MMeennss ssaannaa iinn ccoorrppoorree ssaannoo

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

Accedeix al Butlletí FEAC

des d’aquí

Materials complementaris

2

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

2

l Text

MMeennss ssaannaa iinn ccoorrppoorree ssaannoo Són les vuit del vespre. La Joana conversa amb el seu marit, en Víctor, mentre preparen el

sopar. Tenen tres fills. En Joan ha començat aquest any la universitat i encara ha d’arribar a

casa; en Martí, alumne de 4t d’ESO, i la Gisela, alumna de 2n d’ ESO.

En Martí és a la seva habitació estudiant, preparant l’examen de física que té l’endemà, i la

Gisela està davant la televisió parlant una vegada més pel mòbil.

Mentrestant els pares...

“Avui la Gisela ha arribat d’escola ben enfadada. No sé què li ha passat. No m’ha dit res, no

m’ha fet ni un petó, ha anat directe a la seva habitació. M’hi he volgut acostar, preguntar-li

què li passava i ha començat a discutir. Quan he vist que s’anava enfadant cada cop més per

coses ben simples, li he dit que parlaríem quan estigués calmada. Saps què passa Víctor, que

després m’enfado, em neguitejo i el sopar se’m posa fatal.”

“Doncs ara que ho dius, quan he arribat he sentit que parlava per telèfon sobre que es volia

aprimar, que es veia amb les cames gruixudes i que no li agradaven i que no sé qui li havia dit

alguna cosa sobre el seu cos i que s’havia enfadat molt. De fet, ara entenc perquè mira

aquests programes a la televisió sobre estètica, canvis físics...”, diu el pare.

“Aquests programes on tothom opina i crida són totalment destructius per als

adolescents. Mira-la ara, davant la tele.

“Hauríem de fer el possible per parlar amb ella i deixar que ens expliqui què li

preocupa. Si ho pot exterioritzar, l’ajudarà. Mirarem de fer alguna sortida el cap de setmana,

anar a un lloc que li agradi i així tindrem una estona per parlar”, diu la mare.

Nois, el sopar és a punt.

Mare, diu la Gisela, un altre cop bledes i patates?

“Gisela, la verdura va molt bé per netejar el cos de toxines i ajuda a portar una vida

equilibrada i saludable i si, a més a més, ho combines amb l’exercici físic, et quedes

“estupenda”. Quan tenia la teva edat, la meva mare també tenia cura del que menjàvem; i

això que a mi, ja ho saps, m’encanta la xocolata i reconec que em sobraven uns quilos; i què,

però és tan bona i em dona energia. Ara bé, va arribar un dia que vaig haver d’aprendre

a deixar-me cuidar i també a aprendre a cuidar-me.

Sabeu, fills meus, no només és important l’alimentació i cuidar el cos, sinó que una

bona salut mental i una bona actitud davant el dia a dia ens porta a trobar-nos bé i a

viure millor.

Ja ho deien els clàssics: Mens sana in corpore sano.”

Materials complementaris

3

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

3

Ens deixem portar per les modes i patrons socials a l’hora de cuidar-nos?

Som conscients de la dualitat entre cuidar la salut i el culte al cos i del que

això comporta?

Creus que tenir una actitud positiva davant la vida ajuda a viure millor i en

pau?

Parlem-ne tots plegats!

Qüestions per al diàleg

El PwPt de les Idees bàsiques !

Materials complementaris

4

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

4

1. Introducció. Salutació i benvinguda. Mirem de tenir un espai

acollidor, cuidem l’estètica de l’entorn, de manera que les famílies s’hi trobin, relaxades i a gust. Acostem-nos personalment a cada assistent

per a saludar. Si convé i ve de gust podem celebrar conjuntament l’ arribada del nou any amb un petit refrigeri.

Si disposem de pantalla, podem deixar projectada durant la sessió, la imatge

del Power Point adjunt.

2. Pregària: El moderador escollirà el millor moment per a fer la pregària. Ja sigui al començar la trobada o bé al final.

Adaptació d’una pregària titulada “Aplec” del llibre: Pren-te temps

Tu que confies en nosaltres,

fes que els grans ens valorin

Com a persones que som.

Que s’adonin d’una vegada

que els infants i els joves

tenim un paper important a realitzar.

