Núm. 196 Gen-Feb 2016

la revista de canet de mar

Si has de fer runa te’l portem i recollim elssacs a domicili o a peu d’obra

Truca’ns i et facilitem les saques(Exclusivament per a la zona del Maresme) 93 794 38 38 · 639 380 800

2 àmbit

àmbit publicitat609 63 39 96

ÀMBIT només expressa la seva opinió a l’editorial. Aquesta revista no s’identifica amb les opinions dels col·laboradors de l’apartat d’opinió ni amb les cartes adreçades a la revista. Totes les cartes i opinions delslectors han d’anar signades, amb nom, DNI, adreça i telèfon. No s’admetran cartes amb pseudònims i la revista es reserva el dret de resumir o extractar els textos enviats així com els articles de la secció d’opinióque, per problemes d’espai, excedeixin les 15-20 línies mecanografiades. La revista no publicarà les cartes que consideri que faltin el respecte a les persones i a la redacció.

COORDINADOR: Maria Rosa Martínez ADJUNTS A COORDINACIÓ: Jordi Dotras CONSELL EDITORIAL: Marc Vidal, Albert Herrero,Lourdes Pla, Carlota Tanganelli i Javier Méndez (Societat i Política), Francesc Arcas i Carles Sàiz (blanc i negre) Ricard Cáceres (Cuina),Ton Roig (metereologia) Alfons Viñas (Fotografia), PUBLICITAT: Tel. 609 63 39 96 DISSENY GRÀFIC: papyrusdisseny DL: B-44.174-1995 ISSN: 2013-6250

EDICIÓ: Edicions Els 2 Pins, Societat Cultural · C/ de la Palma, 11 · edicions@els2pins.org · www.els2pins.org · Canet de MarJUNTA DIRECTIVA: Francesc Arcas (President), Irina Tasias (Secretari), Carles Sàiz (Tresorer), Marc Vidal i Anna Martí (Vocals).

Aprenem, participem...Avancem!

la revista de canet de mar

editorial

Sumari

àmbit 3

Número 196 · Any 21 · Fascicle 1 · Gener - Febrer 2016

T

àmbit

eniu a les mans un mitjà de comunicació local escrit, de dalt a baix,en català. És la nostra llengua, la que estimem i defensem. No obstantaixò, no ens és aliè que l’aprenentatge de llengües estrangeres ha

esdevingut imprescindible. És per això que el pes informatiu del número196 de la revista Àmbit se l’emporta un reportatge que confronta els dosmodels d’ensenyament d’idiomes que poden escollir els joves canetencsals dos centres de secundària públics que hi ha a la vila. Hem d’agrair lesportes obertes per part dels dos responsables d’aquests centres, MiquelGalceran i Jordi Canalda, i sobretot la seva predisposició a confrontarmodels conjuntament.Si bé l’ensenyament, i la formació en general, ens permeten anar endavantamb més fortalesa, una altra eina queemancipa als ciutadans és la capacitatde participar directament en la vidapo l í t i ca . En aquests moments e lscanetencs tenim a l’abast una primeraproposta per decidir el futur de 300mil euros en inversions del pressupostmunicipal. En el darrer número us vamavançar a lgunes de les propostesd ’ invers ions que fa e l govern peraquests diners. Aquesta informació vagenerar mala maror entre el govern il’oposició, ja que la majoria de forma-cions d’aquest darrer grup assegurenque no han pogut dir-hi la seva. Mésenllà de les formes – que ja sabemque en política són molt importants -,volem destacar la importància que ungovern municipal permeti als ciutadans decidir què es fa amb els seusdiners més de l’orientació d’un vot emès cada quatre anys.Si l’obertura en la participació és la cara del govern municipal, aquestesdarreres setmanes, la creu se l’emporta la gestió del conflicte obert a laPolicia Local arran de la dimissió del seu cap. En el moment de tancaraquesta edició tot just es publicava al Butlletí Oficial de la Província l’ofertade plaça lliure. A banda de les afectacions al servei que aquesta situacióprovoca, hi ha la derivada política. El regidor de governació, Jesús Marín,cap del segon grup de govern, deixa les seves funcions de governació ideixa una ferida oberta entre dos socis de govern que encara tenen tresanys i escaig de mandat per endavant.

opinen

la cuina

blanc i negre

els reportatges

el selfie 14 Xavi Lorza: «En un poble, Xavi Lorza: «En un poble, Xavi Lorza: «En un poble, Xavi Lorza: «En un poble, Xavi Lorza: «En un poble,parlar amb la gentparlar amb la gentparlar amb la gentparlar amb la gentparlar amb la gentet fa més normal»et fa més normal»et fa més normal»et fa més normal»et fa més normal»per Jordi Dotras

3 EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIALAprenem, participemAvancem!

4 OPINEN OPINEN OPINEN OPINEN OPINEN

5 El futur de can Jover El futur de can Jover El futur de can Jover El futur de can Jover El futur de can Joverper Francesc Arcas/Carles Sàiz

5 Plum cake salat Plum cake salat Plum cake salat Plum cake salat Plum cake salatper Ricard Càceres

6 Els instituts de Canet Els instituts de Canet Els instituts de Canet Els instituts de Canet Els instituts de Canetaposten pels idiomesaposten pels idiomesaposten pels idiomesaposten pels idiomesaposten pels idiomesper Jordi Dotras

9 Crisi al governCrisi al governCrisi al governCrisi al governCrisi al governde Canet per la dimissióde Canet per la dimissióde Canet per la dimissióde Canet per la dimissióde Canet per la dimissiódel Cap de la Policiadel Cap de la Policiadel Cap de la Policiadel Cap de la Policiadel Cap de la Policiaper Marc Vidal

11 400 an400 an400 an400 an400 anys d’històriays d’històriays d’històriays d’històriays d’històrialocal veuen la llumlocal veuen la llumlocal veuen la llumlocal veuen la llumlocal veuen la llumen un llibre de pergaminsen un llibre de pergaminsen un llibre de pergaminsen un llibre de pergaminsen un llibre de pergaminsper Redacció

