activa la llengua - cpnl.cat la llengua... · relacioneu les paraules derivades de la mateixa...

ACTIVA LA LLENGUA Sessions de llengua

Juliol 2013

Activa la llengua

2

Reconeixement-NoComercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra

fer-ne obres derivades

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu de l'obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

· Quan realitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. · Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor. · No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor. Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l'anterior. Això és un resum del text legal de la llicència completa http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca

© 2013 Consorci per a la Normalització Lingüística

Redacció: Centre de Normalització Lingüística de Girona Servei de Català d‘Olot-la Garrotxa

Activa la llengua Programa del curs

3 3

ACTIVA LA LLENGUA és un curs de 8 hores pensat com un reciclatge de llengua ràpid, però

eficaç.

Va adreçat a persones que necessitin coneixements de català a la feina (mestres, professors,

periodistes, professionals lliures...) i vulguin refrescar alguns continguts gramaticals.

L‘objectiu és donar eines i compartir dubtes per construir una base més sòlida de llengua.

No són classes teòriques convencionals, sinó sessions pràctiques de llengua.

� Sessió 1: ―Vocals que enganyen‖ (A, E, O, U)

� Sessió 2: ―Si puc, sec quan bec‖. Els verbs velars.

� Sessió 3: ―Obert o tancat?‖. Els accents.

� Sessió 4: ―No suïs amb la dièresi‖.

� Sessió 5: ―Enforteix els pronoms febles‖.

� Sessió 6: ―Tot és relatiu‖. (Que, què, qui, el qual)

� Sessió 7: ―No perdis el punt‖. Taller de puntuació.

� Sessió 8: Recursos a la xarxa per aprendre català.

Cada sessió és monotemàtica, d‘una hora de durada, tenint present que la part final Activa la gramàtica és d‘estudi personal a casa.

Activa la llengua Sessió 1: Vocals que enganyen‖ (A, E, O, U)

4

Què fan les altres llengües romàniques?

Mireu aquest quadre amb l‘escriptura de les as i de les es en diferents llengües romàniques i escriviu com són en català i què se‘n pot extreure.

Llatí Francès Italià Castellà Portuguès Romanès català Què se’n pot extreure?

INSULAM île isola isla ilha insla ill..... La majoria de llengües romàniques marquen el femení a final de mot amb la vocal

CABALLUM cheval cavallo caballo cavalo chaval c.....vall La majoria de llengües romàniques escriuen aquesta vocal àtona amb

FEBRUARIUS février febbraio febrero fevereiro februarie f.....brer La majoria de llengües romàniques escriuen aquesta vocal àtona amb

FACERE faire fare hacer fazer far f.....r f.....rem

El català és de les poques llengües romàniques que escriu aquest verb amb e. Però es tracta d‘un verb una mica irregular pel que fa a la vocal neutra. Per què?

MATREM mère madre madre mãe madre mar..... La majoria de llengües romàniques escriuen aquesta paraula femenina acabada amb Per tant, tenen la mateixa irregularitat.

[Quadre de creació pròpia]

L‘aparició d‘una a o d‘una e, doncs, no és un ‗caprici‘ del català, sinó que té a veure amb l‘evolució

del llatí en aquella llengua romànica, i ja veiem, en el quadre de dalt, que moltes llengües

romàniques es comporten de forma similar. A Catalunya, l‘escriptura d‘aquestes vocals es fa més

difícil a la banda oriental, per l‘efecte de la neutralització i ens calen més eines per poder deduir,

en molts casos, si darrere aquella neutra s‘hi amaga la vocal a o la vocal e.


5

El primer que hem de recordar és la vocal de la família, i trobar un derivat en què aquella vocal

que busquem sigui tònica i, per tant, ben pronunciada a o e. Per exemple: recom_nacions (a,e?).

Tan fàcil com conjugar el verb, la primera persona: jo recomano. Així doncs: recomanacions.

De totes maneres, cal tenir en compte el concepte de derivat culte o patrimonial, és a dir,

aquell mot que no segueix la família perquè s‘ha agafat directament del llatí i, doncs, no ha patit

cap mena d‘evolució, sinó que calca la forma llatina.

Derivats cultes i derivats patrimonials

Relacioneu les paraules derivades de la mateixa família amb la llatina i digueu quin fenomen creus que passa.

[Quadre de creació pròpia]

La neutralització La relació exacta grafia-pronúncia no se sol donar en cap dialecte.

Escolta les paraules següents i digueu com sonen en cada dialecte.

Diccionari de dubtes del català oral

Home Jove Corba Boca Volcà moc

Mocós Bocassa Corbatura Joventut Homenet Volcanet

Bucal Juvenil Humà Mucositat Vulcanisme curvilini

IŬVĚNIS MŬCCUS VULCANUS CURVUS BŬCCA HUMĀNUS

Grafia Català central

Català nord-occidental

valencià

ebenista endarrerir extraordinària

http://www.lecturanda.cat/www/lecturanda/ca/recursos/ddcor/llistat.html?initial=e


6

Tres verbs per recordar: jeure, treure, néixer i fer. Escriviu la vocal a o e en les frases següents

a. Si no et tr.....us la jaqueta ara, ja no te la tr.....uràs. b. Es passa el dia j.....ient al sofà. Fins i tot, a vegades, mentre j.....u, queda adormit. c. Ara n.....ixen molts nens; abans no en n.....ixien tants. d. F.....m el primer plat avui i així demà f.....rem les postres.

Tònica e (en alguns casos són possibles a/e) i àtona a.

I ara uns altres també per recordar: sortir, cosir, tossir, escopir, collir, poder, voler. Escriviu la vocal o/u en les frases següents

a. Si no s.......rtiu ara mateix, no cal que s......urtis més tard: serà ple. b. No és que no v.....lguem fer-ho: és que nosaltres no po.....dem tirar-ho endavant. c. Esc....p ara mateix això que tens a la boca! Per això t.....ssies tant, al cinema! d. C.....llirem moltes cireres, tantes com p......guem!

Tòniques o, àtones u. Els verbs poder/voler només fan u al present subjuntiu

Paraules poc habituals i tramposes

El català és un cas estrany? Fem un cop d‘ull a l‘origen i a l‘etimologia de les paraules. Completeu les paraules següents amb a / e tenint en compte l‘origen etimològic explicat.

ASS__SSÍ __VALUAR JAV__LINA TR__BALL M__RAVELLA CAN__LÓ S__TÍ V__RNÍS S__RGENT

Paraula que prové de l‘àrab hassassi, ―bevedor de hasis‖ (narcòtic de fulles de cànem).

