a21_barcelona_ciutat-mediterrania_s-rueda_cat
DESCRIPTION
UNA VISIÓ DE FUTUR MÉS SOSTENIBLE BARCELONA, CIUTAT MEDITERRÀNIA, COMPACTA iCOMPLEXATRANSCRIPT
BARCELONA, CIUTAT MEDITERRÀNIA, COMPACTA i COMPLEXAUNA VISIÓ DE FUTUR MÉS SOSTENIBLE
C R È D I T S
Aquesta publicació és fruit del conveni establert entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Local d’Ecologia Urbanade Barcelona en el marc de l’Agenda 21
Autor:
Salvador Rueda.Director de l’Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona
Col·laboracions:Francesc Cárdenas, Jordi Selfa, Jordi Romero, Francesc Magrinyà, Marta Vila, Marià Martí, Enric Batlle,Francesc Albardaner, Rodrigo Díaz, Gisela Lorán, Joaquim Sabaté, Josep Germain, Joaquim Calafí, Josep Ma Carreras,Francesc Llimona, Roger Sanmartí, Antonio Aparicio, Joan Carles Senar,Moisès Morató i Núria Vilajuana
Edició:
Ajuntament de BarcelonaSector de Manteniment i ServeisDirecció Educació Ambiental i Participació
Coordinació de l’edició:
Txema Castiella
Disseny:
Gauss Ambiental
Fotomecánica:
Vicgraf
Impressió:
Gràfiques Celler
Dipósit legal:
B-49331-2002
Barcelona, novembre 2002
Tots els gràfics i taules no referenciats són d’elaboració pròpia.
L’Agència Local d’Ecologia Urbana és un consorci format per la Diputació de Barcelona, l’Entitat Metropolitana delMedi Ambient i l’Ajuntament de Barcelona
Aquesta publicació ha sigut impresa amb paper reciclat. Coverta Methaphor de 310 g/m2 i el interior Freelife Vellum White de 140 g/m2
La compacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Model de mobilitat basat en supermançanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Espai públic que apareix en la proposta de supermançanes . . . . . . . . . . . . . 17
L’espai públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Àrees urbanes d’actuació integral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Edificació: rehabilitació i nova construcció més sostenible . . . . . . . . . . . . . . 20
El disseny de la ciutat subterrània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Model d’ocupació territorial: més camp i més ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Model d’ocupació del territori més sostenible: més camp i més ciutat . . . . . . 24
Xarxa polinuclear de ciutats i pobles compactes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
El moviment de persones i mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
El moviment de persones i mercaderies a l’Àrea Metropolitana de Barcelona . . 29
La complexitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Àrees de nova centralitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Mixticitat d’usos i funcions urbanes: àrees de nova centralitat . . . . . . . . . . . . 35
La informació com a estratègia per a competir: densitat de persones jurídiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
La informació com a estratègia per a competir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Eixos de desenvolupament econòmic de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Eixos estratègics per al desenvolupament econòmic de Barcelona . . . . . . . . . 40
Densitat d’activitats @ a Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
La ciutat del coneixement i els factors que potencien la nova economia: el districte 22@ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
La biodiversitat i la xarxa verda en l’àmbit urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
La biodiversitat. Xarxa verda i connectors ecològics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Eficiència. El metabolisme urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
El cicle de materials: els models de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
El model de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
El cicle de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Conservació i gestió de la demanda de l’H2O . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
L’energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
La contaminació atmosfèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
El soroll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Estabilitat, cohesió social, codesenvolupament i capacitat d’anticipació . . . . . 72
Estabilitat i cohesió social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Estabilitat urbana promovent una barreja equilibrada . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Taxa titulats superiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Estabilitat i cohesió social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Í N D E X
PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
OBJECTIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
LA COMPACITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
BARCELONA EN TRÀNSIT CAP A LA SOSTENIBIL ITAT . . . . . . . . . . . . . . . 6
INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
LA COMPLEXITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
EFICIÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
ESTABIL ITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
INDICADORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
INSTRUMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
4
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
5
Barcelona ha escollit el camí de la sostenibilitat per avançar en el model de ciutat que necessitem pel segle XXI. Els treballs del’Agenda 21 de Barcelona que ha impulsat el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat han culminat, després d’un llargprocés de reflexió, participació i consens, en el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, signat per 130 actors, entitats i institu-cions de la ciutat.
Com es diu en el preàmbul d’aquest Compromís, ens cal la ciutat mixta i compacta, eficient i diversa, en definitiva, una ciutatmés sostenible. Per aconseguir-la ens hem de dotar de nous instruments i polítiques relacionades amb la mobilitat, la biodiversi-tat, la cohesió social o l’ús dels recursos. L’Agenda 21 fixa uns objectius per avançar en aquest procés gradual, que seran possi-bles en la mesura que cadascú, individualment i col.lectivament, assumeixi la seva responsabilitat i el seu compromís.
Per avançar en aquest procés és necessari, també, definir millor on volem anar. No es tracta només d’imaginar el futur –que noés poc- sinó de projectar-lo. De fer-lo visible perquè els horitzons a llarg termini ens ajuden a mobilitzar-nos i perquè saber el puntde destí sempre fa més viable el viatge.
El treball que ara presentem –fruit d’un conveni de col.laboració entre l’Ajuntament i l’Agència Local d’Ecologia Urbana- és unavisió prospectiva, integrada i sistèmica, de la Barcelona que volem. Amb un important esforç per dimensionar els paràmetres quel’han de configurar en les seves vessants ambientals, econòmiques i socials, té la virtut de concretar i, per tant, de fer més realaquell horitzó desitjable. El document abasta, en alguns àmbits, una realitat supramunicipal perquè, com és sabut, en el nivellde la reflexió i de la planificació molts fenòmens desborden la realitat administrativa. En qualsevol cas, confiem que aquest seràun material útil i estimulant per a totes aquelles persones i institucions que treballen per aconseguir una major sostenibilitat urba-na. El seu propòsit és enriquir els treballs realitzats en el marc de l’Agenda 21 de Barcelona amb una visió de futur. Un futur pos-sible si sabem treballar tots plegats en la direcció de la sostenibilitat.
P R E S E N T A C I Ó
Imma MayolPresidenta Comissió de Sostenibilitat
La transformació del Poble Nou allargat fins a la Sagrera, modi-ficant sobretot els usos industrials i ferroviaris tradicionals i enpart obsolets, acabarà de renovar el que restava, en una ciutatque amb aquestes operacions urbanístiques queda pràctica-ment colmatada. L’ampliació del port i l’àrea del Fòrum rema-taran els canvis del front litoral barceloní. La resta d’operacionssón, sense dubtes, de menor envergadura.
Com se sap, el posicionament d’un municipi té molt a veureamb el creixement urbanístic del seu territori. A Barcelona, elcreixement urbanístic serà, doncs, molt reduït i caldrà adreçarels esforços cap a una altra direcció si no es vol perdre pisto-nada competitiva. Si Barcelona està plena, què li queda perposicionar-se en el context nacional i internacional de ciutats?
Sembla que Barcelona ve obligada a canviar d’estratègia,almenys aquella que fan servir la majoria de sistemes urbansque posen en venda el seu territori per a nova urbanització pertal d’augmentar el creixement econòmic sostingut, que no sos-tenible, i que fan servir els ajuntaments per aconseguir les plus-vàlues que els permet “sobreviure” i desenvolupar els projec-tes municipals.
La base de la nova estratègia ha d’acomodar-se, també, a la reso-lució dels dos aspectes que avui informen els canvis en el món:l’entrada a l’era de la informació i la reducció de les incerti-tuds que avui planen sobre els nostres caps fruit de l’impacteque els sistemes humans, en general, i els urbans molt espe-
cialment, generen sobre els sistemes de la Terra que suportenles nostres organitzacions.
Cercar una fórmula, un model que atengui ambdós reptes, alho-ra que afronta els de la competitivitat, amb una nova estratè-gia -aquella basada en la informació i no en el consum de recur-sos- sembla que ha de ser el camí a seguir. El model urbà quees presenta a continuació així ho pretén, el temps i els esde-veniments el validaran o no. La validació, però, depèn en bonapart de nosaltres, de la intenció i la voluntat que hi posem pera què els canvis s’adrecin en la direcció que aquí es proposa.
Per altra banda, en el conjunt d’esquemes estratègics, s’in-clouen les mesures que poden permetre una reducció de les
disfuncions urbanes actuals, alhora que s’incrementa la qua-litat ambiental de la ciutat. Les línies esmentades d’aquestavisió de futur dibuixa una Barcelona que milloraria, a ulls vista,la realitat urbana en general i l’espai públic en particular. Enel mateix sentit, s’articula una proposta per estabilitzar el sis-tema i dotar-lo d’una major cohesió social, sense oblidar elcodesenvolupament amb països tercers.
El model de Barcelona cap a la sostenibilitat busca la cohe-rència entre les parts i formalitza per als àmbits físic, social ieconòmic els trets bàsics que omplen de contingut el marc teò-ric de partida.
B A R C E L O N A E N T R À N S I T C A P A L A S O S T E N I B I L I T A T
Salvador RuedaDirector de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
6
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
7
El document que teniu al davant té per objecte principal construir un escenari prospectiu per la Barcelona del segle XXI fent úsde criteris de l’ecologia acadèmica en general i de l’ecologia urbana en particular. És un model intencional (com tot el què pro-posa i fa l’home) que pretén, també, marcar les pautes i la direcció que hauria de seguir Barcelona en un procés cap a la soste-nibilitat.
Les propostes que aquí es recullen són la traducció, en forma de propostes estratègiques, del procés de participació endegat aBarcelona per definir l’Agenda 21 de la ciutat.
Aquest document conté propostes esquemàtiques per a Barcelona i altres que transcendeixen els límits municipals i que com-prenen l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Baix Penedès, AltPenedès, Vallès Oriental i Vallès Occidental). Les propostes per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona són, també, de caràcter
esquemàtic i tenen la intenció de servir de base per a la dis-cussió del futur Pla Estratègic de l’Àrea Metropolitana deBarcelona i del proper Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Un model més sostenible per Barcelona sense incloure la realitat metropolitana és inviable. Els esquemes que es presenten cer-quen la coherència de criteris i territorial, i és en la coherència on rau la justificació d’incloure’ls.
El document està estructurat en quatre apartats principals coincidint amb els eixos estructuradors del model. Cada eix s’omplede contingut amb la formulació de propostes esquemàtiques de sengles aspectes de la realitat urbana i territorial.
Les propostes tenen una formulació en termes estratègics, però no es desenvolupen, almenys amb l’extensió necessària, els ins-truments de caràcter econòmic, legal, organitzatiu i educatiu, que hauran de desenvolupar-se en el cas que aquestes siguinadmeses. Hi ha, però, un apartat on es recullen alguns instruments de caràcter més general, que donen sentit de viabilitat a laproposta.
S’inclou també un apartat d’indicadors sintètics per al seguiment del model.
I N T R O D U C C I Ó
En els esquemes que s’exposen, es dibuixa en la part superior el sistema urbà i en la part inferior el seu entorn. La ciutat, per mantenir-se organitzada, necessita extreure recursos d’altres sistemes que es converteixen en els seus sistemes de suport. Aquests fluxos de recur-sos: materials, aigua i energia, suposen una explotació (en termes ecològics) de l’entorn que d’alguna manera veurà com se simplifica laseva estructura. Els models de gestió d’aquests recursos, adoptats per la ciutat, faran que els fluxos d’aquests siguin més grans o menys;per exemple, si el nostre model de gestió de residus contemplés recuperar i reciclar la major part del paper i el cartró consumits (diaris,revistes, embalatges, etc.), faria que en la fabricació equivalent de nou paper s’haguessin de tallar menys arbres, és a dir, s’haguessind’explotar menys els sistemes forestals.
Per altra banda, el consum dels recursos a la ciutat suposarà un nou impacte contaminant, tant als sistemes de suport com a la pròpiaciutat i el volum de l’impacte dependrà, també, del model de gestió que intencionadament s’hagi escollit; seguint amb l’anterior exem-ple, es conclou que tot el paper i el cartró que no s’hagi recuperat acabarà alliberant, si es porta a l’abocador, contaminants atmosfèrics(CO2 i d’altres) i contaminants líquids (lixiviats amb tintes i altres). Si es porta a la incineradora, la major part dels components seranemesos a l’atmosfera (l’atmosfera és un dels nostres sistemes de suport). Aquest impacte es veurà incrementat per les transformacionsque hauran de sofrir els arbres de més que haurem de tallar, per convertir-los en pasta de paper (un procés molt demandant d’energia i,per tant, emissor de contaminació atmosfèrica i de gran impacte en el sistema hídric ja que és molt contaminant).
En resum, la ciutat necessita explotar els sistemes de suport perquè és un sistema obert, ara bé, el volum de l’explotació i de l’impactedepèn dels models de gestió que adoptem i això és intencional i, per tant, depèn de nosaltres.
Les ciutats, per mantenir-se organitzades, necessiten també informació i coneixement. Part de la mateixa ja viatja amb els recursos. Unaaltra part la portem d’altres indrets del món en forma d’empreses que venen a radicar-se aquí, de professionals, d’executius, de profes-sors, d’artistes, ... de gent diversa, i amb ells vénen noves tecnologies, software, mètodes i formes de resoldre els problemes, que fan, totplegat, que les nostres ciutats augmentin en complexitat organitzativa. Part de la nostra organització se sustenta en la simplificació d’al-tres sistemes, sobretot quan es redueixen els actius que augmentarien la seva estructura organitzada.
L A U N I T A T S I S T E M A - E N T O R NELS FLUXOS METABÒLICS
ELS FLUXOS D’INFORMACIÓ
MODELS DEMETABOLISME URBÀ
IMP
AC
TE
CO
NTA
MIN
AN
T
EX
PLO
TAC
IÓ D
E R
EC
UR
SO
S N
ATU
RA
LS
SISTEMA URBÀ
ENTORN: SISTEMES DE SUPORT
ORGANITZACIÓ URBANA
SIM
PLI
FIC
AC
IÓ
INF
OR
MA
CIÓ
SISTEMA URBÀ
ENTORN: SISTEMES DE SUPORT
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
9
Les relacions que els sistemes urbans estableixen amb altres terri-toris més o menys allunyats es poden caracteritzar per fluxos dematerials, aigua, energia i informació. Per poder mantenir l’orga-nització d’una ciutat, han d’arribar-hi ingents quantitats de recur-sos en forma de matèries primeres, objectes i artefactes així cominformació. Tot això alimenta el sistema i manté a la ciutat organit-zada i, fins i tot, pot augmentar la seva complexitat organitzativa.
D’altra banda, fruit de la pròpia organització urbana que transfor-marà i consumirà de diferents maneres els recursos que hagin arri-bat, es generarà gran quantitat de residus que no podran mantenir-se en la ciutat (toxificarien el sistema) i seran projectats a d’altresindrets (uns altres sistemes) provocant un nou impacte.
En la figura es posen de manifest els principals fluxos que esta-bleixen de manera biunívoca el sistema urbà i els sistemes que sos-tenen l’organització urbana.
L’explotació i l’impacte contaminant incideixen en els ecosistemessimplificant-los, però, el que és més preocupant avui en dia és ques’exerceixin (l’explotació i l’impacte) sense límits. En efecte, el bino-mi explotació-impacte és cada cop major, fent que la “pressió” sobreels sistemes de suport augmenti per damunt de l’anomenada “capa-citat de càrrega” d’alguns d’ells. Una explotació raonable dels sis-temes de suport és necessària, però no ho és quan l’explotació esrealitza sense límits, és a dir, quan se sobreexploten els sistemescomprometent els mecanismes de renovabilitat o portant l’explota-ció a l’esgotament dels recursos. El mateix passa quan la pertor-bació sobre els ecosistemes, provocada per impacte contaminant,és tan elevada que la simplificació a què es veu sotmès no el per-met recuperar-se per a un funcionament “equilibrat”.
L’impacte sobre els sistemes repercuteix també sobre els grupshumans que secularment han gaudit dels recursos del seu territo-
ri, provocant, en àrees cada cop més àmplies, migracions per cau-ses ecològiques.
L’actual pressió sobre els sistemes de suport i la seva tendència al’alça és manifestament “insostenible”, per tant, el primer aspec-te a tenir en compte per a la “sostenibilitat” tindrà com a objectiureduir l’actual pressió que exerceixen els sistemes urbans, en gene-ral, i Barcelona, en particular, sobre els sistemes de suport.
Els dos esquemes següents posen de manifest la major insosteni-bilitat del model de l’esquerra, que té una major pressió per explo-tació i impacte (refletit amb la grandària de les fletxes) que el modelde la dreta.
La reducció de la pressió sobre l’entorn depèn, sobretot, dels modelsde gestió i d’organització urbana i aquests, com és evident, depe-nen de la voluntat per dirigir-los cap a objectius de reducció.
La vida humana i les seves organitzacions méscomplexes (les ciutats) es veuen amenaçadesper l’augment de les incertituds que projectenels sistemes de la Terra com a resposta alsimpactes que l’home i les seves activitats pro-voquen sobre ells. Les incertituds, que es mani-festen de diverses maneres: probable canvi cli-màtic, moviment de milions de persones percauses ambientals, sobreexplotació dels bancsde pesca en tot el món, exhauriment de les ener-gies fòssils i minerals bàsics, apropiació huma-na de la producció primària neta, etc. posen enevidència la nostra reduïda capacitat d’antici-pació davant d’uns problemes a escala globalque tenen el seu origen en els comportaments iels models d’organització i gestió de la realitata escala local.
Els sistemes que major impacte provoquen alsecosistemes de la Terra són, sens dubte, les ciu-tats i cal saber que la batalla de la sostenibili-tat es guanyarà o es perdrà en les ciutats. Lareducció de les incertituds abans esmentadesdepenen, essencialment doncs, de l’aplicació demodels d’organització urbana adreçats a reduirl’impacte sobre els sistemes que ens “suporten”(perquè ens proveeixen de recursos i entomenels nostres residus).
Per altra banda, però, els sistemes urbans i lesregions competeixen entre elles per posicionar-se en el concert de ciutats nacionals i interna-cionals. Les estratègies urbanes utilitzades perobtenir posicions d’avantatge estan basades,malauradament, en un augment creixent derecur-sos, és a dir, en un augment de l’impactesobre els sistemes de suport que provoquen, coma conseqüència, un augment de les incertitudsen els sistemes de la Terra. El procés, basat enaquesta estratègia avui globalitzada, és, simple-ment, insostenible. Hem de cercar, per tant, unaestratègia per competir que no estigui basadaen el consum de recursos i, alhora, un modeld’organització urbana que redueixi l’impacteque provoquem sobre els sistemes de la Terra.
LA SOSTENIBILITAT URBANA:LES BASES TEÒRIQUES DEL MODEL
LA PRESSIÓ QUE EXERCEIXEN ELS SISTEMES URBANS SOBRE ELS SISTEMES DE SUPORT
Reduir la pressió sobre l’entorn no ha de suposar, en principi, unareducció de la complexitat urbana, és a dir, no ha de suposar unasimplificació de la ciutat i comprometre el seu futur.
Ja se sap que el primer que es perd amb un tallcircuit de materialsbàsics, aigua o energia, és l’organització. També es coneix que elssistemes més simples depenen més fortament dels nexes energè-tics i a mesura que els sistemes es fan complexos, l’energia té unpaper més secundari, fins fer que l’energia sigui un suport moltreduït en la construcció, manteniment i canvis del propi sistema.
En els sistemes més evolucionats, més complexos, els seus com-ponents utilitzen com a nexe la informació. A mesura que els sis-temes estan en graus més evolucionats, la informació passa a sernexe organitzador del sistema i l’energia únicament és un medi com-plementari per aquest.
Augmentar la informació organitzada és l’estratègia urbana per com-petir que podria substituir l’actual estratègia basada en el consumde recursos. Una major complexitat urbana (el segon aspecte a teniren compte per a la sostenibilitat) proporciona una posició d’avan-
L’ORGANITZACIÓ URBANA I LA SEVA COMPLEXITAT I ESTABILITAT
En els esquemes, la grandària de les fletxes és proporcional a la gran-dària de la pressió.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
10
El model urbà que es proposa per Barcelona ha de permetre, comhem dit, que aquesta es pugui projectar al futur en competènciaamb d’altres ciutat i regions urbanes, reduint, alhora, el consum derecursos que ha de menester per mantenir la seva organització iaugmentar encara més la seva complexitat.
El model contempla, també, un conjunt de propostes interrelacio-nades que poden millorar significativament la qualitat urbana ireduir, teòricament, la major part de les disfuncions del modelactual.
De manera complementària es proposen un seguit d’esquemes d’or-denació territorial que són bàsics per entendre, de manera sistè-mica i amb criteris de sostenibilitat, les relacions a establir entreles diverses parts del territori.
El model està fonamentat en quatre eixos vertebradors: la compa-citat, la complexitat, l’eficiència i l’estabilitat. Cadascun dels eixosexplica una part de la realitat, la que li és més propera, però totsells estan incardinats en una proposta única i integrada.
La proposta es centra en Barcelona i també, de manera esquemà-tica, en l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja que estan condem-nats a entendre’s en les seves estratègies. Les disfuncions actualss’han de comprendre, en part, fruit de l’actual desconnexió i mancade coherència.
Dels quatre eixos vertebradors del model que guien Barcelona capa la sostenibilitat, dos d’ells: la compacitat i l’eficiència, recullenles propostes estratègiques per a reduir la pressió que la nostra ciu-tat exerceix sobre els sistemes de suport.
La compacitat és un eix que articula els models d’ocupació i orde-nació del territori, la mobilitat, l’espai públic, les tipologies edifi-catòries i la ciutat subterrània, és a dir, els aspectes que tenen aveure amb la forma i la funcionalitat de la ciutat.
L’eficiència és un eix que proposa passar a un nou règim metabò-lic que redueixi la pertorbació dels ecosistemes. Articula els modelsde metabolisme urbà: aigua, materials i energia, és a dir, els fluxosque proveeixen de recursos la ciutat i que han de ser gestionatsadequadament, un cop consumits, per tal de no contaminar-la aella i també al medi més extens.
Els altres dos eixos que sustenten un model de Barcelona més sos-tenible: la complexitat i l’estabilitat, incideixen en l’organització dela ciutat i en una nova estratègia per competir basada en la infor-mació i el coneixement.
L’estabilitat incideix en la cohesió social i s’estén també al code-senvolupament, entenent que la solidaritat, l’equitat i la reduccióde conflictes passa, necessàriament, per fer partícips del desenvo-lupament sostenible a tots els grups humans.
Per al seguiment dels diferents eixos que articulen el Model BCNes proposen un nombre limitat d’indicadors sintètics.
ELS COMPONENTS D’UN MODEL DE BARCELONA EN TRÀNSIT CAP A LA SOSTENIBILITAT
tatge sobre altres sistemes més simplificats, ja que la informacióes multiplica i l’energia se suma.
Un augment de la complexitat suposa també un augment de lesfuncions urbanes que li proporcionen estabilitat.
Aquesta nova estratègia, basada en la informació, és la que hauriade permetre la compatibilitat dels termes “desenvolupament” i“sostenible”. En efecte, amb l’estratègia actual per competir basa-da en el consum de recursos, que és la que dóna contingut al termedesenvolupament, la pressió sobre els sistemes de suport augmen-ta, la qual cosa es tradueix en una insostenibilitat creixent. Ambaquesta estratègia “desenvolupament” i “sostenible” és un oxímo-ron, és a dir, són termes contradictoris, donat que el terme soste-
nibilitat està lligat a la idea de reduir la pressió sobre els sistemesde suport. Per tant, o canviem d’estratègia per competir o no es potparlar de desenvolupament sostenible ja que l’estratègia actual elsfa contradictoris.
Aconseguir que un model urbà incorpori un augment de l’organit-zació urbana i, alhora, una reducció en la pressió sobre l’entornsuposa resoldre l’equació de la sostenibilitat. Les propostes esque-màtiques que s’exposen a continuació cerquen, de manera cohe-rent i integrada, aproximar-se a l’esmentada equació. Desenvolupar-les (les propostes) suposarà canvis importants en la manerad’entendre i procedir en els assumptes urbans.
C O M P A C I T A T
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
12
LA COMPACITAT COMPACITAT VS DISPERSIÓSegons el Diccionari de la Llengua Catalana, la compaci-tat és allò que manifesta la qualitat de compacte. L’adjectiucompacte representa una massa molt unida; un agregat alselements constituents del qual estan molt poc o no gens sepa-rats els uns dels altres.
La compacitat en l’àmbit urbà expressa la idea de proxi-mitat dels components que conformen la ciutat, és a dir, dereunió en un espai més o menys limitat dels usos i les fun-cions urbanes.
La compacitat, per tant, facilita el contacte, l’intercanvi i lacomunicació que són, com se sap, l’essència de la ciutat.Potencia la probabilitat de contactes i amb ells potencia larelació entre els elements del sistema urbà.
Els condicionants que imposa la proximitat física formal, sónd’especial rellevància per tal d’aproximar-nos als objectiusabans expressats en relació a la sostenibilitat.
a) Les solucions formals adoptades en la ciutat compacta, tanten l’espai públic com en l’edificació, permeten establir unaseparació entre el que és ciutat i el que és camp; qüestió aques-ta que no permet la ciutat difusa que es configura com a unimmens suburbi. En efecte, la zonificació funcionalista i laxarxa d’infrastructures imposa una barreja sense ordre que sim-plifica tant les parts urbanes com les rurals i naturals. El trans-port horitzontal destrueix el mosaic d’àrees que podien tenirun desenvolupament independent.
b) La ciutat mediterrània en les nostres latituds ve caracterit-zada substancialment per l’espai públic que és el lloc on prensentit la vida ciutadana. Les funcions que té van més enllà deles relacionades amb la mobilitat i abasta moltes altres comles d’oci, mercat o festa.
L’espai públic caracteritzat pel carrer corredor que és el queconfigura, en gran part, el paisatge urbà, s’allarga i s’estén encadascun dels equipaments públics: mercats, biblioteques,instal·lacions esportives, equipaments culturals, centrescívics, escoles, platges, parcs i jardins, etc. Tot plegat, el carreri els equipaments conformen una unitat, un mosaic intercon-nectat que revitalitza, diàriament, la vida ciutadana.
L’espai públic en la ciutat difusa està compartimentat podentfer en cada indret una funció, per exemple, les autopistes quetenen el paper dels carrers principals, només admeten la fun-ció de la mobilitat. El mercat i les seves funcions, així com elcomerç, han estat desplaçades a les grans superfícies, quetenen de tot (en les urbanitzacions residencials no hi ha deres). Els passadissos del centre comercial tenen el rol decarrers, tot i que aquests estan regulats pels interessos comer-cials i no per les ordenances municipals.
La casa unifamiliar es comporta com el nucli d’una estrellaque allarga el seus raigs per connectar amb l’exterior i cobreixuna part important de les funcions de l’espai públic de la ciu-tat compacta. De manera rotativa moltes cases es convertei-xen en club social, bar, restaurant, etc.; la barbacoa del capde setmana és motiu per reunir als amics i/o familiars que, alseu torn, faran el mateix quan els hi toqui.
c) En la ciutat compacta es pot pensar en construir la sevaimatge especular en el subsòl. Avui, la majoria de les friccionssofertes en superfície amb el trànsit, la càrrega i descàrrega,
l’aparcament, etc. poden ser resoltes sota rasant. En la ciutatdifusa, com és obvi, no és possible pensar en aquests termes.
d) La resolució dels conflictes de transport que genera la ciu-tat difusa, únicament es poden abordar augmentant la infras-tructura per restituir la velocitat perduda o per resoldre la satu-ració de la xarxa. Aquest procés, que és dinàmic, éscomplementari i, generalment, el precursor de nous assenta-ments urbans dispersos que s’encarregaran de fer insuficientqualsevol ampliació de la xarxa, perquè desplaçaran el pro-blema de la congestió i les variables que l’acompanyen (con-taminació atmosfèrica, soroll, contaminació del paisatge,major consum d’energia i de temps), a superfícies cada copmés grans. Augmentar el nombre de contactes i relacions físi-ques en la ciutat difusa, només és possible amb la tecnologiaactual, si s’augmenta la xarxa per carretera.
La proximitat d’usos i funcions urbanes en la ciutat compac-ta permet que el transport públic tingui la massa crítica permantenir-se i oferir un servei regular, còmode i pròxim, i queels moviments en bicicleta creixin i els desplaçaments a peutambé. En la ciutat compacta, la gran majoria de ciutadans té“accés” a la ciutat i poden gaudir-la sense dependre de ningú.Els vells, els nens, les persones sense carnet de conduir o cotxesón el 70% dels ciutadans, que no tenen autonomia i, per tant,accés a la ciutat quan habiten en urbanitzacions disperses;l’accés als serveis els hi facilitarà algú que els desplaci ambcotxe.
e) El nombre de contactes potencials per unitat d’energia itemps consumits en transport és molt major en la ciutat com-pacta que en la ciutat difusa. En la mateixa proporció, les emis-sions de contaminants per cada contacte són molt menors enla ciutat compacta que en la ciutat dispersa.
f) La separació entre persones amb rendes diferents en la ciu-tat compacta és menor que la que imposa la ciutat difusa.L’espai públic a Barcelona és ocupat per qualsevol ciutadà noimporta la seva condició social. Per altra banda, la barreja derendes que es dóna en bona part del teixit construït, suposaun altre element substancial de cohesió social i convivència.
