ajuntament de massanes pla local de joventut · de la ciutadania. al llarg del 2007 i gràcies al...
TRANSCRIPT
AJUNTAMENT DE MASSANES
Pla Local de Joventut 2008/2011
Massanes, març de 2008
2
PLJ 08 -11 Massanes
Ajuntament de
Massanes
El Pla Local de Joventut de
Massanes ha estat redactat gràcies
al Suport del Consell Comarcal de la
Selva, la regidoria de Joventut de
Massanes de la Selva i els i les joves
del municipi que van participar a les
Taules de Joves, en el marc del
projecte de tècnics compartits de
suport als ajuntaments inclòs en el
Pla Comarcal de la Selva 2008-11.
Autor: Marta Masó i Puig
Data d’edició: març 2008
Lloc: Massanes
3
PLJ 08 -11 Massanes
Índex
1. Seguir endavant ...................................................................... 5
2. Justificació ............................................................................ 6
3. Visualització........................................................................... 7
3.1. El municipi .......................................................................... 7
3.2. Composició del Consistori......................................................... 8
3.3.1. Recursos Humans................................................................ 12
3.3.2. Recursos infrastrucutrals municipals.......................................... 8
3.3.3. Recursos interinstitucionals ................................................... 10
3.3.4. Interdepartamentalitat del PLJ............................................... 11
3.3.5. Visualització de programes i actuacions realitzades al municipi........ 11
4. Anàlisi de la realitat ................................................................ 14
4.1. Equilibri territorial................................................................ 14
4.1.1. Població........................................................................... 14
5. La realitat juvenil en el marc comarcal ......................................... 25
6. Diagnosi ............................................................................... 30
6.1. Treball .............................................................................. 31
6.2. Habitatge ........................................................................... 31
6.3. Salut ................................................................................. 32
6.4. Formació............................................................................ 34
6.5. Cultura i participació ............................................................. 37
6.6. Cohesió social i equilibri territorial ............................................ 38
7. Objectius ............................................................................. 40
8. Programes ............................................................................ 46
8.1. Antecedents per a la proposta de projectes que preveu aquest Pla Local46
8.2. Proposta de projectes segons cada eix ........................................ 52
8.3. Transversalitat dels projectes .................................................. 53
9. Temporalització ..................................................................... 54
10. Pla de finançament ................................................................. 56
11. Avaluació ............................................................................. 58
11.1. Els agents implicats en aquest PLJ ........................................... 58
11.2. Temporalització de l’avaluació ............................................... 58
4
PLJ 08 -11 Massanes
11.3. Criteris i indicadors d’avaluació per al Pla Local de Joventut........... 59
12. Fonts documentals .................................................................. 61
5
PLJ 08 -11 Massanes
1. Seguir endavant
Després d’haver fet els primers passos en quant a l’elaboració de l’àrea de Joventut
a Massanes, val a dir que cal continuar apostant per al jovent del municipi. L’ajuda
rebuda per part de Secretaria de Joventut, el Consell Comarcal de la Selva i la
diputació de Girona ha estat de gran importància per tal de poder desenvolupar les
accions programades en l’anterior Pla Local de Joventut.
Enguany, doncs, ens disposem a presentar el proper Pla Local de Joventut que ha
d’organitzar la política municipal per a joves al municipi amb l’esperança i l’anhel
d’aconseguir promoure la participació juvenil i poder facilitar l’emancipació dels i les
joves del municipi.
Esperem, doncs, a través d’aquesta eina que és el Pla Local de Joventut, poder donar
respostes a les necessitats i inquietuds dels joves del nostre municipi.
Montserrat Arqué Vall·llosera
Regidora de joventut
6
PLJ 08 -11 Massanes
2. Justificació Després de presentar, l’any passat, el Pla Local de Joventut 2007 – 2008, Massanes
veu en les polítiques de joventut una opció de treball amb els joves del municipi
encarada a preparar, a educar, persones per a la seva emancipació i per a l’exercici
de la ciutadania.
Al llarg del 2007 i gràcies al suport ofert per Secretaria de Joventut, Massanes ha
pogut començar a treballar per elaborar aquest camí i l’acompanyament necessari de
la mà de les primeres polítiques de joventut a través del projecte de Tècnic
Compartit amb Motxilla Jove. D’ara endavant, dins aquest mateix projecte, Massanes
es proposa noves opcions per atendre la joventut vetllant per la integralitat i la
transversalitat de les polítiques que generi.
Tan és així que Massanes, enguany, es veu en disposició de redactar una nova versió
d’aquest Pla Local de Joventut, actualitzar-lo i implementar-lo per tal d’organitzar la
política juvenil al llarg d’aquests propers quatre anys (2008 -2011).
En aquest document, doncs, s’hi podran trobar les principals línies d’intervenció en
matèria de joventut dels propers 4 anys al municipi, tot i que, com és lògic, aquest
document tan sols té la voluntat de ser un marc ampli que reguli les actuacions
municipals, i, per tant, acceptarà aquells canvis i modificacions necessaris i coherents
amb la realitat juvenil del moment.
7
PLJ 08 -11 Massanes
3. Visualització
3.1. El municipi
Massanes (La Selva)
El terme municipal de Massanes, de 25,7 km2, pertany a la comarca de la Selva i
limita amb els termes de Riudarenes al nord, Maçanet de la Selva a l’est, Fogars de la
Selva al sud i Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu a l’oest.
El relleu del municipi és força accidentat i envoltat de boscos d’abundant vegetació,
especialment en el seu sector més septentrional, on limita amb la serra de Clarà.
S’estén a la vora esquerra de la Tordera i a la dreta del curs final de la riera de Santa
Coloma. A la dècada dels 60 i sobretot dels 70, es van començar a urbanitzar alguns
indrets, com Riu Clar, la urbanització de Sant Roc i Tià Camps. També va canviar
notablement la fesomia del casc del poble. Malgrat tot, la població va anar davallant
durant tot el segle XX, fins l’extrem que l’any 1991 es va tancar l’escola.
Hi viuen 624 persones segons les dades de l’any 2005 del padró d’habitants, d’aquests
113 persones són joves. La població es distribueix entre el casc urbà, les àrees de
Marquès, Cambrerol, Collformic, Rieral i les urbanitzacions de Riu Clar i Sant Roc on
molts dels habitatges són de segona residència.
8
PLJ 08 -11 Massanes
3.2. Composició del Consistori
A continuació mostrem la composició del consistori, amb els càrrecs electes, i les
seves atribucions.
Sr. Jordi Porta Santamaria, Alcaldia i Presidència
Sr. Joaquim Oliveras i Mateu, 2n Tinent d'Alcalde. Àrea d’obres, serveis municipals i festes
Sra. Montserrat Arqué Vall·llosera, àrea de cultura, educació, joventut, esports i hisenda municipal
Sr. Josep Maria Clopes Alemany, 1r Tinent d’Alcalde. Àrea de Medi ambient, Medi natural,
governació, seguretat i mobilitat
Sra. Trinidad Godoy Garcia, àrea de Sanitat i Benestar Social
Regidor Sr. Joan Pou Lucea. Regidor Sr. Pere Fernández Boix
3.3. Recursos infrastrucutrals: equipaments i ins-
tal·lacions municipals
A continuació presentem els principals equipaments municipals del municipi de
Massanes.
Equipaments i instal·lacions municipals
Ajuntament Les dependències administratives de l’ajuntament es complementen amb un local
annex.
Dependències
annexes
Edifici proper a l’ajuntament on s’hi dedica un espai al dispensari, a l’ADF “la Selva”. La
resta de l’immoble té un ús mínim. Reformat recentment encara que alguna
dependència l’hi falta els acabats.
Pista Polivalent Hi ha una sala per guardar el material del Grup de Joventut Sant Roc. S’hi celebra
diferents actes popular i un dels sopar s de la festa major.
Camp de futbol
Local municipal Antic local social amb un escenari on s’hi celebren els reis, el carnaval i un casal. És
amplia però necessita reformes.
Magatzem
municipal
Disposa d’una sala annexa per guardar el material del grup de jovent: Amics de
Massanes.
Camp de tir Indret on s’hi celebra un dels sopars de la festa major
9
PLJ 08 -11 Massanes
Ajuntament
L’edifici al centre de la vila disposa de les dependències habituals per gestionar i on
s’ha habilitat una oficina de correus.
Pavelló
Amb tots els equipaments, encara que la pràctica esportiva no és regular. Està
preparat per acollir esdeveniments esportius i altres actes que ho requereixin.
IES Hostalric
L'lES d'Hostalric és un centre d'ensenyament públic que va iniciar la seva tasca el curs
1995-1996 coincidint amb l'inici de la Reforma Educativa, per la qual cosa imparteix
els estudis d'ESO i Batxillerat (modalitats Ciències de la naturalesa i de la salut, de
Tecnologia, i d'Humanitats i Ciències socials). Actualment consta de tres línies d'ESO i
dues de Batxillerat amb un total de 526 alumnes.
L’equip de treballadors del centre, gairebé una seixantena de persones, està format
per professors, personal d'administració i serveis, neteja, servei de menjador i
monitoratge.
El centre dóna servei als municipis del sud de la comarca de la Selva, Breda, Fogars
de la Selva, Hostalric, Massanes, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Això vol dir
que cada dia s’hi desplaça un gran nombre d’alumnes de fora del terme municipal
d’Hostalric que gaudeixen d’un servei de transport i menjador gratuïts gestionat pel
Consell Comarcal de la Selva.
El nombre de joves de Massanes que estudien a l’institut és de 33 nois i noies. S’hi
desplacen diàriament durant el curs i representen una mica més d’un 6% del total
d’alumnes del centre. Els joves que hi van coincideixen en una demanda
generalitzada d’alumnes amb la mateixa situació de municipis propers, i és la de
disposar d’un local propi al municipi d’origen amb accés a la xarxa per fer tasques
acadèmiques.
10
PLJ 08 -11 Massanes
3.3.1. Recursos interinstitucionals L’ajuntament de Massanes com a tal dóna resposta a les necessitats dels seus
habitants, encara que hi ha demandes que són cobertes per altres estaments públics i
de diferents àmbits. El consistori té convenis de col·laboració amb diverses
administracions.
A continuació es mostren les més importants:
Administració Departament Actuació
Secretària de Joventut Recursos destinats a afavorir la participació i a la formació del
tècnic compartit
Generalitat de
Catalunya
Departament
d’ensenyament
Gestiona l’IES Hostalric, l’institut on la majoria de joves del
municipi hi van a realitzar els estudis obligatoris i de batxillerat.
Pla d’acció comarcal per
la sostenibilitat
Impulsat recentment, ha de permetre regular el model de
creixement del nostres municipis, d'un punt de vista
supramunicipal i amb el suport d’un procés participatiu estable de
tots els agents implicats i interessats.
Oficina de Joventut S’encarrega de la coordinació dels tècnics compartits municipals
així com tota la tasca relacionada amb la formació i activitats
juvenils.
Taula de Tècnics i Regidors de la Selva
Taula de Tècnics compartits de la Selva
Consell comarcal de
la Selva
Consell esportiu de la
Selva
Gestió i suport d’equipaments i activitats esportives comarcals.
Tant esports col·lectius com individuals.
Universitat de
Barcelona
Departament de Geografia Desenvolupament del Projecte Urbanitzacions i Territori. Es
compta amb la col·laboració de municipis amb aquest tipus de
construccions.
D’altra banda, cal remarcar la tendència creixent a preparar i executar projectes
supramunicipals de manera mancomunada gràcies a les positives sinergies que s’han
establert entre els diferents municipis de la Selva Sud (Massanes, Fogars de la Selva,
Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Riells i Viabrea i Breda). Aquesta fórmula resulta
molt més sostenible en termes de participació i finançament. Esperem que el treball
en aquesta línia pugui esdevenir una opció productiva pels municipis que hi participin
i que sigui una opció de treball que es consolidi.
11
PLJ 08 -11 Massanes
3.3.2. Interdepartamentalitat del PLJ
El Pla Local de Joventut s’ha impulsat des de la regidoria de cultura, joventut i
hisenda, encara que moltes de les accions i projectes caldrà coordinar-los amb altres
regidories de l’ajuntament (salut, esports, mobilitat, Benestar Social...). Aquestes
actuacions es duran a terme sobretot per totes aquelles línies d’actuació proposades
des del PLJ que el seu destinatari sigui la població de Massanes d’entre 15 i 29 anys.
Però també condicionarà totes les actuacions d’altres àrees de l’ajuntament i d’altres
administracions que vagin dirigides als joves. Hi ha reunions periòdiques setmanals de
coordinació entre els responsables polítics de les regidories.
3.3.3. Visualització de programes municipals A continuació oferim un quadre resum dels programes i actuacions que configuren el
calendari municipal actual.
Programes i actuacions municipals
Festes
Festa major
El primer cap de setmana d’agost. El sopar dels dies de la festa major és
organitzat i gestionat pels grups: Grup Joventut Sant Roc i els Amics de
Massanes.
Activitats
Arrossada popular Coincidint amb el dia 11 de setembre.
Castanyada Organitzada per el Grup Joventut Sant Roc.
Actes nadalencs Caga tió, patge reial i cavalcada de reis, tots ells organitzats per l’ajuntament.
Marxa de reis Es tracta d’una caminada organitzada pels Amics de Massanes.
Carnaval S’organitza un concurs de disfresses i és organitzat per l’ajuntament.
Matança del porc El primer diumenge d’abril.
Pedalada popular Grup Joventut Sant Roc durant el mes de juliol.
A Massanes gairebé tots els actes són per celebrar festivitats i diades assenyalades. La
participació és generalitzada, és a dir tant grans, joves i petits del poble ajuden a
preparar els actes. Els principals impulsors són l’ajuntament, encara que hi ha dues
entitats el Grup Joventut Sant Roc i els Amics de Massanes que organitzen un gran
nombre d’activitats.
12
PLJ 08 -11 Massanes
Taula de Joves La Taula de Joves de Massanes s’ha format, en un primer moment, per detectar les necessitats
i problemàtiques bàsiques del jovent de Massanes per realitzar el PLJ. Per desenvolupar les
dues taules de Joves s’ha fet mitjançant la realització d’uns tallers que han consistit, en un
primer cas, determinar els punts forts i febles dels eixos vinculats a l’emancipació i participació
juvenil al municipi. En el segon cas, mitjançant l’establiment de prioritats d’actuació a les
necessitats detectades per posteriorment, trobar-hi solucions. Un cop realitzada aquestes
primeres Taula de Joves s’espera mantenir-la com a òrgan que fomenti la participació i la
interlocució entre el col·lectiu de jovent i l’ajuntament.
3.3.4. Recursos Humans: Tècnic de Joventut Compartit
L’ajuntament de Massanes ha disposat d’un tècnic de joventut compartit treballant
en el municipi i impulsant les polítiques de joventut. La tasca principal ha estat fins
ara, crear certa estructura de joventut a l’ajuntament del municipi, desenvolupar les
principals estratègies i projectes del Pla Local de Joventut i establir contacte amb els
joves per tal que vegin en el tècnic compartit el seu referent juvenil i, per tant,
establir el vincle educatiu necessari per a l’aprenentatge de la participació. Un cop
efectuats aquests encàrrecs, és el moment de pensar en endavant i cal contemplar el
projecte de Tècnic de Joventut Compartit com a aquell agent municipal encarregat
de mantenir un procés de diagnosi constant entre els joves, un agent que enforteixi i
reafirmi l’estructura de la regidoria de Joventut dins el Consistori i, finalment, ha de
ser un agent que treballi per portar a terme els projectes presentats en aquest Pla
Local de Joventut.
Des del Consistori es creu que és de gran importància poder disposar de personal
tècnic en aquesta àrea per tal de portar a terme tots aquests projectes i donar
resposta a les inquietuds juvenils que puguin anar sorgint. El fet de tenir un tècnic de
referència ha d’esdevenir per als joves una facilitat a l’hora de participar i prendre
part en les decisions i opcions que al municipi es plantegen en matèria de joventut.
13
PLJ 08 -11 Massanes
Per tant, volem fer palès que el projecte de Tècnic Compartit és un projecte que no
s’emmarca tan sols en un projecte sinó que és completament transversal i, per tant,
que afecta i treballa per a tots els eixos proposats des del Pla Nacional de Joventut,
d’aquí la importància d’aquest projecte i d’aquest agent en un municipi com
Massanes.
14
PLJ 08 -11 Massanes
4. Anàlisi de la realitat L’anàlisi de la realitat permet una aproximació objectiva de la realitat juvenil del
municipi. És una informació precisa que combinada amb les taules de joves es
converteix en una bona eina a l’hora d’elaborar polítiques de joventut. Aquestes
polítiques segueixen les pautes marcades pel pla d’actuació de la Secretaria General
de Joventut pels anys 2004-2007. Les línies d’actuació són dues l’emancipació, on es
tracta eixos com l’habitatge, la salut, la formació, etc. I en segon lloc, la
participació, on els eixos van encaminats a fomentar la participació,
l’associacionisme, la cohesió social i l’equilibri territorial.
