2913

44
Na union de partic per la veles che fej storjer l nés, chëla de Ladins Dolomites cun la Bürgerunion. Ma l ëssa nce pudù vester n auter partit. N arà bën valutà i pro y contra, nce aldò de na realpolitik. Cieche fej la majera rabia ie che l ne n’ie, tl 2013, passa carant’ani do l Segondo Statut de Autonomia, mo nia stat mesun de mëter su na lege litela che vede bën, che tole ite l aspet raionel da una na pert: coche per Fascia n cërtl litel ladin nce te Südtirol. Ulache uni partit possa fé pea y à la medema oportuniteies, zënza farsa de ujes de preferënza a livel provinziel. Dal’autra pert iel aldò dl proporz, aldò de n criter costituzionel!, te Südtirol i numeri per garantì n segondo cunselier provinziel ladin. N toca nscila da se giaté ora la maniera per lascé lité un n candidat ladin nce a livel provinziel. Dut l auter ie ntegrazion, politica de forza da sëurajù, n puni sëch, for inò y for inò, tl vënter ala denità dla jënt ladina. L ne muderà nët nia, ma drët ne n’iel nia. L ie fauz, fauz y mo n iede fauz! Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,80 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 29/2013 - 26 de messel 2013 8 11 12 Al é nasciü en lönesc tl ospedal St. Mary de Londra le pice prinz, prömnasciü de William y Kate y arpadù dl tronn d’Inghiltera. A incö, mercui danmisdé, ne conescion nia ćiamò l’inom dl fantolin, mo i geniturs l’à presentè ales telecameres y ai media de döt le monn, che aspetâ bele da plü de n’edema la bela noela. Passa dui miliarg de porsones â ciarè tla televijiun la noza dl prinz William y dla prinzëssa Kate. Insciö é la nasciüda dl pröm fi dl per real gnüda aspetada cun trepidaziun da porsones da döt le monn. Mo ćiodì pa pordërt döta chësta atenziun, döt chësc interes por le pice prinz d’Inghiltera? Tres i social media à tröpes porsones manifesté destach, ćinamai stufaria por la notizia. Mo impò é les noeles che reverda le “royal baby” danter les plü tlicades sön internet, danter les plü lites. Ćiodì pa? É chësta na noela che se mirita tan na gran atenziun mediatica o no? Por i ingleji dessigü, deache le prinz sarà tl dagnì so governadù. Mo inće por nos, deache te n monn olache al vëgn gonot alzè fora ma le mal él inće bel da podëi partì n iade la ligrëza por la nasciüda de n pice viadù. (kp) Comentar de pruma Partic y ladins 20 online sun portadoura dla onoranza claus gatterer 2012 Le pice prinz 2 Meteo Previjions di proscimi dis. de David Lardschneider 24 25 26 Politica Le liam lital I partis Ladins Dolmites y Bürgerunion se presentëia deboriada ales lîtes provinziales. Intervista al presidënt de LD Albert Pizzinini. Culinaria Cëina tl ciel Sky Dinner ie l inuem dla cëina che fova chëst ann bele ala setima edizion: l ie inò unì servì de bona derzedes y vins tla cabines dla furnadoia de Mont de Sëuc y tl Restaurant Mont de Sëuc. Sëlva Pelda Rustlea N sada dan otodì iel stat la benedescion dla statua dla Madona Miraculëusa tla pelda da Rustlea te Sëlva. Na pitla cronistoria dla pelda, dla Madona y dla cësa de Rustlea. Rina Mone da na vita La comunité da Rina ti à fat festa al mone Florino Ferdigg, che sorvësc la cöra da 60 agn. N travert che zacai n'arjunj nia saurì. Comuns Secretêr nü Erich Pescollderungg, da 12 agn secretêr de comun a La Val, röia d’agost te comun a Corvara. La nominaziun ofiziala tomarà en lönesc ai 29 de messè. Al Plan 50 ćiandëres L’Aiüt Alpin Mareo à festejé le iubileum de mez secul. Fascia Per i auti a Longea Al concors de idees metù a jir dal Comun de Moena per la realisazion de n piaz dai auti a Longea à tout pèrt 151 profescionisć da duta la Tèlia. Ert - “Caos y ordin” é l tema dla Trienala Ladina 2013. La mostra d’ert contemporana, ruveda a sia cuarta edizion, é vegnuda inaugureda en vender ai 19 de messel tl Museum Ladin Ćiastel de Tor a San Martin, olà che al é ence vegnù sourandé l Pest artistich de scultura Richard Agreiter. La Trienala Ladina é na mostra d’ert coletiva che vegn organiseda vigni trei agn con l obietif de valorisé, promueve y sostegnì la produzion artistica ti raions ladins. Al é na esposizion che cherda ite artisć che vif tles cinch valedes ladines, tla Val Badia, te Gherdëina, te Fascia, te Fodom y Anpezo, ti Grijons y tl Friul, ma ence che à n liam particolar con la storia, con la cultura y con les tradizions ladines. I artisć protagonisć Flurina Badel (Guarda, Svizra), Julia Biasi (Lana, New York), Fabian Feichter (Al Plan de Mareo), Manuel Riz (Cianacei), Martina Stuflesser (Urtijëi), Alesch Vital (Scuol, Svizra) é i protagonisć de chesta edizion dla Trienala Ladina. I sis artisć, chiris fora anter 34 candidac da na giuria internazionala, à sapù da auzé fora con sies operes l binom caos y ordin, tema dla mostra. Dla giuria fajova pert ence l curadour dla esposizion, Alfredo Cramerotti, diretour de n zenter d’ert contemporana tl Gales y curadour de deplù paions ala mostra Bienala de Aunejia. “L’idea de dediché la cuarta edizion dla Trienala Ladina al caos y al ordin m’é vegnuda can che i é emparé a conesce i artisć y si laours. - à splieghé Cramerotti - I binoms é n fil cuecen che lieia les operes de duc sis, binoms che n’é nia en contraposizion, ma che va adum un con l auter y che é complementars.” L Pest de scultura a Andreas Zingerle En ocajion dla inaugurazion él ence vegnù sourandé l Pest artistich de scultura Richard Agreiter, pest dl valour de 10.000. “Chest Pest de scultura crieia n liam cultural anter i raions che fajova pert dl vedl Tirol, Ert soura i confins fora Inudeda en vender tl Ciastel de Tor, a San Martin, la cuarta edizion dla Trienala Ladina y sourandé l Pest artistich de scultura Richard Agreiter I artisć protagonisć dla Trienala Ladina 2013: (dmc) Alesch Vital, Martina Stuflesser, Manuel Riz, Flurina Badel, Alfredo Cramerotti (curadour), Julia Biasi, Andreas Zingerle y Fabian Feichter. va inant a plata 4 y 5

Upload: michael-moling

Post on 23-Mar-2016

348 views

Category:

Documents


5 download

DESCRIPTION

edition 2913

TRANSCRIPT

Page 1: 2913

Na union de partic per la veles che fej storjer l nés, chëla de Ladins Dolomites cun la Bürgerunion. Ma l ëssa nce pudù vester n auter partit. N arà bën valutà i pro y contra, nce aldò de na realpolitik. Cieche fej la majera rabia ie che l ne n’ie, tl 2013, passa carant’ani do l Segondo Statut de Autonomia, mo nia stat mesun de mëter su na lege litela che vede bën, che tole ite l aspet raionel da una na pert: coche per Fascia n cërtl litel ladin nce te Südtirol. Ulache uni partit possa fé pea y à la medema oportuniteies, zënza farsa de ujes de preferënza a livel provinziel. Dal’autra pert iel aldò dl proporz, aldò de n criter costituzionel!, te Südtirol i numeri per garantì n segondo cunselier provinziel ladin. N toca nscila da se giaté ora la maniera per lascé lité un n candidat ladin nce a livel provinziel. Dut l auter ie ntegrazion, politica de forza da sëurajù, n puni sëch, for inò y for inò, tl vënter ala denità dla jënt ladina. L ne muderà nët nia, ma drët ne n’iel nia. L ie fauz, fauz y mo n iede fauz!

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,80 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.comNr. 29/2013 - 26 de messel 2013

8

11

12

Al é nasciü en lönesc tl ospedal St. Mary de Londra le pice prinz, prömnasciü de William y Kate y arpadù dl tronn d’Inghiltera. A incö, mercui danmisdé, ne conescion nia ćiamò l’inom dl fantolin, mo i geniturs l’à presentè ales telecameres y ai media de döt le monn, che aspetâ bele da plü de n’edema la bela noela. Passa dui miliarg de porsones â ciarè tla televijiun la noza dl prinz William y dla prinzëssa Kate. Insciö é la nasciüda dl pröm fi dl per real gnüda aspetada cun trepidaziun da porsones da döt le monn. Mo ćiodì pa pordërt döta chësta atenziun, döt chësc interes por le pice prinz d’Inghiltera? Tres i social media à tröpes porsones manifesté destach, ćinamai stufaria por la notizia. Mo impò é les noeles che reverda le “royal baby” danter les plü tlicades sön internet, danter les plü lites. Ćiodì pa? É chësta na noela che se mirita tan na gran atenziun mediatica o no? Por i ingleji dessigü, deache le prinz sarà tl dagnì so governadù. Mo inće por nos, deache te n monn olache al vëgn gonot alzè fora ma le mal él inće bel da podëi partì n iade la ligrëza por la nasciüda de n pice viadù. (kp)

Comentar de pruma

Partic y ladins

20

online sun

portadoura dla onoranza claus gatterer 2012

Le pice prinz

2Meteo

Previjions di proscimi dis.

de David Lardschneider

24

25

26

Politica

Le liam litalI partis Ladins Dolmites y Bürgerunion se presentëia deboriada ales lîtes provinziales. Intervista al presidënt de LD Albert Pizzinini.

Culinaria

Cëina tl cielSky Dinner ie l inuem dla cëina che fova chëst ann bele ala setima edizion: l ie inò unì servì de bona derzedes y vins tla cabines dla furnadoia de Mont de Sëuc y tl Restaurant Mont de Sëuc.

Sëlva

Pelda RustleaN sada dan otodì iel stat la benedescion dla statua dla Madona Miraculëusa tla pelda da Rustlea te Sëlva. Na pitla cronistoria dla pelda, dla Madona y dla cësa de Rustlea.

Rina

Mone da na vitaLa comunité da Rina ti à fat festa al mone Florino Ferdigg, che sorvësc la cöra da 60 agn. N travert che zacai n'arjunj nia saurì.

Comuns

Secretêr nüErich Pescollderungg, da 12 agn secretêr de comun a La Val, röia d’agost te comun a Corvara. La nominaziun ofi ziala tomarà en lönesc ai 29 de messè.

Al Plan

50 ćiandëresL’Aiüt Alpin Mareo à festejé le iubileum de mez secul.

Fascia

Per i auti a LongeaAl concors de idees metù a jir dal Comun de Moena per la realisazion de n piaz dai auti a Longea à tout pèrt 151 profescionisć da duta la Tèlia.

Ert - “Caos y ordin” é l tema dla Trienala Ladina 2013. La mostra d’ert contemporana, ruveda a sia cuarta edizion, é vegnuda inaugureda en vender ai 19 de messel tl Museum Ladin Ćiastel de Tor a San Martin, olà che al é ence vegnù sourandé l Pest artistich de scultura Richard Agreiter. La Trienala Ladina é na mostra d’ert coletiva che vegn organiseda vigni trei agn con l obietif de valorisé, promueve y sostegnì la produzion artistica ti raions ladins. Al é na esposizion che cherda ite artisć che vif tles cinch valedes ladines, tla Val Badia, te Gherdëina, te Fascia, te Fodom y Anpezo, ti Grijons y tl Friul, ma ence che à n liam particolar con la storia, con la

cultura y con les tradizions ladines.

I artisć protagonisć

Flurina Badel (Guarda, Svizra), Julia Biasi (Lana, New York), Fabian Feichter (Al Plan de Mareo), Manuel Riz (Cianacei), Martina Stufl esser (Urtijëi), Alesch Vital (Scuol, Svizra) é i protagonisć de chesta edizion dla Trienala Ladina. I sis artisć, chiris fora anter 34 candidac da na giuria internazionala, à sapù da auzé fora con sies operes l binom caos y ordin, tema dla mostra. Dla giuria fajova pert ence l curadour dla esposizion, Alfredo Cramerotti, diretour de n zenter d’ert contemporana tl Gales y curadour de deplù paions ala mostra Bienala de Aunejia. “L’idea de dediché la

cuarta edizion dla Trienala Ladina al caos y al ordin m’é vegnuda can che i é emparé a conesce i artisć y si laours. - à splieghé Cramerotti - I binoms é n fi l cuecen che lieia les operes de duc sis, binoms che n’é nia en contraposizion, ma che va adum un con l auter y che é complementars.”

L Pest de scultura a Andreas Zingerle

En ocajion dla inaugurazion él ence vegnù sourandé l Pest artistich de scultura Richard Agreiter, pest dl valour de 10.000. “Chest Pest de scultura crieia n liam cultural anter i raions che fajova pert dl vedl Tirol,

Ert soura i confi ns foraInudeda en vender tl Ciastel de Tor, a San Martin, la cuarta edizion dla Trienala Ladina y sourandé l Pest artistich de scultura Richard Agreiter

I artisć protagonisć dla Trienala Ladina 2013: (dmc) Alesch Vital, Martina Stufl esser, Manuel Riz, Flurina Badel, Alfredo Cramerotti (curadour), Julia Biasi, Andreas Zingerle y Fabian Feichter.

va inant a plata 4 y 5

Page 2: 2913

2

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 64,00 euro. Foradecá: Raion 1 - Austria, Paejes Tudësc y Svizra: 64 euro per la zaita plu 86 euro per la posta, de ndut 150 euro. Raion 2 - Rest dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 136 euro per la posta. De ndut 200 euro. Raion 3 - Dedora dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 236 euro per la posta, de ndut 300 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398.Nosta banca é la Cassa Raiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Letres

Vendres26 de messel

Sabeda27 de messel

Domenia28 de messel

Lunesc29 de messel

Les temperatures plu basses y plu autes

28°/35°14°/21°

30°/36°16°/21°

30°/37°16°/22°

29°/36°17°/23°

Segureza dles previjions

80% 80% 80% 60%www.provinzia.bz.it/meteo-ladin

L tempPrevijions di proscimi dis

En vender y tratant la fin dl’edema podonse se aspeté i dis plu ciauc dl isté. Dal’Africa dl Nord rùvel adalerch tres plu aria ciauda tl Südtirol. Al dà en gran pert soredl, al é demé poscibel val’ temporal dal ciaut local. En domenia se aspeton ti raions entourn Bulsan temperatures mascimes de 37°, bonamenter ence plu autes. En lunesc réstel inant n temp da soredl y ciaut, ma la probabelté di temporai deventa majera.

Premissa n cont de “democrazia”Te nosc sistems democratics ons

la fertuna che permez ala dezijions che vën tëutes da n “culetif” che reprejentea l popul, ti ie dat ala jënt l pudëi y nce suvënz l messëi dé n cuntrol democratich. Cun chël ti ie dat nce l dërt, la rejon y l duvier de mëter a verda, de pensé, de valuté y nce de se paré sce l fossa debujën y perchël nce la facultà de mudé ora la persones, tl’ucajion de veles nueves.

Suvënz robes nce defi n positives y beles

Dessegur vën dala man publica de nosta val de Gherdëina scialdi suvënz nce de boniscima y de drëtiscima cosses, ulache duc y dutes ie defi n a una. Na tel situazion cuncreta y bel da udëi iel śën nce tl majer luech dla val. Aron dessegur, dant o do, l’ucajion de se dé ju y auzé ora tla drëta maniera l bel gran lëur tl zënter de Urtijëi, che possa propi se lascé udëi!

La mania y la malatia de “asfalté” tl mond d’al

didancuei!

Dal’autra pert iel inò te duta nosta valeda, nsci fertuneda - y che dassësssa “par excellance” vester y resté na valeda da mont - na cërta śira y gola al asfalt, a asfalté dassënn y mpue’ dlonch, scialdi suvënz nce cun la minonga defi n fauza che chël ie la cossa plu drëta y mbinceda dai seniëures. Ne se astiela pa i “granc” nia suvënz sciche de tei pitli mutons a chëi che tla pratica de si juesc de fantajia, ti fóssel nce unfat, o nchinamei drët, de mëter ite truep asfalt monce te stua, y ciuldì pa no, monce te bani.

Ma ulon debota passé dala metafora ala realtà datrai nce scialdi burta di granc y de vel’ aministrazion, a chëi che l ti garata datrai nce de fé “vaciades”, cun cër lëures de asfaltedes, che ie pona cosses tribles y fauzes, de chëles che nosc “seniëures al frësch” ie defin melcuntënc y scandalisei.

Cialon ma a nosta val de Gherdëina!

L ie defi n da ntënder che te nosc

Asfalt sun l troi dla ferataOcio! Ocio! Asfalt bel fosch sun la promenada da Soplajes ora? Jënt à bën mpo minà de ne udëi nia drët! N cheder nia reél y nia plu naturel, te nosc paesaje da mont! No pa?

tëmps moderns, iel te nosta val alpina, per bujëns de trasport, y cun dut y dlonch cëses cun garages, unì asfaltà damprovia y damproite. Magari la streda da Bula do ruf su, la streda che ruva sa Rainel y sun Ronc, chëla da Sacun y nce ite te Val d’Ana, la streda su per Chël Piz nchin sa Costamula y pona itevier la streda sun Pana-Ciandevaves. Chëla da pert de Sureghes (Chemun de Ciastel) da Minert ite, Trëbe, Sabedin, Puciacia, nchin su sa La Popa-Custacia y pona sambën nce Plesdinaz nchin sa La Crëusc y mo inant nchin sa Runcaudië y Praplan. Pona mo te Sëlva su per Col da Lech, Daunëi, Ploc y Tublà y nce de viers de Dantercëpies nchin te Val y d’autres che ne me toma śën nia ite. Sambën nce duc y dutes “a una”, dut cosses y chëutres stabiles de asfalt che uniun vëija ite y ntënd scialdi saurì tl terzo milené.

