adaptaci al cia

ADAPTACIÓ TEATRAL D’ALÍCIA AL PAÍS DE

LES MERAVELLES

ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

IV

Manuel Marziani

Marisol Miranda

Alba Noguerola

Núria Torres

Ismael Yeguas

Adaptació teatral: Alícia al país de les meravelles

2

ÍNDEX

PERSONATGES I ACCIONS ...................................................................................... 3

ESCENES ................................................................................................................ 6

ESCENA 1 .................................................................................................... 6

ESCENA 2 .................................................................................................... 7

ESCENA 3 .................................................................................................... 8

ESCENA 4 .................................................................................................... 9

ESCENA 5 .................................................................................................. 11

ESCENA 6 .................................................................................................. 13

ESCENA 7 .................................................................................................. 17

ESCENA 8 .................................................................................................. 19

ESCENA 9 .................................................................................................. 21

ESCENA 10 ................................................................................................ 23

ESCENA 11 ................................................................................................ 25

CONSIDERACIONS GENERALS ............................................................................... 26


3

PERSONATGES I ACCIONS

PERSONATGES

- Principal:

Alícia

- Secundaris:

Importants per a la història Tenen un diàleg curt No tenen diàleg

Conill Blanc

Reina

Rei

Grifó

Tortuga d’Imitació

Erugot

Duquessa

Gat de Cheshire

Barreter

Llebre de Març

Liró

Ratolí

Dodo

Lloro

Aguiló

Ànec

Lacai-Peix

Lacai-Granota

Cuinera

Germana

Sota de Cors

Soldats

Cortesans

Lluç

Caragol

Llagosta

Tortuga

Dofí

Patge

ACCIONS

Escena 1:

L’Alícia parla amb el Grifó i la Tortuga d’Imitació. Ella els comença a explicar tot el que

li ha passat i, a partir d’aquest moment, comença el flashback.

Escena 2:

L’Alícia acaba de caure per la llodriguera i es troba amb el Conill Blanc. Intenta seguir el

Conill Blanc però no pot passar per la porta. Beu d’una ampolla i canvia de mida.


4

Escena 3:

Perseguint el Conill Blanc, es troba amb el Ratolí i comença a parlar amb ell.

Escena 4:

Arriben els ocells (el Dodo, el Lloro, l’Aguiló i l’Ànec), fan un joc i finalment aquests

marxen.

Escena 5:

El Conill Blanc es troba l’Alícia i li mana anar a buscar uns guants i un ventall. Ella es

perd i acaba al bosc. Allà coneix l’Erugot, el qual l’ajuda a tornar a la seva mida normal.

Finalment es troba amb el Lacai-Peix i Lacai-Granota, els quals l’ajuden a trobar la casa

de la Duquessa.

Escena 6:

L’Alícia entra a la casa i coneix a la Duquessa, el seu nen, la Cuinera i el Gat de

Cheshire. Parla amb la Duquessa i finalment es queda sola amb el nen i el Gat de

Cheshire. L’Alícia parla amb el gat i aquest li indica el camí que ha de prendre.

Escena 7:

L’Alícia arriba a una taula on hi ha el Barreter, la Llebre de Març i el Liró. Mantenen un

diàleg absurd i ella acaba marxant enfadada.

Escena 8:

L’Alícia arriba al castell de la Reina, on la coneixerà juntament amb el Rei i la seva cort i

començaran a jugar al croquet.

Escena 9:

En aquest punt, acaba el flashback. Es troben a l’escena inicial i la Tortuga d’Imitació i

el Grifó li ensenyen una dansa. Apareix el Conill Blanc per indicar l’inici del judici final.


5

Escena 10:

Es duu a terme el judici contra la Sota de Cors. Van sortint els diferents testimonis.

Finalment, es tiren tots al damunt de l’Alícia.

Escena 11:

La Germana de l’Alícia la desperta del seu somni i aquesta li comença a explicar tot el

que ha viscut mentre surten d’escena.


6

ESCENES

ESCENA 1

Es situa al capítol 10. La Tortuga d’imitació està acabant d’explicar a l’ALÍCIA que els

lluços són els encarregats d’enllustrar les sabates.

ALÍCIA: -Gràcies. És molt interessant. Mai no havia sabut tantes coses sobre els lluços.

