3013

40
MUSE: olache la besties sgola... 80 milions de euro e na inaudazion da marevea per l nef Museo de Trent. N museo “avert”, te duc i segnificac de la parola Les gares de Copa dl Monn de schi, la Maratona dles Dolomites, la Super-Hero y d’autres manifesta- zions sportives pér sen ester l esilier contra n turism de mont en crisa. Les gran encontedes sportives à si atlec, clubs, assistenc, familiars, fans y spetadours, ajache oramai vivonse te na sozieté che la tira inant con primac y evenc, y se damana tresfora val’ d’extra y de massif. Al é n pue sciche la jent adoressa nia mé te nosc pitli paisc tres endò la gran massa per rompe la rutina dla cuotidianeité y tré n scrai de vita che rondenesc anter i consenzienc y duc i autri sun chest mond. Bonamenter tira i gragn evenc for ciamò ence, ajache ai arjonj sia importanza te n mond toch y plen de sensazionalisms. Sce an é a la pert, ésen zachei... Te nosc temps de crisa vuélel ester ence les idees y l coraje per cherié endò valch de nuef ti evenc, valch de interessant y atratif. L turism se stenta oramai tres la promozion tradizionala de arjonje ousc y cuers, te internet jonse sot. Les Dolomites à la fertuna de avei de gragn evenc sportifs, y nia mé natura y servisc, ma cie che sarà de importanza per l davegnì é de mete a jì inant chestes manifesta- zions con profescionalité y cualité, respetan nosta natura y cultura, trasmetan enscì onesté y umilté. Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,80 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 30/2013 - 02 de agost 2013 10 12 19 I n’ùn nia bria da nes fà ilujiuns, te chësta Talia y de chësta Talia. An dess dagnora avëi speranza, mo cun i edli daverć. Te chësc tëmp de crisa ne po gnanca la Talia fà da mat, al ô ester seriosité y responsabilité, y vigni zitadin dess ćiarè fora de so egoism. Zënza ne vara nia plü dî inant insciö. Chi che ciafa da val’ pert i scioldi por vire miù co gran pert di atri n’ô nia a ries che val’ müdes - chësc é inće pert de n sistem, tratan che gran pert dl stivà y sü zitadins arsësc intrês plü sot. Y tla Puglia dl Nord mëss se temëi inant i autisć di autobots da gnì indoman secuestrà da malvivënć (na te’ bot de carburant vel chi 50.000,00 euro) y sot Napoli ćina tla Calabria y tla Sicilia ne pàion inant por la maiù pert degun daz por anuzé les autostrades, cun la conseguënza che por ejëmpl l’autostrada Napoli - Reggio Calabria é te condiziuns tan precares che an ciafa pel de iarina da zircolé. Comentar de pruma Evenc "salva crisa" 20 online sun portadoura dla onoranza claus gatterer 2012 Al ê en iade la Talia? 2 Meteo Previjions di proscimi dis. de Iaco Rigo 22 24 25 va inant a plata 5 De plu a plata 4 Leteratura - Autëures ladines à liet dant vel’ poejia o tesć de prosa n la sëira ai 26 de lugio tl verzon dla Cësa di Ladins a Urtijëi purtan l publich te na bela atmosfera culturela, te n tlima de cumpania y aurela curta da se n sté saurì. Pra la segonda edizion dl Domesdì leterer “Alalergia” che ie unì metù a jì dala Union di Ladins de Gherdëina à l’autëures Rut Bernardi y Elisabeth Leteratura y bona ueia tl zënter de Urtijëi L domesdi leterer de chëst ann ti ie unì dedicà al’ëiles. La Union di Ladins à metù a jì na sëira de leteratura cun cin' de bona poetes dla valedes ladines Kostner de Gherdëina, Tiziana Ghedina de Ampëz, Olimpia Rasom de Fascia y Ruth Videsott dla Val Badia ncantà l publich cun paroles cuncedes via una dlongia l’autra te na maniera particulera y povester nce nueva per chiche scutova su, ti dajan n senificat plu sot a cërta esprescions. Cun n vocabuler drët rich nes à uni autëura menà te si mond. La curnisc mujighela di jëuni dla Scola de Mujiga de Gherdëina nes à riesc fat unì su emuzions che passenova pra i pec liec dant. Tres la sëira à menà cun savëi Claudia Urthaler y dut l cunsëi dla Union di Ladins de Gherdëina cun a cë l presidënt Stefan Kasslatter y la vizepresidënta Milva Mussner. Gran plajëi à fat l prejënza dla presidënta Deplu a plata 3 L “gran vet” al zenter de la strutura projetèda da l’architet Renzo Piano l’é de gran empat visif. Chiò la besties che vegn dal veie Museo de scienzes naturèles de Trent les “sgola”, te n vet che doventa spazie espositif, sìmbol de lijiereza e sosteniboltà che caraterisea l MUSE en contrast con l’idea classica de “museo da polver”. 32 Parapënd Gherdëina mundiela I trëi campions dla scuadra de Gherdëina Peter Gebhard, Heidi Insam y Gerald Demetz à arjont n boniscimo cuinto plazamënt pra la Red Bull X-Alps 2013. Si mprescions. S. Cristina Troi dla ferata N sada dan otodì iel stat a S. Cristina la inaugurazion dl troi dla ferata y dla figura de bront. Scolines Les tarifes Ći che an paia tla Val Badia y te Gherdëna, y les desfarënzies por le 2. y 3. möt. Publicaziuns ”Caminando” Daria Valentin de Badia à presentè a San Ćiascian n liber nü sön so iade devers Santiago de Compostela. San Martin ”Nubi” A San Martin él gnü daurì na mostra personala de Giancarlo Lamonaca. Badia Orghe nü Gran festa él gnü fat a Badia por la benedisciun dl ”re” di stromënć. Fascia Pian Stralcio La Jonta de la Provinzia de Trent à aproà l Pian Stralcio de viabilità e mobilità de Fascia, anter sodesfazions e vèlch malcontent. Vertical Km Col de Lana Urban Zemmer prum Bon terzo post per l joven badiot Davide Frena. La fasciana Nadia Scola pruma de le ële. Setimo l fodom Piergiorgio Crepaz.

Upload: michael-moling

Post on 06-Mar-2016

287 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

edition 3013

TRANSCRIPT

Page 1: 3013

MUSE: olache la besties sgola...80 milions de euro e na inaudazion da marevea per l nef Museo de Trent. N museo “avert”, te duc i segnifi cac de la parola

Les gares de Copa dl Monn de schi, la Maratona dles Dolomites, la Super-Hero y d’autres manifesta-zions sportives pér sen ester l esilier contra n turism de mont en crisa. Les gran encontedes sportives à si atlec, clubs, assistenc, familiars, fans y spetadours, ajache oramai vivonse te na sozieté che la tira inant con primac y evenc, y se damana tresfora val’ d’extra y de massif. Al é n pue sciche la jent adoressa nia mé te nosc pitli paisc tres endò la gran massa per rompe la rutina dla cuotidianeité y tré n scrai de vita che rondenesc anter i consenzienc y duc i autri sun chest mond. Bonamenter tira i gragn evenc for ciamò ence, ajache ai arjonj sia importanza te n mond toch y plen de sensazionalisms. Sce an é a la pert, ésen zachei... Te nosc temps de crisa vuélel ester ence les idees y l coraje per cherié endò valch de nuef ti evenc, valch de interessant y atratif. L turism se stenta oramai tres la promozion tradizionala de arjonje ousc y cuers, te internet jonse sot. Les Dolomites à la fertuna de avei de gragn evenc sportifs, y nia mé natura y servisc, ma cie che sarà de importanza per l davegnì é de mete a jì inant chestes manifesta-zions con profescionalité y cualité, respetan nosta natura y cultura, trasmetan enscì onesté y umilté.

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,80 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.comNr. 30/2013 - 02 de agost 2013

10

12

19

I n’ùn nia bria da nes fà ilujiuns, te chësta Talia y de chësta Talia. An dess dagnora avëi speranza, mo cun i edli daverć. Te chësc tëmp de crisa ne po gnanca la Talia fà da mat, al ô ester seriosité y responsabilité, y vigni zitadin dess ćiarè fora de so egoism. Zënza ne vara nia plü dî inant insciö. Chi che ciafa da val’ pert i scioldi por vire miù co gran pert di atri n’ô nia a ries che val’ müdes - chësc é inće pert de n sistem, tratan che gran pert dl stivà y sü zitadins arsësc intrês plü sot. Y tla Puglia dl Nord mëss se temëi inant i autisć di autobots da gnì indoman secuestrà da malvivënć (na te’ bot de carburant vel chi 50.000,00 euro) y sot Napoli ćina tla Calabria y tla Sicilia ne pàion inant por la maiù pert degun daz por anuzé les autostrades, cun la conseguënza che por ejëmpl l’autostrada Napoli - Reggio Calabria é te condiziuns tan precares che an ciafa pel de iarina da zircolé.

Comentar de pruma

Evenc "salva crisa"

20

online sun

portadoura dla onoranza claus gatterer 2012

Al ê en iade la Talia?

2Meteo

Previjions di proscimi dis.

de Iaco Rigo

22

24

25

va inant a plata 5

De plu a plata 4

Leteratura - Autëures ladines à liet dant vel’ poejia o tesć de prosa n la sëira ai 26 de lugio tl verzon dla Cësa di Ladins a Urtijëi purtan l publich te na bela atmosfera culturela, te n tlima de cumpania y aurela curta da se n sté saurì. Pra la segonda edizion dl Domesdì leterer “Alalergia” che ie unì metù a jì dala Union di Ladins de Gherdëina à l’autëures Rut Bernardi y Elisabeth

Leteratura y bona ueia tl zënter de UrtijëiL domesdi leterer de chëst ann ti ie unì dedicà al’ëiles. La Union di Ladins à metù a jì na sëira de leteratura cun cin' de bona poetes dla valedes ladines

Kostner de Gherdëina, Tiziana Ghedina de Ampëz, Olimpia Rasom de Fascia y Ruth Videsott dla Val Badia ncantà l publich cun paroles cuncedes via una dlongia l’autra te na maniera particulera y povester nce nueva per chiche scutova su, ti dajan n senifi cat plu sot a cërta esprescions. Cun n vocabuler drët rich nes à uni autëura menà te si mond. La curnisc mujighela di jëuni

dla Scola de Mujiga de Gherdëina nes à riesc fat unì su emuzions che passenova pra i pec liec dant. Tres la sëira à menà cun savëi Claudia Urthaler y dut l cunsëi dla Union di Ladins de Gherdëina cun a cë l presidënt Stefan Kasslatter y la vizepresidënta Milva Mussner. Gran plajëi à fat l prejënza dla presidënta

Deplu a plata 3

L “gran vet” al zenter de la strutura projetèda da l’architet Renzo Piano l’é de gran empat visif. Chiò la besties che vegn dal veie Museo de scienzes naturèles de Trent les “sgola”, te n vet che doventa spazie espositif, sìmbol de lijiereza e sosteniboltà che caraterisea l MUSE en contrast con l’idea classica de “museo da polver”.

32

Parapënd

Gherdëina mundiela I trëi campions dla scuadra de Gherdëina Peter Gebhard, Heidi Insam y Gerald Demetz à arjont n boniscimo cuinto plazamënt pra la Red Bull X-Alps 2013. Si mprescions.

S. Cristina

Troi dla ferataN sada dan otodì iel stat a S. Cristina la inaugurazion dl troi dla ferata y dla fi gura de bront.

Scolines

Les tarifesĆi che an paia tla Val Badia y te Gherdëna, y les desfarënzies por le 2. y 3. möt.

Publicaziuns

”Caminando”Daria Valentin de Badia à presentè a San Ćiascian n liber nü sön so iade devers Santiago de Compostela.

San Martin

”Nubi”A San Martin él gnü daurì na mostra personala de Giancarlo Lamonaca.

Badia

Orghe nüGran festa él gnü fat a Badia por la benedisciun dl ”re” di stromënć.

Fascia

Pian StralcioLa Jonta de la Provinzia de Trent à aproà l Pian Stralcio de viabilità e mobilità de Fascia, anter sodesfazions e vèlch malcontent.

Vertical Km Col de Lana

Urban Zemmer prum Bon terzo post per l joven badiot Davide Frena. La fasciana Nadia Scola pruma de le ële. Setimo l fodom Piergiorgio Crepaz.

Page 2: 3013

2

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 64,00 euro. Foradecá: Raion 1 - Austria, Paejes Tudësc y Svizra: 64 euro per la zaita plu 86 euro per la posta, de ndut 150 euro. Raion 2 - Rest dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 136 euro per la posta. De ndut 200 euro. Raion 3 - Dedora dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 236 euro per la posta, de ndut 300 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398.Nosta banca é la Cassa Raiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Letres

Vendres02 de agost

Sabeda03 de agost

Domenia03 de agost

Lunesc04 de agost

Les temperatures plu basses y plu autes

28°/36°13°/20°

29°/37°13°/20°

28°/36°13°/21°

27°/35°12°/20°

Segureza dles previjions

80% 80% 70% 70%www.provinzia.bz.it/meteo-ladin

L tempPrevijions di proscimi dis

En vender y en sabeda dàl inant da soredl. Les nioles a grum domesdi resta zenza fazion y perchel é ence la probabelté de temporai bassa.Les temperatures s’auza ciamò n puech y arjonj valours mascimai de 35°. Ence en domenia y en lunesc réstel l temp da d’isté, ma al deventa plu labil, perchel possel ester che al vegnes val’ temporal.

Da les zentrales di partic politics

L Ombolt da Corvara Rottonara i tira dant al funz ionar de “L adins Dolomites” Albert Pizzinini che al dess empruma se informé, spo critiché, y al refodeia les osservazions de Pizzinini en cont di laours tla frazion de Calfosch y la funzion de Alfreider sciche assessour comunal y deputat dl Parlament a Roma. Rottonara: “Al é da

I lieje sun l cuotidian “Alto Adige” che l assessour provinzial Florian Mussner à inconté i ombolc de Corvara y de Selva y che el ti à prejenté 3 opzions per mete al segur l Jouf de Frara.

La speisa messessa ester sun i vint milions de euro. De segur na bona y aspeteda noela. Al é mé una na cossa che nost Assessour se desmentia: chela, che chestes propostes é bele

Rottonara tin da Alfreider y Mussnerdodé che l signour Albert Pizzinini tin pro de scraié publicamenter tres endò contra Alfreider, ajache Alfreider fej inant n laour politich che porta ben per Corvara y Südtirol.

Rottonara i dà sosten a Alfreider per sia funzion y ence a Mussner per i laours sun la streda de Calfosch. Chisc laours é jus de bejen per garantì la sigurté! Aldò de Rottonara ésen tl laour de chirì

L Assessour Mussner y l Jouf de Fraragnudes fates tantes y trueps iadi, y eles é demé tres restedes sun cherta.

A chest punt volesse i damané al Assessour Mussner sce al vuel fé sul scer o sce al tol per l enejim iade i ladins sciche persones che ne capesc nia y se lascia tresfora tó per l nes. De segur é l problem dla streda dl Jouf de Frara dé da na gran gravité, nos son tresfora metus a confront dur con nosta clientela

y nosta realté y incolumité personala; ma chest pér che ti importe puech al Comane Provinzial, ei n’à ben nia chest problem y ai ne vuel nience l porté dant.

Ah… i desmentiove! Les lites provinziales s’avijineia…

Hubert Dalponte,Ladins Dolomites –

Bürgerunion

Cun referimënt al comentar de prima unit ora tla ultima edizion dla USC, diji che David Lardschneider à rejon: ciuldì ne féjun pa nia valëi l cërtl litel de Fascia nce per i ladins tla provinzia de Bulsan? Y sambën che nce i ladins de Ampëz, Col Santa Lizia y Fedom messëssa avëi na si rejon tl ciamp dla lites.

Da canche l ie unì metù su, dan passa carant’ani, l Statut de Autonomia, ons nëus ladins duta la rejon, dijësse la prima rejon, de pudëi dì che son ladins. Ciuldì vëniel pa for inò cialà de nes desmincë via? Chësta ie pu nosta prima rejon

La rejon di ladinsche on, de pudëi l dì, ajache l vën pu mo for rujenà ladin y son pu recunesciui coche ladins. L ladin ie pu la rujeneda dl popul plu vedl che à for vivù tlo, y l ladin vën rujenà mo for nce al didancuei. L nes ie bele dai ani unì dit, dala jënt acorta y studieda: “Rujenëde, rujenëde ladin, che aron mé da pierder sce lascion do de l rujené y sce se l desmincion!” Y chësc ie vëira” Y cun l bujën y la la rejon de nosta rujeneda va a una la rejon de pudëi dì la nosta, nce cun n cërtl litel per nëus!

Edith M. Prugger,Gredine, Urtijëi

De gra anda Edith, per la paroles de lauda, y mo deplù per i bon pensieres.

David Lardschneider, redazion dla USC Gherdëina

De gra

do soluzions per la jent y l comun, y al n’é nia l caje de critiché y fé polemiches che ne porta a nia. “Nos nes speton fairness, ogetivité y respet dl vers de nosc referent comunal Alfreider y nosc assessour provinzial Mussner, ajache mé l’unité renforza n raion”, enscì Rottonara.

SVP Ladina

Streda Frea - Da pert di ambolc iel unì purtà ite plu cunscidrazions, dantaldut n con'dl bujën de plu segurëza, dij l ambolt de Corvara Robert Rottonara. L ambolt de Sëlva Peter Mussner ie n generel scetich per chël che à da n fé cun l frabicamënt te chësc raion.

I tecnics dla stredes à studià co garantì la segurëza sun la streda de Frea canche l ie pricul de levines y che l vënie ju sasc. Da chisc studi iel unit ora trëi prupostes cuncretes: fé n majer tunel, spusté la streda ti prei de Frea o fé cater ntervënc plu mirei. Tl’ancunteda dl assessëur Florian Mussner, cumpanià dal diretëur de repartizion Valentino Pagani, iel unit ora che la prima doi ideies cumpurtëssa n majer dann ambientel sibe n cont de cuntreda, che nce per la funtanes dl’ega da bever per Sëlva.

La soluzion plu realistica fossa de ti jì permez al problem cun

Streda de FreaPer abiné na soluzion realistica acioche n possa nce d’inviern passé l Jëuf de Frea iel tl Assessorat provinziel per i lëures publics unì laurà ora trëi studi. L assessëur Florian Mussner i à prejentei ai ambolc de Corvara y Sëlva

„tetoies“ coche n dij, ti ponc plu critics y n parëi contra sasc y levines. Aldò di tecnics curissa chisc ntervënc 85 percënt dl tòch plu critich, sot a Murfrëit, che mesura feter doi chilometri. Chisc lëures pudëssa unì fai te cater loc y unissa a custé feter 20 milions de euro.

L ambolt de Sëlva à purtà la pruposta de spusté la streda itinsom l tòch plat a na maniera

che la fossa plu dalonc dal crëp. Chësta idea unirà śën analiseda n cont de fatibltà y custimënt dai tecnics dla stredes.

I studi dla Provinzia ne reverda nia mé la soluzions, ma nce la situazion nstëssa. “Ti ultimi 15 ani ie l jëuf de Frea stat dsarà 195 dis, che fej ora na mesaria de 13 dis al ann.“

Ufi ze stampa provinzielde Südtirol

La streda de Frea da Murfrëit ite.

Page 3: 3013

3

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Zoom

MUSE: olache la besties sgola...12.000 metres cadrac, 80 milions de euro e na inaudazion da marevea per l nef Museo de Trent. N museo “avert”, te ogne segnifi cat de la parola

Na inaudazion da marevea. Trenta mile persones à tout pèrt en sabeda e domenia a la gran festa per l nef MUSE de Trent, che à tout l post del veie Museo Tridentin de Scienzes Naturèles de la zità. I se spetèa na gran partezipazion, ma stimèda a la dir grana entorn 10.000 jent: enveze les é states trei outes tantes che se à binà, a despet di passa 35° de ciaut, te l’area de la veia frabica Michelin.

Na inaudazion peèda via en sabeda da les 6 da sera e jita inant per 24 ores “no-stop” che à fat sentir duc dassen zitadins europeans, caraterisèda da evenc, artisć e ghesć emportanc, anter chisc l’Orchestra Haydn, Niccolò Fabi, Frankie Hi-nrg, Ascanio Celestini, Patrizio Roversi, Luca Mercalli.

N aveniment unich, con sie momenc de gran empat, a ciaval anter scienza e èrt, che con paroles, esperimenc e jeghes scientifi cs e sugestions artistiches à interpretà i sie partimenc del MUSE.

L moment più spetacolèr l’é stat l “video mapping” “Chest no l’é n museo”, canche de net travers la proiezion de fegures en 3D i parees del frabicat à ciapà formes e colores

doventan contìa.A la gran inaudazion l’era ence

Renzo Piano, l’architet de nonzech internazionèl “père” del Muse, ruà per l batum de sia creatura.

Renzo Piano e la “zità del Muse”

Tel raion de 116.000 metres cadrac apede al Palaz de le Albere, area “ex Michelin”, la Provinzia e l Comun de Trent i à concretisà l gran projet ambizious: fèr doventèr n lech simbol del lurier, oramai desmetù da la produzion, n lech simbol de inovazion, cultura e davegnir. N projet peà via acà 10 egn, e che, enceben che l sie stat criticà soraldut per so cost te chisc tempes de crisa, l’é ruà a compiment. Na sort de “zità”, con cartieres studié fora dal cognosciù architet aldò de conzec de sosteniboltà ambientèla e ecologica e vièi per jir a pe, e con la “perla”, che l’é apontin l MUSE.

L MUSE, con sia strutura de vierech, acèl e legn, vel esser n spieie tecnologich di monc che ge stèsc entorn, con pontes autes e l “gran vet” te mez, l “Big Void” che passa fora en vertical duc i 6

partimenc del MUSE e che, de gra a l’alestiment sugestif con la besties tachèdes sù, olache l “vet” é doventà spazie espositif, soscedea la marevea de gregn e pìcoi.

Sistemes desche l fotovoltaich, l geotermich (che desfruta la temperatura costanta che à la tera ciavan a fon), la enlumenazion e ventilazion naturèla, l sistem automatich de coltrines per tegnir fora i raes del soreie d’istà e i lascèr ite d’invern, l reziclaje de l’èga de la pievia e de duc i scarc de frabica, la doura de materièi locai per smendrèr l’entesseament da trasport, la certifi cazion Leed Gold fèsc del MUSE n frabicat dassen ecosostenìbol.

“I tempes de l’architetura i é lonc – à dit Renzo Piano - e l cost no l’é aut, se metù a confront coi gregn sfrelausc che vedon dò e dò, te la Tèlia e utró. E perauter la operes culturèles vegn fates de spes apontin te tempes de crisa, e chiò i scioldi é stac spenui delvers. De solit i musei de la scienzes l’é lesc scures, enveze chest l’é lumenous, e l vel palesèr ence emotivamenter la biodiversità, apontin per ejempie endesfi dan la gravità e fajan “sgolèr” dut, ence la balenes. Trèr ite donca elemenc de ensomech e de avertura, ajache a outes la razionalità stenta a tor ite la emozions.”

Mìngol de numeres

L frabicat à na dimenjion fora tera de 130 metres de lonch e 35 de lèrch, e si spazies se svilupea sun doi livìe te tera e cater fora tera per en dut 12.000 metres cadrac. Passa 5000 metres cadrac é destiné a l’esposizion. L fèr sù à costà 70 milions de euro per la strutura e etres 10 per aredamenc e alestimenc daìte, e per la gestion ge volarà presciapech 8 o 10 milions de euro a l’an. L’à 120 dependenc e l ge dèsc lurier indiretamenter a n muie de più. Per chest l’obietif l’é chel de aer amàncol a 160 mile vijitadores ogne an. L prum dì a paament l’é stat venù 1380 biliec: se l’aprijiament soscedà al scomenz vegnarà confermà, l podarà dalbon ge dèr n gran sbunf ence turistich a nosc raion. L’é chesta la gran endesfi da. Descheche à dit Mercalli: “L Muse desmostra che zacan te la Tèlia no se spen scioldi demò per strèdes e galarìes, ma ence per la cultura, e te na strutura che serf ence a miorèr noscia formazion sun temes desche

l stravardament de l’ambient da mont e i mudamenc del clima.”

Lanzinger e l conzet del MUSE

“Avert”, l’é l prum conzet che caraterisea chest nef Museo. A livel architetonich, ma ence a livel espositif, ajache béleche duc i spazies se veit un co l’auter e l’é stat chierì de tor demez più possìbol la vedrines. E amò multidisciplinèr, ajache biologìa, geologìa, archeologìa,storia, antropologìa, tecnologìa e ogne autra disciplina che à a che fèr con la vita de noscia tera les interagesc. E amò avert a la desvaliva formes de èrt e de comunicazion, avert a l’autra istituzions e al mond scientifi ch e academich che à sport e sporc na gran colaborazion al MUSE, e avert al mond, con n eie ascort a che che sozede ence ti lesc più dalonc e con duta la comunicazion ti trei lengac talian, todesch e ingleis.

La protagonista del MUSE l’é la natura, con duta la carateristiches de nosc teritorie che se enterza con la scienza e la storia, per moscèr l svilup de la vita te la Èlpes e fèr ence pissèr a la prospetives del davegnir de nosc teritorie e de l’ambient naturèl. I argomenc vegn svilupé a livel orizontal, da la preistoria al davegnir, e a livel vertical, dai giacees a l’ambient subtropical, rejonan semper a na vida neva e interdisciplinèra, te n raport anter dimenjion locala e globala, con gran atenzion a la didatica e a la sperimentazion. L’é l’impostazion del diretor, Michele Lanzinger, geologh e antropologh, che col MUSE vel portèr no demò tel Trentin ma te duta la Tèlia la cultura del “science center” e che te chest

“tour de force” l’é semper stat desponìbol a dèr informazions e spiegazions.

“Nosc obietif l’é orientèr la jent envers na neva vida de cognoscer l mond – l’à dit – n museo che vae inant te la miscion scomenzèda ti egn ’70, canche l conzet classich de museo de scienzes naturèles é jit en crisa e l’à orì la strèda a na neva vida de vardèr a la scienzes. Anché scienza vel dir ence sozietà, inovazion e divulgazion, cognon “meter la mans su la robes” per empienir n defi cit de orientament scientifi ch.”

Jeghes, curiositèdes e neva tecnologìes

I se les à pissèdes dutes per miorèr la comunicazion, per se arvejinèr ai joegn e fèr doventèr la cognoscenza de la natura più sorida, enteressanta e piajégola. L prum partiment é dut dedicà a jeghes olache bec e gregn pel mateèr con la scienza, per entener la leges de gravità e de equilibrie, l sparpagnament de la ones sonores e etres conzec senestres. L’aspet tecnologich l’é un di ponc de forza del MUSE, e la neva più enteressanta de chest vers l’é la possibilità de se fèr dèr, al scomenz de la vijita, n mini iPad olache l’é la aplicazion eXplora MUSE che permet de aer n muie de etres fi lmac e retrac, de meter ite dac per aer indicazions per na vijita mirèda sui enteresc individuèi o de se fèr e dapò se “portèr a cèsa” via mail sia vijita personèla al MUSE. Anter la curiositèdes che à “conquistà” i più pìcoi, no l’é mencià “Dino” l gran esser preistorich che ti dis de l’inaudazion se à vedù jir stroz per la zità. (Lucia Gross)

L frabicat del MUSE. (Foto Alessandro Gadotti, Archivio TrentoFutura)

Jeghes, curiositèdes e neva tecnologìes deida a arvejinèr pìcoi e gregn a la scienza.

L diretor del MUSE, Michele Lanzinger, se à tout dant l’endesfi da de creèr na cultura del “science center”.

I neves criteries espositives del MUSE é stac aprijié n muie dai vijitadores.

Page 4: 3013

4

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

I n’ùn nia bria da nes fà ilujiuns, te chësta Talia y de chësta Talia. An dess dagnora avëi speranza, mo cun i edli daverć. Te chësc tëmp de crisa ne po gnanca la Talia fà da mat, al ô ester seriosité y responsabilité, y vigni zitadin dess ćiarè fora de so egoism. Zënza ne vara nia plü dî inant insciö. Chi che ciafa da val’ pert i scioldi por vire miù co gran pert di atri n’ô nia a ries che val’ müdes - chësc é inće pert de n sistem, tratan che gran pert dl stivà y sü zitadins arsësc intrês plü sot. Y tla Puglia dl Nord mëss se temëi inant i autisć di autobots da gnì indoman secuestrà da malvivënć (na te’ bot de carburant vel chi 50.000,00 euro) y sot Napoli ćina tla Calabria y tla Sicilia ne pàion inant por la maiù pert degun daz por anuzé les autostrades, cun la conseguënza che por ejëmpl l’autostrada Napoli - Reggio Calabria é te condiziuns tan precares che an ciafa pel de iarina da zircolé.

Coruziun cun scioldi y plajëis

Aldì aldìsson düć pro le medemo Stat, le süd y le nord, la Calabria y le Südtirol. Mo sce an roda tl süd y tl nord spo n’éra nia insciö. Scebëgn che le Südtirol à inće surantut val’ bur’ viz da süd... Y la Talia romagn inant öna dles bîsces rosses dla Uniun Europeica. Basta che an rodes, y sce an ne po nia rodé o sce an roda cun i edli stlüć, spo pôn inće lì intrês indô dl süd y de situaziuns y avenimënć dl süd, che fej stè sö le fl e: p.ej. ti ćiaran al barometer mondial dla coruziun, che posizionëia la Talia al intern dla UE ma plü dan la Grecia, le Zipro y l’Estonia. Cô é pa chësc stüde gnü fat? Damanè fora él gnü 114.000 porsones sura döt le monn, ti ćiarun ai resultać tla Talia: le 5% di intervistà taliagn à dè pro da avëi paié na “tangente” o “mazzetta” (scioldi nia legai por ruvé pro val’ sorvisc publich). Le 12% à dit da avëi paié scioldi a ufi ziai dl setur iudiziar, le 6% a personal dl sorvisc publich, le 4% ala polizia y al sorvisc sanitar nazional. Le 64% di zitadins taliagn arata che la coruziun sides aumentada y le 61% pënsa che i intervënć dl Govern y Parlamënt cuntra la coruziun ne sides da nia.

Aladô de chësc stüde danter nüsc conazionai, é i partis politics i plü coroć (le 89%), dan al Parlamënt (le 77%), l’aministraziun publica (le 61%), le setur sanitar (le 54%) y les imprejes (le 52%). Les istituziuns plü trasparëntes é indere l’armada (“esercito”) - le 25%, les organisaziuns nia governatives (le 26%), la polizia (le 27%) y le setur dl’educaziun (le 29%). I Statesc plü coroć al monn aladô de chësta inrescida é le Stat Sierra Leone, la Liberia, le Yemen y le Kenya.

Les lobbies y les “mafi es”

Dé por dé gnunse pajà ia che la Talia ti la fajarà, ara tignarà bòt ala crisa y sarà bona da se tignì l’euro. Mo zënza mudé val’ ne jarara nia, y pordenede: la politica mëss ester plü reala y vijionara, y a Roma olache al röia adöm te Parlamënt y Govern les maius forzes y lobbies de chësc Stat mëssel gnì fat na politica plü ogetiva y comunitara. Che ara ne va nia da ne paié degönes cutes y avëi sorvisc y strutöres publics che funzionëia do rata bun

mëss gnì odü ite da vigni ziadin y dantadöt da vigni aministradù publich (dal Comun al Govern). Intrês indô toma la politica a Roma tla routine canche al é da baié de intervënć y intervenziuns al vare cun i tëmps, inće por porvè cun mans y pîsc da tignì sö chësta pert dl sistem talian tlamè “mafi us”, olache organisaziuns nia istituzionales se tin le podëi y control sön citês y provinzies intieres y sü apalć y funzionamënć ćina tl detail. Impede che al foss da i dè fl e a chë gran percentuala de jogn tl süd che se damana “inovaziun” y na “delota”.

Le manierism politich

Al é da tó sö cun atenziun la defi niziun de inteletuai tla Talia che la Talia é bele da agn tla “rezessiun”, nia ma economica y fi nanziara, mo bëgn “culturala”. Tröc jogn de talënt (musiga, ert, sciënzes...) à bele da agn odü ite che la Talia ne sarà zënza gran scassada y delota de mentalité nia bona da se trà fora dal paltan, à lascè le Paîsc y é jüda te d’atri

Statesc por manifestè so talënt y se realisé instësc. Stè tla Talia y aspetè cun la boćia daverta a val’ frogora ô dì por tröc jogn: la dè sö, y vegetè te chësta stabilité y te chësc manierism politich, ći che vëgn gonot sintì (y é te gran pert di caji) desco dependënza y sotmisciun.

N’atra refl esciun mëss podëi gnì fata defrunt ales spëises dl setur publich (tut fora chël sanitar, che é insciö inće tl laûr da gnì indeblì en gaujiun de chësta rezessiun generala che i viun): sce la Talia, y laprò él inće Südtirol, ô fà la gran ota dl vers de na concorenzialité y atualité internazionala de vigni vers, spo mëssel gnì taié i gragn paiamënć y privilegs. Chësc n’ô nia dì che al dess gnì fat na revoluziun zivila o politica! Chi che é al comane ô se assiguré so podëi, chësc é comprensibl y inće democratich, mo chësc dess gnì fat cun contegnüs y intervënć trasparënć, concreć y ütli a düć, y nia cun plajëis fi nanziars. I set agn dles vaćes grasses é passà, y sce i n’orun nia che l’antipatia tla jënt defrunt ala politica y l’istituziun crësces ćiamò deplü mëss avisa la politica mëte jö mioramënć y adatamënć (deache avisa de “adatamënć” se tràtera, sce n diretur d’ufi ze o de repartiziun ne davagnarà tl dagnì nia plü tan co ti agn passà).

An po l’oje desche an ô, o “interpreté le momënt sciöche an mina”, la realté ne mënt nia y n’é nia plü bona da gnì ascognüda gnanca da chi che ô la vëne atramënter.

I racomanà dal podëi

Tan vel pa pordërt na aministraziun o istituziun, sce ara é gnüda cumprada? Chësta n’é nia na domanda retorica, tla Talia suzedel dötaurela ćiamò che lobbies y “mafi es” se cumpra les usc en gaujiun dles lites publiches. Sce ara ne foss nia insciö, spo ne fóssel nia sentades tan ćialdes tl Parlamënt canche an baia da mudé l’articul

Al mêr tla Calabria: la plü bela ega, püćia y degöna jënt. Y na patrona de n restorant dij che les families ne comana nia plü la picia marëna dal bato, ai sta a ćiasa... La crisa é da sintì lunc y lerch!

Al ê en iade la Talia?Co messass pa la Talia se salvè? Impresciuns y refl esciuns da n iade tl süd

416 ter dl Codesc Penal (chëstes edemes) ajuntan val’ parora te: <chi che azeta tl savëi le piamënt de usc (“procacciamento di voti”) cun les modalitês preodüdes dal terz coma dl articul 416 bis söl barat dla conzedüda de scioldi o de val’ atra ütilité vëgn punì cun le porjun...”> Nia da crëie che la Talia devëntes plü europeica y democratica sce al suzed dötaurela, anfat sce ma te val’ provinzies y comuns dl süd, che le litadù ciafa scioldi (da se tignì spo) tla man y na zetola da lité originala bele segnada por s’la tó cun ël tla sënta litala la dè jö y gnì fora cun na zetola da lité nöia, sön chëra che al vëgn spo indô fat la crusc söl “racomanè” y passada inant al proscim. Cun chësc sistem ne ruvarà mai al podëi na porsona orüda dala speranza, mo n “racomanè orü dal podëi”.

Dai privilegs ala realté

Ći dì spo dla Talia che se stënta tan da trà ite les cutes y controlé sce al vëgn bëgn fat fatures y zetoles fi scales al bar: al foss tan saurì da avëi sot control na impreja, na botëga y n bar, y döt le transiamënt de marćiandies. Cun i computers y l’internet él aldedaincö saurì da avëi sot control inće i afars y i comerc; al n’é gnanca plü rî da avëi dać privać y discreć söla jënt! Ma cun anuzé i sorvisc y les strutöres de düć - zënza daidé para - ne vara nia plü, sce ara é jüda ćina śëgn spo él stè davëi n privilegh. I Statesc ne podarà nia plü fà inant debit ćina śëgn, zënza é söa credibilité y söa atrativité tl carè. Bele chësc isté él gnü fora dać alarmanć por le turism tla Talia: tröpa jënt da foradecà ne vëgn nia plü tla Talia a passè söes vacanzes, deache les strutöres y i sorvisc ne respogn nia al prisc che vëgn damanè. Cô désson pa nen gnì fora spo śëgn, sce i comuns y i hotì n’à bele śëgn na goba da tignì le renovamënt cun i tëmps? La politica y les categories economiches é cherdades tan co mai denant da ciafè soluziuns y nia modi por tignì inant n sistem fat da “poltrone” y interesc privać.

Inće te Südtirol gnarà la vacanza plü ćera por le scior cun le 2014, da 0,7 euro a 1,3 euro a nöt (a gauja dl’introduziun dla tassa de sojornanza). Da speré él chilò bëgn ma spo che ara joes almanco por mioré les strutöres publiches ti paîsc - y dantadöt che ara vëgnes trata ite do regola. La dërta rezëta, por trà ca n ejëmpl de sorvisc, é stada chëra dles autostrades che à le daz: düć chi che paia po l’anuzé, y cun ći che é gnü trat ite pôl gnì dè laûr a porsones y fi rmes, y fat laûrs de dortoramënt y amodernamënt. Sce les autostrades te döta la Talia y düć i seturs de sorvisc y strutöres publics ess funzioné a chësta moda y cun chësta fi nalité, spo ne foss la Talia nia tan sot tl paltan. Ćina che la dotrina “iu dà por ciafè” n’é nia al ordin dl dé y tla cosciënza de düć, ne daral nia tan atira sorëdl söla Talia, tan fortunada pordërt por so tlima y söa fertilité.

Iaco Rigo

Page 5: 3013

5

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

dla Union Generela di Ladins dla Dolomites Elsa Zardini che à abù paroles de lauda y de rengraziamënt per la manifestazion.

L ladin viv

N generel iel unit ora che la rujeneda ladina possa jì ite te duc i ciamps, che la rujeneda à vivanda y funziunalità, te chësc cajo tla poejia, ma pona nce te duta la pertes che à da n fé cun l mond, nia mé da zacan ma nce d’al didancuei. L’autëures à mustrà che cun nosta rujeneda dl’oma pòssen nce fé unì a lum tematiches che ie te nosta sozietà suvënz mo n tabù. Per si mpëni ti iel al’autëures unì sëurandat na boza de vin cun etichetes fates da artisć cunesciui de Gherdëina aposta per chësta manifestazion.

Do che duta la autëures ova liet dant, iel mo stat mpue’ de aurela curta. Ilo iel mo unì pità vel’ bon bucon cun cërces de vins. Da dedò òven nce l unëur de scuté su Mattia Demetz, l campion mundiel junior de suné l’armonica.

Sofi a Stufl esser

va inant da la pruma plata

Leteratura y bona ueia tl zënter de UrtijëiL domesdi leterer de chëst ann ti ie unì dedicà al’ëiles. La Union di Ladins à metù a jì na sëira de leteratura cun cin de bona poetes dla valedes ladines

“Fajé lèrga, fajé lèrga…”coscita disc nosc bufon da Carnascèr, canche l met man a dir zeche che va sora fora la risses, zeche da proibì ma prategà, ressapù ma neà fi n junsom, evident ma no amò palesà. “Fajé lèrga, fajé lèrga!” -someassa che l dìe, - “che la scritura femenina no l’é merda” (perdoname, ma l bufon disc delbon coscita), - “la scritura femenina la é piajégola e la fèsc vegnir gola de lèrga”.

Sul fat che sibe o no sibe na scritura femenina se à scrit e rejonà sacotant. L’é de chi che disc che no la é, ajache oramai l prozes de sozialisazion l’é medemo per eles e per ic, che la scritura no l’à ses, che chest e che chel.

Da l’autra l’é cheles che disc che ei, pel esser na scritura femenina canche chesta la é bona de fèr da

spieie a la eles, de les fèr recognoscer te zeche de so, de les tor ite te l’ènema e tel corp. No l’é na costion descheche se disc ‘scientifi ca’ o de canons leterères. L’é più na costion sensorièla, de perzezion, mingol descheche sozet coi sentimenc. Podone i mesurèr? Coscita no podon nience mesurèr se na scritura la é più o manco femenina. Tel parados se pel risièr de dir che fosc l’é na costion de numeres. Te na scritura femenina l’é semper ite l numer doi, l doi che tol ite la relazion anter doi persones (desche minim) e l’é te chesta relazion che pel vegnir fora la dimenscion de la scritura femenina.

Tel domesdì endrezà da l’Union di Ladins chesta dimenscion la se à palesà a na vida scempia, sorida, gustégola e soraldut vidèda dal

ferstont che se pel dir femenin (lèrga a la ledeza, soraldut, che no vel dir ‘anarchia’ ma spazie per l pensier femenin che canche l se veit serà ite l se spert e l fèsc acort – e somea che no l sibe).

