acta comissió agissa 25 de febrer

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE L’AUDITORIA OPERATIVA D’AGISSA

Lloc: Sala de Junta de Govern Local. Dia: 25 de febrer de 2015 Hora: 16.30h Assisteixen: Sr. Jordi Fàbrega, Sra Mª Àngela Planas, Sr Toni Martos, Sr Ramón Cuadrado, Sr Narcís Piferrer, Sr Josep Maria Rigat, Sr Jordi Navarro, Sr Joan B. Olòriz, Sr Silvia Paneque, Sr Carles Bonaventura, Sr Quim Bonaventura, Sra Amelia Barbero, Sra Pia Bosch, Sra Glòria Plana, Sr Carlos Merino, Sra Glòria Rigau, Sra Mª Rosa Diví, Sra Empar Vila, Sra Laura Mascort

S’excusen: Sra Concepció Veray.

Presideix la sessió el Sr Fàbrega.

No hem fet arribar l’acta perquè no la tenim... [#, 00.00.06]

El Sr. Jordi Navarro Morera

Les actes.

La Sra. Maria Àngels Planas i Crous

Avui no crec que hàgim d’aprovar actes, ja les aprovarem el pròxim dia, avui

tenim una altra qüestió, no?


Bé, en tot cas, quedi clar que per part de la CUP sí que demanem que voldríem

rebre les actes en un termini més breu de temps.

El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà

Se us faran arribar les actes, Jordi, per descomptat, el que passa és que se us

faran arribar [#, 00.00.28] un cop estiguin, per una part, primer acabades i

després aprovades. I també que el conseller delegat va demanar la còpia de [#,

00.00.39] i també li farem arribar, eh?


Te la farem arribar.

Comissió 25-02-2015

1


De fet, els grups municipals també la vam demanar.


Ja ho sé, però és que no la acabàvem de tenir...


I dir-los que si ningú té cap inconvenient, la comissió d’avui, la comissió de

seguiment la gravarem, perquè així es pugui contrastar el que ha dit un o el que

ha dit l’altre o...

O sigui, que dit això, excusar la Concepció Veray i la Sílvia Paneque, i, bé, si

algú arriba més tard s’incorporarà. I el que faria és passar la paraula a la

tinenta d’alcalde d’Hisenda, la Maria Àngels Planas perquè ella és la que porta

la gestió econòmica de l’empresa, nosaltres portem la vessant tècnica des de

l’àrea, però la qüestió econòmica es porta des de l’Àrea d’Hisenda.

O sigui, jo li passo la paraula a la tinenta d’alcalde.


Bé, només dir que si us sembla bé que siguem diligents i que pugui durar fins a

les sis la comissió perquè tothom… [00.01.42, #] Hi haurà ordres de paraula

per poder preguntar tant a l’empresa Efial com al conseller delegat, el senyor

Piferrer.

I, llavors…, bé, avui aquesta comissió pràcticament la dedicarem només a això,

a resoldre tots aquells dubtes que s’han anat generant al llarg de... Aquesta és

la cinquena comissió, si no vaig errada, crec…


La cinquena comptant la constitució.



2

Comptant la primera. Però, bé, la de constitució també compta, per tant...


La cinquena o la quarta?

El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra

N’hi haurien dues, diríem, de rebost, és a dir, per als temes interns i tres de

compareixences.


Tres de compareixences, però en total són cinc les vegades que nosaltres...


És la cinquena comptant el que dius ara, la constitució...


...més les... Sí, sí, és cert que va així. I, llavors, bé, si voleu començar, no sé

qui té preguntes i dubtes.


Jo en tindré.


Com de moment s’ha aixecat [#, 00.02.44] Joan, pots començar a fer les

preguntes amb el permís del senyor tinent d’alcalde.

Jordi, amb el teu permís, en Joan començarà ja una mica la intervenció.


[#, 00.02.59]


Sí. Vinga, Joan, quan tu creguis.


3


Si el tinent d’alcalde m’ho permet.


Endavant, endavant, Joan.


No, bé, hi han hagut dues intervencions, primer, la d’Efial i després la d’Aigües

de Girona, amb representació del senyor delegat. En aquestes dues hem tingut

interrogants, hi han hagut contradiccions i potser el temps que ha passat ens

permet també anar reflexionant sobre aquestes coses. Per això, l’altre dia vam

veure indicat fer una reunió amb jo no diria les dues parts, sinó amb les

persones que us hem convocat abans.

Jo havia dividit les meves preguntes en tres apartats: un primer sobre Efial, que

aniré directament a Efial; un segon, al senyor Piferrer, quant a la gestió i

sobretot el document que va passar sobre la gestió, etcètera, i alguna pregunta

interrogant que encara tinc present, i un tercer apartat una mica més llarg sobre

l’auditoria operativa. Faria preguntes a l’un o a l’altre perquè quedés clar quins

són els aspectes que jo tinc més foscos.

Començant per Efial. Des de quan col·labora Efial amb l’Ajuntament de Girona?

Vostè, Toni Martos, ha tingut anteriorment algun contracte amb l’Ajuntament de

Girona?

El Sr. Toni Martos

Sí, la veritat és que [#, 00.04.31] col·laboració aquí a l’Ajuntament de Girona és

des de fa temps. I jo recordo, per exemple, ara com a aspecte significatiu com

a mínim podria dir fa deu anys o dotze anys...


Deu-dotze anys.


4

El Sr. Toni Martos

Parlo de..., parlo de memòria, eh? Fa molt de temps. Jo recordo que aquella

intervenció va ser una feina també laboriosa en què vaig fer, per exemple, un

estudi econòmic... –per tant, ara igual tu em podries dir fins i tot la data, eh?–,

era un estudi econòmic d’un contenciós que va tenir el Govern presentat per un

altre grup de l’oposició amb la piscina.


Wellness, Wellness.

El Sr. Toni Martos

Jo vaig fer un tècnic econòmic d’aquella operació. Catorze, quinze, dotze...


Sí, devia ser 2005 poder? 2005?

El Sr. Toni Martos

Des de fa temps que fem aquesta col·laboració. De fet, la nostra empresa

únicament i exclusivament se dedica [#, 00.5.39], des que vaig sortir de la

carrera...


No ho recordava, és veritat.

El Sr. Toni Martos

...he assessorat l’Administració pública local. En aquest cas, la relació amb

l’Ajuntament, doncs, bé, fa temps que la tenim i des de la vessant sempre

d’estudis de control financer, auditories operatives...


Si ho recordo, vam rebaixar de 12 a 9 milions, ara em ve al cap.


5

El Sr. Toni Martos

Efectivament.


De 12 a 9 milions el que ens demanava l’empresa a partir d’aquest estudi.

El Sr. Toni Martos

Efectivament. Nosaltres érem…, casualment, aquest informe és meu.


Ara em ve al cap. Ha tingut algun contracte més?

El Sr. Toni Martos

Vejam, jo diria que periòdicament quan l’Ajuntament ha tingut necessitat de fer

un… Principalment, els contractes han sigut d’auditoria de regularitat o de

control financer emanats per la legislació vigent en determinats serveis. Per

tant, jo diria que si em remunto, que és la memòria, tres-quatre anys, hem fet

l’auditoria del servei de patrimoni, després vam fer l’auditoria dels contractes

del Fons estatal d’inversió local, i seguidament ja ens hem concentrat en el

tema de l’aigua. Vam fer un estudi econòmic…, l’estudi econòmic aquest de

valoració de la pròrroga de vuit anys i encara hi ha els controls financers que

estem realitzant ara, 2012 i 2013.


A veure, en alguns plens municipals algun regidor va qüestionar l’empresa

vostra –ho recordo en algun ple– per notícies que han aparegut en algun mitjà

de comunicació. Podríeu aclarir…, jo penso que és bo que s’aclareixi aquest

extrem. En concret, me sona algun municipi de Tarragona, ara no sabria quin,

però…

El Sr. Toni Martos


6

A veure, això és d’aquestes notícies…, és això de la premsa que… El juny, per

sorpresa nostra, el juny del 2014, jo diria que era al voltant de Sant Joan. A

més, ho recordo perquè és d’aquelles coses que et foten una garrotada a la

vida, no?, aquell que ha cregut en el sector públic i que creu i que continua

creient en la defensa de l’interès públic i del servei públic, doncs... 25, 26 de

juny, després de Sant Joan, la premsa durant dos dies marca com una

intervenció del jutjat i de la Guàrdia Civil a Torredembarra com el caso Efial.

Avui han passat vuit mesos –avui han passat vuit mesos–, i et puc dir que a

nosaltres ningú ens ha dit res encara. És a dir, van ser dos o tres dies en els

quals la premsa quasi es carrega aquesta empresa.

Poso a sobre la taula que igual el que estem vivint aquests dies aquí, doncs,

estem explicant coses, estem..., perquè amb les auditories de control financer

ens està passant a molts llocs de serveis públics.

Jo parlava amb determinats òrgans de control extern, per tant, no de control

intern, per tant, amb el Tribunal de Comptes, aquests fets perquè uns dels

nostres clients són els òrgans de control extern, per tant, la Sindicatura de

Comptes i el Tribunal de Cuentas, i em deien: «No, no, ànims perquè…»


Treballen per al Tribunal de Comptes i per a la Sindicatura de Comptes?

El Sr. Toni Martos

Habitualment.


D’acord, sí, sí.

El Sr. Toni Martos

I el 100 per cent dels nostres clients són el sector públic, el 100 per cent. I hi

continuem treballant. Ara en aquests moments la Sindicatura de Comptes ens

ha demanat pressupost per fiscalitzar un ajuntament on hi ha determinades


7

coses que ens ha demanat. Sempre l’òrgan de control intern o extern ens

demana que mirem unes coses, i aquestes coses són de responsabilitat

comptable. Per tant, evidentment, no diré el municipi.

I la sol·licitud d’oferta és d’avui. Per tant, continuem treballant perquè és

evident que…, el que et deia abans, va ser una setmana, dos-tres dies de juny

que només van ser notícies de premsa, i el febrer, el 25 de febrer que estem

avui encara ningú ens ha dit res.


Cap situació més que Torredembarra, és a dir, no han tingut cap altre cas

mediàtic ni de cap més…?

El Sr. Toni Martos

No, a més, aquest és el que va sortir a la premsa, el cas Efial. A veure, el cas

sabeu tots que està sota secret de sumari, per tant, jo sé el mateix que surt a la

premsa, perquè a nosaltres fins avui –han passat vuit mesos, no estem al juliol

ni a l’agost, han passat vuit mesos– ningú ens ha dit res. Per tant, la gent ja

com surt a la premsa, que «están imputados»... Ni estem imputats, ni ho hem

estat, ni ens han dit, ni ens han fet cap comentari, ni la Guàrdia Civil va venir a

Efial a mirar res. I als diaris, fa un mes sortien coses al diari de Torredembarra,

per tant, és públic.

Jo us parlo del que deia el diari, eh?, per tant, la relació era que un contractista

va fer obres públiques del servei de l’aigua i que li va pagar, en aquest cas, qui

representava l’Ajuntament. Això és el que diuen els diaris.


És el que diu el diari, l’Alcaldia.

En cap moment han perdut la qualificació per contractar amb l’Administració?

El Sr. Toni Martos


8

No, però és que la qualificació és que és impossible…, perquè perdre-la…, ni

imputant-te, t’han de jutjar. És que si no tenim ni la imputació, no la tenim ni

l’esperem.

Perquè, a més, ho dic amb contundència: la nostra empresa, el 100 per cent

dels nostres serveis han estat al sector públic.

Perdona que t’ho digui, perdona que t’ho digui [#, 00.11.52]


Jo he començat fent aquestes preguntes perquè era important, en discussions

que hem tingut a la comissió, era la seguretat quant a l’acció de l’empresa Efial.

Hi havien dubtes: «Bé, aquesta empresa…» Jo volia que quedés clar quina és

la situació que hi ha.

El Sr. Toni Martos

Ho he dit ara, és la pregunta, però perdona que te la…Jo normalment sóc una

persona… –a més, porto un refredat important, eh?, perdoneu–, sóc una

persona bastant… , com aquest tema, doncs, és un projecte que nosaltres ens

hem cregut, és de tota la vida, que és un grup de gent que ens hem cregut el

sector públic, doncs, home… És que no vull fer judicis de valor, per tant, només

els dic fefaentment no tenim cap situació perquè ningú ens ha comunicat res,

només van ser aquests reiterats durant una setmana en premsa.

Nosaltres des d’aquell moment, a part de la nostra feina habitual, que són plans

econòmics i financers, plans de sanejament, l’habitual, i auditories de control de

serveis públics, n’hem fet com aquesta, per exemple, de Rubí, de l’Ajuntament

de Rubí, igual que aquí –igual–, idèntica, amb el mateix problema…, no és el

mateix, però del servei de l’aigua. Poso un exemple, eh? Com aquest se’n

podrien dir en els darrers sis mesos més de vint-i-cinc. I d’aquests vint-i-cinc, jo

diria que de tots els partits polítics, és a dir, som una empresa que treballa per

a tots els partits polítics, per a tots.



