alícia al país · 2015-03-05 · infantil i el recrea en els seus llibres de ﬁcció; el segon,...

Alícia al Paísde les Meravelles

Lewis Carroll

Il·lustracióRobert Ingpen

IntroduccióLuis Maristany

TraduccióFrancesc Parcerisas

ActivitatsAgustín Sánchez Aguilar

00-Introd_Alícia_CAT_Aula Literatura 05/03/15 09:29 Página iii

Introducció

Un professor d’Oxford . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . viiAlícia al País de les Meravelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . xvi

Alícia al País de les Meravelles

Capítol I. Llodriguera avall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Capítol II. El bassal de llàgrimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Capítol III. Una cursa electoral i una història que porta cua . . 31Capítol IV. El Conill envia un petit Bill . . . . . . . . . . . . . . 43Capítol V. El consell d’un Erugot . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Capítol VI. Porc i pebre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73Capítol VII. Un te de bojos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91Capítol VIII. El camp de croquet de la Reina . . . . . . . . . . 107Capítol IX. Història de la Falsa Tortuga . . . . . . . . . . . . . 125Capítol X. La quadrilla de les llagostes . . . . . . . . . . . . . . 141Capítol XI. Qui ha robat els pastissets? . . . . . . . . . . . . . . 157Capítol XII. La declaració de l’Alícia . . . . . . . . . . . . . . . 173

Activitats

Textos auxiliars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Anàlisi literària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

ÍNDEX

00-Introd_Alícia_CAT_Aula Literatura 05/03/15 09:29 Página v

Lewis Carroll (1832-1898)

00-Introd_Alícia_CAT_Aula Literatura 05/03/15 09:29 Página vi

INTRODUCCIÓ

Un professor d’Oxford

Charles Lutwidge Dodgson, mundialment conegut pel pseu-dònim de Lewis Carroll, va cultivar gèneres i disciplines moltdiverses: el conte meravellós i la poesia paròdica, la lògica i lesmatemàtiques, la fotografia i el dibuix… En la seva obra escritas’alternen la llibertat de la imaginació amb el rigor del pensa-ment, i ell mateix presenta dues facetes en aparença inconci-liables, que tendim a relacionar en un cas amb el nom veritablede l’autor i en l’altre amb el pseudònim. D’una banda, Carroll,l’imaginatiu i ara mític escriptor, que acumula idees i perso-natges extravagants en les seves obres literàries; de l’altra Dodg-son, un professor universitari de matemàtiques més aviat tí -mid, cerimoniós i disciplinat. El primer penetra joiós en l’àmbitinfantil i el recrea en els seus llibres de ficció; el segon, ancoratfermament en un món adult i purità, tendeix a la sensatesa, alsentimentalisme i al respecte escrupolós a les convencions mo-rals. La realitat, tanmateix, posa en qüestió aquest hipotèticdesdoblament, ja que les cartes i els diaris que l’escriptor vadeixar ens demostren que Dodgson i Carroll no eren tan dife-rents com sembla.

Carroll va néixer el 1832 a Daresbury, una petita població an-glesa situada al comtat de Cheshire. Va ser el primer fill baró (itercer d’un total d’onze germans) del reverend Charles Dodg-son, un home autoritari que va inculcar en els seus fills una es-

00-Introd_Alícia_CAT_Aula Literatura 05/03/15 09:29 Página vii

tricta escala de valors. Carroll es va revelar aviat com un nenintel·ligent i sensible, per bé que una mica acomplexat per doslleus defectes físics: la tartamudesa i la pèrdua parcial del sentitde l’oïda. A l’Anglaterra victoriana, els burgesos acostumavena confeccionar en família revistes de circulació purament do-mèstica amb poemes i dibuixos creats per ells mateixos. Carrollparticipava amb entusiasme en aquestes publicacions familiars,i hi va contribuir amb textos en prosa, poemes i dibuixos, re-collits en obres com Poesia útil i instructiva (1845) o El paraiguade la rectoria (1850-1853). Es tracta de revistes completamentescrites per Carroll en què ja s’apunta el seu interès per la pa-ròdia, la fantasia, l’enginy, les endevinalles i el joc verbal.

