acta de la sessiÓ nÚm. 4/2016, ordinÀria, celebrada … · sra. susanna solé sabaté, ... sra....

1

__________________________________________________________________________________________

Acta de la sessi ordinria del Ple de lAjuntament / 25.04.2016

ACTA DE LA SESSI NM. 4/2016, ORDINRIA, DEL PLE DE LAJUNTAMENT CELEBRADA EL DIA 25 DABRIL DE 2016 ASSISTENTS President: Sr. Joan Play Guirado, dAlternativa per Castellbisbal-Entesa Tinents dalcalde: Sr. Antoni Pons Vilaplana, dEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Sra. Susanna Sol Sabat, dAlternativa per Castellbisbal-Entesa Sra. Maria Isabel Mndez Fernndez, dEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Sr. Joaquim Sard Alsina, dAlternativa per Castellbisbal-Entesa Sr. Salvador Segura Juni, dAlternativa per Castellbisbal-Entesa Regidors/es: Sr. Sergi Bonilla Sellars, dEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Sr. Enrico Martinelli, dAlternativa per Castellbisbal-Entesa Sra. Melania Sols Cintas, dAlternativa per Castellbisbal-Entesa Sra. Mara Dolores Conde Domnguez, del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP Sra. Ana Beln Gallego Rubio, del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP Sr. David Vidal Morral, del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP Sra. Consol Benayas Daz, del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP Sr. Alberto Matallanas Carrillo, del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP Sra. Natlia Boya Roca, de Convergncia i Uni que sincorpora a la sessi al punt nm. 6- Sr. Mart Ribas Duran, de Convergncia i Uni Sr. Manuel Lora Vicente, de Ciutadans-Castellbisbal (Cs) Secretria-general: Sra. Mara Jos Fernndez Ruiz A la sala de sessions de lAjuntament de Castellbisbal, a les 20.05 h del dia 25 dabril de 2016, es reuneix la corporaci plenria municipal en primera convocatria, integrada per lalcalde, Sr. Joan Play Guirado, els tinents dalcalde i els regidors esmentats ms amunt, assistits per la secretria general Sra. Mara Jos Fernndez Ruiz, amb la finalitat de dur a terme la sessi ordinria del Ple de la corporaci. 1. APROVACI DE LESBORRANY DE LA SESSI ORDINARIA DEL DIA 29 DE MAR DE 2016

2

__________________________________________________________________________________________


1. Obert lacte pel president aquest pregunta si hi ha alguna puntualitzaci per fer a lesborrany de lacta de la sessi ordinria del darrer Ple. Com que no nhi ha cap saprova, per unanimitat, lacta de la sessi ordinria celebrada el dia 29 de mar de 2016 2. ACORD DINCOACI DEXPEDIENT ADMINISTRATIU DE DETERMINACI DE RESPONSABILITAT PER DANYS A LES PROTECCIONS DEL PONT DE FERRO DE LAV. GAYARRE AMB CARRER MOTORS. EXP. 2/2015-GR

Llegit el dictamen es passa al torn de votacions i saprova, per majoria absoluta, la proposta dacord amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Convergncia i Uni (1), Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i amb labstenci del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), amb el resultat total d11 vots a favor i 5 abstencions. 2. Ats informe dactuaci de la policia local nm. 00011947/2015 de 20.12.15 aix com linforme sobre la reparaci de data 25.02.16, inclosos a lexpedient administratiu, pels quals es constata lexistncia duns danys a bens de domini pblic, consistents en danys efectuats a les proteccions de ferro del pont de lAvda. Gayarre amb carrer Motors de Castellbisbal. Ats que de conformitat a linforme de la policia de referncia es constata que els danys han estat efectuat amb vehicle matrcula NMERO DE LA MATRCULA del qual es titular la Sra. NOM I COGNOMS Ats que el valor de la reparaci del dany, s de 1.160,97.-euros de conformitat a linforme efectuat pel tcnic municipal de data 25.02.16. Que de conformitat al que es disposa a lart. 28 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Pbliques, a lart. 68 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local (LRBRL) a lart. 175.1 del DL 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya (TRLMRLC) i per ltim, el que es disposa a lart. 167.1 del Reglament de Patrimoni dels ens locals, aprovat per Decret 336/1988, de 17 doctubre, els Ajuntaments han dexercir les potestats administratives i accions necessries per a la defensa dels seus drets i bens. Vist que de conformitat a la normativa anterior, sha de tramitar el corresponent procediment administratiu per tal del rescabalament dels danys ocasionats als bens municipals, dacord al que es disposa a lart. 233.2 del TRLMRLC, i el que es disposa als arts. 175 i 176 del Decret 336/1988, de 17 doctubre, que faculta a les Corporacions locals per obligar als particulars per la via administrativa a reparar o rescabalar els

3

__________________________________________________________________________________________


danys i perjudicis que puguin haver causat per frau o negligncia en els bens de domini pblic municipal. Ats que lexigncia daquesta responsabilitat requereix donar trmit daudincia de conformitat al que es disposa a lart. 176 del D. 336/1988, de 17 doctubre, aix com pel que es disposa amb carcter general a lart. 84 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Atesa la competncia del Ple sobre la matria de conformitat al que es disposa a lart. 229 de TRLMRLC i a lart. 167.2 del D. 366/1998, de 17 doctubre Per tot aix, es proposa ladopci dels segents,

ACORDS Primer.- Incoar expedient administratiu de determinaci de responsabilitat a la titular del vehicle matrcula NMERO DE LA MATRCULA Sra. NOM I COGNOMS, pels danys efectuats al domini pblic consistents en danys efectuats a les proteccions de ferro del pont de lAvda. Gayarre amb carrer Motors de Castellbisbal. Segon.- Donar trmit daudincia, amb vista de lexpedient als interessats i als seus pares/tutors legals, per tal que en el termini de 15 dies, a comptar des del dia segent al de la notificaci del present acord, puguin formular allegacions i presentar els documents i justificacions que estimin pertinents. 3. ACORD DINCOACI DEXPEDIENT ADMINISTRATIU DE DETERMINACI DE RESPONSABILITAT PER DANYS A UN FANAL DE LA ROTONDA DE LA CTRA. B-150 PUNT KM 1.600. EXP. 1/2016-GR

Llegit el dictamen es passa al torn de votacions i saprova, per majoria absoluta, la proposta dacord amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Convergncia i Uni (1), Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i amb labstenci del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), amb el resultat total d11 vots a favor i 5 abstencions.

3. Ats informe dactuaci de la policia local nm. 00010799/2015 de 11.11.15 aix com linforme ems pe la tcnic municipal en data 11.01.16, inclosos a lexpedient administratiu, pels quals es constata lexistncia duns danys a bens de domini pblic, consistents en danys efectuats al fanal situat a la rotonda de la ctra. B-150 punt km. 1.600, a conseqncia de la collisi del vehicle matrcula NMERO DE LA MATRCULA.

4

__________________________________________________________________________________________


Ats que de conformitat a linforme de la policia de referncia es constata que els danys han estat efectuat amb vehicle matrcula NMERO MATRCULA del qual es titular lempresa NOM DEL TITULAR Vist l escrit amb data de registre dentrada de 29.01.2016, de Liberty Seguros, en que es manifesta que sha de dirigir la reclamaci a la companyia Segur Caixa asseguradora del vehicle causant del sinistre NMERO DE LA MATRCULA de conformitat a latestat ems pels mossos desquadra. Ats que no saporta latestat referit, i de conformitat a linforme dactuaci de la policia local, lnic vehicle implicat en el dany es el abans referit amb matricula NMERO DE LA MATRCULA. Ats que el valor de la reparaci del dany, s de 1.596,61.-euros de conformitat a linforme efectuat pel tcnic municipal de data 11.01.16. Que de conformitat al que es disposa a lart. 28 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Pbliques, a lart. 68 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local (LRBRL) a lart. 175.1 del DL 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya (TRLMRLC) i per ltim, el que es disposa a lart. 167.1 del Reglament de Patrimoni dels ens locals, aprovat per Decret 336/1988, de 17 doctubre, els Ajuntaments han dexercir les potestats administratives i accions necessries per a la defensa dels seus drets i bens. Vist que de conformitat a la normativa anterior, sha de tramitar el corresponent procediment administratiu per tal del rescabalament dels danys ocasionats als bens municipals, dacord al que es disposa a lart. 233.2 del TRLMRLC, i el que es disposa als arts. 175 i 176 del Decret 336/1988, de 17 doctubre, que faculta a les Corporacions locals per obligar als particulars per la via administrativa a reparar o rescabalar els danys i perjudicis que puguin haver causat per frau o negligncia en els bens de domini pblic municipal. Ats que lexigncia daquesta responsabilitat requereix donar trmit daudincia de conformitat al que es disposa a lart. 176 del D. 336/1988, de 17 doctubre, aix com pel que es disposa amb carcter general a lart. 84 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Atesa la competncia del Ple sobre la matria de conformitat al que es disposa a lart. 229 de TRLMRLC i a lart. 167.2 del D. 366/1998, de 17 doctubre Per tot aix, es proposa ladopci dels segents,

5

__________________________________________________________________________________________


ACORDS

Primer.- Incoar expedient administratiu de determinaci de responsabilitat a la titular del vehicle matrcula NMERO DE LA MATRCULA, NOM DEL TITULAR. pels danys efectuats al domini pblic consistents en danys al fanal situat a la rotonda de la ctra. B-150 punt km. 1.600, a conseqncia de la collisi del vehicle en qesti. Segon.- Donar trmit daudincia, amb vista de lexpedient als interessats i als seus pares/tutors legals, per tal que en el termini de 15 dies, a comptar des del dia segent al de la notificaci del present acord, puguin formular allegacions i presentar els documents i justificacions que estimin pertinents. 4. ACORD DAPROVACI DE LAPLICACI DE LA DISPOSICI ADDICIONAL 10A, APARTAT 1R DE LA LLEI 48/2015, DE 29 DOCTUBRE DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE LESTAT 2016, PER LA RECUPERACI DE LA PAGA EXTRAORDINRIA I ADDICIONAL DEL MES DE DESEMBRE DE 2012. EXP.25/2013-FB

El Sr. Sard, dAlternativa, explica que es tracta de la segona part de la paga extra del 2012 que encara no sha fet efectiva, i que en el Ple anterior ja es va aprovar incorporar-la al pressupost, i per tant poder-la pagar ara i liquidar la bestreta aprovada al seu moment. Es passa al torn de votacions i saprova, per unanimitat, la proposta dacord amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Convergncia i Uni (1), Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), amb el resultat total de 16 vots a favor. 4. El Real Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostria i de foment de la competitivitat, disposa, a l'article 2, la supressi de la percepci de la paga extraordinria i de la paga addicional del complement especfic, o pagues addicionals equivalents del mes de desembre de 2012. Lesmentat acord va ser executat per l'ajuntament, no retribuint els conceptes esmentats i prenent la corresponent mesura comptable de no disponibilitat de crdit consignat inicialment a aquest efecte. Per Acord de la mesa de negociaci, de 23 de maig de 2014, el qual va ser aprovat pel Ple de 2 de juny de 2014, es va acordar labonament mitjanant una bestreta especial de la part meritada de la paga extraordinria del mes de desembre de 2012, tant pel que fa al personal funcionari com al personal laboral i dels perodes de l1 de juny al 14 de juliol de 2012 i de l1 de gener al 14 de juliol de 2012, respectivament.