Si bé l’ensenyament,i la formació en

general, ens permetenanar endavant ambmés fortalesa, una

altra eina queemancipa als ciutadans

és la capacitat departicipar directament

en la vida política

cartes

Aclariments als pressupostos

E n referència a l'article “En què ens els gastem?” publicat a l'últim númerode la revista Àmbit, nº195 del mes de desembre de 2015, els grups municipalsde: Canetencs Independents, Partit Popular, Som Canet i PSC, volem

manifestar que, si bé tal com diu l'escrit “la resta de l'oposició va votar en contradels comptes al·ludint, principalment, a la manca d'informació, el poc temps dequè han disposat per analitzar-la i, també, al fet que no se'ls ha permès participar”,cal aclarir dos punts.Primer, que Canetencs Independents va dir molt clarament que tot i que erencerts els tres motius exposats anteriorment, ells s'haurien volgut abstenir de noser que els pressupostos contemplaven un augment del 5% en la retribucions delcàrrecs electes del govern municipal, cosa que feia impossible l'abstenció i els“obligava” a votar-hi en contra.Segon, que el Partit Popular, va posar de manifests el seu desacord amb elrepartiment de pressupost entre les diferents àrees, no aportant més pressuposta neteja i obres i serveis.Tercer que el Partit Popular Som Canet i el PSC malgrat haver donat com argumentsdel seu vot en contra, la manca d'informació, la premura de temps pel seu anàlisii la impossibilitat de participar-hi, en cap cas obvien, ni en cap cas estan d'acordamb l'augment de sous proposat. Tot el contrari, que manifesten que aquestaugment del 5% és motiu i té igual força i importància que els altres per havervotat en contra dels Pressupostos 2016.Els quatre grups creiem que l'augment aprovat no es justifica, ni políticamentperquè durant les eleccions s'havia promès una reducció d'un 10%! Ni tècnicament,perquè es diu que és un increment en concepte d'endarreriments, però no se sapquins endarreriments són! Ni pràcticament, perquè en menys de mig any no hi hahagut temps per fer evident cap resultat! Ni èticament, tampoc, perquè no hemsortit encara de la crisi per aquestes alegries!

Canetencs Independents, Partit Popular, Som Canet, PSC.

el timeline #canetdemar

@DamianRrramirez 14 hFa 14 horesL’#escoleta en ple entrenament!Quins cracks! #futbolbase #diversió#canetfc #somhicanet#canetdemarcanetdemarcanetdemarcanetdemarcanetdemar #igersmaresme …

@bentrobats 23 febr.La Paula ens envia una #postalBTdes de #canetdemarcanetdemarcanetdemarcanetdemarcanetdemar!I tu, quin paisatge ens proposes?#concurs #bentrobats

@FedacCanet 20 gen.Barcelona, SpainUs presentem la Chloe, provinentd’Irlanda. Auxiliar de conversa en anglès.BENVINGUDA! #passióxeducar #canetdeMarcanetdeMarcanetdeMarcanetdeMarcanetdeMar

@fadacarabina19 gen.

La bella solitudde la platja

a l’hivern#CanetdeMarCanetdeMarCanetdeMarCanetdeMarCanetdeMar

@BonVentCat17 gen.

Avui @GospelViua casa

nostra!Tot un luxe!

#CanetDeMarCanetDeMarCanetDeMarCanetDeMarCanetDeMar

4 àmbit

la foto_denúncia

Hem trobat aquesta imatge al facebook, l'hanpenjat canetencs molt indignats perl'incivisme dels amos de gossos que els duena passejar a la platja i no recullen les sevesdeposcions. Aquesta és una queixa ciutadanaque ens arriba a cada número però mai d'unamanera tant gràfica i evident.

àmbit 5

Plum cake salat

Si vo

leu

fer a

lgun

a co

nsul

ta o

pro

post

a, e

nvie

u-no

s un

c/e

a c

uina

@am

bitd

igita

l.org

La recepta

Per a 4 persones

200 grams de mantega100 grams de sucre4 ous300 grams de farina8 grams de llevat Royal50 grams d’olives negres50 grams de tomàquet sec italià

Comencem pesant els ingredients i picant les olivesnegres i el tomàquet sec; separem les clares delsrovells i les muntem en un bol, amb l’ajuda d’unbatedor.

Un cop muntades a punt de neu, afegim el sucre iho treballem una mica més. Seguidament afegimels rovells d’ou i continuem remenant amb l’ajudad’una llengua. Hi incorporem, de mica en mica, lafarina tamisada i la mantega fosa. Mentre hotreballem amb suavitat amb la llengua,afegim també el llevat.

Per últim hi posem les olives negrespicades, el tomàquet sec picat i el parmesàratllat. Aboquem la barreja en un motlle deplum cake i ho deixem coure al forn a 180ºC; el temps dependrà del forn i de la midadel motlle. Preneu 30 minuts com areferència i comprovem si està cuit, punxant-lo.

Ricard Cáceres, és cuiner

blancinegre

o hi ha cap lloc que provoqui tanta vergonya a la gent deCanet com els terrenys de l’antiga Puligan. A la vida tot

té un cicle, i per desgràcia la Pulligan va dir adéu fa ben pocsanys, un comiat del que molta gent n’era conscient. El quela majoria no imaginava és el que ha passat després. La zonaestà en un estat semiruïnós i el que és una joia delModernisme industrial fa pena de veure. Tot indica quel’actual ajuntament aposta perquè la immobiliària propietàriadels terrenys construeixi només una quarta part delshabitatges projectats i la resta quedi per a la vila. Sense capdubte, la cosa anirà per llarg i només quedaran dempeusl’edifici històric i una part de les voltes de la sala de calderes.La recuperació futura d’aquest espai ha de servir perrevitalitzar la riera del Pinar, molt castigada per la crisi. Desdel meu punt de vista no es pot deslligar el futur de la zonaPulligan amb la rehabilitació del mercat, perquè entre elsdos poden construir sinergies molt importants. Crec que noés una mala idea inspirar-nos en els antics edificis fabrilsdel Poblenou de Barcelona que ara s’han reconvertit enoficines, principalment dedicades a la tecnologia, o tallersque recuperen oficis que s’havien deslocalitzat, com ara lamoda. Reconvertir aquests edificis en centres de treballajudarà a incrementar la vida comercial de la zona i tambédisminuirà la diàspora de canetencs que cada dia han d’anara buscar el treball a fora de la vila.

