a portada el somni d’una democràcia transparent · una nova llei o de modificar-ne una...

Hi ha nens que quan el

professor es gira o

surt un moment de

l’aula aprofiten per fer

una ullada a l’examen

del company del cos-

tat. N’hi ha que no. N’hi ha que hofarien però no s’hi atreveixen o noho consideren correcte. I, evident-ment, també hi ha els que ho co-muniquen al mestre de torn. Cu-riosament, aquests últims són elsmés mal vistos. Evidentment, capd’aquests infants és cupable deres. Però el que resulta evident ésque la consciència i la temptacióde fer “alguna cosa mal feta”–com es diu en les primeres etapesde la vida– és inherent a la condi-ció humana des de l’edat més ten-dra.

Salvant les distàncies, la socie-tat catalana, al llarg de l’últim mesi mig, ha vist a casa seva el que so-vint veia al país veí. Primer vanser els representants de la Funda-ció i l’Associació Orfeó Català idel Consorci Palau de la Música,Fèlix Millet i Jordi Montull, elsque van ser cridats a judici per ha-

6 CANVI • 15 de novembre 2009 • Núm. 135

JORDI MOLINA [email protected]

a portada

Els cas Millet i l’operació Pretòria han deixat la societat catalana ambun pam de nas. Es té la sensació que el sistema democràtic ha fallat ique la corrupció és, de cop i volta, una batalla que mai s’havia abordata casa nostra. CANVI ha parlat amb els responsables dels organismesde control, experts i juristes per trobar algun indici de transparència.

transparentEl somni d’una democràcia

Uns vint mil manifestants van recórrer el 31 d’octubre passat els carrersde València per protestar contra els casos de corrupció al País Valencià,com ara els descoberts arran del cas Gürtel, i van demanar la dimissiódel president de la Generalitat, Francisco Camps.

P 06-08 Cover 135 13/11/09 20:05 Página 2

ver desviat presumptament fonsdel Palau de la Música, un símbolde catalanitat molt arrelat a laidentitat cultural de Catalunya. I,al cap d’unes setmanes, l’escàndolel van protagonitzar l’exalcaldesocialista de Santa Coloma deGramenet, Bartomeu Muñoz,“Bartu”, i els exalts càrrecs del go-vern de Jordi Pujol, Macià Alave-dra i Lluís Prenafeta. És a dir, PSCi CiU involucrats, cada un a la se-va manera, en una nova mostrail·lícita de la gestió dels diners pú-blics. De fet, en el moment deltancament d’aquesta edició, laGuàrdia Civil ha citat a declararuna quinzena de persones més, en-tre testimonis i imputats, en unasegona fase del cas Pretòria, quedirigeix el jutge de l’AudienciaNacional, Baltasar Garzón i que tél’exdiputat del PSC Lluís García,Luigi, com a principal sospitós deser el cap de la trama.

A CANVI hem volgut parlaramb experts en la matèria i ambalguns dels organismes que regu-len la bona administració de “lacosa pública” per indentificar quèfalla en el sistema democràticquan esclata un cas de corrupció.

És per això que ens hem re-muntat, puntualment, a l’any2005, quan sota el mandat de Pas-qual Maragall, el consller de Justí-cia de la Generalitat, Josep MariaVallés, va encarregar a un grup detreball l’elaboració de l’informeTransparència i bon govern.Aquest document contenia unconjunt de propostes per orientarles actuacions de les administra-cions catalanes amb l’objectiu

d’assegurar la transparència enl’ús de recursos públics i la igual-tat en l’accés a la informació sobrela gestió d’aquestes administra-cions. Una de les conclusions quese’n derivaven feia referència a lacontractació pública. Es recoma-nava un esforç en la simplificacióde la normativa reguladora delscontractes de l’Administració i esproposava definir amb més detall i

rigor els projectes, especialmenten els contractes d’obres. A banda,sobre el dret a la informació i latransparència, el grup de treballrecomanava identificar un funcio-nari en tots els procediments ad-ministratius. Així, s’instava a ofe-rir al ciutadà un únic interlocutorpúblic, per tal d’evitar concurrèn-cies i afeblir la responsabilitat del’Administració.