6

__________________________________________________________________________________________


L'esmentada bestreta est subjecte a condicions especfiques, entre elles, la prevista a l'apartat c) que literalment diu: "La quantitat s la que correspondria abonar a cada treballador quan el dret a percebre la part meritada es consolidi degut a que una norma posterior d'igual o superior rang al RDL 2/2012 esmeni el criteri establert en aquest, o que el Tribunal Constitucional emeti un pronunciament erga omnes que avali el pagament o que algun rgan jurisdiccional emeti sentncia favorable, tamb en aquest sentit, i que afecti a un o varis treballadors/es daquest Ajuntament. La Disposici Addicional 10a, apartat 1r. de la Llei 48/2015, de 29 doctubre de Pressupostos Generals de lEstat 2016, estableix que cada administraci pblica, en el seu mbit, podr aprovar dintre de lexercici 2016 i, per una sola vegada, una retribuci de carcter extraordinari dimport equivalent a les quantitats no recuperades dels imports efectivament deixats de percebre com a conseqncia de la supressi de la paga extraordinria de desembre de 2012. Ats que la quantitat pendent de recuperaci, actualment, a lAjuntament de Castellbisbal, equival a un 49,33% de limport que es va deixar de percebre en concepte de la paga extra desembre 2012. Ats que per acord del Ple de 29 de mar de 2016 sha aprovat inicialment un suplement de crdit extraordinari per finanar les despeses daplicaci de lapartat 1r. de la Disposici Addicional 10a de la Llei 48/2015, de 29 doctubre de Pressupostos generals de lEstat 2016 per la recuperaci de la paga extraordinria i addicional del mes de desembre de 2012. Ats els informes jurdics emesos al respecte per la cap de RRHH i per la Secretaria, en data 14 dabril. Ats que dacord a linforme dIntervenci, la situaci econmica financera permet el seu abonament dins de lexercici 2016. Aquesta Comissi Informativa proposa a la Corporaci plenria ladopci dels segents acords: PRIMER.- Aprovar labonament a tot el personal funcionari i laboral en actiu de lAjuntament, dun 49,33% de la paga extra de desembre 2012 que li hagus correspost en lesmentada data, en el cas de no aplicar-se la supressi de la paga extra en els termes previstos al RDL 20/2012, de 13 de juliol, condicionat a laprovaci definitiva de lacord del Ple de 29 de mar de 2016, de suplement de crdit extraordinari. SEGON.- Acordar que en relaci al personal que actualment no es trobi en situaci dactiu o assimilat o que hagus perdut la condici dempleat pblic, es procedeixi a labonament en els mateixos termes, prvia petici expressa del treballador afectat.

7

__________________________________________________________________________________________


TERCER.- Acordar que en relaci al personal laboral, de la liquidaci resultant, es descompti la totalitat de les quantitats que hagin percebut com a conseqncia de laplicaci de la bestreta especial de la part meritada de la paga extraordinria del mes de desembre de 2012, aprovada pel acord del Ple, de 2 de juny de 2014. QUART.- Acordar que lesmentat abonament es faci efectiu en la nmina corresponent a la del mes de maig 2016 o, en el cas destar condicionada a prvia petici del treballador per no estar actualment en actiu, en el mes segent a aquesta. CINQU.- Informar daquest acord als representants sindicals, Junta de Personal i Comit dEmpresa, al Dept. de RRHH i a tot el personal de lAjuntament. 5. MOCI DE LAJUNTAMENT PER FOMENTAR BONES PRCTIQUES PER PROTEGIR LA SALUT DE LES PERSONES AMB ALLRGIES I INTOLERNCIES ALIMENTRIES. EXP. 14/2016-GGA

Lalcalde explica que s el punt de partida de les actuacions que preveu fer lAjuntament i que vol comenar a emprendre properament. La tcnica de Sanitat va proposar fer aquestes actuacions i desprs fer una moci de suport per lequip de govern ha considerat que s millor fer al contrari, es a dir, fer la moci per donar suport a les actuacions que es portaran a terme

El Sr. Vidal, del PSC, comenta que s una bona noticia que la taula de salut estigui activa, i que est dacord amb les actuacions. Respecte a la petici dajuts a altres administracions pregunta si sha previst que lAjuntament els tramiti, i lalcalde li respon que no sha previst.

Es passa al torn de votacions i saprova, per unanimitat, la proposta dacord amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Convergncia i Uni (1), Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), amb el resultat total de 16 vots a favor. 5. MOCI PER FOMENTAR BONES PRCTIQUES PER PROTEGIR LA SALUT DE LES PERSONES AMB ALLRGIES I INTOLERNCIES ALIMENTRIES Les allrgies alimentries sn reaccions adverses de lorganisme com a conseqncia del contacte, la ingesti o la inhalaci dun aliment o un dels seus derivats o un additiu; perqu una reacci adversa a un aliment sigui considerada com a allrgia hi ha dhaver una base immunolgica. Es caracteritzen perqu noms es

8

__________________________________________________________________________________________


produeixen en alguns individus, poden ocrrer desprs de prendre quantitats daliment molt petites i no es relacionen amb efectes fisiolgics o patolgics. La malaltia celaca s una reacci adversa amb una reacci allrgica causada per cllules, diferent a les reaccions allrgiques ms habituals causades per anticossos IgE. Les intolerncies alimentries indiquen la resposta anormal a un aliment que tenen algunes persones, en les quals no interv el sistema immunolgic, sin que pot tenir una base metablica o indeterminada. La incidncia de les allrgies alimentries est augmentant en els darrers anys en els pasos desenvolupats. El Comit Cientfic de la Uni Europea sobre Alimentaci Humana ha estimat la prevalena de les allrgies alimentries en la poblaci en general a lentorn del 3% i en nens est situada entre el 0,3% i el 7,5%. El 90% dels casos sn per allrgies a alguns o diversos daquests aliments: llet, ous, fruita seca, fruita, peix i marisc. Es calcula que uns 70.000 catalans sn celacs, per la realitat s que noms nhi ha 40.000 de diagnosticats. Tot i que es tracta dun problema de salut emergent, aquesta Administraci creu que sha de ser especialment sensible davant dels problemes que comporta, per a les persones que pateixen aquestes allrgies i intolerncies alimentries, en la seva qualitat de vida i en la seva plena integraci social. Totes les persones tenen dret a una bona alimentaci que en garanteixi el creixement, tant fsic com intellectual i tenen dret a disposar daliments segurs, aptes per al consum hum, innocus i sense fraus ni alteracions, independentment del collectiu a qu pertanyin. Les normes publicades sobre una temtica solen ser un bon indicador sobre la importncia i la prioritat que t per a les institucions responsables i la societat, en general. En matria de seguretat alimentria, la publicaci de normativa s contnua i abundant. Prop de 1.500 normes publicades en un perode de 8 anys sn indicatives de la complexitat del tema. Per les seves conseqncies per a la salut, que en alguns casos poden arribar a ser molt greus, ja que poden causar un xoc anafilctic i la mort, les administracions locals ens veiem en la necessitat dimplementar mesures dinformaci al consumidor, alhora que accions de sensibilitzaci i formaci.

9

__________________________________________________________________________________________


Concretament, lAjuntament de Castellbisbal creu necessari dur a terme un PROGRAMA DACCIONS per protegir la salut de les persones amb allrgies i intolerncies alimentries, que consisteix en: ACCIONS INFORMATIVES: Correspon als operadors dempreses alimentries garantir la comercialitzaci daliments segurs que compleixin la legislaci alimentria als efectes de les seves activitats i verificar que se nacompleixen tots els requisits (aliment segur, innocu, apte per al consum hum i sense frau ni adulterat). Correspon a les administracions competents garantir la verificaci del compliment de la legislaci vigent i la realitzaci dels controls oficials necessaris, perqu les persones amb allrgies i intolerncies als aliments tinguin accs a la informaci necessria per prendre decisions a lhora de consumir aliments. A efectes prctics, les mesures dinformaci es tradueixen en un etiquetatge ms exhaustiu dels aliments, on sindica la presncia de tots els ingredients amb efectes allerggens presents en el producte, per tal que les persones afectades puguin prendre decisions de consum adequades a les seves necessitats. Letiquetatge dels aliments s clau en aquests casos i esdev un element imprescindible de seguretat alimentria. Les accions dinformaci que desenvolupar lAjuntament, des de la seva rea de Salut, estaran orientades a promoure prctiques correctes dinformaci als establiments minoristes dalimentaci i de restauraci comercial pel que fa a productes posat a la disposici dels consumidors de manera que els que pateixen allrgia i/o intolerncia puguin identificar, en letiqueta de laliment, lingredient al qual sn sensibles i evitar-ne el contacte i la ingesta. Tamb es collaborar amb lAgncia de Salut Pblica, organisme competent en el control i vigilncia dels establiments de restauraci social (menjadors de centres escolars i menjadors laborals) en la vigilncia i el control dels plans dautocontrol (allrgens, provedors en aquests establiments, formaci en higiene i seguretat alimentria, traabilitat...), protocols dactuaci en casos de reacci adversa dun alumne (aix no ho fa ning, no hi ha organisme competent), i realitzar controls de letiquetatge en els productes que es poden consumir en els equipaments municipals. ACCIONS FORMATIVES: LAjuntament de Castellbisbal tamb vol abocar esforos a dur a terme mesures de formaci, en tres mbits:

- Als centres educatius pblics i privats: per implementar un pla dallrgens adequat a les seves necessitats

- Taula de salut amb el tema: I ara... qu en fem, de les allrgies i les intolerncies? Aquesta taula de salut, que compta amb la participaci dagents de la comunitat dels mbits de la salut, leducaci, etc., generar un decleg

10

__________________________________________________________________________________________


dutilitat per a les persones amb allrgies i intolerncies als aliments i tamb a infants, pares, i totes aquelles persones en contacte amb els nenes (mestres, professors, monitors, etc.).

