Pòrtulas condemnada apresóNúria Pòrtulas ha estata condemnada ados anys i mig de presó. Malgrat que l’aad-vocat denuncia la manca de proves per sus-tentar l'acusació de "temptativa de col·labo-ració amb banda armada", la justícia espan-yola ha decidit enviar-la a presó.

>> Països Catalans 4

Campanya d’estiu contral’independentisme bascAquest estiu el PSOE ha volgut posar enpràctica la intensificació de l'aprartheidpolític contra l'esquerra abertzale. L'esca-lada repressiva s'ha saldat amb a mort d'unregidor abertzale.

>> Internacional 8

Músics catalans a Palestina

Una brigada conformada per diversos músicscatalans visita aquest agost Palestina. Elsmúsics hi porten la solidaritat catalana i escomprometen a fer d'altaveu de la realitatque aquests dies estan coneixent als territo-ris ocupats.

>> Cultura 10

SUM

ARI

El president de la Generalitat Valencia-na, Francisco Camps, podrà gaudir ambtranquil·litat de les vacances d'estiu. Iés que el Tribunal Superior de Justíciadel País Valencià (TSJPV), encapçalatper l'amic personal de Camps, Juan Luisde la Rúa, va arxivar la denominadatrama valenciana del cas Gürtel. ElTSJPV va considerar que no és delicterebre regals, però en cap cas qüestiona

que Camps li regalessin vestits, fet quefins ara havia negat. Tot i això la fis-calia anticorrupció ha anunciat querecorrerà la decisió al Tribunal Suprem,fet que allunya el cas de la “influència”del PP valencià i pot convertir el triomfde Camps en una victòria enverinadade cara a les properes eleccions.

>>Països Catalans 5

AQUIL·LES RUBIO PÀG. 2 // ALEIX CARDONAPÀG.2 // MARIA FREIXAS PÀG.3 // LLORENÇ BUADES PÀG. 12

El col·lectiu d'anàlisi Latinoame-rica21 analitza el cop d'Estat hon-dureny en el context continentali subratlla que cal tenir en comp-te la importància de les dinàmi-ques de construcció històrica deles burgesies llatinoamericanesper entendre el que ha succeït. Iel que pot succeir.

>>Internacional 9

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

Periòdic popular dels Països Catalans

159DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009

INTERNACIONALAnàlisi sobre els colpistesd'Hondures

Rita i Camps,eufòrics abans que se’ls vinculara al Cas Gürtel

Els amics serveixend’alguna cosa

El PSOE subvenciona el cimenti aprova els ERO de l’automòbil

FOTO:Adrià Costa / Osona.com

Zapatero ha posat en marxa el seu PlanE, a través del qual continua finan-çant el model econòmic del ciment i genera milers de llocs de treball, peròque només s'allargaran el temps que durin les obres subvencionades. ElPlanE té com un dels seus màxims exponents el FEIL, una partida de 8.000milions d'euros per finançar obres impulsades pels ajuntaments del con-junt de l'Estat espanyol.

Mentrestant l'Estat, a través dels governs autonòmics, autoritza els EROen la indústria: aquest mes d'agost s'ha anunciat que 1.200 treballadors itreballadores seran acomiadats de les plantes de Nissan i Ford.

>> En profunditat 6 i 7

L'altre dia, com molts dies, parla-va amb un amic convergent delpoble, amb carnet, sobre temes depolítica o de futbol, que a vegadestenen molt a veure. Concretament,ens mostràvem crítics amb el temadel finançament i amb el tripar-tit, tot i que des d'òptiques dife-rents. També comentàvem el paperde CiU i en fèiem crítica, tot i que,òbviament, des de perspectivesdiverses.

Enmig de la conversa, i quan lacosa començava a derivar cap aplantejaments més de futur -que sieleccions, que si noves majories,que si naps que si cols-, em deixàanar una afirmació que darrera-ment he sentit dir a gent de l'es-querra independentista: "aquestsde la CUP heu de fer-vos grans". Ell,com els independentistes que deia,situava aquesta asseveració en elfet que lliga la idea de fer-se granamb anar a les eleccions, i més con-cretament, a les autonòmiques, ino ho deia per aquestes sinó engeneral.

Aquest fet em féu reflexionarsobre com interpretem la idea, querepartim a dojo, de fer-se gran. Quèvolem dir, en afirmar aquesta acció?

Sempre he pensat, i he intentataplicar, que fer-se gran tenia a veu-re amb la capacitat de decidir i ladecisió d'aplicar-la. I això crec queval tant per a les persones com pera les col·lectivitats, com ara unanació. I en la capacitat de prendredecisions hi intervenen molts fac-tors, interns i externs, però perdamunt de tot hi ha d'haver la lliu-re voluntat d'actuar d'acord amballò que hom pensa, creu i vol, finsa les darreres conseqüències, perdamunt de la família, la moralimposada, la religió o la doctrinade la seguretat laboral, policial ode pensament uniforme.

Per a d'altres, i això se m'ha anatconfirmant al llarg dels anys, mal-grat els canvis polítics, econòmics,culturals o de consum, fer-se granvol dir arribar a una certa edat, ipoder començar a fer com la resta:consumir com la resta, gastar comla resta, estalviar com la resta, hipo-tecar-se com la resta, drogar-se ofer-se ecològic com la resta, seguirles cerimònies com la resta..., vaja,ser un més, ser "normal", accedira la plena condició d'uniformitat.

En política, l'esquerra indepen-dentista, o almenys una part d'a-questa, després de tants anys de feri desfer fora d'aquest joc institu-cional, ha cregut que havia arribata la majoria d'edat, i ha optat perfer com la resta.Reproduir el modeldes d'una posiciócrítica i amb lagarantia de virgi-nitat que se li supo-sa a aquest sector.El més curiós delcas és com això esplanteja en unmoment de claradegradació d'unmodel polític, d'unsistema global,cada cop més allun-yat de la gent, cadacop menys recupe-rable. Un sistema i un model quesempre ha estat en el punt de mira,ni que sigui formalment, de l'es-querra independentista, i ara aques-ta, o una part d'ella, està disposa-da a fer-lo seu, i de fer-ho de pres-sa, donant lliçons. El miratge delformatget de la nit electoral de lesmunicipals del 2007, com un con-te de la vora del foc, ha fet el seuefecte. I alguns interessats per qües-tions de vot, però també, aquests ialtres, per fer de l'Esquerra Inde-pendentista una opció política més,en la casa gran del sistema.

En aquest sentit, crec que l'op-ció presa per la CUP en la darreraassemblea general, malgrat no serla que tothom esperava, la de la

majoria d'edat ordinària, la delmodel imperant, la fàcil..., ha estatla de la majoria d'edat real, ha estatespecialment madura, extraordi-nàriament conscient i encertadatàcticament i estratègica.

I és que la CUP, lesCUP d'arreu delpaís, han de treba-llar a fons per feravançar la realitatexistent, per fercréixer la taca d'o-li abocada i peraprendre a treba-llar en condicionscada vegada mésdecisòries. Sabentque els ajunta-ments, i les insti-tucions que se'nderiven, són unbon banc de proves

per fer política de veritat, al cos-tat de la gent i construint des debaix un model nacional de fer polí-tica a les institucions, sabent quetenim, i volem tenir, la nostra for-ça real al carrer. I això és un acte

revolucionari de fons, perquè impli-ca, com demanava Lluís M. Xiri-nacs, la construcció d'un camp pro-pi, amb normes pròpies i amb objec-tius propis. La CUP, ara sí, té l'o-portunitat de visualitzar unplantejament federal de l'acció polí-tica, a partir de l'agregació de lesdiferents singularitats de cada CUP,evitant caure en un model centra-litzador del poder polític, com s'es-tava configurant amb la praxi actuald'un secretariat tècnic que acaba-va fent de direcció política.

Raimundo Viejo, professor deteoria Política de la UPF, escriu alsetmanari Directa (15-07-09) que laCUP "segueixen constituint l'ex-pressió política més ambiciosa delnou municipalisme" i "han de pen-sar una institucionalització d'a-cord amb el principi federal i nouna enèsima declinació d'organit-zació centralista i uniformitzado-ra". I encara, "aprofundir en elprincipi federal dotarà de sentituna estratègia de creixement quepassés pel contagi de fórmules par-ticipatives d'èxit provat i unaexpansió horitzontal que incorpo-raria noves singularitats nacionalsmitjançant la cooperació federati-va".

Ara és un moment de gran res-ponsabilitat, de saber que els palsvindran de moltes bandes -esperemque no en vinguin de dins- i d'as-sumir, amb actitud adulta, queestem construint una via nacionalcap a l'alliberament.

La CUP, sense cap mena de dub-te i malgrat el que preveien "tau-maturgs insignes", com deia el poe-ta, ha fet un important pas de madu-resa per poder decidir lliurementel camí a seguir.

*Aleix Cardona és membre de Terra i Llibertat

L’ACCENT 159DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 200902 OPINIÓ

AmicsAQUIL·LES RUBIO I VILLALVILLA ALACANT

Escric aquestes ratlles el mateixdia que el Tribunal Superior de Jus-tícia del País Valencià ha arxivatla causa per suborn contra el pre-sident de la Generalitat Valencia-na, Francisco Camps, i altres tresalts càrrecs institucionals del PPvalencià, entre ells el seu secreta-ri general, Ricardo Costa. Per alsque estem acostumades a les corrup-teles vàries dels polítics valenciansla decisió judicial no ens ha sor-près. Des del mític "estic en políti-ca per folrar-me" d'Eduardo Zapla-na ha plogut molt, però ni les for-mes ni el fons han canviat gaire. Iés que no podíem esperar-nos altracosa: el mateix Camps ja havia mani-festat que per definir la seua rela-ció amb Juan Luis de la Rúa el con-cepte amistat es quedava curt.Aquest home, per si les lectores deL'ACCENT ho ignoren, és el presi-dent del tribunal i una de les tres

persones que havien de decidirsobre l'arxiu del cas.

I serà això, que el concepte ques'amaga darrere la paraula amis-tat no és suficient per categoritzarels intensos i íntims vincles entrepolítics, jutges i empresaris valen-cians. A Alacant en tenim exem-ples de sobra. Enrique Ortiz, l'em-presari de més èxit de la meua ciu-tat, convidava regularment a l'e-xalcalde, Luis Díaz Alperi, a navegaramb el seu iot. Quan aquest va dimi-tir, la seua successora, Sonia Cas-tedo, va passar el seu primer capde setmana com a alcaldessa... aliot d'Ortiz.

Però tampoc no podem ser sus-ceptibles, i és que possiblement Cas-tedo només acudira al vaixell enqualitat de consort. El seu marit haestat un simple empleat -el gerent-de les empreses del constructor. PeròOrtiz té més amics, o empleats, segonses mire. L'actual portaveu del PSOEa les Corts Valencianes, Ángel Luna,va ser membre del Consell d'Admi-nistració de l'Hèrcules, societat anò-nima esportiva de la qual Ortiz n'ésun dels màxims accionistes. Un talBlas Bernal, quan era portaveu delPSOE a l'Ajuntament, va votar afavor del Pla Rabassa, projecte emble-màtic del contractista. Després vaser nomenat director general del'Hèrcules i ara sona com a novacara electoral d'UPyD, tercera for-ça electoral a la ciutat després deles eleccions europees.

I és que ja se sap, qui té un amic,té un tresor.

PUNT DE MIRA COL·LABORACIÓ ALEIX CARDONA*

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

“Sempre he pensat,i he intentat aplicar,

que fer-se gran tenia a veure amb la

capacitat de decidir i la decisió

d'aplicar-la”

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrrii-bbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellllddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu Ginés,

Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: JoanBuades, Martí Cirici, Guillem Colom, Laia Creus, PepGiner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Fran-cesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgelli Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tis-minetzky.IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Alta-rriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa:: Joan Balles-ter, Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, AuroraMora, Felip Pineda, Hèctor Serra, Josep Maria Soler,Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa::Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.IIll··lluuss-ttrraacciioonnss:: Joan Carbonell, Roger Ferriols. DDiissttrriibbuucciióó::Guillem Romero Senent. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueessttnnúúmmeerroo:: Aleix Cardona, Aquil·les Rubio,Llorenç Bua-des, maria Freixas, Borja Català, Jaume Barber

Número 159. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

LLaa CCUUPP hhaa ccoommeennççaatt aa ffeerr-ssee ggrraann

“Per als que estemacostumades a les

corrupteles vàries delspolítics valencians ladecisió judicial sobre

Camps no ens ha sorprès”

Visca la Festa Major... KarimAbsolució!Ja iniciada la Festa Major de Vila-nova i la Geltrú, ahir dissabte 1 d'a-gost durant la diada castellera a laplaça de la vila, solidaris amb enKarim Akbih Verdaguer desplega-ren des d'un edifici, una gran este-lada i una pancarta de grans dimen-sions on expressava la solidaritatcap al jove vilanoví,condemnat a50 dies de presó, per declarar-seinsubmís a les penes-multa i davanta un sistema capitalista que gene-ra injustícies cap a la majoria dela població.

