Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALjuliol - agost de 2006

66

En l’Assemblea General dels socis dela ICHN, que tingué lloc el 31 de maigpassat, es va nomenar el doctor JosepVigo soci d’Honor. Josep M. Ninot vafer una semblança de la sevatrajectòria científica, la qual reproduïma continuació:

«Arran de la proposta de la nostraJunta, de nomenar soci d’honor de laInstitució a Josep Vigo, el primer queem ve al cap és la seva llarga professiódocent a la Universitat de Barcelona.Des d’allí, ha desgranat ciènciabotànica i ha traspuat interès per lesplantes davant de nombrosespromocions de biòlegs. Des d’aquellesde finals dels anys 60, encara petites, através de la massificació dels 70 i 80,fins a l’especialització més recent. Jaho sabem, que molts alumnes passenper la botànica sense gaire pena niglòria, en surten impol·luts (com tambépassa a qualsevol altra matèria), peròell fa seva aquella dita que fa així:«...encara que només una petita part

Josep Vigo, soci d’Honor de la ICHN

dels alumnes s’interessin per unapetita part d’allò que els expliques...,ja ha valgut la pena». La reflexió ensl’ha feta sovint als professors quel’hem seguit, de vegades descontentsamb l’alumnat, i que som una bonacolla a diversos centres (universitaris,d’educació ambiental, etc.). Així, quanl’alumne mostra interès per unaqüestió concreta (des de laidentificació d’una petita i insuficientmostra vegetal, fins a la recerca de lalocalitat concreta d’una citació, o labondat d’un nom popular d’unaplanta), hi dedica temps i energia,sovint més del que el propi deixeble hihauria esmerçat. Aviat es troben totsdos embarcats, ja les regnes en mansde Josep Vigo, entre plecs d’herbari,llibres, separates velles i mapes; elsol·licitant, molts cops un xicdesbordat. Per aquesta via, més enllàde treure l’entrellat de la qüestióconcreta, exemplifica com la curiositat(la primera virtut del científic), seguidade la perseverança, du, de vegades, al

(Continua)

22

descobriment d’una dada d’interès científic.De dades botàniques, n’ha remenat moltes,sovint en tàndem amb Oriol de Bolòs, elqual havia estat el seu professor. Emrefereixo sobretot a l’obra conjunta Floradels Països Catalans. En aquesta empresa,que els ha ocupat ben bé 30 anys, comparti-ren ‘catalanitat’ (de Fraga fins a Maó i deSalses a Guardamar) i lògica biogeogràfica(els sectors fisiogràfics). Sobretot en Josep,més que no pas l’Oriol, ha justificat aquestsplantejaments, sovint amb convenciment,als col·legues botànics espanyols, una micafets a l’estereotip de les «províncias yregiones» (administratives). També, aquestaflora, és exemple de rigor científic. Aquestrigor, en mans de Josep Vigo, fa caure del’aparador citacions de plantes ja consagra-des per l’ús, novetats florístiques o nousplantejaments taxonòmics, davant dequalsevol indici de poca fiabilitat, od’encara poca consolidació. Li hem d’agrair,també, l’haver reprès amb força l’empresa,quan el primer autor, ja gran, anavaflaquejant, i sobretot d’haver-la acabadadins d’un termini raonable (no gaire mésllarg que el de Flora Europaea, i molt méscurt que el de Flora Iberica, totes duesobres molt més ben dotades de pressupost ide col·laboradors). Heu de tenir en comptela dimensió de l’obra: síntesi sistemàtica,cúmul de dades, base per a nous estudis, iobra de «llarga duració». És bo remarcar-hoara, quan els índexs d’impacte (immediat)regeixen la política científica arreu (i potser aCatalunya més que a Espanya, ves per on).La Flora dels Països Catalans seguiràessent citada per molts anys. Aquesta obratambé ens agrada dins l’òptica de la ICHN,ja que ressalta el valor del capital humà, perdamunt dels mitjans materials, que semprehan estat escassos en la recerca de JosepVigo (a més de les plantes premsades,paperassa i un tros de vidre d’augment).

Com a contrapunt d’aquesta activitat de laFlora, tan formal, tan botànica, potser pocamable per a molts naturalistes d’altrescamps, apareix L’alta muntanya catalana,flora i vegetació, un dels millors llibres dedivulgació naturalista del nostre entorn.

Quants no-botànics s’han interessat per lesplantes pirinenques, arran de fullejar-lo!L’encert de combinar els dibuixos d’EugeniSierra, les fotos de diversos naturalistes delCEC, i el text organitzat per ambients, ajuda amolts a identificar i, sobretot, a voler-nesaber més. Ja exhaurit fa anys, ara, JosepVigo ja jubilat, toca reeditar-lo.

L’ús del català científic, pulquèrrim, és unaltre tret que sempre ha acompanyat lesseves obres. Però, a més, també s’estén,com una taca d’oli, a qualsevol manuscritd’altri que passi vora seu. Quina despesa detinta vermella en qualsevol esborrany quepassi per les seves mans! Rebutjabarbarismes i girs sintàctics poc ortodoxes,elimina sorolls innecessaris, proposa canvis.Som molts els qui n’hem gaudit, en elsprimers moments amb ensurt i sentimentscontradictoris. Molta producció escrita(científica, d’informes tècnics, de textosal·legatoris i de tota mena) dels qui estem alseu entorn s’ha beneficiat del seu ribot.