Volem ser guspira de joia i esperança

enmig dels grans.

Volem ser la força que no defalleix,

tot i els contratemps.

3. Lectura de l’article : Llegirem plegats la història: “Mens sana in

corpore sano” que emmarca el tema del butlletí. Es pot fer còpies per a cadascun dels presents, o bé, projectar-ho.

4. Col·loqui: A continuació respondrem les preguntes per tal d’ iniciar el

diàleg.

Ens deixem portar per les modes i patrons socials a l’hora de

cuidar-nos?

Som conscients de la dualitat entre cuidar la salut i el culte al cos i

del que això comporta?

Propostes per a les dinàmiques

Materials complementaris

5

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

5

Creus que tenir una actitud positiva davant la vida ajuda a viure

millor i a viure en pau

5. Treball individual: Quan al moderador vegi el moment oportú, pot repartir un test a cada participant per tal que es pregunti i valori si porta

una vida saludable. El moderador pot escollir entre aquests: https://coachingpersonal.cat/2011/03/06/estil-de-vida-saludable-test/ o

bé https://portal.colsanitas.com/funcionarios/encuesta-habitos-saludables o bé http://www.adictosalexito.com/salud-test-estilo-vida-y-

salud.html.El moderador deixa una estona per a que els assistents facin

el test.

6. Treball en grup: El moderador demanarà de fer grups per tal de que cada grup elabori un decàleg on s’ hi redactin els punts necessaris per a

portar una vida saludable. El moderador pot repartir o bé llegir el text de l’ expert, on en Francesc Torralba ens dona bones indicacions. També es

pot repartir algun dels textos que apareixen en els links de vida saludable per ajudar a una millor reflexió.

Més tard, es posarà tot en comú, de manera que tots junts n’ elaboraran

un de sol. Aquest serà el que es proposarà com a pauta a seguir. El decàleg establert pot ser fins i tot el conjunt de propòsits, intencions,

desitjos de cara aquest nou any que tot just treu el nas. Pot esdevenir una bona pràctica de deures per a casa, gaudir-ne tota la família i un

punt de trobada i de comunicació per a compartir amb els fills i filles

adolescents.

7. Què ens diu l’expert?

Dur una vida saludable passa per viure en equilibri amb el teu cos, la teva ment i el teu esperit.

No és un tòpic ni una màxima; dels clàssics bé n´hem heretat la famosa

frase de Juvenal, escriptor del segle I d. C., en la que ens ho recorda

dient: mens sana in corpore sano. És important cuidar-se i no només amb l’ alimentació i amb l’ exercici físic, sinó que cuidar la salut mental i

espiritual ens ajuda i ens porta a gaudir d’ una vida més rica, plena i feliç.

A continuació, podem llegir la veu de l’ expert on en Francesc Torralba

ens dona algunes indicacions per tal de viure la vida amb equilibri i amb sentit.

Materials complementaris

6

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

6

(...) Vivim molt pendents del que diran els altres, i

això és una forma d'alienació i de subjugació. Ens

auto limitem les conductes i els missatges verbals,

pensant molt quina rebuda tindran. I això porta

censures. Ho veig fins i tot a l'àmbit universitari:

quan una persona té un criteri que no és habitual,

si no té audàcia, tendeix a amagar-se. Llavors, la

minoria i la singularitat es dissolen. En podríem dir

l'esclavitud del políticament correcte. És una presó i fa que busquem

molt l'acceptació, el reconeixement i la veneració dels altres.

Estem pendents d'encaixar en un patró.

En el fons, preferim pertànyer al ramat, ser reconeguts, tenir l'escalfor i

saber que som algú per als altres, que no apostar pel camí de la llibertat

i de l'autenticitat, que sovint és solitari. Ho veig en persones que escullen

opcions molt diverses. Per exemple, qui es fa capellà, o monja, o qui

estudia una carrera d'humanitats encara que es consideri inútil i absurda.

La cultura de l'èxit és fonamental i el que s'espera de tu és que tinguis

beneficis, que siguis rellevant. En el nostre context, les minories pateixen

sempre i s'ha de ser molt valent per tenir autenticitat i poder-la

manifestar, perquè moltes vegades només és viscuda cap endins.

