alumnat_nouvingut

Lalumnat nouvingut i el catal: Una perspectiva transversal.

Ladquisici de la llengua en lalumnat de Primria i Secundria.

Autores: Natlia Gom i Argilaga (directora)

Isabel Snchez i Guerrero

Estudi realitzat per la Plataforma per la Llengua amb el suport de:


Totes les ciutats han estat fundades i poblades per gent vinguda dun altre lloc, igual que les villes, ja que la terra sha omplert grcies a successives migracions.

Limmigrat s lltim que ha arribat. Lautcton s el que va arribar abans, ell o els seus avantpassats1.

Amin Maalouf en El viaje de Baldassare.

Com a dona no tinc ptria, com a dona no vull ptria

com a dona la meva ptria s el mn.

Virgina Woolf.

1 Formariz, A., Casanovas, M. I Balaguer, C. Educaci de Persones adultes per a la convivncia i la coorperaci en una societat multicultural. Finestra Oberta. Nm. 28. Fundaci Jaume Bofill.

2


Presentaci. 1. Introducci 2. El fenomen migratori a Catalunya.

2.1. Les dades estadstiques i la diversitat territorial. 3. La legislaci.

3.1. Les poltiques dimmigraci a Catalunya. 3.1.1. L'mbit local. 3.2.2. Les propostes de millora.

3.2 Les poltiques educatives en relaci amb lalumnat nouvingut: 3.2.1. El Pec i el Sedec. 3.2.2. El Pla Interdepartamental d'Immigraci (Anselm Tormeda) i el Pla dalumnat de nacionalitat estrangera (Paane).

3.3. El Pla per a la Llengua i la Cohesi Social. 3.4.1. Descripci i objectius 3.4.2. El pla dacollida de centre. 3.4.4. El projecte lingstic de centre. 3.4.3. Els plans educatius dentorn.

4. Les societats bilinges: la immersi lingstica i la submersi lingstica. 4.1. Catalunya s una societat bilinge? 4.2. La immersi i la submersi lingstica. 4.3. Ladquisici de la llengua.

5. Els factors que afavoreixen ladquisici de la llengua. 5.1. Els factors clau

5.1.1. La metodologia de lensenyament de la llengua. Lenfocament comunicatiu. 5.1.2. La mobilitat interestatal. 5.1.3. El treball amb la comunitat dorigen. 5.1.4. El tractament de la interculturalitat 5.1.5. El gueto escolar i gueto urbanstic 5.1.6. El treball amb les famlies.

6. L'alumnat nouvingut respecte la integraci lingstica. 6.1. Les caracterstiques generals de lalumnat nouvingut. 6.2. L'escolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana.

7. Lacollida lingstica realitzada a primria i secundria. 7.1. Lacollida lingstica realitzada fins el curs 2003-2004.

7.1.1. L' organitzaci a primria. 7.1.2. L' organitzaci a secundria. 7.1.3. Els Tallers de Llengua. 7.1.4. Els Tallers dAdaptaci Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bsics (TAE).

3


7.2. L'acollida lingstica a partir del curs 2004-2005. 7.2.1. Les Aules d'Acollida.

7.3. Les opinions dels professionals sobre l'acollida lingstica. 8. Les entitats i la societat civil. 9. Conclusions. 10. Bibliografia.

4


AGRAMENTS Les persones, institucions i associacions que ens han ajudat i donat suport en la realitzaci d'aquest treball d'investigaci sn moltes, tantes que enumerar-les totes, ens obligaria a fer una llista massa llarga. La realitat, per, s que aquest treball s fruit de la tasca realitzada amb molta gent durant molt de temps. Volem manifestar el nostre agrament i oferir el resultat de la feina realitzada a totes les persones, institucions i associacions i molt particularment a: La Plataforma per la Llengua i la Fundaci Llus Carulla per creure en un equip d'investigaci jove. Al professorat responsable de les Aules d'Acollida i dels TAE de diferents centres de Primria i Secundria per la seva orientaci, suggeriments, valoracions, comproms i treball diari. Als pares i mares d'alumnat nouvingut per les seves ganes de contribuir al progrs i la integraci de la futura ciutadania. Als responsables de diferents institucions i associacions sense nim de lucre com la Fundaci TotBraval, Gramc, Fundaci Joan Salvador Gavina, La Formiga, El Casal Argent i d'altres. A la Sra. Teresa Climent de la Fundaci Jaume Bofill pels contactes que ens ha facilitat. Al personal del Departament d'Educaci que ha col.laborat en l'elaboraci del Pla per a la llengua i la Cohesi Social, en especial als assessor/es lic que han informat dels canvis realitzats darrerament. Al Sr. Francesc Carbonell pel seu comproms i idees compartides. Als membres de l'EAP, especialment a la Sra. Maria Jos Montn, per deleitar-nos amb les seves idees i el seu comproms. A les fillogues Meritxell Escuder i Snia Llins que han cotribut generosament en la correcci del text en catal. A la Sra. Llusa Rams, professora dedicada al treball amb l'alumnat immigrant, per la seva ajuda rebuda. A la Univeristat de Cincies de l'Educaci de Girona, especialment al Sr. Ignasi Vila. Al Consell Comarcal d'Osona per la seva disponibilitat i ajuda.

5


PRESENTACI Totes les poltiques dimmigraci ben concebudes dediquen una atenci especial a lensenyament de la llengua prpia a la nova ciutadania, perqu ladquisici de la llengua del pas dacollida li permeti en un futur accedir a la participaci ciutadana i a llocs de treball millor considerats i qualificats per tal dincorporar-se a la societat de manera ms rica i ms completa. Malgrat lexperincia histrica, la societat catalana, es troba amb una situaci nova en la qual cal implementar poltiques actives des de diferents institucions i especialment des de la prpia societat civil.

Catalunya per la seva situaci lingstica hem de treballar en un context especialment complex, ja que el catal s troba en situaci minoritria. Per tant, cal promoure la llengua com a un projecte igualador doportunitats que permeti una integraci real per tal de tenir un accs a les oportunitats laborals, culturals, dhabitatge i de participaci ciutadana...

Des de la Plataforma per la Llengua considerem que la convivncia i el respecte entre persones dorgens culturals diferents en la societat, fa reflexionar sobre com cal promoure la integraci de tores les persones, amb respecte de les diferncies per alhora en el marc dun projecte com per poder ser membre de la societat en igualtat de llibertats i doportunitats. Oportunitats que difcilment seran assolibles si no hi ha una integraci lingstica, pensem per exemple una persona nouvinguda que vulgui treballar a ladministraci pblica. El moviment associatiu resulta imprescindible en el seu paper dinclusi social de la nova ciutadania catalana, i alhora de la seva voluntat per formar part activa de la societat dacollida. El renovat protagonisme del moviment associatiu dels nouvinguts i nouvingudes passa per assumir i compartir noves responsabilitats per fomentar la integraci lingstica, cultural i social a fi de garantir la cohesi de la societat. Som conscients que com a societat civil que representem tenim una gran capacitat darribar a tota aquella poblaci a qu ladministraci t ms dificultats dacudir. Lobjectiu daquest estudi s contribuir a la integraci de l'alumnat nouvingut que s'escolaritza als nostres centres educatius, fent de la llengua catalana un vehicle dintegraci de la nova ciutadania a la societat dacollida oferint-la com un dret, com una via daccs a la futura participaci activa en la vida local (cvica, social i poltica).

6


1. INTRODUCCI Al llarg de la seva histria, Catalunya ha estat terra dacollida de persones darreu del mn, sens revela ara la integraci com a clau per a la convivncia i la cohesi social. En lactualitat ens trobem amb un nou repte, la integraci duna nova ciutadania, amb unes caracterstiques i condicions jurdiques diferents de les anteriors, a causa de les lleis destrangeria i de la seva procedncia, en tant que sn de pasos extracomunitaris. La integraci suposa un repte important pel que fa a ls i manteniment de la llengua catalana, ja que si volem assegurar el futur de la llengua s evident que cal que esdevingui un dels principals instruments de cohesi social i dintegraci de la nova ciutadania. Centrem latenci en els/les fills/es de les famlies immigrades, donat que lobjectiu daquest estudi ha estat el fet doferir una fotografia actual de la situaci del catal a Primria i Secundria. El coneixement i laprenentatge del catal no s noms un repte per a les persones nouvingudes, s tamb un repte de la societat catalana per dues raons:

o per la necessitat dintegrar a les persones de la nova immigraci i possibilitar laccs a tots els elements culturals i socials propis del nostre pas amb igualtat doportunitats;

o per la necessitat de fer del catal una llengua normalitzada en tots els mbits de la societat.

A ms, la poblaci nouvinguda veur que li cal aprendre catal en la mesura que sigui socialment necessari o til per relacionar-se, per treballar, per aconseguir prestigi social, per a laccs a la formaci, etc. Larribada dalumnat nouvingut a les escoles, fills/es dimmigrants de pasos extracomunitaris, va comenar arran de la llei de reagrupament familiar en el curs 1993-94; den fins ara hi ha hagut una arribada progressiva cada curs escolar. En la integraci daquest nou alumnat el paper de lescola s determinant, tant pel que fa a lensenyament de la llengua, de la resta de matries, el tractament de la interculturalitat i del respecte pel lloc dorigen familiar. La consulta realitzada a molts professionals al llarg daquest estudi, confirma que quan ms integrat est un/a alumne/a a lescola, ms facilitat tindr a lhora daprendre la llengua. Tanmateix, lescola no s lnic element capa dafavorir ladquisici de la llengua i la integraci a la societat dacollida de les persones nouvingudes, nhi ha daltres com sn les relacions socials amb lentorn, el paper de les famlies, la ubicaci de lhabitatge en el municipi, etc. Lnim daquest estudi ha estat el doferir un diagnstic i prospecci de futur de la situaci de la llengua catalana en lensenyament obligatori, aix com destacar la importncia, com ja sha assenyalat abans, que el catal sigui la llengua vehicular a lescola com a clau per a la cohesi social. s per aix que s'ha analitzat els esforos que shan fet i sestan fent en aquesta direcci. Tanmateix, cal que remarquem abans de comenar que en lltim any hi ha hagut grans canvis en el s de lensenyament obligatori amb laparici dun nou pla: el Pla per a la Llengua i la Cohesi Social; i amb el comenament del curs 2004-05 la creaci i dotaci de 696 aules dacollida, 603 en centres pblics i 93 en centres concertats arreu de Catalunya, ms endavant coneixerem en qu consisteix aquest recurs, val a dir per abans, que les aules dacollida han ats un total de 12.516 alumnes. Per tal de respondre a aquestes i daltres qestions hem fet:

- Una revisi de les actuacions portades a terme per lAdministraci fins a finals de lany 2004. - Un recull de les propostes dactuaci a partir de gener de 2005. - Una revisi de les investigacions realitzades pel que fa a ladquisici duna segona llengua,

les estratgies densenyament i aprenentatge de segones llenges i les metodologies utilitzades en lensenyament reglat.