Per a la realització de l’anàlisi quantitatiu del Pla Local de Joventut de Massanes, s’ha
optat per obtenir les dades de les fonts oficials d’informació, com el padró municipal
o de l’Institut d’Estudis de Catalunya (IDESCAT). D’aquesta manera es té una visió
dels joves del municipi, tot i que parcial, perquè la majoria de dades no es troben
actualitzades des de l’any 2001. Encara que el possible biaix es veu compensat amb
l’extens anàlisi qualitatiu que s’ha realitzat al municipi aquests últims mesos.
4.1. Equilibri territorial A continuació es presenten una sèrie de dades que ens ajudaran a fer una
visualització del municipi i, per tant, ens ajudaran a comprendre’n la realitat juvenil.
Aquesta informació ens pot servir de guia a l’hora d’elaborar les estratègies i els
projectes del Pla Local de Joventut.
4.1.1. Població A Massanes hi habiten 624 persones segons les dades de l’any 2005 del padró
d’habitants. La població es distribueix entre el casc urbà, les àrees de Marquès,
Cambrerol, Collformic, Rieral i les urbanitzacions de Riu Clar i Sant Roc on molts dels
habitatges són de segona residència.
15
PLJ 08 -11 Massanes
La població juvenil entesa com la contempla el Pla Local, la nascuda entre els anys
1971 i 1985, és de 113 persones, 62 nois i 51 noies que representen un 18% dels
habitants del municipi, un percentatge menor que el conjunt de la comarca que és el
20,61%. La tendència dels últims 10 anys tant al municipi com a la comarca és
descendent, és a dir és un grup d’edat que es va reduint paulatinament a causa de
l’envelliment de la població i la baixa natalitat. Encara que sembla que la situació
canviarà per el repunt de la natalitat i els nous habitants que escullen Massanes per
viure-hi.
Taula 1. Distribució i variació de la població de Massanes. 2005.
Homes Dones Total
Total població 329 52,7% 295 47,3% 624
variació població 25 8,2% 32 12,2% 57 10,1%
variació anual 4,1% 6,1% 5,0%
Distribucció de la Població Jove
De 15 a 19 anys 16 25,8% 15 29,4% 31 27,4%
De 20 a 24 anys 25 40,3% 14 27,5% 39 34,5%
De 25 a 29 anys 21 33,9% 22 43,1% 43 38,1%
Evolució de la Població Jove 54,9% 45,1%
joves 15 a 29 anys 62 18,8% 51 17,3% 113 18,1%
variació període 1,6% 6,3% 3,7%
A la gràfica 1 es pot observar l’evolució durant els anys 2001, 2003 i 2005, i la
projecció del grup d’edat joves (15-29 anys) respecte el total de la població de
Massanes.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2001 2003 2005 Projecció 2010
M assanes Selva Catalunya
Gràfica 1: evolució de la població juvenil (15 a 29 anys) respecte del total de la població.
16
PLJ 08 -11 Massanes
La gràfica següent il·lustra els grups d’homes i dones de Massanes l’any 2005 en
funció de l’edat. És una gràfica útil per ajudar a veure com es distribueix la població
juvenil del municipi per sexes. Per grups d’edat s’observa un mateix nombre d’homes
i dones en els joves de 15 a 19 anys i de 25 a 29 anys. I el grup de 20 a 24 anys s’hi
detecta un menor nombre de noies respecte el nombre de nois, encara que és un
factor demogràfic atribuïble només al ser un municipi amb un baix nombre
d’habitants. La tercera gràfica mostra la distribució dels tres grups d’edats joves i les
variacions que pateixen.
Dones
02 04 0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1 0
1 1
1 2
1 3
1 4
1 5
1 6
1 7
1 8
Dones
Homes
0 20 40
D e 0 a 4 a ny s
D e 5 a 9 a ny s
D e 10 a 1 4 any s
D e 15 a 1 9 any s
D e 20 a 2 4 any s
D e 25 a 2 9 any s
D e 30 a 3 4 any s
D e 35 a 3 9 any s
D e 40 a 4 4 any s
D e 45 a 4 9 any s
D e 50 a 5 4 any s
D e 55 a 5 9 any s
D e 60 a 6 4 any s
D e 65 a 6 9 any s
de 70 a 7 4 a ny s
D e 75 a 7 9 any s
D e 80 a 8 4 any s
D e 85 an y s i mé s
Homes
Gràfica 2: piràmide de població
1.1.1. Fecunditat
L’any 2004 a Massanes l’índex de fecunditat mostra unes taxes de fecunditat amb
consonància a les de la comarca i les de Catalunya. El moment amb un major nombre
de naixements de criatures és quan la mare té entre 25 i 29 anys. Si ens fixem en
xifres absolutes, el nombre de naixements són 3 en aquest grup i 5 en el conjunt de la
població del municipi femenina en edat fèrtil.
17
PLJ 08 -11 Massanes
Gràfic 4. Taxa de fecunditat per f ranja d'edat. 2004.
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
1,60
M enys de 15anys
de 15 a 19anys
de 20 a 24anys
de 25 a 29anys
de 30 a 34anys
de 35 a 39anys
de 40 a 44anys
de 45 a 49anys
de 50 i mésanys
Massanes
Selva
Catalunya
La població femenina de Massanes té una evolució de la taxa de fecunditat homologa
a la comarcal i a la catalana. És a dir les dones del municipi retarden l’edat de tenir
el primer fill, encara que el baix nombre de naixements absoluts, cinc l’any 2004 i
quatre el 2003 obliga a interpretar la gràfica 6 com una tendència.
Gràfica 5. Taxa de fecunditat per franja d'edat. 2004.
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
1,60
Menys de15 anys
de 15 a 19anys
de 20 a 24anys
de 25 a 29anys
de 30 a 34anys
de 35 a 39anys
de 40 a 44anys
de 45 a 49anys
de 50 i mésanys
MassanesSelvaCatalunya
18
PLJ 08 -11 Massanes
Gràfica 6. Evolució de la taxa de fecunditat a cada franja d'edat.
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
1,60
Menys de15 anys
de 15 a 19anys
de 20 a 24anys
de 25 a 29anys
de 30 a 34anys
de 35 a 39anys
de 40 a 44anys
de 45 a 49anys
de 50 i mésanys
2004
2003
2001
1.1.2. Immigració
La població d’origen immigrant a Massanes actualment és baixa a l’any 2005. Els
estrangers residents eren un total de 14 amb un major nombre d’homes que de dones
i que nombre que formen el grup d’edat jove es redueix a tant sols 3 persones.
Observant la gràfica 8 es pot veure que el lloc d’origen dels habitants estrangers a
Massanes ha variat i l’any 2005 l’origen dels joves estrangers és europeu.
Gràfica 7. Nacionalitat estrangera. 2005.
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
2,0%
2,5%
3,0%
3,5%
Resta UE Restad'Europa
Àfrica Amèricadel Nord iCentral
Amèricadel Sud
Asia iOceania
joves 15 a 29 anysPoblació totaldones 15 a 29 anyshomes 15 a 29 anys
19
PLJ 08 -11 Massanes
Gràfica 8. Evolució de les nacionalitats estrangeres en la població jove (15-29).
0,0%0,2%0,4%0,6%0,8%1,0%1,2%1,4%1,6%1,8%2,0%
Resta UE Restad'Europa
Àfrica Amèrica delNord i
Central
Amèrica delSud
Asia iOceania
200120032005
1.1.3. Educació
Les dades més significatives que es disposen dels joves de Massanes respecte el seu
nivell educatiu es poden observar a la gràfica 8. S’hi mostra una evolució dels nivells
d’instrucció dels habitants que actualment tenen entre 15 i 29 anys des de l’any 1991
fins el 2001. La tendència que s’hi observa és l’augment dels nivells educatius dels
joves que a principis dels noranta, els que havien assolit el graduat escolar no
arribaven al 50%, i deu anys més tarda questa xifra s’ha ampliat fins el 80%
aproximadament. Una reducció que s’explica per l’augment, d’un 20% a més del 40%,
dels nivells educatius superiors, és a dir la Formació Professional de grau superior, les
diplomatures i la llicenciatures o doctorats.
20
PLJ 08 -11 Massanes
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1991 1996 2001
Llicenciatura i doctorat
Diplomatura
Batxillerat superior
FP grau superior
FP grau mitjà
ESO,EGB o Batx. Elemental
Primer grau
Sense estudis
No sap llegir o escriure
Gràfic 8. Evolució del nivell d'instrucció dels joves de 15 a 29 anys.
Les dades de l’any 2001 mostren les diferències entre el nivell d’estudis de la
comarca i les del municipi. En general els joves de Massanes a les estadístiques
presenten un nivell de formació més elevat que la mitjana comarcal tot i que quan es
té en compte els estudis universitaris es troba en uns marges similars als de la Selva,
vora un 10%.
Gràfic 9. Nivell d'estudis dels joves de 15 a 29 anys, a Massanes i a la Selva. 2001.
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
Primer grau ESO,EGB o Batx.Elemental
FP grau mitjà FP grau superior Batxillerat superior Diplomatura,llicenciatura i
doctorat
Massanes
Selva
Entre els joves el coneixement del català és estès, gairebé tots l’entenen i més del
70% el parlen. Les diferències per gènere són imperceptibles i tant els homes com les
dones mantenen uns coneixements similars.
21
PLJ 08 -11 Massanes
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
Joves 15 a 29 anys Població total
Gràfic 10. Coneixement del català a Massanes. 2001.
No l'enténNomés l'enténL'entén i el parlaEntès, parlat i llegitEntès, parlat, llegit i escrit
1.1.4. Treball
La tercera taula resumeix la situació del jovent de Massanes i de la comarca de la
selva en l’àmbit laboral. La situació dels ocupats, en percentatges, és molt similar
tant al municipi com a la comarca. Encara que al poble els desocupats són menys,
situant la taxa d’atur al 4,39%. Les taula reflexa la situació de l’any 2001.
Taula 3. Situació laboral dels joves de 15 a 29 anys. 2001
Massanes Selva
Ocupats 66 57,89% 14385 57,64%
Desocupats 5 4,39% 2408 9,65%
Estudiants 38 33,33% 6280 25,16%
Feines de la llar 0 0,00% 749 3,00%
Altres situacions 5 4,39% 1135 4,55%
Actius 71 62,28% 16793 67,29%
Inactius 43 37,72% 8164 32,71%
Total 114 24957
22
PLJ 08 -11 Massanes
El gràfic 11 mostra l’evolució del jovent en el món laboral. Durant els últims deu anys
que es tenen estadístiques es veu un augment de la taxa d’activitat, és a dir població
ocupada, i una disminució dels aturats. També es pot veure que la majoria de joves es
troben amb la situació d’estudiants.
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
1991 1996 2001
Gràfic 11. Evolució de la situació laboral dels joves de 15 a 29 anys.
Altres s ituacions
Feines de la llar
Es tudiants
Desocupats
Ocupats
El gràfic següent mostra la situació professional dels habitants de Massanes l’any
2001. El grup de joves més elevat és el d’assalariats fixos. Encara que per la població
jove la xifra és similar en el grup d’assalariats eventuals. Cal remarcar que aquestes
xifres són de l’any 2001 i en aquest àmbit les dades són molt variables.
Gràfic 12. Situació professional del habitants de Massanes. 2001
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Empr
esar
isam
bpe
rson
alem
plea
t
Empr
esar
isse
nse
pers
onal
empl
eat
Mem
bres
de
coop
erat
ives
Aju
des
fam
iliars
Ass
alar
iats
fixos
Ass
alar
iats
even
tual
s
Altr
essi
tuac
ions
joves 16 a 29 anysTotal ocupatsdones 16 a 29 anyshomes 16 a 29 anys
23
PLJ 08 -11 Massanes
1.1.5. Habitatge
La vivenda és l’element clau per l’emancipació dels joves. L’evolució que mostra el
gràfic 14 dels últims 10 anys mostra que la ha crescut gairebé 10 punt el percentatge
de joves que viuen a la llar d’origen. Paral·lelament ha disminuït a Massanes els joves
que viuen en parella.
Gràfic 14. Evolució de la llar dels joves de 15 a 29 anys.
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001 1996 1991
Viuen a la llar d'orígen
Viuen en parella
Altres situacions
Gràfic 15. Llar dels joves de 15 a 29 anys a Massanes 2001.
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Viuen a la llard'orígen
Viuen en parella Altres situacions
joves de 15 a 19
joves de 20 a 24
joves de 25 a 29
24
PLJ 08 -11 Massanes
Gràfic 16. Règim de tinença de l'habitatge. 2001.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Comprapagada
Comprapendent
Herència odonació
Lloguer Cedit A ltres
Massanes
Selva
1.1.6. Mobilitat
Les dades de les taules següents, la 4 i la 5, són de tots els habitants de Massanes,
l’any 2001. Són útils per observar el moviment que realitzen les persones del municipi
tant en l’àmbit laboral com l’estudiantil. Concretament la taula 4 mostra els resultats
de la de mobilitat entre el lloc on es viu i a on es treballa per sexe. A Massanes la
població activa treballa majoritàriament fora del municipi, però cal dir que no és
perquè no hi hagi llocs de treball suficients al municipi, ja que sobretot per el
polígon, i les explotacions agrícoles, genera una gran quantitat de llocs de treball que
atreu treballadors de les poblacions veïnes.
Taula 4. Mobilitat residència-treball a Massanes. 2001
Massanes Mobilitat residència-treball
2001 Homes Dones Total
Desplaçaments dins 51 29,48% 35 40,70% 86 33,20%
Desplaçaments a fora 122 70,52% 51 59,30% 173 66,80%
Desplaçaments des de fora 355 87,44% 195 84,78% 550 86,48%
Total generats 173 86 259
Total atrets 406 234,68% 230 267,44% 636 245,56%
Diferència atrets/generats 233 144 377
En canvi la taula 5 mostra la mobilitat residència - estudis, els habitants que
realitzaven aquests desplaçaments, l’any 2001, són pocs i tots a fora del municipi,
tant per estudis obligatoris com altres estudis superiors.
25
PLJ 08 -11 Massanes
Massanes Mobilitat residència-estudis
2001 Homes Dones Total
Desplaçaments dins 1 3,03% 0 0,00% 1 2,04%
Desplaçaments a fora 32 96,97% 16 100,00% 48 97,96%
Desplaçaments des de fora 0 0% 0 0% 0 0,00%
Total generats 33 16 49
Total atrets 1 3,03% 0 0,00% 1 2,04%
Diferència atrets/generats -32 -16 -48
1.1.7. Participació
A Massanes hi ha dues associacions que són un referent per els joves. En primer lloc
trobem el Grup Joventut Sant Roc i a continuació els Amics de Massanes. Aquests dos
grups realitzen diversos actes, oberts a la participació de tothom, i són de caràcter
lúdic i esportiu. Les dates per realitzar-los són les mateixes cada any fet que
n’afavoreix la participació.
Al llarg d’aquest any passat es van continuar oferint espais participatius per als joves
de Massanes i es van acordar propostes entre joves i consistori per tal e tirar-los
endavant al llarg d’aquest proper any. També trobem al municipi activitats
esporàdiques i puntuals realitzades per iniciativa pròpia de joves no associats.
5. La realitat juvenil en el marc comarcal Aquest apartat té la voluntat de posar de manifest les principals opinions i
percepcions dels joves de la comarca de la Selva extretes a través del Primer Debat
Jove de la comarca. D’altra banda també s’hi volen fer presents algunes de les
opinions més rellevants dels professionals i experts que han estat entrevistats al llarg
dels mesos de novembre i desembre de 2007 per tal de conèixer quina és la
percepció, possibilitats i debilitats dels joves del municipi. Del contrast d’unes
percepcions i les altres, en podrem extreure una visió general que ens podrà donar
pistes i ser un element de contrast per al municipi en el qual estem elaborant el Pla
Local de Joventut.
26
PLJ 08 -11 Massanes
Iniciarem, doncs, aquest recorregut per conèixer quina és la percepció dels joves en
l’eix EMANCIPACIÓ marcat, sobretot, per l’accés a l’HABITATGE i el TREBALL. Els
joves afirmaven que es veuen obligats a aconseguir aliances amb amics o amb la
parella per poder-se emancipar, ho viuen amb resignació i no hi estan gens d’acord.
Assenyalen com a principals dificultats els sous baixos, la precarietat laboral i el cost
de la vida (en poca consonància amb els sous), els preus elevats del sòl, dels lloguers i
de la compra d’habitatge. En aquest sentit parlen d’un “cultura de la compra” en
referència a la tendència dels joves catalans i espanyols de prioritzar la compra
davant del lloguer. Argumenten que el preu del lloguer i el de la compra no és gaire
més diferent i que el lloguer és en si mateix precari, perquè només t’assegura
l’habitatge com a màxim 5 anys.
També assenyalen que no hi ha una oferta d’habitatge públic de protecció oficial ni
d’habitatge de lloguer pels joves o col·lectius en situació de risc. Destaquen
l’esclavisme que suposa comprar un habitatge i que provoca que s’hagin de realitzar
més d’una jornada de treball i abstenir-se de moltes coses i quedar-se amb el més
essencial per viure. Els joves coincideixen que s’ha arribat a un punt insostenible i
que tot i tenir una bona feina i un bon sou no és suficient per poder pagar uns preus
desorbitats de l’habitatge.