Ma guai, guai! For restan tl generel de nosta valeda alpina y feter dl’Unesco, ne ntendëssa bel degun de nosta jënt nia, sce l unissa mo fat inant n tel “bel” asfalt ite tl bosch de Resciesa, sce l unissa mo da Sacun-Pedracia jit inant nchin ta Santa Cristina y nce do ruf de Val d’Ana ite la streda da jì a spaz. “Guai” da Pana inant de viers de Sautaria (N picià murtel!), guai a asfalté da Iender ite o dala raida dl Hotel Alpino de viers de Frea o Frara y nce segurdenó dal Hotel Savoi su de viers de Plan de Gralba, ch’i cër’ troies de natura! Per l amor dl ciel! De chisc mantenimënc naturei ie bën mpo duc a una te nosta val dal gran svilup y dal modernism zënza fi n!

La majera sperduda dl mond

Ma ne à pa na cërta cumpëida de jënt de Urtijëi, de duta la sortes y età, nia messù se spierder plutosc dassënn, a messëi udëi cun na gran mueia che a fé, cun pascion y vijion de sanità, la “raida de Soplajes” y pona ora per la vedla trassa dla ferata, iel śën dala raida de Dolo nchin ora Coi-Bugon (o Hotel Diamant y Mirabel) unì metù ju n tel asfalt. Na chëutra bela grossa y sterscia, avisa n tel pitl chilometer, ulache nosta giames y nosc piesc ova dai dejeneies pudù se goder de

na promenada da na bela “giara” naturela y dura. N gran “picià murtel”, ulache l nes mancia feter la paroles! Ne n’ie pa tlo nosta aministrazions nia states bones de se rënder cont de chël che na cërta sort de turism da cultura y da zeviltà ambientela, lascia debota audì cun prutesta y lamentanza, coche me conta doi seniëures: “Velch propi da muië, tlo mieni de fé velch de drët per nëus de zità, ma ntantsce feji fauz y l ie na delujion per nëus che i revina tan l ambient da mont che nëus chiron perdrët!” ”Velch de mat, belau na perverscion a curì tlo i troies da jì a spaz cun asfalt, canche i fova dant tan bel ngiarei y śën chësc bur asfald, ce sciot!”

L lat ie urmei unì stravà

L’asfalteda ie śën fata, nchin ora pra l ncrëusc cun la streda dla val! Ma l piec y la majera mueia ie che dut vën śën mo njenià per slungë inant chësc “asfaltamënt“ nsci zevil, y dut dëssa unì fat inant „nsci bel“ nchin orainsom sun la sëida cumenela dl Chemun da S. Cristina, ora Pescosta! O povester nce mo plu inora?

N valguna risses de „petizion“

Nëus priessan dassënn, cun mans y cun piesc, che l ne vënie nia fat inant n tel lëur dla cultura y dla zeviltà „dal asfalt“, che fajëssa tan da mat melcuntënc na strambaria de jënt da tlo y de seniëures.

Nëus prion bel, prion bel y prion bel mo n iede: Salvëde, stimei

aministradëures, “in-extremis”, zeche che ne n’à deguna rejon de vester. Sëuraprò tira n tel bel asfalt lize y dur mé adalerch n grumacion de chëi dala rodes, cun si sgors y druch sportif, a astilé ora nia puecia ëiles dai bagli cun pitli mutons y nce de vedla jënt che ne possa ënghenó vester massa cuntënta! De gra, dilan, giulan y Die Ve l paie dal’ana culturela y zevila dla Dolomites!

Te n aiet y zënza pesimé se n ie nosta giara tradiziunela. Trueps ie dla minonga che l asfalt ie demassa y dloncora. L se trata de Rafael Landolfo da Pescosta, Klaus Stolz

Viva la giara “storica“! Ma ce asfalt “bel y modern“!

dla Sigata da S. Cristina, Patrick Mussner-Obletter dl Scizer, Robert Höglinger ex Hotel Regina, Guido Granruaz de Nicolo, Giuani Insam da Pedracia, Antonio Landolfo maridà ta Pescosta, Burgi Runggaldier de F. da Pescosta, Helene Ruggaldier de F. da Pescosta, Annemarie Senoner de K. de Tlesura, Waltraud Senoner de K. de Tlesura, Diana Kolteni-Giorgi dl Rezia, Annemarie Prinoth dl Rezia. L sautëssa ora na val plëina de adejions “per la natura“ y “contra l asfalt“ che te n referendum vencëssa cun n trionf.

Oscar Prinoth dl Rezia, Urtijëi

Page 3: 2913

3

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Letres y Atualité

Telegram di consumadus

de Armin MoroderTi ultimi dis àn messù fé truep ntervënc ntan la fi n dl'ena. L tëmp fova melsegur ma mpo se à truep arpizadëures resià de fé vel'via, ruan pona te temporai, ulache i ne fova nia plu boni de jì inant. Chësc ti ie suzedù a doi turisć che fova sun piza de Sasplat. Do la cherdeda iesen riesc julei su y danter n tarlui y l auter i àn menei al segur cun l joler sun jëuf de Sela ulache i ova l auto. Nce sun la fereda de Pisciadù fova na familia ruveda tl tëmp y cun l joler i àn menei al segur.

Te un n ntervënt ie muet nce l joler dla provinzia Pelikan2, che ie staziunà a Persenon. Chësc joler à ciarià n judacrëp de Gherdëina per l purté sun la piza Grohmann tla grupa dl Saslonch. Da sëira fova doi arpizadëures ruvei te n temporal y à nscila passà la nuet tl crëp. Ëi ne se ova fat nia, ma i ova n gran frëit y fova scialdi sprigulei. L Aiut Alpin à chëst’ena nce messù pië via doi iedesc per ti judé a doi atlec che à fat pea la garejeda cun la roda da mont Transalp y che se ova fat bëndebo’ mel. Un fova n sportif dl’Islanda che se ova rot na sciabla y vel’ rëpa, tuman tl raion dl Gran Fanes, y n segondo ova na giama rota y fova da jì a tò sëura Andrac. Per n ferì cun la roda àn nce messù muever de viers de Ahrntal ulache na jëuna de Lappach fova frida adum cun n ël de Milan. Tramedoi se ova fat scialdi mel al cë.

N cajo particuler ie suzedù sot ala utia dla mont de Tirsc.

Michil Costa à rejon canche al sotrisseia che Daniel Alfreider da Calfosch ne é nia sté l prum ladin tl Parlament, sciche an seghita a dì, y che dant da el él sté a Roma d’autri parlamentars ladins, Ezio Anesi y Bepe Detomas de Fascia. Ma Costa à demé rejon en pert, l prum parlamentar ladin é sté Arnaldo Colleselli de Col Santa Lizia. A. Colleselli é vegnù lité per la Democrazia cristiana dl 1958

Se tegnì ai fać!deputat y spo dl 1972 senatour dla Republica Taliana. Al é ence sté sotsecreter al Minister dla Agricoltura. Dl 1979 él spo vegnù lité tl Parlament europeich y dal 1980 al 1988, ann de si mort, él ence sté capocomun de Col. Sciche om de politica se àl cruzié dantaldut di problems dla agricoltura da mont.

Al é veir che A. Coleselli ne vegn nia cis dant tla cronaca ladina ma al é vegnù tout su tl liber “Nosta

Jent. Persones y personalité dla Ladinia”, dé fora da la Union Generela di Ladins. Trueps ladins de Badia y Gherdeina se desmentia gonot che Souramont, y laprò ence Col, fej pert storicamenter y culturalmenter dla Ladinia. Desche dij M. Costa, al ne se trata nia de simpaties o ideologies ladines ma demé de se tegnì a la realté di fac.

Erwin Valentini

Aiut Alpin Dolomites

Doi turisć bele plu de tëmp fova tl lëur de jì juvier ma la fëna fova scialdi stancia y ne se la cavova nia plu. Nscila l à l uem straceda ju per n bel tòch. Ma nce ël fova tan stanch che l ne fova nia plu bon de jì inant. Nscila se àl mpensà de tò ite vel’ medejina che l ova pea per giapé forza. Ma tlo se àl mpue’ falà y n à tëut ite de massa. Nscila òvel mo plu defi culteies y à cherdà aiut. Canche l dutor dl Aiut Alpin ie ruvà iló, àl riesc cunstatà che l ova n ntussiamënt pervia dla medejina. Nscila àn ciarià tramedoi tl joler y i à menei te spedel de Bulsan.

L cajo plu grief de chisc dis ie suzedù sun l Dënt tl raion dl Saslonch. N jëunn american de vint ani che viv a Berlin fova tumà ju ntan che l fajova la “normala” y se ova trat ados n gran puron. L ie restà ncastrà te na sfënta nia dalonc dala furcela y l fova ferì dassënn. Cun la binda iesen stac boni de l taché ite y l mené cun n joler sun n pra dlongia la utia Pertini. La duturëssa l à pona iló riesc ntubà y pona l àn menà debota tl spedel a Bulsan ulache i dutores minova de pudëi mo ti salvé la vita. Si cumpani che fova tla via cun ël, ova de gran defi culteies a cherdé aiut, ajache te chëla luegia ne n’à l telefonn degun senial. Perchël àl nce durà plu giut nchin che la cherdeda ie ruveda tla zentrela. Ntant iesen ruvei a cënt ntervënc te chësta sajon da d’instà.

Ulësse tò la ucajion de stlarì la cuestion da mpue’ de confujion unida ora per l cantier de 130 metri danter la ustaria Mëisules y la ustaria Luianta. Tlo se tràtela de n ntervënt de segurëza pra chël che l vën slargià la streda y oradechël vëniel fat da nuef i mures y i banchëc y sambën nce i dlanderi. Chësc trat de streda ie drët melciafi à y ne n’à nia plu la carateristiches per pudëi garantì la segurëza. Oradechël ulëssi dì che chësta ie na pert de n lëur che n ulëssa, aldò dla despuniblteies fi nanzieres, purté inant te n segondo mumënt. Chësc reverda sibe l trat pra la ustaria Mëisules che l trat da dedò de viers dl Hotel Luianta, tramedoi trac ie scialdi strënc y dantaldut canche n anconta curieres iesi scialdi priculëusc.

Ai prim de lugio ti iel unit sëurandat i lëures ala fi rma de costruzion “Klapfer” de Puster che à metù man de njenië ca l cantier. Ntan chësc tëmp ne n’iel nia unì metù n funzion l semafer y l trafi ch à for pudù passé te tramedoi direzions dla streda. Ai 15 de lugio 2013 éi pona giapà na lëtra ufi ziela da pert dl’Assoziazion Turistica de Corvara, te chëla che l vën purtà a esprescion la critica dl tëmp lonch dl’ejecuzion di lëures y l festide che l posse se purté pro defi culteies per l trafi ch tl tëmp dla sajon auta da d’instà.

L di do, ai 16 de lugio, iel stat la televijion che à damandà na mi tëuta de posizion per chësta cuestion, ulache ie é spiegà avisa la situazion. Te chësta ntervista, che ie unida a s’l dé nce ajache l’Assoziazion ti à damandà ala televijion ladina de fé na comunicazion de chësta situazion, iel unì sotrissà che l ie n regulamënt dl Assessorat per i lëures publics aldò de chël che i

Lëures pra streda

L tòch de streda danter la ustaria Mëisules y la ustaria Luianta.

Ntan i lëures.

lëures ti cantieres sun streda muessa ti raions turistics unì fermei o fi nei via per i 20 de lugio, chësc propi per schivé situazions de defi cultà per la mubltà!

Tan de persones iel pa tlo unì trat ite?! Tan de tëmp y energies iel

pa unì nvestì?! Suvënz tlechëssel a se nfurmé plu avisa pra la persones de cumpetënza, se sparanian nsci nce de fé unì su festidesc y tëmes tla jënt.

Florian Mussner, assessëur provinziel

Cherdè sö dai stać dla Uniun Europeica (fora dla Talia) costa dal 1. de messè 2013 inant alplü 0,24 euro plü CVA (IVA) al menüt; sce an ciafa na telefonada, spo cóstera alplü 0,07 euro plü CVA al menüt. Menè n SMS ne podarà nia gnì plü co 8 centejims plü CVA, y ciafè n SMS ne costa plü nia. Al é inće novitês por ći che reverda le roaming de dać; al vëgn odü danfora n cost de alplü 45 centejims plü CVA a megabyte (MB) por desćiarié dać o jì te

Roaming - i cosć da telefonè dal èsterCherdè sö dai stać dla Uniun Europeica vëgn miù marćé. Ći che an dess savëi

Telefonè y ciafè telefonades da foradecà é gnü miù marćé.

Canche ara nen va de iadi, él tröp che po jì stort. La Zentrala di Consumadus Europeica (ZCE) da Balsan ti pîta porchël bele da agn n sorvisc de informaziun y assistënza a düć chi che va en vacanza.

Propi te chësc tëmp da d’isté él jënt de Südtirol che à prenotè na vacanza y che mëss se dè jö cun descriminaziuns de prisc. Insciö ti éra por ejëmpl inće jüda a Evelyn: tres n’agenzia de iadi todëscia âra apostè online

Retlamaziuns por iadi y vacanzes? Prenotaziuns surafora, hotì che mëss ćiamò gnì fać sö, cufri jüs a perde, compagnies de fl igri che va en malora, agenzies de iade insolvëntes. Ći pa ćiamò?

na vacanza por süa familia, te n hotel tl süd dla Talia. Prisc: 1.960,00€. Canche ara é rovada söl post, n paîsc idilich dla Puglia, ti él gnü damanè da paié ćiamò 700,00€, deache i prisc dl’agenzia todëscia ne valô nia por zitadins talians. ”Al à orü ester n ann intier, mo spo sunse stà bogn da recuperè chësta desfarënzia de prisc nia iustifi cada”, cunta Monika Nardo, coordinadëssa dla ZCE da Balsan, che se dà jö cun chësta tematica. Sön la plata http://www.

e u r o c o n s u m a t o r i .org/16842v16916d83311.html podëise lì sciöche la ZCE dëida les consumadësses y i consumadus te chisc caji.

Por podëi adorè le sorvisc de consulënza debann dla ZCE bàstel menè na e-mail a [email protected] o contatè les consulëntes tres telefonn al 0471/980939, dal lönesc al vëndres dales 8 ales 16 y vigni secunda y cuarta sabeda dl mëis dales 9 ales 12.

internet al èster (i scioldi vëgn trać jö pro kilobyte). Chisc é ma limić mascimai; vigni operadù po sambëgn pité tarifes ćiamò plü basses.

Mo metede averda: chisc prisc mascimai nüs ne vel nia fora dla Uniun Europeica, sciöche por ejëmpl tla Svizera, tl Egit, tla Tunisia o tla Turchia. Informa-ziuns plü menüdes ciafëise sön la plata dla Comisciun Europeica: http://ec.europa.eu/digital-agenda/en/roaming.

Telegram di consumadus

Page 4: 2913

4

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

n liam che consolideia y aprofondesc”, dij l fondadour austriach de origina ladina, da chel che l Pest tol l inom. Anter i 29 candidac che à tout pert, à davagné la terza edizion dl concurs la scultura de peton, che reprejenteia l cef de na popa da sufl é su, dl artist che vif y laora a Percha, Andreas Zingerle. Zingerle trasformeia les popes da suflé su, adoredes normalmenter per sodesfà fantasies sessuales, te de gran masses de zement zenza forma; popes dal’utilité limiteda tl temp, destinedes enscì al’eternité.

Na paladina per fé propaganda?

Truepa jent à cherdè adum la daurida dla Trienala Ladina. Adum ai artisć che à metù fora si laours él ruvé adalerch deplù artisć dl post, personalités dal mond dla cultura ladina, ombolc y politics. Per l sotfonz musical él vegnù invié Maria Moling y Marlene Schuen dl grup Ganes. Amez l publich àn podù vedei danter l auter l fondadour dl Pest de Scultura Richard Agreiter, l linguist y ex president dla Lia Rumantscha Chasper Pult, l Altlandeshauptmann dl Nordtirol Wendelin Weingartner, l deputat ladin Daniel Alfreider y l president dla lia di comuns de Südtirol y candidat a Landeshautpmann Arno

Kompatscher. Paroles de laut per la contreda, per i ladins y sia cultura, defi nida n diamant dl Tirol, à abù l Altlandeshauptmann Weingartner, che veid tla Trienala Ladina na esprescion dl Renasciment dla Ladinia. La emportanza dla esposizion per la cultura ladina é ence vegnuda auzeda fora dal deputat Daniel Alfreider: “Per la cultura ladina é la Trienala un di momenc prinzipai, n moment de barat intercultural che ne tira nia demé ite nostes valedes, ma ence i ladins da foradecà; n barat, ma ence la oportunité de se arvejiné al mond dla ert y de vedei – con i uedli di artisć – le dret tru danter l ordin y

l caos.” Nia da duc n’é endere vegnù aprijé l intervent dl ombolt da Fié y candidat a Landeshauptmann de Südtirol, Arno Kompatscher. Che al é vegnù anuzé na manifestazion culturala per fé propaganda politica en previjion dles lites da d’auton ti él vegnù trat dant, danter l auter, ence dal partì politich Die Freiheitlichen.