- Una srie entrevistes semidirigides a: o Responsables tcnics de ladministraci autonmica i del govern local (rees

deducaci i serveis socials majoritriament). o Responsables de les entitats i/o associacions dimmigrants.

7


o Persones implicades en lensenyament del catal (professorat, assessors/es i coordinardors/es LIC, etc.).

o Professionals experts i coneixedors de l'ensenyament de la llengua a alumnat nouvingut.

Per acabar, oferim les hiptesis de treball inicials prvies a la realitzaci de lestudi:

- Hiptesi 1: Els centres docents, lescola i linstitut: una voluntat integradora a Catalunya. - Hiptesi 2. El catal s la llengua dintegraci escolar de lalumnat nouvingut. - Hiptesi 3. Les poltiques dimmigraci plantejades des del govern central i autonmic tenen

una concreci dbil en lacollida inicial al pas, fet que dificulta la integraci lingstica de lalumnat nouvingut.

Tot aix ha estat el motor per a valorar la situaci del catal a lensenyament reglat, i ens ha ajudat a fer una primera diagnosi de la situaci actual de llengua catalana en lensenyament de primria i secundria en relaci amb lalumnat nouvingut, aix com apuntar aquells aspectes que ja estan resolts i les deficincies que cal resoldre. Finalment, aportarem suggeriments i propostes de millora per tal de facilitar l'atenci a l'alumnat nouvingut escolaritzats en els centres de Primria i Secundria.

8


2. EL FENOMEN MIGRATORI A CATALUNYA

En aquest captol centrarem breument la qesti de la immigraci extracomunitria a Catalunya en referncia a l'alumnat nouvingut, matriculat en els centres de Primria i Secundria del territori. s per aix que incloem les dades actuals sobre l'alumnat nouvingut. Pensem que s imprescindible situar el fenomen migratori duna manera general abans dentrar a fer consideracions sobre la relaci entre llengua, la immigraci i la seva situaci a lensenyament a Primria i Secundria. 2.1. LES DADES ESTADSTIQUES i DIVERSITAT TERRITORIAL Un dels problemes que ens trobem actualment a l'hora de donar xifres exactes dalumnat nouvingut a les escoles catalanes s la dispersi de les dades, perqu shan utilitzat sistemes diversos per a comptabilitzar-los. Aix, el Departament dEducaci normalment ha utilitzat la dada pas de naixement de lalumne, que s la dada amb qu ens hem basat per confeccionar les taules i grfiques que incloem en aquest apartat. Grfic 1. Levoluci de lalumnat nouvingut.

986816921 19759

23778

34797

51926

74491

89470

0100002000030000400005000060000700008000090000Nombre alumnat

nouvingut

1991-1992

1995-1996

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Curs escolar

L'evoluci de l'alumnat nouvingut

Font: Departament dEducaci. Servei dEstadstica i Documentaci. Les dades del curs 2004-2005 sn provisionals. El grfic ens mostra que el nombre total d'alumnat nouvingut a Catalunya ha experimentat un increment considerable en els darrers vuit cursos escolars, passant de 9.868 alumnes l'any 1991-1992 a 89.470 en l'actualitat. El curs 1991-1992 hi havia un total de 1.209.011 d'alumnat autcton, mentre que aquest curs el total d'alumnat autcton s de 898.471. Aquestes dades mostren que no noms hi ha hagut un increment de l'alumnat nouvingut, sin que tamb una disminuci important de la poblaci escolar autctona. Si calculem els percentatges corresponents d'alumnat nouvingut en relaci amb la poblaci escolar total de Catalunya, tenim que el 1991-1992 era del 0,81% i el curs 2004-2005 s del 9,06%.

9


Taula 1. Lalumnat nouvingut extracomunitari, segons els principals pasos de procedncia.

1Marroc 23.8682Equador 14.4703Colmbia 5.4414Argentina 4.8625Romania 3.6056Xina 3.2117Per 3.2088Bolvia 2.5929Gmbia 2.195

10Uruguai 2.09511Repblica Dominicana 2.04712Xile 1.52413Rssia 1.19214Ucrana 1.07715Brasil 1.05616Pakistan 1.01117Veneuela 89018Bulgria 77619Senegal 61220Cuba 60221ndia 56822Filipines 52923Hondures 51124Algria 45825Mxic 415

Font: Departament dEducaci. Servei dEstadstica i Documentaci. Les dades del curs 2004-2005 sn provisionals. Les dades que s'exposen en aquesta taula corresponen als principals pasos de procedncia de l'alumnat nouvingut, hem escollit els 25 primers perqu ens semblaven fora representatius, per val a dir que a les escoles de Catalunya hi ha 160 nacionalitats diferents. Tal i com observem en aquesta taula la majoria dels pasos de procedncia de l'alumnat que hi ha en aquests moments a les aules catalanes sn de parla castellana, que sn un total de 12 pasos dels 25. Entre els pasos majoritaris, en primer lloc trobem l'alumnat procedent del Marroc (23.868), seguit per tres pasos de parla castellana: Equador, Colmbia i Argentina (que sumats fan un total de 24.773). Finalment, amb diferncia tenim Romania (3.605) i Xina (3.211). Aquestes dades ens indiquen la gran diversitat lingstica que hi ha en els centres educatius i corrobora la idea que la majoria d'alumnat nouvingut procedeix d'Amrica Central i del Sud, posicionant l'alumnat de parla rab i/o berber en segon lloc.

10


Grfic 2. Les 10 comunitats lingstiques ms nombroses.

Les 10 comunitats lingstiques ms nombroses

rab i/o berber29%

Castell47%

Altres7%

Rus1%

Itali1%Wlof i/o ful

3%

Ucrans1%

Romans4%

Xins4%

Portugus2%

Urd i/o panjabi1%

Font: Elaboraci prpia amb dades facilitades pel Departament dEducaci. Servei dEstadstica i Documentaci. Les dades corresponen al curs 2004-2005 i sn provisionals. Veiem en el grfic el percentatge de les deu comunitats lingstiques ms nombroses a les aules catalanes. Abans de comentar aquestes dades per, voldrem fer algunes consideracions:

- Ens ha estat molt difcil realitzar agrupacions lingstiques segons la llengua que es parla a cada pas, degut a la gran diversitat lingstica que tenen els pasos en qu hi conviuen vries llenges. s per aix que les dades exposades sn aproximades, amb un objectiu orientatiu i no representatiu.

- El percentatge corresponent a l'itali possiblement sigui de procedncia Argentina amb familiars de nacionalitat italiana.

- El percentatge corresponent al portugus surt de la suma dels pasos de Brasil i Portugal aix com tamb d'excolnies portugueses com per exemple Angola.

La taula 1 ens indicava que el castell podia ser la llengua majoritria. Ara, aquest grfic confirma que el 47% de l'alumnat nouvingut prov de pasos on la llengua predominant s el castell. Aix fa que se situ 18 punts per sobre del conjunt de l'alumnat que t com a llengua l'rab i/o berber (29%). En tercer lloc, les llenges ms parlades per l'alumnat nouvingut sn el xins i el romans, que no superen el 4%, seguides del wlof i/o ful amb un 3%, el portugus amb un 2% i la resta (itali, rus, ucrans, urd i/o panjabi. El 7% d'altres fa referncia a la resta de llenges presents a les aules (taglog, blgar, polons, armeni, etc.).

11


Taula 2. Les 25 comarques amb major percentatge dalumnat nouvingut.

1Alt Empord 17,40 2Baix Empord 15,14 3Segarra 14,75 4Alt Urgell 14,16 5Pla de l'Estany 13,14 6Baix Peneds 12,55 7Garrotxa 12,37 8Montsi 12,25 9Selva 11,65

10Osona 11,63 11Pla d'Urgell 11,48 12Cerdanya 11,39 13Girons 11,18 14Baix Ebre 10,65 15Solsons 10,55 16Noguera 10,41 17Urgell 9,98 18Barcelons 9,95 19Baix Camp 9,87 20Garraf 8,92 21Tarragons 8,60 22Alt Peneds 8,24 23Maresme 8,24 24Bergued 8,20 25Priorat 8,18

Font: Elaboraci prpia amb dades facilitades pel Departament dEducaci. Servei dEstadstica i Documentaci. Les dades corresponen al curs 2004-2005 i sn provisionals. Ateses les dades d'enguany distribudes i ordenades per percentatge d'alumnat nouvingut a les comarques catalanes, veiem que l'Alt Empord se situa en primer lloc amb un 17,40% (a municipis com Castell d'Empries hi ha un alt ndex d'alumnat nouvingut), el separen 2,26 punts del Baix Empord, que t un 15,14% (amb municipis com Palafrugell). A continuaci, la Segarra amb un 14,75% (la majoria d'alumnat nouvingut es concentra a les poblacions de Cervera i Guissona). Algunes dades que sn interessants a destacar sn el percentatge del Barcelons amb un 9,95% que situen aquesta comarca en el divuit lloc, malgrat que el districte de Ciutat Vella a la ciutat de Barcelona tingui una alta concentraci d'alumnat nouvingut. Osona i el Girons tenen percentatges similars, on l'alumnat nouvingut viu en els municipis ms grans com Vic i Manlleu (Osona) i Salt (Girons). Finalment, volem destacar el cas del municipi de Matar que tot i rebre la majoria d'alumnat nouvingut comarcal, el percentatge de la seva comarca, el Maresme, t un 8,24%.

12


Taula 3. Les 25 comarques amb major nombre dalumnat nouvingut.