Els casos de corrupció que ens

han remogut els budells en les dar-reres setmanes, constaten que capd’aquestes consideracions s’hatingut en compte. De fet, un delsmembres d’aquella comissió, elnotari López Burniol, asseguraque “dutant 30 anys s’ha afavoritl’erosió dels mecanismes de con-trol precisament perquè a ningú liha interessat que existís un controlmés rigorós del compte”. Segons

7Núm. 135 • 15 de novembre 2008 • CANVI

“Durant 30 anys s’ha afavorit l’erosió delsmecanismes de control perquè a ningú li ha interessat que hi hagués més rigor”, afirma el notari López Burniols

JOA

N H

ER

RER

A /

MA

RTA

ES

CO

BA

R

P 06-08 Cover 135 13/11/09 20:05 Página 3

Burniols, la seguretat jurídica ne-cessita dues coses: “que hi hagi re-gulació i que la regulació es com-pleixi”. I si bé es cert que la regu-lació existeix, el que cal és incidiren el seu compliment.

Consolidar mecanismesA Catalunya hi ha diversos orga-nismes que vetllen per la bonapraxis de la gestió dels recursospúblics. Un dels més rellevants ésla Sindicatura de Comptes, ques’encarrega d’examinar els ingres-sos i les despeses del sector públicde Catalunya per de determinar-nela fiabilitat. Segons el Síndic Ma-jor, Joan Colom, abans de parlardels mecanismes cal tenir presentla seguent reflexió: “Hi ha unaqüestió cultural significativa i ésque en estats anglosaexons, elsajuntaments paguen diners per aser auditats i constatar la sevatransparència, cosa que aquí seriaimpensable.” Per a Colom, a Cata-lunya hi ha una manca d’interven-tors en els ajuntaments del país iconsidera que la seva instituciótambé té un dèficit de professio-nals, una altra de les posibles cau-ses de la “facilitat” amb què és potcorrompre.

Un altre els organismes decontrol és la recentment creadaOficina Antifrau de Catalunya(OAC), que té la funció de preve-nir i investigar possibles casosconcrets d’ús il·legal de fons pú-blic o qualsevol altre aprofitamentirregular derivat de conductes quecomportin conflicte d’interessos.La cap de l’Àrea de Relacions Ins-titucionals, Visibilitat i Participa-ció de l’Oficina Antifrau, LourdesParramon, mà dreta del directorDavid Martínez Madero, explica aCANVI que per evitar trames comles del cas Pretòria “cal reforçarels mecanismes de funcionamentdels instruments de control”. Se-gons Parramon “la corrupció ge-neralment actua des de xarxescomplexes i cal abordar-la des de

diverses cares, de manera conjun-ta i coordinada”. Les paraules deParramon, de la mateixa maneraque les de Colom, coincideixenamb les tesis tant de Lòpez Bur-niol com de l’entrevistat a conti-nuació, l’exfiscal en cap del Tri-bunal Superior de Justícia, JoseMaria Mena: “Abans d’impulsaruna nova llei o de modificar-neuna d’existent cal observar bé elque tenim i fer-ho complir ambeficàcia”.

Clam popular i societat civilParlar de mecanismes, de lleis id’òrgans antifrau és tan pesat comimprescindible a l’hora d’analitzarels errors del sistema. Però pereradicar les conductes il·lícites iil·legals d’alguns polítics –i pereliminar temptacins en d’altres–és imprescindible l’exigència de la

societat civil. És per això queCANVI ha volgut parlar amb laportaveu del Col·lectiu Anticor-rumpció, Reyes Matamales. El 31d’octubre passat aquest col·lectiu,amb la col·laboració d’altres enti-tats socials, va convocar 21.000manifestants a València per clamarcontra la corrupció i el Govern“fosc” del president de la Genera-litat Valenciana, Francisco Camps.Segons Matamales, “tenim unesinstitucions opaques”. Des delcol·lectiu es creu que els canvis le-gislatius “són necessaris” i que elspartits polítics han de mostrar “in-terès de debó” per eradicar la co-rrupció amb mesures legals i nonomés quedar-se en el càstig ver-bal. A diferència dels professio-nals entrevistats, Matamales nocreu que ser corrupte formi part dela condició humana “sinó que vi-vim en una situació de crisi de va-lors –econòmics, socials, ecolò-gics– i davant la crisi global quepatim és fàcil ser corrupte, per ac-ció o per omissió.”