La inaugurazion dla Trienala Ladina 2013 s’à sclut ju con la vijita ala mostra acompagneda dal curadour Alfredo Cramerotti. La esposizion d’ert contemporana sarà da vedei tl Istitut Ladin enfi n ai 31 de otober. (kp)

Trienala/2 - La Trienala L adina é na mostra internazionala, na mostra che cherda adum ladins da duc i raions y artisć liés a la cultura y a les tradizions de chesta popolazion che se sleria da Ost a Vest dl arch alpin. Anter i sis artisć protagonisć dla mostra da en chest ann nen n’él ence doi che vegn da la Svizra. I doi rumanc é Flurina Badel y Alesch Vidal. En gaujion dla inaugurazion dla Trienala Ladina é ruvé adalerch, a San Martin, l linguist y professour universitar Chasper Pult, personalité conesciuda y emportanta per l mond cultural rumanc. Dal 1992 al 1996 é Pult sté a cef dla “Lia Rumantscha” y spo, fi na dl 2001, àl reprejenté les cultures elvetiches tla Talia sciche diretour dl Zenter cultural Svizer, a Milan. Per trueps agn àl ensigné lingaz rumanc tles universités de Zürich, Ginevra y Freiburg, per agn a la longia él sté member dl consei dla Fondazion “Pro Helvetia”. Dl 2012 ti él vegnù sourandé l pest dla Fondazion Oertli, con la motivazion ofiziala de avei

contribuì ad'ancoré la cultura retorumancia tl contest svizer. Dagnora é Pult sté atif per favorì barac culturai anter i cater raions dla Confererazion svizera, ma ence anter i raions ladins dles Alpes. Di agn ’90 fòvel vegnù metù su la istituzion “Forum Lafurum”, na istituzion che metova adum ladins, furlans y rumanc, che se abinova na outa al ann per se confronté, per baraté idees y minonghes. Encuei n’é chesta istituzion nia plu, ma al é la Trienala Ladina, na mostra che lieia y che dà vita a n dialogh cultural, a n liam essenzial, te na sozieté olà che la comunicazion n’é nia plu tlera. Te n mond globalisé, olà che les cultures se mesceda, é l barat y l confront emportanc, sotrisseia Pult: “Chi che ne va nia demez, ne podarà mai vegnì derevers a ciasa”, dij l linguist, reportan na frasa che al à lit tl Museum Ladin da San Martin. “Jì demez, emparé da conesce d’autres realtés é fondamental per se arichì y per arichì nost davegnì, ma sce i volon cialé

Ert soura i confi ns foraInudeda en vender tl Ciastel de Tor, a San Martin, la cuarta edizion dla Trienala Ladina y sourandé l Pest artistich de scultura Richard Agreiter

Trienala Ladina, dialogh anter les culturesPer l’inaugurazion dla Trienala Ladina él ruvé adalerch a San Martin de Tor l linguist y professour

rumanc Chasper Pult

L linguist y professour rumanc Chasper Pult.

Truepes personalités dal mond dla cultura y dla politica é ruvésadalerch per la daurida dla Trienala Ladina.

tl davegnì – y chest él i artisć che fej per nos y nes é da ejempl – messonse se sforzé de conesce y de capì dampruma nost passé.” Dal davegnì – conforteia spo Pult – n’à ladins, furlans y rumanc nia de bujegn de avei poura , ajache sce la consapevoleza y la identité de na mendranza é stersces y sotes ne mésson nia se temei da la globalisazion. (kp)

I fazolec dla artista rumancia Flurina Badel trasmet declarazions d’amour, paroles encherscioules, de dejidere y de dolour.

Julia Biasi, artista da Lana, vif y laora a New York.

Flurina Badel, Guarda (Svizra)

Flurina Badel é nasciuda dl 1983 tla Engiadina. Ala vif y laora anter Basel y Guarda, tla Svizra. La ert fi gurativa, i videos y les performances artistiches é l zenter de si laour creatif, de chel che materialité y fi sizité é componentes emportantes. Esperienzes autobiografi ches, sciche ence la ert dl cujì acompagneia tresfora la artista y deventa protagonisć de sies operes. Fazolec cujis fora, fazolec anuzés che trasmet declarazions d’amour, paroles encherscioules, de dejidere y dolour, adum con trei videos artistics é i laours che ala à metù fora pro la Trienala Ladina.

Julia Biasi, Lana/New York

Julia Biasi é na artista nasciuda a Lana (BZ), che vif y laora a New York, ti Stac Unis. Si interes artistich se focaliseia sun la creazion de n dialogh anter la coscienza y la subcoscienza. Les pitures astrates de Biasi recorda visualisazions de ciamps magnetiscs, percursc che someia caotics, ma che ti va do, en realté, a leges che l uedl uman ne veid nia. La artista conduj l spetadour te n univers olà che al n’é degugn referimenc y olà che an mess per forza ti avei creta al mecanism enigmatich che l comana, che deventa enscì na metafora a does dimenscions dla vita da vignidi.

Fabian Feichter, Al Plan de MareoFabian Feichter é n artist

nasciù a Al Plan de Mareo. Do avei studié ert a Bornech y te Gherdeina àl frecuenté la Scola de Ert Figurativa a Minca (München). Feichter afronteia sia ativité artistica sciche n combatiment. Al zenter de si laours él l raport con les autres persones, ma l raport con nos instesc é ciamò plu emportant. Con sies operes se damana l artist marou enfi na a cie pont che i azeton de vegnì consciderés dai autri y cie ordin de idees o de cosses che i podon adoré per classifi ché y ti dé n sens y n signifi cat a chel che i fajon, ence sce i ne l volon nia.

L artist da Al Plan de Mareo, Fabian Feichter.

va inant da la pruma plata

Zoom

Page 5: 2913

5

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Zoom

Karin Bernardi d’AlëscFurnadoia Resciesa a Urtijëi

Tan de pazienza iel pa da avëi, pra cassa de furnadoia?

Na tela (mostra cun i braces spanei ora).

Naziunaliteies?Da dlonch caprò. N possa dì

che chëst ann iel, almanco nchinamò, stat feter valif danter taliani y tudësc.

La dumanda che l talian fej l plu suvënz?

I taliani ne fej tan che deguna dumandes.

La dumanda che l tudësch fej l plu suvënz?

Chël ne daussi nia dì!

Nfi dete mé!No, ne dausse nia dì.

Cie dij pa la jënt dla furnadoia nueva?

Che la ti sà bela, che la va debota, che l possa nce su jënt cun l stuel da rodes. Pona iel nce chiche se aricia che se nfi da śën su, dant nia duc, canche l fova la sentadoia. Duc ie do la rata scialdi cuntënc.

N iel pa nce de tei da tlo che

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

va su, o miec, n iel pa trueps?Sci, dantaldut tla fi n dl’ena,

pra manifestazions particuleres, coche la mëssa sun Resciesa, i dis de marcia metui a jì te nosc raions, y nia puec va nce su a marënda o pitla marënda o a carté.

N problem ie danz chël dla plaza da lascé i auti.

L ie a Urtijëi plu lueges da lascé i auti, nia dalonc dala stazion dla Resciesa. Y dal zënter su pòssen jì tres la Curta y n ie su te n valgun menuc. N valgun menuc che ne n’ie, do mi ntënder nia de massa, sce n fej cont che da dedò vàn a pe plu ëures sa mont.

Tanc sëis’a che laurëis pra la Resciesa?

D’instà sons danmesdì de trëi o de cater, domesdì de doi.

Co ie pa l tlima de lëur?Bon, se capion duc bën. Me n

sté nce bën danter duc ch’i ëi.

Chi cumanda pa, tati o tu?Peter Comploy, alias Pecos!

Ntervista deDavid Lardschneider

Richard Agreiter (a man ciampa) y l Altlandeshauptmann de Nordtirol Wendelin Weingartner sourandà l Pest de scultura a Andreas Zingerle.

Andreas Zingerle, davagnadour dl Pest artistich de scultura Richard Agreiter, è nasciù a Persenon y à studié tla Academia de Ert Figurativa a Minca. L’artist, che vif y laora a Percha, met al zenter de si laour artistich liams astrac che nasc pian ia dal corp uman.

L corp n’é endere nia na entité da studié dal pont de veduda anatomich. Te na manira dldut particolara anuza l artist popes da sufl é su de latex y les trasformeia te masses zenza forma de peton, popes che à na utilité limiteda, ma che vegn enscì destinedes al’eternité.

Manuel Riz, CianaceiManuel Riz é n artist fascian y

n disegnatour satirich, conesciù dai letours de “La Usc di Ladins” per la “Patofi a de Scedola”, che al dessegna oramai dal 2001 encà. I laours che Riz à realisé per la Trienala Ladina à da fé con la creazion caotica de na identité, na identité che se archita y che se imobiliseia te formes che po ester dalonc da sia origina.

L emportant n’é nia se reconesce te na identité spezifi ca, ma se rende cont che vigni aspet dla identité é autramenter. Al depen dal pont de veduda da chel che an ti ciala. Manuel Riz disegnatour satirich y artist da Cianacei.

Martina Stufl esser, UrtijëiMartina Stufl esser é na artista

da Urtijëi che vif y laora a Bulsan. L material de chel che sia opera é metuda adum é plates dl foliet economich “Il sole 24 ore”. Noeles y indesc fi nanziars deventa n tapet, o miec, n tapet da parei. N element fora dla vita da vignidi se met en relazion con l capitalism global, con i flusc de capital, con l’economia juda sot. Les chestions de sciche la sozieté respeta o bat zeruch les oportunités de laour, la coscienza coletiva vegn dant tres endò ti laours dla artista gherdeina.

Martina Stufl esser da Urtijei. Plates dl foliet de “Il sole 24 ore” met adum sia opera.

Alesch Vital, Scuol (Svizra)Alesch Vital é n designer, n

scultour y sciche el se defi nesc n “agrarist”, defi nizion che an ne giata nia tl vocabolar. Vital é n paur che ciala dla salvaverda dl ambient; al é n pensatour che dij fora chel che al pensa, gonot te na manira critica y provocanta; al é n artist che se dà ju con i strumenc dla vita da paur te na manira fantastica, ti don ai ogec na vita nueva y desfarenta. Ti trueps agn che al s’à dediché al’ert à Vital abù momenc de refl escion sun si ester, sun sia azion, tiran ite te chesta refl escion ence sia familia. Al vegn enscì a lum na lingia de “autoretrac” che n’é nia demé momenc de vita, ma ence l contest olà che la vita enconta l’ert y deventa con ela n dut un. L artist rumanc Alesch Vital.

Andreas Zingerle, Percha

Page 6: 2913

6

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

La Rezeta

Ingrediënć por 4 porsones

250 gr de cous cous270 ml d’egaÖre de orìSè

Por le condimënt: Mesa na ciola1 bosora d’ai200 gr de pomodoriMez n got de vin blanchZa. 500 gr de pësc y früć dl mer (pësc spada, garneles, pësc da tinta, calamers)PetersilSè y porvada

Portè a boliziun l’ega y juté ite le cous cous cun n fi d’öre d’orì. Destodé le füch, sarè y moscedè sö cun na forchëta. Curì jö la fana cun n cuertl y lascè palsè. Tolede ca intratan n’a t r a f a n a . Scialdédera sö y tl öre de orì apratede jö la ciola taiada sö

Cous cous cun pësc y früć dl merRezeta de Melanie Vittur

bela fi na y l’ai. Canche la ciola à ciafè n bel corù injuntéde laprò le pësc, che ëis denant puzenè y taié sö a cadrì. Destodéde jö cun le vin blanch y lascede trà por n valgügn menüć. Metede spo laprò i pomodori taià sö te de pici cadrì, pomodori che i ëis denant bolì por ti to demez plü saurì la scüscia. Sarede y metede larprò la porvada y le petersil. Sce i ëis ion podëis inće ti dè na saù plü picanta, cun peperoncin o curry por ejëmpl. Tolede fora le cous cous te n taî y jutede sura ia le pësc y i früć dl mer.

Telegram di consumadus

Klaus ćiarâ ma ca canche al à daurì la cassëta dala posta y à odü döes straufunghes gnüdes dala Francia ca; sciöche al parô, êl jü massa debota cun l’auto. Mo le plü bel ê che Klaus ne n’ê pö gnanca tla Francia al momënt de chëstes trasgresciuns. Döt dessenè y inće n pü’ cruzié à Klaus contatè la Zentrala di Consumadus Europeica (ZCE) da Balsan, che à constatè che ara

Caje dl mëisJì massa debota cun l’auto cun l’identité de zacai d’atri

se tratâ davëi de döes de ”dërtes” straufunghes. Le proprietar franzesc dl auto â scemplamënter dè dant che tl momënt che al â superè i termi de velozité, êl Klaus che rovenô so auto. Inće sce Klaus ne conesciô nia le proprietar dl auto, ti â chësc dè jö ales autoritês franzejes i dër dać personai de Klaus. La ZCE da Balsan à insciö tut sö contat cun la ZCE dla Francia por damanè do informaziuns y por

Klaus s’à ciafè döes straufunghes por ester jü massa debota, inće sce al n’ê nia stè te chël post.

savëi sciöche le consumadù ess messü s’astilé. Le consumadù à te chësc caje la poscibilité da contestè la straufunga tres n recurs scrit - da fà sön n formular aposta y te n tëmp scrit dant. Klaus à sambëgn fat sciöche al ti é gnü aconsié y à fat recurs cuntra la straufunga dala Francia. (http://www.e u r o c o n s u m a t o r i .org/16842v16927d83483.html).

La Rai TV Ladina desche anunzià chest’aisciuda à ciapà na neva lèrga tel chèder de la programazion radio e TV. La radio à jà ciapà na neva lèrga de domenia da les 19.00 a les 19.30 olache apede al curt notizièr de 5 menuc da sera l’é ence n program cultural nef.

Per chel che vèrda la televijion enveze se scomenzarà via col nef palinsest de smaorament di programes culturèi (Paladina) che arà n nef orarie e n dopie apuntament: de mèrtesc e jebia da les 20.50, enveze Bancorin, l program de mes’ora, sarà de mercol da les 20.50.

Seben che la 2. edizion de TRAIL

(22.00- 22.10) vegne sperlongèda a chest uton, la RAI à dezidù de scomenzèr via coi programes culturèi en mèrtesc ai 30 de messèl col program Deboriada–families incö, olache Ivan Senoner tel program “DO RE MI FA...milia” contarà de la tradizion de la musega nravisèda ite te la families de Gherdëina. En mercol ai 31 da les 20.50 lasciaron veder amò n’outa l musical “Contra Löm” de Iaco Rigo e en jebia 1 de aost ve sporjon amò n’outa l program Scenar ert y cultura tla Ladinia, olache vegn prejentà la scritora Daria Valentin, la mostra del lurier de calighé a Col e l’artist Gebhard Piccolruaz.

La RAI TV Ladina pea via col nef palinsest per i programes culturèiDopie apuntament per “Paladina”: mèrtesc e jebia da les 20.50 e na neva lèrga per “Bancorin” de mercol da les 20.50

Musiga - ”Donauwellenreiter” é l’inom dl trio de musizisć Th omas Castañeda, Niko Zarić y Maria Craff onara. Castañeda - nasciü te Tirol y de raîsc messicanes - sona le piano y keyboard, Zarić é nasciü a Vìena, à raîsc serbes y sona i orghi da man, Maria Craff onara é da Bornech y à raîsc ladines: ara ćianta, sona la vidora y les percusciuns. I trëi musizisć vëgn düć da cultures y da raiuns desvalis. Al é stè süa amizia che i à portà adöm y i à condüć a fà musiga deboriada, cun n repertore de ćianties por ladin, serb, todësch - tirolesc. Bonamënter él propi les desfarënzies che i à portè a fà deboriada de gran cosses, y da se davagné n lalt da pert di critics. ”Tango, tlassich, jazz, pop: i Donauwellenreiter liëia l’impo-

scibil”, dij Clemens Panagl dles Salzburger Nachrichten, sciöche an po lì sön le sît dl grup.

Reconescimënć

Ultimamënter i él garatè ai musizisć inće de bi reconoscimënć sön la paladina dla musiga internazionala. Ai pröms de messè à le ”Bundesministerium für europäische und internationale Angelegenheiten” dl’Austria cernü i grups por le program di musizisć emergënć ”The New Austrian Sound of Music 2014/15”. Tres chësc program vëgnel sostegnì musizisć jogn por sü conzerć foradecà - defora dal’Austria. Ensembles, bands che pîta musiga dai genre plü desvalis, sciöche pop/

Reconescimënć tla musigaLe trio da Vìena ”Donauwellenreiter” cun la ladina Maria Craff onara ciafa reconescimënć sön la paladina internazionala, y laora al momënt pro le secundo album

rock/eletronich, jazz/improvisa-ziun, musiga nöia, world/musiga popolara nöia etc. Indöt él gnü cernü 20 grups y i ”Donauwellen-reiter” é gnüs chiris fora tla categoria ”world”.

N ater bel resultat é garatè l’ann passè pro le festival internazional di orghi da man a Castelfi dardo/Ancona, cun le ”premio speciale della giuria e turnea in Italia”. Le trio é spo stè da aldì pro evënć de pëis sciöche la daurida di Kulturtage Aschaff enburg o l’edema passada pro la daurida di Salzburger Festspiele.

Conzerć y na cd nöia

Proscimamënter sarà i ”Donauwellenreiter” inće da aldì chilò da nos, cun n conzert tl Bar Laurin da Balsan, ai 30 de messè dales 20.30, y n conzert tl UFO a Bornech, al 31 de messè dales 20.30. Por ëi jaràra spo inant foradecà. Apuntamënć sön paladina é le Outreach Festival a Schwaz, ai 2 d’agost dales 20.00, y spo inće le Jazzfestival Saalfelden ai 24 y 25 d’agost. Deplü informaziuns ciafon sön le sît www.donauwellenreiter.com.

Dl 2011 à le trio podü presentè n CD nü dal titul ”Annäherung”. Al momënt ési tl laûr da arjigné le secundo album, che gnarà presentè en gaujiun dla serada de gala pro le Festival Internazional di Orghi da Man a Viena, söl program ai 22 de forà 2014. (pablo)I ”Donauwellenreiter”. (Foto: Josef Neuper)

Page 7: 2913

7

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Ponta Emma, tel cher del Ciadenac, col Socors da Mont del Zenter Fascia endèna sia ejercitazions, per contèr de l’alpinism e de la solidarietà de la jent da mont. La Marmolèda, co l’alpinist e schiador estrem Tone Valeruz, per contèr del giacé e de la marevees del schi. E dapò l Museo Ladin de Fascia per rejonèr de ladin, de cultura, de tradizions.

Imagines e stories toutes jù, dai 9 ai 12 de messèl te Fascia, dal giornalist Piero Badaloni, autor e regist de n documentarie su la Dolomites, comiscionà da la Fondazion Dolomiti Unesco.

Piero Badaloni é de cèsa te Fascia, l’é leà a sia jent e l cognosc ben l teritorie; l’an passà l’à tout pèrt al Prum Symposium Memorial Toni Gross, stat a Poza de setember, desche president de la jurìa che à valutà la òperes.

