acta de la sessiÓ del ple de l’ajuntament ... - tarrega… · -r.general 2008/ 10609 per...
TRANSCRIPT
ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA
Identificació de la sessió:
Núm. 11/2008
Caràcter: Ordinari
Data : 20 d‟octubre de 2008
Horari: de les 21,00 a les 23,10 hores
Lloc: sala d‟actes de l‟Ajuntament
Hi assisteixen:
SR. JOAN AMÉZAGA I SOLÉ
SR. JAUME RAMON I SOLÉ
SRA. MERCÈ AGUSTÍ I PARAREDA
SRA. M. ALBA COMA I ROBERT
SR. MANUEL ÀNGEL MEDRANO I GARCIA
SRA. NATÀLIA LLORETA I PANÉ
SRA. ROSA MARIA PERELLÓ I ESCODA
SRA. JOSEFINA BERNADES I GARCIA
SR. CARLES PASCUAL I PASCUAL
SR. GABRIEL LACAMBRA I GARCIA
SR. ALBERT ROSINÉS I VILARDOSA
SR. JORDI RAMON I TORRES
SR. TOMÀS PUJOL I CASTELLS
SRA. MARIA ÀNGELS CALDERÓ I DE LA PUENTE
SR. MIQUEL ANDRÉS GASCÓN I SANCHO
SR. JOSEP MARIA GILI I CABESTANY
RAMON MORELL I GASSÓ, secretari
SILVIA GASSÓ I LLENES, tècnica d‟Administració General
S’excusa
SRA. GUADALUPE BADIES I GALOBARDES
Assistiren el nombre legal de membres per a la vàlida celebració de la sessió.
1.-APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR,
CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 22 DE SETEMBRE DE 2008.
Sotmès a votació l‟esborrany de l‟acta de la sessió anterior corresponent a
l‟ordinària del dia 22 de setembre de 2008, s‟aprova per unanimitat dels
membres assistents.
A) PART RESOLUTIVA:
2. DESESTIMACIÓ DE LES AL.LEGACIONS PRESENTADES DURANT EL PERÍODE
D’INFORMACIÓ PÚBLICA I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL NOU REGLAMENT DE
PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
La senyora Mercè Agustí llegeix i explica la següent proposta:
Atès que en data 21 de juliol de 2008, el Ple de la Corporació va aprovar
inicialment el nou Reglament de Participació Ciutadana.
Atès que l’aprovació del nou Reglament de Participació Ciutadana ha estat
exposada al públic al BOP núm. 113, de 12 d’agost de 2008, al DOGC núm.
5191, de 8 d’agost de 2008, al diari “Segre” del dia 7 d’agost de 2008 i al tauler
d’edictes de la Corporació, havent-se presentat, durant el termini d’exposició
pública, les següents al.legacions:
GRUP A.
- R.General 2008/ 10488 per Francisca Sánchez Sánchez.
- R.General 2008/ 10557 per Enric Pujal García.
- R.General 2008/ 10560 per Margot Pujal Llombart.
- R.General 2008/ 10559 per Josep Mª Pujal Llombart.
- R.General 2008/ 10608 per Mª Rosa Pijuan Tarragó.
- R.General 2008/ 10609 per Francisco Sánchez Parra.
- R.General 2008/ 10610 per Maria Llombart Culleré.
- R.General 2008/ 10611 per Jordi Tasies Lloses.
- R.General 2008/ 10612 per Lourdes Goldaraz Ciriza.
- R.General 2008/ 10606 per Joan Pujal Llombart.
- R.General 2008/ 10605 per Miquel Ventura Colell.
- R.General 2008/ 10629 per Francisco Alsina Solé.
- R.General 2008/ 10630 per Andreu Visa Regué.
- R.General 2008/ 10631 per Associació veïns del Castell.
- R.General 2008/ 10662 per Associació veïns Carrers Sta.Maria i Sta.
Anna .
- R.General 2008/ 10661 per Pere Rabal Hernández.
- R.General 2008/ 10660 per Blas Lorente Moya.
- R.General 2008/ 10659 per Josep Nadal Flotats.
- R.General 2008/ 10657 per Antoni Simon Obiols.
- R.General 2008/ 10656 per Mª Carme Martí Termens.
- R.General 2008/ 10655 per Teresa Mo Sebé.
- R.General 2008/ 10699 per Nieves Giménez Amador.
- R.General 2008/ 10698 per Anna Canti Valls.
- R.General 2008/ 10697 per Francesc Salvadó Costa.
- R.General 2008/ 10696 per Mª Dolors Capdevila Solé.
- R.General 2008/ 10695 per Francisco Pérez Muñoz.
GRUP B.
- R.General 2008/ 10604 per Associació Veïns Barri del Sòl Ixent.
- R.General 2008/ 10603 per Associació Veïns Barri Cor de Maria.
- R.General 2008/ 10607 per Associació Veïns Barri d’Orient.
- R.General 2008/ 10556 per Associació Veïns Barri del Casc Històric.
- R.General 2008/ 10558 per Federació d’Associació de Veïns de
Tàrrega.
- R.General 2008/ 10628 per Confederació d’Associacions de Veïns de
Catalunya.
Al·legació de la FAVT.
- R.General 2008/ 10743 per Federació d’Associació de Veïns de
Tàrrega.
Estudiat el següent informe del senyor Secretari de la Corporació de data 25
de setembre de 2008, que, de conformitat amb l’article 89.5 de la Llei
30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú, es pren com a motivació de l’acord:
“Qüestions plantejades a les al·legacions:
Les al·legacions es fonamenten en els següents arguments:
GRUP A:
1) Els districtes municipals no poden ser independents ni imparcials ja que
depenen de l’Ajuntament i no poden suplir els membres de la Federació de
l’Associació de Veïns ja que no tenen personalitat jurídica, ni estatuts, ni
CIF, ni estan constituïts ni registrats a la Generalitat per la qual cosa les
únics representants veïnals vàlids imparcials són les associacions de veïns i la
FAVT.
2) Als pobles agregats ja existeixen les associacions de veïns i conseqüentment
és innecessària la creació de les Juntes de Veïns. Els Presidents d’aquestes
juntes i els vocals són nomenats pel Ple i no poden ser independents. No és un
sistema representatiu i per tant proposa l’anul·lació del Títol Setè.
3) Es proposa que sigui mitjançant una assemblea de l’associació de veïns que
s’elegeixi el representant dels nuclis agregats i que posteriorment l’Alcalde el
nomeni per Decret.
GRUP B:
4) Amb l’argument de que els districtes i les juntes veïnals dels nuclis separats
de població no tenen no tenen personalitat jurídica, ni estatuts, ni CIF, ni
estan constituïts, ni registrats a la Generalitat, ni els consideren imparcials, ni
democràtics, ni representatius i que els únics veïnals imparcials són les
associacions de veïns i la FAVT, es qüestiona que en els articles 17 i 27 del
Reglament es possibiliti que els representants districtes i les juntes veïnals dels
nuclis separats de població puguin participar en els consells d’administració i
altres òrgans executius de patronats, societats, empreses, fundacions, etc.. i
comissions informatives municipals.
5) Es proposa que les associacions de veïns puguin demanar directament a
l’ajuntament subvencions i no als districtes.
6) Es qüestiona que s’excepcioni els regidors per a ser elegits membres de les
Juntes de Districte (article 34) perquè atenta contra l’article 23 de la
Constitució.
7) Es proposa també anul·lar tot el Títol Setè referent als òrgans territorials de
participació dels pobles agregats, amb els mateixos arguments de les
al·legacions 2 i 3 del Grup A).
Al·legació de la FAVT.
8) L’edicte d’informació pública del reglament no s’ha exposat a la web de
l’Ajuntament “tarrega.cat”, ni a “participatarrega.cat” ni al tauler d’anuncis
de la Corporació, incomplint l’acord segon del Ple de l’Ajuntament de data 21
de juliol de 2008.
INFORME:
Conforme a l’establert a l’article 86.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de
Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu
comú, les al·legacions s’agruparan i s’informaran de forma comuna per totes
aquelles que plantegin qüestions substancialment iguals.
Primer. Crec que es necessari reproduir aquí amb caràcter previ a l’estudi del fons
de les al·legacions presentades dues consideracions que ja es van informar en
l’anterior escrit d’aquest mateix secretari de data 30 de gener de 2008 amb motiu
d’una proposta de modificació del Reglament de Participació Ciutadana, en el sentit
de que:
a) Cal tenir present la diferent naturalesa jurídica que tenen les Associacions
constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns que la llei
considera, literalment, entitats de participació ciutadana, respecte a la de les Juntes
municipals de Districte, les Juntes de Gestió dels nuclis agregats i els Consells
sectorials que la llei considera organització complementària de les entitats locals
territorial.
En efecte les associacions veïnals són entitats jurídiques civils de base associativa
amb personalitat jurídica pròpia, mentre que les Juntes municipals de Districte, les
Juntes de Gestió dels nuclis agregats i els Consells sectorials són òrgans
complementaris de l’Ajuntament, sense personalitat jurídica diferenciada del mateix
i que responen en la seva creació al principi, entre d’altres, de participació
ciutadana.
b) En relació amb els municipis, segons la normativa local i per acord del Ple les
Associacions tenen dret, entre d’altres, a: rebre informació directa dels assumptes
que són de llur interès, elevar propostes d'actuació en l'àmbit de les matèries de
competència municipal, formar part dels òrgans de participació, i intervenir en les
sessions del ple i de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta en els supòsits
específics que es determinin; i els Ajuntaments n’han d’afavorir el seu
desenvolupament i impulsar la seva participació en la gestió de la corporació, però
tenint en compte que qualsevol forma, mitjà o procediment de participació que
l’Ajuntament estableixi en l’exercici de la seva potestat d’autoorganització no podrà,
en cap cas, menyscabar les facultats de decisió que corresponen per Llei als òrgans
representatius.
Segon. Assentat l’anterior i entrant a informar les al·legacions presentades es diu
que:
1) Els districtes municipals no poden ser independents ni imparcials ja que depenen
de l’Ajuntament i no poden suplir els membres de la Federació de l’Associació de
Veïns ja que no tenen personalitat jurídica, ni estatuts, ni CIF, ni estan constituïts ni
registrats a la Generalitat per la qual cosa els únics representants veïnals vàlids
imparcials són les associacions de veïns i la FAVT.
Aquestes afirmacions són unes descriptives (que els districtes no tenen personalitat
jurídica, ni estatuts, ni CIF, ni estan constituïts ni registrats a la Generalitat); altres
equívoques (que els districtes municipals no poden ser independents ni imparcials, i
que no poden suplir els membres de la Federació de l’Associació de Veïns) i unes
últimes constitueixen meres valoracions u opinions subjectives (que els únics
representants veïnals vàlids imparcials són les associacions de veïns i la FAVT ).
Es evident que els districtes en la mesura en que la seva naturalesa és la d’òrgans
complementaris territorials de l’Ajuntament no tenen personalitat jurídica, ni
necessitat d’estatuts, ni CIF, ni han d’estar constituïts ni registrats a la Generalitat, i
això perquè no els hi exigeix la Llei.
Quant que els districtes no poden ser independents ni imparcials, aquí cal tenir en
compte que malgrat tractar-se d’òrgans municipals l’article 34 de la proposta del
reglament de Participació estableix tot un sistema d’elecció dels membres de les
Juntes en el qual aquests són elegits en un assemblea de tots els veïns i veïnes que
tinguin la residència habitual al districte, podent-se presentar com a candidats tots
els veïns que ho desitgin, excepte els regidors de l’Ajuntament, justament per una
major garantia d’aquesta imparcialitat. La imparcialitat no és una qualitat que
depengui tant de la naturalesa de les institucions com de la seva representativitat
política, pública o veïnal i del sistema d’elecció dels seus membres. Afirmar que un
òrgan municipal no actua imparcialment pel fet d’integrar-se dins de l’organització
de l’Ajuntament no és correcte perquè per aquest mateix argument tampoc s’hauria
de considerar imparcial l’actuació del Ple municipal tot i que l’integren regidors que
representen diferents opcions polítiques. La nostra és una democràcia representativa,
cal tenir present el que ens diu l’article 6 de la Constitució: “Los partidos políticos
expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la
voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política.”
Respecte a la última de les afirmacions de que els únics representants veïnals vàlids
imparcials són les associacions de veïns i la FAVT no hi ha comentaris jurídics a fer,
solament insistir en al idea de que no s’ha de confondre la diferent naturalesa
jurídica que tenen les Associacions constituïdes per a la defensa dels interessos
generals o sectorials dels veïns que la llei considera, literalment, entitats de
participació ciutadana, amb la de les Juntes municipals de Districte, les Juntes de
Gestió dels nuclis agregats i els Consells sectorials que la llei considera organització
complementària de les entitats locals territorial que responen en la seva creació al
principi, entre d’altres, de participació ciutadana.
2) S’al·lega que als pobles agregats ja existeixen les associacions de veïns i que
conseqüentment és innecessària la creació de les Juntes de Veïns. Els Presidents
d’aquestes juntes i els vocals són nomenats pel Ple i no poden ser independents. No
és un sistema representatiu.
A l’informe que aquest mateix secretari va fer en data 10 de maig de 2008 sobre les
al·legacions presentades durant el període d’informació pública de l’acord de
creació, com a òrgans territorials de participació ciutadana, de les Juntes de Veïns
dels nuclis separats de població de Tàrrega ja es deia que no hi ha cap
incompatibilitat legal en que en un mateix àmbit territorial coexisteixin associacions
de veïns i aquestes juntes de veïns, atès que es tracta de mitjans de participació que
tenen diferent naturalesa jurídica.
La constitució d’una associació de veïns correspon a l’exclusiva voluntat dels
mateixos essent una manifestació del dret constitucional d’associació; aquestes
associacions, que tenen personalitat jurídica pròpia, es constitueixen per a la defensa
dels interessos generals o sectorials dels veïns i tenen la consideració d’entitats de
participació ciutadana.
A diferència, la constitució de les juntes de veïns dels nuclis separats de població,
com a òrgans territorials de participació ciutadana, pot correspondre a la iniciativa
dels veïns i, en aquest cas, és obligatòria quan ho demani la majoria o a
l’Ajuntament. Es tracta d’òrgans que no tenen una personalitat jurídica diferent de
la del Ajuntament i per tant són administració pública.
La consideració de sí les juntes de veïns són o no necessàries en aquests nuclis
existint les associacions de veïns no es jurídica i sí de valoració i/o consideració
política, per tant no pot ser objecte d’aquest informe.
La constitució, organització, funcionament, règim jurídic de la composició i elecció
dels membres d’aquestes Juntes de Veïns que es contempla al Títol Setè és el previst
legalment al Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprova el Text refós de la
Llei municipal i de règim local de Catalunya.
3) Es proposa que sigui mitjançant una assemblea de l’associació de veïns que
s’elegeixi el representant dels nuclis agregats i que posteriorment l’Alcalde el nomeni
per Decret.
Aquesta proposta que en definitiva comporta optar per un altre model de participació
dels veïns dels nuclis separats de població diferent del contemplat a la proposta de
Reglament pot ser objecte de consideració o valoració de caràcter polític, però no pot
ser objecte d’aquest informe jurídic.
4)Es qüestiona que en els articles 17 i 27 del Reglament es possibiliti que els
representants districtes i les juntes veïnals dels nuclis separats de població puguin
participar en els consells d’administració i altres òrgans executius de patronats,
societats, empreses, fundacions, etc.. i comissions informatives municipals.
Aquest tema també va ser objecte de l’anterior informe d’aquest mateix secretari de
data 30 de gener de 2008 amb motiu d’una proposta de modificació del Reglament de
Participació Ciutadana.
Dèiem en aquell informe sobre el tema de si els representants de les Juntes
municipals de Districte i les Juntes de Gestió dels nuclis agregats poden o no formar
part dels Consells de Participació Ciutadana i ser proposats per aquest Consell per a
participar a les Comissions informatives de l’Ajuntament, que la resposta no pot ser
altra que afirmativa.
En efecte l’article 130 del ROF estableix que el Ple de la Corporació podrà acordar
l’establiment de Consells sectorials la finalitat dels quals serà la de canalitzar la
participació dels ciutadans i de les associacions en els assumptes municipals; l’article
següent, 131 del ROF, ens diu que la composició, organització i àmbit d’actuació
dels Consells sectorials seran establerts pel Ple i que el seu àmbit territorial
d’actuació podrà coincidir amb el de les Juntes de Districte. L’article 139 del mateix
text ens diu que el funcionament dels Consells es regirà pel que disposin els acords
plenaris que els estableixin.
L’article 235 del ROF, en afrontar el tema de l’estatut del veí, ens diu que en aquests
Consells sectorials les associacions generals o sectorials canalitzaran la participació
dels veïns quan aquesta estigui prevista als reglaments o acords municipals pels que
es regeixin i, en tot cas, en la mesura en que ho permeti la legislació aplicable, i es
portarà a efecte en els termes i amb l’abast previst en els mateixos.
El Reglament quan preveu que s’integrin en el Consell de Participació Ciutadana
representants de les Juntes Municipals de Districte i de les Juntes de Gestió dels
nuclis agregats conjuntament amb representants de les associacions generals, no
contravé cap precepte legal ni reglamentari i actua en el marc de la potestat
d’autoorganització que la normativa reconeix a l’Ajuntament. Igualment en el cas de
la facultat de proposar per aquest Consell quins hagin de ser els vocals a les
Comissions informatives de l’Ajuntament.
5)Es proposa que les associacions de veïns puguin demanar directament a
l’ajuntament subvencions i no als districtes.
No s’entén l’al·legació perquè el Reglament de Participació Ciutadana en el seu
article 36è en referir-se a les atribucions i competències de les Juntes de Districte,
determina literalment en la seva lletra que els correspon: “c) Informar les sol·licituds
de subvenció que presentin a l’Ajuntament les diferents entitats i associacions de
veïns del districte”.