Durant la diada castellera, a laplaça de la vila, es va realitzar unaparada informativa, amb materialdivers de la campanya de suport i

adhesions al manifest i recollidade signatures.

Visca la Festa Major... KarimAbsolució !

Solidaritat a la Baixada deCarretons de RibesA l'últim acte de Festa de Major deRibes del Garraf, el 22 de juliol, ala tradicional Baixada de Carre-tons, va comptar amb una pancar-ta de solidaritat amb en KarimAkbih i Verdaguer, condemnat a 50dies de presó per negar-se a pagaruna pena-multa de 400 euros, acu-sat d'agredir a un Mosso d'Esqua-dra el passat 15 de novembre de2008 durant una manifestació pací-fica contra la crisi econòmica i capi-talista.

SSoolliiddaarriittaatt aammbb eenn KKaarriimm aa lleess ffeesstteess ddeell GGaarrrraaff

L’ACCENT 159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 OPINIÓ 03

Un observador qualsevol que preste atenció a les notícies del dia a

dia però que no tinga necessitat -o voluntat- d'aprofundir en el que s'hi

diu tindrà una imatge ben definida d'allò que s'anomenen "els sindi-

cats majoritaris": són sindicats potents, que acullen un gran "majoria"

dels treballadors i treballadores, pensarà; són sindicats responsables,

que participen del "diàleg social" defensant-hi els interessos de la clas-

se treballadora enfront les pretensions de la patronal; són, així mateix,

sindicats que es mobilitzen -seguint la tradició obrera- el Primer de

Maig i també per reclamar millores en els convenis o per preservar llocs

de treballs, com un observador qualsevol pot comprovar als telenotí-

cies o a la premsa escrita, on, per contra, no apareixen mobilitzacions

d'altres sindicats, que d'altra banda, deu pensar l'observador, si no apa-

reixen és perquè no existeixen.

Aquest mateix observador es degué quedar sorprès el dijous 30 de

juliol quan, a les notícies del matí, entrevistaven en directe un dels

set-cents treballadors afectats per l'ERO de la Nissan que, contra el que

es podia esperar, acusava l'UGT i CCOO de negociar l'acomiadament amb

l'empresa i, encara més, els acusava de protegir els seus afiliats en pre-

judici dels treballadors i treballadores no afiliades o afiliats a altres

sindicats. En edicions posteriors dels telenotícies ja no aparegueren

aquestes declaracions; i, posteriorment, se sabé que els "sindicats majo-

ritaris" s'havien querellat contra la CGT per difamació, acusant-la de

difondre els rumors sobre el paper d'ambdós en l'ERO. Però per uns

moment, la imatge dels sindicats majoritaris va trontollar en el nos-

tre observador, que no sabem si va començar a sospitar de l'UGT i CCOO

o si, després de l'incident, quedà satisfet amb les explicacions dels seus

valedors.

Mentre això succeïa a un extrem del país, a l'altre, una altra mul-

tinacional automobilística anunciava de manera quasi paral·lela l'aco-

miadament de sis-cents treballadors. És la Ford d'Almussafes, que des-

prés de diversos ERO temporals durant el 2009 ha decidit que a finals

d'any retallarà de manera definitiva la plantilla. Els sindicats diuen

que ja s'ho esperaven però no sembla que tingueren cap resposta pre-

parada. Ací, com a la Nissan, tots els sindicats no són iguals.

D'una banda, l'UGT reclama el compliment d'un acord que havien

signat pel seu compte amb el president de Ford Europa, que estableix

que l'empresa sempre posarà mitjans per pal·liar qualsevol situació

"quan no hi haja producte". És a dir, una ambigua declaració de bones

intencions i res més. De l'altra, l'actitud d'aquest sindicat "majoritari"

ha merescut la crítica de la resta de sindicats (CCOO, CGT i STM-Inter-

sindical) que durant la primavera ja es van mobilitzar en contra dels

ERO i dels pactes secrets entre l'empresa i UGT (vegeu L'ACCENT 155).

Tant a la Nissan com a la Ford podem comprovar com els sindicats

"majoritaris" han actuat més com a còmplices dels propietaris que no

pas dels treballadors. Als que no som observadors qualsevol no ens sor-

prèn, perquè des de fa anys veiem com han sigut una peça clau en els

processos de reconversió de diferents sectors econòmics i també en les

negociacions de les reformes laborals. Però ara amb la crisi actual els

conflictes són cada vegada menys "abstractes" i l'actitud d'aquests sin-

dicats té unes implicacions cada cop més immediates i cruentes. Les

grans multinacionals amb les seues grans factories que havien de ser

el motor d'una indústria local estan fent aigües per totes bandes i tan-

mateix cap dels sindicats "majoritaris" pot defensar-hi els interessos

dels treballadors, perquè ja fa anys que han renunciat als planteja-

ments en clau de classe i de nació, si és que els van tindre en algun

moment. No és cap novetat, com ja hem dit, però esperem que com a

mínim, aquesta realitat cruenta siga més clarificadora per als obser-

vadors qualsevol del que ho han estat els escrits i discursos polítics, que

per molt encertats fins ara no han pogut acabar amb el poder dels sin-

dicats "majoritaris".

E D I T O R I A L

Acomiadamentsi sindicats

EL MIRADOR BLOCAIRE L. ALTARRIBA

Culpar una suposadaatenció individualitza-da a primària, i dic supo-sada, de les dificultatsd'aprenentatge quepateixen actualment elsi les alumnes de secun-dària, em sembla ben béuna aberració. Però siaquest discurs apareixquan es parla de l'esco-la inclusiva i per bocade professorat jove, nopuc evitar posar-me lesmans al cap i intentaresbrinar en quin puntde l'engranatge educa-cional es desvirtuen elsconceptes.

El disgust ve quanacabes analitzant que lamala educació s'ha con-vertit en quelcom cíclic,perquè afecta a cadas-cun dels nivells, retro-alimentant-se així elserrors per via d'una formació pobre,un enfocament mediocre i unainversió econòmica miserable, ique, malauradament, ja estan reper-cutint a massa generacions. Sí, éscert, els i les docents de secundà-ria no estan equivocats i realment

existeixen problemàtiques signifi-catives (només ens hem de passe-jar per les aules per veure-ho) peròla culpa no és de l'atenció indivi-dualitzada i menys encara de l'es-cola inclusiva.

En primer lloc hauríem de tenirclar què comporta una escola inclu-siva i com s'hi emmarca l'atenció

individualitzada. Inclusió és unsalt qualitatiu en el sistema edu-catiu enfocat no tant sols a inte-grar totes les tipologies d'alumnes,sinó en estar preparada física ipedagògicament per tal de podermatricular alumnat amb necessi-tats educatives especials, ja pro-vinguin d'aspectes físics, psíquicso socials. I alhora procurar que l'ob-jectiu passi per la normalitzaciócontextual, per tal de poder viurela diferència com una font de rique-sa i poder deixar enrere aspectessegregadors, que es potencien ambles escoles especialitzades o mit-jançant la pedagogia tradicional.

Però per tal que aquesta escolasigui possible també ha d'anar acom-panyada d'un canvi ideològic de lesmestres: és necessari creure enmetodologies a l'aula, com l'apre-nentatge cooperatiu, dos mestresa l'aula, treballar els contingutsmitjançant l'interès dels infants,però amb la capacitat motivacio-nal que es requereix per tal queaquests canvis siguin significatius.En definitiva, enlloc d'anar donantcontinguts i sabers tancats que escontemplen en el currículum, la

mestra ha d'estar formadaper aconseguir que les sevesalumnes es preguntin elper què, mitjançant l'in-terès, la motivació i la prò-pia regulació de l'aprenen-tatge: aquest sempre seràindividual i els materialsi continguts han d'anarenfocats per què cadainfant hi pugui accedir:han de ser oberts, flexiblesi que s'adaptin a tots elsnivells i estils d'aprenen-tatge.

I quines són les sevesrepercussions a secundà-ria? Si l'atenció individua-litzada a primària s'ha fetcorrectament i en sintoniaamb la resta de metodolo-gies que requereix unaescola inclusiva, el profes-sorat es trobarà amb alum-nes motivades per estar ala classe i conscients que

estan aprenent. Però també hemde ser conscients que amb això non'hi ha prou, perquè a secundàriahem de seguir treballant en la líniapedagògica enfocada cap a la inclu-sió.

Els temps de crisi en l'àmbit edu-

catiu segueixen, i amb lleis com laLEC no ens acostem al model públici de qualitat que necessitem. Esmés: quan ja fa anys que a les facul-tats es formen les futures mestresen les teories de la inclusió com afils conductors, aquestes encaraestan per plasmar-se de manerapràctica a les escoles catalanes.

“És cert que existei-xen problemàtiques

significatives a lesaules, però la culpa

no és de l'escolainclusiva”

La xarxa us permetrà aquest estiuseguir el recorregut d'algunes deles brigades internacionalistes cata-lanes que són de viatge a l'Amèri-ca Llatina i l'Orient Mitjà.

L'experiència més novedosa ésla Brigada Musical Catalana, queenvia músics catalans per conèixeri difondre l'ocupació que pateix elpoble palestí. Trobareu informaciósobre la brigada a la pàgina 10 d'a-quest ACCENT, o directament albloc que estan actualitzant des de

Cisjordània:blocs.mesvilaweb.cat/musicsapa-lestina.

Podeu seguir el viatge a Colòm-bia de dos joves tarragonins a tra-vés del bloc TGN-Colòmbia (tgna-colombia-.blogspot.com). Hi sónper fer acompanyaments a movi-ments de base amb l'IPO, l'Obser-vatori Internacional de la Pau, pertal de donar suport a persones impli-cades en moviments socials deColòmbia que estan amenaçades per

paramilitars.Hi ha altres brigades que no

actualitzen tant la seva pàgina ala xarxa, però que tenen arxius deviatges anteriors que retraten l'ac-tualitat de Cuba i Veneçuela. Sónles dues brigades a Centre-Amèri-ca organitzades per l'esquerra inde-pendentista: la veterana Vencere-mos i la més recent Alí Primera:

WWW.BRIGADESCATALANES.ORG/VENCERE-MOS WWW.BRIGADESCATALANES.ORG/ALI-

PRIMERA.

Bona lectura i bon estiu!

SSeegguuiimmeenntt ddee lleess bbrriiggaaddeess ssoolliiddààrriieess

“Amb lleis com la LEC no ens

acostem al modelpúblic i de

qualitat que necessitem”

L’atenció individualitzada no és el problema

MARIA FREIXAS COL·LABORACIÓ

REDACCIÓ GIRONA

L'Audiència Nacional espanyola hacondemnat la gironina Núria Pòrtu-las a 2 anys i 6 mesos de presó. La sen-tència ha justificat la pena per un supo-sat delicte de "temptativa de col·labo-ració amb banda armada". D'aquestamanera el jutge del tribunal d'excep-ció ha donat la raó al fiscal que, al seutorn, va fer seva l'argumentació delsMossos d'Esquadra.

El cos policial autonòmic va dete-nir l'anarquista gironina per conside-rar que pretenia crear i liderar unacèl·lula "terrorista" per cometre accionsviolentes contra persones i béns mate-rials en suport als presos anarquistes.La sentència no va tenir en compte lesargumentacions de l'advocat defensor,Benet Salellas, que en el judici haviaassenyalat la manca de proves i lesnombroses irregularitats en el procés.

La defensa recorrerà la sentènciade l'Audiència Nacional espanyola alTribunal Suprem. Almenys fins que

no es resolgui aquestrecurs -segurament noabans de nou mesos-no s'aplicaria l'ordrede presó.

La condemna arri-ba dos anys i mig després de ladetenció Núria Pòrtulas va serdetinguda el 7 de febrerde 2007 acusada de per-tinença a banda arma-da. Durant tres mesosva restar en presó pre-ventiva -període que sifinalment no prospe-ra el recurs se li des-comptaria de la con-demna- fet que va sus-citar una intensa cam-panya de solidaritattant a Girona com a laresta del país. Dos anysi mig després arriba

una sentència que malgrat ser menysdura que la petició fiscal -cinc anys i6.300 euros de multa- ha estat rebut-jada de ple pel grup de suport i la defen-sa que consideren que "no té cap fona-ment".