La defensa del Patrimoni natural, un altredels eixos claus de la nostra Institució,també porta sovint la seva empremta. Com amembre del Consell de Protecció de laNatura des de fa anys, ha esmerçat moltaactivitat fent informes, contrastantdocumentació, argumentant, enfront dedecisions que afecten espais protegits, oque són susceptibles de protecció, de casanostra. També, volent lligar la recercabotànica amb la gestió del territori, he derecordar els projectes de cartografia de lavegetació, i d’estandardització i cartografiad’hàbitats. Aquí, hem de valorarespecialment l’haver sabut compaginarciència, és a dir, rigor en la ciència delpaisatge, i diagnosi del territori; a mésd’haver confegit un ampli equip de treball, id’haver-ho sabut fer enllestir alhora. Per totaixò, i molt més, la ICHN fa molt bé en«blindar» el contracte d’en Josep Vigo ambla pròpia Institució (actualment n’és eldelegat de l’IEC), i amb tot allò querepresenta. I no tan sols com a un soci més,sinó com a soci d’honor: per molts anys!».

Assemblea general

El president, Josep Peñuelas, va començarl’acte agraint als assistents la seva presènciai desprésde fer una breu valoració del fun-cionament de l’entitat, va donar la paraula alsecretari, Andreu Salvat, que va fer un resumde les activitats que es van dur a terme

durant l’any 2005 i va esmentar els projectesque s’han endegat enguany. Seguidament, eltresorer, Marc Martín, va presentar el balançeconòmic de l’any 2005 i va explicar el pres-supost previst per a les properes activitats ipublicacions.

(Continua)

Consorci de l’Alta Garrotxa.Memòria d’activitats 2005.22 p.

33

A continuació va tenir lloc la votació per a larenovació de càrrec directius. Enguany s’hanrenovat els càrrecs de Presidència i la Treso-reria. Tot i que la Tresoreria es va renovarl’any 2005, Ester Gaya, que n’era la titular vahaver de deixar aquest càrrec en acceptar elcontracte per fer-se càrrec de la SecretariaTècnica que, a través del programa de NousJaciment d’Ocupació del Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya, vaatorgar la Unió Europea. Així doncs, MarcMartín va ocupar interinament el càrrec de

(Continua)

tresorer en espera que es convoquessinnoves eleccions. Un cop comptats els votsemesos a la sala i els que havien arribat percorreu, el resultat fou el següent:

President: Josep Peñuelas i ReixachTresorer: Marc Martín PérezFinalment, Josep Peñuelas, va agrair alsvocals que deixaven el càrrec Joan Font,Ester Gaya i Sergi Saladié la sevacol·laboració i va donar l’acte per acabat.

Cursos naturalistes

Els rèptils del delta del Llobregat

Els dies 6 i 7 de maig es va dur a terme elcurs sobre els rèptils del delta del Llobregat,a càrrec de Marc Franch, Gustavo A.Llorente i Albert Montori, del Departamentde Biologia Animal de la UB.

El curs se centrà en la biologia, distribució iestat de conservació de les diferentsespècies que habiten aquesta zona humida.El treball de camp va consistir en laprospecció dels diferents hàbitats naturalsd’aquest territori a la recerca de rèptils:maresmes, basses, marges de conreus, erms,pineda litoral i ecosistemes dunars. A més,es van posar nanses per a la captura detortugues d’aigua a dues llacunes i un canal,amb les quals es van agafar diversosexemplars de les dues espècies presents al

Delta. Els assistents van poder veure elsistema de marcatge i les mesures que esprenen a les tortugues que es capturen.

Al delta del Llobregat s’han citat dotzeespècies diferents de rèptils, dues dequelonis, sis de sauris i quatre d’ofidis, deles quals una d’elles és introduïda. Hi hauna espècie, el llangardaix verd, que esconsidera extingida. Es tracta d’una faunareptiliana empobrida, conseqüència de laintensa presència i activitat humana.

El curs va comptar amb l’assistència de setpersones i va ser dirigit per dos herpetòlegsde la Universitat de Barcelona, que duen aterme actualment un estudi de seguiment deles tortugues d’aigua i les sargantanes delDelta.

Biologia i conservació de l’ós bruEls dies 20 i 21 de maig es va celebrar al’Alta Ribagorça, concretament a la Casa delParc de Boí, un curs de formació sobre undels animals més emblemàtics dels Pirineus:l’ós bru (Ursus arctos). El primer dia es vadesenvolupar la part més teòrica del curs,que constava d’una introducció generalsobre els úrsids on es van descriure lesprincipals espècies existents arreu del món.Després ja es va entrar de ple a parlar delnostre ós, l’ós bru dels Pirineus (morfologia,genètica, distribució, costums, hàbitat,dinàmiques poblacionals...). Per últim es vaanalitzar, fil per randa, tot el programa dereintroducció i reforçament de la sevapoblació als Pirineus, i per descomptat, esva discutir sobre el seu futur entre nosaltres.

A la tarda es va fer la primera sortida decamp, en concret, al Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i

The Botanics. Royal Bota-nic Garden Edinburgh.Núm. 25, estiu 2006.15 p.

Catalunya 2005. Informasobre el medi ambient idesenvolupament soste-nible. Departament deMedi Ambient i Habitatge.Generalitat de Catalunya,abril de 2006. EditorialBarcino. DL: B-22755-2006. 191 p.

4 (Continua)

Sessions científiques

Introns del grup I com a marcadors moleculars en els estudis de coevolucióplanta-fong

El 9 de maig passat, va tenir lloc, a la Sala Pi iSunyer de l’IEC, la sessió científica Introns delgrup I com a marcadors moleculars en elsestudis de coevolució planta-fong, a càrrec deMaría Paz Martín.

En aquesta sessió, la doctora Martín va do-nar a conèixer els primers resultats sobre lapresència i distribució dels introns del grupI en 157 aïllaments de DNA (44 espècies delgènere Urocystis i 47 dels seus hostes). Enaquest estudi es va poder comprovar lacorrelació en la presència dels introns delgrup I entre la majoria d’hostes i espèciesdel gènere Urocystis examinats. D’aquestamanera, es va poder concloure que leshipòtesis sobre la utilitat dels introns delgrup I són vàlides i que aquests intronssuposen un bon marcador del flux dematerial genètic. María Paz Martín vamostrar, també, les primeres filogè-niesobtingudes a partir d’aquest marcador gènicper al gènere Urocystis, a partir de les qualsha pogut corroborar la identitat d’algunesde les espècies examina-des, i n’ha rebutjatd’altres, amb les corresponentsmodificacions taxonòmiques. Finalment, esvan descriure els diferents mecanismesespecífics emprats pels tàxons d’aquestgènere per a infectar els respectius paràsits.Sembla que no hi ha una relació directaentre mecanisme d’infecció i espècie, però síes dóna amb la presència dels introns delgrup I.