Pel que fa a TREBALL, val a dir que els joves es queixen de la precarietat en la què
són contractats, la inestabilitat del seu treball comporta inestabilitat econòmica i,
per tant, poc marge per pensar projectes de futur. Tot i així, Jordi Solà, tècnic
d’autoocupació i promoció econòmica del Consell Comarcal de la Selva, diu que els
joves comencen a interessar-se per la creació d’empreses a partir del 20 anys, però
realment són els pocs els que s’ho plantegen i els que acaben tirant endavant un
negoci.
Així i tot, sembla ser que l’exploració que els joves fan de les seves potencialitats
laborals no semblen massa realistes i això va molt lligat a la formació que reben des
dels diferents serveis, ja que no coneixen els recursos que tenen a l’abast per a
realitzar aquesta tasca. Mònica Buscarons explica que manca una “orientació laboral”
realista. Tant a nivell familiar, com des dels IES no s’acaba de transmetre massa bé
27
PLJ 08 -11 Massanes
quina és la realitat del mercat laboral actual i quines poden ser les millors sortides
laborals. Tampoc es dóna el suficient valor a la formació professional i això fa que
molts joves acabin estudiant una carrera universitària pel simple fet de que “toca”,
tothom ho fa o bé, “no puc ser menys si vull ser algú en un futur”.
Els experts afirmen que una bona sortida a aquests desequilibris entre formació –
treball podria ser la creació de diverses escoles taller, reduiria el fracàs escolar,
dotaria de formació els joves que es volguessin dedicar a fer un ofici, cosa que els
donaria un bona font d’ingressos, ja que en el mercat laboral aquesta opció és la més
buscada. D’altra banda mancaria buscar alguna solució per tal que la variable de
gènere fos contemplada en aquest mecanisme d’inserció laboral.
Pel que fa a temàtiques relacionades am l’eix SALUT, els joves reconeixen que en
algunes ocasions esdevenen irresponsables en qüestions d’hàbits saludables, com és
ara en el consum de tòxics i la conducció o transport. Val a dir, però que reconeixen
la irresponsabilitat com a característica freqüent entre els joves menors de 24 anys,
sobretot en l’etapa adolescent i que, passats els 25 anys, prenen consciència de la
responsabilitat dels actes fets i les conseqüències que comporten. Jesús Mercader,
afirma que és molt rellevant el poc control social que hi ha pel consum de l’alcohol i
tabac. Les persones majors (pares i mares) no són conscients del risc que hi ha en el
consum d’alcohol i aquesta permissivitat fa que alguns joves s’iniciïn més fàcilment
en el consum de drogues...
En l’OCI, cal dir que per als joves està vist com un espai de consum, consum cultural,
i veuen l’oci de nit com un espai d’escapada del món real. Ningú s’atreveix a oferir
una activitat d’oci que no es basi en la festa i per tant el model que hi ha es perpetu.
Les activitats d’oci alternatiu són difícils d’avaluar amb èxit i no es poden oferir
d’una manera continuada. A més, aquesta cultura de l’oci dels excessos fa que hi hagi
repercussions molt importants en quant a la salut dels joves. D’altra banda, tal com
afirma Ricard Madrià, director de l’IES de Sant Hilari, no és feina de l’administració
posar transports alternatius per a menors d’edat per tal d’anar a festes majors o
similars. Ni tampoc muntar festes de la cervesa.
28
PLJ 08 -11 Massanes
D’altra banda, pel que fa a la CULTURA, els joves demanen tenir-hi un accés més
fàcil i prendre-hi part. Encara es veu la cultura com quelcom elitista que és tan sols
un espectacle a consumir. Alguns joves reivindiquen poder oferir cultura als seus
municipis a través de la seva implicació sense que sigui vist com una acció pobra feta
per manca de pressupost. Tal com afirma Laura Masó, tècnica de cultura del municipi
de Sils, la societat adulta té un concepte de la joventut que està afectant a la imatge
que els joves tenen d’ells mateixos. Un jove “ha de ser” segons aquesta visió,
interessat en actes festius, habitualment consumidor d’alcohol (tot i que se’n penalitzen
les intoxicacions), noctàmbul, etc. En aquest sentit, la cultura que se’ls ofereix és una
cultura de clixé, un patró que potser havia funcionat fa anys però que ara, necessita
modificar-se. Potser és hora de parlar de la cultura més enllà d’un concert. La cultura
pot passar per obrir un espai d’expressió, de diàleg, de participació. Podem pensar la
cultura com una eina de comunicació, de cohesió social, de participació etc. Hem
d’ajudar els joves a demanar allò que desconeixen que desitgen.
Relacionat amb l’eix FORMACIÓ, veiem que segons l’opinió dels joves és fàcil d’accedir a
estudis superiors cosa que fa que hi hagi una sobre formació en el mercat de treball.
Hi ha joves ben formats tot i que a la comarca de la Selva molts joves prefereixen
accedir a una feina fàcil i amb bona remuneració que tenir una bona formació i
acabar treballant de qualsevol cosa. La construcció fins al moment ha ofert sous alts i
condicions relativament acceptables, enfront a altres sectors com el sector serveis
(cambrer). Un altre factor molt importat és la mobilitat obligada, la comarca i la
disposició urbanística (urbanitzacions, polígons, disseminats....) obliga als joves a fer
uns grans desplaçaments a fora del municipi i/o comarca per tal d’accedir a una feina
relacionada amb els seus estudis. Aquest fet , juntament amb una falta de transport
públic ben coordinat, comença a no sortir a compte econòmicament.
En aquest sentit de la formació, Jordi Solà afirma que no hi ha una relació directa
entre la formació que s’ofereix a la comarca i les necessitats de les empreses. De fet,
estem intentant tirar endavant un projecte que serveixi per apropar aquests dos
móns tan distants.
29
PLJ 08 -11 Massanes
Referent a l’eix de PARTICIPACIÓ, els joves reconeixen que poques vegades se’ls
convida a un procés participatiu (no interessa la seva opinió) i que quan es fa és per a
temes poc importants o bé perquè venen eleccions. A les llistes electorals hi ha pocs
joves i els que hi són ho fan d’aparador per aconseguir vots i imatge. A més veuen la
política municipal molt influenciada i dirigida pels grans partits i que no tenen
proximitat i sensibilitat local. Aleshores reconeixen que la participació és molt baixa i
que hi ha un salt molt gran entre política i joves i que calen polítiques transversals,
integrals i amb processos participatius actius i prolongats en el temps.
Per altra banda els joves son conscients que haurien de començar a creure amb les
institucions i a veure els guanys a curt i a llarg termini de la participació. Tot i que els
joves reconeixen quan més grans es fan més creix la resignació, frustració i
desconfiança i que sovint la feina i la gestió de la seva vida els ocupa molt de temps,
no volen ser joves passius, més aviat reivindicatius sense caure amb radicalismes. Els
mecanismes de participació actuals són poc efectiu si no funcionen, opinen que els
responsables polítiques actuen des de la distància i que falta proximitat per conèixer
la realitat juvenil i desenvolupar projectes eficients i reals. Sovint només es té en
compte un sector dels joves i el que dóna més renom, el més fàcil. Es tracta del
col·lectiu de joves - adolescents que demanen més oci (concerts, festes...) i en canvi
es deixa de banda a tot un gruix de joves amb unes altres necessitats molt
importants. Hi ha molta pressió social pels joves que es queden fora dels rols
habituals i creuen que es podria utilitzar les noves tecnologies per què la societat civil
s’organitzi millor. Els problemes dels joves es relativitzen i s’utilitza com a excusa
que són “propi de l’edat” i que desapareixeran quan es facin adults. Amb aquest
argument es desatenen necessitats específiques dels joves.
Els joves afirmen que els ajuntament prenen mesures superficials i que no van a
buscar solucions directes als problemes dels joves. Hi ha cert desencisats dels
processos participatius. Troben a faltar resultats, es queixen de la lentitud de
l’administració, cosa que debilita la participació i funciona en detriment de les
pròpies polítiques de joventut.
30
PLJ 08 -11 Massanes
Els joves creuen clau la figura del tècnic de joventut, diuen que sense un tècnic que
vetlli pel diàleg entre administració – joventut del poble, és poc provable que les
opinions siguin ben representades davant el consistori i que, per tant, es deixin de
banda aspectes molt importants per als joves del municipi que el consistori pugui
desestimar. D’altra banda, els ajuda a dinamitzar activitats que els interessen. Alguns
professionals de l’àmbit cultural afirmen que potser el món adult espera dels joves
que s’associïn formalment, que facin actes oberts al poble etc. i, en canvi, potser no és
el que desitgen aquests joves que estan aprenent a moure’s en un entorn que,
d’entrada, té moltes mancances. Potser cal pensar la participació com una forma de
reivindicació per tal que els joves s’apassionin en el fet participatiu. Però reivindicar no
està de moda perquè no és una lluita que es guanyi comprant-la: exigeix dedicació i
compromís... i això sí que costa de veure amb bons ulls! Segurament els joves veuen
en la participació poca flexibilitat, molta dedicació i compromís.
6. Diagnosi En l’apartat que ara iniciem s’hi ofereixen un seguit d’opinions i judicis fets pels joves
de Massanes on, a través de la dinàmica que ens proposa el DAFO, es valoren els
aspectes positius i els aspectes negatius de Massanes i les potencialitats i amenaces
que podria tenir el municipi en un futur no massa llunya. Aquestes opinions són el
punt de partida per redactar, més tard, els objectius del Pla Local de Joventut que
ens disposem a elaborar.
Aquesta anàlisi s’ha centrat en els eixos que proposa el Pla Nacional de Joventut, és a
dir, participació i emancipació, que aquesta última inclou habitatge, salut, treball,
formació i cultura.
A conatinuació, doncs, oferim un anàlisi eix per eix feta pels joves del municipi.
31
PLJ 08 -11 Massanes
6.1. Treball En primer lloc observem l’eix treball, una activitat que aporta uns ingressos que són
fonamentals per a l’emancipació. Però com tot element d’un mercat la qualitat del
treball té unes repercussions que influeix en major o menor mesura en les relacions
socials. Actualment, el jovent a Massanes i arreu es troba amb uns índexs de
precarietat laboral i atur que altres grups d’edats.
EIX_Treball (Massanes) DAFO Factors Interns Factors Externs Observacions
Anàl
isi d
e la
Rea
litat
Fins ara totes les empreses estan enfocades al tèxtil, hi ha poca varietat de feines. No hi hauria d’haver més terreny per construir, un cop s’acabi. És a dir que s’exploti el que ja està urbanitzat al polígon. Manca un punt per rebre informació.
Hi ha el perill que el perfil laboral que busquin les noves empreses que s’instal·lin al municipi no s’ajusti a les necessitats del jovent i que les condicions laborals no siguin massa bones. La situació laboral de la gent jove és precària, és a dir els sous són baixos i molts contractes no són indefinits.
-
Visu
alit
zaci
ó
De manera informal l’ajuntament recull currículums. L’atur és molt reduït, encara que els joves no treballen tots al terme municipal.
L’ajuntament en té constància de la problemàtica, encara que la capacitat de negociació amb les empreses és baixa. El Consell Comarcal de la Selva impulsa el Portal empresarial, per facilitar la creació, la formació i la innovació a les empreses.
Actualment és difícil que tothom trobi feina al mateix municipi on habita. Tenir-ho en compte per evitar convertir-se en un poble dormitori. El sector agrícola i ramader encara és viu tot i que el pes econòmic sigui menor. Al municipi hi ha un Punt d’Informació Laboral, fa poc mesos que s’ha posat en funcionament i per tant, és difícil de valorar-lo com a servei, però està connectat al Servei Comarcal d’Inserció Laboral i, per tant, sembla un recurs prou potent amb professionals dedicats exclusivament a això.
Anàl
isi d
e la
Real
itat
S’ha posat en funcionament un polígon industrial nou.
+
Visu
alit
zaci
ó
Recentment, s’ha ampliat el polígon, situat a la riba del Tordera. El polígon es troba al costat de la sortida de l’autopista
Serà un nou impuls per l’activitat econòmica del municipi perquè s’espera l’arribada d’empreses de sectors diferents a les que s’hi van instal·lar fa uns anys.
Millorar els recursos necessaris per a la recerca de feina i formació per a joves
6.2. Habitatge L’habitatge és el factor més visible de l’emancipació jove perquè permet crear una
llar pròpia. Disposar d’una llar es considera un dret fonamental reconegut per assolir
una vida privada, encara que actualment el col·lectiu de joves, com a molts d’altres,
32
PLJ 08 -11 Massanes
es troben que ha esdevingut un bé de consum i és inaccessible. Massanes no queda al
marge d’aquest fenomen.
EIX_Habitatge (Massanes)
DAFO Factors Interns Factors Externs Observacions
Anàl
isi d
e la
Rea
litat
La majoria d’habitatges són unifamiliars: és un inconvenient des del punt de vista econòmic. Hi ha poca oferta de venda i lloguer d’habitatges i terrenys, en canvi hi ha molta demanda. Manca informació del Pla general: Tot i que és un document públic, hauria de ser més accessible (sòl urbanitzable i no urbanitzable).
-
Visu
alit
zaci
ó
Les ultimes promocions d’habitatge van ser impulsades per promotors privats. Actualment urbanitzen una nova area del municipi. La urbanització de Riu Clar i Sant Roc es mantenen aïllades del nucli del municipi.
Els preus de mercat són un obstacle per l’emancipació. La proximitat amb l’àrea de Barcelona, afavoreix que la demanda s’estengui a gent de fora el municipi. La manca d’oferta de compra o lloguer de protecció oficial redueix les expectatives de quedar-se vivint al municipi. Els acords i les informacions que afecten el poble que sempre es poden consultar a l’ajuntament amb temes que afecten al municipi poden explicar-se amb la distribució del butlletí.
Anàl
isi d
e la
Real
itat
El fet de viure amb cases dóna una alta qualitat de vida i molta tranquil·litat.
+
Visu
alit
zaci
ó
El creixement és sostingut al voltant del nucli. Un nucli que queda allunyat de les grans infraestructures que travessen el terme municipal (carreteres, tren d’alta velocitat, etc.).
L’èxit de les últimes promocions demostren que hi ha interès per residir al municipi. Cal afavorir que el jovent del municipi tingui la opció de quedar-s’hi.
Recollir i facilitar totes les informacions sobre l’habitatge al jovent de Massanes
6.3. Salut
La salut no és tan sols la resposta a unes problemàtiques físiques o psíquiques, s’ha
d’entendre aquest concepte més àmpliament com un benestar físic, mental i social,
cosa que també influeix en l’emancipació. La promoció de la salut és també fer
prevenció de conductes de risc i reducció de danys.
33
PLJ 08 -11 Massanes
Actualment, l’estil de vida del jovent inclou activitats esportives, addiccions i riscs de
mobilitat. En els municipis petits es dóna una doble problemàtica: per una banda hi
ha una gran qualitat de vida (ambiental) i per l’altra hi ha poc accés als recursos de
salut.
EIX_Salut (Massanes)
DAFO Factors Interns Factors Externs Observacions
Anàl
isi d
e la
Real
itat
Per l’atenció mèdica un s’ha de desplaçar fins el poble més proper amb CAP. Hi ha atenció mèdica al municipi però en un horari molt restringit.
No hi ha cap punt d’informació amb temes de salut (addiccions, sexualitat, etc.). La pista polivalent no es troba en bones condicions per jugar. Falten acabats. No es fomenta cap activitat esportiva.
-
Visu
alit
zaci
ó
El servei l’ofereix el servei català de la salut, des del CAP d’Hostalric. L’oferta de personal sanitari és escassa i fa que el servei només s’ofereixi poques hores un dia a la setmana, els dimarts el metge i els divendres la infermera.
Part de la informació de la salut l’ofereix l’institut. Encara que és una informació limitada als menors de 18 anys. Es disposa d’un camp de futbol i una pista poliesportiva coberta
Hi ha la percepció que el servei d’atenció mèdica no és eficient per la limitació horària. L’ampliació del servei hauria de tenir en compte les preferències del grup d’edat jove. Un punt d’informació permetria la distribució d’informació, la realització de tallers i facilitaria l’accés dels usuaris al pavelló.
Anàl
isi d
e la
Real
itat
La proximitat amb l’entorn natural afavoreix uns hàbits de vida saludables.
+
Visu
alit
zaci
ó El pavelló és utilitzat per equips d’altres municipis.
Els amics de Massanes organitzen una caminada el dia de reis. El grup de jovent Sant Roc realitza una bicicletada.
La realització d’uns itineraris per els camins del municipi permetrà la realització d’activitats a la natura.
Ampliar els destinataris de les campanyes de promoció de la salut a tots els joves de Massanes
34
PLJ 08 -11 Massanes
6.4. Formació
Tenir accés a la formació és quelcom molt important per als joves d’un municipi, ja
que en un context educatiu és on s’hi gesten les motivacions i expectatives dels
nostres joves. Per tant, parlar d’accés a la formació és quelcom de rellevant
importància per a un municipi. També cal fer esment de la importància que té
promoure cursos de formació en el sentit que permeten facilitar la relació social
entre persones que potser abans de la realització del curs no interactuaven i que a
través del curs han troba una manera de sentir-se del municipi i, en definitiva,
augmentar la qualitat de vida comunitària.