La vida de Carroll, des de 1851 fins a la seva mort, va trans-córrer dins el col·legi universitari de Christ Church a Oxford,una distingida institució en què s’havien format molts homesil·lustres. A Christ Church, Carroll hi va treballar com a pro-

viii introducció

A l’esquerra, el pare de Lewis Carroll, de qui l’autor va heretar les seves fermes creencesreligioses, les idees conservadores i un sentit de l’humor al caire de l’absurd. A la dreta,casa parroquial de Daresbury on Lewis Carroll va passar la infantesa.

00-Introd_Alícia_CAT_Aula Literatura 05/03/15 09:29 Página viii

fessor de matemàtiques i hi va passar una existència rutinàriai plàcida. L’any 1856 va ser decisiu per a ell per tres motius: vadescobrir la fotografia, que seria una de les seves grans passions,va adoptar el seu pseudònim i va conèixer Alice Liddell, la nenaque li inspiraria Alícia al País de les Meravelles. Per con figurarel seu pseudònim, va traduir el seu propi nom al llatí, va invertirl’ordre de les dues paraules resultants i va tornar a traduir lesparaules a l’anglès, és a dir, que de Charles Lutwidge va passara Carolus Ludovicus i de Carolus Ludovicus a Lewis Carroll.L’autor va recórrer a aquest pseudònim quan va començar acol·laborar amb contes i paròdies en revistes locals, i el va uti-litzar només per a les seves publicacions literàries, ja que lesprofessionals les continuaria signant amb el seu nom autèntic.

Carroll va conèixer Alice Liddell quan la nena encara nohavia fet quatre anys. Era filla de Henry Georges Liddell, unhome d’aspecte imponent i caràcter distant que va arribar a

un professor d’oxford ix

Lewis Carroll es va sentir sempre molt agraït a Christ Church perquè aquest famóscol·legi universitari li va proporcionar l’estabilitat que necessitava. El 1868 es va instal·laren un apartament situat als edificis que envolten el pati mostrat a la fotografia.

00-Introd_Alícia_CAT_Aula Literatura 05/03/15 09:29 Página ix

Alícia al Paísde les Meravelles

01-Alícia_CAT(1-105)_Maquetación 1 05/03/15 09:42 Página 1

Capítol III

Una cursa electorali una història que porta cua


Tots van seure de seguida, formant una gran rotllana alvoltant del Ratolí. L’Alícia el mirava ansiosament, perquè es-tava convençuda que, si no s’eixugava, ben aviat agafaria unbon refredat.

—Ehem! —va fer el Ratolí, bo i donant-se aires d’impor -tància—. Esteu tots a punt? Aquesta és la cosa més seca i àri-da que conec.2 Calleu tots, si us plau! «Guillem el Conqueri-dor, la causa del qual comptava amb el suport del Sant Pare,no trigà a ser reconegut pels anglesos, que volien cabdills3 ique, darrerament, havien hagut d’acostumar-se a la submis-sió i a la conquesta. Edwin i Morcar, els comtes de Mercia ide Northumbria…».1

—Uf! —va dir el Lloro amb una esgarrifança.—Perdona, has dit alguna cosa? —va demanar el Ratolí

arquejant les celles, tot i que molt educadament.—Jo no! —es va apressar a respondre el Lloro.—És que em semblava que t’havia sentit parlar… —afegí el

Ratolí—. Continuo, doncs: «Edwin i Morcar, els comtes deMercia i de Northumbria, li van fer costat, i fins i tot Stigand, elpatriòtic arquebisbe de Canterbury, trobà això aconsella ble…».

—Trobà què? —va dir l’Ànec.—Trobà això —va respondre el Ratolí força enutjat—.

Suposo que saps què vol dir això?—Quan trobo una cosa, sé prou bé el que això vol dir —va

explicar l’Ànec—; en general això acostuma a ser una grano-

una cursa electoral i una història que porta cua 33

2 D’un conte o un discurs, diem que és àrid o sec quan resulta avorrit. La situacióque ens proposa Carroll es basa, doncs, en un joc de paraules: el Ratolí preténque els seus companys quedin ben secs explicant-los una història seca o poc es-timulant.

3 cabdill : líder militar.

1 El discurs del Ratolí reprodueix un passatge d’un manual d’història que usavenles Liddell. Per això mateix, es creu que, en idear el personatge del Ratolí, éspossible que Carroll s’inspirés en la institutriu de les nenes. El fragment evocaepisodis de la història d’Anglaterra que van succeir al segle xi.