GRIFÓ: -Te’n puc explicar més, si vols. No saps per què d’aquest peix se’n diu lluç?

ALÍCIA: -No me n’he preocupat mai, de saber-ho. Per què?

GRIFÓ: -Perquè dóna llustre a les botes i a les sabates.

ALÍCIA: -Dóna llustre a les botes i a les sabates?

GRIFÓ: -Mira, les teves sabates, amb què estan fetes?. Vull dir, amb què te les han

deixat tan llustroses?

ALÍCIA: -Amb betum, suposo.

GRIFÓ: -Doncs les botes i les sabates a dintre el mar s’enllustren amb lluç. Ara ja ho

saps.

ALÍCIA: -I de què són fetes?

GRIFÓ: -Amb espart de sard i llengües de llenguado. Qualsevol sabatot t’ho hauria

pogut dir! Tot seguit es fa un silenci i el Grifó diu:

GRIFÓ: -Apa, explica’ns ara algunes de les teves aventures.

ALÍCIA: -Només us puc explicar les meves aventures... a partir d’aquest matí, però no

tindria cap sentit recular fins ahir, perquè aleshores jo era una persona diferent.

TORTUGA D’IMITACIÓ: -Explica, què vols dir amb això?

GRIFÓ: -No, no! Les aventures primer, les explicacions són terriblement llargues.

ALÍCIA: -D’acord. Aquest matí estava jugant amb la meva germana al jardí...

(D’aquesta forma comença un flashback).


7

ESCENA 2

L’ALÍCIA acaba de caure per la llodriguera. S’aixeca sorpresa i mira al voltant sense

saber on està.

ALÍCIA: -On ha anat el conill que estava perseguint? Només arribar a la llodriguera vaig

començar a caure sense parar. Quantes coses he anat veient mentre queia: armaris

amb llibres; un pot de deliciosa melmelada de taronja; mapes i quadres penjats. He

baixat tan avall que pensava que travessaria la terra! Pensava que arribaria a Les

Antipàtiques!

De sobte, apareix el CONILL BLANC mirant el rellotge i diu:

CONILL BLANC: -Per les meves orelles i bigotis! Que tard se’m fa!

Aquest surt corrent i se’n va per una porta petita que hi ha al fons de l’escenari. ALÍCIA

intenta seguir-lo, però veu que no pot obrir la porta.

L’ALÍCIA comença a buscar per l’escenari quelcom que la pugui ajudar per entrar. De

sobte, s’adona que a sobre una taula hi ha una clau. L’agafa i obre la porta:

ALÍCIA: -Quin jardí més bonic! Però la porta és massa petita i no hi puc passar. Què puc

fer?

Comença a plorar desesperadament perquè no sap què fer. Mentre plora veu una

ampolleta damunt la taula amb un cartell que diu BEU-ME.

ALÍCIA: -Què deu ser això? Quin gust tindrà? Ho tastaré!

Fa un glop, i com que li agrada, s’ho beu tot. S’apaguen els llums de l’escenari i es

canvia la porta i la taula per unes de més grans, per tal de representar el canvi de mida

de l’ALÍCIA com a conseqüència d’haver-se begut el contingut de l’ampolleta.

ALÍCIA: -Què m’ha passat? Tot és molt gran ara. Serà que m’he fet petita? L’ALÍCIA

passa per la porta i s’apaguen els llums.


8

ESCENA 3

Mentre els llums estan apagats, es mou la porta cap a l’esquerra de l’escenari. Surt

l’ALÍCIA i al mateix temps passa corrent EL CONILL BLANC, dient:

CONILL BLANC: -Ai, la Duquessa, la Duquessa! Es posarà furiosa, si la faig esperar!

L’ALÍCIA intenta perseguir-lo però s’atura al veure que apareix EL RATOLÍ.

ALÍCIA: -Oh Ratolí, saps cap a on ha anat el Conill?

El RATOLÍ se la mira amb gran curiositat, sense dir res.

ALÍCIA: -Potser no m’entén. Segur que és un ratolí francès. El parlaré en francès i li

preguntaré si sap on és la meva gata Dinah.: “Où est ma chatte?”