1Barcelons 29.5252Valls Occidental 8.4893Baix Llobregat 7.5374Maresme 4.7155Valls Oriental 3.9326Girons 3.1017Tarragons 2.9748Alt Empord 2.8369Baix Camp 2.534

10Osona 2.47411Baix Empord 2.38412Selva 2.23213Segri 1.91214Bages 1.62015Garraf 1.50416Baix Peneds 1.36717Baix Ebre 1.16518Montsi 1.11219Alt Peneds 1.07020Anoia 98321Garrotxa 85422Pla de l'Estany 54823Pla d'Urgell 49624Noguera 49225Urgell 481

Font: Elaboraci prpia amb dades facilitades pel Departament dEducaci. Servei dEstadstica i Documentaci. Les dades corresponen al curs 2004-2005 i sn provisionals. En aquesta taula s'ofereixen les dades relatives a les 25 comarques amb major nombre d'alumnat nouvingut. A simple vista veiem que l'ordenaci s totalment diferent daquella que hi havia a la taula anterior. El cas del Barcelons passa a ocupar el primer lloc amb 26.525 alumnes i l'Alt Empord amb 2.836, que era la comarca amb el percentatge ms elevat d'alumnat nouvingut, se situa ara en un vuit lloc. El Valls Occidental amb 8.489 alumnes i el Baix Llobregat amb 7.537 no apareixien a la taula anterior, mentre que en aquesta estan en segon i tercer lloc respectivament, i a molta distncia de la primera. Tot aix ens indica que quan parlem de concentraci d'alumnat nouvingut a les aules, s molt diferent si es pren com a referncia el percentatge en relaci amb la totalitat de la poblaci escolar, o b, el nombre total d'alumnes nouvinguts. Com a exemple, el cas de la comarca del Maresme que, amb un total de 4.715 alumnes ocupa el quart lloc en una taula, i el vint-i-tres en l'altra.

13


3. LA LEGISLACI:

La intenci daquest apartat s la doferir, de forma clara, una informaci de les iniciatives existents a Catalunya pel que fa a les poltiques portades a terme en matria dimmigraci, llengua i educaci en els ltims anys. A ms duna breu descripci legislativa, sanomenen algunes actuacions realitzades en el transcurs dels darrers anys i, no noms a nivell autonmic s a dir, les actuacions desenvolupades per la Generalitat de Catalunya-, sin tamb aquelles que tenen a veure amb all ms local, amb experincies concretes dalguns ajuntaments, agrupaci de municipis i consells comarcals. Prvia a la qesti legislativa tant en lmbit de leducaci com de la immigraci i de la llengua, s important recordar al lector el per qu de la creaci destructures o instruments legislatius especfics en aquest mbit; lEstat del Benestar s relativament jove, recordem els canvis produts desprs del 1975 a fi de garantir la igualtat de drets i deures entre tota la ciutadania espanyola en el pas de la dictadura a lEstat del Benestar, una regularitzaci que implicava la redacci i aprovaci de la Constituci Espanyola i una legislaci dels aspectes ms immediats. En el transcurs dels anys, van anar apareixent els buits que les lleis inicials no havien predit i, a fi de donar respostes ms o menys- adequades, lEstat Espanyol ha aprovat successivament diferents lleis que aborden la qesti de la immigraci de manera especfica. No entrarem a analitzar la legislaci en matria destrangeria donat que marxa de lobjectiu daquest estudi, per si que enumerem la relaci de lleis i decrets existents:

- Ley orgnica 7/1985, de 1 de julio, reguladora del rgimen de derechos y libertades de los

extranjeros en Espaa. Llei centrada fonamentalment en aspectes de control de la immigraci irregular, atribuint totes les competncies sobre el fet migratori a les institucions centrals de lEstat.

- Real Decreto 55/1996, de 2 de febrero. Reglamento de aplicacin de la Ley. Es van fer esmenes de la Llei anterior, per continuava sent insuficient. Est vigent en lactualitat en alguns aspectes.

- Ley orgnica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en Espaa y su integracin social. Centrada en la integraci de les persones que volguessin quedar-se a Espaa, obviant la condici destranger regular o irregular. Existia el temor que tingus un efecte crida de nous immigrants irregulars i va tenir poca aplicaci prctica.

- Ley orgnica 8/2000, de 22 de diciembre, de reforma de la Ley orgnica 4/2000 (LODILE). Per evitar lefecte crida es retallen considerablement els drets poltics, laborals i socials dels immigrants irregulars i configura lestada irregular a territori espanyol com a infracci sancionada amb lexpulsi del pas. Sendureix el dret al reagrupament familiar i la possibilitat daconseguir un perms permanent. Malgrat tot, la LODILE s una Llei que no noms es preocupa per la repressi de la irregularitat, sin que tamb t present la necessitat dintegraci dels immigrants. Aquesta dualitat control-integraci va ser la que va permetre i reconixer les competncies de les comunitats autnomes (CC AA) i els ens locals, reservant per a lEstat les qestions relatives a lentrada, els permisos i la policia i atorgant les poltiques sectorials a les CC AA i els ens locals2.

- Real Decreto, 864/2001, de 20 de julio. Reglamento de ejecucin de la L.O. 4/2000. 3.1. LES POLTIQUES DIMMIGRACI A CATALUNYA La legislaci sobre la immigraci s una competncia exclusiva de lEstat, avalada per larticle 149.1.2. de la Constituci Espanyola, ja que li dna competncies exclusives en les matries de nacionalitat, immigraci, emigraci, estrangeria i dret dasil. Les comunitats autnomes poden prendre decisions en qestions deducaci, cultura, serveis socials, habitatge, treball i sanitat per no tenen traspassades les competncies en matria dimmigraci, ja que aquestes sassumeixen des del govern central. s per aix que per atendre a la poblaci nouvinguda les institucions catalanes,

2 Dez, L. (2003): Immigraci i poders locals. Marc legal de la immigraci i distribuci competencial en la matria. Especial referncia a la posici dels ens locals. Institut del Dret Pblic de la Universitat de Barcelona.

14


noms poden actuar en lmbit autonmic i local, on les competncies especfiques permeten gestionar els trmits que tenen a veure amb lensenyament, lempadronament de les persones que arriben noves a un municipi, els serveis socials, la sanitat... Per tant, tampoc poden actuar en altres mbits amb una legislaci prpia, ni en els pasos dorigen de la nova immigraci per poder regular i normalitzar determinades situacions. Si considerem que lEstat t competncies absolutes pel que fa a la legislaci i execuci de la regulaci de la immigraci -els drets, les llibertats i les obligacions de les persones nouvingudes-, aix com a la creaci i signatura dacords amb altres pasos, la comunitat autnoma de Catalunya noms pot actuar en temes sectorials i abordar el fenomen de la immigraci de forma transversal en cadascun dels seus mbits dintervenci i competncia. Aix s, t la responsabilitat de gestionar les competncies estatals que li sn delegades pel Govern, la qual cosa li permet un cert marge de flexibilitat i adaptaci al territori. Amb aix volem dir, que donades les caracterstiques de la legislaci en estrangeria existent i la distribuci de competncies, Catalunya no t capacitat legislativa prpia per afrontar i actuar directament en lmbit de la immigraci, si no s de forma indirecta i a travs daltres mbits. Pot ser s per aix que a Catalunya les actuacions que shan fet fins al moment han estat encapalades per la paraula Pla, que denota una transitorietat en la seva aplicaci, en tant que no est constitut com a servei fix, que est previst per un perode de temps finit i formulat a vegades- de manera molt general (el Pla Interdepartamental dImmigraci del 1993 i el de 2001-2004, el Pla dAcci de Poltica Lingstica 2004-2005 el Pla de ciutadania i immigraci 2005-2006 en lactualitat, etc.); han respost a un nim dactuar en lmbit de la immigraci que, malgrat la mancana de competncies especfiques, mostren la voluntat de la Generalitat de Catalunya dabordar aquesta qesti. No obstant aix, la creaci de la Secretaria per a la Immigraci, en dependncia del Departament de Benestar i Famlia i la Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social, en dependncia directa del Departament dEducaci, i per extensi lelaboraci del Pla per a la Llengua i la Cohesi Social en sn una mostra ferma. Les actuacions en lmbit local han estat i sn diverses. El Pla Interdepartamental dImmigraci va suposar la creaci i desenvolupament del Pla Comarcal dIntegraci dels Immigrants en un total de 24 comarques catalanes des del 1993 i fins a lactualitat. Aquests Plans Comarcals han facilitat la posada en marxa dalgunes experincies dirigides a la poblaci immigrada i, all que s ms important, en alguns casos han contribut a la presa de conscincia per part de les administracions de la necessitat dactuar en aquest fenomen. Daltra banda, la Diputaci de Barcelona ha ofert suport tcnic, logstic i/o econmic a mltiples iniciatives municipals i/o dagrupacions de municipis, com ara el Pla integral dacollida i promoci dels collectius dimmigrants no comunitaris del Valls Oriental, el Programa Icria, etc. En el procs de redacci daquest estudi lEstat Espanyol ha obert la convocatria extraordinria de regularitzaci dimmigrants -des del 7 de febrer fins el 7 de maig inclosos-, que consisteix en la presentaci de la documentaci necessria per obtenir el perms de residncia i/o de treball per a tota aquella persona estrangera que pugui demostrar que viu a Espanya des d'abans del 7 d'agost de 2004. Un cop passat aquest perode de normalitzaci extraordinria aquell/a que vulgui regularitzar la seva situaci haur dacollir-se a les opcions d'arrelament laboral o reagrupaci familiar. Evidentment, aquest procs extraordinari de regularitzaci t defensors i detractors, per indubtablement afavorir la lluita contra lexclusi social, donat que un gran volum de persones podran passar a estar en una situaci regular, amb tots els drets reconeguts i avantatges que suposa tenir el perms de residncia i/o de treball. Tanmateix, la Secretaria per a la Immigraci est elaborant el Pla de ciutadania i immigraci 2005-2008, amb el qual sabordaran les qestions relacionades amb el fet migratori a partir de cinc pilars: lacollida, laccs, la cohesi, la convivncia i la percepci3. 3.1.1. L'mbit local

3 Podeu consultar aquest Pla en ladrea: http://www.gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/pla/introduccio/index.htm

15


La creaci de plans dactuaci municipal respon la majoria de les vegades a la necessitat despecificar aquelles accions que shan de portar a terme en el territori, com a lelement ms important que permet ajustar i fer explcites les competncies que els ens locals tenen en matria destrangeria. s per aix que les poltiques municipals desenvolupades per a latenci de la poblaci nouvinguda han de ser de carcter global i han dabastar el mxim dmbits possibles (sanitat, treball, serveis socials, participaci ciutadana, educaci, urbanisme, habitatge, cultura, etc.), amb la finalitat dafavorir la convivncia i la cohesi social. Un pla dactuaci municipal -interdepartamental i/o intermunicipal- ha de contemplar els programes, recursos especfics i accions de sensibilitzaci de tota la poblaci. s determinant comptar amb una voluntat poltica ferma, i depn en certa mesura de lexperincia assolida en latenci a la poblaci nouvinguda i la reflexi feta a priori. Al mateix temps, hi ha dhaver una coparticipaci de totes les persones implicades i sens dubte, la participaci dels nouvinguts s imprescindible. Per tant, duna banda, shan de poder idear iniciatives adreades a la poblaci nouvinguda, on es doni a conixer el context ms immediat i es promogui la creaci o establiment dassociacions i activitats prpies. Daltra banda, cal trobar mecanismes que afavoreixin el coneixement, la informaci, la formaci i la sensibilitzaci de la poblaci autctona vers el fet migratori.