En les pàgines que vénen acontinuació, CANVI conversaàmpliament amb José Maria Me-na, que durant deu anys va ser elmàxim responsable del TribunalSuperior de Justícia a Catalunyacom a fiscal en cap. n


a portada

Martínez Madero, director OAC

“Els ajuntamentsanglosaxons paguenper ser auditats iconstatar la sevatransparència, aquíseria impensable”

Joan Colom, Síndic Major

P 06-08 Cover 135 13/11/09 20:05 Página 4

José María Mena va deixarel càrrec de fiscal en capde Catalunya el desembrede 2006, després de deu

anys d’exercici. Ho va fer satisfeti amb la feina feta. Des de la sevaposició no va estalviar mai críti-ques a l’actuació de companys,jutges i polítics. Militant antifran-quista, va estar afiliat al PSUCfins a l’aprovació de la Constitu-ció. L’any 1972, José María Menava ser destinat a Lleida per seramic de persones contràries al rè-gim de Franco. El segon trasllatforçós de la seva carrera profes-sional. Sis anys abans havia ater-rat a Barcelona procedent de San-ta Cruz de Tenerife, on havia de-manat penes de presó per a unsempresaris per la mort de 14 tre-balladors en un accident laboral.Mena va plegar als 70 anys i gai-rebé 40 els va passar a Catalunya.L’any 1984, juntament amb Car-

los Jiménez Villarejo, amb qui téuna gran sintonia personal i pro-fessional, es va querellar contraJordi Pujol pel cas Banca Catala-na. Han passat 22 anys, i se’l se-gueix recordant pel procés quemés enemistats li va comportar,sobretot en l’entorn de Con-vergència i Unió.

En una ocasió va citar el cantau-

tor Sabina en una frase que deia

així: “que ser valiente no salga

tan caro”. Està més d’acord amb

aquesta afirmació o amb la que

diu que “ser corrupte és molt fà-

cil en aquest país”?

Una cosa va lligada a l’altra. Éscom si em demanes elegir entrerodó i groc: poden ser les duescoses alhora. En qualsevol cas, lacita de Sabina la vaig fer fa anysen motiu del comiat anticipat deCarlos Jiménez Villarejo, en unhomenatge a Madrid que es va feral fiscal. Em referia a l’alt costque havíem pagat tots al prescin-dir d’una persona de la vàlua deVillarejo, al capdavant de la Fis-calia Anticorrupció.

Creu que és necessari augmentar

els mecanismes de control per

evitar conductes il·lícites?

Tenim el Codi Penal, l’OficinaAntifrau de Catalunya, la Sindi-catura de Comptes i, fins i tot, elSíndic de Greuges. És a dir, quehi ha prou mecanismes de controlpolític i jurídic com per tenir con-fiança en la vigilància que es fade la corrupció. Posar més recur-


JORDI MOLINA [email protected]

Exfiscal en cap del TribunalSuperior de Justícia de

Catalunya (1996-2006)

José María Mena

José María Mena va destacar per actuar de maneraimplacable en la majoria d’escàndols financers. Ara,jubilat, es mira amb distància l’actualitat i segueixtransmetent la mateixa integritat que el va mantenirdeu anys al capdavant del TSJ de Catalunya

Hi ha proucontrols per tenirconfiança en lavigilància de lacorrupció. Mésmecanismes enpodrien disminuirl’eficàcia

“

“La condició humana fa que els que tenen accés

al poder n’acabin abusant ”

entrevista

P 09-11 entre mena 13/11/09 20:33 Página 3

sos i mesures potser millorarà elcontrol, però també en pot dismi-nuir l’eficàcia. L’important ésque hi hagi sistemes de control idiafanitat.