La doctora María Paz Martín és científicatitular del Real Jardín Botánico de Madriddes de l’any 2002, entitat de la qual ha estatnomenada, recentment, vicedirectorad’investigació. Les seves principals líniesd’investigació se centren en l’estudi de lesrelacions filogenètiques basades tant encaràcters morfològics com moleculars dediferents ordres de Basidiomycotina

(Boletales, Cortinariales, Russulales, etc.), ide la coevolució planta-fong, prenent com amodel diferents gèneres de fongs paràsits.Els seus estudis sobre fongs van des de lesanàlisis de viabilitat i germinació de lesespores a la caracterització dels metabolitssecundaris, fins a establir bases de dadesque ajuden a la identificació de fongs ecto-micorrízics a nivell de micorriza. També hatreballat en les relacions filogenètiques dediferents gèneres de líquens i plantesparàsites.

En els últims 20 anys s’ha produït una granexplosió en els estudis basats en mètodesmoleculars per a establir relacions entre elsorganismes i les línies evolutives. Malgrattot, les filogènies dels gens no semprereflecteixen la filogènia dels organismes, jaque en els organismes que estableixensimbiosis, tant mutualista com de parasitis-me, pot existir transferència horitzontal dematerial genètic. Cho et al. (1998) considerenque els introns del grup I representen elperfecte paràsit molecular i, potser, elmarcador més sensible per al seguiment delflux de material genètic entre espècies en les

concretament per la ribera de Sant Nicolau,on vam comptar amb el suport del Cosd’Agents Rurals de la comarca, i que ensvaren mostrar i explicar el funcionament deles anomenades «trampes de pèl», utilitza-des per a la detecció i control d’aquestmagnífic plantígrad.

El dia següent ens varem desplaçar fins lacapçalera de la Noguera Pallaresa, a la vallde Bonabé, i es va fer una nova sortida decamp per trobar rastres o indicis de la sevapresència en una de les zones osseres mésimportants de Catalunya i del sud delsPirineus. Malgrat l’entusiasme i rigor cientí-fic demostrat per professors i participants,l’ós bru, un cop més, va passar desaperce-but a la nostra presència.

Dues jornades, doncs, en les quals latrentena de persones que hi varem assistir

vam fruir d’un cap de setmana intens i vamaprendre, encara més, a respectar un delsanimals més representatius de la serraladapirinenca i que durant els darrers anys hainiciat una tímida renaixença que el futur ensdirà quin camí ha de prendre. Tan de bo quesigui un camí ferm, decidit i sense retorn.

Cidaris. Revista Ilicitana dePaleontología. Publicaciósemestra. núm. 27-28.gener-juliol de 2005. GrupoPaleontológico de Elche.ISSN: 134-5179. 60 p.

5

quals existeixen barreres de fertilitat. ANishida & Sugiyama (1995), per exemple, esmenciona la presència d’un intró del grup Ien el fong Protomyces inouyei (Archiasco-mycotina) i en el seu hoste (Youngiajaponica). En el projecte “Models decoevolució planta-fong en espècies delgènere Urocystis (Urocystales,Basidiomycotina)” els Doctors Martín iDiéguez-Uribeondo pretenen conèixer elsmecanismes d’evolució entre els fongsparàsits i els seus hostes, mitjançant l’apli-cació de tècniques de biologia molecular, i

noves tècniques d’anàlisi digital d’imatgesmicroscòpiques. Aquests estudis elspermetran relacionar el grau d’especialitza-ció paràsit/hoste i les estratègies d’infecciódel paràsit amb la presència i distribució delsintrons del grup I. BIBLIOGRAFÍA

Cho, Y. Qiu, Y-L, Kuhlman, P. & Palmer, J.D.(1998) Proc. Natl. Acad. Sci. USA 95: 14244-14249.Nishida, H. & Sugiyama, J. (1995) N. Z. J.Bot. 31: 257-268.

El 23 de maig passat va tenir lloc, a la salaPere Coromines de l’Institut d’EstudisCatalans, la sessió de clausura del cicle desessions científiques que ha organitzatenguany la Institució. La darrera conferènciaduia per títol Biogeografia a escala plan-etària; restes de la colonització terrestrepels artròpodes al Devonià, i va ser presen-tada per Gonzalo Giribet.

Des de l’any 2000, Gonzalo Giribet és profes-sor associat del departament de BiologiaEvolutiva i d’Organismes i conservadorassociat del Museu de Zoologia comparadade la Universitat de Harvard. Després dedoctorar-se al Departament de BiologiaAnimal de la Universitat de Barcelona, l’any1997, va iniciar els seus estudis postdocto-rals a la Divisió de Zoologia d’Invertebratsdel Museu d’Història Natural de Nova York(1997-1999). Gonzalo Giribet ha participat iparticipa en nombrosos projectes internacio-nals, compta amb més d’un centenar depublicacions, dirigeix diverses tesis docto-rals i forma part del comitè editor de diversesrevistes com Molecular Phylogenetics andEvolution; Cladistics o Organisms,Diversity and Evolution, entre d’altres. Larecerca principal del Dr. Giribet se centra enl’evolució i la biogeografia dels animalsinvertebrats. Els seus projectes actualsinclouen un estudi multidisciplinar queintenta reconstruir l’arbre de la vida delsprotòstoms (Assembling the ProtostomeTree of Life), el qual s’engloba en el projecteinternacional Assembling the Tree of Life(ATOL). També treballa en un projectesobre sistemàtica, biogeografia i radiacionsevolutives dels cifoftalms (Arachnida,Opiliones), i en un projecte ambfinançament del PEET-NSF sobresistemàtica i monografiad’aràcnids. Gonzalo Giribet tambéestà molt interessat en els aspectesfilosòfics que es troben involucratsen els processos d’anàlisis de lesseqüències del DNA.