En aquest sentit l'Audiència Nacio-nal espanyola considera provada "laíntima vinculació" entre la gironinai un grup de persones de militànciaanarquista a Itàlia que haurien rea-litzat presumptament actes de sabo-tatge. L'advocat Benet Salellas va rei-terar tant abans, durant, com desprésdel judici que l'únic possible integrantd'aquest grup jutjat, Juan Surroche,ha estat absolt. La resta, no s'han jut-jat, i per tant la seva possible vincula-ció amb Pòrtulas no té cap valor coma prova judicial. Precisament els mesosprevis a la vista, Salellas havia expli-cat que la defensa es veia reforçadaamb l'absolució de Surroche pel delic-te d'associació subversiva (delicte quea Itàlia equival a la pertinença a ban-da armada).

L’ACCENT 159DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 200904 PAÏSOS CATALANS

Intervenció de la polícia a les portes de l’Audiència Nacional

CCoonnddeemmnneenn NNúúrriiaa PPòòrrttuullaass aa ddooss aannyyss ii mmiigg ddee pprreessóó

La seva situació fa pensar que podria ser la més llarga que ha fet

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

REDACCIÓ BARCELON A

Amadeu Casellas torna a estar en vagade fam. Ho està des del dia 15 de juliol,data en què la direcció de Can Briansli va notificar de nou la intervenció dela seva correspondència, així com laprohibició de totes les comunicacions,segons explica ell mateix en una cartafeta pública a diferents mitjans digi-tals.

Des d'aleshores, Casellas ha estattraslladat a la presó de Quatre Camins,on es troba en primer grau i en règimde Departament Especial de Règim Tan-cat (DERT), que és l'equivalent al FIESa la Comunitat Autònoma de Catalun-ya. Aquest règim contempla, a bandade la suspensió de les comunicacionsde la persona presa, una reclusió a lescel·les durant unes 22 hores al dia, ambsortides al pati de com a màxim unahora, i sempre amb l'acompanyamentd'una altra presa.

Noves diligències a Martorell Després de passar uns dies en què elsfuncionaris de presons li feien comen-taris sobre la possibilitat de l'oberturad'un nou procés en contra seva, final-ment aquests rumors s'han materialit-zat en l'obertura d'unes diligències prè-

vies que han portat Casellas al jutjatd'instrucció número 2 de Martorell, pertal de fer unes declaracions amb advo-cats. Les preguntes del jutge van giraral voltant de persones i de fets que apa-reixerien en diferents cartes que el presanarquista ha anat fent públics elsdarrers mesos. Segons un membre delgrup de suport al pres no hi ha cap acu-sació en ferm, però tot i que no li vanpreguntar per cap carta en concret, totfa pensar en què l'obertura d'un nouprocés aniria relacionat amb les acusa-cions que Casellas ha dirigit contra totala cúpula de Justícia i de Serveis Peni-tenciaris de la Generalitat de Catalun-ya, principalment contra MontserratTura i Albert Batlle. La manca absolu-

ta d'informació en base a la qual hagirat el procés ha situat l'Amadeu enuna situació encara més confusa i quereforçaria la manca de confiança en elseu futur.

Context I és que actualment la persona que por-ta presa més anys del Principat té pro-hibides les visites de familiars amics iconeguts; té prohibida la comunicacióamb qualsevol persona a excepció delseu advocat; i fins i tot aquesta excep-ció és incompleta pels funcionaris dela presó. Segons ens explica el mateixmembre del grup de suport, un mili-tant de la CNT de Manresa, "sabem queli estan intervenint cartes que n'Ama-

deu envia al seu advocat perquè hi hacartes que simplement no ha rebut, iperquè d'altres que sí li han arribat jaestaven obertes".

D'altra banda, el fet que les perspec-tives de llibertat siguin menors ara queno fa un any, deixa el pres anarquistaen una situació molt delicada. Malgratque en un primer moment la vaga defam de 76 dies sense menjar va conclou-re amb un compromís de Serveis Peni-tenciaris de donar-li un tercer grau,amb la possibilitat de sortir al carrer,almenys en unes condicions molt con-cretes, ara es torna a trobar més llunyd'aquesta situació. Les seves cartes par-len de "debilitat física", però també par-len d'un "aspecte animat i fort", i espe-culen amb la possibilitat que l'enviïn al'Hospital Penitenciari tan bon punt lesseves mancances en sucre ho facin neces-sari. Mentrestant, des del grup de suport,animen a seguir escrivint n'Amadeu,que es troba davant d'una vaga de fam"que probablement serà la més llargaque ha fet mai".

Amadeu Casellas torna a estar envaga de fam a Can Brians

Acció a Mallorca per la llibertat d’Amadeu

Amadeu Casellas RamonCentre Penitenciari Quatre Camins

Apartat núm. 33508430 La Roca del Vallès - Granollers

NNaarrccoottrrààffiicc ii ttrraammeess uullttrreess aallPPoorrtt ddeell FFòòrruumm REDACCIÓ BARCELON

Per enèsima vegada, narcotràfic iextrema dreta tornen a coincidir. Elpassat 23 de juliol, la policia espan-yola va interceptar un vaixell al Portdel Fòrum de Sant Adrià del Besòsamb més de 400 quilos de cocaïnalíquida. D'entre els quatre detinguts,el nom de Jorge Porta Laborda des-tacava per la seva passada vincula-ció amb trames ultradretanes i laseva condemna per haver formatpart dels GAL. Porta fou condemnata 27 anys de presó per l'assassinat, el1985 a Biarritz, de Robert Caplanne,un lampista a qui els terroristes vanconfondre amb un membre d'ETA.Precisament, qui fou cap d'aquellcomando dels GAL, el confidentIsmael Miquel, restà empresonat 11anys a Tailàndia per tràfic d'heroï-na.

L'activitat de Porta en la violèn-cia ultradretana, però, ja s'havia ini-ciat anys abans quan va participaren la fundació de Milícia Catalana,la versió catalana dels GAL. Aquestsdarrers mesos, tal i com ha vingutdestacant L'ACCENT, antics dirigentsd'aquest grup terrorista han reapa-regut a l'escena pública de la mà dePlataforma per Catalunya, com Car-los Francisoud, actual delegat delpartit xenòfob a Badalona. D'altrabanda, les activitats violentes d'a-quest grup han reaparegut puntual-ment, com en el cas de la col·locaciód'un artefacte l'anjy 2001 a les Cot-xeres de Sants hores abans d'un con-cert organitzat pels movimentssocials. D'entre els detinguts en aque-lla acció destaca Santiago Royuela,fill del conegut ultra i subhasterAlberto Royuela.

Ja sigui com a via de finançamentde les seves activitats, o com a con-fluència general d'ambdós àmbitsdelictius, casos com els de Sáenz deYnestrilla, els Àngels de l'Infern o elcartel d'Intxaurrondo demostren quela vinculació al narcotràfic de les tra-mes ultres no és una simple anècdo-ta sinó quelcom estructural.

BREUS

“En el cas del Port delFòrum ha aparegut elnom de Jorge Porta,vinculat amb trames

ultradretanes i amb el GAL”

L’ACCENT 159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

ANDRÉS GONZÁLEZ ROJAS TORRENT

Per tots és coneguda l'animadversiódel Partit Popular a la denominació"País Valencià", nom històric del nos-tre poble reconegut inclús a l'estatutd'autonomia aprovat pel PSPV i elmateix PPCV ara fa tres anys. Amb elfinal de la dictadura, durant l'anome-nada transició, moltes poblacionsvalencianes canviaren els noms delsseus carrers per substituir les al·lusionsal franquisme per altres fòrmules mésprogressistes, com les de País Valen-cià o 25 d'abril, com a símbols de l'es-perança de canvi que es podia viureen aquells anys. Tot i això, com esdenuncia des del portalantifeixistes.org, la simbologia feixis-ta encara està ben present als nostrescarrers.

Des de l'arribada del PP a la Gene-ralitat la persecució d'aquest termeha estat una constant. En els últimsmesos diversos ajuntaments "popu-lars" han decidit eliminar dels seusmapes els carrers que feren referèn-cia al País Valencià argumentant queeren polèmics entre la població. Unaofensiva que respon a una estratègiade partit per eliminar qualsevol pre-sència d'aquesta denominació, utilit-zada principalment per col·lectius,partits i organitzacions de l'esquerra.

Poblacions com Borriol, Paterna o

Paiporta ja han patit aquesta censu-ra. En altres casos, com el d'Algeme-sí, la pressió popular ha aconseguitmantenir aquesta denominació.

L'escandalós cas de TorrentA diferència d'altres municipis, a laciutat de Torrent, la jove alcaldessaMaría José Català (PP) va anunciar lacelebració d'una "consulta popular"per decidir el futur nom de l'avingu-da del País Valencià. Amb pràctica-ment 2.500 metres de longitud i mésde 200 números, l'avinguda és la colum-na vertebral de Torrent, el seu centreeconòmic i social de la localitat.

La proposta de canvi va comptaramb la negativa de tota l'oposició, per

considerar que era una consulta inte-ressada i fàcilment manipulable. Defet les irregularitats al llarg del pro-cés de consulta han estat permanents.

En primer lloc la papereta de lesvotacions estava mal redactada. Enlloc de preguntar directament si ésvolia o no canviar el nom de l'avingu-da es donaven 10 possibilitats de nom(Comunitat Valenciana, Carta Pobla,Torrent, País Valencià,...) més l'opor-tunitat de posar un nom diferent alsproposats. A més es podia llegir "Enesta enquesta seleccionarem les tresopcions més triades. Més endavantfarem l'enquesta final". Una frase quecom veurem no es complirà.

En segon lloc al llarg del mes de

rrupció prospera, el cas arribarà alTribuna Suprem espanyol, cosa quel'allunyarà de la influència del PPvalencià. Aquest fet genera preo-cupació entre les files dels conser-vadors locals, que, a més a més,veuen com la temporalitat del pro-cés podria afectar de ple les prope-res eleccions autonòmiques, pre-vistes el 2011. Així, si es confirmenels pitjors auguris per a Camps, larecent absolució es pot convertiren una victòria enverinada.

consellera de Justícia valenciana. Llunyd'una cortesia protocol·lària, aquestesdeclaracions són complementades pertota una sèrie de gestos que fan dubtarraonablement de la imparcialitat delpresident del TSJPV. Entre altres, laseua presència en un acte electoral delPP durant la campanya de les autonò-miques del 2007 quan, a més a més, erapresident de la Junta Electoral.

Un triomf enverinat?Si el recurs de la fiscalia antico-

sobreseïment lliure de la causa ober-ta pel suposat cas de suborn pas-siu. D'aquesta manera, accepta, enpart, les al·legacions dels imputats,perquè considera que no hi haguécap mostra d'agraïment amb elsregals que presumptament reberenels dirigents del PP. No obstant això,la resolució no nega que es produï-ren aquests regals, cosa que haviennegat contundentment els impli-cats. Així, malgrat que el president,segons el TSJPV, no ha comès capdelicte, l'acte judicial confirma queel president Camps va mentir en laseua defensa pública. Aquest fet,al que el mateix Tribunal ha atri-buït implicacions "ètiques", no hamerescut cap aclariment ni discul-pa per part dels conservadors valen-cians, que, per contra, de la mà del'alcaldessa de València, van asse-gurar que tot polític rep regals.

L'amic comprensiu"Haurem de cercar al diccionari algu-na altra paraula distinta a la d'amistatque resumisca i definisca l'intima i sen-tida col·laboració entre de de la Rúa iel president de la Generalitat". Aques-tes foren les paraules del mateix Fran-cesc Camps el passat més de setembredurant la presa de possessió de la nova

A.GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Per bé que l'últim capítol d'aquesta històriano està escrit,el PP valencià ha obtingut unaimportant victòria temporal amb l'arxivamentde la causa oberta contra el president Fran-cesc Camps,que li permet respirar i carregar-se d'arguments per defensar-se de les insis-tents acusacions de corrupció que li sorgei-xen. El recurs que ha anunciat el PSOE i l'es-tratègia agressiva del PP en contra del Governespanyol fa que s'anuncie una tardor calenta.

Ningú a València confiava plenamenten la justícia. Ja feia anys que s'obser-vava com diversos càrrecs públics tore-javen els casos de corrupció que els esgui-taven sense gaire dissimulació. Però,malgrat això, quan els noms de Fran-cesc Camps, Víctor Campos, Ricardo Cos-ta i Rafael Betoret aparegueren en elsumari del Cas Gürtel, alguns pensarenque, aquesta vegada sí, veuríem un diri-gent del PP declarant als jutjats.