Després de la seva etapa com a

Fiscal Cap, intuïa una trama

d’aquest tipus?

La condició humana va unidahistòricament a una cosa inaltera-ble: els que tenen accés al poderen solen abusar; i també els quetenen accés al poder econòmic.Això no vol dir que tots siguincorruptes, però sí que és raonableque en els llocs on hi ha una pos-sibilitat d’abús, hi hagi algú queprocuri fer un ús egoista i antiso-cial aprofitant la seva condició deprivilegi.

Estem davant d’una mala praxi

legal o d’un cas de presumpta

corrupció?

Les lleis són inequívoques. ElCodi Penal descriu què és i quèno és delicte. Tanmateix, els apli-cadors de les lleis no sempre es-tan a favor d’una aplicació positi-va i social de la norma. Per això,de vegades, hi ha acusacions queno van seguides de condemna ojuristes que apliquen una mateixallei de forma diferent.

Vostè va fer unes declaracions

comparant el jutge Garzón, artí-

fex de l’operació Pretòria, amb el

del “cas Millet”, Juli Solaz, de

qui va dir que “no té mai proble-

mes perquè té la taula neta; men-

tre que Garzón la té bruta, però

plena”.

És possible que no s’entenguésbé el que vaig dir i, de fet, és pre-ferible que cadascú tregui les se-ves conclusions. Ara ve, sí quevull subratllar que Juli Solaz ésun home honest i que és impossi-ble que aquest jutge, com s’ha in-sinuat, hagi tingut alguna con-ducta qüestionable. Si vostè abor-da 100 casos i, d’aquest centenar,

n’hi ha 20 que no prosperen, lipodran dir que té 20 temes–molts!– que li surten malament.En canvi, si només n’aborda 10 ila proporció d’error és la matei-xa, podrà presumir que només haficat la pota en dos. Aquest és elcontrast que jo vaig fer entre elsdos jutges. Si es té una visió moltrestrictiva de l’abast del Codi Pe-nal es pot pensar que gairebé resés delicte i que, per tant, no s’had’investigar.

Molts sectors de la societat cata-

lana són escèptics respecte al

criteri del jutge Garzón.

L’actuació d’un jutge d’instruccióva en funció del material d’inves-tigació que li facilita la policia ique dirigeix, en aquest cas, la Fis-calia Anticorrupció, no de Gar-zón. Una cosa és que Garzón tin-gui una certa tendència a consti-tuir-se com a protagonista de

l’acció i una altra que sigui l’únicque hi intervé. Hi ha una sèried’institucions i de peces que em-magatzemen dades amb què des-prés es dedueix una acusació quemai, repeteixo, mai, no fa el jutged’instrucció –Garzón–, sinó elfiscal. En aquest punt, es pot diruna cosa rellevant i estadística: lamajor part de les vegades queGarzón ha instruït els casos,aquests han arribat a judici i lamajoria han acabat amb condem-na. Per la meva banda, seria unafrivolitat de contertulià endevinarquè passarà. Encara no hi ha acu-sació ni sentència.

Però sí que hi ha un inici d’inves-

tigació i càrrecs polítics de re-

llevància a la presó...

Sí. Però aquesta investigació con-tinua en fase de se completada. Ino es pot especular sobre una co-sa de la qual encara desconeixemla naturalesa. Cal recordar que se-gons la llei és obligatori acumulartant les dades que perjudiquen elsacusats, com les dades que elsafavoreixen. Una vegada supera-da aquesta etapa del procés, elfiscal decidirà.

Creu que la Justícia ha violat

drets dels acusats Prenafeta, Al-

bareda i Bartumeu, en exposar-

los en públic?