A Itàlia escriuen cannellone i a Catalunya…

En llatí TRIPALIARE significava ―torturar‖. I ara…

En àrab awariya significava mercaderia avariada i procedia del mot awar, ―tort, defectuós‖.

Javeline i sergent són mots francesos que han passat al català.

Es tracta d‘una paraula d‘origen incert. Potser prové de l‘italià setino.

Del baix llatí, VERONICE, i aquest del baix grec BERONÍKE, ciutat líbia (avui Bengasi),

d‘on es creia que procedien aquests productes.

Compara les paraules meravella i avaluar en diferents llengües.

Català Italià Francès Romanès Portuguès castellà

meravella meraviglia merveille minunat maravilha maravilla

Avaluar Valutare Évaluer Evaluar Avaliar evaluar


7

Activa la gramàtica: la vocal neutra En els dialectes orientals del català la a i la e tenen el so de vocal neutra quan apareixen en una síl·laba àtona.

Vocal neutra a final de paraula

Tipus de paraula Exemples Excepcions

Noms masculins -e arbre, llibre, home, pediatre…

Masculins acabats en: — ma: problema, tema, idioma… — ta: profeta, paleta… — ista: analista, taxista… — arca: monarca, patriarca… — cida: pesticida, homicida… Altres: —dia, goril·la, mapa, titella…

Noms femenins -a dona, poma, taula, pediatra…

Femenins acabats en: —aire: boletaire… —ble: noble, amable… Altres: —febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide…

Noms en plural -es homes, dones, llibres, pomes, places, platges…

Verbs (últim so) -a pensa, donava, tenia…

Infinitius acabats en: —re: riure, moure… Altres: —corre, vine, obre, omple

Verbs (penúltim so) -e penses, donaves, teníem…

Vocal neutra enmig de paraula Per saber com hem d‘escriure una vocal neutra que es troba al començament o a l‘interior d‘una

paraula, sigui un nom o un verb, hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella

síl·laba sigui tònica.

pensàvem –> pensa teulada –> teula

parlaves –> parla panet –> pa


8

Remarques de la vocal neutra enmig de paraula

Verbs:

Els verbs néixer, jeure, treure i els seus derivats s‘escriuen amb a en les formes àtones.

tòniques: jec, neix, tret, treia, jeuen, neixen… amb e (o amb a)

àtones: jaiem, naixeu, traient, naixia, jagut… amb a

Noms:

Hi ha moltes paraules que tenen el so de vocal neutra enmig de paraula i que no tenen cap

síl·laba tònica en altres paraules de la mateixa família per poder determinar si s‘escriuen

amb a o e. En la majoria de casos aquestes paraules coincideixen amb el castellà i altres llengües

romàniques.

Tal com hem vist a la primera part, no sempre les llengües romàniques coincideixen a l‘hora de

posar una –a o una –e. Si comparem algunes paraules amb el castellà, podem entendre, doncs,

que no sempre totes dues llengües hagin optat per una mateixa solució, i que hi hagi divergències:

S’escriuen amb a en català:

ambaixada, asassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, rancor, sanefa, davant, latrina,

maragda, sarbatana, Sardenya, ramat…

S’escriuen amb e en català:

albercoc, ànec, assemblea, cànem, efeminat, emparar, enyorar, espàrrec, estella, gelea,

meravella, monestir, orgue, punxegut, ràfega, rave, resplendir, sergent, setí, tàvec, tràfec,

vernís…

So d’u feble

La o tònica d‘un mot passa a pronunciar-se [u] quan apareix en síl·laba àtona.

És important recordar la vocal de la família d‘aquella paraula: fosc/foscor, suc/suquet, vora/vorera.

Però no hem d‘oblidar els pseudoderivats o derivats cultes, que cada família de paraules pot tenir.

Al final de mot

El so d‘u feble generalment s‘escriu –o a final de mot, però si el femení fa –ua o bé es tracta del

diftong –eu, aleshores escriurem u: assidu, continu, trineu, trofeu...

Al mig d’un mot

Si el mot té una forma primitiva en què podem trobar el so d‘u feble en posició tòncia, escriurem

o/u segons la família d‘aquesta paraula.


9

Si no podem trobar la vocal en posició tònica, aleshores caldrà posar en funcionament altres

recursos: consulta de diccionaris, repàs continuat d‘aquestes paraules mitjançant exercicis,

lectures en català, memòria, etc.

S’escriuen amb o en català:

Triomfar, botifarra, embotit, Empordà, brúixola, avorrir-se, polsar, Hongria, escrúpol, sorgir, cobrir,

complir, polir, sofrir, cònsol

S’escriuen amb u en català:

muntar, muntanya, bufetada, subornar, sufocar, suportar, turment, correus

Activa la llengua Sessió 2: si puc, sec quan bec (els verbs velars

10

1- Les frases que trobareu a continuació són ordres o instruccions. Escolliu la forma verbal

adequada.

a. Si us plau, no OBRES/OBRIS la finestra.

b. RIU/RIGUIS cinc minuts al dia.

c. BEU/BEGUIS més aigua cada dia.

d. No BEU/BEGUIS tanta ratafia.

e. BEGUEU/BEVEU més aigua cada dia.

f. No BEGUEU /BEVEU tanta ratafia.

g. No MOU/MOGUIS el piano.

h. No MOGUEU / MOVEM el piano

i. DIGUEM/DIEM més mentides.

j. No DIGUEM/ DIEM tantes mentides.

k. COEM/COGUEM el pollastre al foc.

l. No COEM/COGUEM el pollastre al foc.

Ara respon les preguntes següents:

a. Quines frases us han fet dubtar més?

b. Què tenen en comú (tipus d‘ordre, persona del verb...)?

c. Quins són els infinitius dels verbs que us han fet ballar el cap?

d. Com és la primera persona del singular del present d‘indicatiu d‘aquest verbs?

e. Què tenen en comú aquest verbs?

2- Escriviu els verbs en la forma adequada en les frases següents. Tingueu en compte que

es tracta d‘instruccions o ordres positives i negatives.

Ex.: Menja el croissant → No mengis el croissant.

a. Maria, ...................... (beure) aigua.→ Maria, no ............................. (beure) aigua.

b. Tu, ...................... (llegir) el diari. →Tu, no ...................... (llegir) el diari.

c. Tu, ...................... (beure) molta aigua. →Tu, no ...................... (beure) tanta aigua.

d. Nosaltres ...................... (beure) molta aigua.→ Nosaltres ...................... (beure) tanta aigua

e. Vosaltres .................... (beure) molta aigua.→ Vosaltres .................... (beure) tanta aigua.