El mateix Reglament en el seus articles 8è a 11è en referir-se dins del Títol Segon de
la Participació Ciutadana al tema de les subvencions assenyala que:
“Article 8è.
D'acord amb els recursos pressupostaris, l'Ajuntament ajudarà econòmicament a
través de convenis o subvencions, a les Juntes de Districte, associacions, la FAVT i
altres entitats de participació ciutadana, per a la defensa dels interessos generals o
sectorials dels ciutadans.
El pressupost municipal inclourà una partida destinada a aquesta finalitat, d'acord
amb el que estableix l'article 158.3 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim
Local de Catalunya.
Article 9è.
Les entitats ciutadanes inscrites en el Registre Municipal d'Associacions tindran dret
a sol·licitar subvencions pel desenvolupament de les seves activitats, segons el criteri
establert pel Reglament de Subvencions, en el qual s’estipulen les condicions de
sol·licitud, justificació i cobrament.
.. ...
Article 11è.
L'Ajuntament valorarà per autoritzar les subvencions els elements següents: ....
f) L’informe previ que al respecte hagi efectuat la Junta de districte de l’àmbit
territorial corresponent. “
Sembla meridianament clar que les sol·licituds de subvenció s’han de presentar a
l’Ajuntament i que les Juntes de Districte, en el model escollit, únicament les
informaran.
En qualsevol cas recordem, una vegada més, que aquestes Juntes de Districte són
ajuntament, per la qual cosa l’al·legació no té sentit. Tant si la sol·licitud es presenta
als serveis centrals de l’Ajuntament (COAC) com si es presenta a la Junta de
Districte és presenta en tot cas a l’Ajuntament.
6)Es qüestiona que s’excepcioni els regidors per a ser elegits integrants de les Juntes
de Districte (article 34) perquè atenta contra l’article 23 de la Constitució.
També aquest tema va ser objecte de l’anterior informe d’aquest mateix secretari de
data 30 de gener de 2008, en el que dèiem:
Respecte a la legalitat de la exclusió que preveu el reglament de que els regidors
puguin ser elegits membres de les Juntes de Districte, hem de dir que el dret
fonamental que reconeix la Constitució en el seu article 23 i al que fa referència
l’al·legació, de la participació dels ciutadans en els assumptes públics directament o
mitjançant representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi
universal, i dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics,
amb els requisits que assenyalin les Lleis, presenta un contingut complex i en realitat
recull tres drets autònoms: el dret a la participació política directament o mitjançant
representants (apartat 1) i el dret d’accés a càrrecs públics en condiciones d’igualtat
(apartat 2) que es desdobla, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en
el dret d’accés a càrrecs públics representatius que inclou el sufragi passiu, y el dret
d’accés a la funció pública conforme als principis de mèrit i capacitat invocats en
l’article 103.3 de la CE.
En tot cas, aquest article 23.1 reconeix el dret de participació política, no a una
participació de qualsevol altra naturalesa en assumptes públics, la sentència del
Tribunal Constitucional 51/1984, de 25 de abril, és la primera entre d’altres
sentències on es descarta la projecció del dret de participació política a altres esferes
de la vida social:
“ La participación en los asuntos públicos, a que se refiere el art. 23 de la C.E., no
entraña un derecho a que los ciudadanos participen en todos los asuntos públicos,
cualquiera que sea su índole y su condición, pues para participar en los asuntos
concretos se requiere un especial llamamiento a una especial competencia si se trata
de órganos públicos, o una especial legitimación si se trata de entidades o sujetos de
Derecho privado, que la Ley puede, en tal caso, organizar....”
Conseqüentment cal considerar que la determinació del Reglament emparada en
l’article 129 del ROF que ens diu que la composició, la organització i l’àmbit
territorial de les Juntes Municipals de Districte seran les que s’estableixin en el
corresponent Reglament regulador aprovat pel Ple, es correcta en la mesura en que
pretén que la composició de les Juntes de Districte constitueixin un vehicle de
participació veïnal en la vida municipal, evitant que l’elecció dels seus membres es
pugui arribar a convertir en una reproducció de les eleccions municipals a nivell de
districte i que en lloc de participació veïnals ens troben davant d’una representació
política, reproducció de la del Ple Corporatiu. L’Ajuntament en exercici de la seva la
potestat d’autoorganització ha de decidir el model a seguir.
7) Es proposa també anul·lar tot el Títol VII referent als òrgans territorials de
participació dels pobles agregats, amb els mateixos arguments de les al·legacions 2 i
3 del Grup A).
Ens remetem al que s’ha informat en els apartats dels números 2 i 3 d’aquest apartat
segon de l’informe.
8)L’edicte d’informació pública del reglament no s’ha exposat a la web de
l’Ajuntament “tarrega.cat”, ni a “participatarrega.cat” ni al tauler d’anuncis de la
Corporació, incomplint l’acord segon del Ple de l’Ajuntament de data 21 de juliol de
2008.
S’ha pogut constatar que efectivament no es va exposar l’edicte d’informació pública
a la web de l’Ajuntament “tarrega.cat”, ni a “participatarrega.cat” , ni als casals
socials dels barris.
Queda acreditat, en canvi, que l’edicte es va publicar al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya núm. 5191 del dia 8 d’agost de 2008, al Butlletí Oficial de
la Província núm. 113, del dia 12 d’agost de 2008, al diari Segre del dia 7 d’agost de
2008 i al taules d’edictes municipal. Conseqüentment s’ha efectuat la publicació que
legalment estableix l’article 63 del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova
el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals:
“ L’acord d’aprovació, juntament amb el projecte de la norma, s’han de sotmetre a
informació pública mitjançant un anunci que s’ha de publicar al Butlletí Oficial de
la província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de
comunicació escrita diària i en tauler d’anuncis de la corporació, pel termini mínim
de trenta dies, per a la formulació de reclamacions i al·legacions”.
L’oblit en la publicació dels edictes a la web de l’Ajuntament “tarrega.cat”, a
“participatarrega.cat” i als casals socials dels barris ha de considerar-se una
irregularitat no invalidant. En efecte, segons l’article 63.2 de la Llei 30/1992 de
Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu
comú, “el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no té els
requisits formals indispensables per a aconseguir el seu fi o dóna lloc a la indefensió
de les persones interessades” el que no succeeix en el present cas perquè:
a) Es tracta d’una errada en el procediment que no li resta al reglament cap
tipus de requisit formal per a aconseguir el seu fi, ni provoca cap indefensió a
les persones interessades.
b) La mateixa al·legant, la FAVT, ha tingut coneixement del contingut del
reglament i prova d’això és que ha presentat al·legacions.
c) De tornar-se a publicar la proposta del reglament únicament es retardaria la
seva tramitació però no s’aportaria cap garantia afegida als interessats.
En definitiva la infracció formal que en la tramitació s’ha produït es merament
rituària perquè l’específica finalitat de la forma incomplerta ha estat realment
satisfeta, això és que els interessats coneguessin el contingut del projecte de
reglament i que poguessin presentar-hi al·legacions.
CONCLUSIÓ: s’informen desfavorablement les al·legacions que es fonamenten en
arguments de tipus jurídic. La resta de les al·legacions, en molts casos propostes, han
de ser objecte de valoració política, no jurídica”.
De conformitat amb l’article 178, del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril,
que aprova el Text refòs de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i els
articles 58 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, es proposa al Ple de la
Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER. Desestimar totes les al·legacions presentades.
SEGON. Aprovar definitivament el nou Reglament de Participació Ciutadana.
TERCER. Publicar el nou Reglament de Participació Ciutadana íntegrament en
el Butlletí Oficial de la Província, en el tauler d’anuncis de la Corporació i
anunciar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del
Butlletí Oficial de la Província en què s’hagi publicat íntegrament el text.
Intervé la senyora Rosa M. Perelló, manifestant que havent-se presentat
al·legacions sobre el Reglament que es va aprovar el mes de juliol i llegit
l‟informe del senyor Secretari es considera que hi ha alguns punts en que hi ha
fonamentació jurídica per desestimar-les i, en aquest aspecte no tenen res a
dir i que és normal que si el senyor Secretari d‟una Corporació informa sobre
unes al·legacions presentades s‟acati el seu informe. Afirma que per una altra
banda hi ha diferents opinions, maneres i posicions, principalment decisions
polítiques, pel que fa a un reglament i li agradaria que la participació
ciutadana funcionés, ja fos amb aquest reglament o amb un altre, i considera
que l‟important és que la gent pugui participar d‟una manera o d‟una altra i
les entitats i associacions poguessin prendre part d‟aquest Consell de
Participació Ciutadana.
Afirma que no combrega amb el reglament propi, el seu grup municipal ja va
votar en contra perquè no és el seu reglament, però pot dir que sí que hi
participaran i que hi volen estar presents, i li agradaria que fos un exemple al
participar i acceptar també l‟opinió d‟altres persones, ja que pensa que seria
una bona manera de començar i desencallar aquest tema que fa molt temps
que s‟hi dóna tombs sense resoldre‟l. Manifesta que un bon exemple de
participació seria acceptar l‟opinió dels altres i incloure-la si fos possible.
Intervé el senyor Josep M. Gili manifestant que pel que fa a les al.legacions, en
concret la que cap regidor es pugui presentar com a membre de les Juntes
de Districte, ell mateix en va signar una i desprès de comentar-ho en alguna
comissió es va arribar a l‟entesa que aquest hauria de ser un lloc ocupat pels
veïns del districte, ja que els regidors tenen tota la informació del que passa a
l‟Ajuntament i a més preguntant es poden assabentar de tot. Manifesta que
una vegada arribat a aquesta conclusió considera que es podria anul.lar la
part del punt núm. 4 de l‟article 34 que diu que els regidors queden exempts
de presentar-se a les eleccions del seu districte, ja que ha quedat entès per a
tots que no és legítim que s‟hi presentin. Manifesta que li sorprèn que algunes
al.legacions estiguin signades per membres que actualment formen part de
les Juntes de Districte, fins i tot alguna presentada inclús pel seu president.
Aquesta situació dóna entendre que el reglament i, en concret, els districtes
no acaben de funcionar prou bé tal com estan.
Afirma que aquesta situació s‟haurà de millorar pel bon funcionament
d‟aquest reglament, dels districtes i també de la participació ciutadana en
general.
Intervé la senyora Mercè Agustí donant les gràcies a la senyora Rosa Perelló
per la manifestació de la seva voluntat de col·laborar pel bon funcionament
d‟aquest Reglament per aconseguir la participació. Vol que quedi constància
en el Ple que el repte de la participació és un repte difícil que necessita de la
voluntat i de l‟esforç de totes les regidories, i és cert que escoltar i estar
disposat a canviar plans per les aportacions dels ciutadans a vegades costa,
però és evident que tenen aquesta voluntat, i també vol dir que part del
redactat d‟aquest reglament és perquè s‟ha tingut en compte l‟opinió de tots
els qui hi van participar i tot en tot el llistat d‟esmenes presentades es va votar
i per tant, les que es van incorporar i les que no, va ser perquè en el Consell de
Participació Ciutadana es va fer una valoració de moltes propostes i, per tant,
això està fora de dubtes. Manifesta que malgrat les dificultats i el difícil que ha
estat treballar amb les Juntes s‟ha d‟agrair la col.laboració de la gent que
durant els quatre anys últims n‟han estat formant part, reunint-se per intentar
mantenir viu el caliu de la participació.
Intervé l‟alcalde preguntant si ho ha entés bé que el senyor Josep M. Gili ha
demanant suprimir la part del punt núm. 4 de l‟article 34 que diu que els
regidors queden exempts de presentar-se a les eleccions del seu districte, ja
que no li ha quedat clar.
Intervé el senyor Josep Mª Gili manifestant que ha demanat que es tregui la
part que diu “a excepció dels regidors”, ja que ja va quedar entès que els
regidors no calia que s‟hi presentessin perquè ja tenien la informació de
l‟ajuntament sense formar part de les Juntes de Districte i així deixar pas als
ciutadans que s‟hi vulguin presentar.
Intervé l‟alcalde manifestant que si ho treuen voldrà dir que els regidors s‟hi
podran presentar. Manifesta que el raonament que es va fer en el Consell de
Participació Ciutadana és que els regidors tenen uns càrrecs institucionals i són
membres de l‟ajuntament, estan adscrits a les diferents comissions informatives
i per tant, les seves propostes i els seus suggeriments els correspon per
obligació, fer-los als òrgans de l‟Ajuntament, i per tant, ja són ajuntament, i el
que no tindria massa sentit i per això proposa mantenir el redactat, és que en
l‟elecció de les Juntes de Districte, els regidors també fossin part d‟aquestes
Juntes de Districte. Per això considera que s‟ha de mantenir que els regidors
com a ciutadans i veïns puguin participar a les assemblees, però no puguin
ésser integrants d‟una candidatura d‟una Junta de Districte, perquè seria un
contrasentit que un regidor que té l‟obligació de participar institucionalment
als òrgans de l‟Ajuntament a més fos membre d‟una Junta de Districte, que és
un element de Participació Ciutadana.
Manifesta que no hi ha cap altra finalitat sinó evitar aquesta possible
contradicció de dos papers que una mateixa persona hauria de jugar, essent
el més institucional i important el paper que juga el regidor com a membre de
l‟Ajuntament que com a membre d‟una Junta de Districte.
Intervé la senyora Mercè Agustí manifestant que la proposta és deixar el
redactat tal i com està.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de 10 vots a
favor de l’equip de govern, cinc vots en contra del grup municipal de
CiU i una abstenció del regidor no adscrit, senyor Josep M. Gili.
3. PROPOSTA D’ACORD D’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE LES
ORDENANCES FISCALS PEL PROPER ANY 2009
El senyor Manel A. Medrano llegeix i fa una extensa explicació de la següent
proposta d‟acord:
Aquest Ajuntament, com cada any, ha de modificar les ordenances fiscals per
a l’any 2009, per tal que la recaptació dels tributs i preus públics locals permeti
generar els recursos suficients per al funcionament ordinari dels serveis
municipals i a mes realitzar les inversions necessàries per a la millora d’aquests
serveis i incorporar-ne de nous
Per tot l’exposat es proposa al Ple de la Corporació prendre els següents
ACORDS:
Primer: Aprovar inicialment la modificació de les ordenances fiscals per a
l’exercici 2009 que quedaran redactades segons l’annex 1 que s’ajunta
Segon: Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors
acords provisionals, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del
dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de
la Província i en un diari de màxima difusió de Lleida.
Tercer: Fer públic que durant el període d’exposició pública de les
ordenances, els que tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes
previstos a l’article 18 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes
Locals, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que
creguin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense que
s’hagin presentat reclamacions, els acords adoptats esdevindran
definitivament aprovats i es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província el
text íntegre de les modificacions efectuades.
Annex 1
Impost sobre bens immobles
Article 8. Tipus impositiu i quota. La quota íntegra de l‟impost, serà el resultat
d‟aplicar a la base liquidable els tipus impositius següents:
-Bens immobles de naturalesa urbana 0,685%
-Bens immobles de naturalesa rústica 0,557%
-Bens immobles de característiques especials 0,685%
Impost sobre activitats econòmiques.
Article 9 Coeficient de situació
Sobre les quotes incrementades per aplicació del coeficient assenyalat a
l‟apartat anterior i atenent la categoria fiscal de la via pública on radica
físicament el local en que es realitza l‟activitat econòmica s‟estableix la taula
de coeficients següent:
Categoria fiscal de les vies públiques
1ª 2ª 3ª 4ª 5ª
Coeficient aplicable 1,895 1,721 1,557 1,384 1,209
Impost sobre vehicles de tracció mecànica
2.- Bonificacions .
2.b Tindran una bonificació del 10% de la quota els vehicles de motors híbrids.
3. Les exempcions previstes en els apartats 1e) i 1f) no resultaran aplicables als
subjectes passius beneficiaris de les mateixes per més d‟un vehicles
simultàniament.
Per a poder aplicar les exempcions previstes als apartats 1e 1f 1i i les
bonificacions dels apartats 2a i 2b d‟aquest article, els interessats hauran
d‟instar la seva concessió, fent constar les característiques del vehicle, la seva
matriculació, característiques tècniques i la causa del benefici.
Declarada l‟exempció per part de l‟Administració municipal, aquesta
expedirà un document que acrediti la seva concessió.
