40 fitxa de caracteritzaciÓ, anÀlisi de pressions...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

MASSÍS AXIAL PIRINAIC

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

40

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Lleida

Sèrie 1:50.000, ICC: 118, 149, 150, 148, 180, 181, 182, 215, 214, 213, 216 i 217

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Segre, La Garona

Municipis inclosos parcialment:

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Municipis inclosos totalment:

Bolvir

Sarroca de Bellera

Ribera d'Urgellet

la Seu d'Urgell

el Pont de Suert

Ger

el Pont de Bar

Prullans

Baix Pallars

Montferrer i Castellbò

les Valls d'Aguilar

Guils de Cerdanya

Estamariu

104

101

103

105

106

107

Rialp

Arnes

Alins

Vilaller

la Torre de Cabdella

Vilamòs

Alt Àneu

la Vall de Boí

Esterri d'Àneu

Canejan

Naut Aran

Bossòst

Sort

Soriguera

Meranges

es Bòrdes

Bausen

Espot

la Guingueta d'Àneu

Lles de Cerdanya

Llavorsí

Vielha e Mijaran

Lladorre

les Valls de Valira

Pàgina 3


Extensió total (km2): 3.253 Extensió aflorant (km2): 3.253

Tipologia litològica dominant: Granit i PaleozoicAltres tipologies litològiques: Carbonatat

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures

Altres característiques: -

Delimitació geogràfica:Es localitza al extrem nord-occidental de Catalunya. Està constituïda per la serralada pirinenca i s’estén per la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i part del Pallars Jussà, l’ Alt Urgell i la Cerdanya.

Geogràficament a l’oest limita amb el límit administratiu de Catalunya, que aproximadament coincideix amb el traçat del riu Noguera Ribagorçana. El límit nord és el límit administratiu de Catalunya. Per l’est limita aproximadament amb el riu Segre. El límit sud coincideix aproximadament amb el de la zona axial al nord del congost de Collegats.

108

109

112 Àrea devoniana del Moixeró-Serra Cavallera113 Àrea granítica de la Jonquera-Roc de Frausa102

Pàgina 4


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

La massa d’aigua es compon, tal i com s'indica, d’una sèrie d’aqüífers de naturalesa i característiques diverses. Els materials que configuren els aqüífers són les calcàries cambro-ordivicianes (120 m) (1011C61, 1041C61) i les calcàries metamòrfiques del Devonià (fins a 400 m de potència) (1011C51,1021C51, 1051C51, 1071C51, 1081C51) destacant-hi en aquestes darreres els carbonats de les Nogueres.

A més a més, cal citar els materials quaternaris formats per col·luvions i morrenes que són localment destacables (1011A11, 1021A12, 1031A01 1041A01, 1051A11, 1061A11, 1071A11 I 1081A11). A la meitat nord els materials estan disposats en un sinclinal d’orientació E-O, amb batòlits granítics associats als seus flancs. Existeixen tres afloraments de calcàries devonianes que donen lloc a tres sistemes càrstics aïllats: sistema del Port de la Bonaigua, sistema de la Güells de Joéu i el sistema del Pla del Liat.

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

1031A01 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Maladeta

1071C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de la Valiera

1081A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de les Nogueres

1071A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Valiera

1061A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Filià-Orri

1051A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Llavorsí i Tor

1041A01 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Pallaresa

1011C61 Aqüífer de les calcàries cambro-ordivicianes de Bossòst-Liat

1081C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de les Nogueres

1041C61 Aqüífer de les calcàries cambro-ordivicianes de la Pallaresa

1051C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de Llavorsí i Tor

1021C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de la Val d'Aran

1011C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de Bossòst-Liat

1011A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Bossòst-Liat

1021A12 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Val d'Aran

Pàgina 5


La majoria dels límits de la massa són límits de flux nul, és a dir, no hi ha flux d’aigua subterrània al seu través. Això és així perquè els límits geogràfics coincideixen amb rius (Noguera Ribagorçana i Segre), amb barreres hidrogeològiques (límit sud de la zona de les nogueres) i amb crestes topogràfiques que generalment també són crestes piezomètriques i per tant zones de flux nul (resta de límits).