EIX_Educació i Formació (Massanes)
DAFO Factors Interns Factors Externs Observacions
Anàl
isi d
e la
Rea
litat
El poble és petit i fa que molts joves se’n vagin perquè no tenen activitats al seu abast.
L’oferta formativa és molt dispersa, per fer mòduls cal anar a Santa Coloma de Farners o a Girona. I la informació sobre aquesta és poca. Les línies telefòniques impedeixen les connexions a internet, una eina molt útil per les tasques escolars. El transport i el menjador no és gratuït per el batxillerat.
-
Visu
alit
zaci
ó
Les activitats al municipi són puntuals i lligades a dies assenyalats (Nadal, festa major, etc.). Cursos o activitats regulars no se’n fan.
Els alumnes tenen garantit el transport i menjador gratuïts fins acabar l’ESO. Manca informació dels cursos que es fan a municipis propers (Hostalric, Santa Coloma, Tordera, etc.).
Els alumnes de l’institut arriben al poble just acabades les classes, perquè el transport escolar té uns horaris fixos. Per tant, difícilment podran realitzar extraescolars o accedir a la biblioteca. L’accés a internet tampoc és generalitzat.
Anàl
isi d
e la
Re
alit
at
Ha començat a funcionar l’escola de primària del municipi. L’autobús escolar és còmode, gratuït i circula per unes bones carreteres fins els centres d’ensenyament d’Hostalric.
+
Visu
alit
zaci
ó L’escola físicament no és a Massanes, és un centre compartit amb St. Feliu de Buixalleu.
Plantejar la formació en funció de la necessitats del jovent de Massanes
En edicions passades els cursos de formació promoguts, tant des de l’administració
local com des de les diferents entitats dels municipis, havien tingut molt poques
35
PLJ 08 -11 Massanes
inscripcions, amb la conseqüència de què molts d’ells no es van poder tirar endavant
perquè econòmicament resultaven inviables. Tan és així que, un cop coneguda la
problemàtica, la qual és compartida per les diferents poblacions de la Selva Sud, hem
cregut necessari indagar en aquest aspecte i, per tant, explorar aquesta problemàtica
a través de l’opinió juvenil d’aquesta zona geogràfica.
Així, doncs, per tal de conèixer les necessitats formatives dels joves dels municipis de
la Selva Sud, s’ha elaborat una enquesta que, d’una banda, s’ha facilitat als joves
que estan a l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric on hi fan classe la majoria de
joves dels municipis de la Selva Sud. D’altra banda, però, també s’ha passat aquesta
mateixa enquesta a tots els joves dels diferents municipis per assegurar que els joves
que no van a l’Institut o en aquest Institut també puguin prendre part en el debat per
mitjà d’ aquesta eina de diagnosi.
Els objectius d’aquesta enquesta s’han centrat en:
• l’obtenció de dades per conèixer la necessitat formativa dels joves de la Selva
Sud
• l’obtenció de dades per conèixer les àrees de formació preferents per als joves
• l’obtenció de dades per conèixer si la mobilitat és una dificultat per accedir a
les diferents formacions
Per part de l’IES Vescomtat de Cabrera hem tingut un retorn d’un 75% de les
enquestes facilitades, de les quals se’n poden extreure les següents informacions:
Conceptes explorats Dades recollides Valoració
Existència de necessitat
formativa
Sí
57%
No
43%
Més de la meitat de la
població juvenil creu que hi
hauria d’haver més oferta
formativa.
Formació esportiva 22%
Formació musical 14,7%
Idiomes 13,6%
Àrees de formació
preferents
Noves Tecnologies 12,9%
Les àrees de formació més
demandades pels joves són
les referents a l’esport, la
música i els idiomes.
36
PLJ 08 -11 Massanes
Arts Plàstiques 12,6%
Disseny 10,5%
Arts Escèniques 7%
Altres 6,7%
La mobilitat com a dificultat
per a l’accés a la formació
Sí
69%
No
31%
La mobilitat representa una
dificultat a l’hora de tenir
accés a la formació.
Desplaçament a pobles
veïns per a realitzar un curs
o una activitat formativa
concreta
Sí
78%
No
22%
La gran majoria de joves
d’aquests municipis estan
disposats a realitzar cursos
de formació als pobles veïns
Servei de bus 64%
Vals de benzina 18%
Subvenció de transport 13%
Opcions per a la millora de
la mobilitat
Altres 5%
L’opció més recolzada pels
joves és la de promoure un
servei de bus
Altres dades rellevants recollides per l’enquesta
Algunes de les dades més rellevants extretes de les enquestes analitzades són:
• que els pocs cursos realitzats fins al moment resulten cars i el nivell de
coneixement que ofereixen és elemental o d’iniciació.
• que l’oferta esportiva és poc variada i que, per tant, caldria incloure-hi altres
activitats esportives com l’aeròbic, el ioga, coreografies així com altres esports
col·lectius diferents del futbol.
• que l’educació en el lleure esdevé un reclam de formació que permetria als
joves accedir al món laboral per primera vegada.
37
PLJ 08 -11 Massanes
6.5. Cultura i participació
És a través de la cultura que posem en pràctica una de els facultats que ens
defineixen com a espècia: la capacitat creativa i simbòlica. Aquestes activitats,
més enllà d’unes expressions puntuals, s’associen a estils de vida, a maneres de
fer i de viure. És tant importat rebre cultura com generar-ne. En el moment que
s’aconsegueix promoure la cultura des d’aquestes dues dimensions aconseguim,
alhora, el desenvolupament cultural necessari per als municipis.
Pel que fa a la participació, cal que hi contemplem diferents subapartats:
l’associacionisme, el foment de la participació i la interlocució amb
l’administració.
L’associacionisme esdevé un motor de cohesió social per al municipi i de vegades,
sense saber-ho, són les entitats les que proposen activitats amb molt potencial
identitari i cohesionador. Per tant, cal tenir ben present que cal reconèixer en les
entitats un motor fonamental per al municipi.
Pel que fa al foment de la participació val a dir que estan naixen nous
mecanismes per opinar, dialogar, oferir, criticar, etc. Cal que posem en relleu
aquests mecanisme per tal de recollir la veu dels joves i les iniciatives que
proposen.
I finalment, pel que fa a l’interlocució, cal que la entenem com a l’oportunitat
de tenir un canal de comunicació obert amb l’ajuntament per administrar i
gestionar conjuntament les polítiques de joventut. Actualment un procés com el
present de la taula de joves pot ajudar-hi.
38
PLJ 08 -11 Massanes
EIX_Cultura i participació (Massanes)
DAFO Factors Interns Factors Externs Observacions
Anàl
isi d
e la
Rea
litat
Les activitats que es realitzen són en moments molt puntuals, com la festa major. A la festa major es podria programar un altre tipus d’activitats, estan molt enfocades a la gent gran, deixant de banda el jovent. El butlletí actual no és suficient, es necessita conèixer de primera mà totes les actuacions municipals i sobretot les activitats o ajudes dirigides al jovent.
No s’impulsen activitats tradicionals, que podrien afavorir la participació juvenil. Un local de joventut i un casal d’estiu per els joves i nens de Massanes pot afavorir una bona circulació de la informació, un contacte directe i efectiu amb els joves, per copsar les seves necessitats.
-
Visu
alit
zaci
ó Els actes de la festa major es programen amb molta antelació.
El consistori disposa de diversos equipaments que amb una inversió mínima realitzaria la funció de punt d’informació.
Recollir propostes, mitjançant trobades puntuals, de cares a variar l’oferta d’activitats. L’ajuntament està treballant per finançar una revista per a Massanes on hi haurà un apartat explícit d’informació juvenil. Un local que ofereixi recursos seria un referent per el jovent.
Anàl
isi d
e la
Real
itat
Existeixen dos grups de jovent que impulsen activitats i són un referent per la joventut de Massanes.
+
Visu
alit
zaci
ó Les activitats que es fan al llarg de l’any ajuden a la participació dels nouvinguts.
Es poden impulsar trobades de jovent per afavorir la participació del jovent. Aquesta trobada afavoriria la relació entre els dos grups de jovent i la realització d’activitats conjuntes.
Crear i impulsar el funcionament d’un punt de trobada participatiu entre els joves del municipi
6.6. Cohesió social i equilibri territorial El treball d’aquest eix ens proposa l’opció de vetllar pel col·lectiu juvenil en clau
identitària, afavorir el seu arrelament i el bon veïnatge. Els joves, lluny dels
estereotips de passivitat, són persones que es troben immerses en un procés
formatiu i d’inserció social. Cal conèixer i detectar quines poden ser les variables
que puguin generar exclusió social entre els joves (variables econòmiques, de
procedència, d’habitatge, de treball,...) i preveure’n els seus efectes per tal
d’avançar-nos-hi i poder-hi donar una resposta anticipada.
39
PLJ 08 -11 Massanes
També cal tenir present temes de mobilitat, donar a conèixer alternatives de
desplaçament pel municipi i promoure opcions que facilitin la mobilitat dels
joves.
EIX_Equilibri territorial i cohesió social (Massanes)
DAFO Factors Interns Factors Externs Observacions
Anàl
isi d
e la
Rea
litat
S’aprofiten poc les instal·lacions de què disposa el poble: pista coberta, local social amb escenari, sales annexes de les oficines municipals, etc. Falta un punt de trobada pel jovent, un punt d’unió, d’oci, que eviti la dispersió del jovent cap a altres pobles. Pocs grups d’edat homogenis, molta varietat d’inquietuds, aficions a les colles. L’arribada de nous col·lectius (immigrants, gent d’altres regions) dificulta la integració, tenir-ho en compte per aprofitar algun acte festiu per cohesionar la gent.
Manca de transport públic que condiciona l’educació, el treball, la salut, fet que obliga dependre del cotxe particular. Dificultats tècniques impedeixen un accés a les Tecnologies de la informació i comunicació.
-
Visu
alit
zaci
ó
La cohesió del nucli amb les urbanitzacions del municipi és baixa, en part per la distància d’un punt a un altre. Són pocs joves, això fa que les colles tinguin grups d’edat amplis.
La distància del nucli a les carreteres principals és d’uns 2km. Les connexions telefòniques de certes parts del municipi no estan preparades per poder navegar amb banda ampla. El bus de la festa és un servei als municipis perquè el jovent es desplaci a actes festius durant els mesos d’estiu.
Proposar parades puntuals a les línies de bus que passin per el terme municipal. Un servei en funció de la demanda, qui volgués viatjar truqués un dia abans a un telèfon de la companyia, i l’endemà, l’autobús de, per exemple, la línia Arbúcies-Girona, es desviés a recollir el passatgera Massanes. Una possible solució per millorar l’accessibilitat d’internet, tant per servei com per cost, és oferir un servei municipal de connexió Wi-Fi.
Anàl
isi d
e la
Real
itat
El fet d’haver-hi pocs habitants facilita la cohesió i la integració social. Els actes festius i socials sempre hi ha una gran participació.
Hi ha un potencial molt gran a nivell natural, però no s’aprofita. (Rutes BTT, rutes paisatgístiques, etc.).
+
Vis
ualit
zaci
ó
Les activitats que es fan al llarg de l’any ajuden a la participació dels nouvinguts. Participen a les activitats que es fan encara que no són els únics destinataris d’aquestes. El jovent està motivats per organitzar i participar en les activitats al municipi.
L’obertura de rutes o simplement la senyalització d’aquestes afavoriria l’arribada de persones amb ganes de realitzar caminades o rutes amb bici.
Creació d’un grup excursionista o ciclista amb l’objectiu de marcar els camins o rutes per fer-hi excursions.
Valorar i impulsar accions que aglutinin els joves i els dotin d’una identitat comunitària
40
PLJ 08 -11 Massanes
7. Objectius La redacció d’objectius és una de les parts fonamentals del Pla Local de Joventut, ja
que es posa de manifest quina és l’expectativa d’aquest Pla, quina ha de ser la seva
capacitat transformadora en tant que projecte d’intervenció socioeducatiu.
La redacció d’aquests objectius es fonamenta en les dades recollides en l’apartat de
diagnosi i han de donar lloc a la redacció de projectes concrets que puguin donar
resposta a les necessitats expressades en aquest document.
5.1 Treball (Massanes)
Conc
lusi
ons
del
diag
nòst
ic
Promoure tallers formatius, o informar a on es realitzen, adaptats a les necessitats dels joves de Massanes.
Tenir en compte que les feines són masculines, la dona continua tenint moltes dificultats per accedir a un lloc de treball
qualificat. Afavorir la formació per tal de revertir la situació.
Objectiu General
Facilitar als joves els recursos necessaris per a la recerca de feina i formació
Objectiu específic Objectius de procés / Resultat Programes
Enfortir la comunicació
entre el sector
productiu del municipi i
l’ajuntament de
Massanes
Crear una borsa de treball municipal amb
la participació de les empreses de
Massanes.
Determinar les mancances formatives del
jovent.
Crear mecanismes
d’orientació laboral.
Posar a disposició del jovent tota la
informació relativa per buscar feina i
formar-se.
Fomentar
l’autoocupació.
Presentar en una xerrada l’autoocupació
com una alternativa laboral.
Oferir oportunitats de
treball a través de
formació específica
Organitzar cursos de formació específics
en què el municipi pugui oferir
oportunitats laborals.
Taller i exposició d’habilitats per a la recerca de feina
Consolidar el Punt d’Informació Laboral
Consolidar la borsa de monitors i directors comarcal
Satèl·lit Jove – Treball
Concurs Comarcal de Joc de Rol de creació d’empresa
Buscar una fórmula per poder oferir formació als joves
malgrat la fragmentació d’interessos. Possibilitat de
mancomunar un projecte de formació amb altres
municipis de la Selva Sud.
41
PLJ 08 -11 Massanes
5.2 Habitatge (Massanes)
Conc
lusi
ons
del
diag
nòst
ic
La necessitat d’un aval frena l’accés a l’habitatge. Fer arribar propostes d’actuacions d’altres administracions que ajudin
a solucionar-ho.
Cal més informació de quines ajudes són, i quins requisits demanen.
L’edat que s’emancipen els joves és elevada.
L’interès dels joves per viure al municipi és alt. Qualsevol facilitat per mantenir-s’hi serà benvinguda.
Objectiu General
Recollir i facilitar totes les informacions sobre l’habitatge al jovent de Massanes
Objectiu específic Objectius de procés / Resultat Programes
Aglutinar tota la informació i
contactes que facilitin l’atenció
al jovent en matèria d’habitatge.
Respondre a totes les qüestions
que plantegin els joves.
Informar els joves
sobre l’accés i
rehabilitació d’un
habitatge.
Mediar entre el jovent i
l’ajuntament per resoldre
qüestions relatives a l’habitatge.
Guia sobre habitatge al Satèl·lit Jove web de la Selva
Xerrada sobre l’accés a habitatge
42
PLJ 08 -11 Massanes
5.3 Salut (Massanes)
Conc
lusi
ons
del
diag
nòst
ic
Caldria ampliar o modificar els horaris del municipi, previ consens. No van bé als estudiants i a les persones treballadores.
Explicar millor el funcionament del dispensari i els serveis sanitaris propers, també el temps d’actuació dels serveis
d’urgències.
D’una banda es pot incentivar la pràctica esportiva del municipi i de l’altra pactar amb municipis veïns la coordinació per
realitzar activitats esportives.
Un local social permetria que totes aquestes activitats, xerrades i tallers es duguessin a terme.
Ampliar la difusió de campanyes informatives sobre addiccions a indrets freqüentats per joves, festa major, locals, etc.
La inversió per marcar i senyalitzar camins i rutes per fer a peu o amb bicicleta és mínima. Els avantatges, sobretot per la
salut i altres de caràcter més turístic són evidents.
Objectiu General
Ampliar els destinataris de les campanyes de promoció de la salut a tots els joves de Massanes.
Objectiu específic Objectius de procés / Resultat Programes
Realització d’activitats esportives
a l’aire lliure per tot el terme
municipal de Massanes
Promoure accions encaminades a
informar sobre les conductes de
risc.
Promoure en el
jovent estils de
vida saludables.
Reduir l’ús del vehicle privat,
sobretot en moments relacionat
en l’oci, per evitar accidents.
Participar al
disseny de les
activitats
esportives a
Massanes.
Utilitzar l’espai de la taula de
joves per dissenyar les activitats
esportives del municipi on hi
participi el jovent.
Informar de les
conductes de risc
en aquells llocs on
es puguin produir.
Desenvolupar una campanya
informativa en indrets
freqüentats per el jovent.
Marcar els camins perquè els conegui les persones que no són del
municipi, i fer rutes a peu i amb bicicleta. Difondre els canvis amb
una excursió popular.
Bus i paradeta de la Festa
Portal Satèl·lit Jove (i consulta virtual de salut per a joves)
Activitats de dinamització per a joves
Activitats d’oci alternatiu.