- Als establiments minoristes dalimentaci, entitats, provedors, etc. per tal de minimitzar el risc dels aliments que manipulen, serveixen i distribueixen, i dotar-los deines que els permetin informar el consumidor sobre els allrgens que han de ser declarats segons la normativa vigent. Es far una campanya dinspecci informativa per tal de realitzar un assessorament personalitzat i entrega de material que els faciliti la implementaci de la normativa

Entre el contingut que sinclour en les accions de formaci tamb seran presents els cursos de primers auxilis, que permeten donar una resposta rpida i eficient davant duna situaci demergncia vital. ACCIONS DE SENSIBILITZACI: Tamb s important desenvolupar campanyes de sensibilitzaci adreades a la poblaci en general per donar a conixer aquest problema de salut. Alhora, es fomentaran les bones prctiques en els serveis de restauraci i els minoristes dalimentaci. Pel que fa a accions del funcionament de lAdministraci local, es treballar perqu a les dependncies municipals on hi hagi venda de productes alimentaris (servei de bar, mquines de vnding, etc.) es vagin incorporant productes sense gluten ni altres allrgens o compostos que provoquin intolerncia alimentria; i es vetllar perqu tots els productes que se serveixin estiguin correctament identificats i etiquetats. Tamb sinclouran en els plecs de prescripcions tcniques per al concurs de serveis de bar i/o altres serveis que generin venda de productes alimentaris, que shauran doferir aliments i begudes sense gluten, amb un etiquetatge correcte i que es garanteixi les correctes prctiques de manipulaci per evitar la contaminaci creuada. ACCIONS COLLABORATIVES AMB ALTRES ADMINISTRACIONS I INSTITUCIONS: La collaboraci entre administracions, institucions i fundacions especialitzades en el tema tamb es important per avanar en la difusi i la millora dels hbits alimentaris de la ciutadania. Per aix, lAjuntament de Castellbisbal proposa augmentar la collaboraci amb lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, lAgncia Catalana de Consum i lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria i la Diputaci de Barcelona Alhora, fomentarem la collaboraci amb la lAssociaci de Celacs de Catalunya i lAssociaci Catalana dAllrgies Alimentries (Immunitas Vera) i la Fundaci Alcia, amb lobjectiu de fer difusi, de manera local, de lactivitat daquestes organitzacions i impulsar tallers i accions a lentorn dels allrgens i intolerncies alimentries.

11

__________________________________________________________________________________________


Per tot aix, es proposa al Ple municipal dadopci dels acords segents: Primer.- Aprovar el PROGRAMA DACCIONS informatives, formatives, de sensibilitzaci i de collaboraci amb altres administracions, institucions i fundacions, que es detalla en la part expositiva de la moci, dirigit a protegir la salut de les persones amb allrgies i intolerncies alimentries. Segon.- Sollicitar, a la Generalitat de Catalunya, concretament al Departament de Salut, al Parlament de Catalunya, aix com al Govern de lEstat, que implementin ajudes econmiques a les persones que pateixen allrgies i intolerncies alimentries per compensar-los de lalt cost dels aliments i productes lliures dels ingredients que els produeixen reaccions adverses. Tercer.- Donar publicitat a aquesta moci entre daltres municipis catalans per normalitzar la situaci de les persones amb allrgies i intolerncies alimentries i crear i compartir coneixement en el seu benefici. Quart.- Notificar aquesta moci al Govern de lEstat; al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; al Parlament de Catalunya; als directors de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, de lAgncia Catalana de Consum i de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria; a la Federaci de Municipis de Catalunya, a lAssociaci Catalana de Municipis; a lAssociaci de Celacs de Catalunya; a lAssociaci Catalana dAllrgies Alimentries (Immunitas Vera); i a la Fundaci Alcia, per al seu coneixement i als efectes que corresponguin. 6. MOCI DESQUERRA REPUBLICANA I ALTERNATIVA PER CASTELLBISBAL DE SUPORT A LES ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA I DE REBUIG A LA GESTI ESTATAL DELS FONS PROCEDENTS DEL 0,7% DE LIRPF. EXP. 15/2016-GGA

El Sr. Bonilla, dERC, explica que una altra vegada ha recaigut una Sentncia contraria

als interessos catalans, lamentablement ara contra el Tercer Sector que fa feina per

als ms desafavorits. Les Entitats autonmiques i locals sn les ms properes i sn

les que es deixen fora de les subvencions, i es pot intuir a quines zones aniran ms

subvencions, i els catalans de nou no obtindrem el que ens toca i necessitem. Per

aix ERC els dna suport sempre, i ms en els temps que corren.

El Sr. Lora, de Ciutadans, diu que est dacord en el fons per sempre dins de lestat

de dret i respectant la normativa.

12

__________________________________________________________________________________________


El Sr. Vidal, del PSC, diu que no estan dacord en centralitzar per s que hi estan

en que el Tercer Sector s qui ms est al davant de la urgncia social que no ha

estat una prioritat dels ltims governs i no s just que no puguin accedir al 0.7.

Consideren que el millor s descentralitzar i donaran suport a la moci.

En aquests moments sincorpora a la sessi la regidora Sra. Boya.

Es passa al torn de votacions i saprova, per majoria absoluta, la moci amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), Convergncia i Uni (2), i el vot en contra de Ciutadans Castellbisbal (Cs) (1), amb el resultat total de 16 vots a favor i 1 vot en contra. 6. MOCI DE SUPORT A LES ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA I DE REBUIG A LA GESTI ESTATAL DELS FONS PROCEDENTS DEL 0,7% DE LIRPF

EXPOSICI DE MOTIUS Les entitats del tercer sector social tenen un paper fonamental en la prestaci de serveis, sovint pblics, datenci a les persones. Aquestes entitats aporten un valor afegit que, per la seva naturalesa civil, han ajudat histricament a innovar i a generar noves demandes ciutadanes d'atenci social i de salut. La seva naturalesa de base ciutadana, aix com la seva vocaci social, comunitria i no mercantil, ha generat una confiana ciutadana vers un teixit assistencial de primer ordre en mbits on lAdministraci no arriba directament. Milers dentitats del tercer sector social realitzen a Catalunya un esfor diari i constant en latenci i defensa de les persones i de les situacions de vulnerabilitat social que pateixen. En aquest sentit i per garantir la viabilitat econmica de les entitats, Catalunya ha manifestat sempre la seva voluntat de gestionar els fons provinents del 0,7% per a programes socials, dacord amb les competncies exclusives que li atorga la Constituci espanyola en lmbit de les poltiques socials. En el transcurs dels ltims anys Catalunya ha aportat el 25% de la recaptaci estatal del 0,7% del IRPF per a fins socials, per noms en rep anualment el 14%, en forma de programes socials que tenen lloc en territori de Catalunya. Aix significa que el conjunt dentitats catalanes deixi de rebre aquest any un total de 26,5 milions, amb la conseqent prdua dajuda i oportunitats per als nostres conciutadans ms vulnerables. En 13 ocasions diferents en els ltims vint anys, el Suprem i el Constitucional havien dictat sentncies dient que lEstat no s competent per gestionar i distribuir aquestes subvencions, sin que ho han de fer les comunitats autnomes. Tot i aix, el passat 17 de mar, el Tribunal Suprem va desestimar un recurs contencis administratiu de la Generalitat de Catalunya contra el Reial decret que regula el sistema de repartiment

13

__________________________________________________________________________________________


estatal del fons a les entitats socials mitjanant el 0,7% de lIRPF. La sentncia del Tribunal Suprem 610/2016, del 17 de mar de 2016, contradiu les 13 sentncies anteriors del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que donaven la ra a la Generalitat en aquest tema. La Taula dEntitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa ms de 3.000 entitats socials catalanes, ha rebutjat la sentncia i ha exposat que suposar que una seixantena dentitats socials catalanes quedin excloses de la recepci de fons de lIRPF, ja que el model actual limita la distribuci daquests ajuts a les entitats que siguin dmbit estatal, deixant fora les que actuen noms en lmbit local o autonmic i perjudicant els usuaris a qui atenen. Les entitats del tercer sector tamb shan mostrat crtiques amb el fet que en les darreres convocatries lEstat va eliminar el concepte dassistncia social de les bases de les subvencions per esquivar aquestes sentncies desfavorables del Constitucional i del Suprem, malgrat que s evident que el conjunt de les entitats beneficiries daquestes subvencions es dediquen a lassistncia social, i que els projectes subvencionats tenen tots relaci amb lassistncia social, un matria de competncia exclusiva de les comunitats autnomes. Per tots aquests motius, els grups dEsquerra Republicana i dAlternativa per Castellbisbal a lAjuntament de Castellbisbal proposen ladopci dels segents

ACORDS

Primer. Rebutjar la sentncia del Tribunal Suprem 610/2016, del 17 de mar de 2016, que desestima el recurs presentat per la Generalitat de Catalunya en qu reclamava la gesti dels fons procedents del 0,7% de lIRPF per a finalitats socials; aix com el nou sistema de gesti dels fons a crrec de lEstat que perjudica les entitats dmbit local i autonmic i a donar suport a totes les accions que pugui emprendre la Generalitat en la defensa de les seves competncies. Segon. Manifestar el suport del consistori a les entitats del tercer sector del municipi i de Catalunya i reconixer la seva tasca diria per contribuir a la garantia dels drets socials. Tercer. Denunciar lactitud recentralitzadora de lEstat espanyol que perjudica directament les entitats socials dmbit local i autonmic i el greuge que suposa el fet que Catalunya hagi aportat en els darrers anys el 25% de la recaptaci estatal del 0,7% de lIRPF per a fins socials, per noms nhagi rebut anualment el 14% en forma de programes socials al territori catal.