Che él stat che à fat a na moda che vegne a se dèr chela atmosfera coscita belota e da stèr sorì? Chi che l’era aló i pel l dir, vigne un e una a sia maniera.

Per me l’é stat (ence) la ledeza de poder cerner i toc da lejer e la tematiches da tor cà che dapò dut, zenza voler ma segur con voler più sot, se à leà te n bel fi l chécen de stories femenines. L pensier su la eles che se libra l’é semper na bela roba. A la outes pel dèr l’imprescion de zeche da pech leterèr (per coche se enten la letradura), da massa ciasarin, o massa personèl o intim. Enscioma, n livel massa bas per i

canons de la scritura cognosciui. Tiziana Ghedina l’à let n toch

fora da si liber su la coltura del lin. Sobito vegn da pissèr: che èl da che fèr con la ela? Chest l’é roba da bechegn. Alincontra vegn fora na beliscima storia de na ela sapienta che la é bona de ge dèr la dorta a na situazion de besegn estrem. Elisabeth Kostner la lec na picola contìa dintornvìa la dejocupazion e la relazions personèles de la protagonista che, ferèda e studièda de fi n, no la troa lurier. Che fadìa leèr ensema l publich col privat, ma Elisabeth la l fèsc con gran ironia. Gé me lee a la tematica de la ela con l’el ti tempes veiores e Rut Videsott va ite con lejiereza tel descors de la violenza de l’om su la femena. E, a la fi n, Rut Bernardi la dèsc na bela scorlèda co la contìa de na

bela bezata fosćia che per soraviver la cogn vener sie corp a nesc omign. Dut n fi l, ajache nia se destaca da nia tel mond femenin. Dal lin a la dejocupazion, da la storia a la violenza.

Sarà stat che l’era dut endrezà alalèrgia, che la pievia à tegnù fi n canche l’ultima scritora à let l’ultima rissa, enscioma che dut l’é jit descheche l cognea jir, l domesdì leterèr l’é deventà n moment olache se à podù trèr l fi à. Ma fosc l bel l’é stat apontin percheche no se l spetaane, e apontin per chest, l’à orì na lèrgia: ei, se pel creèr spazie femenin, ence zenza esser managerin o corir pojizions de poder. Bastassa demò se tor na lèrgia, dandaldut da ite da nos.

Fajé lèrga eles, donca, alalèrgia!

Olimpia Rasom

Fajé lèrga, fajé lèrga…a l‘Alalèrgia

Mattia Demetz, campion mundiel de suné l’armonica, à sunà de biei pec. I sunadëures à lascià audì plu pec.

La bozes de vin che ie unides sëurandedes.

Autoriteies y vijitadëures.

Per chësta festa garateda rengrazia la Union di Ladins de Gherdëina dantaldut l’autëures Rut Bernardi, Elisabeth Kostner, Tiziana Ghedina, Olimpia Rasom y Ruth Videsott, i sunadëures Nadia Rungger, Valeria Stuflesser, Valeria Mussner, Gabriel Tommasini y Mattia Demetz, i artisć che à fat l’etichëtes dal vin Filip Moroder Doss, Christian Stl, Egon Stufl esser, Th eo Mahl-knecht y Josef Kostner, La Usc di Ladins y La Rai Ladina y l TCA.

RengraziamëncLa ULG rengrazia nce l

Schiclub Gherdëina che nes à mprestà l mplant audio y Reinhard Schmalzl che se à cruzià dl mplant audio, la Lia dl Turism de Urtijëi che à mprestà l palch y Moritz Peristi che à njenià ca la nluminazion. N gra nce a Ivo Moroder se à cruzià di vins y a Bruno Avesani, Ivana Moroder y David Lardschneider che à judà a njenië ca l buff et.

La Uniondi Ladins de Gherdëina

L’autëures Olimpia Rasom de Fascia, Ruth Videsott dla Val Badia, Rut Bernardi de Gherdëina, Tiziana Ghedina de Ampëz y Elisabeth Kostner de Gherdëina cun l presidënt dla Union di Ladins de Gherdëina Stefan Kasslatter.

Elisabeth Kostner.

La presidënta dla Union Generela, Elsa Zardini.

Page 6: 3013

6

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Paola Palla Vian da Vich, volontadiva de la sezion de eles de la Crousc Checena de Fascia

Da cotenc de egn este volontadiva de la sezion de eles?

“Da na ventina de egn.”

E tu te cruzie ence del pìcol marcià...

“Ei, son la responsàbola del mercatino de Vich.”

Cotante siede?“Scrite ite te la sezion sion 130,

che laora per l pìcola marcià de Vich sion de 5.”

Él n muie da far a enjignar l marcià?

“L’é n muie de lurier percheche dant fora l’é da se enjignar duta la roba. Chi che se la sent fasc marmelade e dapò ge fajon ence na belota confezion, i ne fasc semper i complimenc che le é bone. Le sgnape i ne le fasc chi del Paster a Pera e noi le spartion fora te boce più pìcole. I douces enveze i ne li porta i albergadores e i privac e a ic cognon ge dir n fort develpai percheche i à semper didà. I recames enveze i li fasc soraldut Luciana Vanzetta da Tieser e Carla Ghetta del Cristallo da Vich.”

Cotenc marcé endrezade?“N fajon de messal e de fi ré e

dapò tolon part a le degustazion de Entorn Vich, al pìcol marcià de l’artejanat de Ciampedel e endrezon la serada de benefi zenza.”

Te sàl bel? “Me sà n muie bel, l’é ben ence

stat momenc che volee lasciar ló, ma dapò é semper abù la spenta per jir inant. Me é sozedù n fat: noi aane didà fora na tousa mare chiò de la val che no aea l sostegn da man de nesciugn, ge aane paà per n trat de temp l cartier. Na dì l’é ruà chesta beza che me à saludà e la me à dit che se no fossane stac noi a la didar, enlouta l’aea pensieres n muie burc. Chest me à dat na gran gaissa per jir inant. Chest l’é un di caji, ma n’é ence de autres.”

Donca l vadagn di marcé l

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

va ence a jent de Fascia? “Ei, prum de dut a jent de

Fascia che à besegn e dapò noscia priorità l’é i bec pìcoi. L’é n muie de besegn chiò te val ence se somea de no: canche l’é bec o mare che se mala ge paon le medejine o la roba da magnar, l’é sozedù ence che assane didà a paar l mutuo canche proprio no i ge la fasc.

Aon projec de didament fora per dut l mond: te l’Africa, te la Bolivia, tel Perù, n zenter de acolienza tel Togo tras na monia bresciana, n orfanatrofie te l’Ucraina, didon i bec che vegn da la Bielorussia, aon dat contribuc per Murmansk, dapò ogne an ge dajon 8 mile Euro a don Elio Sommavilla per si projec te l’Uganda, aon didà fora per egn don Luigi Jellici da Pardac che l’era en India, olache aon envià via le adozion da dalonc percheche i bec podesse jir a scola.”

Che spirit ge velel a endrezar l marcià de la Crousc Checena?

“Prum de dut ge vel aer l piajer de tor sù la roba e de la vener semper con chela de far per didar la jent che à de besegn. L vadagn l dajon fora diretamenter a le persone en difi coltà e chest l’é emportant, no dajon i scioldi ma paon semper valch che i dora. Saon coscita olache rua l didament e crese che fossane demò noi chiò te val che podon amò far coscita. Noi se aon empontà per aer chesta sort de gestion, l’é ence per chest che se laora più bolintiera.”

N’él jent che compra?“Cogne dir che l’é ence jent

del post che compra, chiò a Vich l’é n muie sentù l mercatino. E dapò l’é n muie che ne deida portan la roba, i albergadores i é braviscimes, i respon semper a nosc envit. Ades però ruon a far demanco percheche se fasc semper più fadìa a vener. E ge volessa che jent joena vegne a ne didar per jir inant co l’atività, percheche oramai sion dute de na certa età...” (mci)

de Manuela Obojes

Tles ultimes rubriches él gnü splighé en cört les poscibilitês de adoziun di mituns ordinara y l’adoziun di mituns ti caji particolars. Nosc ordinamënt dà inće la poscibilité da adotè porsones che à bele arjunt la majera eté.

Ćiodì pa adotè na porsona de majera

eté?

L’adoziun de porsones che à bele complì i 18 agn à le fi n da impormëte na suzesciun por motifs de arpejun. Chël ô dì che cun chësta sort de adoziun vëgnel realisé danter döes porsones n raport che assigurëia l’arpejun, l’inom de familia y la descendënza, inće sce al n’é degun liam biologich.

Condiziuns

An po adotè porsones de majera eté canche an n’à degügn mituns. Insciö pòn adotè na porsona a chëra che an ô ti lascè l’inom y le patrimone.

An po indere inće adotè porsones de majera eté canche an à bele mituns gragn, mo ma sce chisc dà pro al’adoziun. Sce i mituns é indere decuntra y à na rajun por ne dè nia le consëns, ne po l’adoziun nia gnì fata.

Canche la porsona che ô tó sö n möt de majera eté à ćiamò de pici mituns, sot i 18 agn de eté, spo mëss l’om o la fomena de chël che ô adotè dè l’aproaziun al’adoziun, y le möt da adotè mëss bele fà pert dla familia. L’adoziun n’é nia consintida sce l’adoziun é cuntra l’interes di mituns legitims dla familia.

Eté de chël che adotëia

La porsona che fej domanda de adoziun mëss avëi complì i 35 agn y mëss avëi 18 agn deplü co

la porsona che al ô adotè. Ma te caji particolars po le Tribunal dè pro al’adoziun sce chël che adotëia à complì 30 agn.

Consëns di geniturs y dl om/dla fomena

L’adoziun vëgn ma aproada dal Tribunal sce i geniturs dla porsona che dess gnì adotada da n ater dà so consëns. Inće l’om o la fomena dla porsona che à fat domanda de adoziun mëss ester a öna cun l’adoziun. Chësc consëns po gnì trat zoruch fina ala pronunzia dla sentënza dl Tribunal de competënza.

Forma

L’adoziun de porsones de majera eté vëgn damanada cun n recurs al Presidënt dl Tribunal de competënza. Le Tribunal fej spo dötes les valutaziuns dl cajo y verifi chëia sce al é dan man dötes les condiziuns dades dant dala lege por chësta sort de adoziun, y sce l’adoziun ti convëgn ala porsona che vëgn tuta sö.

Cuntra la sentënza dl Tribunal pòn fà recurs ala Curt d’Apel anter 30 dis.

La sentënza defi nitiva de adoziun vëgn scrita tl register zivil y anotada inće sön le zertifi cat de nasciüda dla porsona adotada.

Conseguënzes dl’adoziun

La porsona che é gnüda adotada ciafa le cognom de chël che l’à tuta sö y le mët dan so cognom, zënza le tó demez. La porsona adotada mantëgn vigni dërt y dovëi ti confrunć de süa familia originara y davagna laprò le raport zivil ai fi ns de arpejun cun la porsona che l’à tuta sö. Chësta sort de adoziun ne cheriëia degun liam de parentela danter la porsona adotada y i parënć de chël che l’à tuta sö.

La porsona che à adotè n’à degun dërt da arpè le patrimone dla porsona che al à tut sö, mo ma la porsona adotada à le dërt de arpejun

Adoziun de porsones de majera eté

ti confrunć de chël che l’à tut sö.Te vigni cajo à l’adotant y

l’adotè le dovëi da ti paié i alimënć al ater, sce al é te na situaziun che al n’é nia plü bun da se mantignì dassu.

Revoca

L’adoziun de na porsona de majera eté po gnì trata zoruch, canche la porsona adotada o chëra che à adotè é deventà nia dëgns. Insciö pòn damanè al Tribunal la revoca dl’adoziun canche un di dui à porvè da copè l’ater, so om o fomena o i parënć dl ater. An po inće damanè la revoca canche l’adotè o chël che à adotè ti à fat al ater o a sü parënć n dann che é dè dant tl codesc penal sciöche delit, y é sanzionè cun na straufunga de almanco trëi agn de porjun.

Sce l’adoziun vëgn trata zoruch, spo perd la porsona adotada vigni dërt ti confrunć dla porsona che l’à tuta sö, y perd inće le cognom.

Tla proscima ediziun de chësta rubrica gnaràl splighé plü avisa inće i recuisić y le prozedimënt dl ’adoz iun de mituns internazionala.

av. dra. Manuela Obojes,Stüde Wörndle & Partner(Balsan - Tlüses - La Ila)

Manuela Obojes.

Mostres - Dl 2009 é les Dolomites deventades Patrimone Natural UNESCO. La Provinzia Autonoma de Balsan, tres l’Ofi ze Natöra y Contrada à arjigné ca de gran panei cun i retrać plü sugestifs de nüsc crëps stlauris, che à fat la roda de deplü localitês. Le pröm iade l’àn metüda fora a Al Plan, ara é spo inće rovada a Corvara y San Martin de Tor. Tres la colaboraziun cun le Comun de Badia y la Fraziun da San Ćiascian é i 29 panei metüs fora alaleria, tl raiun da jì a pé dl Museum ladin ursus ladinicus, olache an podarà i aprijé ćina ai 20 d’agost.

Mostra UNESCO a San Ćiascian

Page 7: 3013

7

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Èrt - L Zenter d’èrt contempo-ranea (CEAC) de Ciavaleis ge à endò orì si ujes a doi artisć che fona sia reijes te noscia tera, vardan al mond todesch e ladin. Dò la bela esposizion “Alle porte del silenzio”, che l’an passà aea proponet l dialogh anter Willy Verginer e Robert Bosisio, chest an con “L’immagine terrestre” l diretor Elio Vanzo e so Consei vidà dal president Lionello Vanzo i à cernù amò n artist ladin e un da Trodena, per i envièr a se meter en relazion te chesta formula del dialogh a doi anter pitura e scultura, che aea jà garatà dassen l’an passà apontin con Verginer e Bosisio, e che jirà inant via per l’invern che vegn con n’autra proponeta, dedichèda chest’outa a la eles, anter Anneliese Pichler e Annamaria Gelmi. Fèr na mostra con doi artisć no l’é na roba sorida. L risech l’é chel de aer doi esposizions personèles desleèdes, e ence l catalogh pel doventèr na sort de “double face”, mez dedicà a un e mez a l’auter. L’endesfi da é stata venta ence chest’outa, e te la sales del palaz Firmian a Ciavaleis enscin al prum de setember se pel veder coche i chèdres de Gotthard Bonell e i corpes de bron de Lois Anvidalfarei passenea tel meter

Musega e mendranzes - L comitat organisador de SunS, l festival de la ciantia ti lengac de mendranza de duta la Tèlia e de la Èlpes, à manà fora l bando per tor pèrt a l’edizion 2013 de chest emportant event musical.

A SunS pel tor pèrt sìngoi artisć o gropes de musega pop-rock o ciantautores de la mendranzes linguistiches de la Tèlia, Svizera, Austria, Slovenia e Franzia, portan dant tòc te si lengaz de la mère (sard, furlan, todesch, albaneis, franco-provenzal, franzous, ozitan, sloven, ladin, catalan, croat, grico, romanì).

Dò esser stat endrezà ti egn passé a Udin e a Falera, ti Grijuns, chest an SunS vegnarà metù a jir te Fascia, e più avisa tel teater de Navalge a Moena, per endrez del Servije Mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent, col suport

dant l tem del “terester”, con duta sia forza, ma ence con dut so peis.

Per Lois Anvidalfarei l’é stat la pruma esposizion tel Zenter d’èrt contemporanea. “Al é stè beliscimo – ne à dit l medemo cognosciù artist badiot – deache iö y Gotthard sun compagns, le diretur y le presidënt dl Zënter ne savô nia, mo ai à ponsè de nes fà mëte fora adöm te na sort de dialogh artistich.”

I doi artisć à tout sù l’idea con piajer, i é jic un te atelier de l’auter e ensema i à chierì fora, te anter la operes che i aea, cheles che podea apontin “rejonèr” miec e se valorisèr una con l’autra.

“Te vigni salf ùnse chirì fora mies scultöres y i depënć, ćiaran de fà dialoghè formes y corusc - à dit amò Anvidalfarei – i ti sun jüs do al tema “l’immagine terrestre”, tres les raprejentaziuns dla condiziun terena dla persona y di corusc dla tera, y cun chësta mostra sunse jüs n vare inant tla amizizia y tl se conësce.”

N muie de jent à tout pèrt, en sabeda ai 13 de messèl, a l’inaugurazion de la mostra, olache apede ai doi artisć l’era l president e l diretor del CEAC Lionello Vanzo e Elio Vanzo, e dapò Silvano Welponer e Sergio Finato

respetivamenter ombolt e assessor a la cultura de Ciavaleis, paìsc olache la operes de Anvidalfarei à troà lèrga ence te piaz dedant a la gejia di frati Franceschegn e te l’entrèda del Palaz de la Magnifi ca Comunità.

Lois Anvidalfarei se à dit dassen content de l’ejit. “I pënsi che la mostra sides dër interessanta, y de chësc ài ligrëza. I salfs de Ciavaleis n’é nia na strutöra nasciüda por fà esposiziuns, mo al é na bela architetöra, y sce al é na bela architetöra él bel da mëte fora. Problems tecnics n’él stè n gröm, mëte sö, taié, portè les scultöres da fi nestra ite... por fortüna a Ciavaleis êl jënt che é gnüda a daidé y

Musizisć ladins, scriveve ite a SunS!L’é temp enscin al prum de setember per manèr ite la domana de partezipazion a la selezion per l festival de musega di lengac de mendranza, che vegnarà endrezà ai 9 de november te Fascia

tecnich-artistich de la sociazion “La Grenz” e la colaborazion del Comun de Moena, l’APT de Fascia, l’Istitut Cultural Ladin e La Usc di Ladins. L’event vegnarà semper endrezà en colaborazion coi amisc furlegn de Radio Onde Furlane e de l’ARLeF, che à pissà e portà inant la scomenzadiva dal 2009 en cà.

Se trata donca de na gran ocajion, soraldut per i musizisć ladins, che pel se enscinuèr per tor pèrt a la manifestazion che chest an sarà apontin tel raion ladin dolomitan.

Chi che vel tor pèrt cogn manèr ite n fi le mp3 de na sia ciantia dant dal 1 de setember 2013 a la direzion mail [email protected] o a [email protected], compagnèda dal test con traduzion per talian e/o ingleis e da na curta biograf ìa de l’artist o del grop.

Anter duta la cianties che rua ite vegnarà cernù da 6 a 8 fi nalisć, che podarà se ejibir tel conzert de sabeda 9 de november a Moena.I doi venjidores, un cernù da na jurìa de esperc e un dal publich, i ciaparà n pest de 1000 euro e la zedola che ge permet de tor pèrt, ensema con artisć da duta Europa, al LIET International Song Contest, se demò che chest event vegnarà endrezà del 2013, ajache l’organisazion é en fasa de defi nizion.

L bando entriech del contest con la zedola de partezipazion é da poder troèr sul sit: www.sunscontest.com o sun: www.minoranzelinguistiche.provincia.tn.it, e de autra informazions pel vegnir domanèdes a la dirigenta del medemo Servije, d.ra Marilena Defrancesco (335.1348056) o a Leo Virgili (334.3666614). (lg)

L ciantautor badiot Jean Ruaz aea raprejentà i ladins a l’edizion 2012 de SunS a Udin.

l’organisaziun é stada perfeta, deache ai nes à tut sö sciöche porsones, nia ma sciöche artisć.”

Dassen enteressanta, chesta mostra. De gran empat l “Ecce Homo” te la stua de legn, e te autra sales i musc retrac da Bonell apede ai ceves de bron, e amò la linies torones di corpes realisé da Anvidalfarei se spieia ti particolères de pel o curam depenc da l’artist da Trodena, che jìa con lumes e ombrìes a na vida straordenèra.

Beliscim l’é ence l catalogh de la mostra, avert da na poejìa per talian e todesch scrita da Roberta Dapunt, dal titol “Della carne e della lingua/Über das Fleisc und über die

Lois Anvidalfarei e Gotthard Bonell en dialogh a CiavaleisL’artist badiot é protagonist adum con l pitor da Trodena de la bela mostra “L’immagine terrestre”, rencurèda dal diretor Elio Vanzo, che resta fora al Zenter d’èrt contemporanea enscin al prum de setember

Sprache ”. E Roberta Dapunt portarà dant sia poejìes anter la operes de Anvidalfarei e de Bonell te na serèda al Zenter d’èrt contemporanea dal tìtol apontin “Della carne e della lingua” en vender ai 9 de aost, da les 9 da sera. En domenia ai 18, da la medema ora, sarà enveze na vijita vidèda ensema con i doi artisć, e ai 2 de setember sarà l fi nissage con n conzert olache ciantarà ence Gotthard Bonell, che l’é baritono.

La mostra é averta enscin al prum de setember duc i dis, fora che de lunesc, con orarie 15.30-19.30, e de vender e sabeda ence 21.00-23.00.

Lucia Gross

Lois Anvidalfarei.

La òperes di doi artisć fèsc bela parbuda te la sales del CEAC.

N moment de l’inaudazion con aministradores e artisć.

Page 8: 3013

8

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Śën iesen tl plën dla sajion y chël se ntënden nce dal numer dla cherdedes de aiut che vën ite tres l numer de telefonn 118 tla zentrela a Puntives. Datrai iel cosses manco de prëscia, ma suvënz ie l ntervënt cun l joler fundamentel per salvé na vita o per smendré de truep l tëmp de ntervënt. Pudon nunzië l ntervënt fat sun l segondo ciampanil dl Sela, tla via Kasnapoff . Iló fova n alpinista de Milan tumà tla corda. Ël fova feter amez ala via y se ova rot na ciavidla bëndebo’ burt. Per ruvé permez àn tacà sot al joler n judacrëp te na corda de 45 metri. Ël à pona tacà ite l ferì, per l mené nchin sun l jëuf, ulache l joler pudova dé sëura. L dutor dl Aiut Alpin l à curà y do che n l à stabilisà y ciarià sun la barela tl joler l àn menà demez cun l joler te spedel. Per chësc ntervënt àn abù 37 menuc de jol y 54 menuc de ndut. Sce n ëssa messù l fé a pe ëssel dessegur durà feter n dì.

Ma for ne rùven nia tla zentrela cuntënc de avëi salvà na vita. Nscila iel suzedù tla Val Badia a San Martin, ulache l ie unì cherdà l joler per n pitl pop de trëi enes che ne trajova nia plu l fl a. L dutor ie ruvà sun la luegia cun l joler do puec menuc y à purvà dla dutes a l reanimé. Riesc l àn nce menà cun l joler te spedel, ma prësc do àn audì che l pitl fova mort. N gran dulëur per i genitores, per i parënc, ma nce per i sucoridëures che ie ënghe mé persones y à n cuer y n sentimënt. Dessegur ne fova

Aiut Alpin Dolomites

chëi che à dat l prim aiut nia de gauja per chësc, ma chësc ntervënt ti resterà dessegur mo giut tl cë y tl cuer.

N cajo de mort iel nce suzedù tl raion de Franzensfeste. Pra na cësa fòvel ruvà adalerch n ël damandan de cherdé aiut, ajache si cumpani fova tumà te n aghel amesa l bosch. Prësc l àn nce udù dal joler y nscila àn lascià ju l judacrëp cun la binda. L dutor à mé plu pudù cunstaté la mort per l colp che l se ova giapà al cë.

Na desgrazia pra l lëur ie suzeduda a Santa Cristina, ulache l ti ova dat l bòt a n muradëur de 47 ani de Feldthurns. Sun la luegia fova nce bele i uemes dla Crëusc Blancia, che à pona riesc cherdà n aiut l dutor che ie for pea tl joler dl Aiut Alpin. Sun la luegia iesen mo stac boni de l reanimé y de l mené cun l joler te spedel de Bulsan.

Ora de chisc ntervënc n iel mo stac trueps per cosses manco de prëscia, ma ulache l joler fova mpo de gran utl. Da lecurdé iel sambën nce la scuadres de sucors dla valedes che ie for njeniedes a muever cun si auti da furné dedora da streda. La scuadra de Gherdëina à abù chisc dis tan de ntervënc che i messova suvënz muever cun doi scuadres. L ie mé bon che i judacrëp de Gherdëina à doi auti a desposizion, ajache suvënz i adròven tramedoi tl tëmp de sajon.

Ert - Les iniziatives culturales y artistiches tl Ciastel d’Andrac va inant. Enier, juebia ai 1 de agost, él vegnù inauguré na mostra de mascheres de legn. La esposizion dles scultures artistiches tipiches dla cultura y dla tradizion locala sarà da vedei tl Andraz Museum enfi n ai 8 de agost. La laorazion dl legn à n liam sterch con les usanzes plu vedles dla cultura rurala y da paur. Costruzions, sciche stales y staloc, aredament y massaries vegniva fates enlaouta per la gran pert de legn da les mans sapientes de artejans y marangons (tisleri). Ma ence chi che ne fajova nia chest mestier ova de spes te ciasa na ciamena da marangon, olà che al vegniva concé su i stromenc da laour. Chi valgugn artejans che ova na ispirazion creativa particolara y de bones capazités manuales dedicova si temp lede a ziplé y a d’intarisé l legn, realisan scultures y operes d’ert de gran prestisc.

Fé conesce la tradizion dl ziplé

La picera mostra che é vegnuda

metuda fora tl Ciastel d’Andrac à sciche obietif chel de fé conesce y valorisé la laorazion creativa dl legn, l’ert dl ziplé y dla scultura, mostran su, en particolar, mascheres de legn. Les mascheres ciàfon tla cultura de truepes popolazions. Ales é liedes a ocajions o a rituai particolars, a tradizions da n viade che é ence en pert judes perdudes con l passé dl temp y con l mudament dla sozieté. N valgunes usanzes é endere ruvedes fi na al didancuei. N ejempl é i “krampuz”, che acompagneia San Nicolò ai 5 y ai 6 de dezember. Chesta tradizion, slarieda fora dantaldut te paisc de rejoneda todescia, vegn porteda inant ence te Ampez. Autres mascheres tradizionales é cheles dles “donaze”, fi gures da temei liedes a vedles credenzes te entités malignes. Y spo él les mascheres da Carnescé, temp de ligreza y de matades olà che an veiga rodan mascheres de vigni sort.

La mostra cuei adum mé na pert dl patrimone di laours artistics che é sun l teritore. Al é vegnù metù

fora demé n valgugn ejempli de laorazion dl legn per fé conesce, per fé revive les tradizions, ma ence per valorisé l laour de artejans che se dedicheia al ziplé. Les mascheres da esposizion, o realisedes per vegnì vestides, é fates en gran pert de legn de zirm. Cinch é i artisć che à metù fora fora sies operes. Trei vegn da Fodom, un da Cortina d’Ampez y un da Col de Santa Lùzia.

Alfredo y Andrea Faber da Andrac, Fodom

Pere y fi , l prum imbalsamadour, l auter laorant, con la pascion per la laorazion dl legn. Les mascheres di doi artisć fodoms é vegnudes realisedes ti agn 1980/90. Una na maschera é zenza colour, fata dl 2012 y nia ciamò ruveda. Alfredo Faber nes à lascé, ma sia fontana de ispirazion, sciche ence chela de si fi , é steda y é semper ciamò foliec y revistes, musc y esprescions particolares che giata vita tles mascheres.

Carlo Roilo da Andrac, Fodom

Carlo Roilo é n cuech y se dedicheia al’ert dla scultura te si temp lede. Al realiseia mascheres y d’autres scultures de vigni sort, de vigni forma, esprescion y dimenscion con gran liberté, fantasia y creativité. Ence sce al n’é nia diretamenter lié al tema dles mascheres él vegnù metù fora ence n si laour che reverda la realisazion de na morona, fata de n toch unich de lignan.

Umberto Kerer da Col de Santa Lùzia

Umberto é n marangon che à bele da pice ensù la pascion per l dessegn y per la scultura. Al realiseia toc de aredament, ma al fej ence mascheres y d’autres sorts de scultures con gran creativité y prezijion. Al à scomencé a ziplé les prumes mascheres al’eté de 15 agn y enfi n encuei nen n’àl realisé plu de 20. Si laours, de legn de zirm, reprejenteia dantaldut “donaze” y “krampuz”. L marangon da Col dà enscì si contribut al mantegniment y a la salvaverda dles usanzes y dles tradizions da zacan.

Juri Pompanin da Cortina d’Ampez

Juri é joen, al à 17 agn. Da pice él resté afasciné da na defi leda de malans a Toblach y dailò él nasciù sia pascion per les mascheres. Al à ziplé la pruma maschera con l aiut de si pere, spo él jù inant da soul, cialan de mioré y de personalisé stil y tecnica. Te chest projet àl trat ite si compagns, con chi che al à dè vita a n grup clamé Anpezo Teufel, con l obietif prinzipal de mantegnì viva la tradizion y de la partì con les valedes vejines tolon pert a les defi ledes. (kp)

Mascheres en mostra tl Ciastel d’AndracInaugureda enier tl Andraz Museum la mostra dedicheda a la tradizion dl ziplé l legn, da vedei enfi n ai 8 de agost

Umberto Kerer da Col con una de sies mascheres.

Juri Pompanin é resté afasciné da na defi leda de malans a Toblach y à metù man de realisé mascheres da “krampuz”.

de Armin Moroder

Page 9: 3013

9

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Rujenedes - Chisc dis iel stat a Bulsan n gran cunvëni cun partezipazion nternaziunela de referënc y esperc y nsenianc de rujeneda tudëscia. “IDT - Internationale Deutschlehrer Tagung”, nscila l inuem dl cunvëni. L ntendënt Roland Verra ie unì cuntatà dala USC, che ti à damandà de n valguna mprescions n con’ dl cunvëni y n valguna refl escion n con’ dl nseniamënt dl tudësch ma nia mé. Verra dij che chëst ann ne fova la tematica dl cunvëni nia mé l nseniamënt dl tudësch coche rujeneda fulestiera, ma nce i cuntac cun l’autra rujenedes ntëurvia, coche dì l franzëus, l talian, l nglëisc y l ladin. Coche scola ladina ie l ntendënt unì damandà de purté dant la realtà dla scola ladina cun referimënt a trëi ponc: la prumozion dla rujeneda dl’oma, l nteres per la rujeneda dl ujin y l mparé la rujenedes de comunicazion, te nosc cajo l tudësch, talian y nglëisc. La tematica ie unida trateda pra na mëisa turonda cun, danter l auter, l senatëur Francesco Palermo, l’assessëura Sabina Kasslatter Mur y plu professëures dla universiteies de Dispruch, Darmstadt, Bulsan y

de d’autres.

Prumozion dla rujeneda dl’oma

Per chël che à da n fé cun la situazion di ladins à Verra ulù sotrissé che l prim pont, chël dla prumozion dla rujeneda dl’oma, ne n’ie nia tan scëmpl tl cajo dl ladin, davia che l sistem educatif vëija danora n majer pëis iusta per l tudësch y per l talian. L vedl prinzip aldò de chël che i sculeies ladins dëssa savëi tudësch y talian al medemo livel de si cumpanies tudësc y talians tla provinzia de Bulsan ie n travert belau nia realistich. Daviadechël va śën l pëis plutosc de viers dl’idea de n plurilinguism funziunel de n bon livel, che ti vën ancontra ai bujëns comunicatifs de nosta jënt y che ti lascia nce na cërta lerch al ladin dantaldut coche rujeneda de identità.

L nteres per la rujeneda dl ujin

L nteres per la rujeneda dl ujin ie, coche à dit Verra, belau dat

La rujeneda ladina gëura la portes Pra n cunvëni a Bulsan à l ntendënt Roland Verra auzà ora la mpurtanza dla rujeneda dl’oma ladina per l bon livel de comunicazion de nosc sculeies, ma nce coche mesun per ti jì permez plu saurì ala rujenedes ujines de viers de n plurilinguism funziunel

naturalmënter tres la situazion sozio-linguistica di ladins, che à for messù se relaziuné cun l pudëi tres la rujeneda tudëscia y taliana y sambënzënza cun l mond economich. Ma l ie nce n livel ideél plu aut, che fej nascer n cër’ amor per la leteratura y per la cultura tudëscia y taliana, tenian cont che iusta da chësta cultures se tol i ladins si mudiei letereres y fi losofi cs. Scialdi positif ie l fat che i ladins tlo da nëus ne se stënta perchël nia a fé pea pra la vita culturela dl mond tudësch o talian, per ejëmpl tl cunsum di media o de fé pea pra manifestazions cultureles. Velch che nosc ujins tudësc y talians se stënta deplù, a vester ecumenics coche i ladins. Chësc ie sambën n gra vantaje per i ladins, dij Verra.

Mparé la rujenedes de comunicazions

Chësc ie aldò de Verra l aspet plu utilitaristich dl plurilinguism y sambën chël che gran pert dla jënt azetea l plu saurì. Chël uel dì che l vedl argumënt de Franz Moroder, che dijova che tres l ladin se gëura plu monc culturei, à mo for si valuta

y si valor. Al didancuei ons monce studi scientifi cs per sustenì chësta posizion, per ejëmpl la nrescides neurolinguistiches de Gerda Videsott y de Rita Franceschini y de d’autri, che desmostra la majera ativazion de sperses dl cervel te sculeies pitli plurilinguistics ladins.

L ntendënt Roland Verra.

Democrazia direta - „Sce ulon garantì dërc democratics nce per l daunì, per pudëi rujené pea tla dezijions politiches, ne tléchel nia mé a jì a lité uni cin’ ani. Tucon da se bater per plu rejons de partezipazion pra la gran cuestions. La Scumenciadiva per plu Democrazia se dà da fé da truep ani per miuré i strumënc de partezipazion. L Cunsëi provinziel à da puech dat pro na lege n con’ dla democrazia direta che pretënd tan truepa sotscrizions per se damandé n referendum, che l ne sarà te n daunì nia plu mesun a n

mëter a jì un. Bën 59 prumotëures de ndut y la Scumenciadiva per plu Democrazia, cun l sustëni de trënta urganisazions n pert nce grandes, nvieia duc a jì a sotscrì te si chemuns doi documënc per plu democrazia y partezipazion a livel provinziel.“ Nscila Hubert Comploi, che stlarësc, cun vel’ parola de critica, che „cun la prima sotscrizion, per n referendum cunfermatif, vëniel purtà la lege dla democrazia direta, iusta apurveda dal Cunsëi provinziel cun la sëula ujes dl SVP, a n referendum. Pra chësc referendum

„La defi culteies pra l referendum“Hubert Comploi dla Scumenciadiva per plu Democrazia, nvieia a “sotscrì te chemun nchin ai 13 de setëmber per plu rejons de partezipazion“

I prumotëures per la democrazia direta nvieia a jì a sotscrì te chemun.

udù dant dal Statut de Autonomia per leges che regulamentea la veles politiches y la democrazia direta, iel debujën de otmile sotscrizions per fé che na lege iusta data pro posse unì meneda a n referendum, dan jì n droa. Te chësc cajo ne n’iel udù dant degun quorum de partezipazion. Chël uel dì che n iede che la otmile sotscrizions ie arjontes, uniràl a uni moda tenì l referendum y si resultat muessa unì tenì ite, unfat tan de persones che va ala lita referendera.“ Comploi stlarësc inant che „cun la segonda sotscrizion arjónjen

che la lege per la democrazia direta dla Scumenciadiva per plu Democrazia vënie metuda sun l ordn dl di dl Cunsëi provinziel. Tl referendum dl 2009 à chësta lege arjont n cunsens de passa 114.000 persones, che fova l 83,2% di partezipanc ala lita. Tres n quorum de partezipazion sot al 40% ne valova la vela nia, nscila la regula. L à lità l 38,2% de chëi che ëssa rejon de lité. Sce l fossa stat 7.000 persones deplù che ëssa lità assans bele da cater ani incà na bona lege per la democrazia direta, cun chëla che n pudëssa

per ejëmpl fé n referendum per la plaza dai julieres de Bulsan per fi né via n stritoz che va inant bele per massa ani. La dezijion che la maiuranza dla jënt tulëssa, ëssa pona da unì respeteda dai raprejentanc politics.“ Comploi auza mo ora che „i prumotëures, tla persones dl ex presidënt dla Lia da Mont AVS Luis Vonmetz, l presidënt dla Lia per la Defendura di Cunsumadëures Walter Andreaus, Christine Baumgartner che à l „Pest-Vëscul-Gargitter“, la sindacalistes Tila Mair y Doriana Pavanello y trueps d’autri, uel ti dé da lecurdé ai zitadins si rejon de jì a sotscrì cun doi sotscrizions nchin ai 13 de setëmber te si chemun, a na moda che n posse jì inant sun la streda de plu democrazia y partezipazion. Cun chësta azion uel l cumité arjonjer che la stleta lege dla SVP ne vede nia n droa y che la bona lege dla S cumenciadiva p er p lu Democrazia ruve inò tl Cunsëi provinziel per unì trateda y apurveda. Cun Vosta sotscrizion desmustrëis che la partezipazion Ve sta a cuer y che ne ulëis nia che i raprejentanc tla politica tole dezijions zënza respeté Vosta ulentà. Nuzëve de chësta ucajion nchin ai 13 de setëmber!“ Nscila l nvit de Hubert Comploi, che lecorda mo che „plu nformazions giapëis sun www.dirdemdi.org o pra la Scumenciadiva per plu Democrazia a Bulsan, tla Silbergasse 15, tel 0471 324987, e-mail [email protected].“

David Lardschneider

Perchël ne n’iel nia mé n dejidere romantich da zacan, che l ladin à n si valor pragmatich, ma efetivamënter gëurel l troi per n plurilinguism scialdi efi zient, nscila Verra.

David Lardschneider

Page 10: 3013

10

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected]ëina

Parapënd - Granda ie stata la legrëza de Peter Gebhard canche l à dat sëura a Monaco, do 9 dis de jol pra la garejeda de parapënd Red Bull X-Alps 2013 (c. nce articul a pert). Gebhard conta che l prim resultat positif ie chël de ruvé te travert, ajache l possa nce suzeder che n ne n’ie nia boni de ruvé. Ruvà iel, y ruvé cuinto ie stat sambën mo na majera legrëza. „Danora sperans y ratans de ruvé ti prims diesc, che la ie jita fata nscila nes dà na gran sudesfazion,“ dij Gebhard.

„Suvënz da mudé strategia“

Danora se òven fat ora, a livel de team, na route ideéla, ma ntan

l jol fòvel suvënz da mudé stategia, tulan ora de fuia l plan B, coche stlarësc l atleta che viv a Urtijëi cun si cumpania Heidi. L suzedova che la cundizions meteo mudova, y pona fòvel da tò dezijions tatiches. I prims dis manaciòvel for de unì tampestes, perchël à Gebhard nce for fi nà fi nà via si jol do la rata abenëura. Da dedò fòvel plu bel, ma scialdi da vënt, cie che uel for nce dì n cër’ potenzial de pricul. „Plu iedesc fòvela cun l vënt nscila che sce n julëssa mé ntan l tëmp liede dijëssen che l ie massa da vënt. Ma ntan la garejeda jìvela de jì inant l plu che la jiva. L pricul ie for tlo, ajache n ie te na garejeda, ma i priculi ie da valuté avisa, cialan de smendré l plu che la va l potenzial de pricul.“ Nscila

Gebhard, che dij, a livel de mpustazion y tatica de garejeda, che „tl prim sons julà truep da sëul, o miec do nosc program, da dedò éi nce cialà cieche i autri fajova nterpretan si maniera de garejé. Ma la gran pert sons julei coche do program nost.“

La gran emuzion a Monaco

La garejeda jiva a piz, Peter fova scialdi dancà. Si emuzions: „Canche son ruvà sëura Monaco via fòvel zeche de grandiëus. Ma de me goder sciche toca mi plazamënt sons permò stat bon ala fi n, canche é dat sëura sun la plataforma diretamënter sun l mer dan l Prinzipat.“

„I supporters dl ann!“

Gebhard auza ora l gran lëur fat da si supporters Heidi Insam y Gerald Demetz: „Per mé iel da ti dé l titul de supporters dl ann. I à fat si lëur dassënn bën. I supporters ie scialdi mpurtanc, ajache sce i tol dezijions fauzes muessi ie coche pilota fé deplù chilometri a pe, via per fonz. Da auzé ora ie sambën la mpurtanza dl sustëni mentel, per ejëmpl canche muesse jì a pe; sce vede n vint chilometri vàla, ma sce muesse n fé deplù vëni sambën

nce plu stanch y ne son nia bon de pensé te na maniera tlera assé. I suppoters juda a de teles pea, cie che ie scialdi mpurtant.“ Gebhard à fat de ndut 420 chilometri a pe. L prim tlassifi cà n à mé fat 270. Ma Peter à mpo abù na bona performance de jol, arjunjan na perzentuela de jol do la rata granda, à pu trueps d’autri fat almanco 550 chilometri a pe, de mesaria.