Taula de joves salut i esport
43
PLJ 08 -11 Massanes
5.4 Educació i formació (Massanes)
Conc
lusi
ons
del
diag
nòst
ic
• Habilitar un espai social permetria a part del jovent accedir a la xarxa i tenir un espai per l’estudi a les tardes.
• Fer cursets compartits amb altres pobles propers com Hostalric, Breda, Massanes, etc. Ajudaria a diversificar l’oferta i augmentar el nombre de participants.
• Cal plantejar una millora del transport públic o facilitar recursos per facilitar l’accés a diferents estudis que es facin lluny d’Hostalric.
Objectiu General
Plantejar la formació en funció de la necessitats del jovent de Massanes.
Objectiu específic Objectius de procés / Resultat Programes
Utilitzar l’espai de la taula de
joves per plantejar quins cursos o
activitats es poden dur a terme.
Oferir els cursos de
forma consensuada
i amb un rerefons
pedagògic. Coordinar-se amb empreses locals
i entitats educatives per oferir
aquests cursos.
Divulgar totes les
activitats que
impliquin la
participació del
jovent.
Plantejar estratègies per estendre
el màxim la difusió de totes les
activitats formatives que es
realitzin al municipi.
• Formació no reglada específica per a col·lectius
determinats
• Taula de joves de formació
• Realització de cursos consensuats entre els joves a la
Taula de Joves.
• Difondre tota la oferta formativa a través d’un espai de
referència per a la relació juvenil i a la nova revista de
Massanes.
44
PLJ 08 -11 Massanes
5.5 Cultura i participació (Massanes)
Conc
lusi
ons
del
diag
nòst
ic
• Crear una festa per joves pot ser un revulsiu per crear un grup estable de joves per decidir i proposar activitats futures. Aquesta mateixa festa pot ser la primera activitat d’aquest grup. Es pot convocar els joves i que es posin d’acord per portar a terme per exemple vàries activitats per la festa major.
• Un punt de trobada obert a les tardes i alguns vespres pot ser útil per qui vulgui consultar internet, fer tasques escolars o reunir-se per compartir inquietuds.
• De resultes de la taula de joves es va veure que els joves volen implicar-se a la festa major, proposant i ajudant a preparar alguns actes, lúdics i esportius.
Objectiu General
Crear i impulsar el funcionament d’un punt de trobada participatiu entre els joves del municipi
Objectiu
específic
Objectius de procés /
Resultat
Programes
Afavorir tant la creació com el
consum cultural dels joves de
Massanes.
Facilitar l’accés a
la cultura.
Ampliar la difusió d’actes
culturals.
Utilitzar l’espai de la taula de
joves com a lloc de referència
participatiu dels joves del
municipi.
Impulsar la
participació juvenil
al municipi.
Ampliar les iniciatives i les
accions de l’àrea de joventut del
municipi.
• Activitats de promoció d’artistes joves
• Taula de Joves de Massanes
• Realització de cursos culturals
• Portar algun espectacle al municipi en alguna data
assenyalada.
45
PLJ 08 -11 Massanes
5.6 Equilibri territorial i cohesió social (Massanes)
Conc
lusi
ons
del
diag
nòst
ic
• Cal reforçar els transports públics, sobretot aquells que enllacin amb altres línies amb una alta freqüència de pas (com les estacions de RENFE) i augmentar la informació sobre els horaris.
• Habilitar un espai per realitzar tasques estudiantils i tot tipus d’activitats (tallers, cursos, etc.) i connexió a internet.
• Realitzar activitats cohesionadores entres els joves de Massanes.
• Desencallar la construcció de la piscina i plantejar una pista de cros.
• Fer una festa especifica per el jovent.
• Cal promoure més activitats per el pavelló. La consulta a els joves per la pràctica de nous esports pot
involucrar-los a participar-hi.
Objectiu General
Valorar i impulsar accions que aglutinin els joves i els dotin d’una identitat comunitària
Objectiu
específic
Objectius de procés /
Resultat
Programes
Divulgar les activitats per fer-ne
la màxima difusió amb tots els
mitjans a l’abast.
Treballar seguint els principals
eixos del pla d’actuació de la SGJ
per arribar a el màxim nombre de
joves.
Fer partícips de les
activitats tots els
joves de Massanes
Introduir la figura d’un tècnic de
joventut per coordinar tota la
tasques relacionades amb els
joves.
Fomentar els
espais comuns per
impulsar la cohesió
del jovent.
Centralitzar les principals
activitats a un punt fix del
municipi per esdevenir un
referent del joves.
Incrementar les actuacions de
joventut al poble.
Portar a terme les
actuacions
previstes en el PLJ. Aconseguir la contractació d’un
tècnic de joventut compartit.
• Mantenir el Satèl·lit jove a Massanes i Urbanitzacions
• Mantenir les Taula de Joves
• Tècnic de joventut
• Promoure una trobada de joves
• Espai jove com a punt de referència juvenil municipal
46
PLJ 08 -11 Massanes
8. Programes
8.1. Antecedents per a la proposta de projectes Els projectes que es proposen per a Massanes en aquest Pla Local de Joventut tenen la
voluntat de respondre de manera concreta a les demandes juvenils. A continuació
oferim, de manera sintètica, i amb la voluntat de posar ordre en la consecució
problemàtica – opcions de resolució – estratègies possibles, uns quadres de projectes.
Per començar, iniciarem l’anàlisi en l’eix participació.
En aquest quadre s’hi recullen les principals impressions del consistori i també dels
propis joves del municipi. Es parteix de la problemàtica que els joves del municipi no
estan cohesionats, no tenen percepció de ser un grup. Les causes que poden donar
sentit a aquesta problemàtica són una participació descoordinada, ja que manca un
espai de relació de referència juvenil i un projecte que es dediqui a fomentar la
participació dels joves, la fragmentació dels joves segons interessos i segons colles, i,
finalment, la desinformació que pateixen pel que fa a recursos destinats a ells
PARTICIPACIÓ: Diagrama de problemes
Els joves de Massanes no estan cohesionats
Participació descoordinadaFragmentació dels joves
segons collesDesinformació juvenil
NO hi ha un espai de trobada Juvenil quotidià
des d’on fomentar laparticipació I l’entesa
entre els jovesdel municipi
No hi ha cap projecte dedicat a
coordinar les entitats juvenils
Raons històriques
de funcionamen
t de les entitats
Segons zona
geogràfica
Dispersiógeogràfica del municipi
Recursos de difusió poc atractius per al jovent
PARTICIPACIÓ: Diagrama de problemes
Els joves de Massanes no estan cohesionats
Participació descoordinadaFragmentació dels joves
segons collesDesinformació juvenil
NO hi ha un espai de trobada Juvenil quotidià
des d’on fomentar laparticipació I l’entesa
entre els jovesdel municipi
No hi ha cap projecte dedicat a
coordinar les entitats juvenils
Raons històriques
de funcionamen
t de les entitats
Segons zona
geogràfica
Dispersiógeogràfica del municipi
Recursos de difusió poc atractius per al jovent
47
PLJ 08 -11 Massanes
mateixos, ja sigui per la inadequació dels recursos utilitzats i , alhora, per la poca
participació que els joves tenen vers aquests mecanismes de difusió.
Tot seguit, és el torn de transformar totes aquestes dificultats en possibilitats de
treball:
Per tant, des del consistori es té clar que cal treballar per promoure la participació
dels joves en el municipi tot oferint mecanismes de participació que engranin les
iniciatives juvenils i les promoguin des d’un equipament i un
projecte de participació, afavorint la cohesió propiciant nous marcs de relació i
explorant contínuament els interessos juvenils, i millorant la difusió de la informació
juvenil a través de l’edició de materials més atractius i implicant-hi els propis joves.
Finalment, doncs, cal parlar de quins han de ser els principals blocs de treball que ha
de recollir aquest Pla Local de Joventut 2008-2011:
PARTICIPACIÓ:Diagrama d’objectius
Promoure la cohesió dels joves de Massanes
Oferir mecanismesde participació per a la coordinació
Afavorir la cohesió dels jovesmalgrat les colles
Millorar la informació juvenil
Oferir un espai de trobada juvenil
quotidiana des d’onfomentar la participació
i l’entesa juvenil en el municipi
Planificar i executar un projecte que vetlli per la
coordinació de les entitats de
Massanes
Oferir un projecte de
trobada juvenil on les
raons històriques es puguin reelaborarper donar
noves oportunitats
als joves
Afavorir la mobilitat
Millorar els mecanismes de difusió de la informació.
Elaborar recursos informatius atractius
48
PLJ 08 -11 Massanes
Així, doncs, veiem que hi ha tres àrees on treballar al llarg d’aquests quatre anys per
tal de millorar la participació, i sobretot, la cohesió social dels joves del municipi: la
creació d’un espai i un projecte de referència, la dinamització d’activitats per oferir
un nou marc de relacions juvenils i la promoció, implementació i creació de nous
recursos informatius i de difusió juvenil.
PARTICIPACIÓ:Estratègies
d’intervenció
Promoure la cohesió dels joves de Massanes
Oferir mecanismesDe participació de manera coordinada
Afavorir la cohesió dels jovesmalgrat les colles
Millorar la informació juvenil
Oferir un espai de trobada juvenil
quotidiana des d’onfomentar la participació
i l’entesa juvenil en el municipi
Planificar i executar un projecte que vetlli per la
coordinació de les entitats de Massanes
Oferir un projecte de trobada i participació
juvenil on les raons històriques
es puguin reelaborar per donar noves
oportunitats als joves
Afavorir la mobilitat
Millorar els mecanismes de
difusió de la informació.
Elaborar recursos informatius atractius
Espai Jove: espai de participació Activitats de dinamització juvenil Recursos d’ Informació juvenil
Promoure la cohesió dels joves de Massanes
Oferir mecanismesDe participació de manera coordinada
Afavorir la cohesió dels jovesmalgrat les colles
Millorar la informació juvenil
Oferir un espai de trobada juvenil
quotidiana des d’onfomentar la participació
i l’entesa juvenil en el municipi
Planificar i executar un projecte que vetlli per la
coordinació de les entitats de Massanes
Oferir un projecte de trobada i participació
juvenil on les raons històriques
es puguin reelaborar per donar noves
oportunitats als joves
Afavorir la mobilitat
Millorar els mecanismes de
difusió de la informació.
Elaborar recursos informatius atractius
Espai Jove: espai de participació Activitats de dinamització juvenil Recursos d’ Informació juvenil
PLA LOCAL DE JOVENTUT: Cohesió social i equilibri territorial
49
PLJ 08 -11 Massanes
D’altra banda, tot seguit explorarem l’eix EMANCIPACIÓ:
En aquest eix s’ha partit d’un concepte més general, s’ha partit de la problemàtica
que els joves tenen per emancipar-se a través dels eixos que Joventut ens proposa. A
Massanes, doncs, hi ha problemàtica per trobar habitatge tant per una manca
d’informació com per l’elevat preu de l’habitatge de compra i lloguer.
També hi ha problemàtiques en l’àrea laboral, ja que no hi ha un servei d’orientació
municipal que compti amb borsa de treball, també hi ha dificultats formatives i
culturals, ja que no s’ofereixen propostes formatives degut a la manca de participació
i a la insostenibilitat dels cursos programats. Finalment, també hi ha dificultats en els
hàbits de salut pel que fa a baix índex d’esportivitat juvenil i a l’elevat índex de
conductes de risc al municipi.
EMANCIPACIÓ: Diagrama de problemes
Els joves de Massanes tenen problemes per emancipar-se
Dificultats per trobar
habitatge
Dificultats de treball
Dificultats formatives i
culturals
Dificultats en els hàbits de salut
Manca d’informació
Preu elevat de l’habitatge de compra,
poc habitatge de
lloguer
Manca de formació i
d’orientaciólaboral
No hi ha atenció des
del propi municipi
Poca oferta formativa
participació
dispersa
perquèinterès juvenil
heterogeni
poca sostenibilitat de projectes de formació: massa car
Poca promoció de
la cultura
No promociódisciplines artístiques
Poca promocióde l’esport
Conductes de risc
Els joves de Massanes tenen problemes per emancipar-se
Dificultats per trobar
habitatge
Dificultats de treball
Dificultats formatives i
culturals
Dificultats en els hàbits de salut
Manca d’informació
Preu elevat de l’habitatge de compra,
poc habitatge de
lloguer
Manca de formació i
d’orientaciólaboral
No hi ha atenció des
del propi municipi
Poca oferta formativa
participació
dispersa
perquèinterès juvenil
heterogeni
poca sostenibilitat de projectes de formació: massa car
Poca promoció de
la cultura
No promociódisciplines artístiques
Poca promocióde l’esport
Conductes de risc
50
PLJ 08 -11 Massanes
Per tal de convertit aquest conjunt de dificultats en possibilitats, presentem el
següent quadre d’objectius:
Per tant, Massanes aposta per pal·liar les dificultats d’accés a l’habitatge, vol facilitar
la inserció laboral juvenil, vol promoure la formació i la cultura buscant la manera de
gestionar al heterogeneïtat i la sostenibilitat dels cursos, i, finalment, vol promoure
els bons hàbits saludables a través de la promoció de l’esport i l’accés a la informació
referenciada sobre conductes de risc.
EMANCIPACIÓ: Diagrama d’objectius
Promoure l’emancipació per
als joves de Massanes
Pal·liar les dificultats per
trobar habitatge
Promoure la inserciólaboral
Promoure la formació i la
cultura
Promoure els bons hàbits de
salut
Manca d’informació
Preu elevat de
l’habitatge de compra,
poc habitatge de lloguer
Manca de formació i
d’orientaciólaboral
No hi ha atenció des
del propi municipi
Millorar l’oferta
formativa
Gestió de la
heteroge-neïtat
Promoure cursos
sostenible
Millorar la promoció
de la cultura
promociódisciplines artístiques
promocióde
l’esport
Informaarsobre les conductes
de risc
51
PLJ 08 -11 Massanes
Finalment, doncs, cal parlar de quins han de ser els principals blocs de treball que ha
de recollir aquest Pla Local de Joventut 2008-2011 pel que fa a emancipació:
Veiem, doncs, quines són les àrees on cal intervenir en qüestió d’emancipació juvenil
a Massanes : cal editar informació sobre habitatge, cal promoure mesures d’atenció
laboral al municipi (opcions de mancomunació), cal promoure la formació (opcions de
mancomunació) i cal promoure un projecte de salut i hàbits saludables a través de la
natura i l’esport.
Promoure l’emancipació per
als joves de Massanes
Pal·liar les dificultats per
trobar habitatge
Promoure la inserciólaboral
Promoure la formació i la
cultura
Promoure els bons hàbits de
salut
Promoure i facilitat la informació
Preu elevat de l’habitatge de compra,
poc habitatge de lloguer
Facilitar la formació i l’orientació
laboral
Oferir atenciódes del propi
municipi
Millorar l’oferta
formativa
Gestió de la
heteroge-neïtat
Promoure cursos
sostenible
Millorar la promoció
de la cultura
promoció de disciplines artístiques
promoció de
l’esport
FAcil·litarinformació sobre
les conductes de risc
EMANCIPACIÓ: Diagrama d’estratègies
Guia formativa: Satèl·lit Jove Oficina d’informació laboral de la Selva Sud
Programa de formació mancomunat: Mou-te per la Selva Sud Natura i esport
PLA LOCAL DE JOVENTUT: EMANCIPACIÓ
52
PLJ 08 -11 Massanes
8.2. Proposta de projectes segons línia d’intervenció (*)
PARTICIPACIÓ
OFERIR ESPAIS DE PARTICIPACIÓ
JUVENIL
AFAVORIR LA COHESIÓ JUVENIL
IMPLEMENTAR I MILLORAR ELS
MECANISMES DE DIFUSIÓ
D’INFORMACIÓ JUVENIL
- Manteniment de la Taula de Joves
- Coordinadora d’entitats juvenils - ConCurts: concurs de curtmetratge
de temàtica de Salut
- Projecte d’Espai Jove com a nou
equipament municipal de punt de
referència juvenil.
- Projecte de participació dels joves
en el calendari d’activitats anual del
municipi
- Concurs de disseny del logotip
juvenil de Massanes.
- Implicació dels joves en el
funcionament del nou punt de
trobada juvenil.
- Espai web per a cada entitat
agrupades al Satèl·lit Jove.
- Manteniment del Satèl·lit jove amb
implicació de les entitats juvenils.
-Creació de la Revista de Massanes
gestionada pels joves.
Projecte de Tècnic de Joventut Compartit
EMANCIPACIÓ
PAL·LIAR LES
DIFICULTATS D’ACCÉS A
L’HABITATGE
AFAVORIR LA INSERCIÓ
LABORAL
OFERIR PROJECTES DE
FORMACIÓ I CULTURA
PROMOURE HÀBITS
SALUDABLES
- Xerrada sobre accés a
l’habitatge i les ajudes al
lloguer
- Facilitar mecanismes per
a la inserció laboral a
través de la creació d’una
oficina d’inserció laboral
(opció mancomunada)
- Tallers de formació
laboral a l’IES d’Hostalric.