Al veure que no contesta, ella continua parlant:

ALÍCIA: -Doncs tinc una gata que es diu Dinah, que és molt bona i es porta molt bé. A

sobre, li encanta perseguir ratolins i menjar-se’ls.

El RATOLÍ s’espanta al sentir-ho i comença a tremolar. L’ALÍCIA, en veure la seva

reacció diu:

ALÍCIA: -Òndia! Me n’havia ben oblidat que potser no t’agraden els gats.

RATOLÍ: -T’agradarien els gats, si tu fossis de mi?

De sobte, apareix una multitud d’ocells: un Dodo, un Ànec, un Lloro i un Aguiló.


9

ESCENA 4

El RATOLÍ es posa al costat dels ocells i els comenta:

RATOLÍ: -Mireu què em diu aquesta nena! M’ha preguntat que si m’agraden els gats!

Vosaltres creieu que és una pregunta apropiada per a un ratolí?

Els OCELLS a l’uníson, exclamen:

OCELLS: -Què diu aquesta noia?! Que estàs boja?! Quin poc seny!

DODO: -Tampoc n’hi ha per tant! Com et dius tu, noieta?

El RATOLÍ marxa de l’escenari enfadat.

ALÍCIA: -Em dic Alícia i he arribat aquí perquè estava perseguint un conill blanc. I

vosaltres qui sou?

LLORO: -Jo sóc el Lloro i m’encanta parlar.

ÀNEC: -Hola, jo sóc l’Ànec més bonic de tots.

AGUILÓ: -Jo sóc l’Aguiló, el que vola més amunt de tots.

DODO: -Jo sóc el Dodo, el més vell i, per tant, el més savi.

ALÍCIA: -I què feu aquí tots junts?

DODO: -Hem vingut a jugar, que hi vols participar?

ALÍCIA: -Es clar que sí, m’encanta jugar! En què consisteix el joc?

DODO: -És un joc de preguntes i respostes, tu ens fas una pregunta i el primer de

nosaltres que contesti, serà el guanyador.

ALÍCIA: -D’acord. Puc preguntar el que jo vulgui?

LLORO: -I tant que sí, com més difícils millor!

ALÍCIA: -Començaré amb una de fàcil per veure el vostre nivell: Qui em sabria dir

quantes ales té un ocell?


10

Els OCELLS comencen a fer gestos, pensant en quina serà la resposta amb una actitud

còmica.

ÀNEC: -Que difícil!

LLORO: -És una pregunta massa difícil per a nosaltres! T’has passat Alícia... Un d’ells

s’adreça al públic dissimuladament:

AGUILÓ: -Em podeu ajudar?

Suposant que el públic l’ajuda i tots escolten la resposta, diuen a l’uníson:

OCELLS: -Dues! Tenen dues ales!

Els OCELLS discuteixen entre ells per veure qui ha guanyat. Al no posar-se d’acord,

l’ALÍCIA diu:

ALÍCIA: -Silenci! Heu guanyat tots! Tots heu respòs a la vegada.

Els OCELLS es posen molt contents i criden:

OCELLS: -Visca! Visca!

DODO: -Però... quin és el nostre premi?

L’ALÍCIA busca a les butxaques preocupada perquè no sap quin premi donar i, per sort,

treu uns quants caramels.

ALÍCIA: -Aquest és el vostre premi, caramels! En tinc un per cadascun.

AGUILÓ: -I no hi ha premi per a l’Alícia?

L’ALÍCIA es torna a mirar a les butxaques i treu un didal.

ALÍCIA: -Aquest didal és el meu premi.

DODO: -Que tard, ja és hora d’anar cap a casa! Marxem abans que se’n vagi el sol.

Els OCELLS marxen de l’escenari i s’apaguen els llums a poc a poc.


11

ESCENA 5

A l’escenari es troben l’ALÍCIA i el CONILL BLANC.

CONILL BLANC: -Ja era hora que apareguessis Mary Ann! Corre cap a casa i porta’m un

parell de guants i un ventall. Ràpid, ho necessito ara mateix!

El CONILL BLANC marxa corrent i l’ALÍCIA es queda sorpresa, sense saber on anar.

ALÍCIA: -M’ha pres per la minyona. Quina sorpresa tindrà quan sàpiga qui sóc! Però val

més que li porti el ventall i els guants, si els puc trobar. Ah, casa seva deu ser per aquí!