14

__________________________________________________________________________________________


Quart. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques, a la Federaci de Municipis de Catalunya, a la Taula dEntitats del Tercer Sector Social de Catalunya. 7. MOCI DE CIUTADANS CASTELLBISBAL (CS) INSTANT AL GOVERN DE LA GENERALITAT A GARANTIR EL FINANAMENT MNIM DE LES ESCOLES BRESSOL DE CASTELLBISBAL

El Sr. Lora, de Ciutadans, explica que considera la moci necessria per demanar que la Generalitat no faci retallades perqu llavors ho ha de finanar lAjuntament i perqu en municipis petits es pugui anar a la llar dinfants.

La Sra. Mendez, dERC, explica que des dERC es treballa per una escolaritzaci de qualitat i ajudar a cofinanar a les famlies. Explica que els ajuntaments han hagut de fer front a les despeses necessries, als canvis aprovats en la Comissi Mixta deducaci i al seu finanament. Diu que lEstat no paga a la Generalitat, per tant, el paper de lEstat s nefast per als ajuntaments perqu escanya a la Generalitat i indirectament als ajuntaments. La Moci no fa referncia a aquest tema i per poder estar-hi dacord demana fer una esmena dient que la Generalitat ha de tenir una corresponsabilitzaci i que els preus sadaptin als salaris de les famlies i que es demani a lEstat que es restitueixi el finanament com al 2011.

La Sra. Conde, del PSC, diu que agraeix a Ciutadans la proposta de moci que inclou la seva proposta de transacci que deriva del debat al Parlament. Explica que la Moci va ser aprovada per Junts pel Si per error, per va ser aprovada, i aclareix que a la moci no es demana un nou finanament, sin que la Generalitat pagui el que deu als ajuntaments, i que la corresponsabilitat ja existia abans. No comparteix largument dERC perqu sempre s el mateix, donar les culpes a lEstat, i aqu la competncia s de la Generalitat i s aquesta la que ha de vetllar i garantir el finanament. Els ens locals el que demanen s que es pagui, perqu s insostenible la situaci, perqu lAjuntament de Castellbisbal pot anar pagant per altres ajuntaments no. No es demana un nou finanament, ni corresponsabilitat, perqu ja s aix, sin que es pagui el que es deu ara, i si cal fer un nou finanament que es faci, per no tot s donar les culpes a lEstat que no aporta res econmicament en aquest tema. s un tema concret i un mandat del Parlament de Catalunya i sha de complir. La Sra. Sol, dAlternativa, diu que esta a favor de la moci perqu vingui don vingui s necessari el finanament per a les llars dinfants. El Sr. Lora, de Ciutadans, diu que la moci es concreta i el que demana s acabar amb el deute anterior i li sembla trist anar al tema de lopressi i la injustcia de lestat

15

__________________________________________________________________________________________


com excusa, perqu considera que en la Generalitat hi ha ms coses en les que estalviar que no sigui en Educaci. La Sra. Mendez, dERC, explica que si de lEstat no arriba finanament a la Generalitat aquesta no pot repartir i els ajuntaments tampoc no reben el que toca.

No saccepta lesmena i la moci es vota com est previst inicialment.

Es passa al torn de votacions i saprova la moci per majoria absoluta, amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5) i Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i les abstencions dEsquerra Republicana de Catalunya-AM (3) i Convergncia i Uni (2), amb el resultat total de 12 vots a favor i 5 abstencions.

7. MOCIN INSTANDO AL GOBIERNO DE LA GENERALITAT A GARANTIZAR LA FINANCIACIN MNIMA DE LAS GUARDERAS DE CASTELLBISBAL ATENDIDO que la Disposicin Final Segunda de la Ley 12/2009, del 10 de julio, de Educacin, establece que el Gobierno de la Generalitat, con la finalidad de alcanzar los objetivos de la citada Ley, debe incrementar progresivamente los recursos econmicos destinados al sistema educativo y, tomando como referencia los pases europeos que se distinguen por su excelencia en educacin, debe situar progresivamente el gasto educativo cerca de, como mnimo, el 6% del producto interior bruto, durante los ocho aos siguientes a su aprobacin. ATENDIDO que la Disposicin Final Cuarta de la Ley 12/2009, establece que dicha Ley entra en vigor al da siguiente de su publicacin en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La publicacin de la Ley 12/2009, se materializ en el DOGC nm. 5422, de 16 de Julio de 2009. ATENDIDO que el pasado 3 de marzo de 2016, en sesin nm. 10 del Parlamento de Catalua, se aprob una mocin en la que, en su punto primero, se insta al Gobierno de la Generalitat, en cumplimiento de lo dispuesto en la Disposicin Final Segunda de la Ley 12/2009, a incrementar progresivamente los recursos destinados al sistema educativo hasta situar el gasto educativo como mnimo en el 6% del producto interior bruto los prximos cinco aos. ATENDIDO que el punto segundo de la mocin aprobada en fecha 3 de marzo de 2016, en relacin con las guarderas, el Parlamento de Catalua:

a) Constata que hay que recuperar la corresponsabilidad del Gobierno de la Generalitat en la financiacin del servicio pblico de las guarderas municipales.

16

__________________________________________________________________________________________


b) Insta al Gobierno de la Generalitat a garantizar, tal como establece la Ley de Educacin, una financiacin de las guarderas que cubra como mnimo un mdulo econmico de 1.600 por plaza y ao, y comprometerse a aumentarlo progresivamente hasta los 1.800 por plaza y ao acordados con los ayuntamientos.

VISTOS los problemas de financiacin en que se encuentran las guarderas en nuestro Municipio por el incumplimiento reiterado de la Generalitat de Catalunya de sus compromisos as como por el incumplimiento del pago de la deuda existente por este concepto. ATENDIDA la obligacin derivada de la Disposicin Final Primera, punto 1, de la Ley de Educacin, que establece:

1. El Gobierno debe garantizar los recursos suficientes para hacer frente a la prestacin de los servicios cuya titularidad delegue en los entes locales. Cualquier nueva atribucin de competencias, formalizada mediante convenio entre el Departamento y el correspondiente ente local, debe ir acompaada de la asignacin de los recursos suplementarios necesarios para financiarla correctamente. Para la asignacin de los recursos debe tenerse en cuenta la financiacin del coste total y efectivo de los servicios delegados, que debe fijarse de acuerdo con las entidades municipalistas. La asignacin de recursos debe ser una condicin necesaria para que entre en vigor la delegacin de la competencia.

Por todo lo anterior, es por lo que el Grupo Municipal de Ciutadans - Partido de la Ciudadana, propone al Pleno la adopcin de los siguientes acuerdos: PRIMERO: INSTAR al Gobierno de la Generalitat, de conformidad con la mocin aprobada por el Pleno del Parlamento de Catalua el pasado 3 de marzo de 2016, para que garantice, tal como establece la Ley de Educacin, una financiacin de las guarderas que cubra como mnimo un mdulo econmico de 1.600 por plaza y ao, y se comprometa a aumentarlo progresivamente hasta los 1.800 por plaza y ao acordados con los ayuntamientos. SEGUNDO: INSTAR al Gobierno municipal a que exija al Gobierno de la Generalitat de Catalunya el abono, a este Ayuntamiento, de la deuda pendiente derivada del incumplimiento de su compromiso y obligacin de financiacin de las guarderas. TERCERO.- Reclamar a la Conselleria de Educacin el restablecimiento de los convenios pertinentes, segn lo estipulado la Ley de Educacin de Catalua, incorporando una estabilidad temporal y la correspondiente clusula de garanta de

17

__________________________________________________________________________________________


cumplimiento de los compromisos de pago, para garantizar la prestacin del servicio en los jardines de infancia de titularidad municipal. CUARTO.- Solicitar a la Conselleria de Educacin el restablecimiento de la convocatoria de becas con la finalidad de garantizar la igualdad de oportunidades y la equidad en el acceso del servicio. QUINTO.- Garantizar a las administraciones locales el pago de la deuda pendiente derivada de los gastos realizados en concepto de funcionamiento y plazas, gastos que corresponde a la Generalitat de Catalunya, de acuerdo con la peticin formulada por el Frum de Alcaldes y Alcaldesas por la Educacin en Catalunya. SEXTO.- Reclamar a la Generalitat a que se han destinado los 139 millones de euros de los ejercicios 2012, 2013 i 2014, aos en los cuales la Conselleria de Educacin tena asignada una partida finalista para estos centros sin que se llegara a ejecutar ninguna va de financiacin. SEPTIMO.- DAR TRASLADO al Gobierno de la Generalitat, al Consell Escolar de Castellbisbal, a las guarderas ubicadas en nuestro Municipio y a sus AMPAS. 8. MOCI DE CIUTADANS CASTELLBISBAL (Cs) SOBRE EL BILINGISME A LAJUNTAMENT DE CASTELLBISBAL

El Sr. Lora, de Ciutadans, explica que la moci defensa la llibertat a utilitzar qualsevol de les dues llenges, i explica que hi ha sentncies que consideren que es fa una discriminaci del castell, i que si fos al contrari es reivindicaria tamb. Considera que sha daplicar la llei i com a poltics han de vetllar perqu sigui aix perqu el que es fa s una altre realitat perqu la majoria dels escrits sn noms en catal i noms les sancions sn en les dues llenges perqu t un fi recaptatori. Afegeix que si dem hi ha una autodeterminaci i saprova que sigui diferent, ja ser una altra cosa, per avui dia hi ha un dret a poder escollir lliurement segons els tribunals, i pregunta qu opinen ara del que diuen els tribunals.

