E n t r e v i s t a 11

Ricard Alcojor Bernardo (Minas deSanta Quiteria, Toledo, 1961) fa tren-ta anys que es dedica a les abelles. Té150 ruscos i produeix mel de la marcaMel d’Antany. Es va formar com aespecialista en explotacions ramade-res a la Torre Marimon de Caldes,d’on és responsable de granges. Desdel grup Llavors Orientals és un delsimpulsors de les fires Lliga’t a la Terrai la Fira del Tomàquet. Viu a SantaEulàlia amb la seva família.

D’on et ve, l’interès per les abelles?

L’avi matern era apicultor, però no sé si em ve d’ell,perquè quasi no me’n recordo. La meva mare m’ex-plica que es quedava hores observant les abelles,allà assegut, mirant com entraven i sortien, per fer-se la seva idea de com funcionaven.

Tu també ho fas?

Sí, perquè sempre t’ensenyen. És fascinant. Ambles abelles sempre aprens alguna cosa nova.

Ah sí?

Sí. Un dia surt un eixam enorme com una barbatota negra i veus que es parteix en dos, perquè l’ei-xam tenia dues reines, i sense barallar-se cadascu-na se’n va amb les seves obreres. La gent quan veuun eixam té por que les abelles piquin, i és quanmenys poden picar: estan juntes, engelosides ambla seva reina i en un lloc de pas cap a casa seva.

Quina mena d’insecte és l’abella?

L’abella és l’insecte pol·linitzador per excel·lència.Fa aquesta feina des de fa cent milions d’anys, ensimbiosi amb la flor: “Tu em dónes nèctar i jo etpol·linitzo”. Elles han vingut en aquest món apol·linitzar les flors, no a fer mel! Les abelles fan el75% de la pol·linització silvestre del planeta!

Ja cal que no quedem sense!

Seria una hecatombe. Amb quatre anys sense abe-lles s’ha acabat la humanitat! A Europa, de les abe-lles en depenen dues-centes mil espècies entre ani-mals i plantes.

No ho hauria dit mai.

Per sort són nombroses. Sempre hi havia hagutabelles salvatges, però ara no hi són per malaltiesnoves que portem els homes. Per exemple la var-roasi, que va arribar de l’Àsia fa 25 anys. Abansmatava les abelles, però ara se n’estan començanta defensar.

Si que són espavilades.

Evolucionen! Però ara ha vingut una vespa d’Àsiaque se les menja... És que les abelles són un bioin-dicador, com les papallones, i tenen molts proble-mes perquè l’entorn està molt degradat. Fa dosanys ja hi va haver als Estats Units una síndromeque les feia desaparèixer.

Per què?

No se sap. Jo crec que és multifactorial. Per exem-ple, les abelles es guien per ones, i n’estem vol-tats… Hi ha moltes coses que trenquen l’equilibri,com els abellerols, que n’hi ha molts i si se’t men-gen la reina que s’està fecundant… et quedessense rusc!

Malament.

Des de fa un any estic intentant fer el mateix que

Entrevista a Ricard Alcojor, apicultor

“Ens hem de tornar a comprometreamb el que tenim a la vora”

Ricard Alcojor a casa seva, amb caixes d’abelles al fons al’esquerra.

256.qxd 31/3/11 10:32 Página 11

E n t r e v i s t a 12

amb les llavors però amb les abelles: recuperar lesmés antigues. Nosaltres els donem els hexàgons deles cel·les de la bresca ja fets perquè els estirin.Doncs la mida d’aquest hexàgon fa cent anys unbelga va determinar que seria més gran que lamida que feien naturalment les abelles, perquè aixíproduirien més.

I?

Ara ens hem adonat que aquestes abelles són mésfebles a l’averroasi. Les abelles de la mida petitasón més fortes. Neixen amb 20 dies, mentre que lesabelles de la mida gran neixen amb 21 dies, i ambun sol dia de diferència aquest paràsit les afectamés.

Quin és el cicle de la mel?

La producció és de primavera i estiu. A l’hivern lesabelles hivernen. Per sortir a fora necessiten com amínim 12 graus. Ara al febrer la reina pon ous: téuna feinada de por! La meva feina és vigilar que hihagi espai per la posta. Es distribueix en pisos: abaix, la cria, i a dalt, la mel, que la fan les obreres.

De què viu la reina?

De gelea real. Des del primer dia, que és un ou, finsque es mor no menja res més. Per això qui menjagelea real també envelleix més. Té molts antioxi-dants.

Les reines “envelleixen”?

Sí, poden viure cinc anys! Una obrera no: viu sei-xanta dies, perquè només menja gelea real els tresprimers dies de vida, que és una larva, i després japassa a viure de nèctar i pol·len.

Què fa que una abella sigui reina?

Les mateixes obreres ho determinen. Quan es moruna reina en generen una altra. De qualsevol oud’abella femella fecundat o d’una larva de menysde 24 hores elles sempre poden transformar-lo enuna reina. Imagina’t que jo sense voler aixafo lareina. Doncs en fan 25 o 30 per assegurar-se’n…

Increïble.

Les mateixes obreres creen la seva mare! La prime-ra reina que neix mata les altres, perquè la naturasap que només n’hi ha d’haver una per rusc. Si nei-xen dues reines alhora, es barallen i una mor. Laque queda s’ha de fecundar en els propers quinzedies. Fa uns vols de fecundació i els mascles lafecunden i ella ja queda proveïda d’esperma pertota la vida.

Per tota la vida?

Sí, amb un cop de ser fecundada en té prou: guar-da el semen dins del seu cos, en una mena de dipò-sit. Pon uns 1.500 ous al dia. Si l’ou és fecundat pelsemen serà femella i si no, mascle.

