80 finestres per a una Ècfrasi de lars physant · e2 festeig al cel turquesa, un nígul allargat...
TRANSCRIPT
1
80 FINESTRES PER A UNA ÈCFRASI DES DEL CEL
DEL QUADRE WO ES WAR, SOLL ICH WERDEN
DE LARS PHYSANT
2
EL MARC
PRIMERA FILERA HORITZONTAL
A1 Sinuosa llum negada però vista des del cel
B1 I per això il·luminada també
C1 Es desfà en la tenebra
D1 I finalment es mostra la claror
E1 Que es torna crepuscular
3
F1 I precedeix la fosca de la nit
G1 Per tornar petit matí fresc
H1 I tarda assolellada on el núvol gris
I 1 Cridarà la llum aturquesada
J1 I entrarà la concreta llum blau rosada que es transforma en ala celestina
PRIMERA FILERA VERTICAL
A1 Sinuosa llum negada però vista des del cel
4
A2 Voleien núvols delicats, reneixents de joia copsen altres llums llunyanes, que festegen en preludi de dansa del cel amb l'aigua latent l'ala celestial encesa que es torna a fer present aixoplugant la petita nuvolada voltada de claror i de diminutes tonalitats que mostren la puresa de la joia i ens recorden que la vida és subtil, com la palpitació, i , que tot es manifesta en tan sols un bocí de cel
A3 Se'n van les nuvolades despreses del sentir, no volen angoixa i prenen formes de silenci colorit. Ara són arbres i muntanys d'altres cels
A4 Ha vingut una petita tenebra
A5 Com en aigua aturquesada saltironeja el sol de cel d'estiu gaudent on s'hi veu el cap del peix
A6 Ara la tenebra ja vola i s'esvaeix
5
A7 En fons mediterrani de retrobada dels peixos o els ocells
A8 Els peixets van a dormir sota l'ombra de l'aigua SEGONA FILERA HORITZONTAL
A2 Voleien núvols delicats, reneixents de joia copsen altres llums llunyanes, que festegen en preludi de dansa del cel amb l'aigua latent l'ala celestial encesa que es torna a fer present aixoplugant la petita nuvolada voltada de claror i de diminutes tonalitats que mostren la puresa de la joia i ens recorden que la vida és subtil, com la palpitació, i , que tot es manifesta en tan sols un bocí de cel
B2 La cua de l'ala celeste, ja apagada, dóna senyals de fosca
C2 Límit de claror entre la muntanya tupida de pins de tardor vermellosa i cel de tarda
6
D2 En un bocinet de la segona fosca viatgen dos núvols grisos i prims. El camell treu el cap i respira nuvolades
E2 Festeig al cel turquesa, un nígul allargat ens mostra l'alegria de la mutació
F2 Ara arriben, com ocells en equip enmig de tènues llums i fines fosques, més nuvolets eteris
G2 Com des de muntanya andina nevada es desfà la condensació
H2 Més amunt dels altiplans que toquen els cims més alts, es fon l'aigua amb la terra i l'aire quan la llum ens perfila la mirada
I2 S'espandeix poc a poc el vapor pesat ensems que s'enlaira
7
J2 I així ens fa veure que la grisor pot esdevenir blavor com de mar abans d'auba
SEGONA FILERA VERTICAL
B1 Llum potenciada
B2 La cua de l'ala celestial ja apagada, dóna encara senyals de presència
B3 Tan sols s'insinua la cresta en incandescència del potent núvol com en explosió
B4 Tortugues marines deixen ombres al fons mimètic
8
B5 L'aigua tèrbola moguda als quatre vents, en creu pren vivesa i en diagonal s'esclareix
B6 Verds d'aigües que pensen en l'oceà
B7 Memòria de peix, d'absència transformada
B8 Vibracions d'energies d'una aigua que va feliç cap al mar PENÚLTIMA FILERA VERTICAL
I1 El núvol gris cridarà la llum aturquesada
9
I2 Es dissol lentament el vapor pesat
I3 Ningú sabria sense aquest instant que el sol i el mar es fonen en aigües que volen lleugeres com ànimes angèliques intocables
I4 Enmig del cel hi ha un riu blanc i una muntanya desitjosa de transformar-se abans de la pluja
I5 En el camí de la desembocadura l'aigua daurada travessa les roques antigues del riu
I6 Uns nigulets surten de l'aigua camí de la nòrdica sorra
I7 L'aigua retorna a la potenciació
10
I8 L'aigua de la nit esdevé argentada
ÚLTIMA FILERA VERTICAL I REINA CROMÀTICA
J1 Cridarà la llum aturquesada
J2 Diàleg d'uns núvols blancs amb d'altres que envespregen
J3 S'alça la broma, s'enfilen els raigs arrodonits de fi d'estiu
J4 La finestra de la vall del riu i la muntanya s'ha obert a l'hora de la posta ansiosa de llum pura
11
J5 Clarobscur senzill i perlat