L documentarie – à spiegà Badaloni - l’é n fi lm de 6 puntates de 25 menuc ogneuna, che vegnarà

metù fora te la seconda metà del 2014 sun Rai Storia e Rai International. N beliscim viac su la Dolomites contèdes per la pruma outa duta cantes ensema, descheche à fat ence l’Unesco, les metan ensema e les recognoscian Patrimonie de l’Umanità.

Geologìa, beleza di paesajes, natura, besties, piantes, cultura, alpinism, schi e èrt l’é i temes svilupé tel documentarie, che enceben la carateristiches particolères de ogne teritorie, met al luster l carater unitèr de la Dolomites, e l’é proprio chest l’obietif del fi lmat.

L giornalist Badaloni, con doi cameraman, à tacà sie viac al scomenz de messèl dal Brenta, l’é ruà te Fascia e, dò na curta paussa de aost, l jirà inant su la Pèles de Sèn Martin e dapò te la provinzia de Belun, Pordenon e Udin. N lurier de gran empegn che portarà a na narazion neva e che va tel vers de la promozion de n teritorie

unich. Da temp defat i 5 teritories, olache se troa la beliscima pontes de la Dolomites, se à metù ensema, sun desvalives livìe, per sostegnir e uzèr fora l teritorie te sia unitarietà. L’é chest l valor enjontà del recognosciment e l documentarie l’é l’ocajion per l contèr e l moscèr.

Badaloni, de gra al didament de l’Apt de Fascia, l’é jit a la enrescida di aspec più sćiantives de la val, “la carateristiches che raprejenta la forza vitèla de chest teritorie”.

L’é stat tout jù coscita l Socors sa Mont e l Museo Ladin. Chiò se é jic a cognoscer la usanzes e la tradizions da zacan e che amò aldidanché vegn portèdes inant. Badaloni à intervistà l diretor de l’Istitut Cultural e del Museo Ladin de Fascia, Fabio Chiocchetti e apede a chest l’é stat tout jù l moment de la vestizion col guant a la fascèna con la spiegazions de Claudia Conta.

N viac straordenèr – l’à dit

Badaloni – che moscia no demò la beleza de chisc teritories, ma ence la jent, sia reijes, sia forza e sie carater fort che moscia cotant

L giornalist Piero Badaloni endèna la ripreses te Museo Ladin de Fascia.

N documentarie per contèr la DolomitesL giornalist Piero Badaloni é stat te Fascia per tor jù i paesajes, la cultura e la tradizions

che la é leèda e sie teritorie e che l lo vel defener. N patrimonie de duc che cogn vegnir defenù e valorisà da duc ensema. (mci)

Ence chest istà l Museo Ladin de Fascia se à endrezà per chierir de ruèr più possìbol apede a la jent e con si servijes educatives per ge sporjer a pìcoi e gregn, ghesć e fascegn, de bela ocajions de cognoscer desvalives aspec de noscia cultura a na vida enteressanta e ence lijiera.

La senta zentrèla del Museo a Sèn Jan é averta duc i dis (h 10.00-12.30 e 15.00-19.00) e de mercol se pel ite per nia a veder la sales espositives e se pel ence se emprevaler de la vijita vidèda (h 1.30 e 17.00).

“Crepes trasfegurèdes” de Marcella Pedone

Canche i ujes é averc, l’entrèda é semper ledia te la sala Luigi Heilmann, olache enscin ai 20 de aost se pel veder la bela mostra “Crepes trasfegurèdes” de Marcella Pedone.

Chesta artista de naa maremana ma che vif a Milan, à fat retrac anter nesc crepes per passa 50 egn. Ciapèda ite fi n da beza da l’encant de spiages solitères, te “l’orizont zenza fi n” anter mèr e ciel, Marcella Pedone pissèa che no l’aessa mai più podù troèr na scì gran esprescion de beleza fi n canche no la é ruèda te la Dolomites, olache, la disc, “é troà l ream de “l’infi nito verticale”.

I retrac fac da chesta artista no più joena, sporc na veièda deldut personèla e moderna de la “crepes spavides, ream perdù olache soravif amò anchecondì l spirit de la lejendes e olache l’om viaja per troèr na felizità emprometuda”.

“L’idea de sforzèr la parbuda del mond dolomitich per l fèr doventèr n ream de l’imaginarie – disc l’autora – me é vegnuda dò che aee ciapà la proponeta de n editor che

volea interpretèr travers la fotograf ìes “Le leggende delle Dolomiti” del Wolff . Chest projet no é più ruà a compiment, ma l’idea me aea piajù, e son jita inant per mie cont te chesta sperimentazion.”

Coscita ti egn anter l 1950 e l ’70, tempes che amò no l’era l computer e manco che manco “photoshop”, Marcella Pedone à tacà con sia tecnica: l svilup de doi fotograf ìes, studièdes fora dantfora, una sora l’autra. L’efet é dalbon da marevea, e a chi che ge disc se chest no l’é n artefi zie che sfaussa la realtà, ela respon: “Perché pa no? Prum de dut chest tem domana n ambient “surreale”, e dapò la medema parola “artefi zie” vegn da “èrt”, e l’èrt no se met dant limitazions. “L’arte ha sempre prodotto stupende trasmutazoni dell’apparenza”.

Dò l Molin e la Sia, l’é ruà ence “chel dal formai”!

Apede a la esposizion de Sèn Jan, fora per l’istà se pel jir duc i

dis (fora che de domenia) debant a veder la sezions del Museo sul teritorie: L Molin de Pezol a Pera e la Sia ta Penìa (h. 10-12 e 15-19) olache l’é ence l met de tor pèrt a vijites vidèdes )lunesc al Molin e mèrtesc a la Sia, h. 10.00) e de troèr l nef libret-vida, compagnà dal dvd. La neva de chest an l’é ampò

Jeghes, èrt e contìes viventea la culturaL Museo Ladin de Fascia envìa fascegn e ghesć a vijitèr la sales espositives de Sèn Jan, che de mercol vegn orides debant, e a cognoscer la sezions sul teritorie e la scomenzadives culturèles e didatiches

Marcella Pedone dedant a vèlch un de si retrac.

la neva sezion del Malghier aló da la Mèlga de Fascia (averta h. 8.30-12.30 e 16-19), olache ogne vender da les 10 da doman vegn fat la vijita vidèda “Chel dal formai...” con degustazion al priesc de 3 euro. Se pel veder coche vegnìa lurà n’outa l lat per fèr smauz e formai e coche vegn fat anchecondì, te la

La neva sezion del Museo sul teritorie: l Malghier.

Mèlga de Fascia.

I percorsc didatiches di Servijes educatives

No mencia ence chest istà la l ingia de scomenzadives endrezpdes dai Servijes educatives del Museo per pìcoi e gregn. De lunesc (h. 16.45-18.00) se enterza l’atività “Ju la facera” sul carnascèr e la mèscres, e “Cuca te pegna” su la produzions tradizionèles. De mèrtesc (h.9.15-12.15 – con prenotazion) l’é “I secrec del Latemàr”, raida culturèla per families con bec fi n al Lech de Ciareja per descorir la contìes de la tradizion fascèna. De jebia inant mesdì n’autra raida porta enveze a descorir la contìes del Ciadenac “Dò l troi de la contìes – A spas con Re Laurin” fi n sun Ciampedìe e al refuge Gardecia. Chiò ai 8 de aost vegn ence portà dant l spetàcol “L secret del lech de l’ercabuan”.

Programes e autra informazions é a la leta sul sit www.istladin.net o chiaman l numer 0462.760182.

N moment del percors “Dò l troi de la contìes” sun Ciampedìe.

Page 8: 2913

8

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

La Usc: Albert Pizzinini, la dezijiun é tuta. Ladins Dolomites jarà cun la Bürgerunion ales lîtes provinziales. Él stè na dezijiun assuiada?

Albert Pizzinini: L’edema passada ti à dè la poscibilité a düć da ponsè sura. Al n’é nia stè rî da tó na dezijiun, ara é gnüda tuta al’unanimité. A chësta moda unse les mius poscibilitês da rové tl consëi provinzial.

Al é rodunt 20 agn dala gran sensaziun che Carlo Willeit â cun i Ladins fat le salt te consëi provinzial. N’à pa LD nia les forzes da ti la fà dassù?

Dl 1993 à la lista Ladins ciafè püch plü co sismile usc, che ô dì n mandat de rest. La concorënza é incö cotan plü grana. Feter düć i partis presentëia inće candidać ladins, y al n’é nia da ascogne che chësc nes costa a nos cotan d’usc. Dl 1993 n’ê chësc nia le cajo y les usc se conzentrâ sön la lista ladina.

I ëis pö dagnora laurè adöm cun deplü partis d’oposiziun, no pa?

Nos ùn laurè cun düć i partis d’oposiziun, chësc é inće testemonié da na incuntada ch’i ùn albü da d’aisciöda a Corvara. I rengraziun dla colaboraziun, che jarà sambëgn inant. Mo i adorun inće n resultat, y l’acordanza cun la Bürgerunion portarà n resultat. La fraziun te consëi provinzial arà inom ”Bürgerunion - Ladins Dolomites”, le laûr d’oposiziun gnarà portè inant sot a chësc inom. Chësc se conzentrëia dër tröp sön les moziuns. I n’orun nia jì inant sciöche i ultims 5 agn, jon vigni ota a damanè che n partì nes portass ite na moziun. Chël n’é nia n laurè profescional. Plü saurì vara da podëi le fà diretamënter.

Ćio dì p a ro dunt l a Bürgerunion?

Cun la incuntada a Corvara unse orü portè adöm les oposiziuns. I ùn sondè le terac sce ara foss jüda da mëte adöm danter les oposiziuns n’alternativa ala SVP. Ma Andreas Pöder à tut sö chësc invit cun ligrëza y s’à desmostrè plü davert. Pro i atri àn odü che ai se proa da ciafè n post sciöche crocia dla SVP. I Freiheitlichen y i Vërć se mët a desposiziun por le govern, y i partis taliagn inće. Chësc ne fej nia ater co renforzè la SVP.

I Ëis dit che la Bürgerunion é la sora che à respognü a osc invit. I ultimi dis él gnü adorè gonot la metafora de na noza. An ne marida mine la pröma ëra o le pröm ël che dij de scê. Ara mëss zaco inće stimené danter i partners. Ne sëise nia massa desfarënć?

Danter les oposiziuns ôn gonot enfatisé les desfarënzies, mo sce an fej n’analisa menüda, n’él nia tan de gran desfarënzies. N partì talian de man dërta é tla sostanza medemo a n partì todësch de man dërta. Les oposiziuns instësses ô

fà fora les desfarënzies maius co ći che ares é. Ara va da laurè adöm, basta limé chës pices desfarënzies che al é. Da chësc punt d’odüda ésson podü jì cun deplü partis; i mëssi dì che i sun daverć inće a d’atri che oress se lié.

An à l’impresciun che les oposiziuns cujines dötes süa jopa.

Cun la Bürgerunion - laota Union für Südtirol - s’unse bele incuntè dl 2009 adöm a Elena Artioli dla Lega, por ciafè na colaboraziun danter les oposiziuns. I ùn odü che jì despartis n’é nia ater co fà le jüch dla SVP. Inće Durnwalder à dit che la SVP ne davagna nia deache ara é tan bona, mo deache al manćia l’alternativa.

Jëise a öna cun n partì che tira tler sön la man dërta?

I ti à dit a Pöder che te Südtirol manćel n partì sozialdemocratich y che al ogass che al se spostass plü cuntra le zënter. A man dërta é le ćiamp bindebò curì. Chësc vare é öna dles condiziuns por la colaboraziun. Andreas Pöder à smorjelè i tonns te süa politica. Tl passaje da Union für Südtirol a Bürgerunion vëigon inće n passaje de politica.

La Bürgerunion fej na politica soziala dl zënter, nia plü de man dërta. Gonot é la stampa che n’é nia cis corëta y ô l’incadrè tla man dërta, mo sce i sun ogetifs, cun süa desponibilité al’acordanza desmóstrel da orëi fà na politica dl zënter, olache i sun inće nos.

Mudé inom o simbol n’ô nia dì mudé les idees. Pöder à gonot tl passè pordiché la orentè da despartì Südtirol dla Talia. Podëise sciöche LD jì a öna cun chësta vijiun?

Nos ćiarun ala Euregio Tirol. Sciöche partì ladin sunse dla minunga che ai ladins ti spétel le dërt de autodeterminaziun. Chësc é laite tl’acordanza. I ladins mëss ester unis, inće cun Suramunt. Sce an ti ćiara ai conzeć desvalis de autodeterminaziun - Euregio,

stat lëde, autonomia plëna - odunse che ala fi n se conzentrëia döt sön un n punt: chël da ciafè plü sovranité. I conzeć é ala fi n pro düć i partis i medemi. Al é gonot ma na enfatisaziun che an ô fà. Les desfarënzies é plü formales co sostanziales.

Pöder pòn aratè pro i candidać che mëss o messâ tremorè ales lîtes provinziales. Cun LD aràl na forza implü. Ći cunć s’à pa fat Ladins Dolomites?

Nos sun jüs dui iadi susc, ara n’à nia buté y porchël orôl ester val’ de nü. Chësta alianza ti pormët a LD da ciafè usc inće fora dles valades ladines. Le cunt é chël da ciafè n mandat plëgn y un de rest.

Tanco n’azetëise nia che an dijes: Ladins Dolomites se lascia strumentalisé sciöche crocia dla Bürgerunion?

Nou, deache al n’é nia vëi. Chësta é la critica plü scëmpla che an po fà. Cun jì adöm unse sciöche LD de maius poscibilitês da rové ite. Cun chësta alianza él feter sigü che Ladins Dolomites sarà rapresentè tl consëi provinzial, ći che é do da 10 agn sigü n suzes.

I dijëis che sce inće ma Pöder röia ite, ôl dì che Ladins Dolomites é rové ite?

Sce al röia ite ma Pöder, é inće LD laite. La politica de LD vëgn porchël portada inant daite dal consëi provinzial.

LD à dagnora critiché che i ladins vëgn rapresentà dai todësc. Sce Pöder röia ite su, él ël spo che rapresentëia i ladins che ves lîta?

An ne mëss nia la mëte sön l’inom, l’aconsiadù o i aconsiadusc é ma i brać. La critica de LD é stada de natöra politica. Sce n ladin stà sön n’atra lista todëscia o taliana, comana la maioranza, porchël n’unse gnanca azetè les ofertes gnüdes da tröpes perts, da mëte sö nüsc candidać sön d’atres listes. Nos orôn na lista deboriada, olache les dezijiuns vëgn tutes ala

per y i aconsiadus é i brac che porta inant ći che vëgn fat fora.

Minëise che üsc litaus ves vëgnes do?

Denant co tó la dezijiun s’unse metü en contat cun la basa y dales reaziuns unse odü che l’acordanza podô gnì fata. Iö diji che nia ma nüsc litadus ne se gnarà do, mo inće chi de d’atri partis che é stüfs dl spidiciamënt partitich, y cínamai litadus dla SVP malcontënć de sciöche al vëgn laurè cun i ladins. Dales reaziuns tla stampa de chisc dis, vëigon propi che le liam é n desturb por la concorënza. La SVP Ladinia critichëia le liam tres Alfreider, śëgn che al é la tëma da perde usc.

Ći ciafarà pa i litadus sön le simbol?

Ai ciafarà intrami i simboi, chël de Ladins Dolmites y chël dla Bürgerunion. Al é gnü fat n pü’ de confujiun. Ara ne se trata nia da mëte candidać ladins sön la lista dla Bürgerunion. Al n’é nia na fujiun, mo na lista adöm por n cer’ fi n, che dess jì inant do les lîtes tl consëi provinzial.

É pa l’alianza inće na cuestiun de suravivënza fi nanziara por Ladins Dolomites?

An mëss ćiarè düć i aspeć, inće chël fi nanziar. Fà na campagna litala y fà politica costa. Nos ùn gonot metü ite scioldi personai, y ćina ćiamò unse stentè da ciafè ressorses. L’acordanza prevëiga inće la pert fi nanziara: i scioldi de fraziun y la retüda dles spëises litales gnarà partis sö. I s’ùn inće acordè che l’aconsiadù o i aconsiadus darà jö le 20% de ći che ai ciafa. Chël gnarà partì sö danter i dui movimënć, aladô dles usc de preferënza o n criter similar.

Alessandro Urzì à te n comunicat critiché osta alianza. Ne ves temëise nia che cun ti mostrè la bandira ala Bürgerunion ves ëise stlüt tl medemo tëmp les portes dla colaboraziun cun i atri partis?

Al é stè partis che à cherdè sö y s’à baudié por chësta alianza, mo canche i ti ùn splighé les motivaziuns, él ala fi n düć che à confermè che la colaboraziun jarà inant. Al é gnü odü ite che les motivaziuns n’é nia de bandira, mo de politica concreta. Nos orun realisé y arjunje valch, y porchël adorunse inće i stromënć aladô. Scrî y fà comunicać söi folieć ne basta nia; por agì tl ćiamp aministratif y ester bogn da mudé les cosses ôl ester la presënza tl consëi provinzial.

Ćiodi aratëise pa che LD ne sides nia ćiamò stè bun da motivé gran pert de litadus ladins da stè sön süa pert?

Al manćia ćiamò chël gran sëns d’apartenënza y de identité ladina. Chël vëigon dal ejëmpl dla bandira ladina.

Al n’é nia düć i ladins che la conësc y l’azeta, al n’é de chi che

Ladins Dolomites se liëia cun la BürgerunionLe diretif de Ladins Dolomites à tut la dezijiun al’unanimité da se presentè ales lîtes provinziales deboriada cun la Bürgerunion de Andreas Pöder. Intervista cun le presidënt de LD Albert Pizzinini sön les motivaziuns che stà doìa, i cunć che an s’à fat y ćiodì che an ne s’arata nia na crocia de Pöder

la refodëia ćinamai, minan che al sides la bandira de n partì. Na motivaziun assurda. I ladins podess fà tröp, mo an vëiga che al ti manćia ćiamò ala mendranza la cosciënza da podëi se rapresentè instësc. Y chësc se spidlëia inće a livel politich.