11

f. Joan, ...................... (moure) el piano.→ Joan, no ...................... (moure) el piano.

g. Nosaltres, .................... (moure) el piano.→ Nosaltres, no ...................... (moure) el piano.

h. Tu, ................................ (estar) quiet.→ Tu, no ........................ (estar) quiet.

i. Vosaltres, ............................ (estar) quiet.→ Vosaltres, no ............................. (estar) quiet.

j. Tu, ........................... (dir) com estàs- → Tu,no ........................... (dir) com estàs.

k. Tu, ........................... (dir) com estàs- → Tu,no ........................... (dir) com estàs.

3- Corregiu les formes verbals que calgui de les frases següents:

a. Vosaltres sempre cogueu la paella amb foc perquè queda boníssima.

b. Obres la porta immediatament!

c. No llençar papers per terra.

d. M‘agradaria sapiguer perquè ho ha fet.

e. No sé perquè sempre arribes tard poguent arribar a l‘hora.

f. Vam estar parlant i riguent fins a les 3 de la matinada.

g. No corregueu tant que us cansareu!

h. Vengueu totes les entrades avui mateix!

i. No prengueu tants cafès!


12

Activa la gramàtica: els verbs velars

Què són?

Si puc (poder) , sec (seure) quan bec (beure).

La majoria de verbs de la segona conjugació són irregulars: en alguns temps verbals apareix la

consonant c / g en l‘arrel, absent en l‘infinitiu. Aquesta peculiaritat es dóna també en algun verb de

la 3a i 1a conjugació.

Quins són?

Tenen formes velaritzades els verbs:

- acabats en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre...

- acabats en –ldre: moldre, resoldre, absoldre...

- acabats en –ure: moure, beure, riure, treure....(excepte veure)

- conèixer i aparèixer i els seus derivats

- dur, venir, estar, dir, poder, tenir, voler

Quines formes verbals velaritzen?

-primera persona del present d’indicatiu (acaba en –c)

-present de subjuntiu ( -gu-)

-imperfet de subjuntiu

- algunes persones de l‘imperatiu.

1a pers. present indicatiu present subjuntiu imperfet subjuntiu

vendre jo venc jo vengui jo vengués

resoldre jo resolc jo resolgui jo resolgués

seure jo sec jo segui jo segués

poder jo puc jo pugui jo pogués

estar jo estic estigui estigués

venir jo vinc jo vingui jo vingués

Alerta! No hi ha velarització en l’infinitiu ni en el gerundi! Hem de dir poder, saber, voler... (i no poguer, sapiguer, volguer), i corrent, rient... ( i no correguent, riguent ...).


13

Imperatiu Portar moure estar conèixer

Portis tu Mou tu Estigues tu coneguis tu

Porti ell Mogui ell Estigui ell conegui ell

Portem nosaltres Movem nosaltres Estiguem nosaltres coneguem nosaltres

Porteu vosaltres Moveu vosaltres Estigueu vosaltres conegueu vosaltres

Portin ells Moguin ells Estiguin ells coneguin ells

Per saber quines formes de l‘imperatiu velaritzen cal tenir en compte la relació que hi ha entre les

persones singulars i plurals de l‘imperatiu:

1a plural

2a sing 2a plural

3a sing 3a plural

coneguem

coneix coneixeu

conegui coneguin

estiguem

estigues estigueu

estigui estiguin

[Quadre elaborat a partir del que apareix al llibre Nivell D, de Castellnou]

Problemes a l’hora de l’ús dels verbs velars: les ordres

Si ens fixem en l‘exemple, veurem que per formular odres positives utilitzem l‘imperatiu i que a les

negatives el subjuntiu.

Porta’m els llapis. No em portis els llapis.

Aquesta estructura no ens presenta cap problema amb verbs en singular, El problema el tenim en

la primera i segona persona del plural on dubtem entre les formes de l‘imperatiu plural –poc

clares- i les del subjuntiu.

Activa la llengua Sessió 3: obert o tancat? (els accents)

14

Paraules que cal tenir clares

1- Col·loqueu les paraules COPIA, CÒPIA, COPIAR, COPIÀ en els espais buits. A continuació,

ompliu la graella que teniu a sota.

Tot i que ............... no és una bona estratègia, ell sempre ............... en els exàmens. La més

sonada va ser fa tres anys quan ............... fins i tot el nom del company en el seu examen. El

professor de seguida es va adonar de quina era la ............... i quin era l‘original.

És una forma del verb en present:

És una forma del verb en passat:

És un infinitiu:

És un nom:

2- Llegiu les frases següents. Marqueu, en cada cas, la síl•laba forta de les paraules que teniu en

negreta. Accentueu-les si cal.

a. ▪ L‘AVIS dels AVIS va ser tan contundent que els nens no van tornar a cometre

aquella malifeta.

b. ▪ Aquesta FABRICA que ara han tancat, durant molts anys FABRICA productes

plàstics.

c. ▪ La relació a DISTANCIA, els DISTANCIA encara més.

d. ▪ Conta la llegenda familiar que la seva BESTIA era una BESTIA.

e. ▪ Ha EXERCIT durant tota la seva vida de coronel a l‘EXERCIT.

f. ▪ DESPRES que hagi passat el cremallera, s‘ha DESPRES una roca de la

muntanya.

g. ▪ Aquell alumne ROMANES tenia moltes amigues ROMANES.

h. ▪ Ens han demanat que TAPIS aquell TAPIS tan carrincló que presideix la sala

d‘estar.

i. ▪ Si FOTOCOPIES aquesta pàgina, fes-ne cent FOTOCOPIES.

PARAULES

ESDRÚIXOLES

(antepenúltima síl·laba

tònica)

PARAULES PLANES

(penúltima síl·laba tònica)

PARAULES AGUDES

(última síl·laba tònica)

S’accentuen TOTES S’accentuen si NO acaben en

VOCAL, VOCAL+S, EN, IN

*S’accentuen si acaben en

DIFTONG: estàveu, éreu...

Vocal: A, E, I, O, U

Vocal + S: AS, ES, IS, OS, US

EN, IN

*NO s’accentuen si acaben en

DIFTONG: compreu, estiu...