La veritat és que la colla que s’aplegà a la riba era ben estra -folària:1 aus amb les plomes molles, animals amb el pe latgexop enganxat al cos, i tots regalimant aigua, enutjats i fas-tiguejats.

La primera qüestió, no cal dir-ho, era com eixugar-se: vantenir consell al respecte i, passats uns minuts, a l’Alícia lisemblà prou normal trobar-se parlant amb ells amb tota fa-miliaritat, com si els conegués de tota la vida. El cert és queva tenir una discussió força llarga amb el Lloro, que al finalacabà amargat i no feia altra cosa que repetir: «Sóc més vellque tu i n’he de saber més», afirmació que l’Alícia no pensavaacceptar sense saber quants anys tenia, i, com que el Lloro esnegava de totes totes a dir-li l’edat, s’encallaven en un puntmort.

A la fi el Ratolí, que semblava ser persona d’autoritat enaquella colla, els ordenà:

—Feu tots el favor de seure, i escolteu-me! Ja veureu comde seguida faig que quedeu ben secs!

1 estrafolari : extravagant, molt estrany.


D’entrada va marcar un recorregut, que feia una mena decercle («la forma exacta no importa», va dir), i després vadisposar tota la colla al llarg del recorregut, uns aquí i els al-tres allà. No hi va haver el tradicional «Preparats, llestos, ja!»,sinó que tothom començà a córrer quan va voler i s’aturàquan li vingué de gust, de manera que no va ser gens fàcilsaber en quin moment havia acabat la cursa.2 Tot i així, quanfeia cosa de mitja hora que corrien, i ja s’havien eixugat dedalt a baix, tot d’una el Dodo va cridar:

—S’ha acabat la cursa!I tots s’aplegaren al seu voltant, panteixant4 i preguntant-li:—Però qui ha guanyat?El Dodo va ser incapaç de respondre a aquesta pregunta

sense rumiar-hi una llarga estona, i es va estar molt de tempsamb un dit al front (en la posició en què habitualment Sha -kes perare apareix representat en els seus retrats),3 mentre laresta esperava en silenci. A la fi el Dodo va dir:

—Tothom ha guanyat, i tothom tindrà un premi.—Però si tothom ha guanyat, qui lliurarà els premis? —pre -

guntaren tots a cor.—Qui? Ella, naturalment —va dir el Dodo assenyalant l’Alí -

cia amb un dit.


ta o un cuc. Però la pregunta és: què és el que l’arquebisbetro bà?

El Ratolí no va fer cas de la pregunta, i va prosseguir ràpi-dament:

—«… trobà que era aconsellable anar amb Edgar Athelinga l’encontre de Guillem i oferir-li la corona. La conducta deGuillem, d’entrada, va ser moderada. Però la insolència delsnormands…». Et trobes millor, maca? —continuà, i es va gi-rar cap a l’Alícia mentre ho preguntava.

—Estic tan xopa com abans —va respondre l’Alícia ambto melangiós—; no sembla que la teva història m’hagi eixu-gat gens.

—En aquest cas —va dir el Dodo amb solemnitat, incor-porant-se—, sol·licito que ajornem el consell i que adoptemremeis més enèrgics immediatament.

—Parla clar! —va exigir l’Aguiló—. No entenc què volendir la meitat d’aquestes paraules enrevessades, i el que és pit -jor, crec que tu tampoc no ho saps!

I l’Aguiló acotà el cap per dissimular un somriure, mentrealgunes de les altres aus van deixar escapar una rialla que totsvan poder sentir.

—El que anava a dir —va fer el Dodo amb to ofès— ésque el millor que podem fer per eixugar-nos és una cursaelectoral.

—Què és una cursa electoral? —va preguntar l’Alícia, noper què tingués moltes ganes de saber-ho, sinó perquè el Do-do havia fet una pausa com si pensés que algú havia de par-lar, i no semblava que ningú més estigués en disposició de dirres.

—Doncs mira —va respondre el Dodo—, la millor mane -ra d’explicar-ho és fer-la.

I per si algun cop, un dia d’hivern, voleu provar de fer-neuna vosaltres mateixos, us explicaré com la va muntar el Dodo.

34 alícia al país de les meravelles

4 panteixant : respirant de pressa a causa del cansament.