En les entrevistes realitzades en lmbit municipal, ens hem trobat amb un debat sempre present respecte a si tota la poblaci nouvinguda ha de ser atesa pels serveis socials municipals o b per entitats, ONGs o altres serveis especfics; s una preocupaci constant que moltes vegades es justifica amb la intenci devitar les queixes i crtiques de la poblaci autctona quan valoren que es fa una discriminaci positiva -sajuda molt- a la poblaci immigrada. Una resposta a aquest interrogant la trobem duna banda, en qui opina que seria bo comptar amb algun rgan (instituci, entitat, persona...) que sencarregus de les relacions amb els collectius de la poblaci nouvinguda i de la coordinaci del treball interdepartamental, amb les associacions i les entitats que directament o indirecta treballen en lmbit de la immigraci, daltra banda en aquells/es que pensen que cal apostar per la normalitzaci en latenci a la poblaci nouvinguda, a fi devitar els efectes destigmatitzaci i considerar-les en tant que poblaci autctona, i fer les derivacions oportunes segons la necessitat al servei especialitzat (formaci, treball, serveis socials...), de la mateixa manera que satn a la poblaci amb una necessitat determinada. Tot aix t moltes vegades lequivalent corresponent en el model del pla dactuaci que se segueix en el municipi, que pot haver estat concebut des de la sectorialitat (actuant en petites parcelles i segons la necessitat: formaci, treball, serveis socials...) o la transversalitat (abordar latenci a la persona com a quelcom horitzontal i del qual el conjunt s un tot integrat, la qual cosa implica una forta coordinaci entre rees) . Atesa la diversitat dactuacions que sestan portant a terme a Catalunya -fruit de les caracterstiques prpies de cada municipi: el nombre dhabitants, el tipus dimmigraci, el teixit socioeconmic de la zona, la vida associativa local... - oferim a continuaci un llistat de les actuacions que en matria datenci als nouvinguts ens han semblat ms rellevants. Com veurem, existeix una infinitat de maneres danomenar a les actuacions que estan relacionades amb la matria de la immigraci (nova ciutadania, cooperaci, drets civils, igualtat...). All que importa s la conscincia que han pres i manifesten aquests municipis en el fet delaborar un pla dactuaci determinat, hem vist per, que el tractament que es fa de la llengua es des de la transversalitat, com a un element ms de tot el conjunt. Els principis en qu es basen molts daquests plans sn la convivncia, diversitat cultural, normalitzaci, participaci, igualtat i cohesi social. Agrupaci de 8 municipis dOsona Nord Programa Icria Ajuntament de Sant Celoni rea de Cooperaci i Solidaritat. Ajuntament dAlcarrs Servei datenci a limmigrant Ajuntament de Banyoles Programa municipal dimmigraci Ajuntament de Barcelona Pla Municipal dImmigraci de Barcelona Ajuntament de Lleida Regidoria dels drets civils, cooperaci i

immigraci. Servei dinformaci i orientaci per a la igualtat.

Ajuntament de Manlleu Pla per a la gesti de la diversitat Ajuntament de Manresa Programa Ciutadania Pla Integral de Gesti del

16


fet migratori. Ajuntament de Matar Pla per a la nova ciutadania. Ajuntament de Reus Pla per a la igualtat multicultural

Ajuntament de Salt Pla local de formaci4

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Pla per a la convivncia intercultural

Linforme Pi i Sunyer assenyala les principals rees de treball que es fan des de lmbit municipal5:

- Informaci i assessorament.6 - Formaci i inserci laboral especfica. - Vivenda. - Educaci obligatria i dadults. - Escolaritzaci. - Sanitat. - Lleure i cultura. - Prctica religiosa. - Convivncia ciutadana. - Intervenci municipal: campanyes de sensibilitzaci, projectes pel coneixement mutu i

projectes de desenvolupament comunitari. - Intervenci de les plataformes de participaci. - Intervenci dels mediadors. - Formaci dels agents socials (poltics i tcnics municipals). - Canals de participaci ciutadana. No voldrem finalitzar aquest apartat sense oferir el quadre segent, que pretn resumir les actuacions que es realitzen relacionades amb la poblaci nouvinguda:

RGAN

FUNCI

Estat Espanyol Ministerio del Interior. Ministerio de Educacin. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. ...

Aprovaci i execuci de la legislaci en matria destrangeria.

Generalitat de Catalunya Presidncia. Departament de Benestar i Famlia. Departament dEducaci. ...

Aprovaci i execuci de la legislaci en matria de les competncies sectorials (llengua, educaci, etc.).

Diputaci provincial Diputaci de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Assessorament, finanament i collaboraci amb iniciatives especfiques dels ajuntaments.

Consell Comarcal Pla Comarcal dIntegraci dels Immigrants.

Assessorament i collaboraci amb iniciatives especfiques de la comarca. Serveis de traducci.

Ajuntament Pla d'actuaci municipal. Pla dagrupaci de municipis.

Informaci i assessorament Treball comunitari. Atenci a la poblaci segons les seves necessitats.

Associacions, entitats o ONG Sense nim de lucre. Participaci ciutadana.

4 Experincia molt interessant dacollida lingstica a la poblaci major de 16 anys nouvinguda del municipi. 5 Nadal et al. (2002): Las actuaciones municipales en Catalua en el mbito de la inmigracin. Documents Pi i Sunyer. Fundaci Carles Pi i Sunyer dEstudis Autonmics Locals. 6 Creaci doficines dinformaci als nouvinguts, elaboraci dun pla o circuit dacollida, elaboraci de guies de recursos i manuals dacollida

17


Iniciativa social. Reflexi collectiva. Acollida, orientaci, assessorament i formaci.

Font: Elaboraci prpia. 3.2.2. Les propostes de millora Finalment i com a conclusi, de les entrevistes realitzades destaquem les segents opinions: En relaci amb latenci a la poblaci escolar, sassenyalen alguns problemes (i solucions):

- La concentraci dalumnat immigrant a les escoles pbliques. El cas de la ciutat de Vic, en qu es van fusionar l'any 1997 quatre escoles, podria ser una possible sortida per evitar aquesta concentraci, per molts municipis veuen difcil dimplantar-ho. El repartiment de lalumnat a les escoles pbliques i concertades mitjanant les comissions descolaritzaci seria una altra resposta.

- La incorporaci tardana. La creaci de les aules dacollida als centres educatius, i comptar amb projectes de refor escolar o destudi assistit afavoreix ladaptaci de lalumnat al curs corresponent.

- La poca participaci en activitats extraescolars. Trobar estratgies que fomentin la participaci en activitats fora de lhorari escolar, com a un espai ms dinteracci amb la poblaci autctona, mitjanant la creaci de casals infantils, centres de joves, esplais, etc.

- Labsentisme i el fracs escolar. El treball coordinat entre el centre educatiu, la famlia, lrea deducaci i/o serveis socials s clau.

- Les dificultats de comunicaci amb les famlies nouvingudes. Alguns municipis han optat per comptar amb la figura del mediador/a intercultural.

En relaci amb la llengua:

- El voluntariat i lensenyament de la llengua en mbits no formals. Es delega en excs la responsabilitat al personal voluntari, i soblida que s personal collaborador, evidentment s un perfil de persona amb una professi determinada i que no t per qu saber ensenyar la llengua. El voluntariat rep poques vegades una orientaci per part del professional i per tant, no se li pot responsabilitzar de l'aprenentatge de la llengua fora de l'horari escolar. Caldria establir uns criteris clars en temes d'ensenyament de la llengua a fi de treballar amb ms rigor.

- El foment del reconeixement de la llengua i cultura prpies. Hi ha municipis en qu sofereix lassignatura de llengua rab o xinesa a les escoles7 per a tots aquells que vulguin aprendre-la, siguin autctons o nouvinguts.

- Els projectes de barri o municipals que fan refor del catal en un sentit transversal. Hi ha entitats com Critas que fan projectes de refor escolar per a lalumnat amb ms dificultats daprenentatge. El professorat s voluntari per amb formaci relacionada amb magisteri o equivalent. Els tallers destudi assistit del (Pla per a la Llengua i la Cohesi Social) en sn una altra modalitat.

- La integraci lingstica dels pares i mares facilita conseqentment la dels fills/es. Hi ha mltiples experincies arreu de Catalunya, destaquem la ms innovadora Tallers en llengua catalana per a la cohesi social (tamb del Pla per a la Llengua i la Cohesi Social).

- El catal i el castell. El fet que el collectiu de persones extracomunitries durant molt de temps hagi tingut un alt ndex de mobilitat per Espanya ha fet que predomins la voluntat daprendre el castell en detriment del catal. Actualment, el projecte migratori s de quedar-se com a conseqncia de la reagrupaci familiar. El fet favorable que la immigraci s ms permanent, permet que hi hagi un cert arrelament, la qual cosa fa que aquest sigui un bon moment per intervenir en temes lingstics.

En relaci amb lAdministraci:

- Els barris. L'administraci pblica hauria de tenir una visi ms global i especialment una visi de barri, entendre que es pot fer un treball ms proper per treballar les necessitats daquells

7 Aquest s el cas, per exemple, dels municipis de Lleida, Manlleu i Mollerusa.

18


que hi viuen i aix facilitar la cohesi social. El treball a travs de les associacions de vens s un bon mecanisme per incorporar-se a la vida del barri i per a conixer la llengua.

- La coordinaci interdepartamental i interinstitucional. Alguns entrevistats perceben un cert desnim, poca voluntat de treball i de coordinaci entre diferents institucions o rees, la qual cosa fa que les competncies de cada mbit passin per sobre del treball interinstitucional i interdisciplinar.

- Ladministraci hauria de ser ms flexible. Hi ha aules lliures als centres escolars o centres cvics, i no s fcil accedir-hi, per lexcs de burocrcia, pel circuit interminable de la sollicitud, per uns horaris dobertura massa rgids...

- Lescs aprofitament i rendibilitat dels recursos. Cal aprofitar els recursos existents (centres cvics, escoles i instituts) i ser una mica ms generosos en el bescanvi de les parcelles de poder.

- El treball en xarxa entre ladministraci local i els centres escolars. Les escoles demanen un treball ms coordinat, constant i gil, amb serveis socials, lrea deducaci i sanitat, per resoldre qestions puntuals.

- La manca de finanament. Els ens locals coincideixen a destacar la manca de recursos econmics i humans per poder portar a terme poltiques concretes i especfiques que serien adients al territori.