La comprensió de la distribuciódels organismes en el temps il’espai va influenciar Darwin iWallace en el desenvolupament dela hipòtesi biològica més influentque s’hagi formulat mai —la sevateoria sobre l’evolució biològica.

Biogeografia a escala planetària; restes de la colonització terrestre pelsartròpodes al Devonià

La biogeografia és la disciplina científicaque estudia la distribució dels éssers vius ide les causes històriques que expliquenaquestes distribucions. Tot i que hi hanombroses contribucions teòriques a labiogeografia històrica, la major partd’estudis empírics se centren a l’hemisferiSud. Malgrat tot, el nombre d’estudis sobrebiogeografia global són pràcticamentinexistents ja que la majoria de tàxons dedistribució global acostumen a dispersarfàcilment, dificultant els estudisbiogeogràfics. Per tal de trobar un grupd’organismes terrestres amb distribucionsglobals ancestrals hem de buscar entre elsprimers colonitzadors de terra ferma entre elsquals, el subordre d’aràcnidsCyphophthalmi es troba a totes les massescontinentals, excepte l’Antàrtida, i a lamajoria de les grans illes que han estatconnectades als continents, però senseenregistrar cap cas de dispersió transmarina.El seu grup germà, els opilions de potesllargues, està ben documentat al Devonià,constituint un dels llinatges d’organismesterrestres més antics. En aquesta xerrada,Gonzalo Giribet va presentar els resultatsdels seus estudis sobre biogeografia decifoftalms arreu del món, incloent 5.5 Kb deseqüències de DNA per més de 100 espèciesde cifoftalms recol·lectats arreu del món, alscinc continents i a la majoria de grans illescontinentals (Nova Caledònia, Austràlia,Nova Zelanda, Sumatra, Borneo, Java,Sulawesi, Nova Guinea, i Bioko). Els seusresultats van mostrar una congruènciagairebé perfecta entre els patronsfilogenètics i els patrons inferits de la derivacontinental des del Devonià.

Endins. Publicaciód’espeleologia, núm. 28.Centenari de la troballa deTyphlocirolana moraguesia les coves del Drac.Mallorca, setembre de2004. Federació Baleard’Espeleologia, novembrede 2005. 88 p.

Endins. Publicaciód’espeleologia, núm. 27.Federació Baleard’Espeleologia, octubre de2005. 224 p.

6 (Continua)

Pins blancs trencats per la neu en un boscde Les Brucardes (Sant Fruitós de Bages)

Sortides naturalistes

El 8 d’abril es va fer la primera sortida a lareserva natural de Sebes i meandre de Flix,guiada per Pere Josep Jiménez Mur, coordi-nador de la Reserva Natural de Sebes imembre del Grup Natura Freixe.

Aquesta zona va ser declarada Reserva Na-tural de Fauna Salvatge el 10 de novembredel 1995, tot i que al 1992 ja havia estatinclòs al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natu-ral). Aquesta Reserva Natural es pot dividiren dues grans zones: l’Espai Natural deSebes (una zona de canyissar i bosc deribera a la riba esquerra de l’embassament deFlix) i el meandre que l’Ebre fa al voltant delpoble de Flix.

L’itinerari va permetre observar la convivèn-cia d’aquests dos ambients: els espaisfluvials com el frondós bosc de ribera i el

canyissar, i els talussos que els voregen,amb una vegetació de màquia i brollestípiques amb estepes i tamariu, juntamentamb cultius d’oliveres i ametlla. També esvan poder observar els punts de nidificacióde cigonya blanca, que des del 2001 ésobjecte d’un projecte de reintroducció a lesTerres de l’Ebre.

Un altre element interessant d’aquesta sor-tida van ser les zones de pastura amb cavallde la Camarga, els quals permeten la regene-ració de la zona de canyissars i l’incrementde la biodiversitat d’aquests hàbitats. Alllarg de la sortida, també es va aprofitar percomentar la problemàtica de sedimentació imanca de cabal que es pateix en aquest tramdel riu Ebre, fruit de la transformació perl’home (presa, industrialització i problemesderivats, cabals dels riu).

Reserva Natural de Sebes i meandre de Flix (Ribera d’Ebre)

Espai d’Interès Natural Cingles de Bertí (Vallès Oriental)

El 22 d’abril va tenir lloc la segona sortidanaturalista a l’Espai d’Interès NaturalCingles de Bertí (Vallès Oriental), guiada perMarc Martín i Andreu Salvat. La sortidacomençà a Sant Martí de Centelles, des d’ones pujà cap als Cingles, passant per l’ermitade Valldaneu.

En l’ascensió es travessaren les terres ver-melles del pla de l’Adorar, on es van poderobservar centenars d’orquídies de fins a sisespècies diferents (Ophrys fusca, O.omegaifera, O. sphegodes, O. lutea,l’endèmica O. catalaunica i la flor de l’homepenjat, Acera antropophorum). Els pradellsamb farigoles que voregen els camps decereals recuperats fa pocs anys es trobavenen plena florida, i també es va poder gaudir

d’un gran nombre de papallones. Durant elcamí en Marc Martí ens va il·lustrar sobre laidentificació de rastres i territoris d’esquirol.De pujada cap al grau de les Avellanedes esvan observar latrines de toixó i una parellade falcó pelegrí que ens va obsequiar ambuna sèrie de vols i crits. La diversitatd’espècies d’arbres i arbustos és moltelevada, atès que conflueixen les espèciesde la roureda i les de l’alzinar. És curiósobservar de costat el marfull i el tortellatge,o el corner i l’arboç, entre molts altres. Daltde la cinglera, i amb vistes de tota lacomarca, es va poder veure un voltorsolitari. També van destacar les petitesmates de la cariofil·làcia endèmica Arenaria

Manuals. La recollidaselectiva de residus a laregió metropolitana deBarcelona, núm. 11.Diputació de Barcelona,gener de 2006. 183 p.ISBN: 84-9803-098-6.