Śëgn saràl da limé i punć dl’acordanza. Ći ves damanëise pa?

Al é tosc dit: le program de Ladins Dolomites vëgn azetè deplëgn dala Bürgerunion. I details sön l’acordanza gnarà publicà plü inant. Nüsc punć fondamentai é i aspeć culturai, economics y de iustizia soziala. Sot l’aspet cultural toma les cuestiuns ladines é chëres che i conesciun bele: lingaz, cultura, etc. Por ći che reverda l’economia él da alzè fora l’importanza dles valades ladines por l’economia de Südtirol. Nos prodüjun n gran PIL, mo les ressorses fi nanziares investides chilò ne corespogn nia aladô. I orun plü ressorses. Sce an ô che les valades ladines restes al top, ôl inće ester i investimënć. I ne podun nia avëi les valades turisticamënter plü svilupades y strades tla situaziun che i ùn śëgn.

Y la valianza soziala pa?Te Südtirol n’unse nia tan n

problem de lege. Sön la lege pòn nen baié, la miorè, l’amplié. Le gran problem é l’aplicaziun. Por valgügn vëgnera aplicada te öna na moda, por d’atri te n’atra. La lege ne po nia gnì adorada por fà i interesc privać, sciöche i ùn odü te valgügn caji. Implü unse le problem de rapresentanza ladina ti grëmi desvalis.

I ùn tëmps de crisa, Arno Kompatscher vëgn odü sciöche renovamënt. Mantëgn pa la SVP la maioranza?

I diji atira: Kompatscher ne porta degun renovamënt. Le litadù mëss capì che al ne basta nia mudé i inoms. La SVP é n sistem che va dal alt cuntra le bas. La SVP à politizisé döta l’aministraziun publica. Gran pert di posć dirigenziai é tles mans dla SVP, al é n sistem de podëi. I m’aodi che la tëma ne portes nia le litadù da mantignì le status quo. Le bëgnester economich de Südtirol depënn ma da na minima pert dala politica. Al depënn cotan d e p l ü d a s i t u a z i u n s macroeconomiches y valutares. Südtirol é te n post privilegè, danter le monn talian y chël todësch, che ti à dè n gran vantaje economich.

Ći post ciafarà pa LD sön la lista cun la Bürgerunion?

Le secundo.

Sarà pa Albert Pizzinini le candidat prinzipal de LD?

Chësc n’unse nia ćiamò fat fora. I le fajarun por tëmp, canche al sarà da presentè les listes.

Intervista: Pablo Palfrader

Albert Pizzinini, presidënt de Ladins Dolomites: ”Jì despartis n’é nia ater co fà le jüch dla SVP!”

Page 9: 2913
Page 10: 2913

10

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected]ëina

Ert - La Lia Mostra d’Ert à metù a jì na mostra de scultures y chedri dl artista de Urtijëi Gerald Moroder. Pra la giaurida ai 13 de lugio, iel unit truepa jënt tla sala dla mostres dla Lia a Urtijëi per ti cialé ala mostra che à inuem Gerald Moroder II, propi ajache l ie metù ora plu pères de lëures, sibe fi guratifs che astrac. Doi opres che toca adum y che se desferenzieia una dal’autra crian n cër’ cuntrast. Ma tl medemo mumënt se sustën nce un cun l auter: l cheder uet per ejëmpl adrova l cheder plën y l cheder de culëur bront adrova l cheder grisc.

Ie y i autri

Cun si lëures ulëssa Gerald Moroder fé pensé do la jënt n con’ dla cunvivënza y dl liam danter sé nstës y la cumenanza. Canche n à n bon sentimënt cun sé nstësc, àn nce na bona relazion cun i autri. I lëures de Gerald Moroder se cunzentrea cun si formes dlicates y elegantes ma nce cun particuleres nia laurei ora, sun l corp dla persona y ie l’esprescion dla forza dl prejënt uman. Tres si scultures ie l artista bon de nvië via na comunicazion cun chël che ti cëla, che, udan l pultret de si cundizion umana, ie sfurzà a mëter n descuscion sé nstës. L spetadëur se spidlea tl dedoravia descurì di corps y l ie a chësta moda bon de udëi tl plu sot de si dedite. Paredlan i lëures de plu da giut cun chëi da śën, vëijen che la scultures che Gerald Moroder fajova dant fova

stlutes te sé nstës y che la fi gures da śën ie al incontra plu longes, dlicates y lesieres y uel se giaurì al mond.

Nia tò ju, ma mëter su material

Gerald Moroder criëia ert - al incontra dl ziplé tradiziunel de Gherdëina – nia ziplan demez l material, ma l metan su. L numer doi ie nce da abiné tla doi sortes desferëntes de material che Gerald Moroder tol pra si lëures: porfi r de Resciesa majenà ju y paia de fi er che l giapa dal fever. Chisc doi cuncieres per si scultures, sce n possa ti dì nscila, vën mescedei adum cun cola acioche l devënte na bela massa che taca adum. Chësta massa ie scialdi grovia. Crië scultures y chedri cun chësta massa ne n’ie nia tan saurì, ajache n manacia de se taië cun la ristles. “Cun manëces ne n’àn degun sentimënt,“ spiega Gerald Moroder. Per si capaziteies tecniches y per si maniera de crië ert, pòssen dì che Gerald Moroder ie scultëur y artista plastich tl medemo mumënt. Ël ie stat bon de svilupé n prufi l unich tl’ert d’al didancuei.

Gerald Moroder conta che per ël iel stat na ndesfi deda a mëter ora si opres tl luech ulache l ie chersciù su, ajache pra na mostra oradecà vënien per l solit bele ratei coche artista. Tlo da nëus iel bel a avëi na mostra, ajache n possa audì plu minonghes senzieres.

Sofi a Stufl esser

Gerald Moroder IINa mostra de scultures y de chedri dl artista Gerald Moroder ie unida metuda a jì dala Lia Mostra d’Ert. L numer doi ie da ntraudëi te plu aspec dla mostra

Manifestazions - Gran partida nstadì danter jurnalisć y politicri sun l ciamp artifi ziel dala codla a Urtijëi. Danz che da pert di uemes dla politica iel unì dat plu che un n ceston, nce sce i ova danora dat pro de fé pea, te na gran cumpëida.

Nscila fova la scuadra politica metuda adum da cater che à mantenì l mpëni per l’ancunteda de sport: Wolfgang Wanker, Hansi Bernardi, Raimond Irsara y Florian Mussner à desmustrà de vester

I politicri vëncSun ciamp à i politicri mustrà de vester miëures. I jurnalisć à dat dut, ma ne ti ie nia stai ai averseres cun special guest

La scuadres di politicri y di jurnalisć.

L jurnalista Gernot Mussner, cun udleies culëur Inter, se sciauda ite a puntin, tizan te ch’l Toscano.

mo scialdi boni cun la codla. Danz che l plu goi y l plu assist, tan che duc, à fat l special guest Marco Wanker mut de Wolfgang; massa asvelt y massa bon fòvel, che i jurnalisć ëssa pudù tenì pea. La partida ie fi neda via cun la devënta de 7 a 5 per i politicri. Do la partida iel mo stat l’ucajion de aurela curta per s’la ciaculé duc deberieda, te na maniera manco formela che zënza.

David Lardschneider

La Union di Ladins de Gherdëina nvieia de cuer dutes y duc ala segonda edizion dl Domesdì leterer “Alalergia” n vënderdi ai 26 de lugio dala 18.00 tl verzon dla Cësa di Ladins a Urtijëi. L’autëures ladines Rut Bernardi y Elisabeth Kostner de Gherdëina, Tiziana Ghedina de Ampëz, Olimpia Rasom dla Val

Cultura y aurela curta tl zënter de UrtijëiUnide dutes y duc ala blòta festa “Alalergia”!

Union di Ladins de GherdëinaCësa di Ladins, str. Rezia 83, Urtijëi - Tel: 0471 796870, e-mail: [email protected]

Ntan l domesdì leterer “Alalergia”, l ann passà. Tla foto dlongia: Mattia Demetz, campion mundiel de suné l’armonica, sunerà de biei pec.

de Fascia, Ruth Videsott dla Val Badia lijerà dant si tesć de prosa y poejies. L sarà na curnisc de mujiga cun jëuni dla Scola de Mujiga de Gherdëina. L unirà pità vel’ bon bucon cun cërces de vins y da dedò uniràl metù al lincant bozes de bon vin cun etichëtes particuleres fates da artisć cunesciui de Gherdëina propi per chësta manifestazion. Da

sëira aràn nce l unëur de scuté su Mattia Demetz, l campion mundiel junior de suné l’armonica. Pra la manifestazion saràl nce na mëisa de libri de leteratura ladina. Sce l ëssa da vester bur’ tëmp sarà la manifestazion dedite, tla biblioteca ladina te Cësa di Ladins.

Pra la giaurida, l artista cun la assessëura per la cultura y l presidënt dla Lia Mostra d'Ert.

Lëures de Gerald Moroder.

L cianton dla Union

Page 11: 2913

11

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Miss Italia - L plu nteressant fòvel a ti cialé ai lauranc, iló dlongia. Ora de nia univi ora pra viere, a lauré. Manacian monce

Toto-Miss Italia a UrtijëiBele n merdi domesdì fòvel n gran busiamënt sun Plaza de Sant Antone. Coche per miracul passova iló, per cajo, truep ëi che n ne vëija zënza nia

de tumé da scela ju. Lajù, sun Plaza de Sant Antone a Urtijëi, fòvel na tlapeda de jëunes, bën de Die coche n dij per gherdëina, che

purvova per la edizion de Urtijëi de Miss Italia. Cianties, balëc, postures, muvimënc. Ajache l ufi ze dla USC ie iló dlongia, fovi sfurzà

a udëi duta ch’sta jëunes y a ti fé n doi fotografi es. Y da iló unìvel bele ora l toto-miss: ciuna ie pa la plu bela, o miec ciuna vencerà pa? Iel pu da tenì cont de plu criteres, figura, mus, formes, ma nce carisma y IQ.

Ala fi n dla fi nedes jìvela de crì ora la plu bela . Dan la manifestazion dl cuncors se à la USC bele vagà a dé ju si favorita, la personal best: do mi ntënder la numer 8, nce sce Cindy Hofer de Oslberg de Urtijëi ie scialdi blòta y matadora locala. Ti mbince dut l bon! Ma de reviers ala numer 8: ciavëi da tortli scialdi biei, nce sce chiche critichea pudëssa nce dì na gran plufa, n bel mus nët, nce sce chiche critichea pudëssa dì massa da popa, fi gura nia da man da ghernea ma mpo bela turonda, giames che ne finova plu, ad

Manifestazions - Na manifestazion tla sajon turistica. Ma coche d’autres via per l ann, la festa cun i vins a S. Cristina, mé per fé n ejëmpl, fòvel tan che dut jënt da tlo che se à vagà na sëira mpue’ autramënter, na cëina te condla de furnadoia, cun na bela udera y n’atmosfera dut particulera.

Fazion de retlam turistich

Mpo iel a de teles na gran fazion de retlam turistich. Coche for vëniel nvià na bela cumpëida de jurnalisć, che scrij y conta y mostra te si media, dajan inant la faszinazion de nosta valeda. Chëst ann fòvel danter l auter Ezio Zigliani de mychef.tv, Auro Bernardi de La cucina Italiana, Cristina Viggé de Grande Cucina, Claudio Colombo de Italia squisita, y dai Paejes Basc Karin Kuijpers, Ivo Weijel y John Bindels, jurnalisć che scrij te magasins y zaites che à da n fé cun l turism y la culinaria.

Reportage dla cëina

N mierculdi ai 17 de lugio fòvel la setima edizion dl Sky Dinner. Per

chiche ne n’ie mo mei stai dant, coche chiche scrij, vàla nscila: ancunteda dan la furnadoia japé de Mont de Sëuc a Urtijëi. Aperitif analcolich, vins blanc y butles (prusëch, Franciacorta y Champagn), n buff et de versura d’uni sort. Mpue’ de small talk, n salut, n pussi tlo y un iló, na viva; duc mo mpue’ do la rata stares, cialé mpue’ chiche l ie mo, coche duc y dantaldut dutes ie furnides, i tac da dodesc a 21 zentimetri, roces nce mini: nsciuma n bel panurama nce lajù, nia mé te condla y suinsom. Pona scumëncela: sies a sies vàn ite te condla, cun na mëisa amez fata su a puntin. Na derzeda a jì su, una a jì ju, ot derzedes dut adum. Y pona for n auter vin, di miëures. Chiche ie l prim iede laite muessa mo se ntupé a bever ora l got, ajache scenó te toli got y vin, lassù y lajù, per te n dé n nuef.

Cualità di restauranc

L menù ie danz stat da ti dé dl Vo. N gudimënt per duc chiche fej pea. Ma nce, sce n ne l savëssa mo nia, na desmustrazion mo n iede

dla gran cualità dl maië te Gherdëina, coche desmustrà per l’ucajion dai restauranc Mont Sëuc de Ali y Karin Pitscheider, Anna Stuben cun l chef Reimund Brunner (1 stëila Michelin), Blue Restaurant - Smarthotel “Saslong” cun l chef Norbert Dejaco, Concordia cun l chef Rudi Pescosta y Tubladel cun l gastronom Haymo Demetz. Dlongia la derzedes nstësses iel da auzé ora la logistica: cun na cësadafuech lassù y lajù y mé puec secunc per rumé ju y servì da nuef. Dut à butà a puntin. Urganisazion al top! Pra la urganisazion iel nce stat l cuntribut de Ezio Prinoth per logistica y culinaria, y de Werner Kostner per la furnadoia.

Dessert cun na drëta hez

L dessert univa maià lassù te restaurant. Tlo fòvel mo n iede mesun a ti cialé a duc y a dutes, nce ai VIP’s, coche Walter Zenga cun si fëna Raluca Rebedea. Zenga ie stat, per chiche ne l savëssa mo nia, verdiaporta dla miëura scuadra dla storia, l Inter, y dla naziunela taliana. Ntant, ne sé nia ciuldì, ne fova l’atmosfera nët nia plu stara.

Duc che s’la ciaculova y che rijova. Nce ciarcian la bona ega de vita dl’Ònes de Massimo Donei, cun sëures d’uni sort, ciaruel gialvëijes, reja y mo truepes d’autres. Y pona sunova la band de bela mujiga, nosta cianties da ntlëuta, Alan Sorrenti “Tu sei l’unica donna per me” mé per fé n ejëmpl, y de bona vedla disco music ani otanta, tipo Medel o Mauriz. Y monce tlo,

A cëina su tl ciel de Mont de SëucSky Dinner ie l inuem dla cëina che fova chëst ann bele ala setima edizion: l ie inò unì servì de bona derzedes y vins tla cabines dla furnadoia de Mont de Sëuc y tl Restaurant Mont de Sëuc

Damprò via: Sky Dinner: la derzedes ie unides njeniedes ca cun gran criatività. Per n bon aperitif mé i miëur esperc de vins. VIP’s: Walter Zenga cun si fëna Raluca Rebedea.

miracul te Gherdëina, fova duc, o almanco trueps che se lasciova jì, per se scassé ora pra n valgun bai. Y fan duc inò trënt’ani plu jëuni. Bel plan fi nova via la sëira, cun vel’ pèr che jiva mo ora a ti cialé ala Mont de Sëuc, al Saslonch y al Sasplat y a Mëisules y al Scilier, n pitl mumënt romantich per stlù via la sëira garateda. (D. Lardschneider)

La primes tlasifi chedes dl cuncors Miss Italia a Urtijëi.

infi nitum. L ie śën la set da sëira de merdi, dan l cuncors. Chi vencerà pa? Dé inant l articul ala grafi ca dla USC, Veronika, per njunté duman l resultat dl cuncors de Urtijëi. Son bele dl bunder.

L ie śën mierculdi danmesdì. L cuncors ie fi nà via. Sën iel da tré la somes: tan dalonc ne fovi nia, ma danz che ne é nia tucà avisa. Mi favorita Denise Parisi, 18 ani de Nago, ie ruveda terza. Va bën bën, l’autra doves dancà ne n’ie pu ënghenó la plu burtes. Prima ie ruveda Silvia Negri de Castelmassa, 22 ani, che à nscila venciù l titul de Miss Deborah Urtijëi y se à cualifi cà perchël per la fi neles regioneles. Segonda, Miss Bellezza Rocchetta, Alice Caldini de Trënt, 18 ani.

David Lardschneider

Domesdì, ntan la proes.

N bel panorama nce japé.

Page 12: 2913

12

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Sëlva - Sn. pluan Pire Clara à n sada domesdì ai 20 de lugio benedì la statua dla Madona Miraculëusa metuda ite tla Pelda da Rustlea. Ntan i lëures per fé su la cësa y la ustaria nueva de Rustlea se ova Pepi Pitscheider nce cruzià de derturé su la pelda iló dlongia, cun l sustëni de Bruno Runggaldier d’Aldos, che à abù l’idea de mëter ite na statua de ghips dla Madona che ël ova da d’ël a cësa.

Pelda do l mazamënt da Rustlea

La pelda nstëssa, nscila iel da liejer tl liber “Stredes dla vita, troies dla fede” dat ora da Pauli Senoner de Santuel cun la Pluania de Sëlva tl 2003, fova unida fata su tl 1865: “Pra la burta ntraunida de Rustlea, tl ann 1836, ova cater leresc mazà l patron Zanotto Delago y si familia. Tl 1865 ova i patrons nueves, doi fredesc Vinatzer d’Anterleghes, fat su na pelda ala Madona dai set Dulëures. Do che la statua dla Madona fova unida rubeda, s’òven cruzià de lascé ziplé n relief turont.” Nscila iel scrit tl liber.