En primer lloc cal incidir en tot elque seria la forma de conducció,és a dir: nombre de guàrdies, fur-gó, dimensions de l’estaciona-ment, etc. Pels coneixements queen tinc, estic segur que a l’interiordel furgó aquestes persones quevostè anomena no anaven emma-


entrevista

Segons la llei és obligatori acumulartant les dades que perjudiquen elsacusats, com les dades que elsafavoreixen. Després, el fiscal decideix

“


nillades. Una altra cosa és que enel moment de sortir existeixin unscriteris policials de més o menysseveritat o prudència. De tota ma-nera, és bo recordar que en algu-na ocasió anterior, el PP va criti-car que alguns presumptes culpa-bles del seu partit havien estat fo-tografiats i emmanillats. Després,el mateix senyor Rajoy es vaqueixar d’una situació semblant,en què l’imputat era socialista ino havia estat emmanillat. Crecque aquest precedent va marcard’alguna manera actuacions futu-res, com aquesta d’ara, i per aixòs’han emmanillat tots els pre-sumptes corruptes. No se’n po-den emmanillar uns mentre quealtres, no. Ara bé, aquesta escenaocorreguda a la via pública es po-dria haver evitat descarregant elfurgó a l’interior de l’AudiènciaNacional. La meva pregunta és: siaquests espectacles sí que es pro-dueixen al carrer ho ha de regis-trar el fotògraf? Li podem exigirque no ho faci si la imatge la con-sidera rellevant? O una mica mésenllà, els responsables dels mit-jans tenen l’obligació deontològi-ca d’emetre-la o se la poden es-talviar? El que és inqüestionableés que no hi va haver més remeique aquesta escena succeís així,qualsevol especulació –com araque Rualcaba esta al darrere d’u-na suposada ordre d’emmanillartothom–, crec que és entrar en unespiral conspiratori que no com-parteixo.

Els presumptes culpables de

l’operació Pretòria han anat a la

presó de manera preventiva. Per

què no s’aplica el mateix criteri

en la desviació de diners del Pa-

lau de la Música, amb Fèlix Millet

i Jordi Montull?

L’acte de Garzón diu claramentque no imposa presó preventivaper evitar que s’escapin, tenint encompte l’edat dels presumptesimplicats. I la raó es redueix a la

possibilitat de destrucció de lesproves. En canvi, el jutge Solaz,en el cas que implica el senyorMillet, va dir una altra cosa dife-rent, i és que era indiferent queestigués en llibertat per què lesproves ja estaven totes reunides.Fins fa uns anys, la presó preven-tiva també s’aplicava en situa-cions d’alarma social. La iniciati-va va sorgir arran de casos degreu risc, com ara el violadormúltiple. Tanmateix, alguns juris-tes vam entendre que també erainteressant imposar la presó pre-ventiva quan l’alarma social laprovocava un delinqüent de collblanc en aprofitar-se dels dinerspúblics o privats per la seva posi-ció de poder. Quan aquesta opcióde presó preventiva va començara afectar negativament sectorsprivilegiats es va suprimir. I avui

només hi ha tres possibilitats peraplicar la llei preventiva: la repe-tició del delicte, la destrucció deles proves i la fuga.

Creu que, com va dir l’expresi-

dent Pujol, si “s’estira de la man-

ta” sortiran més casos de dubto-

sa legalitat?

No crec que l’expresident estiguigaire satisfet d’aquesta declara-ció. Almenys no hauria estar-ho.Dit així significaria, en primerlloc, que hi ha manta. En segon,que sota la manta hi ha quelcomsospitós. I en tercer lloc que ell,que ho ha afirmat, sap que hi hamanta i temes espinosos a sota.És massa greu haver afirmataquesta frase i el fet de reconèixeexplícitament davant de l’opiniópública una cosa que fins ara erauna murmuració. n


entrevista

Si el President Pujol diu que no s’had’estirar de la manta, vol dir no nomésque ho sap, sinó que a sota hi pothaver alguna cosa sospitosa

“


a portada el somni d’una democràcia transparent · una nova llei o de modificar-ne una...

Documents