9

Per acabar amb aquest apartat, quines titulacions tenen per exercir aquesta

professió?

El Sr. Toni Martos

Mira, nosaltres som en aquests moments uns vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-vuit

treballadors, i diria que dels vint-i-vuit, vint-i-set som economistes. Em sembla

que…, si som vint-i-set –parlo aproximadament perquè la memòria…, i exacte

no ho sé–, jo et diria que el 90 per cent som economistes, el 10 per cent restant

és enginyers industrials, advocats i una noia que és la secretària, que ens

porta…


Perdona, Toni. Joan, jo penso que hauries de fer preguntes més concretes,

si…


Més concret que demanar la titulació…, no sabria quina, eh?


Exactament.


I, en tot cas, això que vol dir?


Exactament, si demanes la qualificació per fer les feines que fan és una

qüestió, ara, si comencem a preguntar si ha treballat per Torredembarra o no

ha treballat per Torredembarra…


Perdona, hi han dos temes claus, que tu no has estat a totes les comissions,

però jo sí, que eren la qualificació d’aquesta empresa, u…


10


Ja ha dit que sí.


Perdona, i ho he preguntat, per això ho sé, perquè ho he preguntat.

I, dos, si havia estat en assumptes tèrbols. I tu ho vas sentir en el Ple, a més.

Per tant, a mi m’interessava quedar clar quina era aquesta qüestió, perquè si

fos així, una cosa o l’altra, la desqualificaria per poder fer la feina que ha fet. I

per tant, me semblaven rellevants les dues preguntes.


D’acord, Joan, que a mi em sembla correcte que ho hagis preguntat [#,

00.15.07], ara, el que dic és de no esplaiar-nos en preguntes que no s’atenen

pròpiament al que és la comissió aquesta que estem avui aquí.


Pot ser que en la resposta s’hagi esplaiat, només faltaria, les preguntes han

estat curtes.

El Sr. Toni Martos

Li demano disculpes, eh! Jo sí que ampliaria, si em permet, tinent d’alcalde, jo

ampliaria en el sentit que dels vint-i-set, són dotze membres del registre oficial

d’auditors de comptes de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que

això és important també.


Molt bé, moltes gràcies.

El Sr. Toni Martos

Amb oposició, és a dir, és un registre que és d’accés..., perdoneu, només hi

pots accedir per oposició.


11


Molt bé. Al senyor Piferrer, si li sembla…, sobre preguntes que li vaig fer a

l’anterior compareixença o a l’anterior reunió de la comissió, vostè em va dir

que treballava per a Agissa, per a Aigües de Blanes, i quan jo li vaig preguntar

el temps que dedicava a Agissa, em va dir quaranta - quaranta-cinc hores, el

mateix que el director tècnic.

El Sr. Narcís Piferrer

Més o menys, sí.


Per a Aigües de Blanes quant temps hi dedica?


Menys.


Menys, què seria, la meitat…?


No ho sé, no ho sé, no ho he calculat mai.


Bé, quan acaba la setmana…


Pensi una cosa, el contracte que tenim amb els ajuntaments de Girona, Salt,

Sarrià diu que dediquem el temps necessari per gestionar el servei –el temps

necessari. O sigui, no tenim obligació de fer quaranta, ni quaranta-cinc, ni

trenta, ni vint-i-cinc, ni vint; el temps necessari.



12

Per tant, no cal que hi hagi tampoc temps presencial a cap lloc?


Temps necessari, això ho diu el contracte.


Però vostè va dir quaranta - quaranta-cinc hores.


Sí, sí, més o menys.


Ho va dir vostè. Per tant, quaranta - quaranta-cinc hores a Agissa.


Exactament.


Menys, i no me pot precisar a Blanes.


Escolti, a part d’això, permeti’m que li ho digui, aquí no parlem de Blanes,

parlem d’Aigües de Girona; per tant, Blanes el deixi a part, si us plau.


No, a veure…


No, no, disculpi, Blanes a part, si us plau. Aigües de Girona és el que estem

parlant aquí, no Blanes.



13

Bé, jo faré la pregunta, vostè farà la contesta que vulgui, les preguntes faré les

que em semblin convenients.


Jo l’estic contestant.


Vostè contestarà el que vulgui.


Molt bé, d’acord.


Segons tinc entès també vostè està o treballa a Prodaisa.


No.


No. És membre del consell de direcció...?


No hi ha consell d’administració.


O sigui que no té cap relació amb Prodaisa?


Sóc apoderat de Prodaisa.



14

Ho dic perquè són 180.000 euros el que se dóna a Girona SA perquè porti

l’administració d’Agissa, clar, voldria saber…


187.000.


187.000. Per tant, és important saber el rendiment que té i, per tant, el que

aquest ajuntament pot preguntar sobre aquest tema. Vostè pot respondre o no,

però em sembla pertinent aquests 180.000 euros per a gestió en què es gasten

i com s’aprofiten.

Per tant, jo el que sé en aquests moments és que vostè ho aprofita bé,

quaranta - quaranta-cinc hores a la setmana per a Agissa, que a més en fa

menys, que en fa, a una altra empresa i que a mi no em consta –no em consta–

que hi hagi…, o que hagi demanat la compatibilitat. Li ho vaig dir l’altre dia i

vostè em va dir que no.


Disculpi’m, primer de tot, la compatibilitat me la de donar la privada, la privada

és Girona SA.


La privada.


La privada és Girona SA, per tant, Girona SA m’ha donat la compatibilitat

perquè pugui treballar allà on estic treballant en aquest moment.


Jo tinc entès que seria, en tot cas, Agissa qui li hauria de donar aquesta

compatibilitat, ja que treballa quaranta o quaranta-cinc hores, és lògic que li

donin la compatibilitat.


15


Però jo treballo a Agissa perquè Girona SA me diu que treballi a Agissa, perquè

Girona SA me diu que treballi a Aigües de Blanes, per això treballo a Agissa i a

Aigües de Blanes, perquè Girona SA me diu que treballi a aquests llocs, no

perquè jo treballi a Agissa; treballo a Agissa perquè Girona SA me diu que

treballi a Agissa.


A veure, l’auditoria, que tenim tots, manifesta que no ha aportat la

documentació justificativa en relació amb la facturació de Girona SA que

correspon a la seva retribució.


Tornem en el mateix, escolti’m, vejam…


Bé, si tinc dubtes és lògic que ho pregunti.


Deixi’m explicar, si us plau.


I tant.


El contracte diu exactament que pel fet de tenir un conseller delegat i tenir un

director tècnic, eh?, Girona SA percebrà 187.000 euros l’any; per tant, la

justificació està molt clara. És a dir, el temps…, o sigui, la gestió del conseller

delegat i del director tècnic puja 187.000 euros l’any. Aquesta és la justificació.

No hem de justificar res més perquè el contracte nou també diu exactament el

mateix, no diu exactament res de diferent del que deia fins ara.


16


De tota manera, vostè va dir que cobrava d’Agissa perquè un assessor laboral

li va recomanar que per no tenir problemes amb la seguretat social, doncs, era

convenient que això figurés a Agissa.


Exactament. 2.600 euros l’any.


Bé, però ens pot aclarir quins eren aquests problemes?


Senzillament, perquè no hi ha ningú més que tingui poders a dintre Agissa com

tinc jo; per tant, una persona…, com ha d’haver-hi sempre en una societat,

sigui la que sigui, sempre hi ha d’haver una persona que tingui poders que

pugui…, que estigui donat d’alta a la seguretat social. I per això es van fer

aquests 2.600 euros any amb dedicació molt poca segons la quota, diguem-ho

així, doncs, per estar present a Agissa.


A veure, vostè va dir que això ho havia aprovat el consell d’administració el 98,

el 1998.


No, jo ho vaig dir, em sembla que no.


I que ho podien comentar.



17

No, no, no, jo no vaig dir això, em sembla, me sembla que no, vaja. Que el 98

això ho havia aprovat el consell d’administració, jo ho dubto, no crec que digués

això.


No?


No ho crec.


Bé, mirarem les actes.


Pot mirar-ho, sí, sí.


Ho mirarem. I que podia documentar aquesta decisió, aquesta decisió que a

vostè li pagués la seguretat social Agissa.


No crec que digués això –no crec que digués això. A mi em sembla molt que no

vaig dir-ho en cap moment això.


Però algú ho devia documentar? En aquest cas o no, va ser una decisió de qui

la va prendre, perquè algú la devia prendre, dic jo.


En principi, si tinc prou poders per prendre aquesta decisió, la vaig prendre jo

potser –potser–, no ho sé. No ho recordo. Escolti, el 98, no ho recordo,

francament no ho recordo. Estem parlant de fa molts anys, eh?


18


L’assessor laboral li ha comentat si suposaria un risc a Agissa, és a dir,

aquesta situació que vostè cobra de Girona SA, però, en canvi, està a la

seguretat social per Agissa? Això no pot generar un problema?


Vejam, aquí que quedi constància d’una cosa: jo estic a Girona SA i el 90 per

cent de la meva seguretat social al mes la paga Girona SA; Agissa paga només

la part proporcional que correspon als 2.600 euros que cobro a l’any.


Serien les quaranta hores que treballa, no?


No, no.


Bé, a partir del que vostè fa allà.


No, no és així, que no és així. Girona SA me paga pràcticament…, no el 100

per cent perquè no seria veritat, de la seguretat social, la cotització; Agissa me

paga per la part proporcional dels 2.600 euros que cobro a l’any d’Agissa, no

pas per mes.


I no hi ha una decisió d’Agissa amb la compatibilitat que vostè cobri de Girona

SA i que a més li pagui uns diner Agissa?


Escolti, si fa vint-i-dos anys que ho estic cobrant, doncs, deu haver-hi alguna

compatibilitat o hi deu haver algun raonament del perquè sí s’està cobrant això.


19


Bé, jo el que demano és una documentació. Té lògica, no?


Escolti, no la tinc jo, la té vostè del 98 de coses que ha fet el 98? Jo crec que

no.


Home, jo estic segur que si ho demano a secretaria a l’Ajuntament, ho trobaria.


Ah, doncs, estupend, ho busqui i potser hi hauran actes que ho diguin, clar. Jo

no les tinc, del 98 no les tinc.


Però les actes d’Agissa no estan a l’Ajuntament.


Com que no? I tant que sí, hi han de ser-hi, jo suposo que sí, clar. Hi havia el

secretari, que era el senyor Ramon Felip, que tenia totes les actes, i suposo

que ara la senyora Diví, que és la secretària, deu tenir totes les actes d’Aigües

de Girona, només faltaria.

La Sra. Rosa Diví

Sí, hi han llibres d’actes, no sé de quina data, però sí.


Doncs, ho buscarem.

A les normes internes de contractació, per què abans no s’hi aplicava la

normativa?



20

Miri, no crec que hi hagi ningú que pugui dir que no s’hagi aplicat la normativa,

no ho crec; s’ha aplicat sempre la normativa.


No hi havia una relació oberta en la qual les empreses poguessin concursar…


I tant que sí, sempre demanàvem empreses…


Vostès demanaven empreses, però no es feia un concurs públic, no?


Escolti, el 80 per cent d’aquesta societat és privada, per tant, les normes de

funcionament nostres no són com a l’Administració, són diferents, són d’una SA

mercantil. Són diferents de les de l’Administració, no som els mateix que

l’Administració.


I per què ara sí es fa?


No, no, no, tampoc es fa. No, no, en absolut. Això no és veritat.


Ara no? Ara continuen vostès dient a tres-quatre empreses…


Nosaltres estem fent sempre com sempre hem fet, igual. I quan hi ha una obra

d’uns imports determinats –i a més aquí hi ha testimonis, suposo, no?– s’han

aprovat… De moment s’ha reunit una comissió, s’han aprovat unes normes,


21

que ara s’ha d’aprovar en el Consell d’Administració d’Aigües de Girona, eh?, i

aquestes normes es posaran en funcionament.

Però hi han una sèrie d’imports, eh?, que estan en mans del conseller delegat i

demanant pressupostos [només #, 00.24.21]. I això és el que s’ha fet sempre.


I es continua fent ara igual.


Igual, igual.


No hi ha cap diferència del que es fa ara amb el que es feia l’any passat o

l’altre.


Hi haurà diferència quan hi hagin obres de grans imports, eh?, que després és

quan es farà un concurs. De grans imports. Però obres de grans imports no n’hi

han hagut mai a Aigües de Girona, sempre han sigut obres normaletes,

d’imports normals.


Pot definir què entén per normaleta?


100.000 euros, 70.000 euros, 60.000 euros, 80.000 euros.


Mai més de 100.000 euros?



22

Home, hi ha hagut algunes coses que sí, però, bé, no necessàriament s’ha

hagut de fer concurs per més de 100.000 euros.


Abans he preguntat a l’empresa Efial la titulació que es necessitava per a

l’empresa; per conseller delegat quina titulació es necessita?


Ser conseller delegat nomenat per algú.


Bé, una titulació…, un títol, un títol universitari…


Nomenat per algú, conseller delegat nomenat per algú, ja està.


Això sempre ha estat així?


Que jo sàpiga sí.