Les urbanitzacions de la ciutat dispersa són ocupades segonsla renda, el que provoca una segregació social que s’amplifi-ca amb l’ús quasi exclusiu de l’espai públic pels que són resi-dents de la urbanització, considerant “estrany”, que no ciuta-dà, a qualsevol forani que s’interni en ella.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
13
LA CORRECCIÓ DE LA COMPACITAT Un dels perills amb que s’enfronta Barcelona és (tot i que sem-bli un contrasentit) el desenvolupament d’una compacitatexcessiva, fruit de maniobres especulatives o de polítiques malinterpretades en relació al dit concepte.
La tendència actual de produir ciutat (diverses ciutats, en totsels continents, ens ho assenyalen) no s’acaba amb l’ocupaciódispersa del territori sinó que (seguint el mateix model) con-tinua amb el creixement en altura d’àrees més o menys cen-trals, àrees que s’ompliran eminentment d’activitats terciàries,foragitant en alguns casos als habitants residents. Aquests dis-trictes de negocis són els que controlen el desenvolupament il’esdevenir d’àmplies àrees del territori.
Les proporcions entre edificació i espai públic que en resul-ten, es decanten cap a la primera, trencant els equilibris de lavida ciutadana, que són aquells relacionats amb la qualitaturbana i la qualitat de vida.
Per tant, la idea de la compacitat cal regular-la i corregir-la, jaque en excés pot generar més disfuncions que solucions,almenys, des de la lògica de la sostenibilitat. Però, quines sónles regles per corregir la compacitat? i, quins són els punts d’e-quilibri i el fonament teòric per abordar-la?
En aquest punt, i seguint algunes de les propostes ja ideadesper Cerdà acomodades al coneixement actual, cal revifar algu-na de les dicotomies per ell plantejades per al planejament del’Eixample. En concret, la dicotomia relació-isolament que elva portar a dividir l’Eixample un 50% per l’edificació i un 50%pel verd i els espais lliures.
La vida ciutadana, la que es desenvolupa en l’espai públic,presenta pels habitants d’una urbs una dicotomia bàsica, simi-lar a la vida personal d’ells mateixos. En efecte, la vida d’unindividu és en essència dues coses: vida interior i relació. Lavida ciutadana també és, per una banda, interacció i comuni-cació, és a dir, relació i, per l’altra, tranquil.litat, silenci, relaxi contacte amb la natura, és a dir, isolament.
La història de Barcelona està plena d’exemples i accions (algu-nes legals, altres no) que han subvertit aquesta dicotomiaseguint la lògica de l’especulació; només cal veure les orde-nances promulgades de manera successiva des de l’inici del’Eixample, totes elles augmentant el sostre edificat, eliminantgairebé d’entrada, la pràctica totalitat del verd projectat.
La relació entre espai edificat i espai verd a Barcelona estàmassa decantada cap a l’edificació, la qual cosa suposa undèficit d’una de les parts de la vida ciutadana que es tradueixen un augment de la pressió urbana que té conseqüències dediversa natura per la ciutat i pel territori (per exemple, la pro-liferació de segones residències).
La compacitat dels diferents teixits urbans, refleteix a les cla-res el dèficit de verd, sobretot del verd d’ús quotidià que és elque es troba a menys de 200 metres del lloc de residència.
Per altra banda, els vehicles privats, sigui per moure’s, siguiper aparcar o sigui per realitzar les funcions de càrrega i des-càrrega, ocupen entre el 65% i el 70% del total de l’espaipúblic. Aquesta presència massiva d’artefactes dissipant ener-gia, es comporta com una màquina reticular única (de fet quanhi ha un problema en un punt de la xarxa aquest repercuteixen el conjunt de la mateixa), emissora de soroll i contamina-ció atmosfèrica, generadora d’accidents, etc. que ve a afegir-se a la pressió de l’excés d’edificació i fa “invivible” l’espaipúblic que, com s’ha dit, és la característica principal de lanostra ciutat mediterrània.
Per tant, l’especulació encarregant-se d’anar reduint (substi-tuint verd per edificació) els espais de relació amb el verd i latranquil.litat i el cotxe inundant la major part de l’espai urbà,han constrenyit els usos i funcions de l’espai públic. La ciu-tat va coixa d’una de les seves cames i restituir-li en part l’e-quilibri és un dels objectius que ha de contemplar el modelde ciutat futur. La restitució, en part, de l’equilibri relació-iso-lament, només pot venir repensant l’ús que se’n fa de la super-fície i el subsòl de la ciutat.
MODEL DE MOBILITAT BASAT EN SUPERMANÇANES
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
15
MODEL DE MOBILITAT BASAT EN SUPER-MANÇANESL’estructuració de les xarxes de transport en superilles potresoldre la major part de les disfuncions urbanes actuals lli-gades a la mobilitat i a l’ús de l’espai públic.
Des de Cerdà sabem que la xarxa més eficient en els tei-xits urbans és la xarxa ortogonal. Les xarxes radials i lesque contenen diagonals són ineficients. La intersecció entreels diferents components de la xarxa provoca “friccions”que no es donen en el cas de les xarxes ortogonals.
LES SUPERMANÇANES1 PER AL VEHICLE PRIVATLa supermançana (en termes físics) està constituïda per un conjunt de vies bàsiques, formant un polígon o àrea interior (inter-via) que conté en el seu si vàries mançanes del teixit urbà actual.
L’extensió de la xarxa de supermançanes sobre el municipi de Barcelona conformaria una malla el més isòtropa possible, cobrint-lo en la seva totalitat. En secció, les vies bàsiques tenen, en general, una distància de separació entre 400 i 600 metres.
Els vehicles de pas només ocupen les vies perifèriques que defineixen la supermançana i que són considerades com a vies bàsi-ques. L’interior (intervia) està tancat al vehicle de pas i obert (amb un sistema de targetes i bol.lards) als residents, al transportpúblic, als minusvàlids, als vehicles d’emergència i, en alguns carrers, a les bicicletes.
La supermançana, en termes temporals, pot obrir-se i desaparèixer com a tal, el temps que es consideri convenient; la idea desupermançana, per tant, es fa tot el flexible que es vulgui.
La C/D es realitza, majoritàriament, en l’interior de les intervies en determinats períodes temporals. La C/D, d’aquesta manera,no interfereix en el flux circulatori de les vies bàsiques.
Un sistema d’aparcaments subterranis o tancats, perifèrics a la intervia amb accés des de cada una de les vies bàsiques, garan-teix que qualsevol persona pugui accedir al centre de la supermançana en un parell de minuts.
Els residents podran aparcar, a qualsevol hora, a l’interior de la supermançana si tenen aparcament fora de la via pública.
La xarxa permet la connexió i l’accessibilitat de les entrades i sortides de la ciutat, així com els itineraris que connecten amb ientre els districtes.
La xarxa d’autobusos actual no funciona com a xarxa. El ciutadà coneix, en el millor dels casos, la línia d’autobusos propera acasa. El metro, per contra, funciona com una xarxa.
El disseny d’una xarxa d’autobusos que s’aproximi a la idea de xarxa pot prendre cos si el dibuix de la mateixa s’apropa a l’orto-gonalitat, és a dir, a la idea que per cobrir dos punts qualssevol en el mapa només cal fer, com a màxim, un transbordament.
La xarxa d’autobusos conformaria una malla ortogonal de línies verticals de mar a muntanya i de línies horitzontals de Besòs aLlobregat, estructurades en parells per anar i tornar.
El conjunt de línies de la xarxa bàsica hauria de comptar en la major part del trams amb carril segregat i una freqüència prope-ra als 5 minuts. L’augment de freqüència, la segregació del carril i l’eficiència de l’ona de verd en una malla de 400 m de sec-ció, permet albirar una velocitat superior a l’actual, fins i tot superior al vehicle privat en hores punta.
La proposta representa una modificació relativament reduïda de l’actual xarxa de transports que prescindiria, això sí, de bonapart de les diagonals avui utilitzades.
La xarxa d’autobusos, juntament amb la xarxa que proposa el PDI ampliada en l’esquema “Moviment de persones i mercaderiesa l’AMB” d’aquest document, configuren la proposta de Transport Públic que pot fer viable la reducció de vehicles circulant con-tinguda en l’apartat anterior.
LES SUPERMANÇANES PER AL TRANSPORT PÚBLIC (TP) DE SUPERFÍCIE
1. Al barri de la Ribera de Barcelona, funciona una supermançanades de fa uns quants anys.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
16
LES SUPERMANÇANESPER A LES BICICLETES
LES SUPERMANÇANESPER ALS VIANANTS 1. Intervies connectades per una xarxa verda i de materials
nobles per a tots els vianants (sense barreres físiques).
2. La major part de la xarxa per a vianants té uns nivells sonorsLeq < 65 dBA.
3. És una xarxa segura que ha de reduir el nombre d’accidents.
4. És una xarxa atractiva perquè combina el verd i el dissenyurbà amb activitats d’estada i comercials.
5. La secció té un únic nivell en l’interior de les intervies perassenyalar que el mode preponderant de transport és anara peu.
6. Se suprimeixen les barreres arquitectòniques i es fa acces-sible pels minusvàlids tota la ciutat.
La xarxa s’estructuraria, de nou, ortogonalment seguint la idea de supermançana de manera que bona part del territori quedéscobert a excepció d’una part del Nord de la ciutat i Montjuïc (almenys en els trajectes de pujada).
La bicicleta es converteix en un veritable mode de transport si:
El nombre de viatges a peu supera el 26 % dels desplaçaments interns. Aquest % pot augmentar-se perquè la proposta inclou:
1. Compta amb una xarxa pròpia interconnectada en tot elterritori i segregada en la major part del mateix.
2. És segura.
3. Compta amb aparcaments segurs. S’habilita en els apar-caments perifèrics a les intervies un espai per a bicicletes.
4. Es condicionen diverses unitats de TP per transportar bici-cletes i superar els impediments d’ús que imposen els pen-dents superiors al 4%.
Pendents superiors al 8%
Pendents 6-8%
Pendents 4-6%
Pendents 0-4%
ESPAI PÚBLIC QUE APAREIX EN LA PROPOSTA DE SUPERMANÇANES
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
18
La combinació de determinades solucions formals tant en l’e-dificació com en l’espai públic pot permetre’ns controlar, enpart, les variables d’entorn o del medi de manera similar a comho fem a l’interior dels edificis, on es controla la temperatura,la il.luminació o la humitat relativa.
Es tracta, doncs, de controlar les variables d’entorn en l’espaipúblic a l’objecte de millorar la qualitat urbana i ambiental(de confort) que suposi un control relatiu de la insolació i lesombres, de la temperatura i el moviment de l’aire, dels esce-naris sonors i la immissió contaminant, de la seguretat o deles relacions urbanes. El control del medi aporta el millor esce-nari per als nous usos i funcions de l’espai públic.
La idea de controlar el medi ens aproxima a l’estadi més avan-çat d’un ecosistema en la seva successió, entenent que un eco-sistema és la relació multivariada entre organismes i mediambient en un espai determinat i que arriba a aconseguir uncert control d’aquest medi.
En la intervia de les supermançanes, el disseny de la secciódel carrer i del mobiliari, l’ús de materials nobles i d’aigua, ladisposició de dos estatges de verd a diferent alçada (arran decarrer i sobre l’edificació, veure l’apartat de biodiversitat urba-na), així com la definició dels usos i funcions del teixit urbà,pot permetre el control de les variables del medi: l’escenarisonor, el paisatge urbà, el clima i la seguretat.
El control de les variables d’entorn té incidència, al seu torn,en diversos aspectes lligats al metabolisme urbà: l’energia i elseu consum, l’aigua i la qualitat de l’aire.
A part de les propostes contemplades en el planejament recent,les propostes contingudes en aquest document podrien aug-mentar significativament el verd urbà.
a) Carrers interiors de les intervies. L’objectiu de l’alliberamentde sòl urbà és augmentar les funcions urbanes lligades a l’i-solament: contacte amb el verd, els ocells, l’aigua, la terra, elsol, ..., tot immers en un paisatge urbà de qualitat. Les cruï-lles de la trama Cerdà tenen una superfície de 1900 m2, simi-lar als m2 de la plaça del Sol. Això suposaria, doncs, podercomptar amb més de 150 places potencials de verd, relliga-des amb uns carrers multifuncionals on el verd és el compo-nent estructurador i no el vial.
b) Interiors d’illa. La construcció d’aparcaments subterranisen l’interior de mançana, tal com contempla la proposta d’a-parcament perifèrics de les supermançanes, pot permetre laconstrucció de jardins en superfície als interiors de mançanai part dels beneficis dedicar-los al manteniment de manerafinalista. Aquesta proposta pot permetre passar de 17 interiorsa 45 a mig termini (2008).
c) Jardins a la falda de Collserola. La intersecció de la mun-tanya amb els teixits urbans permet dibuixar un reguitzell dejardins tampó que cobreixi el Nord de Barcelona.
d) El verd en els nous projectes urbans. La transformació iremodelació d’àrees extenses de la ciutat: Poble Nou, SantAndreu-Sagrera, Nou Barris, Trinitat Nova, etc. aporta nou verdque relliga, en alguns casos, amplis territoris urbans.
A més a més dels desplaçaments a peu, l’espai públic en les intervies pot cobrir altres funcions de la vida ciutadana: d’estada,de joc, de gaudi, de contacte amb el verd, etc., i aquí l’estructura de supermançanes pot suplir, en part, el dèficit actual de verdi espais de gaudi que l’especulació i el cotxe s’havien encarregat de reduir fins l’extrem.
La proposta de supermançanes suposa alliberar, la major part del temps, quasi el 60% de l’espai públic que avui ocupa el cotxe,i que podria utilitzar-se per augmentar, entre altres, la superfície de verd. La pretensió, en aquest àmbit, no és tant la configu-ració d’àrees naturalitzades com la de fer créixer la segona pota de la vida ciutadana lligada a l’isolament i al contacte ambespais verds.
La vida ciutadana, però, és també relació, intercanvi i comunicació. La barreja de persones jurídiques, és a dir, activitats eco-nòmiques, associacions, equipaments i administració, en un indret, atrau un determinat nombre de persones que són les quedonen vida, també, a aquell tros de ciutat.
La intersecció entre relació-isolament acaba determinant les variables del medi i la seva qualitat, alhora que omple de contin-gut la idea de ciutat.
L’ESPAI PÚBLICL’espai públic és el principal definidor del model de ciutatmediterrània. És on es desenvolupa la vida de la ciutatdonant cos a l’essència de la mateixa, és a dir, al contac-te, a l’intercanvi i a la comunicació.
La vida ciutadana, com hem dit, la que es desenvolupa enl’espai públic, presenta pels habitants d’una urbs una dico-tomia bàsica, similar a la vida personal d’ells mateixos:relació i isolament.
La relació entre espai edificat i espai verd a Barcelona estàmassa decantada cap a l’edificació (per exemple, al’Eixample és d’un 61% per a l’edificació i d’un 6% per alsespais verds) i el mateix es pot afirmar en relació a l’ocu-pació de l’espai públic pel vehicle privat (entre el 65 i el70% del total), la qual cosa suposa un dèficit d’una de lesparts de la vida ciutadana que es tradueix en un augmentde la pressió urbana. Seguint amb l’exemple de l’Eixample,la proposta de supermançanes permetria augmentar elsespais verds i els espais “d’estada” quasi al 30%.
NOUS USOS I FUNCIONS PER A L’ESPAI PÚBLIC DE BARCELONA
EL CONTROL DE LES VARIABLES D’ENTORNEN L’ESPAI PÚBLIC
Exemple de supermançana a l’Eixample de BarcelonaFont: Elaboració pròpia per a ProEixample
EL VERD URBÀ
ÀREES URBANES D’ACTUACIÓ INTEGRAL
EDIFICACIÓ: REHABILITACIÓ I NOVA CONSTRUCCIÓ MÉS SOSTENIBLEBarcelona està pràcticament construïda tota ella, estant el seu territori colmatat d’edificacions; com a màxim li queden per cons-truir uns 50.000 habitatges. Els treballs que majoritàriament es desenvolupen en el parc edificat són reformes i rehabilitacionstant interiors com dels elements externs.
L’acomodació d’aquests processos de rehabilitació i de nova construcció als criteris de sostenibilitat han de permetre una majorqualitat de vida dels habitants (habitatge per a tots), una millora del paisatge urbà, una major eficiència en el consum de recur-sos i la disponibilitat de les noves tecnologies. En aquest sentit, s’ha d’incentivar la creació d’un certificat de qualitat ambien-tal (relacionat amb la incorporació de sistemes d’estalvi d’aigua, equipament per a la recollida selectiva, reducció de soroll intern,aprofitament de la llum natural, ús d’energies renovables i de materials amb ecoetiqueta, aparcaments de bici, accessibilitat idomotització, etc.).
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
19
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
20
El paisatge urbà de Barcelona, fruit de l’arranjament de lesseves façanes, ha millorat a ulls vista.
La combinació intencionada de l’arranjament de façanes(sobretot amb el color), amb la distribució de vegetació, aigua,mobiliari, etc., pot permetre crear espais (molts) de gran qua-
litat urbana i un control de les variables d’entorn que deter-minin microclimes de confort.
L’arranjament dels elements externs de l’edifici proporcionenla seguretat adient per ocupar l’espai públic sense problemes.
El doble vidre abans proposat per als tancaments de façanadels edificis de la xarxa bàsica suposa, alhora, una eficiènciaen el consum d’energia. El mateix succeeix amb la construc-ció de cobertes verdes que suposen un estalvi significatiu d’e-nergia a l’hivern però, sobretot, a l’estiu.
Aquest augment d’eficiència pot veure’s complementada ambla disposició de plaques solars tèrmiques que suposaria unestalvi important d’energia. Un estalvi que es veu incremen-tat si en els treballs de rehabilitació es contemplen solucionsde caràcter passiu per ventilació creuada.
La deconstrucció de part dels edificis rehabilitats genera quan-titats importants de runes que haurien de reciclar-se o, enalguns casos, reutilitzar-se. El que no és correcte és que siguindisposats, sense més ni més, en abocadors.
Els components interns de l’edifici: lluminàries, làmpades, ins-tal.lacions, etc. dels edificis rehabilitats haurien de ser selec-cionats per la seva eficiència i, en el seu cas, pel cicle de vidaque els és propi.
El model de ciutat compacta aposta per l’habitatge plurifamiliar com tipologia edificatòria preponderant.
La nova construcció ha de permetre usos mixtes i comptar amb locals de pública concurrència en planta baixa. Les edificacionshan de crear carrer amb continuïtat formal.
Les solucions formals que s’adoptin en l’edificació determinaran els usos que podran acollir i, per tant, condicionaran de mane-ra absoluta el model de ciutat. Un model amb mixticitat d’usos i funcions com el que aquí es proposa no es pot desenvoluparamb edificis d’una sola funció repetits fins ocupar àrees extenses.
Els edificis en les àrees de renovació han de formar part d’un projecte integral que permeti crear un nou tros de “ciutat” complexa.
Les noves edificacions han de tenir les dimensions, l’estructura i les instal.lacions adients per acollir les activitats de la novaeconomia.
La mixticitat urbana ha de contemplar, seguint amb el criteri de la compacitat, la proximitat espacial entre els usos residencials,de treball, d’oci, de compra, etc. que permeti, al seu torn, l’accessibilitat als serveis bàsics i, alhora, a l’autocontenció.
Per altra banda, la nova construcció ha de tenir en compte els criteris d’orientació, de gestió i eficiència de l’energia, de l’aiguai dels materials, que permetin un ús racional dels recursos alhora que proporcionen confort i qualitat als usuaris.
El disseny de la nova edificació ha de ser d’elevada qualitat arquitectònica i ha de permetre la seva identificació, fugint de lessolucions formals homogènies de les darreres dècades, més pròpies de suburbi que de ciutat.
Per a les noves construccions i també per als edificis rehabilitats, cal crear un certificat de qualitat ambiental que inclogui elsdiversos aspectes relacionats amb els fluxos metabòlics: energia, aigua i materials. Les noves construccions haurien de partird’un barem (hipotètic) de certificació 10 de 10 i, en el cas de les rehabilitacions, es proposa que almenys incrementin en 2punts l’esmentat barem a dissenyar.
REHABILITACIÓ I QUALITAT DE VIDAPart dels habitatges construïts no assoleix els índexs d’ha-bitabilitat adients. De la mateixa manera, l’edificació nocompta amb instal.lacions bàsiques com, per exemple,ascensors que són vitals pels qui els habiten, sobretot sisón gent gran.
Els processos de rehabilitació endegats a Barcelona,especialment, per la seva dimensió, els endegats a CiutatVella, han suposat una millora significativa de la qualitatde vida dels seus habitants. Aspectes com la salubritat,la seguretat, el confort (redistribució dels elementsinterns de l’habitatge, instal.lacions comunes, etc.), hanestat aplicats en les actuacions de rehabilitació.
Per altra banda i per tal d’aconseguir un nivell de conforten l’interior dels edificis amb façana a la xarxa bàsica deles supermançanes (que superarà els 65 dBA diürns), cal-dria impulsar un programa d’ajudes per posar doble acris-tal.lament en els tancaments de façana en la línia jaempresa per l’Institut del Paisatge Urbà.
Rehabilitació d’edificis a Ciutat Vella (1987-2001)Font: Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella
REHABILITACIÓ I QUALITAT URBANA
REHABILITACIÓ I EFICIÈNCIA
NOVA CONSTRUCCIÓ MÉS SOSTENIBLERehabilitació integral
Rehabilitació mitja
Rehabilitació baixa
EL DISSENY DE LA CIUTAT SUBTERRÀNIA
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
21
D’un temps ençà, la protagonista de la construcció subterrània ha estat la mobilitat. El ferrocarril en el subsòl ha permès alleu-gerar els efectes que per a la vida ciutadana suposava la mobilitat en superfície, alhora que augmentava la velocitat de transportper absència d’entrebancs i friccions amb d’altres aspectes funcionals de la ciutat. El vehicle motoritzat és, però, el que avuiocupa la major part del subsòl construït. Els aparcaments subterranis han permès reduir, en part, la sobreocupació de l’espaipúblic tot i que hi ha parts de la ciutat amb un dèficit d’aparcament que s’haurà de resoldre en un futur pròxim. Uns deficitsque hauran de reduir-se, també, per les motos i les bicicletes.
La proposta de supermançanes requereix un pla d’aparcaments perifèrics a la intervia que s’estén a tota la ciutat.
El subsòl de Barcelona haurà de comptar, també, amb el pas de noves línies de FFCC i metro.
La C/D suposa un impacte creixent en la funcionalitat de laciutat, sobretot en les parts centrals. A part de les regulacionshoràries que poden establir-se, el subsòl pot ser el gran reso-lutor de les friccions actuals en la xarxa de mobilitat que laC/D imposa. Amb aquest objectiu es proposa crear un sistemade galeries interconnectades.
La prioritat per construir les galeries hauria de combinar lesvariables: pressió motoritzada en superfície i superfície de verdper habitant.
La C/D realitzada amb vehicles motoritzats hauria de comple-mentar-se amb el ferrocarril que hauria de comptar amb l’ha-bilitació d’espai connectat a la xarxa ferroviària disposada enpunts estratègics de la ciutat per al trencament de càrrega.
MOBILITAT I APARCAMENT
CÀRREGA I DESCÀRREGA (C/D)
FLUXOS DE MATERIALS I ENERGIA. GALERIES DE SERVEIS
ACTIVITATS I EQUIPAMENTS
EL DISSENY DE LA CIUTAT SUBTERRÀNIAFins ara, el desenvolupament d’experiències de disseny enel subsòl urbà han estat limitades, tot i que en climes fredsles galeries construïdes en algunes ciutats depassen la tren-tena de quilòmetres. Les condicions de clima extrem obli-guen a cercar punts d’encontre que reprodueixen en el sub-sòl les característiques pròpies de l’espai públic quenosaltres estem acostumats a viure en superfície.
Dissenyar la ciutat subterrània de Barcelona que contemplii distribueixi en el territori el conjunt d’aspectes que podenajudar a resoldre part de les disfuncions actuals però tambéque potenciï el futur desenvolupament de la ciutat amb cri-teris més sostenibles, sembla del tot raonable i, fins i tot,estratègic. La manca de planificació i de corpus legal estàhipotecant, en part, el futur de Barcelona fent que l’ocupa-ció improvisada acabi essent un handicap per a la planifi-cació del subsòl que tard o d’hora s’haurà de fer. Cal revi-sar la legislació actual i crear-ne de nova i/o modificaraquells aspectes que avui són un escull infranquejable.
El subsòl hauria de ser, d’entrada, un recurs públic i elsplans urbanístics haurien de permetre diferenciar la pro-pietat de cada una de les parts de l’edificació, en especial,les parts a desenvolupar en el subsòl. En qualsevol cas,s’haurà de ser prudent per tal de compaginar el disseny dela ciutat subterrània amb les restes arqueològiques.
Les galeries de C/D connecten amb la superfície ja sigui per muntacàrregues de mercaderies per a l’activitat econòmica, per ascen-sors per a les persones o per contenidors enterrats per a les escombraries. Els serveis de recollida d’escombraries farien servir lesgaleries per retirar els fluxos residuals tant domèstics com comercials.
Un altre sistema de galeries són les de serveis. En aquest àmbit sembla que la seva extensió s’imposa i de manera prioritària en lesintervies de les supermançanes que haurien de veure reduïda al mínim qualsevol interrupció del flux de mobilitat.
Les galeries de serveis poden adoptar l’estructura de prismes,similars a les proposades a l’àrea del 22@.
A la canalització i al transport d’aigua de boca, residual i depluja, s’afegeixen ara un seguit de dipòsits reguladors d’inunda-cions i anti DSU (contaminació que va al mar per vessament dela xarxa de clavegueram) i es podria afegir també una xarxa sepa-rativa d’aigües provinents dels aqüífers del Besòs o de les depu-radores destinades als serveis públics, a la indústria i als corre-dors de cobertes verdes.
En les remodelacions urbanes de cert abast, i en un futur si lesfórmules de gestió de l’energia o dels materials canvia en líniaa les propostes d’aquest document, caldrà reservar espais enel subsòl per incloure els equipaments que donen serveicol·lectiu.
Per altra banda, caldrà desenvolupar un llistat d’activitats fac-tibles de ser ubicades en el subsòl i d’aquestes triar aquellesque siguin estratègiques.Font: Elaboració pròpia per a ProEixample
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
22
MODEL D’OCUPACIÓ TERRITORIAL: MÉS CAMP I MÉS CIUTAT
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
24
MODEL D’OCUPACIÓ DEL TERRITORI MÉSSOSTENIBLE: MÉS CAMP I MÉS CIUTATLa pretensió de desenvolupar un model més sostenible perBarcelona sense incloure la realitat metropolitana és pocraonable, per no dir impossible (el mateix passa a l’inre-vés), entenent que qualsevol idea que es substanciï amb cri-teris de sostenibilitat ha de ser una aproximació sistèmicaal problema; i aquesta no se sustenta sense tenir en comp-te la característica principal de qualsevol sistema, és a dir,la seva condició de ser obert. En altres paraules, el lligamentre el que és Barcelona i la Metròpoli és tan íntim quequalsevol cosa important que passa en un punt del territo-ri acaba tenint repercussions en altres.
En conseqüència, els acords que es puguin prendre aBarcelona en relació als seus plans estratègics haurien deser posats en comú amb els corresponents de cadascun delsmunicipis de l’Àrea Metropolitana.
Tot i que els acords hauran de venir per la via del consensinstitucional i territorial, en aquest apartat s’inclouen algunsaspectes estratègics per a la discussió que són, en principi,coherents amb les propostes esquemàtiques proposades peral municipi de Barcelona.
Per tal de reduir les disfuncions del model actual de produir“ciutat” i adreçar-lo a nous escenaris més sostenibles, cal-dria aturar l’actual procés i repensar-lo en els següents ter-mes:
EL MODEL TERRITORIALEl model territorial que s’ha demostrat sostenible durant segles en les nostres latituds temperades és el mosaic conformat peràrees agrícoles, forestals i de pastura, units per marges, tanques vegetals, sèquies, rierols, rius, ... i, entremig, la ciutat com-pacta i complexa, que en el territori es configura com una xarxa polinuclear de ciutats. Fer més ciutat i, alhora, més camp, seriala síntesi dels dos models, l’urbà i el territorial. L’experiència demostra que aquests dos models poden mantenir-se i desenvolu-par-se si el model de mobilitat potencia la configuració de nodes o nuclis, barrant el pas a la dispersió urbana.
MODEL DIFÚS D’OCUPACIÓ DEL TERRITORI
El model territorial va acompanyat dels models de mobilitat,d’energia, d’aigua, de materials, etc. que el caracteritzen i elmantenen organitzat i en funcionament:
1. Model d’ocupació urbana del territori. Es proposa passardel model de ciutat difusa, al model polinuclear de ciutatsi pobles compactes i complexos. Es proposa passar, pertant, de la suburbialització a un sistema de ciutats. La poli-nuclearitat adquireix una forma d’estrella partida els ditsde la qual s’estructuraran en nuclis compactes (similarsals granets d’un rosari) separats per la matriu verda.
2. Xarxa de sistemes lliures. Es proposa crear una matriu verdainterconnectada d’elevada biodiversitat amb un compo-nent agrícola i ramadera a potenciar.