De què depèn que l’ou es fecundi?

Li determinen les obreres. Li fan cel·les petites per-què faci femelles i de grans perquè faci mascles. Osigui que és una qüestió de la mida de la cel·la, i ladecideixen les obreres

Deies que la reina fa 1.500 ous al dia?

Depèn. Si a fora hi ha moltes flors, la reina no parade pondre ous. Si a fora no hi ha nèctar, afluixa. Lesobreres marquen el ritme de la caixa. Un any desequera no hi haurà mel. Quan arriba el juny deixad’haver-hi flors i aigua, doncs aturen la posta. Ambles primeres pluges d’agost, tornen a arrencar.

D’abelles mascles n’hi ha pocs.

Molt pocs. És curiós perquè cada femella i cadareina tenen la seva olor, i entre eixams no es barre-gen. Els mascles, en canvi, tenen via lliure! Comque només els volen per si hi ha un accident…

Parla’ns de la mel.

Perquè s’entengui primer parlaré del sucre blanc,que és a tot arreu i no ens aporta res a part de calo-ries. El sucre blanc és sacarosa. Per transformar-la elcos ha de fer fructosa o glucosa. Ho fa l’estómacgastant vitamina B i calç. És una bestiesa, perquèper obtenir una caloria has d’invertir-hi molt.

Mentre que amb la mel…

El nèctar és sacarosa, com el sucre blanc, i l’abellaamb la seva saliva transforma la sacarosa en fruc-tosa i glucosa i altres sucres. Ella ja t’ho dóna fet, la

256.qxd 31/3/11 10:32 Página 12

E n t r e v i s t a 13

mel va de dret al fetge, no cal que treballi l’estó-mac. I a part és un producte que si no s’escalfa mésde 45 graus té propietats terapèutiques. Es tractade menjar-ne!

Les abelles no solen caure simpàtiques.

La gent es pensa que les abelles són agressives peròno. A més, el verí de les abelles és un preventiu del’artrosi. El verí és un medicament. Hi ha gent queté dolor que m’ha demanat abelles vives per picar-se ell mateix o el metge. Com una acupuntura peròamb verí. Tot el que produeix l’abella que és moltbeneficiós!

Caram.

De fet les abelles estan protegides. Si algú té unrusc a casa seva hauria d’avisar l’associació d’api-cultors perquè li vagin a treure. De vespes no, eh?A mi de Sant Josep a Sant Jordi, que és l’època delseixams, em truquen molt.

Sí que feu coses, els apicultors.

D’entrada fem un bon aliment per a la gent, medi-cinal i agradable al gust, i a més pol·linitzem elterritori! Com que ja no hi ha eixams salvatges, lapol·linització està en mans dels apicultors. ACatalunya hi ha dèficits de pol·linització. No arri-bem a tot arreu!

Fa la impressió que vius d’acord amb el quepenses.

Procuro ser coherent amb les meves contradic-cions! Em sembla bàsic. Massa sovint claudiquemdel que pensem! Per mi la satisfacció màxima ésque una bona idea es pugui compartir, millorar-laentre tots i portar-la a la pràctica.

Una d’aquestes bones idees és el Lliga’t a la Terra,una fira que es va fer a Santa Eulàlia el juny passat.

La idea de fons és que ens tornem a comprometreamb les coses que tenim a la vora, perquè són lesque podem cuidar i de les quals som responsables.També és dir: “Recorda’t que naixem i vivim gràciesa uns aliments”. No ens menjarem pas les teles i elsmòbils! La fira va ser posar als ulls de la gent pro-ductes locals que no coneixem: patates, bledes,tomàquets…

Va ser èxit.

Perquè el món està canviant. La gent està cansadad’un discurs de “progrés” que no ens ha dutenlloc. En aquesta fira i la del Tomàquet intentemrecuperar varietats antigues perquè tenen gust,olor… entre un tomàquet d’aquests i els quenomés tenen la forma del tomàquet, no hi ha puntde comparació. I no és que haguem de tornar enre-re, és que si volem tenir futur, és aquest!

Disfrutar menjant i cultivant!

La Fira Tomàquet va ser dir “comprome’t i partici-pa” i aquest 2011 hem lligat les dues fires: farem elLliga’t a la Terra el 9 d’abril perquè hi pugui haverel planter de les tomaqueres i així la gent les puguiposar a la terra i per la Fira del Tomàquet puguemcomparar els tomàquets que tinguem a l’hort. Hemlligat planteristes, productors, verdulaires… El ciclees tanca si la gent conrea.

Els ho poseu fàcil...

L’esforç més gran l’ha fet el Pep Salsetes, l’ànimade la Fira del Tomàquet. I per sort a Santa Eulàliahi ha sensibilitat per l’agricultura ecològica i la sos-tenibilitat, i de fet s’està convertint en un poblereferent en aquest sentit.

El perill és que només sigui una moda.

Nosaltres el que diem és: es pot fer de pagès, hi hauna sortida per gent jove, hi ha qui està disposat acomprar productes locals. I que s’entengui quequan compres no només hi ha una transaccióeconòmica, sinó valors afegits. També és tornar a lavenda directa, que és tornar enrere però en el bonsentit: lluny de l’economia especulativa.

És economia productiva!

Real! I és que, com diu la meva mare, estem can-sats d’estar “rodejats de coses mortes” i necessi-tem vida! Ens estem allunyant de les coses que ensfan viure, que estan lligades a la vida, i cada copconstruïm més mons ficticis, inerts. Jo el que dic és:més coses petites, més a poc a poc i més buscar elque dóna sentit a la vida.

Carme Badia i Puig

256.qxd 31/3/11 11:37 Página 13