Sempre? No hi ha hagut cap moment en què hi hagués un altre conseller

delegat que no se li demanés res més?


Qualsevol…, no, no, es nomena una persona conseller delegat i aquella

persona és conseller delegat perquè se l’ha nomenat conseller delegat.


Sí, sempre?


23


Sí, sempre.


O sigui, l’any 92 –l’any 92–, quan es comença, vostès són sempre dues

persones i…


No, el 92 érem tres.


Tres.


El conseller delegat, el director tècnic i el director administratiu.


I en aquell moment se necessitava una titulació per ser conseller delegat?


No, un nomenament, conseller delegat, un nomenament.


Molt bé. I de passar de tres a dos, l’import ha estat sempre el mateix?


Es va reduir.


Es va reduir proporcionalment, una tercera part?



24

No me’n recordo, va ser el 97 o així.


1997?


No ho sé, més o menys.


Per tant, es redueix però no sap quant, no?


No, francament, no


Passaríem a l’auditoria operativa. Quina diferència hi hauria entre una auditoria

operativa i una auditoria financera? M’ho podria comentar?


Home, vejam, la financera es basa en això, simplement és una auditoria

financera; l’operativa, teòricament, hauria de mirar els processos de

funcionament, els processos de com es gestiona, els processos…, i després

discutir aquests processos. Això teòricament és una auditoria financera, per un

cantó, i operativa, per un altre.


Vostès havien tingut, a part de financera, alguna vegada alguna auditoria

operativa?


No, n’hem tingut sempre de financeres.



25

No, des del 92 fins ara cap, sols financeres.


Sí, sí.


Senyor Martos, em podria definir les diferències entre auditoria operativa i

financera?

El Sr. Toni Martos

Sí, l’auditoria economicofinancera és en funció d’uns paràmetres que marca la

legislació vigent, és obligatòria. És una auditoria que el que fa és revisar els

comptes anuals de l’empresa tal com els presenta l’administrador.

L’administrador presenta uns comptes i l’auditor economicofinancer els revisa i

–a veure, de forma així senzilleta– intenta pronunciar és si el resultat, els fons

de maniobra amb els fons propis reflecteixen la imatge fidel.

Sempre en funció d’uns comptes que has d’auditar. L’auditor

economicofinancer no es pronuncia sobre la imputació de costos, les manques

d’activitat, l’oportunitat d’una despesa o no, la gestió, etcètera.

En canvi, l’auditoria operativa, si és d’un servei públic, com és el cas, és ja des

d’una vessant de control intern de la intervenció, és optativa per ell i pot optar a

fer la intervenció aquesta auditoria. I en aquesta auditoria operativa, què revisa

una auditoria operativa? Bé, doncs, aquells paràmetres que l’òrgan de control

intern cregui que són necessaris. I es va fent un pla d’auditoria operativa, per

tant, un any revisa una cosa, un any en revisa una altra.

Quins conceptes? Per exemple, el cost del servei. Com és un servei, la tarifa –

aquesta tarifa és suficient, no és suficient per cobrir els costos–, la imputació

dels costos a activitats, la necessitat d’una despesa o no… Vaig posant

exemples, eh?


26

Està molt clar que una es basa sobre uns comptes anuals obligatoris que es

formulen, que els formula un consell, que els formula l’administrador i que

després els aprova el consell d’administració. El consell d’administració abans

del 30 de març ha d’aprovar els comptes, que els aprovarà la junta. Doncs, en

aquest període l’auditor economicofinancer revisa si reflecteix una imatge fidel.

En canvi, l’auditoria operativa és de control intern de la intervenció i es fixa en

determinats aspectes que ella creu rellevants. Normalment i habitualment

sempre hi ha, si és un servei públic, la tarifa, els costos, si és suficient o no és

suficient, etcètera.


Doncs, senyor Piferrer, segons l’auditoria del 12, el 17 per cent de la despesa

de personal –en vam parlar–, representa una mica més de 300.000 euros,

correspon a una millora voluntària no prevista en el conveni col·lectiu. A

vostè…, vostè em va dir, cito textualment, que aquest concepte s’utilitzava

«quan el conveni del sector on està ubicada aquesta empresa marca uns

salaris mínims…


Exacte.


…i el sou pactat entre les parts resulta superior a l’estipulat [al contracte #,

00.30.23]», eh? Que aquesta era una pràctica d’obligat compliment, habitual en

èpoques de creixement econòmic –va matisar– i que resultava molt difícil

contractar personal qualificat en aquella època. Llavors, jo insisteixo en quan

això s’acorda…, és a dir, ha d’haver-hi un consell d’administració que acordi on

van a parar aquests 300.000 euros.


No.


27


No. O sigui, ho pactava vostè.


Escolti, tinc poders per poder-ho fer, per tant, sí, ho feia jo, és clar, lògicament.


I aquesta taula salarial d’aquests 300.000 euros no hi havia ningú que hi

pogués donar el vistiplau perquè són diners de l’empresa, suposo?


Escolti, vostè sap com funciona una empresa? Disculpi que li ho pregunti, però

sap com funciona una empresa?


Jo sé que hi ha moltes empreses que funcionen molt diferent, és cert, eh?,

unes millor i les altres pitjors.


Cada empresa deu funcionar com funciona. Però vostè sap realment com

funciona una empresa?


Vostè sap com funciona un ajuntament?


Sí, em sembla que bastant més bé.


Doncs, jo potser també una empresa. Miri, estem empatats.



28

Miri, jo li diré una cosa: quan es contracta una persona es contracta amb un

sou determinat, sigui el que sigui, un sou determinat. Si el conveni diu que el

sou que [#, 00.31.35] és fins aquí, després se li paga el complement fins a un

altre punt, que és el sou determinat allà on es decideix contractar aquella

persona, perquè, si no, aquella persona no vindrà a treballar. Per tant, es tracta

d’un sou, un sou anual. I aquest sou anual ve, per una part, del conveni i per

una part que no és conveni, però que és fixa, que és fixa igual, igualment fixa,

eh? I la millora salarial voluntària és fixa. Per tant, sempre la millora salarial

voluntària ha sigut fixa, mai és una cosa que l’empresa diu: «Avui t’ho dono,

demà no t’ho dono.» No, sempre és fixa, eh?

És més, a causa del comentari aquest i tal, ara ja s’ha canviat com a

complement personal, s’ha canviat el nom, en comptes de millora salarial

voluntària se’n diu complement personal. I és exactament el mateix, les

mateixes quantitats. Ara se’n diu complement personal quan es deia millora

salarial voluntària.

Res més que això.


Per tant, era vostè el que pactava aquest conveni… [#, 00.32.27]?, aquesta és

pregunta que li feia.


Vejam, jo directament no, directament no.


Vostè no.


No. Per exemple, el director tècnic, doncs, agafava i pactava coses amb el

personal tècnic; el director administratiu, doncs, pactava amb el personal

administratiu. Jo supervisava tot això, però realment el pacte no el feia jo


29

directament, i escollir el personal no ho feia jo directament; tinc personal a sota

prou qualificat per poder fer aquestes funcions.


Una empresa pacta un conveni col·lectiu…


No, no, l’empresa no pacta un conveni col·lectiu; el sector –el sector– pacta el

conveni col·lectiu, no una empresa sola, el sector. I tenim un conveni col·lectiu

provincial. Per tant, el sector provincial pactava un conveni col·lectiu.


Bé, vostès pactaven les millores voluntàries, en aquest cas.


No.


Tampoc.


La millora voluntària es pactava en el moment en què una persona entrava a

l’empresa –entrava a l’empresa. Per què? Perquè per venir a l’empresa et

demanava un sou determinat. I si se li podia pagar aquell sou i era adequat

dintre de l’escala salarial de tota l’empresa, doncs, se li pagava.


D’acord. Un dels temes que també va sortir va ser el preu de venda en alta a la

Costa Brava, i vostè va dir que no cobreix el cost assumit per Agissa.


Jo no he pas dit això.


30


Que vostè era coneixedor d’un desequilibri que portava diversos anys…


No, no, no…, no crec que digués això.


Que fins i tot havia fet un estudi el 2005. Tampoc?


Jo havia fet un estudi el 2005, l’havia presentat a l’Ajuntament…


On es veia aquest desequilibri.


No, no, no, jo no vaig dir això. Que l’Ajuntament en aquell moment va

considerar que no era oportú aplicar-lo; en cap moment vaig parlar de

desequilibri, crec –crec. És clar, no me’n recordo perfectament del que vaig dir

fa no sé quantes setmanes.


I recorda qui li va dir que no calia tornar a revisar aquest tema? No ho recorda

ara tampoc?


No, no…


El 2005?



31

No me’n recordo.


Veig que el 2014 hi ha hagut també algun material, algun informe, no?, me

sembla, on es parlava també d’aquest décalage que continua havent-hi, un

décalage important. Ho dic perquè aquest informe vostès suposo el van rebre i

a partir d’aquí, doncs, hi ha hagut una certa informació i alguns interrogants.


Vejam, me permet un cosa?


Oh, i tant!


Només és una puntualització. Nosaltres…, les condicions han canviat: avui el

Consorci Costa Brava és el 50 per cent, pràcticament el 50 per cent propietari

de la planta de Montfullà –50 per cent propietari de la planta de Montfullà–,

cosa que fins ara no ho era.


Avui, què vol dir, ahir, abans-d’ahir, fa un…?


L’any passat o fa dos anys, no ho sé, no me’n recordo exactament. Però quan

va haver-hi…


De fet, perdona, encara no ho és, perquè…


Me n’alegro perquè… Una notícia que a qualsevol diari sortiria a primera plana.


32

O sigui que no ho és.

(Veus de fons.)


Perquè l’ACA no ha recepcionat l’obra.


Però no pas per res més.


Doncs, no ho és.


No, no, escolti, siguem francs i les coses són com són: el Consorci Costa Brava

ha pràcticament el 50 per cent del valor de totes les instal·lacions que hi han a

Montfullà avui, d’acord? 50 per cent. I els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià

han pagat l’altre 50 per cent. Potser estem en un 49 i 51, és el que s’ha de

decidir vejam com està això. Però que una part i l’altra han pagat el 100 per

cent d’aquesta obra…, bé, el 100 per cent de l’obra no, el 100 per cent de la

part que toca pagar als ajuntaments de l’obra, perquè l’altre 80 per cent ve

subvencionada per la Comissió Europea.


Això vol dir que tenia liquiditat, el consell de Costa Brava.


No ho sé, escolti…


Ho dic perquè, clar, si hi ha un décalage…



33

Disculpi…


…no m’estranya que sigui solvent.


Un décalage de què? Què vol dir décalage?


Décalage significa que se li ven l’aigua més barata que a Girona mateix sense

que se li vengui més barata a Palamós o a Platja d’Aro i companyia, i que això

ha comportat uns beneficis, dic jo, que me sembla que són…, poder ser de 20

milions, que té ara acumulats de superàvit?


Això no és exactament així.


Me permet un moment, me permet aclarir una cosa? Vejam, l’aigua que compra

el Consorci Costa Brava la compra a la planta de Montfullà –a la planta de

Montfullà–, per tant, la Costa Brava compra l’aigua allà a un preu determinat i

se l’endú cap a casa seva. A partir d’aquí nosaltres no en sabem res de tot

això.


Bé, té un preu determinat perquè se li dóna a un preu determinat.


Escolti’m, disculpi’m, deixi’m acabar d’explicar.


Oh, i tant!


34


Ells compren l’aigua a un preu determinat, pel que sigui, en el preu que se li va

donar en el seu moment, i després es queden l’aigua i en fan el que han de fer-

ne. A partir d’aquí, Aigües de Girona i els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià

no n’han de fer res, del que passa a partir d’aquí, res absolutament. És una

cosa d’ells, no nostra.

L’única cosa que ells han de fer és pagar l’aigua d’acord amb el preu que hi ha

fixat, que se’ls han anat apujant els IPC com a tothom, se’ls han anat apujant

els IPC i els preus han anat augmentant…

El Sr. Jordi Navarro Morera?

[La paga més cara l’usuari #, 00.37.18], perdó…


No ho sé, però jo això no ho sé pas.


Perdó, eh? De fet, el Consorci no compra l’aigua, perquè el Consorci té

concessió pròpia, el que fa el Consorci és pagar el cost del tractament.


Exactament.


El cost del tractament.


O sigui, el cànon de desembassament, per exemple, el paga el Consorci, no el

paguem nosaltres.



35

És a dir, té un acord amb Agissa, suposo…


Amb Agissa no.


Amb Agissa no, amb els ajuntaments.


Amb els ajuntaments. I aquest acord li permet tenir un preu molt més baix que

el que tindria un altre, dic jo, no?


El que tenen els abonats de Girona, lògicament.


Bé, és a dir, els que la seva empresa es preocupa perquè tinguin el millor preu.

Fa un moment vostè em deia si jo sabia què era una empresa o no? Jo penso

que l’empresa busca el major benefici per a la seva empresa. En aquest cas, jo

no dubto que Costa Brava hagi buscat el seu millor benefici; del que tinc dubtes

és que Agissa sí, del que tinc dubtes és d’això.