7(Continua)

conimbricensis i, a les parets, Ramondamyconi i l’herba freixurera (Sarcocapnos),aquesta darrera en plena florida. Finament,es va baixar al Figueró pel Sot del Bac, unindret de gran bellesa amb gorgs, jonqueres

i degotalls calcaris, que recentment ha estatinclòs a la proposta de Xarxa Natura 2000.Entre altres espècies, es va poder observaruna serp d’aigua i es van capturar diversosinvertebrats aquàtics.

Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell)

La sortida a aquest espai del Pla d’Urgell,guiada per Antoni Costa, va tenir lloc el 13de maig i va servir per descobrir un espaique es troba en plena recuperació.

L’any 1950, l’Estany d’Ivars i Vila-sana vaser dessecat i les seves terres van ser con-vertides en camps de conreu. A primers delsanys 90, l’Ajuntament d’Ivars va engegarels estudis i els treballs per recuperar l’es-tany, i l’any 1995 el Departament de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya vaaprovar el Pla especial de protecció del medinatural i del paisatge de l’Estany. Finalment,el 2002 es va constituir el Consorci del’Estany d’Ivars i Vila-sana, entitat que vaadquirir les 165 ha necessàries i que, junta-ment amb la Fundació Territori i Paisatge,han fet possible l’execució de les tasques derecuperació. Durant l’any 2005, s’ha iniciatla inundació, i es preveu que d’aquí a unparell d’anys l’estany assoleixi el nivellmàxim. L’aigua prové principalment del canal

i desguassa per l’extrem oest de l’estany aun afluent del riu Corb. Cal destacar que,amb un any d’inundació, ja s’han arribat acomptabilitzar més de 100 espècies d’aus.

Durant el recorregut que voreja el perímetrede l’estany es va poder comprovar l’estatactual d’aquesta recuperada zona lacustre,es van observar diverses espècies d’ausaquàtiques, i la vegetació de ribera en plenaregeneració, així com la zona de canyissar dedepuració que actua com a filtre natural perreduir la concentració de nutrients i millorar-ne la qualitat.

D’altra banda, els companys d’Oxygastraens van acompanyar en la visita, comptabi-litzant fins a vuit espècies d’odonats.

La sortida va finalitzar amb una visita alssecans de Belianes. Els secans de Lleida sónuna de les zones més importants de sisó deCatalunya i varem tenir la sort d’observar-nediversos exemplars.

Espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa (Garrotxa)

El 28 de maig, , guiats per Rafael Carbonell,un nombrós grup, va visitar l’espai naturalde l’Alta Garrotxa. Sortint de Sadernes, eltrajecte va vorejar la riera de Sant Aniol propdel seu curs, mentre que la tornada es va ferresseguint els cingles, i, així, es va podergaudir de la vista de la vall de Sant Anioldes de les alçades. Aquest espai incloudiferents tipus de substrat (silícic i calcari) idiverses formacions vegetals (alzinar deterra baixa, alzinar muntanyenc, bosc de

ribera, comunitats de roca i tartera), essent,però, la vegetació dominant l’alzinar ambmarfull.

A la resclosa del Gomarell es van trobardues espècies de peixos —les bagres i elsbarbs de muntanya. Durant la sortida, tambées va observar una espècie de papallonaforça rara (Scolitantides orion), al Pont deValentí. També es van veure quatre voltors,

Papers de sostenibilitat,núm. 9. Documents de laConferència sobre elConveni europeu delpaisatge en ocasió de laseva entrada en vigor,Estrasburg, 17 de juny de2004. Consell Assessorper al DesenvolupamentSostenible. Observatori delPaisatge, Generalitat deCatalunya. 76 p. ISBN: 84-393-6976-X.

8

Sandra Saura Mas

Sílvia Abril Meléndez

(Continua)

sobre Talaixà, i una àguila daurada sobre ElBrull. Pel que fa a la flora, destaquem la tro-balla de l’endemisme Lithospermumoleifolium, planta que creix en les roquescalcàries properes a la riera, les poblacionsde la qual s’estan estudiant des del JardíBotànic de Blanes.

Respecte a la gestió d’aquest concorregutespai, tot i que des del Consorci de l’AltaGarrotxa s’ha mirat de regular les activitatsd’escalada i barranquisme, la visita massivade banyistes resta encara per controlar.Aquest fet va poder ser comprovat ambescreix pels assistents a la sortida.

El medi natural de la conca del Llobregat

El calendari intens de sortides guiades a es-pais naturals de la conca del Llobregat arribaa la cloenda.

El dissabte 20 de maig s’anà al bosc de ribe-ra de la resclosa dels Manresans, alLlobregat a Balsareny, on creixen verns,salzes, aurons i blades; a la vall del torrentde Soldevila i a la roureda de la Malesa(Sallent, Bages).

El torrent de Soldevila no porta aigua, sinósalmorra saturada lixiviada de la muntanyade residus salins del Cogulló. Al torrent deSoldevila per on circula salmorra que tot homata al seu pas, a la font del Pitoi devastadaper la sal i al runam gegantí del Cogulló deSallent vam prendre el pols d’un dels gransdesastres ambientals de Catalunya: la sali-nització de la conca del Llobregat pelsresidus de la mineria de potassa del Bages.

El dissabte 17 de juny tingué lloc la sortidaal Port del Comte i al clot de Vilamala(Solsonès). Deixant de banda les pistesd’esquí del Port del Comte, es tracta de dosespais naturals magnífics, solitaris i pocconeguts pels excursionistes.