3. Model de mobilitat. Es proposa que el gruix de la mobili-tat entre nuclis descansi en una xarxa de ferrocarril crea-dora de nodes urbans. Un ferrocarril tipus Intercity de velo-citat alta en uns casos i de rodalies i metro en altres.L’estructuració i compactació dels nuclis urbans es pro-posa que es desenvolupi en un radi de dos quilòmetres alvoltant de les estacions. Els dos quilòmetres és la distàn-cia ideal per accedir-hi en bicicleta i, en el seu cas, a peu.
4. Models de metabolisme (energia, aigua i materials). El mo-del de mobilitat, les tipologies edificatòries i el propi modeld’ordenació territorial basat en un sistema polinuclear deciutats compactes, tenen un consum de recursos naturals,inclòs el sòl, molt inferior i, per tant, més sostenible, queels models de metabolisme que projecta la ciutat dispersa.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
25
MODEL COMPACTE D’OCUPACIÓ DEL TERRITORI
XARXA POLINUCLEAR DE CIUTATS I POBLES COMPACTES A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
27
XARXA POLINUCLEAR DE CIUTATS I POBLESCOMPACTES A L’ÀREA METRO-POLITANADE BARCELONA2
El primer criteri a instrumentalitzar en el futur Pla Territorial,Pla Estratègic, etc., és determinar on comença la ciutat (otambé on acaba) i on acaba el camp (o també on comen-ça). La definició de límits en aquest cas és estratègic i elsmunicipis haurien de promocionar els projectes específicsdels problemes de “gradient” als àmbits de frontera entrela ciutat i el camp.
La xarxa de ciutats i pobles compactes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona adquiriria la forma d’una estrella partida, on els seusdits es compacten al voltant de les estacions de ferrocarril abastant el sòl urbà i l’urbanitzable programat i no programat. Elreforçament del caràcter polinuclear del model d’implantació urbana requereix crear noves centralitats en les trames de baixadensitat mitjançant la introducció d’activitats adients i la proposta de densitats més altes en àrees determinades. El creixementhauria de produir-se de manera centrípeta cosint la suburbialització actual amb operacions estructuradores de nova centralitatsempre en el terreny de joc marcat pels límits, lligades al transport col.lectiu creador de nodes. La centralitat, com es veurà,suposa la potenciació de la mixticitat d’usos i funcions.
Paral·lelament, caldrà posar l’accent en el manteniment de les ciutats centrals, en la renovació i la transformació dels teixitsurbans existents en coherència amb el criteri de minimitzar la urbanització de nou sòl. Amb aquesta finalitat, caldrà aportar elscriteris adients i les orientacions per a la rehabilitació de les trames urbanes centrals, l’estructuració i densificació dels teixitsurbans perifèrics i mantenir les àrees urbanes aïllades bàsicament com a segona residència. L’articulació de la proposta hauriade fer-se de manera ràpida per tal de canalitzar l’actual demanda. En efecte, els estudis sobre demanda d’habitatge de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona calculen, per als propers 20 anys, necessitats d’habitatge d’entre 250.000 i 400.000 unitats noves,que haurien de programar-se en les àrees a compactar amb tipologies d’edificació bàsicament plurifamiliars, amb la intencióde fer ciutats i no urbanitzacions.
Els sòls urbanitzables no programats haurien de passar a la categoria de no urbanitzable en la major part dels casos i els urba-nitzables no executats haurien de ser revisats, permetent el seu desenvolupament si encaixen en les àrees de nova centralitato traslladant-los amb sistemes de compensació en aquells casos que estiguin fora de límit. La implantació de nous usos en elterritori hauria d’anar acompanyada, com a condició sine qua non, de la infrastructura de mobilitat ferroviària adequada. Comles vies tenen una estructura lineal, caldria determinar quins són els nodes que es potencien i quins han de servir per cosir,estructurar i compactar l’actual disbauxa urbana.
L’ocupació de nou sòl no urbanitzable no és acceptable en cap cas i caldria revertir les operacions existents a l’estat original o,si no és possible, aplicar equivalents quan a superfície i localització estratègica. Caldria començar per aquells casos, siguinpúblics o privats, que més condicionessin el desenvolupament de la matriu verda. Una altra solució a les edificacions realitza-des en el no urbanitzable que complementin les anteriors, seria determinar la data de caducitat de l’ocupació (25, 50 anys?).
2. La proposta d’estructuració de nuclis de compactació surt dela intersecció de les circumferències al voltant de les estacionsde ferrocarril i de la matriu verda. La compactació abraça nomésaquell sòl prèviament classificat com a urbà, urbanitzable pro-gramat i no programat. El mapa, per tant, és un esquema sim-ple que s’aproxima a la idea de polinuclearitat urbana i té coma única intenció servir de base per a la discussió del modeld’ocupació urbana del territori. Les línies no són precises nivolen ser-ho, per tant, ningú hauria de cercar cap límit ni lapertinença d’un determinat teixit a les taques dibuixades.
EL MOVIMENT DE PERSONES I MERCADERIES
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
29
EL MOVIMENT DE PERSONES I MERCADERIESA L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
En primer lloc cal aprofundir, sense dubtes, en les interaccionsi potencialitats dels serveis de rodalies, tant de RENFE comde FGC, que no s’han inclós en el PDI, amb l’objectiu de cer-car sinergies i millores substantives en els serveis ferroviaris.Els catalans, per exemple, no creuen la ciutat, qüestió aques-ta que podria resoldre’s aprofitant les potencialitats de la com-binació del corredor Diagonal-Meridiana.
És essencial aprofitar el futur sistema regional associat al TGVque hauria de considerar les estacions de Vilafranca delPenedès, Martorell, Sant Joan-Hospital General de Catalunya,Cerdanyola-Ciutat Badia, Granollers.
A més, la modernització del sistema regional no es pot centrarexclusivament amb les potencialitats del TGV sinó que calafrontar la modernització de l’explotació del sistema regionalde RENFE amb els desdoblaments de vies necessaris que per-metessin Intercitys competitius com s’està experimentant enaltres regions metropolitanes a Europa.
L’especialització de les xarxes de llarg recorregut i les infras-tructures lligades poden alleugerir, en part, els colls d’ampo-lla que saturen la xarxa de rodalies a Barcelona, la qual cosapodria representar un augment potencial de desplaçamentsamb rodalies proper al 50% (al 2001, rodalies de RENFE vatransportar de mitjana 377.000 viatgers/dia).
Per afrontar amb viabilitat les connexions de les capitals decomarca amb la resta de la Regió metropolitana es proposa queles estacions del Sistema Regional han d’estar connectades, amés a més de les radials ja previstes en el PDI, amb dos ramalsproposats en el PTMB (Mataró-Granollers i Vilanova-Vilafranca).Caldria considerar que els semidirectes Barcelona-Vilanova iBarcelona-Mataró s’estenguessin respectivament a Vilafrancai Granollers per tal de permetre una accessibilitat des de l’ex-terior a qualsevol punt de la Regió Metropolitana i que les po-blacions de la costa també tinguessin accés al servei regionalsense haver de passar per Barcelona Centre.
La unificació tarifària, juntament amb la impulsió dels rodalies han estat les accions de gestió més importants en l’àmbit ferro-viari en els darrers 20 anys. En aquesta mateixa línia caldria ampliar la idea de xarxa, fent que la gestió del conjunt de líniesferroviàries a l’Àrea Metropolitana de Barcelona fos única.
La proposta de xarxa de FFCC (metro, rodalies, FGC, RENFE) que conté aquest esquema estratègic assumeix totes les propos-tes del PDI (2001) i quasi totes les proposades pel PTMB (1998).
El PDI ha representat un salt de qualitat en l’oferta de transport públic, però no ha afrontat clarament un model ferroviari perla zona exterior a l’àrea conurbada.
El PTMB proposa una xarxa reticulada sense tenir en compte el sistema d’explotació del sistema ferroviari que condiciona lessolucions a proposar i la seva viabilitat.
Com s’ha dit, la unió de nuclis urbans hauria de fomentar-se en la xarxa de ferrocarril i la proposta de compactació territorialhauria de girar al voltant de les estacions ferroviàries en radis que siguin abastables en bicicleta (aproximadament 2 km).
Hi ha estudis recents en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que demostren que existeix una correlació a llarg termi-ni entre l’existència d’estacions i la compactació urbana.
El PDI s’ha centrat, fonamentalment, en l’àrea conurbada de Barcelona abastant una àrea que va des del Prat de Llobregat finsa Badalona. En aquest sentit, és un canvi qualitatiu el nou mallatge de la línia 9 i la línia 12, en el seu tram fins a Espluguesde Llobregat. No obstant i això, hi ha certs sectors de la zona conurbada que exigeixen una millora d’oferta. Aquesta podriaampliar-se amb la finalitat, entre altres, d’estendre el cor econòmic de la ciutat que segueix l’eix Passeig de Gràcia-Maria Cristina,fins al sector 22@ al Poble Nou. L’eix podria estructurar-se seguint la Diagonal fins a Mar, amb una oferta combinada Rodalies-Metro que en aquest moment no s’ofereix. L’oferta proposada de tramvia és insuficient si Barcelona opta per estructurar unaàrea potent de nova centralitat en el districte del 22@.
La peça clau de qualsevol pla, la que determina, sense dub-tes, la configuració final del territori, és el model de mobili-tat escollit.
Pretendre fer un model d’ordenació territorial polinuclear ambuna proposta que defensi una xarxa de carreteres i vies bàsi-ques com la que va proposar el Pla Territorial General deCatalunya és inviable. Una xarxa espessa de carreteres i viessegregades acaba “empastifant” el territori. Per contra, elsmodels basats en el transport públic, en especial el FFCC,creen nodes.
EL TRANSPORT PÚBLIC
EL TRANSPORT PÚBLIC A LA CONURBACIÓ DE BARCELONA
EL SISTEMA FERROVIARI DE RODALIES I EL SISTEMA REGIONAL
A part del sector de la Barcelona conurbada (Barcelona,Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Santa Coloma de Gramanet,Sant Adrià, Badalona) cal assumir un segon sector conurbatperò multipolar definit pels municipis de Terrassa-Sabadell-Barberà-Cerdanyola-Sant Cugat-Rubí que haurien de tenir unaoferta del mateix nivell, però de natura diferent a la de laBarcelona conurbada.
En aquest cas, cal reconduir els assentaments i adaptar-los auna extensió en eixos lineals connectats a les estacions de roda-lies, a més de les propostes de mallatge plantejades en el PDIi la creació de noves estacions sobre les línies existents. Enaquest sentit, cal remarcar la potencialitat del corredor de mer-caderies Papiol-Mollet que tindrà properament una oferta pera passatgers i aprofitarà les sinergies del transport regional.
Els nous eixos lineals de recol.lecció de viatgers podrien tenirofertes de tramvia. Cal considerar, en aquest sentit, la possi-bilitat de crear eixos lineals sobre els corredors Mollet-Palau-Caldes, Martorell-Abrera-Esparreguera, Vallirana-Cervelló-Sant Vicenç dels Horts-Molins de Rei, entre d’altres.
Cal considerar una oferta integrada d’autobusos interurbansen aquells altres corredors on la demanda no exigeixi una ofer-ta de tramvia.
La xarxa viària s’ha de contenir en la seva situació actual i laconcepció de noves infrastructures (tant viàries, com no) hau-rien de transcórrer en sòl ja qualificat, evitant augmentar l’ac-tual trituració territorial i nous espais intersticials inhàbils, aixícom les conseqüències de l’efecte barrera. Propostes com lesdel IV cinturó o les del Túnel d’Horta haurien de ser revisadesper incoherents amb el model. En tot cas, podria contemplar-se des de la perspectiva del viari que cal diferenciar claramentels sectors del Districte industrial de Martorell i el conjunt for-mat per Sabadell-Terrassa-Rubí-Sant Cugat-Cerdanyola delssectors del Vallès Oriental i de l’Alt Penedès. Els primers con-formen sectors compactes polinuclears mentre que els segonsresponen a una urbanització difusa. En aquest sentit, els pri-mers han de ser servits amb la xarxa bàsica mentre que elssegons ho han de ser amb una trama local.
En els espais lliures la mobilitat amb vehicle privat hauria delimitar-se efectivament (en especial els 4x4) i la millor mane-ra és redibuixant una xarxa bàsica de camins de terra de sec-ció limitada i prefixada que adquiriria caràcter patrimonial (al’estil de la xarxa de camins reals).
El port és, com ja va ser exposat en la dècada dels seixanta,estratègic pels interessos de la regió metropolitana i fins i totper Catalunya. L’entrada de mercaderies per mar hauria derecuperar els percentatges de fa unes dècades.
De manera complementària, la major part dels contenidors hau-rien de ser traslladats amb ferrocarril (des del port i fins alport), d’aquí la importància d’unificar l’ample de via europeual conjunt de Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol.
La logística per al transport de les mercaderies, entre altresdes del port, hauria de comptar amb uns Centres Integrats deMercaderies connectats amb ferrocarril per fer el trencamentde càrrega, que haurien d’ampliar-se aprofitant antigues esta-cions avui infrautilitzades.
El nou ús del territori mediatitzat pel transport ha portat a lacreació d’una nova xarxa paral.lela de distribució i consum cen-trada en els Centres Logístics de Mercaderies i CentresComercials. Caldrà revisar en un futur la seva evolució i dis-tribució per a resituar-los en un esquema que potenciï la mobi-litat en teixit compacte. Caldrà, en aquest sentit, revisar el PlaSectorial de Superfícies Comercials i crear un Pla Sectorial deCentres Logístics.
L’aeroport és, de nou, una infrastructura estratègica que hau-ria de canviar d’estatus en el concert internacional d’aeroports,tal com s’ha explicitat reiteradament. L’aviació hauria de ser-vir per cobrir grans distàncies i deixar les mitjanes als trens develocitat alta.
INTERRELACIÓ ENTRE COMPACTACIÓ TERRITORIAL I OFERTA DE TRANSPORT
Actuacions PDI 2001-2010Font: Autoritat del Transport Metropolità
C O M P L E X I T A T
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
32
LA COMPLEXITATEtimològicament, la complexitat és un teixit (complexus: allòque està teixit en conjunt) de constituents heterogenis inse-parablement associats: presenta la paradoxa de l’un i elmúltiple.
A primera vista, la complexitat és un fenomen quantitatiu,una quantitat extrema d’interaccions i interferències entre unnombre molt gran d’unitats. Però la complexitat no comprènnomés quantitats d’unitats i interaccions, comprèn tambéincertituds, indeterminacions, fenòmens aleatoris. En certsentit, la complexitat sempre està relacionada amb l’atzar.
La complexitat està lligada així a una certa barreja d’or-dre i desordre, barreja íntima que en els sistemes urbanspot analitzar-se, en part, fent ús del concepte de diversitat.Els organismes vius i sobretot l’home i les seves organitza-cions, són portadors d’informació i atresoren, de formadinàmica en el temps, característiques que ens indiquen elgrau d’acumulació d’informació i també de la capacitat perinfluir significativament en el present i controlar el futur.
El teixit de constituents heterogenis (la complexitat 3) que ensinteressa fer créixer en el municipi de Barcelona, en princi-pi, són les activitats econòmiques, institucions i associacionsurbanes, és a dir, tot allò que estigui organitzat i que s’aco-modi al conjunt d’objectius estratègics de la ciutat.
Les organitzacions urbanes tenen atributs diferents que des-envolupen activitats també especialitzades que fan possi-ble la divisió del treball. La immensa majoria de ciutadans,de manera voluntària o retribuïda, formen part d’una o devàries de les organitzacions urbanes i aquestes tenen objec-tius específics que s’imposen, en les hores de treball, alspropòsits dels individus membres de l’organització.
De fet, les organitzacions urbanes tenen l’estatut de perso-nes jurídiques en l’estat de dret, amb drets i deures similarsals de les persones físiques.
Les societats agràries en les nostres contrades s’han caracte-ritzat per unes concentracions urbanes limitades on es reuniabona part dels excedents que aportava el camp. Aquests nuclisurbans eren envoltats per extensions enormes de conreus. Elsconreus, de fet, són ecosistemes en els seus primers estadisde successió, és a dir, són àrees molt simplificades. Això ésaixí perquè l’home estableix una relació directa i interessadaper determinats vegetals i fa mans i mànigues per foragitar laresta d’organismes amb plaguicides, canons o tanques. Quanl’home abandona els conreus, el camp s’omple d’herbes, des-prés d’arbustos i més tard d’arbres els quals vindran acom-panyats d’una munió d’organismes animals fent que en el pro-cés la complexitat augmenti.
En les societats industrials, preferentment anglosaxones, elsconreus han donat pas a la “plantació” d’edificis que han ocu-pat regions senceres, separant els usos residencials, dels usosindustrials, dels usos de compra, dels usos terciaris, dels cam-pus universitaris, de les àrees d’oci. És l’anomenat funciona-lisme que destina “una” funció a cada territori, amb la prete-sa idea de cercar la racionalitat. Cada funció urbana:residencial, industrial, etc. és comparable en termes d’infor-mació organitzada al camp de patates, d’ordi, etc. i el resul-tat és una simplificació del territori on els obrers es trobennomés amb obrers en els polígons industrials, els estudiantsamb estudiants en els campus universitaris, i gent molt simi-lar que està interessada en qüestions semblants en les urba-nitzacions de casetes unifamiliars.
Els excedents, les plusvàlues, etc. van a parar als centresurbans que es converteixen en centres de negoci i que són, alseu torn, els que controlen el territori. La seva posició es mani-festa formalment amb gratacels i la posició de cada activitat
per l’ocupació del sòl més central (més car).
La complexitat del conjunt d’aquests sistemes urbans és ele-vada però no així les parts que el constitueixen. Ocupen bas-tes extensions de territori i és la millor plasmació de l’estratè-gia per competir fonamentada en el consum de recursos; defet, s’han substituït els vegetals per edificacions que són mésrentables perquè encareixen el sòl i consumeixen més mate-rials, més energia i més aigua. Si en el cas del camp de con-reu el que es necessiten són plantes de creixement ràpid, enel cas dels sistemes urbans es creen estructures de major con-sum i més accelerat. Es tracta d’anar creant noves superfíciesurbanitzades molt poc diverses i recollir fruits d’una organit-zació nova i simplificada. En aquests sistemes, l’eficiència, ésa dir, la quantitat de recursos que s’han de consumir per man-tenir (o crear en alguns casos) una unitat d’informació orga-nitzada, és molt baixa.
Aquesta és la tendència de produir ciutats empresa des deprincipi dels setanta a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, unatendència clarament insostenible, que està suposant una arti-ficialització urbana, per tant, irreversible, de la major part delterritori amb pendent menor al 10% (sòl planer). És un pro-cés explosiu similar al procés d’ocupació urbana de la costa(alguns parlen en termes de destrucció).
Les ciutats sudeuropees mediterrànies han atresorat, al llargdels temps, una mixticitat d’usos i funcions que les caracte-ritza. Bona part dels edificis acullen diversos usos i cada barrialberga de tot i força. La residència, el mercat, l’església, elcomerç, els serveis, etc. estan pròxims i proporcionen la majorpart de les funcions urbanes. La complexitat en aquestes ciu-tats mediterrànies és elevada en la major part del seu teixit.
Tot el que està organitzat en la Biosfera tendeix a augmentar en complexitat sempre que hi hagin els recursos adients perquèaixí sigui. En efecte, els dos processos evolutius dels sistemes a la Terra: l’evolució de les espècies i la successió dels ecosiste-mes, han sofert i sofreixen canvis en el temps que tenen com a tendència l’augment de la complexitat. Els sistemes urbanstambé augmenten en complexitat i així es pot reconèixer, almenys intuïtivament, entre els assentaments humans de qualsevolèpoca i els sistemes urbans actuals. A mesura que ha passat el temps hem anat incorporant noves activitats diferents i hem aug-mentat el nombre d’elles.
LA TENDÈNCIA A LA COMPLEXITAT DELS SISTEMES
COMPLEXITAT VS SIMPLIFICACIÓ
3. El càlcul de la complexitat (H) està inclòs en l’apartat d’indicadors.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
33
Algunes d’elles han sofert, fruit de les tendències importadesabans expressades, una terciarització aguda del seu centre iun desplaçament més o menys acusat de la població. En elcas de Barcelona, per causes diverses, part d’aquest procés esva frenar, la qual cosa ha permès i permet reemprendre ambmés força l’extensió de nous centres a la ciutat amb una com-plexitat considerable.
L’estratègia d’augmentar la complexitat, sense necessitatd’augmentar substancialment el sistema dissipatiu és l’alter-nativa a l’actual model que basa la seva competitivitat en aug-mentar la perifèria dissipativa. La mateixa competitivitat o méses pot aconseguir augmentant la informació organitzada dels
nuclis actuals sense necessitat de malbaratar més espai i fentmés eficient l’organització i els processos de consum ener-gètic. Es tracta de fer més “eixamples” i menys urbanitza-cions disperses. Dins de l’estratègia d’augmentar la comple-xitat dels ecosistemes urbans, s’ha de tenir en compte quel’addició d’una quantitat similar d’informació a dos sistemesdiferents enriqueix més a aquells sistemes que, per comen-çar, ja tenien més informació. Les informacions no se sumen,es multipliquen.
Aquesta és una estratègia que marca un possible camí en lacompetència entre sistemes urbans, una competència que, enaquest cas, tindria a l’entropia com un factor implicat.
Dit això, es proposa augmentar la complexitat en general i en determinades àrees en particular, i que sigui aquest augment unobjectiu de la planificació futura de la nostra ciutat. Les raons que justifiquen aquest objectiu són, entre altres, les següents:
• L’augment de la complexitat en la ciutat suposa augmentar la mixticitat d’usos i funcions urbanes, la qual cosa permetun accés a la ciutat sense restriccions.
Com s’ha vist en l’apartat de la compacitat, la distribució dispersa en el territori de la ciutat difusa no permet l’accés ala ciutat de la majoria de ciutadans.
• L’augment de la complexitat en un espai limitat suposa un augment de trajectòries de relació entre els diversos porta-dors d’informació, la qual cosa permet l’augment de sinergies de tot tipus, entre elles les pròpies de les economies d’a-glomeració i d’urbanització. Per altra banda, els sistemes compostos de parts heterogènies comprenen més circuits recu-rrents reguladors.
La proximitat entre complementaris: empreses, centres de recerca, centres de formació, administració, organitzacionsno governamentals, etc. permet que els recursos humans, tecnològics i financers tinguin major probabilitat d’encontrebilateral i d’encontre integral i múltiple.
• L’augment de les probabilitats de contacte entre els “diversos” proporciona una de les característiques bàsiques de lesciutats complexes: la creativitat.
Per altra banda, es proposa augmentar, també, la complexitat dels nuclis urbans a compactar en l’Àrea Metropolitana deBarcelona. Es proposa projectar l’augment de diversitat als sistemes naturals de la Regió amb major maduresa. Entremig delssistemes complexos: urbans i naturals, cal mantenir (perquè és estratègic) un sistema dissipatiu, conformat per àrees de con-reus que alimenten ambdós pols.
LA COMPLEXITAT, UN CRITERI BÀSIC PERA LA PLANIFICACIÓ
ÀREES DE NOVA CENTRALITAT
MIXTICITAT D’USOS I FUNCIONS URBANES:ÀREES DE NOVA CENTRALITAT
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
35
1. Els edificis de l’àrea central permeten la mixticitat d’usosi funcions. La residència, el comerç, el terciari i, en algunscasos fins i tot l’activitat productiva es troben o es podentrobar en la major part dels edificis.
2. La barreja d’usos i funcions en el territori és elevada (Hmolt gran) i s’estructura en barris al voltant del mercat. Lesproporcions entre residència, comerç i terciari són equili-brades. Les relacions que s’hi estableixen són anònimes peròtambé de veïnatge.
3. La connexió entre els diferents usos i funcions té continuïtatformal i pot realitzar-se a peu en règim de continuïtat. El trans-port públic complementa l’accessibilitat a la ciutat central.
4. L’espai públic és públic i regulat per Ordenances.
5. L’àrea central combina les activitats de proximitat i lesmetropolitanes.
6. L’espai és ocupat pels ciutadans les 24 hores sense crearàrees desèrtiques.
7. El centre encara s’està fent (porta 150 anys) perquè lessolucions arquitectòniques així ho permeten. Les activitatsvan canviant a mesura que canvien els temps sense neces-sitat de canviar d’escenari.
8. El model de centralitat és completament mediterrani.
1. Es potencien els edificis singulars d’una sola funció.
2. La fórmula emprada fins ara per aconseguir centralitat s’hacentrat en la barreja de: grans centres comercials (6 casos),estacions centrals de FFCC (2 casos), edificis d’oficines (7casos), hotels (7 casos), àrees d’entreteniment (3 casos).De vegades i coincidint amb determinats projectes d’unacerta envergadura, s’ubiquen altres usos de naturalesadiversa com centres universitaris, centres culturals, etc. Enel cas de les àrees de nova centralitat que toquen a marvan acompanyades cada una d’elles d’un port esportiu.
Les proporcions entre residència, comerç i terciari avuiencara no estan equilibrades. Les relacions que predomi-nen són les de l’anonimat i menys les de veïnatge.
3. Es fomenten els viatges amb transport privat. Alguns d’a-
quests contenidors tenen 5.000 i fins i tot més places d’a-parcament. La separació entre volums edificats desertitzai dificulta els viatges a peu.
4. Els espais centrals de les noves àrees se situen en l’inte-rior dels grans contenidors que passen a ser semipúblics iregulats per normes empresarials i no per les Ordenancesmunicipals.
5. Predominen les activitats metropolitanes.
6. Es creen grans deserts durant moltes hores al dia.
7. S’imprimeix una gran velocitat de transformació i caldràavaluar el grau de flexibilitat dels contenidors per canviarde funció.
8. El model és importat del món anglosaxó.
La mesura de la complexitat (H) per mançana reflecteix elgrau de maduresa o centralitat de cada territori. En el mapa,els colors més foscos (lila) denoten una major complexitat.La densitat d’informació per mançana (mesurada en bitsd’informació per persona jurídica) informa del grau de cen-tralitat de les diferents parts de la ciutat, la qual cosa per-met saber el grau de maduresa de les àrees a desenvolu-par. L’Eixample, com es pot comprovar, es configura comel districte amb la major quantitat d’informació organitza-da, no només de tot Barcelona, sinó també de tot Catalunya.És el cor de la ciutat i al seu voltant basculen la resta de dis-trictes.
De la lectura del mapa es comprova, també, que les àreesde nova centralitat que s’han començat a omplir de con-tingut són aquelles que tenen un cordó umbilical amb el corcentral de la ciutat i, en conseqüència, és estratègic articu-lar les variables que hi són relacionades: disseny de l’espaipúblic, implantació de nova activitat, equipaments, etc., pertal de fer els passadissos de complexitat des del cor, finsarribar al nucli de l’àrea de nova centralitat. Una anàlisisobre el terreny permet concloure que els cordons umbili-cals tenen continuïtat urbana quan la mixticitat d’activitatsté nínxols per inquibir-se i els trajectes poden fer-se a peu.Es dóna una relació directa entre la diversitat d’activitats ila densitat de vianants que ocupen l’espai per diversosmotius.
El cor central de Barcelona s’ha anat conformant al llargde 150 anys i les àrees de nova centralitat es volen confi-gurades en un període més curt de temps. Dels ensenya-ments que podem treure de l’Eixample i de l’anàlisi delsnous desenvolupaments haurien de sortir noves configura-cions de centralitat que haurien de reforçar en tot cas lanostra identitat urbana, alhora que la nostra competitivitat.
CARACTERÍSTIQUES ACTUALS DE LES ÀREES DE NOVA CENTRALITAT
ACOMODACIÓ DE LES ÀREES DE NOVA CENTRALITAT AL MODEL DE CIUTAT MEDITERRÀNIA,COMPACTA I COMPLEXA1. Cosir els edificis singulars amb els teixits preexistents amb
edificis que acceptin la mixticitat d’usos.
2. Reequilibrar les funcions urbanes en el conjunt de cadaàrea. No té sentit mantenir les àrees de la Diagonal-Oest iMontjuïc com a àrees de nova centralitat. En les noves àreesde centralitat cal incloure totes les activitats (fins i tot lesproductives) cercant la millor tecnologia per aconseguir lacompatibilitat. Hauria d’analitzar-se la barreja Universitat-Recerca, Empresa i Administració i la seva probable implan-tació en algunes de les àrees de nova centralitat.
3. Recomposar els itineraris a peu en la línia exposada desupermançanes. El mateix amb el transport públic.
4. L’espai públic ha de preponderar per sobre d’altres opcions,entenent que és l’espai públic la característica principalde la ciutat mediterrània.
5. Cal combinar les activitats de proximitat amb les metro-politanes.
6. La mixticitat d’usos i funcions permet que el carrer siguiocupat i, en conseqüència, controlat pels residents la majorpart del temps.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE L’ÀREA CENTRAL DE BARCELONA
LA INFORMACIÓ COM A ESTRATÈGIA PER A COMPETIR: DENSITAT DE PERSONES JURÍDIQUES
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
37
En els sistemes urbans, un augment del PIB i dels indicadorsmacroeconòmics es tradueix en un augment en el consum desòl, materials, aigua i energia. Els agents socioeconòmics ipolítics han cercat els mecanismes adients: tecnològics, orga-nitzatius, etc. per incrementar el consum de recursos i obte-nir, com a resultat, millors posicions competitives en el con-cert nacional i internacional de ciutats.
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el consum de sòl en 25anys (1972-1997) ha estat de 30.000 ha, quan al llarg de totala història només se n’havien consumit 20.000 ha. El consumd’energia i materials ha seguit proporcions similars, com si elsrecursos o els contenidors on van a parar els residus no tin-guessin límit.
