activitats estiu 2014 fÍsica i quÍmica...activitats estiu 2014 fÍsica i quÍmica 3r eso * * * * *...
TRANSCRIPT
ACTIVITATS ESTIU 2014 FÍSICA I QUÍMICA
3r ESO
* * * * * * * FÍSICA I QUÍMICA * * * * * * * *
TEMA 1. INTRODUCCIÓ. MAGNITUDS I UNITATS
1. Completa la taula següent:
magnitud unitat fonamental Instrument de
(SI) o derivada
mesura
dinamòmetre
longitud
balança
derivada
força
2. Enuncia les diferències entre canvis físics i canvis químics.
Canvis físics Canvis químics
3. Dels canvis següents, indica quin és físic i quin és químic i per què.
- Dissoldre sucre en aigua
- Obtenir sal de l’aigua del mar
- Fer la digestió
- Coure un ou
- Encendre un misto
- Fondre flascons de gel
- Obtenir alumini de la bauxita
4. Què és una magnitud?
5. Quina diferència hi ha entre magnitud escalar i magnitud vectorial? Podries
donar dos exemples de cada?
6. De les afirmacions següents, digues quines són certes i quines són falses.
Corregeix les falses per tal que esdevinguin certes: - Un sistema d’unitats és un conjunt d'unitats de mesura en el qual cap
magnitud té més d'una unitat associada.
- La unitat de la massa en el Sistema Internacional és el gram.
- Mesurar és COMPARAR amb un patró.
- El Sistema Internacional és diu així perquè és vàlid a tot arreu.
7. Arrodoneix els nombres següents:
3,4897 a les centèsimes
465,78993 a les deumil·lèsimes
6532 a les unitats de miler
8. Escriu els nombres següents utilitzant notació científica:
32 590 000 000
0,00007650
0,00311
76 544 211
9. Tenim dues balances, que fem servir per mesurar la massa d’un cos.
Fem 5 mesures amb cadascuna i els valors obtinguts són els següents: BALANÇA 1 BALANÇA 2
massa (g) massa (g) 350 350
348 300
351 325
352 250
349 275
Si la massa real del cos que volem mesurar és 300 g. Quina de les dues
balances és més exacta? Per què? I quina és més precisa? Raona totes les
respostes.
10. Realitza, utilitzant els factors de conversió, els canvis d’unitats següents:
3,4 kg a dg
7,2 m/s a km/h
45 kg/m3 a g/L
11. Calcula l’error relatiu que cometem si al mesurar una taula de 2,3m d’ample,
suposem que mesura 2 m.
12. Enumera els passos a seguir quan es fa una investigació científica.
* * * * * Q U Í M I C A * * * * * * *
TEMA 2. ELS ESTATS D’AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA
13. Observa el vídeo següent i fes un breu resum del seu contingut (100 paraules).
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18227
14. Un gas A es troba situat a l’interior d’un recipient hermèticament tancat amb
un èmbol, gràcies al qual podem anar variant el volum. GAS A:
Pressió 2 3 4 6 8 10
(atm)
Volum (L) 1 0,67 0,5 0,33 0,25 0,2
a) Enuncia la llei que relaciona pressió i volum a temperatura constant.
b) Cita el/s científic/s que la van estudiar i escriu una breu biografia de cada
un (3 línies).
c) Calcula la pressió a la que estarà el gas A quan ocupi un volum de 2 L,
suposant que la temperatura no varia. Indica quines lleis o principis fas servir per
fer els càlculs.
15. a) Completa la taula següent considerant que el metà és un gas ideal.
b) Representa gràficament les dades (P a les ordenades i V a les abscisses).
Metà:
P (Pa) V (m3)
10 000 0,06
15 000
20 000
30 000 60 000
TEMA 3. CANVIS D’ESTAT
16. La gràfica adjunta representa l'evolució de la temperatura amb el temps, en
escalfar un sòlid que es converteix en líquid en fondre's:
a) Interpreta la gràfica següent:
b) A quina temperatura se solidifica aquesta substància?
17. Llegeix el text següent i respon les preguntes:
L'olla de pressió és un recipient per a cuinar, amb un tancament
hermètic que reté el vapor. El vapor fa augmentar la pressió dintre de
l'olla, la qual cosa evita que la temperatura quedi estacionada a 100
°C (al nivell del mar) i pugi més, obtenint així una més gran rapidesa en
la cocció dels aliments. Incorpora una vàlvula que deixa escapar el
vapor quan s'ha arribat a una pressió determinada, i també una altra
de seguretat per a evitar que l'excés de pressió, si fallés la primera,
pogués fer esclatar l'olla.
a) Quin és el fonament de l’olla a pressió? Per què cou els aliments més ràpid?
b) Per què la temperatura de cocció si no fem servir l’olla a pressió és de
100ºC?
c) Per què ha d’estar tancada hermèticament?
d) Per què el vapor fa augmentar la pressió dins l’olla?
e) Per què augmenta el punt d’ebullició de l’aigua a dins de l’olla a pressió?