15

L’obertura vocàlica

3- Fixeu-vos en alguns exemples per veure la varietat en l‘obertura de les es i de les os, en

funció de cada dialecte. Fixeu-vos també que cada dialecte té dubtes diferents a l‘hora

d‘accentuar.

Paraula Central Balear Nord-occidental

Rossellonès Valencià

burgès

cadena

coliflor

Vinaròs

[Diccionari de dubtes del català oral]

El cas de les es

4- Mireu les paraules que teniu a continuació i escolteu-vos com les pronuncieu. A continuació,

penseu si la vostra pronúncia és la mateixa que la que marca la normativa.

Paraula sense accentuar

Pronúncia personal. Com pronuncies la e? Oberta o tancada?

Pronúncia normativa Quina és l‘accentuació normativa?

Esglesia

Paciencia

Cervol

Interes

Comite

Pure

En general, doncs, ens podem refiar bastant de la nostra pronúncia en el cas de l‘accentuació de

les es. Només cal controlar casos com els anteriors.

Substantius acabats en -ÈNCIA: ciència, experiència, intel·ligència,

correspondència...

Alguns mots com puré, interès, cérvol, església, consomé...

La forma verbal és.

El cas de les os. Per què dubtem?

5- Escolteu les paraules següents i digueu com sonen. O oberta? O tancada? U?

Català central Català septentrional (Olot,

etc.)

Rossellonès

racó

tro

sostre

[Diccionari de dubtes del català oral]


16

6- Llegiu les frases següents. A cada frase hi ha dues paraules que haurien de dur accent tancat i

una amb accent obert. Identifiqueu-les.

a. En l‘última reunio va portar un cafè molt que era horroros.

b. Para atencio a aquest medicament: has de barrejar la solucio que hi ha a dins del sobre

amb un terros de sucre.

c. Tots els mitjans es fan resso de la nova formula inventada per substituir la polvora.

d. Després de recorrer totes les oficines de l‘administracio, m‘han inclos a la llista d‘aspirants.

e. La seva conduccio és terrible. Cada vegada que pujo en aquell automobil tinc mal

d‘estomac.

Algunes pistes

PARAULES AGUDES Ó

Ex.: camió, solució, infecciós, enganxós,

botó, atenció...

PARAULES PLANES I ESDRÚIXOLES Ò

Ex.: òptim, història, còpia, nòmina, còmic...

EXCEPCIONS

això, allò, però

arròs, espòs, talòs, de debò, terròs, repòs,

ressò

reclòs, inclòs, exclòs, desclòs...

Córrer i derivats: córrer, recórrer, socórrer...

Estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, furóncol,

escórpora...

fóra, fórem, fóreu; fóssim, fóssiu

Alguns mots conflictius

7- Mireu les paraules següents. Totes han de dur accent. Identifiqueu quina és la vostra

pronúncia i a continuació decidiu quina penseu que és la forma normativa.

Paraula sense accentuar Pronúncia personal. Quina síl·laba pronuncies més fort? La vocal és oberta o tancada?

Pronúncia normativa

acne

missil

iber

medul·la

dioptria

periode

atmosfera

termostat

toner


17

Activa la gramàtica: els accents diacrítics

sense accent amb accent

be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció

bota: calçat; verb botar bóta: recipient

coc: cuiner; carbó; bacteri cóc: coca

coll: part del cos Cóll: topònim

com: adverbi cóm: obi

cop: encontre violent, colp cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa

cos: conjunt d‘un organisme; corporació cós: cursa

deu: font; numeral deus: fonts; formes del verb deure

déu (plural déus): divinitat Déu: nom propi d‘algun déu monoteista

dona, dones: ésser humà de gènere femení; muller dóna, dónes: formes del verb donar

es: pronom reflexiu és: forma del verb ser

feu: domini, senyoria; present de fer féu: passat de fer

fora: adverbi fóra: verb ser

joc, jocs: acció de jugar, entreteniment jóc: indret on van a dormir els ocells jóc, jócs (però joca): ajocat

les: article; pronom; adjectiu (antònim de il·lès) Lés: topònim

ma: (plural mes): forma del femení de l‘adjectiu possessiu mon

mà (però mans): part final del braç

mes: dotzena part d‘un any; possessiu; però; participi de metre

més: quantitatiu

meu: possessiu mèu: miol del gat

molt, molta: quantitatiu mòlt, mòlta: participi de moldre mòlta: acció de moldre

mon (plural mos): possessiu mon (plural mons): nom d‘una llengua; relatiu a aquesta llengua

món (però mons): univers

mora: dona magribina; retard móra: (plural móres): fruita Móra: forma part d‘alguns topònims

net (neta, nets, netes): adjectiu nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar

nos: pronom personal feble nós: plural majestàtic

os, ossos: part de l‘esquelet ossa, osses: ossada, esquelet

ós, óssos: animal óssa, ósses: animal

pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat

porca: femella del porc pórca: faixa de terra

que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu què: relatiu tònic, interrogatiu

res: pronom; pl. de re (nota musical) rés: pregària

rossa: dona amb els cabells clars ròssa: animal vell i flac

se: pronom reflexiu sé: forma del verb saber

sec: eixut; forma del verb seure séc: plec de roba

segle: cent anys sègle: sègol

seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure sèu: greix

http://ca.wikipedia.org/wiki/B

http://ca.wikipedia.org/wiki/Deu

http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A9u

http://ca.wikipedia.org/wiki/Feu

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joc

http://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%A9s

http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0

http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%B3ra_%28infructesc%C3%A8ncia%29

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fruita

http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%B3ra

http://ca.wikipedia.org/wiki/Plural_majest%C3%A0tic

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pronom_reflexiu


18

L‘accent diacrític es conserva en els compostos:

déu: adéu, pregadéu...

féu: desféu, reféu...

mòlta: remòlta...

món: rodamón...

nét: besnét, renét...

pèl: contrapèl, repèl...

sòl: subsòl...