L’ALÍCIA marxa cap a un costat de l’escenari i s’apaguen els llums. Es treu la porta de

l’escenari i es fica el decorat d’un bosc amb un bolet i l’ERUGOT al seu damunt.

S’encenen els llums i apareix l’ALÍCIA caminant.

ALÍCIA: -Quins arbres més grans! On sóc? Em sembla que m’he perdut. Aquí no trobaré

la casa del Conill Blanc.

L’ALÍCIA continua caminant i s’espanta al sentir una veu:

ERUGOT: -I tu, qui ets?

ALÍCIA: -Doncs ben bé no ho sé.

ERUGOT: -Com que no ho saps?

ALÍCIA: -Aquest matí tenia una alçada i m’he encongit. M’agradaria tornar a la mida

que tenia abans.

ERUGOT: -I per què no tornes a la teva mida?

ALÍCIA: -No sé com! Em podries ajudar?

ERUGOT: -Aquest bolet de sota meu és màgic! Si te’n menges un tros tornaràs a la teva

mida real.


12

L’ALÍCIA menja un tros del bolet i s’apaguen els llums. Marxa l’ERUGOT de l’escenari i

es canvia el decorat posant un bolet i uns arbres més petits per representar que l’ALÍCIA

ha tornat a la seva mida real. S’obren els llums i apareix l’ALÍCIA comparant-se amb els

arbres. Es gira per donar-li les gràcies a l’ERUGOT, però s’adona que ja no hi és.

Tot seguit, passen dos LACAIS pel bosc i l’ALÍCIA els pregunta:

ALÍCIA: -On aneu?

LACAI-GRANOTA: -Venim de portar una invitació per a la Duquessa de part de la Reina.

ALÍCIA: -I de què és la invitació?

LACAI-PEIX: -Per jugar a croquet, l’esport més famós del regne!

ALÍCIA: -I on viu la Duquessa? M’agradaria parlar amb ella!

LACAI-GRANOTA: Si continues recte per aquest camí trobaràs la seva casa.

LACAI-PEIX: I no cal que truquis perquè no et sentiran! En aquella casa hi ha massa

soroll.

Els LACAIS marxen per un costat, i l’ALÍCIA per l’altre, i s’apaguen els llums.


13

ESCENA 6

Es canvia la decoració: hi haurà una cuina, una taula i una porta al costat. L’ALÍCIA

entra a la casa sense trucar i quan obre la porta es comença a sentir molt de soroll.

L’ALÍCIA observa aquesta escena durant uns instants.

Escena possiblement còmica. Una CUINERA no para de tirar pebre a dins la sopa i de

llançar objectes cap a totes bandes.

La Duquessa té un nadó (un ninot embolicat) que el tracta molt violentament mentre

parla, però de forma graciosa. El GAT DE CHESHIRE roman a un costat durant tota

l’escena i només observa.

ALÍCIA: -Si us plau, em podria dir per què el seu gat somriu d’aquesta manera?

DUQUESSA: -Perquè és un gat de Cheshire, aquest és el perquè. Porc!

Pensant en veu alta, l’ALÍCIA diu:

ALÍCIA: -M’ha dit porc a mi? No pot ser... es deu adreçar a la criatura i no a mi...

L’ALÍCIA deixa córrer aquesta qüestió i continua parlant:

ALÍCIA: -No sabia que els gats de Cheshire sempre somriguessin, ni tan sols que els

gats en general ho poguessin fer.

DUQUESSA: -Tots ho poden fer, i quasi tots ho fan.

L’ALÍCIA va respondre educadament i contenta per haver entaulat una conversa:

ALÍCIA: -Jo no en conec cap que ho faci.

DUQUESSA: -Tu no saps gaire res, i això sí que és un fet.

L’ALÍCIA creua els braços i es gira, enfadada per aquest comentari.

En aquest moment la CUINERA llança un seguit d’objectes aleatòriament per la cuina.


14

ALÍCIA: -Escolti, faci el favor d’anar més amb compte amb el que fa! Li pot fer mal a la

criatura!

DUQUESSA: -No t’amoïnis tant! Això ja els va bé als nadons!

La DUQUESSA comença a cantar la següent cançó:

DUQUESSA:

-“Al nen petit heu d’insultar

I, si esternuda, castanya!