L‟exempció descrita a l‟apartat 1h s‟aplicarà d‟ofici
Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana
Es suprimeix el paràgraf 2 del punt 3 de l‟article 4:
Els subjectes passius hauran de sol·licitar la bonificació a què es refereix aquest
apartat dins el termini establert per a presentar la declaració a l‟article 11
d‟aquesta Ordenança i caldrà adjuntar el document públic d‟acceptació
d‟herència
Ordenança reguladora de les taxes per la utilització privativa i aprofitament
especial del domini públic
Annex. Quadre de tarifes
1. Utilització privativa de la via pública
1.1 Quiscos, taules, cadires i mercaderies annexes a establiments
Categories del carrer segons IAE
1a 2a i 3 a 4a i 5 a
1.- Instal·lacions de quioscos,
marquesines i màquines de venda
automàtica
a) Instal·lació permanent per cada
m2 i mes
6,96 euros 5,30 euros 3,84 euros
b) Instal·lació en períodes inferiors al
mes per cada m2 i dia
0,85 euros 0,70 euros 0,58 euros
2.- Instal·lacions i mercaderies annexes, a
un establiment, per cada m2 I mes 3,43 euros 2,80 euros 2,28 euros
3. Ocupació de la via pública amb ta
taules i cadires en terrasses incloses les
cobertes per cada metre quadrat i mes 2,28 euros 1,35 euros 1,35 euros
1.2 Parades de venda no sedentària al mercat del dilluns
Parades fixes amb abonament trimestral per
dada metre lineal i dia de mercat 1,66 euros
Parades esporàdiques per dada metre lineal i
dia de mercat 2,18 euros
1.3 Ocupació de la via publica per maquinaria i materials de construcció.
Meritament Import per
unitat
Contenidors de runa o material de
construcció Setmanal 17,24 euros
Sacs per a la recollida o transport de
runa o material de construcció Setmanal 6,96 euros
Espai delimitat per tanques, bastides i
maquinària Mensual 5,82 euros
Pel tall de la circul·lació d‟un carrer per la
realització d‟obres Diari 53,48 euros
1.4 .Activitats de lleure
Euros
Circs i teatres, per cada dia . .. .. .. .. .. .. ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 34,58
Atraccions diverses, llits elàstics, tómboles, casetes de tir i
similars per cada metre quadrat i setmana .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,577
2. Cerimònies civils de mantrimoni a la Sala del Museu Comarcal
La quantia de la taxa es de 62,00 euros
3.Utilització de les pistes esportives dels col·legis públics
Cost hora en horari diürn . 6,40 euros/hora
Cost hora en horari nocturn. 7,80 euros/hora
Cost partit en horari diürn. 12,90 euros/partit
Cost partit en horari nocturn . 14,20 euros/partit
5. Usos del pavelló polisportiu i del camp de futbol
Tarifes
Gimnàs 1 Parcial Total
A. Centres d‟ensenyament (horari escolar) GRATUÏTA
B. Centres d‟ensenyament (horari
extraescolar)
GRATUÏTA
C. Clubs i Entitats esportives federades GRATUÏTA
D. Iniciació i activitats coord. APAS – Entitats
esportives (tarifa especial) Organismes
oficials 6,40 3,20 10,30
E. Clubs i Entitats esportives. Empreses. Grups
de Lleure 6,40 6,40 15,50
F. Activitats comercials - Activitats
professionals- Altres privades amb moviment
comercial 25,80 25,80 51,50
Abonament pista polivalent total trimestral per hora setmanal . . . . 130,00
euros
Tarifa utilització exclusiva dels vestuaris per persona i dia . . . . . . . 0,70 euros
Tarifa utilització exclusiva dels vestuaris per equip i dia . . . . . . . . . 2,10 euros
PISTES SQUASH
a) Abonaments: Mensual Trimestral Anual
Titula individual 12,30 36,70 121,00
Matrimoni 18,70 56,00 185,70
Juvenils (14-18) Universitaris 5,20 15,50 49,00
Fins a 14 anys (1) amb limitació horaria --------------- G R A T U Ï T -----------
Tindran un descompte del 25 per cent de la quota els usuaris que en siguin
titulars de l‟anomenat “carnet jova”
b) Sense abonament:
½ hora pista per persona major 18 anys 2,60
½ hora pista per persona fins a 18 anys 1,90
c) Lloguer raqueta i pilota:
Abonats 0,55
No abonats 0,80
GIMNÀS 2 (Aparells)
Sessió Trimestral Anual
Titular individual 2,10 15,50 46,50
Equip 4,90 30,00 98,00
CAMP DE FUTBOL
Concepte Import €
Per la utilització de qualsevol dels dos camps de futbol de gespa
artificial, en sessió d‟una hora i mitja
21,50
Per la utilització de qualsevol dels dos camps de futbol de gespa
artificial, en sessió d‟una hora i mitja, inclosa la utilització dels
vestidors
32,50
Estan exemptes d‟aquesta taxa les entitats i Institucions de caràcter públic i
així mateix, les associacions de veïns, culturals, esportives, organitzacions no
governamentals, sindicats, partits polítics i en general les persones físiques i
jurídiques de naturalesa privada, sempre i quan l‟activitat per a la qual es
sol·liciti la utilització sigui complementaria o d‟interès per l‟activitat cultura,
esportiva o social del municipi i no tingui una finalitat lucrativa.
6. Cessió de les sales d’exposicions temporals al Museu Comarcal
Per cada dia d‟exposició 41,00 euros
7. Utilització comercial en exposicions d’art en la “Sala Marsà”
La tarifa per la utilització de la sala serà de 41,00 euros al dia
Si el mateix artista es fa càrrec de la vigilància de l‟exposició, el preu serà de
12,00 euros cada dia.
8. Utilització de la sala del Teatre Ateneu
Seran subjectes passius les persones físiques o jurídiques de naturalesa privada.
Concepte Import
Utilització per part de les entitats de Tàrrega, quan calgui fer
us de la cal.lefacció 268,00 €
Utilització per part de les entitats de Tàrrega, quan no calgui
fer us de la cal.lefacció 179,00 €
Utilització per part d'altres entitats institucions 358,00 €
9. Utilització de la sala de Cultura
Per cada utilització que no excedeixi de tres hores 44,00 euros
Per cada hora o fracció de més 9,00 euros
10. Utilització espai polivalent merca-3
La quantitat que s‟haurà de satisfer serà de 118,00 euros per cada hora.
En el cas de fer us de la calefacció l‟import s‟incrementarà en 5,80 euros.
Així mateix caldrà dipositar una fiança de 172,00 euros que es retornarà en el
cas de què el local estigui perfectament net, quan acabi la seva utilització
13. Participació al Mercat de Sant Antoni 2008
Per cada metre lineal de parada de productes alimentaris: 6,00 euros
Per cada metre lineal de parada de productes no alimentaris 4,00 euros
Taxa per la llicència d’auto-taxis i altres vehicles de lloger
Article 5è. Quota tributària. La quota tributària es determinarà per una
quantitat fixa assenyalada segons la naturalesa del servei o activitat, d‟acord
amb la tarifa següent:
Epígraf primer. Concessió i expedició de llicències. Quota
a) Llicències de la classe A 55,20 euros
b) Llicències de la classe C 55,20 euros
Epígraf segon. Autorització per transmissió de llicències
a) Transmissió “inter-vivos” 23,00 euros
b) Transmissions “mortis-causa” 23,00 euros
Taxa per serveis de cementiri municipal
Article 6è. Quota tributària. La quota tributària es determinarà per l‟aplicació
de la tarifa següent:
Article 6è. Quota tributària. La quota tributària es determinarà per l‟aplicació
de la tarifa següent:
Epígraf primer: Assignació de sepultures i nínxols
a) Lloguer temporal 12,30 euros
b) Lloguer a perpetuïtat:
Planta 1a 660,00 euros
Planta 2a 806,00 euros
Planta 3a 549,00 euros
Planta 4a 427,00 euros
Planta 5a 244,00 euros
Tombes dobles 1.774,00 euros
Epígraf segon: Per mausoleus i panteons.
a) Per metre quadrat de terreny 64,00 euros
b) Assignació panteons 4.283,00 euros
Epígraf tercer: Assignació columbaris :
a) Lloguer a perpetuïtat
Planta 1a 197,00 euros
Planta 2a 239,00 euros
Planta 3a 300,00 euros
Planta 4a 300,00 euros
Planta 5a 240,00 euros
Planta 6a 197,00 euros
Planta 7a 197,00 euros
Epígraf sisè: inhumacions i exhumacions
a) Per cada inhumació i exhumació
...............
72,00 euros
Epígrat setè. Serveis de retirada i col.locació de làpides i d‟altres elements als
nínxols.
a) Per la col·locació o retirada i recol·locació d‟una làpida
Làpida d‟1 nínxol 64,00 euros
Làpida de 2 nínxol 107,00 euros
Làpida de 3 nínxols 125,00 euros
Làpida de més de 3 nínxols 179,00 euros
Làpida de panteons 125,00 euros
b) Per la col·locació de portes i laterals
--Col·locació de porta vidriera del nínxol 36,00 euros
--Col·locació de laterals de la làpida de
marbre
27,00 euros
Taxa de clavegueram
Article 5è. Quota tributaria. 1. La quota tributària que s‟ha d‟exigir per la
prestació dels serveis de clavegueram i depuració es determinarà en funció
de la quantitat d‟aigua, mesurada en metres cúbics, utilitzada en la finca. A
aquest efecte, s‟aplicarà la tarifa següent:
a) La tarifa a aplicar serà de 0,0984 euros per m3 d‟aigua consumida.
Taxa per recollida d’escombraries
3. Les Tarifes a aplicar són les que es descriuen en els següents epígrafs:
Epígraf primer: habitatges
Per cada habitatge a Tàrrega .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 65,30 euros
Per cada habitatge als pobles agregats .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 44,00 euros
Epígraf segon- restauració i allotjaments
Allotjaments i restauració de qualsevol tipus. hotels, motels, hotels-
apartaments, hostals, pensions, restaurants, bars, residències de casa de
pagès, xocolateries i establiments semblants i similars en especial els
determinats al grup 675 de les tarifes de l‟I.A.E.
Descripció Suoperfície
0-150 m2
Superficie
>150 m2
Servei restaurants 235,30 264,20
Serveis cafeteria 212,70 239,90
Serv. D'allotjament en hotels i motels 180,70 217,10
Serv. D'allotjament en hostals i pensions 144,20 180,70
Serv. D'allotjament en fondes i cases
d'hostes
107,80 144,20
Centres hospitalaris, col·legis, residències juvenils, d‟avis i establiments
semblants, segons la seva superfície
De 0 a 500 M2 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 235,30 euros
De més de 500 M2 .. .. .. .. .. .. .. .. . . 490,40 euros
Epígraf tercer- locals comercials.-
Peixateries, comerç al detall de fruites, verdures, carns, pa, vins, begudes i
pastisseria, comerç al detall d‟altres productes alimentaris i begudes, segons la
superfície següent
De 0 a 50 m2 138,20 euros
De 51 a 100 m2 153,00 euros
De 101 a 200 m2 171,60 euros
Més de 200 m2 186,00 euros
C- Altres activitats econòmiques de venda al detall segons la superfície
següent
De 0 A 50 m2 130,50 euros,
De 51 A 100 m2 147,30 euros
De 101 A 200 m2 165,40 euros
De més de 200 m2 185,20 euros
D- Activitats econòmiques de venda a l‟engròs. segons la superfície següent
De 0 a 150 m2 215,70 euros
De 151 a 300 m2 245,90 euros
De 301 500 m2 276,40 euros
De més de 500 m2 306,60 euros
Epígraf quart- activitats d‟oci.
A- Discoteques, salons recreatius, sales de bingo.
De 0 A 150 m2 329,40 euros
De més de 150 m2 375,00 euros
B - Cinemes i teatres, espectacles culturals i esportius
Exhibició de pel·lícules 98,70 euros
Instal·lacions esportives 189,70 euros
Epígraf cinquè. altres activats comercials , industrials o professionals.
A- Industries extractives, transformadores i manufactureres.
segons la superfície següent:
de 0 a 30 m2 253,60 euros
de 31 a 150 m2 280,90 euros
de 151 a 400 m2 308,20 euros
més de 400 m2 335,60 euros
B -Institucions financeres segons la superfície següent
de 0 a 30 m2 86,50 euros
de 31 a 150 m2 417,50 euros
de 151 a 400 m2 447,80 euros
més de 400 m2 481,30 euros
c -Altres activitats comercials, industrials o professionals, segons la superfície
següent
de 0 a 30 m2 118,40 euros
de 31 a 150 m2 144,20 euros
de 151 a 400 m2 171,60 euros
més de 400 m2 198,90 euros
d- Entitats i Institucions de caràcter públic i les associacions de veïns, culturals,
organitzacions no governamentals, sindicats, partits polítics i, en general
persones jurídiques de naturalesa privada, sempre i quan tinguin interès per
l‟activitat cultural o social del municipi i sense una finalitat lucrativa, i no
realitzin la seva activitat en edificis cedits per l‟Ajuntament
de 0 a 30 m2 5,90 euros
de 31 a 150 m2 7,20 euros
de 151 a 400 m2 8,90 euros
més de 400 m2 10,00 euros
Taxa per retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o
abusivament a la via pública
Article 5è. Tarifes. Les tarifes que s‟han d‟aplicar són les següents:
1.- Motocicletes, ciclomotors, vehicles de tres rodes i altres anàlogues 28,10
euros per la retirada i 0,50 euros per cada dia de custòdia.
2.- Automòbils, turismes, camions i similars fins a 3.500 Kg. PMA 53,00 euros per
la retirada i 0,70 euros per cada dia de custòdia
3.- Altres vehicles amb PMA superior a 3.500 Kg. 79,60 euros per la retirada i
1,50 euros per cada dia de custòdia
Taxa per expedició de documents administratius
Article 7è. Tarifa. La tarifa a què es refereix l‟article anterior s‟estructura en els
epígrafs següents:
Diligència de confrontació de documents a partir de 10 diligències, 0,22 euros
unitat
Per cada document que s‟expedeixi en fotocòpia per cada foli, 0,22 euros
Per cada certificat de dotació de serveis o informe sobre l‟alineació i rasants
de terreny, emès a instància de part . . . . . 18,70 euros.
Per la informació referida a una parcel·la urbana, inclosa la normativa
d‟aplicació i la part del plànol corresponent del POUM a petició del seu titular
o parent en primer grau .. .. ....gratuït.
Per la informació referida a una parcel·la urbana, inclosa la normativa
d‟aplicació i la part del plànol corresponent del POUM a petició de qualsevol
interessat .. 2,20 euros.
Per l‟edició en CD del Pla d‟Ordenació Urbanística Municipal. .. 5,50 euros
Per l‟expedició d‟un certificat acreditatiu de l‟existència d‟una obra nova
169,70 euros
Per l‟expedició d‟un certificat acreditatiu de la legalitat i antiguitat d‟un edifici
18,70 euros
Expedició d‟un certificat de règim urbanístic, .. .. .. .. .. 28,15 euros
Expedició de duplicat de rebuts .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,65 euros
Plaques de gual permanent .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 16,00 euros
Plaques de llicències d‟obres .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 16,00 euros
Per cada full tramés per fax .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,90 euros
Expedients de ruïna incoats a instància de part .. .. .. 932,00 euros.
Edictes segons el cost de la seva publicació.
Ordenança reguladora de preu públic pel subministrament d’aigua
Article 6. Quota Tributària
1. La quantia del preu públic es determinarà aplicant les tarifes següent:
a) Quota fixa per comptador i
aforament ...
2,6680€/trimestre
b) Tarifa segons aigua consumida a partir d‟un mínim de 15 m3 trimestrals:
Us domèstic
De 0 a 15 m3 trimestre ............... 0,4469 €/ m3
De 16 a 30 m3 trimestre ............. 0,6163 €/ m3
De més de 30 m3 trimestre ........ 0,7858 €/ m3
Us industrial i ramader
De 0 a 15 m3 trimestre ............... 0,4469 €/ m3
De 16 a 30 m3 trimestre ............. 0,6163 €/ m3
De 30 a 45 m3 trimestre ............. 0,7858 €/ m3
De més de 45 m3 trimestre ........ 0,6778 €/ m3
Per aforament:
¼ de ploma ................................. 0,6163 €/ m3
½ ploma i més ............................ 0,7858 €/ m3
Els centres d‟ensenyament, esportius, culturals, recreatius i d‟altres comunitaris
sense finalitats lucratives podran sol·licitar l‟aplicació de la tarifa que
s‟estableix en l‟apartat b) per a ús industrial i ramader.
2. Tarifa per la instal·lació de comptadors d‟aigua, IVA inclòs
a) Instal·lació d‟un comptador .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 97,22 euros
b) Instal·lació d‟una escomesa .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 307,39 euros
c) Instal·lació d‟un comptador provisional d‟obres .. .. .. .. .. .. .. 404,64 euros
Per cada nova instal·lació que sigui demanada.. .. .. .. .. .. .. .. .. 4,80 euros
Fiança a dipositar a l‟INCASOL un nou subministrament .. .. .. 20,92 euros
La fiança a dipositar a l‟INCASOL, s‟augmentarà automàticament en el cas
que així ho acordi l‟esmentada entitat.
Preu públic pel lloguer de les tarimes de fusta.
Preu públic en contraprestació a la utilització de les tarimes de fusta per
persones físiques o jurídiques de naturalesa privada amb afany de lucre.
2.- La quantitat que s‟haurà de satisfer és segons el muntatges mes usuals:
Tarima 14 mts x 12 mts = 168 m2. 653,40 euros
18 mts x 8 mts = 144 m2 560,00 euros
22 mts x 12 mts = 264 m2. 1.025,00 euros
Ordenança fiscal reguladora del preu públic per les activitats de l’esbarjo
d’infants i joves “Esplai Esprai”
Preu públic per la participació en les activitats per a infants i joves “Esplai
Esprai”, que es realitza tots els dissabtes llevat els festius de 2/4 de 5 a 2/4 de 8
de la tarda, al menjador del Col·legi Jacint Verdaguer.
Abonament 10 dissabtes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 26,00 euros
Preu de l‟abonament de 5 dissabtes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 14,00 euros
Preu per un sol dia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ... .. .. .. .. .. .. .. 3,20 euros
Preus per a membres de famílies nombroses i monoparentals
Abonament 10 dissabtes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 20,80 euros
Preu de l‟abonament de 5 dissabtes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 11,20 euros
Preu per un sol dia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ... .. .. .. .. .. .. .. 2,60 euros
Prestació de serveis de la màquina d’escombrar
S‟aprova el preu públic que ha de regir l‟ús de la màquina d‟escombrar
marca SHORLING MODEL TAZIII o similar pels Ajuntaments de l‟Urgell que ho
sol·licitin, essent el cost total per hora d‟utilització de 26,50 euros/hora.
Preu públic per publicitat emesa per “Radio Tàrrega”
Comunicat de 30 paraules ......... ........2,50 € + 16% IVA
Cada paraula més ..................... ........0,20 € + 16% IVA
Falques de 15 “ .......................... ........4,75 € + 16% IVA
Cada segon més ....................... ........0,40 € + 16% IVA
Falques de 25 “ .......................... ........8,00 € + 16% IVA
Programes d‟un minut ............... ......17,00 € + 16% IVA
Programes de cinc minuts ......... ......29,00 € + 16% IVA
Programes de deu minuts ......... ........3,15 € + 16% IVA
Producció i gravació de falques . ........3,15 € + 16% IVA
Falques de 15‟‟contractades amb agencies de publicitat.....4,00 € + IVA
Programes especials : preu a concretar amb el client.
Sortida de la unitat mòbil : preu a concretar amb el client.