Disculpi’m, però és que està barrejant conceptes, des del meu punt de vista

està barrejant conceptes.


Pot ser, pot ser…


Agissa –Agissa– per mandat dels ajuntaments ven aigua en alta a la Costa

Brava, que compra a un preu determinat, que es va fixar en el seu moment i


36

que conforme anaven pujant les tarifes a ells se’ls incrementava el preu igual

que a qualsevol abonat de Girona.

A Girona, Salt i Sarrià, els clients de Girona, Salt i Sarrià paguen l’aigua no del

valor de la planta, l’aigua del valor de la planta més tota la conducció que hi ha

per arribar a cada un de les «vivendes» de cada persona. Això, aquest

manteniment és el que costa el preu de l’aigua.

L’aigua no val, no té preu; el que té preu és el servei, i el servei com a tal és el

que es cobra, senzillament. No es cobra res més que això. El cost del

tractament és una cosa i el cost del servei n’és una altra, són dues coses

diferents. I no podem barrejar-ho això, són dues coses…


Perdoni, i això és el que paga el consorci a la planta?


El preu de l’aigua en alta.


Sí, sí, en alta.


I en canvi, el client de Girona, Salt i Sarrià paga en baixa. En baixa vol dir que

hi ha d’haver tot un manteniment de tota una sèrie de quilòmetres de

canonada, eh?, de reparacions, de vàlvules…, de tot el que calgui per poder

arribar a casa de cadascú.


Però jo veig això com una vasos comunicants, és a dir, a millor resultat per al

Consorci Costa Brava, Girona paga més, és a dir…, és evident.



37

Joan, perdona, perdona, és que…


A veure, jo puc no entendre ni ser tècnic sobre el tema i probablement no em

contractaran mai en una empresa d’aigua, però, en canvi, sí que entenc el

mínim sobre el que significa els costos i com això repercuteix a un on

repercuteix a l’altre. (Veus de fons.) I durant bastants anys sembla que

nosaltres hem tingut respecte al Consorci Costa Brava, home, el que jo

anomenava un décalage.


Joan, és que hi ha un matís important: és que el tractament que es fa a l’aigua

no és el mateix en l’aigua que se subministra a Girona, Salt i Sarrià que l’aigua

que se subministra al Consorci de la Costa Brava.


Tu ara parles com a tinent d’alcalde o en quin paper…? No, no, és per saber-

ho.


Jo parlo com a responsable de l’Àrea de Sostenibilitat i aquí en funció de primer

tinent d’alcalde i d’alcalde en funcions.


I, per tant, el que dius és com a alcalde en funcions.

(Veus de fons.)


El que dic és el coneixement que tinc del [tema aigua #, 00.40.37]


No, no, és que jo ho apunto i, a més, hi ha una acta, és bo saber-ho.


38


Com alcalde en funcions em sembla que no…


El que et dic és que l’aigua que compra o que utilitza Girona, Salt i Sarrià és

diferent de l’aigua que compra el Consorci de la Costa Brava, perquè el

tractament de l’aigua és diferent.

El Sr.?

Per cert, on és l’alcalde?


A veure, és diferent –és diferent–, també perquè vol, és a dir…


No, no, no…


En qualsevol moment, el Consorci Costa Brava pot decidir que [que em sembla

que és el carboni #, 00.41.07], no? (veus de fons), el carbó actiu es pugui usar,

tranquil·lament. Ho té obert.


Sí, és clar, però després pagarà més.


Pagarà més.


És clar, lògicament pagarà més.



39

Igual que el que pagaria Girona, per exemple.


Més o menys, sí, és clar.


Més o menys no, igual.


Suposo que sí, escolti, aquest número… [#, 00.41.22]


Com a tinent d’alcalde i alcalde en funcions seria bo que també ho sabessis,

no?, és a dir, què és el que…


Jo no sé el que passaria en una situació pressuposada; el dia que ens hi

trobem t’ho sabré dir, el que passaria.


O sigui, últimament no ha usat, el Consorci Costa Brava, el carboni aquest?


No.


No l’ha fet servir mai que jo sàpiga.


Mai, segur?



40

Mai, mai, mai.


O sigui, mai ha usat això.


No li ha interessat mai.


Per tant, ven l’aigua amb més baixa qualitat que la que ens arriba aquí.


Bé, aigua diferent, diferent.

La Sra. M. Àngels Planas i Crous

Sí que l’ha utilitzat.


Sí que l’ha utilitzat?

(Veus de veus.)


Doncs bé, això està bé –això està bé.


A veure, Joan –Joan–, en algun moment donat s’han fet proves…


Una cosa són les proves i l’altra…



41

…per veure si es podia subministrar aigua tractada amb carbó actiu al Consorci

de la Costa Brava, però això no vol dir subministrar l’aigua tractada amb carbó

actiu al Consorci de la Costa Brava.


Tres mesos, per exemple, podria ser?


Això sí que no t’ho sé dir, Joan.


I se’ls va cobrar?


És clar. Sempre que han tingut un litre d’aigua tractada se’ls ha cobrat. Hi han

dos conceptes…


Sempre?


…que aquests senyors han dit que no estaven…, que són a part del preu

normal que els estem cobrant i són aquests conceptes, precisament, per coses

específiques.

Digues, perdona.


Una cosa, és que jo crec a l’auditoria no…, no deia que se li havia cobrat tres

mesos a l’any? Potser era per les proves?



42

Clar, és que es van fer proves, però realment no és norma que nosaltres

donem aigua tractada amb carbó actiu a la Costa Brava, perquè a ells no els

interessa, perquè tenen un problema que és important, que és que quan arriba

als municipis de la costa, a la costa barregen els pous que tenen ells amb

aquella aigua que nosaltres enviem. Per tant, el fet que sigui tractada amb

carbó actiu no els millora absolutament en res. I aquest és el tema principal i el

problema principal és aquest.


Quan parlava d’aquests tres mesos, me sembla que deia que s’havia fet, què

era, perquè es feien les proves?


Sí, vam estar un temps que estàvem fent proves. Pensem que les proves

aquestes són llargues, no són una cosa de dir…


No, parlava de dos o tres mesos.


Demanaria a l’empresa Efial si pogués aclarir aquest concepte, si us plau.

El Sr. Toni Martos

Sí, sí, com s’han fet comentaris, i sempre amb ànim constructiu, eh?, s’han fet

comentaris sobre els costos diferents del tractament, ell ha dit del tractament de

l’aigua, és a dir, com s’ha dit aquí, queda clar que tant Girona com el Consorci

tenen drets d’aigua, per tant, no compren l’aigua. I això jo crec que tothom ja ho

té interioritzat.

I després els costos són els de tractament. I posem, per fer-ho senzill i oblidar-

nos del transport de l’aigua, és a dir, en situacions comparatives tant en el

consorci com en el ciutadà de Girona, tenim un informe que no és nostre –que

no és nostre–, que és Anàlisi de costos d’explotació de l’etapa ampliada a


43

1.400 litres per segon, del setembre del 2014, i és d’Agissa, on es posa de

manifest que hi ha un dèficit en aigua tractada amb terra, és a dir, no amb

carbó.


Amb sorra, amb terra no.

El Sr. Toni Martos

Amb sorra, perdona. És a dir, de 225.000 euros, és a dir, la mateixa Agissa ja

reconeix que se li està venent…, no nosaltres, per tant, nosaltres verifiquem…

Torno a dir que ho dic en tot el to constructiu, és un document que no és

nostre, que a nosaltres ens demana l’òrgan de control intern que analitzem

dintre del control financer que fem del 2013; entre altres coses, ens demana

específicament aquest. I nosaltres analitzem un document on ja es reconeix

que se li ha d’apujar amb valor absolut 225.000 euros per arribar a preus

comparatius al Consorci de la Costa Brava.

Nosaltres analitzem aquest document i creiem, la nostra millor estimació i

verificació, que com s’ha dit aquí..., amb un tractament, clar, hi ha un cost

d’oportunitat, però, l’ETAP es va preveure, per tant –és una interpretació, eh?–,

amb unes inversions amb un tractament global de tot, amb carbó actiu també.

Si se li apliqués tots els costos que avui té l’ETAP, per tant, avui no hi

haguessin subcostos, subactivitats, aquest dèficit no seria de 225 i seria 430.

I no obstant això, si diguessin: «No, no, creiem que la subactivitat se la menja

Girona, Agissa», nosaltres creiem que no és 225, que és 330.

Per tant, el que està clar és el dèficit mínim avui, les tarifes haurien

d’incrementar al Consorci en 225, perquè ja la mateixa empresa ho reconeix –

jo crec que ho reconeix tothom–, 225. Torno a dir-ho, aquest treball és de

setembre de 2014 i no és un document nostre, és d’un tècnic d’Agissa.

La revisió nostra ens porta a comparativament igual, amb el mateix tractament,

com ha dit el conseller delegat, de sorra, la nostra estimació i verificació del [#,


44

00.46.45] és de 330. I si tothom ha de pagar igual perquè la planta es va

dimensionar per a tothom, hauria de ser 430.

He intentat fer-ho molt senzillet.


Sí, sí…

El Sr. Toni Martos

Per tant, l’interventor, la intervenció municipal ens demana una de les formes

de verificació... I estic avançant conclusions de l’informe de control financer de

2013, que està en tràmit [#, 00.47.16] definitiu. Crec que era interessant que

aportéssim aquesta informació.

Era una de les proves que en concret…, com he dit abans, a l’auditoria

operativa l’òrgan de control intern ens pot demanar quines àrees específiques

havíem de revisar, i una va ser aquesta.


Per això la pregunta i per això ho trobava rellevant, és a dir, que aquest

décalage, al meu parer, de 225.000 euros anuals, que a l’Ajuntament ningú

revisés aquesta situació, políticament parlant, tècnicament parlant –no fa pas

massa dies hi havia un escàndol mediàtic, que jo no vaig trobar oportú, però

que va succeir parlant de milions i milions, eh?, mai va sortir d’aquesta mesa un

número similar–, però, en canvi, sí que hi ha 225.000 euros i tu has de comptar

tots els anys que aquest décalage s’ha anat produint. I això sí que…


Me permet una observació a això…


No sé què diu el 2005.



45

Me permet una observació? No, no, no, me permet una observació?


Sí, i tant.


Aquest estudi està fet en base a tenir ara el 50 per cent de planta l’un i l’altre.

Quan la planta abans estava en un 75-25 en mans d’Aigües de Girona, els

costos…, o sigui, el tema ve sobretot pels costos fixos. Els costos fixos vol dir

el personal de planta. Al pla de personal de planta en aquell moment quan

Aigües de Girona havia de pagar el 75 per cent aquest decalatge no existia.

Això existeix a partir del 2011, que és quan ja la planta està compartida al 50 i

al 50 per cent. Després és quan els costos de personal han de repartir-se d’una

altra manera.


Però vostè va dir que el 2005 hi havia un informe que parlava d’aquest tema.


No, no, no, no, no vaig dir això.


Ho vaig entendre malament.


Jo vaig dir que hi havia un informe estudi de la nova tarifa que s’havia d’aplicar

o que des del punt de vista nostre s’hagués hagut d’aplicar. I això es va

desestimar en el seu moment.

Qui ho va desestimar, no ho sé, però es va desestimar.


Vostè ho sap segur.


46


No, no, que no ho sé.


Ha de tenir prou memòria, per portar una empresa s’ha de tenir memòria.


Sí, en tinc molta, de memòria.


Per això. No ho dubto.


Però, escolti, el que no sé és qui va dir que no. No ho sé això, escolti, no ho sé.

Per tant, jo vaig presentar un estudi en el seu moment aquí, no hi va haver

resposta, a partir d’aquí, vol dir que es va desestimar si no va haver-hi

resposta. És veritat? Ara, qui ho va desestimar, no ho sé. La intervenció?

Políticament? No ho sé, qui ho va desestimar, no ho sé.

Els Sr. Carlos Merino

¿Se refiere... –perdón–, se refiere a intervención?


No sé, yo digo que no lo sé. Yo digo que presenté un estudio en su momento,

en el 2005, y no hubo respuesta.


Perdón, señor Piferrer, la intervención fiscaliza, no aprueba.


Bueno, oiga, yo qué sé.


47


Se lo dejo claro.


Bueno, pues, aclare lo que usted crea oportuno, pero…


Es lo que dice la ley, no lo que…


…lo que estoy diciendo es que nosotros presentamos un estudio…


Puede [#, 00.49.53] palabras de intervención.


…en el 2005 presentamos un estudio y a nosotros nadie nos dio respuesta. A

partir de aquí, no se aprobó.

Per tant, el 2012…, o el 2011 –perdó–, que és quan tenim tota la planta en

funcionament és quan realment canvien els costos fixos. Per què? Perquè

després el cost de personal s’ha de repartir d’una altra manera.


A veure, no me vull encallar en aquesta qüestió. N’hi ha una altra que també

em preocupa, i que va lligada a les despeses d’estructura també que dèiem de

188.000 euros.

Vostè va manifestar que tenien tres comptes d’explotació: aigua i clavegueram i

obres.