Només ho fa per empipar

I fer-nos venir migranya”.

S’afegeix la CUINERA i canta la tornada amb ella:

CUINERA i DUQUESSA: -Au, au, au!

DUQUESSA:

-“Al nen petit heu de pegar;

Si esternuda, bufetada!

Perquè només fa que ensumar

El pebre que tant li agrada!”.

S’afegeix la CUINERA i canta la tornada amb ella:

CUINERA i DUQUESSA: -Au, au, au!

Tot seguit, la DUQUESSA dóna el nadó a l’ALÍCIA, dient:

DUQUESSA: -Té, bressola’l una mica, si vols! Jo me n’he d’anar a jugar al croquet amb

la Reina.

LA CUINERA tira un altre objecte a la DUQUESSA mentre aquesta es disposa a marxar.


15

L’ALÍCIA decideix agafar el nadó, però no sap com fer-ho. Aquest nadó té una forma

molt estranya i a l’agafar-lo, l’ALÍCIA diu:

ALÍCIA: -Si no m’emporto aquest nen, el mataran en dos dies! (Dirigint-se al nadó). No

grunyis! (Se sent un soroll de porc). Aquestes no són maneres d’expressar-se!

El nadó torna a grunyir. L’ALÍCIA el destapa i, per sorpresa, veu que és un porc:

ALÍCIA: -És un porc!

En un to pensatiu, l’ALÍCIA parla mentre va caminant cap a un costat de l’escenari,

dient:

ALÍCIA: -Què en faré jo ara, d’aquest porc? Potser serà millor deixar-lo al terra.

L’ALÍCIA es queda tranquil·la al veure que el porc marxa cap a dins el bosc. Sense que el

públic ho vegi, algú agafa el porc per representar que aquest ha marxat caminant.

L’ALÍCIA es gira i veu el GAT DE CHESHIRE, el qual encara no s’ha mogut d’on era, i

comença un diàleg entre ells:

ALÍCIA: -Gatet de Cheshire (Amb un to de veu respectuós).

El GAT DE CHESHIRE només es limita a somriure.

ALÍCIA: -Si us plau, em podries dir quin camí he d’agafar des d’aquí?

GAT DE CHESHIRE: -Això depèn molt d’on vulguis arribar.

ALÍCIA: -M’és força igual...

GAT DE CHESHIRE: -Així, doncs, pots agafar el camí que vulguis. Cap a aquesta direcció

(assenyala a un costat) hi viu un Barreter; i a l’altra, hi viu una Llebre de Març. Pots

visitar el que vulguis, tots dos són bojos.

ALÍCIA: -D’acord, però jo no en tinc pas ganes d’estar entre bojos.

GAT DE CHESHIRE: -Oh, no hi pots fer res. Tots ho som de bojos, tant tu com jo.


16

El GAT DE CHESHIRE, sense dir res més, es gira i marxa caminant lentament en direcció

al bosc.

L’ALÍCIA, indecisa, comença a pensar sobre quin camí pot escollir. Es posa a caminar en

la direcció que el gat li ha dit que viu la Llebre de Març.

ALÍCIA: -De Barreters, ja n’he vist alguns, en canvi de Llebre de Març no n’he vist cap.

Serà molt més interessant!

L’ALÍCIA comença a caminar. S’apaguen els llums i es posa una taula més llarga al mig,

on apareixen asseguts la LLEBRE DE MARÇ, el LIRÓ i el BARRETER.


17

ESCENA 7

Es veu una taula amb tasses de te, plats, culleres, etc. El LIRÓ està assegut al mig dels

dos, dormint profundament. El BARRETER i la LLEBRE DE MARÇ el fan servir de coixí per

reposar-hi els colzes.

Al veure l’ALÍCIA, exclamen:

TOTS: -No hi ha lloc!

ALÍCIA: -N’hi ha de sobres!

BARRETER: -Noia, saps per què un corb s’assembla a un escriptori?

ALÍCIA: -Mira, ara sí que ens divertirem una mica. M’agrada que hagin començat dient

endevinalles. Em sembla que, aquesta, la puc endevinar!

L’ALÍCIA mentre pensa la resposta, li sorprèn veure el rellotge del Barreter.