- Realització de cursos de
formació (opció manco-
munada) que vetlli per a
la mobilitat de la Selva
Sud
- Activitat de dinamització
de Salut
- ConCurts: concurs de
curtmetratge de temàtica
de salut
- Promoció i recuperació
de vies verdes i senders.
Projecte de Tècnic de Joventut Compartit
(*) Els destinataris de tots aquests projectes són per a joves de 15 a 29 anys que s’aniran acotant
segons la temàtica de les trobades.
53
PLJ 08 -11 Massanes
8.3. Transversalitat dels projectes
EIXOS ALS QUALS RESPONEN
PROJECTES
part
icip
ació
cohe
sió
soci
al
equi
libri
terr
itor
ial
Treb
all
Salu
t
Form
ació
Cult
ura
Hab
itat
ge
Manteniment de la taula de joves Coordinadora d’entitats juvenils Concurts: concurs de curtmetratge de temàtiques saludables Projecte d’equipament juvenil Projecte de participació dels joves en el calendari actual
d’activitats del municipi
Concurs disseny del logotip juvenil Participació dels joves en el funcionament i gestió del nou
equipament
Creació d’espai web per a cada entitat a través del Satèl·lit
Jove
Creació de la revista municipal gestionada pels joves Actualització i manteniment del web Satèl·lit jove Xerrada d’accés a l’habitatge Promoció d’habitatge per a joves Projecte d’inserció laboral Projecte de formació a la Selva Sud
Proj
ecte
de
Tècn
ic d
e Jo
vent
ut C
ompa
rtit
per
al d
esen
volu
pam
ent
de le
s po
lítiq
ues
de j
oven
tut
dinamització d’activitat de Salut
54
PLJ 08 -11 Massanes
9. Temporalització A continuació presentem la temporalització dels projectes que s’emmarquen en
aquest Pla Local de Joventut. D’una banda presentem una temporalització general al
llarg dels 4 anys que ha de durar aquest Pla Local, i de l’altra, es presenta també una
temporalització a dos anys per fer una presentació dels projectes que es duran a
terme al llarg del 2008 i el 2009.
9.1. Temporalització 2008 - 2011
PROJECTES
2008
2009
2010
2011
1.Projecte participació juvenil i cohesió social Manteniment de la taula de joves Concurts: concurs de curtmetratge de temàtiques saludables Espai web per a cada entitat a través del Satèl·lit Jove Participació de les entitats juvenils en el butlletí d’activitats Projecte de participació dels joves en el calendari actual d’activitats del municipi (visibilitat del
col·lectiu)
Actualització i manteniment del web Satèl·lit jove Gimcana nocturna de Salut Participació dels joves en el funcionament i gestió del nou equipament Concurs disseny del logotip juvenil de Breda Edició d’un butlletí juvenil
2. Projecte de formació a la Selva Sud 3.Projecte d’inserció laboral
Proj
ecte
de
tècn
ic c
ompa
rtit
per
al d
esen
volu
pam
ent
de le
s po
lítiq
ues
de
4.Promoció d’habitatge per a joves i jornades informatives
Fase d’iniciació
Fase de manteniment
Fase de consolidació
Fase de revisió
55
PLJ 08 -11 Massanes
9.2. Temporalització 2008-2009 (primera fase del Pla Local de Joventut)
Fase d’iniciació
Fase de manteniment
Projectes I II III IV I II III IV
1. Projecte de participació juvenil i cohesió social
Taula de joves
Manteniment del Satèl·lit Jove
Activitats de dinamització (ConCurts / gimcana nocturna salut)
Suport a les entitats juvenils (recursos web)
Rehabilitació equipament juvenil
Creació de la Revista de Massanes gestionada pels joves
Participació dels joves en el calendari natural d’actes del
municipi
Participació dels joves en el funcionament i gestió del nou
espai juvenil
Participació en el disseny del logotip juvenil
3. Projecte de formació Selva Sud
4. Creació recurs laboral
Proj
ecte
de
Tècn
ic d
e Jo
vent
ut C
ompa
rtit
am
b M
otxi
lla J
ove
4. Jornades informatives
56
PLJ 08 -11 Massanes
10. Pla de finançament Aquest Pla Local de Joventut serà finançat a través del pressupost estimat i destinat a
la Regidoria de Joventut, però també gràcies a les aportacions i col·laboracions
d’altres regidories com poden ser la d’Esports i la de Cultura i Festes. En aquest
sentit, doncs, cal tenir present que en municipis tan reduït demogràficament parlant,
és interessant poder oferir recursos i projectes que gaudeixin d’una alta
transversalitat, enlloc d’oferir serveis estancs i compartimentats.
Al 2007 es va comptar amb un pressupost per a la Regidoria de Joventut d’uns 1500€
per a desenvolupar projectes i activitats. Enguany s’ha previst que la partida pugui
augmentar cap a uns 2000€, i d’aquesta manera anar augmentant progressivament el
pressupost de l’àrea.
A continuació presentem una relació del càlcul aproximat que podria aconseguir la
Regidoria de Joventut:
2007 2008 2009 2010 1011
Partida
de Joventut
1.500€
2.000€
2.500€
3.000€
3.500€
57
PLJ 08 -11 Massanes
A continuació presentem una proposta aproximada del cost que tindrien els projectes
que es volen portar a terme.
Projectes Costos Taula de Joves 300Concurts: concurs de curtmetratge 1500Participació juvenil en el calendari d’activitats municiapal 1500Concurs logotip per a l’àrea de Jovnetut de Massanes 300Creació de weblog per a les entitats juvenils 0Creació d’una revista impulsada pels joves 3000Implementació del recurs web Satèl·lit Jove 0xerrada habitatge (accés a les ajudes de lloguer jove) 50Orientació laboral (estudi creació de borsa de treball) 600Activitat nocturna de promoció de la salut 200Formació Selva Sud 1000Tècnic Compartit 8250 Espai Jove TOTAL 16700 + equipament juvenil
58
PLJ 08 -11 Massanes
11. Avaluació Els agents que han de participar en l’avaluació del Pla Local de Joventut són tots
els agents que han intervingut en major o menor mesura a desenvolupar i a executar
aquest Pla. Cal però, organitzar aquesta avaluació, en tant que seria molt poc operatiu
fer que tots els agents opinessin en el mateix moment i a través de la mateixa
metodologia. Així, doncs, anem a contemplar quina podria ser una bona opció per tal
d’avaluar aquest Pla tenint present els agents implicats, la temporalització de
l’avaluació i els criteris a avaluar.
11.1. Els agents implicats en aquest PLJ
Els principals agents implicats en el Pla Local de Joventut seran el responsable de la
Regidoria de Joventut del municipi, el tècnic de Joventut, el Tècnic de Joventut
Comarcal i els propis joves del municipi que hagin participat en les accions portades a
terme al llarg d’aquests anys, a més dels altres agents que puguin intervenir de
manera puntual en algun dels projecte.
11.2. Temporalització de l’avaluació Proposem dues tipologies d’avaluació: l’avaluació d’impacte i l’avaluació a llarg termini.
La primera es caracteritza per realitzar-se just al finalitzar l’activitat o el projecte i té
l’objectiu de recollir percepcions poc meditades, espontànies i ràpides. És interessant
que tots els agents implicats directament amb el projecte puguin elaborar aquesta
avaluació, per tant, creiem que el Tècnic de Joventut, els Joves i la Regidoria puguin fer
un balanç ràpid del projecte en qüestió.
59
PLJ 08 -11 Massanes
L’avaluació a llarg, en canvi, es caracteritza per recollir informació més elaborada, més
meditada i organitzada. Aquesta avaluació, doncs, s’ha de realitzar unes setmanes
després d’haver realitzat l’activitat. És interessant que en aquesta avaluació hi puguin
assistir el tècnic de joventut i els joves. El referent polític cal que valori el projecte a
llarg termini però a un temps diferent que els joves, cal que es pronunciï des de la
individualitat i que, alhora, no pugui influir els comentaris i les crítiques dels i les joves.
Finalment, cal que el tècnic de joventut reculli totes les informacions, cal que les
organitzi i, finalment, cal que n’elabori un informe i ho arxivi a la memòria d’activitats del
curs.
11.3. Criteris i indicadors d’avaluació per al PLJ
Per tal d’avaluar l’eficàcia de les polítiques juvenils al llarg del 2008-2004 serà
imprescindible planificar per a cada projecte un seguit de criteris i indicadors que ens
permetin conèixer quina ha esta la influència dels projectes en la quotidianitat del
municipi, però, sobretot en la quotidianitat dels i les joves que hi viuen.
Tot i així, podem proposar ara ja alguns indicadors que poden esdevenir una guia per
a conèixer la repercussió del Pla Local de Joventut:
Concepte a valorar Indicador quantitatiu Indicador qualitatiu
Eix Cohesió social
Objectiu: Fomentar els espais d’interlocució com a eines de suport al municipi a l’hora de planificar polítiques de joventut.
- existència de materials que generin cohesió social (logotip, butlletí, satèl·lit jove) - nombre de joves participants al projecte
- que es generi consciència de col·lectiu juvenil - la qualitat participativa dels joves en els nous mecanismes de difusió d’activitats.
Eix participació
Objectiu: Crear i impulsar el funcionament d’un punt de trobada participatiu entre els joves del municipi
- nombre de participants a les accions participatives - existència de participació juvenil a les festes i activitats municipals
- qualitat de la participació juvenil - qualitat de les reflexions que generi l’acció participativa (sentiment identitari, cohesió de grup)
Eix Treball
Objectiu: Millorar el servei, la informació i els
- existència d’un nou recurs d’inserció laboral municipal - nombre d’usuaris que utilitzen el servei
- qualitat de la intervenció d’aquest nou servei
60
PLJ 08 -11 Massanes
mecanismes d’inserció laboral a un espai de Massanes
Eix Habitatge Objectiu: Cal treballar per recopilar i subministrar totes les informacions relatives a l’habitatge per els joves de Massanes
-existència de jornades informatives -existència del satèl·lit jove amb informació d’habitatge
- interès dels joves vers aquestes jornades - capacitat de resoldre qüestions que tenen els mitjans informatius (satèl·lit jove)
Eix Formació Objectiu: Donar suport a totes aquelles iniciatives que contemplin uns valors que contribueixin a l’educació integral dels joves
- existència del projecte de formació
- impacte d’aquest projecte
Eix Salut
Objectiu: Impulsar estils de vida saludables per reduir les conductes de risc
- nombre de participants en les activitats de dinamització entorn salut
- qualitat de les reflexions que generen aquestes activitats (curtmetratge, implicació, autocrítica, reflexió)
61
PLJ 08 -11 Massanes
12. Fonts documentals Bibliografia Brunet, D.: Com fer un Pla Integral de Joventut. Sinergia 1. Col·lecció de guies pràctiques.
Ed. Secretaria General de Joventut – Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2002.
Brunet, D.; Serracant, P.: L’anàlisi de la realitat juvenil. Sinergia 3. Col·lecció de guies
pràctiques. Ed. Secretaria General de Joventut – Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2002.
L’explotació de dades estadístiques. Ed. Observatori Català de la Joventut – Secretaria
General de Joventut, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2004.
Infome sobre la joventut al 2005. Observatori Català de la Joventut. Generalitat de Catalunya
SG Joventut.
Material de la Coordinació Territorial de Joventut a Girona: Plans Integrals de Joventut;
Diagnosi de la realitat juvenil; Entrevistes i grups de discussió. Avaluació de PLJ o Projectes.
Girona, 2004.
Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Generalitat de Catalunya SG Joventut
Estudi Territorialitzat per comarques catalanes de l’Observatori Català de la Joventut, Verd,
J.M anys 2005.
Altres fonts
Entrevists a Experts
o Ricard Madrià, director IES St. Hilari. o Pep Cullell coordinador d’EBASP del CCSelva o Jordi Solà Tècnic en Autoocupació del CCSelva o Mònica Buscarons, tècnica del Servei Comarcal d’Inserció Laboral o Felip Toledo, tècnic de l’àrea d’Urbanisme, CCSelva o Jesús Mercader, mosso d’esquadra o Laura Masó, dinamitzadora sociocultural
Taules municipals de joves
Debat Jove de la Selva
62
PLJ 08 -11 Massanes
Annex
Document del Debat Jove de la Selva
63
PLJ 08 -11 Massanes
Transcripcions dels grups de discussió de joves
Santa Coloma de Farners, 4 de desembre de 2007
Moderadors:
Albert Ciurana
Pau Llaguer
Marta Masó
Laura Masó
Xavi Amat
64
PLJ 08 -11 Massanes
PRIMER DEBAT JOVE (4/12/2007)
Consell Comarcal Selva
Grup +24 municipis grans 1.- Presentació individual i moderadors El grup està composat per 7 joves procedents de municipis mitjans o grans (més de 5.000 habitants).
Tots ells treballen en l’àmbit social o esportiu majoritàriament en el mateix municipi, 2 d’ells no estan
emancipats, i dos d’ells estan casats i tenen 2 fills cada un. La majoria formen part o han format part
d’una entitat juvenil i cultural del seu municipi.
Víctor, Tossa de Mar
Alba, Sils
Pep, Arbúcies
Joan Antoni, Tossa de Mar
Lluís, Tossa de Mar
Joan, Caldes de Malavella
Carles, Lloret
Moderador: Xavi Amat
2.- Pregunta general oberta sobre joventut (Grans) La primera pregunta que llanço a l’aire és la següent, quan les persones o els mitjans de comunicació parlen de joventut, us hi sentiu identificats? Què us recorda que sou joves? I quan es deixa de ser jove?
Creuen que l’etiqueta de joves va bé per “alguns” per a identificar aquest col·lectiu, per exemple en les retribucions laborals “l’etiqueta” jove és sinònim de percebre menys salari (atès que es dona per susposat que no tenen expriència). Pert tant, al concepte de jove, malauradament és plenament d’estereotips i és sinònim de precarietat. El sentiment general del grup és que s’és jove d’esperit, d’ànima i que és una etapa de la vida en la qual hi ha moltes subetapes que responen a diferents inquietuds fins arribar a ser adult. Es resisteixen a pensar que el fet de tenir estabilitat econòmica i estar emancipat és sinònim d’haver deixat la condició de jove.
65
PLJ 08 -11 Massanes
- Qüestió d’esperit. Som joves d’ànima - Els pares els veig joves encara - Edat adulta, estabilitat. Joves, inestabilitat - Sóc jove llicenciat i no he trobat feina i he hagut de pirar! - Sóc casat, pare i continuo essent jove - Estereotip de la societat - A la nostra entitat hem hagut de posar límit d’edat - Ser jove és fer les coses d’una manera - Diferents inquietuds, diferents fases de joves - Justificació, estereotips, va bé per alguns marcar-los, els joves no els paguen igual que als adults - Joves sinònim de precarietat
3.- Pregunta sobre emancipació (Grans) I el fet de pertànyer a un col·lectiu jove, ja sigui perquè us hi sentiu, o us recorden que ho sou, ara el carnet jove és fins els 29 anys! Ho teniu fàcil per emancipar-vos, és a dir, anar a viure fora de casa dels pares, trobar una feina digne? Quines són les principals dificultats que us heu trobat o penseu que existeixen? –A nivell general i a nivell particular, del municipi-.
Els joves es veuen obligats a aconseguir aliances amb amics o amb la parella per poder-se emancipar,
ho viuen amb resignació i no hi estan gens d’acord. Assenyalen com a principals dificultats els sous
baixos, la precarietat laboral i el cost de la vida (en poca consonància amb els sous), els preus elevats
del sòl, dels lloguers i de la compra d’habitatge. En aquest sentit parlen d’un “cultura de la compra” en
referència a la tendència dels joves catalans i espanyols de prioritzar la compra davant del lloguer.
Argumenten que el preu del lloguer i el de la compra no és gaire més diferent i que el lloguer és en si
mateix precari, perquè només t’assegura l’habitatge com a màxim 5 anys.
També assenyalen que no hi ha una oferta d’habitatge públic de protecció oficial ni d’habitatge de lloguer
pels joves o col·lectius en situació de risc. Destaquen l’esclavisme que suposa comprar un habitatge i
que provoca que s’hagin de realitzar més d’una jornada de treball i abstenir-se de moltes coses i quedar-
se amb el més essencial per viure. Els joves coincideixen que s’ha arribat a un punt insostenible i que tot
i tenir una bona feina i un bon sou no és suficient per poder pagar uns preus desorbitats de l’habitatge.
Ara els bancs no donen cap facilitat per contractar una hipoteca, menys encara si ets jove. Es té la
percepció de que actualment hi ha uns nous pobres.
Eines com la formació poden ajudar-hi o és la relació estudis – treball no es dóna i les perspectives laborals són les mateixes per una persona amb títols acadèmics que una sense?
66
PLJ 08 -11 Massanes
És fàcil d’accedir a estudis superiors cosa que fa hi ha una sobre formació en el mercat de treball joves amb necessitat de treballar del que han estudiat al preu que sigui. Hi ha joves ben formats tot i que a la comarca de la Selva molts joves prefereixen accedir a una feina fàcil i amb bona remuneració que tenir una bona formació i acabar treballant de qualsevol cosa. La construcció fins al moment ha ofert sous alts i condicions relativament acceptables, enfront a altres sectors com el sector serveis (cambrer). Un altre factor molt importat és la mobilitat obligada, la comarca i la disposició urbanística (urbanitzacions, polígons, disseminats....) obliga als joves a fer uns grans desplaçaments a fora del municipi i/o comarca per tal d’accedir a una feina relacionada amb els seus estudis. Aquest fet , juntament amb una falta de transport públic ben coordinat, comença a no sortir a compte econòmicament.