si: nota musical; cavitat d‘un ós; pronom reflexiu; conjunció

sí: adverbi (afirmació)

soc: calçat; tros de fusta; mercat sóc: verb ser

sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler

sòl (plural sòls): terra

son: acte de dormir; possessiu; unitat física són: verb ser

te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom té: verb tenir

tot: adjectiu tòt: broc gros

us: pronom personal feble ús: acció d‘usar; substantiu

vens, venen: formes del verb vendre véns, vénen: formes del verb venir

ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducció de veges vés: verb anar

veu: so de les cordes vocals; present de veure véu: passat de veure

vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort

http://ca.wikipedia.org/wiki/Soc

http://ca.wikipedia.org/wiki/T

http://ca.wikipedia.org/wiki/V

Activa la llengua Sessió 4: no suïs amb la dièresi

19

1- A continuació teniu paraules que porten dièresi. Les heu de classificar en les tres columnes de

sota. Després analitzarem quina funció fa la dièresi en cadascun d‘aquests grups:

cafeïna, aigües, heroïna, lingüista, aqüífer, coïssor, pingüí, freqüent, maleïda, agraïa, aïllar,

estudiï, conseqüències, Suïssa, ucraïnès, suïcidar-se, espontaneïtat, diürètic

Grups gu/qu Vocals i, u

La dièresi és en síl·laba tònica

La dièresi no és en síl·laba

tònica

Estalvi de la dièresi

La normativa fixa una sèrie de casos en què ens podem estalviar d‘escriure la dièresi: d‘aquesta

manera s‘evita una abundància de dièresis que acabarien per sobrecarregar gràficament els

textos.

Per a quines d‘aquestes

paraules tenim estratègies

per recordar que porten

dièresi?

Per a quines no en tenim?


20

2- En el text següent on NO ens hem estalviat cap dièresi. Traieu les que la normativa ens

permet deixar d‘escriure i ompliu el quadre final amb els casos en què ens estalviem aquest

recurs gràfic:

Llatinismes..........................................................................................................................

Formes verbals.....................................................................................................................

Prefixos................................................................................................................................

Sufixos..................................................................................................................................

Feu memòria de tot el que hem vist sobre la dièresi i responeu si són veritables o falses les

afirmacions següents:

VERITAT FALS

a. Les formes verbals no porten dièresi

b. Quan en una paraula hi ha un accent, no hi pot haver dièresi

c. No tenim cap derivat que porti dièresi

d. L‘accent té prioritat sobre la dièresi

En Piüs, un metge a qui agrada conduïr a gran velocitat per l‘autopista, va agraïr públicament

l‘atenció rebuda a l‘hospital arran de la seva complicació grastroïntestinal que va patir com a

conseqüència d‘aquesta conducció temerària: a Suïssa, va voler arribar a l‘aquariüm sense

anar obeïnt cap senyal de trànsit. Va conduïr amb una semiïndiferència egoïsta, va passar per

zones on la macroïndústria era un continuüm i, en arribar a la ciutat, on està contraïndicat

aquest tipus de conducció, encara va córrer més de pressa. I aleshores de poc que no atropella

una veïna que -vés quina coïncidència- havia reïncidit en el seu hàbit de travessar passos de

vianants només mirant de reüll.

En Piüs ha assegurat que a partir d‘ara obeïrà tots els senyals i que agraïria que la ciutat

construís, altruïstament, un pòdiüm per recordar que el proïsme ha de ser la principal virtut de

les persones.


21

Activa gramàtica: la dièresi

Ja hem vist que la dièresi té dues funcions diferents:

1) indicar que es pronuncia la u de que, qui, gue, gui

2) indicar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o següent i que, per tant,

es pronuncien en dos cops de veu diferents:

Formen diftong No formen diftong

rai du-ia

no-ies diu

peu fruit

fei-na cui-na

ra-ïm con-du-ï-a

co-ï-a o-ï-da

pe-üc di-ürn

ca-fe-ï-na fru-ït

[Quadre extret del llibre Nivell D, de Castellnou]

Dièresi a les formes verbals:

Porten dièresi totes les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu

dels verbs que acaben en -EAR, -IAR, -OAR, -UAR, com ara: crear, estudiar, odiar, somiar, llor,

suar... Així tenim:

Jo estudiï, suï, creï, odiï, somiï

Tu estudiïs, suïs, creïs, odiïs, somiïs

Ell estudiï, suï, creï, odiï, somiï

Ells estudiïn, suïn, creïn, odiïn, somiïn

I també en porta la i de les desinències –ia, -ies, -ien del pretèrit imperfet d‘indicatiu quan abans

hi ha una vocal àtona (i en la primera i segona persones del plural, aquesta dièresi es converteix

en accent, perquè les normes permeten accentuar i l‘accent té preferència a la dièresi): cloïa,

cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen

Recordeu que, per estalvi de la dièresi, no l‘escrivim a l’infinitiu, al gerundi, al futur i al

condicional.

Activa la llengua Sessió 5: enforteix els pronoms febles

22

Pronoms forts versus pronoms febles

1- Canvieu en les frases que hi ha continuació els pronoms personals usats incorrectament pels

pronoms febles que hi correspondrien.

a. Han establert les mesures de seguretat necessàries. En cas d‘alarma, caldrà recórrer a

elles.

b. S‘han fet moltes visites al Parc Natural, i la majoria d‘elles amb guia.

c. Han arribat tres noves alumnes de pràctiques i no em podré ocupar d‘elles.

d. Ja sabem quin és el problema. Ara caldrà veure qui s‘ocupa d‘ell.

e. Aquest és el representant dels treballadors i sempre està al cas d‘anar a parlar amb

ells.

Pronoms febles en perill d’extinció: en/ hi

2- En el text següent s‘han ―perdut‖ els pronoms febles hi o bé en. Poseu-los on calgui.

―Quants germans tens?‖ -li va demanar l‘Olga. ―Tinc sis‖ –va respondre l‘alumne amb els

ulls brillants. ―I quan els crido, tots són al meu costat per ajudar-me‖ –va dir el noi. ―De fet,

els més grans ja no viuen a casa, però vénen molt sovint i, quan som tots, tenim llargues

converses. Ahir mateix, a la cuina, ens vam reunir 10 persones, i vam fer pastissos. Vam

fer molts de diversos gustos, tots amb la mateixa pasta, però vam anar afegint ingredients

diferents per variar els pastissets. Va ser molt divertit! Ens ho passem molt bé tots

plegats!‖. ―Quina sort!‖ –va exclamar l‘Olga. ―A casa, s‘està bé. I més si la família és ben

avinguda‖ –va continuar dient ella amb els ulls tristos, pensant que, quan arribaria a casa

seva, no trobaria ningú.

La versió popular dels pronoms

3- En la parla de cada dia, sovint fem servir pronoms febles però en la seva ―versió familiar‖.

Passeu cada pronom –o combinació de pronoms- de les frases següents a la forma estàndard,

més formal:

a. No em destorbeu més: aneu’s-en al carrer a jugar!

b. Volíem pregunta-us-e què en penseu de tot plegat.