A la publicitat on es faci menció de firmes comercials o marques hi haurà un
augment del 10 % en els preus relacionats. 1 80 FALQUES 120 FALQUES 160 FALQUES 200 FALQUES
1 MES 190,00 € 250,00 € 281,00 € 312,00 €
3 MESOS 156,00 € 190,00 € 250,00 € 281,00 €
6 MESOS 142,00 € 156,00 € 190,00 € 250,00 €
12 MESOS 95,00 € 142,00 € 156,00 € 190,00 €
Obertura d‟establiment o accions puntuals 50 falques 100,00 €/setmana.
Aquests preus no inclouen l‟I.V.A
Preu públic per serveis a la Biblioteca Comarcal
Import per cada full imprès per l‟usuari .. .. .. .. .. .. .. 0,10 euros
Import per cada fotocòpia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,10 euros
Els disquets en què es guardin arxius aconseguits mitjançant la xarxa internet
hauran d‟ésser necessàriament adquirits a la Biblioteca Comarcal a raó 0,80
euros unitat.
Ingrés de dret privat per la venda d’entrades de la temporada de teatre i
dansa
que tindrà lloc al Teatre Ateneu, temporada 2008-2009 organitzat per la
Regidoria de Cultura.
Els espectacles i els preus seran els següents:
Entrada platea Entrada llotja Entrada anfiteatre
18-20 euros (en funció
de l‟obra
16,50-18 euros (en funció
de l‟obra)
15-16 euros (en funció
de l‟obra)
Preu abonament ...............93,00....................85,00.................75,00
******************
Intervé la senyora Rosa Mª Perelló manifestant que efectivament s‟està en
temps de crisi, no només pels ajuntaments i entitats públiques sinó també per
a les famílies, ja que es comencen a notar dificultats econòmiques en les
famílies més desprotegides, les quals gairebé totes tenen que pagar les taxes,
l‟impost de vehicles, la brossa i que en aquest temps el que caldria és poder
arribar a anivellar els ingressos necessaris per donar serveis als ciutadans i a la
vegada recaptar els diners per donar aquests mateixos serveis, que és difícil
fer-hi front però consideren que no s‟hauria d‟augmentar els impostos per
sobre l‟IPC.
Afirma que en la majoria de taxes, no comenta les que no varien perquè per si
soles queden actualitzades, com per exemple la de la Plus valua que queda
actualitzada per la revisió cadastral, però l‟augment de l‟IBI, és a dir el que
pagaran els ciutadans serà molt important perquè es preveu, tot i la retallada
del tipus, recaptar 4.080.000 € el que representa un 15 o un 16 % i per tant
representa molta pressió pels ciutadans.
Manifesta que el que caldria fer és un pressupost ben ajustat de reducció de
la despesa, treure les despeses que no són necessàries i reflectir amb aquesta
contenció no superior a l‟IPC els impostos dels ciutadans. Afirma que el parer
del grup de CiU és no donar suport a l‟augment de les taxes per l„any 2009.
Intervé el senyor Josep Mª Gili manifestat que l‟augment dels impostos no
supera l‟augment de l‟IPC que es calcula a l„entorn d‟un 3,85 %, però quan als
rebuts de la brossa sí que s‟augmentaran un 5 %, però suposa poc l‟augment
del rebut que les famílies rebran a casa. Manifesta que pel que fa a l‟IBI, tant
d‟urbana com de rústica, proposen un augment del 2,14 i del 2 %
respectivament, i lamentablement aquest és un preu calculat del cadastre
excessivament elevat, a la seva manera de veure, ja que aquest preu va ser
calculat quan els immobles estaven al preu més alt que mai han arribat.
Afirma que des de la regidoria de finances van dir que s‟havia pogut negociar
a la baixa el 10 o 15 % aquesta revisió i sort n‟hi va haver. Manifesta que el
cadastre no es tornarà a revisar fins d‟aquí a bastants anys, però sembla que
els nostres habitatges també tardaran a tenir el valor real que aquesta reunió
va calcular, ja que ara el valor dels nostres immobles està baixant i sembla
que l‟any vinent ho continuaran fent, per la qual cosa considera que seria
convenient baixar encara més el tipus que l‟ajuntament aplica a aquest
impost. Afirma que també hi ha d‟altres impostos que no es modifiquen,el que
denota que l‟economia municipal i familiar estan tocades i per això demanen
una vegada més la modificació encara més a la baixa del coeficient per a
calcular el que s‟haurà de pagar d‟IBI per a l‟any 2009, ja que aquest és un
dels impostos més grans que han d‟assumir les famílies.
Intervé el senyor Manel Medrano manifestant que l‟equip de govern va
pressupostar 4.050.000 € en l‟exercici 2008 i que si el padró ha estat de
3.550.000 €, evidentment això ve a marcar un dèficit sobre el recaptable de
l‟any 2008 que és conseqüència entre altres coses, perquè al aplicar la revisió
cadastral s‟han produït situacions com alguns contribuents, un 8 o 9 % de
persones que han tributat menys aquest any que l‟any passat, i això és
perfectament constatable, però tot i el que d‟alguna manera s‟ha
experimentat, respecte a la recaptació que es tenia abans de la revisió,
evidentment ara s‟espera recaptar més i entenen que en les polítiques que
precisament caldrà fer l‟exercici 2009, com són polítiques socials, polítiques de
compromisos, la responsabilitat que té l‟ajuntament i el que no es pot fer és
distorsionar els efectes sobre els ingressos.
Manifesta que hi ha una cosa que és evident i és que durant l‟exercici 2009 hi
ha alguna cosa que sí que depèn d‟ells i una altra que depèn de la revisió
cadastral i que l‟Ajuntament no hi té capacitat de maniobra. Afirma que es
pot rebaixar el tipus al 2 % i d‟alguna manera això permet deixar com a única
pujada aquella que no depèn de l‟Ajuntament, sinó que depèn d‟alguna
manera de l‟efecte de la desena part de la revisió cadastral. Manifesta que
l‟any anterior van recaptar una xifra de 3.500.000 € i que aquest any en
preveuen 4.080.000 €, el que significa un 16 %, però és evident que això no
implicarà que a tots els contribuents se‟ls augmenti un 16 %, per això hi ha la
política fiscal què estarà en base a que segons les propietats i segons les
dimensions l‟augment serà en un sentit o en un altre en el ben entès que
aquesta revisió cadastral s‟ha focalitzat sobretot en el valor del sòl i no en el
valor de la construcció, i que per tant han succeït fenòmens com aquests a
persones que aquest any han pagat fins i tot menys que l‟any anterior, que no
són poques.
Intervé l‟alcalde manifestant que la revisió cadastral es va portar a terme
l‟any 2007, però tot i això encara s‟està fent la revisió de la revisió, en el sentit
que segons informa l‟Agència Cadastral, sobre la revisió cadastral de Tàrrega
es van presentar, com a mínim, sis-centes al.legacions , algunes de les quals
encara s‟estan tramitant i en algunes d‟aquestes sis-centes al·legacions
presentades no només comportarà fer modificacions sobre el que al.leguen
sinó també sobre situacions que puguin ser similars i que també han d‟ésser
corregides.
Afirma que certament estan treballant amb unes dades que són molt poc
consolidades, ja que s‟està encara en aquest procés d‟adeqüació, però sí
que és cert, encara que s‟escapi de les competències de l‟Ajuntament, que
les revisions cadastrals que s‟estan duent a terme a l‟Estat Espanyol, no a
Tàrrega, perquè els paràmetres venen marcats pel Ministeri d‟Hisenda, és que
en les revisions cadastrals dels últims anys, especialment les del 2007, hi ha un
canvi molt significatiu pel que fa a la valoració del sòl i això sí que és notori,
claríssim i contundent, no així pel que fa a la revalorització del valor de les
construccions, perquè pràcticament el valor de la construcció experimenta un
creixement mínim i en molts casos ni creixement com a conseqüència de la
depreciació dels valors de la construcció. Afirma que el que sí és molt
impactant sobre el valor cadastral, és el canvi de valoració del sòl i en això
tenen tota la raó, però són criteris del Ministeri d‟Hisenda que representen un
canvi radical en el Padró anterior de l‟IBI d‟aquesta ciutat, ja que el valor del
sòl era molt inferior al valor de les construccions i la lògica faria que es veiés si
val més el terreny o els immobles que hi ha en aquests terrenys. En les
valoracions del cadastre de 2007 el total del valor cadastral imputable al sòl
era sensiblement inferior al valor de les construccions, cosa que ara ha canviat
radicalment, atès que ara val més el sòl que les construccions. Manifesta que
el mercat ha portat a aquestes valoracions i que s‟ha de recordar que segons
la Llei, el preu fixat del valor cadastral ha d‟estar al voltant del 50 % del valor
de mercat, o sigui que aquest és el marc del valor per on es mouen el Ministeri
d‟Hisenda i les Agències Cadastrals per a fixar el valor dels immobles i
certament, aquestes valoracions es van fer en el punt àlgid d‟una ona de
creixement del valor del sòl, la qual cosa té un impacte pels contribuents que
tenen béns immobles de sòl, ja que pels que tenen béns immobles de
construcció, que aquesta tingui un valor elevat la seva repercusió en la quota
és menor en comparació als que tenen solars on l‟increment és notori, però
evidentment s‟està treballant sobre uns valors cadastrals que venen donats, i
sobre aquests l‟únic que es va aconseguir va ser baixar un punt en el quadre
de valoracions que el ministeri té fixats pel valor del sòl per les diferents zones
de l‟Estat Espanyol.
Manifesta que s‟haurà d‟esperar si es consolida aquest padró, i llavors se sabrà
exactament quina és la base sobre la qual es pot determinar l‟impost i els
càlculs estan fets una mica en sentit contrari, o sigui mirant quin és el tipus per
recaptar el que previsiblement s‟havia de recaptar , però exactament no se
sap quan és la repercussió individualitzada que això té perquè hi ha moltes
diferències, perquè hi ha gent que paga inclús un 5 % menys del que pagava
l‟any 2007 i en canvi hi ha gent que paga moltíssim més, perquè són els que
precisament tenen sòl i llavors el seu valor cadastral ha augmentat
considerablement.
Intervé la senyora Rosa Mª. Perelló manifestant que quan es va parlar en el seu
moment de la repercussió en l‟Impost de Béns Immobles d‟aquesta revisió, el
seu grup va dir que al primer any sí que era possible i l‟equip de govern
igualment ho va constatar dient que pel seu mostreig, que pel que veu
anaven una mica errats, però que pel seu mostreig podia representar que
efectivament l‟any 2008, que ha estat el primer any que els propietaris han
pagat l‟IBI nou amb la nova revisió era una mica més baix, però a partir del
segon o tercer any és quan es produïa realment l‟increment i efectivament ha
de ser així perquè ja s‟ha dit que era un 16 % més si el mostreig que tenen és
correcte, i això confirma el que diu el senyor alcalde que l‟impost ha repercutit
sobre el sòl en la mateixa proporció que al propietari d‟un pis perquè també
se li ha incrementat amb aquest mateix sentit molt més la revalorització del sòl
on està ubicada la seva vivenda que la pròpia construcció, però al final el
que paga l‟IBI, el paga sobre la totalitat i no sobre el sòl i sobre la construcció
separadament, sinó que la valoració total final repercuteix igualment ja sigui
a un gran propietari amb molts terrenys o que tingui un sòl pis, ja que el sòl
també se li ha incrementat enormement i és cert i així ja ho va dir el seu grup
que la revisió es va fer en un moment que era molt alt el mercat i avui no seria
el mateix, i avui l‟IBI a Tàrrega no es pagaria el que es pagarà l‟any 2009, 2010
o 2011 i això s‟ha d‟assumir i ja van demanar en el seu moment si era possible
mirar que aquest impost repercutís el mínim possible als ciutadans i que es
reduís la quota, i ara l‟equip de govern proposa rebaixar-la una mica amb
aquest coeficient d‟un 0,65 % , però al seu entendre és insuficient perquè si de
les previsions de 3.600.000 € es passa a 4.000.000 €, és un increment, com a
mínim d‟un 16 % i per tant, supera enormement l‟IPC.
Intervé l‟alcalde manifestant que el percentatge de l‟increment és una cosa a
la que es poden fer el càlculs i deduccions, però en realitat sinó es té un padró
de l‟IBI suficientment consolidat difícilment es pot saber quin és aquest
percentatge i es fan els comptes a l‟inrevés i per tant, la cosa no és tan fàcil.
Manifesta que el valor cadastral és únic, el component del sòl i de la
construcció, però encara que sigui complicat d‟explicar-ho, els propietaris que
tenien béns immobles amb què el component de la construcció era
important, són gent que en termes generals paguen menys perquè la
diferència entre el valor que hi havia l‟any 2007 i la diferència de la revisió
cadastral es divideix amb deu parts i cada any s‟afegeix una dècima part, la
qual cosa vol dir que aquell que tenia un valor cadastral que bàsicament era
de construcció ara es troba que la construcció li han deixat igual, i la
diferència entre el total del valor que hi havia abans i el que hi ha ara, li
divideixen i hi van sumant dècimes parts, per tant és lògic que per les
persones que només tenen sòl l‟impacte és molt elevat i les persones que
tenen un bé immoble amb una construcció d‟un valor cadastral vell
important, no se n‟ entera i molts inclús pagaran o paguen menys.
Afirma que l‟augment que hi haurà, tenint el padró definitivament consolidat
amb les al.legacions contestades, perquè inclús en aquests moments hi ha
al·legacions que l‟Agència Cadastral les té i, en canvi, el rebut del cadastre
està fet per la Diputació amb uns valors que no estan revisats, o sigui què,
s‟està en ple procés d‟adequació del padró de l‟IBI i com se sap el padró de
l‟IBI no és competència de l‟Ajuntament, i el que l‟ajuntament té són les
informacions que els faciliten, però en qualsevol cas, a un Ajuntament li resulta
imprescindible tenir un padró consolidat i clar de quins són els valors
cadastrals, i si no es té aquest padró consolidat sempre hi ha el dubte de quins
són els percentatges que finalment s‟incrementaran a cada una dels
contribuents.
Intervé la senyora Rosa Mª. Perelló preguntant si és possible que el rebut de l‟IBI
es pugui mirar de fer amb pagaments trimestrals? I si no fos possible per aquest
exercici almenys pels propers.
Intervé el senyor Manel Medrano manifestant que estan estudiant si serà
possible.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de 10 vots a
favor de l’equip de govern, i sis vots en contra ( cinc del grup municipal
de CiU i un del regidor no adscrit, senyor Josep M. Gili).
4. RATIFICACIÓ DE L’ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL DIA 22/9/08
REFERENT A L’ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ CONCEDIDA PEL DEPARTAMENT
D’EDUCACIÓ A L’ESCOLA DE MÚSICA
El senyor Tomàs Pujol llegeix i explica la següent proposta d‟acord:
Atès que la Junta de Govern Local en sessió de data 22 de setembre va
prendre l’acord d’acceptar la subvenció atorgada pel Departament
d’Educació a l’Ajuntament per ser titular de l’escola de música, corresponent
als mesos de gener a agost de 2008 i per un import de 109.593,00. Acord que
quedava condicionat a la ratificació per part del Ple de la Corporació.
Atès que amb independència de l’acord adoptat per la Junta de Govern es fa
necessari que el Ple accepti directament la subvenció del període setembre a
desembre de 2007, per un import de 36.207 €.
El Ple de la Corporació, adopta els següents acords:
Primer.- Ratificar l’acord adoptat per la Junta de Govern Local del dia 22 de
setembre de 2008 d’acceptar la subvenció per import de 109.593,00 atorgada
a aquest Ajuntament pel Departament d’Educació per al període gener-agost
de 2008.
Segon. Igualment, acceptar la subvenció per import de 36.207 € atorgada a
aquest Ajuntament pel Departament d’Educació per al període setembre-
desembre de 2007.
Tercer. Notificar el present acord a la Direcció General de Recursos del
Sistema Educatiu del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya,
com a documentació justificativa de l’acceptació de la subvenció a l’Escola
de Música corresponent al curs 2007-2008.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents.
5. PROPOSTA D’ACORD DE CONTRACTACIÓ D’UNA PÒLISSA DE TRESORERIA
ENTRE L’AJUNTAMENT I L’ENTITAT FINANCERA “LA CAIXA”
El senyor Manuel A. Medrano llegeix i explica la següent proposta d‟acord:
Aquest Ajuntament ha endegat el procés per la renovació de la pòlissa de
tresoreria que actualment té contractada amb l’entitat financera La Caixa fins
a un import total de 1.300.000 euros, amb una durada d’un any i que ha de
substituir la que es va concertar amb la mateixa entitat La Caixa el dia 28.de
desembre de 2008 per import de 500.000,- euros
Han presentat oferta les entitats que es relacionen a continuació amb les
condicions següents:
Entitat Euribor Diferencial Comissions
La Caixa 3 mesos 0,50% D’obertura 0,10%
Sabadell Atlàntico 12 mesos 0,75% D’obertura 0,50%
Caixa de Catalunya 3 mesos 1,20% D’obertura
0,25%/De no
disponibilitat
0,20%
Banco Santander 3 mesos 1,25 D’obertura 0,50%
Proposta de resolució
Proposo al Ple de la Corporació, l’adopció dels següents acords:
Primer: Aprovar la formalització d’una operació de tresoreria mitjançant
pòlissa de crèdit amb l’entitat financera La Caixa d’Estalvis i Pensions de
Barcelona, les condicions següents:
Import: 1.300.000,00
Tipus d’interès aplicat: Euribor a 3 mesos + 0,50%
Comissió d’obertura: 0,10%
Termini: 1 any
Segon: Trametre a la Direcció General de Política Financera de la Generalitat
de Catalunya la documentació establerta en l’Ordre ecf 324/2003 de 2 de
juny, sobre desplegament del Decret 94/1995 de 21 de febrer en matèria de
tutela financera dels ens local.