18. Raona, fent servir la Teoria Cinèticomolecular, els fets que es detallen a
continuació:
a) L’altre dia vaig posar una ampolla de plàstic plena fins a vessar al
congelador. Quan la vaig anar a treure, s’havia rebentat. Clau: propietat de sòlids, líquids i gasos.
b) Quan vas a muntanyes de certa altitud, és complicat coure un ou.
Clau: teoria cineticomolecular.
19. Una massa de 100 g d’aigua pura a -4ºC i pressió atmosfèrica triga 6 minuts en
assolir els 0ºC. Un cop assolits els 0ºC, triga 5 minuts en fer el canvi d’estat, i 20
minuts per assolir els 100ºC. Aquest cop necessita 4 minuts per dur a terme el
canvi d’estat.
a) Fes una gràfica representant la Temperatura (ºC) respecte el temps (minuts).
b) Indica a quines temperatures tenen llocs canvis d’estat i passa-les a
l’escala absoluta de temperatura (K). Indica el nom dels canvis d’estat que
tenen lloc a aquestes temperatures i escriu-los a la gràfica.
c) Què mesura la temperatura? d) Per què no hi ha augment de la temperatura quan s’està duent a terme
un canvi d’estat?
TEMA 3. SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES
20. Per a la descongestió nasal en refredats s’utilitza sèrum fisiològic, que és
una dissolució aquosa de NaCl. Si la concentració d’un d’aquests sèrums és
de 9g/L, quant NaCl hi ha en un flascó de 65 mL de sèrum?
21. S'han recollit 150 mL d'aigua de mar en un got. Se sap que la densitat de
l'aigua de mar és 1,2 g/cm3. Quina és la massa continguda en el got?
22. L’alcohol que es ven a la farmàcia s’anomena alcohol 96º perquè conté
un 96% d’alcohol en volum. Calcula el volum d'alcohol de 96º que cal per
tenir 200 cm3 de solut (alcohol pur).
23. Llegeix el text següent i classifica les substàncies que apareguin en
substàncies pures (elements o compostos) i en mescles.
M’agrada molt l’estiu. A l’estiu vaig a l’apartament que tenim a la platja, on
hi vaig cada dia: matí i tarda. L’aire de la platja és especial: té una olor
especial, entre iode i crema solar, i em recorda sempre que ja estic de
vacances.
Quan ens aixequem, la meva germana i jo prenem un suc de taronja, un
got de llet i una torrada: la meva germana, amb oli i sal i jo amb mantega i
sucre. Després la meva germana i jo baixem a la platja i caminem casi una
hora per la sorra, per acabar banyant-nos al mar, on nedem una bona
estona.
Sovint ens baixem el dinar a una carmanyola d’acer inoxidable, i ens
agrada tant i tant la platja que de vegades ens oblidem de dinar. Un cop,
a la meva germana, per estar tanta estona sense portar-se res a la boca, li
va donar tal baixada que li van haver de portar a la Creu Roja, on li van
donar glucosa. La glucosa aporta molta energia al cos, perquè reacciona
amb l’oxigen que respirem i es produeix diòxid de carboni, aigua i energia,
que és el més important.
La meva mare va venir tota esverada a la platja. Es va posar molt pesada
amb els pobres socorristes, i al dia següent, de bon matí, va portar la meva
germana a fer-se una anàlisi de sang, per comprovar que no li mancava
ferro.
Un dia a la setmana anem a les paradetes que posen al poble. Allà em
vaig comprar un anell de plata molt bonic, i la meva germana unes
maduixes que encara tenien gust a sofre i no va poder-se menjar fins que
va arribar a casa i les va rentar, i un globus d’aquells que s’inflen amb heli,
però se li va escapar de les mans i li va marxar volant al cel...
SUBSTÀNCIES PURES MESCLES
24. Observa el gràfic següent i contesta les preguntes següents:
a) Com varia la solubilitat d’una substància amb la temperatura?
b) Pots donar un exemple pràctic d’aquesta variació?
c) Quina és la solubilitat d’aquest solut en 100 g d’aigua a 40˚C?
d) Si afegim 400 g de solut a 100 g d’aigua, quina quantitat es dissoldrà
i quina quantitat sedimentarà?
e) Quina és la mínima quantitat d’aigua que necessitarem per
solubilitzar 700 g d’aquest solut?
