Introducció a la Cultura de Projecte

Treball 6 – Llibre

“36 fotografíes”

Pol Ricart Herms

Grau en Arts i Disseny

Grup: 1.3

Juny del 2013

2

Índex

1. Enunciat de l’exercici

2. Procés de Treball

2.1. Primeres idees i referències

2.2. Temàtica i contingut

2.3. Edició

2.4. Llibre: “36 fotografies”

3. Fonts

3

1. Enunciat de l’exercici

Se’ns demana el disseny o la realització d’un llibre.

El treball consisteix en realitzar un llibre a partir d’una paraula, i posteriorment

maquetar-lo manualment. Per començar, haurem de pensar la paraula, la que vulguem; i

treballarem a partir d’aquesta. Segons la paraula triada sortiran uns resultats o uns altres.

Un cop elegida la paraula s’haurà de buscar la millor manera de narrar el llibre que

volem fer, això ho aconseguirem amb l’elecció d’una bona maquetació.

Prenent com a referència llibres de tota mena, des de petits llibres de butxaca, fins a

llibres de gran format, dissenyarem el nostre llibre. Caldrà tenir molt en compte que el

maquetarem a mà; això és una restricció, pot ser molt difícil maquetar alguns dels

llibres que veurem. A classe se’ns mostraran exemples de llibres “hand made”, alguns

més simples que d’altres.

4

2. Procés de Treball

2.1. Primeres idees i referències

Abans de començar el projecte, ja tenia ganes de realitzar un “llibre d’artista”. No volia

fer un llibre en el qual mostrés els treballs que havia fet fins al moment, sinó que tenia

ganes de fer-ne un d’independent, amb fotografia.

La primera idea que vaig tenir, va ser en sortir de nit a alguna festa per Barcelona i fer-

me passar de fotògraf de discoteca o alguna cosa semblant. Tenia ganes de practicar

amb la càmera analògica de nit, i amb el flash, com feia Andy Warhol a un llibre que

em vaig comprar a París titulat Unexposed Exposures. Em van cridar molt l’atenció les

cares de la gent borratxa, feliç, sense vergonya de res... Quan vaig explicar aquesta

primera idea, els professors em van recomanar buscar informació i veure fotografies de

Nan Goldin, una artista dels Estats Units, renovadora de la fotografia documental de

Nova York dels anys 70 i 80.

Fotografia del llibre d’Andy Warhol, Unexposed Exposures, 2010.

La segona idea anava més relacionada amb el viatge a París, que havíem fet la setmana

anterior. Em vaig plantejar la possibilitat de fer un petit llibre amb objectes, apunts, i

altres elements recollits a la capital francesa, on vàrem estar atents a tot el que se’ns

posava a davant i per tal de treure el màxim profit de la nostra sortida. Com que ja

estava molt engrescat amb la primera idea, no vaig avançar massa amb aquesta. De totes

maneres, aquest treball, relacionat amb el viatge a París, tenia ganes de fer-lo, encara

que no fos per un treball de la universitat. Volia recopilar tot el material del viatge, des

d’apunts fins a retalls de revistes, etc. Aquesta idea de recol·lectar em va fer pensar

5

directament en el vídeos d’Agnès Varda, una directora de cine, que destacava per fer

pel·lícules i documentals de caràcter realista i social.

Tant la primera com la segona idea, no partien d’una paraula en concret, ja que a mi

m’és molt difícil plantejar-me una paraula i treballar sobre aquesta. El que sí podria

aconseguir, era treure una paraula a partir de les primeres idees.

Tot i que encara no tenia ni la paraula, ni la temàtica elegida, ja estava pensant en un

tipus de presentació del llibre. M’interessava fer un llibre que es presentés de manera

bastant senzilla i neta, amb poca lletra i que tingués com a protagonista el contingut

fotogràfic o il·lustrat. Tenia les primeres idees de format, volia una mida còmode, però

tampoc massa petita, estil llibreta de notes, inspirada en les de la marca Moleskine.

2.2. Temàtica i contingut

Després de dubtar una mica, vaig decidir fer un treball amb fotografia analògica, pel

qual utilitzaria material nou, que elaboraria expressament. No tenia clar de quina

paraula podia partir, però el que sí començava a saber és que m’interessava molt

l’espontaneïtat, fer fotos sense pensar massa i presentar-les tal i com em sortissin.

Estava fet un embolic. No sabia per on començar, i sense pensar-m’ho dues vegades,

vaig sortir un dimarts a la nit a fer fotografies. Vaig quedar amb dos amics i me’n vaig

endur la càmera. Vaig posar un carret blanc i negre a la càmera Yashicka, una joia

analògica que li van regalar a la meva mare quan va fer divuit anys i que actualment

l’utilitzo jo.