2 Carroll torna a imaginar una situació absurda basada en un joc de paraules.Una cursa electoral és, com se sap, la competició que entaulen diversos partitspolítics per fer-se amb un càrrec determinat (alcalde, conseller, president delgovern...). Òbviament, una cursa electoral no eixuga ningú, com sí que pot pas-sar amb una cursa normal. A l’original anglès, a l’absurda cursa que descriu Carroll se l’anomena Caucus-race, un terme amb què s’al·ludia als Estats Unitsa la reunió en què un partit escollia el seu candidat per a un càrrec polític de-terminat. A Anglaterra, l’expressió caucus race tenia un sentit despectiu, ja ques’aplicava als organismes que pretenien controlar les eleccions. En qualsevolcas, l’absurda cursa que proposa el Dodo evidencia que Carroll tenia una malaopinió dels polítics, als quals sembla acusar de desorganització, inutilitat i faltade preocupació pel que passa al seu voltant.

3 William Shakespeare (1564-1616) és el dramaturg més famós d’Anglaterra.


—Dóna-me’l —va ordenar el Dodo.I tots van tornar a fer rotllana al seu voltant, mentre el

Dodo li lliurava amb tota solemnitat el didal, i deia:—Us preguem que us digneu a acceptar aquest elegant di-

dal.


I tota la colla s’arremolinà tot seguit al voltant de l’Alícia,cridant confusament:

—Premis! Premis!L’Alícia no sabia què fer. Desesperada, va ficar-se la mà a

la butxaca i en va treure una capseta de confits (per sort l’ai -gua salada no hi havia entrat), que va repartir com a premis.En tenia exactament un per a cadascú.

—Però ella també hauria de rebre un premi, oi? —va direl Ratolí.

—Evidentment —va assentir amb gravetat el Dodo—.Què més hi duus, a la butxaca? —afegí, dirigint-se a l’Alícia.

—Només un didal —va respondre l’Alícia, entristida.



—No m’estàs escoltant! —es queixà el Ratolí a l’Alíciaamb severitat—. En què penses?

—Ho sento —respongué l’Alícia humilment—. Haviesar ribat fins a la cinquena corba, oi?


I un cop dites aquestes breus paraules, tots van aplaudir.A l’Alícia li va semblar que tot allò

era molt absurd, però tots te-nien un posat tan seriós queno va gosar riure; i com queno se li acudí res per dir, eslimità a fer una reverència iagafà el didal amb totala solemnitat dequè va ser capaç.

El pas següentera menjar-se elsconfits: això provocà un certdesori i enrenou, perquè les aus més grans es queixaven deno poder apreciar el gust dels seus i les petites s’ennuegaven icalia donar-los cops a l’esquena. Per fi, però, van acabar, i vantornar a seure formant una rotllana i van implorar al Ratolíque els expliqués alguna cosa més.

—M’havies promès d’explicar-me la teva història —va dirl’Alícia—, i les raons per les quals odies tant… els G i els G—afegí molt baixet, un xic preocupada per no tornar a ofen -dre el Ratolí.

—La meva història és trista, llarga i porta cua!5 —va dir elRatolí, girant-se envers l’Alícia i deixant escapar un sospir.

—La cua és molt llarga, això ja ho veig —va dir l’Alícia,observant meravellada la cua del Ratolí—, però per què diusque és trista? —i continuà pensant sobre el tema mentre elRatolí parlava, de manera que la idea que s’acabà fent de lahistòria va ser una cosa així:


5 Figuradament, es diu que una història porta cua quan té conseqüències greus.Tanmateix, de seguida veurem que el Ratolí usa l’expressió en sentit literal. Al’original anglès, el joc de paraules es basa en què els substantius tale (‘història’)i tail (‘cua’) es pronuncien igual.

La Fúria di-gué al ratolí ,

en trobar-lo pelmatí: «Ara ani-

rem tots dos,un ratolí i un

gos, al tribu-nal, i jo etfaré l’acu-sació for-

mal . Noaccepto el

no per res-posta; el ju-

dici s’ha defer molt

abans dela posta».

Respon elratolí a lagossa: «Taljudici, se-

nyor meu,sense advo-

cat d’oficini jurat,

malbara-ta energi-es». «Seré

el jutge i el lle-

t r a t » ,a f e g í

l’astutaF ú r i a .«Jo jut-

jaré totel tort iet con-

d e m -naré a

mort».