Heidi Insam: „La mpurtanza de se njenië

ca a puntin“

Heidi Insam conta che bele dan la garejeda ti ova dit un che ova bele fat pea pra la garejeda che l plu mpurtant iel a se njenië ca a puntin: „Ie rate che nëus fan njeniei scialdi bën y nscila àla nce butà, Peter ie for stat bon de julé lonc, la à butà dut ntëur cun l tëmp. Muesse bën dì che fan suvënz nce scialdi stanc, che la ne fova nia for saurida per nëus. De Peter possi dì che l à fat na gran garejeda, ma nce che canche l fova lajù, ntan la pauses, ne fòvel nët nia raidëus y ne se lamentova mei. L ti savova nce dut bon, chël che ti cujinove, pasta y riji, carboidrac per la gran pert, ma nce proteines.“ Ti damande dla tëma che la pudova avëi abù, la mëndra sce Peter fossa stat bon de ruvé y la majera sce l

ëssa abù da suzeder zeche. Heidi Insam: „Tëma éi mé abù un n mumënt, pra l start, ajache l fova scialdi da vënt. Ma da dedò éi fat na reflescion de mpustazion mentela: śën ne sons nia plu nevicia ma „mé“ y dantaldut supporter! Da dedò ie dut jit bën.“ Granda nce la cuntentëza de Heidi canche „si“ Peter à dat sëura sun la plataforma tl mer dan Monaco. Heidi fova resteda pra l ultimo „turn“, la luegia ulache duc messova passé y dé sëura, dan pië ju per l ultimo jol de viers de Monaco. Dal Mont Peille ova Heidi na udera de marueia, l bel panurama de Monaco da sëurajù, cun Peter che ruvova man man for plu y plu daujin al travert, per n cuinto plazamënt de dimenscions mundieles. Nscila a ti cialé, a Heidi, te redazion dla USC, semiòvela belau mpue’ stolza de si nevic, nia mé bel, dalaibon y da talënt, ma monce bon de julé cun l parapënd, che ie nce la gran pascion de Heidi.

Gerald Demetz: „On mparà a cunëscer truepa

jënt, stars che n cunesciova dant mé sun

l papier “

„L njenië ca ie stat zeche de bel, ajache l ne fova, te chëla enes, mo nia la garejeda.

Gherdëina mundiela de parapëndTe redazion dla USC ie l unit a nes crì i trëi campions dla scuadra de Gherdëina che à arjont n boniscimo cuinto plazamënt pra la Red Bull X-Alps 2013, garejeda de livel mundiel de parapënd. La mprescions de Peter Gebhard y de si supporters Heidi Insam y Gerald Demetz

Peter Gebhard pëia via a Salzburg per la Red Bull X-Alps 2013.

N cuncurënt dl Iapan à danz messù fé n pit stop su per n lën.

Peter Gebhard sun la nëif dl Dachstein.

L auto di supporters.

L Matterhorn udù da Peter Gebhard ntan l jol.

Page 11: 3013

11

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Gerald y Heidi s’la studieia.

Sun la plataforma tl mer dan Monaco à i atlec dat sëura.

Monaco da sëurajù.

N mpera truepa cosses. Mé per dì de geografi a, de luesc che n ova audì ma che n mpera pona a cunëscer avisa. Pona truepa cosses

tecniches y tecnologiches, l manejamënt dl fonin cun duta si pusciblteies. Ntan la garejeda fòvel pona per nëus supporters ënghe

mpue’ de tenscion, jan da da 0 a 100 ora de nia, y danterite fòvel mumënc ulache l fova da avëi truepa pazienza; la jiva de savëi da aspité. Na cossa bela ie ala fi n stata l aspet uman, n mpera a cunëscer truepa jënt, stars che n cunesciova dant mé sun l papier, i big dl parapënd. Posse dì che a i cunëscer de persona fova duc scialdi dalaibon.“

De reviers a cësa

Do la garejeda ti àl, ai trëi de Gherdëina, sambën sapù bel a unì de reviers a cësa, a udëi la gran legrëza di cumpanies y di siei de familia. Gerald: „I nosc de familia à dit che i à laurà puech chisc dis y truep mé cialà te internet.“

I trëi de Gherdëina tol l'ucajion de rengrazië nce tres la USC duc si tifosi y i sponsores.

Peter Gebhard à ntan bele inò l pensier de fé pea inò, te doi ani, che urmei iel pià dala fi ëura dla garejeda. „Ma l depënd sce mi supporters ie a una, ajache da sëul ne vàla nia.“ Nce ai supporters ti luj bele i uedli.

David Lardschneider

Parapënd - Bele a pudëi fé pea pra chësta garejeda ie n resultat da ti dé dl Vo. Tan deplù ie l cuinto plazamënt de Peter Gebhard da auzé ora coche resultat de marueia. Nce sce l ie da dì che l ie stat doi garejedes te una, sce n possa dì nscila, una dl campion Christian Maurer dla Svizra, che ie ruvà al travert do mé set dis, fajan l uet do sé via, batan monce si record dl 2009, y fajan nscila l triplete. Dal segondo plazamënt inant fova na grupa do la rata daujin, y ie ruvei n merdi te travert. Tla

Peter Gebhard cun n gran cuinto plazamëntCoche bele repurtà tla USC à pra la Red Bull X-Alps 2013, garejeda de livel mundiel de parapënd, l team de Gherdëina arjont n resultat de marueia. Gebhard à arjont l cuinto post, nce cun l sustëni de si supporters Heidi Insam y Gerald (Groldo) Demetz

programazion dla garejeda ratòven che l prim ruvëssa te travert danter mierculdi y vënderdi dan doi enes. Coche dì, Gebhard ie stat tan bon che l ie ruvà monce dan l tiermul prunosticà. Ma danz che chëst ann iel stat na tlapeda de trueps che à arjont resultac scialdi boni, nia mé l prim Maurer. Ma l cuinto post desmostra la gran cualità de Gebhard y dl team de Gherdëina. Cumplimënc!

Coche bele repurtà tla USC ie la Red Bull X-Alps una dla

garejedes de parapënd plu ries dl mond, ajache l atleta muessa jì y julé per plu dis, zënza pudëi se refé danterite. L se trata de ruvé da Salzburg tl’Austria nchin al Prinzipat de Monaco. Chisc 850 chilometri possa l atleta, tl cajo dl team de Gherdëina iel Peter Gebhard, me fé a pe o julan. L ne possa nia furné cun l auto, no jì cun la roda, no passé tres tuniei lonc y n.i.

L team ie metù adum da trëi persones, tl cajo dla scuadra de

Gherdëina dal atleta Peter Gebhard che jola y si supporter Heidi Insam y i y da Gerald (Groldo) Demetz. L atleta muessa for tò pea si furnimënt y duc i njins de jol: parapënd, njin da senté, casco y la roba per na emergënza eventuela.

I supporters à l duvier de cumpanië l atleta, de ti dé nfurmazions n con’ dl tëmp y de ti dé dant la miëura streda sun chëla che l dëssa se muever. La possa ti purté su l proviant sa mont, ulache Peter pëia for inò

via, y pona jì inò pra auto per ti furné do.

La garejeda à scumencià ai 7 de lugio y dura tan giut nchin che l prim team ruva a Monaco plus 48 ëura, o al plu 21 dis. Ch¨ët ann iesen stac de n zaron de sot. L possa mé fé pea 31 teams da dut l mond, perchël iel bele n gran suzes sce n possa fé pea. Ntan la garejeda muessa l team sté fërm danter mesa la undesc de nuet y la cinch daduman.

David Lardschneider

Cronica - Na tlapeda de atlec y de atletes se à ancuntà n lunesc domesdì de chëst’ena sun Pitla Plaza de Sant Antone, per solidarietà y coche sëni cuncret per lecurdé l atentat de Bologna.

Per lecurdé l atentat de Bologna: nce l ciel bradlovaPer lecurdé un di fac teroristics plu grieves mei stac tla Talia iel unì metù a jì na manifestazion sportiva de sauté da plu ziteies dla Talia demez de viers dla capitela dl’Emilia Romagna. Chëst ann iel unì muet nce da Urtijëi demez

Pitla Plaza de Sant Antone, n lunesc domesdì: atlec y atletes cun Sonia Zanotti, l ambolt de Urtijëi Ewald Moroder y l assessëur provinziel Florian Mussner, che à fat da testemonesc dla manifestazion. Na grupa ntan che la sauta.

Bele da truep ani incà vëniel sautà da plu ziteies y luesc dla Talia demez de viers de Bologna. Chëst ann iesen piei via via da Milan, Brescia, Terni, Ulivetto, Bibione, Pavia, Sesto Fiorentino, Roma,

Sulmona, ma nce da S. Marino, Minca y Pola. Per l prim iede iel nce unì muet da Urtijëi, n lunesc sot ala plueia, coche dì, nce l ciel bradlova.

“Son dan l fat plu criminel che ie suzedù tla Talia!“ ova dit l presidënt dla Republica Sandro Pertini, canche l fova ruvà a Bologna sun la luegia dl atentat, pra chël che l fova stat 85 morc y passa 200 ferii. L se trata de un di fac teroristics plu grieves mei stac tla Talia do la segonda viera mundiela. Ai 2 de agost dl 1980, avisa dala 10.25, fòvel sautà tl aier na bomba de passa 300 kg de tritol tla sala da aspité dla ferata de Bologna. L’esplujion fova stata da stramp viulënta, che la ova tucà na ferata che fova iló fërma sun la prima scina y ova monce fat tumé adum la strutures sëura la sales da aspité, ulache l fova i ufi zies de na fi rma. Propi te chëi menuc fova te

stazion nce n valguni de Südtirol, danter chisc Sonia Zanotti de Urtijëi. Ëila fova unida ferida te na maniera grievia. La nrescides univa bele dal scumenciamënt dsaredes ite da rëms d’uni sort. N à fat

sentënzes y contrasentënzes, ma n ne n’ie mo nia stac boni de tò ju l sucrët de Stat pra i delic de mazamënt y terorism.

David Lardschneider

Page 12: 3013

12

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Sport - Doi percursc nueves per la roda iel sun Ciandevaves. L prim test sarà pra doi garejedes ai 3 y 4 de agost de mountain bike, chëla dl prim Campiunat talian Eliminator de cross country y la garejeda naziunela de cross country (per la garejedes c. sot a plates informazion). Chisc doi percursc de garejeda ie sfadiëusc, spetaculeres y adatei per chëi che ti cëla ala garejeda.

L percurs de cross country mët man tl zënter de pudejé de Pana, fej na pitla spirala, va via per l puent y da iló pona inant tl bosch su per ërc ulache n adrova de bona capaziteies tecniches. Puech dan l travert, dlongia i sauc, iel mo da jì su n tòch scialdi ërt y sfadiëus per pudëi pona furné juvier tl travert.

L’ena passeda ai 23 de lugio ie n valgun atlec jëuni dla scuadra provinziela de Südtirol , acumpaniei dal ex campion dl mond Hubert Pallhuber y dal diretëur dla garejeda Peter Runggaldier, jic a purvé ora l purtoi nuef de cross country sun Ciandevaves.

Hubert Pallhuber, che ie nce pra la Federazion dla Rodes dla Talia, spiega: “L purtoi nuef XCO ie do la rata sfadiëus. L ie bele bëndebò nteressant y possa mo unì miurà tl daunì. N se aspieta for de ruvé pra n tòch che va juvier, ma chëi tòc ne n’ie mei plu lonc che cënt metri. N muessa cumbater tresora. Nce la raides ie da n pont de ududa tecnich scialdi ries.”

Nce Max Knapp, tecnich

Purtoi nuef per la rodaL ex campion dl mond Hubert Pallhuber ie jit a purvé ora l nuef purtoi de cross country sun Ciandevaves

provinziel, ie dla minonga che ntan dut l percurs muessen se mpenië dassënn, nce canche la va

juvier.Nino Lazzarotto, presidënt dl

comitat provinziel de Südtirol, conta: „La luegia ie propi spetaculera y unica, tlo sot al Saslonch. Chëi che cëla pro pra garejedes tl zënter de pudejé sun Pana possa udëi coche i atlec furnea su y pona ju per l ultimo, ma rie tòch dl percurs.“

Peter Runggaldier, diretëur dla garejeda, dij: “Nëus on laurà dur per adaté l percurs a na garejeda de cross country. Hubert Pallhuber nes à tlo judà dassënn, nes dajan de bon cunsëies.”

I passajes plu nteressanc y mpurtanc ie: l raion di Palusc, ulache l ie l pont plu aut dl percurs, l “Jump Climb“, n tòch ërt dlongia l start y l travert, y nce “Saslong Downhill“, l tòch che va juvier che ie ënghe tla luegia dl start y dl travert.

La lunghëza dla percurs per i ëi ie de 24 chilometri cun n deslivel de 960 metri. La lunghëza dl percurs per l’ëiles ie de 20 chilometri cun n deslivel de 800 metri.

L campiunat naziunel de XC Eliminator, al incontra, sarà a Urtijëi sun n percurs de 370 metri y 20 metri de deslivel. Chësc percurs che passa va da plaza de Sant Antone tres l raion da jì a pe y ju per la via Pedetliva y inò de reviers sun plaza Sant Antone, messerà i atlec fé doi iedesc. L percurs arà mpedimënc desferënc, coche per ejëmpl bujes, scialieres, rampes y trames de lën. L sarà dessegur n avenimënt particuler y emoziunënt per chëi che cëla pro.

Sofi a Stufl esser

Hubert Pallhuber y Nino Lazzarotto. Pallhuber n azion sun l perecurs nuef.

Atlec y atletes cun Gerhard Vanzi, Hubert Pallhuber, Nino Lazzarotto y Peter Runggaldier.

S. Cristina - Sun l troi dla ferata a Santa Crsitina, ulache l fova dant metù ora placac di planec, iel unì inaugurà l troi dla ferata, nce acioche chësta pert mpurtanta dla storia de Gherdëina ne vënie nia desminceda. Sun la catordesc tofl es pòssen udëi fotos storiches y liejer tesć che conta dla ferata de Gherdëina y di perjunieres rusc per ladin, talian o tudësch. La pultredes ie unides dates da Albert Moroder Sodlieja. Danter chëstes iel fotos di tuniei y di puenc a Santa Cristina, ma nce dla stazion dla ferata de Soplajes y de Santa Cristina. Sambën iel nce da udëi la pultredes dla vedla locomotiva y di

vagons y fotos di puere perjunieres rusc. Cun chësta tofl es ulëssen purté ite l linëus te chësta pert scura dla storia de Gherdëina. La ferata che fova ntlëuta na nuvità tecnica, fova unida metuda su cun gran mpëni dai perjunieres rusc, che laurova dut l di dassënn sot a cundizions dramatiches y nia umanes.

L’autëura di libri “Scibla mo n iede“ y “La ferata de Gherdëina“ Elfriede Perathoner de Urtijëi à trat adum la storia y la ntraunides plu mpurtantes da scrì sun la tofl es. N’autra cossa nueva che ie da udëi tla raida dl luech a S. Cristina ie la fi gura de bront de un che va cun i

schi. Per ti dé valor al’ert te Gherdëina iel unì fat ora de lascé fé uni ann n’autra fi gura de bront che unirà metuda su dlongia l troi. L ie unì scrit ora n cuncors che ie unì venciù da Emanuel Nogler de S. Cristina. La proscima fi gura de un che va a crëp unirà metuda su dlongia l pisciadoi de Ciandevaves.

Pra la festa à l ambolt de S. Cristina Eugen Hofer y la presidënta dla Lia dl Turism Renate Senoner abù paroles de lauda y de rengraziamënt per chësta bela scumenciadiva. Elfriede Peratoner ie cuntënta dla bona idea dla Lia dl Turism, ajache l ie mpurtant che la

Troi dla ferataN sada dan otodì iel stat a S. Cristina la inaugurazion dl troi dla ferata y dla fi gura de bront

storia dla ferata ne vede nia perduda. L ie nce mpurtant a se lecurdé di truep milesc de rusc che laurova di y nuet te cundizions spaventëuses per la realisazion dla ferata danter Tluses y Plan y dut chësc te n curt tëmp de cin’ mënsc: da setëmber 1915 a fauré 1916. Nce Th omas Comploj, Obmann dla Lia di artejans de S. Cristina y l artista Emanuel Nogler à rengrazià per la bela scumenciadiva. Sn. Pluan à benedì la fi gura de bront y l troi dla ferata. Da dedò à mo Mattia Demetz sunà cun si armonica.

David Lardschneider

Autoriteies y l artista Emanuel Nogler pra la statua nueva. Pra la festa de inaugurazion.

Na tofl a sun troi dla ferata.

Page 13: 3013

13

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

L artista William Kentridge dl’Africa dl Sud ntan l lëur.

N dessëni ora dl video “Pain & Sympathy” de William Kentridge.

Ert - Canche n uel abiné sé nstësc y n à da tò na dezijion per si vita, iel fundamentel a jì de reviers ti ani dla fantulëza y pensé do a cie che te fajova sté bën, miec dit l ie mpurtant a abiné si ravises. N ejëmpl da nunzië tl ciamp dl’ert ie tlo zënzauter l artista sudafrican William Kentridge, che se à fat n inuem a livel nternaziunel.

L vën ora de na familia de judieres dal muet, nasciù iel ai 28 d’auril dl 1955 a Johannesburg tl’Africa dl Sud. Si ntenzion ne fova perdrët nia chëla de deventé n artista, ma ënghedenó de se fé cunëscer coche aucat sciche si pere. Ma iusta canche l fova tl lëur de jì a crì na si streda, y coche n dij “Chiche chier abina!”, ti ova n cumpani cunsià de fé chël che ti plajova bele da mut y cun chël che l se dajova ju mascimamënter:

dessenië. Do i ani de stude de politica y

africanistica tla Università de Witwatersrand tl 1976 y dal 1976 al 1978 tla “Art Foundation” a Johannesburg, òvel metù man, do avëi stlut ju l’Ecole Jacques Lecoq a Paris, de lauré coche atëur, designer y reghisser de teater. Kentridge viv al didancuei a Johannesburg.

La stredes deferëntes, ma cun la medema mires, de William

Kentridge y de si pere Sir Sydney Kentridge

L artista William Kentridge y si pere, l aucat cunesciù Sir Sydney Kentridge, à cumbatù uniun te si maniera contra l sistem de descriminazion tl’Africa dl Sud. L

La mpurtanza dla ravisesL artista sudafrican William Kentridge y si vita danter realiteies desferëntes

N tòch dl video “Felix in Exile” de William Kentridge.

pere ova abù n rodul fundamentel pra n valgun pruzesc de politica tl’era dl “Apartheid”, coche pra l cajo d ativista dl' “Anti-Apartheid” Stephen Biko, che ova messù murì te perjon tl 1977. Sir Kentridge ova sustenì Nelson Mandela te si 27 ani de perjunia y deberieda cun cunlauradëures fovi stac boni de fé tumé l rejim dl “Apartheid” tl’Africa dl Sud. L mut se ova bele da jëunn lià al muvimënt che fova contra l’Apartheid. La batalia contra la descriminazion dla razes, la viera zevila y la prima veles tl 1994 ova abù nfl usc stersc sun si atività artistica. L’opres d’ert de Kentridge à daniëura da n fé cun argumënc coche l “Apartheid”, l colonialism, la ngiustizia soziela y l totalitarism. L se à fat n inuem a livel nternaziunel pervia de si fi lms de animazion desseniei cun ciarbon. „La man dà i mpulsc al cervël y nia l cuntrer!“ Chësta ie la defi nizion che Kentridge ti dà a si maniera de lauré y che ie nce na si carateristica. Sce n ciaval de tòc de papier se muev te na si animazion iel frut dla nspirazion y nia dla ratio. Kentridge à fat pea pra truepa mostres, Bieneles d’Ert y pra la Documenta X (1997), Documenta 11 (2002) y nce pra la Documenta 13 (2012).

L “MAXXI - Museo Nazionale delle Arti del XXI” a Roma www.fondazionemaxxi.it ti à nia da giut dedicà na mostra de valuta dal titul “William Kentridge | Vertical Thinking (17.11.2012 – 03.03.2013)”, cureda da Giulia Ferracci. L argumënt zentrel fova la nstalazion “Th e Refusal of Time”

rea l i se da per la Documenta 13 a Kassel y prejenteda l prim iede tla Galaria 5 de chësc Museum renumà tla Talia. La nstalazion porta l spetadëur te n’aura da fabula, ulache l se pierd la dimenscion dl tëmp cun si varietà de sonns, chedri y dumbries cinejes y tl zënter na mascin cunlieda a d’autra scultures: rodes, megafonns, y d’uni sort de strumënc cun pruietazions sun i parëies che lecorda Leonardo da Vinci. L ie

nce da udëi l artista te n juech danter cumparì y descumparì.

Ulrica Perathoner

Urtijëi - Flëur Ploner conta che l ova udù, n iede che l fova stat al mer, banc da ustaria metui ora dedora. La particularità ie che i ie blanc y che i lascia nce tres la lum, cun na fazion dut ntëur nteressanta y che tira l uedl. Nscila àl ulù i urganisé nce per Urtijëi, per l vënderdi lonch, o white friday coche n dij per nglëisc. Blanc i banc da ustaria metui ora ju per l raion da jì a pe de Urtijëi, furnii a blanch duc i cunlauradëures de ustaries y butëighes, ma nce truep vijitadëures àn udù furnii su a blanch. Na pitla americanata dalaibon. La fi nalità ie de ti pité zeche de extra a chëi

da tlo y sambën nce ai turisć, cun ustaries y butëighes daviertes duta sëira, ades nchin mesanuet. Propi n vënderdi lonch, che ie, da coche i conta, jit inant mo plu giut tla ustaria da Mauriz, ajache sce l ie bele lonch, l vënderdi, pona nce sciche l toca. La manifestazion sarà śën d’instà uni vënderdi, nchin ala fi n de agost o povester nce ala prima ena de setëmber. Perchël lecurdëve de muever, i proscimi vënderdis, y pra l vënderdi lonch vàla de se furnì a blanch, sce la va mpue’!

David Lardschneider

Vënderdi blanch y lonchNa scumenciadiva garateda ie chëla che à scumencià n vënderdi dan otodì: l white friday o vënderdi lonch. Vivanda, cumpania, marketing a Urtijëi

N valgun mumënc dl vënderdi lonch a Urtijëi.

Page 14: 3013

14

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Redadoura: Katia Pizzininilunesc y mertesc a Badia, tel. 0471 839800, mercui a Cortina d’Anpezo, tel. 0436 868615

juebia a Col de Santa Lùzia, tel. 0437 720609 - [email protected]

Manéde vostes fotografi es a la miscion e-mail [email protected] o per posta a la misciun: Redazion “La Usc di Ladins”, Self dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Fodom/Livinallongo (BL).Les fotos vegnirà ence publichedes sun la plata de Facebook “L sonn fodom tla Usc” olà che duc podarà dé ju si aprijament. Chisc vegnirà touc en consciderazion da la giuria per la valutazion fi nala.

Concors metù da jì da La Usc di Ladins.

“El fuoch sul forte da La Court”, retrat de Alessandro Lezuo da La Court, Fodom.

Persones/Ampez - Rosanna Raff aelli é na jornalista. Nasciuda a Bulsan, éla vegnuda a sté a Cortina d’Ampez olà che ala à maridé l fotograf Roberto Ghedina. Dl 1975 àla dè vita al edemanal “Cortina oggi”, foliet sun la vita aministrativa de Ampez. Slarié fora na informazion clera y trasparenta é dagnora sté si obietif. Te sia cariera profescionala àla abù ben 14 prozesc per difamazion. Duc davagnés. L coraje ne ti mancia nia a chesta ela, che nes confesseia de sentì daite l bujegn de descorì la verité, chela verité che an vuel massa gonot storpié y nascone. Al didancuei se dàla jù con la publicazion “Cortina vacanze oggi” y con la organisazion de pesć y de manifestazions culturales. Nos l’on enconteda y ti on fat na intervista:

La Usc: Can y co é pa nasciù “Cortina oggi”?

Rosanna Ghedina, vita de na jornalistaTe sia cariera àla abù 14 prozesc per difamazion, duc davagnés. Te n atentat ti él vegnù desdrut l auto. Ma ala ne s’à nia lascé sprigolé y é juda inant: intervista a la jornalista da Cortina d’Ampez Rosanna Raff aelli Ghedina

I é fondé “Cortina oggi” con n grup de compagns dl 1975. Al é na publicazion nasciuda da la esigenza de na informazion plu sinziera y trasparenta sun la situazion aministrativa locala. I on porté inant chest foliet enfi n dl 2003 passan tres aministrazions desvalives.

Al é sté n percurs enteressant, per nos enstesc y ence per l paisc. Te duc chisc agn ae abù ben 14 prozesc per difamazion tres stampa. I i é paié duc sun mia pel, moralmenter y fi sicamenter, ma i i é pa ence davagnés duc.

Ciuldì pa dutes chestes denunzies?

Per via che degugn ne vuel che al vegnes fora la verité.

Ma vos seis juda inant a archirì y enrescì…

Mi obietif é dagnora stè chel de slarié fora na informazion clera,

i é dagnora enrescì, chirì les proves a sostegn de chel che i scrivove. Dl 1987 me él endere vegnù fat n atentat, ai m’à desdrut l auto. Mi articui ova cherié desturb y sce te desturbes zacai vegneste ence tu desturbé. Chel mésson se aspeté.

Co eise pa reagì al atentat?I é tegnì asconù l fat, i n’é scrit

nia. I n’é nia volù fé la vitima. I son ence vegnuda tocheda te mi ester ela, ai m’à degradé, ma ence chest fajova pert dla strategia per me fé scuté, per ne me fé nia plu fé mi mestier. Ma ie ne ti é nia dé la sodesfazion de zelebrè si suzes. Plu tert ae ence descorì chi che al fova stè, ma ence dailò ae ciamò scuté. Demé can che trueps agn dedò él sozedù n auter atentat a Cortina ae scrit.

Da olà vegn pa vost coraje?I m’é ence ie dagnora damané

olà che i son juda a tò dut chel

coraje, impede men sté a ciasa a me fé mi afars. I pense che al sie na esigenza che i é daite chela de chirì la verité. I son dagnora steda na rebela. I arate che vignun de nos sie cherdé a n compit personal y sozial, evidentementer é chest sté mi l mi.

Co vedeise l jornalism de archirida al didancuei?

I ultims doi prozesc ae giaté da can che i publicheie “Cortina Vacanze Oggi”, perchel ne m’ae ie nia ciamò stufé de enrescì. Ma enlaouta fòvel autramenter, al fova plu respet. Ence sce i é dagnora volù chirì la verité ti afars de comun, ne m’à mai degun ombolt traté mal. Al fova na batalia leala. Al didancuei él demé plu aroganza, ala ne va nia plu da ti ruvé permez a la verité. La informazion vegn storpieda da valgugn che é soura de nos y che tol les dezijions per nos. Chesta n’é nia democrazia. Sce an lij foliec, scuta su la radio o ciala la televijion ne se informeion nia plu, ajache la gran pert di mesi de comunicazion ne fej nia informazion trasparenta.

Ciuldì eise pa lascé de publiché “Cortina Oggi”?

I é lascé de l publiché ajache al vegniva dagnora mé scrit les medemes cosses. Dl 1996 ae scomencé con la publicazion de “Cortina Vacanze Oggi”, n edemanal turistich, na fenestra completa sun dut chel che Cortina à da ti pité ai ghesć, ma ence a la

La jornalista Rosanna Raff aelli Ghedina. (fotos: Roberto Ghedina)

jent dl post. Al vegn scrit de sport, de cultura, de atualité, ma sce al é chestions aministratives ciaudes végneles samben ence tratedes.

I n’eis nia demé fat jornalism, i s’eis semper ence dé ju con la organisazion de manifestazions culturales…

Sci. I me dà jù con la organisazion de pesć. Per sies agn a la longia ae dé fora l pest a protagonisć dla mont che ova desmostré n impegn paticolar tl sport, tla cultura o te d’autri ciamps. Sen organiseie l pest al protagonist dl ann, che vegn dé fora vigni ann d’isté. En en chest ann sarà la sourandeda dl pest d’invern, ajache al ti foss jù a Margherita Hack che nes à perempò lascé. Con la assoziazion Akropolis metonse spo da jì fora per l isté, tl Hotel Serena, referac sun tematiches che à da fé con la scienza y la fede y ence tl hotel M i r a m o nt i o rg a n i s o n s e encontedes culturales.

Al é dret trupes manifestazions tratant la sajon turistica a Cortina. Co fajeise pa da tegnì bot a la concorenza?

En caje é i autri en concorenza con mi, ajache la Akropolis é la assoziazion culturala plu vedla de Cortina, metuda su l ann 1947. Ma ie ne rejonasse nia de concorenza, al é lerch per duc, la jent po cerne olà jì a scuté su. Ie son steda anter i prums che à porté personaji emportanc a Cortina, sciche per ejempl magistrac, l capo dla scuadra antimafi a, dampruma Vigna y spo Grasso, l president da sen dl Senat. I arate che al sie emportant pité encontedes enteressantes y de cualité. Al ne mess nia dagnora ester reladours conescius, persones dla televijion. Chi à pu d’autri canai per se fé vedei.

Con cie fi n dedicheise pa vost temp a chestes manifestazions?

I ne l feje nia per davagn, al n’é pu degugn che me paia. I l é dagnora fat ajache i l fajove gen. I arate che les encontedes che i mete da jì contribuesces a d’arichì la jent che vegn a d’ascuté su. (Intervista de Katia Pizzinini)

Rosanna con si om, l fotograf Roberto Ghedina.

Page 15: 3013

15

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected] Fodom

Manifestazion - L se clama “Teriol dei pisciándoi de Retic” l nuof teriol da jì a pé metù a jì da l’Union dei Ladins da Fodom che l é ste inauguré nchëstadì sabeda 27 de lugio. L’idea l’eva piada via ncora dal Gilberto Salvatore che l’eva stada touta ben gënn dal consei de l’Union. Gilberto l se n’ava laoré trop per scomencé i prums laour. Ma fossa ste l ultimo mpruma che l mel ciape la souramëssa. Coscita grazie a nen valgugn volontari e al intervent dei Servisc Forestai per l atrezé e mëte n segurëzza l toch sot al pisciándol de Retic, l teriol l a podù ester fenì via e giourì. La caminada la peia via da Plaza Nuova a La Plié, se va fi n via Brenta, ilò dal 2Bet”, ulache se outa ju del viers de Col, se rua ju n Retic e se tourna a La Plié. Ndut zirca 3 chilometri de caminada, saurida. L teriol l empermët de rué nte luosc de Fodom che puoc o degugn o puoc cugnës, de vedei plánte che crësc nte nuosc bòsć e nvalgugn cantons de nosta val da na prospetiva trop particolar. N teriol storich – botanich, na bela caminada per i sciori che ven d’isté per aprezé la pesc e la belëza de chësta pert de

la val. A viśé l é ence nvalgune bele tabele nte cater lingac, ladin, talián, todësc e inglesc, co la grafi ca del artist fodom Grabriele Grones, metude ntei luosc plu carateristizi o ulache se po osservé velch de particolar. Su n chël nte Plaza Nuova, per ejemple, se peia via a conté ncin de storia da Fodom. Sot Vara del Pleván se ciapa una de le prume particolarité: nvalgune plánte de pomole de cioura e de sambuch. Plu nnavánt, su la strada che rua sa Col, se se ciapa bel davánt a le frazion del Vijiné de La, con duta sua storia e sue carateristighe cese da l’architetura tipica fodoma. Ma la pert plu spetacolar e mánco cugnisciuda l’é de segur chëla ce he se ciapa jun Retic ulache l teriol l va sot le cese ju per po giré via sot a le crëpe. Ilò, grazie ai biei scilins e a le sparángole de len, se rua sot al secondo pisciándol del Ru de Gliejia. L teriol l passa sot a nen tët de crëpa co la iega che toma ju davánt al nes. N canton spetacolar ence dal pont de veduda geologich. Ilò defati se po vedei na conformazion plutost particolar de le crëpe. Passé via chël ánder se tourna ntei prei sot Fopa, po su

Atualité - Iega śela sa na Reda. I albergadous nrabiei i tourna a protesté:”L é da fe mprescia laour.” Da vender passé e per nvalgugn dis Reba l’a bu ndavò problemi co l acuedoto. D’invier ntei dis clou de la stagion, da nadel e carlescé, le vasche le s’ava svuoté e l eva resté senza iega gran pert del paisc. Con duc i problemi che chëst porta per i albeghi e suoi servisc, come piscine e saune. Ades iega n’è assé, ma nveze ester bela nëta coche la ven fora da le fontane, n vender da sëra, davò l temporal che l é ste ntourn le siech da sëra, da le spine l’a scomencé a vignì fora śela. Da no podei beibe, bele a la vedei. Ence perciéche se se la lasciáva nten got, davò ncin junsom restáva l pantán. “L eva bele suzedù l ann passé – spiega la prescidenta de l’Aft Michela Lezuo – e l Bim ava de la colpa ai laour de la nuova

Dato che on vedù che d’inviern sonve de troc che ne savëva bel se n jì sa mont da sëra co le ciaspe on pensé de prové a se biné ence na sëra d’isté. E cosita en lunesc 22 de lugio se n son jus sul Averau. Sonve

segiovia “Carpazza” sun Chël Vësco, ulache l é le vasche. Ades nveze on ben capì che i problemi i é struturai: no ven cialé davò a acuedoti e vasche. D’inviern la iega la máncia perciéche la no ven travasada da na vasca a l’autra. D’isté la rua paza perciéche le no ven netade. No se po jì nnavánt coscita. Voi che l Bim me respone. Ma no de persona, su la stámpa, a duta la popolazion. Ci penseli se fé ? Chilò l é debujen che vegne fat laour, bel mprescia. Paion la iega cèra come l gasolio e po la ne ven fora śela e a le oute ence maron. Onso ncora da paié le bolete ? Ci fi gura fajonaso co nuosc sciori? Suzede da spëss che ne damana na carafa de iega de spina. Se sa, duc se pensa che la iega plu bona l’é chëla che se ciapa sa mont. Ma coscita chi elo che se fi da de ie la porté ? (ls)L é tres bel se biné per ji da sëra su per ste mont co l ciaro de luna e ste n compagnia.

Da sëra sul Averau en gita Ven fora iega śela da le spine sa na RebaL’Aft protesta co l Bim:” I a da ne di ci che i vol fè”

de 27. Na dejina i é piei su da la Mierla e chi autri dal Giau. Lassù s’on enconté de duc. Nvalgugn i é ruei ence sul Nuvolau e po tournei jù per se mangé duc auna na bona cëna njignada da chi del rifugio

Averau. Onse volù tourné jù al ciaro de luna, ma nveze son vignus a césa al ciaro de le site. Speron de ciafi é a se biné magari ncora velch outa, percieche l é dagnëra bel ste na sëra en compagnia. (Iris)

nte strada da ulache, davò avei osservé l pisciándol de soura de Retic, l teriol l outa su per Bòsh de Fopa per rué sa Sourarù. Nsabeda i é stei zirca na trentina, ntra chisc ence nvalgugn turisć, chi che a responù al invit de l’Union dei Ladins da Fodom per la caminada de inaugurazion del teriol. Davò i

A spass ju per l Teriol dei pisciándoi de ReticInauguré nchëstadì l nuof teriol da jì a pé metù a jì da l’Union dei Ladins

Se peia via sun Plaza Nuova. Co l Vijiné de La. Se rua sot al pisciándol de Retic.

saluc de la prescidenta de l’Union Manuela Ladurner, la ex prescidenta Daniela Templari, che l’é stada davò al proget, l a spieghé coche l’é nasciuda la scomenciadiva. “On volù chëst teriol perciéche l mostra luosc carateristizi de Fodom, chi che plu rispecia l sentì dei fodomi. – a dit la Templari che

l’a rengrazié la Region, la Comunita Montana, i Servisc Forestai e i volontari – “che i a cherdù nte chëst proget.” Jun Retic s’a paussé ncin per se beibe n got de iega e lampon . Na outa tournei a La Plié, l’Union l ava fat njigné n bon marindel per duc sot al tendon de la siegra de S.Iaco. (ls)

Ncantei da la iega.Nvalgugn volontari che a laoré a comedé l teriol.

Page 16: 3013

16

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Un conzerto par Matteo

I à ciantà e sonà par Matteo Menardi Diornista, martes ai 30 de luio, inze ra nostra jeja de San Iaco, in Anpezo. Una setemana dapò, da canche ‘l é morto, su par ra Croda de Antruiles, i à vorù i dedicà chesto conzerto, chi de el trio Telemann, fato par ra fondazion de studio Tiziano Cadore. A ciantà ‘l ea el soprano Roberta Majoni Boto, una femena de Anpezo, aduna con so òn, el maestro Delio Cassetta, diretor de ra Orschestra da Belun, che el sonaa el fl outo, e su ‘l orghin ‘l ea Loris Serafi ni, che el conoscea polito Matteo, canche chesto por śoen el ciantaa su ‘l coro de ra jeja, co ra Schola Cantorum, par ra mesa granda de ‘l domegna e da ra festes.

Par ra sozietàs de comun

El comun de Anpezo ‘l à spendù deboto zentomile euro par saé ce fei de ra so doa sozietàs, ra Gestione impianti sportivi e ra Servizi Ampezo, ma ades el consilier Herbert Huber, che ‘l aea da i tende, ‘l à desmetù chesto braghier. Ignante i à dà 50 mile euro a ra sozietà Kpmg da Milan, che r’aea da dì ce che ‘l é da fei, e cemodo, ma negun ‘l é vanzà parsuaśo, de chel che i à fato; alora i à tolesc un’outra sozietà, ra Lexjus Sinacta, e i à dà ignante cuatromile euro, dapò outre 36.300. Ma fin ade si no n’é vegnude in nuia. Coscita i consiliere da banda pizora i domanda de saé ce che ‘l é drio a suzede. Tanto pi ades, che ‘l é da se sentreà, a sarà ra sozietà Gis, e ‘l é tropa families de i lourantes, che à festide, par el so doman. Chi laore che ‘l aea da fei Huber, ades i pasa a Enrico Pompanin Marco, el vize capocomun, e i se śonta a duto chel che ‘l à da fei, da pi de tre mesc, da canche i à sarà via el capocomun Andrea Franceschi de Matia.

Ra Regoles par ra scora

I regoliere de Anpezo i ciaparà alcuante sode, anche par ‘l an che vien, par ogni fi ol da mandà a scora. Ignante de ra fi n de el mes de agosto, ruarà par ra ciaśes chiste sode, da podé spende inze ra sozietà Cooperatia, o outra boteghes de el paes, da cronpà algo che se dora par śì a scora, da studià, da se viestì. Ra deputazion r’à vorù śì drio chel che ‘l ea stà fato i anes ignante: manco sode par i pi pize, algo depì par chi pi grei. Coscita se moe da 50 euro a ‘l an par ra famea de ra scoreta, i pizete nasciude da ‘l 2008 a ‘l 2010; par ra scora popolares se ciaparà 70 euro; par ra meśanes 120; par i tośate pi grei, de ra scora pi outes, ruarà 140 euro. Chiste sode i vien dade solo a ra families de i regoliere e de i fi oi de sotefamea. Anche ‘sta ota, vien bartaśà ra femenes, inze ra Regoles de Anpezo. Se ‘l é doi fardiei, de ‘na familia regoliera, i studentes fi oi de el mas-cio i ù

derito, chi fi oi de ra femena no.

Strades pi segures

Ci che à chera de se moe, di note, intrà Anpezo e i paesc pi pede, de ra val de ra Boite, da Borcia a San Vido, pó dorà el Night Express, par duto el mes de agosto. Chesto pullman ‘l à scomenzà a śirà ai 26 de luio, el śirà inaante fi n a i 31 de agosto. Pó montà su i foreste, che vien in vacanza su ra nostra crodes. Duto chesto vó responde a chel che domanda ra śente, che ra no pó se moe, se no co ra so machina, co ‘l so automobile. Ma pó montà su anche ra nostra śente, fi namai ci che se tramuda par lourà, da un paes a chel outro. Senza se desmenteà che, a ‘l di de ancuoi, ‘l é senpre depì da i tende, a se moe co ra machina, dapò de ‘na festa, se s’à beù masa, parcé che no se scanpa a ‘l Codice de ra Strada. Da Anpezo in fora, ra corieres res moe da ra stazion dares 21.30, 22.30 e 23.30. Par vegnì in inze, se moe da Borcia, su da ‘l hotel Boite, dares 22, dares 23 e da meśanote. Par un viaśo se spende 3 euro, 5 par śì e tornà. Se pó se cronpà i biliete anche su ‘l pullman, senza spende nuia depì.