ALÍCIA: -Quin rellotge més estrany! Diu el dia del mes però no diu l’hora que és.

BARRETER: -Per què l’hauria de dir? Que et diu quin any és, el teu rellotge?

ALÍCIA: -És clar que no! Però això és perquè el mateix any dura molt de temps.

BARRETER: -Que és justament el mateix que el meu.

ALÍCIA: -No t’acabo d’entendre...

LLEBRE DE MARÇ: -Tot va començar en aquell concert de la Reina... El Barreter havia

de cantar una preciosa cançó.

De sobte, el LIRÓ s’aixeca i comencen a cantar juntament amb la LLEBRE DE MARÇ.

LIRÓ I LLEBRE DE MARÇ:

-“Brilla, brilla, ratpenat!

No sé pas què t’ha passat.

Vola enlaire, cap al cel,


18

Tal com vola un pot de mel.

Brilla, brilla...”

El LIRÓ segueix cantant la cançó, fins que la LLEBRE DE MARÇ li dóna un cop a

l’esquena perquè calli.

BARRETER: -Encara no havia acabat la primera estrofa, quan la Reina va fer un bot i va

dir bramant: “Està matant el temps! Que li tallin el cap!”.

ALÍCIA: -Quina salvatjada més horrible!

BARRETER: -I d’ençà d’aleshores, el temps no fa mai res del que li demano. Ara sempre

són les sis: l’hora del te.

ALÍCIA: -Ah! Ja ho entenc! És per això que sempre està la taula parada per prendre el

te!

LLEBRE DE MARÇ: -Exactament. Sempre és l’hora del te, i mai no tenim temps de

rentar res entre un te i l’altre.

LIRÓ: -Ja m’estic cansant d’aquest tema...

BARRETER: -Has resolt l’endevinalla? (Dirigint-se a l’ALÍCIA)

ALÍCIA: -No; em rendeixo. Quina és la solució?

BARRETER: -No en tinc ni idea.

LLEBRE DE MARÇ: -Ni jo tampoc.

El LIRÓ, que estava dormint, aixeca el cap per dir:

LIRÓ: -No té cap solució.

El LIRÓ, havent dit això, torna a dormir.

L’ALÍCIA al no saber la resposta de l’endevinalla se sent enganyada i, per aquest motiu,

s’aixeca i se’n va. Ningú se n’adona que aquesta ha marxat. El LIRÓ segueix dormint

mentre els altres dos segueixen parlant. Seguidament, s’apaguen els llums.


19

ESCENA 8

Apareix un camí que dóna a un castell al fons de l’escenari. Entren a escena el REI, la

REINA, la SOTA DE CORS, quatre SOLDATS, tres CORTESANS (tots disfressats de cartes),

el CONILL BLANC i l’ALÍCIA. La REINA s’adreça a l’ALÍCIA dient:

REINA: -I tu qui ets?

ALÍCIA: -I tu? És de mala educació no presentar-se primer.

El CONILL BLANC s’apropa a l’ALÍCIA i en veu baixa li diu:

CONILL BLANC: -No saps el que estàs fent! Estàs parlant amb la Reina, no la contestis

així si no te’n vols penedir.

ALÍCIA: -M’és igual qui sigui! Tothom ha de ser educat.

REINA: -Quina ofensa! Com goses parlar-me així? Que li tallin el cap!

REI: -Tranquil·litzem-nos que tenim un partit de croquet pendent i ens falta un

jugador! Tu nena jugaràs amb nosaltres perquè la Duquessa està condemnada a que li

tallin el cap.

ALÍCIA: -I per què?

CONILL BLANC: -Perquè li ha clavat un clatellot a la Reina.

S’apaguen els llums i es reparteix el material per jugar al croquet: representant els

flamencs que feien servir de maces, utilitzaran uns pals de hoquei de color rosa, i com a

eriçons, emprarem pilotes de goma amb punxes. S’encenen els llums, i comença el joc

amb una melodia accelerada de fons ja que el joc serà caòtic, i tothom es mourà

frenèticament d’un costat a l’altre:

La REINA crida contínuament “que li tallin el cap”, els SOLDATS es passaran l’estona

enxampant els condemnats, mentre que el REI els anirà tranquil·litzant. El CONILL

BLANC es deixarà guanyar tota l’estona per la REINA, i els altres personatges


20

intentaran jugar a la seva manera. L’ALÍCIA també va d’un costat a l’altre sense saber

què fer, ja que no sap les normes i no entén el joc.