Tercer: Autoritzar al Sr. Alcalde juntament amb el secretari de l’Ajuntament per
a la signatura dels documents adients per al compliment dels anteriors acords.
Intervé la senyora Rosa Mª. Perelló manifestant que fa aproximadament un
any que el senyor regidor de finances va proposar augmentar la pòlissa de
tresoreria, i les principals raons per fer-ho van ser que tenien ingressos i
despeses descompensades i que fins que es tinguessin diners suficients l‟any
següent, es va fer la pòlissa de traspàs fins a 1.500.000 € més i se‟n va
contractar un altra de 2.500.000 € en una altra entitat financera. Afirma que
van explicar que una cosa era tenir pòlisses de tresoreria per preveure i fer
front a uns pagaments, mentre arribaven les transferències, i de fet fins a cert
punt era raonable, i l‟alcalde també va explicar que una cosa ben diferent
eren els pressupostos i una altra la qüestió a tresoreria, és a dir, el fet de tenir a
vegades els endossos descompassats produeixen aquests desfasaments de
tresoreria i com més creix el pressupost de l‟ajuntament, més necessitat es té
de disposar d‟efectiu per a fer front als pagaments.
Afirma que en aquell moment ella va intentar explicar que quan falten diners
a final d‟any es que han estirat més el braç que la mànega, però l‟explicació
de l‟equip de govern va ser aquesta. Afirma que avui sí que pot dir que
considera que no s‟ha gestionat bé des d‟un principi el pressupost, i que van
preveure uns ingressos que no s‟han tingut, que potser alguns eren previsibles i
alguns altres no, però que al debat dels pressupostos ja es podia preveure
amb certa seguretat el que podia passar aquest any 2008. Afirma que, si no
ha fet malament els números, l‟any 2006 es disposava d‟unes pòlisses de
tresoreria i amb l‟aprovació de la pòlissa de tresoreria que avui es proposa
s‟arribarà als 4.300.000 € i, que per l‟exercici 2009 caldrà que es posin bé les
piles perquè no sap fins en quin punt podran anar renovant i ampliant, si és
que la Llei ho permet, les pòlisses i, per altra banda, estar en aquests nivells tan
baixos de tresoreria cal necessitats per a poder fer front als pagaments i que
han de ser bastant conseqüents amb la situació i aprendre a definir els
pressupostos sense que durant l‟any es vagin renovant, afegint i traient. Afirma
que la gestió dels pressupostos de l‟any 2008 ha estat un fracàs. Manifesta que
potser en la proposta hi falta l‟informe d‟intervenció, que no sap si per la
malaltia del senyor interventor no hi és, però pregunta si s‟hi pot adjuntar .
Contesta el Manel Medrano manifestant que en plena elaboració dels
pressupostos li van explicar a la senyor Perelló que les pòlisses de tresoreria
tenen una funció igual que qualsevol entitat pública o privada, que és la
d‟ajustar la improvisació dels ingressos i de les despeses al mateix ritme, cosa
que no és així, ja que hi ha moltes despeses que són fixes cada més i els
ingressos es van produint a un ritme diferent, totes les entitats privades i
públiques tenen el que es diu el “GAP” de tresoreria, és a dir, que es justifica
precisament quan hi hagi aquest tipus de problemes.
Afirma que al mes de febrer es van elaborar aquests pressupostos, és evident
que la situació d‟una determinada situació econòmica crítica, ja es
començava a sentir, i el que ningú o pocs, tenien la percepció sense que se‟n
pugui dir fracàs, encara que considera que no és així, en el sentit de dir que
qui els podia dir quan a l‟hora d‟equilibrar uns pressupostos partien de la
necessitat de liquidació d‟unes parcel.les que desprès s‟ha demostrat que la
licitació ha quedat deserta. Per tant, no han dit coses que no fossin veritat,
l‟escenari ha canviat i s‟han d‟adaptar a l‟escenari que toca en cada
moment, i per sobre de tot ell no deixarà de complir al màxim possible amb les
obligacions que hi ha perquè precisament ara la tresoreria ha de complir el
més ràpid possible amb la gent que està esperant cobrar perquè les
necessitats de tresoreria són globals, tothom té problemes de tresoreria i, per
tant, d‟aquí bé la necessitat i la justificació de passar aquesta proposta
d‟ampliació de tresoreria avui. Afirma que han de ser molt responsables amb
aquest tema i procurar reduir en la mesura que sigui possible els temps de
pagaments, essent aquest el seu sincer objectiu.
Intervé el senyor Josep Mª. Gili manifestant que en aquesta renovació de
pòlissa s‟ha passat del 500.000 € de l‟any passat al 1.300.000 €, quedant clar
que la crisi econòmica ha arribat a l‟ajuntament, però esperen que amb
aquest augment no s‟arribi al límit d‟endeutament de l‟ajuntament i es puguin
assumir tots els pagaments. Afirma que per l‟any 2009 hi ha d‟haver un
pressupost el més acurat possible per tal que l‟any vinent no s‟hagi de
contractar unes pòlisses tan altes com en el cas que ara mateix està succeint.
Intervé la senyora Rosa Mª. Perelló demanant perdó si per les seves paraules el
regidor de finances s‟ha pogut sentir personalment al.ludit, però en certa
manera és el que pensa i el que es dedueix realment de la situació en que es
troben, i per descomptat que l‟obligació de l‟equip de govern és complir
amb els pagaments, només faltaria i per això es veuen obligats perquè no hi
ha diners i si no hi ha diners no es pot fer cap planificació. Afirma que ningú
pot assegurar amb certesa el que passarà, però sí que s‟ha de preveure el
que pot passar i per tant, si en temps de bonança han estat incapaços
d‟estalviar, perquè han recaptat moltíssim i encara s‟ha gastat més, per això
ara no hi ha diners. Afirma que confia que l‟any 2008 es pugui equilibrar el
pressupost i es pugui donar una sortida una mica més holgada a la realització
dels pressupostos. Pregunta altra vegada si en aquesta proposta hi falta
l‟informe de l‟interventor perquè en altres vegades hi figurava el seu informe i
en aquest, pot ser per la seva malaltia, no hi figura.
Intervé el senyor Manel Medrano manifestant que és evident que l‟informe
havia d‟haver estat en l‟expedient. Afirma que s‟ha fet el càlcul des del punt
de vista que els interessa i evidentment, que tenen l‟obligació de pagar i així
ho faran, però la gràcia està en pagar més ràpidament i d‟aquí ve l‟interès per
aprovar aquesta proposta de renovació i ampliació d‟aquesta pòlissa. Afirma
que quan ha comentat que s‟havia anat al límit del que la legislació, de forma
autònoma, permet als ajuntament utilitzar l‟endeutament de les pòlisses de
tresoreria, i per això hi ha la Llei perquè pot preveure aquestes situacions, és
precisament per això.
Pel que fa a l‟informe manifesta que no ha vist l‟expedient i pel que diu la
senyora Perelló suposa que no hi deu ser i és molt possible i lògic que la
persona que ha substituït temporalment al senyor interventor no l‟ ha adjuntat i
per tant, en breu es tindrà a la seva disposició.
Per altra part, manifesta que definir el que pot passar a vegades no és tan
senzill i preveure una situació crítica com aquesta que no es donava feina més
de vuitanta anys en el món, com a mínim és una mica estrany, i pensar que es
podien quedar desertes determinades subhastes tampoc, altra cosa podia ser
pensar que haguessin ofertat a la baixa, però que quedessin desertes era
difícilment pronosticable.
Intervé l‟alcalde manifestant que la situació de l‟ajuntament de Tàrrega i de
tots els ajuntaments, administracions, empreses i famílies passa per uns
moments delicats, en tot cas en el debat que s‟ha produït avui en el Ple, s‟han
confós dues coses que tenen nexes d‟unió però que són diferents, una cosa és
la necessitat de tresoreria que té un ajuntament i l‟altra és com s‟executen els
pressupostos de l‟ajuntament. Pot avançar que en els pressupostos de
l‟ajuntament és cert que els ingressos no s‟executen amb les previsions que
estaven establertes, però també és cert de que l‟equip de govern pel que fa
a les despeses ha introduït ajornaments d‟algunes qüestions.
Afirma que no sap com anirà la liquidació del pressupost perquè encara falten
tres mesos per tancar l‟exercici i no tenen dades al respecte, però la situació
no es pot negar que és una situació complexa i complicada i en tot cas, s‟han
adjuntat dues coses, una que és l‟eficàcia en la gestió dels pressupostos i
l‟altra són qüestions de tresoreria, i una cosa i l‟altra no tenen una correlació
tan directa com s‟ha exposat avui. Afirma que el tema de les pòlisses és un
tema de tresoreria i corregir els desfasaments entre ingressos i despeses com
més augmenta un pressupost evidentment les pòlisses de tresoreria encara
que no estiguin en una situació de dificultat financera per part de
l‟ajuntament, en uns pressupostos expansius, les pòlisses de tresoreria també
són expansives perquè el diferencial en la temporalització d‟ingressos i
despeses en pressupostos més grans també es requereix i implica més
desfasament.
Afirma que l‟equip de govern no pretén en absolut dir que s‟està en una
situació per a tocar la pandereta ni molt menys, ja que s‟està en una situació
en aquest Ajuntament com en tots, que és problemàtica i que l‟any 2009
comportarà, i ja es discutirà en els pressupostos del 2009, s‟haurà de veure
com es liquida el pressupost del 2008 i evidentment la liquidació del 2008, amb
les dades que ara es tenen, si estava previst recaptar 1.000.000 € en l‟impost
d‟obres i construccions, i ja varen ser prudents, i el que no se‟ls pot dir és que
han tingut pressupostos expansius sistemàticament i recorda que l‟any 2007
varen tenir uns ingressos d‟impost d‟obres i construccions de més d‟1.400.000 €
i quan es va fer el pressupost del 2008, que era a finals del 2007, i per tant en
cara s‟estava en una situació de bonança econòmica, o com a mínim no es
plantejava en els termes que està plantejat avui en dia, quan es va fer la
previsió de l‟import que s‟ingressaria l‟any 2008, ja van ser prudents, i si l‟any
2007 es van recaptar 1.400.000 €, per l‟any 2008 hi van posar 1.000.000 €, però
tot i així, a hores d‟ara s‟està a 600.000 € i quan arribi final d‟any, es tem que si
no apareixen de cop i volta noves obres i nous projectes que entrin a la ciutat,
aquest milió d‟euros que prudentment ja van baixar d‟1.400.000 €, resultarà
que ni això s‟arribarà i tindrà un repercussió important en la liquidació del
pressupost.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat d’onze vots a
favor (deu de l’equip de govern i un del regidor no adscrit, senyor Josep
M. Gili) i cinc vots en contra del grup municipal de CiU.
6. DESESTIMACIÓ DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES DURANT EL PERÍODE
D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE LA QUARTA MODIFICACIÓ AL PRESSUPOST DE
L’AJUNTAMENT I APROVACIÓ DEFINITIVA.
El senyor Manel A. Medrano llegeix la següent proposta d‟acord:
El dia 21 de juliol de 2008 el Ple de la corporació va aprovar la aprovació
inicial de la quarta modificació de crèdit al Pressupost de l’Ajuntament.
Durant el període d’informació pública de 20 dies s’han presentat dues
al·legacions en temps i forma.
De conformitat amb l’informe emès pel Departament d’Intervenció en data 14
d’octubre que en la seva part resolutiva estableix que:
“Pel que fa a la primera al·legació, d’acord amb l’establert al punt 2 de
l’article 170 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s’aprova
el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals estableix que:
Únicament podran establir-se reclamacions contra el pressupost:
a) Per no està ajustada la seva el·laboració i aprovació als tràmits establerts
en aquesta Llei
b) Per ometre el crèdit necessari pel compliment de les obligacions exigibles a
l’entitat local, en virtut de precepte legal o de qualsevol altre títol legítim
c) Per ser de manifesta insuficiència els ingressos amb relació a les despeses
pressupostades o bé d’aquests respecte a les necessitats per a les quals
estigui previst.
En referència a la segona al·legació, les retribucions de 10 hores mensuals, les
continuen percebin els portaveus de les Juntes de veïns del nuclis agregats, no
els presidents”
Per tot el que s’ha exposat es proposa al Ple de la corporació prendre els
següents acords:
Primer.- Desestimar les dues al·legacions presentades formulades en temps i
forma a l’acord del Ple del dia 21.07.2008 sobre la quarta modificació de
crèdit al Pressupost de l’Ajuntament
Segon.- Aprovar definitivament l’expedient de modificació de crèdit número 4
al Pressupost de l’Ajuntament que queda redactada de la següent manera:
1.1. Consignar crèdit extraordinari en els següents partides:
422 227 58 Neteja Escola d’Adults 3.500,00
423 489 31 Subvencions del Pla d’Entorn 3.500,00
321 325 00 Mobiliari Oficina 750,00
321 626 11 Compra de vehicle 5.000,00
422 622 70 Llar d’infants El Niu 62.261,70
422 632 86 Dormitoris Escolapis 7.715,02
432 600 00 Expropiació de terrenys 3.000,00
432 600 13 Enderroc sitges Farinera 167910,00
432 601 86 Cartografia casc urbà 41.984,98
432 603 10 Soterrar línea Ondara 92.666,24
432 632 78 Antic Casal d’Avis 4.620,36
434 611 06 Soterrar línea Mestre Güell 13.395,68
435 612 65 Pintar Pl. Nacions 47.173,00
452 622 74 Enllumenat Futbol 27.153,99
452 626 00 Equips informàtics 660,00
Total 481.290,97
1.2 Augmentar crèdit en les següents partides:
121 220 00 Material d’oficina 4.000,00
121 220 03 Anuncis, premsa i llibres 12.719,47
121 226 03 Despeses jurídiques 11.000,00
313 489 21 Subvenció Creu Roja 14.000,00
321 224 01 Assegurances vehicles 800,00
321 226 01 Atencions protocolàries (10 anivers) 5.000,00
322 131 03 Nomines alumnes 15.976,96
322 160 03 Seguretat Social alumnes 1.135,04
322 204 02 Lloguer maquinària 2.900,00
322 213 02 Maq. Instal.lacions 2.160,00
322 220 04 Material didàctic 4.800,00
322 221 04 Vestuari 3.000,00
322 221 09 Material tècnic 3.400,00
322 227 03 Neteja 3.070,00
324 220 00 Material d’oficina 700,00
324 220 04 Material didàctic 1.500,00
324 221 09 Material tècnic 1.500,00
422 221 20 Energia eléctrica Verdaguer 3.500,00
422 221 21 Energia elèctrica Guimerà 3.000,00
451 489 04 Subv. Entitats culturals 7.000,00
451 226 37 Cercavila nocturna 4.000,00
452 221 18 Energia Camp de futbol 5.000,00
452 489 77 Subv.Futbol amateur 4.000,00
121 623 12 Aire condicionat Ajuntament 155.081,71
121 625 07 Mobiliari Ajuntament 4.000,00
222 625 01 Adq. Plaques senyals 24.030,43
222 625 08 Mobiliari policia local 2.500,00
321 623 01 Maquinaria, instal.lacions.... 6.000,00
321 626 00 Equips informàtica 4.500,00
432 601 18 Redacció de projectes 111.327,20
432 605 32 Reparació clavegueram Reguer 243.045,01
432 627 51 Piscina estiu 250.192,74
435 612 62 Pavimentacions 100.000,00
451 632 07 Reforma mercat 10.096,65
452 780 13 Pavelló Sant Josep 19.053,75
463 627 50 Vestidors d’Altet 62.387,98
622 622 77 Oficina de turisme 41.000,00
Total 1.147.376,94
1.3 Disminuir la consignació pressupostaria de les següents partides:
432 602 72 Urb. La Pau -500.000,00
432 612 64 Pla acció castell -100.000,00
452 622 06 Pistes de tennis -1.000.000,00
463 623 91 Calefacció Centre d’Entitats -37.721,46
Total -1.637.721,46
Total disminució de la despesa.................................- 9.053,55
2. Modificar l’estat dels ingressos en el següent sentit:
2.1 Augmentar la consignació pressupostaria de les següents partides
455 81 Subv. Escola Taller 105.905,92
455 82 Retorn brossa orgànica 15.255,55
455 89 Subv. Oficina de Turisme 15.000,00
916 11 Bestreta Diputació 41.984,98
Total 178.146,45
2.2 Disminuir la consignació pressupostaria de les següents partides
360 29 CE Urb. La Pau -187.200,00
Total -187.200,00
Total disminució dels ingressos............................-9.053,55
3. Modificar l’apartat c) de l’article 31 de les Bases d’execució del pressupost
per a l’any 2008
Article 31- Dietes i altres depeses dels membres electes de l’Ajuntament
3.D’acord amb l’establert a l’article 75 de la Llei 7/1985, de 2 de abril,
reguladora de les Bases del Règim Local ( modificada per la Llei 14/2000, de
29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social, article 42),
les retribucions del membres de la Corporació queden establertes de la
següent manera:
c) Portaveu de les Juntes de Veïns dels nuclis agregats, 10 hores mensuals.
Intervé la senyora Rosa Mª. Perelló manifestant que tot i que la desestimació
d‟aquestes al·legacions s‟ajusta jurídicament, ella considera que no estan
ajustades a dret i que hi ha alguna cosa en el seu transfons, que ja han
manifestat que no hi estan d‟acord, com per exemple en el fet d‟obrir partides
d‟inversions que són, al seu criteri, del tot innecessàries.