Francesc Arcas Ruscalleda,és periodista

aig viure amb indignació el desmantellament de la Púlligan desde l’altra banda de la tanca. El procés de desindustrialització es

va fer malament i sense cap protocol i avui, l’antiga fàbrica Jover iSerra, obra de Lluís Domènech i Montaner, fa pena. I crec queCanet no pot fer bandera del modernisme si per altra banda no femres per salvar el patrimoni històric del complex fabril.Des del Centre d’Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) fa mesosque vam decidir presentar al·legacions al POUM per tal que escataloguessin tots els edificis singulars de can Jover com a BCIL. Siaixò prospera -comptem amb el suport de tots els partits ambrepresentació municipal-, i sense la pressió de la bombolla immobi-liària, cal que ens plantegem què hem de fer d’aquest antic espai.Independentment que avui la propietat sigui de titularitat privada,tothom és conscient que, en un futur, una part important del terrenypassarà a mans de l’Ajuntament en concepte de cessions. Com apoble, cal que comencem a treballar per definir quina funció volemque facin els edificis històrics de can Jover. L’espai ens obre uncamp de possibilitats i ens permet situar, al centre urbà de Canet,nous serveis que generin riquesa i, al mateix temps, justifiquin larehabilitació del patrimoni arquitectònic del recinte. Empreses deR+D+I, indústries toves que generin nous oficis; espais de coworkingper autònoms com tenen, amb èxit, d’altres municipis propers comMataró, Arenys i Pineda... I en el camp de les inversions públiques,per suplir les mancances existents, hi podria tenir cabuda algunsequipaments culturals totalment necessaris, com ara l’arxiu històrici també la segona biblioteca.

Carles Sàiz i Xiqués,és historiador

El futur de can Jover

N V

Els instituts de Canet apL’aprenentatge de llengües estrangeres es fa cada dia més necessari. L’anglès jano és important, sinó imprescindible, i el francès i l’alemany han entrat en escenaperquè els alumnes d’avui aconsegueixin unes bones competències pel que fa alsidiomes. Per aquest motiu, els dos instituts de Canet han engegat un tractamentlingüístic que sobrepassa les fronteres de la clàssica assignatura de llengua anglesai han incorporat aquest idioma en d’altres àrees.

JORDI DOTRAS

L’

en portada

IES Lluís Domènech i Montaner hacomençat des de fa 5 anys aimportar l’anglès en assignatures

que tradicionalment s’havien fet en català.Des de 1r d’ESO, els alumnes tenen, a partde la d’anglès, una presència parciald’aquest idioma en matèries com Tecno-logies, Ciències Socials i Visual i Plàstica.A part, a Educació Física i Matemàtiques,els professors aporten comentaris enaquesta llengua. També entren en jocl’alemany i el francès, que es tracten enles assignatures optatives corresponentsfins a 4t.Gradualment, l’anglès pren més protago-nisme i a 4t els estudiants ja se’l trobensovint a Matemàtiques, Física i Química,Biologia i Geologia, Tecnologies i a Informà-tica. A part, l’assignatura d’Ètica es fatotalment o bé en francès –per a un grup–o, si no, en anglès. Els alumnes debatensobre diversos temes en aquestes duesllengües, si bé és difícil que les conversesper preparar-los siguin estrictament enanglès. En qualsevol cas, es tracta d’unahora setmanal en què la llengua vehicularde tota una assignatura no és el català. Eldirector de l’institut Lluís Domènech iMontaner, Miquel Galceran, es felicita del’èxit del model amb una dada: «La mitjanad’anglès a 1r d’ESO és de 5,2 i a 4t de 7,3.Tenim alumnes amb un nivell d’anglès moltbo, i la Selectivitat ho corrobora».A més, l’Institut incorporarà el Batxibac,una modalitat de batxillerat que consisteixa fer un terç del currículum en francès icursar les assignatures Llengua i literaturafranceses i Història de França. D’aquestamanera, els alumnes que el superin iaprovin un examen exclusivament enfrancès podran entrar tant a les univer-sitats espanyoles com a les francòfones –no només franceses, sinó també les deBèlgica i Suïssa–, ja que allà l’accés a laUniversitat ve determinat per la nota del

baccalauréat. El de Canet seria el primercentre del Maresme a acollir aquestavariant de batxillerat.

Per la seva banda, la Secció Institut Canetva néixer el 2013 ja amb el compromísdels seus professors amb un tractamentintegrat de llengües (TIL) que, com expli-quen, en potencia l’aprenentatge.Desapareixen els conceptes d’assignatu-res com «llengua catalana» o «castellana»i s’aposta per una metodologia basada enel transvasament de coneixements. Laresponsable de l’aplicació del TIL a la

Secció, Carina Torres, comparal’ensenyament de llengües amb la cuina.«Si féssim un plat que conté llenties,fesols i mongetes», explica, «aquí faríemservir la mateixa olla, respectant els tempsde cocció de cada llegum, i no coent-lostots tres en olles diferents». En aquestametàfora, cada llegum és un idioma; cadaolla, una assignatura, i el temps de coccióés el ritme d’aprenentatge de cadaalumne. «Notem que des que hemimplantat el TIL l’alumnat respon. Jo pucfer socials en anglès des del 2n trimestrede 1r d’ESO», diu el director d’aquestinstitut, Jordi Canalda, que reconeix queel nivell d’anglès dels alumnes nous a 1r«és força baix».A la Secció Institut Canet, a part d’aquestmodel d’ensenyament d’idiomes, una partdel currículum de Ciències Socials es faen anglès i alemany; aquesta últimallengua, per als alumnes que vancomençar l’optativa a 1r. Sozialkunde ésuna manera de veure els conceptes mésbàsics de l’assignatura en una novallengua. «Però no ens serveix de gaire pera l’alemany del dia a dia», es lamenta unaalumna de 2n.

Miquel Galceran:"La mitjana d'anglès a1er d'ESO és de 5,2 i a

4at de 7,3. TEnimalumnes amb un nivellmolt bo i la Selectivitat

ho corrobora"

6 àmbit

àmbitàmbit 7

osten pels idiomesen portada

Més enllà dels idiomes europeus, des dela Secció es fa una optativa de xinès, quecomença a 1r i que, en arribar a 4t –l’institut tot just fa fins a 3r, aquest curs–ha d’haver preparat els alumnes perintentar aprovar el Youth Chinese Test(YCT), que equival entre un A1 i un A2 del

Marc Europeu Comú de Referència. Eldirector, Jordi Canalda, explica que és una«aposta personal» en què «els alumnesdesenvolupen competències com lacreativitat i la imaginació». Canaldadefensa aprendre no només idiomes nous,sinó alfabets nous: «Aprendre una llenguaa partir de l’anàlisi dels caràcters obre lament i, quan es troben amb l’alemany, noels sobta tant». El professor de matemà-tiques i economia també és titulat en xinèsi dedica una part del seu horari a ensenyaraquest idioma, que només s’imparteix atres centres públics més de Catalunya. LaSecció ha treballat al costat de l’InstitutConfuci de Barcelona i l’any passat quatrealumnes van viatjar a Pequín.