Vàrem quedar al barri de Gràcia amb els meus amics, a l’estació de metro Fontana, i ens

vam moure per aquella zona, pròxima a la Plaça de la Virreina. No tenia res pensat,

simplement, vaig anar fent fotografies, bastant narratives, com si es tractes d’un diari,

fotografiava el que feien els meus amics, i l’espai per on ens movíem. Vaig “jugar”

sense por amb la càmera, em va interessar molt cóm podia experimentar amb

l’exposició i l’obturador durant la nit i, sobretot, l’efecte que podria donar el flash. Mai

havia fet fotografies per la nit, tenia por que el resultat fos molt dolent. Aquell vespre va

ser molt tranquil, sense adornar-me, vaig fer les 36 fotografies del carret que havia

posat. Tenia ganes de veure els resultats, però no m’importava un resultat estèticament

6

“artístic”, sinó que mostrés la narració d’aquella nit. Aquestes fotografies les revelaria

jo mateix al taller de l’Escola Massana, per poder experimentar amb elles.

Recorregut al mapa de la ciutat.

7

Tot i que el primer que hagués hagut de fer era triar la temàtica (la paraula), jo vaig

necessitar tenir les fotografies fetes per fer la tria. Havia de ser: la nit, o la nuit en

francès, ja que encara tenia el cap a París.

Durant unes tres setmanes, les tardes de dimarts i de divendres, vaig anar al taller de

fotografia, on vaig revelar aquell carret. El revelat és un procés lent, en el qual es

necessita molta paciència. Quan ja tenia els negatius, vaig començar a fer les còpies en

paper. Vaig fer proves i repeticions amb cada una de les fotografies; algunes havien

quedat molt fosques degut a la poca llum de la nit. Tres setmanes després, em vaig

adonar de que el més important del meu treball, era el fet d’estar-lo realitzat

analògicament.

Fotografies analògiques en paper.

8

Parlant amb els professors, vaig fer evolucionar el treball, transformant-lo, de la petita

narració d’una nit, a la incorporació de conceptes. Em van fer adonar que realment el

que estava “reivindicant” era la fotografia analògica, una fotografia molt més complexa

que la digital, ja que a darrera de cada foto s’amaga sempre un cert misteri. Quan feia

les fotografies no sabia quin resultat tindrien, no ho vaig saber fins que no les vaig

revelar sota la llum vermella de la sala de revelat. Aquests misticismes i sorpreses que

tan característica fan la fotografia analògica, no la té la digital.

Amb l’ajut dels professors vaig pensar que podria fer referència a la fotografia digital,

en la presentació de les fotografies al meu llibre. Volent “fer creure” que aquelles 36

fotos havien estat realitzades amb càmera digital. Per aconseguir-ho vaig pensar que

podria posar a un costat de la fotografia, tota la informació que ens dona la càmera

digital: des de la ubicació, l’hora i la resolució, fins a la longitud focal, el temps

d’exposició i la ISO. Tota aquesta llista d’informació, contrastaria amb el títol del llibre:

36 fotografies. Qui sap una mica de fotografia analògica, entén que 36 fotografies

equivalen a un carret analògic; aquí vindria la contradicció: per fora sembla un treball

de fotografia analògica, però per dins l’explica com si fos digital.

Tot i que em va semblar una magnifica idea en un primer moment, després em vaig

adonar que l’essència del treball que volia fer s’hauria perdut. Les fotografies del meu

treball perdien tot el protagonisme, que recauria sobre aquella gran llista d’informació.

Finalment, vaig decidir retrocedir als inicis del treball. No sé si vaig fer bé o malament,

però ho vaig fer, i n’estic satisfet. Tot i això vaig conservar el “moment” (hora i minut)

en que va ser feta la fotografia. L’hora va ser, finalment, el fil conductor del meu llibre,

que va ser narrat amb l’ordre en el que van anar succeint els esdeveniments.

9

2.3. Edició

Ja tenia el contingut del treball i les fotografies revelades i escanejades a l’ordinador,

per poder ser impreses. En aquest apartat comentaré la part pràctica i de muntatge del

llibre.

‒ Format

Amb la referència de molts llibres, vistos a classe, a llibreries, o a casa, vàrem poder

començar a pensar amb el resultat que més ens convindria per el treball. En el meu cas,

volia fer un llibre molt sintètic, senzill i elegant. Un llibre on les fotografies tinguessin

el màxim protagonisme, i que cadascuna d’elles fos important. Volia que fos de fàcil

manipulació, per no perdre el sentit de l’ordre i elegància.

Per aconseguir tot això, vaig pensar que el millor era un format “tradicional”, no com

molts dels llibres que havíem tingut l’ocasió de veure a classe, molt originals i

sorprenents. Jo volia que el lector passés les pàgines en ordre, una pàgina darrera l’altre,

de manera ordenada.

Pel format i tipus de presentació, em vaig inspirar en un petit llibre fotogràfic de David

Lynch, un director de cine dels Estats Units, que destaca per la seva extensa activitat al

terreny de la pintura, la música i la fotografia.

Fotografia del llibre de David Lynch, Snowmen, 2007.

10

Vaig decidir que el format seria de 140mm x 180mm, una mida que em permetia una

impressió fàcil, ja que hi cabia dins un full DIN A4.