Aigües, clavegueram, obres i…, i d’allò…, no, no, i laboratori.


48


Bé, vostè va dir això. Després, segons l’auditoria també tenen comptes

d’explotació de laboratori, d’explotació de plaques i comissions.


Ah, de plaques solars.


Sí, no?, de plaques i comissions. Això és el que vaig veure. Per tant, tinc entès

que cada ingrés va a un compte concret. Deu ser així, no?


Sí.


Llavors, el que no entenc és que les despeses d’estructura, totes, vagin al

compte d’explotació…, és a dir, vagin a la tarifa de l’aigua.


Que jo sàpiga, el 2013 això està repartit, que jo sàpiga.


Bé, el 2012 anaven així.


Anaven així, però el 2013 no.


I suposo que anteriorment…


També anaven així, sí, sí.


49


És a dir, malgrat que hi havien comptes per a cada cosa, eren els ciutadans de

Girona que suportaven els 180.000 euros sencers, és així, no?


Sí.


Doncs, a mi em sobta això. La veritat és que penso que aquest és un element

que ens ha de fer pensar i que és bo saber-ho, i rellevant. No sé si els altres

membres d’aquesta comissió ho sabien, però que els 180.000 euros

d’estructura de les quaranta hores, més el que hi hagi fet vagi a tarifa d’aigua,

quan s’hauria de situar a tots els comptes, la part proporcional en cada un

d’aquests comptes, penso jo.

Bé, a veure, aquest compte d’explotació de l’aigua és en base al que vostè

considera que cada any s’ha d’incrementar les tarifes, tinc entès. Si vostè diu

que en funció del compte d’explotació, en funció de les despeses, vostè ha de

demanar ampliar o no les tarifes. No?


No, depèn del resultat del compte d’explotació, és clar. Pensi que del 2009, em

sembla que és, al 2012 no es van incrementar les tarifes.


Que no s'incrementin les tarifes no vol dir que vostè no ho demani, me sembla,

eh que no?


No vaig demanar-ho.



50

Però a vegades ho demana i no s’incrementen, per exemple.


Que jo sàpiga, això no ha passat mai.


Mai.


Em sembla que no.


Sempre vostè ho ha demanat i s’ha incrementat?


No, pel s’ha comentat abans, no. En el consell, lògicament, si no s’ha hagut

d’incrementar, no s’incrementa.


Consta en acta i això és important, sobretot que es gravi, que vostè diu que no

ha passat mai.


Em sembla que no. No vull assegurar-ho, perquè em puc equivocar.


Molt bé. A mi, mirant això i donant-hi una reflexió, home, no acabo d’entendre

que, si això és així, no es faci una acció ràpida i contundent amb el tema del

Consorci Costa Brava. És a dir, la lògica és que vostès, abans de demanar que

s’augmentin els preus, home, s’hauria d’equilibrar aquesta situació, perquè si

no ho acaben pagant els ciutadans...


51


Em permet una cosa?


Sí, i tant.


No és la nostra equivocació, sinó és l’equivocació dels ajuntaments, no la

nostra. Aquest és un tema que s’escapa de les meves funcions, disculpi. Jo puc

informar, no puc negociar amb el Consorci Costa Brava, això és un tema que

s’escapa a les meves funcions. Jo gestiono Aigües de Girona i tinc d’informar

els propietaris d’Aigües de Girona o els propietaris del servei municipal

d’aigües, tinc d’informar-los dels problemes que jo estic veient. I els informo

dient-los el 2014, dient-los que les condicions han canviat i que seria el moment

de renegociar un preu amb el Consorci Costa Brava, això és el que estic fent.


És a dir, com ve a dir, abans de demanar un augment de preus, abans, sempre

diu: «Recordin això del Consorci Costa Brava.» Seria això, no? És a dir, abans

de demanar...


No m’ho puntualitzi així, perquè això que vostè m’està dient no té base,

diguem-ho així, perquè jo li tingui de dir que sí o que no.


A veure, faig una simulació: jo ara porto una empresa, això que sembla que no

sé fer, llavors, porto una empresa i llavors tinc uns determinats clients que els

pago un preu, i uns altres clients que els en pago un altre. La lògica em porta

en un moment determinat, home, per no perdre determinats clients i per


52

assegurar també una certa regularitat amb el que jo faig com a empresa, de dir:

«Escolti, abans d’augmentar aquest client que paga més, té lògica que aquest

altre pagui un xic més.» Jo penso que això està en les normes de qualsevol

empresa. Estic segur que si preguntéssim a «la Caixa» diria més o menys el

que jo ara dic, perquè ho fa amb les seves accions bancàries. Això és el que jo

de nou...., la meva obligació com a regidor és defensar els interessos dels

ciutadans de Girona, com la de l’empresa serà una altra, i sobre els ciutadans

de Girona jo vinc a dir: home, ho està bé que es demanin o s’hagin demanat

augments dels preus de l’aigua quan el Consorci Costa Brava està pagant uns

preus per sota dels que hauria de pagar. Jo entenc que aquest és..., no sé de

qui és responsabilitat, però algú en té, això està clar, algú en té.


No pot passar la responsabilitat a l’empresa perquè [#, 00.55.36] no és el

propietari del servei municipal d’abastament d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de

Ter. Per tant, jo crec que aquest preu que es va pactar en el seu moment des

dels ajuntaments amb el consorci, crec que és els ajuntaments i no el consorci

els que han de pactar aquest nou preu. Jo l’única cosa que puc fer és informar i

crec que ja ho he fet.


Molt bé. La gestió de Montfullà, ara en parlàvem, ha estat dintre del contracte

d’Agissa? Gestionar Montfullà?


El contracte d’Agissa, diu? El Servei d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i

Montfullà està a dintre del servei, clar. Doncs sí, està a dintre del servei.


Per tant, vostès en aquests moments estan...



53

Gestionant la planta de Montfullà, sí.


Sense contracte, és a dir, sense...


Oh, sense contracte... Escolti, quan a nosaltres ens van donar el servei

d’aigües...


Si pertany a l’ACA, és que no hi ha un contracte o no hi ha un acord.


Per què ho està dient això? No, no està dient això, escolti. Vejam, com ho

explicaré? Vejam, quan nosaltres l’any 76 com a concessionaris..., que jo vinc

del Servei Municipal d’Aigües, sóc empleat del Servei Municipal d’Aigües,

després passo a la concessió del servei. El 76, quan fem el servei com a

concessió, Girona SA agafa el servei, se li dóna la planta de Montfullà, que en

aquell moment existia i que no es donava aigua al Consorci de la Costa Brava,

en aquell moment, i els Servei d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Val?

Després, al cap d’any, s’amplia la planta, perquè el Consorci de Costa Brava

demana –demana– una quota d’aigua del Ter, s’amplia la planta i es fa més

tractament d’aigua, o sigui, més quantitat de filtres i tal, i un bombeig per portar

l’aigua des de la planta fins al dipòsit que ells tenen allà dalt, a Montfullà. I, a

partir d’aquí, el consorci es fa càrrec de la resta. Per tant, nosaltres continuem

portant la planta de Montfullà. El contracte que tenim diu..., el Servei d’Aigües

de Girona, Salt i Sarrià és amb la planta de Montfullà.

Ara bé, es torna a ampliar després posteriorment la planta de carbó actiu,

continuem portant la planta de Montfullà i després s’amplia encara més la

planta amb una nova planta, diguem-ho així, paral·lela a aquesta segona,


54

s’amplia aquesta nova planta i en aquest moment és quan tenim 49-51, 50-50,

aproximadament d’aigua un i l’altre. A partir d’aquí, l’ACA no accepta..., la nova

planta no ha acceptat encara, però tota la resta, sí. I nosaltres contractualment,

lògicament, tenim gestionar la planta de Montfullà, i tant que sí.


Molt bé. Pel senyor Martos, també tema d’aigua en alta, vostès han fet algun

estudi o auditoria? Nosaltres en l’auditoria de 2012 no veiem referències, però

s’ha comentat a [#, 00.58.18] que existeixen informes tècnics sobre els preus

en alta i sobre aquest estudi seu. Ens ho podria explicar?

Ens consta que hi ha una auditoria de 2013, la desconeixem, però algun

comentari que se’ns ha fet és que pot haver-hi algun element d’aquest tipus i jo

el que voldria és que per una part ens diguessin fet aquests informes i ens

pogués avançar sobre aquesta qüestió.

El Sr. Toni Martos

El tema és que estem caminant en paral·lel en comissió amb l’auditoria de

control de [#, 00.58.50] de l’any 2013, nosaltres vam fer la del 2012 i ara hem

acabat el treball de camp i l’informe provisional, d’acord amb els requeriments

que ens ha fet l’òrgan de control intern, i [#, 00.59.04] entregat per quinze dies,

deu dies, poc temps. Per tant, hem fet reunions ja els auditors amb l’òrgan de

control intern i està en tràmit de..., perquè estem polint. Perquè, clar, nosaltres

com a auditors treballem sempre, que això és una de les estipulacions de la

norma, treballem i ho diu explícitament, treballem per als òrgans de control, tant

si és per la sindicatura, externs, o si és per la intervenció, interns, en funció del

pla de treball que nosaltres li elaborem i, per tant, les nostres conclusions les

posem a sobre la taula perquè ells les revisin. Estem en aquesta fase, en la

qual ells estan revisant aquesta auditoria de control intern, amb l’informe

acabat, eh? És veritat que s’han posat a sobre la taula temes que estan en

l’informe de control intern del 2013, per tant, jo demanaré el..., no sé si es diu la


55

venia o... (veus de fons), la paraula a l’interventor per veure si puc fer els

comentaris sobre la..., per aquest fet que estem treballant en paral·lel.


Jo ho agrairé, almenys per tenir més informació.

El Sr. Carlos Merino

Si todo el mundo está de acuerdo, sí, si no, no, porque puede haber

indefensión por la parte de la empresa, porque tiene..., el procedimiento es:

nosotros informamos, se lo pasaremos al consejo de administración y el

consejo de administración tendrá alegaciones y las alegaciones se pasarán al

Pleno. (Veus de fons.) Por un tema de honradez.

El senyor?

No voldríem que hi hagués males interpretacions perquè fas un comentari

positiu que igual no l’ha vist el consell d’Administració de l’empresa o...


Jo entenc que el consell d’Administració de l’empresa l’hauria de tenir abans,

és veritat, sinó no seria regular, i no ser còmplice... (Veus de fons.)


Recuerden ustedes que interventores son Sarrià, Salt y Girona. (Veus de fons.)


Una cosa, acabem a les sis o no, perquè si acabem a les sis, queda mitja hora

escassa. (Veus de fons.)


Sí, seria una pregunta i amb això acabaria. Seria als dos. Hi ha algun document

en virtut del qual s’acorda un preu diferent Girona, Salt, Sarrià que al Consorci


56

Costa Brava? Hi ha algun document? Si existeix aquest document, qui va

decidir aquest preu? Perquè entenc que el fet d’anar inclòs a la tarifa no suposa

cap legalització, sinó que hauria de prèviament haver-hi una autorització

concreta d’un estudi previ. És la pregunta a vostès dos. Saben si hi ha aquest

acord? Si hi ha aquell document? En podem tenir referència? (Veus de fons.)

Intentaré explicar-me. O sigui, pel tractament hi ha un preu diferent Girona,

Salt, Sarrià del consorci. Hem quedat que hi han, pel tractament, dos preus

diferents.


Això no ho ha dit ningú.


Bé...


Per la venda d’aigües sí, a un se li ven tractada i a l’altre se li ven sense haver

passat per la planta de carbó actiu.


Això no té res a veure amb al preu. És diferent del tractament. Vejam, si a

Girona la passem per carbó actiu és «algo» més cara que no pas a aquell que

no li passes per carbó actiu, però...


Per tant, deu haver-hi un document on posi els preus d’una cosa i de l’altra.


En el moment que es va posar aquest preu, no existia ni el carbó actiu, per tant,

estem parlant de fa años ha, años ha, molts años ha.


57


Però segur que quan apareix un nou tractament, se revisen els preus i

s’adeqüen. Qualsevol empresa ho fa. Si entra un nou procediment a l’empresa,

es revisen els preus, totes, diria jo.


Al client de Girona, diguem-ho així, se li incrementa el que li pertoca i a la

Costa Brava, si ho fa servir, se li cobra, i si no ho fa servir, no se li cobra. Ja

està.


Jo, de moment, res més.


Volia anar ràpid, però és clar, tenia aquí tota una moguda de preguntes...,

farem el que podrem. A veure, primer voldria que constés en acta que nosaltres

continuem considerant que aquí hi hauria d’haver també representants de

l’Ajuntament de Salt i Sarrià, perquè són usuaris tan vàlids i tan dignes com

siguem els de Girona. Creiem que haurien d’estar ben informats...


[#, 01.03.42] que aquesta comissió es va demanar pel Ple de l’Ajuntament i, per

tant, es va acordar aquí, per tant, és una cosa [#, 01.03.47] que ha demanat

que el Ple i que..., però sí que és cert..., l’Ajuntament de Girona qui ho ha

demanat i no...


