Algunes precisions sobre 'estratigrafía de la Cova de l'Arbreda

(SERINYÁ-GIRONA)

per

GBbHel ALCALDE Museu ti'Olot C.S.IwC I, Jaime Almera

Jordi ESTEVEZ Beca ri />, D. C.S.I.C. I. Jaime A/mera

Assumpció Vi LA

La Cova de l 'Arbreda es t roba en !a regió or ienta l húmida de Catalunya, a la comarca de Banyoles ¡ p rop del poblé de Serinyá (Soler , 1976) . Situada exactament en el l ími t occidental del Pía d'Espolla, cap a l'Oest ¡ el Nord el pai-satge és mes ondulat amb petites elevacions que van augmentant d'al^ada en anar pu jant cap a la Garrotxa.

Ac tua lment el paisatge deis vol tants de la cova és cobert per un bosc mix t d'alzines i rou-res amb pins, comple ts t pels cu l t ius . Just per sota la zona del Reciau hi cor re el Serinyadell, que va a abocar al cap d 'uns 1,5 k m . al r iu Ser, al costat del qual es f o rma una zona mo l t hú­mida i ombr ívo la . A uns 3 kms. s'hi t roba el Ilac de Banyoles.

En I 'estratigrafía de l 'Arbreda s'hi havien d is t ing i t cinc períodes cu l turá is , Neolí t ic, Solu-t r i a , Perigordiá Super ior , Aur inyacia evolucionat ¡ Muster iá (Soler 1979) . En el reomp l imen t , bas-tant homogeni al llarg de tot el Paleolít ic Supe­r io r , s'hi observa sois un canvi remarcable a cop d 'u l l , que, s i tuat sobre els nivells so lut r ians, s'ha-via atribuTt al pas vers el post-glaciar. En aquests nivells, sí bé «abunden els ossos animáis, la in ­dust r ia és pobra i poc s igni f ica: iva» (Soler, 1976, p. 148 ) , per la qual cosa la seva a t r ibuc ió c ro­nológica i cu l tura l ha estat vaga. Aquest canvl será el que in tentarem anal i tzdr bioestrat igrá-f icament .

ELS MICROMAMIFERS

En l'excavació actual , uns quants quadres (de 1 m^), excavats en talles ar t i f ic iá is de 5 cm. de potencia, s'han destinat per a concentrar-h i les análisis sedimentológiques, pal-linológiques, i deis m ic romamí fe rs . Es d 'un d'aquests quadres ( F 5 ) i d'unes fondár ies d 'entre 170 i 265 c m . d 'on provenen els mic romamí fe rs anal i tzats, s i tuant-se el canvi en el sediment pels volts deis 215 cm.

Cap datació absoluta no s'ha reali tzat en els nivells que estudiem aquí. Tot esperant la pos-s ib i l i ta t d'efectuar-ne en properes campanyes, alguna dada ens pot apropar a la seva cronolo­gía. En el quadre que anal í tzem, els darrers es-clats de retoc pía «solut r iá» s'han t robat a unes fondáries de 245,5 cm. , 247 cm. i 248 cm. , i una punta amb retoc pía í amb osea, considera­da t rad ic iona lment característ ica del Solutr iá Final , a 254 cm. Per sobre els nivells solutr ians cont inúen retrobant-se testímonis de la presen­cia humana en el jac íment , abans d 'a r r i ba r a nivells superiors amh restes ceramiques.

189

La reparticJó de les especies de mic romamí fe rs ( N I M ) per talles és:

35 36 37 38 39 40 4T 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53

E. europaeus

S. araneus

N. fodiens

Crcc idura sp.

T. europaea

Qui rop tera

E. quercinus

G. glis

M. arvalis-agres

M, brecciensis

A. terrestr is

i

tls

P. duodecimcostatus

A. sylvBticus

M. musculus

1

1

1

1 3 1

2 1 9

1 1 2

1

3

ó

1

1

1

1

1

14

1

9

1

1

ó

7

1

8

8

2

1

1

ó

]

4

1

1

1

14

7

3

1

10

1

2

2

14 11

2 2

1 1

19 11 2ó

1 1

1

1

14

2

2

22

1

1

13

Al llarg de tota l 'estrat igraf ia remarquem una relativa homogeneítat en la representado, a l'ex-cepció de l 'augment progressiu del Pilymys duo­decimcostatus en de t r iment del Microtus arvalis-agrestis, canvi que es dona a pa r t i r deis — 2 3 5 cm. i amb el que podem separar aquesta par t del reompl iment en dues fases. Aquesta subst i -tuc ió s'explicaria per un lleuger augment de la temperatura i la humi ta t .