El cuore su par ra crodes

Ce suzedelo a ’l nosc cuore, canche śon su par ra crodes, canche se sfi adazea, a caminà su ‘l erto? Par in saé depì, par se conosce nafré meo, se pó śì a ra śornada par ese segure, voruda da el Socorso in croda de Anpezo, da ‘l ospedal Codivilla Putti, co ra Crosc bianca, el Comun de Anpezo e ra Società i ta l iana di prevenzione cardiovascolare. Sabeda ai 10 de agosto, dares 9 fi n da res 12, su inze ‘l valon de Tofana, pede a ‘l rifujo Dibona, se podarà se notà inze, lascià śo duto chel che se sà, su ra nosc salute. Dapò se moe da là, a pe, par ruà su in forzela Fontana Negra, da ‘l rifujo Giussani, dapò 3 chilometre, con 537 metre in su, agnó che i vardarà drio, cemodo che se stà, ce che ‘l è suzedù, a fei chesta fadia. De ‘l dapò disnà, dares 18, inze ra sala Don Pietro Alverà, i dotore i parlarà de “Cuore & attività fi sica in montagna”.

Ra noes da ‘l hockey

Ra cuadra de ra Hafro Cortina ra s’à scrito inze a ‘l prin canpionato talian de hockey su ra jaza, ra Elite A. I é de oto, dapò duto chel che ‘l é soutà fora, i mesc pasade, co ra scuadres che và a śuià fora da r’Italia. Restarà ra doa scuadres de el Veneto: el Cortina e ‘l Asiago, canpion d’Italia. Par el Piemonte ‘l é ra Valpellice, par ra Lombardia el Milan. Una scuadra par el Trentin, el Fascia, e tre par el SudTirol: Pustertal, Renon e Sterzing. Ades i betarà fora el lunario de ra partides, da ‘l outon che vien fi n d’ousciuda de ‘l 2014. Sarà un canpionato nafré pi pizo, pi poereto, anche parcé che el Bolzan el śuia fora da r’Italia, in Austria.

Ra FregoresAlcuanta noes in curto, da ‘l nosc paes e da fora

El noo presidente de el consilio de ra sozietà Istituto Codivilla Putti di Cortina spa ‘l é Marco Facchin; i doi consiliere noe ‘l é Antonella Fabbri e Alessandro Reolon. Dute e tre, i à betude ra Ulss 1 da Belun, che r’é aduna co ra sozietà Giomi da Roma, par fei śì inaante i ospedai de Anpezo, da diesc ane, da ‘l 1 de luio de ‘l 2003. Par ra sozietà Giomi, resta inze ‘l consilio Emanule e Massimo Miraglia. Ra foula de ra sozietà Codivilla r’à coscì mudà duto, dapò de alcuante ane; r’à saludà e dito gramarzé a ‘l presidente Ermanno Angonese, che ‘l à lascià el so posto, e a i doi consiliere Renato Pesavento e Gianfranco Talamini.

Canche ‘l ea nasciù chesta sozietà, par fei śì inaante ‘l ospedal, śa diesc ane, el presidente ‘l ea Alberto Vielmo, che ‘l ea diretor de ra Ulss da Belun; con el ‘l ea Paolo Franceschi, loudaduó de Anpezo, dapò de ese stà capocomun, e el consilier Alessandro Pirovano. Dapò i à mudà presidente, ‘l é ruà Ermanno Angonese, anche el diretor de ra Ulss; par consiliere, i à betù Pesavento e Talamini, che ignante i ea in comun. Canche ‘l é mudà aministrazion de comun, de ‘l

Ra noes par el Codivilla PuttiMuda el presidente, muda el consilio, ma no se sà ancora ce che suzedarà de chel ospedal, de chera sozietà

2007, el noo capocomun Andrea Franceschi de Matia ‘l aea domandà de podé mudà i consiliere: incraota se parlaa de doa femenes, co i gnomes de Sandra Scarpa Ghedina e Giovanna Martinolli, ma ra foula de ra sozietà ra no n’à mai azetà, chel che i domandaa el comun de Anpezo, anche parcé che ‘l ea ra Ulss a bete chi gnomes. Ades ‘l é ruà outra lejes, de el Governo talian, su ra sozietàs agnó che ‘l é inze una Ulss: el diretor el no pó pi deentà presidente. Par chesto,

‘l é stà betù tre lourantes.Chel che conta depì, però, par

ra śente de Anpezo e de ches’outra vales śo par pede, ‘l é che ‘l ospedal el laore polito, el vade inaante. Dute i radeghe, i zavarie de ra politica e de ra burocrazia, i conta poco. Dute se speta che ra Rejon Veneto ra dighe r’ultima, una ota par dutes, parcé che fi n ades r’à dito duto e el redós de duto, pi che see con un grun de cridore, inze ‘l consilio rejonal. E ra śente speta de saé el so doman.

Da el 1 de agosto i regoliere i pó domandà de fi tà alcuante de i caśoi de ra Regoles d’Anpezo. Ra cartes ‘l é da res portà inze i ufi zie, in Ciaśa de ra Regoles, ignante de i 31 de agosto. Par ‘sto an ‘l é zinche caśoi da podé domandà: el caśon de i Caai, inze in son de Cianpo de Crosc, fato fora noo, da ra Regoles, ‘l an pasà; el caśon de Pousa Marza, chel de muro in Valbona, chi de Col de Vido e de i Lagusciéi. Una ota, chesta ciaśetes, calche ota poco pi de ‘na baraca, fate su de sasc, de muro o de len, s’i doraa par i dà alośo a i boschiere, che i fajea i lote inze ‘l bosco, intrà taies e legnes; o sedenò a ‘l pastor, su ‘na monte, co ‘l so vida. Ancuoi, se sà, se laora outramente: i boschiere i torna a ciaśa, co ra so machines, fenì de lourà, de ‘l dapò disnà, da dasera, e negun drome pi inze ‘l bosco. Conpain par i pastore. I caśoi s’i dora par fei jeste, da se ciatà co i amighe, a fei fraia, da se pasà calche ora in armonia, o mangare calche di. Cisà, ‘l é anche chi pi śoen, de cuore e no de anes, che i dora par se ciatà co ra noiza. O mangare ‘l é ra families, che fesc calche festa, che se pasa ‘na bona śornada. De dute chi che ‘l é in śiro par Anpezo, alcuanta dejines, in é doi che i dà fora a śornada: chel noo de len, de i bos, in Valbona, e chel de Castel. Par chi outre, s’i fi ta par tre ane; calche ota el resta depì, pi in longo, a un regolier, se el fesc inze alcuante laore, da ‘l comedà, d’acordo co ra

Regoles.De bon ‘l é che a fei coscita se

và adora a i mantegnì polito, chiste caśoi, che i no tome śo, cemodo che ‘l ea drio a suzede par alcuante, cemodo che ‘l é suzedù par de outre, i anes pasade. Beśen i dì gramarzé a alcuante regoliere, se i à betù fadia, tenpo, sode, par i precurà, par i comedà fora, par i fei su danoo, canche i ea redote a cuatro trae, mangare rostide da ‘l fó.

Anche chiste caśoi i é inze ra gran facoltà de ra Regoles d’Anpezo, un valor da precurà. E ‘pò se pó

sperà che, a vive de fora, inze ‘l bosco, su ‘na monte, anche par un di o doi, dute ciape amor par ra so tèra, par el so paes. Ogniun che vive inze i caśoi, ‘l é de sguaita a ra so tèra. E ‘l é da śontà che, par podé domandà de fi tà un caśon, ‘l é da ese regoliere che i à acaro de saé, de conosc,e chel che fesc ra Regoles: beśen ese stade a almanco doa foules, i ultime tre ane. Ci che in souta depì, che el no và, el no pó domandà el caśon. Da canche i à betù chesta regola, ‘l é pi regoliere e fi oi de sotefamea, a ra foules. Pi che see de chi śoen.

I caśoi par i regoliereIn Cianpo de Crosc, Pousa Marza, Valbona, Col de Vido e Lagusciei: alcuante de i poste pi biei de Anpezo. Agnó che ‘na ota ‘l ea laoro e fadia, ancuoi ‘l é bona armonia e amor, par ra so tèra

El caśon de ‘l albergo de Col de Vido: un de i pi biei de duta ra val de Anpezo. Un luó pien de storia, un luó agnó se pasà polito alcuanta ores, inze ‘l ceto bon de el bosco.

Page 17: 3013

17

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Una tradizion de familia, chera de i Zardini, a Ciademai, a fei da magnà, a azetà ra śente, sun toura: ‘l à scomenzà Alessandro, aduna con so femena Willy Van Den Brink, ruada da r’Olanda, e ancuoi ‘l é so fi ol Nicolò, con so femena Patrizia Serra. Duto ‘l é scomenzà de ‘l 1973, coscita ‘sto an ‘l é stà iusto fei festa, par i cuaranta ane de chera azienda. Domegna ai 28 de luio s’à ciatà un grun de parsones, su chel bel sorei, intrà ra vecia farata e el stradon. Algo de bon da magnà, un bon goto da bee, bela musica, sonada da i tre de ‘l Etnoploc; una bela festa, ciouda, intrà de amighe, agnó che se stajea polito.

Canche se nasce inze una azienda, canche se scomenza a lourà, inpó banco, fi n da pize, se cresce co ‘l mestier inze ‘l sango: suzede a Nicolò Zardini, che el diaa i soi, canche ‘l aea solo che noe ane. Un śoen sojeto, che ‘l é deentà gran, co ‘l amor par el so laoro, su ra zapores lasciades da i soi. De inze, inze ‘l local, ‘l é un banco de len, fato fora da una piencia intiera, un breon de len de olivo, che el rua da Palinuro, da ‘l mar de ra Campania, pede Salerno, agnó che Alessandro ‘l ea ruà a lourà, a daerśe un vilajo turistico, ra ciaśetes co ‘l cuerto de strame, cemodo che dapò s’arae vedù inze outre poste. Incraota ‘l aea śo par pede so femena Willy. Dapò el s’à pensà de tornà a lourà inze ‘l so paes, propio pede ciaśa, agnó che ‘l ea un vecio caśel de sas e de len, de chi agnó

Una strada noa, su ra ares, pede a ‘l vilajo de Jilardon, ra podarà śoà par portà ra machines indalonśe da chera ciaśes. Tanto pi ades, che co ra doa ciaśes, vorudes da ‘l comun, in derito de superfi cie, fates su da una dejina de families che vive inze, con trope pizete. Chesto laoro ‘l é stà pensà par i Mondiali 2019, ma el podarà vegnì bon isteso, anche se no se ciapa chera gares, parcé che ra Federazion internazionale de i schie ra domanda, da anes, de fei algo, par chera strada. Se pensa de ra fei fora anche se ‘l an che vien, de śugno de ’l 2104, a Barcelona, ra Fis r’aese da i dà i Mondiali a ra zità de Are, in Svezia.

“Dapò de chel che m’à domandà chi de ra Fis, ón scomenzà a vardà drio chel projeto, par fei fora ‘na strada noa, e i ón domandà a ‘na sozietà da fora, de fei un studio de i laore da podé fei – el me disc ‘l

inśegner Nicola Menardi, che el laora par el comitato Cortina 2019 – par ra dì in curto, ra Fis r’à domandà de se cordà outramente, da chel che ‘l é ades, su ‘l crojà co ‘l stradon 48 de ra Dolomites; de fei fora meo chera strada, che ades r’é masa strenta, e ra machines e fesc fadia a se incrojà, par śì fi n su a Rumerlo, agnó che rua ra pistes da schie de ra Tofana, agnó che fenisce ra gares de Copa del Mondo”.

Duto chesto ‘l é stà dito a ra śente, inze ra sala Don Pietro Alverà, ruada a scotà ra ultima noes, par i Mondiali, da r’ultima ota che ‘l ea stà dito algo, de otobre de ‘l an pasà. Tropa robes ‘l é mudà, da inalora, inze ’l comitato e inze ‘l paes. Chesto studio, chesto projeto, el disc de slargà fora duta ra strada, meśo metro par banda; dapò sarà da fei un crojà noo, dinprin, agnó che se se taca inze

che ‘na ota se portaa el late. Da là ‘l é moesc duto, ra storia de chesta azienda, de chesta familia. Alolo el gnon de el local: “El Zoco”, da ‘l soragnon de Alessandro, che el sarae un Zardini Noce. Ades dute i lo conosce par Zoco, e coscita so fi ol e el local, agnó che se magna pi che see carne e verdures rostides, con bon vin, curà fora polito.

Sandro Zoco in à fato, inze ra so vita. Intrà dute i so laore, se ‘l penson a menà ra śente, in śiro par ra vales, ra crodes, ra montes de ra Dolomites, intrà Anpezo e Badia, e Marebe, co ra so jeep. Ignante, ‘l ea stà un de i prime a ujorà, inze ‘l ziel de ra Dolomites, co ‘l deltaplano, e śa cuaranta ane ‘l aea betù aduna ‘na asociazion. Un amor, chel de ujorà, pasà a so fi ol Nicolò, che ‘l à scomenzà co ‘l deltaplano, par pasà dapò a i aeree a motor. Intrà duto el resto, a Nicolò i sà bel anche scotà bona musica, coscita par chesta festa ‘l à ciamà el trio Etnoploc Trio, fato da Aleksander Ipavec co ra armonica, Piero Purini a ‘l sax e Matej Spacapan co ra tronba. Un grupo che el pasa via par sora i conf ìs, intrà Italia e Slovenia, intrà Trieste e Ljubljana, coscita s’à podù scotà musica etnica, intrà ra armonies balcaniches e cheres klezmer, fi n a ‘l blues, a ‘l tango e ra so musiches, scrites da ‘l maestro Ipavec.

A ra familia Zardini no resta che i dì varentes, par chel che i à fato, fi n ancuoi, anche par el paes. E spetà de se ciatà danoo, par i zincuanta ane. (Mdm)

Una strada noa par JilardonEl reśiro de i automobiles, indalonśe da ra ciaśes de el vilajo. Un laoro par Cortina 2019, se ruarà i Mondiali, ma che se podarae fei isteso, par ra gares de Copa de el Mondo e par el turismo

Ra strada noa r’arae da pasà su par chera ares, a man zanca de Jilardon, ves Lazedel, alolo sote ra centrale par ‘l eletrico, de el consorzio de Azon.

co ‘l stradon; sarà da fei fora alcuanta piazes, da se fermà co ‘l pullman; pi che see, sarà da fei alcuanta voltades, inze ra ares de fora de Jilardon, par ruà su de sora, agnó che ‘l é chi doi tornichès, de ades. No sarà da spetà i Mondiali 2019, par fei ‘sto tanto: se podarà el fei isteso, co i sode de el comun, da dorà ignante, par ra gares de Copa del Mondo, che i fesc ogni an, de jenaro, canche su chera strada pasa ra machines e i furgoi de ra scuadres, de ra atletes, de ra stanpa, de dute chi che laora par ra Copa. Ma chesto laoro el śoa anche par el reśiro da dagnadì, pi che see d’inverno, canche ‘l é un grun de śente che và in Tofana, par se montà co i schie, o da dasera, par i locai. Alolo sora el stradon, se voltarae a man zanca, ignante de ruà intrà ra ciaśes de el vilajo; ra strada noa ra voltarae ves ra centrale de ‘l Aga de Azon, agnó che i fesc ‘l eletrico. Doa zancanades e se ruarae su de sora, pi inaante de chera doa ciaśes che i à fato i anes pasade. Sarà da lourà su alcuante fonde de śente de ‘l paes, e sarà da se bete d’acordo ignante.

“El prin laoro che ón fato – ‘l à contà Enrico Pompanin Marco, vize capocomun de Anpezo, a ra śente de el paes – ‘l é stà chel de ciatà fora dute i paroi de chera ares, che i é pi de zento e nonanta, alcuante i stà fora da ‘l paes, da anes, indalonśe da Anpezo, e ades voron se ciatà, con dute lore, da i contà par fi ro e par segno ce che se vó fei, ce che ‘l é biśoin de fei. Nośoutre voron śì adora a se bete d’acordo, senza aé biśoin de i tuoi el so, co ra forza; se fose biśoin, se podarae anche el fei, parcé che chesto ‘l é un laoro che śoa par dute, par duto el paes”. (mdm)

El vilajo de Jilardon el sarà pi ceto, e pi seguro, canche i tolarà via el reśiro de ra machines.

I cuaranta ane de El ZocoDe ‘l 1973, da un vecio caśel, nasce un local noo: ra storia de una familia, de una azienda, un valor par el nosc paes. Ancuoi ‘l é el fi ol, drio ra zapores de i so jenitore

Ra bela musica etnica balcanica, sonada da i tre de Etnoploc, par ra festa de El Zoco.

Nicolò Zardini Zoco, pede a so pare Alessandro e a so mare Willy Van Den Brink.

Page 18: 3013

18

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Badia

Alta Badia - Vire la munt en sanité y bëgnester. Cun chësc obietif organisëia le Consorz Turistich Alta Badia bele por le secundo ann ”Alta Badia Sanité”. N inom ladin él gnü chirì fora por chësc proiet che mët adöm na ligna de ativitês, de jites y escursciuns por i turisć. Cursc de nordic walking, de pilates, de zumba y cursc da cujiné sann ti vëgnel pité ai ghesć che passa les vacanzes tl’Alta Badia de messè. Tl cheder dles manifestaziuns liades a chësc proiet él gnü invié adalerch en mertesc ai 23 de messè le vizecampiun mondial de discesa a Schladming dl 2013, Dominik Paris. Sön Piz Sorega, olache al é gnü alestì por l’ocajiun na palestra alaleria, s’à le schiadù alenè deboriada cun le preparadù atletich dla nazionala C y B de schi, Th omas Valentini, don consëis y mostran deplü eserzizi da fà por s’arjigné sciöche al toca ala sajun dai schi. Dominik Paris, tlassa 1989, à metü man da jì cun i schi al’eté de trëi agn. Cun sis agn àl metü man da fà les prömes gares. Al é n jonn scëmpl y davert. La velozité l’à dagnora afasciné y l’à portè a concuisté traverć y podesć importanć. Nos l’ùn incuntè y ti ùn fat val domanda:

La Usc: Dominik, t’as concuisté plazamënć importanć te tüa cariera ćiamò tan jona. Danter chisc él n arjënt ai campionać dl monn de Schladming 2013 y inće n or sön la mitica ”Streif” de Kitzbühel. Ćiüna é pa stada la devënta che t’à dè la maiù

sodesfaziun?Dominik Paris: La devënta plü

bela é stada zënz’ater chëra sön la Streif. I â dagnora somié de davagné a Kitzbühel, öna dles gares plü importantes de Copa dl Monn. Sambëgn él inće stè bel da davagné na medaia ai mondiai, mo concuisté la Streif m’à dè na sodesfaziun plü grana.

Co pëieste pa ia por chësta sajun nöia do i suzesc arjunć l’ann passè?

I pëii ia cun gran otimism y motiviaziun, zënza de gran presciuns y cun la orentè de ester intres plü asvelt. I à bele metü man de m’alenè. Por le momënt ài fat ma atletica, mo śëgn mët man inće l’alenamënt sön i schi. Impröma vai cater dis a Zermatt y spo cin’ edemes tl’Argentina. Tla fi nada se alenunse

S’arjigné ala sajun dai schi cun Dominik ParisTl cheder de ”Alta Badia Sanité” s’à le vizecampiun mondial de discesa alenè sön Piz Sorega, deboriada cun le preparadù atletich Thomas Valentini

Dominik Paris cun Thomas Valentini. (fotos: Freddy Planinschek)

Paris ti à mostrè al publich deplü eserzizi por s’arjigné sciöche al toca ala sajun da d’invern.

ćiamò sön i dlacià chilò t’Europa y spo mët pa tosc man les prömes gares.

Chëra da en chësc ann sarà na s ajun p ar ticolarmënter importanta, deache de forà 2014 mët man les Olimpiades a Sochi, tla Ruscia…

La scuadra é sterscia, al n’é nia sigü che i gnarà convochè por les Olimpiades, mo i me porvarà dassënn. I me sënti bun, sterch, mo döt depënn dagnora inće da sciöche i atri s’à alenè, de sciöche i atri va cun i schi y chësc odarân impormò tles gares.

Te plej pa la pista de Sochi?Eh, al é na pista che me plej dër,

al é da me infora na pista completa.

Ćiüna é pa tüa pista preferida?Al me plej dër la pista de Wengen,

mo inće chëra de Bormio é beliscima y impegnativa.

Co t’arjigneste pa ca mentalmënter ales gares. Co ćiafeste pa la conzentraziun?

I ne sa nia da dì co che i ciafi la conzentraziun, ara me vëgn. L’important é mefo de afrontè dagnora les gares cun spirit positif.

Cal é pa to some por le dagnì?Mi some é chël de davagné na

medaia d’or ales Olimpiades.

Y nos ti augurun a Dominik döt le bun, tröp suzes y che al pois odëi realisé so some. (kp)

La Pli de Mareo - Ara à doré le sò, la strada nöia por despassè le paîsc, mo śëgn ésera feter fata, y por Santa Maria dai Ciöf, canche al sonarà la Musiga sön Plaza de paîsc, podarà le trafi ch de auti y motors passè sot paîsc fora sön asfalt nü.

Che la strada jô debujëgn - ponsarà dër tröc, deache canche la jënt se tignî sö dan dlijia sön plaza, messâra intrês indô zessé por lascè passè auti, motors y rodes. Cun la strada nöia arjunj le paîsc generalmënter plü cualité de vita, inće sce les ćiases de Pinćia de Calgona plü a val messarà śëgn s’un stè fora dl passamënt de auti y motors che passâ chisc agn sö por Plaza y sura la Gran Ćiasa. Le grunt por la strada nöia y la delota da chësta tl val de Codacia por

Strada fataPor Santa Maria dai Ciöf podaran anuzé la strada de zircunvalaziun basfora

passè caissö sura la Gran Ćiasa y jì sö Ćianoré é gnü esproprié dal Comun, la strada nöia é gnüda realisada cun scioldi da Balsan, i cosć de grunć y di laûrs che se stlujarà tosc jö se roda söi 1.300.000,00 euro.

I aministradus de comun, cun danfora chi d’La Pli, à ponsè en gaujiun dl’esecuziun di laûrs da realisé tl val de Codacia inće na plaza dal palê y de jüc desvalis, grana chi 15 por 25 metri. Insciö ciafa inće i mituns y jogn d’La Pli de Mareo so pice ćiamp da trà le palê y fà d’atri jüć desco palaman y basket (palê dal cëst).

N ater gran proiet de laûrs publics por La Pli sarà śëgn spo la sistemaziun dl zënter cun laprò la costruziun dl paiun dles manifestaziuns. (ir)

Le zënter d’La Pli de Mareo cun a man ciampa la strada nöia che passa iaifora ćina al Ciüch de Brach, olache ara röia tla trassa dla strada de chisc agn. La strada da śëgn danter Pinćia de Calogna y Ciüch de Brach romagnarà na strada de ćiampopré, tignida inće por chi che va a pé y a spazier.

Al Plan - Dan püć dis él gnü daurì le ”Senior Park Ciamaor”, püch daite dal ćiamp dl sport d’Al Plan. Da na dita spezialisada à le Comun de Mareo lascè mëte sö n comples de injins che dess sostegnì l’ativité da vignidé por les porsones plü de tëmp, por n cost de chi 11.500,00€. Sön 12 tofl es vëgnel splighé ći eserzizi che an po fà por miorè la balanza, destrà i muscui, armöie les articolaziuns, miorè le movimënt di dëić y d’ater. Movimënć scëmpli, che fej faziun. Döt adöm pòn fà incër 25 eserzizi desvalis. En vëndres ai 9 d’agost dales 16 gnaràl fat na

presentaziun di injins y n espert darà consëis d’öga por i anuzè al miù. Düć i seniors é bel invià. Da pert dl Seniorenclub Mareo él bele la orentè da organisé tl dagnì incuntades de ginastica tl pice parch nü, che se lascia tl dagnì inće amplié. ”Bele cun 30 menüć de eserzize al dé fat alaleria y en compagnia s’arbassa le prigo da maraties al cör, miorëia le control dl pëis, la sanité di osc y l’ecuiliber mental!”, stàl scrit sön la tofla tl parch. Che fà movimënt é sann, savunse düć. Te chësc parch à i seniors na ocajiun implü. (pablo)

Movimënt por jënt de tëmpLe Comun de Mareo à arjigné injins da ginastica por seniors

Injins da ginastica tl ”Senior Park Ciamaor”.

Page 19: 3013

19

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Mareo - Al ê n’atmosfera chîta y familiara, en domënia dan otedé, sö dala Üćia Graziani, defata sot Plan de Corones. N chît che an podess miné da ne ciafè nia sön chëra che é tratan l’invern la munt dai schi plü busiënta y conesciüda te Südtirol. Chësta pîta d’isté indere na natöra demorvëia y n panorama sugestif. I ostis dla ütia - le musizist conesciü Alexander dal Plan y süa compagna Sonja â invié a n domisdé leterar cun poesies y rimes de Paul Zardini. Chësta se pitâ inće sciöche buna ocajiun da sciampé dal maiù ćialt che an ess ciafè jö ales basses.

Daurida l’à Alexander, che à en cört presentè le poêt y ti à cuntè ai ghesć de nosc bel lingaz. Na ćerćia dla melodiosité dl ladin à Alexander dè bel atira cun n valgönes de sües ćianties portades dant de brac y zënza microfonns. Ćianties che é incö sciöche inier dagnora beles y plajores da ascutè sö. Spo i é la parora passada a Paul Zardini, che à daimproìa lit dant na ćerna de

Agricoltöra - Oskar Feichter da La Pli, Filippo Obwegs d’Al Plan y Carlo Sottsas da Rina é i trëi paurs che à dè jö tratan le 2012 le ”miù” lat, danter i paurs dla Val Badia. Pro la reuniun generala tignida dala Senni te nosta valada, ài ciafè n reconescimënt.

Tröc é ćiamò i paurs te Südtirol

Scolina - L’istitut de statistica provinzial ASTAT è menè fora chisc dis les statistiches sön les tarifes che les families à paié tratan l’ann 2012/13 por menè sü mëndri ala scolina, cun les desfarënzies respet al ann denant. Le miù marćé te Südtirol ésera stada ian Lijun, olache i geniturs à paié por n möt rodunt 28,00€ al mëis. La tarifa mascima ciafunse a Maran, olache i geniturs à messü branćé sot te tacuin y trà fora bëgn 75,00€ al mëis. La tarifa mesana fata fora danter i 116 comuns de Südtirol é de 53,08€ al mëis.

I ti ćiarun plü avisa ales tarifes ti comuns dla Val Badia. La zifra reverda le pröm möt. Le Comun da San Martin é chël che à pité le miù prisc, cun na tarifa de 50,00€ al mëis. Al vëgn spo le Comun de Mareo cun 54,00€ y chël da La Val cun 55,00€. Tl Comun de Badia à i geniturs messü paié 57,00€ al mëis, te chël da Corvara 60,00€. Respet al ann denant à la maiù pert di comuns dla valada mantignì le prisc. Ma La Val à albü n pice aumënt de un n euro.

Sce al é plü mituns

I comuns à pité reduziuns desvalies sce families à albü n secundo o n terzo möt che à frecuenté tl medemo tëmp la scolina. Piun ia dal’alta valada: tl comun de Corvara àn paié por le

2. y 3. möt la soma de 45,00€ al mëis - tanco n rebas de 15,00€ sön le prisc ordinar; tl comun de Badia él gnü aratè por le 2. möt 38,00€ al mëis (19,00€ de rebas), por le 3. y deplü 35,00€ al mëis (22,00€ demanco). Le Comun da La Val à conzedü por le 2. y 3. möt n rebas de 7,00€ al mëis, rovan insciö sön na tarifa de 48,00€. Inant vara cun le Comun da San Martin, che à conzedü por le 2. möt n rebas de 5,00€, tanco 45,00€ al mëis. Le terzo möt dla medema familia à ćinamai podü jì daldöt debann. Ala fi n ćiamò Mareo, olache an paia

sües rimes y poesies, en gran pert chëres publicades tl ultim liber ”Les ćiaradöres endortöra - Authentische Ausdrücke - Espressioni autentiche”. Chësta é la sesta publicaziun dada fora dal poêt marô. Zardini é nasciü dl 1950 y à scrit süa pröma poesia bele cun 30 agn. Le poêt scrî tl liber ”....inće sce en numer dij püch y nia, deache vigne ’opera’ leterara è en cajo por sè, al è la vita co s’armêr ennant por podëi ensciö mostré sö y mëter söle papier cosses, nees por düć nos, mo vedles desco le cuco, y con d’atres facetes y punć d’odüda.”

Do na seleziun de rimes por talian, todësch y ladin é le domisdé jü bel plan a piz.

Chi che orô, à inće podü cuchè ite tla mostra de mascînns dal cafê, che sarà da odëi ćiamò ćina al 1. de setëmber. La maiù pert é mascînns gnüdes adorades tla ütia instëssa, mascînns che va zoruch ćina ai pröms agn ’50. (pablo)

Poesies te muntLe poêt marô Paul Zardini à lit dant tla tla Üćia Graziani poesies fora de so ultim liber ”Les ćiaradöres endortöra”

Alexander y Sonja cun le poêt Paul Zardini.

Cosć dla scolinaL’ASTAT à publiché les tarifes dles scolines. San Martin é le miù marćé tla Val Badia. Por 2. y 3. möt él desfarënzies sostanzioses danter comun y comun

MItans y mituns de scolina a Lungiarü. Le Comun da San Martin à tl confrunt danter Badia y Gherdëna les tarifes plü basses.

por le secundo möt 49,00€ al mëis (-5,00€) y por le terzo 38,00€ (-16,00€)

Ian Gherdëna

Tles scolines de Gherdëna é les tarifes plü altes co te nosta valada. Tl ann 2012/13 à i geniturs paié por le pröm möt le plü a Santa Cristina, cun na tarifa de 72,00€ al mëis (2,00€ deplü co l’ann denant), tl comun da Urtijëi à les families paié 65,80€ al mëis (+1,30€) y te chël de Sëlva 62,00€ (+1,00€). (pablo)

che dà jö le lat ales lataries. Nüsc paurs dla Val Badia le dà jö ala Senni da Bornech, y al é usanza vigni ann che la Senni tëgnes te so raiun de competënza deplü reuniuns generales. Öna nen vëgnel tignì ta Türesc, öna a Tasten, öna a San Iöre y öna tla Val Badia. Chëstes sentades é inće la dërta ocajiun da premié i paurs

che à podü mostrè sö tratan l’ann denant la ”miù cualité” dl lat - sce an po dì insciö.

Iniann ti é i pröms trëi posć jüs a paurs de Mareo, por le lat dè jö tratan le 2012. A će de chësta ”tlassifi ca” ciafunse Oskar Feichter da La Pli - paur sön le lü dal Cramer, le secundo post é de Filippo Obwegs d’Al Plan che tëgn le Lü de Pipa, y le terzo post de Carlo Sottsas dl Lü da Pecëi a Rina.

Por determiné la cualité dl lat ćiara la Senni a valurs y indesc desvalis, che vëgn registrà vigni mëis fora por döt l’ann. Chisc porta pro düć deboriada a na buna cualité dl lat. Ćiarè vëgnel danter l’ater ala cuantité de zeles tl lat - da chëra che an po inće rové a controlè la sanité di üri, spo sce les vaćes à messü gnì mediades, tan grassin che le lat é, la cuantité de proteines, sce al é caidli laite, y inće la temperatöra dl lat dè jö, che dess dagnora ester sot i 6 grà. Aladô di valurs vëgnel assegnè punć desvalis, che fej spo fora le resultat fi nal. Oskar Feichter, che à arjunt le pröm post tla Val Badia, é inće dancà a livel provinzial, olache al tol ite le 13. plazamënt. I trëi paurs à podü pié do sciöche pest - ći pa zënza - n bel cartun de produć da lat y da paur! (pablo)

Le presidënt dla Milkon Joachim Reinalter, Adolf Feichter dal Cramer (pere de Oskar), le vizepresidënt dla Milkon Alfred Pobitzer, Carlo Sottsas da Pecëi y Filippo Obwegs de Pipa.

Reconescimënt por la cualitéTrëi paurs de Mareo é gnüs premià por le bun lat che ai à dè jö l’ann passè

Corvara - La majun dl lüch Boconara, a Corvara, à fat da cheder ala proieziun de fotografi es de Gustav Willeit, en sabeda ai 21 de messè domisdé. Na locaziun rurala, n’atmosfera rusticala, à l’artist chirì fora por lascè odëi sü retrać y por presentè un de sü videos. La natöra é tl zënter dles imajes che le fotograf à proietè.

Fotos te majun, por benefi ziënzaProieziun de retrać de Gustav Willeit tla majun dl lüch Boconara. Les spënores trates ite é jüdes en benefi ziënza

Mo inće fotografi es realisades tl’Africa, retrać de porsones, de mituns, à Willeit lascè odëi. Propi a chëstes porsones, ai africans, ti jarà les spënores che é gnüdes trates ite. Ći che le publich à dè ca de buna man ti é gnü surandè ala Fondaziun dla familia Costa da Corvara por fi nanzié deplü proieć che gnarà portà inant tl’Africa. (kp)

Fotos de Gustav Willeit tla majun dl lüch Boconara.

Page 20: 3013

20

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Leteratöra - Sön le tru che condüj dal zënter de paslunch ai pra de Costa, a San Ćiascian, à la scrituria de Badia, Daria Valentin, presentè so liber nü “Caminando”. Te süa ultima publicaziun scrî l’auturia de süa esperiënza personala sön le tru che l’à condüta da Saint-Jean-Pied-de-Port a Santiago de Compostela. En sabeda domisdé, tres n spazier amesa le bosch, à Daria cuntè de chël iade dorè 24 dis fora por passa 800 chilometri. Acompagnada dales ćianties portades dant da süa compagna Silvia Padulazzi da Omegna, à la auturia baié de chël spazier che l’à portada tres la Francia y la Spagna, tres jus y planöres, paîsc y citês, sön n tru che é dantadöt mental y spiritual. Daria pëia ia dan dui agn. Santiago la chërda y ëra mëss jì. Ara pëia ia cun n gröm de domandes, ara s’un va, s’un sciampa dala vita da vigni dé, dal stress, dal spazamënt y forsc inće da d’ëra instëssa. Ara vëgn tlamada a se confrontè cun sü sentimënć, cun sües emoziuns y ara nen vëgn derevers arichida. Ara à imparè da se conësce damì, da se ascutè sö y da se gode vigni momënt, vigni sofl de vita. Cun n lingaz selezionè trasponn la scrituria süa esperiënza y sü sentimënć te parores y tres n liber i partëscera cun i leturs che po insciö jì impara, la acompagnè sön le iade por Santiago.

La Usc: Le Camino é na esperiënza personala che tö, Daria, as fat da sóra. Dedô aste orü la partì, daimpröma tres les trasmisciuns tl radio y śëgn cun chësc liber. Ćiodì pa?

Daria Valentin: I à scrit le liber sura mi Camino dantadöt deache al me sa bel da scrì, mo inće deache le scrit é valch che resta, valch che se mantëgn tl tëmp. Dl ater vers ài orü scrì por cherié na destanza danter mè y l’esperiënza che i à fat. Ćina śëgn l’ài ma albüda ite te mè; tres le liber poi la odëi da n ater punt de odüda, cun d’atres sfumadöres y d’atri corusc.

Vara pordërt, da tè infora, da traspone na esperiënza tan sota y interiura te n liber?

Al é rî da dì sce ara va o ne va nia da traspone na te’ esperiënza. Al depënn dala forza che la parora à. Sce i sun stada buna da d’atochè les dërtes parores, da tό parores che i leturs sënt inće, spo sunsi stada bona da trasmëte mies emoziuns, zënza no.

Tles prömes plates dl liber cùnteste de sciöche t’es piada ia. Te dijes che Santiago te cherdâ…

Scê, al ê sciöche na usc che ne me lasciâ nia en pêsc y iö messâ ti stimé. Al ê bele agn che i â la intenziun de fà le tru de Santiago,

mo i n’ê mai stada bona da realisé chësc mi dejidêr. Spo, n bel dé, ài sintì na usc che me dijô che chël ê le dër momënt, che la strada ê daverta, che i podô pié ia.

Te pëies ia cun n gröm de domandes, n gröm de interogatifs a chi che t’ôs ti dè na resposta sön le tru. É pa le Camino inće n iade interiur, n iade ti andri plü soć dla porsona?

Le Camino n’é nia n tru fi sich, mo mental y spiritual. Tl će unse n gröm de strotöres mentales, pinsiers y man man che an variëia tl vers de Santiago s’intënon che ai n’à nia na rajun d’ester. I à podü me intëne che i tignî sön cherdënzes sorpassades, falades, che i à podü lascè jì. D’atres, a chëres che i ne ti dê degöna importanza, à ciafè plü na gran valüta. Le Camino à mudé mia stiga de valurs.

Tan religius é pa le tru de Santiago?

Le Camino n’é nia religius. Al é la porsona che le fej che po le fà deventè religius o inće nia.

Mo sön le iade röion gonot pro dlijes y convënć. Tö toles pert plü gonot a mësses, les parores di proi

“Caminando” cuntra Santiago Presentè en sabeda a San Ćiascian “Caminando”, le liber nü de Daria Valentin. Intervista cun l’auturia

Tres n tru, amesa le bosch, à Daria Valentin presentè so ultim liber “Caminando”.

Silvia Padulazzi, compagna dla auturia, à acompagné la presentaziun cun süa usc.

te toca dassënn… I ne sun nia piada ia cun la

intenziun de fà n pelegrinaje, mo man man che i jô inant m’ài intenü tan importanta che la fede é. A Roncesvalles, ala mëssa dl pelegrin, nes ài splighé le valur dl pelegrin, dla fede y al é stè parores che me à tochè dassënn. I m’à daurì ala fede y por me él stè na richëza. Crëie te valch é important, deache an va inant plü saurì, an ne se sënt nia susc.

Inće i titui di capitui se referësc a valch de religius…

Eh, sciöche titui por i capitui ài adorè les operes de misericordia corporales y spirituales. Chësta cerna é le früt de na ciacolada dër sota fata te na dlijia cun n licare, che n’â pordërt degun interesc religius. I ùn baié dla importanza de prinzips y de regoles. Sce chisc manćia spo toma döt. Les regoles dà vita a n confrunt, ares mëss ester, spo pores inće gnì spacades sce an arata che ares ne va nia bun.

T’es piada ia sön le tru por Santiago por lascè indô le stress y le spazamënt dla vita da vigni dé. T’orôs vire le Camino cun calma y trancuilité, mo ingalin

Lies - Ai 14 de messè él gnü organisé la 52. incuntada di artejagn vedli dla provinzia. Chësta ota é l’organisaziun gnüda surantuta dai artejagn da Weissenstein. Inće dala Val Badia à n grup de 60 porsones tut pert ala festa, y à podü a chësta moda passè n bel dé en compagnia. Bele da doman adora é na coriera rovada te vigni paîsc dla valada a lascè sentè sö i artejagn vedli por rové a Weissenstein, olache al é gnü zelebrè na santa mëssa. Dedô éra jüda inant tl tendun arjigné ca por la festa, olache düć é gnüs saludà dal presidënt dl’Assoziaziun di Artejagn APA Gert Lanz. Ćinamai le presidënt nazional dl

Indunada di artejagn vedliInće n grup dla Val Badia é jü ala indunada a Weissenstein, che à indô dër plajü

Le grup de artejagn en pensiun dla Val Badia.

ANAP - Confartigianato Giam-paolo Palazzi à tut pert ala indunada. Al à tut la parora y à cuntè di problems y dles poscibilitês de aiüt che po gnì dades. Düć à spo ciafè val’ de bun da marëna. Plü tert à le grup tut l’ocajiun por se ćiarè jö le paîsc y la dlijia di capuzineri, denant co se mëte indô sön tru por gnì derevers a ćiasa.

La lia di artejagn en pensiun oress ti dì n bel dilan al sponsor dl contribut por fi nanzié le iade. Al à paié la mëia da stè adöm a d’atri 1.000 artejagn vedli dla provinzia. I speri da se odëi tröc indô ala proscima incuntada. (Federico Ploner)

gnôste intres plü asvelta, t’âs intres na maiù fan de chilometri…

Denant viôi n stress dantadöt mental, mo plü che i jô inant sön le Camino y plü che i le lasciâ jì. Mia iama gnô intrês plü asvelta y al gnô fora mia forza fi sica, mia sanité. N dit latin dij “Mens sana in corpore sano”: sce la mënt é sana spo é inće le corp sann. Le corp é le spidl dl’anima, le jì debota ê ma na desmostraziun che mia anima y che mia mënt ê a post.

Canche t’es gnüda derevers êste n’atra porsona. Tan dî döra pa chël sentimënt che chësta esperiënza se porta impara? Dörel döta na vita o sënton mo ingalin indô le bojëgn de pié ia?