L’actual estratègia competitiva està basada en el consum derecursos, i s’entén que l’avantatge està del cantó d’aquell queestà més preparat per consumir més recursos. Aquesta estra-tègia es consolida i s’engrandeix amb l’ús de les noves tecno-logies ja que aquestes s’han posat al servei de l’estratègia glo-balitzant-la.
La sostenibilitat, com s’ha dit, es fonamenta en la reducciócreixent de la pressió sobre els sistemes de suport i això voldir, entre altres, reduir el consum de recursos o també limitarl’explotació dels ecosistemes.
L’estratègia per a competir utilitzada és, doncs, creixenmentinsostenible. A aquesta estratègia l’anomenarem l’estratègiade la E que vol indicar el consum de recursos representats pelconsum energètic.
La qüestió ara, és preguntar-se si hi ha una altra estratègia percompetir. La resposta es sí, si apliquem els principis que aderiven de l’evolució de la complexitat en la Biosfera. És l’es-tratègia basada en la informació, l’única que pot fer compati-ble el desenvolupament, la competitivitat i la idea de sosteni-bilitat.
L’estratègia consisteix en augmentar la informació organitza-da (la complexitat) en el temps, fent un ús dels recursos cadacop menor.
Aquesta estratègia es fonamenta en el principi de Margalef quepostula que el manteniment i/o augment de la complexitat d’unespai ocupat per un sistema es desenvolupa a costa de dis-minuir i simplificar altres espais4. Hi ha un flux net de mate-rials, energia i almenys informació des de l’espai menys madur(menys complex) a l’espai més madur (que té més complexi-
tat). En aquest cas la complexitat (la informació organitzada)seria la força i el flux estaria constituït pel trànsit de matèria,energia i informació d’un ecosistema menys madur a un espaimés complex.
Cada vegada que es crea una persona jurídica en un sistemaurbà s’afegeix informació organitzada, per tant, s’afegeixconeixement. Quan el sistema compta amb un nombre elevatde portadors d’informació diferents i molts de cadascun d’ells,és a dir, quan la complexitat és elevada, l’atracció de nous inovedosos (innovadors) portadors d’informació augmenta i elmanteniment d’activitats úniques és possible.
Augmentar intencionadament la informació organitzada és l’es-tratègia a seguir ja que la complexitat informativa confereixavantatge sobre altres sistemes amb menor complexitat d’or-ganització, atès que la informació no se suma sinó que es mul-tiplica (els diners tenen un comportament similar). És l’estra-tègia de la H que ens indica el grau d’informació organitzadadel sistema urbà.
Si aquesta és l’estratègia, hauríem de posar al servei de lamateixa tots els esforços, en especial els que deriven de lasocietat del coneixement i la nova economia.
L’augment de la H ens proporciona, en un determinat estadi,la massa crítica (d’aquí que sigui tant important desenvoluparles àrees de nova centralitat) perquè apareguin noves i inno-vadores activitats. En aquesta estratègia interessa especial-ment poder comptar amb aquelles activitats que millor con-trolen el present i més anticipen el futur, és a dir, aquellesque més coneixement i informació controlen: són les activitats@ i també les que incorporen la @ als seus processos alhoraque els fan més eficients en el consum de recursos.
Per altra banda, la incorporació de la informació en els béns ien la tecnologia ha de cercar el desenvolupament de la“Producció Neta” i la desmaterialització dels objectes.
Els esquemes sintetitzen alguns aspectes de les dues estratè-gies exposades; en el primer cas (situació actual), l’estratègiade la E s’imposa sobre l’estratègia de la H i, en el segon cas(ciutat del coneixement), l’H impulsa i lidera el procés com-petitiu.
La competitivitat que és consubstancial a la pròpia vida és latensió vital de qualsevol sistema. Està íntimament relaciona-da amb el “poder” (P) que aquest atresora. Aquí es consideraque el poder d’influència i de control és una funció de la infor-
LA INFORMACIÓ COM A ESTRATÈGIA PER A COMPETIR
4. Aquest principi té una traducció similar a les lleis de Fourier,Hartley Fix, Om, etc. on a cada força X li correspon un flux J.Exemples d’aquestes quantitats homòlogues són el gradient tèr-mic i el flux de calor, l’afinitat química i la velocitat de reacció,el potencial elèctric i el corrent elèctric, el gradient de densitat iel flux de masses, etc.
mació organitzada en l’espai (H) i la seva capacitat de consu-mir energia (E). Entre dos sistemes que interactuen on P1>P2,sembla, segons el principi de Margalef, que el flux net de mate-rials i/o informació anirà en la direcció de mantenir o aug-mentar la complexitat de P1 i de simplificar o reduir la com-plexitat de P2. Pot succeir, també, que el flux de materials o,fins i tot, d’energia s’inverteixi, però en aquest cas s’ha d’em-marcar en el paper que aquest flux té en l’augment o dismi-nució de la complexitat dels dos sistemes. Per exemple, l’a-portació de materials residuals d’un espai més madur a un altremenys complex, no deixa de ser un flux de matèria que potsemblar invertit, no obstant això, aquest flux allibera d’un certimpacte a l’espai més complex i degrada l’espai més simplifi-cat. El flux, per tant, s’ha d’entendre en el context de creacióo reducció d’estructura i organització.
El primer esquema, el corresponent a la situació actual, dibui-xa un sistema urbà central que recolza la seva estratègia com-petitiva en un augment creixent de recursos i un tímid aug-ment de la informació organitzada. La seva posició central5
es recolza en una complexitat, en bona part heretada, i enun control i explotació d’àrees perifèriques cada cop mésextenses.
En el segon esquema, que intencionadament hem anomenat“model de ciutat del coneixement”, s’aposta per un augmentsignificatiu de la informació organitzada com a motor d’unaestratègia per competir basada en el coneixement. Una infor-
mació contextualitzada que s’a-limenta dels fluxos més “rics”que vénen des de la perifèria ex-tensa. Interessa que Barcelonaatregui i creï noves persones jurí-diques d’elevada tecnologia,coneixement i influència poten-cial que es distribueixin per totala ciutat, omplint especialmentles àrees de nova centralitat,començant pel 22@. Paral.lela-ment, cal atreure, “crear”, i queno marxin, nous cervells, execu-tius, intel.lectuals, professionalsi artistes que augmentin el nivellde l’actual stock de coneixement.
L’actual pèrdua de població i, elque és més preocupant, l’enve-lliment d’àmplies àrees de la ciu-
tat hauria d’aturar-se primer i introduir nouvinguts amb edatsdiverses després, amb l’objectiu de crear una estabilitat delsistema que pot perdre’s per aquesta banda.
Els fluxos cap a sistemes més simplificats haurien de poten-ciar el model de ciutats polinuclears amb elevada informacióorganitzada, de manera que el conjunt “ciutat central-ciutatsproperes”, actuïn com a un únic sistema de coneixement enversaltres territoris més allunyats. Per això, cal augmentar el nivelli la diversitat de les persones jurídiques en tecnologia i conei-xement de les ciutats properes.
La transmissió de coneixement provinent d’altres cultures hau-ria de potenciar-se en benefici mutu amb els nouvinguts dela primera generació, promovent la barreja cultural i, sobretot,la barreja territorial. En relació a les seves àrees d’origen esproposa emprendre programes de codesenvolupament que per-metin que els fluxos futurs estiguin basats en la informació ino únicament en el flux de recursos com ara.
L’augment de la complexitat en el sistema de ciutats polinu-clear hauria d’anar acompanyat d’un nou equilibri dels llocsde treball de manera que la residència i l’ocupació estigues-sin en el mateix municipi. Per aconseguir-ho s’hauran d’im-plementar, com és obvi, altres mesures complementàries comles relacionades amb la política d’habitatge.
5. Els límits de la ciutat central són arbitraris, i amb extensions dife-rents en cada cas, a l’igual que la perifèria. Barcelona, per exem-ple, és central pels territoris catalans i més enllà, però pot ser peri-fèria d’altres àrees urbanes més complexes en el concertinternacional de ciutats.
EIXOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE BARCELONA
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
40
El primer eix de suport de l’economia de Barcelona continua essent, tal com va ser recollit en el Pla Director del 68, el port deBarcelona en combinació amb l’aeroport. El pol d’activitats logístiques de l’àrea i activitats de suport com la fira es pot conver-tir en un dels centres de distribució més importants del Mediterrani. Caldria, però, després del model de mobilitat abans expo-sat, vincular la distribució majoritària dels fluxos materials i energètics arribats o sortints del port, al ferrocarril o a conduccionsapropiades i menys al transport per carretera.
El port de Barcelona hauria de consolidar-se com la gran plataforma logística i marítima del Sud d’Europa. L’expansió del port,ja en marxa, l’arribada de l’ample de via europeu, l’ampliació de l’àrea logística de Barcelona (Zona d’Activitats Logístiques iparc logístic de la Zona Franca) i l’ampliació de l’aeroport (passatgers i càrrega) constitueixen la base per a un nou posicio-nament.
L’aeroport hauria de ser la porta d’entrada de vols directes amb la major part de ciutats del món. Aquesta connexió té incidèn-cia en l’atracció d’empreses i persones qualificades, alhora que la té, també, amb el sector turístic.
L’ampliació i millora dels recintes firals, així com la dotació de palaus de congressos de dimensions diverses, ha de consolidarla línia d’atracció abans exposada (noves empreses i professionals, executius, etc.) i ser, alhora, l’aparador de l’activitat i la posi-ció innovadora de Catalunya en general i de Barcelona en particular. La connexió amb transport públic ràpid entre les diferentspeces: palau de congressos del Fòrum 2004, Plaça Espanya i polígon Pedrosa, és estratègica.
EIXOS ESTRATÈGICS PER AL DESENVOLU-PAMENT ECONÒMIC DE BARCELONA La posició geogràfica de Barcelona li aporta uns avantat-ges que en la línia ja empresa caldria potenciar, de la matei-xa manera que cal potenciar la bondat que traspua el mo-del de ciutat mediterrània, compacta i complexa que jatenim i que hauríem de millorar en base a les propostesestratègiques aquí contingudes.
LA BARCELONA LOGÍSTICA
El segon eix està vinculat al desenvolupament de la nova eco-nomia i a la construcció del nou model de ciutat del coneixe-ment. La proposta recollida en el model territorial, contemplala potenciació de la ciutat de ciutats que treballen plegadesen la recerca de sinergies i especialitzacions productives.
La nova metròpoli polinuclear presenta uns trets territorials decompetitivitat que caracteritzen en part el seu model econò-mic ja que es presenta diversificada en conjunt però especia-litzada en els diferents nuclis que l’articulen. La dimensió peti-ta i mitjana del teixit empresarial així com les externalitats denaturalesa territorial, tant de les economies de localització,com les d’urbanització i de xarxa, confereixen a la regió unaelevada flexibilitat i capacitat d’adaptació productiva. Tot ple-gat proporciona uns factors de competitivitat que ens situa auns nivells d’intensitat tecnològica i de coneixement propersa la mitjana de la Unió Europea.
La potenciació d’aquests factors competitius haurien de com-plementar-se amb aquells lligats al canvi de base econòmica(avui el 63% de l’ocupació és terciària a la província deBarcelona) i que poden endinsar-nos en l’estratègia per a com-petir basada en la informació aquí apuntada.
En efecte, l’extensió de la “producció neta”, les EMAS i el dis-seny dels béns amb criteris de desmaterialització, haurien desumar-se a la creació d’activitats TIC i aplicació de la infor-mació (les activitats denses en coneixement -@- incorporenmés la recerca i la innovació) i els criteris de sostenibilitat aqualsevol de les activitats urbanes: indústria, edificació, equi-paments o espai públic. Aquesta és la base de la Barcelonadigital.
La proposta d’àrees de nova centralitat, amb el districte 22@al capdavant, haurien de créixer aplicant els factors que s’ex-posen en el següent esquema estratègic. Són importants lesiniciatives de formació i I+D ja empreses en l’àmbit de les TICo de la biomedicina que hauria d’ampliar-se a l’àmbit de la cul-tura, el multimèdia i el món editorial així com a l’àmbit de l’e-cologia urbana, l’oceanografia, el medi ambient i la sostenibi-litat. La qualitat urbana de la Barcelona del futur i la massacrítica d’activitats diverses hauria de potenciar l’atracció denous centres de disseny de qualsevol àmbit.
Per últim, caldrà garantir la connexió de la xarxa de ciutatsamb cable de fibra òptica i/o amb les connexions que ja s’a-punten (satèl·lit, per exemple).
LA BARCELONA DIGITAL
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
41
El cinquè eix apunta al subsòl. La ciutat en superfície ja està pràcticament ocupada, i la tendència de fer-la créixer en alçadahauria d’invertir-se i dirigir-se al subsòl. El disseny i la construcció de la Barcelona subterrània pot convertir-se en un dels eixoseconòmics més puixants de la ciutat. Tal com es descriu en l’esquema estratègic dedicat al disseny de la ciutat subterrània, eltransport públic, la càrrega i descàrrega, l’aparcament, els serveis que gestionen els fluxos metabòlics, la implantació de cer-tes activitats, etc, suposen un camí obert pel sector de la construcció, de la seguretat, de les noves tecnologíes, de la logística,del medi ambient... i amb ells els sectors financers, les assegurances i els sectors de serveis avançats. Per exemple la inversióprevista en la construcció de les noves línies del metro i l’ampliació d’altres, en la conurbació de Barcelona, s’estima, segonsel PDI, en 7.300 milions d’euros.
El tercer eix és el turisme de qualitat. El primer actiu de la ciutat continua essent la pròpia ciutat, que combina un espai públicde qualitat amb un patrimoni arquitectònic excepcional. A aquesta base se li afegeix una oferta cultural, científica, educativa,esportiva, i una oferta firal (cada una de les ofertes indicades hauria de comptar amb un pla estratègic) que, a cavall amb elprimer i segon eix, hauria de créixer substancialment.
L’atracció massiva de turistes a Ciutat Vella està produint, en certes èpoques de l’any, un seguit de disfuncions en l’espai públicque s’haurien de reduir. Caldria saber quina és la capacitat de càrrega del centre i el nombre de turistes que pot admetre.
LA BARCELONA SOSTENIBLEEl quart eix se centra en el sector mediambiental, l’ecologiaurbana i la sostenibilitat. Hi ha països, que no solament ciu-tats, que estan potenciant el seu desenvolupament econòmicaplicant criteris de sostenibilitat que els dota d’un valor afe-git que se sumen als criteris de la nova economia: Suècia iDinamarca en són exemples destacats. El desenvolupamentdel conjunt de propostes aquí recollides obre una via de des-envolupament econòmic de grans dimensions ja que les pro-postes abasten la realitat urbana en la seva totalitat.
Les propostes, aquí incloses, relacionades amb l’espai públicon s’apliquen criteris d’ecologia urbana i sostenibilitat supo-sen un canvi copernicà en la qualitat urbana. La qualitat urba-na, com se sap, és un dels intangibles més importants peratraure activitats empresarials, executius, investigadors, pro-fessionals i artistes. Barcelona ja encapçala el rànking inter-nacional de ciutats en qualitat de vida que, amb l’execució deles propostes aquí incloses, la posicionaria en un dels llocsmés atractius d’Europa.
Per altra banda, les propostes relacionades amb l’activitat pro-ductiva i els serveis suposen un canvi profund de la culturaempresarial, que internalitza els costos ambientals, que fa úsde la producció neta (eficient i innovadora) i de les tecnolo-gies de menor impacte ambiental i que incorpora una novageneració de llocs de treball, tant en el sector ambiental emer-gent com en l’adaptació cap a la sostenibilitat dels sectors pro-ductius tradicionals. Aquest canvi ha de comptar amb els ins-truments i els estímuls de caràcter econòmic, organitzatiu,legal i de formació, així com amb els mecanismes de controlque fomentin l’orientació de les empreses cap a la sostenibi-litat.
El nou sector econòmic ha de comptar amb la col.laboraciódel sector públic i la universitat que han d’ajudar a impulsari adequar la recerca i la innovació tecnològica, així com la for-mació professional i la universitària.
L’administració haurà d’estimular la compra verda i adaptarels concursos públics d’obres i serveis a aquest objectiu.
LA BARCELONA TURÍSTICA
LA BARCELONA SUBTERRÀNIA
El nou model per Barcelona obliga, entre altres, a:
• crear noves activitats denses en coneixement i inten-sitat tecnològica
• concebre el disseny de béns, edificis, espai públic...amb nous criteris
• aplicar les noves tecnologies a tots els àmbits
• obrir nous centres de recerca aplicada
• acomodar els programes formatius i educatius al nouescenari sistèmic.
DENSITAT D’ACTIVITAS @ A BARCELONA
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
43
LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT I ELS FACTORSQUE POTENCIEN LA NOVA ECONOMIA:EL DISTRICTE 22@
1. La formacióEl canvi tecnològic es produeix conjuntament amb un canviorganitzatiu i socioeconòmic.
El nivell de formació dels treballadors determina les possibi-litats d’innovació i adaptació.
La formació continuada, les noves capacitats dels treballadorsi una organització empresarial menys jerarquitzada són aspec-tes bàsics de la nova economia. Com també ho és retenir lagent formada (evitar la fuga de cervells) i atraure’n molta d’al-tra no importa d’on vingui. Interessa augmentar el nombre de
persones i d’empreses amb una elevada densitat de coneixe-ments. Alhora, cal desenvolupar plans específics de formacióque permetin la inserció laboral dels aturats i, en especial, delscol·lectius més desfavorits.
Aquests objectius obliguen a destinar més recursos en ensen-yament i recerca, i una acomodació i modernització de l’es-tructura universitària i de formació als nous temps que com-binin tant els aspectes de la societat del coneixement com elsrelacionats amb la sostenibilitat.
• augmentant els recursos públics i privats destinats a larecerca i la innovació que facilitin les aplicacions científi-ques i tecnològiques en les activitats econòmiques de l’À-rea Metropolitana de Barcelona
• creant infrastructures concertades entre el sector públic iel privat que recolzin la innovació
• creant xarxes (centres de transferència tecnològica) queafavoreixin els intercanvis d’informació i coneixement i con-nectant la recerca científica amb els sistemes productiusi de finançament
• fomentant la creació d’entorns favorables per a les activi-tats innovadores.
En el districte 22@ se cerquen sinergies reunint en una àrearelativament reduïda universitats, centres tecnològics, centresde recerca i activitat productiva. Ara bé, la compatibilitat del’activitat amb la resta d’usos i funcions urbanes, que es barre-gen, obliga a incorporar la producció neta en els processos pro-ductius, la qual cosa suposa dissenyar els nous productes mini-mitzant l’ús de recursos i la producció de residus i aplicar enels processos i en l’organització sencera, les noves tecnologies.
Barcelona hauria d’atraure alguna institució líder en la recer-ca que potenciés aquesta activitat.
2. La recerca i la innovacióLa capacitat de generar innovacions i d’incorporar-les, no importa d’on vinguin, és estratègica per a la ciutat del coneixement.Per a tal fi, és necessari crear les condicions d’incubació i de difusió adients:
ELS FACTORS QUE POTENCIEN LA NOVA ECONOMIACom dèiem, l’augment de la H ens proporciona, en un determinat estadi, la massa crítica (d’aquí que sigui tant important des-envolupar les àrees de nova centralitat) perquè apareguin noves i innovadores activitats. En l’estratègia competitiva que mode-la la ciutat del coneixement interessa, especialment, poder comptar amb aquelles activitats que millor controlen el present imés anticipen el futur. És a dir, aquelles que més densitat d’informació tenen i major informació controlen: són les activitats @.
La nova economia, no obstant això, no es limita a les empreses del sector TIC o que produeixin o dissenyin Internet ja que, pro-gressivament, la majoria d’activitats productives estan incorporant l’ús de les TIC en la seva organització. Com a resultat, s’es-tan produint canvis en els models empresarials amb un augment de la importància del funcionament en xarxa.
En la ciutat del coneixement les fonts del creixement són diferents. El factor fonamental és el coneixement que, amb la forma-ció i la capacitat d’innovació existent, determinarà la seva capacitat de creixement.
3. Factors intangibles per a la localització d’empresesA més a més dels factors coneguts per a la localització de les empreses, darrerament han guanyat molta força altres factors, ano-menats intangibles, que decanten la balança de les decisions per a l’elecció d’un territori on implantar una nova activitat.
La qualitat de vida, l’existència d’un entorn favorable per atraure professionals de tot el món i una bona connexió ciència-empre-sa-finançament són factors intangibles, bàsics per a la creació i implantació de noves empreses.
Se sap, també, contràriament al que es pensava, que les activitats emergents es concentren fins i tot més que les activitats tra-dicionals. Això es deu a que l’element essencial del coneixement i la seva transmissió està en les persones i menys en la tec-nologia que, en tot cas, ajuda. Les persones cerquen àrees compactes (el districte 22@ pot ser una àrea ideal) de gran qualitatde vida, dinàmiques, amb atractius culturals i generadores de creativitat on puguin desenvolupar i obtenir beneficis de l’aplica-ció dels seus coneixements.
Les propostes de millora de l’espai públic amb la proposta de supermançanes, incrementen la qualitat urbana de Barcelona iredueixen significativament els factors més dissuasius de viure a Barcelona i que estan lligats a l’actual model de mobilitat.
El districte 22@ i també altres àrees de nova centralitat, poden ser ideals per crear xarxes d’intercanvi d’informació i coneixe-ment, i per a la connexió de la recerca, l’empresa i el finançament. Caldrà augmentar (en aquests moment ja s’hi treballa perreduir els dèficits existents), però el pes de determinats sectors emergents (telecomunicacions, medi ambient, audio-visual, bio-tecnologia, aeronàutica), les inversions en I+D, i les infrastructures de telecomunicacions, ferroviàries i aèries internacionals.
4. El finançamentLes empreses que fan ús dels instruments financers de capi-tal-risc solen liderar els creixements de facturació, recerca iocupació en els respectius sectors.
Les diferències en el sistema financer, especialment el graude capacitat per finançar projectes de risc, condicionen el des-envolupament de la innovació i de les activitats de sectorsemergents com les TIC. Els instruments tradicionals de finan-çament de les inversions han de ser complementats per nousinstruments com són el capital-risc, el mercat de valors tec-nològics o les stock-options (permeten atraure i retenir als pro-fessionals en empreses innovadores).
A les iniciatives com Barcelona Emprèn, Catalana d’Iniciatives,etc. hauran d’afegir-se unes altres i caldrà, també, acomodarla legislació i la fiscalitat espanyola en excés restrictiva ambl’entrada de capitals i altres instruments financers, d’alt risci lent període de recuperació.
Per altra banda, caldria crear una xarxa d’experts que valorini atorguin la garantia de qualitat científico-tècnica i/o la via-bilitat dels projectes que es vagin presentant.
Escenari de diversitat màxima prevista per a l’àrea 22@Font: Elaboració pròpia per a 22@ SA
LA BIODIVERSITAT I LA XARXA VERDA EN L’ÀMBIT URBÀ
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
46
LA BIODIVERSITAT I LA XARXA VERDA ENL’ÀMBIT URBÀLa consolidació de la ciutat condiciona en extrem la inclu-sió d’organismes nous. No obstant això, les possibilitats decreixement estan lligades, necessàriament, a la imagina-ció i a l’alliberament d’espai que ara té altres usos i a lavoluntat d’unió d’aquestos.
En qualsevol cas, la ciutat és un medi genys menyspreableper a la biodiversitat. Tant és així que algunes espècies, endeterminades àrees geogràfiques, troben el seu únic refu-gi en àmbits urbans. Per altra banda, els espais periurbansmés o menys naturalitzats permeten l’existència d’espèciesanimals i vegetals, tot configurant ecosistemes propis del’àmbit biogeogràfic en el qual estan compresos. Aquestsespais territorialment discontinus, envoltats majoritàriamentper trames urbanes de caire eminentment artificial, confi-guren valuoses illes de diversitat biològica.
Barcelona, en una superfície relativament petita, disposade representacions més o menys residuals de diversos eco-sistemes i ambients naturals com a conseqüència de la sevaprivilegiada situació geogràfica:
• Dos rius amb dos deltes, un d’ells, el del Llobregat, dereconegut interès ecològic.
• La serralada de Collserola que es caracteritza per laseva superfície boscosa.
• Una franja litoral sorrenca amb la presència d’un encla-vament rocallós (Montjuïc).
1. La xarxa verda en superfícieLa interconnexió entre parcs-jardins-espais intersticials-interiors d’illa, digitacions i carrers interiors de supermançana, confor-marien un mosaic verd integral, una veritable xarxa verda que suposaria un augment de la biodiversitat i també de la qualitat del’espai públic.
En les intervies de les supermançanes s’alliberen més de 150 places (les cruïlles) de la mida de la plaça del Sol a Gràcia, queamb els carrers interiors permetria articular la continuïtat de la xarxa. El disseny d’aquest espais podria incorporar l’aigua i certselements de paisatge originals.
En les noves àrees a enjardinar i en les ja enjardinades d’una certa grandària, caldria dissenyar i recuperar paisatges i mostresdels ecosistemes mediterranis amb la inclusió d’espècies autòctones (per exemple, boscos mixtos d’alzines i roures) com elsque havien cobert la plana de Barcelona, aiguamolls al Besòs, etc.
2. La xarxa verda en alçadaAprofitant que a Barcelona l’existència de cobertes inclinadesés molt reduïda, és factible idear una manta verda (unió decobertes verdes) que cobreixi amb petits horts, jardins o espaismés o menys florits una part de les terrasses de Barcelona. Laplantació en l’espai públic d’arbres de gran port que superes-sin en alçada determinats teixits urbans d’alçada reduïda per-met obtenir amb la manta verda un nou estatge verd de con-
nexió entre àrees com Collserola, Tres Turons i Montjuïc, avuidesconnectades, alhora que permetria la connexió entre estat-ges (en superfície i en alçada).
L’estatge en alçada pot atraure una munió d’organitzacions enespecial avifauna en àrees que ara són deserts per a elles. Lescobertes verdes, per altra banda, actuen com a cobertes tèr-miques.
3. Programes per augmentar la biodiversitat urbanaPer tal d’atraure un ampli ventall d’espècies pertanyents a l’a-vifauna, caldria desenvolupar programes específics per recre-ar ambients i superar els factors limitants que imposen elsterritoris urbans. En aquest sentit, caldria identificar i condi-cionar certs edificis per acollir espècies animals d’ambientrupícola que complementarien els ambients rocallosos deMontjuïc.
Per tal de superar la manca d’aliment de certes espècies, l’a-parició de cobertes verdes amb vegetals diversos permet pre-veure l’existència d’insectes, cucs, etc. i altres organismes,components de la dieta de determinades espècies d’aus.Paral.lelament, la plantació en els parcs i jardins de certesespècies vegetals arbòries i arbustives, així com la col.locacióde caixes-niu i menjadores especials, permet aportar determi-nats fruits i aliments diversos i també indrets de refugi i repro-ducció per a certes aus i, fins i tot, per a algun mamífer comel ratpenat.
En certs parcs es podrien destinar petites àrees per a la repro-ducció d’insectes que complementarien les accions abans pro-posades.
Per a altres espècies es podrien recrear, en certs parcs, en àreesmés o menys degradades, en antigues pedreres, etc., micro-hàbitats amb i sense aigua.
Per últim, caldria impulsar noves àrees (amb menys condicio-nants) per a l’ampliació del Jardí Botànic de Barcelona.
En sentit contrari als programes esmentats, caldrà perseguir elcomerç il.legal i les activitats furtives en relació als animals iplantes, així com l’abandó dels animals.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
47
LA BIODIVERSITAT EN LES FRONTERESD’ORGANITZACIÓ
Com és sabut, la interfase entre medis diferents és creadora d’organització; de fet, la biosfera es desenvolupa en la interseccióentre el medi atmosfèric i el terrestre i l’aquós. Així mateix, entre el medi aquós i la terra al fons del mar, dels rius i dels llacs.La idea de frontera és molt rica, també pels interessos de Barcelona en relació amb la biodiversitat. Les fronteres d’organitza-ció entre medis diferents es poden reconèixer, en el nostre cas, en la connexió (les faldes) de Collserola amb la ciutat, en la cre-ació de cobertes verdes al llarg dels rius Besòs i Llobregat, i en la recuperació ecològica de l’infralitoral de Barcelona.
La recuperació del litoral proper amb substracte dur combi-nant escolleres paral.leles i perpendiculars a la costa amb biò-tops de producció que relliguen les costelles que surten de lacosta, dóna lloc a una àrea de 10 km
2, una superfície que per-
met crear un nou districte marí (el dotzè) de Barcelona. Lapesca artesanal, l’esportiva, la recerca i l’educació oceano-gràfica són les funcions principals d’aquest districte. A terra,caldria recrear els ambients naturals a Montjuïc, en especialels roquissars i els penya-segats.
La interfase de Collserola amb la ciutat és substantiva per ala preservació de la muntanya i per a la millora de la qualitaturbana dels teixits que fan de falda. La penetració de verd ala ciutat ha de ser de transició entre l’espai naturalitzat i elteixit urbà. La creació d’un reguitzell de jardins coixí com elsdel Laberint, Parc Güell, etc. ben dissenyats, evitarien la visiódegradada que donen els espais naturalitzats en confluènciaamb la urbanització, alhora que augmentaria la qualitat urba-na dels barris en contacte amb la muntanya. Aquests parcsserien l’avançada de Collserola que haurien de connectar-seamb altres parcs propers: Heures, Laberint, l’Oreneta, els TresTurons, etc. que, al seu torn, haurien de relligar altres espaisverds fins arribar a Montjuïc i a la franja litoral. La connexióde Collserola amb d’altres entitats naturals: Serra de Marina,Garraf, etc., es contempla en el següent esquema estratègic.