Intervé l‟alcalde manifestant que davant d‟una despesa de l‟ajuntament s‟hi
pot estar legítimament en contra, i dir que tal inversió o tal despesa no és
pertinent, ara presentar al·legacions per una decisió política i legítimament i
legalment presa pels òrgans de govern, és una manera de tenir ocupats els
funcionaris, els interventors i els secretaris fent informes sobre qüestions que
haurien de ser de calaix, i no s‟ha de fer perdre el temps al personal de
l‟Ajuntament fent informes sobre qüestions que no tenen cap possibilitat legal
de tirar endavant i, per tant, es pot criticar tant com és vulgui en el sentit que
no era pertinent procedir a la renovació de la plaça de les Nacions, però ara
fer al·legacions en termes jurídics d‟això, és malbaratar o fer-nos malbaratar
temps i recursos públics en aquests temes quant tanta altra feina hi ha a
l‟Ajuntament.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat d’onze vots a
favor (deu de l’equip de govern i un del regidor no adscrit, senyor Josep
M. Gili) i cinc vots en contra del grup municipal de CiU.
7. RATIFICACIÓ DE L’ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL DIA
23.07.2008 SOBRE LA MODIFICACIÓ DEL RÈGIM DE RETRIBUCIONS DE LA SRA.
CRISTINA CASOL COM A PERSONAL EVENTUAL
L‟alcalde llegeix i explica la següent proposta d‟acord:
La Junta de Govern Local, de data 23 de juliol de 2008, va acordar determinar
les retribucions de la senyora Cristina Casol, la qual ocupa el lloc de treball de
Cap del Departament d’Urbanisme, catalogat com a personal eventual,
d’acord amb la plantilla de llocs de treball de l’Ajuntament per a l’exercici
2008; tenint en compte que aquest acord quedava condicionat a la ratificació
per part del Ple de la Corporació.
El motiu de l’acord previ per part de la Junta de Govern Local estigué motivat
perquè una vegada transcorreguts els 6 mesos de prova, establerts al punt
10.2 de les bases de selecció, les retribucions d’aquest lloc de treball eren les
mateixes que les dels arquitectes del Grup A i Nivell de Destí 24, adscrits a la
Regidoria d’Urbanisme, en règim laboral i a jornada complerta, i en
conseqüència no es trobava retribuït el plus per la responsabilitat com a Cap
de departament.
Atès que l’article 9.2 del Decret 214/1990, pel qual s’aprova el Reglament del
personal al servei de les entitats locals, determina que les retribucions del
personal eventual les ha de determinar el Ple de la corporació, dins els crèdits
pressupostaris consignats o que s’habilitin a aquest efecte, en el mateix sentit
que l’article 12 de la Llei 7/2005, de 12 d’abril, de l’Estatuto Bàsico del
Empleado Público; i l’article 10 del D 214/1990 estableix que el nomenament,
retribucions i dedicació del personal eventual es publicarà al BOP, DOGC i al
tauler d’anuncis de l’Ajuntament.
Per tot l’exposat, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Ratificar l’acord que a continuació es transcriu, adoptat per la Junta
de Govern Local de data 23 de juliol de 2008:
Primer. Acordar per a aquest lloc de treball unes retribucions íntegres anuals
de 46.919,70 €.
Segon. Les retribucions es faran efectives amb caràcter mensual, i a partir del
mes de juliol de 2008.
Tercer. El present acord haurà d’esser sotmès a la ratificació del proper Ple de
la Corporació que se celebri.
SEGON.- Publicar el present acord al DOGC, BOP i al tauler d’anuncis de
l’Ajuntament.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents
8. DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT PER A SEGONA ACTIVITAT DE LA SRA. ANNA
CASTELLÀ
L‟alcalde llegeix la següent proposta d‟acord:
La senyora ANNA CASTELLÀ I VERDÉS, el dia 15 de setembre de 2008, amb
registre d’entrada 2008/10552, va presentar a l’Ajuntament una instància
sol·licitant la compatibilitat entre l’activitat pública a l’Ajuntament, com agent
d’ocupació i desenvolupament local, i l’activitat com a dinamitzadora
comercial de l’associació de comerciants Foment Targarí, durant els mesos
d’octubre a novembre, per 10 hores setmanals.
La senyora Castellà, és agent d’ocupació i desenvolupament local adscrita a
la Regidoria de Finances i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tàrrega,
com a personal laboral temporal, la qual pertany al Grup A2 i Nivell de Destí
20, essent la jornada de treball desenvolupada per la treballadora de 37,50
hores setmanals.
Els treballadors de l’Administració Local només podran exercir activitats
privades, sempre i quan la situació en qüestió compleixi la següent condició
establerta a l’article 329 primer del Decret 214/1990 i, a l’article 12 de la Llei
21/1987 i, per tant, no sigui una activitat expressament taxada com a no
compatible:
Que la suma de jornades de l’activitat pública principal i l’activitat privada no
pot superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50%, a
més a més, entre ambdues activitats no hi pot haver una coincidència horària,
prevalent la permanència a l’activitat pública
L’exercici d’un segon lloc de treball o activitat en el sector privat requereix, en
tots els casos, autorització expressa prèvia del Ple de l’Ajuntament.
Atesa la regulació del règim d’incompatibilitats del personal al servei de les
entitats locals compresa a l’article 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre,
d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques; als
articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 28 de novembre, d’incompatibilitats del
personal al servei de la Generalitat de Catalunya i als articles 329, 330, 333 i
339 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova al Reglament del
personal al servei de les entitats locals.
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.- Concedir a la senyora ANNA CASTELLÀ I VERDÉS la compatibilitat
entre l’activitat pública principal, d’agent d’ocupació i desenvolupament
local, amb el desenvolupament de tasques com a dinamitzadora comercial
de l’associació Foment Targarí, durant els mesos d’octubre i novembre amb
una dedicació de 10 h setmanals.
SEGON.- Cal tenir en compte els següents condicionants derivats de
l’autorització de compatibilitat:
1.- La suma de jornades de l’activitat pública principal i l’activitat
privada no pot superar, en cap cas, la jornada ordinària de
l’Administració incrementada en un 50 %.
2.- El reconeixement de compatibilitat no modifica la jornada de treball
ni l’horari de l’interessada en el sector públic i resta automàticament
sense efecte en cas de canvi de lloc o de modificació de les
condicions del lloc de treball en l’activitat pública principal.
3.- L’autorització de compatibilitat comportarà que la segona activitat
s’hagi de prestar fora de l’horari de treball de l’activitat a l’Ajuntament,
no podent-se produir cap tipus de coincidència horària entre ambdues
activitats, ni tant sols de forma esporàdica.
4.- Qualsevol modificació de l’activitat privada, la qual ha estat objecte
de compatibilitat, comportarà la necessitat que la treballadora sol·liciti
nova autorització.
TERCER.- Notificar el present acord a la senyora Castellà.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents
9. ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA AL CONSORCI LEADER URGELL-PLA
D’URGELL
El senyor Manel A. Medrano llegeix la següent proposta d‟acord:
Per tal de poder gestionar el Programa de Desenvolupament Rural de
Catalunya (PDR) per al període 2007-2013, els Consells Comarcals de l’Urgell i
del Pla d’Urgell han constituït un consorci amb el nom “Consorci LEADER Urgell-
Pla d’Urgell”, els estatuts del qual preveuen la participació d’entitats públiques
i privades.
L’article 312 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, preveu
que els ens locals puguin constituir un consorci amb altres administracions
públiques per a finalitats d’interès comú, o amb entitats privades sense ànim
de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb les dels ens
locals.
Per tal de constituir un Consorci cal l’acord de cadascun dels ens consorciats i
per assolir el de l’Ajuntament de Tàrrega cal l’acord del Ple de la Corporació.
Per tot l’exposat es proposa al Ple de la Corporació, l’adopció dels següents
ACORDS:
Primer. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Tàrrega al “Consorci LEADER
Urgell-Pla d’Urgell”, amb la finalitat d’assolir, gestionar i optimitzar els recursos
econòmics assignats al seu àmbit territorial pel Programa de
Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) pel període 2007-2013, així com
de qualsevol altra línia d’ajut a què es pugi acollir per aconseguir els seus
objectius.
Segon. Aprovar els Estatuts del Consorci abans esmentat.
Tercer. Nomenar el senyor Manel Medrano i Garcia, regidor de Finances i
Promoció Econòmica de la Corporació, com a representant d’aquesta entitat
al Consorci LEADER Urgell-Pla d’Urgell i a la senyora Natàlia Lloreta i Pané com
a substituta de l’anterior.
Intervé el senyor M. Medrano manifestant que es tracta de recursos dels fons
europeus que van destinats a l‟empenta i desenvolupament econòmic,
regional, local i en aquest cas comarcal.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents
10. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA CESSIÓ DE TERRENYS AL DEPARTAMENT
D’EDUCACIÓ PER A L’AMPLIACIÓ DEL CEIP ÀNGEL GUIMERÀ
El senyor Tomàs Pujol, llegeix i explica la següent proposta d‟acord.
Ateses les necessitats escolars de la població de Tàrrega, les quals cada any
es fan més evidents per la manca de places d’escolarització en educació
infantil i primària.
Atès que l’Ajuntament de Tàrrega ha elaborat l’expedient d’ocupació directa,
d’una parcel·la de 2.156,46 m2 per a l’ampliació del CEIP Àngel Guimerà,
d’acord amb els articles 150 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el
Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 215 del Decret 305/2006, de 18 de
juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, essent la seva
descripció la següent:
Peça de terra de secà situada al terme de Tàrrega, partida el Prat. Té
una superfície de 2.156,46 m2. Termeneja: al Nord i Est, amb resta de la
finca matriu, a l’Oest, amb el Col·legi Àngel Guimerà i al Sud, amb el
carrer Gabriel de Tàrrega.
Els propietaris, en meitat indivises són: Josep Casals i Jordana i els
hereus del senyor Miquel Casals i Jordana, els quals són els senyors
Adam i Eva Maria Casals i Arribas, com a nu propietaris i la senyora
Rosa Ma Arribas i Juana, com a usufructuaria.
Atès que la parcel·la de 2.156,46 m2 està inscrita en nom de l’Ajuntament de
Tàrrega al Registre de la Propietat de Tàrrega al Tom 2.741 de l’Arxiu, llibre 390
de l’Ajuntament de Tàrrega, foli 67, finca número 18.055, inscripció 1a.
Atès que el terreny de referència figura a l’inventari de béns de la Corporació
Municipal, amb la qualificació de bé patrimonial.
D’acord amb tot l’exposat i l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre,
pel qual s’aprova el Reglament dels patrimoni dels ens lcoals, es proposa al
Ple de la corporació l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.- Posar a disposició del Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya, per a l’ampliació del col·legi d’educació infantil i primària “Àngel
Guimerà”, el següent solar:
Superfície 2.156,46 m2
Límits al Nord i Est, amb resta de la finca matriu, a
l’Oest, amb el Col·legi Àngel Guimerà i al
Sud, amb el carrer Gabriel de Tàrrega.
Càrregues lliure de càrregues i gravàmens
Referència cadastral 25272A0130010900001T
SEGON.- La quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres que
s’acrediti per a la construcció del centre, en base a l’article 103 del RDL
2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de
les Hisendes Locals, gaudirà d’una bonificació del 95 % atès que es tracta
d’una construcció d’especial interès o d’utilitat municipal.
A més a més, s’estableix la gratuïtat de les taxes acreditades per a
l’atorgament de la llicència d’obres com a conseqüència d’aquestes obres.
TERCER.- El Departament d’Educació podrà dur a terme la construcció objecte
d’aquesta posta a disposició per si mateix o mitjançant terceres persones.
QUART.- Correspondrà a l’ajuntament l’adopció de les mesures per a
l’eliminació de qualsevol obstacle que pugui impedir l’execució de les obres,
fent-se càrrec de la construcció dels guals i de les entrades al recinte del
centre.
CINQUÈ.- La finalitat per a la qual es fa la posta a disposició s’ha de complir en
el termini màxim de cinc anys i s’ha de mantenir la seva destinació en els
trenta anys següents, de manera que, demostrada la no destinació del bé a
l’ús previst, revertirà automàticament de ple dret al patrimoni de la corporació
local, la qual també tindrà dret a rebre, si s’escau, el valor dels danys i
perjudicis causats i el del detriment experimentat pel bé.
SISÈ.- Es faculta a l’Alcalde-President per a la signatura de la documentació
que sigui necessària per a l’efectivitat del que es disposa en el present acord.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents
11. PROPOSTA D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA DESAFECTACIÓ DE LA FINCA A
CEDIR A L’AGÈNCIA ESTATAL DE L’ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA.
l‟alcalde llegeix I explica la següent proposta d‟acord:
El Ple, en sessió ordinària de data 12 de maig de 2008, va aprovar iniciar
simultàniament:
- l’expedient d’alteració de la qualificació jurídica de la parcel·la de
1.499,00 m2 situada al carrer de Frederica de Montseny i d’Amàlia Solé,
per desafectar-la i canviar la seva qualificació de bé de domini públic
a bé patrimonial, i
- el de cessió d’aquesta finca a l’Agència Tributària amb el fi de
construir- hi una Administració de l’Agència Tributària, quedant
condicionada la cessió a l’aprovació definitiva de la desafectació
d’aquest solar per part del Ple.
Ambdós expedients han estat objecte d’exposició pública durant un termini
de 30 dies hàbils, al BOP de Lleida núm. 82 de data 10 de juny de 2008 i al Diari
Segre, de data 20 de juny, sense haver-se formulat cap reclamació ni
al·legació, tal i com consta al certificat emès pel secretari de l’ajuntament, en
data 29 de juliol de 2008.
D’acord amb l’article 20.2 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual
s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, i l’article 204.5) del Decret
Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya, els quals disposen que l’aprovació
definitiva de l’alteració de la qualificació jurídica dels béns de les entitats
locals correspon al Ple, mitjançant acord amb el vot favorable de la majoria
absoluta del nombre legal dels seus membres.
En conseqüència, es proposa la Ple municipal l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Aprovar definitivament l’alteració de la qualificació jurídica de la
parcel·la de 1.499 m2 situada al carrer de Frederica de Montseny i d’Amàlia
Solé, per desafectar-la i qualificar-la com a bé patrimonial.
SEGON.- Modificar l’Inventari de Béns municipal amb el fi de fer-hi constar la
naturalesa patrimonial de la finca objecte de cessió.
TERCER.- Donar compte de l’expedient al Departament de Governació i
Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, com a requisit previ
per a l’aprovació de la cessió per part del ple, d’acord amb l’article 49.3 del
Decret 336/1988.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents
12. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’ACORD DE RENÚNCIA A LA CELEBRACIÓ DEL
CONTRACTE DE LES OBRES DEL PROJECTE EXECUTIU DE LA PISTA D’ATLETISME A
TÀRREGA, FASE A I B.
El senyor Tomàs Pujol llegeix i explica la següent proposta d‟acord:
El Ple de la corporació en sessió de data 12 de maig de 2008 va aprovar el
plec de clàusules econòmico-administratives particulars que regien la
contractació en expedient ordinari, procediment obert i forma de concurs de
les obres del PROJECTE EXECUTIU DE PISTA D’ATLETISME A TÀRREGA, FASE A I B”,
amb un pressupost total de contracta de 2.211.770’92, inclòs IVA i una
execució pluriannual (2008-2009).
La publicació de l’anunci d’exposició pública va realitzar-se al BOP núm. 83
de 12 de juny de 2008.
Atès que després de seguir el procediment legalment establert, han estat
presentades, en temps i forma, les proposicions següents:
NOM REGISTRE
1 FERROVIAL AGROMAN 2008/8139
2 MJGRUAS CONSTRUCTORA 2008/8163
3 CONSTRUCCIONS COTS I CLARET 2008/8165
4 TAU ICESA EMPRESA CONSTRUCTORA 2008/8178
5 PROINOSA 2008/8181
6 VOLTES S.L.U. 2008/8183
7 EXCOVER 2008/8184
8 CODESPORT, S.A. 2008/8190
9 ACSA SORIGUÉ 2008/8193
10 DRAGADOS 2008/8196
11 OBRES I SERVEIS BAIX MONTSENY, S.L. 2008/8197
12 JARDÍ-NATURA EMPRESA CONSTRUCTORA 2008/8199
13 TRANSCORNEJO, S.A. 2008/8240
14 CONSTRUCCIONES ACR, S.A. 2008/8203
La Mesa de Contractació de data 14 de juliol de 2008 va procedir a l’obertura
del sobre A de la licitació, quedant pendent l’obertura del sobre B, fins a nova
convocatòria
Atès que raons d’interès públic aconsellen no seguir endavant amb
l’adjudicació de l’obra, en atenció a la cojuntura econòmica mundial que han
afectat de forma especial el creixement immobiliari de Catalunya i de la
ciutat de Tàrrega en particular, i ha provocat un canvi de prioritats en les
inversions públiques municipals a executar.
I donada la situació elevada de preus de l’obra pública i el cost econòmic de
l’actuació, sense estar garantida la finalització del projecte en la seva totalitat
i el manteniment de les subvencions que havien de garantir el finançament de
l’actuació.
De conformitat amb l’article 139.2 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de
Contractes del Sector Públic, pel qual es permet la renuncia a la celebració
de contracte abans de l’adjudicació provisional i per raons d’interès públic
degudament justificades a l’expedient; es proposa a la comissió d’Urbanisme
que informi l’adopció dels següents ACORDS:
Primer. Renunciar a la licitació de les obres del PROJECTE EXECUTIU DE PISTA
D’ATLETISME A TÀRREGA, FASE A I B”, convocada per acord plenari de data 12
de maig de 2008 i a la celebració del contracte.
Segon. Que es notifiqui als licitadors que han presentar ofertes perquè puguin
retirar la documentació i l’aval presentats.
Tercer. Autoritzar el Sr. Alcalde per a la realització dels actes i signatura de
documents necessaris per a l’execució del present acord.