Por le momënt ne sënti nia ćiamò le bojëgn de pié ia danü. Chel sentimënt che i me à tut impara dal Camino ài sintì por bun n ann. Al me gnô en mënt che i jorass, che i foss stada te n monn paralel. Spo ài metü man de me sentè ite plan plan indô tla sozieté, mo chë vijiun, chë semplizité, le savëi da se acontentè, sciöche inće la capazité de ne vire nia plü le stress dla modernité pënsi che döres na vita intiera. (Intevista de Katia Pizzinini)

Page 21: 3013

21

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

La Pli - Dal 1998 incà viô siur Merch Graff onara en ponsiun a La Pli, do che al ê stè 30 agn ploan. Da 15 agn incà é le ploan d’Al Plan siur Heinrich Perathoner inće ploan d’La Pli. I surandè a n ploan deplü ploanies ne n’é degüna soluziun dl problem. N ploan che mëss socodì plü ploanies ne n’à nia le tëmp no les forzes da se dè jö cun la jënt, al é massa suraćiarié de laûr y fi stide, che i tol energies y motivaziun; vigni ploania à sü nia pici problems y nia ma de stamp religius.

L’autorité de paîsc

Le ploan gnê dagnora aratè la pröma personalité te paîsc dan le maester. Le ploan é l’autorité y le sostëgn moral religius dla cöra. Avëi n prou te paîsc, inće sce al vir en ponsiun, ô dì avëi n pilaster che tëgn alalt y pordica valurs cristiagn y morai che le popul de Dî adora tla vita da vignidé por surpassè les difi coltês y i problems che capitëia a vignun tert o adora. Perde le ploan, avëi la calonia öta, é n gran manco por döt le paîsc; al é na pordüda de prestisc por la cöra, al manćia insciö le famëi söl post che se interessëia y ćiara dles bisces che ares ne vais en banun. Zënza n prou te paîsc é le prigo maiù che deplü bisces se perdes fora, che la religiun se

indeblësces tres deplü, che la porsona se destaches plü y plü dala dlijia, deache al manćia le fi , le contat diret cun le famëi.

A chësta fosa é i laics cherdà da se dè plü da fà por cosses de dlijia y te dlijia. Al é da se damanè, sce la dlijia à bëgn ponsè adora assà a chësc bojëgn de laics!

Y él mo laics adatà y a öna da surantó de chëstes funziuns de dlijia? Al é da sperè che nostes cöres ne vëgnes nia trascurades söl ćiamp religius, mo indesprades y interessades da se dè instësses plü da fà. Inće i geniturs mëss ester plü istruîs, sce i mituns dess ciafè sostëgn y aiüt religius, cis sce ai ô che ai crësces sö da cristiagn. Incö viunse te n tëmp davert al monn, al nes mët ala proa: i ùn inće chilò da nos incëria de vigni sort de jënt da d’atres religiuns. Al é porchël prigo che porsones che se la tol massa lisiera cun la vita cristiana, se lasces massa saurì baié sö da d’atres religiuns y scetes. I odun che de sü rapresentanć roda incërch da ćiasa a ćiasa a porvè da trà de nosta jënt da süa pert; ai sa pa feter da baié. Y nos da i respogne pa?

La ploania da La Pli

Tl bragamin (documënt - pergamena) dl grof Volkhold de Puster dl 1018 vëgnel bele dant na dlijia tla Val Badia, che sarà sigü stada a La Pli. An cunta che chësc grof s’an ais desdit de döt so avëi y dess ester jü sura Badia sö te na berćia a fà l’eremit. Cun chë cherta ti âl scinché a monies le ćiastel ”Suanapurg” a San Laurënz cun so avëi te Puster y la pert dërta dla Val Badia. Fora dl ćiastel él gnü fat le convënt Ćiastelbadia. Chëstes monies benedetines à spo comanè de so raiun dla Val Badia ćina al 1785, ann che le convënt é gnü stlüt dal imparadù Ojöp II. Nüsc paurs dijô: sot la maza storta (dla badëssa y dl vësco da Porsenù) n’él nia bun vire! Ai messâ dè jö cotan de dieje y ai â groaries pesoćes al col.

Na dlijia a La Pli é documentada dl 1347, mo n prou a La Pli vëgn bele dant dl 1100, n caplan a La Pli por les atres cöres vëgn nominé dl 1382. I curać metô tl tëmp medieval gonot n vicar a La Pli y ëi s’an stê a Porsenù a se la dè buna. Un de chisc curać che â a La Pli n vicar ê Erhard

Zanger (1447 - 74), mort a Porsenù dl 1484, sciöche an po lì te n afrësch tla tlaustra dl dom.

Dal 1604 al 1788 formâ la Val Badia adöm cun Fodom y Fascia le decanat ”Cis et ultra montes”; le scagn ê can te öna dles trëi plîs y can te l’atra: La Pli de Mareo, La Pli da Fodom, La Pli o Vich te Fascia. Dal 1788 tolô ite le decanat ”Enneberg” la gran pert dles cöres dla valada. La Pli é stada scagn dl degan ćina dl 1914, dedô San Martin ćina al 1949 y da chël ann inant Badia. Ploans da La Pli dala vera incà é stà siur Davide Ferdig da Rina dal 1930 al 1949, siur Albino Pezzei de Ornela dal 1949 al 1968 y dal 1968 al 1998 siur Merch Graff onara. La Pli à albü ćina ala mort de siur Merch Graff onara en vëia de San Vì (14.06.2013) bëgn chi 54 curać/ploans. Caplans él stè a La Pli 136 indöt, l’ultimo siur Fonjo Clara dal 1965 al 1968. Cater proi da La Pli vir incö y set monies; indöt à La Pli albü 43 monies.

Les ultimes mësses noeles te nostes ploanies é stades a Calfosch y San Ćiascian dl 1965, a Al Plan dl 1968, a Antermëia dl 1969, a Corvara dl 1970, a San Martin dl 1976, a Lungiarü dl 1978, a La Pli dl 1980, a La Val dl 1981, a La Ila dl 1992, a Badia dl 1999 y a Rina dl 2008. Cun la meseria de proi

messarà tres deplü ploanies s’ausé ala calonia öta, sciöche al é śëgn a La Pli, Rina, Lungiarü, San Martin y Calfosch. Por i dè plü vita a chëstes calonies, podess la ploania lascè ite na familia o les anuzè por la comunité. I archifs te chëstes calonies foss da mëte apost che ai ess selt y ne se rovinass nia; ponsè pòn inće sce al ne foss nia miù da conzentrè te un o dui posć i archifs de calonia, che jënt interessada i podess plü saurì pormez. Cun le tëmp se rovina vigni scritöra da stè sarada ia y mai gnì tuta ca!

Gran interes dl ladin y dla storia

Siur Merch ê n bun pordicadù che â na gran cultura religiosa; al portâ dant la parora de Dî te na forma tlera cun süa bela usc; al savô da intrecè ite tla parora de Dî la vita da vignidé cun sü poblems. Al ê n famëi sigü, da na gran crëta che dê speranza tl aiüt de Dî. Al periâ tröp y tignî tröp sön Santa Maria da La Pli; cis les funziuns y les ores de adoraziun savôl da arjigné plajores, che la jënt ess tröp dainciarà. Sce ara messâ ester, brunterâl inće y se lasciâ sö. Les ëres che ćiacolâ te sagré ne dorâl nia. Al ti dijô: ”Chilò te cortina gnëise pa bëgn ćiamò pro da stè dî assà!” Vigni ann en San Salvester dê le ploan cunt tan che al ê gnü ite ia por l’ann dales ofertes y ći che al â fat impara; a chësta fosa savô la jënt ći che al ê gnü fat cun sü scioldi; chësc i plajô ala jënt y ê a öna da ofrì inant cotan.

Tl archif de calonia ciafâl fora tröpa storia dles cöres ladines. Siur Merch ê dër interessè ala storia, no ma di ladins, cis a chëra de nostes ploanies. Al à inresciü do düć i inoms de nüsc proi, dles monies y à scrit tröc articui sön chisc argomënć de dlijia tl Calënder Ladin y tl foliet ladin. Siur Merch baiâ n bel ladin, al conesciô les parores vedles; cis te dlijia adorâl tröp le ladin. Da canche al ê rové a La Pli àl vigni ann dè fora la ”Pilora da Pasca” sön val’argomënt storich interessant che al ciafâ fora di scrić de calonia. Dl 1995 àl metü adöm

La Pli: calonia deserta!Al é da incrësce da savëi che La Pli, la pröma cöra dla valada da mile agn incà, à da püch lascè ji iadelà l’ultim ploan che abitâ te calogna de paîsc

Siur Merch jê tröp a spazier fora por codacia a se lì le brevìer.

Proi da La Pli dl 1972: Matio Rigo, Angel Morlang, Franz Agreiter, Iaco Willeit, Otto Ellecosta, Eduard Maneschg, P. Martin Mühlmann y Iaco Ploner (al manćia Heinrich Ellecosta).

La prozesciun röia sön la munt de Jeunn: Merch Graff onara, Iaco Willeit, le vësco Egger y Franz Sottara.

n pice sföi ”La Pli, paîsc de mio nadé” por i ladins dlâfora che ê en chël ann gnüs invià a La Pli. Süa pasciun y ligrëza ê la prozesciun de Jeunn; al la comanâ y al orô che döta chë jënt s’astilass indertöra chi trëi dis de oraziuns y de crëta, sciöche al toca por cristiagn. Al dijô che da jì en Jeunn periân inće cun i pîsc! Al i stê dër do che al gniss inće dales prozesciuns a La Pli respetè le regolamënt tramandè. Siur Merch periâ dër gonot por cherdades a proi y monies; al organisâ bindićé na festa por cherdè adöm i proi y les monies da La Pli. Inće dal decanat infora él plü gonot gnü tignì ores de adoraziun por perié decà cherdades religioses por miorè la meseria de proi y monies, che la popolaziun ess tan debojëgn. Al é da sperè che chësta sëćiora de cherdades a proi y monies ne döres nia dî. Por che la situaziun se müdes messarà la sozieté gnì cotan atramënter: manco egoista, manco edonista, manco materialista, plü iüsta y sinziera, plü punsada a ći che al ô dì ester batià, avëi plü cosciënza religiosa y vire da cristiagn che respetëia i comandamënć, bëgn inće perié deplü! Che l’arma trapassada de siur Merch pàlses en pêsc! (Lois Trebo)

Page 22: 3013

22

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

San Martin - Les niores trasmët da intres incà fascinaziun y morvëia sön la porsona. Sce an ti ćiara avisa, mina vignun poèster da odëi o descurì val’ d’ater: na forma, na fi göra, n motif. Vigni porsona les ćiara y les aprijëia a süa manira. Ares é zacô le liam danter la tera y l’infi nité dl univers. Chësta fascinaziun acompagnëia da pice insö inće Giancarlo Lamonaca, artist nasciü l’ann 1973 ian Ampëz, y che abitëia y laora incö a Vahrn. Na fascinaziun tan sterscia che l’à portè a i dediché ales niores na mostra personala, daurida en vëndres dan otedé te Istitut Ladin a San Martin de Tor.

”La niora é n univers de formes che se trasformëia tres indô: al é le s imbol plü tler dla indeterminaziun. Ara ne va nia da l’abiné, ara ne va nia da le dominé: al é n elemënt dl aier, mobil, desfantè. Y porchël astrat”, scrî le curadù dla mostra Luigi Meneghelli, che à tignì la introduziun en gaujiun dla vernissaja. La mostra porta le titul ”Nubi”, che an po traslatè cun la parora ladina niores. ”Nubi ô indere dì deplü co niores - dij

Lamonaca - Al po ester na ’nube’ de föm, tossica, radioativa. Al n’é gnanca na parora por todësch che ti somiass. Porchël unse lascè la parora insciö.”

Ći che le vijitadù po osservè, é na seleziun de 12 stampes cuadrates y de dimenjiuns desvalies. Ara se trata de fotografies laurades fora sön computer. L’artist tol retrać, fragmënć, details, y i mët en sot- y suraposiziun danter ëi, alzan fora contures, corusc, löms y details. Meneghelli spliga insciö: ”Al mët pormez, tol demez, barata jö, reelaborëia fi na che al arjunj n e fe t de suraimpresciun fantasmatica danter contrada esterna (reala) y contrada interna (l’imaginar).”

Le manacius che spidlëia l’energia

Ći che le vijitadù vëiga deforaìa é niores slunfades, scöres, manacioses; ares respidlëia chë potënza, chë ćiaria y energia che l’artist instës sint canche al ti ćiara tla realté. Por Lamonaca é le resultat dl laûr deplü co ma niores: ”I dijess che al é cuaji val’ de

Les ”Nubi” de LamonacaTe Istitut Ladin a San Martin de Tor él gnü daurì la secunda mostra da d’isté: na personala de Giancarlo Lamonaca. Sües ”niores” é na enfatisaziun dla realté, che dess trasmëte suradöt sensaziun, y motivé le vijitadù da ti ćiarè ales niores cun d’atri edli

Pro la daurida dla mostra: le presidënt dl Istitut Ladin Albert Videsott, l’artist Giancarlo Lamonaca, le curadù dla mostra Luigi Meneghelli y le diretur dl Istitut Leander Moroder.

esplosif. Al n’é feter gnanca plü na niora, al é na plenëza, na gran ćiaria.” Tles operes de Lamonaca ciafon paraleles cun i artisć dl romantizism inglesc Constable y Turner, che porta ite te sües pitöres chësta ”agitaziun de forzes cosmiches”, sciöche Meneghelli scrî.

Lamonaca presentëia na esageraziun dla realté, da n tonn alüsc artifi zial, cun perts che recorda le fantascientifi ch - y spo indô fozöres de retrać dër naturales. Y le liam cun le terênn vëgn inće cherié da fi s dla forza eletrica, che se sleria sovënz tres les gran stampes: ”Avisa insciö - dij Lamonaca - I fi s dess mantignì le liam cun le terênn. Ai recorda che i baiun de realté, de fotografi a y nia de n monn fantastich. Al é n monn che mët man dala realté, por jì n vare inant y cherié cuaji chësta esageraziun dla realté.”

Śoghe cun sureal y natural: ”Chësc é le jüch che me plajô da fà - dij Lamonaca - nia me tignì ma sön la realté, mo la enfatisé. Y spo indô la rapresentè sciöche ara é, lascian laite i elemënć che recorda che i baiun de fotografi a, nia de val’ d’ater.”

Ti ćiarè cun d’atri edli

L’artist ô cun sües operes trasmëte emoziun o suradöt na sensaziun te chël che ćiara: ”Les niores dà na certa sensaziun. I sun ausà da les odëi dé por dé, mo degügn ne ti ćiara plü veramënter. Chël é magari stè l’impuls por chësc laûr: dè la poscibilité da odëi te n’atra manira ći che i odun vigni dé, a na moda che en doman - do che i à odü la mostra - vai fora y ti ćiari ales niores cun d’atri edli.”

La mostra ”Nubi” de Giancarlo Lamonaca sarà da odëi ćina en lönesc ai 5 d’agost. Ara é ćiamò daverta vëndres, sabeda y lönesc dales 10.00 ales 12.00 y dales 16.00 ales 19.00, y en domënia dales 10.00 ales 12.00. (pablo)

Trëi ”nubi” de Lamonaca: esageraziun dla realté.

Badia - L’Assoziaziun Turistica Badia, en colaboraziun cun la sozieté di lifć da La Crusc, à organisé en jöbia dl’edema passada na serada spetacolara. Sön l’areal dl ćiamp sportif da Badia él rové alerch le ”Show Action Group”, n grup che an podess defi nì acrobać o artisć sön les döes rodes y nia ma. I protagonisć Sergio Canobbio, Walter Favarin, Mirko Re delle Gandine, Maurizio Perin y Matteo Cominoli, à pité tratan la serada de vigni sort de morvëies sön motors trial y quad.

Bele da osservè sciöche i acrobać se scialdâ ite, ciafân na ćerćia de ći che an ess podü odëi chësta sëra. Le grup impormët suspence y adrenalina, y insciö éra inće stada. Cënć de persones - en gran pert n publich jonn - se strenjô incër sîs y transënes ia, por odëi plü da daimprò les aziuns. Metü man àra dorata cun calma, cun i motors. I cin’ acrobać à mostrè le förtl da balanzè sön na roda sora - por le plü chëra dant.

Imprescionè ài inće cun de gran arferades ćina tóch dlungia le publich, rodades tl aier a 180 o 360 grà, ćina a rovëne i motors en pé. Daimproìa gnô sües aziuns tres plü tecniches y prigoroses, mo da sciöche ai manajâ sü injins, parôl che i acrobać ess tles mans de te’ pici jüć. Dala gran rampa metüda sö amez ćiamp se lasciâi slisorè jö inzoruch, ćina al punt culminant cun i salć tl aier, arjunjan altöres demorvëia. Do i motors él stè le momënt di quads, olache al é gnü mostrè le förtl da lascè balanzè chisc injins sön döes rodes laterales o iadedô. Nia manćé n’à la interativité cun le publich, olache deplü jones à podü sentè sö y deventè instësses pert dl spetacul. Le speaker dl grup Edy Guerra, acompagné da Markus Valentini, à fi stidié da trà le publich, l’animé y le tignì tres acort y ôt sön i details. I aplausc n’à nia manćé, y por chi che é rovà adalerch él stè na bela serada de mez isté, rica de emoziun y spetacul. (pablo)

Morvëies y adrenalinaSpetacul de trial acrobatich a Badia

Arferada tóch dlungia le publich.

Sön döes rodes cun le quad. (Fotos: Freddy Planinschek)

Page 23: 3013

23

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Badia - ”Conversazioni all’aria aperta” é n documentar che ô sensibilisé sön le tema dla donaziun di organns, nasciü da na idea dl poet y scritur napoletan Erri de Luca. A n ann de destanza da süa realisaziun à i protagonisć orü indô se incuntè. Ai s’à abiné tl mesc de Ćiaminades, a Badia, olache le documentar é en pert gnü tut sö. Tla majun dla scrituria Roberta Dapunt y dl atist Lois Anvidalfarei él gnü invié ia na sëra de informaziun y de sensibilisaziun sön la donaziun dla miola di osc, cun la partezipaziun de mëmbri dl’ADMO (Assoziaziun Donadus de Miola di Osc), dla assoziaziun ”Climb for life” y de Erri de Luca, che à presentè le fi lm cört, realisé do le liber de scena omonim, ”Il turno di notte lo fanno le stelle”.

La donaziun, scincunda de na secunda

oportunité

”Il turno di notte lo fanno le stelle” é n fi lm che cunta de n ël y de na ëra che impara da se conësce te ospedal. Ai se incunta tla repartiziun de terapia intensiva, olache ël é por via de n traplant de cör, ëra por baratè fora na süsta dl cör. I dui se impormët da jì a

d’arpizé deboriada naota fora de ospedal, por inauguré le secundo tëmp de süa vita. Tema dl fi lm é la donaziun sciöche scincunda de na secunda oportunité, l’importanza de scinché, de donè n pü’ de nos instësc por salvè le destin de na vita. La donaziun, la scincunda é inće stades al zënter dla sëra tla maujun de Ćiaminades, olache al é gnü portè dant deplü testemonianzes da pert de donadus, mo inće de porsones che à vit y che vir la maratia sön süa pel.

La miola di osc n’é nia miola dl spiné

Carmelo Ferrante, vizepresidënt dl’ADMO dl Trentin à splighé plü avisa sciöche la donaziun de miola vëgn fata, cuntan inće süa esperiënza de donadù. “La miola di osc n’é nia la miola dl spiné: süa donaziun ne gauja nia invalidité”, àl sotrisse plü de na ota por la jënt che ne le sa nia ćiamò. Le traplant dles zeles staminales é la sora speranza de vita por paziënć cun maraties dl sanch sciöche la leucemia o d’atres formes particolares de crebesc dl sanch. Important por le suzes dl traplant é la compatibilité danter l’amarè y le donadù, mo chësta é dër rera y

é de za. 1 sön 100.000. Porchël él tan important se lascè tipisé, porchël él tan important donè la miola. Dantadöt tles scores va i mëmbri dl’ADMO a chirì donadus, deache la miola jonn fej plü faziun. Por podëi deventè donadù mësson avëi dai 18 ai 38 agn y an mëss pesè plü de 50 chili.

Testimonianzes che va a cör

Inant éra jüda cun la testimonianza de Emanuela Imprescia, maestra, uma y donadëssa. Ara à cuntè süa storia, la storia de so möt Alessandro che à messü combate la leucemia por bëgn döes otes. Le secundo iade é le traplant stè nezesciar. Por fortüna àn ciafè n donadù compatibl. Chësta esperiënza de vita l’à condüta a deventè instëssa donadëssa, mo “an ne dess nia aspetè che la maratia röies te ćiasa por donè”, dij le presidënt dl’ADMO de Südtirol Gregorio Tranquillini. Dër comovënta é stada la storia dl alpinist Giovanni Spitale, jü te ospedal por se lascè tipisé, por deventè donadù, mo canche an à metü man de ti fà les analises s’àn intenü che al ê dala pert damat. Na burta maratia, la “aplasia idiopatica

L’importanza dla scincundaLe scritur y poet napoletan Erri De Luca à presentè a Ćiaminades so fi lm cört ”Il turno di notte lo fanno le stelle”. I ti ùn fat n valgönes domandes

La Usc: Ći raport ëise pa cun la donaziun, cun la scincunda?

Erri de Luca: I ćiari de dì incërch che la scincuda é l’economia che stà ala basa de na comunitè nazionala. Na comunité ne tëgn nia adöm sce le PIL é adatè o sce le spread é sot a control, mo ma sce al é na economia dla scincunda, dla fraternité y dla valianza danter porsones che po se baratè fora de piceres cosses, sciöche tëmp, sanch o miola di osc. Al é da püch tomè jö da n crëp n arpizadù dër jonn. La familia à tut la dezijiun de donè sü organns. Na vita é jüda pordüda, mo ara s’à moltipliché tles vites di atri. Chësta é l’economia dla scincunda, che ti pormët a na comunité de tignì adöm y de se reconësce.

La scincunda, la donaziun é inće tema dl fi lm cört. Tan important él pa slarié fora

”Donè, por mudé le destin de na vita”Na sëra tla majun da Ćiaminades por nen savëi deplü sön la donaziun dla miola di osc, por ascutè sö testemonianzes comovëntes, por ti scinché n pü’ de nos ai atri

chësc messaje?Sambëgn él important da

incundè le valur dla scincunda, na oferta che ti dà na poscibilité de vita a na porsona amarada. Chësta oferta, chësta donaziun vëgn tert o adora indô zoruch y ara vëgn derevers ćiamò maiù, sciöche na grazia ćiamò plü grana.

La majun da Ćiaminades é na locaziun dër originala y particolara, por presentè n fi lm…

Al é na amizizia strënta che me liëia cun i patruns de ćiasa, cun Lois y Roberta. L’ann passè unse tut sö chilò na pert dl documentar ”Conversazioni all’aria aperta” deboriada cun porsones che à vit le traplant y la donaziun. A n ann de destanza s’unse ponsè de se incuntè indô tl medemo post, por odëi le fi lm y por nes confrontè sön l’economia dla scincunda, dla fraternité. (kp)

dla miola” l’à atochè. Por Giovanni ne ćiafon nia n donadù compatibl. I doturs ti à dè ma plü diesc agn de vita.

Arpizé por la vita

Al dédaincö él al monn 15 miliuns de donadus de miola di osc, mo 4 porsones sön 10 ne ciafa nia n donadù compatibl. ”Climb for life” é na assoziaziun nasciüda dal’amizizia danter Giovanni Spitale y l’alpinist Pietro Dal Prà, cun l’idea de slarié fora informaziuns sön la donaziun de miola y cun la speranza de ciafè n donadù por Giovanni. “Climb for life s’oj dantadöt a alpinisć y arpizadus, a jënt che va sö por munt, porsones che conësc le valur dla vita”, dij Dal Prà. Pro i ideadus de ”Climb for life” él inće la arpizadëssa conesciüda Nives Meroi, che à cuntè te majun da Ćiaminades la

storia de so om, Romano Benet, che à sintì i pröms sitoms dla leucemia tratan na spediziun. Tres n traplant de miola àl batü la maratia.

Co féjon pa da donè la miola?

Te Südtirol él 5.670 donadus tipisà. “Nosta provinzia é n teritore fertil, al é tröpa jënt sensibla”, dij le presidënt dl’ADMO Tranquillini. Te 21 agn che al é l’Assoziaziun de Donadus te Südtirol él bele stè 50 porsones che à podü donè süa miola. Mo ćiamò él massa amarà che ne ciafa nia n donadù compatibl, porsones che ess vëia da combate, mo che n’à nia la poscibilité da le fà. La donaziun é scincunda, la donaziun po mudé le destin de na vita. Por informaziuns pòn vijité la plata internet www.admobz.com. (kp)

Tla majun da Ćiaminades él gnü presentè le fi lm “Il turno di notte lo fanno le stelle”, tratan na sëra de informaziun sön la donaziun dla miola di osc. (fotos: Daniel Töchterle)

Le scritur y poet Erri De Luca, la arpizadëssa Nives Meroi, le vizepresidënt de ADMO Trentino Carmelo Ferrante y Giovanni Spitale.

Page 24: 3013

24

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Badia - En domënia, festa de San Iaco, él gnü benedì l’orghe nü tla dlijia de Badia. Cun na Santa Mëssa solëna à la comunité podü festejé y aldì le sonn dl bel stromënt, che ti é gnü dediché a Sant Ujöp Freinademetz.

Les zelebraziuns à metü man cun la benedisciun dl orghe da pert de siur degan Iaco Willeit, che à dit mëssa deboriada cun le surastant dla comisciun di orghi de Südtirol, pater Urban Stillhard, le degan da

denant, Siur Franz Sottara y Siur Angel Complojer. Do la benedisciun à l’orghelist Paul Dapunt da Ćianacëi albü l’onur de ti presentè le sonn dl orghe ala popolaziun, portan dant n toch da su. Spo àl acompagné le cor de dlijia, che à ćiantè la santa mëssa adöm cun le cor di mituns y n grup de stromënć a fl e, che à inće contribuì a d’abelì la funziun religiosa.

Le cuarto orghe dla dlijia de Badia

Ara se trata dl cuarto orghe por la dlijia de Badia. Le pröm va zoruch ai pröms agn dl 1800. Al ê n orghe a 16 registri y bonamënter se tratâl inće dl pröm orghe dla valada. Incër cënt agn dedô él gnü arjigné ite n secundo orghe, che é gnü sonè ćina dl 1963. Le terzo orghe àn sonè ćina al dédaincö. Chël orghe à acompagnè Paul Dapunt tratan döta süa cariera de orghelist, na cariera che al porta inant da oramai cincant’agn alalungia cun ligrëza y pasciun, ti dedican tröp tëmp y impëgn ala dlijia y ala comunité dla cöra.

“L’orghe é dër garatè, al é n stromënt important por la vita dla cöra, n stromënt cun chël che al vëgn laldè y rengrazié le Signur, che ti dà n tonn solënn ales zelebraziuns y ales festes de dlijia”, à dit siur Degan al scomenciamënt dla santa mëssa. An à metü man dl 2005 da

ponsè de realisé n orghe nü. L’orghe da denant ne jô nia plü massa bun, al messâ gnì cuncè bele plü gonot y chësc costâ tëmp y scioldi. Dla minunga che ara jô de bojëgn de arjigné ite n orghe nü ê inće pater Urban, dla comisciun diozejana di orghi de dlijia. ”Al é n plajëi y n onur avëi tla diozeja n te’ bel orghe, tan bun intonè y da n sonn tan bel tler - à pordiché le pater - L’orghe dess acompagnè y fedei y i pelegrins che röia adöm te dlijia por perié y rengrazié Chël Bel Dî, por se ćiarié sö y jì inant sön le tru dla vita y dla fede.”

Al ê na dezijiun zitia da tό, deache l’orghe s’ess ghiré n gran investimënt. Dl 2006 à le Degan, siur Franz Sottara, aüna cun le consëi de cöra dè pro ala realisaziun de n orghe nü. Al ê gnü metü sö n comitê che se cruziass de ciafè fi nanziamënć, che ess chirì fora la firma de costruziun y che ti foss stè do ai laûrs.

Na fi rma conesciüda sura döt le monn

Raimund Pitscheider, dl comitê dl orghe, â fat la proposta de ti dè sö le laûr a Henrik Ahrendt, fi de Jürgen Ahrendt, costrutur de orghi de dlijia da Leer, tl Ostfriesland, conesciü sura döt le monn. ”L’idea de realisé n orghe nü é dagnora stè inće n mi dejidere. Bele da pice me

Gran festa por l’orghe nüEn domënia dan otedé él gnü benedì l’orghe nü tla dlijia de Badia, n iuvel por döta la comunité dla cöra, che ti é gnü dediché a Sant Ujöp da Oies

Le degan siur Iaco Willeit benedësc l’orghe.

Le cor de dlija de Badia à ćiantè la santa mëssa acompagné dal sonn dl orghe nü. Inće le cor di mituns à contribuì a d’abelì les zelebraziuns.

Le surastant dla comisciun diozejana di orghi, pater Urban Stillhard.

Le costrutur dl orghe Henrik Ahrendt. (dötes les  fotografi es: Werner Pescosta)

savôl tan bel jì te dlijia a d’ascutè l’orghelist, porchël sunsi jü a studié musiga sacra. Ara à dorè dî, mo i laûrs s’à portè fora bun y l’orghe é dër garatè”, dij Pitscheider. Tröpa jënt à desmostrè ligrëza por l’orghe nü, jon te dlijia a ciarè pro tratan che i costruturs le metô sö. L’orghe é ruvé adalerch a mez merz, al é gnü depënt jö y spo ési gnüs cun i passa 2.000 sciuroć. Ala fi n àl messü gnì intonè. Chësc laûr bindebò zite à le costrutur Henrik Ahrendt adorè cin’edemes da fà. Tresfora êl jënt che ruvâ te dlijia y Ahrendt s’à desmostrè dagnora dër disponibl spligan y don informaziuns a chi che mostrâ interesc por so laûr, che s’à desfi ré por nü mësc alalungia. Ara jô de bujëgn de fà n orghe sön mosöra, deache la dessura ê n pü strënta y ara ess messü avëi lerch sides por le stromënt che por le cor de dlijia. Ahrendt n’â nia atira dit de scê, deache la fi rma â bele tröp da laûr y â dagnora ma realisé stromëć por dlijies y catedrales de de gran citês. Canche le patrun â indere odü la dlijia de Badia y l’â vijitada, àl dit de scê, realisan n orghe de 35 registri, cun passa 2.000 sciuroć. L’orghe é tl stil vedl baroch, mo i elemënć decoratifs é tl stil rococò sciöche la dlijia.Al é n orghe fat sö sciöche al toca, adoran materiai de cualité, che à costè incër n miliun de euro. L’orghe vedl, che an à metü man de tό jö de jenà de

en chësc ann, ti é gnü venü a na cöra de Verona.

”La comunité à ligrëza cun l’orghe”

Parores de rengraziamënt y de lalt por chi che à lascè garatè tan n bel orghe de dlijia por la comunité de Badia, é gnüdes pronunziades do mëssa da Susi Pitscheider por le cor de dlijia y da Rita Lerchegger por le consëi de cöra. Rové adalerch por la benedisciun dl stromënt é inće l’assessur ladin Florian Mussner che à sotrissé, sciöche inće l’ombolt Iaco Frenademetz, l’importanza de n orghe por abelì y ti dè solenité ales funziuns religioses. Inće le costrutur Henrik Ahrend é ruvé adalerch y à splighé sciöche al à portè inant le laûr deboriada cun sü colaboradus y à laldè la comunité de Badia, na comunité unida che à desmostrè na gran ligrëza por l’orghe y en general por la musiga. La zelebraziun s’à stlüt jö cun la prozesciun y cun la benedisciun eucaristica. Do mëssa à düć i interescià podü jì sön dessura a ti ćiarè al orghe nü. Sön paiun à la Musiga de Badia tignì n conzert. La festa por l’orghe nü s’à stlüt jö da sëra cun n conzert d’orghe tignì dal’orghelist dl dom da Porsenù Franz Comploi, le grup “Il Pinzimonio Vocale” y la sopranista Monika Mauch. (kp)

Page 25: 3013

25

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected] Fascia

Aministrazion - En vender ai 26 de messèl la Jonta de la provinzia de Trent à aproà l Pian Stralcio de la val de Fascia. Se trata de n pian de azion a livel de viabilità e de mobilità che dessegnarà l davegnir de la val. Ma l’iter é amò lonch. Dò da chesta pruma aproazion l document, depojità ti set Comuns de la val, pel amò vegnir vardà fora tant da l’aministrazions, che da le Asuc e i privac e duc à amò temp 30 dis per manèr ite sia osservazions. L document vegn publicà ence sul sit www.lavoripubblici.provincia.tn.it. Dant che passe 45 dis i Comuns cogn ge prejentèr si remarches al Comun general che cogn fèr sia pronunzia de aproazion inant che passe etres 15 dis. En teorìa donca Comuns e Comun general à temp 60 dis per tor te man chest pian stralcio e fèr si rejonamenc. Dò da chest cogn vegnir fat na relazion del Servije Infrastrutures Strèdes e Ferates, sotescrit la cordanza anter Comun general e Provinzia, manà inant l document a la III Comiscion Legislativa, la seconda aproazion de la Jonta provinzièla e la publicazion ofi ziala sul Boletin.

“Tempes che se chierirà, olache l’é meso de scurtar più che se pol – à dit la Procuradora Cristina Donei – ajache speron de ruar a soa aproazion inant de le litazion de chest uton. Sion n muie contenc de chest varech – à amò dit la Procuradora – percheche l’é tacà via n iter che speteane da temp. Ades aon 2 mesc de temp per se cordar e dapò jir a negoziar co la Provinzia.”

Cotant cognarèla amò spetèr Fascia?

En cont de tempes no l’é sorì esser otimisć, vedù co che la é jita fi n ades. Amò de fi ré del 2011, canche l’é stat sotescrit la cordanza de program “Fascia tel davegnir”, la Provinzia de Trent se empegnèa dant de setember del 2011 a meter jù na proponeta de Pian Stralcio de la mobilità per la val de Fascia, per defi nir e valutèr i intervenc da realisèr: anter chisc, en particolèr, la varianta de Cianacei-Ciampedel, la conclujion de la

varianta de Vich e l completament de la pista per la rodes.

Lumes e ombrìes sul Pian Stralcio

La sodesfazion per l’aproazion del Pian Stralcio vegn palesèda da la Procuradora Donei e dai ombolc de Poza e de Ciampedel: “Sion contenc che l sie stat aproà, enceben che sie amò vèlch dubie sui contegnui – à dit l’ombolt Valentini - ma l’é positif che l sie partì, ades podon ge n rejonèr sora e vardèr a la òperes fattibili.”

De autra vedudes enveze l vize ombolt de Soraga Francesco Dellantonio: “L Piano Stralcio l’é na cordanza de program anter la Jonta provinzièla e i enc locai. L rua tardif, doi egn dò da canche l’era stat emprometù, con na Jonta provinzièla a pec meisc a la fi n de so mandat e donca peisse che no l’aesse più gran valor. Jir a aproar n Pian Stralcio che no tegn en conscidrazion le prezise indicazion più oute portade dant da l’aministrazion per mie cont no à valuta. Peisse che cheste sie demò emprometude, chel che val l’é i

empegnes touc a livel fi nanziarie e le enciarie conferide; la Jonta provinzièla dò 5 egn no la é stata bona de far na ciclabile sun duta la val e no l’é amò nience la previjion finanziaria per la circonvalazion de Cianacei-Ciampedel.”

Demò linees sul papier o intervenc metui a

fi nanziament?

La circonvalazion de Ciampedel e Cianacei é stata metuda tel Pian Stralcio anter la òperes da fèr tel curt temp, che vel dir dant dai 5 egn, ma che purampò vegn prejentèda amò con doi ipotesi.

“L’é na roba che no son bon de capir – à dit l’ombolt de Ciampedel Renzo Valentini – percheche desche aministrazion de Ciampedel aon jà dezidù e scrit più outes coluna che l’é l’ipotesa che va ben per l paìsc. Aboncont chest pian l’é na programazion che à n percors da far, se no se ruarà a sia aproazion inant de la litazions sarà dut da veder che Jonta provinzièla che sarà dò. Per endèna se conzentron su la òperes

che l’é de besegn e dapò se rua ence la circonvalazion sion contenc.”

Ence per i paìjes de Poza e Soraga l’é stat metù ite doi ipotesi che va te la sezion “lonch temp” che vel dir intervenc programé te n temp de più che 15 egn. “Per la circonvalazion no l’é amò nia de defi nitif – à dit l’ombolt de Poza Tullio Dellagiacoma – per noi per endana l’é demò na linea scrita sul papier.”

“L’é da canche se à tacà a rejonar de Pian Stralcio che l’aministrazion de Soraga domana che vegne fat la circonvalazion longia che tae fora dut l paìsc – à dit amò l vize ombolt de Soraga Dellantonio.

Canche noi desche Comun conscidron una na ipotesi me domane percheche vegn prospetà ence na seconda, chest ne met te la condizion de no poder near la validità del pian, però sion en difi coltà per soa aproazion.”

Fascia no à amò n troi per la rodes

Se su la circonvalazions l’é amò n muie de moza, la idees chières

les é sul besegn de aer zacan n troi per la rodes sun duta la val.

“No ne stèsc ben che l completament de la ciclabile sie stat metù ite tel “medio termine” – à dit amò l’ombolt Valentini – l’é n’òpera che duron sobito, l’é 20 egn che se rejona de fèr chest troi per la rodes, la jent la l domana e no se sà più che respostes ge dèr. L’é l prum obietif che cognon arjonjer ensema a la pista che vegn ju de Rodela che no é te pian stralcio ma la é stata metuda tel pian de la comunità del Comun general.”

Belebon critica ence la Procuradora Cristina Donei: “per la ciclabile cognon vardar de rinegoziar i tempes percheche volassane l’aer fenida te curt temp.”

Impianc de coleament

Tel capitol de la mobilità tel Pian Stralcio l’é stat metù ite l’impiant de coleament Moena-Valbona, l’impiant da Pera a Gardecia e chel de coleament de Fraìne con Bufaure.

“L’impiant te Gardecia e la sistemazion del Ski Stadium Aloch l’é anter le priorità de chest moment per l Comun de Poza – à dit Dellagiacoma – e sion contenc ence che l’é stat metù ite l’impiant che va sun Bufaure. Proprio en Sènt’Ana eraane sa Moncion e vardaane via olache l cognessa passar, e aon vedù che no fossa n gran impat ambiental. Via Pera fossa pervedù ence de far n gran piaz per i auti e un n vegnissa jun Pucia. Ma fi n al 2017/2018 no se n rejona, e dapò se cogn vardar coche se é coi scioldi, che n’é semper de manco.”

Tel Pian Stralcio enveze no l’é stat metù ite l’impiant de coleament Moena-Soraga-Ciareja desche che ae a domanà l’aministrazion de Soraga ajache “lo sostegn con forza la SMA e na bona part de la jent de paìsc – à declarà l vize ombolt Dellantonio. - L Pian Stralcio aesse cognù esser, se no auter, n liber di ensomesc, enveze ades la Provinzia ne propon n liber di strassomesc.” (mci)

Fascia tel davegnir, col Pian StralcioLa Jonta provinzièla à aproà l document programatich. Malcontent per l troi per la rodes

Per Poza la circonvalazion é amò dalonc: l’aministrazion ponta sui impianc per ressolver i problemes de coleament anter Ciampedìe, Gardecia e Bufaure.

L’é da egn che se speta l troi per la rodes, ma l’é amò descordanzes ence sul percors.

Page 26: 3013

26

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

Da Ciampedel enscin sal Refuge Micheluzzi, olache scomenza i bie pré de Duron, l’é presciapech na bona ora, 400 metres de dislivel. Se se vel sparagnar fadìa e se uzar più en prescia se pel tor l servije de jeep a Ciampedel.

La mont de Duron la é pianejela e pech dò la Baita de Brach a cencia va en su l troi envers Ciamp de Grevena e l pas de Ciaréjoles, n’autra bona ora. Da l’autra man del Pas se verc fora bela e desteneta la pastura de Camerloi, la val de Dona amò più inant a cencia envers l pascol de dò Ciuril. Dal pas de Ciaréjoles per arjonjer l Mantel, Pas de Dona, ló olache rua la teleferica del refuge, l’é 200 metres de dislivel, n’autra bona mes’ora presciapech.

Man, man che se se auza su per chi tornichees sot ju Sas de Dona, no se pel no far cont de conscidrar la bela veduda envers i crepes de

la Ladinia, chi più vejins che fasc da corona a Fascia, più dalonc chi de Badia, de Gherdena, Fodom e de l’Ampezan, l’Antelao, l Sorapiz, l Pelmo e la Ciuita.

Arjont l pas de Dona, ló se verc fora l maraveous valon de Antermoa. L Ciadenac de Antermoa ló te mez, 3.004 metres de auteza, l la fasc da patron. A man cencia, te dant le Crepe de Laussa, i parees nord del Larsech, a dreta l Zirmei, l Molignon, la Croda del Lach e l Sas de Dona.

Ló de sot, sot l troi dant de ruar te la utia, bel fon se fasc strada l ruf, ju envers pian di Ciavai e i pisciadoes de Sot Corda.