La statua de Anna Bernardi d’Alësc

Te n scrit de Gerda Langgartner iel da liejer che la statua fova de Anna Bernardi, nasciuda tl 1988 y morta tl 1977 a Urtijëi. Anda Anna ova perdù bele da pitla si genitores y ova nscila messù se cruzië de si fredesc y surans plu jëuni. Plu tert se àla cruzià dla berstot da calighé de si pere, deberieda cun si fra y si sor. Danz che tla Prima Viera tumova si nevic y la ne se ova pona nia plu maridà, ma la à trat su i cater mutons de si sor y fat da ciajarina. Anna Bernardi fova n’ëila de bon cuer y dala gran fede, che jiva tan che uni di daduman a mëssa, nce da vedla canche la ne se fajova nia plu tan saurì. Na gran venerazion àla abù

per duta la vita per la Madona, la statua fova scialdi mpurtanta per ëila. Ntan i dis de festa la metòvela for ora sun piguel, scicheda su cun de biei ciofs. L ultimo ann de si vita ie Anna Bernardi stata te Cësa de Paussa, ma nce iló àla ulù se tò pea la statua dla Madona. “Anna Bernardi ie dessegur cuntënta, che ala statua che la à for tan venerà ti cëla śën nce d’autra jënt.” Nscila Gerda Langgartner.

La cësa de Rustlea

Dan n valgun mënsc ie la statua dla Madona Miraculëusa unida metuda ite te pelda da Bruno d’Aldos y Pepi Pitscheider, y nstadì iel coche dit stat la benedescion ufi ziela. Prejënt danter l auter nce Hugo Dejaco, che nes à, do la zeremonia ufi ziela, dat n valguna nfurmazions n con’ dla cësa de

Rustlea, fova pu nce la familia Dejaco, do che la fova do la viera unida de reviers da Dispruch ite, stata n pitl struf via Iacun, per jì pona a sté nchin tl 1955 tla cësa de Rustlea. Tla cësa fòvel pona stat, do y do, l spangler Engl Riz (Engl Chech o Engl Fascian, coche n dijova ënghe), pona la familia dl maresciallo Rigoni y d’autra families de carabineri; l fova nce la prejon laite, tla cësa de Rustlea. Per n struf àl vivù nchin a set families te chësta medema cësa. Inant iel pona stat la familia Vinatzer y pona la familia de Josef Perathoner “Epo da Dorives”; si muta Elisabeth se à maridà cun Giuani Pitscheider da Ciaucëia; i à abù i trëi mutons Pepi, Manfred y Christian. Pepi mëina śën la ustaria nueva de Rustlea.

David Lardschneider

La pelda de RustleaN sada dan otodì iel stat la benedescion dla statua dla Madona Miraculëusa tla pelda da Rustlea te Sëlva. Na pitla cronistoria dla pelda, dla Madona y dla cësa de Rustlea

Ntan la benedescion dla pelda de Rustlea te Sëlva cun Sn. Pire Clara.

La fi gura dla Madona cun l relief turont che ie tla pelda.

Picture of the day: uni di vëniel metù ite n’autra fotografi a sun Wikipedia.

Nstadì n iel unì numinà una sun Wikimedia Commons POTD, fata da Wolfgang Moroder, dutor dl’ëiles, presidënt dl Museum de Gherdëina y espert y pasciunà de

La foto dl di

Cronica - “Son dan l fat plu criminel che ie suzedù tla Talia!“ ova dit l presidënt dla Republica Sandro Pertini, canche l fova ruvà a Bologna sun la luegia dl atentat, pra chël che l fova stat 85 morc y passa 200 ferii. L se trata de un di fac teroristics plu grieves mei stac tla Talia do la segonda viera mundiela. Ai 2 de agost dl 1980, avisa dala 10.25, fòvel sautà tl aier na bomba de passa 300 kg de tritol tla sala da aspité dla ferata de Bologna. L’esplujion fova stata da stramp viulënta, che la ova tucà na ferata che fova iló fërma sun la prima scina y ova monce fat tumé adum la strutures sëura la sales da aspité, ulache l fova i ufi zies de na fi rma. Propi te chëi menuc fova te stazion nce n valguni de Südtirol, danter chisc Sonia Zanotti de Urtijëi. Ëila fova unida ferida te na maniera grieva. La nrescides univa bele dal scumenciamënt dsaredes

Lecurdé l atentat de BolognaPer lecurdé un di fac teroristics plu grieves mei stac tla Talia vëniel metù a jì na manifestazion sportiva de sauté da plu ziteies dla Talia demez de viers dla capitela dl’Emilia Romagna. Chëst ann vëniel nce muet da Urtijëi

ite da rëms d’uni sort. N à fat sentënzes y contrasentënzes, ma n ne n’ie mo nia stac boni de tò ju l sucrët de Stat pra i delic de mazamënt y terorism.

Per lecurdé l atentat vëniel bele da truep ani incà sautà da plu ziteies y luesc dla Talia demez de viers de Bologna. Chëst ann péien via da Milan, Brescia, Terni, Ulivetto, Bibione, Pavia, Sesto Fiorentino, Roma, Sulmona, ma nce da S. Marino, Minca y Pola. Per l prim iede uniràl nce muet da Urtijëi y plu avisa se ancónten ai 29 de lugio dala 13.45 sun la pitla plaza S. Antone per pië via dala doi domesdì. L fossa scialdi bel sce l unissa truepa jënt, pitli, granc, jënt plu de tëmp mé a cialé pro, a fé vel’ var cun nëus o sauté 100, 200, 500, 1000 metri o vel’ chilometer, nce gën cun la roda.

Sofi a Stufl esser

Pra l atentat de Bologna, un di fac teroristics plu grieves mei stac tla Talia, fòvel 85 morc y passa 200 ferii.

Wikipedia. Da udëi iel la furnadoia de Secëda, ududa dala stazion lassù a 2.453 metri. Per chiche ulëssa cialé ite:

http s : / /b log .w ik ime dia .org/2013/07/09/wikimedia-commons-picture-of-the-day-seceda-cable-car/

Page 13: 2913

13

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Leteratura - Nëus son chël che maion, ova dit l fi losof tudësch Ludwig Feuerbach bele tl ann 1862. L triller scientifich “La quarta epoca“ de Rafael Prugger mët n descusion l rodul dl’alimentazion tl’evoluzion dla persona y nes fej nce pensé do n con’ dl maië y bever al didancuei. L e-book, coche n ti dij per nglëisc, pòssen se desćiarië ju da internet. Na curiusità ie che l ie nce zeche di ladins laite. L liber ne rejona nia ndrët di ladins, ma danterite lùnel tres zeche dla realtà ladina.

La fam dl’umanità

N prufessëur de zoologia vën cherdà sun l’ijula desman de Yakushima tl Iapan. Te n paluch àn abinà n repert misteriëus: nia de persones y nia de tieres. La storia va inant cun la descuvierta de n particuler dramatich y passa tres la storia di Ainu y dl Homo Floresiensis. Oradechël iel mo d’autra ntraunides che n ne se aspieta nia.

Dut l romann se basa sun cunescënzes scientifi ches. Cun la descuvierta particulera mët man na descuscion de scienziac, politicri y economisć de dut l mond. L vën su l dejidere de deliberé l’umanità dala fam, ma tosc scumëncen a se temëi da na gran desgrazia.

Rafael Prugger alias Rafael P. Vallunger

L liber “La quarta epoca“ de Rafael Prugger ie unit ora sot al pseudoinuem Rafael P. Vallunger.

L autëur Rafael Prugger de Urtijëi y che viv y lëura a Milan se dà bele ju da ani cun tuedes y studies tl ciamp dl’alimentazion. Ël à fat pea pra truep proiec de tuedes nternaziuneles. L autëur ie nce scialdi apasciunà dl Iapan.

Ideies y sëmies

Al autëur Rafael Prugger ti ons fat n valguna dumandes

USC: Vo sëis n scienziat, percie es’a scumencià a scrì?

Rafael Prugger: Ajache te mé iel madurì ideies danter scienza y atualità. Son segur che l’ideies y i sëmies ie la cosses che mancia l plu al didancuei. N adrova ideies per mudé l mond y la miëura maniera per dé inant chësta ideies ie de les cunté te na forma de na storia.

Ciuna idea ie pa la fundamënta de Vosta storia?

“La quarta epoca” ie n triller scientifi ch che à la fundamënta sun la mpurtanza dl maië per nosc vester y per l’evoluzion dla sozietà. L’idea dla storia ie che dut ie tacà adum te nosc mond for plu y plu strënt y cumples.

L romann nes lascia pro n pont de ududa mo puech cunesciù n con’ dla funzion dl’alimentazion te nosta vita da uni di, dla fi losofi a dla scienza d’al didancuei y dla cultura tl Iapan.

Co ie pa l liber unit a se l dé?Do che ove abù l’idea dl liber

l’éi laureda ora, studian ciun aspec dla scienza che l fova da mëter ite.

Nëus son chël che maionL liber nuef “La quarta epoca“ de Rafael Prugger de Urtijëi mët n descusion l rodul dl’alimentazion tl’evoluzion dla persona

L triller scientifi ch “La quarta epoca“ de Rafael Prugger.

Pona sons jit cun mi familia a Yakushima tl Iapan. Doi ani alalongia éi scrit l liber y n à fat n ann de cumedures cun professëures y ulenteres, che ulësse rengrazië de cuer.

Cie ti cunsieis’a a chëi che liej l liber?

Spere che l liber, nce sce l à n valguna pertes mpue’ plu tecniches, debe inant mpue’ de devertimënt y mi ntujiasm. Spere che chëi che liej l liber pënse do a chël che i maia, ajache coche dijova Feuerbach: “Nëus son chël che maion“.

Sun la plata internet http://laquartaepoca.weebly.com pòssen mo abiné n valguna nfurmazions sëuraprò.

Sofi a Stufl esser

Mujiga - Bob Malone sunova cun si tastiera pra la grupa de John Fogerty, che fova ntlëuta l leader di Creedence Clearwater Revival. Śën fòvel tlo, te Sëlva, tl bar Kronestube.

Do che la grupa 1 Up de Stefan Demetz y Ivan Schenk à sunà n valguna cianties danora fòvela tan inant: Bob se à prejentà sun paladina acumpanià da si grupa cun na chitara, n bas y na bateria. Ëi à sunà cianties da druch fajan na gran show.

L cunzert de Bob Malone ne fova nia l prim de livel aut che n à pudù audì tla ustaria Kronestube. Ai prim de lugio iel stat n bel cunzert dla grupa de Bocephus King dal Canada y nce ti ultimi mënsc ova bele sunà de autri mujizisć scialdi cunesciui coche Willie Nile, Bill Toms, Jesse Malin o Massimo Bubola. Per duc chëi che ie apasciunei de mujiga iel dessegur bel a savëi che te Sëlva iel for inò da audì grupes cunesciudes a livel mundiel y chësc te n pitl local

Mujiga top dal’America Rock, Blues y truepa jënt fova i ngredienc per na sëira garateda. N merdi ai 16 de lugio à sunà la grupa de Bob Malone, n mujizista de Los Angeles cunesciù a livel mundiel

Dirk Hamilton cun si band.

ulache n à l mesun de scuté su la mujiga a puec metri dal palch. L ne n’ie nia na cossa da uni di y perchël iel da laudé i osć Moritz y Cornelia che se tol for inò dl’aurela de mëter a jì de bela sëires de mujiga rock te nosta valeda. Pudon bele duc se ncunferté danora sun l proscimo cunzert, n sada ai 3 d’agost dala 21.30. L sarà da audì Dirk Hamilton cun band.

Michela Mussner

Mujiga - Plueia, tarluies y tëunesc fajova n la sëira dl cunzert dl’Urchestra Hayden ai 22 de lugio tan na gran fuera, che i mujizisć à messù lascé de suné per n struf. Sun plaza de Chemun de Sëlva regurova ite ega y per n mumënt messova duc i artisć mëter demez i strumënc. Ma canche l ova mpue’ lascià de pluei, à l’Urchestra fat inant, nce sce i à messù mudé mpue’ l prugram pervia dla cundizions. Nce sce l fova scur y mol dedora, à la mujiga sun plaza de chemun purtà ite l publich te n mond de bona ueia y armunia. I pec sunei fajova desmincë dut ntëurvia y menova chël che scutova su te n auter mond de fantajia y legrëza.

L’Urchestra Hayden

La Pruvinzies y i Chemuns de Bulsan y de Trënt ova metù su l’Urchestra Hayden tl 1960, che à pona fat pea pra i cunzerc plu mpurtanc tla Talia y nce pra truep festivals te plu Stac europeics, tl USA y tl Iapan. Urmei ie l’Urchestra Hayden cunesciuda te duta la Talia y nce oradecà per l livel aut dla mujiga y per l gran repertoire che vën daniëura pità. Ti cincant’ani de atività iel uni sunà opres che va dal al baroch nchin a cumposidëures d’al didancuei. L ie nce inò unì sunà pec che ne n’ova nia plu tan na gran mpurtanza tl mond dla mujiga, coche per ejëmpl “Dixit Dominus“ de Cimarosa. Pra l’Urchestra Hayden fòvel mujicisć y artisć de livel aut, coche per ejëmpl Riccardo Chally, Eliahu Inbal y Alain Lombard.

Gil Jardim y Gianluca Littera

Gil Jardim dl Brasil ie diretëur, cumposidëur, mujigologh y nseniant dla direzion de urchestres. Jardim fova bele a cë de truepa urchestres de dut l mond. Pra l cunzert te Sëlva àl menà l’Urchestra Hayden, che ne n’ova dant mo nia sunà pec de mujiga populera brasiliana. Un dala vidula à spiegà che per ëi iel stat na bela esperienza, ajache pra chësta ucajion ài pudù mparé l ritm y l sonn plajëul de chësta sort de mujiga.

Gianluca Littera, che à bele sunà cun urchestres y pra cunzerc te dut l mond, à arichì la sëira cun si

armonica. I tonns plëns de si strumënt ti fajova unì pel de gialina a chëi che scutova su.

Danter i pec sunei fova Flôr de Lis de Djavan Caetano Viana, Chôro Negro de Paulinho da Viola y Cartola, Beija-Flor de César Camargo Mariano, Queimanda y Jongo de Paolo Belinatti, Segredo de Herivelton Martins, Beatriz de Edu Lobo y Chico Buarque de Holanda y Vera Cruz de Milton Nascimento y Màrcio Borges. La cumposizions ie ejëmpli tipics per l carater brasilian senzier y dala bona ueia.

30ejima edizion de valgardenaMusika

L ie s’ën tosc cincant’ani ca che n possa audì cunzerc de mujiga tlassica te Gherdëina y n possa dì che l ie deventà na tradizion. A mëter man fòvel stat tl 1966 i Jëuni de Mujiga de Gherdëina, che à for cialà de abiné cunzerc de cualità te Gherdëina. Mujizisć y ciantarins

cunesciui, furmazions y ensembles de n boniscimo livel, urchestres cun dirighënc nternaziunei ie unic a suné y cianté te nosta valeda. Per merit de chësta y de d’autra scumenciadives ie la cunescënza dla mujiga tlassica scialdi granda te Gherdëina. For inò se damanda la jënt de pudëi audì grupes cun programs nteressanc y formes nueves de purté dant mujiga. Chësc desmostra che l ie n gran nteres de scuté su mujiga da pert dla populazion de Gherdëina ma nce di fulestieres che vën te nosta valeda.

I Jëuni de Mujiga de Gherdëina cun l presidënt Egon Lardschneider ie unic damandei de sëurantò la scumenciadiva “valgardenaMusika“. Che la ncëria ie unida tëuta su cun unëur y plajëi, àn nce pudù udëi da chësc cunzert che ie garatà nce sce la cundizions ne fova nia tan adatedes.

Sofi a Stufl esser

Mujiga y tampesta te SëlvaLa mujiga populera brasiliana dl’Urchestra Hayden à purtà bona ueia y l ciaut dl sud te na sëira da plueia te Sëlva

L’Urchestra Hayden ntan l cunzert.

L sunadëur dl armonica da bocia Gianluca Littera y l dirighënt Gil Jardim.

Page 14: 2913

14

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Ert - Tla mostra a Feldthurns iel da udëi ert sacrela, dantaldut, ma nce vel’ pez profann. L ie na persunela de ert, ma nce na storia de vita de Edwin Demetz. La storia de zachei che ie bon, nce y dantaldut tres l’ert, de se giaurì, de jì demez dala ciadëines che l à strënt ite per truep, povester massa dejeneies. Nce sce danterite se òvel bele muet, de viers de plu lidëza, tulan su l cunzet dla rissa che va for inant. Bera Edwin: “La raida dla fauda va inant, nce tl drap. L ie na cërta logica, ajache inió ne n’iel na fauda stluta ju per sé.” Zacan, canche l ti ziplova ai ferlëigri, ti damandova chisc for ulà che l ie pa l ëur dl guant, dla ciamëija. Demetz: “Ma a mi me ie l ëur unfat, l ëur ti tol l muvimënt al drap, y perchël lasci jì inant la rissa. La linies turondes dij zeche. Gottfried da Rumblancon ova zacan laurà pea te na berstot da tistler. L fova n iede jit da un n parëi al auter a fé trianguli, per defi nizion cun si trëi ciantons. N ti ova dit de lascé vester, ma ël ulova mustré su l cianton, che l fore, coche dessëni ma mo deplù tl pensier dla cumenanza, coche dì, na critica soziela. Y l ie vëira, l piz fora, ntan che tres l turont iel saurì a rujené, a comuniché. Chësta segonda cunzezion de vester ie plu daujin a mi carater.”

L culëur blanch o linëus

Na gran mpurtanza ti dà bera Edwin al culëur linëus: “Mescedé ite n culëur linëus, dantaldut blanch, fej for bon. L tleche pensé ai ciofs metui ora sun nosc piguei: sce l ie, coche l ie, ciofs blanc danterite, mùdel dut, i cëla ora dut ntëur plu frësc.” Gejù pra l’ultima cëina vën rafi gurà blanch da Demetz, tla Madona cun Bambin vàl ite l culëur or, ti dajan dut ntëur plu muvimënt.

Chisc elemënc tipics dl scultëur de Gherdëina ie unic ora inier juebia sëira, pra la giaurida dla mostra tl ciastel Velthurns. Edwin Demetz à mparà a ziplé da mòstri coche Franz Mersa de Persenon y à studià a Darmstadt, ulache l à giapà l titul da architet. Ël à nce giaurì la fi rma ”Edwin Demetz Bildhauer” y à laurà pea pra l’Unica. Edwin Demetz zipla tl lën

de cucia y de rëur. Chisc materiai lëurel ora te manieres desferëntes crian fi gures d’ert sacra, dantaldut angiuli. Angiuli ie do si minonga for jëuni y plëns de vita. Si lëur plu mpurtant ie tla dlieja de Regensburg. La mostra resterà davierta nchin ai 4 de agost, uni di dala diesc danmesdì ala set da sëira.