Jordi Canalda:"El xinès és una aposta

personal (...) elsalumnes desenvolupencompetències com al

creativitat i laimaginació"

mancança en el nivell d’idiomes delprofessorat. Galceran i Canaldacoincideixen a destacar les formacionsque reben, tant per part del departamentcom les formacions internes del centre.«Hi ha un control de qualitat: elsalumnes», ironitza Galceran.Pel que fa a la resposta que reben, els

dos directors es mostren satisfets de lesseves metodologies. «Li donenimportància els alumnes, les famílies il’administració», comenta el director delDomènech i Montaner, Miquel Galceran.El director de la Secció Institut, JordiCanalda, destaca que els alumnes estan«oberts, desperts», i que tant ells com

Aquest canvi de metodologia ha suposatun canvi no només per als alumnes, sinótambé pels professors, que han hagut devariar una part del seu programa peradaptar-lo a l’anglès i als altres idiomesque explicàvem a l’inici del reportatge.Tot i això, cap dels dos directors delsinstituts de Canet ha detectat cap

Els instituts de Canetpretenen que amb

l'ensenyament d'idiomesels alumnes tinguin

opcions per ser millorsprofessionals.

en portada

Trobaràs l'entrevista amb JordiCanalda i Miquel Galceran a

Els intercanvis internacionalshan pres més protagonismeCada centre té, a part del programa d’assignatures en aquest o aquellidioma, un seguit d’intercanvis a l’estranger. «L’acció internacional ésclau», diu el director de la Secció Institut Canet, Jordi Canalda. Segonsexplica, més de la meitat dels alumnes d’aquest centre hi participen.L’institut, que aquest any imparteix només fins a 3r d’ESO, compta ambprogrames d’intercanvi a tots els cursos. A 1r d’ESO, els alumnes acullenestudiants nord-americans en el People to People, mentre que a 2n jasón els nois qui marxen fora, com a Oxford o a Alemanya, aprofitant, enaquest últim cas que les vacances d’uns i altres són en diferents dates.A 3r, els alumnes tenen intercanvis també amb Alemanya i ambLuxemburg. A part, la Secció col·labora amb un centre de Girona peremprendre’n amb la Xina.A l’IES Lluís Domènech i Montaner, l’experiència internacional començaa 2n d’ESO. Aquest curs, el centre ha pogut enviar per segon anyconsecutiu un grup d’alumnes a unes estades convocades pel Ministeri,en què durant una setmana comparteixen immersos en anglès projectesamb altres estudiants de la resta de l’estat espanyol. A 3r s’organitza unviatge en alemany i anglès a Krefeld (Alemanya). El curs següent, elsalumnes poden anar a Hamburg o Le Trait (França) per fer intercanvisen alemany o francès, respectivament.

les famíl ies «es mostren voluntaris per alsprojectes que engeguen».Ara bé, i malgrat la resposta pugui semblar òbvia,per què posar tant l’accent en les llengües? Laresposta és per preparar els alumnes pel dia dedemà, perquè per ser competitius en el món queels espera els idiomes seran clau. Tot i això, capdels dos directors dels instituts creu que ho facinper s i han d’emigrar. «A ixò ho veuen a laUniversitat», diu Galceran. Canalda afegeix:«Encara no tenen prou visió, però volen estarpreparats». Es tracta, doncs, de fer que elsalumnes que creixen a casa nostra tinguinopcions per ser millors professionals sense lanecessitat de marxar del país, com a mínim, noempesos per la (mala) situació.

En Comú Podem guanya unes eleccions a CanetLes eleccions generals del 20 de desembre van deixar una correlació de forces inèdita aCanet. Per primera vegada els comicis els va guanyar En Comú Podem – la marca catalanade Podem – va aconseguir un total de 1.723 vots (23,22%). La segona força va serEsquerra Republicana, amb 1.680 vots (22,64%). En tercera posició es va situarDemocràcia i Llibertat, amb 1.306 vots (17,60%). El PSC va perdre gairebé la meitat devots dels anteriors comicis i es va quedar en quarta posició amb 870 sufragis (11,73%).El PP també va patir una forta davallada i es va quedar en 753 vots (10,15%). L’índex departicipació va ser del 69,39%.

El govern s’apuja el sou un 5%En contra del que havien defensatdurant la campanya electoral,l’equip de govern va aprovar eldesembre passat un augment desou dels càrrecs electes del 5%.La decisió, aprovada per ple, va serrebutjada de forma unànime perl’oposició. Es dóna lacircumstància que l’únic regidorque gaudeix de dedicacióexclusiva és Jesús Marín que,després d’haver renunciat a les seves responsabilitats a l’àrea de Seguretat Ciutadana,només s’ocupa de Medi Ambient. La resta de regidors de govern, inclosa l’alcaldessa,Blanca Arbell, tenen dedicacions parcials. Arbell així ho va decidir per poder compaginarl’alcaldia amb el seu càrrec a la Diputació de Barcelona.El regidor d’hisenda, Laureà Gregori va defensar els sous del govern recordant que lamassa salarial és un 9% inferior al de l’anterior executiu. Aquest argument no va convèncera l’oposició, des del PSC Sílvia Tamayo va recordar que el govern actual té un regidormenys que l’anterior i que l’alcaldessa no té dedicació exclusiva. Tant Tamayo, comRaquel Serra (Som Canet) i Pere Xirau també van mostrar el seu desacord amb el repartimentde dedicacions que es destina a cada àrea de govern considerant que respon més a unrepartiment de poder que a una distribució feta «amb sentit comú».