25. Observa l’organització interna d’aquesta substància i indica quines
oracions són certes i quines són falses. (Cada element està representat per
un to de gris.)
a) Es tracta d’una substància pura.
b) Es tracta d’una mescla.
c) Es tracta d’un element químic.
d) Es tracta d’un compost químic.
e) És una mescla en què intervenen àtoms de tres elements diferents.
f) És una mescla en què intervenen àtoms de quatre elements diferents.
g) És una mescla formada per diverses substàncies pures.
h) És una mescla de tres compostos químics.
i) És una mescla de dos compostos químics.
26. Calcula quina és la concentració, en g de solut/L de solució, d'una
solució obtinguda en dissoldre's en aigua 2 g de sucre, fins a obtenir 100
litres de solució.
Quina serà la composició d'aquesta solució en tant per cent en
massa? Raona la teva resposta.
27. Es dissolen 4,04 g de nitrat de potassi fins a obtenir 250 cm3 de solució.
a) Calcula la concentració (g/L) de la solució.
b) A la solució anterior s'hi afegeix aigua fins a obtenir un volum de 1 000
cm3. Calcula la seva nova concentració.
c) En quina quantitat de la solució resultant estan continguts 2 g de
solut?
28. Per a què s'utilitzen les operacions següents?
a) Decantació.
b) Filtració.
c) Destil· lació
d) Cristal· lització.
29. A 25°C, la solubilitat del nitrat de potassi (KNO3) és de 40g de solut en
100g d'aigua:
a) Calcula els grams de solut/g de solució d'una solució saturada de nitrat
de potassi a 25 °C.
b) Quin percentatge en massa de KNO3 conté una solució saturada a 25 °C?
TEMA 5. ÀTOMS I MOLÈCULES
30. Fes un breu esquema de l’evolució dels models atòmics, indicant els
seus principals protagonistes i les seves aportacions més importants.
31. Assenyala si les següents afirmacions són correctes o no, en el cas que
siguin falses, torna-les escriure per què siguin correctes:
a) Els electrons tenen càrrega elèctrica negativa.
b) La massa del protó és igual a la de l’electró.
c) La massa del neutró és molt superior a la de l’electró.
d) La càrrega del protó és de signe contrari a la de l’electró.
32. Quin fet va propiciar el canvi de model atòmic de Dalton al de
Thomson?
33. Quin fet va propiciar el canvi de model atòmic de Thomson al de
Rutherford?
34. Ordena cronològicament els fets següents:
a) Descobriment del protó
b) Model atòmic de Bohr
c) Model de Dalton
d) Descobriment de l’electró
e) Model atòmic de Rutherford
f) Model atòmic de Thomson
g) Descobriment del neutró
35. Justifica si aquestes afirmacions són certes o falses.
a) El model atòmic de Dalton explica la naturalesa elèctrica de la
matèria.
b) Totes les partícules subatòmiques tenen càrrega elèctrica.
c) El nucli ocupa una part molt petita de l’àtom.
d) En el nucli hi ha protons i electrons.
36. Completa la taula següent :
Element Àtom A Z Neutrons Protons Electrons
Mercuri 121
Crom 52 24
Calci 20 20
Fluor 9 8
Bor
Urani 142 92
Clor 35 17
37. És possible que dos àtoms tinguin el mateix nombre atòmic i siguin
elements diferents? I si tenen el mateix nombre màssic? Justifica.
38. Un àtom amb nombre atòmic 56 i un altre amb nombre atòmic 57,
poden ser isòtops? Raona la resposta.
TEMA 5. TAULA PERIÒDICA
39. Indica per els següents elements: a) el seu símbol; b) grup de la taula
periòdica al que pertanyen; c) si són metalls, no metalls o gasos nobles:
a) Ferro b) Coure c) Iode d) Argó e) Nitrogen f) Alumini g) Heli h) Clor i) Sofre j) Plata
40. Donats els següents elements : Fòsfor ( Z = 15) ; Sodi (Z = 11); Liti (Z=3) Argó (Z=18)
Determina :
a) Quants electrons de valència té cada element?
b) Hi ha algun element que tingui una estructura estable?
c) Com aconseguiran els altres la configuració electrònica de gas noble?
d) A partir de la configuració electrònica classifica’ls en metalls, no metalls
o gasos nobles.