La massa d’aigua es recarrega per la infiltració de part de la precipitació en forma de pluja i de neu.

En conjunt es pot considerar que la massa es recarrega en tota la seva extensió.

La massa es descarrega per les nombroses surgències (algunes càrstiques) i fonts que alimenten la capçalera dels rius pirinencs.

Es tracta d’una massa d’aigua amb molta diversitat de materials geològics, el que fa que el tipus de circulació sigui també diversificat.

En els aqüífers carbonatats el tipus de circulació dominant és el càrstic. En la resta de formacions paleozoiques de caire metamòrfic o igni, es pot considerar que l’aigua subterrània circula predominantment per fissures. Finalment a les formacions detrítiques triàsiques o més recens, poc abundants en el conjunt de la massa, el tipus de circulació dominant és el porós.

A grans trets la piezometria ha de guardar un cert paral·lelisme amb la topografia, apropant-se en les fondalades dels rius, llacs i zones de descàrrega i allunyant-se en els alts topogràfics.

La direcció principal del flux subterrani és bàsicament coincident amb la del flux superficial, és a dir, en el sentit de la màxima pendent topogràfica.

Aquests trets piezomètrics i de flux tenen una clara excepció a les zones càrstiques força desenvolupades on en general els gradients piezomètrics són molt més baixos i el sentit del flux no té per què tenir res a veure amb la topografia, podent donar-se el cas de clares diferències entre la conca hidrogràfica superficial i la subterrània.

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Càrstic

Pàgina 6


Sense dades

Sense dades

Sense dades

La zona no saturada és molt variable en tipologia de materials i gruix. En general el material de la zona no saturada serà el mateix que el que configura l’aqüífer i la massa en cada indret.

Pel que fa al gruix, pot ser de pocs metres o menys a prop dels rius i zones de descàrrega i fins a desenes de metres a les zones topogràficament més elevades.

Els rius principals són la Noguera Ribagorçana (limita el flanc oest de la massa), la Noguera Pallaresa i la Garona. Aquests rius i els seus afluents són predominantment drenants i guanyadors. A les zones de capçalera el cabal del riu procedeix bàsicament de fonts.

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 7


Només es disposa de dades analítiques de l’any 2003 i per tant no es potestablir quin és l’estat químic històric. No obstant, atès el baix nombre depressions existents derivades de l’activitat humana s’assumeix que químichistòric és semblant a l’estat químic actual i es defineix com una fàciesbicarbonatada càlcica.

Pàgina 8


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 9


La massa no és localitza en una zona declarada vulnerable als nitrats d’origen agrari

No es localitzen aqüífers protegits en l’extensió ocupada per aquesta massa d’aigua.

Amb aquesta mapa hi podem relacionar l’estany de Montcortés. Aquest està inclòs dins el Pla d’espais d’interès natural, és d’origen càrstic i es troba ubicat al sud-oest de la comarca del Pallars Jussà, a 1065 m d’altitud.Té una sola cubeta amb una fondària màxima de 30 metres, l’entrada d’aigua es subterrània, ja que no hi ha cap riu que l’alimenti. És una de les zones dels Pirineus amb més varietat d’aus, sobretot pel que fa a ratapinyaires.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 10


5. PRESSIONS

0,0

307,5

9,0

10,8

1,0

2.934,7

90,0

La pressió per agricultura intensiva sobre la massa 40 es considera baixa.

L’agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. S’ha realitzat el balanç de nitrogen als camps i estimat l’excedent per hectàrea de superfície de conreu. En aquest balanç s’hi tenen en compte les aportacions de N per fertilització mineral i orgànica, per fixació biològica, per aigües de reg, per llavors i per aportacions atmosfèriques i la sortida és l’eliminació de manera natural. A tots els municipis sobre els que s’ubica aquesta massa, els excedents de N procedent de l’agricultura són inferiors als 68 kg.En aquesta massa s’hi localitza poca agricultura de regadiu, suposa només un 1% de la superfície de la massa. El tipus d’agricultura predominant són els conreus herbacis.

La pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre la totalitat de la massa es considera moderada atesa l’extensió total de la mateixa.