Quan el passat 3 d'agost el TSJPVdecidí arxivar el cas en base al recurspresentat pels advocats dels dirigentsconservadors, els valencians tornarena xafar la realitat: encara no els ha arri-bat el moment.

Mentir no és delicteLa resolució del TSJPV acorda el

L’amic de Camps l’exculpa del cas dels vestits

Camps oferint un obsequi al Papa

Ofensiva del PP contra els carrers “País Valencià”

El País Valencià està desapareixen de la nomenclatura dels pobles governats pel PP // FOTO:A.G.

Juan Luis de la Rúa, el president del Tribunal Superior de Justícia delPaís Valencià, és amic declarat de Francesc Camp

votacions les urnes no han estat vigi-lades ni per les nits ni en cap de set-mana i el registre d'entrada de votsha fallat constantment. Aquesta greuirregularitat té una conseqüència objec-tiva molt clara: segons les actes de l'A-juntament han votat 1.980 ciutadansi a les urnes s'han trobat un total de2.065 paperetes. 85 vots que ningú sapd'on han eixit.

Finalment, tot i les irregularitatsi la manca de difusió, l'opció de PaísValencià fou la clara guanyadora amb957 vots, 650 més que la segona case-lla més votada, la de l'avinguda delVedat, que va obtenir només 307 vots.

Contra tota racionalitat l'Ajunta-ment ha fet una curiosa lectura d'a-quests resultats. Segons l'alcaldessa sisumem tots els vots de la resta d'op-cions obtindrem 98 vots més que elsaconseguits pel nom de País Valencià,amb la qual cosa queda "demostrat"que la majoria de torrentins volen elcanvi de nom. Amb aquest argumentdes del consistori s'ha anunciat queen setembre es farà una nova votacióamb les tres opcions "més" votades,excloent evidentment la guanyadora,que queda eliminada per un pacteimprovisat de la resta d'opcions mésels 85 vots apareguts a última hora...aquesta és la lògica dels populars valen-cians i la seua forma d'entendre i jugaramb la democràcia. Simptomàtic, simés no.

UUnn tteerrrraasssseennccddeettiinngguutt eenn rreellaacciióó aa llaaccrreemmaa dd’’uunnaappaannttaallllaa Jaume Soler, militant d'Endavanta Terrassa, va ser detingut el dilluns10 d'agost en relació a la crema d'u-na pantalla el passat 20 de juny.Diversos agents dels Mossos d'Es-quadra el van arrestar quan esta-va amb la seva família en una pis-cina de Vilanova i la Geltrú. En elmoment de tancament d'aquestaedició de L'ACCENT, Soler encaraestava arrestat a la comissaria delsMossos de Vilanova i s'havia con-vocat una concentració solidària.

La crema de la pantalla de tele-visió va succeir el 20 de juny. Tele5havia instal·lat la pantalla geganta la plaça de Terrassa per tal de pro-jectar-hi el partit de futbol entrela selecció espanyola i Endavanthavia convocat una concentracióper rebutjar la projecció del par-tit. L'Ajuntament havia donat per-mís per a la concentració, i és peraixò que consideren la decisió delconsistori "d'espanyolista i parti-dista, que lluny de servir per a pro-mocionar la ciutat n'ha projectatuna imatge rància i provinciana.És més greu encara, que una des-pesa d'aquest tipus es doni en tempsde crisi tant aguda."

Quan havia començat la projec-ció del partit, la pantalla es vaincendiar i es va haver de suspen-dre la projecció. Endavant es vadesvincular en aquell moment del'incendi.

PPeenneess ddee pprreessóó ppeerr aallsseennccaauussaattss ddeell 44FF El Tribunal Suprem ha augmen-tat la pena contra els imputatsen el cas del 4F. Aquesta sentèn-cia es va fer pública el 16 de junyi suposa una condemna de 5 anysde presó per Rodrigo Lanza, i 3anys i mig tant per Juan com perÁlex. Dues persones més ja havienestat condemnades a 3 anys i 3mesos de presó.

El cas es remunta a l'any 2006,quan tots ells van ser detinguts iempresonats durant dos anys en pre-só provisional acusats d'haver feritun policia municipal a Barcelonadurant l'intent de desallotjamentd'una festa en una casa okupada. Desdel principi diversos advocats i orga-nitzacions de drets humans handenunciat les irregularitats del cas,ja que s'han desestimat proves relle-vants i s'ha canviat la versió oficial.Els òrgans judicials no ho han tin-gut en compte i, fins i tot, acabend'augmentar la pena. Això pot supo-sar l'entrada de Rodrigo de nou a lapresó.

La família i amics de RodrigoLanza van enviar més de 200 fir-mes per demanar l'indult per aquestjove i ara estan a l'espera de la reso-lució.

BREUS

L’ACCENT 15906 EN PROFUNDITAT

L'agost s'ha saldat amb 1.200 acomiadaments a dues de les grans factories automobilístiquesdel país: Nissan i Ford. Mentre els acomiadaments en la indústria no s'aturen, el pla de Zapa-tero per fer front a la crisi es diu Plan E, que ha omplert de tanques publicitàries la majoria demunicipis dels Països Catalans. Aquest pla pretén "recuperar el camí del creixement i la crea-ció d'ocupació", a la pràctica, significa abocar diner públic per mantenir llocs de treball del sec-tor de la construcció i subsectors derivats.

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

L'agost s'ha estrenat amb l'anunci de mésde 1.200 acomiadaments al sector auto-mobilístic català: d'una banda, el Governprincipatí aprovava un ERO a Nissan quedeixava sense treball a set-centes perso-nes i, de l'altra, la factoria Ford d'Almus-safes anunciava el pròxim acomiadamentde sis-cents treballadors.

El 28 de juliol proppassat, la Gene-ralitat de Catalunya va donar llumverda a l'extinció de 698 llocs de tre-ball a la planta de Zona Franca deNissan. La valoració de l'Adminis-tració principatina dels argumentseconòmics, organitzatius i de pro-ducció que aportà l'empresa noméscomportà la conservació de 33 llocsde treball que inicialment es voliensuprimir. Així, als 548 acomiadamentsautoritzats cal sumar-hi les 150 extin-cions que corresponen a empleats queperdran la feina però tindran priori-tat per reincorporar-s'hi si hi ha méscàrrega de treball.

D'altra banda, la Ford d'Almussa-fes ha anunciat que retallarà la plan-tilla actual en 600 treballadors, perquedar-s'hi en 6.500 després de l'es-tiu. Segons l'empresa, les baixes seranvoluntàries i responen a la desapari-ció del tercer torn degut a les previ-sions de producció. La mesura s'adop-ta després d'un ERO temporal que haafectat 1.100 treballadors des del mesde març, per bé que la darrera revi-sió l'havia limitat a 294 llocs de tre-ball.

Amb aquestes xifres a la mà, es con-firma que després de l'ensurt de laprimavera (recordem les amenaces de

tancament de plantes i d'acomiadarmilers de treballadors) les empresesestan fent efectiu els seus plans detancament i de reducció dràstica deles plantilles de manera progressiva,amb els sindicats dividits i la classepolítica desactivada gràcies a unesescenificacions anteriors que li hapermès protegir-se la imatge pública.

Polèmica pel paper de CCOO i UGT Les declaracions de diversos treballa-dors acomiadats en contra de l'actua-ció dels sindicats UGT i CCOO (a qui acu-sen d’haver pactat l’ERO amb l’empre-sa i haver afavorit els seus afilitas) hagenerat una reacció immediata per partdels mateixos, que no han tardat endesmentir la seua implicació i han anun-ciat una querella contra la CGT per difa-mació, ja que li atribueixen la genera-ció d'aquests "rumors". Per la seua ban-

da, la CGT ha denunciat "que, com hapassat en altres empreses, el % de tre-balladors de CGT afectats és molt supe-rior al d'altres sindicats i a la propor-ció d'afiliats del sindicat existent a l'em-presa". En aquest sentit, la CGT recor-da que és l'únic sindicat que no ha signatels acords amb l'empresa.

MobilitzacionsL'endemà de conéixer-se l'ERO, unstres-cents treballadors afectats es con-centraren a la porta de la factoria mos-trant el seu enuig. El dia 31, tinguélloc una assemblea d'afectats per l'E-RO que decidí constituir-se en coor-dinadora i emprendre accions legalscontra els acomiadaments. Després del'assemblea, els treballadors es diri-giren en manifestació al Departamentde Treball per transmetre al directorgeneral de Relacions Laborals les seuesdecisions.

Treballadors de Nissan protestant contra els acomiadaments

VVaaccaanncceess ffoorrççaaddeess aa lleessggrraannss aauuttoommoobbiillííssttiiqquueess

El govern espanyol aboca m mentre la indústria catalana

DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 07L’ACCENT 159

ARNAU URGELL RIPOLL

El desembre de 2008 la crisi situava elgovern de Rodríguez Zapatero contra les

cordes. Els indi-

cadors econòmics mostraven dades cadavegada més negatives i la destrucció dellocs de treball s'ac-celerava sense parar.Amb aquest context,

i amb una percepció general que el Governespanyol -que fins després de les eleccionshavia negat la crisi- no reaccionava, esva presentar el Fons estatal d'inversiólocal (FEIL) més conegut mediàticamentcom el Pla Zapatero.

Què és elFEIL? El FEIL és unapartida de 8.000milions d'eurosper finançarobres impulsa-des pels ajun-taments delconjunt de l'Es-tat espanyol. Al'hora de repar-tir els dinersnomés hihavia un cri-teri, la pobla-ció del muni-cipi segons elpadró a data 1de gener de2007. A cadaciutadà "litocava" laxifra de 183,10euros, o elque és elmateix, unamica menysde la meitatdels famosos400 eurosque l'Estathavia "boni-ficat" l'im-post del'IRPF enuna mesurapopulistaquan la cri-si no exis-tia.

Una deles condi-cionsindispen-sables per

aprovar els projectes és que no fossin cofi-nançats en el pressupost 2009. Per tant

pràcticament s'impedia la finalitzaciód'obres iniciades. Així mateix l'execucióhavia de ser "immediata" per mitigar elsefectes de la crisi.

Precisament a nivell mediàtic el Governespanyol va publicitar, especialment elsprimers dies, que els projectes servirienper contractar aturats. Finalment el Reialdecret que regulava el FEIL no en va fercap referència expressa i les diverses esti-macions han situat les noves contracta-cions en un 25% dels treballadors que hanexecutat els projectes. Per tant, en lamajor part dels casos, hanservit per no acomia-dar part de les planti-lles de petits i gransconstructors.

Caramel en unasituació de fallida Algunes veus amb laboca petita -per exem-ple el conseller deGovernació del Princi-pat, Jordi Ausàs (ERC),o el diputat de CiU Llu-ís Maria Corominas-van considerar el FEILcom una invasió de competències. Tan-mateix en els municipis s'han sentitpoques veus contràries. Una situació querecorda la frase "agafa els diners i corre"i que s'explica per la por (o pànic) a lafallida de les arques municipals. I és queels ajuntaments pateixen més que nin-gú l'enfonsament del sector de la cons-trucció -la seva principal font d'ingres-sos- i eren conscients que la carpeta delfinançament local no es resoldria abansde l'autonòmica i, probablement, no seriafins al 2011.

El "caramel" de Zapatero als ajunta-ments era relativament agre als munici-pis petits. El cas més flagrant és el de SantJaume de Frontanyà (el Berguedà) i queamb 29 habitants és el més petit del Prin-cipat. L'absència de qualsevol llindarmínim del fons va suposar que li toquésla xifra ridícula de 5.310 euros. Ben apropde Sant Jaume, a la veïna comarca delRipollès, bona part dels seus municipispetits -amb subvencions de 30.000 a 60.000euros- han aprofitat els diners per arran-jar un carrer o condicionar un magat-

zem. En aquest sentit bona part dels alcal-des consultats consideraven que un plad'aquestes característiques hauria de teniruna partida mínima per poble de 100.000euros. Cal tenir en compte que la redac-ció del projecte anava a càrrec de cadamunicipi.

És evident que considerar tant sols elnombre d'habitants a l'hora de repartiruna determinada partida és anar en con-tra d'allò denominat equilibri territorialja que els municipis menys poblats sónels que acumulen més deficiències en ser-

veis bàsics. A banda s'hisumava l'impedimentde cofinançar projec-tes ja iniciats i que mal-grat ser prioritaris (cen-tres cívics, distribuciód'aigua i llum, localspolivalents...) requerei-xen diversos anys i par-tides de fonts diferentsper completar-los. D'a-questa manera va cal-dre amb molts pocs dies-el termini de presen-tació va ser de tres set-manes- "inventar-se"

projectes que, en molts casos, no erenespecialment prioritaris.