D’acord, però nosaltres, el grup municipal, només volem que consti, com a

Administració actuant, creiem que tenim el deure que aquests usuaris també


58

puguin participar d’aquestes sessions, perquè és informació que també els

interessa.


Però quan vàrem crear la comissió, ells varen estar d’acord que hi seríem

nosaltres, quan es va crear la comissió. Una altra cosa és que ara es vulgui

ampliar i...


Ho hem dit diverses vegades, que hi havia d’haver representants dels

ajuntaments, siguin els alcaldes o no.

La segona és que també considerem que això ha de ser públic i que volem que

consti en acta. Com vam dir l’última vegada, creiem que les actes s’han de fer

públiques i que la ciutadania ha de tenir accés a tota aquesta informació.

Tercera. Jo no sóc un expert en aigües, sóc un simple electe al servei dels

ciutadans de Girona i penso que l’aigua no hi entén de fronteres

administratives. El Ter neix a un lloc i es mor a un altre i l’aigua és propietat de

tothom, no és propietat ni de Girona SA, ni d’Agissa i molt menys dels

accionistes i de «la Caixa». Ho dic perquè quedi clar, per mi és molt important

això. És per contextualitzar una mica. No estem parlant des del meu punt de

vista només d’una empresa i d’un sol municipi...


Me permet un petit comentari?


Sí.



59

L’aigua no té preu, l’aigua és de tothom. El que val el que estem fent i estem

cobrant a Agissa és el servei, no és l’aigua, és el servei. L’aigua no té preu.


L’aigua no té preu i el servei que li podem donar, que és un valor afegit, tampoc

ha de tenir cap preu des del nostre punt de vista. S’ha d’analitzar des d’altres

perspectives.


Escolti, un servei, perdoni, on hi ha persones que hi treballen, han de cobrar

aquestes persones, [#, 01.05.19] els diners.


Bé, però això es pot gestionar de moltes maneres. Jo l’únic que vull és que

entengui el concepte que l’aigua, doncs, no té un propietari, l’aigua és de

tothom.


Està claríssim, des de primer moment ha estat clar per tothom.


Doncs va, continuem. A Efial, un parell de preguntes. Vostès han fet auditories

per Agbar, Aqualia o Sorea?

El Sr. Toni Martos

Sí. Bé, concretant la pregunta, hem fet auditories d’ajuntaments, del servei

d’aigua d’ajuntaments, dels municipis en els quals el concessionari...


És Sorea, Aqualia... D’acord. Vostès han...


60

El Sr. Toni Martos

Mai hem fet auditories per a ells, contactats per ells.


Val, per als ajuntaments en els quals el servei s’ha externalitzat [#, 01.06.00].

Vostès també comentaven a la primera sessió, ho recordo, deien que...,

afirmaven que l’empresa, segons la seva opinió, en tindria prou amb una taxa

de benefici d’un 12 per cent, d’una forquilla entre el 10 i el 12 per cent, com per

[#, 01.06.14] com que havien detectat que hi havia uns beneficis d’un 17 per

cent. Llavors jo pregunto: això ho consideren normal? És mala gestió o és una

irregularitat?

El Sr. Toni Martos

Me deixes que m’esplaï una miqueta i expliqui... perquè si no... És a dir,

nosaltres ens..., (veus de fons) la primera feina que fem és el 31 de desembre

de 2012 venç la concessió i hi ha la possibilitat de pròrroga i ens demanen la

intervenció, el que marca la llei, és a dir, que es faci l’anàlisi de la tarifa i si

aquesta tarifa és [#, 01.07.04] suficient per cobrir els costos esforços i en quant.

I ens diuen més explícitament: escolta, vull que la vostra anàlisi es faci amb la

hipòtesi que ja no hi ha concessionari, perquè anem a veure si [#, 01.07.17] vuit

anys més o no i que traieu tots els costos que s’estan produint ara, que vénen

emanats del concessionari actual per raó del seus contractes, de la seva carta

de naturalesa que té. Llavors nosaltres analitzem i mirem ingrés i la despesa a

31 desembre i verifiquem que els conceptes..., vull posar la foto d’on estàvem i

el model que s’ha fet dels vuit anys per veure aquesta taxa de rendibilitat per

anar a contestar la teva pregunta, eh?

Fins a l’any 2012 nosaltres..., i per contextualitzar, en l’exercici 2012, el

superàvit, perquè, clar, el superàvit vol dir ingrés menys despeses, que va tenir

el servei de l’aigua a Girona és d’1.700.000. Aquest milió..., bé, el Ramon ens

puntualitza perquè..., després també farem un comentari. Hem dit abans que la


61

societat té diferents activitats, per tant, no el servei de l’aigua, sinó totes les

activitats que té la societat, és important això. Per tant..., perquè no només està

el servei de l’aigua. Com ha dit abans el regidor, hi han altres consideracions

que es valoren, 1.700.000.

I us preguntareu: i per què el resultat era prop a zero en l’any 2012? Perquè

nosaltres en l’informe que fem per la intervenció diem: és que hi han diferents

conceptes que tant el soci privat com el soci públic drenen aquest resultat per

diferents conceptes. I per exemple, el primer és el marge de les obres, la

societat fa obres, grans obres..., per no dir la petita obra, abans s’ha

puntualitzat, la petita obra de dos-centes euros o de mil euros, eh? Aquell

marge, d’acord amb el marc legal que tenia la societat fins a aquell moment, es

distribuïa 80 per cent el soci privat, 20 per cent per al soci públic. I estava

estipulat així. Nosaltres ho verificat bé això? Però sí que hem vist el document

que hi havia aquesta distribució, el 80 per cent, soci privat, 20 per cent, soci

públic. El soci públic no obraria en diners, sinó en obres, en obres que li feia la

societat d’acord amb el mandat que demanava l’Ajuntament. D’aquest

concepte, la societat..., aniré sumant perquè veieu una mica com els costos

que no eren inherents al servei, eren marges, conceptes de prestació de servei

o conceptes de gestió del servei. La societat..., el soci públic només tenia

100.000 euros i el soci privat, 400.000 euros per aquesta activitat. Al final

arribarem a 1.700.000 euros. Un altre concepte de servei, que eren els

financers, que s’anomenava, i principalment és el premi de cobrança del servei

d’escombraries, la distribució era 25 per cent pel soci privat, 75 per cent pel

soci públic. I això eren 100.000 euros pel soci públic i 35.000 pel soci privat.

Després hi havia la distribució de dividends, si la societat tenia un resultat, al

final, després de treure-li tots aquells costos, el 80 per cent, com era el 80 per

cent privada, doncs era per al soci privat, i 20 per cent per al públic, eren

60.000 euros per al soci privat i [11.000 #, 01.10.56] per al públic. I després el

soci privat cobrava un 3 per cent de gestió sobre la facturació, això eren

210.000 euros. És el premi de portar la gestió, 210.000. El soci privat també

tenia estructura de personal, com he dit abans, els 187.000 euros, i també tenia


62

altres serveis addicionals com són els lloguers i el que fem és treure-li tots els

conceptes que tenen una certa relació amb el concessionari en aquell moment,

perquè si desapareix, també desapareixerien els conceptes. Lloguers, 168.000.

I després els ajuntaments tenien un cànon anual variable, això només els

ajuntaments, de 400.000, que venia en funció d’uns euros / metre cúbic; en

funció dels metres cúbics facturats, els ajuntaments rebien una quantitat anual,

que eren 400.000 euros.

Si sumem totes aquestes quantitats, la diferència entre l’ingrés i la despesa és

aquest 1.700.000. Si li traiem tots aquests conceptes, la tarifa és superior en

1.700.000 als costos del servei. Si això és així, dius, i per què determinem tot

això? No perquè nosaltres en tinguem ganes, perquè és l’encàrrec que tenim,

ens diuen explícitament que fem això. Si traiem això, llavors la societat està

sent..., se li estan sent imputats diferents costos per diferents conceptes, que

és una mica complicat. El que ens demana és: escolta, per què no anem a un

model universal de retribució que marqui la llei, que és el que marca la llei, que

és el descompte de fluxos de caixa. Escolta, una retribució única al

concessionari, perquè aporta el seu valor, és evident, aporta el seu valor de

gestió, i que en una sèrie de [#, 01.13.02] se li retribueixi per un concepte, no

per tots aquests, perquè si no és una mica [#, 01.13.08]. Llavors si la prova es

fa per vuit anys, anem al model universal econòmic, el que hem estudiat tots a

la universitat, que és el descompte de fluxos de caixa. El que diu és: fem

estimacions d’ingressos i de despeses per als vuit anys, l’any de partida és

aquest que us he comentat, i extrapolem els altres set. Per tant, arribarem fins

al 2008. La hipòtesi inicial que treballem és: anem a incrementar els metres

cúbics consumits, el percentatge. Com al model de crisi, doncs els metres

cúbics van baixant, consensuadament amb tothom la societat, el soci privat,

ens dóna els metres cúbics que hem de posar a l’estimació. Per tant, no és que

nosaltres posem..., és important els metres cúbics, perquè tarifa per metres

cúbics ens dóna els ingrés total. Els metres cúbics que estimem durant els vuit

anys ens ho dóna el soci privat. Escolta, la millor estimació podria ser aquesta,


63

que és estable, no es fa créixer més. Per tant, és una bona estimació perquè

darrerament està baixant el consum.

Per tant, si nosaltres i apliquem el descompte de fluxos de caixa i li diem quin

superàvit hi ha cada any amb aquest compte d’explotació dels vuit anys i el

descomptem a euros d’avui, de l’any 2012, trobarem el valor actualment, que

és el valor del servei públic aquest. Com ho hem de fer? Amb una taxa de

descompte, i aquí és on vaig. La taxa de descompte en un servei públic..., la

taxa de descompte sempre es fa en funció del risc que té el servei o el negoci,

com és un negoci que és un servei públic, el risc no és excessiu. En aquell

moment estàvem en una situació de col·lapse, per tant, tots tenim a sobre la

taula, per exemple, la privatització d’Aigües Ter Llobregat, ho dic per un model

tècnic, no d’una altra cosa, en la qual la taxa de descompte amb una prima de

risc a Espanya disparada està al voltant del 13, em sembla que a l’estudi

econòmic és del 14 per cent. Per tant, aquí amb una situació amb una

solvència tècnica de l’Ajuntament..., econòmica de l’Ajuntament molt forta, us

ho dic com a economista i, per tant, molt diferent al que té la Generalitat, la taxa

de descompte que fem servir és del 10 per cent.

Per tant, descomptem aquests fluxos de caixa de vuit anys a euros d’avui amb

una TIR del 10 per cent i ens dóna un VAN, per tant, un valor de l’empresa de

12 milions d’euros. I el model que ens diu l’Ajuntament és el model de risc

d’explotació, és a dir, les concessions..., el que diu la llei és que el

concessionari haurà de..., per ser concessió, haurà d’assumir un risc

d’explotació. Què vol dir? Que si amb metres cúbics consumits en aquesta

estimació que s’ha fet, prudent, baixen, [#, 01.16.05] costos..., jo diria que més

del 35 per cent són variables, també baixen, és a dir, si els metres cúbics

facturats baixen, com l’aigua tractada és menys, també baixa, doncs per tant, hi

ha una certa elasticitat de la despesa amb l’ingrés. Per tant, si els metres

cúbics facturats, l’ingrés, baixés, és [#, 01.16.28]. És el que diu la llei del risc

d’explotació. Però és evident que si fas gestió de la despesa, com la mateixa

activitat de [baixa #, 01.16.37] ja fa, però si fa gestió, també és [#, 01.16.40],


64

per tant, si millora aquesta activitat, la rendibilitat també està [#, 01.16.45]. Per

tant, si fa gestió millor, millorar la despesa també [#, 01.16.51].

Per tant, nosaltres verifiquem l’any 2012, estimem també el 2013, ara ja podem

estimar el 2014, eh? Per tant, la millor estimació que fem, perquè ja han passat

dos anys, 2013 i 14, d’aquests vuit, la millor estimació que hem fet és que és

veritat que hem baixat un 10 per cent els metres cúbics facturats i és veritat,

però com també ha baixat la despesa variable, perquè és elàstica, és baixa

igual, i això és pràcticament un 35 per cent de la despesa total, la societat ha

fet gestió de despesa fixa i, per tant, si ja fem allò que fèiem a la universitat de

comparar estimacions amb realitat, la TIR amb el VAN que es va determinar ja

no és del 10, sinó que és del 20.

Per tant, estem parlant sobretot de, com ha dit el Ramon, de l’empresa, del

conjunt, no del servei de l’aigua, té diferents branques d’activitat, és de

l’empresa, és del 18 per cent. I és evident..., això portaria a dues conclusions.

Home, no toca pujar tarifes perquè hi ha suficient superàvit, però aquest

superàvit ve motivat per la bona gestió del concessionari, perquè s’ha sabut...,

per això el model és molt interessant i és el que s’està aplicant ara perquè el

concessionari no té una..., diríem, un taló faci el que faci. Escolti, i quan dic

«taló», ho dic en sentit tècnic, no un altre, és a dir, té riscos, té riscos

d’explotació, no té garanties; prefereixo fer servir la paraula «garantia». En els

altres models, que tots els ajuntaments estan canviant, no hi ha risc, és un

servei públic pràcticament, és una prestació de servei, aquí hi ha risc, si hi ha

millora, és per ell, perquè ha fet una bona gestió. Si hi hagués minusvalideses

també serien assumides per ell.