Acaba la música i el joc. De sobte apareix el GAT DE CHESHIRE. Només se li veurà el

cap, ja que el treurà per un forat d’una tela del mateix color que el fons de l’escenari.

ALÍCIA: -Què hi fas aquí Gat?

GAT DE CHESHIRE: -Què en penses de la Reina i el seu joc?

ALÍCIA: -Em sembla que no juguen gens net. Tots discuteixen d’una manera tan

horrorosa que fins i tot és impossible sentir-se parlar un mateix, i no sembla pas que hi

hagi regles establertes; o, si n’hi ha, ningú no en fa cas. I la Reina no m’agrada gens.

El REI, adreçant-se a l’ALÍCIA, diu:

REI: -Amb qui parles, noia?

ALÍCIA: -És un amic meu, un Gat de Cheshire que pertany a la Duquessa. Permeteu-me

que us el presenti.

REI: -No m’agrada gens, però si vol em pot besar la mà.

GAT DE CHESHIRE: -No en tinc ganes!

REI: -Quin gat més impertinent! Que li tallin el cap!

Els SOLDATS van corrents cap al GAT DE CHESHIRE i exclamen alhora:

SOLDATS: -Majestat, no podem tallar-li el cap a algú que no té cos.

REI: -Doncs aneu a buscar la seva propietària, la Duquessa.

REINA: -És a la presó. Aneu-la a buscar i porteu-me-la aquí!

El GAT DE CHESHIRE desapareix i el REI i els SOLDATS corren desesperats, buscant-lo.

ALÍCIA: -Ja us ho fareu! Jo me’n vaig a passejar!

L’ALÍCIA surt d’escena i s’apaguen els llums.


21

ESCENA 9

Acaba el flashbck i es torna a reproduir l’escena inicial.

ALÍCIA: -I d’aquesta forma, he arribat aquí!

GRIFÓ: -Quina història més interessant!

TORTUGA D’IMITACIÓ: -Quantes coses t’han passat en un matí!

ALÍCIA: -I vosaltres, què heu fet avui?

GRIFÓ: -Hem estat cantant i ballant una dansa. La ballem tots junts?

ALÍCIA: -Sí, ensenyeu-me-la!

Els/les alumnes dansaran una cançó que prèviament hauran treballat, amb una

melodia animada, durant la qual aniran apareixent alumnes disfressats de personatges

que surten a la cançó: LLUÇ, CARAGOL, LLAGOSTA, TORTUGA, DOFÍ i PATGE. Si hi ha

molts alumnes, per tal que surtin tots a l’escenari, es poden repetir personatges. Per

exemple, dos llagostes, tres caragols, i així successivament.

TORTUGA D’IMITACIÓ I GRIFÓ:

“Vols anar un xic més de pressa? “, va dir un lluç a un caragol.

“Que hi ha un patge que s’acosta i que arriba aquí tot sol”.

Ja s’avança la llagosta; la tortuga i el dofí,

I s’aturen i pregunten: “no voldries ballar amb mi?”.

Vine, corre, salta, escolta; no voldries ballar amb mi?


“Realment no tens ni idea de com són els ballarins

Quan ens llancen a les zones, quan ens tiren mar endins”.


22

“Massa por em fan les onades”, va respondre el caragol.

“Gràcies, Lluç; més que la dansa, prefereixo anar a fer un volt”.



“Les onades són benignes”, va dir el Lluç borbollejant;

“Pugen, baixen i s’estimben, i a la riba et portaran;

A la riba d’Anglaterra, o potser a l’altre costat,

On hi ha França que ens espera per ballar en el mar salat”.



Tot just acabada aquesta dansa, apareix el CONILL BLANC corrent i cridant:

CONILL BLANC: -Comença el procés!

GRIFÓ: -Corre, Alícia hem d’anar cap allí!

Marxen el GRIFÓ, l’ALÍCIA I el CONILL BLANC i s’apaguen els llums.