La serra del Port del Comte mostra granspanoràmiques al contacte entre la depressiócentral i els Pirineus, ideals per interpretar lagenèsi tectònica dels Pirineus. A la part altade la serra, els prats rasos alpins ocupenuna gran extensió damunt d’un substratcalcari, d’on l’aigua s’escola ràpidament capa l’interior a través de les nombroses bòfies.Es va visitar el Forat de la Bòfia, un avenc

de boca molt gran, atemoridor, que conser-vava encara neu al fons i on es refugien lesgralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus).També vam trobar un poll d’astor (Accipitergentilis) a la vora de la carretera, prop deLladurs. Ja tenia totes les plomes, peròencara no volava. El vam capturar i el vamportar al Centre de Recuperació de FaunaSalvatge de Torreferrussa.

Entre coll de Jou (1350 m) i el riu Cardener ala Llosa (700 m), una massa potent icompacta de conglomerat està modelada encrestes i canals tortuoses que, com el clot deVilamala, la fendeixen de dalt a baix. El relleuresultant és capriciós i difícil, d’una bellesasalvatge i tan inhòspit que l’home ben pocha pogut transformar-lo. A les parets deconglomerat que envolten el clot de Vilamalas’obren diversos grans forats; un d’ells,igual com el de la Bòfia, ha esdevingutgrallera. Els crits sarcàstics de les gralles,entrant i sortint contínuament del forat,ressonen entre les parets que emmurallen elclot.

L’isard, el voltor, el trencalòs i l’escurçó sónaltres animals que es van deixar veuredurant la sortida.

El programa acaba el dissabte primer dejuliol amb la sortida al coll de Pal i la Tossad’Alp (Berguedà). L’itinerari permetràdestriar les nombroses i boniques flors queconformen el prat alpí, fixar-nos en lesplantes rupícoles, visitar una antiga mina debarita, travessar el bosc subalpí de pi negre iobservar la panoràmica dels cingles deRoca-sança de la serra del Moixeró.

Extensos prats alpins i boscos subalpins a laserra del Port del Comte (Solsonès)

Relleu encinglerat, de canals profundes iparets altes de conglomerat, al clot deVilamala (Solsonès)

Delegació del Bages

La Direcció General de Carreteres, ha tret aexposició pública el projecte de novacarretera entre els eixos diagonal a SantSalvador de Guardiola i transversal de

Salvem el SuanyaCatalunya a Manresa. La nova carreteratravessarà l’espai natural de la vall de la rierade Rajadell i el bosc del Suanya; sens dubteel millor, el més extens, el més ben conservat

Xarxa de Custòdia delTerritori. Memòriad’activitats i resultats del’any 2005. Xarxa deCustòdia del Territori2005.44 p.

9

fins ara i el més utilitzat com a lloc d’esbarjo,d’entre els espais lliures de l’entorn deManresa.

El servei d’urbanisme de l’ajuntament deManresa havia previst que l’eix diagonalseguís la traça de l’actual carreterad’Igualada des de Guardiola fins a les portesde la ciutat. Des d’aquí, un tram nou decarretera, més curt i més proper a la ciutatque l’ara projectat, aniria a enllaçar ambl’actual rotonda de l’eix transversal a SantJoan de Vilatorrada. La Direcció General deCarreteres, però, prescindeix d’aquesta visiómunicipal i projecta una carretera totalmentnova més a l’oest, des de Guardiola fins alsplans del Balcells, als peus de la muntanyade Collbaix, un quilòmetre a l’oest de SantJoan. Entre aquests dos punts, la DireccióGeneral presenta tres itineraris alternatius enparal·lel. Malgrat que sota el punt de vistade l’ordenació territorial i de la preservaciódels espais naturals pensem que com més esmantingui la carretera nova en terrenys jaartificialitzats millor, l’opció escollida enprimera instància per la DG és l’opció més al’oest, la que més se n’allunya. Enconseqüència, la nova carretera establiràuna barrera entre el nucli de Salelles(Guardiola) i l’espai lliure que s’estén cap a

l’oest, travessarà la riera de Rajadell prop delbosc del Suanya pel seu cingle més alt iespectacular a només un centenar de metresde la popular font de l’Arrel, afectarà lapineda de grans pins pinyers de cal Cuquesi finalment ocuparà els plans del Balcells.

El diumenge 18 de juny hi hagué unaconcentració al bosc del Suanya, convocadapels centres excursionistes de la ciutat i perla delegació del Bages de la ICHN, perreivindicar la protecció del bosc del Suanya idel conjunt de la vall de Rajadell.

La ICHN-Bages ha presentat una al·legacióen contra d’aquest projecte de carretera.

Delegació de la Franja de Ponent

Aquest 4 de juny la seu del Matarranya (aCalaceit) de la Delegació de la Franja dePonent de la ICHN va viure un emotiu actede reconeixement a la tasca del professorPedro Arrojo, un dels impulsors de la “novacultura de l’aigua”.

Prèviament, però, Arrojo va lliurara dotze xiquets dels poblesmatarranyencs de Ràfels, La Valldel Tormo, Vall-de-roures, Pena-roja, Calaceit, La Freixneda,Beseit i Faió, els premis delconcurs de dibuixos, redaccions ipoesies sobre el Matarranya queva reunir 700 obres exposades ala nostra seu.

Homenatge de la Franja a Pedro Arrojo i 700 dibuixos en defensa del riuMatarranya.

L’acte estava organitzat per la Plataforma enDefensa del Matarranya amb el suport de laICHN a la Franja de Ponent. En els darrersanys el catedràtic Pedro Arrojo ha participaten diferents actes de la ICHN al llarg de laFranja de Ponent.

Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura

Del 22 al 30 de juliol la Universitat Catalanad’Estiu i la delegació de la Franja de Ponentde la ICHN han organitzat la tercera edicióde la Universitat Catalana d’Estiu deCiències de la Natura. La UCECN té lloc al’Aiguabarreig i hi participen cinquantaprofessors vinguts d’arreu els PaïsosCatalans, Europa i Amèrica.

Al matí s’ofereixen en paral·lel diversoscursos de llarga durada, a la tarda és el torndels tallers, i durant el dia, de matinada icada nit hi ha tot un ventall d’excursions i

activitats pràctiques de camp, que permetentreballar amb els millors naturalistes de casanostra.

A més, s’afegeixen congressos, jornades,l’homenatge nacional als naturalistes cata-lans i fòrums de debat sobre el naturalisme ales nostres terres. No hi falten lesexcursions en vaixell per l’Aiguabarreig,cinema de natura i concerts i lleure cada nit.

Els socis de la ICHN al Principat tenen undescompte en el preu de la matrícula del 50

Mineralogistes deCatalunya. GrupMineralògic Català, 2006/1.59 p.

(Continua)

% i els de la resta dels Països Catalans del80 %. Les places són limitades. Per inscriure-us-hi i per consultar el programa complet,

adreceu-vos a www.ucenatura.cat. Tambépodeu trucar al telèfon 973 780 009.

Delegació de la Garrotxa

El 2 de juny passat, es va celebrar a Olot, eldebat Com es pot promoure la recercanaturalista?. L’objectiu era reflexionarsobre el paper de la recerca dels naturalistesi com potenciar aquesta xarxa de generacióde coneixement sobre el patrimoninatural que es desenvolupa foradels grans centres de recerca.

La taula rodona estava formadaper Joan Pino, vice-president de laInstitució Catalana d’HistòriaNatural, Martí Boada, ICTA (UAB)i Jordi Sargatal, diredctor de laFundació Territori i Paisatge.L’activitat va ser organitzada imoderada per Josep Vila enrepresentació de la Delegació de laGarrotxa de la ICHN.

Els ponents van treure a debatmoltes de les qüestions més importants quecondicionen la recerca naturalística al nostrepaís i a nivell local, tal com el seu pocreconeixement, o els desfa-vorables criterisque actualment s’utilitzen per valorar elcurrículum acadèmic. També van analitzarfactors que han permès o facilitat eldesenvolupament de projectes de recercanaturalista de gran abast i amb àmpliaparticipació com per exemple els atlas delsocells nidificants de de Catalunya, o enBMP per a les papallones...

Posteriorment, entre la vintena de personesque van participar en el debat, que va sermolt animat, es varen abordar altres aspec-tes a considerar a l’hora d’analitzar laproblemàtica actual de la recerca naturalista,

així com les principals línies perdesenvolupar-la i potenciar-la amb l’objectiude fer augmentar el nombre de naturalistes,la seva formació i el treball en grup o xarxa.Tot plegat, evidentment, amb la finalitatúltima de millorar el coneixement sobre elnostre patrimoni natural.

Les conclusions del debat es podran con-sultar en breu a l’apartat de documentsestratègics de la pàgina web de la Delegacióde la Garrotxa de la ICHN.

Representants en organismes i institucions

Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’EbreEl pasta 18 de maig va tenir lloc la primerareunió del grup de treball sobre indicadorsde la CSTE. Bona part de la sessió es vadedicar a presentar el Programa per a laimplantació de xarxes d’indicadorsambientals del delta de l’Ebre, programaaquest elaborat per la societat estatal Acua-Med i que preveu l’establiment d’indicadorsrelacionats amb els paràmetres següents:dinàmica hidrològica, qualitat de l’aigua,intrusió salina, flux de sediments, subsidèn-cia i regressió i biodiversitat i qualitat del’hàbitat.

El debat sobre aquesta proposta es va cen-trar en el nombre de punts de recollida dedades i en el seu funcionament i posterior-ment manteniment, punts aquests encara noresolts. També es va suggerir que aquestgrup de treball hauria d’encetar nous temescom són la definició de l’àmbit en el ques’han d’aplicar els indicadors, de momentlimitat al delta de l’Ebre, el tipus d’indica-dors a utilitzar, fins ara només relacionats

amb l’estat del medi. També es va recordar alsecretariat de la CSTE que aquesta comissióté una funció participativa i que això va mésenllà de la simple recepció d’informació.

El dimarts 20 de juny va tenir lloc una novareunió del Ple de la CSTE. En aquesta reunióes van presentar els avenços fets en laredacció del Pla Integral per a la Protecciódel Delta de l’Ebre (PIPDE) i es va aprovarla seva part inicial d’objectius i principis.Restant encara pendent d’acabar la part dediagnosi i propostes en els nou apartatstemàtics establerts a la llei 11/2005. Enconjunt, però, es preveu una inversió fins afinals del 2007, amb la restauració delsabocaments de Flix inclosa, de més de 300milions d’euros.

Tots els membres de la ICHN experts entemes com hidrologia, limnologia o biodiver-sitat i que vulguin aportar la seva reflexiósobre el Programa per a la implantació dexarxes d’indicadors ambientals del delta

VI Trobada d’Estudiososdel Montseny. Monografies,41. Comunicacionspresentades el 18 denovembre de 2004 alCentre Cívic de Breda.Diputació de Barcelona,desembre de 2005. 219 p.ISBN: 84-9803-095-I.

Jornada Com es pot promoure la recerca naturalista?

Manifest per una majorpresència de la ciència

en els mitjans decomunicació

La Institució ha signat elmanifest per una majorpresència de la ciència enels mitjans de comunica-ció, el text del qual podeusol·licitar a la Secretaria dela ICHN.

de l’Ebre, així com els que estiguin interes-sats en participar en el procés d’elaboraciódel Pla Integral per a la Protecció del Del-ta de l’Ebre, poden contactar amb la

secretaria de la Institució i se’ls hi facilitaràuna còpia d’aquests documents per al seuanàlisi.