23

c. Així que vostè és el senyor González! Molt de gust de conèixe’l !

d. L‘altre dia vaig deixar aquell paquet al magatzem i ara no hi és. Ja vau emporta-us-el?

e. Digue’m burro, però jo crec que el seu discurs és sincer.

Els únics pronoms de l’àrea oriental: els hi

4- Els parlants orientals sovint usem aquests dos pronoms independentment que

pronominalitzem una idea o dues, o que els complements pronominalitzats demanin, o no,

aquests dos pronoms. De les combinacions ELS HI següents, digueu quines són correctes i

corregiu les altres d‘acord amb la normativa.

a. Aquests documents són per als treballadors de la segona planta. Demà ja els hi faré

arribar.

b. A els nens, els hi dius que vinguin a berenar.

c. Els hi pots preguntar, als organitzadors, quan començarà la xerrada?

d. Aquests malalts no poden menjar sucre. Per què els hi doneu, doncs?

e. Els teus fills són a baix al carrer jugant. Els hi he deixat fa una estona.

f. Aquestes són normes noves que s‘han de fer arribar a tots els alumnes. Els hi pots

explicar tu?

g. Has donat els paquets a la teva filla? Sí, els hi he donat aquest matí.

L‘aplicació de la normativa comporta algunes combinacions difícils de resoldre. Com que la nova

gramàtica encara no té la part de sintaxi acabada, alguns mitjans de comunicació han optat per

fixar criteris propis d‘aplicació dels pronoms febles. Si consulteu el web de la Corporació Catalana

de Mitjans Audiovisuals (www.esAdir.cat, l‘apartat de Gramàtica – Sintaxi- Pronoms febles), hi

trobareu l‘argumentació següent:

Pel que fa a l'acceptabilitat d'aquestes formes als nostres mitjans, hem distingit entre:

- usos formals, propis dels informatius, reportatges i similars; - usos col·loquials, propis dels magazins, ficció dramàtica i similars; - usos col·loquials marcadament informals, propis dels programes de molta informalitat; - subtítols.

Aquesta classificació és una abstracció que caldrà aplicar amb flexibilitat en cada cas, tenint en compte les necessitats del context.

Considerar acceptable una forma no vol dir que bandegem la solució normativa corresponent.

http://www.esadir.cat/


24

1. la hi, li ho, l'hi

Reducció a l'hi de les combinacions de pronoms febles la hi i li ho. Exemples:

l'hi va donar (la hi va donar)

l'hi va dir (li ho va dir)

Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

2. li'n, n'hi

Combinació de pronoms febles n'hi en comptes de li'n. Exemples:

n'hi va donar tres (li'n va donar tres)

Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

3. els hi

3.1. Ús d'els hi amb valor d'els datiu. Exemple:

els hi va dir que sí (els va dir que sí)

Acceptabilitat: Usos formals: no. Usos col·loquials: sí. Usos col·loquials marcadament informals: sí. Subtítols: no.

4.

3.2. Ús d'els hi com a reducció de les combinacions els el, els la, els els, els les, els ho. Exemples:

porta'ls-hi (porta'ls-la)

els hi dono (els ho dono)

comprà'ls-hi (comprar-los-les)

Acceptabilitat: en qualsevol context.

Activa la llengua Sessió 6: ―Tot és relatiu‖. (Que, què, qui, el qual)

25

1- Llegiu les frases següents i subratlleu l‘antecedent del pronom relatiu.

a. Els mitjons que em van regalar s‘han encongit moltíssim.

b. Aquest és l‘home que treballa fent de gos.

c. Ara és l‘hora que cal posar-se a treballar.

d. La meva cosina, que viu a Anglaterra, ensenya flamenc en una escola de ball.

e. He comprat el que m‘has demanat.

f. Dóna la revista a qui li interessi.

g. Qui dia passa, any empeny.

h. La darrera pel·lícula de la directora catalana, la qual fa anys que viu al Japó, s‘estrena

divendres.

2- Encercleu el pronoms relatius que apareguin en les frases següents.

a. El jersei que portes m‘agrada molt.

b. M‘agrada que vinguis al cinema amb mi.

c. No sé què fer.

d. Aquest és l‘home en què pensava.

e. Explica‘ns què faràs demà al vespre.

f. El llibre en què s‘explica la solució dels sudokus s‘ha perdut.

g. Agafo les tisores amb què et tallaré el serrell.

h. Que bonic t‘ha quedat el pessebre!

3- Poseu la preposició adequada a cada frase

a. Tot el dia pensa ........... les vacances.

b. Estic d‘acord ................... tu.

c. No estic acostumada .............. matinar.

d. Aquest és l‘home .............. qui sempre pensava.

e. Estic d‘acord ................. els que han parlat anteriorment.

f. Aquest és l‘esmorzar ............. què estem acostumats.

g. Sempre es feia ........... aquells nois.

h. Els nois .......... els quals es fa són molt trempats.


26

4- Subratlleu totes les formes correctes de relatiu en les frases següents.

a. Aquesta és l‘escola (QUE/ON/EN QUÈ/ EN LA QUAL) vaig estudiar.

b. La noia (QUE/QUÈ/ LA QUAL) arriba ara té un gos com el teu.

c. On són els pinzells (AMB QUE/EN QUÈ/ AMB ELS QUALS/ AMB QUÈ) vas pintar la calaixera?

d. La dona del meu germà, (QUE/ LA QUAL/LA QUE) vam veure ahir, porta dents postisses.

e. Sigui quin sigui el resultat (QUE/ AL QUAL / AL QUE) arribeu, disposeu-vos a millorar-lo.

f. Un grup de dones que són a la presó formen una banda de rock (AMB LA QUE/ AMB QUÈ/

AMB LA QUAL) expressen les seves inquietuds.

g. He vist una pel·lícula (EN LA QUE / EN LA QUAL / EN QUÈ) s‘expliquen les vivències d‘un

adolescent.

h. No conec de res la senyora (AMB LA QUE/ QUE/ AMB QUI) anaves.

i. No portava casc (LA QUAL COSA/ EL QUE/EL QUAL) és una imprudència.

5- Canvieu les formes populars de les frases següents per formes normatives en els casos en què sigui necessari:

a. Amb el que guanyes no en tenim prou ni per menjar cada dia.

b. El llapis amb el que escrius no sembla que tingui gaire punta...

c. Aquest és el moment del dia que m‘agrada més.

d. La veïna del tercer és la persona amb la que més parlo durant el dia.

e. Aquest és el casalot en el que van trobar enterrat un cofre de monedes de fa 200 anys.

f. Els que vulguin venir d‘excursió han de pagar la quota abans de finals de setmana.

g. M‘ha dit que la Lluïsa és una noia que li agrada molt patinar sobre gel.

h. L‘informe que fas referència ha estat elaborat pel Departament de Finances.