Nou relleu... Ara a la CUP

Després del relleu al grup municipal d’ERC– d’Ivan Aranda per Quirze Planet -, la CUPtambé ha patit canvi de noms. MarcJiménez és el nou regidor per la CUP a Canetde Mar prenent el relleu a Agnès Cortésque va renunciar a l’acta de regidora permotius personals. El nou regidor de la CUPés consultor en telecomunicacions idesenvolupa una activitat intensa en elmón associatiu canetenc. És membre del’Ateneu Canetdecideix, l’ANC, la Comissióde Festes, l’ACPO, i l’Ampa Turó del Drac iel Grup Excursionista de Canet entred’altres.Pel que fa a la seva activitat política, és undels fundadors de l’assemblea local de laCUP. Vaser representant al Consell PolíticNacional i al Grup d’Acció Parlamentàriad’aquesta formació i actualment ésmembre del Grup de treball d’educació.

Unió renova l’executiva local

Tot i el mal moment que viu UnióDemocràtica, després d’haver perdut larepresentació al Parlament de Catalunya, laseva secció local no renuncia a continuartreballant. El passat 18 de desembre es vacelebrar una assemblea local en la que es vareelegir Pep Isern com a president. La restade l’executiva la formen Toni Paternoster(vicepresident), Teresa Rovira i Josep MariaLuque.

8 àmbit

àmbit 9

societat

Joan Carles de Blas renuncia al càrrec que ocupava des del març del 2013 i demanareincorporar-se a la Guàrdia Urbana de Barcelona. El regidor de Governació afirma ales xarxes socials que la seva marxa es deu a que «hi ha una poma podrida, i no estàprecisament a comissaria».

Crisi al govern de Canet per ladimissió del Cap de la Policia

MARC VIDAL

P er a sorpresa de la majoria, el finsara cap de la Policia local de Canet,Joan Carles de Blas, anunciava el 5

de febrer que renunciava al seu càrrec al’Ajuntament de Canet. Ho feia mitjançantuna carta de comiat i agraïment publicadaals seus perfils de les xarxes socials. Enposteriors declaracions públiques afirmavaque el motiu és molt complicat d’explicar,principalment a causa d’un cúmul desituacions de les darreres setmanes i quel’havien portat a plantejar-se si valia la penaseguir amb el projecte que va iniciar fa pocmenys de tres anys, perquè no es donavenles condicions necessàries per seguirexecutar-lo.El cert és que l’origen de la seva dimissióté a veure amb el fet que l’alcaldessa nohagi acceptat les condicions que voliaimposar el cos policial en relació a la borsad’hores extra dels agents. Blanca Arbell haacceptat la renúncia de De Blas i creu ques’arribarà a un acord amb la resta d’agents,però adverteix que, com a tot procés denegociació, totes dues parts hauran de cedir.Precisament, Arbell es queixa que cada actepúblic que requereix presencia policial, comara la cavalcada de Reis o la rua de Carnaval,està esdevenint una mesura de força delsagents per millorar les seves retribucionseconòmiques i que el cap de la policia s’havist esgotat per la situació.Tot plegat, però, ha comportat una primeracrisi al govern d’ERC i CiU, perquè elresponsable de Governació, Jesús Marín,també ha presentat la seva renúncia aaquesta regidoria, perquè diu no poderprendre les decisions que toquen. SegonsMarín, s’havien negociat fins a quatrepropostes amb el sindicat policial enrelació a la nova borsa d’hores extra i quecap d’elles ha arribat a bon port per culpade l’alcaldessa. I ha anat més enllàafirmant que per Arbell, les peticions de lapolicia eren un xantatge del col·lectiu capal poble. Es destapen, així, importants

diferències entre CiU i ERC pel model deseguretat ciutadana al poble.Malgrat aquestes divergències internes,Arbell i Marín descarten trencar, per ara, elpacte de govern que uneix ERC i CiU a

l’Ajuntament de Canet, però ambdósmanifesten que cal reconduir amburgència la situació. El que és segur, ésque cap regidor de CiU voldrà assumir laRegidoria de Governació.

Un lloc de treball amb polèmicaEl comandament de la Policia Local de Canet fa anys que arrossega polèmica. Des de quel’anterior inspector en cap, Pere Nolla, entrés al 2010 en litigis amb l’Ajuntament acusantl’exalcalde Joaquim Mas (PSC) i l’exregidora de Governació Coia Galceran (CiU) de mobbing.El procés es va complicar encara més quan al 2013 es va imputar també al llavors alcaldeJesús Marín (CiU), acusat d’un possible delicte de coaccions i obstrucció a la justícia. Lademanda, però, va ser finalment desestimada al 2013 pel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya.Paral·lelament al final del procés judicial, i en un intent per normalitzar la situació al cospolicial, Marín i l’exregidor de Governació Toni Romero (PP), van contractar al març del2013 a Joan Carles de Blas com a cap de la Policia Local de Canet. Una acció tampocmancada de polèmica, després de saber-se que l’aspirant era molt pròxim a la cúpulanacional de CiU, on fins i tot ocupava un càrrec en matèria de seguretat.De Blas es va incorporar al càrrec amb un contracte d’interinitat que, en principi, teniauna vigència de sis mesos, ja que el govern de torn considerava que aquell era el tempsque trigarien a convocar la plaça. A l’agost del mateix any es va convocar, però de Blas nova superar les oposicions públiques i el pròxim mes de juny hauria finalitzat el seu interinatge.Fins que es convoqui una nova oposició, comandarà el cos el sergent Jesús Martínez coma membre de més rang policial a Canet, tot i que es dóna el cas que Martínez està essentinvestigat per diversos conflictes oberts amb la Policia Local. Legalment, però, al no estarexpedientat ni imputat, li correspon aquesta tasca temporalment.