A més a més dels parcs coixí, es proposa que la interfaseCollserola-Ciutat compti amb altres franges de transició, comara horts gestionats públicament (participats, si es vol, per lasocietat civil) i pastures, que podrien augmentar la presència
d’organismes a la frontera, alhora que potenciaria la vegetaciórepresentativa de les etapes de successió de la vegetació medi-terrània, on cada unitat de vegetació hostatja una comunitatcaracterística de plantes i d’animals de gran interès i poten-cialitat des del punt de vista de la biodiversitat. Amb aquestobjectiu, es podria abordar la recuperació d’espais marginalsen els districtes frontera amb el Parc de Collserola, sovint afec-tats pel barraquisme i pels horts il.legals. Això permetria, finsi tot, plantejar-se l’ampliació del Parc. A l’interior del cor deCollserola caldria definir illes no accessibles que fossin peti-tes reserves de biodiversitat.
Els marges dels rius Besòs i Llobregat són els connectors ide-als entre Collserola, la Serra de Marina, el Garraf i el litoral,en especial la desembocadura del Llobregat que s’uneix ambel sistema de llacunes del Prat. Els marges del Llobregat hau-rien de comptar amb boscos de ribera al llarg del seu recorre-gut. A la banda del Besòs, els trams finals tenen un paper derelligat urbà i de pulmó verd per a les poblacions de SantaColoma i de Sant Adrià. Al tram final del Besòs es recrearà unazona d’aiguamolls, que serà la continuació, tocant a mar, delfutur zoològic.
LA BIODIVERSITAT. XARXA VERDA I CONNECTORS ECOLÒGICS A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
1 Corredor Olèrdola- Garraf
2 Corredor Foix - Garraf
3 Corredor Garraf - Parc Agrari
4 Connexió Remolar - Murtra pel litoral
5 Connexió Ricarda- Remolar
6 Parc Agrari del Baix Llobregat
7 Colònia Güell8 Corredor de Sant
Vicenç
9 Corredor Collse-rola - Parc Agrari
10 Corredor Collse-rola - Montserrat
11 Corredor Sant Llorenç -Montserrat
12 Corredor Collse-rola - Sant Llorenç (Via Verda a Cer-danyola del Vallès)
13 CorredorCollserola - SantLlorenç (Via Verdaentre Sabadell i
Terrassa)14 Corredor Collse-
rola - Serralada deMarina
15 Corredor de Santiga
16 Corredor SerraladaMarina - Gallecs
17 Corredor Gallecs -Serralada Prelitoral
18 Corredor Serraladade Marina -Montseny
19 Corredor Nou Pins- El Rocar
20 Corredor de la Riera de Teià
21 Corredor de laCisa
22 Corredor del Montcabrer
23 Corredor Montnegre - Serralada Litoral
24 Corredor Montnegre - Montseny.
Font: elaboració pròpia
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
49
LA BIODIVERSITAT. XARXA VERDA I CON-NECTORS ECOLÒGICS A L’ÀREA METRO-POLITANA DE BARCELONA Donar un determinat títol de conservació (PEIN, ParcNatural, etc.) a un espai no és, com se sap, garantia degairebé res. L’esmicolament dels espais lliures amb infras-tructures, la insularització que imposen les vies de mobili-tat, la construcció d’edificacions més o menys legals, laconstrucció de pantans o de qualsevol altra artificialitza-ció sempre qualificada d’imprescindible, són part de lapressió que han de suportar els espais naturals degradant-los fins a perdre, en alguns casos, el propi interès de con-servació.
El manteniment i, en el seu cas, l’augment de la complexitat d’un determinat espai a conservar depèn de la grandària de l’à-rea, de la proximitat d’àrees de proveïment i de la connexió real amb d’altres espais naturals que permetin els intercanvis d’in-formació entre els organismes vius.
Els espais verds han de ser quantitativament suficients ja sigui en la ciutat o en la regió. La suficiència de verd en la regió esgaranteix si s'estableix clarament la divisòria necessària entre camp i ciutat, i es trenca l'actual barreja que no permet saber oncomença la ciutat i on el camp.
L'estabilitat ecològica dels sistemes naturals es veu facilitada en gran mesura mitjançant el no aïllament d'aquests espais i lapromoció d'un model per distribuir-los que tendeixi a la forma d'un reticle de sistemes naturals.
Quan es creen reserves o s'aïllen àrees naturals, per exemple, amb l'execució d'un pla de carreteres com l'actual, es perdenespècies, i aquesta pèrdua està relacionada amb la superfície de l'àrea i és el resultat de taxes diferencials d'extinció i d'im-migració. Cal, doncs, disminuir la probabilitat d’extincions. Les reserves han de ser tan grans com sigui possible i sense barre-res. Si les reserves són petites, aquestes contindran menys espècies en l'equilibri que una única reserva de la mateixa super-fície total, d'aquí que haginencara d'estar juntes perquè cadascuna funcioni com a àrea d'origen d'espècies per a les altres;l'efecte millora si les petites reserves estan connectades mitjançant corredors d'habitat adequats.
Interconnectar els sistemes i reserves naturals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona impedint l’empobriment i la regressió delsmateixos passa per:
L’estructura d’espais oberts hauria de garantir l’equilibri terri-torial entre àrees molt explotades, poc explotades i lliures d’ex-plotació, a fi de garantir la desitjable diversitat ecològica dinsdel medi físic que habitem i hauria de tenir en compte a l’horade prendre decisions sobre l’ordenació del territori i la gestió.
Ampliant la proposta d’en J.M. Carreras (1992), dins d’aquestaestructura contínua que constitueix la xarxa verda de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, podríem establir les següentstipologies espaials:
• Ampliació de les àrees previstes i fusió d'algunes d'ellesara separades.
• Unió d'espais ara separats mitjançant corredors d'hàbitatprotegits, de grandària i característiques diferents segonsles dels espais d'interès naturals.
• Garantia d'un grau de protecció mínima de les àrees inters-ticials no protegides i també legislació en el sentit de pro-tegir corredors d'hàbitat avui degradats o malmesos: mar-ges, bardisses i paravents.
LA BIODIVERSITAT A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
1. Grans masses forestals a les serralades Litoral i Prelitoral.
2. Extensions agrícoles com la del Penedès i un altre nivell,però no de menys importància, al delta del Llobregat.
3. Corredors continus a les valls fluvials del Llobregat i el Besòs.
4. Manteniment de la franja agrícola i forestal al nord delsvallesos Oriental i Occidental i dels dits agrícoles i fores-
LA XARXA VERDA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONAtals que formen una pinta complementària als tendons dela ciutat contínua del Vallès.
5. Fils articuladors, que poden seguir en molts casos les rie-res secundàries dels sistemes hidrogràfics principals, lesrieres del Maresme, etc., tot penetrant els teixits edificats
i vertebrant possibles sistemes de parcs urbans. En altrescasos aquests fils poden ser fins i tot itineraris o vies urba-nes amb presència de verd (ajardinaments, arbrat).
6. Separadors intersticials que permetin reconèixer encara laindividualitat dels diferents nuclis urbans de la ciutat con-tínua com a valor de referència territorial. Aquest seria,entre altres, un paper assignable a l'horta del Maresme.
7. Estructura verda de connexió entre les diferents unitats ver-des en la ciutat compacta, amb la creació de dos estatgesen superfície i en alçada, formant una unitat connectadaa la matriu verda.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
50
ELS CONNECTORS ESTRATÈGICS DE LA XARXA VERDALes connexions entre les diferents tipologies indicades es veuen amenaçades per l’actual expansió urbana, convertint-se, a horesd’ara, en espais estratègics per al manteniment de la matriu verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La salvaguarda dedeterminats connectors i la restitució d’uns altres ha de constituir l’estratègia prioritària de conservació i haurien de revisar-sei tirar enrera algunes de les ocupacions que avui més comprometen l’articulació de la xarxa de biodiversitat de l’Àrea Metropolitanade Barcelona. En el mapa es situen amb un número els connectors estratègics de la Regió Metropolitana, els que poden man-tenir la interconnectivitat entre espais verds, i que són essencials per al manteniment de la biodiversitat en aquesta àrea.
E F I C I È N C I A
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
52
EFICIÈNCIA. EL METABOLISME URBÀ ADOPTAR UN VELL MODEL METABÒLICLa Terra és un sistema obert en energia i pràcticament tancat en materials, ara bé, els sistemes que suporta són sistemes obertstant en materials com en energia.
Pel fet que els organismes, en general, i l’home en particular, necessiten degradar energia i utilitzar materials per a mantenir laseva vida i la dels sistemes que els suporten, l’única manera d’evitar que això ens condueixi a una deterioració entròpica delsecosistemes i ens projecti a uns equilibris diferents als actuals amb la incertesa que representa de cara al futur, passa per anararticulant aquesta degradació energètica i la transformació dels materials sobre l’únic flux d’energia renovable que es rep, elprocedent del sol i els seus derivats, mantenint un reciclatge complet dels cicles materials, tal i com s’encarrega de demostrarcontínuament el funcionament de la biosfera.
L’home viu en aquests moments el seu tercer règim metabò-lic, el que se sustenta en el consum de combustibles fòssils.Les incertituds (probable canvi climàtic, apropiació humanade quasi el 40% de la producció primària neta dels ecosiste-mes terrestres, sobreexplotació dels recursos pesquers en totsels oceans i mars de la Terra, l’exhauriment de minerals i com-bustibles, etc.) que projecta l’actual mode de producció (basaten l’esmentat règim metabòlic) i l’estratègia emprada per com-petir, van en augment a mesura que es visualitzen els límitsque tenen els ecosistemes per suportar determinades capaci-tats de càrrega.
Amb l’augment de les incertituds es redueix, alhora, la nostracapacitat per controlar el futur, és a dir, la nostra capacitatd’anticipació.
L’única via per reduir les incertituds actuals passa, necessà-riament, per reduir les pertorbacions que infligim als ecosis-temes no importa l’escala, o dit d’una manera més genèrica,reduint l’entropia que generem sobre els mateixos. Això vol dirque el que és veritablement important és el nivell de pertor-bacions (entropia o simplificació dels sistemes) que generemamb la nostra acció. S’ha de vincular, per tant, el règim meta-bòlic, en primer lloc a l’entropia generada i, en segon terme,al consum de recursos, entre altres, els energètics6.
En la natura, tant el procés evolutiu com la successió dels eco-sistemes estan vinculats a l’augment de l’eficiència en el con-
sum de recursos per obtenir nivells d’organització equivalentso majors. Els que no compleixen aquesta llei, acaben des-apareixent.
La nostra forma de procedir és justament la contrària, ja queobtenim, com hem dit, posicionaments competitius avantat-josos si som capaços de consumir més recursos que uns altres;no importa gaire quan eficients som. L’eficiència que és lleien la natura, és una qüestió menor per a nosaltres. Una estra-tègia per a competir basada en l’augment de la pertorbaciódels sistemes és, senzillament, “insostenible”. La via per aug-mentar la nostra capacitat d’anticipació ens obliga a seguir lallei de l’eficiència i a modificar, en conseqüència, les basesper competir.
La nostra estratègia per a competir ha d’estar basada, comhem dit, en la informació i el coneixement i menys, cada vega-da menys, en el consum de recursos. Obtenir una informacióorganitzada (H) major amb un consum de recursos (E) menorés l’equació de la sostenibilitat i és, per tant, la direcció aemprendre en tots els àmbits i polítiques de planificació, engeneral, i del metabolisme, en particular.
En un procés cap a la sostenibilitat o, també, per augmentarla capacitat d’anticipació, el quocient E/H hauria de fer-secada cop més petit. La tendència actual, però, és la contrà-ria, fent que la ineficiència sigui el millor aliat de la compe-titivitat.
VINCULAR EL RÈGIM METABÒLIC A LA PERTORBACIÓ DELS SISTEMES
VINCULAR L’EFICIÈNCIA ALS MODELS URBANSLa planificació de qualsevol aspecte organitzatiu de la ciutat o del territori hauria d’anar acompanyat, des del principi, per l’úsque es farà dels recursos naturals. La relació a establir ha de ser intencionada i dirigida a aconseguir, per una banda, la màxi-ma eficiència en l’ús dels recursos i, per l’altra, la mínima pertorbació dels ecosistemes.
6. Podria succeir que l’home fos capaç de sustentar les seves orga-nitzacions en energies netes i renovables; no obstant això, si nocanvia l’estratègia per a competir és més que probable que lesutilitzés per pertorbar encara més el funcionament dels ecosis-temes. L’ús d’energies renovables és una condició necessària peròno suficient.
EL CICLE DE MATERIALS: ELS MODELS DERESIDUSLa idea de sostenibilitat s'assenta en el nivell de pressió quel'acció de l'home exerceix sobre els sistemes de suport dela Terra. Els sistemes humans que major pressió exerceixensobre el conjunt de sistemes terrestres són els sistemesurbans. Aquests, necessiten ingents quantitats de materialsi d'energia per a mantenir la seva organització i per aug-mentar-la, si cal.
En els esquemes adjunts es dibuixen dos escenaris que representen els fluxos materials (la grandària de les fletxes es propor-cional al flux) que van des dels sistemes de suport representats aquí amb un globus terraqui, -de fet els materials que arribena la ciutat a hores d'ara arriben des de qualsevol part del món- fins al sistema urbà. Les matèries primeres extretes dels siste-mes de suport són canalitzades cap a la xarxa de transformació industrial que les converteix en béns de consum els quals seranconsumits en la ciutat.
Per altra banda, el tractament i disposició dels materials consumits (residus) canalitzen el seu retorn cap als sistemes de suportja sigui en forma d'impacte contaminant o bé com a recursos recuperats que seran dipositats al sòl en forma de compost o entra-ran en la xarxa industrial com a matèries primeres.
En el centre de l'esquema es representa el model de gestió de residus municipals. Dependrà del model de gestió escollit queels fluxos de materials en el conjunt de l'escenari es modifiquin. Un model de gestió de residus en el marc de la sostenibilitatha de procurar reduir l'explotació de materials, és a dir, minvar la quantitat de matèries primeres a extreure dels sistemes desuport i també reduir la pressió per impacte contaminant sobre els sistemes de la Terra.
MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS ACTUAL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPAL FUTUR
El segon escenari representa la unitat sistema-entorn amb un model de gestió de residus pensat per reduir la pressió tant perexplotació com per impacte contaminant sobre els sistemes de suport.
La xarxa de fluxos tenen el mateix significat que en l'esquema anterior (model actual de gestió de residus). El que es proposaen el model de gestió de residus futur és:
1. augmentar els fluxos de reutilització de materials un coputilitzats (f), (g) i (h);
2. augmentar el flux de residus orgànics i inorgànics recollitsselectivament (i) i recuperats per a ésser injectats en la indús-tria (j) i dipositats en el sòl en forma de compost (k).
Una major reutilització i recuperació de materials permetreduir el nivell de pressió per explotació dels sistemes desuport, és a dir, l'entrada a la indústria d'una quantitat mésgran de materials inorgànics recuperats (j) fa que la quantitatde matèries primeres (a i b) pugui ser menor. A la vegada, unamajor aportació de compost al sòl suposa una major bioferti-litat dels sòls i també una reducció d'adobs inorgànics que alcap i a la fi surten dels sistemes de suport.
L'escenari futur proposa també:
3. reduir la quantitat de materials destinats al seu abando-nament (m) i
4. reduir les emissions i abocaments en les instal·lacions dedisposició. Per aquest menester ha de reduir-se la quantitatde materials d'aportació directa a l'abocador; en l’escenarifutur no ha d'arribar cap flux residual que no hagi passat prè-viament per una instal.lació de tractament o valorització, és adir, només poden arribar rebutjos. Per últim, ha d'aprofitar-seel biogàs de l'abocador que avui és per l’àrea de Barcelona undels factors que més contribueix a l'efecte hivernacle.
Avançar en la proposta de l'escenari futur suposa caminar capa la sostenibiltat ja que redueix la pressió sobre els sistemesde suport tant pel que fa a la reducció en l'extracció de matè-ries primeres com per una disminució de l’impacte contami-nant del model de gestió de residus municipals.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
54
El primer esquema representa el model de gestió de residus municipals actual. La ciutat, per a mantenir-se organitzada, neces-sita aportar materials i energia provinent dels sistemes de suport (entorn) que seran explotats per extreure'n els recursos natu-rals -matèries primeres- (veure flux (a)), els quals seran transportats a la xarxa industrial de transformació (b) que, al seu torn,els convertirà en béns de consum (c), que seran consumits en la ciutat (e). Part d'aquests materials consumits poden ser reu-tilitzats (f) (g) (h) (per exemple els envasos retornables, mobles, roba, etc.). La reutilització actual és pràcticament testimonialen relació al volum de residus generats.
En l'actualitat, els materials consumits (e) es destinen a l'abandó en la seva major part –el 90% dels materials esdevenen resi-dus- recollint-se selectivament només un 10% considerant-los recursos potencials (i). Els materials seleccionats ja siguin orgà-nics o inorgànics, passen per sengles activitats de valorització que els tractaran per a ésser injectats com a materials inorgà-nics recuperats en la xarxa industrial (j) o bé al sòl quan són materials orgànics estabilitzats (K).Els impropis recollits selectivamentseran separats, considerats com un rebuig a disposar (h).
Els fluxos destinats a l'abandó (m) es converteixen en residus que seran o bé disposats en abocador (la major part) (q) o en laincineradora de Sant Adrià de Besòs (n), quan es tracti de residus ordinaris o també seran portats a plantes de tractament quanels materials siguin o continguin residus especials (piles, fluorescents, neveres, etc.) (r).
La gestió actual de les instal.lacions de disposició fa que el seu impacte contaminant sigui considerable, tal i com es reflec-teix en els fluxos (o) (s) i (l) tot i que a hores d'ara està en vies d'una reducció significativa, tant pel que fa a les incineradoresque reforcen el seu sistema de depuració, com per l'abocador del Garraf que tractarà els seus lixiviats i aprofitarà part del bio-gàs que avui s'emet a l'atmosfera.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
55
EL MODEl de RESIDUSL’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat Metropolitana de MediAmbient (EMSHTR) han iniciat un procés de gestió de resi-dus (PMGRM) que avui és, segurament, un dels més copiatsper altres ciutats de l’estat espanyol, tant pel que fa al seumarc teòric com per les seves propostes concretes en qual-sevol dels àmbits de gestió. El trànsit d’un model a un altres’està produint a un cert ritme en l’àmbit de la recollida i aun ritme superior en els tractaments.
MINIMITZACIÓ I REUTILITZACIÓ DE RESIDUSEl millor residu és el que no es produeix, per tant, cal minimitzar la generació de residus, especialment els envasos i embalat-ges i els residus especials.
Tot i que el municipi té competències limitades per al desplegament de les mesures de minimització, cal que s'implantintotes les que estiguin al seu abast com són les referents a la regulació de la publicitat domiciliària, la substitució de bossesde plàstic, etc.
Un dels materials plàstics més problemàtics és el plàstic film, el consum del qual es proposa reduir a mínims, donat els pro-blemes de contaminació creuada que genera en la resta de fraccions residuals.
Tot i que l'escenari programat atén el conjunt de normatives vigents, caldrà avançar progressivament en l'aplicació del sistemade dipòsits (en el procés de participació, aquesta recomanació inclosa en aquest document va ser votada en contra pel repre-sentant de les grans superfícies comercials) per als envasos i embalatges, entenent que és el sistema més eficaç per aquestesfraccions quan es vol aplicar el principi de les tres R: reducció, reutilització i recuperació. La implantació del sistema de dipò-sit suposa, a més a més, reduir dràsticament el nombre de contenidors en la via pública.
Donat que el model que es proposa (mentre no s'implanti el sistema de dipòsit) depèn per complet de la voluntat i la cons-cienciació del ciutadà, cal implantar un programa d'informació i d'educació, amb la dotació necessària, en els termes que s'ex-posa en el PMGRM, de manera que el consum responsable vagi estenent-se i, amb ell, la reducció de residus.
Per altra banda, es proposa fomentar el mercat de segona mà (electrodomèstics, roba, mobles, etc.) tant en botigues, fires oen les pròpies deixalleries.
RECUPERACIÓ I VALORITZACIÓ DE MATERIALS Els béns consumits no es consideren residus sinó recursos recuperables. Aplicant els objectius de recuperació del PMGRM esproposa recollir selectivament un 60% dels materials lliurats al sistema, dels quals al voltant de la meitat són orgànics i l'altrameitat són inorgànics. La resta de materials lliurats esdevindran, en principi, residus a disposar.
Es proposa separar primer (des de la cuina) i recollir selectivament després, les següents fraccions: matèria orgànica, paper icartró, vidre, envasos lleugers, mobles, tèxtils i especials. Per a tal fi cal redissenyar els elements materials (cubells, conteni-dors, camions, etc.) de les diferents fraccions residuals des de la cuina fins a les plantes de tractament i disposició.
En una ciutat compacta i densa com Barcelona és del totnecessari que s'acomodin mútuament el model de gestió deresidus i el model de gestió de l'espai urbà. En aquest sentitcal redissenyar, entre altres, els punts de recollida de lesescombraries i l'accés als mateixos. La mançana com a uni-tat de gestió i el subsòl podrien jugar un paper especial en elsistema de recollida.
Es proposa recollir selectivament la matèria orgànica, ente-nent que és de les fraccions que millor sap separar el ciuta-dà i que major dany pot crear en la resta de fraccions per con-taminació creuada.
La fracció orgànica s'hauria de recollir en un contenidor espe-cífic per als generadors domèstics i caldria que els genera-dors singulars (mercats, Mercabarna, etc.) la separessin irecollissin acuradament. La destinació de la fracció orgànica
són els ecoparcs que generaran compost (o estabilitzaran lamatèria orgànica) i biogàs.
El compost generat té una sortida si s'insereix en programesestatals de millora de la biofertilitat dels sòls espanyols (defi-citaris en matèria orgànica) i en la lluita contra la desertifi-cació. Els programes esmentats haurien de regular la quali-tat del compost i haurien de desenvolupar-se a través delconsens amb les institucions i els aplicadors.
El paper i el cartró són la segona fracció en pes dels residusmunicipals. En relació al paper, el paper imprès és el que témajor pes específic en el conjunt de la fracció. És per aixòque es proposa recollir-lo porta a porta, de la mateixa mane-ra que ho fan altres ciutats (Viena, Munic, etc.) amb resul-tats que suposen una recollida superior al 60% del paper.S'implantaran els contenidors de paper i cartró en les àrees
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
56
LA DISPOSICIÓ DELS FLUXOS SENSE RECUPERACIÓCal aplicar les mesures adequades per limitar el flux de rebuig.
Es proposa que a l'abocador no entrin residus en massa i solament es doni entrada als rebutjos provinents d'altres tractamentsprevis.
Es proposa que es reculli el biogàs de l'abocador del Garraf i es condicioni (juntament amb el biogàs de les plantes de meta-nització) com a carburant per a la flota d'autobusos metropolitans i les flotes de camions de neteja i recollida d'escombraries.
Es proposa que es depurin amb tractament terciari els lixiviats de l'abocador del Garraf.
Un dels aspectes més estratègics de la gestió de residus per Barcelona i els municipis de l’Entitat Metropolitana, és la capa-citat de l’abocador del Garraf que avui es troba pràcticament colmatat. És urgent habilitar nous abocadors. En cas de no tro-bar-los caldrà reestudiar el destí dels fluxos que avui no poden ser recuperats, ja sigui per causes tècniques o econòmiques.
d'aportació per poder dipositar el cartró domèstic i el paperd'aquells ciutadans que no tenen espai en la porteria de l'e-difici.
Els comerços són els majors generadors del cartró (80%) i ésper això que es proposa recollir-lo també porta a porta.
Cal que s'implantin deixalleries que esdevinguin centres derecuperació de materials, abandonant la idea de fer-los servircom a centres de recollida i transferència.
Les activitats del sector de l'hostaleria i la restauració són lesque més quantitat de vidre generen i que justifica que es recu-lli porta a porta. El vidre domèstic hauria de recollir-se en àreesd'aportació.
Els envasos lleugers, mentre no s'implanti el sistema de dipò-sit, es proposa recollir-lo majoritàriament en àrees d'aporta-ció. Es proposa, no obstant això, que un 25% d’aquesta frac-ció es reculli en vorera.
Es proposa aplicar de manera clara el principi de "qui conta-mina paga" sense que això suposi llicència per contaminar.Això implica que per a la recollida i tractament dels envasosi residus d'envasos ECOEMBES hauria de pagar els costosreals del procés.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
57
Balanç de masses: Com ha estat expressat anteriorment, calreduir la pressió sobre els sistemes de suport per extracció derecursos. En aquest sentit, l’escenari futur suposa una injec-ció a la xarxa industrial d’unes 200.000 ton/a de materialsinorgànics i una aplicació al sòl d’unes 28.000 ton/a de com-post de bona qualitat. En l’escenari actual es recuperen unes60.000 ton/a si descomptem els rebutjos i es queden en lameitat (30.000 ton/a) si descomptem la recollida privada. Sidescomptem la recollida privada a l’escenari futur, la recu-peració de materials inorgànics del model de gestió arriba ales 170.000 ton/a, és a dir, unes 6 vegades més que en l’ac-tualitat.
Per altra banda, en l’actualitat, la major part dels residus reco-llits en el contenidor de rebuig (el 90% del total de residusgenerats) tenen com a destinació l’abocador en dues terceresparts, i una tercera part va a la incineradora. En l’escenarifutur aquestes xifres es modifiquen fent que arribin a l’abo-cador només els rebutjos del conjunt de tractaments.
Balanç energètic: En els balanços energètics dels dos modelsde gestió de residus es comprova que el consum d'energia encombustibles fòssils és més gran en el 2006 que en 1996,un 204% més. Per contra, la recuperació d'energia elèctricaés un 194% superior en el 2006 que en el 1996. Aquestarecuperació d'energia encara podria incrementar-se si es des-envolupen les mesures tecnològiques adients per augmentar
el rendiment actual. L'estalvi per reciclatge és molt superior(711%) en el 2006 que en el 1996. El balanç és claramentsuperior (un 404%) en l'escenari del 2006 que en el 1996;en efecte, el balanç energètic per a l'escenari futur suposa unestalvi d'energia de dos milions i mig de Gjth, quan en l'es-cenari actual l'estalvi és tant sols de mig milió de Gjth.
Emissions a l'atmosfera: En el quadre d’emissions a l’atmos-fera es pot comprovar que amb l’aplicació de les mesures pro-posades el CO2 equivalent –després de sumar proporcional-ment, segons el seu efecte hivernacle, el conjunt de gasos queincideixen sobre aquest fenomen- de l’escenari futur és d’u-nes 619.000 ton/a i de 2.150.000 ton/a en l’escenari actual,això suposa una reducció de 4 vegades l’emissió de CO2 equi-valent. En l’escenari futur tan sols s’ha considerat l’aprofita-ment d’un 40% del biogàs de l’abocador, quantitat que podriaincrementar-se, millorant, al seu torn, la reducció del CO2equivalent emès a l’atmosfera.
La resta d’indicadors contaminants es veuen reduïts (a excep-ció dels metalls pesants), i els que no ho fan tenen signesnegatius, la qual cosa suposa que per ambdós escenaris lapròpia gestió de residus suposa una reducció de les emissions.
Abocaments líquids: A excepció de l’amoníac, la càrrega con-taminant dels abocaments líquids de l’escenari futur sempresón inferiors als corresponents de l’escenari actual.
IMPACTE AMBIENTAL COMPARATIU ENTRE L'ESCENARI ACTUAL I L'ESCENARI FUTUR
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
58
EL CICLE DE L’AIGUAL’H2O és, segurament, el factor més limitant del desenvolu-pament de Catalunya i de les regions semiàrides de l’Estatespanyol. L’H2O és, per tant, un líquid estratègic perBarcelona. Les polítiques iniciades fins ara pels governslocal, autonòmic i estatal no han estat emmarcades per lalimitació del recurs i, per contra, han continuat basant eldesenvolupament urbà, industrial, ramader, turístic, etc.com si l’H2O no fos un recurs escàs i fóssim un país exce-dentari. Són particularment imprudents les polítiques d’or-denació del territori, endegades fa ara una trentena d’anys,que de manera explosiva promocionen i potencien les tipo-logies edificatòries unifamiliars amb piscina i jardins ambgespa i plantes molt demandants d’H2O; les polítiques turís-tiques i de promoció econòmica que potencien la prolife-ració de camps de golf amb herba escocesa; les polítiquesramaderes intensives que han arruïnat i continuen arruï-nant els aqüífers de comarques senceres; o les polítiqueshidràuliques (transvasaments, canalitzacions, ...) que aca-baran malmetent la pesca en àrees extenses del territori ipotenciant
7la velocitat de l’H2O de pluja des que cau fins
que arriba al mar.