- Lacollida lingstica en catal. Cal que els ajuntaments tinguin un bon pla d'acollida, que actu des del principi i a travs del qual pugui donar-se a conixer la situaci lingstica de Catalunya a la persona nouvinguda al municipi, donat que sembla que la percepci de molts nouvinguts s que el castell s la llengua ds de Catalunya i desconeixen lexistncia del catal. A ms, hi ha lopini que l'administraci reacciona massa tard, quan la gent ja t uns nivells mnims de castell i per tant, buscar perfeccionar aquesta llengua.

En relaci amb els serveis de mediaci intercultural:

- Els serveis de mediaci intercultural o traducci oferts ja sigui com a servei municipal o comarcal es valoren molt positivament, per hi ha una queixa compartida que acostumen a ser un recurs que no shi pot comptar sempre a causa de lalta demanda, la inestabilitat dels serveis, la manca de professional qualificat, excs de burocrcia per fer la sollicitud, etc.. Malgrat tot, una persona entrevistada ens deia s el mitj ideal per fer denlla amb les famlies... s imprescindible comptar amb aquest suport per evitar malentesos amb les famlies, per tenir una bona comunicaci en el dia a dia i a llarg termini. Aquells centres escolars que compten amb el servei de mediaci o traducci, ho fan o voldrien fer-ho- en tres moments: en lacollida inicial al centre (on es presenta a la famlia el funcionament de lescola, objectius, sistema de beques, adaptaci curricular, etc.), retorn i explicaci de linforme escolar a final de cada trimestre i nivell assolit a final de curs (orientacions de cara a les vacances, curs segent, institut, etc.). Els centres comenten que a vegades si no es disposa del servei han de poder-se ajudar dalgun pare/mare i en alguna ocasi puntual han de recrrer al fill/a, per s preferible que sigui alg extern i evitar en la mesura del possible la implicaci dels fills o la collaboraci de persones que no siguin professionals daquest mbit, no noms per la qesti del domini i comprensi de la llengua sin tamb per la confidencialitat.

En relaci amb els joves majors de 16 anys:

- Els/les joves sense perms de treball. Alguns dels entrevistats manifesten la preocupaci respecte a lefecte que tenen les poltiques destrangeria en els joves. Gran part dells a lacabar lescolaritzaci obligatria noms tenen el perms de residncia; si no volen seguir estudiant, la seva inserci laboral s a vegades una odissea, fet que els acaba abocant a leconomia submergida. Els/les joves en aquestes circumstncies estan desmotivats i no poden fer-se una projecci de futur en all ms immediat que s lobtenci dun lloc de treball. De retruc, la seva realitzaci personal a travs de la feina s a vegades prcticament impossible i en conseqncia lautoestima sol ser baixa. Aleshores, fomentar laprenentatge de la llengua catalana en aquests casos s com una utopia. Una vegada han abandonat lescolaritzaci als 16 anys, si el municipi no t programes especfics de formaci ocupacional o programes dinserci laboral on es dna una especial importncia a lensenyament formal de la llengua, el/la jove acabar aprenent la llengua que ms sutilitzi en el territori -recordem que per exemple, en lrea metropolitana de Barcelona la llengua ms present s la castellana- de manera informal o preservar la seva prpia llengua si noms est en contacte amb gent de la seva comunitat.

19


- Els/les joves majors de 16 anys, on aprenen el catal desprs de lESO? Aquesta s una preocupaci constant entre els entrevistats. Quan acaben lescolaritzaci obligatria hi ha pocs cursos on aquests joves hi tenen cabuda i si existeixen, ho sn des dun enfocament purament didctic i gramatical, obviant els aspectes de coneixement de lentorn, interculturalitat, etc.

20


3.2. LES POLTIQUES EDUCATIVES EN RELACI AMB LALUMNAT NOUVINGUT En aquest espai oferim una petita ressenya histrica de les poltiques educatives portades a terme en els ltims anys, respecte a lalumnat nouvingut. Abans de comenar, s important saber que fins el curs 2002-2003 no hi va haver cap pla d'actuaci dissenyat especficament per a l'alumnat de nacionalitat estrangera. En primer lloc sexposaran les actuacions portades a terme pel Programa de Compensatria (PEC) i el Servei dEnsenyament del Catal (SEDEC), que ens serviran per entendre les actuacions posteriors. Aquests serveis o programes, i el desenvolupat a partir del Pla Interdepartamental dImmigraci donaven resposta a lalumnat nouvingut posant especial atenci en lensenyament de la llengua per amb uns criteris de treball poc clars. Aix doncs, des de la comunitat educativa s'instava al poder poltic a prendre una determinaci al respecte. Fins el darrer any, les actuacions portades a terme rebien fortes crtiques perqu les mesures plantejades no responien a les necessitats i demandes dels centres educatius. Posteriorment es dissenya el Pla d'actuaci per a l'alumnat de nacionalitat estrangera 2003-2006, que tamb coneixerem en aquestes pgines. Era un pla que adoptava latenci a l'alumnat nouvingut noms des de la perspectiva de la llengua, obviant la perspectiva intercultural. En el marc daquest pla es va posar en marxa els tallers de llengua i els TAE. A ms dels plans esmentats anteriorment, del Departament dEnsenyament va publicar els segents documents en relaci amb lescolaritzaci de lalumnat nouvingut:

- Document 4/1999 del Consell Escolar de Catalunya. A partir duna subcomissi creada el setembre de 1998 per estudiar latenci a lalumnat immigrant i de minories tniques, sanalitzen les qestions que tenen a veure amb la immigraci i la multiculturalitat, lescolaritzaci i la concentraci escolar de lalumnat immigrant i la planificaci a llarg termini.

- Decret de la Generalitat 31/2002, de 5 de febrer, pel qual sestableix el rgim dadmissi dalumnes als centres docents sostinguts amb fons pblics, en qu sexplicita que no es pot establir cap mena de discriminaci per raons ideolgiques, religioses, morals, socials, de raa, sexe, naixement, nacionalitat o de carcter personal o social.

- Resoluci del 27/2/2001, on saproven les normes de preinscripci i matriculaci dels alumnes dels centres docents sostinguts amb fons pblics que imparteixen ensenyaments de rgim general, aix com la matriculaci de lalumnat dincorporaci tardana.

- Instruccions dinici de curs, donades cada any pel Departament dEnsenyament. En les instruccions de lany 2001-2002 es donaven instruccions especfiques per a lalumnat dincorporaci tardana tant per a Educaci Primria com Secundria.

- Decret de la Generalitat 252/2004,d'1 d'abril, pel qual sestableix el procediment dadmissi de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons pblics.

El canvi de govern de la Generalitat de Catalunya esdevingut el desembre de 2003 propicia un altre tipus de respostes ms globals, ja que posa lmfasi en sensibilitzar i formar en ls de la llengua catalana com a vehicle de comunicaci i integraci, leducaci intercultural i la cohesi social a travs de la sensibilitzaci de l'entorn, la formaci de l'mbit educatiu, el foment del treball en xarxa i la dotaci de recursos econmics i humans, concretat en el Pla per a la Llengua i la Cohesi Social, posat en marxa el curs 2004-2005. Per tant, en aquest moment, i respecte als anys anteriors hi ha una srie de canvis substancials, que veurem en el proper apartat.

21


3.2.1. El Pec i el Sedec. El Programa dEducaci Compensatria (PEC)

El Programa d'Educaci Compensatria va iniciar les seves actuacions el curs 1983/84 amb un objectiu prioritari: generalitzar l'escolaritzaci de la poblaci infantil d'tnia gitana. Fins el darrer curs (2003-2004) atenia l'alumnat amb necessitats educatives associades a situacions socials o culturals desfavorides i a l'alumnat pertanyent a minories tniques o culturals en situaci de desavantatge. El programa d'Educaci Compensatria estava format per un conjunt de mestres, professors/es i treballadors/es socials que donaven suport als centres docents de tot Catalunya. L'mbit d'intervenci del Programa d'Educaci Compensatria es concretava en l'atenci als Centres d'Educaci Infantil i Primria aix com als Instituts d'Educaci Secundria Obligatria.

A partir del curs 2004-2005 s'inicia una reforma on el programa d'Educaci Compensatria desapareix i s'inicia el Pla per a la llengua i la cohesi social, fet que originar un nou esquema d'organitzaci -que veurem en el segent apartat- fent especial mfasi en les aules d'acollida i el tallers d'adaptaci escolar.

L'objectiu general del Programa d'Educaci Compensatria era assegurar que aquests alumnes rebessin una resposta escolar adequada a les seves necessitats. Per tant, calia:

- Collaborar amb els mestres i professors en l'acollida d'alumnes. - Facilitar criteris sobre escolaritzaci d'alumnes i relaci pares-mestres. - Ajudar a incorporar estratgies organitzatives que ajudessin a atendre les diferents

necessitats que presentaven aquests alumnes. - Collaborar amb els diferents Serveis i Programes Educatius que intervenien en el centre per

tal de proporcionar una atenci a aquest alumnat des dels diferents mbits. - Oferir informaci i orientacions als centres per tal d'incorporar l'educaci intercultural al

projecte educatiu. - Collaborar en la gesti d'ajudes econmiques en determinats casos i segons les necessitats

que presentaven els alumnes. El Servei de l'Ensenyament del Catal (Sedec) El Servei de l'Ensenyament del Catal (SEDEC) va ser creat l'any 1978 per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de promoure la llengua catalana dins l'mbit de l'ensenyament. El SEDEC ha estat l'introductor i impulsor dels Programes d'Immersi Lingstica (PIL) a les escoles de Catalunya, i tamb lassessor/a i orientador/a pel que fa a l'aprenentatge de la llengua catalana. Les seves funcions eren:

- Coordinar l'assessorament en matria d'ensenyament del catal. - Fer la recerca i proposta de solucions organitzatives i didctiques per a la confecci de

projectes de normalitzaci. - Valorar els resultats assolits en els processos de normalitzaci lingstica en l'mbit escolar. - Realitzar estudis i investigacions sobre l'aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes

d'acord amb criteris sociolingstics. - Preparar estudis i estimular l'elaboraci de recursos didctics i metodolgics per a

l'ensenyament en catal. Tamb corresponia al Servei dEnsenyament del Catal lorganitzaci pedaggica dels TAE i del Tallers de llengua, la formaci i la coordinaci tcnica del professorat que els impartia, el disseny curricular dels continguts, lelaboraci dinstruments per a la valoraci del procs daprenentatge dels alumnes i lassessorament quant a lorganitzaci de latenci dels alumnes en lhorari descolaritat compartida amb els centres de procedncia. L'arribada d'alumnat de nacionalitat estrangera suposa en molts casos, a causa del nombre important i les circumstncies que hi concorren, una situaci que mereix una atenci especial per la incidncia que produeix en els grups classe corresponents i en el desenvolupament general de la tasca educativa de l'escola. A fi d'ajudar els centres a aconseguir una escolaritzaci adient d'aquest alumnat

22


i el seu desenvolupament en el marc de la llengua catalana, les actuacions de suport extern del Servei d'Ensenyament del Catal (SEDEC) es concreten en: Formaci dels docents:

- Seminaris temtics - Seminaris d'assessorament a l'escola - Assessoraments puntuals als centres.