—La Dina és la nostra gateta. I a l’hora d’enxampar ra-tolins és de primera, extraordinària! I, ah, ja m’agradaria quela veiessis quan encalça els ocells. En veu un, i a l’instant ja sel’ha cruspit!

Aquestes paraules van causar una impressió considerableen tots els presents. Algunes de les aus van tocar el dos acorre-cuita; una Garsa vella començà a abrigar-se amb moltacura i observà:

—Es fa tard, he de tornar a casa, la fresca de la nit no emva bé per al coll.

I el Canari cridà als seus fills amb veu tremolosa:—Som-hi, nois! Ja hauríeu de ser tots al llit!Amb diversos pretextos, tots se’n van anar, i l’Alícia no tri -

gà gaire a trobar-se tota sola.«Em sap greu haver parlat de la Dina!», es va dir amb

melangia. «Sembla que, aquí baix, no li cau bé a ningú, i aixòque en tot el món no hi ha una altra gata com ella! Ai, esti-mada Dina, em pregunto si ens tornarem a veure…».

I, en aquest punt, la pobra Alícia esclafí a plorar de nou,perquè se sentia molt sola i desanimada. Poc després, tan-mateix, tornà a sentir els copets d’unes petjades llunyanes ialçà la mirada, amb l’esperança que el Ratolí hagués canviatd’opinió i tornés disposat a acabar la seva història.


—Es pot ser il·lús! —exclamà el Ratolí, molt enutjat—. Nitan sols havia arribat al nus de la història!6

—On veus el nus! —va dir l’Alícia, sempre disposada a serútil i observant ansiosament al seu voltant—. Oh, sisplau,deixa’m que t’ajudi a desfer-lo!

—Ni parlar-ne —va dir el Ratolí, que s’aixecà i s’allu -nyà—. M’insultes amb les teves bajanades!

—Ha estat sense voler! —es disculpà la pobra Alícia—.Però em sembla que t’ofens per no-res!

El Ratolí contestà amb un gruny sord.—Sisplau, torna i acaba la història! —li suplicà l’Alícia, i

tots els altres s’hi van afegir:—Au, sisplau, fes-ho!Però el Ratolí es limità a moure el cap amb impaciència i

s’allunyà amb passes un xic més ràpides.—Quina llàstima que no s’hagi quedat! —sospirà el Lloro

tan bon punt el Ratolí es va perdre de vista; i una vella mareCranc aprofità l’avinentesa per dir a la seva filla:

—Ai, noia! Que et serveixi de lliçó per no perdre mai lapaciència!

—Vols callar, mama? —va dir la jove, una mica descara-da—. Tu series capaç d’acabar amb la paciència d’una ostra!4

—Ara m’agradaria tenir aquí la nostra Dina, de debò! —vadir l’Alícia en veu alta, sense dirigir-se a ningú en particu-lar—. Ella el faria tornar de seguida!

—I aquesta Dina qui és, si és que em puc aventurar a feraquesta pregunta?—va dir el Lloro.

L’Alícia replicà de bona gana, perquè li feia il·lusió parlarde la seva gata:


6 El nus és la part central d’una història, la que segueix al plantejament i prece-deix el desenllaç.

4 L’Alícia associa les ostres amb la paciència perquè triguen anys a elaborar lesperles a partir d’una partícula estranya.


Activitats

03-Activ.Alicia_CAT_Maquetación 1 05/03/15 09:46 Página 1

TEXTOS AUXILIARS

1.1 El somni com a evasió

«S’ha dit moltes vegades que Charles Dodgson era abans que res unburgès conservador en una societat tan característicament conven-cional com la victoriana. Acceptava l’estat de les coses, la vida mo-nòtona i estricta que li van imposar. Per això va descarregar la tensióque sentia en el món dels somnis».

Alfredo Deaño, «Pròleg», dins Lewis Carroll, El juego de lalógica, Alianza, Madrid, 1972, p. 18.