I a la tardor? Sens dubte el FEIL és un dels causantsque la destrucció d'ocupació hagi dismi-nuït en el segon semestre de 2009. Tan-mateix la finalització de bona part d'a-quests projectes i l'acabament de la cam-panya turística estival fan pronosticarper a la tardor un greu repunt de l'atur.Una interpretació de les intencions deZapatero és la de guanyar temps, és a dir,intentar "aguantar" l'augment de l'atura base d'injectar diner públic en formad'obres als municipis i esperar que elsdenominats "brots verds" es convertei-xin en una recuperació de la situació eco-nòmica. Tot plegat sembla més aviat unamaniobra d'un equilibrista que es mouper una corda al buit, però a mode de xar-xa, ja ha anunciat un nou FEIL de 5.000milions. I és que confeccionar els pres-supostos municipals al 2010 pot ser dra-màtic i, si més no, cal intentar "amansarles feres" del propi partit.

ARNAU URGELL RIPOLL

El Fons estatal d'inversió local forma part del deno-minat "Plan E" (E d'Espanya, evidentment) i que

segons explica el mateix executiu en un web

especial engloba totes les mesures econòmiques,financeres i fiscals que el Govern espanyol aplica-rà "per recuperar el camí del creixement i la crea-ció d'ocupació". Més enllà de mesures específiques-com el mateix FEIL o els 2.000 euros per l'adquisi-ció d'automòbils- el pla espanyol d'estímul de l'eco-nomia i l'ocupació ha comptat amb programes tantpoc específics com la rehabilitació de casernes dela Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. L'ú-nica relació amb la crisi, abocar diner públic permantenir llocs de treball del sector de la construc-ció i subsectors derivats.

Però en tot cas el "Plan E" ha esdevingut un grancampanya publicitària de Rodríguez Zapatero perdemostrar que feia front a una crisi que havia negat

fins que havia resultat inevitable admetre-la. Enaquest sentit és paradigmàtic la col·locació dels car-tells per anunciar les obres del FEIL. En el ReialDecret, l'antic Ministeri d'Administracions Públi-ques va deixar molt clar que calia anunciar als qua-

tre vents les obres del Pla Zapatero: un cartellde tres metres d'alt per quatre d'ample i ambdues potes d'un mínim de dos metres d'alçada.

Amb l'e d'Espanya i el símbol de l'enya castellanaper demostrar en quin "país" vivim. I amb un costgens menyspreable: uns 1.375 euros per produir-losi 475 euros per col·locar-los. Només als pobles demenys de 200 habitants aquest cost l'ha assumitl'Estat.

De res van servir les peticions de molts ajunta-ments per reduir-ne la mida. A Berga per exemplela CUP va demanar que no es posessin ja que glo-balment tenien un cost d'11.000 euros que podrienservir per finançar altres partides o actuacions prio-ritàries. Al Ripollès la factura global dels cartellsva suposar uns 66.000 euros, l'1,4% de la partida,quantitat que superava la inversió en 11 dels 19 muni-cipis. Amb aquesta barreja de publicitat i espanyo-

lisme no és estrany que en molts municipiscatalans els megacartells hagin estat "atacats"amb pintura. En punts com Vilafranca, Enda-vant i la CAJEI han penjat cartells denunciantque el FEIL "era pa per avui i fam per demà"i que "es beneficiaven a les empreses causantsde la crisi". L'any vinent, més.

“Plan E”: entre la publicitat i l’espanyolisme

“El FEIL és una partida de 8.000

milions d'euros perfinançar obres

impulsades pels ajuntaments a l'Estat

espanyol”

FEIL o la vareta màgica de Zapatero

ilions a obres estiuenques perd més llocs de treball

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

L’ACCENT 159DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 20098 INTERNACIONAL

REDACCIÓ BARCELONA

El nou govern basc sorgit de les frau-dulentes eleccions que donaren el poderal front nacionalista espanyol de PP iPSOE, gràcies a la llei de partits, haintensificat aquest estiu la seva apos-ta per la retallada de les llibertats demo-cràtiques i en especial la seva ofensi-va contra els independentistes bascos.Mentrestant ETA desmenteix amb lesseves accions el discurs oficial del Minis-teri de l'Interior.

Una de les iniciatives més destaca-des d'aquesta campanya d'estiu ha estatl'atac contra els familiars i la solidari-tat amb els presos polítics bascos. Elconseller d'interior Rodolfo Ares donàordres a l'ertzaintza per a treure delscarrers qualsevol referència als preso-ners polítics, donant lloc a l'anomena-da "guerra de les fotos". La policia auto-nòmica retirà les fotografies dels carrers,recintes festius, i fins i tot bars i esta-bliments privats, detenint i denun-ciant a nombroses persones. Tanma-teix, poques hores després reaparei-xien, multiplicades, les fotografies ipancartes que recorden l'existènciadels presoners i la repressió conseqüèn-cia del conflicte.

L'actuació de l'ertzaintza també ha

intentat eliminar dels carrers tota pre-sència pública de l'esquerra indepen-dentista. L'objectiu és el d'amagar unarealitat social que contrasta amb lafotografia institucional fruït de lesil·legalitzacions. La conselleria d'inte-rior, juntament amb l'Audiència "Nacio-nal" espanyola, s'han proposat impe-dir qualsevol manifestació i activitatpública de l'esquerra abertzale. A SantSebastià, per exemple es prohibí lamanifestació celebrada a l'inici de lesfestes provocant nombrosos incidentsper la ciutat i dues detencions el dia 8d'agost. L'acte del jutge Garzón prohi-bia qualsevol reivindicació indepen-dentista durant tota la setmana. Tam-bé s'anunciaven mesures semblantsper totes les festes patronals. A més deles manifestacions, l'ertzaintza es dedi-cà a esborrar murals i arrencar car-tells, un cas emblemàtic fou el de l'his-tòric mural que l'artista Alejandro Tapiarealitzà fa 25 anys a la localitat d'Usur-bil. Aquesta escalada conduí el 31 dejuliol a la mort del regidor abertzaleRemi Ayestaran a Villabona desprésd'un episodi d'assetjament de l'Ert-zaintza. Els veïns denunciaren els fetsamb una vaga general al poble poc des-prés. El mateix lehendakari López expo-sava el 5 d'agost les seves intencions

amb la gràfica expressió "la calle esnuestra!", remetent així a l'infame "lacalle es mia" de Manuel Fraga.

Fora dels carrers, l'atac arribava ala xarxa amb una operació policíacakafkiana contra el web juvenil Gazte-sarea.net, els impulsors del qual forenenviats al tribunal especial de Madridper haver publicat el número premiaten un sorteig de l'organisme juvenilbasc Segi, acusats de 'finançament d'E-TA'.

Tota aquesta aquesta ofensiva con-tra els drets civils es produïa en uns

moments difícils pel ministre Rubal-caba, que potser fruit del nerviosismeper les continuades accions d'ETA, mani-festà de forma diàfana la veritable natu-ralesa de la llei de partits quan reco-negué el passat 2 d'agost, en declara-cions a la premsa, que encara que Bata-suna condemnés la lluita armada noseria mai legalitzada. L'objecte de per-secució de la llei de partits doncs, sónles seves idees i objectius polítics i nopas el posicionament respecte una deles expressions violentes del conflicte.

Aquesta insòlita sinceritat no es

repetia a l'hora de donar explicacionsrespecte els nous brots de guerra bru-ta. El ministeri d'interior respon ambsilenci davant la desaparició del refu-giat basc Jon Anza el mes d'abril, i delssegrestos i tortures dels militants inde-pendentistes Alain Berastegi, el 17 dejuliol, Lander Fernández, el 19 de maig,i Juan Mari Mujika, l'11 de desembre,denunciats els darrers temps.

Tota aquesta campanya de repres-sió d'estiu que volia representar unaescena més del procés de setge i aïlla-ment del moviment d'alliberamentnacional basc ha perdut bona part dela seva força propagandística davantl'evidència de l'actuació sostinguda perETA en les darreres setmanes, contrainteressos econòmics i les forces deseguretat espanyoles. En el seu darrercomunicat l'organització armada recor-dava que els darrers esdevenimentsdemostren el fracàs de la via repressi-va. El text reivindicava els atemptatsque costaren la vida a dos guàrdiescivils a Mallorca i a un cap policíac dela lluita anti-ETA a la localitat d'Arri-gorriaga, al qual responsabilitzava delsinterrogatoris i tortures a militantsabertzales. ETA manifestava la sevavoluntat de no causar morts civils avi-sant la població del perill d'aproximar-se a instal·lacions militars, policíaques,i de PP i PSOE. També criticava al PNBi Nafarroa Bai per manifestar el seusuport a les forces de seguretat espan-yoles.

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

El primer ministre turc,Recep Tayyip Erdo-gan, s'ha reunit amb una delegació delpartit pro-kurd DTP.La trobada ha estat el10 d'agost i Erdogan ha subratllat que hiacudia no pas com a primer ministre sinóen qualitat de líder del seu partit polític(l'AKP). A més, tot i que, igual que Erdo-gan, ho feia en nom del partit i no pas delgovern, a la reunió també hi ha participatel ministre de l'Interior turc.

Tot i subratllar que la conversa noera entre el govern i el DTP sinóentre dos partits, la reunió és moltsignificativa, ja que, des que fa dosanys el moviment d'alliberament vaaconseguir vint diputats al Parla-ment d'Ankara, Erdogan s'havianegat a rebre cap representant delgrup parlamentari pro-kurd.

Tant Ahmed Turk, portaveu delDTP, com Erdogan, han sortit moltsatisfets de la reunió. Si bé reconei-xen que encara no s'ha concretat capaspecte per avançar en una resolu-ció del conflicte, el fet d'haver cele-brat la trobada ja és esperançador,

han dit. Pel representant del DTP:"Estem contents i esperançats per-què s'ha creat un clima de diàleg.Ara tots tenim deures i responsabi-litats importants. Amb aquesta cons-ciència continuarem treballant. Espe-rem que veurem dies feliços davantnostre". Pel que fa a Erdogan, havalorat que la trobada ha estat "molti molt important". A més, ha afegit:"Ens trobem enmig d'un procés. Pen-so que la trobada d'avui ha fet créi-xer les esperances en el futur".

Tot i les bones paraules del man-datari turc per trobar una solucióal conflicte, no s'ha d'oblidar que adia d'avui continua la repressió nonomés contra la guerrilla del PKK,sinó contra qualsevol expressió polí-tica o social que lluiti en defensadels drets nacionals i culturals delpoble kurd. Precisament, aquest mesd'agost s'ha fet pública la sentènciaque condemna la veterana políticakurda Leyla Zana a 1 any i mig depresó. El seu delicte, segons els jut-ges: haver fet propaganda de la gue-rrilla del PKK en un discurs a la Uni-versitat de Londres el 24 de maig de

2008. En el discurs pel qual un tri-bunal l'ha condemant, aquesta polí-tica havia dit que Ocalan i el PKK"han creat una nova vida per al poblekurd, ja que un poble que acostuma-va a estar avergonyit de la seva exis-tència ha guanyat un esperit de lli-bertat i resistència".

A més, la notícia també arribaquan encara estan empresonats els

més de 200 representants políticsdel moviment kurd detinguts el pas-sat mes d'abril. Tots ells van ser arres-tats pocs dies després de les elec-cions municipals on el DTP va obte-nir uns resultats històrics (per posi-tius).

El PKK allarga l'alto-el-foc La reunió s'ha celebrat poc després

que el PKK (la guerrilla kurda) anun-ciés que perllonga l'alto-el-foc uni-lateral que va declarar el passat mesd'abril i que s'esgotava el 15 de juliol.La nova data és a mitjans de setem-bre. A més, el PKK també ha anun-ciat que el 15 d'agost farà públicauna proposta d'Abdullah Ocalan (ellíder kurd empresonat en aïllamentdes de 1999) per a un full de ruta capa la pau.

La trobada política també arribadesprés d'un cap de setmana en quèmares de guerrillers del PKK i de sol-dats de l'exèrcit turcs morts enenfrontaments armats s'han trobatper fer una crida al diàleg i a la pau:"Nosaltres, com a dones de Turquia,volem garantir que la qüestió kur-da es resolgui per via democràtica ipacífica". "Per què hem de compar-tir la sang i les llàgrimes quan podrí-em compartir la felicitat?", es pre-guntava una de les mares. A la sor-tida de la reunió amb el DTP, Erdo-gan precisament deia: "La nostranació vol que parin les llàgrimes dela mares, vol que acabi la sang i lamort".