Te n amen se é ló dal refuge. N goc de istoria: l’é stat enaudà amò de messal del 1911. Frabicà da la sezion de l’Alpenverein de Fascia per scomenzadiva de sie sorastant Franz Dantone Pascalin da Grìes,

l gran fotograf de noscia Dolomites. Con document di 20 de fi ré del 1906, le Sezion de Fascia à comprà 500 metres cadrac de teren dal Comun de Mazin. Demò te l’an 1909 i é stac bogn de meter adum i scioldi per l frabicat: 3.000 Corone da part de la sezion de Fascia, 4.000 da l’Alpenverein Austro-Todesch e autre 7.000 Corone toute a d’imprest da la Sezion zentrala da paar jù a rate con scomenz dal 1° de jené del 1914.

D’istà del 1909 i lurgeres i ge é stac dac sù a la fi rma de murador e marangon de Batista Vian Bastl da Vich. Cost pervedù de 12.995 Corone austriache. L 1910 l serf dut per enjignar sasc, material, ciauc. L legnam l’é stat menà sù per la strada de Dona enscin sa Camerloi col ciaval e dò su la schena. L refuge l’aea 4 cambre con 8 lec. L cost l’é stat de 19.225

Corone.Prum ost l’é stat Gigio Cassan

da Mazin. Te pech temp, coche se sà, l’é crepà fora la Gran Vera e da enlouta per la storia de Refuge Antermoa dut l’é mudà. Col passar de noscia Val a la Talia duc i refuges i é doventé del Stat Talian che l li à dac en gestion al C.A.I. Club Alpino Ital iano e l’Antermoiasee Hütte, doventà Rifugio Antermoia, l’é jit en gestion a la sezion S.A.T. de Trent. L’era l 1926. Da en chel an enscin endana la seconda vera ostiera l’é doventà Paulina, fi a de Gigio Cassan da Mazzin. Del 1947, dò la Seconda vera, ost l’é doventà Giovanni Battista Lorenz e sia femena Amalia Cloch didé dai fi es Giuliana e Elmar. Del 1964 va inant Giuliana enscin del 1968 canche l’é Elmar con sia femena Anna a pear le redene del Refuge, enscin a l’istà del 1989. Da enlouta gestores l’é Almo Giambisi e sia

femena Fiorenza Dantone de Brach da Ciampedel.

Jir tel lach

Me peisse che sensazion che pel proar i turisć, alpinisć a vardar chel bel ciadin, chel bel lach arjentà e chela corona de crepe dintornvìa.

L Ciadenac l se spieia tel lach. Da documentazion i prumes che é rué sun Ciadenac l’é stat i alpinisć ingleisc Charles Comyns Tucker e Thomas Henry Carson col menacrep de Ciampedel Tone Bernard. L’era ai 31 de aost del 1872. I à fat l percors olache va sù anchecondì la ferata, sul parei envers levar del soreie. Coche vel l galateo da enlouta, l menacrep l ge à lascià far i ùltimes metres ai ghesć, l’era l’onor de aer arjont la piza.

L’é da pissar, aldò de le testimonianze a ousc, che su la ponta sie ruà sù dant giagres o

Raides per cognoscer lesc, cultura e stories de noscia valèdesNa dì sun Antermoa, en su per mont de Duron e de retorn per la Val de Dona

Te Val Duron. Sas de Dona. L valon de Antermoa e l Ciadenac, 3.004 metri.

2013: a mez messal te Antermoa l’é amò na zopa de neif. Envers la Marmolada.

Enlongia l lach, me vegn tal ciaf... Almo Giambisi e Fiorenza Dantone osć de la utia de Antermoa. Na veiada dal Pas de Dona.

Page 27: 3013

27

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

Se l’é na persona che sà dut de Antermoa l’é Elmar, stat per 26 egn ost de la utia e n muie de egn dant a didar sie pare Tita Lorenz de Cin e la mare Amalia de Cloch. Elmar e soa femena Anna i stasc a Poza, ma via per la bona sajon, da d’aisciuda enscin d’uton, i se n va fora Mont de Vich olache ló, pech dant de ruar al pas, i à na belota majon.

Elmar dut content che vae a l troar, con far gustegol l me conta de soa vita, gran part passada sun Antermoa.

Te chela ciajaa de Mont de Vich, Elmar de 12 egn l’era paster da soa giava. E na dì sul tart de setember l’é peà demez per jir sun Antermoa a troar i sie. Sie pare Tita l ge aea dat na dreta, de che troes l’aessa cognù tor. L’à traversà i pascoi de Vael, Ciampedìe, la Val del Vaiolet e passan per l jouf de Antermoa l’à arjont la utia. Elmar, l me conta che da la prescia e da la gaissa de ruar sù l vardaa demò jabas, de crepes e lach no l n’à vedù n muie.

L’an dò l’aea 13 egn, Elmar l’à didà so pare, sie gran lurger l’era l trogher, duc i dis, o béleche duc, ju enscin a Pera e su l dì dò.

So pare ge aea enjignà n musciat, “me le é durade dute”, l disc. L’an dò l ge n’à enjignà n auter, tout a d’imprest da chi de Pezol da Fontanac, l’aea na bela crousc dessegnada su la crojada, l recorda. “Da le cater da doman levae, besegnaa fi eterar, endana jìe a tor l pan e l verdolam ló da Elvira, che che l’era besegn, e peae demez su per Mont de Dona, entorn mesdì ere sun Antermoa”.

Elmar l me conta de soa mare, la metea duc i dis n fi or fresch sun mez desch. I ghesć, na gran part i era todesć, se vadagnaa de più a vener aga fresćia per far té che dut l’auter...

Dò so pare, l’é soa sor Giuliana che fasc jir inant la utia per n pec de egn. D’aisciuda i se fajea didar a menar sù la massaria da Fonjo de l’Omenet, Milio de Aut e Renzo de Jef. Chi egn dò la Seconda vera i robaa, besegnaa menar en ju d’uton e en su d’aisciuda. Dal ’67 enscin al ’89 l’é el e soa femena Anna osć del refuge.

“Aee en ciaval e n trogher, più tart na Campagnola e dal 1976 na teleferica da Ciamp de Grevena enscin sal Mantel l’à tout l post de le cater ame e del bast”.

“N’aesse teis da te contar”, disc Elmar anter n grignot e l’auter, se ge lec ti eies che so cher l’é amò colassù, sun Antermoa. L conta del muion de jent che l’à cognosciù, jent de nonze, famousa che passaa, stajea soranot o traversaa l Ciadenac. Temporai, jir a cerir jent che se perdea, soraldut canche

l fajea jù la neif.“N an – l conta – ge é metù 46

dis a spalar neif da Ciamp de Grevena en su. Sal Mantel, aane fat n tunel larch 7/8 metri, ge passaa l ciaval embastà, ai prumes de aost se à vert l celor, l’era restà demò na seida de neif ”.

N muie enteressant l’é chel che l conta de canche se desgiaciaa l lach e ló l’é fazilmenter la spiegazion de le contìe da zacan, de canche nesc antenac i sentìa i bugoi, i ac del gran Dragon de Antermoa. A Elmar che ge à contà per prum de chest fenomen l’é stat Silvio de Salin, n giagher da Pera. Dut chel revedoz , chel screvedament l’era nia de auter che n fenomen natural che sozedea via per tart mé, o jugn, canche la neif se delegaa coran, no duc i egn, a seconda...

L gran giacion sun sora l se fajea sul tart uton coi prumes freic, sot ite l’aga fonaa e la lasciaa n gran vet, d’aisciuda canche coi prumes ciauc l’aga spenjea en su, chest vet se empienìa.

Enlouta la gran prescion de l’aga sot la giacia la fajea spacar sù dut, dut screvedaa, anter le sfesse

sprizaa sù l’aga, ence par 7/8 metri, conta Elmar.

Le giace se verjea su a piramide, n revedoz del mostro, chest fenomen Elmar l l’à vedù doi oute e na uta soa femena Anna.

Aldò de le contìe da zacan, disc Elmar, chesta l’é la spiegazion de duc chi ac che i sentìa nesc antenac, che i fajea tant tema te la jent de enlouta.

Da chest pel esser nasciù la Contìa del Gran Dragon de Antermoa, che stajan sot aga con ac e revedoc canche l vegnìa fora dut sutaa sù, l’aga boìa dal gran fers, l’era dut n screvedament.

No l’é chiò dut che che Elmar me conta, fossa massa lonch scriver sie recorc de na vita sun Antermoa. A Elmar e Anna ge venjon amò egn de sanità e che i podesse amò contar fac, momenc de soa vita, soraldut de chela passada n muion de egn sun Antermoa.

(fb)

pastres da Fascia, ma nia l’é documentà.

Ló sun or del lach me pausse, entant che me smoe i pie, me vegn tel ciaf na veia contìa da zacan. Nesc veies i contaa che tel lach l’era ite i draghes, i stajea junfon, canche i se begaa e i bugolaa parea che l tonasse. Nesciugn saea da dir coche i vardaa fora, perché i stajea tel fon e canche i vegnìa sù, i ruaa te l’aria, l’era fech e fi ames. Se i fossa stac n pez de fora i fossa brujé desche n tizon. Nesc besaves i contaa che i li à vedui na not scura e scurenta. A vegnir fora dal lach i fajea n grumon de fech roan co

La Mont de Dona. Montagnoles. A Fostiac envers i paìjes de Fascia. Capitel sun strada de Dona.

la couda roenta che doventaa tras più scura. L ciel l’era lumenous e te val l’era più chiar che de dì, se aessa podù enfi lzar n fi l te na voia. Dò i sutaa danef te l’aga, che la boìa e i fajea n revedoz che la val derenaa. Nesciugn se fi daa star ló.

Acà n trat de temp Elmar me à contà l fi l de chesta contìa, coche e da cheche ruaa chel revedoz, chel el à sentù e vedù n par de oute.

No me n jisse più da chel post de marevea. Te utia de Antermoa, me ferme a me magnar n bocon, me beiver valch, fae na ciacolada con Fiorenza e Almo.

Endana che me n vae sul troi envers l Mantel, sul tart domesdì, dalonc slumenea i crepes da l’ùltim soreie e fossa bel spetar l’enrosadira. Arjonje l Jouf de Dona e pech sora chi pascoi de feide de Camerloi pee a cencia, tole l troi che traversa la Val de Dona.

Ló se bina ence le prume aghe che se n va en ju a dreta, ju par la Valena de Udai. A mesa val le se bina te ruf de Antermoa, ló dai pisciadoes de Sotcorda. A cencia l’é la pìcola sela che spartesc Camerloi da Dona.

Te Dona me ferme a far cater

ciacole con Andrea Amplatz, che acà n pec de egn l’à fat fora n ciasel, l’à vert na pìcola utia de mont. Andrea l’é stat per n bon pec de egn trogher del refuge Antermoa, per chest Dona e Antermoa i ge stasc tel cher. Pee demez, dò i ciasei de Una, te curt temp arjonje Fostiac, ló dai prumes ciasei de le mont de Dona.

Me recorde chi bie ciasei che la gran lavina de l’invern 1986 à desfat e menà dut junsot ju per chi erc. Da na testimonianza a ousc de jent de Mazin, te la Mont de Dona acà 60 egn l’era amò otanta ciasei.

Dò Fostiac la strada da mont de

Dona la se fasc adorta. Ti toc più erc la é da fl oster e da peton, se l’é mol e l’à piovet l’é da meter a vèrda e la é ence pericolousa. Se pel sliziar. A cencia dò Fostiac pea via sot i Crepes del Ponjin n troi envers Col Molin. Pré de chi de Grava da Vich. Ló na strada la arjonc Duron, n’autra n muie adorta Ciampedel. Anché vae ju per la strada de Dona e peisse a che che me à contà Elmar, de canche da joen l jìa ja Pera con musciat e bast, l jìa a tor magnadiva e che che fajea besegn per la utia de Antermoa. Etres tempes...

Fernando Brunel de la Riza

I recorc de Elmar Lorenz de Cin, na vita ost de la utia de Antermoa

Con Elmar fora Mont de Vich. Amalia Lorenz con Elmar e Giuliana sul musciat.

Giuliana Lorenz. Elmar con sia femena Anna.

Page 28: 3013

28

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Sergio Rossi e sia fémena Manuela i aea 23 e 21 egn canche, giusta maridé, i é vegnui sa Fuciada. No n fossa stac tropes joegn che aessa investì te chest pìcol cianton da mont, maraveous ma ampò fora dal mond, e soraldut nesciugn aessa metù pegn che l Refuge Fuciade fossa doventà n lech cognosciù a livel internazionèl.

Enstadì, per l 30° cedean, i à endrezà na gran festa. I à fat ruar fi n colassù n tendon, olache per 4 dis l’é stat legreza, festa e musega. En jebia ai 18 de messal l’é ruà sù i “Musici de Parma”, l dì dò i à abù desche ghest l’alpinist estrem Tone Valeruz, en sabeda ai 19 l Cor

Coronnelle e l’Orchextra Terrestre e en domenia ai 20 i musizisć Enrico Tommasini e Maurizio Bestetti. Dut amisc che con piajer i à volù se binèr entorn a chisc “osć spezièi”, che i à fat con noi n curt viac coi recorc de chisc 30 egn.

Trenta egn de recorc...

“Canche se aon maridà – ne à dit Sergio - sion vegnui chiò sobito. Aon fat n viac de noze curt, perché aane cruzie de verjer, cognaane far dotrei lurieres che la ciasa la era metuda mìngol mal. La era stata fata sù ti egn ’60, l

prum gestor l’era stat Lino de Valfreida, dapò Alberto Manfroi, che so pare l’aea la malga cajù, l l’à gestì per 15 egn. Enlauta chest post no l’era amò cognosciù, i fajea valch a la bona. Gio aeve tacà a far la Scola d’art, e dapò fajeve le stagion e me é pascionà de cojina. Dei primes egn me recorde che chiò no l’era èga ciauda, ne corente ne telefono.”

“Al scomenz – disc Manuela - siane noi doi, dapò mìngol a la uta l’é cresciù la familia con Martino e dapò Manolo... Canche i era pìcoi e i jìa a scola i cognea levar da le 6 da doman, con ogni temp...”

“Del ’90 aon tacà a verjer ence d’invern – sauta ite Sergio -. Aane proà a tegnir avert jà del ’85, n amich giornalist ne aea spent a verjer e l ne aea ence empienì le cambre da Pasca, ma dapò l’era burt, i à serà le strade, no i à podù vegnir e no i podea ne avisar, noi aane enjignà duta la roba e ne é restà dut aló... ”

“Chel an – disc Manuela - aane comprà na motoslitta, no aane l “gatto” e i ne aea emprometù chi del pas che i fosse vegnui ogni tant a ne bater la strada... demò del ’90, canche aon avert, aon capì che canche l fi oca duc à da far a se bater l so...”

“Del ’90 – e l’é endò Sergio che conta - aon fat le cianeve, na turbina a aga per aer la corente e metù a post le cambre. Dant l’era demò n picol generator e l’era 3 cambrete coi lec a ciastel. Al

Sergio e Manuela, da 30 egn sa FuciadaN muie de amisc é rué te la mont de Soraga per festejèr l cedean de la familia Rossi e del refuge che se à vadagnà nonzech internazionèl de gra a sia cojina e a sia acolienza

scomenz i ghesć todesć i se n jiva ju te rif col siaman a se lavar... e noi se n jiane te sotcuert a dormir per se fi tar cheste trei cambre. L’era l cuert de banda: se l pievea parea che vegne ju dut, se l’era ciaut no se dormìa...”

“Ma no ge contar proprio dut – sauta ite Manuela – lascia ence che se tegnassane valch recort demò per noi!... ”

“Rifugio Fuciade”: bèsta l’inom

“Entant – va inant Manuela – tropes amisc tacaa a ruar sù, e se no l’era post pur de stac chiò i dormìa ence sun sotcuert te sach. No aane l telefon e l’era senester prenotar. Canche la jent à tacà a vegnir su per ne dir che l dì dò i volea vegnir a cena, l’é stat la spenta per jir inant e far semper miec.

“Aon tacà a laorar ben ence d’invern - disc Sergio. D’istà l’é n muie più jent che passa, d’invern i vegn aposta, ma con manco jent tu fas l medemo laoro. Se à mìngol più speise, se laora de più da sera e se à più sodesfazion te cojina. D’istà enveze l’é più jent soraldut dal mesdì, i magna pech e en prescia.”

Ma colun él l secret che à fat de chela utia da mont de jai 30 egn l cognosciù Refuge Fuciade de anchecondi...

“Per mio cont l’é stat la costanza

– disc Manuela - perché fi n dal scomenz Sergio l’à semper volù far le robe ben e rencurade, l piat de pasta l’era cot al moment... desché ades. Se un l’à prescia, ne endespiasc, ma l cogn bele spetar, per aer valch de calità, e a la longia aon vedù che chest paa...”

“Gio no é podù jir a emparar chissà olà," - enjonta Sergio - "é fat corsc, studià sui libres, ma crese che mie pont de forza l’é semper stat la semplicità del piat. Enveze dapò mie fi Martino, ence travers i chef bravi che entant é cognosciù, l’à podù jir a emparar e l me à portà de retorn tante robe neve. Gio me é fat cognoscer con la cojina ladina, mie fi enveze l’é più “internazional”, ma ogni tant ge dae mìngol de “freno” che no l vae massa te la “nouvelle cuisine”, che te n post coscita no la pel jir...”

Apede a na cojina de ezelenza, al Refuge Fuciade se respira daperdut èrt e cultura, la stues é fedrèdes de chèdres e ogec de la tradizion... somea dassen n pìcol museo.

“L’é na pascion. Renunzion ence a le ferie per comprar robe – disc Sergio – de dut, da le più scempie de l’art popolara desche n stamp dal smauz, a n cader de autor... col temp tu te fas l’eie. É scomenzà coi pitores de val, aon cadres de Tita Pederiva, de Igi Pederiva, de duc i pitores da chiò entorn, dapò tu te enteresse tu te enforme, e tu rue ence a inomes cognosciui a livel internazional.”

Ades, en ocajion del cedean, i à metù fora na esposizion n muie bela che met apede produzions de autores locai e de nonzech internazionè, e l’é dut chèdres che à desche soget la femenes.

“...i disc che le femene l’é trei ciantogn de la ciasa – disc Sergio - e donca no l’é n cajo che chesta mostra aon volù ge la dedicar a ele...”

N auter pont de forza del Refuge Fuciade, l’é la colaborazion coi etres restoranc, en particolar con l Foresta, l Tyrol e l Malga Panna te “Ristora Moena” e per “A cena con Re Laurino”.

“No l’é per se la tirar, ma noi aon capì fosc per prumes – disc Sergio - che se n’é de chi più bravi che tu, no tu cogne i envidiar, ma de ge jir dò e emparar. Noi 4 restoranc jon inant oramai da più che 15 egn, sion mìngol desferenc ma crescion ensema e peisse che assane dat ence mìngol de input a la restorazion de val.”

N bilanz dassen positif, chel che pel far Sergio e Manuela dò 30 egn de empegn sa Fuciada.

“Noi sion jà contenc – disc Manuela - che a Martino ge piasc dalbon cojinar, jir inant su la strada de so pare e la renovar. Per me chesta l’é jà na gran sodesfazion. Noi l’aon fat percheche l’aon volù, ma no l’é dit che i fi es i volesse semper jir dò chela strada... l’é vera che aldidanché se à dute le comodità, ma tu es semper su na mont.”

Lucia Gross

Sergio e Manuela Rossi tel Refuge Fuciade te la mont de Soraga.

Te la stues del Refuge l’é stat metù fora per l’ocajion na beliscima mostra duta dedichèda a la eles, con operes de pitores da chiò entorn e de nonzech internazionèl.

Per i 30 egn de cedean l’é stat endrezà 4 dis de festa con musega e te Fuciada l’é ruà ence l’Orchextra Terrestra e l Cor Coronelle.

Page 29: 3013

29

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa?Soluzion del retrat su La Usc nr 29 del 2013

L retrat che aane publicà su La Usc di Ladins de la setemèna passèda ne era stat portà da Carla Pederiva maridèda Giuliani da Soraga. A ne dèr la soluzion l’é stat la medema Carla, Antonietta Pederiva e ence Lino Soraperra Medico à cognosciù fora na pèrt de la jent sul retrat.

I ne à dit che l’é stat fat en

de la Cina, barba de Carla; 18. Monghin Pederiva; 19. Piero Pederiva da Molin (per Antonietta) o Luigi Brunel de la Riza (per Lino).

Desche ogne outa ge sporjon n bel develpai a chi che ne deida a meter ensema vèlch toch de noscia storia, e chest’outa da la Val de Sot se tramudon te la Val de Sora con n retrat da d’istà fat del 1972.

Ve envion a de ne dèr voscia

ocajion de n pelegrinaje forin Baissiston de n grop de omegn e joegn da Soraga e che l’é sù: 1. Carletto Pellegrin de Tista o (per Lino) Tone Decrestina de Lucol; 2. Don Bepi Boninsegna; 3. Pierino Brunel de Cela; 4. Arturo Brunel de Poa; 5. Tone Pellegrin de Zepele; 6. Giulio Brunel de Pierin o (per Lino) Luigi Pellegrin de Tista; 7. Zepelin Pellegrin de Zepele; 8. Vito

Giuliani de Zerilo (de Carlo Faure); 9. Romano Giuliani de Carlo Faure; 10. Mario Pellegrin de Tista; 11 Carletto Depozza “de Galin” o (per Lino) Nando Pederiva; 12. Tone Pederiva de Veronica o (per Lino) Giovanni Brunel de la Riza; 13. Natale Brunel de Giochelin; 14. Tullio Pellegrin (maester); 15. Franchet Pederiva; 16. Luigi Pellegrin Roch; 17. Giovani Zulian

resposta te redazion, ence per telefon o fax al 0462.764545 o per mail a la direzion: [email protected]. al più tèrt per en mèrtesc sera.

Ve recordon che chi che ne dèsc la resposta giusta o troa fora amàncol la maor pèrt de la jent sul retrat i ciapa en don n liber o n CD de musega, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.

69

8

710

11

12

1314

15

16

1718

19

1

2

3

4

5

1 2

3

Moena - Na pìcola storia ite te la Gran Storia. L’é l tìtol de la mostra su Domenico Chiocchetti Goti (1910 - 1999) che la é stata enaudèda chisc dis passé a Moena te la Ciasa de le Sociazion e la restarà fora fi n a la fi n de aost.

Domenico Goti e la “Italian Chapel”

Domenico Chiocchetti Goti l’é stat n artist moenat che l’à abù na vita piena de avenimenc, encontres, esperienzes ence dolorouses e che l’à vivù na esperienza nia sorida: canche l’era la Seconda Vera e l se troèa te l’Africa, l’é stat fat prejonier dai Ingleisc e menà te la Scozia. Tel lech de prejonìa, l’ìsola de Lamb Holm te le Orcadi, ensema con etres compagnes l’à fat sù na pìcola gejia metan ensema doi capanons e duran l materièl che servìa per la realisazions de la parèdes Churchill, a cheles che i prejonieres cognea lurèr. Dapodò Domenico à depent béleche duta la decorazions daìte e l’é restà su l’ìsola per sturtèr sù la capela, ence dò che si compagnes era stac libré. La gejia à n valor che va aldelà del scempie frabicat realisà con mesi de fortuna, ajache la testimoniea na fona volontà de pèsc e l’é n ejempie de la creatività de chisc omegn, defat a la fi n de la vera no la é stata batuda jù ma la é doventèda apontin la “Italian Chapel”, n monument da stravardèr e conservèr, vijitèda da passa 100.000 jent a l’an, oget de libres, tesi de laurea, trasmiscions radiofoniches e televisives e

enscinamai de n tòch de teater.

Na mostra per l cognoscer

L’é stat Angela, l’ùltima di trei fi es de Domenico, che à volù meter a jir chesta mostra, col didament de chi de cèsa, l Comitat Manifestazion, l’assessora a la cultura Ilaria Chiocchetti Pelin e la sociazion Pian pian bel bel, con chela de fèr cognoscer sie père, n om scempie e sćiantif.

“Na storia pìcola int te la Gran Storia apontin, che taca via del 1910, canche l’é nasciù mie pare, la passa fora permez la Gran Vera, l trat de temp dapò la vera, la va inavant te la Seconda Vera con svilupes senestres da perveder, a momenc riches de aventura, olache le difi coltà

e i padimenc se enterza con la volontà de soraviver de l’om e la capazità de tacar via da nef se met de contra a n davegnir nia segur. N renasciment rencurà e tramanà dapò te la vita da duc i dis, scempia e resservada, olache no l’é mai mencià sentimenc de recognoscenza per la Vita e per la marevea del Creat” disc Angela, uzan fora la motivazions che ge à dat la spenta per meter a jir chesta mostra.

L’esposizion vel apontin uzèr fora chest aspet, zenza jir ite avisa te la carateristiches artistiches de Chiocchetti pitor, che ampò l’à realisà centenees de depenc a elech e coi colores a èga, rué te n muie de la cèses de amisc e paejegn.

Te la mostra l’é fora soraldut chèdres che el enstes à rencurà con gran pascion e che no era mai stac

metui fora, e retrac che fèsc pèrt de l’archif de familia.

“Ogne un de chisc tòc conta l svilup de n percors che no l’é fenì, ma che amò ancö se verc a la descorida, a la reflescion, a la speranza” - disc amò Angela Chiocchetti.

Amò apede l’é da poder veder n video, metù ensema da la familia, che conta duta la storia de la pìcola gejia te le Orcadi, a pontèr via da canche, a la fi n di egn ’50, l’artist l’é stat contatà da doi giornalisć taliegn che lurèa per la BBC de Londra per realisèr na trasmiscion radiofonica e, de gra a n Comitat nasciù per stravardèr la gejia, l’à podù jir de retorn te le Orcadi per la restaurèr.

Dachelanvìa la fradaa anter Moena e le Orcadi se à renforzà, ence de gra a desvaliva

Na pìcola storia ite te la Gran StoriaL’é stat enaudà chisc dis passé a Moena la mostra su Domenico Chiocchetti Goti, l’artist moenat cognosciù per la Italian Chapel fata sù te la ìsoles Orcadi endèna la Seconda Vera

La “Italian Chapel” realisèda te la ìsoles Orcadi endèna la vera da Domenico Chiocchetti Goti e si compagnes de prejonìa.

Anter la produzion de Domenico Chiocchetti fèsc bela parbuda i retrac de familia.

scomenzadives de barat che del 1996 à menà a la sotscrizion de n document ofi zial.

N percors che va inant

Da vèlch an, per enteressament del comun de Moena e de la Scola de le Orcadi, i bec de la doi comunitèdes se fèsc vijita per spartir esperienzes e portèr inant contac e relazions de fradaa.

Chest an l’aministrazion de comun à chela de endrezèr n viac te la Scozia, bonamenter dai 17 ai 22 de setember, per jir a vijitèr Edimburgh e apontin la ìsoles Orcadi.

La mostra é da poder veder te la Ciasa de la Sociazions a Moena fi n ai 31 de aost con orarie 17.00 - 19.00. (cri.m)

Page 30: 3013

30

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Poza - En domenia passèda sun Bufaure a Poza l’é stat endrezà da l’Uc Altopiano di Piné de Alferio Moser la garejèda de downhill che à valuta desche seconda proa del zircuit de gran nonzech Nord-Est 2013 e ence desche campionat provinzièl de spezialità.

Sul portoi n muie spedient, che prejenta n dislivel de 700 metres, passa 150 atlec, rué da dut l Nord de la Tèlia en raprejentanza de 28 sozietèdes, i se à dat batalia moscian sia abilitèdes de vida, con chela de arjonjer l Trofeo Impianc Bufaure - Moser Sport.

L prum che à dat l via a la competizion l’é stat Luca Pittino, ex rider che dombra desvaliva prejenzes te Copa del Mond apontin te la spezialità del downhill.

Martin Messavilla de la Alutech Downhill Racing Team à fat registrèr l temp mior sul percors n muie tecnich e de gran efet dessegnà su la erta di impianc, ferman l cronometer sui 4’08”57, n temp che ge à permetù de meter ensema n destach de béleche 9” ti confronc de Alessandro Basso del Team Dirty, che l’é ruà secont dedant a Patrick Milic de l’ASD 360 MTB, che se à logà en terza posizion.

Anter i amatores Francesco Mosele de l’ASD Reunion DH Team à registrà l temp mior, col cronometer che segnèa 4’30”88. Te anter la eles à vent Veronika Widmann

Roda - Anter i evenc più de nonzech che l’Apt de Fascia se dèsc jù a endrezèr per viventèr la sajon da d’istà de nosc raion, l’é da segnalèr l Tour de Pologne, na garejèda con la roda a tapes, che la é ite tel zircuit internazionèl World Tour e che segur la raprejenta n rechiam turistich no da pech.

Apede a l’event agonistich, de emportanza promozionèla ence la “cronoscalata” averta a duc e dedichèda al Papa Jan Paul II, che à portà n muie de pascioné de la roda a se sproèr su la ertes dolomitiches enscin sul Pordoi.

Ruà a sia 70^ edizion, l Tour é pontà via dal Trentin con doi frazions che domana dassen gran empegn: dò Rorei-Madonna di Campiglio, la seconda tapa mena da Marilleva, te la val de Sole, fi n ai 2.240 metres del Pordoi, n percors n muie senester, coi doi

del Team Egna Neumarkt col temp de 5’08”5.

A la premiazions l’era l vize ombolt da Poza Lorenzo Pezzei e l’assessor al sport Fausto Lorenz ensema col conseier de la FCI (Federazion Ziclistica Talièna) de Trent Daniele Sommavilla.

Classifi ca assoluta

1. Martin Messavilla (Alutech Donwhill Racing Team) 4’08”57; 2. Alessandro Basso (Team Dirty) 4’17”39; 3. Francesco Mosele (Reunion Dh Team) 4’30”88; 4. Nicola Rossi (Team Dirty) 4’31”44; 5. Samuel Groppo (Team Ecor Mtb Schio) 4’32”54; 6. Patrick Milic (360 Mtb) 4’32”80; 7. Stefano Pinca (Alessi racing Team) 4’35”79; 8. Sebastian Th aler (Alutech) 4’36”40; 9. Michele Scheriau (Alutech) 4’36”79; Luca Mattivi (Team Dirty) 4’36”30.

“Gran Premi della Montagna” a Pampeago e sun Mont de Vich. Chela che rua sun Pordoi l’é la tapa più auta tocèda dal Tour. L’é stat doi i trentins che ti egn passé i à arjont l sciaier più aut del podie te chesta manifestazion: del 1994

Maurizio Fondriest e del 2012 l joen Moreno Moser, nez del cognosciù Francesco Moser.

Te la seconda tapa ruèda en domenia sun Pordoi à vent Christophe Riblon, n outsider de dut respet, che se aea jà fat veder tel Tour de France stat da pech con sia impresa su l’Alpe d’Huez. Dassen n resultat emportant per l franzous che l’à sperà fi n a la fi n de poder se ciapèr ence la maia śala, ma no la ge é jita fata percheche a se prejentèr con chest sìmbol te la seconda pèrt

A Poza nonzech col downhillEn domenia passèda l’é stat metù a jir sun Bufaure la garejèda de downhill de valuta desche proa del zircuit Nord-Est 2013 e ence desche campionat provinzièl de spezialità

Ertes da sgrices sun Bufaure. (ph. FCI Vicenza)

L Tour de Pologne l’é ruà sun PordoiLa garejèda con la roda a tapes che la é ite tel zircuit internazionèl World Tour la é ruèda ence te Fascia a viventèr la sajon da d’istà

L franzous Christophe Riblon canche l’é ruà sun Pordoi.

L polach Rafal Majka con la maia śala.

del Tour, chela te la Polonia apontin, che perveit autra cinch tapes fin a la crono finèla a Cracovia, l’é l polach Rafal Majka, jà protagonist te la tapa de en sàbeda.

La frazion de en domenia la é stata viventèda da na chindejina de atlec, anter chisc Vincenzo Nibali, che à soscedà tel publich gran partezipazion, ampò tel jir su la Mont de Vich no l’é stat bon de tegnir fora e l se à fat ciapèr dal grop. A se jièr la venta i é resté de 6, con Riblon che l’à tacà a smaorèr sie ritm, tant che dò Cianacei dedò da el no l’era più nesciun. A pech più che n menut sun Pordoi l’é ruà l’austriach Th omas Rohregger e amò Georg Preidler. L prum di taliegn, Domenico Pozzovivo, l’é ruà nono, con n destach de 13” dal prum en classifi ca.

Dò la parentesi trentina, l Tour de Pologne l’é jit de retorn te sia senta naturèla.

Rodes - N sada ai 20 de lugio à Rodes Gherdëina metù a jì sun Ciandevaves tl zënter de pudejé de Pana la 13ejima garejeda cross country “VSS Jugend Trophy“. L se trata de garejedes cun la roda da mont per jëuni da 6 a 18 ani. Chëst ann àn metù a jì per l segondo iede na tel manifestazion.

Ajache l nteres de jì cun la roda crësc for plu y plu te Gherdëina, fòvel na bona dezijion de fé na tel garejeda. Sun Mont de Pana tl zënter de pudejé iel na luegia adateda per mëter a jì na tel manifestazion. Do che n ova njenià

ca n’ena alalongia dut a puntin, fòvela n sada ai 20 de lugio fi nalmënter tan inant. L tëmp fova per fertuna bon, nce sce la nibles manaciova na drëta jeta.

De ndut àl fat pea 138 mutons y mutans de dut Südtirol, danter chisc bën 20 de Gherdëina. La raides da fé ne fova nia tan longes, mpo iel sfadiëus sce n muessa les fé da doi a cater iedesc. Tla categuria di jëuni da 13 a 14 ani durova la garejeda bën vint menuc nchin che n ruvova tl travert.

L fova na gran legrëza a udëi

coche i jëuni sà da manejé la roda ora per l bosch, sëura ravises, aghiei y puntons ora, mustran n gran ardimënt. L fova bel a cialé pro coche chisc jëuni mustrova si sveltëza y fortl cun la roda. I genitores y i trainadëures ne n’ie nia mé jic a cialé pro y a fé n drë’ tifo, ma i à nce judà ntëurite. L Club Rodes Gherdëina ova nce njenià ca da maië y da bever per duc. Rodes Gherdëina ulëssa te chësta ucajion rengrazië duc, dantaldut l Chemun de S. Cristina, l Schiclub Gherdëina, duc i sponsores, duc chëi che à judà y

Cun n gran sgorsGarejeda VSS sun Ciandevaves metuda a jì da Rodes Gherdëina

sambën duc i jëuni che à fat pea.Repurton tlo dessot i resultac

di jëuni dl club Rodes Gherdëina:

Categuria 2007: 5. Fabian Merler

Categuria 2005/06: 18ejim Daniel Pitscheider

Categuria 2005/06 mutans: 11ejima Sofi a Demetz

Categuria 2003/04: 7. Peter Nocker, 19ejim Matthias Goller, 21ejim Samuel Demetz, 22ejim Nils Perathoner, 24ej im Maximilian Perathoner, 25ejim Kristan Pitscheider.

Categuria 2003/04 mutans: 12ejima Nicole Ploner

Categuria 2001/02: 16ejim Abel Perathoner, 18ejim Fabian Senoner, 19ejim Mattia Galiani, 23ejim Anton Perathoner.

Categuria 1999/00: 6. Aaron Kostner, 15ejim Jonas Prinoth, 16ejim Philipp Hofer, 17ejim Robin Ploner.

Categuria 1995/98. 11ejim Flavio Ploner

Categuria 1995/98 mutans: 2. Valentina Kostner

Flavio Goller

Ntan la premiazion dl “VSS Junanza Trophy“ sun Ciandevaves. L fova bel a cialé pro coche i jëuni mustrova si sveltëza y fortl cun la roda. I mutons se à mpenià dassënn.

Page 31: 3013

31

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Sauté da mont su - N atleta dl Südtirol à venciù la prima edizion dl Südtirol Ultrarace n vënderdi ai 16 de lugio da Bulsan demez. I atlec ova trëi dis dl’aurela per ruvé tl travert. Alexander Rabensteiner de Tluses ie stat bon de sauté y de se fé valëi pra la garejeda da mont su estrema tl’Elpes dl Sarntal ite per la Hufsteintour. Ël à abù 18 ëura 42 menuc y 20 secunc per sauté i 121 chilometri cun n deslivel de 7.069 metri. Segondo se à tlassificà Matthias Dippacher di Paejes Tudësc te 19.24.53, terzo Paolo Leonardi cun 20.08.41. Nce n atleta di Gherdëina Runners à fat pea: Stephan Pitscheider de Sëuc. Ël se à tlassifi cà al cuinto post tla categuria M3 cun n tëmp de 29.30.12. Pra la categuria generela àl arjont l 39ejim plazamënt. Fat pea à ndut 184 ëi y 25 ëiles. Oradechël pudòven nce fé pea te na stafeta, metuda adum da doi cuncurënc.

Te Ulten a sauté

La segonda garejeda ie stata n dumënia ai 28 de lugio te Ulten. La trassa dl Ultner Höfelauf porta ntëur al “Ultner Höfeweg” . Piei via iesen a Kupperwies per sauté nchin a St. Gertauf y pona inò dal’autra pert dla valeda de viers de Kuppelwies. La trassa à na lunghëza de 17,9 chilometri. L pont plu bas ie a Kuppelwies a 1.145 metri, chël plu aut a St. Gertraud a 1.394 metri. Venciù la edizion dl 2013 pra i ëi à Rudi Brunner te n tëmp de 1.11.05, pra l’ëiles Platzgummer Helga Flora cun n tëmp de 1.32.06. Doi atletes di Gherdëina Runners à ënghe fat pea. Brigitte Runggaldier se à tlassfi cà al terzo post pra l’ëiles

nasciudes danter l 1959 y 1968 cun n tëmp de 1.49.49, Clara Nogler tla medema categuria, al 5. post te 2.06.06.

La garejeda “Hühnerspiel Vertikal“

N sada ai 27 de lugio ie sunì metù a jì l terzo “Hühnerspiel Vertikal“. Da sauté fòvel 2,9 chilometri cun n deslivel de 1.000 metri. Piei via iesen a Gossensass. Venciù pra i ëi à Reichegger Manfred te n tëmp de 36 menuc y 43 secunc, pra l’ëiles Jaminez Stephanie te 44 menuc y 23 secunc. Nce n valgun atlec di Gherdëina Runners ne se à nia lascià tò chësta ucajion. L miëur ie stat Daniel Ploner al 15ejim post cun 45.12, 17ejim Luciano Soppelsa 46.21 y 35ejim Ivo Delago 54.36. Dina Perissinotto se à tlassifi ca al 6. post tla categuria dl’ëiles te 54.42 y Doris Pycha al 11ejim cun n tëmp de 1.05.31.

Manuela PerathonerSaut cun i schi - Ai 26 de lugio iel unì metù a jì per l segondo iede tla storia dl saut cun i schi dl’ëiles l Grand Prix da d’instà a Hinterharzen tl Hochschwarzwald. La scuadra taliana cun Evelyn Runggaldier, Manuela Malsiner y Roberta D’Agostina fova njenieda ca scialdi bën. Do na pausa longia pervia de na ferida al jenodl à nce Lisa Demetz inò pudù fé pea la garejeda. Evelyn Insam al incontra ne n’à nia pudù fé pea pervia de n’uperazion al meniscus. Purtruep

ne se à Lisa, Manuela y Roberta nia cualifi cà per la fi nela. Elena Runggaldier à abù l majer suzes, arjunjan cun sauc de 92,5 y 88,5 metri y 212,8 ponc l 25ejim post danter la 45 cuncurëntes. La canadeja Alexandra Pretorius à venciù cun sauc de 103,5 y 102,5 metri y 265,5 ponc, batan la iapunëija Sara Takanashi y la slovena Katja Pozun. I resultac de chësta garejedes conta, coche nce la Copa dl Mond dla sajon da d’inviern y la garejedes dl inviern

I Gherdëina Runners ie for atifsPra l Südtriol Ultrarace, pra l Ultner Höfelauf y pra l Hühnerspiel Vertikal à i atlec de Gherdëina fat pea cun gran suzes

Chëi che à fat pea pra la garejeda te Ulten.

I atlec che ie sautei pea pra l terzo “Hühnerspiel Vertikal“.

Brigitte Runggaldier n azion.

Sauté y julé for plu y plu loncLa scuadra naziunela taliana de saut cun i schi dl’ëiles à abù n gran suzes pra l Grand Prix da d’instà a Hinterharsen ti Paejes Tudësc

2013/14, per la cualifi cazion per la Olimpiades a Sotschi 2014, ulache l’ëiles puderà fé pea per l prim iede. Mé la 30 miëures puderà sauté cun i schi pra chësta manifestazion plu mpurtanta dl mond dl sport.

Sesto post per la scuadra taliana

L di do, ai 27 de agost, iel pona stat la garejeda tla disciplina “Mixed“. L ne fova nia na gran marueia che la scuadra dl Iapan, che ie la favorita tl saut cun i schi, ti fossa juleda demez a duc, vencian cun 907,2 ponc dan la Slovenia y i Paejes Tudësc. La scuadra taliana cun Roberta D’Agostina, Elena Runggaldier, Davide Bresadola y Sebastian Colloredo à arjont l sesto post cun 801,7 ponc.