Felip Puig inaugura laurbanització Salat-BusquetsFelip Puig inaugura laurbanització Salat-BusquetsFelip Puig inaugura laurbanització Salat-Busquets

Desembre 2015Temp. Mitjana: 13,0ºVent Max: 40,2 km/h del NW el dia 22/12/2015 a les 15:40Pluja: 0 lts/m2Dies de pluja: 0Humitat mitjana: 75,4 %Temp.. Max: 18,8º el dia 09/12/2015 a les13:40Temp. Min: 7,4º el dia 14/12/2015 a les 07:20

Desembre 2014Temp. Mitjana: 11,7ºVent Max: 93 km/h del NW el dia 09/12/2014 a les 13:40Pluja: 43 lts/m2Dies de pluja: 10Humitat mitjana: 65,1 %Temp.. Max: 18,1º el dia 20/12/2014 a les14:50Temp. Min: 4,0º el dia 29/12/2014 a les 01:30

DADES EXTREMES de DESEMBRE des de 1992Temp. Mitjana: 11,1ºTemp. Mitjana max: 13,7º el 2000Pluja: 121 lts el 1998Dies de pluja : 14 dies el 1996Temp. Max: 20º els dies 29 i 30/12/2009 i 7 i8/12/2010Temp. Min: 0º els dies 19 i 20/12/2009

Aquest desembre amb 13,4º de temp. mitjanaha sigut el segon més càlid des del 1992(13,7- 2000) Durant tot el mes la pressióatmosfèrica ha sigut molt alta amb registrespropis del mes de gener. El vent en prou feinesha bufat i la pluja no ha fet acte de presencia,només s’ha recollit 0,4 lts fruit de la forta

el penell les dades meterològiques de canetrosada,que tampoc es normal per l’època.

Resum 2015Any 2015Tª mitjana 17,3º (la mitjana des del 1992 és de17,3º)Tº màx 33,7º el 05/07/2015 a les 11:20Tª min 1,5º el 06/02/2015 a les 06:10Cop de vent màx 85,3 km/h el 30/01/2015 ales 2:10Dies de pluja 71 dies (la mitja es de 86)Litres 434 lts/m2 (la mitja es de 539 lts)

El 2015 ha sigut un any sec, ha quedat amb100 lts per sota de la mitjana.

Ha sigut l’any més càlid des del 2004,disposodades des del 1992 i des de les hores he anatmillorant els termòmetres, per això que tot hique la temperatura mitjana ha sigut just la dela mitja 17,3º el considero càlid.

Gener 2016Temp. Mitjana: 12,1ºVent Max: 72,4 km/h del W el dia 07/1/2016 ales 14:10

Pluja: 2 lts/m2Dies de pluja: 2Humitat mitjana: 65 %Temp.. Max: 22,3º el dia 08/1/2016 ales 16:20Temp. Min: 3,3º el dia 16/1/2016 a le 5:00

Gener 2015Temp. Mitjana: 10,6ºVent Max: 85,3 km/h del W el dia 30/1/2015a les 02:10

LLIBRERIA I TABACS

Es relliguenels ÀMBITS

Sant Pere, 4 · Tel. 93 794 18 9308360 CANET DE MAR

CASALSDOTRAS

Excavacions i transports

Donadeu s.l.ETD

C/ Lluís Domènech, 44C/ Lluís Domènech, 44C/ Lluís Domènech, 44C/ Lluís Domènech, 44C/ Lluís Domènech, 44TTTTTel./Fel./Fel./Fel./Fel./Fax 93 794 03 02ax 93 794 03 02ax 93 794 03 02ax 93 794 03 02ax 93 794 03 0208360 CANET DE MAR (BCN)08360 CANET DE MAR (BCN)08360 CANET DE MAR (BCN)08360 CANET DE MAR (BCN)08360 CANET DE MAR (BCN)

Baltasar: 609 86 31 09Baltasar: 609 86 31 09Baltasar: 609 86 31 09Baltasar: 609 86 31 09Baltasar: 609 86 31 09Joan: 608 99 03 17Joan: 608 99 03 17Joan: 608 99 03 17Joan: 608 99 03 17Joan: 608 99 03 17

Pluja: 16 lts/m2Dies de pluja: 4Humitat mitjana: 63 %Temp.. Max: 18,3º el dia 3/1/2015 ales 15:30Temp. Min: 4,3º el dia 1/1/2015 a le 8:30

DADES EXTREMES de GENER des de 1992Temp. Mitjana: 10,2ºTemp. Mitjana max: 12,8º el 2001Pluja: 142 lts el 2006Dies de pluja : 16 dies el 1997Temp. Max: 22º el 8/1/2016Temp. Min: -2º el 27/1/2005

El Gener ha acabat igual que ha començat,molt suau amb les temperatures,tant lesmàx com les mín 2 o 3 graus per sobre dela mitjana. Del 15 al 22 però, semblavaque l’hivern arribava amb uns dies freds,el termòmetre de Vil·la Flora va enregistrar-1,8º i -2,4º els dies 16 i 17 però tot plegatva ser un miratge ja que fins a finals demes les temperatures s’han tornat arecuperar.Arribar als 22º pel gener no és normal, iencara menys és estar-hi tota la tarda queés el que va passar els dies 7( entre 18º i20º) i 8 (entre 18º i 22º)Quan a pluja,molt malament ja que nomésa caigut 2lts i des de principis de Novembrede l’any passat que no plou.(només hancaigut 5 lts)La rosada ha sigut la normal per l’època iles altes pressions també.

Ton Roig, tempscanet.com

10 àmbit

àmbitpublicitat609 63 39 96

àmbitàmbit 11

400 anys d’història local veuen lallum en un llibre de pergamins

REDACCIÓ

H an estat tres anys de feina intensaels que han estat necessaris pereditar una cronologia que abraça

més de 400 anys, entre 1242 i 1646.Seguint l’ordre cronològic, el lector podràconsultar els resums exhaustius de migmiler de documents, acompanyats d’un ín-dex toponímic i onomàstic. El catàleg reuneixdocuments significatius de la comunitatcanetenca de l’època baix medieval imoderna, un període de temps, poc estudiatde la història de Canet, en què es va forjar laseva identitat com a poble. Hi trobareu moltesreferències documentals, tant de les duesinstitucions locals que regiren el destí de lacomunitat (la parròquia i el consellmunicipal), com de famílies canetenques.El llibre es publica dins la col·lecciód´Estudis de Patrimoni, que té com a edi-tors el Centre d´Estudis Canetencs, Edi-

La col·lecció Estudis de Patrimoni ha publicat el Catàleg de Pergamins de Canet deMar, un exhaustiu volum que abraça més de 400 anys d’història local, amb pergaminspertanyents als fons de l’Arxiu Parroquial, l’Arxiu Municipal, el llegat Serra - Viñas idiverses col·leccions privades. La presentació es va fer el 22 de desembre a la biblioteca.

cions els 2 Pins i l’Àrea de Cultura de l’Ajun-tament de Canet. Ha comptat amb suporteconòmic de l’Institut Ramon Muntaner ide la Diputació de Barcelona.La iniciativa de fer aquesta publicacióparteix de dos projectes que van acabar con-fluint: d’una banda la voluntat del CEC defer un instrument de descripció, exhaustiui actualitzat, dels perga-mins de l’ArxiuParroquial i de l’altra, l’interès de l’ArxiuMunicipal i la Biblioteca P. Gual i Pujadas afer un catàleg de les seves col·leccions.La descripció dels pergamins, la confecciódel catàleg i l’elaboració dels índexs hanestat duts a terme per Carme Muntaner,doctora en Història medieval, que comptàamb la col·laboració del Centre d´EstudisCanetencs així com de l’Arxiu Municipal .Per primer cop doncs, es posa a l’abast delpúblic una documentació que contribuiràa l’avenç de la recerca històrica i d’un millorconeixement del passat local.