Intervé la senyora Rosa M. Perelló manifestant que estem a l‟any 2008, l‟any de
les inversions més grans a Tàrrega i que per una raó o per una altra, i aquesta
raó es podria acceptar com a prudent dins de la conjuntura actual, però en
tot cas, ja en la presentació dels pressupostos, quan presentaven les inversions,
el seu grup ja va dir que era el conte de la lletera, vendrien això per comprar
allò i desprès faran allò altre i en la realitat costa molt poc fer la carta als Reis i
fer moltes inversions. Afirma que ella en aquell moment ja va dir que si no es
venien els terrenys no es podrien fer la inversió proposada. Manifesta quan al
tema de la pista d‟atletisme, al mes de maig el grup de CiU va apuntar que
els preocupava el seu funcionament i li van respondre que l‟important és que
hi hagi la pista, i en realitat ella també ho creu, ja que per la ciutat, comarca i
per les terres de Lleida una instal·lació d‟aquest tipus hauria estat important,
però els preocupava el funcionament perquè fet d‟una manera o fet d‟una
altra, amb un règim d‟arrendament es podia haver aprofitat alguna cosa de
l‟IVA o una rendibilitat d‟alguna altra manera, ara a més a més de no fer-la, si
més no, confia que sigui solament un ajornament i caldrà esperar una altra
convocatòria que, segons el senyor regidor, podria ser que sortís i que només
es tracti d‟un ajornament, encara que sigui d‟un parell d‟anys, i no perdre-la
del tot, però en tot cas voldria saber com plantegen l‟import que es tenia
destinat del PUOSC d‟aquesta inversió.
Intervé el senyor Tomàs Pujol manifestant que la voluntat de l‟equip de govern
és que es faci aquesta pista d‟atletisme i de moment es mouen en mantenir
les subvencions que hi ha destinades pel cantó del PUOSC, i conten amb la
subvenció que ha de venir per la banda de la Secretaria d‟Esports. Afirma que
deixant de banda qüestions més àmplies que tinguin a veure amb la situació
econòmica i pressupostària, considera que s‟ha de tenir prudència i sentit
comú i si hi ha l‟opció d‟aconseguir una subvenció més gran, atenent que
quan es va aconseguir feia ja bastant temps i d‟alguna manera havia quedat
desfasada, per una banda aquesta és una qüestió que es té parlada i la
tenen establerta de paraula, però és així, i per un altre cantó s‟ha d‟anar
veient com evoluciona la situació econòmica. Afirma que ara es mouen en un
escenari d‟ajornament però amb voluntat de fer un equipament que creuen
important per a la ciutat i que en principi té una part del finançament
consolidat i una altra part que d‟alguna manera es consolidarà si no passa res
estrany.
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que el regidor d‟esports ja ho ha
explicat molt bé, però que vol qualificar una mica d‟on surt aquesta renúncia i
vol explicar que quan es va demanar la primera subvenció el que disposava
l‟ajuntament és una memòria valorada que si no recorda malament el seu
import pujava 1.700.000 €, i d‟aquesta memòria valorada la Secretaria
General de l‟Esport assegura i proposa els mòduls subvencionats un 60 % i es
quan surt aquesta quantitat que ara no arriba al 60 % de la subvenció i la
feina que ha fet el regidor i també l‟alcalde, ha estat intentar buscar i
negociar amb la Secretaria General de l‟Esport com es pot arribar una altra
vegada al 60 % del projecte, perquè una vegada fet el projecte o els seus
redactors havent-lo presentat es veu que d‟aquells 1.700.000 € que pujava la
memòria valorada el projecte final puja a 2.200.000 € i en aquestes
negociacions la Secretaria General de l‟Esport suggereix que es renunciï a
aquesta subvenció i entrar en una nova subvenció que s‟ha tornat a parlar i
que s‟està comentant per calendari que podria sortir a principis de 2009 i
poder revisar aquest import del projecte i poder demanar aquest augment de
subvenció.
Afirma que en definitiva es tracta de buscar o negociar amb la Secretaria
General de l‟Esport el no perdre percentatge de la subvenció i com molt bé
ha manifestat el regidor d‟esports, el PUOSC que estava programat per
aquesta obra anirà en aquesta obra i no és que diguin que es farà la pista
d‟atletisme venent-se alguna cosa, sinó que la sort d‟aquest equip de govern
havia fet que una obra tan important per a Tàrrega estès pràcticament
finançada amb subvencions de fora i si conten que puguin arribar a donar
aquest 60 % més, el PUOSC bàsicament haurà finançat una obra que tot i
essent important per Tàrrega fa molts anys que ho és i aquest equip de govern
ha aconseguit, cosa que anteriors equips de govern no havien pogut fer, una
subvenció per poder finançar aquesta obra.
Manifesta que ja ha comentat abans el regidor que l‟ajuntament podia fer
dues coses, una és intentar començar l‟obra i finançar-la amb recursos propis,
però s‟ha cregut convenient que en l‟actual situació econòmica el que era
més aconsellable era atrassar l‟obra fins que no es tinguin les subvencions,
amb la qual cosa, l‟únic que s‟està dient és que amb una obra que es tenia
plantejada per començar l‟any 2008, segurament l‟acabaran començant
l‟any 2009 i amb un període de construcció d‟un any, per tot el qual poden
assegurar pràcticament que l‟any 2010 es podrà tenir aquesta pista
d‟atletisme en funcionament.
Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que els altres equips de govern,
evidentment, van buscar subvencions amb les obres que tocaven en el seu
moment i ara es troben en una situació diferent perquè no creu que el senyor
Jordi Ramon en aquest moment pugui dir que aquesta subvenció vindrà amb
seguretat. Afirma que la Direcció General de l‟Esport també preveu unes
restriccions importants amb les subvencions degut també a l‟economia de la
Generalitat a l‟igual que totes les administracions, i el que sí està clar és que
de moment anaven insistint en les comissions informatives de finances a veure
si aquesta subvenció s‟acabaria perdent perquè aniria passant el termini i
realment es perd una subvenció que es tenia concedida esperant que a lo
millor ens en arribarà una de més alta, tant de bo sigui així, però no es pot
garantir. Afirma que si el senyor Jordi Ramon ho pot garantir amb certesa li
agrairia que ho digués en el Ple. Afirma que el seu grup veu que una obra que
realment s‟esperava i que anaven veient que la cosa s‟anava retardant i no
anava massa bé, perquè tant l‟economia municipal com la de la Generalitat
no anaven massa bé i ara el que realment es fa en aquest moment és
renunciar a obrir uns sobres on hi havia uns projectes fets, i ara es renuncia
amb això perquè també es renuncia a la subvenció i, en tot cas, ja es veurà si
arribarà o no arribarà i si arriba se n‟alegraran, però ara no ho tenen clar.
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que hauria estat una
irresponsabilitat que amb el desfasament que hi va haver de la memòria
valorada amb el projecte constructiu, aquest equip de govern no hagués
intentat augmentar la subvenció i s‟haguessin quedat amb la subvenció
inicial. Afirma que han tingut contactes amb la Secretaria General de l‟Esport
per intentar actualitzar la subvenció en el cost real del projecte final, i això és
una cosa que com Ajuntament és prou lloable, i aquestes converses estan
portades a terme. Encara que diguin que la Generalitat pot tenir una crisi
important i desprès aquestes subvencions no vindran, ell diu que no ho sap i
només pot dir que les relacions amb la Secretaria General de l‟Esport són
bones, se n‟ha parlat actualment amb la previsió del pressupost de l‟any
vinent i no ho poden assegurar, però creu que aquestes negociacions entre
administracions van per bon camí i en trauran un bon resultat.
Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que el fet que fa unes setmanes
sortia a la premsa la foto que es feia o es deixava de fer i segurament l‟equip
de govern ja sabia que no es feia i en tot cas, no calia fer la foto dient que es
farà sinó com es farà o que s‟ajornarà. Manifesta que tota aquesta publicitat
no calia i que han de permetre que tinguin aquest dubte i també pot passar
que esperant aquests diners de més igual es queden sense res.
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que el dia que es van fer la foto van
anunciar aquest calendari, no ho estant dient avui, i en una roda de premsa
tant el regidor com l‟alcalde ja van exposar aquest retard en l‟obra, i en la
nota de premsa d‟aquell dia es diu clarament que l‟obra començarà l‟any
2009 i que es parla clarament d‟aquesta nova voluntat de buscar aquesta
nova subvenció. Afirma que no van amagar res i no van fer cap foto
anunciant res que no fos veritat.
Intervé l‟alcalde manifestant que la foto se la van fer a la piscina d‟estiu i no se
la van fer a la pista d‟atletisme ni als terrenys de la futura pista d‟atletisme.
Intervé el senyor Tomàs Pujol manifestant que de vegades s‟ha de prendre el
risc que menciona perquè el futur no està escrit, però considera que en
aquest tema s‟ha pres la decisió correcta en aquest moment. Afirma que la
voluntat és la que és i ara es fa el que han de fer malgrat que a vegades
certes decisions poden tenir una vessant impopular o si més no qüestionable,
però té el convenciment que tot acabarà bé.
Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que està d‟acord en què l‟equip
de govern té el convenciment que tot acabarà bé, però que el cert és que hi
ha un risc molt important que és el de perdre-ho tot.
Intervé l‟alcalde manifestant que la coherència és important i evidentment en
una situació de crisis les inversions i les despeses s‟han d‟adequar amb la
mesura que s‟han d‟adequar i no és lògic criticar reducció de la despesa i
damunt dir que s‟han d‟equilibrar els pressupostos, ja que no es poden
equilibrar si no hi ha més ingressos i si no es compleixen els ingressos previstos
s‟ha de retallar despeses i això es fa en aquest cas i es farà tantes vegades
com sigui pertinent. Afirma que en qualsevol cas està segur que es tindrà pista
d‟atletisme.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat d’onze vots a
favor (deu de l’equip de govern i un del regidor no adscrit, senyor Josep
M. Gili) i cinc vots en contra del grup municipal de CiU.
13. PROPOSTA PER A RETIRAR LA MP-12 DEL TEXT REFÒS VERIFICAT DE LA
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
REFERENT A DIVERSES ERRADES DETECTADES AMB POSTERIORITAT A L’ENTRADA EN
VIGÈNCIA.
El senyor Jaume Ramon llegeix i explica la següent proposta:
Atès que en data 7 de juliol de 2008, el Ple de la corporació va aprovar el Text
Refòs Verificat de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal de Tàrrega, referent a diverses errades detectades amb posterioritat
a l’entrada en vigència, d’acord amb les consideracions de la CTU de data 10
de gener de 2008.
Atès que amb la MP-12 es pretèn modificar l’alçada reguladora i el sostre
edificable en una illa de l’Av. de Tarragona on s’han trobat restes
arqueològiques conegudes com Font dels Romans. Es proposa ubicar el sostre
que es cedirà en planta baixa i primera per preservar les restes, en una planta
superior, canviant l’alçada de PB+3 a PB+4.
Atès que en data 10 de gener de 2008, la Comissió Territorial d’Urbanisme de
Lleida va suspendre l’aprovació definitiva de la modificació del Pla
d’ordenació urbanística municipal, entre altres, perquè en la MP.12, calia
incorporar les prescripcions següents:
En els plànols s’ha de qualificar la planta primera, baixa i soterranis com a
sistema d’equipament públic.
En la resta de l’àmbit, cal qualificar amb una nova clau 2a3 la zona
residencial modificada, i definir en l’articulat del planejament vigent
aquesta nova clau de la manera següent:
Article 135 bis.- Zona d’edificació en illa tancada amb volumetria
específica, clau 2a3: Aquesta zona que comprèn part de l’illa indicada
en plànols amb front als carrers Francesc Moragas i carrer La Plana, es
regularà igual que la clau 2, (art.133), amb la particularitat de
l’obligatorietat d’acabar l’edifici amb coberta plana.
Atesa la dificultat jurídica i tècnica d’aquesta modificació puntual Mp-12, la
CTU considera necessària una tramitació individualitzada d’aquest art. 135bis,
de la resta de punts de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal de Tàrrega, referent a diverses errades detectades amb posterioritat
a l’entrada en vigència.
De conformitat amb l’art. 117 en relació amb l’art. 107 del Decret 305/2006, de
18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme i l’art. 83,
90.b) i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text
Refòs de la Llei d’Urbanisme, en concordança amb la Disposició Addicional
Setena del Decret Legislatiu 1/2005, es proposa al Ple de la corporació
l’adopció del següent acord:
Primer.- Retirar de la Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal de Tàrrega, referent a diverses errades detectades amb posterioritat
a l’entrada en vigència, l’apartat relatiu a la Mp12- (modificació d’altura i
reajust de sostre per preservar restes arqueològiques).
Segon.- Trametre aquest acord al Departament de Política Territorial i Obres
Públiques (Serveis Territorials de Lleida), perquè deixi sense efecte aquest
apartat Mp12, i continuï la tramitació de la resta del Text Refòs per a
l’aprovació definitiva i la posterior publicació al diari oficial corresponent a
efectes d’executivitat.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents,
14 MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SISTEMA
DE FINANÇAMENT LOCAL
Aquesta Moció es retira de l‟Ordre del Dia.
15. MOCIÓ SOBRE L’ACORD DE FINANÇAMENT LOCAL DE LA FEDERACIÓ DE
MUNICIPIS DE CATALUNYA I DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.
La senyora Rosa Mª Perelló llegeix la següent Moció presentada per la totalitat
de Grups polítics que formen l‟Ajuntament de Tàrrega: AIPN-PSC, CiU, Esquerra
Republicana, ICV i el regidor no adscrit Sr. Josep M. Gili Cabestany:
Gairebé 30 anys després de la constitució dels primers ajuntaments
democràtics, el 19d’abril del 1979, els municipis catalans volem posar de
manifest els molts avenços que s’han produït en aquest període de temps i les
mancances que encara arrosseguem.
L’elecció, i posterior constitució dels primers ajuntaments democràtics, van ser
els moments en què els ciutadans van gaudir de la recuperació de les
llibertats públiques i de les institucions per al poble, quan van sentir-se
autènticament i directament sobirans.
Entre les moltes millores que s’han viscut aquests anys hi ha la transformació
dels nostres pobles i ciutats, mancats com estaven de serveis bàsics. En aquest
temps, des dels ajuntaments s’ha treballat en la consolidació d’un enorme
ventall de serveis als nostres ciutadans i ciutadanes, que inclouen matèries
diverses com l’ordenació del territori o l’habitatge públic en sòl municipal; els
serveis bàsics comunitaris i els seus equipaments; la seguretat i la protecció
civil; l’educació infantil; el transport urbà; la promoció de l’ocupació; la
protecció del medi; l’atenció social i un llarg etcètera.
Algunes d’aquestes matèries, que els ajuntaments han anat assumint sense
tenir-ne la responsabilitat, han estan recollides com a competències pròpies
dels municipis a l’article 84 del nou Estatut.
Els avenços socials d’aquests 30 anys i la seva plasmació estatutària no han
obtingut el mateix reconeixement financer. Els ajuntaments estem suportant
una situació financera que ens ofega i limita els serveis que podem oferir als
ciutadans i ciutadanes dels municipis que representem.
És per això que podem afirmar que si no millora el finançament dels
ajuntaments no podrem seguir suportant l’esforç econòmic i social que
representa destinar bona part del pressupost municipal a partides que no ens
són pròpies.
Aquesta insuficiència financera s’ha generat per la falta de reconeixement
real del paper fonamental de les entitats locals en la provisió pública de
serveis en l’actual estat del benestar. D’aquesta manera, s’ha mantingut la
baixa participació de la despesa local respecte del total de la despesa de les
administracions públiques.
Les entitats municipalistes de Catalunya constatem que continua vigent la
principal reivindicació del II Congrés de Municipis de Catalunya, celebrat al
2001, on es va demanar obtenir una participació més gran en els ingressos i la
despesa pública.
A aquesta situació cal sumar l’absència d’una planificació concertada de
recursos entre els tres nivells d’organització territorial de l’estat.
En canvi, hem viscut un constant increment d’activitats i serveis, alguns d’ells
no obligatoris, el que hem anomenat competències impròpies, demandades
pels ciutadans i ciutadanes i essencials per millorar la seva qualitat de vida. El
cost d’aquests serveis de suplència ha desestabilitzat els pressupostos
municipals. Uns pressupostos que també han patit l’impacte financer de
nombroses disposicions generals de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya en
la prestació de serveis propis de les entitats locals. Un dels molts exemples és
el desplegament de la Llei de la dependència, ampliant molt significativament
les necessitats de despesa local sense establir mecanismes de compensació
íntegra, tal i com exigeix el principi de lleialtat institucional.
En aquest context s’està desenvolupant el procés d’aplicació de les
disposicions del nou Estatut d’Autonomia que defineixen el model de
finançament de la Generalitat de Catalunya.
Les entitats municipalistes considerem que el nou finançament local ha de
donar resposta als problemes de suficiència financera dels ajuntaments. Per
aconseguir-ho, creiem imprescindible que es replantegi el model de
finançament de les administracions locals. El nostre objectiu final és que es
faci realitat una reforma estructural del sistema de finançament dels ens locals
que proveeixi de recursos suficients per garantir el compliment del marc
competencial real de les corporacions locals.
Per tot això, acordem:
1. Donar suport a les negociacions que la Federación Española de Municipios
y Provincias (FEMP) està portant a terme amb el Govern espanyol per donar
una resposta positiva a les necessitats d’un nou finançament per als
Ajuntaments.
2. És urgent i prioritari que l’any 2008, a més de l’establiment d’un nou model
de finançament autonòmic, es defineixi un nou marc de finançament adequat
per als Ajuntaments. Aquest nou model ens permetrà continuar prestant els
serveis que ens demana la ciutadania i que actualment cobrim des de
l’administració local: noves escoles bressol, més habitatge social, més
polítiques d’ocupació, polítiques adreçades a la plena integració de la
immigració o l’atenció social, per citar-ne algunes, totes elles necessàries per
garantir la cohesió social en pobles i ciutats.
3. Donar suport al Govern de la Generalitat en el seu procés de negociació
amb el Govern espanyol pel nou finançament de Catalunya i, una vegada
aprovat el model de finançament autonòmic, demanar la creació d’una
Comissió mixta Generalitat-Governs Locals per tractar de manera específica
el finançament els ens locals.