Míting del DTP, partit on la població kurda de Turquia disposita les esperances de futur

EEss ttoorrnnaa aa oobbrriirr ll’’eessppeerraannççaa dd’’uunnaa ssoolluucciióó ddiiaallooggaaddaa ppeerr aall KKuurrddiissttaann

CCaammppaannyyaa dd’’eessttiiuu ddeell PPSSOOEE ccoonnttrraa lleess lllliibbeerrttaattss aall PPaaííss BBaasscc

Mosaic humà a favor del retorn dels presos polítics durant un festival de l’estiu

L’ACCENT 159

turisme i de les farmacèutiques, queveurien en l'alineament de Zelaya amb"l'eix del mal" un perill per a les sevesinversions al país centreamericà.

S'han escrit molts articles sobre elsinteressos de les potències exteriors isobre el rol geoestratègic d'Honduresen el marc llatinoamericà, especialmentsobre la necessitat nord-americana degarantir-se la presencia militar a la zonadesprés de la negativa equatoriana arenovar el contracte de la base militarde Manta. En canvi, s'ha escrit poc sobrela importància de les dinàmiques deconstrucció històrica de les burgesiesllatinoamericanes com un factor expli-catiu d'un fet com aquest. I és que sem-bla que tot ha canviat, fins i tot el paperque aquestes burgesies poden tenir enel futur.

Durant segles, les societats llatino-americanes, han assimilat una estruc-tura social on els privilegis d'uns pocssignifiquen el malson quotidià de lesmajories, és la imatge de l'indi sotmès,del pobre que abaixa el cap admetentla seva inferioritat econòmica fruit dela seva suposada mediocritat cultural.

Els avis dels "gorilleti" a Hondures,dels Brancovic a Bolívia o dels Carmo-na a Veneçuela, controlaven els campe-rols i els treballadors amb la força deles armes i el fuet. Són aquestes les pràc-tiques on les burgesies llatinoamerica-nes enfonsen les arrels de la seva cul-tura política. Són part del seu ADN his-tòric.

Però ja en aquells anys, aquests "pares

Tenen tanta urgència per esborrarun projecte que acabi amb la divisióclassista i racista a Llatinoamèrica quefins i tot estan disposats a perdre dinersi a enfrontar-se a la condemna inter-nacional. I és que els diners són nomésuna part dels beneficis i dels privilegisde què gaudeixen.

Això explica perquè no volen, ni dei-xaran anar l'os. Possiblement amb laseva actitud el que volen és modificarl'actual correlació de forces, i obligarfins i tot que la dubtosa política exte-rior nord-americana assumeixi posi-cions més decidides en defensa de l'ac-tual estructura de desigualtat social.

No s'ha d'oblidar que durant la darre-ra dècada, la política americana ha sem-brat certs dubtes sobre la capacitat d'ac-tuar en defensa dels privilegis de les

DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009

burgesies llatinoamericanes. Davantd'això, les burgesies locals són cons-cients que han d'assumir un rol mésactiu els propers anys. I saben que aques-ta defensa tindrà els seus costos.

Els seus avis i els avis dels seus avisvan consolidar els privilegis a punta debala i de vexacions reiterades. Per fer-ho, van generar capacitats militars prò-pies, autònomes dels governs centrals.

Sembla que no estem massa llunydel perill que des d'alguns punts de lanostra Amèrica, es torni a plantejar lanecessitat d'estendre la guerra civil comun instrument polític de desestabilit-zació i de recuperació del poder. El queestà en joc per a les burgesies locals ésmolt més que els beneficis d'un parelld'anys de l'empresa, és l'hegemoniasocial i el seu futur com a classe.

fundadors" de les burgesies llatinoame-ricanes, sabien que no es domina lesmajories només amb la força bruta. Calque l'indi, el pobre, l'explotat, acceptinla seva inferioritat.

Avui, veiem com darrere la defensapatriòtica, els que estan acostumats aostentar el poder mostren la seva fer-ma convicció de mantenir l'estructurasocial històrica que han estat construint.

Per tant, en aquest moment en quèLlatinoamèrica sembla que qüestional'estructura de privilegis, no ha d'es-tranyar a ningú que aparegui la por vis-ceral a perdre la seva posició a la pirà-mide. I, arribats en aquest punt, el casd'Hondures ens demostra que la burge-sia, trencant la lluita pels interessosparticulars de cadascú, és capaç d'unir-se i actuar com un sol puny.

LATINOAMERICA21.ORG

Ja fa més d'un mes, en un país que lamajor part del món desconeixia, ungeneral de l'exèrcit es va aixecar i vadeposar el cap d'estat, sota pretext d'im-pedir un referèndum popular i garan-tir la vigència constitucional. La histò-ria sembla part d'un guió repetit a Lla-tinoamèrica. Que es tractés d'Hondu-res, és només un detall.

En un acte reflex, tots mirem capals Estats Units, esperant la seva reac-ció. Però ningú, ni tan sols personatgesobscurs com el colombià Uribe o el dre-tà mexicà Calderón, s'han atrevit a sor-tir en defensa de "gorilleti" i els seussequaços. A aquestes alçades, la solitudinternacional dels colpistes i les ges-tions diplomàtiques dels governs del'ALBA, encapçalats per Veneçuela, feienpreveure la reposició de Zelaya en unperíode curt de temps.

Però no ha succeït així. Les setma-nes han passat i l'aliança dels empre-saris, l'església i els militars s'ha man-tingut dura com una roca, impedintl'entrada de l'expresident per aire i perterra, trencant la taula de negociacionsi desconcertant fins i tot els analistesmés prestigiosos.

Davant del desconcert, s'ha recorre-gut a paradigmes explicatius que pas-sen per la prestació de recolzament d'or-ganismes d'intel·ligència nord-ameri-cana i europea (que sobrepassen lesvoluntats presidencials) o per tramesde grups econòmics transnacionals del

Álvaro Uribe en una recent visita a Madrid per reunir-se amb empresaris espanyols

INTERNACIONAL 9

La ràbia visceral de les burgesies llatinoamericanes

EEllss ccoollppiisstteess hhoonndduurreennyyss rreetteenneenn eell ppooddeerr mmeennttrree oocccciiddeenntt aaddooppttaa uunn ppaappeerr aammbbiigguu LAIA ALTARRIBA BARCELONA

El colpista hondureny RobertoMicheletti de moment s'està sor-tint amb la seva. Malgrat que quanva cometre el cop d'Estat, el passat28 de juny, no va aconseguir elsuport dels governs europeus ni delnord-americà, per ara continuaostentant la presidència del governde forma il·legal i ha impedit alpresident legítim, Manuel Zelaya,de tornar al país. A més, l'actituddels governs occidentals en relacióals colpistes s'ha suavitzat.

Micheletti, amb la vista posadaa les eleccions A principis d'aquest mes d'agost,Micheletti declarava a la premsaque està decidit a retenir el poderfins a les eleccions previstes pelmes de novembre. A més, està con-vençut que podrà resistir l'aïlla-

condemnem enèrgicament lesaccions del 28 de juny. Així mateixreconeixem que la insistència delpresident Zelaya en emprendreaccions provocadores va contribuira la polarització de la societat d'Hon-

tino-americans, que li han donatl'esquena i l'han expulsat de l'OEA.

Dura repressió policial Per mantenir el poder a nivell intern,Micheletti ha aplicat una dura repres-sió per tal de fer front a les desenes demilers d'hondurenys que han sortit alcarrer per expulsar els colpistes. Lescròniques de testimonis parlen de càrre-gues molt dures de la policia que dei-xen molts contusionats i ferits. La quar-ta delegació internacional que d'ençàdel dia del cop ha visitat Hondures hacomptabilitzat fins a 9 persones assas-sinades pels cossos repressius.

Si us voleu informar sobre aques-ta repressió que estan patint elsmoviments populars que resistei-xen al cop hi ha diverses webs:

WWW.DEFENSORESENLINEA.COM HTTP://WWW.HONDURASLABORAL.ORG/

dures i van conduir a un enfron-tament que va desencadenar elsfets que van culminar amb la sevaexpulsió".

On ho té més difícil Michelettiper ara és amb la resta d'estats lla-

ment internacio-nal fins a entre-gar el poder alguanyador de leseleccions de latardor. La decla-ració de Miche-lettii no sorprènsi tenim encompte que haestat precedidaper l'anunci queels Estats Unitshan decidit noimposar sancionsal govern colpis-ta hondureny. Amés, tot i que rei-teren la condemna del cop, l'admi-nistració d'Obama entra a fer el jocde criticar també Zelaya, segonsuna carta del Departament d'Estatnord-americà feta pública pel dia-ri Wall Street Journal: "Nosaltres

Pintada de protesta als carrers d'Hondures

ANÀLISI

L’ACCENT 159DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009

Cesc Blanco SAGUNT

El TSJPV feia pública una altraresolució favorable a la capacita-ció del títol de Filologia Catala-na per tal d'acreditar coneixe-ments de valencià a l'hora d'ac-

cedir a la funció pública docent. El sindi-cat valencià de l'ensenyament STEPV fouqui interposà aquesta volta el recurs queva provocar la sentència.

Amb aquesta són ja dihuit les sentèn-cies contra l'actuació de la Conselleria,dues del Tribunal Suprem i setze del Tri-bunal Superior de Justícia de la PaísValencià. Tanmateix, a hores d'ara elGovern valencià encara no dóna compli-ment als mandats de les instàncies judi-cials.

Ahir el Tribunal Superior de Justíciadel País Valencià (TSJPV) exposà l'últimasentència que fa referència a la titulacióde llicenciatura en Filologia Catalana enel procés d'oposició docent. El resultat vaser favorable a l'entitat que interposava elrecurs, el Sindicat de Treballadors de l'En-senyament del País Valencià (STEPV). Açòvol dir que s'accepta, per dihuitena vega-da, que el títol de Filologia Catalana capa-cita en coneixements de valencià a lespersones que es presenten a les oposicionspúbliques de docència al País Valencià. El

conflicte agafa gravetat pel fet que l'únicatitulació de nivell superior que forma alpersonal docent en aquest nivell de valen-cià és Filologia Catalana.

El TSJ (òrgan estatal) ja s'ha mostratdues voltes en la mateixa línia que elTSJPV (institució autonòmica). El 15 dejuliol la institució suprema espanyola vafer pública una sentència arran del recursinterposat per Acció Cultural del PaísValencià (ACPV). Atenent açò, la sentència

Redacció VALÈNCIA

La Xarxa d'Enllaç amb Palesti-na ha posat en marxa aquestagost el projecte "Músicscatalans a Palestina" ambl'objectiu d'apropar i com-

partir les músiques d'arrel i d'autord'aquests dos trossets de la Mediterrà-nia. Obrint Pas, Cesk Freixas, Pau Ala-bajos i Nabir s'han embarcat en aques-ta aventura que els porta a visitaralguns dels indrets més populars i sor-prenents de Palestina. El viatge té pre-vistes diferents parades a seus d'enti-tats i organitzacions que treballen afavor dels drets del poble palestí. Jeru-

salem, Ramal·lah, Nablús, Betlem oJenin són algunes de les ciutats on elsmúsics dels Països Catalans trauran aescena el característic so de la dolçai-na o les tendres i reivindicatives can-çons d'autor.

Per poder seguir l'aventura senseperdre's cap detall, els músics han cre-at un bloc on aniran penjant totes lesvivències del viatge. Precisament enaquest espai web, els músics s'han fetressò de la iniciativa, tot emmarcant-la en les diferents activitats que s'es-tan realitzant per celebrar la capitali-tat àrab que ha obtingut la ciutat deJerusalem. No només els músics delsPaïsos Catalans visiten Palestina.Altres colles dels Països Catalans, comla bastonera i la castellera, tambés'han posat rumb a Palestina perconèixer la situació política i social deles terres ocupades.

Algunes de les impressions delsmúsics ja estan penjades al bloc i dei-xen entreveure la dura realitat delconflicte. Pau Alabajos, al seu pas alcheckpoint de Betlem, deixa anaraquestes paraules: "A nosaltres ensdeixen passar sense problemes perquètenim passaport internacional, peròals palestins els posen moltíssimestraves i poden fer-los esperar hores ihores, sense causa aparent, fins obrir-los el pas. Continuem avançant,seguim l'itinerari marcat, caminemuns dos-cents metres fins a l'eixida.En les parets, missatges de suport a lacausa palestina escrits en diversosidiomes, amb esprais i retoladors per-manents".