El Sedec considerava molt efectiu el treball concret i directe amb els equips docents, mitjanant assessoraments puntuals (concretats en diverses visites al centre). L'objectiu dels assessoraments (Arenas, 2003) eren:

- Donar orientacions als equips directius per establir uns criteris de centre respecte a l'acolliment de l'alumnat d'incorporaci tardana i el tractament de la llengua.

- Orientar els tutors i tutores en l'organitzaci de l'aula per atendre l'alumnat d'incorporaci tardana.

- Ajudar a organitzar i programar l'atenci lingstica especfica d'aquest alumnat. - Doanr formaci al professorat dels tallers de llengua:

- Formaci inicial. - Formaci permanent. 3.2.2. El Pla Interdepartamental d'Immigraci (Anselm Tormeda) i el Pla dalumnat de nacionalitat estrangera (Paane) El Pla Interdepartamental d'immigraci. Anselm Tormeda El Pla Interdepartamental d'immigraci. Anselm Tormeda va ser una eina que recollia i articulava el conjunt d'actuacions que es promovien en l'mbit competencial de la Generalitat, d'acord amb la poltica global d'integraci adoptada pel govern en aquell moment; lintegraven un conjunt de programes i mesures concretes i tenia com a finalitat la coordinaci de les actuacions en matria d'immigraci que es feien en els diversos departaments de lAdministraci. La Generalitat de Catalunya en la sessi del dia 18 de juliol de 2001 va aprovar el Pla Interdepertamental d'Immigraci 2001-2004 que constava de diferents programes; el programa que fa referncia a l'acollida lingstica era anomenat Anselm Tormeda, el qual pretenia facilitar i accelerar l'ensenyament del catal als fills i filles de famlies nouvingudes en edat de ser escolaritzats, a fi que poguessin seguir el ms aviat possible el currculum escolar. De la mateixa manera, proporcionava elements i materials didctics al professorat per a l'ensenyament del catal en educaci primria i secundria obligatria. L'ens responsable del desenvolupament del programa era la Direcci General dInnovaci Educativa. Servei d'Ensenyament del Catal (SEDEC), que com a objectius especfics pretenia:

- Oferir cursos, tallers i seminaris d'aprenentatge de la llengua catalana als centres docents on s'escolaritzava lalumnat immigrat.

- Organitzar tallers d'adaptaci escolar i d'aprenentatges instrumentals bsics (TAE) per a alumnat fills i filles de famlies immigrades que s'incorporaven tardanament al sistema escolar dins de l'etapa d'educaci secundria obligatria.

A fi de portar a terme aquest objectius, les actuacions que van desenvolupar van ser: - La realitzaci de cursos i tallers adreats a l'alumnat immigrat. - La facilitaci de seminaris de formaci sobre l'ensenyament de la llengua catalana adreats al

professorat dels centres docents. - La dotaci de recursos humans, materials i econmics necessaris per al desenvolupament del

Programa. Pla dactuaci per a lalumnat nacionalitat estrangera (PAANE) El Pla d'actuaci per a l'alumnat de nacionalitat estrangera 2003-2006 va ser una actuaci aprovada pel Departament d'Ensenyament labril de 2003, que pretenia integrar totes les actuacions que es realitzaven als centres docents en relaci amb l'alumnat nouvingut. Partint de la base que l'alumnat nouvingut es troba en la necessitat d'aprendre la nova llengua que els permetr vehicular els aprenentatges i poder desenvolupar-se socialment en un futur, i davant de la

23


nova realitat social i cultural, el Departament dEnsenyament insta als centres educatius8 de prendre o preveure les mesures que garanteixin un adequat acolliment i aprenentatge de lalumnat nouvingut, sobretot en all que fa referncia a una rpida integraci lingstica que els permeti comunicar-se i accedir als diferents continguts escolars. Les orientacions del Departament d'Ensenyament en aquest aspecte recorden que cal vetllar sempre perqu el moment d'ingrs al centre d'un alumne/a amb llengua diferent a la catalana, aquest/a s'hi senti acollit/da, establint estratgies que li facilitin una rpida comunicaci en llengua catalana per tal d'afavorir la seva participaci activa en la dinmica de l'escola. Aquest Pla est emmarcat dins del Pla Interdepertamental d'immigraci 2001-2004 i recull els suggeriments fets en les propostes formulades per la Conferncia Nacional d'Educaci 2000-2002 dins de la Secci III, d'Atenci a la Diversitat. El Departament d'Ensenyament mitjanant aquest pla elabora i inicia un pla d'actuaci especfic per a l'alumnat de nacionalitat estrangera de nova incorporaci al sistema educatiu, amb la necessria participaci i collaboraci de totes les institucions i entitats relacionades amb l'mbit educatiu. Un dels objectius especfics que es va marcar el Pla era el domini oral i escrit de la llengua catalana i no tenia en compte l'educaci intercultural i aspectes de cohesi social. 3.3. EL PLA PER A LA LLENGUA I LA COHESI SOCIAL 3.4.1. Descripci i objectius El Pla dactuaci per a lalumnat de nacionalitat estrangera 2003/2006 (PAANE) atenia sobretot els aspectes relacionats amb laprenentatge de la llengua i no tenia en compte suficientment aspectes fonamentals de lacollida com ara els aspectes emocionals, convivencials, relacionals i de cohesi social que incideixen directament en lalumnat. Per aquesta ra, el Departament dEducaci ha elaborat un nou pla (Pla per a la Llengua i la Cohesi Social) que semmarca dins del nou pla interdepartamental dimmigraci anomenat Pla de ciutadania i immigraci 2005-2008, amb una visi ms global per promocionar i consolidar la llengua prpia com a eix vertebrador dun projecte educatiu plurilinge i dun model educatiu intercultural, amb una finalitat de cohesi social. Un pla que compta amb la necessria participaci i collaboraci de totes les institucions i entitats relacionades amb leducaci per tal daplegar voluntats i esforos perqu es pugui assolir la plena integraci escolar i social de tot lalumnat del nostre sistema educatiu. s, doncs, un pla adreat a tot lalumnat del pas, independentment de la seva condici, situaci o origen per potenciar els fonaments duna cultura democrtica basada en la justcia, el dileg i la convivncia9. La creixent incorporaci dalumnat procedent de la immigraci, laparici de noves causes dexclusi social i la insuficient normalitzaci de la llengua catalana en la vida social sn tres aspectes que requereixen una especial atenci10. Per tant, el Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya desprs del canvi de legislatura va iniciar el Pla per a la Llengua i la Cohesi Social que ha estat redactat sota el segent principi: La integraci escolar i social de tot lalumnat, amb independncia de la seva llengua, cultura, condici social i origen s una finalitat que inspira el nostre sistema educatiu. Dacord amb aix, lobjectiu general daquest pla s potenciar i consolidar la cohesi social, leducaci intercultural i la llengua catalana en un marc plurilinge. En tant, que els objectius especfics del Pla sn:

- Consolidar la llengua catalana i larans, si escau, com a eix vertebrador dun projecte plurilinge.

- Fomentar leducaci intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de dileg i de convivncia.

- Promoure la igualtat doportunitats per tal devitar qualsevol tipus de marginaci. 8 Instruccions Departament dEnsenyament 2003-2004 9 Pla per a la Llengua i la Cohesi Social (pg. 5) 10 idem (pg.4)

24


Tanmateix, els principis dactuaci que regeixen el pla sn: - La millora constant de les actuacions, per tal de donar resposta a les necessitats actuals ms

urgents i establir els instruments i els indicadors que permetin ajustar les estratgies, les actuacions i els recursos a la consecuci dels objectius generals.

- La coordinaci i cooperaci entre diferents institucions, per tal daconseguir una actuaci efica i eficient, orientada a la consecuci dels objectius mitjanant la utilitzaci ordenada i raonable dels recursos. s imprescindible potenciar la via de la participaci i del consens entre els diversos ens que actuen en aquests mbits.

- La descentralitzaci, per tal que les decisions siguin efectives, la qual cosa implica que la darrera decisi correspongui a la instncia administrativa i a la persona responsable ms propera al territori; s a dir, que les persones responsables del Pla en el territori fixin objectius especfics, disposin dautonomia de gesti de recursos i assumeixin la responsabilitat dels resultats, amb indicadors dabast territorial.

- La participaci i corresponsabilitzaci, per tal de tenir en compte les opinions de la comunitat escolar, especialment de les famlies procedents de la immigraci i/o amb una situaci social i econmica desafavorida. Cal facilitar la seva integraci en els processos de presa de decisi mitjanant la creaci, si cal, de mecanismes de promoci de la participaci.

- La normalitat, per tal dadoptar, sempre que sigui possible, lopci ms propera i ms integradora, des dels principis dequitat, convivncia i igualtat de drets i deures.

Dacord amb la finalitat i els objectius especfics del Pla, shan definit unes lnies de treball. A partir daquestes lnies, els diferents agents que intervenen hauran d'establir unes actuacions concretes en el desenvolupament, seguiment i avaluaci que permetran una dinmica de millora constant. Veiem a continuaci de manera esquemtica com es concreta el Pla11:

11 Pla per a la Llengua i la Cohesi Social.

25


SUBDIRECCI GENERAL Llengua i cohesi social

Servei d'Interculturalitat i Cohesi Social.