La inexistència d’una política de conservació i gestió de la demanda de l’H2O que la incardini en el conjunt de polítiques de pla-nificació, té com a resultant la imperiosa necessitat de transvasar H2O d’altres conques o dessalar-la del mar. És, aquesta, unafugida endavant que comportaria greus impactes ecològics, econòmics i/o socials. L’elecció de l’H2O del Roine per a ser trans-vasada suposaria, a més a més, un risc suplementari, ja que aquesta passa prèviament per cinc centrals nuclears, una d’ellesde reprocessament de plutoni. Una fuita arruïnaria, quan menys, la canalització feta i, per tant, la seva inversió. No sembla gaireprudent entestar-se en aquestes solucions, com tampoc continuar amb l’actual política de malbaratament d’un recurs tant estratègic.
L’estratègia que s’hauria d’impulsar, per tant, està relacionada amb els programes de conservació i gestió de la demanda que sítenen present, des de l’inici, el paper de l’H2O i la seva característica de recurs escàs. Després de l’aplicació de les propostesde conservació i gestió de la demanda d’H2O, algunes aquí exposades, haurien d’assegurar el subministrament d’aigua al con-junt de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’ampliació de les fonts de proveïment (dessalinització i/o transvasa-ment) haurien de venir, en tot cas, un cop demostrat que les accions de conservació són insuficients.
GESTIÓ URBANA DE L’AIGUA. MODEL ACTUAL
* En ambdós esquemes, la grandaria de les fletxes i elstubs és proporcional al flux d’H20
7 . La tendència actual d’ocupació i artificialització del territori faque augmenti, sense parar, la velocitat de la pluja caiguda enqualsevol punt de la conca fins que arriba al mar, fent que dis-minueixi la recàrrega d’aqüífers i la dotació d’H2O per als ecosis-temes terrestres.
La regla dels tres terços.La regla general de repartir l’H2O en tres terços: un terç perals ecosistemes terrestres; un terç per als ecosistemes marinsi un terç per a les activitats humanes, hauria de guiar els pro-grames de conservació i gestió de la demanda. El terç que, enteoria, ens pertoca hauria de guiar la nostra gestió de l’H2O.
Retenir l’aigua de la conca.Disminuir i frenar l’actual velocitat de l’H2O en el seu viatgecap al mar és estratègic. Per a tal fi, cal mantenir les actualsàrees de foresta i agrícoles i ampliar-les, especialment ambboscos de ribera, mantenint i, en el seu cas, ampliant les àreesagrícoles i espais lliures de baixa pendent i evitant la imper-meabilització i els usos en les àrees d’infiltració i recàrrega.
Per altra banda, cal limitar el creixement urbà, en el cas del’AMB a les àrees de compactació proposades, evitant la imper-meabilització creixent que suposa l’actual tendència de pro-duir ciutat tant en edificació com en infrastructures.
Estalviar H2O.En general, l’agricultura és l’activitat de major consum d’H2O,tot i que en les conques centrals és limitada. No obstant això,els fluxos consumits actualment poden reduir-se significati-vament fent ús de tècniques d’irrigació eficients.
Amb la mateixa idea d’eficiència caldria actuar en els àmbitsde la indústria i els serveis públics. El marge per aplicar polí-tiques d’eficiència és encara ampli en ambdós casos, tot i quedes de la implantació del cànon de sanejament s’ha milloratsubstancialment.
Els actuals jardins de gran consum d’H2O i adobs inorgànicshaurien d’anar substituint-se per jardins “xeròfits” amb lainclusió de plantes poc consumidores d’H2O, els adobs percompost i els actuals sistemes de reg per altres de nocturns imés eficients. Aquestes idees haurien d’estendre’s als campsde golf que haurien de substituir l’actual tipus de gespa peruna altra adaptada al nostre país. En qualsevol cas, la cons-trucció de nous camps de golf hauria de frenar-se fins que elscomptes i balanços amb l’aplicació de la nova cultura de l’H2Oconsiderin la seva viabilitat.
Cal regular, també, l’ús de l’H2O per a piscines, que vol dir,primer, regular l’ús de l’H2O dels aqüífers. L’actual manca deregulació efectiva fa que el nivell dels aqüífers disminueixisignificativament durant les estacions més limitants: final deprimavera i estiu.
Altres mesures d’estalvi d’aigua, per exemple en les infras-tructures d’àmbit domèstic, es recullen més endavant.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
59
GESTIÓ URBANA DE L’AIGUA. MODEL FUTUR
Els programes de conservació de l’H2O tenen per objectiu reduir la demanda d’H2O, millorant l’eficiència de l’ús i evitant eldeteriorament dels recursos hidràulics. Gestionar la demanda vol dir obtenir el major volum possible de serveis hidràulics ambigual quantitat d’H2O.
CONSERVAR I GESTIONAR LA DEMANDADE L’H2O EN LES CONQUES CENTRALS DECATALUNYA
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
60
CONSERVACIÓ I GESTIÓ DE LA DEMANDADE L’H2OPer tal d’aproximar-nos al terç teòric de l’aigua de la concaque ens pertoca, cal desenvolupar un seguit d’accions ques’incardinarien en els següents programes:
LA QUALITAT DE L’AIGUA A LES CONQUESEl Programa de gestió de la demanda haurà d’acompanyar-se d’un altre de conservació dels recursos hídrics que permeti resti-tuir la qualitat malmesa dels cossos d’aigua i, amb l’augment de qualitat, incremenar la biodiversitat i l’ampliacó dels usos.
L’impacte de la contaminació difusa és creixent i està hipotecant part dels recursos d’H2O existents (aqüífers i eutrofització delscursos d’aigua i embassaments) allà on les activitats que la generen són més intensives. La creació de “Bancs” de matèria orgà-nica en determinades àrees del territori poden reduir l’actual impacte. Les àrees amb “banc” de matèria orgànica haurien devenir obligades a l’ús del compost en substitució dels fems i purins frescos i de la major part dels adobs inorgànics.
Les actuals depuradores i la tecnologia emprada en elles, afegit a l’escàs cabal dels nostres rius, dóna com a resultat una qua-litat de l’aigua insuficient per dotar de vida plena els nostres rius. El grau d’execució del Pla de Tractament d’Aigües Residualspermet ja, afirmar-ho. Caldrà, doncs, aplicar els programes encara no desenvolupats inclosos en el Pla de Sanejament i ampliarel tractament d’aigües residuals a tots els nuclis urbans amb la implantació de tractaments específics (en alguns casos tercia-ris) ja sigui en la indústria, els polígons industrials i/o en les actuals EDAR’s.
LA QUALITAT DE L’H2O A BARCELONAEl recorregut que fa l’aigua en les conques del Llobregat i elTer abans no arriba a les potabilitzadores és un camí d’usos ireutilitzacions que van deixant la seva empremta en el con-tingut de l’H2O en forma de contaminació. Els processos depotabilització, tot i ser intensius, permeten que l’H2O sigui qua-lificada com a “sanitàriament permissible”. Les característi-ques organolèptiques de conductivitat, etc. de l’H2O servida,tot i que d’un temps ençà han millorat, fan que la majoria deciutadans renunciïn a l’ús d’aquesta per a usos de boca.L’aplicació dels programes que conté el Pla de Sanejamentampliant-los, permetria obtenir una qualificació de l’aigua
superior, com a: “aigua potable”, i ser consumida com a aiguade boca tal com ho fan ciutats com Madrid i New York. La des-pesa que avui destinen els ciutadans de Barcelona al consumd’aigua embotellada és propera als 180 milions d’€ anuals.Per aconseguir que la xarxa d’aigua potable es poguès utilit-zar de manera generalitzada com a aigua de boca, seguraments’hauria d’afegir a les propostes avans indicades, aigua de pri-mera qualitat provinent del Noguera i no de l’Ebre que, com se sap,té una aigua amb un contingut en sals que la invalida per a ús deboca.
1. PROGRAMA D’INFRASTRUCTURESa. Creació de xarxes separatives. A la proposta de supermançanes l’acompanya una xarxa de galeries de serveis que segueix
la malla de vies secundàries. Aquesta xarxa que connecta amb les conduccions en alta, constitueix una escala intermitjaque permet el desenvolupament de dues xarxes separatives, al llarg i ample de la ciutat. El procés d’execució podria plan-tejar-se a mig i llarg termini tot depenent de la discussió sobre la política de l’aigua i el seu grau de sostenibilitat.
b. La reparació de xarxes i l’eliminació de fuites és el procediment d’estalvi d’H20 més avantatjós i, en aquest àmbit, hiha una àmplia oferta de tecnologies i sistemes avançats de fuites i segellats. Les pèrdues d’H20 a la xarxa de distribució,considerant com a tals la diferència entre l’aigua impulsada i l’H20 facturada, s’avaluen al volant del 25%, entre el 8 i 10%corresponent a pèrdues reals per avaries, fuites a vàlvules i canonades, mentre que el 15-17% restant corresponen a usosd’H20 no comptabilitzats per diversos motius com ara frau i convenis a capmàs amb entitats, entre d’altres.
Els costos de reparació de xarxes i l’eliminació de fuites és sempre més baix que els que es deriven de la captació, la pota-bilització, la depuració de part de l’H20 perduda i que s’escola al clavegueram.
c. Localització de preses il.legals. La identificació i eliminació de preses il.legals pot suposar un volum d’aigua a estalviarconsiderable.
d. Comptadors individuals per aquells usuaris que tenen convenis a capmàs. En el cas d’acords amb cabdal màxim had’establir-se normativament l’ús racional de l’aigua i la prohibició d’abocar a la claveguera l’H20 que no hagi tingut un ús previ.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
61
e. Reducció de pressions de subministrament. Una correcta gestió de les pressions: regulació del cicle diari per tal que nos’elevi la pressió nocturna amb els consegüents augments de fuites, la regulació de la pressió entre 3,4 i 4,1 atmosferes perobtenir la màxima eficiència, etc. permet uns estalvis significatius en usos no volumètrics.
f. Gestió informatitzada de les xarxes. Hauria de contemplar el conjunt de paràmetres que permetin una gestió més efi-cient de la xarxa i un servei de major qualitat. La informatització hauria de contemplar: els paràmetres climatològics, elsedàfics, els components del sistema i el seu estat, la qualitat de l’H20, el control de pressions; el control d’operacions, elcontrol de comptadors i la gestió dels costos d’operació i manteniment.
a. La nova cultura de l’H20 ha d’estendre’s al conjunt de persones físiques i jurídiques que són, en definitiva, les que faran úsde l’H20. Per a tal fi, s’hauran de crear programes de conscienciació ciutadana que abastin des de la informació ciutadana finsa l’educació reglada passant per la formació, la demostració i la implicació de la societat civil.
b. Tarificació. Com se sap, un dels instruments més efectius d’estalvi és acomodar el preu de l’H20 amb intencionalitat. Lestarifes de blocs creixents, les de diferenciació estacional i les que incorporen recàrrecs especials permeten ajustar la inten-ció d’estalviar H20 a qui la consumeix, fent del consum prudent i limitat un hàbit.
2. PROGRAMES D’ESTALVI
3. PROGRAMES D’EFICIÈNCIA a. Programes residencials. Els dispositius d’eficiènciahidràulica i sanitària per a l’interior dels habitatges: cap-çals i airejadors, inodors, rentavaixelles, rentadores i el con-trol de fuites i degotejos tenen un estalvi potencial d’H20proper al 35%. Els kits amb capçal de dutxa, dos aireja-dors, un dispositiu senzill per reduir el flux del wc i vàriespastilles de detecció de fuites són amortitzables en un perí-ode temporal Iinferior a un any.
Després de comprovar l’èxit d’aquests tipus de programaen altres ciutats, es proposa que les noves construccions iels edificis en rehabilitació incorporin els dispositius i elec-trodomèstics abans esmentats. Per acomplir aquest objec-tiu s’hauran d’implementar els instruments de caràcterlegal, econòmic, etc. necessaris.
Paral·lelament, caldrà ampliar el programa a les edifica-cions actuals amb determinats ajuts, tant econòmics comtècnics.
b. Programes de jardineria i altres usos exteriors. Tot ique el nombre de jardins i piscines particulars a Barcelonaés limitat, cal establir programes d’eficiència que perme-tin reduir l’actual consum d’H20 per aquesta causa. Unjardí amb plantes molt demandants d’H20 pot suposar unconsum d’aigua fins a un 60% inferior respecte a un jardímediterrani o “xeròfit”.
c. Programes de parcs públics i zones esportives. La pla-nificació prèvia dels jardins, la reducció de la superfíciede gespa, l’ús de compost, la irrigació nocturna amb tèc-
niques eficients, la selecció de plantes amb varietats pocdemandants d’H20 i un bon manteniment permeten espe-rar uns consums d’H20 limitats.
Cal tenir present que el manteniment de la gespa pot repre-sentar el 90% del consum d’H20 quan ocupa el 40% deljardí. Reduir-la a la meitat pot suposar la reducció d’entreel 50 i el 60% de l’aigua.
d. Programes comercials, industrials i institucionals.Desenvolupar un programa d’auditories hidràuliques a lesempreses més consumidores acompanyat de mesures quepermetin un ràpid retorn de la inversió és la primera mesu-ra a aplicar a les activitats econòmiques.
Per als sectors que tenen possibilitat de recircular l’aigua:rentat de cotxes, tintoreries, bugaderies, indústria del fred,etc., caldrà desenvolupar un programa específic d’eficièn-cia.
Altres sectors com ara el de l’hosteleria poden incloure desd’accions i instruments de gestió fins a programes de mar-keting basats en l’estalvi d’H20, passant per mesures dedisseny i infrastructurals.
L’Administració i les empreses públiques han d’incorporarels programes d’eficiència i estalvi en les sevesinstal.lacions. De la mateixa manera, les noves activitatscomercials i del terciari haurien d’incloure els dispositiusd’eficiència d’H20 com a condició per a obtenir la llicèn-cia d’activitat.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
62
a. Programes de reutilització i reciclatge. Cal desenvolu-par un inventari d’indústries que poden fer ús d’aigüesdepurades i establir una xarxa separativa per a servir-la. LaZona Franca, el polígon industrial del Bon Pastor i l‘àreaindustrial de Badalona-Sant Adrià, són polígons industrialscandidats.
L’inventari s’ha d’ampliar a les empreses que poden reci-clar l’H20 (ús de l’H20 en la mateixa aplicació).
Abans de construir dessaladores s’estudiarà la convenièn-cia de construir terciaris sofisticats que permetin un úsampli de les aigües depurades: agricultura, indústria, etc.i la conveniència o no de construir xarxes separatives (ibombejar aigües amunt) d’ampli abast.
El desenvolupament de nous teixits urbans o en remode-lació, per exemple, Trinitat Nova, Sagrera, Bon Pastor, Valld’Hebró o el 22@, haurien d’incorporar una xarxa separa-tiva per a ús d’aigües de substitució.
Per tal de reduir els efectes de la salinització que suposal’ús de l’H20 depurada, caldrà desenvolupar un sistema derecollida d’aigua de pluja de la vessant sud de Collserolaabans d’endinsar-se en el sistema de clavegueram. La barre-ja d’ambdós aigües pot suposar un increment substancialdels recursos d’H20 per a la ciutat de Barcelona i altres muni-cipis propers.
S’estudiarà la conveniència de construir varios dipòsits deretenció al llarg de la falda de Collserola que tindrien coma destinació el reg dels jardins coixí abans proposats i partde les cobertes verdes també incloses com a proposta.
b. L’ús de l’aqüífer del Besòs i el subalvi urbà. En primerlloc, cal implementar un programa de preservació de lacontaminació química en zones amb reserves d’aigües sub-terrànies, alhora que es desenvolupa un programa de recu-peració dels aqüífers actualment poc o molt contaminats.
A les àrees que encara no disposen de xarxa de sanejaments’hauria de desenvolupar un programa d’infrastructures pertal d’evitar la contaminació del subalvi.
L’aqüífer del Besòs i les instal·lacions de les aigües deMontcada s’haurien de tornar a utilitzar (substituint l’ai-gua de la xarxa potable) per a usos diversos. La cota departida permet canalitzar per gravetat i proporcionar aiguaa una àmplia àrea de Barcelona. La combinació d’extrac-cions entre l’aqüífer del Besòs i el subalvi urbà hauria deproporcionar l’aigua de bona part de la indústria, els ser-veis municipals, i les àrees en remodelació (22@, Sagrera,Bon Pastor, Vall d’Hebró i Trinitat Nova) de Barcelona.
c. S’estudiaran altres programes de substitució: aigüesgrises, salobres, etc.
5. PROGRAMES DE GESTIÓ L’actual estructura de gestió de l’aigua no s’acomoda a l’ús d’aigües de substitució, tot i que, com es comprova, és estratègicaper una política de conservació i gestió de la demanda d’H20. Amb aquest objectiu es proposa crear, depenent de l’EMSHTR,una empresa mixta per a la gestió de la nova cultura de l’H20. L’empresa es dota d’un “banc d’aigua” que es proveeix d’aigüesdepurades, aigües subterrànies i aigües de pluja. Els clients de l’empresa són el sector públic, la indústria i els teixits urbansen reestructuració profunda.
4. PROGRAMES DE SUBSTITUCIÓ
MODEL ENERGÈTIC FUTUR
MODEL ENERGÈTIC ACTUAL
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
63
* En ambdós esquemes, el gruix de les fletxes és pro-porcional al flux d’energia i de contaminació.
L’ENERGIALes propostes dels Plans i programes aprovats, no importal’escala, incideixen principalment en alguns aspectes de lagestió energètica i de manera sectorial, sense entrar a fonsen la naturalesa sistemàtica de la gestió de la empresa i,per tant, sense modificar la realitat que genera, distribueixi consumeix l’energia. Les preocupacions sobre els sistemesse centren principalment en el canvi climàtic. Els Plans foca-litzen les accions per apaivagar el pendent de l’emissió degasos d’efecte hivernacle en el cicle energètic, i no en elsaspectes que el podrien fer entrar en un nou règim meta-bòlic, un règim que hauria de basar-se en la reducció dela pertorbació dels sistemes, és a dir, en l’entropia i en elconsum majoritari d’energies renovables. El canvi de règimmetabòlic i, per tant, la reducció de la pertorbació dels sis-temes, entre altres el sistema atmosfèric, només pot venirper la via d’un canvi de cultura energètica, la qual cosasuposa canvis profunds en la manera d’entendre l’ordena-ció del territori, l’urbanisme, l’arquitectura, la indústria, lagestió de l’aigua, els residus, la mobilitat..., és a dir, tot elque està relacionat amb l’ús de l’energia, és a dir, tot.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
64
Centrals de cicle combinatPer raons d’eficiència, les noves centrals tèrmiques de cicle combinat (800 MW de potència) que es construeixen tocant al riuBesòs, haurien de servir, prioritàriament, a la conurbació de Barcelona. La seva potència instal.lada cobreix les necessitats actualsdel continu urbà. Amb l’entrada en funcionament de les noves centrals, les iniciatives de generació d’energia elèctrica a la conur-bació tenen sentit, en principi, si són més eficients o renovables.
Molins de ventD’un temps ençà, aquesta tecnologia ha fet un salt important en eficiència i s’espera que encara sigui superior a mig termini.La instal.lació d’un parc de molins off-shore en la plataforma continental en front de l’àrea del Fòrum i també en el trencaonesdel port de Barcelona podria aportar entre 15-30 MW pic de potència energètica.
LA GENERACIÓ D’ENERGIA
L’encert de l’ordenança solar indica el camí a seguir per al des-envolupament d’aquesta tecnologia i l’ampliació a nous supòsits.
En àrees urbanes de nova creació o altres amb treballs d’unacerta renovació profunda, la instal.lació hauria d’anar acom-panyada d’acumuladors de calor estacionals i dotada per cobrirla major part de les necessitats d’ACS i calefacció. La combi-nació d’ambdós tecnologies permet subministrar en el nostreclima, ACS i calefacció amb rendiments no inferiors al 60% iser independent dels fenòmens meteorològics (períodes tem-porals més o menys llargs amb cel encapotat, pluja, etc.).
Biogàs. L’abocador del Garraf (amb una potència energèticapotencial similar a la del Pantà de Sau) i les plantes de meta-nització incloses en el PMGRM són, en l’actualitat, les fonts
potencials d’energia renovable més importants de la conurba-ció de Barcelona. Per diverses raons de caràcter energètic, eco-nòmic i de millora de la qualitat urbana, la destinació del bio-gàs hauria de ser, previ rentat, la xarxa de gas natural o eltransport públic: autobusos, taxis i vehicles de recollida d’es-combraries (cal saber que el biogàs que es genera a l’aboca-dor pot cobrir les necessitats de combustible de les tres flo-tes esmentades, al voltant dels 22.000 l de gas-oil)
El biogàs hauria de comptar amb un règim especial similar alde la generació d’energia elèctrica per fonts renovables. Enaquestes condicions, el biogàs prèviament depurat, podria sersubministrat a través de la xarxa de gas natural.
BiocarburantsLa introducció d’aquests combustibles hauria de potenciar-se en el transport públic i primar-se o discriminar positivament en el vehi-cle privat, per exemple, amb motors híbrids, etc.
Tractament tèrmic dels residusLa selecció i posterior tractament de la matèria orgànica que indica el PMGRM permetrà obtenir uns millors rendiments energèticsdels residus incinerats a Sant Adrià del Besòs.
Plaques solars fotovoltaiquesLa captació solar és, potser, una de les tecnologies amb més futur en l’àmbit de les energies renovables. Diversos factors, tant decaràcter tècnic, econòmic, legal o educatiu, o tots alhora, estan frenant la implantació de les plaques a un major ritme.
L’ampliació de l’Ordenança solar hauria de ser progressiva i dinàmica, aplicant-se a nous supòsits a mesura que es van resolent elsesculls abans indicats. Una primera ampliació hauria d’incidir en l’àmbit de les instal.lacions comunes dels edificis: ascensors, enllu-menat de l’escala, etc. La rehabilitació o la construcció de nous equipaments públics (escoles, instal.lacions culturals, etc.), edificissingulars d’una certa grandària, dels sectors de comerç, oficines, etc. haurien de generar una part de l’energia que consumiran en lalínia que proposa el Pla d’Acció Energètica (PAE).
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
65
En el transportEl model de mobilitat actual és el primer consumidor d’ener-gia en relació a la resta de sectors consumidors. Les propos-tes de supermançanes i les derivades del model d’ordenaciódel territori a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, incloses enaquest document, permeten definir un escenari que redueix,en un percentatge no menor al 30%, el consum d’energia res-pecte al consum actual de la mobilitat.
A la ciutat, hauria de potenciar-se amb mesures fiscals i dediscriminació positiva, l’ús de vehicles híbrids d’alta eficièn-
cia. De la mateixa manera s’hauria de potenciar la incorpora-ció de les millors tecnologies en el transport públic: acumula-dors cinètics en el FFCC i metro, piles de combustibles, etc. ien el transport privat.
La proposta de supermançanes suposa eliminar un nombremolt important de semàfors i senyals viàries. L’estalvi energè-tic serà proporcional al nombre de semàfors eliminats. La restahaurien de ser semàfors de LEDs.
En l’edificacióLes propostes que aquí s’inclouen són conseqüència i, per tant,donen coherència a alguns dels esquemes i línies estratègi-ques exposades en aquest document, ampliant, en algunscasos, les incloses en el PAE.
La proposta de supermançanes crea una xarxa de vies bàsi-ques, les quals es veuran sotmeses, en la majoria dels casos,a nivells superiors als 65 dB(A) diürns i els 55 dB(A) nocturns.Per tal de garantir la qualitat de vida i de confort dels residentsque viuen o treballen en edificis enclavats en aquestes vies,caldria potenciar, prioritàriament, els programes (com el queestà desenvolupant l’Institut del Paisatge Urbà) d’insonoritza-ció i, alhora, d’aïllament dels tancaments de façana amb lacol.locació de doble vidre. Aquesta mesura s’aplicaria a unparc d’edificis potencial de 23.000 unitats.
La proposta de cobertes verdes inclosa en l’apartat de biodi-versitat urbana amb l’objectiu de crear corredors verds en alça-da que connectin Collserola, els Tres Turons i Montjuïc, supo-sa una mesura d’estalvi energètic que tindrà la importànciaque acabi tenint la superfície de coberta verda.
La nova edificació i l’habitatge en rehabilitació hauria d’in-cloure criteris d’estalvi energètic des del projecte fins a l’úsque en fa l’usuari un cop lliurat l’habitatge. Els criteris hau-rien d’incloure, entre altres, la ubicació del edifici en el si de
la ciutat compacta, la seva connexió amb el transport púbic,la incidència en el paisatge i, alhora, hauria d’incorporar l’o-rientació, l’assoleiament i les ombres, la ventilació naturalcreuada, la disposició de l’edifici al règim de vents i la formai el volum dels edificis. Aquests criteris permeten optimitzarles relacions energètiques de l’edifici amb el medi. També hofan els criteris d’eficiència energètica que proporcionen els sis-temes passius lligats al disseny: aïllament tèrmic, proteccionssolars, patis interiors, entrada de llum natural, etc. i a les ins-tal.lacions pensades per a una major eficiència energètica.
Tots els edificis nous i rehabilitats haurien d’incorporar siste-mes de captació solar per aigua calenta sanitària i per cale-facció, combinant-ho, en els casos que sigui possible i a esca-la major, amb la construcció d’acumuladors de calorestacionals.
La bondat energètica dels electrodomèstics i les lluminàriesde baix consum haurien d’incloure’s en el manual d’ús de totsels habitatges, en especial els nous i els rehabilitats.
Per a les noves construccions i també per als edificis rehabi-litats, el certificat ambiental abans plantejat en l’apartat d’e-dificació, haurà d’incloure un certificat energètic que haurà detenir en compte els barems abans esmentats.
En l’urbanismeLa intenció última d’un Pla d’energia basat en criteris sosteni-bilistes és aproximar-se a l’autosuficiència energètica amb fontsrenovables. En aquesta direcció, els barris en renovació i aquellsque siguin de nova factura, haurien de dissenyar-se incorporantl’autosuficiència energètica des de l’inici. El districte 22@ i elbarri de la Trinitat Nova són els primers candidats.
La proposta que té per objecte controlar les variables del medi,implica l’ús de vegetació, aigua, lluminàries, paviments, colors,etc. que suposa, alhora, un estalvi energètic tant pel que fa alconsum d’energia en l’espai públic i en els edificis (la vegeta-ció i l’aigua proporcionen ombra i refrigeració a l’estiu i inso-lació i aïllament a l’hivern), com en la il.luminació nocturnaque, a més a més, redueix la contaminació lumínica.
CONSERVACIÓ I GESTIÓ DE LA DEMAN-DA ENERGÈTICA: ESTALVI I EFICIÈNCIA
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
66
Per altra banda, el disseny de l’espai públic i l’ús de materialsnobles augmentarà el nombre de viatges a peu i en bicicleta.La proximitat d’usos i funcions que proporciona el model de
ciutat compacta i complexa multiplica la probabilitat de con-tactes (l’essència de la ciutat) a un cost energètic menor.
En el ciclat de materialsCom és sabut, el consum d’energia que és necessària per produir una tona de paper, de vidre i d’altres materials a partir dematèries primeres (cel.lulosa, sorra, etc.) és molt més gran que la producció d’una tona dels mateixos materials amb paper ividre recuperat; d’aquí que siguin importants els programes de selecció i reciclatge de materials dels fluxos residuals i encaramés importants els programes de minimització.
En les activitats econòmiquesLes mesures d’eficiència aplicades encara són tímides i caldria reconsiderar la qüestió. Això, però, representa analitzar amb cri-teris energètics qualsevol aspecte lligat a la producció neta i al propi centre de treball, començant pel disseny dels propis productes.
En l’activitat productiva caldria potenciar les xarxes de subproductes que funcionen de manera semblant a les xarxes tròfiquesen la natura. L’estalvi energètic del reciclat i la reutilització de fluxos materials i energètics que del contrari seran disposats itractats, és significatiu.
PROPOSTES DE GESTIÓ L’actual panorama de gestió energètica segueix una lògica allunyada dels criteris aquí exposats. La consecució de bona part de leslínies estratègiques dibuixades depenen d’un òrgan de gestió que s’acomodi als objectius de les mateixes. Per a tal fi es proposa crearuna empresa de serveis energètics de capital mixt, sense afany de lucre que gestioni la generació, la distribució i certs aspectes delconsum d’energia amb criteris de sostenibilitat. L’empresa es dota d’un “banc d’energia” que s’alimenta d’energies renovables i, enel seu cas, d’energies procedents de tecnologies eficients. Proporciona serveis de calor, fred, electricitat i gas canalitzat (procedent delbiogàs).
El règim especial per a la generació d’energia elèctrica de fonts renovables hauria d’estendre el seu marc legal al conjunt de fonts reno-vables: biogàs, biomassa, etc. En aquest escenari, els guanys de l’empresa són proporcionals a l’estalvi d’energia i a la procedènciadel flux energètic que augmenta si l’energia prové de fonts renovables.
El primer client és el sector públic: edificis i instal.lacions municipals, escoles, universitats, transport públic, ornaments, etc. propor-cionant serveis energètics integrals.
Part de la capitalització de certs projectes com, per exemple, la generació d’energia amb molins de vent que tenen períodes de retornde la inversió llargs, pot realitzar-se amb participació d’aportacions de ciutadans (quantitats limitades) que són retornades a un inte-rès similar als de termini fix, però que són molt inferiors als guanys empresarials.
EMISSIONS A L’ATMOSFERA FUTUR (proposta)
EMISSIONS A L’ATMOSFERA ACTUAL (tendència)
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
67
LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICAA Barcelona, la contaminació atmosfèrica és una conse-qüència directa del consum d’energia i menys dels proces-sos de transformació de materials.