El Sr. Ribas, de CiU, diu que estan en contra de la proposta per dues raons, la primera perqu creuen que sha de defensar les llenges minoritries com el catal, i que no s necessari una defensa del castell, perqu el catal est en perill dextinci, i en segon lloc perqu sha de treballar per la integraci de tothom i s necessari que els que venen de fora que sintegrin al lloc darribada, i s aix i s obligatori a un munt de pasos del mn.

El Sr. Pons, dERC, diu que far cinc consideracions:

18

__________________________________________________________________________________________


-Primera, considerar que a Catalunya hi ha desemparament i desnonament del

castell es ridcul, insultant i fals perqu hi ha 300 normes legals que persegueixen

directament ls del catal, entre elles el Decret de Nova Planta que ning ha derogat,

i el Tractat dels Prineus entre la monarquia espanyola i la francesa que va extirpar la

Catalunya Nord, i quan es va dir que el catal era un dialecte de la gent bruta, inculta

i malparlada. Afegeix que li hauria de fer vergonya portar al Ple aquesta moci feixista.

-Segona, els treballadors municipals apliquen el ROM i la llei lingstica curosament i

pregunta si sap dalgun cas que no hagi estat aix.

-Tercera, de les dades de lIDESCAT es desprn que el miracle s que hi hagi algun

catalanoparlant, perqu no sexplica amb el control del govern i judicial.

-Quarta, el catal s llengua prpia i ho diu lEstatut, i respecte la referncia a la

sacrosanta Constituci Espanyola el que diu s que hi ha altres llenges que seran

protegides i que li digui si hi ha alguna protecci del catal, perqu els catalans estan

obligats a saber lespanyol per els castellans no el catal.

-Cinquena, finalment, que el ROM compleix la llei i el mxim exponent de la llibertat

lingstica i els demcrates han dacceptar-ho i pregunta si no li fa vergonya i pena

presentar aquesta moci feixista.

El Sr. Vidal, del PSC, no satreveix a dir que sigui una moci feixista per demanar el

bilingisme, i pregunta que qui considera que ha de derogar el Decret de Nova Planta

ara? Comenta que sha aprovat el ROM i la llei per que s cert que shaurien de fer

les notes informatives en catal i en castell, i que tamb es veritat que no hi ha hagut

cap conflicte amb cap treballador per negar-se a contestar en castell i en els vuit

anys que van governar ells no ha estat conflictiu aquest tema. Considera que les

llenges sn per comunicar-se, no per fer una guerra poltica i no participaran

daquesta guerra motiu pel qual sabstindran.

La Sra. Sol, dAlternativa, diu que votaran en contra i considera inadmissible la

distorsi de la realitat de la moci i que s el catal la llengua que hauria ser protegida.

El Sr. Lora, de Ciutadans, diu que no creu que el catal sigui una llengua en extinci

i que no hi ha una voluntat de que el catal es consideri una llengua menor i que

aquesta sha de fomentar, si sescau, per no hi ha hagut una preocupaci dintegrar

a la gent en aquest sentit. Que no hi ha distorsi en el que es diu per que hi ha gent

que ha denunciat per veures obligat a parlar catal com una imposici. Finalment,

diu que no es consideren feixistes per defensa el castell i que s ERC qui semblen

uns fantics com DAESH. Afegeix que defensen la no imposici i s la llibertat per

escollir, i que el reglament noms lapliquen quan els interessa. Si com a poltic no es

defensa la norma que hi ha no ho fa correctament i, com es diu pel tema de

Costablanca, sha de respectar i complir la norma. No es vol una guerra ni treure ara

19

__________________________________________________________________________________________


la historia de fa 500 anys, per sha de veure la realitat i aplicar la coherncia i no

noms el que ens interessa. Pregunta si alg ha preguntat als funcionaris o als

professors en quina llengua volen parlar. Diu que sha comentat que es vol assassinar

el catal de forma violenta per recorda que fa uns dies a la Universitat va ser al

contrari i es va utilitzar la violncia contra els que es volien expressar en castell, i que

aix a Madrid no passa.

El Sr. Pons, dERC, pregunta al Sr. Lora si sap qu passa quan a una peixera es

posa un peix gran amb un de petit. Doncs que sel menja i ara noms un 50% inicia

una conversa en catal i un 13 % el mant si laltre contesta en castell, per tant un

87% canvia didioma i s degut a una dependncia emocional de qui ha ocupat el teu

poble durant segles, s un sndrome dEstocolm lingstic. Lespanyol domina i t

mplia presencia en el mn que ens envolta i el catal necessita subvencions per

poder sobreviure, i si cal miri letiquetatge i tota llengua que necessita subvencions

per sostenir-se est en perill dinvoluci. Si tingussim un estat propi hi hauria un

augment espectacular del catal que la CE titlla de llengua minoritria o regional,

per que considera el malts com a llengua oficial perqu t un estat al darrera, o com

el dans a Dinamarca que t menys parlants que el catal, per si tens un estat al

darrera ja no ets una llengua minoritria.

Ens cal tenir un estat per defensar el catal i que no sigui una llengua marginada. La

UE no t criteris lingstics sin poltics per ser els estats qui estan al darrera de les

llenges grans. Considera que, al contrari del que ha dit el Sr. Ribas contra el catal

qualificant-la de llengua minoritria, el catal no s una llengua minoritria sin

minoritzada, la volen fer petita i per aix necessita un estat que li doni suport.

En aquests moments surt de la sala la regidora Sra. Gallego

El Sr. Lora, de Ciutadans, diu que no sarribar a cap acord, perqu del que es parla

a la moci s de parlar en castell o catal a lliure elecci i, si cal, per educaci es

pot canviar. No creu que el catal sigui minoritari i est dacord en que necessita

subvencions i en rep de subvencions, encara que es tregui daltres coses. Per que

no es vol veure el que no es vol veure, i pregunta si vol respectar i assumir la decisi

dels catalans en una consulta.

En aquests moment es reincorpora a la sala la regidora Sra. Gallego i surt la

regidora Sra. Conde.

20

__________________________________________________________________________________________


El Sr. Ribas, de CiU, per allusions demana al Sr. Pons que retiri que ell hagi dir res

en contra del catal ni ha fet cap parallelisme amb la intervenci del Sr. Lora , noms

ha dit una evidencia i s que el catal s una llengua minoritria.

El Sr. Pons, dERC, diu al Sr. Lora que el malts i el dans el parlen moltes menys

persones que el catal i sn llenges de ple dret a la CE. Considera que com a

poltics el que han de fer es ocupar-se dels problemes reals de la gent i a Castellbisbal

la llengua no ho s, perqu cadasc parla el que vol, i per tant que treballi per al poble

i no porti mocions falses i feixistes i de terres enll i que diuen molt poc dell a ligual

que com a pare desportista que deixa molt que desitjar, i fa referencia a un tema

personal esdevingut en lesfera privada.

En aquests moments es reincorpora a la sala de Plens la regidora Sra. Conde

Lalcalde crida latenci als regidors i diu que no shan de tractar temes personals.

El Sr. Lora, de Ciutadans, li diu que rectifiqui les ltimes paraules perqu sn una

falta de respecte.

Lalcalde diu que el tema ja ha estat prou debatut i que es passa a la votaci, i afegeix

que el cert s que al poble aquest tema de la llengua mai ha estat un problema, ni a

lAjuntament tampoc, com el tema de la bandera, i que sest legitimat a parlar de tots

els temes que es consideri per amb respecte.

Es passa al torn de votacions i per majoria absoluta es rebutja la moci, amb el vot favorable del regidor del grup poltic Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1), els vots en contra dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), dEsquerra Republicana de Catalunya-AM (3) i Convergncia i Uni (2), i labstenci del grup del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5) amb el resultat total d1 vot a favor , 11 vots en contra i 5 abstencions.

8. Mocin sobre el bilingismo en el Ayuntamiento de Castellbisbal El Grupo Municipal de Ciudadanos en el Ayuntamiento de Castellbisbal de acuerdo con lo que establece el artculo 4 de nuestro R.O.M, presenta la siguiente mocin para su debate, votacin y aprobacin del pleno del ayuntamiento de Castellbisbal

Exposicin de motivos En Catalua hace tiempo se practica una poltica de hecho y no de derecho, de desamparo y desahucio hacia la lengua castellana, y ello tambin se viene reflejando en el ayuntamiento de Castellbisbal

21

__________________________________________________________________________________________


Actualmente el artculo 4 de nuestro R.O.M dispone que la lengua propia de nuestro Ayuntamiento sea el cataln definiendo de forma reglamentaria su uso y normativa, esto cae en la irregularidad de algunos de sus artculos unos por omisin del castellano y otros haciendo referencia el castellano de forma residual. El castellano es la lengua cooficial de la comunidad autnoma catalana segn el art 3 de la constitucin espaola y por lo tanto la omisin del castellano afecta al derecho fundamental de igualdad recogido en el artculo 14 dela constitucin espaola que precisamente prohbe la discriminacin, que adems atenta contra los articulos6.2 y 33 del estatuto de autonoma catalana y contra el artculo 4 de la ley de poltica lingstica Atendiendo que segn IDESCAT, la lengua habitual del 50.7%de los catalanes es el castellano, y un 36.3% es el cataln. La sentencia del 31/2010de 28 de junio del tribunal constitucional, establece que no se puede hacer ninguna preferencia en el uso de las lenguas para preservar el derecho de los ciudadanos. La sentencia del TSJC (316/2012) recoge que aunque el cataln pueda ser la lengua de uso normal por la Administracin, no por ello puede haber una imposicin de la misma. El cataln no puede ser prioritario respecto al castellano en las instituciones pblicas, ni en las empresas que dependan de ellas. Segn la Constitucin espaola, son cooficiales tanto el cataln como el castellano y la cooficialidad significa igualdad y no puede prevalecer un lengua sobre la otra. El titular del derecho de opcin lingstica es el ciudadano, pero nuestro Ayuntamiento en ese derecho de opcin no lo cumple y acaba siendo la Administracin quien elige inicialmente y lo hace en cataln, obstaculizando y dificultando el derecho del ciudadano colocndolo en una posicin desigualdad jurdica y social como si fuera un ciudadano de segunda. El poder de disposicin lingstica reside en los ciudadanos y el derecho de los mismos a recibir las comunicaciones en castellano, debe hacerse efectivo sin formalidades o condiciones que conlleven una carga u obligacin y no ha de estar solicitando traducciones algunas. Por estos motivos el Grupo Municipal de Ciudadanos propone adoptar los siguientes acuerdos: Primero.