MÉS INFO: HTTP://BLOCS.MESVILAWEB.CAT/

MUSICSAPALESTINA

MMúússiiccssccaattaallaannssvviissiitteennPPaalleessttiinnaa

10 CULTURA

actual afirma que "estracta d'un fet idèn-tic als ja resolts pelTSJ" i considera que"no hi ha cap cir-cumstància per laqual s'haja de revisarla doctrina" i es rea-firma en les decisionsque s'han pres ambanterioritat -favora-bles al reconeixementde Filologia catalanacom a títol de forma-ció en valencià.

Fins ara, i malgratles sentències delTSJPV que dictamina-ven el mateix, laGeneralitat no haviaacceptat el títol de

Filologia Catalana com aaval dels coneixements de valencià. La raóargüida per la Conselleria d'Educació era quela sentència no era del TSJ i que no era ferma.Com que ara ha estat ratificada per aquestainstància, el govern valencià es veu obligat aaplicar-la. En cas contrari, ACPV va afirmarque "s'interposaran accions penals contra elsresponsables de personal i conseller d'educa-ció per possibles delictes de desobediència iprevaricació".

Jaume Barber DÉNIA

L'estreta línia que encara avui sepa-ra els sistemes operatius d'internetes desdibuixa a passes de gegantamb l'entrada d'una nova tecnolo-gia tan seductora com inquietant:

Cloud. Darrere d'aquest nom vaporós s'amagaun núvol carregat de possibilitats fins arapoc imaginades. La resposta definitiva a laintegració del conglomerat que ara formenels sistemes d'última generació i el ventalld'elements que integren l'anomenat "web2.0", del qual xarxes socials, cercadors, por-tals de foto i vídeo, feeds i servidors decorreu moderns en són puntals bàsics.

Imaginem poder accedir al nostre "ordi-nador" amb el nostre programari, la nostraconfiguració i les nostres dades des de qual-sevol terminal en qualsevol moment -nomésintroduint un usuari i una contrasenya- i amés tenir la possibilitat d'agregar ordina-dors d'amics al nostre per tal de compartirels fitxers que autoritzem amb total senzille-sa. És això justament el que proposa la tecno-logia del núvol. Així, no hi hauria gaire dife-rència entre connectar-nos al Facebook iaccedir als nostres arxius.

El més pioner d'aquests sistemes parlacatalà i es diu EyeOS. Va ser desenvolupat el2005 per un grup de programadors de Barce-lona, és de codi obert i té un nombre d'usua-ris que creix a bon ritme. L'alternativa queapareix a l'horitzó és Jolicloud, un sistemabasat en Ubuntu que encara es troba en fasealfa. Però ambdós no són més que petitesgotes en un immens oceà capitanejat perMicrosoft i Google. Ambdós colossos hananunciat que estan desenvolupant sistemesd'aquest tipus, els primers, a octubre passatamb Windows Azure, si bé sembla més enfo-cat a desenvolupadors i empreses que al gran

públic, mentre que la companyia del cerca-dor va anunciar el mes passat l'aparició amitjans de 2010 de Chrome OS, un sistemagratuït, basat en el navegador homònim, ique constitueix "l'intent de reconsiderar comhaurien de ser els sistemes operatius".

L'atractiu d'aquesta nova tecnologia resul-ta evident, però també el fet que per aconse-guir la ubiqüitat promesa, cal que bolquemtot el contingut, que fins ara havia estat alnostre disc dur, a un servidor extern gestio-nat per una empresa, de manera similar alque ocorre amb el correu o les fotos que pen-gem en les xarxes socials (es podria dir qued'alguna manera duem temps fent servir lafilosofia 'cloud' sense ser-hi conscients). Eldisc dur tradicional deixa llavors de tenirutilitat i converteix la nostra màquina en unsimple intermediari, tot alliberant un espaifísic que obri un món de noves possibilitatsde desenvolupament en un mercat on cada

mil·límetre i cada gram de menys són una revo-lució. Malgrat tot això, confiar a un tercer latotalitat de les dades de milions d'usuaris encarasembla a primera vista un acte de fe digne decanonització.

El dilema és clar i el debat encara verge: valla pena posar tant en risc per avançar en uncamp que sembla no tenir sostre? Podem feraquesta passa amb garanties que protegisquenels usuaris davant possibles abusos de les empre-ses? La resposta a aquest interrogant encara estàen l'aire, i és tan etèria i volàtil com un núvol.

MÉS INFO:HTTP://EN.WIKIPEDIA.ORG/WIKI/CLOUD_COMPUTING

HTTP://WWW.JOLICLOUD.COM/HTTP://EYEOS.ORG/

HTTP://GOOGLEBLOG.BLOGSPOT.COM/2009/07/INTRODU-CING-GOOGLE-CHROME-OS.HTML

/WWW.MICROSOFT.COM/AZURE/WINDOWSAZURE.MSPX

EEll nnúúvvooll ddeell ffuuttuurr

LLaa CCoonnsseelllleerriiaa vvaalleenncciiaannaa hhaa ppeerrdduutt jjaa 1188 sseennttèènncciieess eenn eell ccoonnfflliicctteeppeell ttííttooll ddee FFiilloollooggiiaa CCaattaallaannaa

“Obrint Pas,Cesk Freixas,Pau Alabajos i Nabir

conformen la BrigadaMusical Catalana

a Palestina”

L’ACCENT 159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 CULTURA 11

Borja Català PALMA

La música popular forma part delpatrimoni de qualsevol poble, peròla homogeneïtzació cultural que,especialment al llarg del darrermig segle, han provocat els mitjans

de comunicació de masses i la globalitzacióha posat en perill aquesta riquesa comuna.

Eivissa i Formentera no han estat unaexcepció en aquesta tendència, però ara unparell de músics han decidit capgirar-la idonar-li un nou impuls a les cançons tradi-cionals pitiüses. Els músics són Omar Gisbert(Alcoi, 1973) i Joan Barbé (Eivissa, 1984), i laseva aposta per les tonades tradicionals és elprojecte Ressonadors.

Ressonadors és una proposta musical nas-cuda amb l'objectiu de traure de l'oblit lamúsica popular pitiüsa iacostar-la a un públic mésgeneral, sobretot eljovent. Segons expliquenels seus responsables, perfer-ho s'han recolzat en lariquesa pròpia d'aquestamúsica compaginant-laamb un so contemporani.Les tonades reben, doncs,un format més modernperò sense perdre la sevaessència.

A més, per tal d'atrau-re aquest públic no espe-cialitzat en la música folk, s'ha comptat ambla col·laboració d'artistes dels grups contem-poranis de més èxit de les Pitiüses i amb lad'altres músics de renom; hi participen,entre d'altres Gerard Quintana, Joan Mure-nu, membre de l'històric grup pitiús UC,

Ángela Cervantes, AlfredoMarí, Xomeu Juan o el Pro-jecte Mut.

El projecte Ressonadorss'ha materialitzat en l'ediciód'un CD que conté 13 d'aques-tes cançons, entre les qualshi ha "Bona nit", "Blancaroseta, "Anàrem a SantMiquel" o "Jo tenc una ena-morada". A més, també s'haeditat un DVD amb el docu-mental Ressonadors endins,que explica el procés de gra-vació d'aquest treball, queha durat any i mig.

Ressonadors, però, noacaba ací, ja que s'ha previstgravar altres dos CD més. De

moment, el primerha estat un èxit devendes a Eivissa i Formentera iels concerts que han oferit elsimpulsors del projecte han estatmultitudinaris, com ara el delpassat 7 d'agost a Vila, que aple-gà més de 5.000 espectadors.Mesos abans, el concert de pre-sentació del projecte comptàamb la participació de més de80 músics i, malgrat la pluja,devers 3.000 persones hi aguan-taren fins a la darrera cançó.

PPrroojjeeccttee eedduuccaattiiuuUn altre aspecte de Ressonadors és el seu ves-sant didàctic. Els seus autors han elaboratun projecte educatiu amb l'objectiu que eljovent pugui conèixer les cançons pròpies deles seves illes d'una manera lúdica a través

de l'ensenyament de la música a les escoles ials instituts.

El projecte pedagògic inclou una panorà-mica general de la música popular d'Eivissa iFormentera -història, tipologia i paper quehi tenia-, a més d'un explicació de l'origen decadascuna de les 13 cançons que formen partdel primer CD de Ressonadors i la transcrip-ció de les seves lletres. Adjunta, finalment,bibliografia per ampliar la informació.

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

De l’11 al 24 d’agost de 2009

AAggeennddaa>> La Festa Major Popular 2009 de Capelladesomplirà d'activitats la vila anoienca del dijous13 d'agost al diumenge 16. Concerts, cercatas-ques, activitats infantils, cercatasques i l'actua-ció del Cor Xàldiga formen part d'un programaper a tots els públics.

>> Una altra opció pel cap de setmana amb mésfestes per metre quadrat és el Polvorí, que enguanyesdevé un veritable espai de lluita, festa i com-promís autogestionat a Cardedeu (el Vallès Orien-tal). En Karim serà l'encarregat el dimecres 12d'encendre el "txupinazo" i fer el pregó. Hi hau-rà molts concerts així com guerra de cebetes,baixada de carros i encesa de les falles per partde l'hereva i el pubill.

>> La Vall de la Laguar serà l'escenari d'una novaedició l'Aplec Arrels. Seran tres dies de festaperò especialment d'espais per a la formació iel debat: xerrades i taules rodones donaran pasel dissabte a la nit al concert dels caps de car-tell, els pegolins de la Gossa Sorda. Més infor-mació a http://www.arrelspv.org/

>> Enguany la Comissió de les Festes de la Terrade Formentera fa vint anys. I després de l'èxitde les celebracions tradicionals a l'entorn del 5d'agost, han decidit allargar-les al llarg del mesamb activitats com un concert amb grups de folkd'arreu dels Països Catalans, la presentació delllibre Històries del paradís de Xavi Sarrià aixícom xerrades, cinefòrums i una caminada perconèixer els camins formenterencs. Tota la pro-gramació a http://www.formenteraweb.net/san-tamaria/

>> "La sang no és cap espectacle". Amb aquestlema els Maulets de Mallorca mantenen, unestiu més, una intensa campanya antitaurinaamb concentracions els dies 6, 13 i 20 d'agost.Tota la informació de la campanya ahttp://www.maulets.org/mallorca/

“Omar Gisbert iJoan Barbé volen

donar un nou impulsa les tonades

tradicionals pitiüsesamb el projecte Ressonadors”

RReessssoonnaaddoorrss:: uunn nnoouu iimmppuullss aa llaa mmúússiiccaa ppooppuullaarrdd’’EEiivviissssaa ii FFoorrmmeenntteerraa

Dídac López ESPLUGUES DE LLOBREGAT

S'ha imposat la denominació deSetmana Tràgica per designar larevolta popular de Barcelona del26 de juliol de 1909, de la qualha prevalgut com a icona les

columnes de fum de la crema d'esglésies.La causa inicial de la revolta no fou pasanticlerical, sinó antimili-tarista. Durant la prima-vera, el moviment d'alli-berament nacional rifenyhavia emprès una cam-panya de sabotatges con-tra interessos minersespanyols. A principi deljuliol de 1909, hi hagué latopada més greu fins lla-vors entre els escamotsrifenys i els militarsespanyols, i la situació jaes va fer de guerra oberta.

El 9 de juliol, el Governespanyol ordenà l'expedició de 40.000soldats, trets en una part important deles caixes de reclutament de Barcelona iMartorell. La mesura, que afectava reser-vistes, majoritàriament casats i ambfills, tenia garantida la impopularitat.

Hom l'atribuïa a un càstig per l'agitacióprèvia, tant la del moviment obrer comla de la solidaritat catalana.

El diumenge 11 començà l'embarca-ment de reservistes al port de Barcelona.De seguida arrencaren les protestes i elsenfrontament amb la policia, tant al portcom en altres llocs de la ciutat. La setma-na del 19 mostra una conflictivitat crei-

xent. La premsa republica-na d'esquerres participàactivament en l'esperona-ment de les protestes, quetambé reberen el suportde la premsa radical,socialista i catalanista. Afinals de la setmana, l'a-narcosindicalisme pren lainiciativa i convoca unavaga general contra laguerra pel dilluns 26.

La vaga fou seguidamajoritàriament en els

nuclis industrials del Princi-pat. A Barcelona, el seguiment era gaire-bé unànime tret dels tramvies i fou,doncs, en provar d'aturar-los que esclata-ren els primers enfrontaments entrevaguistes i policia. Aquests enfronta-ments serviren a les autoritats espanyo-

les de pretext per posar la província deBarcelona sota comandament militar.

La vaga esdevingué indefinida i pren-gué un caràcter insurreccional. Lesdiverses direccions polítiques se'n dis-tanciaren, però quadres sindicals i polí-tics continuaven presents en el carrer.Les mobilitzacions s'adreçaren, mésespontàniament que no pas dirigida, con-

tra les dues institucions improductivesdel règim: l'exèrcit i el clero.