El CEDIM presenta el primer volum de l’Obra raonadaarquitectònica de Lluís Domènech i MontanerEl volum, de 540 pàgines, és el resultat deltreball d'investigació que durant dos anyshan portat a terme els membres de l'equipde recerca del Centre d’Estudis LluísDomènech i Montaner sobre l'obra del’arquitecte.Aquest primer treball inclou l'estudi delsprojectes executats i també els no reeixitsa Canet de Mar, Comillas, Fogars deMonclús, L'Espluga de Francolí, Lleida, Olot,Palma de Mallorca, Reus, Santander iTarragona. Totes les obres estudiades hanestat classificades tipològicament icronològicament, especificant l'any derealització, la situació geogràfica, el contexten què es van dissenyar, la seva història, ladescripció interior i exterior de l'obra, aixícom la intervenció dels artesans col·labo-radors.

El segon lliurament de l'obra raonada -quees correspon al volum I-, sortirà a la llum afinals de 2016 i completarà el projecte ambles obres de Barcelona, Badalona i Balaguer,que contenen un centenar d'edificis iprojectes que dissenyà l'arquitecte al llargde la seva carrera professional, molts d'ellsdesconeguts fins l'actualitat.La presentació del volum II es va fer el 27de desembre, coincidint amb el DiaDomènech i Montaner. L'acte va ser conduïtpels membres del Centre d'Estudis LluísDomènech i Montaner i autors del llibre,Sergi Alcalde, Maite Carbonell, GemmaMartí, Xavier Mas i Carles Sàiz, i va comptaramb la presència del regidor de Cultura del'Ajuntament de Canet de Mar, Quirze PlanetRovira, i l'alcaldessa de Canet i diputada dela Diputació de Barcelona, Blanca Arbell.

cultura

sebastià cabot, 3 · 08360 canet de marsebastià cabot, 3 · 08360 canet de marsebastià cabot, 3 · 08360 canet de marsebastià cabot, 3 · 08360 canet de marsebastià cabot, 3 · 08360 canet de martel. 937942287 - tel. 937942287 - tel. 937942287 - tel. 937942287 - tel. 937942287 - 689066472 - 608747352689066472 - 608747352689066472 - 608747352689066472 - 608747352689066472 - 608747352

Mòbil 636 096 006 · Mòbil 636 096 006 · Mòbil 636 096 006 · Mòbil 636 096 006 · Mòbil 636 096 006 · TTTTTel.el.el.el.el. 93 795 66 86 93 795 66 86 93 795 66 86 93 795 66 86 93 795 66 86

Assessoria Fiscal, Laborali Administració de Finques

Pere Arañó PlanasR. Sant Domènec, 18 · 08360 Canet de Mar

Tel. 93 794 27 21 Fax 93 794 05 98

SERRALLERIA I AUTOMATISMESPORTES METÀL·LIQUES

Dr. Guiteras, 2-4Tel. 695 243 186 - 93 795 67 59

08360 Canet de Marportescanet@hotmail.com - www.portes-automatismos-barcelona.es

doctor guiteras, 8 08360 canet de mar tel./fax: 937 942 945info@alfonstuxanssl.com www.alfonstuxanssl.com

alfonstuxans s.l.

DESENVOLUPAMENTI MANTENIMENT

D’INSTAL·LACIONSELÈCTRIQUES,

AIGUA, GAS I CALEFACCIÓ

àmbitàmbit 13

L’ACPO programa un cicle de cinema delsanys 70

L’Associació Cultural Plataforma Odèon ha programat uncicle de cinema que recull algunes de les pel·lícules mésemblemàtiques de la dècada dels anys 70 i que projectarà alCentre Parroquial durant tot aquest 2016.Cal situar aquestes pel·lícules dins d’un àmbit de canvi social,polític, econòmic i sobre tot cultural, amb l’aparició a finalsdels any 60, de noves propostes sorgides del rebuig,principalment del joves, a la guerra del Vietnam que es vaestendre per tot el món originant l’esclat del Maig del 68.Aquest cicle s’emmarca, per tant, dins d’una revoluciócultural on es van presentar noves propostes per parlar de lapsiquiatria , la religió, la música, el sexe i totes aquellesmatèries que fins aquell moment havien estat tabú.Tot el cicle estarà presentat i comentat per experts en els

temes que aborden les pel·lícules. Aquest cicle s’ha posat en marxa aquest mes de febreramb un clàssic d’Stanley Kubrick «La Taronja Mecànica» i continua aquest març amb «LaVida de Brian», dels Monty Python. Altres títols que s’han programat són «Johnny Cogió suFusil», «Encuentros en la Tercera Fase», «Mad Max», «Tiburón» o «Cabaret», entre d’altres.

Rial dels Oms,17 - CanetTel. 902 39 10 39

c/e: tmp-automatismes@gruptecnoport.comwww.tmp-automatismes.com

David Paituví i Jofre

Ctra. Torrentbò, 4Tel. 93 795 15 52 - 93 795 16 07

Fax 93 795 04 4508358 Arenys de Munt

TORRENTBÓ MAQUINÀRIA

Exposició d’homenatge aSalvador Castellà a Madrid

Els Pets, Manel, Sangtraït i La Gran Pegatina,caps de cartell del Canet Rock’16La tercera edició del nou Canet Rock tornaa apostar per formacions veteranes id’altres joves però consolidades per tald’omplir el Pla d’en Sala. Com cada any elfestival s’allargarà 12 hores ambactuacions musicals que volen seduir apúblics de totes les edats.El cartell 2016 l’integren 15 bandes: ElsCatarres, La Raíz, Aspencat, Manel, LaGran Pegatina, Sidonie, Sangtraït, Miqueldel Roig, Animal, Blaumut, l’espectacle LaPols i l’Era i els guanyadors del concursCanet Rock Sona9. L’actuació mésespecial d’aquest any es preveu que laprotagonitzin Els Pets que portaran al’escenari el repertori que el públic hauràescollit prèviament.L’organització es pren l’edició d’enguanyamb serenor després que l’any passat se solucionessin els problemes del primer any. Les entrades es poden aconseguir al webcanetrock.cat i mantenen el mateix del primer any: 35 euros. L’objectiu és arribar als 20.000 assistents.