Públicament no manifesto el que crec, perquè em diran conservador o el

que vulguis. Per tant, vaig dient el que toca dir per ser acceptat. Però en

l'àmbit privat i íntim sí que manifesto allò que penso i crec.

Estem més preocupats per aparentar que per ser.

Sí, la diferència és important: una cosa és aparentar, que és el que

mostres cap enfora, i una altra cosa és allò que ets. Molt sovint fem una

selecció d'allò que som i només mostrem el que els altres acceptaran.

Això ho veiem en el terreny de les creences, de les opcions polítiques,

espirituals, sexuals. I encara passa més en contextos de desconfiança,

com ho pot ser l'empresa. On hi ha un nexe de confiança –l'amic, la

parella– no has d'aparentar. L'altre et coneix nu: aquestes són les meves

ferides, els meus límits, les meves fronteres. Accepta'm com soc. Però en

contextos de desconfiança, on no saps què farà l'altre amb les teves

fragilitats, encara tanques més la porta. Imagina't en un context de

tanta hipercompetitvitat què vol dir mostrar les teves febleses.

Llegir-ne, més aquí

Materials complementaris

7

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

7

8. Conclusions. Podem acabar escrivint el decàleg a la pissarra tot

recordant el què ens cal tenir amb compte per a dur una vida saludable.

9. Comiat i recordatori. En acabar, agraïm l’assistència i la participació.

S´acomiada la sessió i es recorda la data de la propera trobada.

Materials complementaris

8

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

8

Recursos

Lectures Webs Imatges i vídeos

CITES

1- “ Mens sana in corpore sano”. Juvenal

2- “ Si vols canviar el món, canvia tu mateix”. Mahatma Gandhi

3- "Haz de tu alimentación tu mejor medicina". Hipócrates.

4- “ En una mesa bien servida no ha de faltar el amor ni tampoco el perfume de una

santa bendición”. Alicia Beatriz Angélica Araujo

LLIBRES

Rovira, Àlex. La bona vida. Barcelona. Ara Llibres. 2008.

La Bona Vida és la suma de les actituds amb què nosaltres decidim viure-la i lliurar-

nos-hi. És, en conseqüència, el resultat del conreu de les actituds positives que podem

escollir en un exercici voluntari i plenament conscient, i, a més, és l'acció que se'n

desprèn de manera natural i coherent.

Kuppers, Victor. Vivir la vida con sentido. Barcelona. Ed. Plataforma.2013

Con un enfoque muy sencillo, cercano y práctico, este libro te quiere hacer reflexionar

sobre la importancia de vivir una vida con sentido(...) No nos aprecian por lo que tenemos, nos

aprecian por cómo somos. Vivir la vida con sentido te ayudará a darte cuenta de que lo más

importante en la vida es que lo más importante sea lo más importante, de la necesidad de

centrarnos en luchar y no en llorar, de hacer y no de quejarte, de cómo desarrollar la alegría y

el entusiasmo, de recuperar valores como la amabilidad, el agradecimiento, la generosidad, la

perseverancia o la integridad. En definitiva, un libro sobre valores, virtudes y actitudes para ir

por la vida, porque ser grande es una manera de ser.

VIDEOS

Menjar sa i mou-te!

Passi el que passi estic al teu costat

El efecto actitud. Victor Kuppers

WEBS INTERESSANTS

5- Àlex Rovira:

https://elpais.com/diario/2005/10/23/eps/1130048816_850215.html

6- https://www.ara.cat/opinio/Diguem-nos-coses-boniques_0_1804019643.html

Materials complementaris

9

86 UUnnaa vviiddaa ssaalluuddaabbllee

9

7- http://healthylifebcn.micd.tecnocampus.cat/2016/11/04/com-portar-una-vida-

saludable/

8- http://www.xn--xtupuol-yxa.es/vida-sana/consells-per-una-vida-sana

9- http://www.adolescents.cat/noticia/27505/test/segueixes/estil/vida/saludable

10- https://books.google.es/books?id=BZ7CDQAAQBAJ&pg=PA98&dq=com++tenir++una

+actitud++saludable+entre+els+joves+adolescents&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjTtcr

ZysrYAhUJPxQKHfxOBK0Q6AEIMzAC#v=onepage&q=com%20%20tenir%20%20una%

20actitud%20%20saludable%20entre%20els%20joves%20adolescents&f=false