22

__________________________________________________________________________________________


Reivindicar que se respete y aplique el verdadero hecho diferencial cataln, el bilingismo social, respetando al castellano en el sistema interno y externo del Ayuntamiento, conforme a nuestra constitucin y nuestro ordenamiento jurdico, mostrando respeto a un principio tan bsico en democracia como lo es el verdadero reconocimiento de la cooficialidad de las dos lenguas. Segundo. Declarar el compromiso del Ayuntamiento de Castellbisbal con la defensa de los derechos lingsticos de los catalanes y la cooficialidad del castellano y del cataln de acuerdo a la realidad social y jurdica expresada en los motivos. Tercero. Instar al Ayuntamiento a modificar el artculo 4 de nuestro ROM sobre el Reglamento de uso de la lengua catalana para adecuarlo a derecho y mientras procede a esa adecuacin el Ayuntamiento deber:

a) Disponer de las ordenanzas municipales, formularios, impresos y cualquier otro documento de carcter administrativo ,sea en formato fsico o digital ,como mnimo en las dos lenguas oficiales, para preservar la libre eleccin de uso lingstico de los vecinos

b) Enviar las comunicaciones oficiales del Ayuntamiento a los vecinos, ya sean programas de fiestas, reuniones etc. en las dos lenguas oficiales como mnimo

c) Disponer de las web que dependen del Ayuntamiento , como mnimo en las dos lenguas oficiales

d) Adaptar la publicacin en la revista del Ayuntamiento para que sean tambin como mnimo en las dos lenguas oficiales sean utilizadas de manera equilibrada en la redaccin de los contenidos.

PER URGNCIA

Seguidament el president explica que hi ha dos assumptes que shaurien daprovar per que no es van poder incloure en la convocatria daquesta sessi del Ple, per tant, shauria daprovar la urgncia dinclourels a lordre del dia per poder-los examinar i, posteriorment, aprovar-los, si sescau. - Moci per fomentar i impulsar un Castellbisbal sense fum Lalcalde explica que el 31/05/16 es preveu fer actuacions contra la contaminaci per fum en equipaments i llocs pblics i es vol fer amb el suport institucional de lAjuntament.

23

__________________________________________________________________________________________


- Acord daprovaci de la modificaci pressupostria nm. 2 Lalcalde explica que la urgncia ve donada perqu aquesta modificaci del pressupost incorpora inversions que sn necessries diniciar labans possible, aix com, tamb, la modificaci dels fons de finanament daltres conceptes. Es passa al torn de votacions i saprova, per unanimitat, la urgncia dincloure aquests dos assumptes en la sessi amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Convergncia i Uni (2), Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), amb el resultat total de 17 vots a favor. A continuaci sexaminen aquests dos assumptes.

9. MOCI PER FOMENTAR I IMPULSAR UN CASTELLBISBAL SENSE FUM

La Sra. Sol, dAlternativa, explica que es tracta de promocionar que quan es fa esport

no es vegi als adults fumant. s una actuaci que implica a quatre regidories i que

es considera un projecte engrescador, que primer saplicar a lIlla Esportiva i desprs

es vol continuar ampliant a altres equipaments. El 28 de maig es fa el tret de sortida

amb una activitat esportiva i amb la participaci de les altres regidories. Tamb

subicar un DEA (desfibrilador) a lIlla Esportiva perqu estigui a prop don es practica

lhoquei, el futbol, el tennis, etc., i que arribi a ms esportistes. El setembre es far

arribar el projecte tamb a les escoles i als instituts i ms endavant al 2017 a altres

indrets municipals.

El Sr. Lora, de Ciutadans, considera que s un bona iniciativa i que sha de fer complir

la llei.

El Sr. Ribas, de CiU, diu que hi est a favor i dna lenhorabona pel projecte.

El Sr. Vidal, del PSC, diu que considera que s una bona iniciativa i que malgrat que

s difcil canviar els hbits espera que tingui xit i demana una cpia del Pla de treball

del projecte.

Es passa al torn de votacions i saprova la moci per unanimitat, amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Convergncia i Uni (2), Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), amb el resultat total de 17 vots a favor.

24

__________________________________________________________________________________________


9. MOCI PER FOMENTAR I IMPULSAR UN CASTELLBISBAL SENSE FUM El 02.01.2011 va entrar en vigor la Llei 42/2010, de 30 de desembre, que va modificar la Llei 28/2005 de mesures sanitries front el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, la qual va establir com a mesura de major repercussi social lextensi de la prohibici de fumar a qualsevol tipus despai ds collectiu, com sn recintes de centres sanitaris i zones acotades per a parcs infantils i zones de joc per a la infncia. En el marc de les competncies de les administracions pbliques en matria de promoci i protecci de la salut, resulta fonamental fomentar aquelles actuacions de prevenci de conductes que puguin suposar un perill per a la salut de les persones. Per aix, lAjuntament de Castellbisbal, amb limpuls de lrea de Sanitat, i la implicaci transversal de les rees dEsports, de Salut Pblica, dEducaci i de Medi Ambient, proposa establir un programa de treball progressiu per impulsar la definici inicial duns espais sense fums, que sampliaran fins aconseguir un Castellbisbal sense fum. Aquest programa de treball t tres objectius generals:

- Disminuir lexposici al fum de tabac de la poblaci en general, especialment dels menors, dones embarassades i gent gran, ja que lexposici al fum del tabac ambiental s especialment nociu per a aquests collectius.

- Conscienciar els adults del seu paper de model vers als infants - Elevar la protecci de la salut de les persones en espais pblics com sn les

installacions esportives a laire lliure, els parcs, etc, ja que el tabac s la primera causa evitable de malaltia, invalidesa i mort prematura en el mn segons lOrganitzaci Mundial de la Salut.

- Fomentar la protecci ambiental i la conscienciaci del nostre medi ambient entre la ciutadania, com un mbit ms dintervenci de la poltica mediambiental de lAjuntament.

Tot i que la proporci de fumadors a Catalunya t una tendncia decreixent, la prevalena del tabaquisme continua sent elevada i sestima que causa anualment unes 9.000 defuncions prematures. Per aquest motiu, la prevenci del tabaquisme s una prioritat del Pla de Salut de Catalunya i del Pla Interdepartamental de salut pblica de la Generalitat de Catalunya. Daqu que la Generalitat de Catalunya, en el marc del Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, ha engegat el projecte Entorns sense fum que t per objectiu prevenir el consum de tabac entre la poblaci jove o, secundriament, retardar-ne linici, mitjanant actuacions en lmbit comunitari.

25

__________________________________________________________________________________________


El projecte es basa en el fet que el comportament dels adults t una marcada influncia sobre ladopci de lhbit tabquic en els infants i joves (modelatge). Seguint aquest model, el projecte se centra a evitar la presncia dadults fumant en aquells entorns exteriors que sn freqentats pels infants i joves i en els quals es decideixi daplicar-hi el projecte. Per assolir aquest objectiu les actuacions incideixen en tres fronts: - Actuacions sobre els entorns: tenen la finalitat de regular el consum de tabac i de cigarretes electrniques en els entorns seleccionats, tot informant-ne els usuaris; i de protegir els no fumadors en els espais oberts. - Actuacions sobre els infants i joves: tenen la finalitat dinformar sobre els riscos del tabac, promoure lassertivitat i la seguretat en la presa de decisions mitjanant activitats relacionades amb el tabac, aix com prevenir linici en el consum de tabac entre aquests collectius. - Actuacions sobre els adults-model (pares, professors, monitors desports, monitors de lleure etc.): tenen la finalitat de sensibilitzar-los sobre el seu paper de models de cara als infants. - En una altra lnia, a ms, als adults fumadors, sels facilita laccs als recursos existents per deixar de fumar; en el cas dels ensenyants i dels monitors desports, a ms, es compta, si s el cas, amb el suport de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya pel que fa al tractament farmacolgic. Es buscar, durant totes les fases del Pla dactuaci, la collaboraci i mxima implicaci dels professionals del CAP Dr. Joan Planas de Castellbisbal, aix com daltres grups dinters. PRIMERA FASE DEL PLA DACTUACI: LILLA ESPORTIVA En aquest marc, es proposa habilitar lIlla Esportiva com a primer entorn sense fum municipal, per prevenir linici del consum de tabac entre la poblaci infantil i jove, per evitar que en lentorn del seu temps doci i de lleure observin conductes de persones adultes fumadores i per fer veure el risc de fumar, tot sensibilitzant els adults referents modelitzadors dels infants i dels joves. Les primeres accions per desenvolupar ser retolar els espais dentrada a tots els equipaments esportius de lIlla, aix com els espais esportius descoberts, indicant que sn espais lliures de fum. Per a les tasques de divulgaci i conscienciaci es comptar amb el suport dels monitors esportius, del personal municipal dels equipament i dun educador esportiu.