Danter tradizion y sëmi de lidëza

La tematiches dl’ert ie do la rata tradiziuneles, cun vel' nuvità, coche dit, dl turont y dl linëus. Demetz: “L ie n svilup che é fat tres, nia na revoluzion. Per mé ne n’iel nia stat mesun a jì demez defi n da chël che ove mparà. Rate mpo che son stat bon, te duc chisc ani, de avëi dat ite na piedia, a mi lëures, la jënt recunësc mi stil pra i pec metui ora, mo dan che i cëla chiche i à fac.”

Furan y furan se lascia bera Edwin mpue’ jì: “La vedla cosses me savova da stufé. Ne dure nia la madones y fi gures deucejines, bela valëntes y omles ala semea. L cë stort, per ejëmpl, ne duri nia; na muniga me ova dit: “Lecòrdete, “cë stort, ana storta!”” A dì la urità me savova ngali dut massa puech, da stufé, a fé coche y chël che ove mparà. É ulù frì ora dai schemata. Nce sce feje truep ert sacrela, ne n’ie mi fi namira nia la rafi gurazion

“La forza dla rissa che ne fi na mei”Inier iel stat la giaurida dla mostra de Edwin Demetz da Pilat, tl Ciastel Velthurns. La rissa turonda y l culëur linëus

N valgun lëures de Edwin Demetz da Pilat, metui ora tla mostra tl Ciastel Velthurns a Feldthurns.

religëusa scëmpla, ma che la fi gura dije zeche.”

Rujené d’ert cun n artista ie sambën for nce filosofia y psicologia, nce psicanalisa. Demetz lecorda coche l’ert, coche pert dla cumenanza, l à for dsarà ite, tl prim: “Ne pudove nia fé cieche ësse ulù fé. L me univa metù la ciadëines, fove sot a curatel. Śën me sënti plu liede, la ciadëines se spaca do y do, śën éi scumencià a fé cie che ie ue.” Nscila bera Edwin, cun referimënt generel, nia mé artistich, nce a coche l ne univa nia azetà te si cunzezion artistica y te si ueia y bujën de vester: “L fova mé da lauré, per tré ite scioldi y paië ju i debic.” Bera Edwin se à, coche la gran pert tlo da nëus, lascià tré ite da chësc mecanism, moral y mo deplù moralistich, se lascian druché ju te si criatività y mo dant te si vester.

Edwin Demetz ie stat bon de fé l prim var, de mëter sun mëisa “la prima derzeda dl menù,” coche l dij. Ntant vàl inant cun si ert, tradiziunela. Nce sce ultimamënter iel tl lëur de se giaurì na porta, ite tla lidëza, tres la criatività nce profana: lumes particuleres. Massa banal? No, ajache per l prim iede possa bera Edwin fé zeche d’auter, de nuef, y l banal devënta l mesun per se lascé ora sé nstës, la miëura medejina per si ana.

David Lardschneider

S. Cristina - Scumencià àn n dumënia ai 21 de lugio cun la gran santa mëssa solene cianteda y suneda. Do iel stat la defi leda de viers dl Zënter Iman, ulache la Mujiga de S. Cristina à tenì l bel cunzert dla segra. Domesdì àl sunà

Bel tëmp da SegraNce a S. Cristina à San Piere, coche dan doi enes a Urtijëi, judà pea: Segra dl luech tl plu bel surëdl da d’instà

N à fat de bona fanedes.

i corni da mont de Gherdëina y l Wipptal Duo. L’urganisazion ie stata chëst ann dla Lia dl Guant dala gherdëina. Bele l di dant, n sada domesdì via, iel stat festa tl Zënter Iman cun mujiga metuda su da n DJ. (dl)

Ntan la Segra a S. Cristina, pra la festa tl Zënter Iman.

Sureghes - Tl pra mo nia sià fòvel doi cërtli y tamez n pont. Formes geometriches desseniedes a puntin, bela turondes, nia mé risses nsci a cajo. Formes ciautinedes ju tla ierba dl pra che fova mo da sië.

Se òven pa tlo ispirà al lëur de landart fat da Hubert Kostner via i badioc? O povester ala linies de Nazca tl Perù? Òvel pa iló dat sëura n Ufo o ulòven pa anjenië na luegia da dé sëura per joleri? Ciuna che fova la ntenzion ne sàn mo for nia y chi che l ie stat ënghe de no. Plu

da giut se ëssi giapà n trëi dala urëdles, sce l paur i ëssa abinei a ti ciautiné ju a na tel maniera l pra. Al didancuei la vëijen mpue' autramënter y nce l paur ne se l’à nia tëuta plu che ntan sterscia. I artisć trifons ie stac boni de s’la scapulé zënza se lascé abiné. N valgun dis do, canche l ie unì sià, se n fova nce l dessëni y restà iel mé chësta fotografi a, che Uli Moroder da Scurcià, ie stat drët apront de fé n chëla dumënia daduman. Nsci vën mo trueps a frida de udëi chësta cossa belau mpue'sensaziunela. (uk)

Land art o na trifaTi prei sot al luech da Pradel via n Sureghes, a Urtijëi delà da ruf per l dì drët avisa, fòvel n dumënia daduman ai 30 de juni de chëst ann da udëi na cossa drët particulera y mpue misteriëusa

Dessëni che fova n di daduman sun pra da Pradel, via n Sureghes.

Ultima cëina.

Page 15: 2913

15

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Redadoura: Katia Pizzininilunesc y mertesc a Badia, tel. 0471 839800, mercui a Cortina d’Anpezo, tel. 0436 868615

juebia a Col de Santa Lùzia, tel. 0437 720609 - [email protected] Souramont

Manéde vostes fotografi es a la miscion e-mail [email protected] o per posta a la misciun: Redazion “La Usc di Ladins”, Self dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Fodom/Livinallongo (BL).Les fotos vegnirà ence publichedes sun la plata de Facebook “L sonn fodom tla Usc” olà che duc podarà dé ju si aprijament. Chisc vegnirà touc en consciderazion da la giuria per la valutazion fi nala.

Concors metù da jì da La Usc di Ladins.

“La nei de Lugio sun Col de Lana”, foto de Roberto Foppa.

Ampez - Chesta é la storia de creatures magiches, de fi gures per na pert de legn de zirm y per na pert umanes. Al é la storia de Nonno Giusto, de nonna Ines y de sia familia. Chesta é la storia di Giauli.

I Giauli vif sun l Jouf de Giau, tla Ciasa de la Gusela. Ai é sun chest mond da can che al é. Ai à acompagné nost planet tres duta sia storia, per cenc milions de agn. Da les Terre di Prima, ài passé l Mare Eterno y é ruvés tles Terre di Qua, tles Terre Alte. Les crodes fova isoles cancheai é vegnus chilò adalerch. Te andri sun l Pelf ài giaté si daciasa. L mer é spo jù zeruch y i Giauli é arsis sun la Tera. Sun l Jouf de Giau s’ài lascé ju, tles Dolomites, tl Paravis Terester, la Tera di Giauli. Chilò ései ciamò al didancuei, ma recordesse: i

enconté, i atoché, i scuté su n’é nia na cossa per duc. Ai é de gran osservadours, ai ves ciala y ves vegn do y sce ai se lascia vedei da vos él demé deache ai ves à chiri fora, ai à chiri fora vos y vost cuer, ai ves à chiri fora ajache i seis persones speziales, persones dal cuer pur.

N bel di, te na boteiga de Cortina d’Ampez…

I Giauli é nascius dant cater agn da na taia de zirm, tla boteiga de Mauro Olivotto “Lampo”, a Cortina d’Ampez. La taia de n legn chersciù sun l Giau, ti à scinché la vita a Nonno Giusto y ai jomelins Bortolo yElena. “I volove crié creatures mies, creatures de mi bosć, de mia tera”, dij Mauro Lampo, scultour y alpinist originar de San Vi. L’idea de mete al mond i Giauli ti é

vegnuda do n viade tl Messico, na spedizion tla Cueva de los Cristalos, n ander sot 350 metri rich de cristai auc ence 18 metri. “I Giauli nasc da n amour, da n sentiment sot che me à porté a trasformé na taia de legn te chestes creatures fantastiches, magiches sciche l sonn dl inom che ales porta.” Entourn a chisc pici zbergli de legn de zirm à Lampo enventé stories, conties che conduj a les origines dl mond, a n passé dalonc cenc milions de agn. Les stories di Giauli, che l scultour scrivova su sun n pice bloch é spo deventedes n liber, “La terra dei Giauli”, realisé en colaborazion con Alessandra Piller Cottrer y publiché con l patrozine dla Fondazion Dolomiti UNESCO. “I Giauli conta de mia vita y te mia vita él ruvé Alessandra. Ie scrive, ela impagineia. Ie ziple, ela i vist.” Alessandra Piller Cottrer vegn da Sappada. Ala à studié moda y per i Giauli àla dessigné y cujì i guanc. Na gran sintonia él anter Lampo y Alessandra – compagns te chest projet, ma ence tla vita, na afi nité anter does persones liedes da la medema tera y da la medema cultura.

I Giauli te n fi lm de animazion

L liber é per gragn y pici, al unesc les generazions, ajache per generazions à i Giauli vivù, acompagnan la persona tres duta sia storia. L liber ti à ence plajù ala Walt Disney, nes conta Lampo: “Ai s’à lascé adintene y à desmostré l dejidere de realisé n film de animazion che veid protagonistes les piceres creatures che vif sun l

Jouf de Giau.” Nos on enconté l autour dl liber, l scultour Mauro Lampo. I ti on fat n valgunes domandes per nen savei deplù, per conesce da miec i Giauli:

La Usc: Che é pa i Giauli?I Giauli é piceres creatures che

someia a zbergli, en pert de legn de zirm, en pert umanes. Ai vif en sozieté, al é ei y eles y vigni personaje é en sinergia con l grup y à n rode spezifi ch, na identité, na conescenza. Ai conesc duc i lingac y les scritures, la musiga y i bai. Ai à na conescenza universala ajache ai é sun chest mond da semper.

Olà vivéi pa plu avisa?I Giauli à si daciasa sun Giau,

tla Ciasa de la Gusela, ma ai vif te dut l mond, ai roda. Tl proscim liber sarài tla Bolivia, en general tl Zenter America, sun la Muralia Cineisa, da olà che ai nes contarà di gragn misters dl mond y dla umanité.

Cie lingaz descor pa i Giauli?I Giauli ne descor nia, ai

comunicheia telepaticamenter. L lingaz di Giauli é fat di sonns dla natura y dl chiet.

Co nasc pa chestes creatures fantanstiches?

Chesta domanda vegn dant ence tl liber. Al é l pice jomelin Bortolo che ti la fej al Nonno Giusto, l Giaulo plu vedl y plu sapient. L nene ti conta la magia dla impolinazion dl zirm y dla pruma luna colma da d’aisciuda.

Y con nascei pa te tia boteiga?Per vigni Giaulo ae giaté

ispirazion da persones reales, persones che i é enconté sun mi

troi, pures de cuer, da cheles che i m’é empresté fora l carater y ence la fi sionomia.

Cie carater à pa i Giauli?I Giauli é creatures mez de legn

y mez umanes che vif en simbiosa y en ecuiliber con la natura. Ai custodesc nost ecosistem, te chel che ai vif da milions de agn encà y che la persona é tl laour de desdruje. Anter ai nen n’él endere un invidious, vanitous y egoist: Zed Diaulo. Al volessa comané sun duc i Giauli, ti arobé l cristal sacher y i sotmete.

Tant de Giauli él pa encueicondì?

Encuei nen n’él vint, ma al nen nasc semper de nuefs. Al mancia l musizist, l disegnatour satirich. Y al nen vegnirà dessegur ciamò trueps d’autri laprò.

Cie raport él pa anter i Giauli y les persones?

I Giauli se lascia demé vedei da les persones pures, i “Puroidi”. Sce ti chires ne i giateste nia. Ai é de gran osservadours, ai custodesc nost planet. Ai comunicheia telepaticamenter danter ai y mé les persones pures po i sentì.

Cal é pa l davegnì de chestes piceres fi gures fantastiches. T’as conté de n fi lm de animazion y de n secondo liber…

Dessegur à i Giauli n bel davegnì: per l fi lm de animazion onse chisc dis na enconteda a Milan per descore dl liber de scena. Per la fi n dl ann sonse inviés a i mete fora te na mostra invieda via tla senta dl Unesco a Parigi y l secondo liber sonse ence bele tl laour de realisé. (kp)

Ala descurida dla Tera di GiauliCreatures fantastiches, en pert de legn de zirm, en pert umanes, vif da milions de agn sun l Giau. Intervista con l creatour di Giauli, l scultour Mauro Olivotto “Lampo”

I autours dl liber, Alessandra Piller Cottrer y Mauro Olivotto “Lampo”. (foto: Stefano Zardini) Dlongia: l cuertl dl liber.

La domenia se enconta i Giauli per mangé duc deberieda sun i prés de Pezié de Palù, sot la Tofana deRozes. (foto: Diego Landi)

Page 16: 2913

16

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Trope anpezane i à vorù śì aposta fora a Val, in Cadore, o se fermà de là, se i pasaa da chera, par vede i vece laore, de ‘na ota, mostrade par piaza, par doi dis, sabeda 20 e domegna 21 di luio. Dapò de un an de voito, de ‘l 2012, ‘l é tornà danoo chesta bela manifestazion, che ra và inaante da sedesc ane; ‘l an pasà s’aea incioutà ra machina de ra organisazion. Par chesta ota, ‘l é stà ‘na femena, cemodo che suzede de spes, a se ciarià el braghier e a portà inaante el comitato: “Son de diesc, che louron par duto un an, par vede de parecià duto polito, de ciatà fora idea noes, ogni an – ra me conta Maria Pia Chitano – e dapò, duto d’intorno, ‘l é chi outre vorentie, ches’outra parsones, dute che fesc algo. Intrà dute, vorarae recordà Armida Marinello, che r’é chera che ra taca fora duto chel che ocore, da fei bel el paes. E ‘pò ‘l é outra asociazios de Val e de chi outre paesc de el Cadore, che me dia”.

Chesta gran festa r’é inze el vilajo de Costa, pede a ra vecia jeja de San Martin, agnó che ‘l é inze una morte chegora, tacada su, e fora par el Cadore i vece sore di: “Ra ruarà anche par te, chera da Val”. Su par el vilajo de Costa pasa una strada vecia, pizora, strenta, che i disc ra see ra strada romana, che menaa ves Anpezo, da ‘l crojà alolo sora de Perarolo, ignante che i fajese el stradon de Alemagna, de ‘l Otozento, co ‘l crojà a Tai, sora ra Caalera. Inze chel vilajo ‘l é un grun de palaze, da sciore, un pi bel de chel outro, fi n a palazo Costantini, chel su ra voltada, sun stradon, che de ‘l 1996 el dajea dute chi pensiere, che someaa ‘l aese da s’in tomà śo, e i

aea sarà ra Alemagna, par alcuante mesc. Par dute chi palaze, par dute chi sciore, una ota i dijea che Val ‘l ea ra Versailles de el Cadore.

Par chesta festa de i laore de ‘na ota, rua śente daparduto, da ra vales ca pede, ma anche da pi indalonśe: ‘sto an s’à podù vede pi de zento laore, de duta ra sortes. Da i boschiere, i marangoi, a ra femenes che fi ra ra lana, che fesc lescia, inze brento, che fesc vonto, co ra zangora, e formei, e inaante coscita. Par deboto dute chi laore, muda ben poco, da Val in Anpezo, agnó che se fajea conpain, co i medeme atreze, co ra medema fadia. A vardà inze ‘l museo de ra Regoles d’Anpezo, se ciata duto conpain; ca, in Val, agnó che no n’é un museo, i lo parecia, i lo bete fora par piaza, una ota a ‘l an.

“De laore, in ea alcuante de manco de i anes pasade – ra śonta Maria Pia Chitano – ma coscita se vedea meo, e ra śente r’à abù deboto pi acaro”.

A lourà, par el ben de el so paes, intrà dute chi outre, anche Matteo Toscani, che ‘l é stà capocomun da Val e ades ‘l é el vize presidente de el consilio de ra Rejon Veneto. Par ra śornada de domegna, ‘l é ruà su de oga da Venezia, par lourà inze cojina, agnó che i parecia da magnà, e par stà a ra spina de ra bira: “Chesta festa r’é coscita bela parcé che r’é fata a ra bona, senza tante jeste. E ‘pò ra ciapa inze duto el paes, dute i sente de aé da fei algo, i laora par cisàcuanto, e dinultima i à acaro, parcé che i vede pagà el so laoro, no co i sode, ma co ra faza contenta che fesc ra śente che vien a i vede”. (mdm)

Un museo par piaza, co i laore de una otaUn museo par strada, par doi dis, da mostrà i sarvije, i atreze, ra fadia de i anes pasade. Da sedesc otes, a Val, i daerśe chesta funestra su un mondo che no n’é pi e che el no podarà tornà indrio

Tre pupe, tre boschiere co i so atreze, sun stradon.

Ra piaza de Costa, in Val, sote el brento de el stradon: algo de bel, par doi dis a ra longa, co i vece mestiere de ‘na ota.

Piaza Olimpia par duto el paesDoi ane de laoro; diesc milioi de euro; 155 poste par ra machines, sote tèra. Via par sora, una piaza da vive

Vorarà ese diesc milioi de euro e un pei de ane de laoro, par fei fora chi 155 poste da bete i automobiles, sote tèra, agnó che ades ‘l é ra Piaza de ra Postes. Se scomenzarà d’ousciuda de ‘l 2014, par śì inaante par almanco doi ane. Mudarà anche el gnon e deentarà Piaza Olimpia, par recordà i Śoghe de ‘l 1956. Par Adriano Verocai daloio, loudaduó a i laore de comun, ‘l é un gran bel laoro, chel che s’à parecià: “Chi 155 poste par ra machines i podarà dià ‘na man, par toi via nafré de reśiro da ‘l paes, da ra strades e ra piazes intor ra jeja. Ma, pi che see, se dajarà a ‘l paes una piaza noa, un posto da se ciatà, par ra festes, ra manifestazios, par el laoro de ra asociazios de el paes. Se mudarà el gnon: da Piaza de ra Postes a Piaza Olimpia, par recordà i Śoghe de ‘l 1956. E la podaron anche fei ra zerimonies, par ra medaies, se i me dajarà i Mondiali de ‘l 2019”.