1.2 L’hostilitat cap al món adult

«[Lewis Carroll] no podria haver escrit les aventures d’Alícia si ellmateix no hagués experimentat els greuges que la seva protagonistava patir i els temors que va sentir. Els llibres d’Alícia [poden llegir-secom un testimoni de la infantesa de l’autor], dels ensurts que li vandonar els seus pares i professors, tots més grans que ell. La malaeducació i la violència eren corrents a l’època victoriana, però la sevainsistència i freqüència en aquests llibres, encara que captin el genidistintiu de l’època, també ens expliquen que [Carroll] seguramentva acumular força hostilitat mentre es feia gran, a casa seva, a l’es-cola i a Oxford. A casa i a l’escola molt probablement va patir ambles ordres de dalt, irracionals i exagerades, i, com a observador sensi-ble, va comprendre i va lamentar els minuets artificials i sense sentitde la societat. La filosofia de “la lletra amb sang entra” encara domi-nava; els assots i les pallisses a l’escola eren habituals. La intimidacióque va presenciar, els bulliciosos jocs als camps d’esport, sens dubteli van pesar. El ressentiment acumulat busca sortides, i [Carroll vaaprofitar els llibres d’Alícia per allunyar els fantasmes del passat]».

Morton N. Cohen, Lewis Carroll, Anagrama, Barcelona, 1998,p. 181-182.

1 LEWIS CARROLL1 LEWIS CARROLL


no conec cap amor més pur i perfecte), i amable com un cervatell, ia més a més cortesa: cortesa amb tot allò que et surt al pas, tant siés alt com baix, admirable o ridícul, un Rei o una Eruga, cortesa comsi estiguessis davant la mateixa filla d’un Rei, abillada amb un vestitteixit amb fils d’or; i a més confiada, disposada a acceptar els mésabsurds impossibles amb aquella credulitat absoluta que només co-neixen els somiadors; i finalment curiosa: àvidament curiosa i ambaquella passió vehement per la vida que només es dóna en les horesfelices de la infància, quan tot és nou i net, i quan Pecat i Dolor nosón més que noms, paraules buides que no signifiquen res!».

Lewis Carroll, «Alícia a l’escena», 1887.

2.3 Un final feliç

«Posseeix Alícia l’enginy necessari per superar el laberint de la infàn-cia i sortir-ne convertida en una adolescent segura i experimentada?La resposta de [Carroll] és afirmativa. Proporciona a la seva heroïna,i per extensió a tots els nens, els mitjans per enfrontar-se a un en-torn hostil i imprevisible. Al final dels [dos llibres d’Alícia] tenim unacatarsi, una afirmació de la vida a la manera del País de les Merave-lles i de la vida a aquesta banda del mirall. Tot i que poc convencio-nals, els finals són feliços, com acostuma a passar en els contes defades. En tots dos casos, Alícia hauria de trobar un viril i robust sal-vador, un príncep blau, i s’enamorarien i viurien feliços fins a la fidels seus dies. Però això no passa. Ella triomfa, però no mitjançant lafórmula del gran amor. En lloc de felicitat mel·líflua, obté confiança,una forma d’enfrontar-se al món; en lloc d’amor, troba promoció,reconeixement, acceptació».

Morton N. Cohen, Lewis Carroll, Anagrama, Barcelona 1998,p. 182-183.

2.4 Cap a l’edat adulta

«Lewis Carroll valora adequadament el punt de vista del nen. Es bur-la riu del món adult i comprèn els sofriments que la majoria delsnens pateixen mentre estan atrapats en l’etapa de creixement peròencara són petits. Jo em sento constantment identificada amb l’Alíciaquan em moc pel desconcertant món dels adults. Els llibres d’Alícia

ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES 5

2.1 La tradició del “nonsense”

2 ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES2 ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES

4 TEXTOS AUXILIARS

Hi havia un vellet de Constantíque tenia un embullat perruquí;de manera que només la seva napiarrassai la punta de la sabatassatreien el cap quan caminava per Constantí.

Hi havia un ancià de Samarcandaque tenia al crani una garlandade llagostes amb salsetai ratolins amb vinagreta;aquell vell estrany de Samarcanda!

Hi havia un vell que tenia el puntetd’encebar-se amb conillet;quan se n’hagué empassat cent,la cara adoptà l’aspecte del sol rogent,i llavors abandonà el vell el seu puntet.

Hi havia un vell de Santpedorque es tallava les ungles amb un enformador,fins que va tenir els dits escapçatsi va dir amb calma: aquests són els resultatsde tallar-se les ungles amb un enformador.

Edward Lear, Disparatario, Tusquets, Barcelona, 1984, p. 29,31 i 93. [Traducció de Ramon Madaula.]