- Per emancipar-se estàs obligat a fer-ho amb parella o amb algun amic/ga. Anem malament - Els sous i el cost de la vida no estan en consonància - La primera necessitat és tenir un pis de lloguer i no n’hi ha, i si n’hi ha està pels núvols - Tenim cultura o consciència de compra i no de lloguer perquè no ens queda més remei. Però a
arreu d’Europa si que hi ha lloguer - El preu del lloguer és el mateix que el de compra - Fins ara la gent aguantava, però ara la gent està farta. Ara fins i tot amb estabilitat laboral i un
bon sou els preus de l’habitatge i de les hipoteques estan afectat a tothom. Abans eren només uns pocs.
- Si vas al banc i ensenyes la nòmina, et diuen: torna un dia que hi hagi el director. És una manera de treure’t de sobre i un símptoma del que és difícil ara accedir a una hipoteca.
- La relació de sous i preus d’habitatge està desfasada. A més el lloguer és com a màxim 5 anys, només! Ell lloguer és precari. S’hauria de fer com una hipoteca, a 20 anys i després potser valdria la pena.
- No depèn de la foramció, els jvoes estan ben formats, el problema és el sou - Hi ha 30.000 arquitectes treballant i 30.000 que han sortit esperant treballar pel que sigui. Hi ha
problemes també d’aspiracions laborals. La formació és més fàcil ara, tots podem estudiar i treballar del qeu sigui que hem estudiat. Però haurà de ser fora de la comarca i el problema és la mobilitat. Jo guanyava més treballant a Can Tarradellas (embotits) que d’una feina del que he estudiat a la llicenciatura.
- Fer de cambrer no et compensa, no cobres el mateix. És millor treballar de paleta i tenir els caps de setmana lliures
- El preu de la vida està pels núvols. - Vols una casa? Doncs hauràs de treballar i treballar, res més..Quedar-te quiet a casa. - La fuga de cervells en alguns municipis petits, no surt a compte anar a treballar a Girona vivint al
poble - La mobilitat a la comarca és molt dolenta, hi ha poca oferta de transport. Els horaris no està en
consonància amb els horaris dels treballadors ni amb els horaris dels altres transports públics.
67
PLJ 08 -11 Massanes
4.- Preguntes sobre participació (Grans) Totes aquestes qüestions i problemàtiques que heu estat comentant, penseu que teniu
eines per canviar-les, o almenys per fer-vos sentir? Hi ha municipis que tenen trobades
juvenils, enquestes, etc. Us heu plantejat mai fer-les servir? Quina utilitat tenen per vosaltres?
Tothom hi és representat? Alguna idea per millorar-les?
Els joves reconeixen que en poques vegades se’ls convida a un procés participatiu (no interessa la seva opinió) i que quan es fa és per a temes poc importants o bé perquè venen eleccions. A les llistes electorals hi ha pocs joves i els que hi són ho fan d’aparador per aconseguir vots i imatge. A més veuen la política municipal molt influenciada i dirigida pels grans partits i que no tenen proximitat i sensibilitat local. Aleshores reconeixen que la participació és molt baixa i que hi ha un salt molt gran entre política i joves i que calen polítiques transversals, integrals i amb processos participatius actius i prolongats en el temps. Per altra banda els joves son conscients que haurien de començar a creure amb les institucions i a veure els guanys a curt i a llarg termini de la participació. Tot i que els joves reconeixen quan més grans es fan més creix la resignació, frustració i desconfiança i que sovint la feina i la gestió de la seva vida els ocupa molt de temps, no volen ser joves passius, més aviat reivindicatius sense caure amb radicalismes. Els mecanismes de participació actuals són poc efectiu si no funcionen, opinen que els responsables polítiques actuen des de la distància i que falta proximitat per conèixer la realitat juvenil i desenvolupar projectes eficients i reals. Sovint només es té en compte un sector dels joves i el que dóna més renom, el més fàcil. Es tracta del col·lectiu de joves-adolescents que demanen més oci (concerts, festes...) i en canvi es deixa de banda a tot un gruix de joves amb unes altres necessitats molt importants. Hi ha molta pressió social pels joves que es queden fora dels rols habituals i creuen que es podria utilitzar les noves tecnologies per què la societat civil s’organitzi millor. Els problemes dels joves es relativitzen i s’utilitza com a excusa que són “propi de l’edat” i que desapareixeran quan es facin adults. Amb aquest argument es desatenen necessitats específiques dels joves.
Els ajuntament prenen mesures superficials i que no van a buscar solucions directes als problemes dels
joves.
- Els joves de Sils se’ls convida però quan algú vol escoltar no venen - Hi ha un salt entre polítics-joves, regidor-jove, el mecanisme de participació no funciona. - El regidor de joventut ha de tenir en compte als joves, ha de saber aproximar-se, negociar amb
ells. Calen polítiques transversals. - El problema és que el polític no escolta, només en èpoques (eleccions). Però també el polític que
vol escoltar als joves es troba que aquests no hi van. Els regidors volen saber què volen, com estan i és difícil arribar-hi. Potser ens caldria que el regidor anés amb ells a fer uns cubates i en el seu ambient potser seria més fàcil
- Per poder conèixer la realitat el regidor s’ha d’involucrar i posar-se en l’ambient dels joves, només així coneixerà de primera mà les seva realitat.
- Hi ha regidors que només pensen en un sector dels joves, el més fàcil, el dels joves que volen festa i hi ha molts altres tipus de joves amb altres interessos i necessitats.
- Hi ha mecanismes de participació per semblen per nens (carta als reis) i d’altres que són per adults (instàncies). No ens han ensenyat a participar ni a formar teixit associatiu.
- L’opinió dels joves i importa puntualment - Ens han venut la democràcia com una procés de participació, donar confiança cada quatre anys?
El polític hauria de tenir òrgans de participació permanents al llarg del temps i els joves estar disposats a participar-hi . La gent ha de veure els guanys per començar a creure-hi.
- Els joves haurien de ser una mosca collonera pels regidors - Els joves pateixen de passotisme, haurien de ser combatius contra els regidors venen la moto - Però si som reivindicatius ens etiqueten de radicals, antisistema i després estan legitimats per
desautoritzar-nos
68
PLJ 08 -11 Massanes
- Als municipis de la costa l’oferta d’oci és única i molt focalitzada, no hi ha alternatives. Si un grup de joves vol formar una cooperativa per gestionar un local o un bar, des de l’ajuntament es posen molts problemes, però si és un privat cap problema.
- Els problemes dels joves es relativitzen, es justifica com que és una transició cap a la vida adulta i diuen que s’ha d’esperar perquè es passi aquesta estapa. Doncs totes les demandes dels joves són fruït d’aquesta etapa i no se’ls ha de fer massa cas, només esperar que passi.
- Com està creada la vida? El que té més és el millor. Els valors humans i modals no s’estan treballant. El mòbil, la tecnologia està guanyant terreny, les baixes psicològiques també. Hi ha molta frustració entre els joves.
- No aconseguirem més perquè participant no en trauràs res, i tinc prou feina amb el treball, no tinc temps i em quedo a casa a descansar, am mirar la tele i a jugar a la playstation, i no em busco problemes.
- Hi ha molta pressió social, si et quedes fora no est`pa ben vist. - La tecnologia es pot fer servir millor, per organitzar la societat civil, per aprendre. - Perquè quan ets adult deixes de participar, et frustres perquè no ets sens escoltat.
5- Preguntes sobre oci/cultura (Grans) Ens queda poc temps. Per acabar m’agradaria que m’expliquéssiu si us arriben les
propostes culturals o les propostes d’oci (musical, esportiu) del vostre municipi? I les dels
municipis veïns? I que és el que us porta a participar-hi. Ho feu sovint? I sinó ho feu, que feu
normalment els dies festius?
Els municipis de costa tenen una oferta d’oci molt específica i focalitzada, sense alternatives. En aquests
municipis els joves tenen dificultats per desenvolupar projectes d’oci alternatiu.
En la societat actual està en crisi l’educació en valors, i predomina el consumisme i l’èxit personal
individual. Aquest fet provoca molta frustració i la frustració depressió i pot desencadenar en malalties
mentals.
L’oci pels joves està vist com un espai de consum, consum cultural, i veuen l’oci de nit com un espai
d’escapada del món real. Ningú s’atreveix a oferir una activitat d’oci que no es basi en la festa i per tant
el model que hi ha es perpetua.
- Els envelats ara fan pena, algunes festes tradicionals funcionen malament. - Ningú es queda al poble al cap de setmana si no hi ha oferta d’oci. - Hi ha molta oferta fora del poble. - Paradoxalment no hi ha ningú que es quedi a casa, que no faci vacances. En qualsevol pont és
difícil trobar allotjament. - La gent està cansada i els ajuntament els fa por de muntar coses noves - A Sils vam muntar un triatló i no hi havia cap jove dels que van reclamar. Mai més farem res! - Els mateixos joves que demanen no s’impliquen - Costa de fer particpar, els polítics no volen fer-los participar - Cal anar-los a veure al seu àmbit, anar-hi tu i fent-los participar - Cohesió social del poble, la societat es torna passiva, no hi ha dinamisme. - Si busques informació sobre joventut t’arriba. La participació és lenta i costa (perquè la gent no té
paciència) per veure els resultats. - Els ajuntament prenen mesures superficials i que no van a buscar solucions directes als
problemes dels joves
69
PLJ 08 -11 Massanes
- Però a Sils vam ser els mateixos joves que vam decidir sobre el reglament dels pisos de protecció oficial.
- Si han fet l’ajuntament dels nens, perquè no els ajuntaments dels joves? a vegades el que hem d dir els fa por.
- A les llistes electorals hi ha pocs joves - Hi ha desconfiança dels joves cap als partits perquè moltes ordres venen de dalt i no són pròxim - Cada vegada la gent (les iaies i els joves) és menys tonta i estan cansats que els enganyin,
perquè no fan llistes obertes
70
PLJ 08 -11 Massanes
PRIMER DEBAT JOVE (4/12/2007) Consell Comarcal Selva
Grup -24 municipis grans
Participants Joel, 18 anys, Arbúcies, últim curs de batxillerat
Manu, , Tossa de Mar. Estudiant universitari Arquitectura tècnica a Girona.
Josep, 18 anys, Tossa de Mar. Estudiant universitari enginyeria industrial a Girona.
Bea, Tossa de Mar. Cambrera
Imanol, 20 anys, Sant Hilari, estudiant d’integració social a girona feines de tècnic de joventut.
Vane, 20 anys, Sant Hilari. Estudiant per les proves d’accés a un grau superior i fa curs monitor
lleure.
Ona, 17 anys, Arbúcies. 1er de Batxillerat. Membre de l’orquestra jove.
Pau, 16 anys. Caldes de Malavella, Estudiant d’institut.
Caracterització del grup El grup va ser format majoritàriament per estudiants, tant d’institut, de cicle formatiu superior i
també d’universitari. Tot hi això el discurs fou homogeni perquè les característiques socio-
demogràfiques dels participants eren similars. La majoria estudien, viuen amb els seus pares i
són de poblacions de més de 5000 habitants de la comarca. Els participants, tot i la seva curta
edat, participaven en entitats del seu municipi, esportives i juvenils. Els que no hi participaven,
tenien els casals de joves i els punts d’informació juvenil com a referent immediat en qüestions
juvenils.
La sessió va durar aproximadament una hora i quart.
Idees principals que hi apareixen Imatge dels joves.
• La imatge que transmeten els mitjans del jovent no és la millor. Cauen en tòpics, i es busca la notícia sensacionalista. “- En general és dolenta, no vol dir que sigui mentida però...
- Diuen el que els interessa. Només sortim per beure, per liar-la, això és el que diu el diari.
L’increment d’alcohol, el consum dels estudiants d’instituts.
- A nivell municipal?
-. L’estètica pot cridar l’atenció, des de gent que canvia d’acera perquè veu algú vestit diferent.”
Oci
71
PLJ 08 -11 Massanes
• Els moments d’oci dels joves de la comarca és similar. Basat en sortir el cap de setmana, generalment en bars o pubs en el mateix municipi.
• El jovent té la percepció dels riscos associats a l’oci nocturn, encara que els desplaçaments són puntuals per anar a festes majors o a discoteques.
“- Hi ha el bus de la festa, bé molt de tant en tant, aquest any no va passar. Però va molt bé,
així no ens ha de portar els pares, que quan han de venir a les cinc, fan una cara..”
“- A Tossa teniem el bus nit..
- Però només a l’estiu, per anar a Lloret. - I també Blanes.”
Participació
• Els joves no disposen d’uns interlocutors clars i directes. Pensen que no els hi faran cas. “- Ens falta informació de coses que es fan, pot ser molt interessant el que es proposi però si no
es coneix, poca gent hi participarà.”
Salut i Riscos
• Els adolescents tenen molta informació dels temes que fan referència a la salut, encara que els moments d’oci no la tenen a l’abast.
“- La sobreinformació porta al passotisme.”
“-Les campanyes de salut alarmen als pares.”
“- Ara qui és sa és el diferent, no com abans. Sortir sense beure seria estrany.”
• No hi ha cap dificultat per accedir a totes les substàncies amb risc per la salut, tant les legals si s’és menor o les il·legals.
• Es va parlar de la sexualitat com a factor de risc. Va sortir la demanda de facilitar l’accés a les màquines de preservatius, les que hi ha ara són insuficients i alguna no es troba situada a llocs discrets.
“- La gent fa burrades per vergonya de comprar-ne (preservatius)....”
Estudis-Formació.
• Els membres del grup coincideixen en dir que l’educació obligatòria provoca que hi hagi alumnes que no vulguin estudiar, manca una oferta formativa adequada a les necessitats d’aquest grup d’alumnes .
“- Sé que separar les classes segons els alumnes millors i pitjors no és la solució, però cal
trobar una solució de qui no vol estudiar.”
“- Alguns no saben que volen fer.”
“- Alguns estudien perquè els seus pares els hi obliguen.”
• Els estudis superiors no responen a demandes del lloc de treball de la comarca. Falta una adequació entre l’oferta i la demanda. L’impuls del servei d’orientació laboral pot ajudar-hi.
“- La distància de casa al centre d’estudis fa complicat formar-se.”
• Els contractes que signen els joves, en molts casos són temporals, sobretot a la costa.
72
PLJ 08 -11 Massanes
Habitatge.
• Els lloguers són cars. En el seu imaginari, en part a causa de l’edat dels assistents de 16 a 22 anys, només van descriure la possibilitat de viure amb grup d’amics.
“- Amb la temporalitat laboral i els baixos sous és impossible comprar res. Ens apuntem a
promocions d’habitatges de promoció oficial però serà difícil pagar-ho.”
Cohesió social
• La majoria d’actuacions en matèria de joventut obtenen una resposta satisfactòria. I exitosa en el cas que els joves s’impliquin en el seu desenvolupament.
“- Volem coses però no ens mobilitzem”
• La informació de les activitats l’obtenen sobretot dels cartells, el punt d’informació juvenil. “Per les coses tant de poble internet no és útil.”
• Els joves valoren que cal cercar la manera de millorar la comunicació dels casals o equipaments juvenils amb els joves del municipi. També entre altres equipaments juvenils de la comarca.
“- A l’hivern no es fa res.”
“- La rutina ens afarta”
• Es va proposar crear trobades itinerants per passar la nit a altres municipis. L’objectiu de les trobades podria ser oferir el que manca a l’altre municipi.
“- Cal mirar més enllà del municipi per fer coses.Tenir en compte els del costat.”
“- Així la gent es coneixerà més. Mira’ns a nosaltres fa una hora ni ens coneixíem i ara estem
parlant aquí. Imagina’t si això ho féssim més sovint.”
• Els grups d’amics són formats majoritàriament per joves del mateix municipi. S’han conegut a l’institut i freqüenten els mateixos bars.
“- A st.hilari hi ha com dos blocs. Els catalans independents i els pelats. És quan hi ha les
baralles hi així. Els 3 pubs també hi ha divisió, i els amics si et veuen a un altre pub, et poden
dir, osti que hi fas aquest. Ara ja està més tranquil·la la cosa.
- A Tossa, això tant així no passa. Cadascú té els seus ideal i la seva forma de fer, però allà
ens coneixem tots.
- A st.hilari també ens coneixem tots però la cara que et posen per ser de l’altre bàndol...”
Equilibri territorial
• El transport públic és clau, entenen que cal posar d’acord diferents municipis per tal que els serveis arribin a més joves.
“- Pot aprofitar-se el mateix bus per recollir joves de diferents municipis i anar a algun lloc on hi
hagi festa major per sortir. Es pot repetir cada mes, mes i mig i gestionar-ho des dels casals de
joves.”
“- No només per sortir de festa, també per respondre a altres inquietuds, fira del disc, saló del
còmic...anar a esquiar.”