23

ESCENA 10

Afegirem en un costat una tarima en la qual es col·locaran el REI i la REINA. A cada

costat hi haurà un soldat. L’acusada (SOTA DE CORS) es situarà davant d’ells. La SOTA

DE CORS romandrà callada tota l’escena. El públic estarà constituït per la resta dels

personatges que han anat apareixent al llarg de l’obra. L’ALÍCIA i el GRIFÓ es situaran

de manera visible en aquest públic.

CONILL BLANC: -Silenci! Que comenci el judici!

REI: -Sota de Cors: se t’acusa d’haver robat tots els pastissos a la Reina.

ALÍCIA: -Com ho saps que ha estat ella? En quines proves et bases?

REINA: -Alícia calla, no en saps res tu!

REI: - Que comencin a declarar els testimonis, a veure si en traiem l’entrellat.

CONILL BLANC: -Barreter, començarem per tu! Vine a declarar.

Els testimonis, un cop cridats pel CONILL BLANC, s’aniran col·locant davant del REI i la

REINA per declarar.

REI: -Barreter! Tu has robat els pastissos de la Reina?

BARRETER: -Perdoni per portar aquest barret, però em serveix per tapar-me del fred!

REINA: Que li tallin el cap!

REI: Això no és seriós, que passi el següent testimoni!

CONILL BLANC: -Cuinera! Ets la següent en declarar!

La CUINERA porta una olla i simula que tota l’estona remena i de tant en tant hi tira

pebre.

REI: -Cuinera, tu saps qui ha robat els pastissos de la Reina?

CUINERA: -M’agrada molt cuinar, però em sembla que li falta pebre!


24

REINA: -Que li tallin el cap!

REI: -No acabarem mai! Això és una bogeria. Que passi el següent testimoni!

CONILL BLANC: -Alícia, passa a declarar!

ALÍCIA: -No té cap sentit que declari perquè aquest judici és un embolic!

REI: -Què en saps tu dels pastissos?

ALÍCIA: -Res de res! Per què penseu que he estat jo?

CONILL BLANC: -Perquè a totes les nenes els agrada els pastissos!

ALÍCIA: -Però això no vol dir que me’ls hagi menjat jo!

El CONILL BLANC simula que pensa amb un aspecte molt nerviós, al no tenir més

proves per acusar l’ALÍCIA. Finalment se n’inventa una.

CONILL BLANC: -Perquè ets amiga de la Sota de Cors!

ALÍCIA: -Però si no hi he parlat mai!

REINA: -Que li tallin el cap!

Tots els personatges allí presents corren cap a l’ALÍCIA i se li tiren damunt. S’apaguen

els llums.


25

ESCENA 11

Apareix l’ALÍCIA i la seva GERMANA en un banc. L’ALÍCIA està recolzada damunt la seva

germana i es desperta.

GERMANA: -Desperta’t Alícia! Quina dormideta més llarga que has fet!

ALÍCIA: -Oh, i he tingut un somni molt curiós. Anem cap a casa que durant el camí te

l’explicaré.

L’ALÍCIA i la seva GERMANA marxen cap a casa mentre l’ALÍCIA li explica tot el somni

que ha tingut.

ALÍCIA: -Estava perseguint un conill...

S’apaguen els llums i s’abaixa el teló.


26

CONSIDERACIONS GENERALS

L’obra conté escenes per tal que tots els/les alumnes hi puguin participar, des dels més

extravertits fins als més introvertits. El/la professor/a ha de saber jugar amb aquests

personatges per fer que els/les alumnes més vergonyosos puguin expressar-se més

davant del públic. El paper d’Alícia, al ser molt llarg, es pot dividir en diferents alumnes

per tal de facilitar la memorització del diàleg.

A l’hora de duu a terme aquesta obra, hem de tenir en compte que a les escenes on no

hi ha diàleg (en les quals els personatges han d’escenificar accions, gestos, etc.), es

deixa llibertat als alumnes per adaptar el personatge a la seva persona. Tot i així, el

professorat ajudarà a donar coherència i sentit a l’acció que s’hagi d’escenificar.

Quan hi hagi un canvi d’escena, s’apagaran els llums i es posarà una melodia que

ajudarà a fer més amena l’espera, ja que en alguns moments s’hauran de canviar

diferents elements d’atrezzo.

adaptaci al cia

Documents