27

Activa la gramàtica: els pronoms relatius

Pronom Ús Funcions a la frase

Per a persones i coses S, Atribut, CD, CI, CP

QUE

S‘usa sovint en frases relatives substantives, precedit d‘un article

En oracions de relatiu adjectives, sempre va sol

Tot el que em demaneu és impossible. (S) Els que sàpiguen la veritat que la diguin. (S) El savi és aquell que sap de tot (Atribut) Subjecte: El gos que corre pel pati és del veí. CD: Els nois que veieu al carrer són amics meus. CC Temps: El dia que va morir Marylin.

Per a coses

QUÈ

S‘utilitza en oracions de relatiu adjectives i sempre va precedit d‘una preposició

CC: El ganivet amb què talles és nou; El full en què escrius és reciclat. C Prep: el tema de què parles no m’interessa. C Adjectival: Té una col·lecció de llibres de què se sent orgullós.

Per a persones S, Atribut, CD, CI, CP

QUI

En les oracions de relatiu substantives va sol o bé precedit d‘un altre mot.

En les oracions de relatiu adjectives sempre va precedit d‘una preposició.

Qui menja sopes se les pensa totes. (S) Els qui arribin primer tindran un premi. (S) Veuré qui arriba des del balcó. (CD) Ho donaré a qui es porti millor. (CI) El guanyador no serà qui us imagineu. (Atribut) CC: Les noies amb qui treballes són molt competents. C Prep: Els amics en qui confiava em van ajudar. CI: El noi a qui he donat el regal és americà. C Adjectival: Té una germana de qui se sent orgullós.

ON Per a llocs CCLL: La sala on es farà la conferència no té aire condicionat.

Activa la llengua Sessió 7: no perdis el punt. Taller de puntuació

28

A la pàgina 7 del llibre Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic, de Joan Solà i

Josep M. Pujol, editat per Columna, hi trobem aquest text tan interessant:

Coneixements previs abans de conèixer les eines

Saber separar el que és una opció d‘estil o gust personal (basats en el domini intuïtiu, però domini,

al cap i a la fi) de la puntuació obligada per la sintaxi (les regles fredes de què parlava el text

anterior).

Saber distingir els elements sintàctics de la frase: el subjecte i el predicat, el complement directe i

l‘indirecte.

Saber separar els elements d‘una enumeració i reconèixer el vocatiu.

Saber distingir oracions autònomes (que aniran separades de punts i comes, punts i seguit o punts i

a part).

Saber veure la relació de proximitat que s‘estableix entre els elements d‘una oració.

Reconèixer la citació textual (utilitzada sobretot en el text periodístic).

Reconèixer la suspensió del discurs, l‘expressió del dubte, l‘omissió d‘una expressió.

Reconèixer l‘entonació especial de la interrogació i l‘exclamació.

[Material extret de la Sessió pràctica d’ús dels signes de puntuació. Nivell de Suficiència, del CNL de Sabadell]

La puntuació d‘un escrit depèn de la sintaxi, l’entonació (que el text tindria si es pronunciés) i el gust

personal. Aquests factors van molt sovint lligats a un altre: la llargada d‘un determinat fragment. La

sintaxi i l‘entonació van unides en general, però no sempre. Pel que fa al gust personal, hem de dir

que quan una persona posseeix el domini intuïtiu d‘aquestes eines que agrupem sota el rètol de

puntuació, en fa un ús que no pot ajustar-se, a primera vista, a les fredes regles d‘un manual.


29

Les eines. Instruccions principals de maneig

La coma

Indica una pausa breu en el text

És el signe de puntuació d’ús més complex i el que s’utilitza més.

S‘usa:

en les enumeracions per separar els elements d‘una sèrie (llevat que els separin les conjuncions i, o, ni)

en els vocatius

en les fórmules de salutació i en les de comiat d‘una carta (quan només és una fórmula sola i no pas una

frase)

en la datació d‘una carta, per separar la localitat de la resta d‘informació

en les adreces, per separar el nom del carrer, plaça, avinguda... del número

No s‘ha de posar entre el subjecte i el verb ni entre el verb i el complement directe i indirecte.

El punt

Representa una pausa més forta en el discurs i separa fragments que constitueixen una oració, és a dir, un

pensament complet.

El punt i seguit es pot combinar, en alguns casos, amb el punt i coma: tots dos signifiquen pauses fortes i separen

oracions autònomes.

El punt i a part indica que els dos textos separats pel punt expressen conceptes diferents d‘un mateix tema o temes

diferents. Els paràgrafs han de tenir una certa entitat i està formats per almenys 4-5 frases.

Els paràgrafs no se solen sagnar i van separats per un espai en blanc.

Els dos punts

S‘usen per introduir enumeracions, exemples, explicacions o definicions o citacions textuals.

Després dels dos punts va majúscula només quan es tracta d‘una citació.

Els punts suspensius

Indiquen suspensió en el discurs o una expressió de sorpresa, dubte, reserva, temor...

Únicament són tres i substitueixen l‘abreviatura etc. (per tant, no s‘utilitzen mai tots dos).

Quan el discurs continua, l‘últim punt suspensiu també fa de punt i seguit de la frase (així doncs, continuen essent

tres).


30

Els signes d’interrogació i exclamació

Marquen l‘entonació especial de la interrogació i l‘exclamació.

S‘escriuen immediatament darrere de l‘última paraula de la frase interrogativa o exclamativa; només se n‘usa un al

final de la frase i, si el discurs continua, el punt del signe d‘interrogació o exclamació també fa de punt i seguit de la

frase.

1- En les frases següents hi falten comes, punts i seguit i punts i coma i dos punts. Poseu-hi el que toca a

cadascuna.

a. I a banda de l‘aigua de la pluja hi ha havia dotze fonts la de l‘Espígol la del Romaní i la dels

Créixens la de la Camamilla la de la Sargantana la del Grèvol la de l‘Escurçó...

b. Així doncs ens trobarem al carrer d‘Alfons XIII 23 2n 2a

c. Rep una salutació ben cordial

Jaume Reixach

d. En un racó del terra hi havia esteses pomes i figues vam sortir carregats amb tot el que vam

poder arreplegar si no ho haguéssim agafat nosaltres s‘hauria fet malbé.

e. Tot és massa bonic massa rodó massa perfecte una felicitat tan ordenada sempre fa por.

f. Hi ha tres maneres de gaudir dels productes del nostre establiment amb autoservei al mateix

local menjar per emportar-se i servei d‘àpats diferents serveis amb la qualitat de sempre.

g. I aleshores em va explicar que tot plegat li semblava cosa de màgia havia guanyat tres vegades

la Loto en qüestió de mesos!

