hi participa molta gent. El jazz té una connexió molt forta amb les arts plàstiques, és una font d’inspiració perquè expressa molt. S’han fet grans fo-tografies del jazz i ha generat molta cre-ativitat. − Quines altres activitats organitzau, a part del Festival?− Bàsicament ens centram en el Festival, però a la tardor solem programar alguns concerts. El proper serà dia 5 de novem-bre al Teatre Principal de Maó, on actuarà el quartet del saxofonista i compositor Joe Lovano.

21

El fons artístic del Consell de Menorca

Àmbitrevista de cultura

Revista trimestral del Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca.

Número 22, setembre-desembre 2010

Fotografia de la portada: Joan MercadalCorrecció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM. Eva Florit i Pilar VinentImpressió: Model GràficRedacció i maquetació: 4vents.infoDisseny gràfic: ivankhanet.com

Dipòsit legal: ME 524/2007

Far Port de Ciutadella. Aquest és el títol de l’oli sobre tela de 15x40 cm que Ar-tur Pascual Grau (Barcelona, 1945-Ciuta-della, 1998) va pintar l’any 1998. Forma part d’un conjunt de sis quadres que re-presenten els fars de Menorca i que la seva vídua, Laetitia Lara, va donar al Con-

sell de Menorca l’any 2003. Pascual és un dels referents de la pintura paisatgística illenca i el seu llegat és ric en atmosfe-res lluminoses de camps, marines, llocs, platges, penya-segats i fars. Són molt representatives les panoràmiques a l’oli damunt fusta.

ambit, revista de cultura. núm.22

Documents