Col·laboracions amb altres entitats

Museu d’Història Natural de Catalunya

Si hi ha un tipus d’institució que els natura-listes sempre hem considerat important i quefins ara encara no s’ha aconseguit establir,és el Museu d’Història Natural de Catalu-nya, el qual possiblement sigui l’únic museuque no tenim al nostre país, fet aquest queindica que encara no hem aconseguit ungrau de normalització equiparable al d’altrespaïsos europeus.

De museus d’història natural n’existeixen i,sovint, ha estat gràcies als esforços del’administració local i, fins i tot, d’algunsparticulars, que s’ha aconseguit avançar enaquest camp, però les nostres institucionsnacionals no sembla que hagin estat massamotivades per les qüestions naturalistes.Mentre es disposa de museus nacionalsd’arqueologia, d’art i de ciència i de tècnica,per esmentar alguns exemples, la creaciód’un museu d’història natural sempre s’haposposat per a una propera legislatura.

Malgrat aquesta situació i la poca conscièn-cia política en relació a les ciències naturals,des de diferents institucions es va treballanten la definició del que hauria de ser el

Museu d’Història Natural de Catalunya, demanera que, com a mínim, els criteris tècnicsestiguin ja prou debatuts.

És en aquesta línia que cal valorar molt posi-tivament l’estudi realitzat des de l’ICUB-MCNC sobre la situació actual dels museus ialtres centres amb col·leccions i temàticad’història natural de Catalunya, pas previ,aquest, per abordar el següent i més decisiupas: l’elaboració d’una proposta del quehauria de ser el Museu d’Història Natural deCatalunya.

La Institució Catalana d’Història Naturalparticipa des de fa anys en tot aquestprocés i sempre ha defensat la necessitat decreació d’un museu nacional d’històrianatural. Encara estem lluny de poder dir quehem aconseguit aquest objectiu, peròl’aspecte positiu és que el procés de debattècnic no s’ha aturat i que properament esdisposarà d’una proposta prou consistentcom perquè des del punt de vista polític noes pugui demorar més la creació del Museud’Història Natural de Catalunya.

Espais naturals protegits

Durant aquests darrers dos mesos, laInstitució a endegat diverses iniciativesrelacionades amb la Xarxa Natura 2000.Primerament, s’ha elaborat un comunicat depremsa en el que es manifesta el suport de laICHN a una iniciativa tant important per a laconservació del medi natural català comaquesta i, alhora, es mostren lescontradiccions existents en els argumentsque han utilitzat alguns dels que s’hioposen.

Per altra banda, també s’han presentat lescorresponents al·legacions a la darreraproposta d’ampliació i així suggerir unamillora de la coherència de la proposta final,

Xarxa Natura 2000

Planificació territorialEdicte de 13 de juny de 2006, pel qual es fa pública l’aprovació inicial del Projecte de Pladirector territorial de l’Empordà. DOGC núm. 4656 de 16 de juny de 2006.Edicte de 7 d’abril de 2006, pel qual es fa pública l’aprovació inicial del Projecte del Platerritorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. DOGC núm. 4613 de 12 d’abril de 2006.

ja que es considera que els límits d’algunsespais no són els adequats, sovint perinsuficients, i que alguns hàbitats oespècies no hi estan prou representats.Aquestes al·legacions s’han fet a partir deles informacions trameses per membres icol·laboradors de la Institució de lesdiferents comarques catalanes.

A la pàgina web del Departament de MediAmbient i Habitatge es pot consultar ladocumentació i la cartografia de la darreraproposta d’espais a incorporar a la xarxaNatura 2000: http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_publica/ampliacio_natura-2000.jsp.

Legislació

Papers de sostenibilitat,núm. 8. Conveni europeudel paisatge (2a ed.).Consell d’Europa. ConsellAssessor per alDesenvolupament Sosteni-ble. Observatori delPaisatge, Generalitat deCatalunya. 76 p. ISBN: 84-393-6976-X.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.catA/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Jordi Badia, Guillem Chacón, Ester Gaya, K. Gómez, Josep Germain, Marc Martín, XavierOliver, Josep M. Rispa, Enric de Roa, Xavier Roig, Andreu Salvat i Florenci Vallès.

Fons bibliogràfic de la ICHNPodeu consultar el fons bibliogràfic de la Institució a la Biblioteca Montilivi, Universitatde Girona, Àrea de suport a l’estudi i la docència. Horari: tardes de 14.45 a 21.45 h; Tel.:972 418 290; o a l’adreça d’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Recordeu

Nou dominiL’Institut d’EstudisCatalans s’ha acollit aldomini .cat, per la qualcosa les adreceselectròniques i lesd’Internet han canviat. Tot ique les antigues encaratindran vigència durant untemps, ja podeu utilitzarles noves:

A/e: ichn@iec.catA/I: http://ichn.iec.cat

Delegació de la Garrotxa15 de setembre de 2006, de 7 a 18.30 h. Conferència Terratrèmols a Olot? El risc sísmic ala Garrotxa. Conferència d’obertura del curs acadèmic, sobre què s’està fent respecte el riscsísmic a Olot, amb sortida matinal per observar les falles que originen els terratrèmols.

16 de setembre de 2006, de 9 a 14 h. Sortida Terratrèmols a Olot? El risc sísmic a laGarrotxa. Sortida matinal d’obertura del curs acadèmic, per observar les falles que originenels terratrèmols i sobre què s’està fent respecte el risc sísmic.

29 de setembre de 2006, de 19 a 20.30 h. La iniciativa del gran connector muntanyenc dela serralada Cantàbrica fins als Alps, passant per la Garrotxa. Conferència sobre lainiciativa de connector de muntanya entre la cordillera Cantàbrica i els Alps i que passaràpels Pirineus. La inciativa ha estat impulsada per la Fundació Territori i Paisatge.