4. Mentre que no s’acordi un nou model, reiterem com a mesures transitòries
sol·licitar al Govern de l’Estat l’estudi d’una moratòria en l’aplicació de la Llei
General d’Estabilitat Pressupostària, i una reforma urgent de la mateixa, que
permeti que aquelles administracions que compleixin amb la resta de ratis
legals i que demostrin una suficient capacitat financera, puguin augmentar la
seva capacitat d’endeutament en un nombre limitat d’exercicis; i demanar al
Govern de l’Estat la creació d’un fons específic que permeti retornar l’IVA
pagat per les inversions fetes pels Ajuntaments, amb l’obligació de reinvertir-
los en nous projectes.
5. Finalment, constatem amb gran preocupació la proposta del Govern de
l’Estat de congelar l’aportació als ajuntaments per al proper any 2009, tot just
en un període en el qual caldria incrementar la despesa social de proximitat
en tots els municipis. Per aquesta raó, considerem que és clarament
inassumible la proposta i demanem que sigui reconsiderada.
ACORDS
Primer. La Corporació de l’Ajuntament de Tàrrega s’adhereix en tos els seus
termes a la Declaració de la Comissió Municipalista de Catalunya sobre el
finançament Local, que va ser aprovada per la Federació de Municipis i
l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, el 10 de setembre de 2008.
Segon. Comunicar aquest acord per tal que en tinguin coneixement al Govern
d’Espanya, a la Generalitat de Catalunya, a la mesa i a tots els grups polítics
del Parlament de Catalunya, Associació Catalana de Municipis de Catalunya
i a la Federació de Municipis de Catalunya.
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que trobarien pocs temes que fossin
tant clars d‟una unitat de tots els partits catalans com aquest, bàsicament
perquè ja es va plasmar quan es va signar aquesta mateixa declaració
impulsada per l‟Associació Catalana de Municipis i per la Federació de
Municipis de Catalunya en la qual tots els partits representants de totes les
formacions polítiques catalanes van fer palesa aquesta necessitat de millorar
aquest finançament local. Afirma que la declaració és molt clara i són moltes
competències impròpies que els ajuntaments han anat assumint en aquests
trenta anys d‟ajuntaments democràtics i moltes competències que com a
últimes administracions ens toca als ajuntaments al ser l‟administració més
propera al ciutadà, prendre aquestes iniciatives.
Manifesta que a vegades administracions superiors a les administracions locals
legislen, posen damunt la mesa nous serveis i noves necessitats i noves
competències que acaben també assumint els mateixos ajuntaments. Afirma
que és un bon moment per fer aquesta Moció perquè s‟està negociant també
el finançament autonòmic que ve de l‟Estatut, però també perquè els sons de
sirena que venen de Madrid no són massa positius i el mateix Ministre Solbes ja
ha dit que no està disposat a augmentar el finançament local sinó que fins i
tot a congelar-lo. Manifesta que és bo que en aquest cas es prenguin aquests
acords tant unànimes i que també és bo que els Ajuntaments facin, a nivell
unitari, aquestes demandes i que el màxim d‟ajuntaments i administracions
municipalistes es posin d‟acord amb aquesta declaració per a poder fer el
màxim de força possible. Afirma que també la Diputació de Lleida va aprovar
inscriure‟s també en aquesta declaració i seria bo que un dia moltes
administracions locals també ho fessin. Manifesta que com no podia ser d‟una
altra manera votaran a favor d‟aquesta Moció i estan satisfets que avui
l‟Ajuntament de Tàrrega aprovi adherir-se a aquesta declaració.
Intervé el senyor Manel Medrano manifestant que evidentment avui donen un
pas de responsabilitat important i com a regidor de finances i com un membre
més d‟aquesta Corporació, està molt satisfet que s‟hagi arribat a aquest
consens. Afirma que estan en la direcció correcta i més enllà dels interessos de
partit del cicle electoral i del cicle econòmic, estan els interessos dels
ciutadans que entendran perfectament que en l‟entorn de la situació que es
puguin trobar els recursos financers dels ajuntaments són més necessaris que
mai i per tant, sobretot per destinar a aquelles polítiques que els més febles ja
estan acusant de forma clara i per tant, davant del repte i de l‟escenari que
es troben, més política municipal que mai, més estat del benestar i, per tant,
recursos suficients. Afirma que les possibilitats que si no és així els ajuntaments
es puguin endeutar més enllà del que la legislació preveu amb aquesta
consideració, benvinguts sigui el dèficit públic si ha de servir com diu el “premi
nobel” d‟economia per satisfer les necessitats dels nostres ciutadans.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents
16. MOCIÓ DEL CORRELLENGUA 2008.
El senyor Jordi Ramon llegeix i explica la següent proposta d‟acord:
Atesa la consolidació que després de deu anys està assolint la iniciativa cívica
del Correllengua gràcies al suport d’ajuntaments, consells comarcals,
associacions i societat civil en general,
L'ús social del català segueix disminuint any rera any arreu dels Països
Catalans. Per aquest motiu, des de la Coordinadora d’Associacions per la
Llengua catalana (CAL) volem donar un nou impuls a la normalització de la
nostra llengua per mitjà de la dotzena edició del Correllengua. Una tasca que
requereix de l’esforç de tothom. Només d'aquest manera podrem garantir que
el català sigui una llengua viva i amb futur en un món cada cop més
globalitzat.
Atesa la marginació que rep el català per part de les institucions estatals i
comunitàries.
Atesa la necessitat d’assolir la plena normalitat del català arreu del territori,
convertint-la en la llengua vehicular i comuna de la nostra societat, i en
l’element d’integració de les persones nouvingudes.
Atesa la voluntat de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana
(CAL), organitzadora del Correllengua, de ratificar i augmentar aquest suport i
arribar a tots els municipis i comarques de parla catalana,
Atès el compromís amb la llengua catalana que sempre ha caracteritzat
aquest municipi, el Ple de l'ajuntament de Tàrrega, reunit el dia 20 d’octubre
de 2008.
ACORDA:
1. Donar suport al Correllengua 2008 com a instrument reivindicatiu de la
societat a favor de la plena normalització de l'ús social de la llengua
arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat.
2. Donar suport a la necessitat d'un nou marc legislatiu per a la nostra
llengua, que es concreti amb una nova llei de Política lingüística.
3. Donar suport a les entitats i grups del municipi interessats en organitzar
el Correllengua i aportar la infraestructura i l'ajuda necessària pel bon
desenvolupament de les activitats programades.
4. Fer pública aquesta iniciativa i estendre-la a tots els àmbits que siguin
propis d'aquesta corporació.
5. Fer una aportació econòmica general per a l'organització dels actes i el
bon funcionament del Correllengua 2008
6. Fer arribar aquest acord a la seu nacional de la Coordinadora
d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), al carrer Santa
Perpètua,15 baixos 08012 de Barcelona, i als organitzadors del pas del
Correllengua pel municipi.
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que hi ha algun punt d‟aquesta
Moció que ja s‟ha portat a terme, que és que hi ha hagut dues associacions
que com cada any a Tàrrega han organitzat els actes del Correllengua i es va
fer aquest últim cap de setmana. Afirma que l‟Ajuntament com cada any ha
col.laborat en infraestructura i en ajudar a aquestes associacions i, en
definitiva, considera que un any més el Correllengua és una iniciativa que es
consolida en els municipis i que a Tàrrega ja està força consolidada, i
demana a tots els regidors que aprovin aquesta Moció per a donar suport,
com a Corporació a aquesta iniciativa del Correllengua 2008.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents
B) PART DE CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ.
17. INFORMACIÓ DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA I DE REGIDORS DELEGATS.
(Del 15 de juliol al 14 d’octubre de 2008).
Els senyors regidors es donen per assabentats de les resolucions dictades per
l‟Alcaldia des del dia 15 de juliol al 14 d‟octubre de 2008.
18. INFORMACIÓ DE LES SEGÜENTS ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL:
- Dia 14 de juliol de 2008.
- Dia 23 de juliol de 2008.
- Dia 30 de juliol de 2008.
- Dia 9 de setembre de 2008.
- Dia 15 de setembre de 2008.
- Dia 22 de setembre de 2008.
- Dia 29 de setembre de 2008.
- Dia 6 d’octubre de 2008.
Els senyors regidors es donen per assabentats dels acords de les actes de la
Junta de Govern Local dels dies 14, 23 i 30 de juliol, 9, 15, 22, 29 de setembre i
6 d‟octubre de 2008.
Abans d‟entrar en el punt de Precs i preguntes intervé l‟alcalde manifestant
que si no hi ha canvi de calendari aquesta setmana , dimecres i dijous, a
l‟Ajuntament es fan les actes dels expedients d‟expropiació de les obres de
remodelació de la carretera de Sant Martí, que és una reivindicació
llargament anhelada no tant sols per Tàrrega, sinó pels pobles vinculats en el
tram de la Carretera de Tàrrega a Sant Martí, i és una obra important que
s‟anirà executant en diferents exercicis, però en qualsevol cas quan s‟inicien
els expedients d‟expropiació és que la cosa va de veritat.
Manifesta que confia que la crisi econòmica no faci que la Diputació de
Lleida hagi de retallar les inversions que té previstes en carreteres i que es
pugui complir el calendari d‟inversions previstes de fer en aquesta carretera
de Tàrrega a Sant Martí.
19. PRECS I PREGUNTES.
Intervé la senyora Rosa Mª Perelló preguntant a l‟alcalde si té fil directe amb la
Consellera i sap en quina data començaran les obres de la presó ?
Afirma que des de l‟inici del tema de la presó, Tàrrega ha passat de ser una
ciutat capdavantera i amb molt de futur a ser una ciutat que pràcticament
se‟n parla en creixement negatiu. Manifesta que va manifestar aquesta
inquietud en la Comissió informativa d‟Urbanisme perquè pensa que a
vegades declaracions que fan inclús secretaris generals són ben gratuïtes i si
perjudiquen a Tàrrega ella se sent també perjudicada i demana que se li faci
alguna valoració si és que se li pot fer.
Intervé l‟alcalde manifestant quant al fil directe, els alcaldes tenen possibilitat
de parlar amb els consellers seguint els circuïts previstos i en la mesura que
Tàrrega en tot el llarg procés que s‟ha dut a terme en els últims anys vinculat
amb el centre penitenciari no cal dir-li que l‟actual consellera de justícia i
l‟anterior Conseller de Justícia amb l‟Ajuntament de Tàrrega i el seu alcalde hi
tenen un tracte fàcil, habitual i preferent, perquè en qualsevol cas el tema de
l‟acceptació per part de l‟ajuntament de Tàrrega de l‟ubicació en el terme
municipal d‟un centre penitenciari va ser un tant problemàtica.
Afirma que el primer sorprès, perquè no estava informat de les declaracions
que va fer el Secretari d‟Institucions Penitenciàries, va ser ell i ho confesa
perquè és així, i no sabia res, desprès sí que ha parlat amb la Consellera i el
que sembla és que de moment el calendari es manté, i inclús és així que
l‟endemà mateix de sortir les declaracions del Secretari d‟Institucions
Penitenciàries, hi van haver unes declaracions de la mateixa Consellera dient
que es mantenia el calendari previst d‟inversions en els Centres Penitenciaris i
pensa que és una previsió i, per tant, la compliran. Afirma que en quina
mesura les retallades pressupostàries dels altres exercicis en lloc de començar
l‟any 2009 començaran a finals o començaran l‟any 2010, evidentment que ell
no ho sap, i la Consellera suposa que el que té és calendari previst. Manifesta
que la notícia sorgida i desmentida a continuació ha servit per una cosa molt
interessant, com a mínim des del seu punt de vista, i és que l‟acceptació del
Centre Penitenciari de Tàrrega va ser molt contestada, inclús radicalment
contestada pel grup de CiU com un dels pitjors mals que podien recaure a la
ciutat, i també hi va haver sectors socials, institucions, Consell Comarcal,
Federacions de Veïns, etc, i ara sorprenentment es dóna compte que totes
aquelles institucions i persones que havien criticat tan durament el fet que a
Tàrrega s‟hi ubiqués un centre penitenciari, ara resulta que es lamenten que
no es faci, amb la qual cosa li queda la satisfacció, encara que una mica
també l‟angoixa que s‟ha perdut l‟oposició a l‟ubicació del centre
penitenciari que era una història que donava cert dinamisme a la qüestió.
Afirma que considera que és legítim que la gent canviï de plantejaments i que
quan aquest equip de govern va acceptar la implantació d‟un centre
penitenciari, evidentment ho va fer perquè entenia que era bo per Tàrrega i la
seva comarca i que majoritàriament la gent se‟n ha donat compte, i sí és cert
que hi ha molta gent que quan els trobes tenen una petició i un neguit de
quan començaran les obres del Centre Penitenciari perquè entenen que és
un element de dinamització de l‟economia, un element de dinamització de
l‟oferta de treball i un element que, en definitiva, pot ajudar a què a Tàrrega
la crisi econòmica que no se sap quants anys durarà pugui tenir efectes més
moderats. Afirma que no pot dir quin dia començaran les obres de la presó,
però el que pot dir és que la informació que li dóna la Consellera és que no
han canviat el calendari i que tenen previst fer els Centres Penitenciaris seguint
el calendari, la qual cosa significaria començar les obres a finals de 2009 i
adjudicar les obres que tenen un període d‟execució, com a mínim de dos
anys, tot i que diuen que seria factible avançar la seva execució, el que sí que
és cert és que malauradament la població reclusa d‟aquest país augmenta
cada dia més i ja s‟ha superat la xifra de 10.000 reclusos en els centres
penitenciaris de Catalunya i malauradament són necessàries les presons.
*********************************
Intervé la senyora Rosa Mª Perelló manifestant que en la Comissió informativa
d‟Urbanisme van preguntar com estava l‟assumpte del pàrquing de l‟Av. de
Catalunya i es va contestar que es trobaria l‟empresa que el construiria, i que
desprès comentant-ho amb el seu grup van decidir posar de manifest que
aquest projecte podria ser per un altre tipus de construcció que no fos
vivendes, ni una superfície comercial, hotel o residència i de fet considera
que l‟equip de govern s‟ho hauria de plantejar dues vegades, perquè en
aquella situació una edificació d‟aquestes característiques requerirà un
continu pas de camions de mercaderies per carregar i descarregar i no serà
una bona solució ni pel C/ Sant Roc i pel C/ Alonso Martínez i, en tot cas fa
aquest prec perquè ho tinguin present a l‟hora de valorar el tipus de
construcció que podria anar en aquesta zona, principalment basant-se amb
el trànsit.
Intervé l‟alcalde contestant que recolleix el suggeriment de la senyora Perelló,
manifestant que es pot estudiar, però que en qualsevol cas considera que els
problemes no són tant de mobilitat, ja que en aquest cas la mobilitat que
pugui generar aquest indret no és una mobilitat que no pugui ser suportada
per l‟antiga carretera N-II, però en qualsevol cas recolleix el seu suggeriment
*********************************
Intervé el senyor Josep Mª Gili preguntant:
1) Com es troba el tema de les antenes de Cal Sàrries ?
2) En quin punt es troba el contracte amb l‟empresa que ha de tenir cura
del clavegueram de la ciutat?
Contesta l‟alcalde que pel que fa al tema de les antenes ha sortit la segona
part de la Sentència en el mateix sentit de la que va sortir fa mesos, ara la
Sentència feia referència a qüestions mediambientals i també ha estat
desfavorable i recorda que en la primera Sentència, l‟Ajuntament ja no va
recórrer i van deixar de litigar pel tema de les antenes i assegura que aquesta
Sentència mediambiental tampoc la recorreran i, per tant, l‟Ajuntament està
a l‟espera de les Resolucions Judicials que pertoquin.
Afirma que aquest és un tema que porten els serveis jurídics de l‟Ajuntament, i
que es procedirà segons determinin les diferents Resolucions en les mesures
que es vagin produint, i segons informen els serveis jurídics la Sentència no és
d‟aplicació en aquests moments fins que no hi hagi Sentència ferma i si el
senyor Gili vol més precisió jurídica el senyor Secretari el pot informar ara o en
qualsevol moment de quina és la tramitació i les situacions que es poden
donar al respecte.
Pel que fa a la segona pregunta que fa referència al tema del clavegueram ,
manifesta que ja es disposa de l‟esborrany de proposta per part de SOREA de
les condicions de la prestació del servei de clavegueram i probablement
abans de que acabi l‟any es sotmetrà al Ple d‟aquesta Corporació.
*********************************
Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que el fet que el grup de CiU
pregunti com està el tema de la presó no vol dir que estiguin covençuts de
que la presó sigui positiva del tot. Afirma que té una part positiva que és la
part de la construcció i la que pot generar una sèrie de beneficis econòmics
importants, i per altra banda les conseqüències que pot portar la presó
continuen pensant que no poden ser tant bones.
Intervé l‟alcalde manifestant que en totes les coses en aquesta vida hi ha
parts positives i parts negatives, i el que és difícil és fer mitja presó, o és fa o no
es fa. Manifesta que fer una presó vol dir assumir el que pugui tenir de positiu i
si hi ha coses negatives, evidentment també.
Afirma que no dóna per suposat que el grup municipal de CiU estigui a favor
de la presó, també li estranyaria, i en qualsevol cas si ho volen manifestar que
ho manifestin, però ell l‟únic que ha dit és que l‟anterior grup municipal si que
es va mobilitzar en contra de la presó i ara no veu mobilitzacions, i li ha
semblat sentir com a mínim que la senyora Perelló deia que el fet d‟ajornar la
seva construcció no era del tot bo. Afirma que pot ser que a continuació
digui que no és bo perquè no hi haurà construcció i perquè els paletes no
treballaran, però no volen la presó i sí que ho poden dir, però com a mínim ell
feia referència bàsicament a les manifestacions que feien a la premsa
determinades institucions i persones que sí que es van significar en aquell
moment, i que ara públicament deien en la premsa que sentien l‟ajornament
perquè era una mala notícia per a Tàrrega i per a la comarca.
Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que ell havia entès que l‟alcalde
donava per fet que tothom que ara deia això abans no volia la presó, però
ara ja ha entès que no.
L‟alcalde aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
El secretari Vist i plau
L‟alcalde,