2.2 El personatge d’Alícia

«Com eres tu, Alícia somiada, als ulls del teu pare adoptiu? Com etdescriuria ell? D’entrada, afectuosa, afectuosa i amable: afectuosacom un gos (perdona’m per fer una comparació tan prosaica, però


3.2 Un poema parodiat

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra,i com m’agradaria d’allunyar-me’n,nord enllà,on diuen que la gent és netai noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç!Aleshores, a la congregació, els germans diriendesaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,així l’home que se’n va del seu indret”,mentre jo, ja ben lluny, em riuriade la llei i de l’antiga saviesad’aquest meu àrid poble.Però no he de seguir mai el meu somnii em quedaré aquí !ns a la mort.Car sóc també molt covard i salvatgei estimo, a més, amb undesesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu, El caminant i el mur (1954)

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA

Oh, que avingut estic amb la mevapetita, esclava, poc sortosa terra,i com em recaria d’allunyar-me’n,sud avall,on sembla que la gent és brutai pobra, accidiosa, inculta,resignada, insolvent!Aleshores, a la taverna nova, els companys dirienfotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,així el lluç que pica un ham sense esquer”,mentre jo, encara prop, pensaria

LA LITERATURA COM A JOC 7

ajuden el nen a anar definint la seva pròpia consciència, garantint-lique ell no és l’únic a sentir el que sent. És possible que fins i totaconsegueixin que els adults siguin més conscients dels nens i de lesseves necessitats. Realment a mi em van ajudar a fer-me gran».

Comentari dels llibres d’Alícia fet per una adolescent, i reco-llit per Morton N. Cohen, Lewis Carroll, Anagrama, Barcelo-na, 1998, p. 188-189.

3.1 Un cal·ligrama

3 LA LITERATURA COM A JOC3 LA LITERATURA COM A JOC

6 TEXTOS AUXILIARS

Joan Salvat-Papasseit, «XIII – El cal·ligrama, i 2», El poemade la rosa als llavis, dins íd., Poesies, Ariel, Barcelona 1978,p. 181. [Edició a cura de Joaquim Molas.]

si no li duia cap cançó—

corsari ve i li pren l’amorRE

SAU

NA

NO

IAEN

MO

NBA

TEL

L:

SOTA

LES

VEL

ES

LA

CA

PTIN

DR

É

MARSEILLE PORT D’AMOUR

NOTREDAME

DE LA GARDE PRIEZ POURNOUS

«oh viens tout près de moipuis pose avec émoites lèvres sur ma bouche—dans un baiser faroucheje serai toute à toi!

Com sé que es besala besaré

marineretqui no vigila —corsari ve i li pren l’aimia—


en les velles fretures i con!ancesd’aquest meu tossut poble.I, ja tot sospesat, reculariaper restar aquí !ns a la mort.Car, fet i fet, tampoc no sóc tan asei estimo a més amb unirrevocable amoraquesta meva –i nostra–bastant neta, envejada, bonica pàtria.

Pere Quart, Circumstàncies (1968)

3.3 Una invitació a la paròdia

LA VACA CEGA(Fragment)

Topant de cap en una i altra soca,avançant d’esma pel camí de l’aigua,se’n ve la vaca tota sola. És cega.D’un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l’altrese li ha posat un tel: la vaca és cega.

Joan Maragall, Poesies (1895)

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR(Fragment)

És quan plou que ballo sol,vestit d’algues, or i escata;hi ha un pany de mar al revolti un tros de cel escarlata;un ocell fa un giravolti treu branques una mata,el casalot del pirataés un ample gira-sol.És quan plou que ballo sol,vestit d’algues, or i escata.

J. V. Foix, On he deixat les claus… (1953)

8 TEXTOS AUXILIARS

3.4 La cançó del vampir

Aquesta és la melodia d’una cançó anglesa molt popular, basada enel poema de John Taylor titulat «The Star». El text d’aquesta partituraés el de la paròdia que Carroll en fa a Alícia al País de les Meravelles.



Morton N. Cohen i Roger Lancelyn Green, The Letters of Le-wis Carroll, 2 vol., MacMillan, Londres, 1979, p. 96.


3.5 Una carta-jeroglífic

A les cartes que escrivia a algunes de les seves joves amigues, LewisCarroll no abandonava el to juganer amb què s’hi relacionava. Eltext que reproduïm és una carta-jeroglífic dirigida a Georgina Wat-son; els dibuixos representen paraules que de vegades tan sols sónhomòfons de les que Carroll desitja que s’interpretin.