‒ Maquetació

La idea era clara, tenia com a objectiu fer un llibre semblant al de David Lynch, ja que

complia els requisits que m’havia marcat, i no semblava molt difícil de fer.

Vaig parlar amb els professors de les possibles maneres de construir el llibre. Després

de valorar-les, em vaig decantar per una de les més senzilles. Una tècnica simple, però

m’arriscava a que, si no sortia bé, el llibre se’m desmuntaria.

Abans de muntar el llibre, havia de fer una maquetació amb ordinador. Vaig utilitzar

l’Illustrator, un programa molt útil per fer maquetes de llibres. Vaig dissenyar pàgina a

pàgina, començant per la portada, seguint per una breu introducció, i finalitzant amb la

resta de contingut. Vaig decidir alternar les planes: a la plana de la dreta (imparell), hi

posaria la fotografia; a la de l’esquerra (parell), hi escriuria l’hora. Al final, vaig afegir

una pàgina amb una breu informació sobre el treball.

Abans de decidir aquesta distribució de pàgines, em vaig arribar a plantejar diverses

possibilitats. Inicialment havia pensat en col·locar una foto a cada plana, però ho vaig

desestimar en veure que l’excés d’imatges distrauria el meu propòsit, que era posar en

valor cada fotografia. Volia reflectir l’instant, que el ritme d’observació fos més lent,

que res no distragués a l’observador.

Amb el llibre ja dissenyat virtualment, només em faltava imprimir-lo. Havia de ser un

paper i una impressió de molta qualitat. Vaig trobar el paper a Raima, on també vaig

trobar un cartró fi, però suficientment dur, per fer de tapa. Eren DINA1, que vaig tallar

per convertir-los a DIN A4. Sobre aquest format de paper, vaig fer la impressió del

llibre. Un cop impreses totes les pàgines, vaig tallar-lo, amb ajut de la guillotina, a la

mida de 140 mm x 180 mm.

Abans d’imprimir el fulls, i com a mesura preparatòria de l’edició, vaig marcar uns

punts prop del que seria el llom. Aquests punts havien de servir de marca per foradar els

fulls i poder passar el fil de cosir que els lligaria.

Només faltava muntar el llibre, que va consistir en els següents passos:

11

‒ Foradar amb una agulla de cosir gruixuda els punts que tenia marcats a cada full.

‒ Separar els fulls impresos en quatre grups de deu fulles cadascun.

‒ Unir amb un fil de cosir els deu fulles de cada grup, creant un “llibret”.

‒ Una vegada generats els quatre “llibrets”, cosir-los entre sí amb un fil més llarg.

Ja tenia l’esquelet del llibre.

‒ Posar cola blanca a una superfície plana, i fer que el llom del llibre quedés ben

impregnat de cola.

‒ Mesurar la dimensió del llom del “llibre”, i tallar la cartolina que havia reservat

per fer la tapa a la mida adequada (287 mm x 185 mm)

‒ Un cop seca la cola blanca, tornar a posar-ne sobre el llom del llibre i enganxar-la

sobre la tapa de cartolina.

Fotografies del muntatge.

Finalment, vaig dissenyar una funda per protegir el llibre, i que el fa molt elegant. En

aquesta funda hi vaig posar, a la portada, el títol i l’autor; i a la contraportada, una breu

descripció del contingut.

12

Disseny de la funda en Illustrator.

El resultat va ser un exemplar únic. Per tal que més gent pogués disposar del llibre ,

vaig crear una versió digital utilitzant la web <http://issuu.com/>. Així, podem

descarregar gratuïtament el llibre en format digital entrant a:

< http://issuu.com/polricartherms/docs/36_fotografies_-_presentaci__/0>

13

2.4. Llibre: 36 fotografies

Portada.

Contraportada.

14

Materials

‒ Càmera fotogràfica analògica: YASHICA FX-3, 50mm 1:2.

‒ Carret de fotografia: B/N, 400ASA.

‒ Paper de fotografia (copies en paper de fotografies).

‒ Paper setinat per les pàgines interiors (140 mm x 180 mm).

‒ Cartolina per la portada (287 mm x 185 mm).

‒ Fil de cosir i agulles de diferents mides.

‒ Cúter i tisores.

‒ Regla i escaire.

‒ Cola blanca.

15

3. Fonts

‒ Llibres 1:

1. David Linch, Snowmen, París, França, Fondation Cartier, 2007

2. Andy Warhol, editat per Bob Colacello, Unexposes Exposures, Nova York,

EEUU, Steven Kasher Gallery, 2010.

‒ Recursos web:

Nan Goldin: <http://es.wikipedia.org/wiki/Nan_Goldin>

Agnès Varda: <http://es.wikipedia.org/wiki/Agn%C3%A8s_Varda>

David Lynch: < http://es.wikipedia.org/wiki/David_Lynch>

Web per fer publicacions digitals de llibres: < http://issuu.com/>

1 Llibres de fotografía.