Per tant, aquestes dues conclusions són importants, tant en sentit que no s’han

de pujar tarifes, és a dir, la nostra opinió és avui no s’han de pujar tarifes, això

independentment del que hem parlat abans del Consorci de la Costa Brava, és

independent. Si poses un ingrés, únicament, directe al compte d’explotació de

225, ja he dit el més prudent, de 225, s’hauria de posar al model a veure quina

TIR dóna això. Però, clar, però tampoc seria [#, 01.19.32] retreure la retribució


65

tal com li tornaven el model, perquè ha sigut gestió seva, perquè si no aniríem

al model contrari del que marca la llei, el risc d’explotació és [íntegre #,

01.19.43].

No sé si m’he allargat, però t’he volgut contestar...


Bé, és una qüestió complexa i es mereix una explicació. D’acord.

El Sr. Toni Martos

Per tant, sí que es va preveure un 10 per cent, que és com he explicat la TIR

[#, ]01.19.58]. Avui estem a un 18.


Una pregunta: a fecha de hoy, ¿cuál hubiera sido? La prima de riesgo hace tres

años estaba muy alta.

El Sr. Toni Martos

A ver, mira, es evidente que estaría por debajo del 10 por ciento, porque

haríamos el modelo por debajo del 10, más cerca del 7 que... Yo si [#,

01.20.33] un porcentaje diría el 7. Porque hoy los fondos de inversión en

operaciones como esta está entrando, y podría poner encima de la mesa...,

operacions concretes que s’han tancat..., operacions públiques, amb el 7 per

cent.

Y sobre todo..., la prima de risc, ho diu el nom, «risc», és que el privat en el

negoci vegi un risc. El servei de l’aigua ja de per si té poc risc, pel que has dit

abans. I, següent, Girona, l’Ajuntament de Girona, [#, 01.21.18] poc té, com a

concepte econòmic, avui i històricament ha tingut una solvència de triple A, això

es feia servir molt, una solvència molt bona. Por lo tanto esto minimiza la prima

de riesgo, tanto el servicio como el municipio, no es lo mismo..., el servei de

l’aigua a un altre municipi. Hoy estaría entre el 6 y el 7 en Gerona.


66


Doncs continuo. Tenia unes quantes preguntes per al senyor Piferrer. Ja a

l’altra sessió n’hi vaig fer algunes, miraré de no repetir-les. Una era sobre el

tema del preu de l’aigua, que vostè va portar l’altre dia un dossier, va portar

unes dades i ens deia que Girona era de les ciutats més barates de tot l’Estat,

que només hi havia dues ciutats on l’aigua era més barata, que era Lugo...

(Veus de fons.) Aquella revista, aquelles dades, era la revista de la Asociación

Española de Abastecimiento de Agua y Saneamiento i era de l’any 2009. (Veus

de fons.)


No n’ha sortit cap més.


N’hi ha una penjada a la pàgina web de l’any 2013.


Ah, sí? «Estupendo».


És a dir que allà posa que Girona no és ni de bon tros la ciutat que té l’aigua de

les més barates; no és de les més cares, això és veritat, però no és pas la més

barata.


Però aquí després hi entra el tema de l’ACA, el cànon de l’ACA i el cànon de

l’ACA és el que ens ha fet encarir a tots l’aigua.



67

Ho tenen tot en compte. Parlen de metres cúbics consumits per una família

mitjana de tres persones i... Per tant, això que és la més barata..., bé, és

matisable.

Llavors, vostès també van afirmar..., vostè en nom de l’empresa, que l’empresa

tenia un percentatge de pèrdues en xarxa molt baix, que vorejava el 16 per cent

i que estava per sota de la mitjana catalana. Jo preguntaria, doncs, quines

proves poden aportar per demostrar aquesta ràtio i quines previsions hi ha de

cares als següents cinc anys, quan la concessió expiri.


Les proves de les ràtios s’estan entregant contínuament a Medi Ambient, o a

Sostenibilitat, perquè ens veiem cada trimestre, doncs els metres cúbics que

facturem, els metres cúbics que posem en xarxa, els [#, 01.23.20], aquesta

informació des de fa anys, però anys, s’està entregant. I, bé, precisament la de

2013 hem baixat del 16 per cent..., hem baixat al 13 «i pico» per cent. Per tant,

aquesta informació la té l’Ajuntament a mà.


I aquesta, diguéssim, això, diguéssim, només inclou el que és Girona, no inclou

les altes...


Salt i Sarrià, sempre quan parlem de servei, parlem del servei en conjunt, no

puc parlar de Girona sola.


Val.


Una cosa, alta i baixa, hi ha la mateixa pèrdua?


68


Alta i baixa? No té res a veure una cosa amb l’altra.


Bé, però suposo que vostès quan diuen la pèrdua és el conjunt del que

vostès... No?


Si estem parlant del Consorci Costa Brava...


No, alta i...


No hi ha pèrdua.


La xifra...


No –no–, espiri’s, estem parlant de l’aigua en baixa. Vejam, estem parlant de

l’aigua en baixa, però l’aigua en alta, quan parlem de l’aigua en alta [#,

01.24.08] el consorci, no hi ha pèrdua, perquè nosaltres agafem..., la portem

d’aquí al seu dipòsit i partir d’aquí és [#, 01.24.13], és a dir, no tenim en compte

cap pèrdua, es compta aigua servida, per tant, fora. I queda fora d’aquesta

control que estem parlant...


Aquest 13 per cent queda fora.



69

Exactament.


Bé, en tot cas, a nosaltres sí que ens agradaria veure les proves, que diu que

les passen, però ens agradaria anar més enllà i poder-ho comprovar. Si hi ha

elements per poder-ho comprovar.


I tant que sí, tota la informació la tenen aquí a l’Ajuntament.


D’acord. Llavors, en referència al Pla d’inversions de millora de la qualitat de

l’aigua, estalvi, eficiència i millora del cicle integral, qui el decideix i qui el

supervisa? Els tres ajuntaments tenen capacitat per supervisar-ho, capacitat

tècnica?


No, els tres ajuntaments no, és l’Administració actuant la que...


D’acord, l’Ajuntament de Girona en nom dels tres.


Exactament. Sí, controla i si preveu les obres que es fan i si supervisa les obres

que es fan.


D’acord. Una altra pregunta. Com ho podem fer..., bé, vostès n’han estat

parlant molt, el famós tema de l’aigua al Consorci Costa Brava. És clar, quines

maneres tenim de comprovar això?


70


De comprovar què?


Sí, l’aigua que es ven, la quantitat que es ven, el preu que es ven... Podem

mirar factures? Podem comprovar..., podem fer comprovacions? Podem anar in

situ, mirar-ho, parlar amb tècnics? Podem...


Està tot informatitzat i es pot mirar el que vulguin.


Llavors, vostè sap quines empreses conformen el Consorci Costa Brava, a part

de l’Administració catalana?


Empreses?


Sí, és un consorci públic, però té un percentatge mixt.


Consorci Costa Brava [#, 01.25.35], no. El consorci com a tal és públic

absolutament, [#, 01.25.40] informació amb els ajuntaments de la [#, 01.25.42].

Ara bé, després [#, 01.25.46] fins a Costa Brava que estigui donat a una

empresa...


Està externalitzat.



71

Això és una altra cosa.


I sap quines empreses són?


Me sembla molt que Sorea i Aqualia.


Sorea i Aqualia.


Em sembla, no n’estic segur.


Ja sé que em dirà que això, diguéssim, no depèn de nosaltres i és cosa d’ells,

però jo insisteixo amb el cicle de l’aigua, l’aigua no és propietat d’una

Administració en concret, no és propietat d’uns accionistes, l’aigua és una cosa

que ens ateny a tots, és propietat de tothom. Però, diguéssim, vostè sap quines

empreses són les que subministren l’aigua a la Costa Brava en la baixa? És

també Sorea i Aqualia?


I altres.


Però Sorea i Aqualia també [#, 01.26.30] Llagostera, Platja d’Aro, que hi ha

Sorea i Aqualia.


Sí.


72


Val. Ho dic perquè hem estat investigant una mica a veure... No vinc a aquesta

comissió amb la sensació que jo sigui cap detectiu, sinó que [#, 01.26.40]

investigació, simplement entres a internet, fas quatre comptes i veus que

l’aigua a Llagostera és molt més cara que a Girona, que a Platja d’Aro és molt

més cara que a Girona i que a Palafrugell, també. Bé...


No depèn de nosaltres això.


No, ja, ja.


No està a les nostres mans.


Val. Bé, ja sé que és un tema que també s’ha parlat, però penso que és bo

insistir-hi, el tema del preu de l’aigua. Nosaltres pensem que ha de ser més

barata, vostès..., jo li vaig fer la pregunta l’altra vegada i vostè va dir que

tècnicament no podia ser més barata l’aigua.


Des del meu punt de vista, no. De la manera que s’estan portant les coses, de

la manera que s’estan fent les coses, no. (Veus de fons.)


No, es pot gestionar millor, estalviar-ne més, i que no en traiem tanta del Ter,

però hi ha persones que tenen dificultats per pagar-la....



73

Disculpi’m una cosa, vejam, vam passar de cent trenta litres per habitant/dia fa

anys enrere, estem a cent cinc - cent...


Això em sembla bé.


[Estem vorejant els cent #, 01.27.35] Menys que això és una miqueta difícil, eh?


Tot és possible.


Pensi quan portem cent libres habitant/dia hi han les pèrdues incorporades aquí

dintre, no és només el que es consumeix, sinó que hi ha les pèrdues

incorporades. Per tant, el consum és bastant baix, és bastant baix. No dic que

sigui el millor, és bastant baix.


Bé, en tot cas, hi ha models de gestió, se’n pot parlar...


Sí, i tant.


Bé, i enllaçant amb això, sap que els últims deu anys, quantes vegades s’ha

pujat la tarifa?


No, no me’n recordo pas, no ho puc pas dir. Recordo que va haver-hi tres anys

que no la vam pujar, però no me’n recordo...


74


Del 2009 al 2012 no es va pujar, però del 2002 al 2009, crec que es va pujar

dues vegades.


Pot ser.


I del 2012 fins ara...


Del 2012 fins ara s’ha pujat una vegada, em sembla.


Val. A veure, també volia preguntar..., Girona SA està a Agissa i està a Aigües

de Blanes. Aigües de Blanes per internet hem vist que hi ha una persona que

és el senyor Sobrequés que forma part del consell d’administració, és així això?


Sí.


Val. Vostè coneix el que és el Pacte social per l’aigua? L’empresa en té

coneixement?


Sí, suposo que sí. És clar, sí, sí, i tant.



75

I té previst, per exemple, desplegar alguna mesura en aquest sentit de les

coses que es recomanen?


Bé, en principi es va prometre...


No dic a Girona, dic en els tres...


Sempre que parlo del servei, parlo dels tres, no parlo d’un. Al consell d’ahir

precisament es va aprovar la tarifa social que s’aplicarà en aquest [#, 01.29.12],

les coses que es faran. I el Pacte social de l’aigua, doncs lògicament dependrà

del que ens digui sempre –sempre– els ajuntaments corresponents. La gent

que té necessitat de no pagar l’aigua o la gent que té necessitat de pagar-la

passada, la gent que té la necessitat de l’ajuda que calgui.


Val. Una altra pregunta: al mateix plec, al contracte, al conveni hi ha uns

articles que preveuen sancions al soci privat. Se’ls ha sancionat alguna vegada

des de l’Administració actuant?


Mai.


Bé, els articles parlen d’una sèrie de supòsits de sanció i, bé, tenia interès a

saber si mai se’ls ha sancionat.


No, gràcies a Déu no. No hem fet tan mal fetes les coses com per...


76


No, no es tracta d’això, es tracta simplement que quan l’Administració necessita

fer elements correctors, doncs la sanció és un recurs. Vull dir, això a molts

països es fa i no passa res.


Sí, és clar.


Val. Un parell més de preguntes. Sobre l’estat de les infraestructures, han

preguntat diverses vegades sobre aquest tema, voldríem saber si tenim

garanties que el seu funcionament és òptim al cent per cent i que com estaran

aquestes infraestructures quan expiri la concessió d’aquí cinc anys i escaig.


Espero que més bé que ara, espero que més bé que ara. Però, de totes

maneres, sí, tenim... Les infraestructures..., una de les coses que s’han fet molt

ben fetes fins ara és de fer les inversions adequades per tindre les

infraestructures al màxim nivell possible, al màxim nivell possible que no vol dir

l’excel·lència, que l’excel·lència és molt difícil.


I això...


[#, 01.30.36] «tuberies» a sota terra.


...el ciutadà de Girona, Salt i Sarrià, els mateixos electes, quines maneres

tenim de saber-ho, de comprovar-ho? Podem mirar informes...


77


Escolti, visitar...