L’acció més important empresa en els darrers 20 anys esva produir en el període 86-89 quan va tenir lloc el grancanvi de combustibles líquids i sòlids a gas. Uns anys abans,els primers anys dels 80, s’havia fet el canvi de combusti-bles, sobretot fuel-oil a gas, en les centrals de generaciód’energia elèctrica a Sant Adrià del Besòs. En aquests focusfixes es cremava la meitat del fuel-oil de la província deBarcelona, 1’1 milions de tones i s’emetia la barbaritat de57.000 tn/any de SO2 (un gas) a l’atmosfera.
En el cas de Barcelona, la substitució de combustibles líquidsi sòlids va suposar un canvi de 400 milions de tèrmies queamb els efectes beneficiosos de la substitució de combusti-bles a Sant Adrià va portar als contaminants clàssics decontaminació atmosfèrica, SO2 i partícules, a uns nivells decontaminació acceptables. Des de llavors no s’han donatcanvis significatius en els focus emissors de contaminació iel focus que restava per resoldre la contaminació atmosfè-rica de Barcelona: el trànsit. Aquest en comptes de dismi-nuir s’ha incrementat per causa, entre altres, del creixementdel model de ciutat dispersa que ha provocat que el nom-bre de vehicles entrants i sortints de la ciutat hagi augmentatespectacularment, sobretot després de la construcció de lesRondes.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
68
Els components contaminants de l’aire a Barcelona han anatderivant, doncs, dels clàssics SO2 i fums dels focus fixes, capals contaminants primaris procedents dels focus mòbils: CO,NOX, COV, benzè, partícules, etc. i els contaminants secun-daris: oxidants com l’O3, que tenen l’origen en la reacció foto-química entre els NOX i els hidrocarburs. Paral.lelament, elsepisodis de contaminació atmosfèrica que es produïen en laprimera meitat dels anys vuitanta en els mesos més crus del’hivern, s’han traslladat, ara als mesos de més calor a l’es-tiu amb concentracions elevades d’O3 i de NOX.
Cal dir, també, que entre els compostos orgànics volàtils pro-cedents de la combustió de la benzinera i, sobretot, del gas-oil, es troben molècules de provat caràcter cancerigen com elbenzè, l’1-3 butadiè i derivats del mateix, el benzè, etc. fentque siguin aquests compostos la causa principal de càncersque tenen l’origen en l’ambient urbà.
Una reducció significativa de l’emissió de contaminants aBarcelona pot venir de la mà de les supermançanes. En efec-
te, l’emissió de contaminants a causa del trànsit es podriareduir al voltant d’un terç de l’emissió actual, entenent quela xarxa destinada al vehicle de pas es trobarà, com ara, enla saturació. Els percentatges de reducció serien similars, comés obvi, als esperats en l’àmbit de l’energia.
Una de les conseqüències seria la reducció dels oxidants foto-químics que avui són, juntament amb els òxids de nitrogen,els contaminants amb menor flexibilitat (els que menor margetenen fins arribar als límits legislats).
Aquesta mesura compensaria amb escreix les emissions quees generaran des de les noves centrals tèrmiques de ciclecombinat.
Una altra de les mesures importants per reduir la contami-nació atmosfèrica és la substitució de gas-oil per gas natural,biogàs o GLP en el transport públic que hauria d’estendre’sa tota la flota d’autobusos i a tota la flota de taxis. El nom-bre de quilòmetres diaris, concentrats en bona part en el cen-tre de l’Eixample, justifica sobradament la mesura.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I LA FORMACIÓ DE L’ILLA DE CALORLes emissions de fums i gasos calents, producte de la combustió de materials fòssils, provoca, juntament amb el comportamenttèrmic de l’edificació i els materials de la via pública, un augment de l’escalfament de les masses d’aire més o menys properesal sòl. La temperatura en el centre de la ciutat és uns quants graus superior a la que s’enregistra a la perifèrica urbana i a l’hi-vern aquesta part suposa diferències entre 3º i 10º (Oke 1980, Hobbs, 1980).
L’aire calent, carregat de partícules en suspensió i de conta-minants químics, s’eleva fins a refredar-se i torna a baixarseguint una cèl.lula convectiva, creant una mena de cúpulaanomenada “illa tèrmica”.
A l’hivern, en dies assoleiats amb temps anticiclònic, quan elsol es pon i la calor que s’ha acumulat en el sòl durant el dias’allibera, es forma una inversió de temperatura que pot teniruna alçada d’unes desenes de metres, anomenada inversió desuperfície. Els contaminats atrapats en aquesta capa properaal sòl s’acumulen fins que la radiació solar al dia següent desfàla inversió. En ocasions, quan a sobre, per exemple de laPenínsula Ibèrica, un anticicló amb pressions elevades durantuns dies , a la inversió de superfície se li afegeix almenys unaaltra inversió, més perillosa perquè no es desfà durant el dia,anomenada inversió de subsidència. Quan aquesta baixa persota dels mil metres, retenint els contaminants de diversos dies,
les concentracions de contaminació atmosfèrica poden aug-mentar respecte a altres dies amb major ventilació.
La radiació incident en les superfícies planes i verticals de lavia pública i els edificis que tenen un comportament tèrmicdiferent a l’aigua i les zones verdes a causa dels colors i latipologia dels materials que els componen, fa augmentar latemperatura mitjana de la ciutat. Hi col.labora també el fetque la radiació del calor d’ones llargues sigui més elevada enles zones més densament edificades pel seu efecte recíprocd’absorció i reflexió.
L’augment de la temperatura mitjana és més gran a l’hivernque a l’estiu; s’enregistren alhora menors índexs de nevades igelades que en l’entorn rural, el que representa un major emma-gatzematge de calor en el sòl.
LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
69
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la ciutat de Barcelona estan entre 3 i 5 Tm de CO2 equivalent per càpita. Són emis-sions relativament baixes sobretot si es comparen amb d’altres ciutats dels països desenvolupats. Amb tot, els dos emissors mésimportants són el trànsit de vehicles i la gestió de residus que sumen més del 60% del conjunt de gasos d’efecte hivernacle.La resta d’emissions (un 36%) es distribueixen principalment entre el sector industrial i la climatització d’edificis (calefacció irefrigeració).
Per tal de disminuir la contribució dels gasos d’efecte hivernacle cal incidir prioritàriament en els emissors principals. Les pro-postes recollides en les diferents propostes del model Barcelona incideixen de manera expressa tant en el trànsit com en la ges-tió de residus. La proposta de supermançanes pot suposar una reducció de més del 30% dels gasos d’efecte hivernacle eme-sos per aquest sector. En el cas de la gestió de residus, les propostes recollides: captar el biogàs de l’abocador del Garraf (coma focus fix, és el major generador individual de gasos d’efecte hivernacle) i convertir en biogàs la matèria orgànica de les escom-braries en els ecoparcs, juntament amb una major eficiència i augment del poder calorífic en la incineradora, permeten reduirsignificativament (més de 4 vegades) les emissions d’aquest sector.
Les mesures incloses en els diferents apartats del document, en especial els models d’ordenació i de mobilitat territorial i elsmodels metabòlics referents a l’energia i el cicle de l’aigua, incideixen en la resta d’emissors de gasos d’efecte hivernacle reduint-los en tots els casos.
Per altra banda, les propostes relacionades amb la biodiversitat permeten fixar un volum de CO2 significativament major que elCO2 que avui capta la vegetació existent.
ELS GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
Els gasos que destrueixen la capa d’O3 són, al seu temps, gasos d’efecte hivernacle, però la incidència que té l’acció local sobrela seva reducció és menor. Els programes per reduir aquests compostos està en mans, sobretot, dels Estats. En qualsevol cas,des de l’àmbit municipal es pot contribuir a través de la conscienciació ciutadana a l’hora de comprar certs productes o de por-tar els ja utilitzats a la deixalleria.
LA REDUCCIÓ DE L’OZÒ (O3)ESTRATOSFÈRIC
La formació de boires a l’hivern i l’augment de la nuvolositata l’estiu provoquen una disminució del nombre de dies de solen les zones urbanes.
Els efectes refrigerants provocats per l’evapotranspiració sónmenors en la ciutat, com a conseqüència d’una menor massavegetal i de cossos d’aigua, produint-se una menor evaporaciód’aigua perquè es drenen ràpidament les aigües superficialscap a la xarxa de clavegueram; en bona part independent dela xarxa natural de drenatge. Tot i això, es produeixen tambéaugments periòdics de la humitat relativa; això succeeix fona-mentalment a les nits, en èpoques de bon temps, i a l’hiverna conseqüència de la condensació provocada per sobreescal-fament del sòl.
La formació de núvols es produeix per la presència de nuclis decondensació provocats per la contaminació i l’estancament de
calor, que amb una disminució de la circulació de l’aire per efec-te de la densitat edificatòria, dóna un major règim de pluges.
La diferència de temperatures entre el centre i la perifèria espodria suavitzar si s’emprenen les propostes aquí incloses, rela-cionades amb la nova configuració de l’espai públic que resul-ta de l’execució de les supermançanes i les propostes per aug-mentar la biodiversitat en l’àmbit urbà.
La superfície de verd que s’aconsegueix amb les dues propos-tes és significativa. L’evapotranspiració que es desprèn de lescobertes verdes, de la presència de noves places, de nou arbrat,de les ombres d’aquest en les façanes assoleiades, de les cober-tes verdes, etc. permet esperar un nou equilibri de tempera-tures centre-perifèria.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
70
Com en el cas de la contaminació atmosfèrica, la mobilitathoritzontal és la principal responsable del soroll ambiental enles ciutats. El soroll és una conseqüència del consum d’ener-gia de manera accelerada. Com la mobilitat, el soroll és unavariable estretament relacionada amb el funcionament de laciutat. El soroll, però, es considera avui una de les disfuncionsde més difícil resolució car implica, com es veurà més enda-vant, un canvi de model de la mobilitat en la ciutat.
Aquesta és la raó per la qual no s’han aprovat normatives queregulen el soroll ambiental ni en les autonomies, ni a l’Estat,ni a la Unió Europea. Resoldre el problema del soroll vol dirmodificar profundament l’actual model de mobilitat.
De l’anàlisi de les dades del mapa de soroll de Barcelona, homcomprova que en els carrers amb un trànsit diari superior als10.000 veh/d, majoritàriament, se superen els 70 dBA. Alhora,aquests nivells sonors són atribuïbles, de manera clara, a ladensitat de trànsit existent al carrer considerat.
Per reduir el nivell sonor generat pel trànsit per sota dels 65dBA, cal reduir significativament el nombre de vehicles cir-culant. Com a orientació, podem dir que per aconseguir unareducció de 10 dBA en vies amb més de 10.000 veh/dia, calreduir el trànsit existent 10 vegades. S’entén que l’emissiósonora de cadascun d’aquests vehicles respon a les caracte-rístiques tècniques estàndards actuals.
Com és lògic, la reducció del nombre de vehicles disminueixel nivell sonor tot i que la reducció segueix una funció loga-rítmica. Per exemple, si per un carrer amb quatre carrils, ambigual densitat de trànsit, sols se’n deixessin transitar dos, elnivell de soroll baixaria uns 3 dBA (el soroll respon a una esca-la logarítmica).
Aquestes consideracions tenen una repercussió immediata enla planificació del trànsit perquè, per disminuir el soroll anivells acceptables (< 65 dBA), el volum de trànsit que s’hade reduir és tan dràstic que obliga a classificar les vies en prin-cipals i vies amb trànsit residual (veïns, vehicles d’emergèn-cia, repartiment de mercaderies a horaris restringits, etc.) ambun caràcter pràcticament peatonal.
El soroll és una variable ambiental que es comporta, a efec-tes de gestió, sota el principi del “tot o res”. De nou, la pro-posta de supermançanes es presenta com la millor solució. Enefecte, l’alliberament del 60% de la xarxa viària als vehiclesde pas, permet reduir el soroll a l’interior de les intervies anivells inferiors als 65 dBA diürns i els 55 dBA nocturns.
La millora de la qualitat ambiental amb l’execució d’aquestaproposta seria, sense dubtes, espectacular.
En les vies principals de la ciutat per on passen els vehiclesde pas, es proposa que el Programa d’insonorització de tan-caments de façanes que avui desenvolupa l’Institut delPaisatge Urbà, es concentri en els carrers que constitueixenla xarxa bàsica del trànsit.
Paral·lelament, cal incloure, en la línia ja endegada, pavimentssonoreductors en aquesta xarxa. Els problemes de colmataciódels nuclis d’absorció de soroll de la solució utilitzada actual-ment, poden resoldre’s amb l’ús de nous paviments elàsticsque tenen un comportament d’absorció optimitzat i de llargadurada.
Fins ara, els intents de reducció del soroll ambiental han tin-gut resultats escassos i les propostes han tingut un caràcterdefensiu.
En els espais urbans on se superen durant el dia els 65 dBA(aproximadament el 50% de Barcelona) de nivell sonor equi-valent (per sobre d’aquest nivell la intel.ligibilitat d’una con-versa a un metre de distància parlant sense cridar no és del100%) la qualitat urbana se’n resenteix. Amb la proposta desupermançanes, la major part de l’espai públic en les inter-vies (espai entre vies bàsiques) està per sota d’aquest soroll iel que és més important, amb les propostes aquí incloses sobrel’espai públic i sobre la biodiversitat urbana, en especial laproposta de cobertes verdes, es pretén crear un programa degeneració d’escenaris sonors. L’atracció d’avifauna, en espe-cial d’insectívors, permet esperar un escenari sonor que no desoroll, que en alguns indrets pot barrejar-se amb la remor d’ai-gua creant microclimes sonors d’elevada qualitat ambiental
EL SOROLL
E S T A B I L I T A T
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
72
ESTABILITAT, COHESIÓ SOCIAL, CODESEN-VOLUPAMENT I CAPACITAT D’ANTICIPACIÓ
L’ESTABILITATCom ja ha estat dit, a la metròpoli la complexitat augmentaen el seu conjunt, però si s’analitzen les parts que conformenla ciutat actual, aquestes detenten una diversitat reduïda acausa de la zonificació funcional. L’homogeneïtat que atreso-ren les zones monofuncionals de la ciutat són la causa pri-mera de la major part de les disfuncions dels nostres sistemesurbans. La zonificació funcional reuneix als iguals en els matei-xos espais.
L’estudi dels augments o disminucions de la barreja, la mix-ticitat o també la diversitat en un territori determinat permetaproximar-nos a algunes de les disfuncions potencials del sis-tema, així com als elements que hi confereixen estabilitat. Enefecte, l’anàlisi de la diversitat ens dóna idea de qui ocupal’espai i la probabilitat d’intercanvis i relacions entre els com-ponents amb informació dins del sistema. Si escolliu unasuperfície espacial similar en una ciutat compacta el valor dediversitat és més elevat que el corresponent de la ciutat difu-sa. Això és fàcil d’entendre car la ciutat dispersa atorga a cadaespai una funció predominant i, en ocasions, quasi exclusiva.Com dèiem, els obrers es relacionen amb els obrers durantbona part del dia en grans àrees anomenades polígons indus-trials; els estudiants contacten amb estudiants en els campusuniversitaris; els que tenen cura de la casa amb d’altres per-sones que fan aquestes labors en les àrees dedicades a resi-dència; en les gran superfícies es troben aquells ciutadansatrafegats en la compra de queviures i altres béns sense con-nectar, pràcticament, amb cap altra persona que no sigui laque cobra o fa la pesada; així podríem continuar fins desco-brir cada una de les grans àrees monofuncionals de la ciutatzonificada i descobrint en cada àrea una diversitat minvada.Aquest és el model d’ordenació de la ciutat que els urbanis-tes, al llarg del segle XX, sobretot i, en especial, els urbanis-tes dels moviment modern, han considerat el millor per racio-nalitzar l’espai urbà i donar resposta a la incompatibilitat defuncions en un mateix espai. L’execució del model funciona-lista revela profundes disfuncions no resoltes i així els espaisamb una funció predominant queden deserts i sense vida enperíodes temporals determinats (certes hores al dia, vacan-ces, etc.); alhora que la separació de funcions provoca unasegregació social atès que reuneixen espais diferents a col.lec-tius amb atributs similars. La segregació es fa sobretot pel
nivell de renda i s’hi afegeixen després altres característiquesètniques, religioses, etc. El model funcionalista és generadord’inestabilitat.
L’anàlisi de certes realitats ens permet deduir que la segre-gació social que es manifesta a les perifèries i part del centrede les nostres ciutats, està creant certs problemes d’inestabi-litat: inseguretat, marginació i desobediència civil. En aquestsespais es constata una baixa diversitat en les rendes, en lestitulacions, en les professions, però també en la xarxa asso-ciativa i la resta d’aspectes inclosos en la idea de diversitat.També es comprova que els fluxos d’energia que s’utilitzenper mantenir l’estructura i l’ordre són dèbils i, en conseqüèn-cia, l’organització es descompensa.
Per contra, en les parts de la ciutat compacta on els valors deles diversitats són elevats, aquests problemes es redueixen. Defet, augmentar la diversitat és impregnar de ciutat proporcio-nadora d’oportunitats, intercanviadora d’informació, controla-dora del futur perquè genera estabilitat al tros de territori dequè es tracti. Els sistemes compostos de parts heterogèniescomprenen més circuits recurrents reguladors. L’estabilitat sesustenta, justament, en l’existència de circuits recurrents regu-ladors.
La barreja de gent diversa, com va idear Cerdà per a l’Eixample,on diferents rendes, oficis, titulacions, etc. vivien en un mateixedifici o àrees pròximes, és la garantia de pervivència d’a-quests sistemes perquè proporciona estabilitat i maduresa.
Per altra banda, una major diversitat d’usos en un territori con-cret, és a dir, una mixticitat d’usos: residència, serveis, acti-vitats econòmiques, etc. proporciona el context adequat per-què augmentin els intercanvis d’informació i, en conseqüència,es creïn els canals de flux energètic sustentadors de l’organit-zació complexa. En aquest mateix sentit, es manifesta un aug-ment de la xarxa associativa.
Cal, però, consolidar i incrementar les estratègies de coopera-ció entre el sector públic i el sector no lucratiu, per tal de pro-moure la participació cívica, el voluntariat i la coordinació d’es-forços. Es tracta de potenciar i facilitar el desenvolupamentde les xarxes ciutadanes alhora que s’avança cap a pressu-postos participatius.
El procés d’implantació de nous espais urbanitzats és necessàriament lent per tal d’encaixar i interrelacionar els diversos com-ponents que el configuren en una fletxa temporal dirigida a l’augment de complexitat.
LENTITUD I ESTABILITAT
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
73
En aquelles porcions de ciutat que s’han fet lentament i de manera ininterrompuda, sense pertorbacions importants, con-solidant i renovant les estructures que les suporten (per exemple, l’Eixample de Barcelona), han anat augmentant la diver-sitat dels seus components i, en conseqüència, han anat augmentant els dipòsits d’informació organitzada proporcionado-ra d’estabilitat i oportunitats, en detriment d’un augment excessiu de nova estructura suportada en un malbaratament desòl, d’energia i de temps i en el creixent consum de recursos.
Els creixements explosius, com el que ha succeït els últims 25 anys a la Regió Metropolitana de Barcelona, proporcionen unaaportació més gran d’energia i més oportunitats per a noves colonitzacions i reinicialitzacions. Ara bé, en estructures més madu-res, es tendeix a preservar testimonis més nombrosos del passat en el mateix lloc, incloent-hi informació suplementària.
Així mateix, quan s’aplica energia massivament en el desenvolupament de la planificació, o s’introdueixen activitats econòmi-ques que impacten sobre el teixit d’activitats ja estructurat, etc. es presenten pertorbacions capaces de destruir informació;això ocorre, normalment, en situacions discontinues en el temps i l’espai, i com a conseqüència d’esdeveniments que es podenconsiderar originats en sistemes més amplis o desenvolupats (per exemple, les gran superfícies).
A les estratègies que deriven de la barreja i la mixticitat, cal afegir-li aquelles altres que permeten resoldre les necessitats bàsi-ques i establir els equilibris entre els diferents actors de la ciutat. El treball, l’habitatge, l’educació, la cultura, la sanitat, laseguretat, etc. han de garantir-se, tot resolent els problemes actuals.
Crear les condicions per fonamentar la igualtat d’oportunitats per raó de sexe, edat, raça, religió, condició física... en el “crei-xement” dels individus i els col.lectius, es converteix en la funció guia dels programes socials.
COHESIÓ SOCIAL
En el model analític Sistema-Entorn s’indica amb una esferaterrestre d’on arranca l’explotació dels sistemes de la Terra ia on arriba l’impacte contaminant. Els sistemes de suport deles nostres ciutats estan ocupats, secularment, per grupshumans que han vist i continuen veient com són extrets elsrecursos i, en alguns casos, com arriben residus (o indústriacontaminant) degradant o empobrint els sistemes que, al seutorn, són el suport de les seves organitzacions.
Aquest procés que amb la globalització ha estat incrementat,està suposant d’entrada, un augment anual de refugiatsmediambientals i una de les primeres causes de conflicte entregrups humans. El moviment de persones cercant la supervi-vència és creixent i és la manifestació d’una de les incertitudsque avui plana, especialment, sobre els països del primer món.
En els països del tercer món la incertitud s’ha convertit encrua realitat.
Les propostes estratègiques incloses en aquest document(veure esquema 1) que cerquen reduir la pressió sobre l’en-torn van adreçades, també, com no podia ser d’altra forma, aimpulsar el creixement en organització dels grups que viuenen els sistemes de suport. El propi model S-E d’on arrenca labase teòrica per definir el model BCN, incorpora la idea decodesenvolupament.
Malgrat les dificultats que això suposa per a una ciutat comBarcelona, seria convenient que part dels seus excedents, quepoden ser de naturalesa diversa, es destinin a ciutats del conti-nent africà i americà. Com és obvi, el traspàs dels excedents hau-rien d’incorporar el “know how” i els criteris que aquí s’inclouen.
CODESENVOLUPAMENT
Els límits o també la manca de flexibilitat d’algunes variablesde l’entorn, tant local com global, obliguen en primer lloc, sies vol mantenir o fins i tot augmentar l’organització de les nos-tres ciutats sense comprometre el futur dels sistemes urbansi, potser, de l’espècie urbana, a entendre el perquè de l’aug-ment de la incertitud de l’entorn i, en segon lloc, a modificarles bases epistemològiques on se sustenta l’acció transfor-madora i, sobretot, la seva intencionalitat i direcció. Aquestainformació, aquest coneixement ha d’estimular el repensat i
la reorganització de la ciutat per tal de donar resposta als mis-satges que ens envia l’entorn: és l’anomenada capacitat d’an-ticipació.
Augmentar la capacitat d’anticipació passa, necessàriament,per entendre primer i revisar després la base del nostre pen-sament i la nostra acció. El canvi obliga a permeabilitzar atotes les instàncies socials; individus i organitzacions, la novacultura de la sostenibilitat i la relació amb el món, no impor-ta a quina escala.
AUGMENTAR LA CAPACITATD’ANTICIPACIÓ
ESTABILITAT I COHESIÓ SOCIAL
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
75
ESTABILITAT URBANA PROMOVENT UNABARREJA EQUILIBRADALes ciutats europees en general i les del sud en particular,atresoren un nivell de convivència encomiable (és un delsseus principals actius), tot i que d’un temps ençà s’ha vist,en alguns casos, compromesa.
La convivència, el viure junts, està íntimament lligada a labarreja, i la mixticitat de rendes, de titulats, de professions,de religions, d’ètnies i de races, en la proporció justa. Laconvivència, però, depèn també d’altres factors, com és l’es-cenari socioeconòmic, la solució formal donada a l’espaipúblic o, també, la diversitat i mixticitat d’usos i funcionsd’un determinat teixit urbà. Tot plegat permet (o no) quel’espai públic (la casa de tots) sigui ocupat per persones noimporta la seva condició social: renda, edat, procedència,credo, cultura, etc. ni l’hora del dia. Aquestes dues condi-cions donen el nivell de salut d’una ciutat i són la prova delnou per saber si un espai ha estat rehabilitat, revitalitzat.
Viure amb conflictes controlables per la pròpia comunitatproporciona el marc per desenvolupar els aspectes essen-cials de la vida ciutadana, entre altres, aquells que multi-pliquen el contacte, l’intercanvi i la comunicació que són,en definitiva, els que permeten el creixement individual icol.lectiu i promocionen la pertinença, la identificació posi-tiva al lloc, la creativitat i la innovació.
L’ENVELLIMENTL’evolució de la piràmide d’edats s’està convertint en un dels aspectes més problemàtics per a l’estabilitat de Barcelona.
En els mapes adjunts es comprova com l’índex d’envelliment (la relació entre persones més grans de 65 anys en relació a lesque tenen menys de 14 anys) va creixent i estenent per tota la ciutat excepte en l’àrea de Vil.la Olímpica. Els problemes queaixò comporta en els àmbits social, sanitari, d’equipaments, de mobilitat, ... i de dinamisme urbà, es presenten com escullsdifícils de resoldre. El rejoveniment de la ciutat és estratègic.
L’experiència de la Vil·la Olímpica des del punt de vista del rejoveniment ha estat exitosa i cal estendre-la “decididament” al22@ i a la resta del Poble Nou. És convenient que totes les àrees de renovació integral incorporin un programa de rejoveni-ment: la Sagrera, la Trinitat Nova, Ciutat Vella, etc.
A més a més de la canalització de gent jove immigrant a les àrees més envellides i/o les de renovació, cal fomentar la natalitatamb programes que incloguin finançament, serveis, etc.
La gent gran necessita, però, una xarxa de serveis específics que garanteixi la qualitat de vida d’aquest sector d’edat, alhoraque s’incrementen els programes d’atenció sociosanitària per a la gent gran que viu en el seu habitatge. Cal potenciar els cen-tres de dia per assegurar l’assistència i la coordinació entre el domicili, els centres, els establiments hospitalaris i les residèn-cies a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
La tendència de l’índex d’envelliment obliga a crear noves places de residència per a la gent gran.
A les àrees més envellides com l’Eixample caldrà posar-hi imaginació i establir programes que cerquin la inclusió de joves enel teixit central. La combinació de programes socials, laborals, educatius, etc. podrien permetre que persones de diferent edatcompartissin espai.
LA BARREJA DE RENDESLa tendència actual de produir ciutat està separant, com hemvist, usos i funcions en el territori i paral.lelament va segre-gant als grups socials en funció de la seva capacitat econò-mica familiar, la seva ètnia, la seva cultura i la seva religió. Al’Àrea Metropolitana de Barcelona la segregació és, principal-ment, de caràcter econòmic i les noves urbanitzacions van aco-llint nouvinguts en base a la seva renda. A la conurbació deBarcelona, que ja està pràcticament construïda, la segregacióde rendes es va produir, fonamentalment, en les dècades d’im-migració massiva dels anys seixanta i setanta.
És conegut el paper estabilitzador que proporciona posar“junts” persones i famílies amb capacitat econòmica diferent.L’Eixample i altres teixits urbans dissenyats en el segle XIXcontemplaven aquesta qüestió incloent rendes diferents en elmateix edifici. Els magnífics resultats estan a la vista. ABarcelona en general i a les àrees de renovació integral moltespecialment, els programes de revitalització haurien d’in-cloure com a un subprograma prioritari la barreja de rendes.
IMMIGRACIÓDes de la dècada dels noranta (sobretot a finals), al nostre paísen general i a Barcelona en particular, s’aprecia un nou fluxmigratori de procedència americana, asiàtica, africana i euro-pea. A la ciutat, la immigració amb pocs recursos econòmicses concentra, principalment, a Ciutat Vella, creant bosses depersones on la supervivència (el propòsit primer de qualsevol)domina sobre la resta de propòsits socials.
A principis dels 90, abans de l’allau d’immigrants, els pro-cessos de revitalització del centre històric de Barcelona cer-
caven, entre altres, la barreja de rendes en el cor de cada undels barris de Ciutat Vella. Els nouvinguts, amb rendes supe-riors, van ocupar la perifèria i tímidament el cor. Les inver-sions aplicades en l’espai públic i en l’edificació anavenacompanyades de pressupostos ordinaris en cultura i en polí-tiques de compensació social. El procés, un dels més impor-tants d’Europa, s’ha vist, en part, afeblit per la concentracióde nouvinguts amb recursos escassos que obliga a repensarel procés.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
76
Cada comunitat, cada àrea urbana té capacitat per acollir unnombre limitat de nouvinguts, on la barreja de cultures siguipermeable. Quan el percentatge d’immigrants supera certsllindars (no importa la renda dels nouvinguts, vegi’s el casbalear) la desconfiança i el conflicte estan servits. En aquellmoment, l’estabilitat i la cohesió social se’n ressenten.
La immigració cal planificar-la, tot i la complexitat per fer-ho.Aspectes com l’habitatge, l’educació, la participació política,els llocs de treball o, fins i tot, la necessitat de rejovenir elnostre teixit social són aspectes que, com s’ha vist, no es podenignorar. Per altra banda, cal impulsar els mecanismes que afa-voreixen els drets i deures en igualtat de condicions així comel coneixement de la cultura catalana al conjunt d’immigrants.
Una de les fórmules per reduir els conflictes que seguraments’ampliaran, està fonamentada en el codesenvolupament ambles àrees de procedència dels immigrants majoritaris.Compartir el creixement (comerç just, tecnologia, etc.), esta-blint els vincles de confiança i la transferència de coneixe-ment adequats és un projecte a llarg termini però l’únic queconté els principis de solidaritat i equitat, fonamentals perl’estabilitat del sistema.