Del 25 de febrer a l’11 de març,l’Agrupación Española de Acuarelistas haorganitzat una exposició d’homenatge altraspassat pintor canetenc SalvadorCastellà. Castellà, que era soci de l’AEDAi també de l’Agrupació d’Aquarel·listes deGirona i Comarques, ens ha deixat unllegat pictòric impressionant, una mostradel qual es pot veure a la Sala Este Boteyde Madrid.

cultura

àmbit14

el selfie

avi Lorza (Canet, 1963) va tenir ungreu accident al ral·li d’Astúries el9 de juliol de 2005. És la seva

segona data de naixement. En un revoltdurant la prova el cotxe va fregar amb unmur de mig metre i va foradar el dipòsit delcombustible. Amb les espurnes delfregament, el cotxe va incendiar-se; en Xaviva poder sortir-ne per la finestra dos minutsdesprés. Les flames van provocar-licremades de tercer grau a les mans i lacara, que portava al descobert, i de primeri segon a la resta del cos. Durant anys, haestat sotmès a diverses operacions a lacara i les mans perquè tornin a fer les sevesfuncions.Em plantejo l’entrevista com un viatge defora a dins. Del que es veu físicament alque sent per dintre. Per saber com unmaleït accident et transforma. «Sents dolorfísic?», pregunto. «No, perquè prencpastilles. Si no, sí que en sentiria». Responque fins fa dos anys en sentia, però nomésa la mà. És un dolor intern, explica, perquèsuperficialment no té tacte: «Em cau aiguacalenta i no me n’adono. En diuen dolorneurològic».Les persones, quan en veiem una altra,ens fixem sobretot en la cara. Lescremades de tercer grau que va patir fanque la d’en Xavi sigui diferent a les altres.Destaca que al principi el més complicatde gestionar és «el rebuig de la gent», quemira «més del compte». «Però ho intentessuperar», diu abans de deixar anar unsomriure. Li pregunto si ara ho porta ambmés naturalitat i aprofita l’assistència permarcar a porta buida: «Sí, perquè visc aCanet. Si visqués a Barcelona…». Li’ndemano el motiu. «És com una família. Noés que els 14.000 habitants de Canet emconeguin, però 7.000 és fàcil que m’haginvist i ja saben qui sóc. Passes pel carrer iningú et mira; al revés, et pregunten: Ei,Xavi, com estàs avui?. Parlar amb la gentet fa més normal». No sé si en Xavi és

Fotos de cotxes i un retall de diari al passadís de casa dels Lorza. Són dels ral·lis en quèha participat en Xavi com a copilot. En una hi ha una foto on se’l veu traient el cap perla finestra, capficat, però com peix a l’aigua. El món dels ral·lis li ha donat molt a la vidaperò, i adaptant la frase d’aquell geni, gairebé l’hi treu.

Xavi Lorza: «En un poble, parlaramb la gent et fa més normal»

JORDI DOTRAS

X

diferent. El que sí crec és que la gent l’hiveu. Ens fa falta millorar la cultura de ladiferència? L’hi pregunto i m’ho confirmaamb un exemple. Mentre a Barcelona esnotava observat, durant un viatge aEstocolm, a Finlàndia, li va passar elcontrari: «Vaig arribar allà i ningú emmirava. Quina diferència! Algú empreguntava en anglès, com podia: Ostres,què t’ha passat? Prefereixo que empreguntin a que em mirin i parlin».Diu el proverbi que no et pots banyar duesvegades en el mateix riu: l’aigua ja seràlluny quan hi tornis. Amb les experiènciesdeu passar el mateix. Pregunto: «Podríemdir que hi ha dos Xavi Lorza: el d’abans del’accident i el de després. Com era eld’abans i com és el d’ara?». Respon:«Potser era més materialista abans. Araagraeixes més una abraçada, un petó, unsopar amb els amics, o amb la meva parellai els nens». La parella, la Sònia, i els seusdos fills, l’Helena i l’Oriol, juntament ambels seus pares, també van patir lesconseqüències de l’accident, encara quede manera indirecta. Després de preguntar-li sobre pors, en què m’ha parlat de les que

tenia quan conduïa en ral·lis, m’explica quetem més la mort dels seus familiars que laseva pròpia. «Ells van passar-ho malament»,em diu. L’accident no només va comportarmoments d’incertesa –en Xavi va passargairebé tres setmanes en coma–, sinó queva suposar mesos i anys de cures i ajuda.«Hi havia cures que me les feia la mevafilla, per això ara estudia infermeria».L’Helena, que és darrera la càmera mirant-s’ho des del sofà, somriu. Li pregunto si ésveritat i em respon que sí.Quan marxo de cals Lorza m’envaeix unsentiment agredolç. M’indigna constatarque a casa nostra encara ens queda moltcamí per recórrer en la cultura de ladiferència per no veure-la com a resd’extraordinari. És a dir, no sentir-sesuperior ni tampoc caure a sercondescendent. Tot i això, en Xavi m’hacontagiat d’optimisme i m’ha mostrat elpunt de vista, sempre enriquidor, de quis’ha sobreposat al sofriment que la vidareparteix.

Podeu veure elvídeo complet a:

M. Assumpció de Pons Recolons

Plaça Busquets, 5 bx08360 Canet de MarTel. 93 794 06 12

30 anysd’experiènciaal seu servei

Jordi (antenes)Empresa habilitada al registre

d’instal·ladors de telecomunicacionsde Catalunya n. 1356

ORQUIN COMUNICACIONS SCPInstal·lació televisió digital terrestre

Josep Baró, 2 · Tel 659 235 108 · CANET DE MARe-mail: info@orquin.cat