Podem concertar una visita a les instal·lacions no només de la planta

potabilitzadora, eh?


Sempre que vulgui.


Em refereixo en general, les canonades, dipòsits...


Allà on vulguin i quan vulguin.


Val.


Les canonades, escolti, disculpi, les canonades ja serà més difícil, són sota

terra.


Bé, però segur que hi ha mitjans per poder comprovar canonades, hi ha

municipis que ho tenen molt avançat això.


Bé, sí, la [#, 01.31.09] sí, és clar, tenim televisió precisament per...


78


No tinc pas ganes de fer de talp a sota terra, eh? Simplement ens agradaria

poder...


Si no és obligat no cal...

(Veus de fons.)


Es pot tornar a repetir.


Sí, anar una mica més enllà. Ens interessa saber si totes les infraestructures

estiguin en un estat òptim... (Veus de fons.)


Una de les preguntes que jo vaig fer precisament a la consultora, si podien

garantir que amb totes les modificacions que s’han fet amb la prorroga, totes,

quan acabessin els vuit anys, tota la xarxa i tot, o sigui... (Veus de fons.)


Ells van dir que sí, però nosaltres insistim que ens agradaria, doncs, tenir

elements per poder-ho comprovar més enllà que...


El servei està obert perquè es faci la visita que calgui, quan es vulgui i en el

moment que es vulgui.


D’acord. Una cosa, l’empresa sempre ha tingut representació sindical?


79


Sempre, sí, des del començament.


Val. Si a Girona hi hagués una consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua i es

decidís que el servei s’ha de remunicipalitzar, vostès què farien? Ho

acceptarien?


Quin remei ens quedaria? Si el municipi decideix això, lògicament nosaltres

tindríem d’acceptar el que el municipi digués, clar, lògicament. No som pas els

amos del servei.


En d’altres municipis ha passat que han deixat una sèrie d’infraestructures i una

sèrie de problemes que després el municipi, a l’hora de poder portar el servei,

ha tingut molts problemes. Vull dir que...


Disculpi, la diferència de la concessió a l’empresa mixta precisament és

aquesta, que l’empresa mixta està controlada pels ajuntaments, cosa que la

concessió és molt més...


Sí, el que passa que el fet que un 80 per cent de la societat sigui privada,

doncs dificulta que l’Administració actuant pugui fer més bé una feina de

control, és la meva opinió, eh?



80

Aquí tenim una administració actuant i jo crec que poden dir que poden

controlar absolutament tot el que han volgut. A més, tenim una reunió mensual

per parlar de tot el que calgui...


No s’ha controlat tot el que s’ha volgut, perquè si s’haguessin volgut abaixar

tarifes hagués estat impossible, i això, doncs, demostra que no hi ha un control

cent per cent. Qui ha tallat una mica el bacallà i ha posat les normes i les

condicions ha sigut la part privada, des del meu punt de vista.


No ho crec, nosaltres tenim un contracte i hem complert fidelment el contracte

des del primer punt fins l’últim punt, no hem fallat mai al contracte que tenim.

Per tant, no em pot dir això perquè no és veritat, nosaltres hem complert

sempre el contracte al peu de la lletra.


Bé, jo penso que aquest contracte no ha estat fet de forma...


Això és una altra cosa.


...totalment lliure per la part pública. És la meva opinió, eh?

A veure, una última pregunta. Els cànons de retorn que s’han pactat, en què

Girona SA haurà de satisfer a l’Administració actuant, hi ha alguna llei que digui

que només es poden dedicar a temes d’aigua o no? Simplement Girona SA, en

virtut d’aquest acord, passa la quantitat de cànon pactada i a partir d’aquí...



81

Girona SA, no, Aigües de Girona.


Agissa, perdó.


[#, 01.34.04] perquè no és el mateix. Aigües de Girona té un pacte..., tenia un

pacte contractual que deia que aquells diners es dedicarien a temes de medi

ambient, no d’aigua només, de medi ambient. Això és el que deia...


A temes de medi ambient, i aquest contracte de quan és?


De l’any 92.


El contracte del 92 i el conveni...


Però això ha canviat ara, això ha canviat, ara no és així.


Amb la pròrroga actual, això ja no és així.


Ha canviat, ja no és així. Ara el que diu és que hi han uns diners a disposició de

l’Ajuntament per fer el que cregui, com és el control d’auditoria i totes aquestes

coses.



82

Val. Doncs res. (Veus de fons.) Simplement que jo vull venir aquí també amb el

convenciment que avui també entre altres coses votàvem les compareixences

de futures comissions. (Veus de fons.) O sigui que votàvem les

compareixences, a l’última reunió es va dir que vinguessin els accionistes, que

vinguessin membres de l’anterior Govern. va haver-hi discussió i es va dir que

això es votaria en la següent sessió. No sé si només ho vaig entendre jo,

perquè sembla que ha fet cara de circumstàncies, però... És així això o no es

així?


Es va parlar, és cert. Es va parlar... [#, 01.35.17] Ara a banda...


No, ara no podem fer-ho.


Crec que no és el moment. Si voleu, us podem tornar a reunir demà mateix per

parlar de les compareixences. [#, 01.35.29]


Us sembla bé votar les compareixences?


Jo penso que sí, que avui és necessari.


O fem la reunió just ara quan acabem o la fem demà, quan ells no hi siguin.


Mirem si hi ha alguna pregunta...


83


Dues preguntes molt curtes i ja està. Sobre el tema de les obres a partir del

cànon...


Les obres a partir del cànon...


Si a partir del cànon l’empresa Girona SA feia obres determinades a medi

ambient. És que ho he entès malament.


Girona SA, res. Agissa...


Agissa. Feia obres...


Tenia una cosa que en deien «fons municipals» i l’Ajuntament encarregava fer

feines a través d’aquests fons municipals que hi havien.


Es pagava IVA o no?


Sí, es pagava IVA, sí.


Es pagava IVA com si fos una empresa...


84


No, nosaltres Aigües de Girona pagava IVA als nostres proveïdors i aquests

feien feina de fora. I les feines que fèiem nosaltres lògicament no pagaven IVA,

sinó que anaven amb càrrec allà.


Les feines que fèieu vosaltres no pagaven IVA. Això es fa habitualment que per

a un ajuntament una empresa faci feines sense IVA? Com a part d’un cànon,

eh? És que això voldria saber-ho, perquè m’ha estranyat al llegir-ho.


Són diners de dintre la mateixa empresa, no és diner..., són diners a disposició

únicament, però de dintre la mateixa empresa. Per tant, si es gasta...,

l’empresa gasta aquells diners, el que ha de fer és un càrrec en aquell compte.

(Veus de fons.)


Un càrrec al compte.

El senyor?

Abans havia comentat una mica els pactes que hi havien fins al 2012 quant a

distribució dels diferents activitat, compres i demés. El tema que és que la

quantitat aquella que cobrava el soci privat, diguéssim, en efectiu, els

ajuntaments no cobraven en efectiu, sinó que aquests diners quedaven en la

tresoreria, diguéssim, de la societat i llavors s’anava compensant aquest saldo

amb diferents actuacions que li encarregaven els ajuntaments a la societat.


Això és habitual a les...



85

Això és un pacte, és un pacte que hi havia...


Però vull saber si aquest pacte és un pacte inèdit, inaudit o habitual.

El senyor?

El que és habitual..., cada vegada més els ajuntaments han tendit..., el cànon,

a fer-lo efectiu amb diners. No obstant, sí que hi és i no puntualment un cànon

en obres. Per tant, aquest cànon en obres normalment ha afectat obres de la

xarxa, obres relacionades amb el servei, cicle integral de l’aigua.


Havien de ser de cicle integral de l’aigua. O sigui, obres que no fossin del

cicle...

El senyor?

Jo no dic el que havien de ser perquè no... (veus de fons) El que és habitual,

però també és veritat que algun ajuntament ha posat com a cànon alguna

infraestructura. El tema està..., per tant, les tres coses poden ser habituals,

però el concepte tècnic de l’IVA..., l’IVA és un impost complex, en cascada, i el

que diria és com la tarifa de l’aigua o d’IVA et permet deduir-te l’IVA suportat de

la despesa. El dubte és en aquesta obra d’infraestructura que no està

relacionada amb el servei de l’aigua feta en el pressupost municipal, l’IVA

suportat hagués sigut [còsmic #, 01.39.07]. Per tant, aquest dubte hi és, dubte.

(Veus de fons.)

El senyor?

Llavors, aquí s’ha de fer una distinció entre les obres que ha fet la societat,

diguéssim, amb recursos propis, que aquestes no ha d’haver-hi cap risc quant

a [#, 01.39.25] factures a nom de la societat dels corresponents ajuntaments

per poder-se fer el treball. I on hi hauria un risc és en aquelles actuacions que


86

la societat ha contractat o ha subcontractat les actuacions i en aquells casos

que no ha emès la corresponent factura. Clar, això evidentment ha estalviat

l’IVA als ajuntaments, però per contra la societat no ha ingressat aquest IVA

[repercutit #, 01.39.53] i aquí hi ha un [#, 01.39.55].


Una segona pregunta. És habitual aprovisionar el pendent de cobrament? És

habitual?

El senyor?

I obligatori.


Això s’ha fet? Aprovisionar. El 2012 es va fer això? És que a l’auditoria no m’ha

quedat clar que s’aprovisionés el [#, 01.40.21] de cobrament.

El senyor?

Sí, es fa sempre.


I el 2011 també?

El senyor?

Cada any.


Per tant, queda en acta que cada any s’aprovisiona.


Los criterios de imputación y los criterios de pendiente de cobro...


87

La senyora?

Poder el que has vist a l’auditoria és que s’han incrementat els criteris?


Sí, a veure, jo he notat...


Se ha incrementado la masa que no se sabía cuál era. (Veus de fons.)


Jo he notat que s’incrementa substancialment.

El senyor?

Les provisions per insolvències, diguéssim, el 2013 concretament, doncs sí que

és veritat que han tingut un increment significatiu. (Veus de fons.)

La senyora?

Del 13 respecte al 12.

El senyor?

Fins al 2012 hi havia provisions amb unes quantitats més o menys estables

cada i l’any 2013 [#, 01.41.09] l’increment...


O sigui, això volia dir, una de dos, o que hi han molts més impagaments o que

abans no s’aprovisionaven tots els impagaments. Seria això?

El senyor?

L’interventor ho ha dit molt bé.


88


Em permet que ho expliqui? Miri, una de les coses que no s’imputava mai, que

no es feia mai, eren els oficials, o sigui tots els pagaments dels oficials de

l’aigua que havíem de cobrar a ens oficials no s’aprovisionaven mai.


Això vol dir Generalitat, Hisenda, Estat...


Qualsevol institució.


Menys ajuntaments, perquè els ajuntaments en principi no paguen l’aigua. No

s’aprovisionaven. Per què? Perquè normalment a primers..., els mesos

següents de l’any següent ho anaven pagant. Aquest any se n’han fet

aprovisionar moltes d’aquestes coses.


Perquè no es paguen...


No, no, s’han pagat igual. Per tant, si veiem això del 2014 veurem que resulta

que en comptes de ser negatiu serà positiu, perquè ens han tornat molts diners

de les provisions que ens van fer fer.


Això seria un èxit. (Veus de fons.)


No, un èxit no.


89


Oi tant, seria un èxit.


[#, 01.42.11] Per què? Perquè s’ha aprovisionat molt més del que normalment

s’aprovisionava. Què ha passat? Doncs que ara s’han cobrat totes aquelles

provisions de molt més i ara serà negatiu en comptes de positiu.


Això es veurà.


Yo espero que acierte, discrepo de alguna cosa, creo que..., señor Piferrer,

discrepo de alguna cosa.


Me parece perfecto, cada uno puede discrepar de lo que quiera.


Sí, y no voy a dar más datos.


I ja l’última pregunta. Efial ha dit: «No s’han de pujar tarifes.» Vostè què en

pensa?


No penso re, de moment. (Veus de fons.) De totes maneres, li diré una cosa: el

contracte diu que s’ha de pujar la tarifa l’IPC català cada any, això és el que diu

el contracte signat el 2013, perquè ho sàpiga.



90


91

Discrepo también. Siempre y cuando esté motivado.


Jo no ho tinc tan clar això... (Veus de fons.)


No sé si el contracte és interpretable... (Veus de fons.) En tot cas ha de passar

pel Ple la decisió.


Nosaltres hem de presentar un estudi i vostès ho aprovaran o no ho aprovaran.

(Veus de fons.) Ni més ni menys.


No és tan senzill, eh? Ja m’agradaria que fos així. (Veus de fons.)

El senyor?

Aquí hi ha més factors.


La comissió de preus...


I també si es fan propostes d’inversió noves o si es proposa modificar els

comptadors. A veure, l’empresa és viva i les circumstàncies canvien i les

perspectives són diferents a cada moment. Hi ha alguna altra pregunta?

Podem aixecar la sessió? (Veus de fons.)

Es dona les gràcies als assistents i sense res més a afegir, s’aixeca la sessió a les 18.18h.

acta comissió agissa 25 de febrer

Documents