S’apliquen els biosòlids de depuració al sòl de diferents municipis. Les dosis mitjanes aplicades són notablement variables d’un any a un altre i per això s’indiquen els valors corresponents al cas més desfavorable (dels anys 2000 o 2001). Les dosis s’expressen en tones de matèria seca per hectàrea de superfície adobable i la superfície en hectàrees adobades de cada un dels municipis, tan inclosos totalment com parcial a l’extensió de la massa d’aigua.

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Sobre la totalitat d’aquesta massa d’aigua la pressió per dejeccions ramaderes s’ha considerant nul•la atesa l’extensió total de la mateixa. Només s’ha detectat pressió baixa en tres municipis:

- A Arres es generen uns 115 kg N per hectàrea cultivable cada any. El bestiar vacum és el més abundant i aporta uns 204 kg de N cada any.- A Esterri d’Àneu es generen 135 kg N/ha cada any. El bestiar vacum suposa una aportació de 1124 kg de N i el èquid 574 kg de N cada any.- Part del municipi de Ribera d’Urgellet queda inclòs dins d’aquesta massa d’aigua. Al municipi es generen 171 kg/N/ha any essent el bestiar vacum el més important en volum (aporta 39143 kg de N. El bestiar porcí suposa 2125 kg de N cada any.

Pàgina 11


La Guingueta d'Àneu Dosi: 9 t/ha Superfície adobada: 8 ha Sort Dosi: 3,8 t/ha Superfície adobada: 8 ha El Pont de Suert Dosi: 4,5 t/ha Superfície adobada: 17 ha Bellver de cerdanya Dosi: 1,8 t/ha Superfície adobada: 18,2 ha La Guingueta d'Àneu Dosi: 9 t/ha Superfície adobada: 8 ha

Els retorns de reg constitueixen una recàrrega indirecta amb valor aproximat de 0,09 hm3 l’any. S’estima a partir de les extraccions per a reg d’aigües subterrànies

La pressió per zones industrials i urbanes sobre aquesta massa d’aigua s’ha considerat nul·la. Es tracta d’una zona on la massa forestal ocupa el 90% de la superfície i no s’hi localitza cap polígon industrial. Els nuclis urbans més extensos són Sort, Vielha i Mijaran i Naut Aran.

La pressió per infraestructures industrials sobre aquesta massa d’aigua és inexistent ja que la indústria es troba poc desenvolupada en aquesta zona de Catalunya. S’hi podrien destacar les estacions d’esquí les quals s’ha considerat que no suposen una afecció potencial a l’estat químic de l’aigua subterrània.

Tal i com s’ha indicat abans, es tracta d’una zona amb baixa activitat industrial i això es reflecteix en els pocs abocaments industrials dels que es té constància. En menys de 10 punts es registren abocaments a la llera dels rius, de tipus biodegradable, amb menys de 25000 kg de DQO l’any. Això comporta que a cap dels rius es detecti risc d’incompliment per abocaments industrials biodegradables. Aquest risc s’estima considerant-hi el cabal del vessament i del riu. S’ha d’esmentar que aquests cursos es troben majoritàriament alimentats per fonts i per tant per aigua subterrània.

D’abocaments no biodegradables se’n detecten pocs i amb valors inferiors a 0,1 hm3 l’any. Per a valorar el risc que aquests cabals suposen sobre els cursos d’aigua superficial s’hi té en compte el tipus d’activitat de les indústries i es ponderen els contaminants. Cap dels cursos d’aigua superficials s’estima que es trobi en risc de no assolir objectius. En conseqüència, la pressió per abocaments sobre aigües subterrànies es considera nul·la.

No es coneix l’existència de sòls potencialment contaminats o contaminats afectant sobre aquesta massa d’aigua. En conseqüència la pressió per aquests és nul·la.

La pressió que els dipòsits de residus exerceixen sobre l’estat químic és baixa. L’únic dipòsit de residus municipals és el dipòsit controlat de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà.

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Pàgina 12


No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

Es coneixen diversos punts d’abocament d’estacions depuradores d’aigua residual sobre cursos d’aigua d’aquesta massa. Es traca d’uns 15 punts on la càrrega abocada és inferior a 1000 kg de DQO per dia. Aquests abocaments no suposen cap risc per els cursos d’aigües superficials. Afegir que aquests estan alimentats bàsicament per fonts de manera que el seu estat químic no condicionarà el de l’aigua subterrània.La pressió que les EDARs exerceixen sobre aquesta massa d’aigua es considera nul•la.