(SICS)

Coordinaci Serveis

Centrals

Serveis d'Ensenyament

del Catal. (SEDEC)

Coordinaci i Equips LIC als Seveis Territorials Comissi

Territoiral LIC

Entorn escolar

Centres educatius

Pel decret 282/2004 es crea la Subdirecci General de Llengua i Cohesi social amb la voluntat de garantir la igualtat d'oportunitats per accedir a una educaci de qualitat per a tothom, de respectar la diversitat cultural i de consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge fonamentat en els valors de la convivncia, l'equitat i la inclusi escolar i social de tot l'alumnat. Per tal dimpulsar el Pla, la Subdirecci General compta amb dues unitats administratives: el Servei dEnsenyament del Catal (SEDEC) i el Servei dInterculturalitat i Cohesi Social (SICS), que de manera coordinada impulsaran el pla en els territoris, on es comptar amb un equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesi social. La nostra intenci no s extendrens en la descripci del Pla per a la Llengua i la Cohesi Social, sin remarcar quins han estat els aspectes innovadors daquest pla i les opinions que al respecte tenen les persones entrevistades. De totes maneres, oferim una sntesi dels punts ms importants del document a continuaci a fi de clarificar lesquema anterior (Pla per la Llengua i la Cohesi Social,

26


pg. 14-18). Al lector o lectora interessats en conixer amb ms profunditat lesmentat Pla els remetem a ladrea http://www.gencat.net/educacio/ on podran trobar el document complet. La Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social (SGLCS) t, entre daltres, la funci de definir i prioritzar unes lnies dactuaci que garanteixin la consolidaci de la llengua catalana com a eix vertebrador dun projecte plurilinge, el foment de l'educaci intercultural i la promoci de la igualtat doportunitats; la de coordinar els equips territorials i treballar conjuntament en la millora constant de les lnies dactuaci, detectar necessitats i elaborar propostes de millora; i elaborar propostes, criteris i orientacions per aconseguir una bona atenci educativa de l'alumnat nouvingut o amb risc d'exclusi social, tant pel que fa a l'acolliment com a la tutoria, el seguiment i la promoci escolar. Les diferents accions han darticular-se territorialment, dacord amb el principi de descentralitzaci; s per aix que, en els mbits dels serveis territorials, es preveu adoptar mesures de:

- Promoci de la formaci del professorat i altres professionals del sistema educatiu. - Supervisi dels recursos dels centres educatius; especficament, dels adreats a atendre la

diversitat. - Gesti i assignaci dels recursos dacord amb les necessitats dels centres. - Collaboraci i actuaci conjunta amb els diferents serveis municipals i daltres institucions

locals o comarcals. - Aplicaci de plans especfics dacollida i dintegraci. - Difusi i adaptaci dexperincies dacollida, dintegraci, deducaci intercultural i dels

programes dimmersi lingstica i ds de la llengua catalana, en un entorn plurilinge. Totes aquestes actuacions seran impulsades, coordinades i avaluades per una comissi territorial. Per tal de dur a terme les diferents actuacions es comptar amb un equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesi social (LIC). Als Serveis Territorials es constituir una comissi territorial integrada per:

- El director o la directora dels Serveis Territorials - Linspector de referncia - El o la cap de secci de Serveis Educatius i Formaci Permanent - El coordinador o la coordinadora territorial LIC - Una representaci de les direccions de primria i secundria.

Aquesta comissi territorial haur de valorar les necessitats, establir prioritats en relaci amb els recursos i concretar les actuacions dacord amb les lnies estratgiques de la Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social, i les caracterstiques prpies del territori. Aix mateix haur delaborar una memria valorativa i unes propostes de millora. El coordinador o la coordinadora territorial de lequip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesi social t una dependncia orgnica dels Serveis territorials i una dependncia funcional de la Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social, i t lencrrec entre daltres- de concretar, en un Pla dactuaci i de forma coordinada amb els Serveis Territorials i Inspecci, el desenvolupament de les lnies de la Subdirecci General en el territori, aix com fomentar i fer el seguiment dels plans dentorn i els plans dacollida. Als Serveis Territorials del Departament dEducaci es creen equips dassessorament als centres i al professorat en llengua, educaci intercultural i cohesi social. Aquesta figura s la de lAssessor/a en llengua, interculturalitat i cohesi social (Assessor/a LIC). Les seves funcions sn diverses: En relaci amb els centres educatius:

- Collaborar i assessorar en lelaboraci del projecte lingstic i el pla dacollida i integraci. - Assessorar sobre lorganitzaci de laula dacollida i fer-ne el seguiment. - Collaborar en la sensibilitzaci, promoci i consolidaci de la llengua catalana com a eix

vertebrador dun projecte plurilinge. - Donar suport temporal de modelitzaci al professorat i planificar-ne el seguiment. - Assessorar el treball tutorial amb lalumnat nouvingut o amb risc de marginaci, per a la seva

integraci al grup. - Orientar sobre estratgies dimmersi lingstica i d'inclusi social. - Collaborar en la sensibilitzaci, promoci i consolidaci de leducaci intercultural. - Orientar sobre metodologies, recursos i materials i aportar criteris per lavaluaci. - Collaborar en la formaci permanent del professorat. - Elaborar plans de treball i memries de les diferents actuacions.

27


En relaci amb altres instncies educatives: - Assessorar les comissions descolaritzaci de zona. - Collaborar amb les oficines municipals descolaritzaci. - Collaborar amb la Inspecci i els serveis educatius.

En relaci amb els plans dentorn: - Impulsar-ne la creaci. - Promoure la representaci i la participaci. - Donar assessorament i suport tcnic. - Facilitar la negociaci i els acords. - Dinamitzar les diferents actuacions. - Elaborar una memria amb valoracions i propostes de millora.

La figura de lassessor/a LIC s clau en la implantaci del Pla en els territoris, de les entrevistes realitzades, afegim algunes informacions dinters que ajudaran a conixer millor l'organitzaci. Lassessorament i el temps destinat als centres est en funci del pla de treball elaborat per a cada centre, pot variar des dun suport quinzenal a setmanal. Les demandes dels centres sn molt diverses, van en funci de la problemtica del centre, del municipi, etc. per podrien resumir-se en:

- Material didctic. El dubte principal s com adaptar aquest material a lalumnat, a cada cas en particular.

- Qestions organitzatives: com organitzar latenci a la diversitat, grups heterogenis, etc. - Activitats per afavorir laprenentatge del llenguatge oral en els ms petits i de la llengua

escrita en els ms grans. - Activitats que fomentin l'autonomia de l'alumnat nouvingut. - I sobretot, com atendre correctament cada cas concret i de grup (com atendre individualment

dintre del grup gran i com atendre el grup gran des de la peculiaritat, etc.). - El pas a lAula Ordinria des de laula dAcollida genera demandes i angoixes. Saber en quin

moment precs es pot incorporar lalumnat a laula ordinria i com fer-ho. El Pla tamb apunta mitjanant aquest document quines han de ser les funcions del centre educatiu, ja que entn que la responsabilitat de l'acollida i la integraci escolar de l'alumnat nouvingut a Catalunya s, en primer lloc, del centre educatiu i de tots els professionals que hi treballen. Una bona integraci de lalumnat nouvingut requereix una especial atenci al seu acolliment inicial a lescola i a laula.12 En aquest sentit, sn competncia del centre:

- Ladequaci dels documents de centre (Projecte Educatiu, Projecte Lingstic, Reglament de Rgim interior, Pla dacci tutorial) a la nova realitat i a les necessitats de lalumnat.

- Lelaboraci del pla d'acollida i d'integraci. - Lestabliment, dins del pla dacollida, dun protocol dactuaci amb lalumnat nouvingut. - Una organitzaci dels recursos que tingui en compte:

o la designaci del coordinador o coordinadora lingstic, dinterculturalitat i cohesi social;

o la creaci d'una aula d'acollida i determinar-ne el tutor o tutora dacollida; o les hores de suport per a l'aprenentatge de la llengua catalana i de les altres matries

del currculum; i o l'elaboraci d'un currculum diversificat que doni resposta a les necessitats

individuals. - El foment entre tot l'alumnat del coneixement de les diferents cultures i del respecte a la

diversitat. - El foment de la participaci de l'alumnat nouvingut en les activitats del centre, ordinries,

extraescolars i complementries. - Lorganitzaci de la formaci per a tot el professorat en relaci amb els aspectes didctics,

dinterculturalitat, de convivncia, etc., que derivin de la presncia de lalumnat nouvingut. Els centres amb alumnat que assisteix a un curs especfic per a laprenentatge de la llengua externs al centre han de garantir la coordinaci de les actuacions i organitzar el seus recursos perqu aquest alumnat pugui seguir un currculum adaptat a les seves necessitats durant les hores destada en el centre, procurant sempre afavorir la seva relaci amb el grup-classe al qual est adscrit.

12 Idem, pg. 16.

28


Per tal de potenciar laplicaci prctica del Projecte Lingstic de centre i coordinar-lo amb el pla dacollida i dintegraci de lalumnat nouvingut, que anualment es concretar en la programaci general, es considera prioritari el nomenament del coordinador/a de centre de llengua, interculturalitat i cohesi social coordinador/a lingstic/a que, en els centres que escolaritzen alumnat nouvingut, sencarregar tamb de leducaci intercultural i de la cohesi social. De la mateixa manera, el centre nomenar un/a tutor o tutora dacollida, que tindr les funcions segents:

- Coordinar-se amb el servei dinterpretaci/orientaci i mediar entre el centre i la famlia. - Realitzar avaluacions inicials i collaborar en lelaboraci dadaptacions curriculars. - Gestionar laula dacollida. - Aplicar metodologies i estratgies dimmersi lingstica i d'inclusi social. - Promoure la integraci de lalumnat nouvingut a les seves aules de referncia. - Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de leducaci intercultural al procs educatiu.

La coordinaci del tutor o tutora dacollida amb la resta de professorat, especialment amb el coordinador lingstic i els tutors o tutores dels grups de referncia on sha adscrit lalumnat i amb els professionals especialistes EAP, psicopedagog/a i mestre/a de pedagogia teraputica-, en el marc de la comissi datenci a la diversitat, haur de ser lelement clau de les decisions avaluatives, organitzatives i curriculars que es prenguin per afavorir la seva integraci escolar. De les entrevistes realitzades hi ha una unanimitat en la valoraci postiva de la implantaci del Pla per a la Llengua i la Cohesi Social, malgrat que s molt recent la seva posada en marxa. Els aspectes en qu coincideixen els professionals entrevistats sn:

- Lenfocament de latenci a lalumnat nouvingut des duna perspectiva ms mplia que la de laprenentatge de la llengua catalana, que inclou tamb aspectes dinterculturalitat i cohesi social.

- El foment del treball en xarxa de tots els professionals i/o serveis que intervenen en el procs datenci a lalumnat nouvingut.

- La posada en marxa de 696 aules d'acollida13, per tant implica en molts casos nou professorat.

- La dotaci de 4 ordinadors per centre. - La creaci duna pgina web d'acollida a l'alumnat nouvingut. - La creaci de lespai LIC - La creaci dun model participatiu. Establir un model on tothom que hi pugui participar opinant

i donant idees per posteriorment acabar dissenyant un bon model d'acollida. - El foment i lelaboraci del pla dacollida de centre i el pla dentorn - Respecte a la figura de lAssessor/a LIC:

o La conversi de la figura del mestre de compensatria en lassessor LIC, atorgant-li les funcions de foment de la interculturalitat i la cohesi social, a ms de laprenentatge de la llengua.

o Sha vist reforat en quant a nombre dassessors LIC en el territori, ara cada Assessor/a LIC t atorgat un nombre menor de centres, la qual cosa fa que latenci al centre corresponent pugui ser ms freqent i de ms qualitat.

o Rep ms formaci contnua. - Els propis centres sn els que designen la figura del tutor d'acollida, ja no s una persona

externa al centre sin alg que ja coneix la dinmica del centre i del barri o municipi, prioritzant la sensibilitzaci que pugui tenir pels factors interculturals, lensenyament de la llengua,...