26

__________________________________________________________________________________________


El tret de sortida al Pla el donar la lectura del decleg que forma part daquest Manifest, el dia 28 de maig a lIlla Esportiva, com un acte pblic de comproms. El decleg, amb un text que ha estat definit per la Generalitat de Catalunya, sobrir a la participaci ciutadana, tant per subscriuren el contingut com per ampliar-lo i completar-lo amb les aportacions tant individuals com collectives (entitats, associacions, etc.). Tamb es facilitar el tractament de deshabituaci tabquica als professors i monitors desport i de lleure. I es valorar la necessitat de redactar un reglament ds intern dels equipaments esportius municipals per acompanyar les mesures que es volen implementar. I es desenvolupar un pla de comunicaci per fer difusi del projecte entre abonats a lIlla, inscrits a les activitats dirigides, entitats, associacions i clubs esportius. SEGONA FASE: ELS CENTRES EDUCATIUS PBLICS Lobjectiu especfic en aquests entorns s evitar el consum de tabac en espais adjacents a les entrades dels centres escolars, per reforar el paper model dels pares i mares en la prevenci de linici de lhbit entre els alumnes. Sidentificaran els espais candidats, se ninformaran els Serveis Territorials del Departament dEnsenyament i es presentar el projecte als equips directius dels centres perqu shi puguin adherir. El Pla de comunicaci inclour, en primer lloc, el Consell Escolar Municipal; durant el curs escolar 2016-2017 es comunicar a les famlies. Tamb es proporcionaran recursos als professors i treballadors dels centres per a deixar de fumar, creaci de grups teraputics, etc. Aix com tallers i activitats per als alumnes dels centres de prevenci del consum de tabac, de promoci de la salut i per potenciar actituds fermes davant del consum de tabac i drogues, donant continutat al treball realitzat en aquest camp per lrea de Serveis a la Ciutadania. TERCERA FASE: EQUIPAMENTS PBLICS (CULTURALS, JUVENILS...) La darrera fase dintervenci simplementar en tots aquells equipaments pblics municipals i entorn exteriors que sn freqentats per infants i joves, per evitar-hi la presncia dadults fumant i aconseguir que siguin entorns sense fum. Es collocar un cartell identificador prop de les portes dentrada i es treballaran totes aquelles actuacions comunitries en funci dels espais.

27

__________________________________________________________________________________________


Per tot aix, es proposa, al ple municipal, ladopci dels acords segents: Primer.- Aprovar el Pla dactuaci municipal per fomentar i impulsar un Castellbisbal sense fum, que es detalla en la part expositiva de la Moci, dirigit a protegir la salut de les persones i fomentar la protecci ambiental. Segon.- Aprovar el MANIFEST CASTELLBISBAL SENSE FUM : Lexposici al fum del tabac implica uns riscos importants per a la salut de les persones no fumadores. La poblaci infantil ns especialment vulnerable. Pares i mares, famlies, entrenadors, mestres i professors, professionals dels equipaments, som models a imitar pels infants, i volem ser un model saludable.

1. Perqu volem fer de lentorn esportiu, cultural i educatiu un entorn saludable.

2. Perqu volem protegir els infants del fum.

3. Perqu professors i professores, educadors i educadores, entrenadors i entrenadores, els professionals dels equipaments i les famlies som un model per als infants.

4. Perqu lescola constitueix un dels principals escenaris daprenentatge dels infants.

5. Perqu educar per a la salut forma part de leducaci dels nostres fills i filles.

6. Perqu lescola educa amb continguts per tamb amb lentorn, el clima i les actituds.

7. Perqu quan fem esport, fem salut. Lesport ajuda a portar una vida activa i dna benestar fsic i mental

8. Perqu la combinaci desfor fsic i tabac posa en perill la salut.

9. Perqu una vida saludable s una vida sense tabac.

10. Perqu la famlia hi juga un paper molt important. Vetllem tots plegats perqu les entrades a les escoles i els espais culturals i esportius siguin entorns lliures de fum. Tercer.- Informar i difondre el Manifest per aconseguir que tots els actors involucrats amb la salut i la protecci del medi ambient shi adhereixin, aix com realitzar accions per comptar amb la mxima participaci i informaci ciutadanes. Quart.- Destacar i agrair la collaboraci del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per la implementaci de les actuacions comunitries en el marc del Projecte 2.2. del Pla de Salut 2016-2020 del projecte de prevenci del tabaquisme al municipi de Castellbisbal.

28

__________________________________________________________________________________________


Cinqu.- Donar publicitat a aquesta moci entre daltres municipis catalans per crear i compartir coneixement en el benefici de tots, a travs de les entitats municipalistes: Federaci de Municipis de Catalunya i Associaci Catalana de Municipis. Sis.- Notificar aquesta moci als departaments de Salut i dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya; al Parlament de Catalunya; i a la Secretaria General de lEsport per al seu coneixement i als efectes que corresponguin.

10. ACORD DAPROVACI DE LA MODIFICACI PRESSUPOSTRIA NM. 2 Lalcalde explica que es tracta dassegurar els fons de finanament amb fons propis i sense necessitat de prstecs. Tamb es preveu la quota de Costablanca i respecte de lingrs per venda de terrenys, donat que es preveu que ser un tramitaci llarga per la tramitaci urbanstica que necessita, i que si es t, aquest ingrs ser en un altre exercici, es preveu la seva substituci per la dotaci amb romanent de tresoreria. Explica que les inversions que es preveuen sn, entre daltres, lasfaltat dalguns carrers, la reparaci de goteres a lIlla Esportiva que sha de fer a lestiu, la installaci de mduls a Santa Teresita, obres de millora al CAAD, i la contractaci del plnol per lskate al costat del Parc de lErmita, etc.

El Sr. Ribas, de CiU, diu que estan dacord en el contingut per que no han tingut temps de mirar-sho i sabstindran i que amb ms temps hi haurien votat a favor.

El Sr. Vidal, del PSC, demana intentar no passar aquests punts per urgncia perqu a cegues no es pot valorar, per votaran a favor i demanen la propera vegada que sels passi la informaci amb lanticipaci suficient per poder consultar les dades.

Lalcalde els dna la ra per explica que no sha acabat de preparar la proposta fins aquest mat, per les inversions aniran ms rpid si es passa per aquest Ple, i no sespera al segent perqu s un tema delicat, per que recull la queixa i agraeix el vot favorable. Es passa al torn de votacions i saprova per majoria absoluta la proposta dacord, amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i amb labstenci del grup de Convergncia i Uni (2) amb el resultat total de 15 vots a favor i 2 abstencions.

10.1.1.- Antecedents:

29

__________________________________________________________________________________________


Ats que amb data 30 de novembre de 2015 es va aprovar inicialment el Pressupost General de lexercici 2016 i, desprs del perode dexposici pblica, va esdevenir definitiu. Ats que per Junta de Govern Local de 16 de mar de 2016 es va aprovar la liquidaci del Pressupost General de lexercici 2015. Daquesta liquidaci, el romanent de tresoreria obtingut total ha estat de 8.751.642,41 euros, que minorat amb el saldo de dubts cobrament d1.359.910,79 euros ha quedat un romanent de tresoreria disponible per al finanament de despeses generals de 7.391.731,62 euros. Ats que per acord del Ple de 29.03.2016 es va aprovar la modificaci pressupostria nm. 1, finanada amb Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals, quedant aquest RLT en 5.089.280,59 euros. 1.1.- Vist lescrit de la tcnica municipal del Departament dUrbanisme i Obres de data 20 dabril 2016, on adjunta la memria econmica del nou projecte dinversi: Obres de millora de la pavimentaci de varis carrers del municipi, amb un cost previst per aquesta actuaci per un import de 150.000 euros. Vist que aquest correspon a una inversi sostenible a portar a terme aquest exercici 2016, que sha de finanar amb el Romanent de Tresoreria disponible. 1.2.- Vist lescrit de la tcnica municipal del Departament dUrbanisme i Obres de data 20 dabril 2016, on adjunta la memria econmica del nou projecte dinversi: Obres de millora de la coberta del pavell de lIlla Esportiva, amb un cost previst per aquesta actuaci per un import de 100.000 euros. Vist que aquest correspon a una inversi sostenible a portar a terme aquest exercici 2016, que es vol finanar amb Romanent de Tresoreria disponible. 1.3.- Vist lescrit de la tcnica municipal del Departament dUrbanisme i Obres de data 20 dabril 2016, on adjunta la memria econmica del nou projecte dinversi: Obres de millora i reubicaci de lSkate Park, amb un cost previst per aquesta actuaci per un import de 2.500 euros. Vist que aquest correspon a una inversi sostenible a portar a terme aquest exercici 2016, i no estava prevista en el vigent pressupost municipal i sha de finanar amb el Romanent de Tresoreria disponible. 1.4.- Vist lescrit de la tcnica municipal del Departament dUrbanisme i Obres de data 22 dabril 2016, on adjunta la memria econmica del nou projecte dinversi: Obres de

30

__________________________________________________________________________________________


millora i installaci de mdul per espai social a Santa Teresita, amb un cost previst per aquesta actuaci per un import de 40.000 euros. Vist que aquest correspon a una inversi sostenible a portar a terme aquest exercici 2016, que es vol finanar amb el Romanent de Tresoreria disponible. 1.5.- Vist lescrit de la tcnica municipal del Departament dUrbanisme i Obres de data 22 dabril 2016, on adjunta la memria econmica del nou projecte dinversi: Obres de millora del Centre dAcollida dAnimals Domstics (CAAD), amb un cost previst per aquesta actuaci per un import de 40.000 euros. Vist que aquest correspon a una inversi sostenible a portar a terme aquest exercici 2016, i es vol finanar amb el Romanent de Tresoreria disponible. 1.6.- Vist que el cost dels projectes dinversi sollicitats suposen una modificaci del pressupost vigent mitjanant suplements i crdits extraordinaris finanats amb Romanent de Tresoreria per a despeses generals. 1.7. Aix mateix, es proposa donar de baixa del pressupost dingressos limport pressupostat per lalienaci de terrenys de 250.000 euros ats que es preveu que els trmits de la venda sallarguin fins al 2017, i per tant, siguin ingressos de lexercici segent. Aquesta reducci dingressos del pressupost 2016 es compensa amb el Romanent de Tresoreria disponible per aquest exercici, que es destina a les inversions pressupostades al 2016. 2.- Contingut: El present expedient es composa de les segents operacions: Resum modificacions de despeses Crdits extraordinaris 82.500,00 Suplements de crdit 250.000,00 Baixes per anullaci despeses -232.479,00 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 100.021,00 Resum modificacions dingressos Augment de les previsions 350.021,00 Disminuci de les previsions 250.000,00 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 100.021,00

31

__________________________________________________________________________________________


Aquesta modificaci pressupostria es finana amb 350.021,00 euros de Romanent de Tresoreria, quedant un import restant en concepte Romanent Lquid de Tresoreria per a despeses generals disponible de 4.739.259,59 euros. Vist linforme favorable ems per la Intervenci municipal. Es proposa els segents acords: PRIMER.- Aprovar les modificacions pressupostries esmentades als apartats anteriors que corresponen a crdits extraordinaris, per un import total de 82.500 euros, suplements de crdit per un import de 250.000 euros i baixes per anullacions de despeses per un import de 232.479 euros. Aquestes modificacions en el pressupost de despeses suposen modificar tamb el pressupost dingressos, concretament incorporar Romanent de Tresoreria per a despeses generals per un import de 350.021 euros i una disminuci de la previsi dingressos de 250.000 euros en concepte dAlienaci de Terrenys. SEGON.- Aprovar els cinc projectes dinversions sostenibles que sincorporen al pressupost 2016 relacionats anteriorment per un import total de 332.500 euros. TERCER- Exposar al pblic lexpedient en la forma i terminis que estableix larticle 169 del Text Refs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i considerar-lo definitivament aprovat si no es presenten reclamacions, no sent necessari ladopci dun altre acord.