Per la pròpia dinàmica de Barcelona i l’Àrea Metropolitana deBarcelona, l’arribada de nouvinguts és estratègica, però calque el bagatge dels que vinguin sigui divers en rendes, enconeixements i en cultures.
Les àrees de remodelació integral són els camps de joc onhaurà de resoldre’s part de la problemàtica que com s’ha vistés complexa i que, en cap cas, el mercat resoldrà amb els seusmecanismes. L’entrada en joc de qüestions tan sensibles comproblemàtiques: envelliment, immigració i ocupació, quan esrelacionen amb l’habitatge es fan encara més difícils ja queobliga a resoldre no solament el problema de la residència sinótambé, i de manera integrada, l’equilibri d’edats de la pobla-ció en cadascun dels territoris urbans, la barreja no conflicti-va d’immigrants en tots els districtes i el creixement econò-mic i l’autocontenció laboral de la ciutat. En les àrees deremodelació integral caldrà cercar un equilibri entre usos resi-dencials i d’activitat que permeti l’estabilitat i la creació deciutat. Per tal de donar una certa sortida a la manca d’habi
tatge i al rejoveniment de la població, el districte 22@ hauriad’incrementar significativament el nombre d’habitatges en l’à-rea de remodelació.
Vist el panorama, la intervenció de l’Administració pública enel mercat de l’habitatge és ineludible, fent una política públi-ca contra l’especulació i cercant solucions innovadores afa-vorint el lloguer, fomentant la política activa d’habitatge públical servei dels joves i famílies amb menys recursos econòmics,així com d’habitatges independents amb serveis comuns pera la gent gran i les persones amb gran disminució física. Delcontrari podria portar a la decadència de parts extenses de laciutat que seran, segurament (si analitzem el què ha passaten altres ciutats, així ha estat), ocupades amb terciari i edifi-cis d’envergadura.
La relació de variables com són la tipologia familiar actual, l’envelliment accelerat, el nombre de components amb edats com-preses entre els 15 i els 35 anys (el més alt de la història de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) i que són els principals deman-dants de primeres ocupacions i llars, la davallada significativa d’aquest segment d’edats en el proper quinquenni que coinci-dirà amb la mort de la població més envellida (aquest període és especialment delicat per la decadència que pot suposar sobrela ciutat central en cas de mantenir-se l’actual hemorràgia de dispersió urbana), l’entrada d’immigrants per tal de cobrir elsllocs de treball ja existents o en creixement moderat que en altre cas quedarien buits, els preus de l’habitatge, el percentatged’habitatges buits que és relativament reduït i la recerca, en alguns casos, d’una “millor” qualitat de vida, proporciona, tot ple-gat, un escenari complex que està fent que Barcelona vagi perdent població des de mitjans dels setanta i que la que hi quedas’estigui envellint acceleradament.
En aquest panorama, l’habitatge es converteix en un dels aspectes més estratègics que té la ciutat. Els darrers estudis posende manifest que haurà d’incrementar-se el nombre d’habitatges si es vol proporcionar residència als principals grups de deman-dants: persones en edat d’independitzar-se de 18 a 35 anys i immigrants.
Per altra banda, les polítiques públiques haurien de fona-mentar-se:
• Incentivant fiscalment la reahbilitació i el lloguer d’habitatges
• Modulant les plusvalues
• Desenvolupant normatives més exigents en l’àmbit de la sos-tenibilitat i l’habitabilitat
• Penalitzant la desocupació i l’abandó d’habitatges
UNA POLÍTICA D’HABITATGE ADAPTADAALS PROBLEMES ACTUALS
TAXA TITULATS SUPERIORS
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
78
ESTABILITAT I COHESIÓ SOCIAL EDUCACIÓ, CANVI DE LES INSTITUCIONS EDUCATIVES I REVITALITZACIÓ SOCIALEl nivell de fracàs escolar o, millor dit, el nivell de fracàs de l’escola és significatiu i en determinades àrees del territori: barrisde la franja litoral (excepte Vil.la Olímpica) i els paral.lels al Besòs, és encara superior. Els reptes de la nova societat de la infor-mació, l’accés a les noves tecnologies, l’accés als serveis urbans, el posicionament social, etc. estan estretament vinculats auna profunda remodelació de les institucions escolars i educatives. El desprestigi de l’escola pública en general i especialmenten les àrees de la ciutat abans indicades fa que la barreja de nens procedents de famílies amb rendes diferents no es produei-xi. Els nens de famílies amb rendes mitges són enviats a estudiar a les escoles al Nord-Oest de la ciutat. Una de les conse-qüències, a superar, és que el percentatge de nens que acaben essent titulats superiors en les àrees de menys renda és signifi-cativament menor. Per altra banda, la manca de qualitat escolar percebuda és un handicap per determinades parelles amb fillsque podrien escollir per viure en àrees en procés de revitalització i que renuncien, en part, per aquesta causa.
El “creixement” de la població, en el sentit de tenir més opor-tunitats en tots els àmbits de la vida, està vinculat al creixe-ment del nombre de titulats superiors que es formen i resi-deixen en una determinada àrea de la ciutat. La desitjadabarreja de rendes, com un dels factors fonamentals d’estabi-litat i cohesió social, pot venir per l’elecció de persones ambrendes diferents, de viure en un determinat barri, i pot venirtambé per la formació de nens que acaben tenint titulació uni-versitària i residint en el mateix barri. És coneguda la correla-ció entre titulació superior i determinat nivell de renda ja queaquesta està vinculada també a la professió. A les personesque han acumulat informació durant llargs períodes de temps,ja sigui amb titulacions o professions que requereixen conei-xement alt, no els afecta tant els components cíclics de l’e-conomia i les davallades de l’activitat productiva.
Davant d’una caiguda general de l’activitat productiva, els llocsde treball menys densos en coneixement (i les àrees urbanesamb menys densitat de coneixement) pateixen amb majorintensitat una caiguda de l’ocupació.
L’escola és, doncs, un catalitzador estratègic per la cohesiósocial es miri des d’on es miri: ocupació, barreja de rendes,accés a la ciutat, etc. són derivades que tenen en la suficièn-cia de places públiques i en la qualitat escolar dues de lescolumnes vertebrals.
El canvi profund de les institucions educatives ha de comptar,però, amb un nou programa educatiu, un reconeixement socialdels professionals de l’educació que ha de venir, necessària-ment, d’una renovació profunda del professorat i els mecanis-mes de recolzament i preparació del mateix; un canvi en l’es-
tructura escolar, que treballa coordinadament amb els serveisque ofereix la ciutat (socials, recollida de residus, parcs i jar-dins, etc.) i amb la societat civil, especialment del barri i final-ment un canvi en l’estructura que cal acomodar-la a la socie-tat del coneixement.
El programa educatiu, que ha de ser un dels eixos bàsics enel procés de revitalització de determinades àrees de Barcelona,ha de fomentar-se en una renovació pedagògica que augmen-ti, primer, la nostra capacitat d’anticipació davant les incerti-tuds abans plantejades. Aquesta capacitat d’anticipació esfonamenta en prendre consciència (de fet, les persones cons-tituïm la consciència del món) que som els amos del nostrepropi destí i que depèn de cada un de nosaltres que assegu-rem el futur o no. Segon, que sigui dinàmica i s’adapti alsconeixements que ha de posseir l’individu a l’hora que el capa-cita per enfrontar-se a la realitat canviant. Tercer, que esta-bleixi que el saber especialitzat ha de contextualitzar-se en elpensament sistèmic. Quart, que la realitat és la millor escolai que l’aprenentatge és corretja coherent de l’acció, i que larealitat urbana és el sistema més complex que ha creat l’ho-me. L’educació ha de ser la porta d’accés a la ciutat i als seusserveis, siguin virtuals o no. Cinquè, una renovació pedagògi-ca on l’aprenentatge no té ni edat ni terminis.
El projecte de transformació de les institucions educatives hau-ria de comptar amb el suport d’una xarxa modernitzada debiblioteques, una xarxa de centres d’ensenyament d’idiomes,una xarxa de cable que arribi a tothom i dotar als ciutadans iciutadanes de correu electrònic que s’acompanyi amb cam-panyes d’alfabetització digital.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
79
El programa educatiu incorpora un conjunt de línies d’acció específiques per a la comunicació ambiental que es recullen en eldocument “Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat”.
EDUCACIÓ I COMUNICACIÓ AMBIENTAL
El conjunt de programes aquí exposats, en especial els preventius, són estratègics per lluitar contra la inseguretat ciutadana.
En qualsevol cas, caldrà, tal com recull la Carta de Barcelona, reorganitzar els serveis de justícia per evitar la reincidència enels delictes, impulsant els judicis ràpids i la coordinació entre institucions i òrgans lligats a la seguretat i la justícia.
LA SEGURETAT CIUTADANA
El desenvolupament dels eixos econòmics abans indicats, jun-tament amb la resta de mesures de les diferents línies d’accióplantejades, ha de garantir el futur laboral dels ciutadans deBarcelona. En qualsevol cas, cal desenvolupar un esforç impor-tant en les polítiques actives d’ocupació adreçades a les per-sones aturades majors de 45 anys, als joves i a alguns col.lec-tius amb risc d’exclusió mitjançant plans específics. Calfacilitar als aturats la recerca activa de feina, alhora que s’im-pulsen plans específics per reduir el diferencial en la taxa d’o-cupació entre sexes.
Atès el deteriorament que s’està produint en la qualitat de l’o-cupació, cal establir normativa que fixi unes regles del joc queimpulsi per a qualsevol empresa, també les d’inserció laboral,una qualitat en l’ocupació que millori l’estabilitat, la segure-tat, els horaris, la contractació o la participació.
Cal potenciar el rol que juga Barcelona Activa en la impulsióde noves activitats i creació d’empreses, i com a coordinado-
ra de les institucions que intervenen en els diferents esglaonsdel cicle de creació d’empreses, identificant, alhora, els per-fils professionals i socials que requereixen.
Per altra banda, és estratègic, per omplir de contingut el modelde ciutat del coneixement, que augmenti el nombre de llocsde treball densos en informació, entenent que les personescapacitades per desenvolupar-los tenen més oportunitats detrobar-ne un altre en períodes de recessió econòmica.
En determinats períodes, caldrà planificar amb temps la incor-poració al món laboral d’un nombre de persones vingudes defora significativament superior.
Per últim, és convenient que l’autocontenció augmenti, és adir, que el nombre de treballs d’un determinat municipi siguindesenvolupats per ciutadans del mateix municipi. En aquestsentit, les àrees de renovació integral, com el 22@, hauriend’incorporar mecanismes per impulsar la proximitat entre resi-dència i lloc de treball.
L’OCUPACIÓ
En aquest àmbit cal garantir la igualtat d’oportunitats evitantla discriminació per raó de sexe, edat, raça, religió, condiciófísica, etc.
Cal sostenir el sistema sanitari públic i universal, reduint, alho-ra, les desigualtats en salut de la població per causes socioe-conòmiques, territorials (districtes) o relacionades amb elgènere i la condició física. En aquest sentit, és convenient pro-moure l’ampliació de les cobertures de protecció social als sec-tors necessitats, així com els programes de lluita contra lapobresa, estudiant especialment la Renda Social Bàsica.
Cal reduir, també, la mortalitat evitable i la prematura refor-çant i innovant els programes preventius (salut pública, dro-godependències, absentisme escolar, accidents a la llar, acci-dents de trànsit, etc.) que s’orientin a la població en generali a les causes de la marginació en grups específics.
La promoció d’estils de vida saludables (exercici físic, dismi-nució del consum de tòxics, etc.), la promoció del consum d’a-liments produïts en cultius ecològics i una alimentació sana iequilibrada són bàsics per al foment de la salut pública.
SANITAT, SALUT PÚBLICA I PROGRAMESDE COMPENSACIÓ SOCIAL
I N D I C A D O R S1. INDICADORS DE COMPACITAT1.1. Compacitat: CAquest indicador ens apropa a la idea de densitat edificatòria o també d’eficiència edi-ficatòria en relació al consum de sòl.
1.2. Compacitat corregida CcPer a una determinada unitata de superfície urbana, l’indicador Cc es calcula:
Aquest indicador corregeix el valor de la compacitat C, entenent que aquesta no és con-substancialment bona, ja que una sobrecompacitat pot tenir efectes perversos per alsinteressos de la ciutat.
La substitució de la superfície urbanitzada per la superfície en espais verds i de con-vivència o d’estada permet conèixer, per a una determinada àrea urbana, l’equilibrientre allò construït i els espais lliures i de relació.
INDICADORS QUE CARACTERITZEN EL MODEL DE CIUTATMEDITERRÀNIA, COMPACTA, COMPLEXA, EFICIENT I ESTABLEFa un temps els equips que treballaven en la confecció d’indicadors urbans es comptaven percentenars. Ara, aquella eufòria s’ha refredat una mica. Quan un analitza el contingut de lesllistes se n’adona que la classificació de la realitat per sectors sol coincidir en la major part deles A21, però no així els indicadors, la qual cosa “indica” que alguna cosa no va a l’hora.
El nombre d’indicadors que s’han proposat per caracteritzar cada realitat és ingent, de fet,la reunió dels proposats ens donaria una llista de varis milers, la qual cosa posa en dubteel propi concepte d’indicador.
Els indicadors han de tenir com a objecte el seguiment de models en el temps. Donat queels models urbans són intencionats, el que revelen és el grau d’acomodació dels canvis pro-duïts amb la intenció de partida.
En aquest document es proposa un nombre limitat d’indicadors amb la intenció de carac-teritzar i fer el seguiment del model de Barcelona. En qualsevol cas, per cada un dels esque-mes estratègics aquí inclosos (models parcials en alguns casos) caldria proposar un nom-bre d’indicadors sintètics que permeti fer el seu seguiment.
2. INDICADORS DE COMPLEXITAT2.1. Complexitat: HLa mesura d’H i la seva evolució es configura com el principal indicador del coneixe-ment urbà, entenent que sintetitza, amb la seva mesura, la densitat d’informació i alho-ra la seva diversitat. És també una mesura de la informació organitzada ja que el càl-cul d’H podria ser una mesura de soroll informatiu si els components del missatge noestiguessin organitzats. És una mesura de la informació organitzada perquè cadascundels portadors d’informació (persones jurídiques implicades en el missatge) renoven laseva “supervivència” cada dia lluitant per no desaparèixer. La seva permanència és lagarantia de que la mesura d’H és una mesura d’informació i no de soroll.
El contingut d’informació calculat com el logaritme de les combinacions indica la quan-titat útil que es tindria si el sistema estigués organitzat formant un missatge útil o indi-ca la quantitat útil de confusió si no està organitzat (Margalef, 1991).
Com diu el mateix Margalef, quan es proposen mesures de la informació per a un pro-pòsit limitat i definit és més honrat i realista emprar un nom de menys compromís comés la complexitat.
La mesura de la complexitat es realitza amb la fórmula de Shannon i forma part de lateoria de la informació: H expressa el nombre debits d’informació per individu. Pi és la probabilitatd’ocurrència. Indica el nombre de membres quecompleixen una peculiaritat en el conjunt de mem-bres de la comunitat. La màxima H en una deter-minada comunitat s’obté amb la diferenciaciómàxima dels portadors d’informació i la màximaequifreqüència de cadascun d’ells.
2.2. Complexitat densa en tecnologia i coneixement: H@Aquest indicador ens proporciona el grau de maduresa en relació a les activitats @ que
hi radiquen. La mesura d’un territori indica l’aglo-meració i, alhora, la diversificació, és a dir, el graud’estructuració de les activitats @ en cadascuna deles àrees urbanes.
Per al desenvolupament de l’indicador s’ha creat una base de dades separada de la base general de
portadors d’informació, que inclou només les activitats @. La comparació d’H@ i d’Hens permetrà conèixer l’evolució cap a la societat del coneixement o no d’un determi-nat sistema urbà.
2.3. Ocupació de les activitats @L’ocupació es configura com un dels indicadors bàsics del model, entenent que les acti-vitats @ atrauen un nombre més elevat de persones qualificades i una major intensitatde R+D en valor final de la producció.
La distribució dels llocs de treball @ i els altres llocs de treball (anomenat d’alta i baixatecnologia i coneixement per Trullén) permet distribuir en el territori la ubicació d’amb-dues xifres.
La intensitat relativa d’ocupacions @ distribuïda en el territori respecte a la mitjana deBarcelona ens podria proporcionar el grau d’intensitat d’ocupacions @ en les diferentszones de recerca a Barcelona.
Hi ha molts altres indicadors: titulacions, professions, etc. que atenen a atributs indi-viduals, o altres: grau de terciarització, volum de les activitats, etc. que tot i que sóninteressants són complementaris als indicats més amunt que pretenen tenir un caràc-ter més sintètic.
3. Indicador d’eficiència urbanaE és el consum d’energia primària en el sistema urbà que sintetitza el consum del con-junt de recursos, també els materials que, com se sap, han de menester d’energia pera ser extrets, transformats i disposats.
H és el valor de l’indicador de complexitat, és a dir, de la informació organitzada en elsistema urbà.
Ef, per tant, indica la quantitat d’energia (de recursos) que és necessària per mantenir unadeterminada organització urbana H. L’evolució d’Ef permet saber el grau d’eficiència del
sistema i, en conseqüència, saber si ens dirigim cap a un procés més sostenible o no.
4. Indicadors d’equilibri i estabilitat urbanaAlgú podria creure que la complexitat és millor en tots els casos. No és ben bé així, siel que es pretén com a primer propòsit és el manteniment de l’organització urbana i elque això implica. L’augment del sector terciari (per molt @ que sigui) que buida d’ha-bitants la ciutat seria, ja se sap, una catàstrofe per la pròpia ciutat. En conseqüència,tot i que aquí només se citen, caldria aconseguir per totes les àrees de la ciutat unesproporcions equilibrades d’usos i funcions urbanes: residència, activitat, espai lliure,etc., unes proporcions adequades de generacions, així com una barreja adient de ren-des, de titulats, i d’immigrants amb gent d’aquí.
Els càlculs d’aquestes proporcions són senzills car el què s’expressa és el percentatgede cadascun dels components de la barreja. En alguns casos, l’ús de determinats índexspot acabar de completar els percentatges més simples. En l’àmbit de la salut, l’espe-rança de vida al néixer és, segurament, l’indicador sintètic; en l’àmbit de rendes, l’ín-dex de capacitat econòmica familiar (ICEF); en l’àmbit de la mixticitat d’usos, el nom-bre de persones jurídiques per 1000 habitants.
La taxa d’ocupació i de victimització són dues mesures que reflecteixen de manera sin-tètica les realitats a seguir.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
81
Es relaciona la densitat edificatòria amb la superfície que caracteritza l’isolament enla vida ciutadana: espais verds, places, voravies d’ample mínim.
I N S T R U M E N T S
INSTRUMENTS DE CARÀCTER ECONÒMICAtès que la batalla per a la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà en les ciutats i que,avui, les ciutats apleguen el 80% del conjunt de ciutadans, sembla del tot raonableque els pressupostos de l’Estat es reparteixin en uns percentatges diferents dels actualsentre les administracions (Estatal, Autonòmica i Local).
Els percentatges destinats a l’administració local, haurien de permetre abordar elsreptes actuals i els futurs, qüestió aquesta impossible amb l’actual traspàs de fonsde l’Estat.
S’ha d’aturar el procés actual que porta als municipis a finançar-se, en bona part,amb les plusvàlues de la urbanització. El resultat, ja s’ha vist, ha estat una immen-sa suburbialització del territori.
En l’àmbit dels fons europeus segurament s’ha fet tard, però és evident que els fonsen transport (teòricament el 50% dels fons de cohesió) podien haver incidit en unmodel de mobilitat més sostenible.
INSTRUMENTS DE CARÀCTER ORGANITZATIULa relació íntima entre els elements existents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona iles conseqüències que se’n deriven per no abordar els problemes conjuntament fanecessària la creació d’un govern metropolità que abordi els grans reptes d’ordena-ció el territori, els ambientals, els econòmics i els socials.
Aquest govern hauria d’incorporar, per exemple, aspectes tant importants com la ges-tió del conjunt de xarxes de ferrocarril o millor de la mobilitat integral.
Aquesta proposta obliga a reorganitzar els actuals òrgans institucionals.
Per altra banda, després de la Cimera de Río s’imposa la creació de mecanismes departicipació i e-govern tant pels ciutadans com per a la societat civil.
INSTRUMENTS DE CARÀCTER LEGALPer desenvolupar molts dels objectius de les diferents realitats exposades s’haurà demodificar part de l’ordenament legal actual, ara bé, paral.lelament, es proposa la pro-mulgació d’una Llei territorial que permeti un desenvolupament més sostenible del’Àrea Metropolitana de Barcelona i dels seus municipis.
La plasmació de l’esmentada Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hauria dedotar de competències al govern metropolità per assolir els objectius que el modelimposa.
INSTRUMENTS DE CARÀCTER EDUCATIUS’ha dit que la batalla per a la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà en les ciutats ija s’ha vist que es guanyarà si, entre altres, el ciutadà es fa l’amo de la seva pròpiaexistència i participa de manera responsable en el procés.
Aquesta premissa obliga a repensar, no importa, per a quina edat, el conjunt de pro-grames de formació reglada i no reglada. Obliga, també, a crear els escenaris educa-tius adients per augmentar la capacitat d’anticipació a diferents escales, avui tan dis-minuïda.
ELS INSTRUMENTS DEL MODELCada un dels esquemes aquí inclosos són propostes de caràcter tècnic que han de menester un conjunt d’instruments de caràcter legal, econòmic, organitzatiu i educatiu per asso-lir els objectius que de cada esquema se’n deriven. Per exemple, per a la gestió de residus s’estan esmerçant esforços en campanyes educatives i de comunicació per separar lamatèria orgànica i la resta de fraccions residuals però, alhora, s’han desenvolupat un seguit d’aspectes organitzatius: nova contracta, acord cívic per a la neteja i el reciclatge deresidus; en el capítol financer, els “ecoparcs”, la restauració de l’abocador del Garraf han estat finançats pels fons de cohesió europeus; en un futur pròxim, quan totes les instal.lacionsde valorització de residus estiguin en funcionament, s’hauran de dictar normes per limitar la generació de residus en massa...
A més a més dels instruments específics de cadascun dels aspectes tractats: mobilitat, subsòl, residus, etc. que, en alguns casos, s’hauràn de desenvolupar pròximament, es propo-sen a continuació un conjunt d’instruments de caràcter general que els engloba i els transcendeix.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
83
O B J E C T I U SObjectius de l’Agenda 21 de Barcelona - Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
1. Protegir els espais lliures i la biodiversidat i ampliar el verd urbà
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables
6. Reduir la producció de residus i formentar la cultura de la reutilització i elreciclatge
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat i participació
8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible
9. Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i la comuni-cació ambiental
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació inter-nacional
Tal com ja s’ha dit a l’inici, les propostes d’aquest document són congruentsamb els continguts de l’Agenda 21 de Barcelona i incorporen objectius i líniesestratègiques que el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat estableix per alperíode 2002-2012.
A fí i efecte de ressaltar els vincles, a continuació s’especifiquen els objectiusi línies d’acció en que incideix preferentment cada una de les propostes estra-tègiques del model
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
85
Objectius i línies d’acció del Compromís Ciutadà per ala Sostenibilitat de l’Agenda 21 de Barcelona (A21) queincorpora el model de mobilitat basat en superman-çanes
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar elverd urbà. Incideix preferentment en les línies d’acció:4, 6, 9 i 10.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espaipúblic de qualitat. Incideix preferentment en les líniesd’acció: 1 i 3.Pendents als carrers de Barcelona
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.Incideix directament en les línies d’acció: 1, 2, 3, 4, 5,6, 7, 8, 9 i 10.
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdeveniruna ciutat saludable: Incideix preferentment en leslínies d’acció: 1 i 3.
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels reno-vables. Incideix directament en les línies d’acció: 4, 6,7 i 9.
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismesd’equitat i participació. Incideix directament en leslínies d’acció: 6.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promourela cooperació internacional. Incideix preferentment enles línies d’acció: 4 i 7.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora el model d’espai públic basat en superman-çanes
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar elverd urbà. Incideix preferentment en les línies d’acció:4, 5, 6, 9 i 10.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espaipúblic de qualitat. Incideix preferentment en les líniesd’acció: 3 i 4.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.Incideix preferentment en les línies d’acció: 2 i 5.
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdeveniruna ciutat saludable: Incideix preferentment en les líniesd’acció: 5 i 6.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorporen les estratègies en l’edificació
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espaipúblic de qualitat. Incideix preferentment en les líniesd’acció: 1, 2, 7, 8, 9 i 10.
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismesd’equitat i participació. Incideix preferentment en leslínies d’acció: 8.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora el disseny de la ciutat subterrània
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar elverd urbà. Incideix preferentment en les línies d’acció: 6.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espaipúblic de qualitat. Incideix preferentment en les líniesd’acció: 1, 3 i 5.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.Incideix preferentment en les línies d’acció: 1, 2, 3, 7,8 i 9.
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdeveniruna ciutat saludable: Incideix preferentment en leslínies d’acció: 5 i 8.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora el model d’ocupació del territori
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar elverd urbà. Incideix preferentment en les línies d’acció:1 i 2.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espaipúblic de qualitat. Incideix preferentment en les líniesd’acció: 1 i 2.
0. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels reno-vables. Incideix preferentment en les línies d’acció: 1,2, 4, 7 i 8 (extensiu al consum de sòl).
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promou-re la cooperació internacional. Incideix preferentmenten les línies d’acció: 4.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
86
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora la xarxa polinuclear de ciutats i pobles com-pactes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar elverd urbà. Incideix preferentment en les línies d’acció:1, 2, 3 i 10.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espaipúblic de qualitat. Incideix preferentment en les líniesd’acció: 1, 2 i 8.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.Incideix preferentment en les línies d’acció: 1, 2 i 10.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promourela cooperació internacional. Incideix preferentment enles línies d’acció: 4.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora el moviment de persones jurídiques i merca-deries a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espaipúblic de qualitat. Incideix preferentment en les líniesd’acció: 1 i 2.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.Incideix preferentment en les línies d’acció: 1, 2, 3, 4,9 i 10.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora la proposta d’àrees de nova centralitat
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espaipúblic de qualitat. Incideix preferentment en les líniesd’acció: 1, 2 i 3.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.Incideix preferentment en les línies d’acció: 1, 2 i 5.
8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un des-envolupament sostenible. Incideix preferentment en leslínies d’acció: 1, 2, 4 i 10.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincoporen els eixos estratègics per al desenvolupamenteconòmic
8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un des-envolupament sostenible. Incideix preferentment en leslínies d’acció: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora la biodiversitat i la xarxa verda en l’àmbiturbà
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar elverd urbà. Incideix preferentment en les línies d’acció:2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 10.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promourela cooperació internacional. Incideix preferentment enles línies d’acció: 4.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora la biodiversitat: xarxa verda i connectors eco-lògics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar elverd urbà. Incideix preferentment en les línies d’acció:1, 2, 3, 4, 5 i 10.
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels reno-vables. Incideix preferentment en les línies d’acció: 1 i2.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promourela cooperació internacional. Incideix preferentment enles línies d’acció: 4 i 6.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora el model de residus
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels reno- vables. Incideix preferentment en les línies d’acció: 4,5, 6, 8 i 9.
6. Reduir la producció de residus i fomentar la cultura dela reutilització i el reciclatge. Incideix preferentment enles línies d’acció: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 , 9 i 10.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora la proposta de conservació i gestió de lademanda de l’aigua
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdeveniruna ciutat saludable: 2 i 3.
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels reno-vables: 1, 2, 3 i 9.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promou-re la cooperació internacional: 2 i 3.
AG
EN
DA
21
. B
AR
CE
LON
A,
CIU
TA
T M
ED
ITE
RR
ÀN
EA
, C
OM
PA
CT
A I
CO
MP
LEX
A.
UN
A V
ISIÓ
D
E F
UT
UR
MÉ
S S
OS
TE
NIB
LE
87
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 que incorpo-ra la generació i gestió energètica
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable. Incideix preferentment en leslínies d’acció: 1 i 5.
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels reno-vables. Incideix preferentment en les línies d’acció: 4,5, 6, 7 i 9.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promou-re la cooperació internacional. Incideix preferentmenten les línies d’acció: 4 i 5.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora la proposta per reduir la contaminació atmos-fèrica
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdeveniruna ciutat saludable. Incideix preferentment en leslínies d’acció: 1, 5 i 6
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promourela cooperació internacional. Incideix preferentment enles línies d’acció: 4, 5 i 7.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora la proposta d’estabilitat urbana i promoció dela barreja
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismesd’equitat i participació. Incideix preferentment en leslínies d’acció: 8 i 10.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promourela cooperació internacional. Incideix preferentment enles línies d’acció: 8, 9 i 10.
Objectius i línies d’acció del CCS de l’A21 de BCN queincorpora les propostes d’estabilitat i cohesió social
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismesd’equitat i participació. Incideix preferentment en leslínies d’acció: 1, 2, 3, 4, 6, 7 i 10.
8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un des-envolupament sostenible. Incideix preferentment en leslínies d’acció: 7.
9. Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançantl’educació i la comunicació ambiental. Incideix prefe-rentment en les línies d’acció: 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promourela cooperació internacional. Incideix preferentment enles línies d’acció: 8 i 9.
Per consultar el Compromis ciutadà per la Sostenibilitat- A21 BCN
www.bcn.es/agenda21