- La idea de provisionalitat dels TAE. Continuen existint els TAE per la lnia s que desapareixin sempre i quan hi hagi una bona alternativa, sembla ser que les aules dacollida ho sn.

- Hi ha hagut un aven i una aposta clara per lensenyament de la llengua. - Serveix per concretar i formalitzar tot all que shavia anat fent per necessitat i que no estava

regulat (com ara aquells centres que no disposaven de projecte lingstic, pla dacollida, pla dentorn, etc. comencen a dissenyar-lo i aquells que ja en tenien, lactualitzen). Alguns centres ja disposaven dun pla dacollida, que en lactualitat sest revisant i actualitzant, adaptant-lo a les necessitats concretes. En aquesta revisi del pla dacollida saprofita ara

13 Els centres amb ms dun 14% d'alumnat estranger tenen aula dacollida.

29


per incorporar: materials didctics tils, llibres i bibliografia de referncia, sortides i excursions, projecte lingstic, etc.

- Els plans anteriors prioritzaven la llengua i si es citava la interculturalitat i la diversitat cultural era per afavorir l'aprenentatge de la llengua per no com a objecte especfic d'intervenci. Grcies al present Pla s reprn el tema de la interculturalitat i fins i tot sembla que busca consolidar-lo. A ms dapostar clarament per la lluita contra lexclusi social.

- Els centres educatius valoren positivament laugment de les dotacions econmiques en recursos humans i formaci.

Altrament, tamb hem trobat punts crtics, com aquells professionals que adverteixen del perill de lespecialitzaci o externalitzaci dels recursos:

- Mentre que abans el professorat dels Tallers de Llengua o TAE eren professionals amb uns criteris nics i compartits com a grup per a lensenyament de llenges, actualment, al professorat de laula dacollida no se li requereix una formaci o especialitzaci concreta, ms que el fet de ser intern al centre i tenir bona predisposici.

- La por que es pugui perdre la idea global de centre degut a la intervenci de persones externes al centre (EAP, Assessor/a LIC, educadora social, etc.)

- El perill de parcellaci de lalumne en petits espais on cada expert assessora sobre un aspecte en concret. Potser aix no ajuda realment a canviar les actituds del professorat.

- La necessitat de ms formaci en el propi centre i formacions que siguin tils pel professorat per crear serveis tant especialitzats, sn serveis que no tenen un contacte excessiu amb la realitat del centre.

- La dificultat que implica fer una reserva de temps per a les coordinacions amb els equips externs, com a conseqncia cada cop s es fan ms reunions i es pot deixar de banda la feina.

3.4.2. El Pla dAcollida de Centre El pla d'acollida s el conjunt d'actuacions que un centre educatiu posa en marxa per tal de facilitar l'adaptaci de l'alumnat que s'incorpora al nou centre, amb aquesta finalitat s'ha de portar a terme un procs d'adaptaci escolar i d'aprenentatge de la llengua catalana. Un dels aspectes claus que s'han de treballar respecte a l'alumnat s prioritzar, en el procs inicial, els continguts de la llengua oral i lectoescriptura facilitant i promovent la participaci activa d'aquest alumnat en ls del llenguatge. Tal i com assenyala Montn (2002)14, un dels aspectes ms importants i prioritaris s el vincle afectiu que les persones nouvingudes, en aquest cas nens i nenes i adolescents, estableixen amb la societat d'acollida. Per tant, el primer contacte que s'estableix amb el centre educatiu i el seu entorn pot esdevenir un factor clau alhora d'integrar-se. El Departament d'Educaci en la seva resoluci del 20 de maig de 2003 recorda la responsabilitat de l'acollida i integraci escolar de l'alumnat nouvingut a Catalunya s, en primer lloc, del centre educatiu i de tots els professionals que hi treballen. Per aconseguir-ho el centre ha d'elaborar un pla d'acollida i d'integraci que, amb una adequada utilitzaci dels recursos, permeti una escolaritzaci que garanteixi el seguiment normal del currculum per part d'aquest alumnat i la seva progressiva autonomia dins de l'mbit escolar i social. Al llarg del territori diversos centres educatius, com l'IES Miquel Tarradell ja han iniciat plans d'acollida de centre oberts i flexibles tenint en compte diverses necessitats:

- La programaci d'actuacions i estratgies que el centre escolar es plantegi a curt termini i a llarg termini.

- El disseny d'itineraris curriculars per a l'alumnat, i el seu seguiment. - L'assessorament a les famlies sobre aspectes de l'ensenyament obligatori a Catalunya. - L'organitzaci del centre en particular.

14 Montn M.J. (2002). Necessitats educatives de l'alumnat d'incorporaci tardana a l'educaci secundria obligatria: orientacions i propostes. Llicncia d'Estudis.

30


3.4.3. El Projecte Lingstic de Centre El projecte lingstic de centre forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i ha de possibilitar que el centre prengui el tractament del catal com a llengua vehicular i daprenentatge, i larticulaci dels aspectes referents al tractament de les llenges curriculars, afavorint al mateix temps, que la llengua catalana sigui un instrument de cohesi social en un marc plurilinge. Daquesta manera, el projecte lingstic ha de promoure15:

- El respecte envers totes les llenges. - La valoraci positiva de la diversitat lingstica. - La desaparici dels prejudicis lingstics. - La importncia de laprenentatge duna nova llengua.

En la comunicaci a laula la llengua vertebradora haur de ser el catal, caldr vetllar perqu aix sigui aix i en conseqncia, a totes les etapes educatives shaur de planificar correctament lelaboraci dhoraris i la distribuci de recursos humans i materials. A fi i efecte de desenvolupar correctament el projecte lingstic caldr:

- Preveure lorganitzaci despais i temps flexibles. - Concretar i determinar les qestions lingstiques en les programacions didctiques dels

cicles i dels departaments. - Dotar de recursos audiovisuals i informtics de suport. - Establir les mesures que permetin latenci lingstica especfica dels alumnes amb

mancances lingstiques i, en especial, aquells que sn dIncorporaci Tardana. - Donar un suport addicional i especial de catal a lalumnat dIncorporaci Tardana. - Fer les adaptacions curriculars pertinents, ajustades a les caracterstiques i els ritmes

daprenentatge de cada alumne. - Fer especial atenci a lexpressi oral i escrita i a la comprensi oral i lectora.

Tanmateix, el projecte lingstic pot impulsar activitats ds de la llengua que, tenint sempre en compte lentorn familiar i social del centre educatiu, afavoreixin la collaboraci i el treball en xarxa amb ladministraci local i les entitats socials i culturals del barri o municipi.

3.4.4. Els Plans Educatius dEntorn Els plans educatius dentorn sn una proposta educativa que dna resposta a les mltiples necessitats de la societat de forma integrada i comunitria, coordinant i dinamitzant lacci educativa en els diferents mbits de la vida dels infants i joves. Aquest treball en xarxa s'ha vingut fent des de fa molts anys (la coordinaci amb l'EAP, els serveis socials, l'equip de mediaci... Al llarg del territori tenim experincies similars a iniciativa d'alguns ajuntaments. En l'actualitat els Plans educatius d'entorn es busca la implicaci i la corresponsabilitzaci del conjunt d'agents i collectius educatius per treballar en la lnia d'una societat cohesionada i oberta, basada en els valors democrtics, la convivncia i el dret a la diferncia, on el catal sigui la llengua de cohesi social, i sobretot, per crear condicions per a la igualtat, amb atenci especial als collectius ms frgils i evitar, aix, qualsevol risc d'exclusi social. L'objectiu a nivell individual s educar per a la ciutadania, fent possible lautonomia i el desenvolupament de tot lalumnat en el marc de la societat catalana plural. I a nivell social: el foment de la cohesi social, a partir de leducaci intercultural, basada en la igualtat doportunitats i el dret a la diferncia, i la consolidaci del catal com a llengua ds social habitual. Es tracta sobretot de potenciar la xarxa educativa que es desplega fora dels centres escolars per garantir la igualtat d'oportunitats en l'accs a l'educaci informal (activitats extraescolars, esportives i complementries) i la consolidaci del catal com a llengua d's social habitual. Els collectius implicats a nivell institucional sn els Departaments de la Generalitat de Catalunya que tenen una especial incidncia en el mn educatiu i els Ajuntaments. I a nivell social tots els agents i

15 Pla per a la Llengua i la Cohesi Social, pg. 28

31


collectius educatius que envolten lalumnat: famlies, centres escolars, centres culturals, esportius, ldics, entitats i associacions, etc.

El punt de partida dun Pla educatiu dentorn sn les iniciatives locals que condueixen a un procs de constituci de xarxes de treball cooperatiu entre els agents educatius dun territori determinat. La xarxa institucional ofereix el seu suport per tal de potenciar-les. Durant lany 2005 shan iniciat, amb carcter experimental, Plans educatius dentorn a 25 poblacions catalanes: Amposta, Badalona, Badia del Valls, Banyoles, Barber del Valls, Barcelona, Cerdanyola del Valls, Cervera, Cornell de Llobregat, El Prat de Llobregat, El Vendrell, Girona, Lleida, Manlleu, Matar, Reus, Ripollet, Salt, Sant Adri del Besos, Sant Pere de Ribes, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic i Viladecans. Posteriorment es preveu un increment progressiu del nombre de Plans educatius dentorn, en funci, sobretot, de les necessitats i de la maduresa del treball en xarxa existent a cada zona, fins que sarribin a generalitzar a totes les poblacions catalanes. Els plans educatius d'entorn representen una proposta excellent per fomentar el coneixement de la llengua catalana en ambients no formals i poder aix facilitar-ne ls fora de l'ambient acadmic.

32


4. LES SOCIETATS BILINGES. LA IMMERSI LINGSTICA I LA SUBMERSI LINGSTICA 4.1. CATALUNYA S UNA SOCIETAT BILINGE? Segons el Diccionari de lEnciclopdia Catalana, el bilingisme es defineix com ls alternatiu de dues llenges en un individu i, per extensi, en un grup social16, en tant que sentn bilinge a aquella persona que usa dues llenges17. Les explicacions aportades per Colin Baker, en el seu llibre Fundamentos de educacin bilinge y bilingismo, ens remarquen la distinci que existeix entre el bilingisme indiv