2- Completeu el text d‘aquest missatge de correu electrònic amb els signes de puntuació que us semblin

necessaris:

Benvolguts i benvolgudes

Us informem que ja tenim actualitzada la Intranet amb tots els avantatges que l’empresa

ofereix al seu personal entrades per assistir a diferents espectacles a un preu sorprenent

descomptes per a campaments d’estiu i sortides en família si voleu saber-ne més detalls podeu

contactar amb mi a l’adreça següent [email protected] i us atendré amb molt de gust

cordialment

Mercè Pau

Àrea de Recursos Humans

mailto:[email protected]


31

3- Puntueu, quan calgui, les frases següents:

a. A la comanda hi figuren els llibres els paquets de folis i el cartutx de tinta.

b. Els meus amics eren en general persones assenyades.

c. La Garrotxa terra de volcans i de bona gastronomia és la comarca escollida pel govern per tirar endavant el projecte turístic Coneix Catalunya.

d. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya es reunirà demà amb tots els nous membres del govern.

e. El Fòrum va organitzar una taula rodona per parlar del futur de l‘associació amb Agustí Montal expert de l‘associació Josep Ferran actual president Pep Roura vocal i Maria Ferrer secretària.

f. El tècnic n‘ha emès un informe i l‘arquitecte també.

g. El consistori sabia que aquell ciutadà tenia raó i que s‘hi havia de fer alguna cosa tanmateix en aquell moment no era adequat intervenir-hi.

h. La proposta la van debatre a fons en el darrer Ple de la corporació.

i. La van debatre a fons en el darrer Ple de la corporació la proposta.

j. El dia que es va aprovar l‘Estatut els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics.

k. Sí senyor Obiols ara explicarem per què.

l. Espero doncs i demano el vot de la majoria i dono per defensada aquesta proposició.

m. La segona edició de la novel·la maig de 2003 es va exhaurir en un mes.

Activa la llengua Fonts bibliogràfiques

32

Optimot

www.gencat.cat/optimot

Quadre de cerca on escrivim el dubte

Els resultats de la cerca que hem fet

Les fonts on ha buscat aquests resultats

Quan cliquem un resultat de l‘esquerra, a la dreta se‘ns

desplega una font concreta amb tota la informació

http://www.gencat.cat/optimot


33

Cerca bàsica

En les cerques bàsiques, es mostren tots els resultats en què apareix la paraula clau que hem escrit en el

requadre. Si el cercador no ha trobat cap resultat, probablement hem escrit la paraula amb alguna

incorrecció ortogràfica i haurem de revisar quina és. Si no sabem com s‘escriu en català, podem escriure-

la directament en castellà i marcar Castellà-català: automàticament tindrem la referència del diccionari que

ens tradueix la paraula que busquem.

EXERCICI 1 . *recomenar, *sol·lucionar i *solventar. Les trobeu? Com ho heu resolt?

Cerca per frase exacta

És una bona opció quan es vol saber si una expressió és correcta o en quin context s‘utilitza, sobretot si

conté més d‘una paraula (articles, preposicions).

EXERCICI 2. Fent servir aquesta modalitat, descobriu si és amb/en motiu i si és tant de bo/ tan de bo

Cerca per criteris

El cercador mostra els resultats que hi ha a les fitxes de la Secretaria de Política Lingüística. Gràcies a

aquestes fitxes podem saber com s‘utilitza una paraula o una expressió, un signe gràfic, etc.

EXERCICI 3. Busqueu gràcies a aquesta opció els criteris d’ús de fins/fins a i per/ per a davant de nom

Cerca per castellà-català

EXERCICI 4. Busqueu mitjançant aquesta opció la traducció de la paraula castellana jefe.

Altres exercicis (per parelles)

Resoleu els exercicis següents per verificar que ja saps fer funcionar aquesta eina.

EXERCICI 5. S’escriu amb majúscula ‘consistori’? Quin tipus de cerca heu fet?

EXERCICI 6. Com es tradueix ‘ a la mayor brevedad posible’? Quin tipus de cerca heu fet?

EXERCICI 7. Com s’abrevia ‘A l’atenció de’? Quin tipus de cerca heu fet?

EXERCICI 8. El teu ajuntament tirarà endavant un projecte amb el municipi osonenc de Ceva?, Seva?

Busqueu-ho!

EXERCICI 9. Heu d’escriure una invitació. Busqueu el model d’aquest document. Com ho heu fet?

EXERCICI 10. A tot arreu veiem les paraules angleses blog i link. Sabeu si s’usen bé en català? Quin tipus

de cerca heu fet? Quin és el resultat?


34

Aquestes sessions han estat elaborades pel Servei de Català d’Olot-la Garrotxa, partint del material de consulta següent:

Diccionari de dubtes del català oral,

http://diccionari.lecturanda.cat/www/lecturanda/ca/recursos/ddcor.html

Esborrany de la nova Gramàtica de la llengua catalana, de l‘Institut d‘Estudis Catalans,

http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, www.esAdir.cat

J.Macià, A.M. Muñoz, J.Marcet, P. Mingarro, G. Verdés, M.H. Vergés; Com dominar el nivell C,

Teide

Josep A. Castellanos i Vila; Normativa bàsica de la llengua catalana, UAB, Institut de Ciències

de l‘Educació

Salvador Comelles, Teresa Garcia i Balasch, Carme Vilà i Comajoan; El català escrit, Barcanova

Núria Brugarolas, Carles Cortés, M. Jesús Francés, leandre Ivorra, Rosa Nebot, Vicent J.

Santamaria; El nivell D de llengua catalana, de Castellnou

Imma Sas Romero i Lourdes Ribas Garcia, Sessió pràctica de puntuació. Nivell de Suficiència.

CNL de Sabadell

http://diccionari.lecturanda.cat/www/lecturanda/ca/recursos/ddcor.html

http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/

http://www.esadir.cat/

activa la llengua - cpnl.cat la llengua... · relacioneu les paraules derivades de la mateixa...

Documents