J6 Festa grossa sobre el rierol, abans de la tempesta els núvols daurats dansen en tardor avançada
J7 És riu, és viu, és mar, és llambreig de cel clar que com gemma ens purifica
J8 Profunda tardor, color de calidesa intensa després de brasa
ÚLTIMA FILERA HORITZONTAL
A8 Els peixets van a dormir sota l'ombra de l'aigua
12
B8 Vibracions d'energies d'una aigua que va feliç cap al mar
C8 Tot entrant a l'aigua abans de l'alba
D8 Com el miracle de la llum
E8 Es desfà en la riuada blava
F8 Com ferro roent que abraça la transparència canviant
G8 S'obre el color de tardor enmig de la riuada
13
H8 Com port d'aigua serena al fosquet
I8 L'aigua argentada despedeix l'horabaixa amb l'ombra
J8 Tardor profunda, color d' intensa calidesa
PENÚLTIMA FILERA HORITZONTAL
A7 Fons mediterrani de retrobada de peixos o ocells
B7 Dins l'incommesurable riu pàl·lides absències grises
C7 Que reviscolen en un moment afortunat
14
D7 L'arxipèlag beneit per la propera i llunyana llum
E7 En un punt l'aigua es desfà blavenca, grisosa, marronenca amb bocins de cel i de fang
F7 La brisa del lent foc de pins deixa un fumarol en l'aire
G7 Que l'aigua nova apaga
H7 I torna clara
I 7 Esdevé de nou viva i neta
15
J7 Fins transparència delicada i joiosa -Fins aquí marc-
QUADRE INTERN ( DE LES AIGÜES SOTA ELS NÚVOLS ACOTONATS )
PRIMERA FILERA HORITZONTAL
C3 Els cotons rics desdibuixen la nuvolada
D3 Que el vent transporta lentament
E3 I transforma en petits nuvolets
16
F3 Que en llum de tarda plàcida ressorgeixen i es multipliquen
G3 Repòs de l'aire en la tremolosa aigua lluminosa
H3 L'ibis sagrat que busca el silenci més alt es delecta en la quietud
SEGONA FILERA HORITZONTAL
C4 L'aigua fosa amb els cotons rics també es desdibuixa en els meandres del reflex
D4 Cap al mar baixen les artèries latents amb ell
17
E4 L'abundant escuma vigorosa baixa fins molt enllà
F4 Han devallat els níguls per acaronar l'aigua pausada
G4 Gaudents de subtilesa de l'aigualida llum
H4 Lluminosos plens i encrestats núvols en viatge tupits de condensació en espera TERCERA FILERA HORITZONTAL
C5 La molsa barrejada amb la terra segueix camins
D5 El fang ha romàs al fons de l'aigua, donant una nova llum
18
E5 Que busca noves molses i fa veure terres clares
F5 És el moment de cabdellar-se per als fils de l'aigua
G5 Que buscaven llibertat
H5 Trobant ansiosa vida de terra, aire, aigua i tonalitats rosades en celebració
QUARTA FILERA HORITZONTAL
C6 Camins que giravolten porten arreu i enlloc
19
D6 Com en mutació de pell de serp
E6 O en perillosos esculls
F6 Que llinden amb el pla dels meandres
G6 Libèl·lules, nimfes i peixos alegrement s'expressen
H6 El núvol enraona amb l'aigua
20
Aquesta obra de joventut i maduresa representa sens dubte un pronunciament important en la vida pictòrica de Lars Physant, on la majoria dels seus conceptes i el seu sentir més intens i complet hi queden reflectits. La seva realitat dividida unida com també la seva percepció simultània prenen aquí un sentit harmònic de profunditat musical que va més enllà de la noció de temps i d'espai. La festa dels colors tots interactuants en la meravellosa, però real, forma del quadrat depassa tota expectativa per a l'observador i s'afirma en la sorpresa, probablement improvitzada pel pintor però enormement detallada alhora. L'autor compagina la meditació de la mà amb la precisió del pinzell. L'obra emana tal quantitat de llum colorida que fins i tot quedava reflectida al terra del palau Moja com en un llac. Sóc conscient de que totes les meves ècfrasis són projeccions internes que estan en una relació indirecta amb l'obra que utilitza un altre llenguatge. Això no treu però que les hagi generat. En aquest cas concret, d'un quadre tan gran que conté a la vegada dos quadres, el quadre intern amb 27 anys de diferència amb el marc, resultat final, i, a més els singulars 80 quadres continguts en ell; si les meves projeccions són un paralel·lisme ja em donaria per satisfeta.
21
Confesso que em va passar el que va dir el fill del pintor Josep Amat a l'inauguració de l'espai Thyssen de SFG quan va dir els ecfrasistes són persones que es queden encantades davant d'una obra i es posen a escriure.