Per l prim iede fova Roberta D’Agostina tla scuadra, ajache la miëura de saut cun i schi dla Talia, Evelyn Insam, manciova, che la se ova fat mel, coche dit. Roberta à fat doi de beliscimi sauc de 91,5 y 88,5 metri. Elena Runggaldier ie sauteda 84 y 86 metri.

L Gran Prix da d’instà dl’ëiles jirà inant d’agost a Courchevel Tla Franzia, ulache nce Evelyn Insam puderà inò fé pea.

Sofi a Stufl esserElena Runggaldier, Manuela Malsiner, Roberta D’Agostina y Lisa Demetz.

Saltè sö por munt - L’inom de Diego Tschaff ert aldiunse gonot suradöt d’invern, canche al é les gares dla liösa; ilò concuistëia l’atlet da La Val n podest indôlater. Na picia impreja à Tschaff ert śëgn inće arjunt d’isté, ai 20 de messè tla Svizra, olache al à tut pert ala pröma ediziun dl ”Eiger Ultra Trail” a Grindelwald y ai pîsc dl famojo Eiger. La gara da saltè sö por munt pitâ trëi opziuns de percurs: chël da 16 km cun 960 metri de deslivel, 51 km cun 3.100 metri de deslivel, y le plü sfadius de 101 km cun bëgn 6.700 metri de deslivel. Rodunt chësta desfi da à Diego Tschaff ert orü se tó sö, y a ćiasa àl condüt le bel resultat dl 14. post complessif.

”N iade al ann me chiri fora na gara n pü’ plü sfadiosa”, nes dij Tschaff ert, ”al é inće na ocajiun por stè n valgügn dis foradecà”. Ala gara tla Svizra s’â scrit ite incër 1.000 partezipanć da 27 naziuns. Sön le tru plü lunch n’êl pro i ëi döt adöm 370 y de chisc é 257 rovà al travert. Danter start y travert rovâ i saltadus ćina sön i 2.681 metri dl Faulhorn, sön i 2.343 m dl Männlichen o ai pîsc dl Eiger. Nia por i nerfs debli - pòn dì. Les fadies y straciaries vëgn indere premiades cun odüdes spetacolares sön contrades da munt, sugestiuns alpines che descëda la morvëia. ”Al é almanco tan bel co chilò da nos”, dij Diego.

Tschaff ert al "Eiger Ultra Trail"Diego Tschaff ert da La Val à tut pert ala gara da saltè sö por munt tla Svizra. Fadies y straciaries por 101 km, che ti à portè le bun 14. post general

Pià ia é i concorënć bele dales 5 da doman, y é stà sön tru tanco döt le dé. Le miù de düć é stè Iker Karrera dla Spagna, che ti l’à fata da stlü jö la gara do 11:38.43,7. Tschaff ert é rové al travert do 15:20.03,5. Ores de de gran fadies. Pro les ëres à davagné la taliana Francesca Canepa, cun le tëmp de 16:18.44,5. Da sćiampì ti à dè ai concorënć le gran ćialdun che à acompagné la gara. Le tòch plü sfadius che Diego se recorda é na

gran rampa soredlada sura Wengen sö. Döt adöm chi mile metri de deslivel sot al gran ćialt. Söla sëra él ćiamò gnü n gran temporal, tan che i organisadus à messü tignì sö la gara por cört tëmp, por evité prighi por i partezipanć. Le 14ejim plazamënt general de Diego Tschaff ert i scinca sambëgn gran sodesfaziun, inće sce l’obietif prinzipal canche an tol pert a de te’ gares, é chël da rové al travert. (pablo)

Diego Tschaff ert da La Val tratan la gara.

Page 32: 3013

32

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Corsa sa mont - Uban Zemmer l é l Kaiser del Col de Lana. L campion del mondo de le vertical l a scrit suo inom sunsom al albo de òr e scrit ite l prum record de la “Vertical Km Col de Lana, che l’é stada corësta ndomënia passada da La Plié a la ponta de Col de Lana, co l temp de 34’57. Puoch davò, destaché de 2’23 l belumat Daniele De Colò che na setemana davánt l ava vadagné la Transcivetta. Sul scialin plu bas del podio la sorpreja de la giornada: l joven badiot da S. Ciascián David Frena, 18 agn nte n per de meisc, che l a fenì sua gara a 4’38 dal campion del mondo. Medaia de len per l fodom de adozion Filippo Beccari, che forsci no l eva nte la giornada proprio dërta se se pensa che l va sun Col de Lana per se alené ence n per de oute al di. Da segnalé ence le prestazion de autri ladins ruei ntei prums 15, come Crepaz Piergiorgio, Lois Craff onara e Andrea Dorigo. Ntra le ële, coche l eva da se speté, a stravadagné la fasciana Nadia Scola, che l’a destaché de 4’39 la fi amaza Beatrice De Florian. Terzo post per Elisabetta Benedetti. L sefoioz del di plu ciaut de duta l’isté, almánco fi n ades ( ndomënia l zero termico l eva a 4800 metri ) no l a sprigolé i 104 skyrunners che i s’a prejenté sot l striscion de la partenza de chësta pruma edizion de la corsa su dërt su per le pale de Col de Lana. N suzess per l’organizazion curada da la Lia Ladina da Mont da Fodom con suo prescident Diego Grones. Da le 10 l via nte Plaza Nuova a La Plié. Davò ester passei

dinongia ciampanil su e a mesa l paisc fora, i atlec i s’a tost ciapé a mossei se rampiché su per l ërt pre soura le scole elementari su. Davántfora, fi n dai prum metri, Zemmer e Colò, che i s’a corëst drio per duta la gara, una de le plu ërte ntra le vertical. Davò puoch plu de 20 menuti i ava bele passé Prade e l Busc del Bruo, ulache i volontari e i tecnizi del aiut alpin da Fodom i ava metù corde e sciale e ieva ruei a 700 metri de dislivel. N aspet chël de la segurëzza che l’organizazion ava curé dassën proprio perciéche l traciat l passëva nten valgugn luosc ncin pericolousc. Ma ence se i concorenc ieva ben ciánt, e no de segur duc professionisć, no l é ste degugn problema ntratánt la gara, senn chëst che l laour de segnalazion del traciat l é ste fat polito. Demè un

n concorent s’a retrat per la fadia e forsci ence per l ciaut e coscita no l é ste nia da fè gnánca per i volontari de la sezion da Fodom de la Crousc Bláncia da Bolśán che auna al dotor Piere Demattia i ava da cialé soura a l’asistenza sanitaria de la gara. Content de coche l’é juda s’a dit l prescident Diego Grones che per bocia del speaker Gianpaolo Soratroi l a de bele l apuntament a duc al ann che ven per na nuova apascionánte gara su per Col de Lana.

Chëste le clascifi che

General: 1.Zemmer Urban 34’57, 2 De Col Daniele 37’20,3. Frena David 39’35, 4. Beccari Filippo, 39’54, 5. Pat Federico 40’55,6.Polito Lauro 41’06, 7. Crepaz Piergiorgio 41’30, 8.

Valentini Stefano 42’30, 9. Busin Eligio 43’15, 10.Tanara Francesco 43’25, 11.Craff onara Lois 43’47, 12. Zanon Giuseppe 44’12, 13. Riva Gabriele 44’18, 14. Dorigo Andrea 44’31, 15. 44’57, 16. Della Giacoma Nicolo 45’09, 17. Pieruzzo Diego 45’19, 18. Rampanelli Michele 45’51, 19. Masvarin Marc 46’00, 20. Fontanive Damiano 46’03, 21. Scola Nadia 46’36, 22. Degiampietro Werner 46’51, 23. Vignazia Luca 46’53, 24. Runggaldier Osvaldo 46’57, 25. Palla Luca 47’25, 26. Fossen Moreno 47’34, 27. Burlon Stefano 47’40, 28. Adang Janpaul 47’44, 29. Varesco Fabio 47’54, 30. Telch Patrizio 48’32, 31. Deola Patrizio 48’49, 32. Giogo Mattia 48’58, 33. Degianpietro Graziano 49’00, 34. Grisi Matteo 49’14, 35. Siganga Matteo 49’43, 36. Troi Serafi no 50’06, 37. Zorzi Carlo

L é Zemmer l “Kaiser” de la pruma Vertical Km Col de LanaBon terzo post per l joven badiot Davide Frena. La fasciana Nadia Scola pruma de le ële. Setimo l fodom Piergiorgio Crepaz

50’09, 38. Bonata Serafi no 50’16, 39. Colleselli Gianluca 50’18, 40. Miotto Mirko 50’24, 41. Soccol Claudio 50’27, 42. Palla Igor 50’41, 43. Varesco Riccardo 50’53, 44. Federa Loris 51’08, 45. Defl orian Beatrice 51’15, 46. Zorzi Andrea 51’19, 47. Villa Stefano 51’23, 48. Zulian Umberto 51’34, 49. Cesconetto Daniele 51’45, 50. Rizzoli Mauro 52’04, 51. Zanon Carlo 52’26, 52. Benedetti Elisabet 52’30, 53. Facchini Raff aele 52’40, 54. Bulf Fiore 52’58, 55. Mottes Giacomo 53’53, 56. Bianchini Roberto 54’05, 57. Furgler Franco 54’08, 58. Soratroi Sandro 54’10, 59. Bortolin Francesco 54’12, 60. Bruschetti Luca 54’21, 61. Chiocchetti Francesco 54’25, 62. Scardanzan Marco 54’53, 63. Troi Francesco 55’25, 64. Peterlunger Christian 55’38, 65. Dal Borgo Daniele 56’10, 66. Crepaz Mirco dodo 56’31, 67. Tessadri Duccio 56’45, 68. Fenti Fabio 56’46, 69. Mattei Sergio 57’44, 70. De Silvestro Olivo 57’49, 71. Micheluzzi Olivo 58’30, 72. Soppelsa Ferrandi 58’33, 73. De Biasio Virgilio 58’38, 74. Santin Oswald 58’47, 75. Fant Luigi 59’01, 76. Th aler Josef 59’12, 77. Verra Ivano 59’25, 78. Tommaselli Daniele 59’31, 79. Follador Alberto 59’42, 80. Monsorno Federico 59’56, 81. Palla Germano 1:00’44, 82. Fant Orviano 1.02’06, 83. Marmolada Luca 1:02’20, 84. Rosset Giuseppe 1:04’06, 85. Giacomin Eliana 1:04’20, 86. Biasiotto Paolo 1:04’22, 87. Monsorno Daria 1:05’05, 88. Tommaselli Vittorio 1:05’43, 89. Giuriato Andrea 1:05’52, 90. Svaluto Achille 1:06’19, 91. Costa Erica 1:06’28, 92. De Giorgio Susanna, 93. 1:08’13, 93. Sottil Lucia 1:10’41, 94. Delfauro Siro 1:11’19, 95. Cais Emiliano 1:12’53, 96. Boldo Daniela 1:14’16, 97. Sossai Armando 1:15’00, 98. Zangiacomi Simonetta 1:15’43, 99. De March Marino 1:17’16, 100. Mussoi Grazia 1:39’46, 101. Sottil Sabrina 1:39’46, 102. Sacchet Olivo 1:40’40, 103. Testor Serafi no 2:24’02. ( Jovegn ële Under 40 ) 1. Nadia Scola, 2. Beatrice De Florian 3. Eliana Giacomin 1.04’20, ( Senior ële Over 40 ): 1.Elisabetta Benedetti. 2. Daria Monsorno, 3. Daniela Boldo. (Senior ëi ): Urban Zemmer, De Colò Federico, Pat Federico. (Jovegn ëi) 1. Filippo Beccari, 2. Crepaz Piergiorgio, 3.Valentini Stefano.

Lorenzo Soratroi

L start a La Plié. Podio General (máncia De Colò). Su per l traciat.

Podio Jovegn ële. Podio Senior ële. Podio Senior ëi.

Zemmer rua su la ponta de Col de Lana.David Frena.

Page 33: 3013

Informazions y Manifestazions

33

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

AviscA Poza “Sèntes, strìes e eroines”

A Poza per “Sèntes, strìes e eroines” enscin ai 20.08. te Ciasa de noscia jent mostra “A proposito di streghe”de Mariano Vasselai (h: 16-18.30 e 20.30-22.00). En mèrtesc ai 6.08. 2 apuntamenc: h. 17.30 te sala del Consei de Comun Adriano Vanin prejenta so nef liber “Il Regno dei Fanes - Analisi di una leggenda delle Dolomiti” e h. 21.00 te teater de l’oratorie spetacol “Dolasila”, test de Roland Verra e performance musicale de Susy Rottonara.

Incuntada sön l’alatamënt y l’alimentaziun di pici mitunsLe Zënter Families Ergobando lascia alsavëi che pro l’incuntada dl mercui ai 7 d’agost dales 10, baiarà les consulëntes sön l’argomënt ”Tëmp por nos”. Informaziuns pro Fiorella al 339/6950036 o ala mail [email protected].

Ćiamena dal guant a PicolinLe Grup de Ćiamena dal guant i recorda ala jënt la poscibilité da dè jö y jì a se chirì fora guant. La ćiamena é daverta vigni jöbia domisdé, dales 14.00 ales 16.00, tla vedla Ćiasa de Palsa a Picolin.

I Sons e l’èlba de la Dolomites te FasciaDoman sabeda ai 3 de aost al refuge Vaiolet da les 6 da doman sarà Vinicio Capossela e Psarantonis (l Zeus co la lira) con “Antropos, colui che guarda in alto”. En mercol ai 7 al Bergvagabunden Hütte sun Costabela h. 14.00, “Gli angeli della montagna”: i omegn del Socors Alpin se conta. Info sul sit: www.isuonidelledolomiti.it.

N liber n crëp„Un libro, una montagna – Incontri con l’autore”. Nce chest ann ntan l mëns de agost iel udù dant de ndut set ancuntedes cun scritëures taliani y si ultima publicazions. Te Cësa de Cultura a Urtijëi pòssen scutè su ai 5 de agost Carlo Cracco, ai 9 de agost Daria Bignardi.

Festa cun guanc dala gherdëina“Gröden in Tracht”, la manifestazion cun la gran defi leda ie chëst ann te Sëlva n dumënia ai 4 de agost. Danmesdi sona la Mujiga de Bula. Defi leda dala 4 domesdi.

♦Conzert dl grup ”Die Schöne und das Blech”Na usc fi na y sensuala acompagnada da percusciuns y stromënć de banda

En mertesc ai 6 d’agost dales 21.00 inviëia l’assoziaziun Badiamusica da gnì tl salf dles manifestaziuns a Al Plan, por ascutè sö le conzert dl grup ”Die Schöne un das Blech” da Lana. Le grup é metü adöm da indöt sis musizisć: Veronika Pircher, Matthias Baumann, Wolfgang Rabensteiner, Michael Pircher, Jumi Waldner y Bernhard Pircher. Al é nasciü dl 2011 da Michael Pircher (Tuba) en ocajiun dl festival ”LanaLive”, y s’ à spezialisé da dailò inant dantadöt sön musiga d’aorela cörta di agn 20 y 30 dl ultim secul. Ara se trata de musiga plajora y ritmica che nes porta zoruch ti tëmps di conesciüs ”comedian harmonists” y de n Al Capone, musiga tl stil de n Max Raabe! An arà la poscibilité da aldì na formaziun de stromënć che an n’alda nia gonot insciö, cun musiga aranjada dai musizisć instësc. Na usc feminina fi na y sensuala, acompagnada da stromënć de banda y da percusciuns nes ćianta toć conesciüs desco ”Veronika der Lenz ist da..”, ”Mein kleiner grüner Kaktus” y tröc d’atri.

♦Assolut vijifLa lia culturela Tublà da Nives prejënta si mostra nueva dal titul “Assoluto visivo” dl fotograf talian Carlo D’Orta. Dai 2 ai 18 de agost saràl da udëi trënta opres ti salamënc dl Tublà da Nives

La mostra vën cureda da Valerio Dehò, diretëur dl Kunst Meran, y da Italo Bergantini, d l a R o m b e r g A r t e Contemporanea. La tematiches dla fotografi es metudes ora te Sëlva da Carlo D’Orta à da n fé cun cumbinazions tridimen-sciuneles, istalazions cunze-tueles, architetura dla ziteies y mplanc ndustriei. Dlongia opres nueves iel da udëi lëures bele metui ora dal artista tl 2013 a Spoleto y a Milan. La giaurida dla mostra ie ncuei vënderdi ai 2 de agost dala 18.00 tl Tublà da Nives.La mostra resta davierta uni di nchin ai 18 de agost cun chësta ëures de giaurida: uni di dala 10 ala 12 y dala 17 ala 19. Dumënia, merdi, mierculdi y vënderdi nce dala 20.30 ala 22.30. La ntreda ie debant.

♦ I mercui dla cultura ladinaSet encontedes, vigni mercui, per conesce la storia, l’ert y les tradizions de Ampez

La Union di Ladis de Anpezo, deberieda con l Comun y con l’Istitut Cultural Ladin “Cesa de jan” à metù da jì chest isté set encontedes entourn per Ampezo, per ti fé conesce la storia, l’ert y la cultura a chi che vegn da foradecà, ma ence a la jent dl post. Al sarà l professour Paolo Giacomel che acompagnarà i vijitadours. Les prumes does encontedes é stedes al Ciastel de Peutelstein y tl zenter de Cortina, olà l professour à conté di monumenc plu emportanc dl paisc, pian via da la “Ciasa dei Pupe”, depenta dai pitours Ghedina. Les encontedes jirà inant ence per dut agost, fi na de setember. Ai 07/08 vegniràl vijité la picera gliejia de San Francesch, ai 14/08 la gliejia dla Madona dla Difesa. Ai 21 de agost saràl n’autra vijita al Ciastel de Peutelstein y ai 28 d’agost condujarà Giacomel i vijitadours a vijité la basilica de San Iaco. La ultima econteda sarà ai 4 de setember, can che an jirà su per bosch, su per Sant’Hubertus per scuté su le stories y les lijendes de cheles does eles che s’ova fat su n Ciastel a la fi n dl Otcent. Per deplù informazions pòn scrive na e-mail a la miscion [email protected] o telefonè al numer 0436/868615.

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc dala 8.00 daduman de n sada ai 3 de agost nchin ala 8.00 daduman de n lunesc ai 5 de agost ie l dutor Simon Kostner de Sëlva, tel. 0471/794002 o l 798626.Le dotur en sorvisc tla fi n dl’edema di 3 y 4 d’agost, ti comuns da La Val, Badia y Corvara, é le dotur Giuseppe Di Marino, Badia, tel. 0471/839691. Ti comuns de Mareo y San Martin saràl en sorvisc la doturia Margarete Mahlknechnt, La Val, tel. 349/0667034 o 0474/523018.

ApotecaL’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënderdi (dala 19.00) ai 2 de agost nchin a n vënderdi ai 9 de agost ie chëla de Urtijëi, telefonn 0471/796125 (orar de giaurida 8.00-12.00/15.00-19.00).L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 2 d’agost al vëndres ai 9 d’agost, é chëra da San Martin/Picolin, tel. 0474/523020.

Segres y festesBun Prò Al Plan

Ćiamò la jöbia ai 8 d’agost dales 18.00 ales 23.00 vëgnel tignì tl zënter d’Al Plan ”Bun Prò Al Plan”, olache an ciafa spezialitês culinaries, liades a musiga dal vì, intratenimënt por mituns, na mostra artejanala y inće na ona de zircus. Infos: AT Al Plan al 0474/501037.

”Festa di murins” a LungiarüChësta domënia ai 4 d’agost. Dales 10 Santa Mëssa, dedô pòn vijité i morins en funziun. La Musiga da San Martin fej conzert. Ara va inant cun intratenimënt inće da pert di verdaparch dl Ofi ze Parcs Naturai. Al gnarà inće presentè la opera artistica de Hans Peter Lützenburg, che fej pert de SMACH. Sce al é bur’ tëmp, vëgn la manifestaziun sburlada al’edema do.

SportXCE Eliminator, garejeda dla rodes da mont tl zënter de Urtijëi

Duman sada ai 3.8. dala 6 da sëira inant, da Plaza de S. Antone su per l raion da jì a pe y ju per la streda Pedetliva. Garejeda drët spetaculera a eliminazion per i campiunac talians, ulache i miëur biker, ëi y ëiles, se bat per l titul tla disciplina ”eliminator”.

XCO Cross Country, garejeda dla rodes da mont sun PanaN dumënia ai 4.8. dala 10 danmesdì vëniel pià via sun Pana per chësta prima garejeda naziunela XCO, per garejé sun n percurs nuef danter prei y bòsc. La garejeda vel nce per l Südtirol Cup de mountainbike y ie davierta per duc chëi che va cun la roda da mont sibe per hobby che tesserei FCI. Nfurmazions plu avisa sot a www.sellarondahero.com/xco/de

Le grup ”Die Schöne und das Blech” sarà da aldì a Al Plan ai 6 d’agost.

TeaterWorkshop de teater

MegaSuperOk.....Yeahhhh. Al é ćiamò lerch por le workshop de teater y ert por mituns y mitans dla scora mesana, tignì da Erika Castlunger y Barbara Tavella. Le curs vëgn tignì dai 12 ai 24 de agost, dal lönesc al vëndres dales 14.00 ales 17.00 tla scora mesana da La Ila. Por informaziuns podëise cherdè sö Erika al 3396288847.

Vigni mercui, per dut istè, per conesce la storia y la cultura de Cortina d’Ampez.

Page 34: 3013

Informazions y Manifestazions

34

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

♦La marueia de Teo. N teoremaNcuei ai 2 de agost dala 20.30 iel la giaurida dla mostra „Topologia“ tla Sala dla Lia Mostra d´Ert a Urtijëi

Bele dai ani ova Teo fat pea pra n valguna mostres, lascian cun la bocia davierta i vijita-dëures pervia dla v ë t a c o m i c a uriginela de si lëures. Lecurdon n cactus furnì cun n pèr de “jeans”o na Venus cun n piguel dancà sciche piet, ulache l va su na scela melsegura: n m a g i n a z i o n s fermedes tl lën, fruc dla fantajia y d l sp i r t de usservazion. La cump ëida de ispirazions avaneda tl tëmp nes mostra al didancuei n scultëur da na vivanda che red na alegoria strava-ganta de auti, mascins y motores – vaces y bolps, igli, gialines y surices.L ie na lingia de pec ziplei che à perdrët velch de sureél, n ’o p r a c h e mescëida fi gures y formes cunesciudes te relazions nueves de senifi cac, a na maniera che n se damanda a prima udleda: Co, ma iel pa da rì? Féjel pa mé damat?No, l ne n’ie nia mé n juech per se devertì, ma povester iel n sentimënt de marueia che ël coche artista ie bon de svilupé tres si uedl curiëus, per furé la cultrina dl mond y mustré cieche possa se ascuender dovia.Ma da ulà ti vën pa la ispirazion? Coche artejan dala bona tradizion che à for zidlà l amor per la cosses bën fates àl giapà pea la tecnica. Ma chëla ne tleca mo nia da sëula per mpië la fantajia. Ulà nasc pa pona l talënt de cunscidré l aspet umoristich dla ntraunides dla vita?L ie si talënt de se fé marueia. Sciche śën cun la surices, inò n iede per nes lascé cun la bocia davierta!La mostra sarà davierta nchin ai 18 de agost, uni di dala 10 ala 12 y dala 16.30 ala 19.00. De mierculdi y vënderdi ie i orares de giaurida dala 10 ala 12, dala 16.30 ala 19.00 y dala 20.00 -22.00.

♦Pareiasauro dan 250 milions d’aniPiedies de n Pareiasauro tl Museum Ladin Ursus ladinicus de San Ciascian. Prejentazion ai 5 de agost. Cunferënza dl paleontologh Herwig Prinoth

N lunesc ai 5 d’agost dala 21 tla Ciasa dles Unions J. B. Rinna a San Cisascian uniràl pre jentà la piedies fossilisedes de n gran Pareiasauro abinedes te Cuecenes sot a Secëda tla Arenaries de Gherdëina. Chësta piedies, tlamedes Pachypes dolomiticus, ie unides lascedes tla mauta dan passa 250 milions de ani. Do la cunferënza, tenida dal paleontologh Herwig Prinoth, jirons pona a ti cialè ala piedies tl Museum Ladin Ursus ladinicus. Ntreda debant, per talian.

ChinoAl chino de Cianacei

Insnet vender ai 2 de aost h. 21.15 se pel veder “Th e Lone Ranger”; en sabeda ai 3 e en domenia ai 4, semper h. 21.15, “World War Z”. En lunesc ai 5 e en mèrtesc ai 6 h. 17.30 “I Croods” e h. 21.15 “Fast & Furious 6”. En mercol ai 7 e en jebia ai 8 h. 21.15 “Il lato positivo”.

Al chino de PardacInsnet vender ai 2 de aost h. 17.00 e h. 21.15 “Th e Lone Ranger”; en sabeda ai 3 e en domenia ai 4 de aost h. 17.00 “Eco Planet. Un pianeta da salvare” e h. 21.15 “Star Trek Into Darkness”. En lunesc ai 5 e en mèrtesc ai 6, h. 21.15, “Paulette”. En mercol ai 7 e en jebia ai 8 de aost, semper h. 21.15, “Th e Lone Ranger”.

Al chino de TieserInsnet vender ai 2 de aost h. 21.15 se pel veder “Se sposti un posto a tavola”; en sabeda ai 3 h. 17.00 e h. 21.30 l fi lm de animazion “Epic. Il mondo segreto” e en domenia, lunesc e mèrtesc 4, 5 e 6 de aost h. 21.15 “Th e Wolverine” en 3D. En mercol ai 7 e en vender ai 9 de aost h. 17.00 l fi lm de animazion “Dino e la macchina del tempo”; demò en mercol ai 7 h. 21.15 “Benvenuto Presidente” e en jebia ai 8, medema ora, “World War Z”.

L lëur “Topologia” de Teo Mahlknecht, foto de Simon Perathoner.

L Pareiasauro y si piedia.

Mujiga“Ciampac & Bufaure Music Festival”

En mèrtesc ai 6 de aost da la does domesdì sun Bufaure a Poza tel chèder del “Ciampac & Bufaure Music Festival” vegn portà dant l conzert de Helga Plankensteiner e so Trio”.

Openair cun ”Joe Dibrutto” y ”Wisetime”Incö vëndres dales 18.00 saràl a La Ila, tl parch dlungia la scora de schi, n conzert alaleria. Sön paladina saràl da aldì impröma le grup dl post ”Wisetime” cun musiga country, rock, classic y old rocc, y spo la band ”Joe Dibrutto” che pîta discomusic di agn ’70, rythm&blues y funk, cun coreografi es originales.

Conzert dl cor Col di Lana y dl Coro CortinaEn doman, sabeda ai 3 de agost, da les 21.00 tla gliejia de San Iaco a La Plie de Fodom, cianta l cor dles eles Col di Lana sot la direzion de Anna Devich y l Coro Cortina sot la direzion de Marino Baldissera. La seira vegn presenteda da Franco Deltedesco.

“Tl Ćiastel dles liëndes”N spetacul dediché al monn dl melodrama de Giuseppe Verdi confrontè cun les liëndes ladines sarà da odëi y aldì en domënia, ai 11 d’agost 2013, dales 17:00, tl Ćiastel Colz a La Ila. Soprann sarà Susy Rottonara, al tlavier: Ulrich Willeit, cun tesć de Roland Verra. Informaziuns y prenotaziuns obligatores: tel. 0471 847037.

Val Badia Jazz FestivalAi 7 de agost dales 21.15 sona tl Hotel Tablé a Corvara le grup ”Mood Filter” metü adöm da Chris Costa da Corvara y Luca Boscagin.

Rock Legend RevivalConzert alaleria, sön paiun de Badia, en vëndres ai 9 d’agost dales 20 inant, cun deplü tribute bands.

”Cantando per rifugi”La ligna de conzerć va inant la domënia ai 4 d’agost dales 13.30 ćianta tla Ütia Nagler sö La Crusc le Cor Fodom da La Pli de Fodom.

Conzert dei “Red Violin”La Bánda da Fodom la nveia duc vender 2 de agost, da le 21:30 ntel tendon sa na Reba al conzert dei “Red Violin” che i sonarà mujica irlandeje.

♦Long River Rock Revolution 2013L‘uniun ”River Rock” dla Val Badia organisëia en sabeda ai 10 d’agost dales 20.00 inant, la cuinta ediziun dl conzert ”Long River Rock Revolution”, tl salf dla scora a Lungiarü

En sabeda ai 10 d’agost vëgnel desfi ré la 5. ediziun dl conzert. Le program ofi zial mët man dales 20.00 y sön paladina podaràn ascutè deplü grups. Dales 20.30 saràl da aldì le grup ”Wizards”, metü sö l’ann 2012 da scolars dla mesana y dla elementara da Lungiarü, che à pasciun por la musiga rock. Sciöche secundo grup podaràn aldì i ”Vintage” dla Val Badia, che sonarà dales 21.50 inant ćianties de Bon Jovi, Kiss, AC DC, Scorpions, etc.Inant vara dales 23.10 cun le grup ”Ganzi & Rozzi” da Verona, metü sö ofi zialmënter dl 1993 da na idea de Flavio Caricasole y Fabio Varalta (alias Flaxl Rozz y Mr. Splash). Chësc grup pitarà musiga di Guns n’ Roses di agn 1980/90.Dales 0.50 dla domënia se stlüj jö cun le grup ”Hell Warrior” de Badia, che sona heavy/power metal. Le grup s’à formè tl 2009 da Bryan Bertoldi, Peter Tirel, Matteo Irsara y Manuel Amort.Al gnarà inće metü sö na picera tënda alaleria, dan le salf, olache an ciafarà val’ da se parè la sëi. Düć é bel invià da gnì a stè adöm en compagnia y ascutè la bela ert dla musiga rock.

Le grup ”Ganzi & Rozzi” da Verona sona a Lungiarü.

Page 35: 3013

Informazions y Manifestazions

35

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Mostres“Crepes trasfegurèdes” te Museo Ladin

Te Museo Ladin a Sèn Jan se pel veder i retrac fotografi cs de Marcella Pedone che tol jù noscia crepes moscian con tecniches particolères la trasfegurazions contèdes te la lejendes. La mostra “Crepes trasfegurèdes” é fora te Sala Heilmann enscin ai 20 de aost, averta duc i dis h. 10.00-12.30 e 15.00-19.00.

“Èrt e colores” sun FredarolaSun refuge Fredarola va inant la mostra “Arte & montagna” endrezèda da la sociazion “Fassa Art” con operes di artisć fascegn Andrea Soraperra, Matthias Sieff , Walter Riz, Renato Fuccini, Tullio Bernard e Matteo Soraperra.

L’èrt de Soraperra e Verginer a l’OlympicA l’Active Hotel Olympic de Sèn Jan l’é fora la operes de Claus Soraperra e Willy Verginer te na mostra dal tìtol “Colores” che se pel veder dut l dì (h. 9 – 20). Ogne mercol da les 18.00 l’é “aperitif en forma d’èrt”.

”Nubi” de Giancarlo LamonacaĆina en lönesc ai 5 d’agost él da odëi tl salf dl Istitut Ladin a San Martin la mostra ”Nubi” de Giancarlo Lamonaca. Orars: lönesc - sabeda dales 10 ales 12 y dales 16 ales 19. Domënia dales 10 ales 12.

Mostra de fotografi es te Tublà da Nives“Assoluto visivo” ie l titul dla mostra de Carlo D’Orta, che unirà giaurida ncuei vënderdi ai 2.8. dala 5 domesdì y che resterà davierta nchin ai 18.8. uni di dala 10.00 ala 12.00 y dala 16.00 ala 19.00, de dumënia, merdi, mierculdi y vënderdi nce dala 20.30 ala 22.30.

”Gheneda” de Marta KostnerMostra de pitures tla Biblioteca Tresl Gruber a S. Cristina, che unirà giaurida ncuei vënderdi ai 2.8. dala 20.30 y resterà davierta nchin ai 20.8. ntan l orar dla biblioteca.

Scultures de Edwin Demetz tl ciastel de FeldthurnsL artista scultëur de Urtijëi meterà ora si lëures tl ciastel Velthurns. La mostra resterà davierta nchin ai 4.8., uni di dala 10.00 ala 19.00.

Mostra per l PerùCosses hechelnedes y fates a ciauza, ma nce tepihs y mubilia fata a man tl Perù unirà metudes ora y vendudes tla Cësa de Cultura a Urtijëi. La mostra resterà davierta nchin ai 6.8. uni di dala 10.00 ala 12.00 y dala 16.00 ala19.00.

Josef KostnerPer l’ucajion dl cumplì di 80 ani dl artista de Urtijëi, àn metù ora n valgun de si lëures sun plaza Stetteneck a Urtijëi. I lëures sarà da udëi nchin ai 19 de agost.

La storia de Domenico Chiocchetti “Goti”A Moena te sala de le sociazion (ex scola mesana) enscin a la fi n de aost, h. 17.00-19.00, se pel veder la mostra “Domenico Chiocchetti Goti 1910-1999: una storia piccola dentro la grande storia”. Travers cadres e documenc vegn metù al luster la storia de n om che à portà dalonc l’inom de Moena.

Manuel Riz e la satira ladina de “Scedola” En domenia ai 4 de aost da les 21.00, te sala del Consei de Comun de Cianacei, l’artist da Cianacei Manuel Riz prejenta la storia de “Scedola”, l personaje che el enstes à creà, e de la satira ladina te la Dolomites, che l porta inant da egn sul sfoi “La Usc di Ladins”.

Sèntes, strìes e eroinesA Poza, per endrez del Comitat manifestazions e de l’Istitut Ladin, l’é en program l’event “Sèntes, strìes e eroines”. Enscin ai 20 de aost te “Ciasa de noscia jent” sa Meida se pel veder la mostra de Mariano Vasselai “A proposito di streghe” (h: 16-18.30 e 20.30-22.00).

Mostra de Silvia Nava: ”Löms y corusc dles Dolomites”En sabeda ai 3/08 dales 18.00 vëgnel daurì tl salf dles manifestaziuns a Corvara na mostra cun chedri a corusc a ega de Silvia Nava, da odëi ćina ai 18 d’agost, vigni dé dales 16 ales 19.30 y dales 21 ales 23. Sabeda, domënia y en Santa Maria dal Ciüf inće danmisdé dales 9.30 ales 12.30.

♦La Jöbia de Corvara 2013Na serada dedicada al balè, cun desmostraziun di bai tradizionai ćina ai bai plü moderns. Zënter stlüt al trafi ch y botëghes davertes inće da sëra

La manifestaziun “La jöbia de Corvara” va inant en jöbia ai 8 d’agost. En chësc iade organisëia l’Assoziaziun Turistica da Corvara-Calfosch na sëra dedicada al bal. Sciöche vigni jöbia vëgnel stlüt la strada al trafi ch dales 17:00 ales 22:30. Fora por le zënter da Corvara gnaràl portè dant de vigni sort de bai, dai bai country cun le grup Country Girls da Gherdëna, ćina ai bai plü tradizionai cun n valgügn platleri y mituns dl post che sona sön i orghi da man. Laprò gnaràl presentè chësta sëra inće sorts de bai plü moderns, sciöche zumba, baby dance y le bal dl vënter. Musiga y tröp divertimënt cun i grups da bal animarà la jöbia de Corvara dales 17:00 ales 19:00 y do cëna dales 21:00 ales 22:00. Pici y gragn é dër bel invià da tó pert ala manifestaziun. Te chësta ocajiun sarà la gran pert dles botëghes dl zënter de Corvara davertes inće da sëra. La jöbia de Corvara gnarà ciamò pitada trëi iadi d’agost: ai 22 saràra dedicada ai mituns, cun tröpa animaziun y devertimënt, ai 15 y ai 29 d’agost saràl la musiga jazz che fej da protagonista ala manifestaziun.

♦Evënć por “Smach” a LungiarüPresentaziun dla “gran liösa” de Hans Martin Lützenburg y proieziun de fotografi es de Gustav Willeit

Le laûr por “Smach” (na liösa grana fora de mosöra) de Hans Martin Lützen-burg gnarà presentè tl val di Morins en domënia ai 4 d’agost danmisdé (cancalè do mëssa), al start dla pert profana dla Festa di Morins.

Proieziun sön falzadaEn jöbia ai 8 d’agost 2013, dales 20:30, podaran tó pert pro le morin dla ćiasa Medalghes a na multivijiun de fotografi es artistiches de Gustav Willeit.

♦“Smach” incunta la musigaIndoman sabeda ai 3 d’agost 2013 dales 14:30 sö Ju sura Picolin/San Martin de Tor y Al Plan de Mareo

Piz de Plaies é öna dles dodesc postaziuns dl proiet artistich Smach, ilò tl bel pice lëde y vërt él da odëi y sonè le laûr de Max y Carlo Castlunger: n cërtl de andeles desvalies de siëies zircolares, reziclades dal refodam y trasformades te n gran stromënt percussionistich. Indoman, sabeda ai 3 d’agost 2013, gnarà chësc laûr splighé plü avisa da Carlo y Max Castlunger. Le publich s’abina dales 14:30 sö Ju sura Picolin y Al Plan de Mareo (nia dalunc da Piz de Plaies), olache Max Castlunger y sü compagns darà n conzert de percursciuns. Max Castlunger sarà cun söes percusciuns amesa la natöra.

ReferacCie é pa n “Hobbit”?

L’assoziazion “Akropolis” met da jì a Cortina en vender ai 02 de agost dales 17.30 n referat dal titul “Ma che cos’è uno Hobbit?”, con l reladour pater Benedetto Ravano.

Nos y i sentimënć: emoziuns y responsabilitêsTema incö vëndres ai 02/08 dales 21 pro ”Idee a San Vigilio”, tl salf dles manifestaziuns d’Al Plan. Ghesć é l’aturia Lella Costa, Alessandro Ortist - stè preisdënt dl’Autorité por l’energia y le gas, Roberto Santaniello - diretur relaziuns internazionales dl Comun de Milan, Riccardo Illy - imprenditur, stè presidënt dla Regiun dl Friûl.

Emoziuns sö alalt: DreamcatcherLa terza incuntada vëgn tignida en jöbia ai 8 d’agost dales 21.15 tla Ćiasa J.B. Runcher a Badia. L’alpinist y arpizadù Florian Riegler cunta de sües esperiënzes sot al titul ”Dreamcatcher”.

”Benvenuti in Val Badia” cun Simon KostnerEn lönesc ai 5 d’agost dales 21.15, te Ćiasa de Cultura a La Ila. Simon Kostner respogn a domandes olache les guides turistiches alda dé por dé: Ćiodi vëgnel pa baié ladin chilò? Co ćiara pa fora la vita da vignidé chilò? Y ćiamò val’ implü.

Les ”Country Girls” de Gherdëna animëia la Jöbia de Corvara ai 8 d’agost.

Na foto dla seria "Varmun" de Gustav Willeit por la presentaziun a Lungiarü. Te chësta ocajiun gnaral inće trat ite ofertes de benefi ziënza por l’Uganda.

Page 36: 3013

Informazions y Manifestazions

36

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Iadi, jites y escurscionsEscursciuns tla Val di Morins - natöra y cultura tla Ladinia

Le Museum Ladin pîta vigni mercui, ćina ai 4 de setëmber, n dé de natöra y cultura. Le dé mët man dales 10 cun na vijita tl Museum. Domisdé s’incunton dales 14.30 sön plaza de dlijia da Lungiarü, por na jita acompgnada tla val di morins. Danmisdé y domisdé costa 10,00€, ma domisdé 5,00€. Infos y prenotaziuns al 0474/524020.

Lia da munt: Toblacher HöhenwegEn domënia ai 4 d’agost mët da jì la Lia da Munt Ladinia - Val Badia na escursciun sön le Toblacher Höhenweg. Al é na escursciun de difi coltè mesana, cun n tëmp da jì de za. 7 ores y n deslivel de 1.100 m söpert y 1.150 m jöpert. Informaziuns pro Hartmann Frontull al 347/2388302.

Lovè dl sorëdlLe Grup Decanal Val Badia organisëia da jì a ćiarè le lovè dl sorëdl sön Sassongher, en domënia ai 4 d’agost. An s’incunta dales 3.15 pro la staziun a val dl implant Pradat (tla plaza a man dërta). Lassö saràl siur Pire Irsara che dij na mëssa.

A pé da Falzares ćina söl NuvolauLa Lia da Munt Jonila Ladinia Val Badia mët da jì en sabeda ai 10 d’agost na escursciun da Falzares demez, söl Nuvolau y indô zoruch sön Falzares. Ara é saurida, cun n tëmp da jì de 2,5 ores y n deslivel complessif de 500 metri. Informaziuns y prenotaziuns (ćina 2 dis denant) pro Verena Dapoz al 338/3399409 o Paul Erlacher al 347/4736300.