La pressió que l’extracció d’àrids exerceix sobre l’estat quantitatiu, bàsicament, d’aquesta massa d’aigua és baixa. Es comptabilitzen 7 explotacions en total, principalment de graves (alguna de sorres). Les activitats en alguns casos ja s’han finalitzat mentre que en d’altres l’activitat s’ha restaurat amb període de garantia. Hi destaquen dues extraccions per la seva proximitat al riu Noguera Pallaresa.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 13


Sense pressió

Baixa

Alta

Baixa

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Baixa

Sense pressió

Baixa

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Baixa

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 14


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 15


5,41,9 34,5 0,6 10,62,9 54,0

119,4 0,0 0,04

Baixa

El principal ús que es dóna al recurs hídric és a l’agricultura. La major part de captacions per a abastament es realitzen a través de fonts, tal i com es desprèn de la figura següent on es presenten el total de captacions i la figura 4 on es diferencien aquelles que es realitzen en fonts i manantials.S’observa també que la major part de captacions se situen a les proximitats dels cursos fluvials. Si bé no es tenen dades sobre el tipus de captació aquesta característica pot indicar que majoritàriament es tracta de pous soms i poc cabalosos.

Sense pressió

Baixa

Baixa

Baixa

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

5,4

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsLes plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua.A la massa 40 no es produeix aquest tipus de pressió atès que pràcticament no s’hi disposen vivers ni plantacions de pollancres.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 16


Tot i haver-hi una litologia molt variada, es tracta de materials principalment metamòrfics i batòlits granítics, de manera general doncs poc permeables. El grau de fracturació no és molt elevat i això permet considerar un cert nivell de protecció de les aigües subterrànies enfront la contaminació.

Pàgina 17


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 18


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

1031A01 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Maladeta

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

1071C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de la Valiera


Aqüífer:



-



-

-

-

-

2

-

-

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

L’Agència catalana de l’aigua no disposa actualment de cap punt de control de les aigües subterrànies sobre aquesta massa d’aigua. La Confederación Hidrogràfica del Ebro té dos punts de control de qualitat (quimisme bàsic) sobre aquesta massa.

Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 19


1081A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de les Nogueres


Aqüífer:



-



1071A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Valiera


Aqüífer:



-



1061A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Filià-Orri


Aqüífer:



-



1051A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Llavorsí i Tor


Aqüífer:



-



Pàgina 20


1041A01 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Pallaresa


Aqüífer:



-



1011C61 Aqüífer de les calcàries cambro-ordivicianes de Bossòst-Liat


Aqüífer:



-



1081C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de les Nogueres


Aqüífer:



-



1041C61 Aqüífer de les calcàries cambro-ordivicianes de la Pallaresa


Aqüífer:



-



Pàgina 21


1051C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de Llavorsí i Tor


Aqüífer:



-



1021C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de la Val d'Aran


Aqüífer:



-



1011C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de Bossòst-Liat


Aqüífer:



-



1011A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Bossòst-Liat


Aqüífer:



-



Pàgina 22


1021A12 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Val d'Aran


Aqüífer:



-



Dades insuficients per a valorar l'impacte

Baix Sense dades

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Sense dades

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Baixa

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Dades insuficients per a descriure l'impacte

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Sense dades

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 23


7. AVALUACIÓ DEL RISC

No No No

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

No es troba en risc

Pàgina 24

MASSÍS AXIAL PIRINAIC

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Situació geològica de la massa d’aigua 40. Llegenda: A: aqüífers en graves, sorres i argiles; B: aqüífers en conglomerats i gresos massius; C: aqüífers en calcàries i dolomies massives; D: aqüífers en calcàries, calcarenites i margues; E: aqüífers en conglomerats, gresos i margues; F: aqüífers en margues i evaporites; G: aqüífers en gresos, pissarres i esquists; H: aqüífers en formacions granítiques; I: aqüífers mixtos en depressions neògenes i quaternàries

Annex. Pàgina A 2

40 fitxa de caracteritzaciÓ, anÀlisi de pressions...

Documents