73
PLJ 08 -11 Massanes
74
PLJ 08 -11 Massanes
PRIMER DEBAT JOVE (4/12/2007) Consell Comarcal Selva
Extracció del grup de joves entre 14 i 24 anys de municipis amb pocs habitants.
Laura Masó i Albert Ciurana.
1. Presentació dels participants.
Eloi de Breda i 19 anys. Viu i treballa a Girona. Marina de Massanes de 19 anys. Ve amb la motivació de: A veure si es pot arreglar. Mònica de Massanes de 16 anys (amb vincle amb l’anterior). Motivació: El poble no té res. A
veure què. Victor de 16 anys de Riudarenes. Estudia a Girona. Està a l’esplai parroquial. Marc de 16 anys de Riudarenes. Estudia a l’escola Forestal. També està a l’esplai
parroquial. Jordi de 17 anys de Riudarenes. Estudia a Girona un cicle formatiu. Motivació: trobar
solucions pel poble. Sergi de 18 anys de Riudarenes. Motivació: fer “algo” pel poble. Carles d’Amer. Estudia enginyeria mecànica a l’UdG. Està posat a l’esplai i al pessebre
vivent. Imma de Bonmatí. Estudia a la UdG. No està associada.
Hi ha coincidència entre els participants de les ganes de canviar les coses. Hi ha una
alta expectativa en el canvi.
2. Pregunta general oberta sobre joventut.
Sobre la visió dels joves.
Les coses bones dels joves no s’expliquen. El jovent es relaciona per les coses dolentes que fa. Hi ha grups molt diversos, de manera que no tots fan el mateix.
Alguns aspectes negatius que s’associen als joves:
Als pobles petits: d’una destrossa d’uns, es culpa als joves en general. A Riudarenes està tant apagat que no hi ha destrosses. Però el vandalisme es relaciona amb el jovent en general.
S’associa jove amb drogoaddicte. També, jove i descontrol (immaduresa). Diuen que el pensament adult no va lligat
amb l’edat. Hi ha de tot. També, jove com a Imprudent.
Aspectes positius dels joves i que no són valorats:
75
PLJ 08 -11 Massanes
Hi ha participació. Hi ha voluntat de canviar les coses. Participen per transformar.
76
PLJ 08 -11 Massanes
3. Oci i cultura.
Podríeu dir-me quin tipus d’oci practiqueu, és a dir, que feu a les estones lliures? I quan arriba el cap de setmana? Sortiu de festa? Al vostre municipi o us desplaceu? Quines activitats hi ha pels joves en el teu municipi?
Sobre els punts de trobada.
Ens reunim a un local a casa d’un amic (local privat). Com que els més grans “la liaven” més, (l’ajuntament) els van donar un local, però
com que nosaltres no “la liem” tant... doncs res. Sobre l’oferta d’oci.
En un poble petit no hi ha oferta d’oci. Això genera una desvinculació del jovent. El que troben a faltar.
Locals de trobada o locals de nit. Informació del que s’està fent. Concerts per pobles diferents propers.
El que fan els joves.
Surten cap a la zona de la costa o algun concert proper (Massanes). Jugar a futbol. Haig d’anar a un altre poble perquè al meu, tot i tenir gespa artificial,
no hi ha equip. Va ser un error polític (Riudarenes). Els d’Amer han de jugar a futbol a la Cellera perquè fan reformes al camp des de fa
anys. A Breda hi ha un ventall ampli d’esport i estan pensant en l’ampliació.
Coincideixen a dir que hi ha molta mobilitat espacial per motius d’oci.
Sobre les activitats que es fan per a joves als municipis.
Com que hi ha poca participació ja no es fa res. Si s’ha de pagar per a l’activitat, limita la participació del jovent.
Amb què es gasten els duros el jovent?
Roba, gasolina, alcohol. Se sobreentén que també amb drogues. No hi ha gaires calés. Si estudies no hi ha pasta. Treball a l’estiu o caps de setmana o entre setmana als vespres, per a poder tenir
alguna cosa. N’hi ha que tiren tot l’any amb els calés de l’estiu.
Se sobreentén que es prioritza la roba, l’alcohol i la gasolina davant de cultura i consum d’oci.
4. Conductes de risc
Es detecten les següents conductes de risc:
Desplaçament (sobretot per motius d’oci). Consum de drogues. Sexualitat.
Respecte sexualitat
77
PLJ 08 -11 Massanes
Es creu que ja hi ha prou informació. A l’IES o a la TV. Tot i així depèn dels IES. Es diferencien escoles públiques i privades.
Les xerrades són positives i estan bé. “Algo és algo”. La utilitat d’aquestes xerrades depèn de la predisposició dels receptors. Potser es podrien abordar amb més interès.
Creuen que l’exposició d’un cas real (una experiència) els fa pensar i ser més conscients dels riscs.
Els costa apreciar la gravetat de les temàtiques. Fins que no ens “fotem un lletot” no ens n’adonem (per l’exemple amb l’alcohol).
Els joves som descontrolats igual que altres sectors de la societat. Hi ha la percepció de que les coses dolentes no poden passar a un mateix.
Exposen que volen fer-se responsables dels seus errors. La posició dels pares i mares.
Entenen que els pares siguin normatius o prohibitius perquè creuen que és el seu paper. Diuen que no serveix de res.
Els pares de posar-se al lloc dels fills però no ho poden acceptar tot, i llavors comencen les prohibicions.
Veuen els problemes psicològics molt llunyans i no en son coneixedors. Els trastorns alimentaris.
No coneixen cap cas de bulling, però creuen que existeix i tothom en fa la vista grossa. Diuen que sempre hi ha algú a la classe del que tothom se’n riu’n, però el bulling el veuen massa cruel.
Fracàs escolar...........
Cada Classe és un món. Parlen d’estudiar o tenir vida social. Si t’agrada, t’hi poses. Si no aproves és perquè passes de tot. Sempre hi ha fent que necessita més hores que d’altres, però aprovar (ESO) no és
difícil. ESO és obligat i estan desmotivats. Tens inquietuds que no satisfer perquè has de
fer ESO. Secundària no agrada. No ets conscient de perquè vas a l’IES. No aprens perquè no desitges aprendre i no estudies com cal.
Els que ho deixen ho fan perquè:
Estan desmotivats.
Prefereixen un sou i una feina.
Creuen amb un benefici més important del sou que no pas el coneixement.
5. Feina – Formació
Fracàs escolar.
Cada Classe és un món. Parlen d’estudiar o tenir vida social. Si t’agrada, t’hi poses. Si no aproves és perquè passes de tot. Sempre hi ha fent que necessita més hores que d’altres, però aprovar (ESO) no és
difícil.
78
PLJ 08 -11 Massanes
ESO és obligat i estan desmotivats. Tens inquietuds que no satisfer perquè has de fer ESO. Secundària no agrada. No ets conscient de perquè vas a l’IES. No aprens perquè no desitges aprendre i no estudies com cal.
Els que ho deixen ho fan perquè:
Estan desmotivats. Prefereixen un sou i una feina. Creuen amb un benefici més important del sou que no pas el coneixement.
Sobre la feina respecte dels estudis.
Generalment estudien el que volen treballar en un futur. Veuen que la formació és clau per trobar fa feina que vols fer. Trobar feina és fàcil, tot depèn de l’espectativa. Els estudies es relacionen en el reconeixement professional i millors condicions
laborals. Si vas a treballar i no estudies (ESO) te’n penedeixes tota la vida. D’aquesta manera
has d’acceptar sou baix, condicions pobres... Cobres poc perquè per començar així és el que hi ha.
Com consideren unes bones condicions laborals per ordre:
Fer el que et motiva. Que la setmana tingui sentit: que al dilluns no estiguis pensant en el divendres. Sense monotonia.
Un bon horari: tenir temps per tu. El sou. Creuen que pot arribar a estar a la primera posició (és determinant). El tipus de contracte i l’ambient laboral.
Trobar feina.
És fàcil trobar feina però en males condicions: en una fàbrica. Trobar feina a un poble és més fàcil perquè et coneixen.
6. Cohesió social
Propostes de millora.
Suport de l’ajuntament: comptar amb ells per moure coses, que t’orientin, et donin el vist-i-plau, que confiïn en tu.
Per això cal ser un grup, i moltes vegades això no és possible. Després cal: parlar amb els amics, buscar oportunitats, canals més accessibles per parlar amb els regidors, i implicar-nos.
Serveis pels joves
Creuen que tot es fa pels avis. Com que som pocs no cal fer res... No identifiquen el tècnic/a de joventut. El confonen amb el polític. Diuen que el regidor/a se n’ocupa.
Sobre un local per a joves.
A Breda hi ha local per a les entitats, però els joves en queden fora. A Massanes si no hi ha responsable no et donen la clau.
El llenguatge dels joves és diferent al de l’ajuntament: fa cosa parlar amb l’ajuntament.
Per millorar la comunicació, un fòrum va bé. Un correu no té resposta immediata.
L’estereotip juvenil no els deixa trobar recursos.
Sobre els llocs de reunió.
79
PLJ 08 -11 Massanes
Un espai amb pautes no perquè les normes no poden ser. Volen autogestió, sense figura adulta.
És molt important tenir local al municipi, sobretot a l’hivern. Però ells volen fumar al local i l’ajuntament no ho voldria.
Acaben ubicant la seva seu a un bar del municipi.
80
PLJ 08 -11 Massanes
PRIMER DEBAT JOVE (4/12/2007) Consell Comarcal Selva GRUP DE JOVES DE +25 ANYS DE MUNICIPIS PETITS
Presentació individual i moderadors Jordi, d’Osor
Albert, d’Amer
Alexandra, de Massanes
Jordi, d’Amer
Anna , d’Amer
Josep Amadeu, Sant Julià de Llor
Moderadora: Marta Masó
Caracterització
El grup era força divers, hi avia qui estudiava, qui treballava, qui vivia fora de casa els pares,
qui encara vivia a casa els pares. El nivell d’estudis era força divers (perfils més tènics, perfils
més socials, oficis).
1. Identificació amb el terme joventut per mitjà dels mitjans de comunicació. Quan es deixa de ser jove?
- Els mitjans de comunicació donen una imatge molt negativa del que són els joves - La imatge negativa transmesa de vegades és justificada per segons quines actituds i
comportaments dels joves (consums exagerats, inconsciència, accidentalitat en la carretera, ...)
- Jo ja no em sento d’aquest grup tot i que considero que sóc joves, encara. - Jo veig que ara hi ha coses que ja no faria i que abans he fet com la cosa que més
m’agrada, com per exemple sortir de festa fins a les tantes i beure alcohol fins a no poder més. Ara ja no em ve de gust... però sóc jove, no n’hi ha dubte!
- Potser es deixa de ser jove quan un s’adona que hi ha un seguit d’hàbits que ja no vol fer, quan canvia segons quines coses per uns altres que ara troba més importants.
- Ara, a mi, però, tot i ser jove, em preocupen coses que no m’interessaven quan tenia 17 anys, com per exemple, trobar un lloc on viure que pugui pagar...
- I com que cada vegada sembla que el període on els joves comencen a ser joves s’avança, els que ja tenim vint-i- tants anys quedem molt allunyats dels que en tenen 14...
- És que això són adolescents! - Jo crec que quan ja no ets jove és perquè t’arriben unes responsabilitats concretes que
fan que la vida canviï, com per exemple tenir fills... això ho canvia tot. Però com que ara els fills es tenen tan tard, la gent és jove amb 37 anys!!
81
PLJ 08 -11 Massanes
Els joves atribueixen la fi de la joventut a un concepte d‘autopercepció on es deixen de prioritzar
alguns aspectes fins llavors importants per passar-ne a prioritzar uns altres. Relacionat amb
qüestions familiars i de parella.
Els joves majors de 24 anys no prioritzen la festa o l’oci en front d’altres problemàtiques que els
interessen més com habitatge o treball.
Reconeixen la irresponsabilitat com a característica freqüent entre els joves menors de 24 anys,
sobretot en l’etapa adolescent.
2. Ho teniu fàcil per emancipar-vos? - Viure fora de casa és molt difícil - Sí, jo encara visc amb els pares i passo de buscar perquè és massa difícil... - Jo és que no sé ni per on començar perquè sempre m’acabo pensant que em prenen el
pèl. - Tenir un lloc per viure implica, ara per ara, renunciar a despeses de lleure o d’oci... Tot
el tema de l’habitatge és un tema econòmic. - Doncs jo penso que hi ha recursos però que demanen un sacrifici. L’important és sentir
la necessitat de viure sol i posar-se a buscar, de solucions n’hi ha... es pot compartir pis amb companys, etc.
- Si tens parella és més fàcil perquè es viu l’emancipació d’una manera més fàcil, es pot pagar un pis a mitges i ho vius com si realment disposessis de llibertat absoluta. En canvi, si has de compartir amb companys de pis sempre hi ha històries...
- Jo fins i tot he mirat de comprar-me una caravana... de veritat...
Els joves coincideixen a pensar que és difícil emancipar-se sobretot pel tema de l’accés a l’habitatge. No
coneixen per mitjà de quins mecanismes poden accedir a informació fiable. Hi ha un alt grau de desencís
en aquest tema que condueix els joves a l’acomodació a casa els pares. Els joves que tenen clar que
volen marxar de casa han de buscar propostes imaginatives.
3. I per tenir un treball digne? - La feina! Això és un tema molt difícil! - Tenim sous que fan pena després d’haver estudiat força. - Hi ha molta precarietat: condicions contractuals molt dolentes - En canvi, si saps fer un ofici no et falta feina. Jo sóc fuster i si em quedo sense feina al
cap de 2 dies ja en torno a tenir. - Jo he tingut sort, he trobat una feina que m’agrada i està prou ben pagada... Però crec
que això no hauria de dependre de la sort. - I les ETT! Això sí que és terrible! - També el fet de ser dona o home dóna possibilitats diferents a l’hora de treballar. - S’ens demana disposició total a l’hora d’estar a la feina, no es té present que potser
encara, com aj oes, ens estem formant... i també se’ns demana una pila d’anys d’experiència.
82
PLJ 08 -11 Massanes
- Té gràcia que els adults es queixin que els joves com que estem més formats els hi “robem” la feina i, en canvi, que nosaltres diguem que els grans ens roben la feina perquè tenen més experiència. En resum: ningú se sent valorat en el treball perquè es demanen coses impossibles de complir.
- També se’ns demana permanència, que no comencem una feina i la deixem al cap de poc. Doncs que paguin millor!
Els joves es queixen de les exigències d’experiències que les empreses reclamen als joves. L’accés
al treball és difícil per la precarietat que l’envolta: inestabilitat, sous baixos, disponibilitat total... que
no s’adiu amb les expectatives dels joves.
4. Teniu eines per canviar les coses que heu criticat? Sabeu com fer-vos sentir?
- Sols no podrem canviar res - No. No podem... - Jo crec que segurament els canvis deuen ser molt lents, però mira, fa 10 anys això dels
pisos per a joves no sabíem ni el que era i ara... potser costen de fer però alguna cosa s’ha avançat.
- Estaria bé que les eines d’informació d’activitats, curos i sobretot recursos per a joves tinguessin una bona difusió, perquè moltes vegades no ens enterem de res i la desconeixença ens fa fer el ridícul.
- No sabem on anar a buscar la informació, ni on dirigir les opinions. Per això a mi m’ha agradat venir a aquest debat.
- Les taules de joves no tenen ganxo, ningú dóna res a canvi de res. Els joves no es veuen capaços de capgirar la situació i fer que des dels seus municipis s’impulsin
iniciatives potents per a joves.
Els joves creuen en el diàleg però estan desencisats dels processos participatius. Troben a faltar
resultats, cosa que debilita la participació i funciona en detriment de les pròpies polítiques de
joventut.
5. Coneixeu l’oferta cultural del vostre municipi? I la de municipis veïns?
- A mi el que més m’arriba de caire cultural són les festes populars. - Sí, perquè es troben dins el calendari natural del poble i les has viscut sempre i, per
tant, ho incorpores a la teva vida. - La programació de municipis veïns potser arriba poc, però tampoc no hi aniria. És un pal
moure’s! - Doncs a mi m’agrada, jo ja tinc assumit de tota la vida que si vull anar al teatre toca anar
a Girona o a Barcelona. Però també ho fa especial, això. Jo ho visc com un dia diferent i m’agrada molt.
- A mi m’agrada més anar a veure fires, a sopar, a fer un toc, al cinema... per exemple. - Nosaltres, per exemple, ens havien ofert la possibilitat de fer un curtmetratge però mai
ens van assegurar que hi havia pressupost i no vam voler posar-nos a treballar. Ara diuen que els joves no participem.
83
PLJ 08 -11 Massanes
La cultura és un eix poc promogut en els muncipis petits perquè no pot competir amb la gran oferta
de ciutats com Girona o Barcelona. Els joves ho viuen amb normalitat mentre atorguen el poder
cultural a dates assenyalades com la Festa Major i altres tipus d’actes populars del municipi.
Els joves reclamen alguna mena de treball de promoció i desenvolupament cultural al municipi: els
joves volen ser part implicada en els processos culturals.