Sön le Rammelstein cun la Lia da Munt LadiniaEscursciun che vëgn fata en domënia ai 11 d’agost. Ara é de difi colté mesana, cun n tëmp da jì de 6 ores y n deslivel indöt de 1.150 metri. Informaziuns pro Roland Moling al 335/6573078.

Jita schialpinistica sön le dlacià OrtlerOrganisada dala Lia da Munt Ladinia - Val Badia, de 2 dis, ai 10 y 11 d’agost. Le pröm dé él da jì za. 3 ores y n deslivel söpert de 1.100 metri. Le secundo dé vàn sön le dlacià. Tëmp da jì de 4,5 ores y n deslivel söpert de 900 metri y jöpert de 2.000. Informaziuns pro Paul Erlacher al 347/4736300.

Jita geologica meneda sun l Geotrail sa Bula Ncuei vënderdi ai 02.08. cun l geologh Herwig Prinoth. N se urta dala 15.00 dan l ufi ze de turism a Urtijëi. L ie da se lascé nuté su tl ufi ze de turism a Urtijëi y da paië ite 15 euro.

Jì a cialé l levé dl surëdl sun Col dala PieresDuman ai 03.08. fej i Jëuni dla Lia da Mont la jita dan gusté. Se ancunton da mesa la trëi daduman sun Plaza de S. Antone, jiron da Ncisles ite y su sun Col dala Pieres. Da dedò jirons mo sun Stevia a gusté. Da tò pea iel na lum da fruent y bona ueia. Da se nuté su pra la Nëus Jëuni Gherdëina, tel. 0471 799006.

Jita sa la WeißkugelhütteLa grupa Nëus Jon Pa Bel Plan va n dumënia ai 04.08. sa la Weißkugelhütte. N furnea tla val de Langtaufers nchin a Melag. Da iló vàn nchin sa la Weißkugelhütte. Tlo pòssen maië da marënda te utia o ora de fl ucion y pona vàn sun la via auta inò de reviers a Melag. L deslivel ie de 600 metri, da jì iel za. 5 ëura. Per nfurmazions cherdé su Elfriede, tel. 348 0469287.

Crì ierbes de medejinaN mierculdi ai 07.08. a S. Cristina cun Diego Deiana. L ie da se nunzië nchin al di dant tl ufi ze de turism de S. Cristina y da paië ite 15 euro. N muev dala 9.00 dan l ufi ze dl „Activ“.

Jì a cialé l levé dl surëdl y dopro a gustéChësta ie na manifestazion de Val Gardena Activ che vën metuda a jì uni juebia. A Urtijëi vëniel jit sun Resciesa y muet dala 4.00 daduman dan l ufi ze dl turism. A S. Cristina vëniel jit sun Pic y muet dala 3.30 dan l ufi ze dl „Activ“. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant ti ufi zies de turism y da paië iel 30 euro cun gusté leprò.

Jì a spaz da Mulin da Coi nchin dala cunditeriaN juebia ai 08.08. dala 4 domesdi se anconta la grupa Deberieda tla streda dla stazion dan la cësa de paussa.

A descuvierjer la ierbes de medejinaN vënderdi ai 09.08. danmesdì: jita sun Col de Flam per mparé a cunëscer ierbes de medejina cun Diego Deiana. N se urta dala 9.30 dan l ufi ze de turism a Urtijëi. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl ufi ze de turism a Urtijëi y da paië ite 15 euro.

Jita sun tl raion dl Brenta sun la Cima TosaLa Lia da Mont de Gherdëina mët a jì na bela jita de doi dis tl raion dl Brenta sun la Cima Tosa n sada y dumënia ai 10 y 11 de agost. N possa se nuté su da n lunesc 05.08. nchin a n vënderdi ai 09.08. Per plu nfurmazion pudëis cherdé su Philipp cun l numer de telefonn 334-3338903.

♦ Iluminaziun dl SassongherGran festa tl zënter da Corvara, en vëndres ai 9 d’agost de agost dales 21.15, cun conzert dla Müjiga Corvara/Calfosch, l’iluminaziun dl crëp simbol de paîsc y n spetacul de füć artifi ziai

Sciöche al é oramai tradiziun, gnarà la festa de ”Feragost” inće en chësc ann festejada tl paîsc da Corvara cun l’iluminaziun dl Sassongher. La festa gnarà metüda da jì en vëndres ai 9 d’agost. Por l’ocajiun saràl la Müjiga da Calfosch/Corvara che abelësc la serada: dales 21.00 fajarà i musicontri l’entrada sö por le zënter da Corvara, y tignarà dedô n pice conzert, che mët man dales 21.15 sön paiun, te plaza de comun. Al gnarà portè dant les plü beles melodies fora dl repertore rich dla musiga. Tratan le conzert saràl n valgügn volontars dl Aiüt Alpin che lominarà sö le Sassongher. Al gnarà spo lascè jö bengala, che iluminëia cun tröc corusc le cil sura le crëp simbol dl paîsc. Incër les 22.00 gnaràl spo pité n spetacul de füć artifi ziai, organisé dal’Assoziaziun Turistica Corvara/Calfosch, sciöche bëgngnü a düć i sciori dl’Alta Badia y salüt ala jënt dl post.

PrejentazionsA Cianacei con “ParoleVistaDolmiti”

Te Piaz Marconi anché vender 2 de aost h. 21.00 vegn prejentà l liber “Volare in Trentino” de Valentina Musumeci; en mèrtesc ai 6 (h. 17.00) “Ovunque sulle montagne ” de Giuliano Serioli e en jebia ai 7 (h. 21.00) “60 anni di Soccorso Alpino Alta Val di Fassa” de Stefen Dell’Antonio. Semper ai 6 de aost h. 21.00 te Sala del Consei de Comun, Domenico Volcan rejona de “Storia del turismo in Val di Fassa”.

♦“Por le momont nia da abiné”En vëndres, ai 9 d’agost 2013, dales 18:00, gnaral inaudè la mostra personala de Fabian Feichter

Ćina en lönesc döra la mostra personala d e G i a n c a r l o Lamonaca tl Istitut Ladin a San Martin de Tor, da en vëndres, ai 9 d’agost inant i tocharàra spo tl medemo salf al jonn artist marou Fabian Feichter. Le titul de söa mostra é “Por le momont nia da abiné”, na mostra curada da Katharina Moling.Fabian Feichter (nasciü l’ann 1986) stüdia scoltöra tl’Academia de ert fi gurativa a Minca, olache al vir y laora. Cun süa ert – tres istalaziuns, videos y scoltöres – i va l’artist do ai prozesc d’evoluziun y de trasformaziun dla porsona y dles cosses, se confrontan insciö cun tematiches sciöche la vita y la mort.La mostra vëgn metüda da jì en colaboraziun cun l’uniun EPL-Ert por i Ladins y dorarà ćina ai 19 d’agost 2013, dal lönesc ala sabeda, dales 10:00 ales 12:00 y dales 16:00 ales 19:00, y la domënia dales 10:00 ales 12:00.

♦Academia de Archëc per valgardenaMusikaDo n cunzert cun l’Urchestra Haydn, ulache l tëmp ne n’à purtruep nia propi judà pea, va l festival “valgardenaMusika 2013” inant cun n cunzert (chëst iede dedite) dla “Streicherakademie” de Bulsan. La sëira unirà a se l dé n dumënia ai 4 de agost 2013 dala 9 da sëira te dlieja de Sëlva

L program ne sarà nia chël che fova udù dant, davia che l solista Sergio Azzolini ne possa nia unì per gaujes de sanità. Nsci purterà l’Academia d’Archëc dant n program de Bejamin Britten y de Giuseppe Verdi, che ëssa chëst ann cumplì respetiva-mënter 100 y 200 ani. Diretëur dl’urchestra Ola Rudner. L program vëij dant chisc pec:Benjamin Britten (1913-1976): Variazions n con’ dl tema de Frank Bridge per urchestres d’archëc op. 10.Giuseppe Verdi (1813-1901):Quartett in mi minore, verscion per urchestres d’archëc.Chertes de ntreda ie coche for da giapé n chëla sëira pra la cassa. Nfurmazions plu avisa giàpen sun la plata internet www.jmgconcert.it.

Fabian Feichter dauriarà söa mostra te otedé.

Le Sassongher vëgn lominé sö.

Page 37: 3013

Informazions y Manifestazions

37

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

♦Atmosferes de cuntredesMostra persunela de Berardino Del Bene tla Cësa de Cultura de Urtijëi, dai 7 nchin ai 25 de agost

Berardino Del Bene ie n moler fi guratif, vën dal Abruz, ma viv bele da n struf incà te Gherdëina y se à ntant namurà de chësc raion cun si bela montes. Ntan chësc tëmp àl nce fat plu pitures de paesajes mpue' de dut l raion dla Dolomites y ulerà les lascé udëi te chësta si mostra daujin a d’autres, de raions plu ciauc, ma dal medemo sentimënt y cun la medema ana, che ie la belëza dla natura. Iusta perchël ie l titul dla mostra nce ”atmosferes mescededes” dala montes nchin al mer.La pitura de Berardino Del Bene ie n cunté dl mond naturel che vën a s’l dé tres la cuntemplazion dla cuntredes sluminëntes, ududes tl mudé dla sajons, dla morfologia y dla vegetazion. L artista mët adum formes y culëures cun armunia, te n realism cun mesura, ti lascian purempò lerch a na nterpretazion persunela. Truepa de si opres fej pert de colezions privates naziuneles y nternaziuneles. Chiche ulëssa savëi velch deplù dl artista Berardino Del Bene possa cialé ite sun www.artedelbene.it o cherdé su l numer 366/8135762.

Temp ledeEntorn Vich a cercèr zeche da bon

En mercol ai 7 de aost da les 20.00 inant, fora per la strèdes del paìsc de Vich vegn metù fora cerces de prodoc trentins con musega, bai e tradizions. La “Raida di saores” con 15 degustazions la vegn 10 euro e la degustazion di vins con 4 cerces, 5 euro.

Apuntamenc de “Ispirazions d’istà”En lunesc ai 5 de aost h 21.00 te Gejia de Pera, P. Pietro Kaswalder dozent a Gerusalem rejona de “Galilea, terra della luce”. En mercol ai 7 de aost h. 21.00 te gejia de Mazin, Lia Beltrami rejona de “Donne della Resurrezine”.

“L secret del lech de l’ercabuan” sun GardeciaPer endrez de l’Istitut cultural e l Museo de Fascia, en jebia ai 8 aost vegn endrezà la raida “Dò l troi de la contìes” fi n sun Gardecia, olache da la does domesdì sarà l spetàcol “L secret del lech de l’ercabuan” con la ciantarina Noemi Iori, l’ator Paolo Vicentini e i musizisć del grop “Neuma” de Mori.

Giaurida dla plaza Stetteneck a UrtijëiNcuei vënderdi ai 2.8. dala17.30 uniràl giaurì l tòch nuef dl raion da jì a pe sun plaza Stetteneck a Urtijëi. Per chësta ucajion saràl nce da udëi na defi leda de moda.

L paiazo ”Mago Remy” devertësc i mutonsNcuei vënderdi ai 2.8. dala 17.00 sun plaza dl Aaritz te Sëlva y dala 20.30 tl raion da jì a pe de S. Cristina dan l hotel Post.

Trix - ”Lëufs” y d’autri juesc de nterpretazionSce cunescëis l juech cunesciù “Werwölfe”, pona ve saverà dessegur nce nteressanc d’autri juesc de chësta sort. Unide a purvé chisc juesc mpue’ autramënter, duman sada ai 3.8. da mesa la nuef da sëira, tl Saut a Urtijëi sun Plaza de S. Antone.

A ti cialé ai mulins da BulaN merdi ai 6.8. dala 15.30 se ùrten dan l hotel Mesavia sa Bula, da ulache n muev per na vijita meneda ai mulins. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl ufi ze de turism a Urtijëi, da paië ite iel 15 euro.

Marcià dl artejanat a S. CristinaN merdi ai 6.8. dala 8.00 da sëira inant, tl raion da jì a pe ”Bënunì” a S. Cristina, saràl inò plu artejans de Südtirol che prejënta y mostra si pec de artejanat, i paures piterà si prudoc.

L guant dala gherdëinaN mierculdi ai 7.8. dala 9 da sëira vëniel prejentà sun Plaza Stetteneck de Urtijëi l guant dala gherdëina cun duta si particulariteies.

Storia dla DolomitesL Museum de Gherdëina nvieia uni juebia ntan l mëns de agost a na vijita meneda n con’ dla storia y geologia dla Dolomites. Hans Comploj, che à abinà l Itiosaurus sun Secëda, conta cosses nteressantes di fossils y di curëc. N se anconta n juebia ai 8 de agost dala 16.45 tl Museum tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Nfurmazions y iscrizions tl Museum Gherdëina o tla Lies dl Turism.

Vijité la gliejia de San Francesch y la Ciasa de ComunTl cercl di “Mercui dla cultura ladina” invieia ia l’Ulda l mercui ai 7 de agost na vijita a la gliejia de San Francesch y a la Ciasa de Comun con Paolo Giacomel. An se enconta da les 10:30 dan la Ciasa de ra Regoles. Per infos: [email protected].

Apenrosa a CorvaraIncö vëndres ai 2 d’agost vëgnel metü da jì tla Taverna Posta Zirm a Corvara l’aperitif tratan l’inrosadöra. Dales 18.00 inant podaràn ćiarćé de vigni sort de spezialitês locales. La manifestaziun vëgn abelida cun musiga dal vì.

Festa di draguns (aquiloni)L’Assoziaziun Alba Vita organisëia en domënia ai 4 d’agost dales 15.00 inant la festa di draguns sön le ćiamp dl sport da Corvara. Al gnarà mostrè tecniches da i fà y co i fà jorè. Infos y iscriziuns dales 13.30 inant söl post.

♦Musiga cun le Unknown Brass QuintettDui conzerć n pü’ atramënter: ai 5 d’agost dan i saltadus dl Pisciadù, ai 6 d’agost a Badia cun proieziun de retrać sugestifs dles Dolomites

Le grup Unknown Brass Quintett se lascia aldì tratan chëst’edema en ocajiun de dui conzerć n pü’ atramënter. Le cuintet de stromënć de banda é metü adöm da Andreas Oberkofl er y Jochen Heidacher ala trombëta, Gerhard Mohr al corn, Robert Regensberger

ala possauna y Karl Tasser ala tuba. En lönesc ai 5 d’agost sonarà l’ensemble tla bela cornisc a pé di saltadus dl Pisciadù a Calfosch. Le conzert mët man dales 15:00, y é na bona ocajiun por passè n domisdé amesa la natöra, ti ćiaran ala bela contrada, cun l’intratenimënt da pert dl grup musical. Le secundo conzert vëgn metü da jì le mertesc ai 6 d’agost tl salf dles manifestaziuns a Badia. La sëra ti vëgn dedicada a nostes munts, patrimone natural dl‘umanité Unesco, cun melodies y imajes. Tratan le conzert dl ensemble, che mët man dales 21.15, gnaràl mostrè

foto naturalistiches dl fotorgraf Josef Hackhofer. Le fotograf fej pert de Strix, le grup di fotografs dla natöra de Südtirol, de chël che al é inće le presidënt dal 2004 incà. Les melodies fi nes dl cuintet liades ales beliscimes imajes dla natöra pitarà morvëia por i spetadus.

♦Picnich de Feragost sön Piz SoregaEn vëndres ai 9 d’agost sön Piz Sorega, adöm ai coghi da stëres Norbert Niederkofl er dl restorant St. Hubertus/Rosa Alpina, Matteo Metullio dl restorant La Siriola/Ćiasa Salares y Giancarlo Morelli dl restorant Pomiroeu de Seregno tla provinzia Monza Brianza.

Le picnich mët man da misdé cun n aperitif pro la pröma ütia sön Piz Sorega, olache al vëgn pité cioce, scialame, ćiajò y ordöres de deplü paurs y aziëndes de Südtirol, sciöche l’aziënda Ulrich y Werner Heel, i paurs da Pfi tsch, le lüch Aspinger, les aziëndes Degust, Pardatscher, De Nardo y la bocaria Damini e Affi ni. La marëna jarà spo inant pro la secunda ütia, olache i trëi coghi da stëres cujinarà por düć i partezipanć la derzada prinzipala: Matteo Metullio arjigna ca n roast beef de cerf sön crumble de pücia, ciola blancia, sunjins y na sossa de fëgn da munt; le chef ghest Giancarlo Morelli presentëia n rijoto cun ćiajò de ćioura, salmerin salvare mariné al barantl, polber de cardamomo y zabaiun de bira, Norbert Niederkofl er cujina na sciabla d’agnel de Pfi tsch cun na crema ala scota y mënta de spinot y pieries. Le picnich vëgn stlüt jö cun i desserć arjignà ca dai coghi dl’Alta Badia. Pro vigni derzada gnaràl pité inće n bun gote de vin de Südtirol dles ćianoes Castel Juval, Scherckbichl y Hofstätter.Na pert dla soma che vëgn trata ite, ti jarà al Aiüt Alpin Dolomites; cun so sorvisc garantëscel d’isté y d’invern sigurté por i escurscionisć sön nostes munts. Sce al ess da ester bur’ tëmp, vëgn le picnich tignì tl hotel Ćiasa Salares a San Ćiascian. Al é da se prenotè pro l’ofi ze turistich da La Ila.

La cherta dl picnich sön Piz Sorega.

Sugestiun dolomitica odüda fata jö da Josef Hackhofer.

Segres y festesFesta alaleria a Pidrô

Chësta fi ndledema ai 3 y 4 d’agost él festa alaleria a Pidrô. La sabeda sëra sona le grup ”Volxrock”. La domënia vara inant danmisdé. An ciafa ia por le dé spezialitês gastronomiches y al sarà musiga dal vì cun conzerć de musighes. Domënia domisdé defi lada y da sëra musiga da bal.

Festa tl pinëi a CorvaraEn domënia ai 4 d’agost, organisada dala Müjiga Calfosch/Corvara y dai Ćiantarins da Corvara. An mët man dales 10 cun matinée adöm ala Böhmische da Albeins, ia por le dé conzerć de musighes. Da misdé ciafon spezialitês ala grilia. Da sëra musiga cun la band slovena ”Mikola Band”. Dales 20 estraziun dla ola dla fortüna.

Paîsc en festa cun presentaziun dla CD ”La scogna”En mercui ai 7 d’agost domisdé, tl zënter da San Ćiascian stlüt al trafi ch. An ciafa spezialitês gastronomiches y por i plü pici él l’incuntada ”Sön les pedies dla laûrs preistorica” adöm al Museum Ladin ursus ladinicus. Dales 20.00 inant presentaziun dla CD ”La scogna” gnüda fora de mà desco ”2nd ethnical project”, cun tesć y melodies de Iaco Rigo y Andrea Federa.

Page 38: 3013

38

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Informazions y Manifestazions

38 www.lauscdiladins.com

♦“Festa ta mont” a Poza!Passa 100 volontadives e 20 sociazions ve speta te Val de Sèn Nicolò con magnadiva, musega, jeghes, art e spetàcoi

Se taca! Insnet da le 9 da Piaz de Comun pea via la defi lada con la Musega da Poza fi n sun Piaz de Sèn Nicolò, olache l Comitat organisador prejenta na cercia de le edizion passade e l program de la festa che en sabeda e domenia te la mont de Poza sporjarà da magnar e beiver, musega, jeghes e atività per pìcoi e gregn, da le 11 da doman fi n dò cena.Per pascentar l venter sarà polenta, gnoches, lianie, gulasch, formai, fonghes, craut e de auter, e amò fortae, sone e douces de ogni sort. Per se passar l temp se podarà proar la teleferica, i sauc tel fegn, l schi d’erba, l’arch, la raida col pony, l “cunst del Salvan” e i jeghes da n’outa; sarà gropes de musega e spetacoi de teater che va a roda per la festa; tel Vilaje di artisć sarà pitores e zipiadores a l’opera e tel ciastel enjignà per l’ocajion en sabeda vegnarà spilenà “La leggenda di Ciambolfi n” e en domenia “L segret del lech de l’ercabuan”. En domenia da le 11 da doman sarà ence la messa e da le 17.30 l debatit “frabicar sa mont”.Ti 2 dis la strada vegn serada, dò l Camping Vidor se pel jir demò a pe o coi pulmins e da la stazion de Bufaure da le 9 da doman pea via la raida con i menacrepes. Sarà i pulmins e l trenin che mena gratis la jent da Pera e da Vich fi n sunsom Meida, da le fermade segnade col logo “Festa ta mont”. Program e de autre informazion sul sit www.festatamont.it

Ai ai ai, chësta gnarà bëgn da festejé,ai 5 d’agost éra tan inant

la Silviai 40 cumplësc,

purchël ne stè pa a miné da sparagné.A n grüm de jënt saral da ti paré la sëi

y n bel toch de torte por düć messarast’ avëi. De cör les mius audanzes,

y inant tröpa ligrëza, sanité y fortüna te augüra te to dagnì

to om Manfred, Sara, Luca ychi da Mirbun.

Congratulaziuns a

Sabine Pezzei Natalia Ellecosta Martina Dejaco

co à arjunt ai 22 de messé 2013, con de boniscimi resultać,

le dotorat dles ”Sciënzes dla Formaziun Primara” tla université da

Porsenù.Ves aodun döt le bun, trepa

sodesfaziun y ligrëzapor Osc laûr tal dagnì.

Ostes families

CurscCurs por geniturs che à mituns da 0 a 18 agn: ”Tëmp y ligrëza cun mituns”

Organisé dal KVW La Ila y Consëi de Formaziun dl Comun de Badia. Al mët man ai 13 de setëmber dales 9 ales 11.30, tla ćiasa Vijo Vittur a Badia. Referënta é Ingrid Hofer Kienzl. Indöt él 8 incuntades, dagnora de vëndres dales 9 ales 11.30. Cost: 45,00€ por porsona singola, 55,00€ por copies. Iscriziuns 348/7821170 o [email protected]

Trasmiscions TV y RadioPrograms dla RAI TV LADINA

Mertesc ai 6 de aost da les 20.50: Üties y social networks.Les üties da munt adora i social networks por se fà publizité y por dé informaziuns ai sciori; la webcam mostra dal vì les condiziuns meteorologiches y sciöche la ütia ciara fora. Tröpes üties aprijëia chësta manira da laurè y dedichëia tröp tëmp a ajornè cun notizies i social networks. De revers al é ince val ütia che ne adora nia i social networks y che ne sënt nia la nezescité dai adoré. Forsc tl dagnì saràl na esigënza por düc? Al é gnü vijité la ütia Club Moritzino, Bioch, Piz Arlara y Range de Andrè. Program de Concetta Bonaldi y Fulvio De Martin

Louf Albert “Mc Day” – “Burt Louf o alincontra slonfon” Louf Albert se prejenta en jebia, ai 8 de aost da les 20.50, te doi neva stories di dessegnes animé de Silver ouc per ladin. Tel prum episodie “Mc Day” al mèsc rua i extraterrestri e ge vegn moscià vèlch del viver da ogne dì, ma dò vèlch moment de curiosità e matitèda i se n sciampa. Te “Burt louf” la parbuda de louf Albert vegn mudèda con chela de Mosè e sozedarà strambarìes. L program l’é n belot projet interladin endrezà e rencurà da Fulvio de Martin che à abù contribuc dal Comun Generel de Fascia, i Istituc Culturai “Majon di Fascegn” e “Cesa de Jan”, la Region Trentin Südtirol e la Rai TV Ladina. Produzion Videoalp.

Tempes neves” te MuseoTe “L Cianton de l’Istitut” sun TML se pel veder “Tempes neves, na fenestra sul davegnir” olache se pel descorir la Sala 5 del Museo Ladin, che met al luster l gran mudament stat te la valèdes ladines dò la descorida de la Dolomites. Oraries indicatives: sabeda h. 17.30; domenia h. 21.00; lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.00; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15, vender h. 11.30.

Programes ladins sun TML e sul webSun TML ogne setemèna va fora i program per ladin “Ercaboan” e “Retrac”. La programazion de TML é da poder veder ence sul sit www.tmltv.it e i programes de Ercamedia sun www.tvladina.com.

“Tizes de lum” sun TML con FassaLuxSun TML (canal 642) se pel veder l program de Fassalux “Tizes de Lum”, che va fora indicativamenter de lunesc h 14.45 e 23.30; mèrtesc h 10.00 e 23.15; mercol h 13.15 e 17.00; jebia h 14.30 e 19.45; vender h 21.15; sabeda h 10.30 e 15.45 e domenia h 14.45 e 23.15. Maor info sul sit sun www.fassalux.it. o sun www.tmltv.it.

♦10. Turnier dles valades ladinesTurnier en recordanza de Gualbert Messner, en sabeda ai 10 d’agost a La Ila

L’Uniun Sport Alta Badia organisëia en sabeda ai 10 d’agost la diejima ediziun dl Turnier dles Valades Ladines - Memorial Gualbert Messner. Le program mët man dales 16.00 cun la partida danter le FC Gherdëina y le ACD Val Badia (dui tëmps da 25 menüć). Inant vara dales 17.00 cun la partida danter AC Fascia y US Fodom.La fi nala por le 3. post é preodüda dales 18.30, la gran fi nala dales 19.30. La premiaziun gnarà tignida incër les 20.30. L’US Alta Badia rengrazia les scuadres che tol pert y düć chi che vëgn a ćiarè pro, tignon via la recordanza de sü gui gran acompagnadus/alenadus che nes à lascè trö’ massa adora.

Döt döt l’bun a nosc

Denische à stlüt jö i stüdi de “Scienze e tecnologie informatiche” tla Université da Balsan cun le mascimo di punć 110 y lalt.

Tröpa ligrëza y döt l’bun por le dagnì te aoda

tüa familia, mama, tati y LisaLa formaziun dl ACD Val Badia che à davagné l’ann passè.

LeteraturaIncuntades cun l’autur ”Un libro, un rifugio”

Ai 4/08 presentaziun de ”Se vuoi fare il fi go, usa lo scalogno” dl cogo Carlo Craggo, a Corvara (salf manifestaziuns), ai 5/08 a La Ila (Ćiasa de Cultura) ”Una notte ho sognato che parlavi” de Gian Luca Nicoletti, ai 7/08 a Corvara le monologh ”Chilometro zero” de Pietro Petruzzelli, ai 8/08 a La Ila ”L’acustica perfetta” de Daria Bignardi, ai 9/08 a Corvara: recort de Mariangela Melato. Orar: tres dales 17.30.

Page 39: 3013

39

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Congratulazions

Vinzenz11 agn cun nos a Corvara este stè,de bi mumënć adüm unse passè.Cun graaan paziënza y lezitënza

tröp se aste insigné,y purchël urunse te ringrazié.

Pur to dagnì tl Comun de Badiasaràl da fà tröpa fadia

mo pur te chësc n’é pö nia!

I dependënć dl Comun da Corvara

Chësta picia mütacumplësc incö 18 agn.

Nos te fajun les mius audanzesde furtüna y ligrëza, y che te restes

inant tan da urëi bun y dala buna lünasciöch’ t’es três stada.

DÜT L’BUN

Susanda Pere, Mama, Niky y Marco

KarinDan da 18 agn…

…ai 3 de agost na paejana emplü éle nasciüy śëgn s’la rodera tosc te n auto cun so bel cü.

…tla man âra n gote de laty śëgn n inzidënt é pa tosc fat.

…bel ti savôl da jì a scoray śëgn sperun mefo che ara la tëgnes fora.

…i la aldîn scraian y pitany śëgn la aldiunse dalunc ćiantan y balan.

Kagni döt döt le bun te auguruny a na bela festa cun gran sëi aspetun.

Ester, Steta, Caro, Petra, Evelin, Mimi, Manuel, Max, Alan, Verena, Matteo, Alex, Quiki, Peuisc,

Patrick, Citl, Martin

Congratulaziuns

Dra. Laurate as arjunt to travert cun gran suzès!

Che chësc resultat pois ester le mët’ mande en dagnì radius, plëgn de suzès personal y de ligrëzes.

De cör düt le bun te aodatüa familia

Mama, Tati, Lisa, Nicolò y Matteo

Döt döt l’bun a nosta

Martinapur avëi stlüt jö cun gran suzes la laurea de

Sciënzes dla Formaziun tla Université da Porsenùdo 4 agn de gran fadia y tröp impëgn.

Les mius aodanzes pur l’dagnìy tröpa ligrëza te to laûr.

Tüa familia y tües compagnes

A Anny y Karlheinz Ai 4 de agost dan carant’ani ve ëis maridà

y perchël na gran lauda merità.

N chësc bel di cun vo ulons festejéy truepa fertuna y sanità per vosc daunì deberieda ve

mbincé.

Andrea y Silvio cun Joel y Michel

Ai 3 de agost cumplësc nosc uem, pere y nëine

Walther Kasslatterde Runcadic

la bele età de 60 ani.

Cungratulazions de cuer y per l daunì te mbincionsdut l bon y inant truepa legrëza, fertuna y sanità.De gra de dut chël che te es fat y fejes per nëus.

Anna, Hansi, Stefan cun Sabine y Anna Lena,Gregor cun Snezhana

I ”cuggi”

ciafa cun ligrëza süa pröma

”Doturia”!Complimënć y aodanzes da

Helene, Stefanie, Lukas, Julia, David,Dominik, Jacqueline y ”Dolly”

N gran braciacol

al besaf Albertoche ai 4 de aost

arjonc la bela età de 95 egn!

e n muie de augures ence a la giava Evelina

dai nec Diletta e Alexander e duc chi de cèsa

In dumënia, ai 4.08, vëgn’la pa da cighé,mez seco po

nosc tatifestejé.

Na gran torte urunse purchël te arjignépur che düć pois gnì a nen mangé.

Cun tüa ”Kramer” te sal bel da rudè,inće sce datrai ast’ bëgn n pü’ tröpa

nëi da desparè!Nos düć uressun te auguré,

inant ćiamò tan de ligrëza da laurèy pur düt ći che te fejes pur nos, te

ringrazié.

Aurelia, Marlies, Elisabeth, Christian y Micky

Nosc ploan

siur Heinrichcomplësc incö vëindres

ai 2 d’agost, 75 agn.I s’aodun de cör düt l’bun, dër na bona sanitéy la benedisciun de Dî sön düć i dis che vëgn.

Giulan por düt ći ch’i fajëisy giulan ch’i podun s’avëi inant pro nos!

Osta comunité da S. Ćiascian

Page 40: 3013

40

nr. 30 / 02 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Anunzies y Inserac

Le cuertl dl codejel sön i trus de meditaziun.

DejpiajéRa Union de i Ladis d’Anpezo

e ra USC di Ladins

i é pedea Angela Alberti e a ra famiglia Menardi Diornista

parceche ‘l é vegnù a mancià so òn

Matteo Menardi Diornistae i porta dejpiajé.

18. Domëgna ia por l’ann C, ai 4 d’agost 2013

Dal vagnele do San Lüca 12, 13-21Te chël tëmp n’él stè un fora dla meja che à perié Gejù: ”Maester, dìi a mi fre ch’al dess partì l’arpejun cun mè.” Al à respognü: ”Chestian, che m’à pa metü sciöche iudicadù o apajadù sura os?” Y al ti à dit ala jënt: ”Metede averda, stravardésse da vigni sort de ingordia. Deache inće sce un é rich surafora, ne depënn süa vita nia da so gran avëi.” Spo ti àl cuntè chësc ejëmpl: ”I ćiampoprà de n ël rich â portè dër tröp. Y al ponsâ sura: Ćî dessi pa fa? I ne sa nia co ch’i dess abiné ite döta la racoiüda. Inultima àl dit: I ô la tó insciö: I tirarà jö mies majuns y nen fajarà de maius; dailò abinarài ite döta mia blâ y mies provijiuns. Spo podarài me dì: śëgn aste tan tröp da na pert ch’al arjunj por tröc agn. Palsa fora, mangia y bër, y gôdete la vita! Dailò ti à Idî dit: Tö mat! Ćiamò en chësta nöt ghiraran derevers da tè la vita. De chê saral pa spo döt ći che t’as abiné? Insciö ti vara a vignun che abina mâ tesurs por sè instës, mo che n’é nia rich dan da Idî.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Vangel dla Domenia

Da vëne n frogorè dla Rizzoli, fat sön mosöra, cm 96x67, cun furn y lada dala lëgna, ćiamin a man dërta, sciöche nü, adorè dër püch. Tel. 333/2268656 (29/13)•••Da vëne n motor Ducati Monster 696 Plus de corù cöce, imatricolè dl 2008.

Da vende

Tel. 349/6701080 (Carlo). (29/13)***L vën vendù n pèr de ciauzei fosc nueves cun pizes de acel, zënza laces, mesura 40. Tel. 348/7255278. (29/13)•••Al vëgn venü n Audi A4 Avant 2.0 TDI

Da chirìNa familia chier zachei che ëssa da dé ca n furnel a lënia, na dlaciadoia, guant per n pitl mut iusta nasciù y n sciaudaboza eletrich. Tel. 366/2703569 (29/13)•••L vën cris zachei che ëssa na mascin da

sfënder lënia da mpresté, sambën nce paian. Tel. 348/7255278. (29/13)•••L vën cris n cuatier da tó a fi t tl luech de Urtijëi, cun doi majons y na cësdafuech. Prëibel cherdé su l 333/1917840. (30/13)

•••L vën cris n cuatier de za. 90-100 m da tò a fi t a S. Cristina, Urtijëi o Runcadic, da śën inant, puscibilmënter cun na luegia da lascé l auto. Tel. 333/1440392 o 327/2321237 (do la 17.00 h inant). (30/13)

Sce tulëis un de nosc giac, judëis dopl: nsci pudons

nce nëus n tò su inò d'autri.

Cësa di Tieres Obervintl0472/868172.

www.tierheim-obervintl.it

Chirì da laour

N ël chier n lëur, l ie unfat de ce lëur che l se trata. Tel. 380/6337770. (John) (28/13)•••N ël cun 5 ani de esperienza chier da lëur a judé te cësadafuech, da śën inant. Tel. 329/1411850. (28/13)•••N’ëila chier da lëur te Gherdëina da śën inant, part time (domesdi, za. dala 13.30- 17.30) l ie unfat de ce lëur che l se trata. Tel. 340/8585436. (28/13)•••N ël chir da lëur a judé te cësadafuech, a lavé ju o a fé d’uni sort de stroc. Tel. 380/7650921 o 338/2474652. (29/13)•••N’ëila chier da lëur a cialé de jënt de tëmp o de pitli mutons, o a fé lëures de cësa. Tel. 349/4255432 (29/13)•••N ël dla Talia, cun diesc ani de esperienza chier da śën inant y per la sajon da d’inviern, n lëur sciche pizzaiolo o a judé te cësadafuëch. Tel. 345/0543473 (29/13)•••

La Scola de Schide S.Cristina chier

n/na secreter/aper la sajon da d'inviern 2013/14 o sce n cajo nce

per dut l ann.Per nfurmazions prëibel

cherdé su l 335/5987579 o l 328/2340322.

Residence VillaGran Baita te Sëlva

chier n/na secreter/a,cun de bona cunescënzes

dl talian, tudësch y nglëisc,

dal 1. de utober inant per dut l ann o nce mé per la

sajon da d'inviern. Nteressei ie priei bel de

cherdé su l339 3549150.

Da scinché ia

L vën scincà via doi pitla giates de doi mensc. Prëibel cherdé su Tatiana al 348/4761818. (28/13)

Al vëgn afi té ia n apartamënt a Badia,

por döt l'ann.Prëibel telefonè al

339/8196897.

DPF 143 CV. Por informaziuns 335/7373981. (3013)•••Al vëgn venü na mascînn da lavè func, tepihs y mebli plomacià, adorada dër püch, y n armè da sfomié cioce. Prëibel telefonè al 340/5627574. (30/13)

Lecort

L ie śën doi ani ca che

Erna Fulterer Demetznes à lascià.

Tu nes mances dassënn.Ulon se lecurdé de té pra na santa mëssa n

mierculdi ai 7 de agost dala 8.00 daduman te dlieja de St. Cristina.

Erna ne n’ie nia da desmincë y nëus ulon rengrazië de cuer duc chëi che prëia per ëila.

Sëlva, agost 2013

Chëi che te stajova daujin

La scola de schi “Saslong”

chier da utober demez per la

sajon da d’inviernn/na secreter/a

dl post, che sebe da rujené tudësch, talian y

nglëisc.Per nfurmazions o per

chiche à nteres, cherdé su l numer de telefonn

335/6158384.N ël de Ciastel chier da lëur sciche vardian te n hotel o a fé de uni sort de stroc. Ël à nce esperienza tl mëter ju fonc de lën. Tel. 342/6834448. (29/13)•••N ël chier da lëur a lavé ju taieresc te n hotel. Tel. 328/4620101. (29/13)•••L vën cris n lëur a lavé jù taieresc o a fé d’uni sort de stroc, da śën inant. Tel. 331/8617442 (30/13)•••Na jëuna ungareja cun esperienza chier da lëur a rumé su majons te Gherdëina, da śën inant. Tel. +39 3898232409. (30/13)•••N ël de 30 ani dl Bangladesh, cun esperienza, chier da lëur a judé te cësadafuëch, sciche aiut al cuech o co-comis. Tel. 389/3164560. (30/13)•••N ël cun de bona referënzes chier da leur a fé de uni sort de stroc, a lavé ju taieresc o a judé te cësadafuech. Tel. 328/7599626. (30/13)

•••N ël cun 20 ani de esperienza chier da leur tl ciamp dla hotelaria. Tel: 389/7826194. (30/13)•••Na ëra dla Val Badia chir n laûr dala fi n de setëmber inant ćina ala fi n de forà (inće ma por n pêr de mëisc), por n valgünes ores al dé o al’edema (ideal danmisdé). Tel. 339/8692712. (30/13)

A La Ila vëgnel afi té ian apartamënt de za. 100m2, por döt l’ann,

a jënt dl post.Prëibel telefonè al

339/7006946.

La Lia per l Turism de Sëlvachier da śën inant

n/na diretëur/a

L vën damandà na bona cunescënza dla rujenedes talian, tudësch y nglëisc, na bona cunescënza di programs sun computer Word, Excel y Outlook y esperienza de lëur tl

ciamp dl turism.

Prion bel de dé ju la dumanda scritanchin ai 10 de agost ala Lia per l Turism de Sëlva,

streda Mëisules 213.

Per nfurmazions prëibel cherdé su l 0471/777900 damandan do la diretëura o l presidënt.

Religiun - ”I ves aodi dis de palsa y regeneraziun por corp y anima. Che nosc lalt al Creatur s’alzes sö tres les belëzes de nosta tera”. Cun chëstes parores salüda le Vësco Ivo Muser düć i ghesć che vëgn a passè chilò da nos val’ dis de vacanzes. Y al le fej tres la brosciüra nöia che la Diozeja de Balsan - Porsenù à dè fora dan da püch. Ara se trata de n codejel te trëi lingac - todësch, talian y inglesc - che porta le titul ”Trus de meditaziun - Südtirol”. Laite ciafon na descriziun y les carateristiches di 23 trus de spiritualité plü importanć, abelides da retrać sugestifs. Ponsè é le codejel por chi che ô dlungia la palsa dles vacanzes inće chirì le tru da jì plü sot te so ester. ”I trus de meditaziun n’é nia ma trus d’escursciuns. Al é trus alternatifs che porta ite te se instësc. Sce an va por chisc

Trus de spiritualitéLa Diozeja de Balsan - Porsenù à dè fora n codejel che contëgn i trus de meditaziun plü importanć te nosta diozeja, ponsada por i ghesć che chir te süa vacanza poscibilitês da fossenè forzes nöies por le spirit

trus, ne röion nia ma a n travert, an descür inće le sëns de süa vita”, stàl scrit tl’introduziun. N valgügn trus ciafunse inće tla Ladinia: te Gherdëna vëgnel anunzié le ”Troi dl dialogh” a Urtijëi y le Tru dles Staziuns de Val Longia te Sëlva; tla Val Badia ciafunse le tru ”Memento Vivere” a La Val, le tru da jì sö La Crusc a Badia y le tru

de meditaziun a San Ćiascian/Sarè - dediché a San Klaus von der Flüe. La brosciüra pon se desćiarié dal sît dla Diozeja www.bz-bx.net. Chi che oress nen avëi da mëte fora por sü sciori o tles dlijies, po s’oje al Ofi ze Pastoral dla Diozeja. Interessanta éra inće por la jënt dl post, che ô passè n dé n pü’ atramënter, sot al sëgn dla spiritualité. (pablo)

Al é gnü ćiafè chësc fonin iPhone te Scora mesana da La Ila. Tel. 0471/847699. (30/13)

Gnü ćiafè

inserac@[email protected]

Nos dl Tour Operator Dolomite Mountains

cun sënta a San Ćiascianchiriun da d’altonn inant

1 secretêr/iapor döt l’ann,

por renforzè nosc team. Al vëgn damanè dër de

bunes conescënzesde inglesc tl scrit y tl baié.

Prëibel menè lecurriculum a info@

dolomitemountains.com.

Por informaziuns tel. 0471/840005 - www.

dolomitemountains.com