10 TEXTOS AUXILIARS


f Ja a la riba, quin curiós mètode se li acut al Ratolí per «eixugar»els altres animals? (p. 33) Per què és absurda la cursa que propo-sa el Dodo? (p. 35) I el repartiment de premis que celebren totseguit? (p. 35-37)

L’Alícia torna a veure el Conill Blanc, que encara sembla més pre-ocupat que abans.

g Per què entra la nena a la casa del Conill? (p. 44-45) Un cop allà,què li passa quan beu de l’ampolla? (p. 47) Com es defensa l’Alí-cia de l’amenaça que representa la sargantana Bill? (p. 53) I coms’escapa !nalment de la casa? (p. 54)

Quan inspecciona un bolet, l’Alícia troba un curiós Erugot que parla ies comporta com un ésser humà.

h Per què l’Alícia és incapaç de respondre la primera pregunta queli fa l’Erugot? (p. 60) En general, quins sentiments provoca en lanena la peculiar manera d’expressar-se de l’insecte? (p. 60-61)Amb tot, quin útil consell rep d’aquest personatge? (p. 66)

i Poc després, per què l’Alícia és atacada per un colom? (p. 67-68)

Els capítols I-V formen un bloc, la unitat del qual neix dels dos objec-tius que l’Alícia persegueix en aquest tram de la història.

j De quins objectius es tracta? (p. 55) Quin d’aquests objectius haaconseguit al !nal del capítol V? (p. 71)

1.2 Dues trobades delirants (capítols VI-VII)

A partir del capítol VI, l’Alícia entra en contacte amb els habitantshumans del País de les Meravelles i s’accentua l’atmosfera absurdadel llibre. En concret, al capítol VI coneix la Duquessa, que viu ambun gat, una cuinera i un nadó.

a Què té de singular el Gat? (p. 80) Quin estrany comportamentadopta la Cuinera? (p. 80-81) I la Duquessa, com tracta el nadó iquè proposa la cançó de bressol que li canta? (p. 80-82)

b Amb quin problema topa l’Alícia quan intenta sostenir el nadóentre els seus braços? (p. 82-83) Quina transformació sorprenentsofreix el nadó? (p. 84)

GUIA DE LECTURA 13

ANÀLISI LITERÀRIA

1.1 Cap al jardí (capítols I-V)

Alícia al País de les Meravelles comença amb un poema en què Le-wis Carroll descriu les circumstàncies en què va concebre el llibre.L’autor passejava amb barca amb tres nenes, les germanes Liddell, ielles li van demanar que els expliqués un conte.

a Quina de les tres nenes va determinar el to de la història? Comdesitjava aquesta nena que fos el conte?

La història comença una tarda de calor. La petita Alícia està assegu-da amb la seva germana a la riba d’un riu quan veu aparèixer un Co-nill Blanc i decideix seguir-lo.

b Quin és l’estat d’ànim inicial de l’Alícia? (p. 8) Què té d’especialel Conill? Quin sentiment impulsa l’Alícia quan decideix seguirl’animal?

c Un cop sota terra, on vol arribar l’Alícia? (p. 13-14) Què li passaquan beu del "ascó? (p. 15) Per què menja més tard el pastisset iquè li succeeix llavors? (p. 17-21)

Com que l’Alícia no se’n surt, comença a plorar d’impotència. Noentén què li està passant, i es pregunta si no haurà perdut la sevaidentitat.

d Quines proves fa per assegurar-se que segueix essent la mateixade sempre? (p. 22) Per què es queda l’Alícia tan insatisfeta des-prés de recitar el poema? (p. 23) I per què s’atabala tant quan espensa que és possible que s’hagi convertit en Mabel? (p. 23)

Després d’experimentar un canvi físic brusc, l’Alícia s’enfonsa en unaespècie de mar d’aigua salada, on coincideix amb diversos animals.

e D’on prové l’aigua? (p. 24) Quines relliscades comet l’Alícia ambel Ratolí? (p. 27-28)

1 GUIA DE LECTURA1 GUIA DE LECTURA


alícia al país · 2015-03-05 · infantil i el recrea en els seus llibres de ﬁcció; el segon,...

Documents