El paisatge vegetal que ens reflecteixen els mic romamí fe rs estarla domina t amb mol t pels espais oberts en les dues fases (Microtus arvalis-agrestis, Pitymys duodecimcostatus, Crocidura sp. ) , essent mol t reduTdes les zones boscoses (Eliomys quercinus, GMs glis, Apodemus sylva-ticus). Algunes especies de vores d'aigua {Arví­cola terrestris, Neomys fodiens) estarien rela-cionades amb algún curs proper (Ser, Sermya-dell).

Encara que entre les especies representadas n'hi ha alguna de restr ingida actualment a l 'ám-bi t p i r inenc (Arvícola terrestris, Microtus erva-lis, Neomys fodiens), que afegit a la preponde­rancia d'espais oberts ens fa donar a l'associa-ció de mic romamí fe rs un carácter mes f red que Tactual de la zona de Serinyá, en cap moment no ii¡ retroben cap element ext remadament f r ed . (A lca lde, 1980) .

LA FAUNA GRAN

Un de nosaltres (Estévez, 1979) estudia la fauna del Sector Alfa de la Cova de l 'Arbreda, l 'estrat igraf ia del qual in terpreta c o m ;

A — 2-2,40 m. - Epipaleolí t ic B — 2,40 - 3,20 m. - Solutr ia C — 3,20 - 3,40 m. - Transic ió D — 3,40 - 4,40 m. - Gravetiá E — 4,40 - 5,60 m. - Aur inyaciá Fig. 1. - Arbreda: M:crotus arvaüs-agrestis.

190

La repart ic íó de les especies (NR) per nivells és:

Equus caballus Cervus elaphus Bos/Bison Capra pyrenaica Vulpes vulpes Oryctclagus cunículus Lepus capensis Ovibos moschatus Rangifer tarandus Rupicapra rupicapra Elephas sp. Lynx pardina Lynx spelaea F. panthera pardus Equus hydruntínus Sus scropha

A

18 5 3 1 4

208 1

— — — — — — — — —

B

211 67 12

1 4

742 —

2

( 1 ) 4 1 2 2

— — —

C

36 13 4

— 3

180 1 1

— — —

1 1

— — —

D

148 76 12 2 4

390 — — — ' 6

1 — —

2 4 2

E

220 114

15 5 4

571 4

__ — 11 —

1 1 2 2 2

Fig. 2. - Arbreda: Pitymys duodecimcostatus.

En aquesta repart ic íó el mes s igni f icat iu és l 'augment relat iu de les restes de cavall respecte a les de cérvol .

L3 fauna de grans mamífers no ens d iu res de f in i t i u respecte al c l ima , re lat ivament tempe-rat du ran t tota la seqüéncia, malgrat que en al-guns moments pogués haver-hi períodes cur ts de f red en els quals arr ibessin animáis de tundra (Ovibos moschatus) f ins a la la t i tud de la cova.

Les associacions paradoxals, notades també a Franga, fan pensar en un paisatge tan var iat com Tactual. Sembla que hi p rodominar ien , se-gons els b iótops ideáis de la fauna gran repre­sentada, els espais oberts amb vegetació mi t ja -na de matolls o gramínees i amb taques de bosc, ádbuc de fulla caduca, al llarg deis r ius o zones mes humides.

Entre els Nivells A i B no s'observa cap al-t re canvi que els lógicament derivats del dife-rent nombre de restes de cada nivell. Cont inua predominant el cavall sobre el cérvol , i el conil l és l 'animal mes f reqüent en els dos nivells.

No s'observen diferencies marcades al l larg de l 'estrat igraf ia del Sector Al fa en la represen­t a d o (NR) de les especies de gran fauna. No hi queden ref lect i ts els presumptes canvis c l imá-tics de la f i del Pleistocén.