TEMA 6. REACCIONS QUÍMIQUES
41. Determina els coeficients estequiomètrics de les equacions químiques
següents:
a) ........... C6H12O6(s)+ ............ O2(g) → ...........CO2(g) + ............ H2O(I)
b) ........... Na(s) + ............ H2O → ............... NaOH(aq) + H2(g)
c) ........... NaCl + ............. H2SO4 → ................ Na2SO4 + ............... HCl
d) ........... Ca (OH)2 + ............ HCl → ................ CaCl2 + ............... H2O
42. Si cremem 16 g de metà amb 64 g d’oxigen, obtenim 36 g d’aigua i
què més? Escriu l’equació química de la reacció que té lloc, digues de
quin tipus és, ajusta-la i calcula la massa del producte que falta. En
quina llei t’has basat per fer aquests càlculs? Qui la va enunciar?
43. Encara que l’oxigen és el gas essencial de l’aire, el més abundant és el
nitrogen, que malgrat ser un gas inert, pot reaccionar a una
temperatura i una pressió elevades amb l’hidrogen per produir
amoníac.
a) Escriu i ajusta l’equació química de la reacció que té lloc.
b) De quin tipus de reacció química es tracta?
c) Què vol dir “inert”?
d) Quina és la utilitat doncs del nitrogen a l’aire? Què ens passaria si tot
el que és nitrogen fos oxigen?
44. L’estructura de l’aigua oxigenada és H-O-O-H
És una substància bastant inestable, que té tendència a perdre un àtom
d'oxigen per a convertir-se en aigua, alliberant oxigen pur
a) Escriu i ajusta l’equació de reacció química que té lloc.
b) De quin tipus de reacció química es tracta?
45. El metanol líquid, CH3OH, de densitat 0,789 kg/dm3, és un alcohol que
crema amb l'oxigen i forma diòxid de carboni i aigua:
Escriu l'equació química ajustada de la reacció de combustió del metanol.
46. El monòxid de carboni reacciona amb el triòxid de ferro (III), produint ferro
metàl.lic i diòxid de carboni (masses atòmiques: Fe = 55,8; C = 12; O = 16).
Escriu l'equació ajustada corresponent a aquesta reacció.
* * * * * F Í S I C A * * * * * * *
TEMA 8. CINEMÀTICA. MOVIMENT UNIFORME
47. Calcula quina de les dues pilotes porta una velocitat punta més gran.
Recorda fer servir els factors de conversió per qualsevol canvi d’unitats.
a) El drive de sortida en el golf de Colin Montgomery , Tiger Woods o
Severiano Ballesteros, que agafa 73,6 m/s.
b) El llançament de revés en cesta-punta d’Egurbide, Chimela o Chasío,
que pot arribar als 241,2 km/h en carrera d’atac.
48. És el mateix dir velocitat que rapidesa? Explica-ho i posa un exemple.
49. Representa les gràfiques x-t i v-t entre t=0 s i t= 30 s d’un mòbil que segueix
un moviment que es pot expressar amb l’equació: x= 300 – 5t (m)
50. Un atleta passa per un punt a una velocitat constant. 5 minuts més tard, es
troba a 750 m.
a) A quina velocitat es desplaça? b) Escriu l’equació d’aquest moviment c) Quant trigarà a recórrer 1000 m? d) A quina posició es trobarà al cap de 2h? e) Dibuixa les gràfiques x-t i v-t per als 10 primers minuts (utilitza paper
mil·limetrat).
51. Un automòbil, amb velocitat constant de 15 m/s, passa per un semàfor.
Un minut més tard passa pel mateix punt una moto, que es desplaça en la
mateixa direcció i sentit amb una velocitat de 25 m/s.
a) Planteja les equacions del moviment de cada mòbil. b) Al cap de quant temps la moto atraparà l’automòbil? c) A quina distància del semàfor l’atraparà?
TEMA 9. FORÇA. ESTÀTICA.
52. Tria una escala per fer la representació en i calcula dibuixant la resultant de
dues forces de 45 N i 60 N en els següents casos:
a) igual direcció i sentit, b) igual direcció i sentit contrari
c) angle de 90º
Escriu el valor de la resultant en cada cas.
53. Una molla té una constant elàstica de 4 N/cm. Representa gràficament
l’allargament que patirà versus la força que li apliquem (fes servir paper
mil·limetrat).
a) Quin pendent tindrà el gràfic si representem la força a l’eix d’abscisses i
l’allargament a l’eix d’ordenades? b) Quants cm s’allargarà la molla, suposant que no supera el límit d’elasticitat,
si li apliquem una força de 40 N?
54. Una persona pesa 666,4 N a la superfície de la Terra.
a) Calcula’n la massa en unitats del SI b) Determina’n el pes a la superfície d’Ió, un satèl·lit de Júpiter, on el valor
de la gravetat és d’1,8 m/s2.