Adéu a les receptes gratu’/tesEl Govern obre el meló de la revisió del copagament farmac~utic emparat en els exemples d’Europa

La Generalitat vol implantar unataxa per evitar excessos en el con-sum de medicaments. Els analistesreclamen una revisió de l’aetualeopagament farmaebutic, i a Euro-pa hi ha varietat de models.

JOAN SERRA

BARCELONA. El Govern ha de con-tcnir la dcspesa i pensa que, en ma-teria farmaceutica, hi ha camí perrecórrer. "La revisió del copaga-ment de medicaments és ineludiblei inevitable", exposa el professorManel Peiró, coordinador de les ac-tivitats d’Esade al sector sanitari, enreferencia a la proposta de la Gene-ralitat. L’exccutiu d’Artur Mas vaplantej ar dimarts la creació d’un "ti-quet moderador de la demanda",una mena de peatge que el presidenttambé va definir com una "taxa dis-suasbria sobre el consum excessiude medicamcnts". Tot i que no hadetallat com l’aplicarh ni quins ciu-tadans afectara, la intenció del Go-vern apunta a cobrar una quantitatper cada recepta expedida i no sobreel preu del fhrmac receptat. Catalu-nya analitza ara si pot exeeutax lamesura en solitario l’ha d’elevar alConsell Interterritorial de Salut iesperar la decisió de l’Estat.

El consum de fhrmacsCap altre estat europeu dispensamés medicaments que EspanyaL’estat espanyol és capdavanter aEuropa en el consum de f5rmacs. Decada 100 euros gastats en sanitat, 20es destinen a medicaments, i un 78%de les receptes es prescriuen a ciuta-dans que estan exempts de pagar.Salut esgrimeix amb xifres la neces-sitat de posar barreres al consum.Els metges catalans prescriuen 150milions de receptes anuals, La me-mbria del 2009 de Farmaindustria,I’associació estatal de la indústriafarmaceutica, recull que, amb carreca fons públics, es van dispensar 1300milions de receptes a l’Estat.

El copagament a l’EstatEls pensionistes n’estan exemptsi la resta abonen el 40% del costA Espanya ja s’aplica el copagamentsobre els medieaments finangatsper l’administració. Els treballa-dors, tant si tenen reina com si es-tan a l’atur, paguen un 40% del costdel fhrmac, mentre que tots els pen-sionistes estan exempts de pagar.El conseller de Salut, Boi Ruiz, de-fensa la revisió del model, una tcsiavalada per experts i patronals delsector sanitari com la Unió Cata-lana d’Hospitals , que proposen es-tab[ir l’aportació dels ciutadans enfunció del nivell de renda i la situ-ació laboral. "La revisió del sistemaclama al cel", exposa Jaume Puig-Junoy, professor d’economia i em-presa de la Universitat Pompeu Fa-bra. "Té molt sentir actualitzar elmodela la realitat econbmica", afe-geix Arma García-Altés, economis-

EL BITLLET

El dispendiUn 78% de[es recepteses prescriuena ciutadansque no hande pagar res

I.’an~lisiEl Governestudia si potaplicar la taxao si la decisiócorrespona I’Estat

ta de la salut. A Europa hi ha nom-brosos exemplcs de copagamentfarmaceutic.

El copagament obligatoriFranqsa i B~lgica només receptengratis els f~rmacs més neeessarisEn alguns pgisos, l’cstat només ofe-reix sense cost els tractaments mésb~tsics i efectius, com la insulina perals diabetics. El ciutada paga unaparto la totalitat dels mcdicamentsno inclosos en la categoría dels mésnecessaris. En el cas frances, s’abo-na entre el 35% i el 65% del cost, abanda d’una taxa per fSrmac.

El copagament amb iímitSuecia i Alemanya estableixen unmhxim del eost facturat a l’usuariA Suecia, el ciutada paga pals f~macsi ]es visites mediqucs fins a arribar a

Degoteig de reaecions al

un límit anual equivalent a uns 400euros. A Alemanya, aquest topan es-ta fixat en funció dels ingressos: elsusuaris amb malalties crbniques pa-guen un mhxim de 13% de la seva ren-da, mentre que elllindar de la resta deciutadans s’eleva fins al 2%. En la ma-joria d’estats d’Europa eximeixen elsmenors d’cdat del copagament i vin-culen l’esfor~ econ6mic a la rendadels pacients.

El copagament evitableAlemanya i Holanda fan pagar ladiferencia si s’opta pel fkrmac carEl sector públic fixa un preu de refe-rencia per a un grup de fhrmacs quesón terapeuticament equivalents ocombaten una mateixa malaltia. Si elpacient en vol un de marca méscar-,paga la dife re ncia entre el cost del fhr-mac i el fLxat per l’administració.

pla del Govern

Moderador orecaptador?

El que paguem pels medica-ments que consumim noha canviat des del 1978.

Només els aetius paguen unapart del preu mentre que alspensionistes se’ls atorga sensemés prova de mitjans la gratu’i-tat. Més de 30 anys després sa-bem que paguem poc més del6% del cost, que el preu zero fo-menta un consum excessiu i quela gratu’/tat a tot pensionista nogaranteix que la subvenció la fo-calitzem en els més desafavo-rits. El tiquet moderador es potentendre més com una taxa afe-gida que no un canvi en l’actualsistema. Si la taxa és reduida,exceptua només els sense recur-

................................................................... sos de qualsevol edat, limita elEl sindicat Metges de Catalunya vaadvertir ahir al Govern que intro-duir tiquets moderadors per posarbarreres en l’aceés a les receptes"suposaria un greuge per als ma-lalts erbnics" i "podria vulnerar lallei de garanties i ús racional deismedicaments" del 2006. En un co-municar, el sindicar va puntualit-zar que "les comunitats autbno-mes no tenen competbneies perimposar taxes sobre el preu delsfhrmaes", perque es trenearia elprincipi d’igualtat dels ciutadans acomprar un mateix fhrmae a l’Es-tat. En canvi, Metges de Catalunyaavalaria revisar el eopagament ac-

tual dels medicaments en funcióde la renda. El Col.legi d’Inferme-ria va fer una erida als usuaris apreguntar-se "si eorrespon als ciu-tadans assumir el cost de la decisiódel seu metge". L’entitat eol-legial

m~xim anual que es pot fer pa-gar i no serveix per posposar lareforma del eopagament estatal,resultarh una bona idea. I ho se-rh més si els prescriptors s’im-pliquen en la modaració.

va apuntar que la mesura obliga el ...............................................paeient "a pagar els plats tren- JAUME PUIG JUNOYeats". En canvi, el Col.legi de Met- DEPARTAMENT D’ECONOMIA UPFges veu amb bons ulls la introduc-ció d’un tiquet moderador en lesreceptes si així s’eviten retalladesen l’hnbit assistencial. El vicepre-sident, Jaume Padrós, va aplaudir"que es comenein a posar mesuressobre la taula per buscar més efici-encia del sistema".

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

No hay datos

74000

3100 €

24/11/2011

PORTADA

8

Boi Ruiz, conseller; Política Sanitària