L'ANALISI POL.LINICA

En l'análisi poNínica realitzada per Loubl ier ( 1 9 7 8 ) amb mostres preses en el Sector A l fa , s'observa en tota l 'estrat igraf ia una gran predo­minancia d'espécies no arbór ies, amb Gramínees i Compostos p r lnc ipa lment , essent esporádica la presencia d'espécies arbór ies. El pas del N i ­vell A al B, sois queda regist ra! per una pu ja tan sois del 5 al 1 0 % de taxons arbor is .

191

CONCLUSIONS

El Solutr iá de l 'Arbreda se s i tuaría, dones, en un moment sec i mes f red que Tactual, mo l í p robab lement corresponent a un estadial .

En jaciments clássics com per exemple el Parpalló o Laugerie-Haute ( 3 1 H ) , el moment d'expansió del retoc pia se sitúa entre el 21.550 i el 19.885 BP {Dav idson 1980) en el p r i m e r i és datat del 20.890 ± 300 BP en el segon.

A Laugerie-Haute, Laville i Delpech sitúen j ' in terestadia l W ü r m l l l - IV ent re el 20.000 ± 240 i el 19.600 ± 140 BP. A Catalunya pero, en el ¡aciment del Roe de la Melca ( la G a r r o t x a ) , da­tat del 20.900 ± 400 BP (Soler 1979-80) , j un t a una industr ia relacionable segons Soler (1979-80) amb el Gravetíá Final , hi t robem una fauna interestadial denominada ámpl iament peí cér-vol i especies forestáis (Estévez, 1979) . A ixó ens fa creure que aquest interestadial s 'hauria re-gistrat aquí una mica abans que a Franga (1 ) ( V i l a , 1981 ).

Si el Solutr iá de l 'Arbreda fou contemporan i deis jac iments clássics, hom esperarla i robar -h i una fauna interestadia l . Aquest t ipus de fauna el t robem en canvi al Roe de la Melca, per la qual cosa pot creure's que els nivells Solutr ians de l 'Arbreda serien situables en els inicis del W ü r m IV.

Es a TAIIerod quan segons Chal ine ( 1 9 7 9 ) es dona a Franga el gran canvi en les faunes de rosegadors, reduínt-se el nombre d'espécies d'es-tepa en benef ic i de les de bosc. En els treballs de Jalut ( 1 9 6 9 ) , veiem que és al Pre-boreal quan, en general , es dona a Franga la subst i tuc ió en els gráfics poNínics de la dominancia del po l -len no a rbor i per la presencia quasi única de poNen a rbo r i , canvi in ic ia l ¡a des de l 'Al lerod.

L'especial i tzació en la cacera del cérvol en el Magdaleniá Final de la Bora Gran , ens indica una extensió impor tan t del bosc pels volts de l ' l 1.470 ± 500 BP a la zona de Serinyá (Estévez, 1979) . Els m ic romamí fe rs i la fauna gran del Cingle Vermell (V i lanova de Sau, Osona) , jac iment da­tat del 9.760 ± 160 BP, ens evidencien també una predominancia d'espécies própies d'una co­ber tura a rbór ia en moments postglaciars (Esté-vez, Carbonell i a l t res ) .

Aqüestes dades ens por ten a creure que el canvi remarcat en el sediment de l 'Arbreda, des-prés del que cont inua la predominancia absolu­ta d'espécies de zones obertes, no indica l'ar-r ibada del postglaciar i que tota la seqüéncia que anal i tzem correspon a f ináis del W ü r m . El lleu-ger augment de la temperatura i la humi ta t , que ens indica les faunes de mic romamí fe rs , corres-pondr ia a una oscil-lació Tardiglaciar temperada anter ior a l 'Al lerod i poster ior al moment d 'ocu-pació so lu t r iana, o sigui el Pre-Bolling. L 'a t r ibu-ció concreta a una d'aquestes oscil-lacions será sois possible en el cas de poder-hi real i tzar da-tacions absolutes. Aquesta oscil-lació hauria t in -gut una mo l t lleugera Intensi tat , fet que afegít a l 'extrema raresa d'espécies fredes, ens eviden­cia que a la zona de Serinyá es deixaren sent i r poc aquests canvis c l imát ics que ret robem mes al Nord d 'Europa.