11. CONTROL DRGANS DE GOVERN I RATIFICACI DE DECRETS

11.1.Donar compte dacords de Junta de Govern Els assistents sassabenten dels acords de Junta de Govern Local, segents: 11.1.1. Acord daprovaci dels preus pblics per a la realitzaci dun curs de Monitor dactivitats de lleure infantil i juvenil, aprovat per Junta de Govern el 23.03.2016 Vist lexpedient 2016/8/ICB corresponent a: Preus pblics per a la inscripci al curs de Monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil. Ats que, dacord amb el que preveu larticle 47 RDL de la Llei 2/2004 de 5 de mar, reguladora de les hisendes locals, shan daprovar els preus pblics per establir limport del curs esmentat. Vistos els informes del servei, de Secretaria i dIntervenci que hi ha a lexpedient.

32

__________________________________________________________________________________________


Ats que en la sessi plenria celebrada el dia 3 doctubre de 2006, es va delegar en la Junta de Govern Local laprovaci dels preus pblics per la participaci-assistncia dels particulars en activitats de caire social, sanitari o mediambiental, etc. i a proposta del regidor delegat, els assistents adopten, per unanimitat, lacord segent: PRIMER.- Aprovar els preus pblics amb motiu de la inscripci a lesmentat curs, als efectes, forma i terminis establerts en larticle 47 RDL de la Llei 2/2004 de 5 de mar, reguladora de les hisendes locals. Aquests preus pblics sn els segents:

Modalitat Preu

Empadronats aturats o ocupats a jornada o menys 17,00 eur

DESCOMPTES

No nhi ha

SEGON: Els preus pblics que saproven en aquest acord seran publicats al BOP per al coneixement general. 11.1.2. Acord daprovaci dels plans pressupostries a mig termini dels perodes 2016-2018 i 2017-2019, aprovat per Junta de Govern el 13.04.2016

Vist que la Llei Orgnica 2/2012, de 27 dabril, dEstabilitat pressupostria i sostenibilitat financera estableix, en larticle 29, que les Administracions Pbliques hauran delaborar un marc pressupostari a mig termini, concretament, a tres anys, en el que emmarcaran lelaboraci dels seus pressupostos anuals i que contindran els objectius destabilitat pressupostria, de deute pblic, aix com les projeccions de les principals aplicacions dingressos i de despeses i els supsits en els que es basen dites projeccions. Vist que larticle 6 de lOrdre HAP/2015/2012, d1 doctubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament dinformaci previstes en la Llei Orgnica 2/2012, de 27 dabril, dEstabilitat pressupostria, determina lobligaci de trametre la informaci sobre els marcs pressupostaris a mig termini en els que selaboraran els pressupostos anuals. Vist lescrit el Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques de 22.06.20156, conforme shan de trametre els plans pressupostaris a mig termini dels perodes 2016

33

__________________________________________________________________________________________


a 2018 i 2017 a 2019, abans del 15 dabril de 2016, a travs de loficina virtual per a la coordinaci financera amb les Entitats Locals. Vist que aquests marcs pressupostaris, han de recollir les projeccions dingressos i de despeses del perode 2016 a 2019 i les prioritats que constituiran la base de lelaboraci de pressupost anual dels exercicis segents. Les desviacions respecte a dites disposicions ha de ser justificada. Concretament sha de presentar: 1. Lestimaci dels ingressos corrents, de capital i financers en termes agregats, determinant les projeccions dels ingressos derivades duna evoluci tendencial o de mesures poltiques previstes en el perode. 2. Les despeses corrents, de capital i financeres en termes agregats, diferenciant les que es deriven duna evoluci tendencial de les que es deriven de modificacions de poltiques. En aquesta estimaci sha de tenir en compte la regla de la despesa. (segons lltim acord del Consell de ministres dHisenda i Administracions Pbliques, que estableix els objectius destabilitat pressupostria i de deute pel perode 2016 a 2018, el sostre de despesa est fixat en 1,8% pel 2016, 2,2% pel 2017 i 2,6% pel 2018). 3. Tamb es solliciten la informaci daltres magnituds, com la capacitat o necessitat de finanament en termes SEC 95, el saldo de deute viu estimat a 31.12 de cada exercici del perode considerat. Per realitzar aquestes previsions shan tingut en compte:

- Les dades de la liquidaci del pressupost 2015, que es va tancar amb una capacitat de finanament de 3.067.024,33 euros i un rati dendeutament del 14,81%.

- El pressupost definitiu del 2016, considerant la modificaci pressupostria que es va aprovar pel Ple de 29.03.2016, i realitzant els ajustos corresponents SEC i fent una estimaci del percentatge de no execuci del pressupost en base a les dades dels exercicis anteriors. Dna una capacitat de finanament prevista d1.733.064,98 euros i un rati de deute viu del 7%. No obstant aix, en relaci amb la despesa prevista, cal considerar que lAjuntament disposa actualment de Romanent de Tresoreria disponible per poder finanar altres inversions, per tant, aquesta previsi pot variar sensiblement durant lexercici, en funci de les modificacions pressupostries que saprovin per part del Ple.

- Les previsions dels pressupostos 2017, 2018, 2019, que shan basat en les

dades del pressupost 2016, incrementades amb el sostre de despesa aprovat

34

__________________________________________________________________________________________


pel Ministeri dHisenda (2,2% pel 2017, 2,6% pel 2018 i 2019). En aquests exercicis no shan previst amortitzacions anticipades de prstecs, per tant sha considerat un import per amortitzacions de 200.000 euros anuals. Tenint en compte aquestes previsions, la capacitat de finanament prevista s d1.771.192 euros pel 2017, 1.817.243,47 euros pel 2018 i 1.864.486,05 euros pel 2019. El rati dendeutament s dun 6% pel 2017, 5% pel 2018 i del 4% pel 2019.

Vist linforme dIntervenci de 12/04/2016 , Per tot lanterior, sacorda: ACORDS: PRIMER.- Aprovar els plans pressupostaris a mig termini dels perodes 2016-2018 i 2017-2019, que es troben annexats en el present acord. SEGON- Trametre al Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques els plans pressupostaris aprovats, a travs de la plataforma de lOficina Virtual per a la Coordinaci Financera amb les Entitats Locals. TERCER. Donar compte daquest acord en la propera sessi del Ple.

11.2. Ratificaci dacords de Junta Els assistents examinen els acords de Junta de Govern segents: 11.2.1. Acord daprovaci de les bases reguladores i la convocatria per a la presentaci de sollicituds per cobrir 15 places vacants del mercat setmanal no sedentari de Castellbisbal, aprovat per Junta de Govern el 16.03.2016 Examinat lacord es passa al torn de votacions i saprova, per majoria absoluta, la ratificaci de lacord amb els vots favorables dels regidors dels grups poltics dAlternativa per Castellbisbal-E (6), Esquerra Republicana de Catalunya-AM (3), Convergncia i Uni (2), Ciutadans-Castellbisbal (Cs) (1) i amb labstenci del Partit dels Socialistes de Catalunya-CP (5), amb el resultat total de 12 vots a favor i 5 abstencions. Vista la necessitat de cobrir les places vacants del Mercat setmanal no sedentari de

Castellbisbal per tal de dinamitzar-lo.

Vist linforme tcnic de necessitat de data 08/03/2016.

35

__________________________________________________________________________________________


Vist linforme jurdic de la Secretria. Ateses les atribucions del Ple en quant a laprovaci de les bases, i les atribucions de la Junta de Govern Local, delegades per Decret refs dalcaldia de data 26.06.2015, en quant a les convocatries de concurrncia competitiva, proposo laprovaci dels acords segents: PRIMER.- Aprovar les bases reguladores del procediment per a latorgament de les autoritzacions de venda no sedentria al mercat setmanal de Castellbisbal que sadjunten al present acord. SEGON.- Exposar al pblic les Bases reguladores mitjanant publicaci al Butllet Oficial de la Provncia, al web municipal i al tauler danuncis de la corporaci, lanunci amb el text ntegre de les bases, fent una referncia del mateix al DOGC. TERCER.- El perode dallegacions a les bases ser de 30 dies hbils des de la publicaci al BOP. En el cas de presentaci dallegacions, el termini de resoluci de les autoritzacions restar aturat fins a la resoluci daquestes. QUART.- Aprovar la convocatria de presentaci de sollicituds.

- Objecte.- Lobjecte de la convocatria s cobrir 15 places vacants del mercat setmanal no sedentari de Castellbisbal, sota uns criteris basats en les caracterstiques comercials, de les installacions i dels serveis.

- Termini presentaci sollicituds.- El perode de presentaci de les sollicituds ser de 1 mes a partir de la data de publicaci al BOP. Les sollicituds es podran presentar a lOAC de l'Ajuntament (horari: de dilluns a divendres de 9h a 14h dies hbils) o per correu, a travs d'una Oficina estatal de Correus; en aquest ltim cas, la sollicitud es presentar en un sobre obert per tal que es pugui fer constar a la mateixa la data de presentaci.

- Termini resoluci.- El termi

acta de la sessiÓ nÚm. 4/2016, ordinÀria, celebrada … · sra. susanna solé sabaté, ... sra....

Documents