Dimarts, Barcelona ja era en plenarevolta, i la mateixa situació es declaravaa Sabadell, a Terrassa, a Manresa, a Igua-lada, etc. Des del Ministeri de Governa-ció, Juan de la Cierva qualificava els fetsde Barcelona de "revolta separatista",mentre que els dirigents republicans,socialistes i sindicalistes atribuïen alslerrouxistes la desviació anticlerical deles protestes. L'endemà, la situaciócomençava a canviar. La guarnició mili-tar de Barcelona, ja reforçada des de l'ex-terior malgrat els intents de bloqueigfets des de Vilanova, Badalona i d'altrespoblacions, iniciava una forta repressió.Fins pràcticament diumenge resistirenfocus insurreccionals als principalsbarris obrers i populars.

El dilluns, 2 d'agost, les autoritatsmilitars donaven la situació per pacifica-da. La repressió continuà durant setma-nes, i s'adreçà contra els centres obrers,la premsa antibel·licista d'esquerres i elmoviment de l'escola laica. El nombre deprocessats fou de 2.000, molts d'ells sotajurisdicció militar, la qual imposà des-enes de condemnes a mort i n'executàcinc el 13 d'octubre de 1909.

HHiissttòòrriiaa

LLaa sseettmmaannaa ddeell 2266 ddee jjuulliiooll ddee 11990099

“S'ha imposat ladenominació de

Setmana Tràgica perdesignar la revolta

popular de Barcelonadel 26 de juliol

de 1909”

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

TTííttooll:: RessonadorsMMúússiicc: Omar Gisbert i Joan BarbéDDiissccooggrrààffiiccaa:: Actual Records DistribuciónAAnnyy:: 2009

L’ACCENT 159DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 200912 CONTRAPORTADA

ANDRÉS GONZALEZ TORRENT

D'on naix la idea d'organitzar l'AplecArrels?La idea sorgeix de La Trobada de Jovesde la Marina Alta, que responia a lanecessitat d'un sector del jovent d'ex-posar, discutir, quin era el nostre paperi les nostres perspectives de canvi i d'ac-tuació dins del sistema actual. Sobre-tot, com ens podíem proveir d'eines peraturar la destrucció del nostre entorn,que al cap i a la fi (ara amb la crisi) ésl'efecte més nociu i que més prop enstocava tant a la Marina com al PaísValencià, d'aquest capitalisme global.

A banda de l'Aplec quines altres cosesheu fet?La resta de l'any fem coses menys vis-toses, com inspeccions ciutadanes allàon suposem s'està fent la vista grossa,i per tant es duen a terme actuacionsque excedeixen els límits de la llei -anivell de protecció el paisatge, de ves-tigis històrics,...-. No obstant, no obli-dem qui són els culpables, i els hem fetrecordatoris; en forma de carbó pernadal, als dirigents de la màfia immo-biliària i, en forma d'al·legacions, demanera que als especuladors que resi-deixen als ajuntaments, no els siga tanfàcil burlar-se de la gent dels poblesfent-los creure que canviar la terra perasfalt és la panacea.

Com valoreu les edicions anteriors? La valoració és positiva, pel simple fetque actualment estem parlant de laquarta edició. Altres paràmetres ensindiquen que així és, com la repercus-sió del nom entre gent de totes les edats,sobretot a la comarca (cosa que l'ha faci-litat el bon tracte que rebem de la majo-ria dels mitjans de comunicació local).

Tanmateix, moltes coses podrienmillorar, tant a nivell intern d'organit-zació, com extern, amb la consideraciód'alguns ajuntaments, que ens han fetperdre molt de temps i diners. I en eltemps hem aprés que els pobles ambmenys recursos són els que més t'aju-den, i que mentre no sigam una super-productora com el FIB, Summercase...treballarem amb aquells que tinguengana de col·laborar amb nosaltres d'i-gual a igual, sense precs.

No obstant, en quant a la participa-ció de la gent sempre s'han superat lesprevisions, sobretot en l'apartat musi-cal, però sense oblidar la massiva cade-na humana a la platja de Xàbia dema-nant la derogació de l'ampliació delport. Els dos primers anys a Xàbia, i eltercer a Parcent, la resposta de la gentha estat extraordinària.

Què ens podeu contar d'aquesta edi-ció?S'ha organitzat de manera molt dinà-

mica i participativa, d'una banda l'or-ganització, d'altra la gent dels poblesde la Vall de Lagaur i d'altra l'ajunta-ment. Pensem que serà un aplec moltparticipatiu, també per l'indret ques'ha triat, ja que es tracta d'un paradíspaisatgístic i amb molta càrrega histò-rica, i com no pel programa: les excur-sions a Fontilles, el Cavall Verd, alsmatins ,els tallers i la projecció del Papade Xavi Castillo per portar millor lesvesprades, les xerrades plenes de neces-sitat i contingut per a tancar les jorna-des amb reflexió, la partida de pilotavalenciana, teatre i com no les actua-cions musicals. Sense oblidar que lagent que ve de fora tindrà lloc d'acam-pada, amb piscina, dutxes, menjarspopulars...

Vos heu marcat alguns objectius?Sincerament, les intencions simbòli-ques són les de fer vore que no som ton-tos, que sabem què intenten fer ambla nostra terra i sobretot amb el PaísValencià i que no ho consentirem. Lesintencions pragmàtiques a curt termi-ni són les de recaptar diners per dura terme l'ofensiva (amb advocats perparar PAI, pagar autobusos per assis-tir a manifestacions en defensa delterritori, pagar denuncies que inten-ten atemorir i reprimir els més joves,...)perquè està clar que sense recursos és

molt difícil tirar endavant. A llarg ter-mini ens agradaria que fos una orga-nització que tinguera veu en moltsaltres aspectes (sempre basant-nos enuns mínims eixos com cultura, terri-tori, justícia social...) per això que hemdonat el nostre suport a d'altres come-ses. I creiem que la necessitat de plan-tejar-ho d'aquesta manera tan genèri-ca és per a donar-li certa continuïtat,per exemple amb el tema del territorila gent tendeix a mobilitzar-se i fercol·lectius per un objectiu molt pun-tual (barranc o muntanya del seu poble)i després desapareix, aleshores aques-ta inèrcia que s'ha creat durant mesoso anys no es reutilitza, i just el quenosaltres estem proposant és estar sem-pre apunt per a donar resposta a qual-sevol racó del nostre país.

Quina lectura es feu de l'incrementde festivals i concerts de música envalencià? No és una cosa que s'haja parlat peròsens dubte és positiva, però hem detenir en compte que l'Arrels no és unfestival de música sinó un aplec pelterritori, que utilitza la música perdonar suport a les altres activitats, per-què sabem que la gent per moure's delsseus llocs no en té prou amb xerradesi tallers, per tant ho acompanyem d'o-ci. Personalment crec que el que està

Contradiccions del sistema

LLORENÇ BUADES PALMA

L'hoteler es lamenta perquè latemporada no és bona, el comer-ciant diu que la temporada derebaixes és fluixa, el constructorvol que l'administració compriels pisos que no pot vendre. Totsells al llarg dels anys han mani-festat un objectiu comú: rebaixarels costs laborals i augmentar elsseus beneficis. Tots ells volen queels seus treballadors cobrinmenys, facin la jornada més llar-ga i flexible, siguin més obedients,més disciplinats, més adaptables.

Universalitzat el desig d'a-quests empresaris ens trobam quesi tots actuen d'igual manera, éslògic que es posin productes almercat que ningú no pot comprarper manca de poder adquisitiu.Com que el poder adquisitiu noés suficient, els empresaris ani-men el deute a partir del crèdit.La gent, que no disposa normal-ment d'efectiu per comprar unhabitatge o un cotxe, s'ha d'en-deutar, però endeutar-se, no sig-nifica ni de bon tros millorar lacapacitat de compra.

Els hotelers de les Balears esqueixen perquè el turisme delRegne Unit ha decaigut 30 puntsen relació a l'any passat. Tambéhan caigut els seus ingressos, i laseva lliura val menys del que valia.Els alemanys han reculat menys;10 punts, de manera que enspodem situar a l'agost en un 30%i més de descens de l'ocupacióhotelera, perquè de fet a final dejuliol molts hotels del nord, lle-vant i migjorn de Mallorca noarribaven al 60% d'ocupació. Laresposta dels hotelers és la detransmetre la crisi a la gent assa-lariada mitjançant retalls de plan-tilla, de manera que un 20% delsempresaris han reduït plantillesen plena temporada turística. Nopensen que aquesta reducció de"costos" és la que provoca l'agreu-jament de la crisi en tant que lapersona acomiadada ha de reduirper força la seva capacitat de con-sum.

La construcció, ha retallat laseva activitat en un 9,5% durantel segon trimestre: onze mil noushabitatges no troben compradors.En el cas de la indústria, el des-cens ha estat del 6,3%. El PIB espot situar a final d'any en undecreixement d'entre un -2,8 i-3,2%, però aquest no és precisa-ment un decreixement harmo-niós, ni sostenible.

L'EPA assigna ara mateix a lesBalears 107.800 desocupats. No ésuna xifra creïble, perquè segonsl'estadística del Ministeri de Tre-ball, en el mes de juny eren 64.160les persones desocupades. En qual-sevol cas s'espera una desocupa-ció d'unes 80.000 persones a latardor.

Les contradiccions dels queclamen per una major producti-vitat i competitivitat són mani-festes quan el seu sistema excloutanta gent del món del treball, ide la possibilitat de viure digna-ment.

LA REMATADA““VVoolleemm mmoossttrraarr qquuee ssaabbeemm qquuèèiinntteenntteenn ffeerr aammbb llaa nnoossttrraa tteerrrraa””

passant amb els concerts i festivals demúsica amb la nostra llengua és bes-tial.

Quina és la situació de la comarca dela Marina? Em sembla que com a tot arreu, ambla crisi s'està deixant respirar la terrai gent com nosaltres agafem un pocd'impuls. Però no està massa clar, ahirmateix hi havia la notícia que el TSJdóna el vist-i-plau per a construir unmilió de metres quadrats al costat delParc natural de la Marjal Pego-Oliva...

Com valoreu la implicació de la gentde la comarca en l'Aplec? Doncs molt bona, ens tenen com a quel-com molt proper, gens aïllat (cosa quefou un dels objectius que ens marcà-rem, hem treballat amb altres col·lec-tius i amb el temps hem après que s'hade fer tot el possible per estar colzeamb colze amb la gent dels pobles, aixíés molt més fàcil exportar el missat-ge). Sempre conte la mateix anècdota:l'any passat muntarem l'Arrels en duessetmanes perquè les negociacions ambaltres ajuntaments es complicaren,per tant tinguérem temps a fer un con-cert i au. Recuperarem els diners inver-tits sense beneficis, no obstant per ami un dels detalls que recorde fou quananàrem a tornar les tanques a unaempresa de lloguer de material per aobres, i ens preguntarem que si éremla gent d'Arrels al contestar que sí, vaigpensar: uf ara vorem que ens diu, i emcontestà si ho hagués sabut abans ushaguera regalat les valles i us les hague-ra portat amb el nostre camió. M'en-tens?

Arreu del territori valencià hi hamolts altres aplecs comarcals, algunsja molt consolidats, com l'Aplec delsPorts, i altres menys, com l'Aplec del'Horta Nord o de la Plana. Penseuque és possible organitzar aplecs a laresta de comarques?I tant que és possible, és més és neces-sari. No obstant s'ha d'anar amb comp-te, no valen tant sols les ganes, fa fal-ta ser molt responsable i calibrar béles coses. Es a dir un poc de professio-nalitat, perquè no és pot pretendre queels artistes carreguen amb tot el pesde tirar endavant aquests aplecs en elsentit econòmic (la gent que paga l'en-trada i que consumeix a la barra durantels concerts) i a lo millor no se'ls pagani pa pipes, damunt l'equip de só ésd'assaig o de karaoke i probablementse'ls falte al respecte en el moment enque demanen una cervessa de més, iprobablement els organitzadors no hanpenjat cartells, no han parlat amb lagent del poble... És a dir, senyores isenyors respecte i que cadascú faja laseua feina.

Parlem amb ella perquè ens parle sobre la situació d'aquesta comarca valencianai les iniciatives que es fan des del col·lectiu, en especial l'organització de l'Arrels,l'Aplec per la Terra, que enguany arriba a la seua quarta edició portant per lema"Estimem i valorem la nostra terra"

Entrevista a Annabel Nadal, membredel col·lectiu Arrels de la Marina

ENTREVISTA