Aquesta hipótesi és d 'un gran interés per a l 'análisi de la seqüéncia cu l tu ra l del jac iment . Sigui el Bolling o el Pre Bolling el que ten im re-presentat en el sediment, ens evidencia una ocu­p a d o de la cova en moments poster iors ais so­lu t r ians pero anter iors a la Bora Gran. La zona del Reciau dones, no s'abandoná després de l'o-cupació solut r iana sino poster io rment , abans pe­ro de l 'Al lerod, no to rnan t a ut l l i tzar-se f ins al Neolític.

(1 ) Els nivells anteriors a i'extensió del retoc pía a Catalunya son tan diferents des del punt de vis­ta tipológic com Roe de la Melca (Soler, 1979-80) i Reciau Viver (C i D) (Estévez, 1975). Els modus dominants i els grups morfotécnics prin­cipáis s'articulen així:

al Roe de la Melca S :> A i > B > G

al Reciau Viver A > 3 •: A > G > B

AI Parpalló abans del Solutriá tenim (Pulióla 1979):

S > A G > A > B

A Laugerie-Haute (21.735 BP) (Laplace 1970) :

B > i > G

192

BIBLIOGRAFÍA

ALCALDE G. ( 1 9 8 0 ) . Interés de l'estudi deis microma-

mífers per a la Prehistoria. Tesi de L l icenc ia tura.

Universi tat Au tónoma de Barcelona.

JALUT G. ( 1 9 6 9 ) . La végétat ion dans les Vorges, le Jura, les Alpes septentr ionales e les Pyrénées pen-dant le Tardíglaciare et le Pos t-g I acia i re. Etudes Frangaises sur le Quaternaire. VMI Congrés ínter-nationaux de l'INQUA. París.

CHALINE J. ( 1 9 7 9 ) . Les modi f ica t ions de paysages et c l imats de la f i n des Temps glacialres en France (domaine boreal ) révélées par les migrat ions de rongeurs. La fin des Temps glacialres. Col loques Internat ionaux C.N.R.S. núm. 2 7 1 , pp. 97-104.

DAVIDSON I. ( 1 9 8 0 ) . Late Paleolithic economy in Eas-

tern Spain. Tesi de Doc to ra l . Univers i tat de Cam­

br idge.

ESTEVEZ J. ( 1 9 7 5 ) . Análisis de los niveles inferiores de la cueva del Reciau Viver (Serinyá) . Tesi de Ll i ­

cenciatura. Universi tat de Barcelona,

ESTEVEZ J. ( 1 9 7 9 ) . La Fauna del Pleistoceno Catalán.

Tesi de Doctora l . Universi tat de Barcelona.

ESTEVEZ J-, CARBONELL E. i al t res (en p r e m s a ) . El

Cingle Vermel l del Castell i Sota Palou, Excavacio­

nes Arqueológicas en España. M in is te r io de Cu l tu ­

ra.

LAPLACE G. ( 1 9 7 0 ) . Les niveaux aurignaciens et l'hy-pothése du synthetotype. L'Homme de Cromagnon,

pp. 141-163.

LOUBLIER Y. ( 1 9 7 8 ) . Application de l'analyse polli-nique á l'étude du Paleoenvironrement du remplis-sage würmien de la grotte de l'Arbreda (Espagne).

Thése d'Ecologie. USTL. Montpel l ier .

SOLER N. ( 1 9 7 6 ) . L 'Arbreda. El Paleolític a les Co­

marques Gironines, pp. 148-152. G i rona.

SOLER N. ( 1 9 7 9 ) . La seqüéncia estrat igráf ica de l'Ar­

breda {Ser inyá , G i r o n a ) . Actas de la IV Reunión

del Grupo de Trabajo del Cuaternario, pp . 223-232.

Banyoles.

SOLER N. ( 1 9 7 9 - 8 0 ) , El j a c i m e n ' Prehistór ic del Roe de la Melca i la seva cronología. Sant An io l de Fi-nestres ( G i r o n a ) . A.I.E.G. vo l . X X V - 1 , pp. 43-58. G i rona,

FULLOLA J . M . ( 1 9 7 9 ) . Las industr ias líticas del Pa­leolí t ico Super ior. Serie Trabajos varios S.LP-,

n ú m . 60. Valencia.

VILA A. ( 1981 ). Les activitats productivos en el Paleo­lític i e! seu desenvolupament. Tesi de Doctorat . Universi tat de Barcelona.

193