El comun ‘l à fato el so. Ades, con vendres ai 26 de luio, ra sozietà

Servizi Ampezzo, de el Comun de Anpezo, r’à duta ra cartes, par el bando, da ciatà fora ci che fajarà chel laoro. “Da ades inaante – el me disc Marco Siorpaes Negro, aministrator de ra SeAm – se prozede con chel che scrie ra leje; sesanta dis par toi su duta ra dites che vó fei chel laoro, dapò ‘l é da zerne chera che venze. Se podarà i dà el laoro de febraro de ‘l 2014, par scomenzà a jaà d’ousciuda. Fin ancuoi, ‘l é stà un laoro longo e greo, par tre ane de cartes, co ra burocrazia che no m’à dià, ma ades r’ón pochenada. Con doi ane de laoro, o poco pi, podaron fei fora un de i ciantoi pi biei de el paes, ra piaza daante a ra Ciaśa de ra Postes, e el fei deentà ancora pi bel, par ra nostra śente. Se sà, podarà ese calche fadia par ci che vive e laora inze chel posto, par ra ciaśes, ra boteghes, i hotiei, ma dinultima i arà el vantaśo de stà inze un posto deentà ancora pi bel”.

I scomenzarà d’outon a jaà, par

toi via da sote tèra i fi re, pi che see de el telefono e de ‘eletrico, i tube de r’aga e de ‘l gas, da lascià duto voito; i aea da scomenzà d’ousciuda, ma s’à pensà sora, de spetà ra fi n de ra stajon d’istade. Canche sarà duto voito, i podarà lourà meo, par fei fora chi poste par ra machines. Duto el projeto ‘l é stà fato da ra SeAm; par pagà i laore s’à vendù alcuante de chi poste par ra machines che i fajarà fora. In resta supośò otanta, da dà fora a nolo, da pagà. Via par sora, inze piaza, restarà poche poste, par ra machines de ci che stenta a se moe, par chi che à da lourà, da ciarià e des-ciarià algo.

“El resto de ra piaza el restarà voito, da podé dorà, par duta ra asociazios de el paes, cheres pi grandes, ra Banda, i Sestiere de Anpezo. Dute i podarà ra sentì nafré soa. Voron che inze chel sito, dute i se sente nafré a ciaśa soa, inze un luó nosc, de i anpezane, de ra nostra tradizios”.

I ‘l à ciatà alolo bonora de mercui 24 de luio, canche ‘l à fato lustro e i à podù fei oujorà ‘l elicotero. I śia a vede de el da ra sera ignante, co ‘l scuro, el guergno, sote ra smaia. Matteo Menardi Diornista ‘l ea a 2.160 metre, sote ra forzela de Antruiles. Matteo ‘l aea 34 ane, el louraa inze i ufi zie de ra sozietà Gis, de el Comun de Anpezo, inze ‘l stadio Olinpico de ra jaza. Chel śoen ‘l aea un gran amor par ra so tèra, ra so crodes. I ea moeste a vede de el da dasera de martes 23, canche el no n’é tornà a ciaśa, da ra caminada che ‘l aea fato, su par chera crodes, inze ‘l Parco de ra Dolomites d’Anpezo, cemodo che el fajea de spes, che i saea tanto bel; chel di ‘l ea da solo. Moesc intor res 10 da bonora, dares 16.30 ‘l à ciamà so femena, par i contà che ‘l ea ruà su in son e che ‘l ea drio a se voltà, par tornà a ciaśa. Ma el no n’é pi ruà. Coscita i à ciamà el 118 de el Suem; supośò de vinte, i ome de el socorso in croda i s’à ciatà a ‘l Tornichè par ra Stua, a Sant’Hubertus, agnó che so femena, e outre de ciaśa, i aea ciatà ra so machina, voita. El ‘l aea dito che el

sarae śù par chi troes, par chi tizoi da cazadore, agnó che poche pasa, che poche conosce, solo ci che à dasen amor par ra nostra crodes. Chi de el socorso i à scomenzà a śironà, par chi luoghe, sote ra smaia, con chel guergnato, saetes e tanpesta. I à dorà anche chi cei, de raza bloodhound, pareciade aposta, par snasà, su ra zapores de ra parsones, ma i no n’à ciatà nuia de nuia. I é śude inaante par ores, deboto duta ra note, co ‘l scuro, sote ra smaia. Intanto i aea sentù outre amighe de el śoen, che i saea de ra so intenzion de ruà su ra Croda de Antruiles. A vardà drio i tabulate de el so telefonin, i à vedù che ‘na cellula ra s’aea inpizà dares 19.29, ma dapò el s’aea studà.

Mercui bonora dares 6, canche ‘l é stà lustro, da Piee de Cadore ‘l é moesc ‘l elicotero de el Suem 118, con sora doi ome de el socorso de Anpezo, che i conosce polito chi luoghe, par ujorà via par sora chera spones, chi grebane. I ‘l à ciatà poco dapò, inze un canal, a 2.160 metre; da ‘l elicotero ‘l é desmontà el tecnico de elisocorso, chi doi de el socorso de Anpezo, el dotor, che el

no n’à podù fei outro che dì che Matteo ‘l ea morto. Dapò duta ra burocrazia: ‘l é ruà un fi nanzier, par leje, e el majistrato ‘l à dito che se podea el toi su, da agnó che ‘l ea tomà, fosc par pi de zento metre.

Da ‘l indoman, par ra sepoltura, s’à vedù el paes intiero. Ra sozietà Gis r’à sarà dute i inpiante, par tre ores, par rispeto de Matteo, par lascià che dute podeśe śì a ra sepoltura. Duta ra śente de Anpezo ra s’à strento pede a Angela Alberti Nito, so femena de Matteo, che r’à abù ra vita segnada da un’outra desgrazia, su par ra crodes, canche ‘l é morto so pare Claudio. Dute e doi chi spose i ciantaa inze ra Schola Cantorum, el coro de jeja de ra nostra parochia. A era, a ra so familia, a dute chi che padisce, par chel che ‘l é suzedù, pode i ruà el cioudo de ra Union de i Ladis de Anpezo, agnó che Angela r’à lourà, par calche tenpo, i anes pasade, fi n a i 19 de agosto de ‘l 2000, propio par ra redazion de La Usc di Ladins, par parecià, ogni setemana, chiste sfoes, e anche dapò r’é śuda inaante, a me dià ‘na man, con outre scrite par ladin anpezan.

Portà despiajé par MatteoUna desgrazia su par ra nostra crodes r’à portà via un śoen varente a ‘l paes, un òn a ra so femena. Matteo Diornista ‘l é morto su ra Croda d’Antruiles. El laoro de el socorso, par śì a vede de el

Ra Schola Cantorum de Anpezo; Matteo ‘l é el secondo òn, da man dreta, inpó de so femena Angela.

El fi or pi bel, de ra nostra crodes, par Matteo Diornista.

Page 17: 2913

17

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

El gnee ros

A caminà in outo, su par ra nostra crodes, da i 2.500 metre in su, se vede ancora un grun de gnee, pi che see a ‘l incontrare. E tropa otes chel gnee ‘l é ros. No par modo de dì, ma ros dasen. Calchedun dijea che ‘l é el polar, el lido de el deserto, menà fi n lasù da ra perturbazios, co ‘l gnee. Inveze chel pó suzede, ma el gnee el deenta śal. Inveze chesto ros el vien da ra Cianofi te, o Cianofi cee, ‘na alga. R’é senpre, ogni an, anche su ra croda, ma su ‘l sas se ra vede de manco. Inveze su ‘l gnee, che ‘l é bianco, r’à pi spico. R’é zerza, chesta alga, ra vive daparduto, anche agnó che no podarae vive nuia de outro, fi namai inze r’aga che coe, a 98 grade. Ra se taca agnochemai, agnó che ra ciata da vive; su ‘l gnee ra dora el polar negro, de ra atmosfera. E ra dà da magnà a de outre: de chesta alga i se pasce i Collemboli, chi pulesc de el gnee, che i souta. Elo da aé festide? Gnanche nafré. Chesta alga ra no i fesc de ‘l mal a negun. Anzi, r’é un bioindicatore, ‘l é un bon segnal, canche se ra ciata, parcé che vó dì che r’aria r’é neta, r’é bona.

De chesta alga in é senpre, ogni an, ma se ra vede poco; ‘sta ota, inveze, con duto chel gnee che ‘l é vanzà, e co ‘l cioudo de ‘ste dis, in é depì, s’in vede depì; ‘l é duto un mondo, che se moe, che nasce e vive, che more, sote i nostre oce. Sora chel gnee ros, coscita stranbo, de chesto istade.

Cortina 2019

Ogni setemana una de noa, par el comitato Cortina 2019, par ciapà i Mondiali de schie. Śoiba ai 25 de luio, i s’à ciatà co ra śente de Anpezo, e anche con alcuante foreste, che à vorù scotà ra ultima noes, da ra candidatura. Pi che see, s’à dito de ‘l laoro da fei dute aduna, co ra asociazios de ‘l paes; de ra pistes, che ‘l é da comendà o fei fora noes; de chel che resta da fei, ignante de ruà a Barcelona, de maśo de ‘l 2014, par vede ce che ra vorarà fei ra Fis, ra Federazion internazionale de i schie, a ci che ra dajarà chesta gares. Par el mes che vien, ‘l é un outro viaśo a Roma, da fei. Giovanni Malagò, el presidente de el Comitato olinpico talian, ‘l à acaro de fei duto chel che el pó, par dià Cortina: coscita el vó se ciatà, ai 28 de agosto, aduna co ra Federazion de i sport d’inverno, el Comun de Anpezo, ra Rejon Veneto, el Governo, con Luca Cordero di Montezemolo, che ‘l é el presidente de el comitato de onor, che i dia ‘na man a i nostre, pi che see par ciatà sponsor, che porte sode.

El Coro Cortina el me incanta

Son dute che speton, de podé sentì i nostre cantore, de el Coro Cortina, co ra majia de ra so vojes, de ra so armonies, inze ra jeja de

El laoro de ‘na vita intiera, par studià, conosce, insegnà ra storia, ra parlada, el saé de i Ladis. El profesor Bepe Richebuono ‘l é conosciù daparduto, inze ra Ladinia e fora, par duto chel che ‘l à fato, e che el continua a fei. Propio el valor de el so laoro ‘l à fato pensà sora ra autoritàs de el Land Tirol, de r’Austria, che ‘s à vorù i sporśe ra cros de oro, el pi gran onor de chera rejon. I ra dajarà, co ‘na gran zerimonia, ai 15 de agosto che vien. Se sà, duto chesto suzedarà a Innsbruck, ra capitale de el Tirol. El profesor Richebuono ‘l é zitadin de onor de Anpezo, da i 20 de otobre de ‘l 2010; chel di, in consilio de comun, i à dà ‘na carta bergamina, agnó che ‘l é scrito su: “Dapò de un grun de ane de laoro, a vardà drio cartes, inze i archivie, par el so gran amor e rispeto par ra śente de Anpezo, co ra so operes e el so studio de ra storia e de ra tradizios de el paes, ‘l à vorù onorà i anpezane”.

De chesto outro gran onor, che i vien da el Tirol, i à acaro i Ladis de Anpezo e de ra Dolomites, co ra so presidente Elsa Zardini Soriza: “Ra gran pascion de el profesor Richebuono par ra storia, el saé, e el so gran amor par ra tèra de

Gran laoro par el consilio noo de ra Union de i Ladis de Anpezo, vegnù fora da ra foula d’ousciuda. Canche i s’à ciatà, par ra prima ota, i consiliere i à betù danoo par presidente Elsa Zardini Soriza, con Luiji Apollonio Marco vize presidente. Cemodo che r’aea dito anche a ra foula de maśo, Elsa r’aea domandà de mudà presidente, de bete un gnon noo, ma negun s’à tolesc su chesto braghier, par ades. S’à pensà de dà fora alcuante laore a ra parsones de el consilio che ‘s à voia de i fei. Coscita Rosa Lorenzi Chenopo ra i stajarà drio a ‘l bacuchè de len, inze piaza, par duta ra manifestazios che ‘s vede r’Ulda là a lourà, par el paes. Sarà inveze Tatiana Toscani a i tende a i sarvije da canpanoto de r’Ulda e a ‘l magaśen, con inze un grun de roba de valor: fora a Śuel, in ciaśa de Siro Bigontina Titoto, par i libre e i sarvije; inze ra vecia ciaśa de i vece, pede el porteà e ra jeja de ra Madona, par ra cartes, i documente vece; inze a Fiames, par duto chel che se dora inze ‘l bacuchè.

“Ades lascion pasà ‘l istade, el mes de agosto, canche ‘l é tropo da fei, par dute nośoutre – ra me disc Elsa Soriza – e ‘pò vedaron de se ciatà danoo, canche vien d’outon, de setenbre, par i domandà a outra parsones de el consilio de se tuoi su un braghier, de fei algo anche eres, drio chel che r’Ulda ra sarà ciamada a fei, par el paes. Io ei acaro che see senpre pi śente a lourà, de e’l consilio, ma anche

Ospedà. Ogni an ‘l é chesto conzerto, che torna danoo, fosc el pi bel de dute, par el nosc coro. Inze un istade pien de conzerte, inze ‘l paes, in Italia e fora, chesto de Ospedà ‘l à algo depì. Se se ciata da dasera de śoiba 1 de agosto, inze chera jejeta, pizora, ceta e neta, su ‘l stradon, intrà Anpezo e Sorabances, śo par pede a ‘l vecio ospizio par i pelegris, fato su cisàcan. Ra jeja se sà de canche r’é: i r’à consacrada ai 30 de otobre de el 1226 e r’é ra pi vecia de ra val, el monumento pi vecio de Anpezo. Sote chel cuerto de sciandores, intrà chi vece mure, duto ‘l é pi bel.

Ma i nostre cantore i no n’é boi de stà ferme e, doi dis dapò, i é danoo che i moe: chesta ota ‘l é un viaśo curto, ma bel, a ciatà ra vijinanza, con un conzerto a Piee, in Fodom, a ciatà i amighe de chel outro coro ladin.

El mercà de i pize

L é tenpo fi n a ‘l 1 de agosto, par se notà inze, par el mercà de i pize, che i fajarà inze piaza Angelo Dibona, daante a ‘l padeon de ra musica, sabeda ai 3 de agosto, dares 10.30 fi n dares 18.30. Par in saé depì, o par se scrie inze, se pó ciamà o śì a ‘l stadio Olinpico de ra jaza, da i ufi zie de ra società de comun Gis. I anes pasade ‘l é stà senpre un grun de pizete a se notà e ‘l ea tropa śente, inze piaza, a vardà e a cronpà. De chi sode, che i à strutà su, algo ‘l é ruà a ra parochia de Anpezo, par dià ci che stenta depì, anche inze ‘l nosc paes.

I Sestiere inze ‘l balon

Par zinche setemanes a ra longa, su ‘l pra sote el souto co i schie de Śuel s’à vedù pize e śoen, a śuià a balon, ogni sera.

I tośate de i sié Sestiere de Anpezo i à fato el so torneo, che ‘l é drio a fenì: ra setemana che vien se podarà saé ci che venze ra edizion numero 32, par i pize con manco de 14 ane, e ra numero 41 par i pi grei. Par duta ra setemana sarà outra partides. Lunes ai 29 de luio, s’in śuia tre  : dares 18 e dares 19.15 tocia a i pi pize, co ra semifi nales ; dares 20.30 a i grei. Conpain martes ai 30 de luio: dares 18 e dares 19.15 i pize, doa partides, par i poste da ‘l terzo a ‘l sesto, e dares 20.30 i pi grei, par cher’outra semifi nale. Duto fenisce śoiba 1 de agosto, canche dares 19 tocia śuià a i pi pize, par ra fi nale, da venze el torneo, e dares 20.30 tocia a chi pi grei, pi madure. El torneod e balon ‘l é una de ra gares che, par duto ‘l an, ciama i nostre sié Sestiere de Anpezo: se scomenza da Carnaal, co ‘l palio su i schie da fondo, e ‘pò de luio, co ra Sagra, ra corsa, i śoghe de forza.

E ‘pò ‘l é el tennis, e el curling, e ra bales, e ades el golf. Una ota i se ciataa anche a nodà, e par alcuante ane i aea fato fi namai el torneo de broomball, co ra scoes, su ra jaza.

Ra FregoresAlcuanta noes in curto, da ‘l paes e da fora

Ra Union de i Ladis ra laora par AnpezoDapò de ra foula, el consilio, par ra presidente, el so vize, i laore fate e da fei. Ra cultura ladina de ‘l mercui. Un outro bel donatio a ra Ulda

intrà i amighe, chi che ón con nośoutre, śo par pede. Par chesto, canche ‘l é consilio ciamo anche ci che s’à candidà, ma no n’é ruà inze, e i revisore de i conte suplentes. Chesto śoa, a dute, par se fei inze, par conosce, par ciapà amor”.

Inze ‘l consilio ‘l é stà dito de dute i laore che sarà da fei, via par ‘l istade, a scomenzà da ‘l mercui de cultura, che ‘l à tacà co i 24 de luio, par ruà fi n de setenbre. E ‘pò sarà da mostrà el libro noo, su ra jeja de ra Madona, fora a Piee de Cadore, el 1 de agosto. S’à dito anche de bete aduna un grupo de laoro, alcuanta parsones, che i tende a i laore de restauro, da comedà fora i monumente pi vece e pi biei de ra val, de el paes, da no

vede i falonce che ‘l é stà fato, i anes pasade, par ra doa jejes, de San Iaco e de ra Madona. Ancora ‘na ota, ‘l é stà calchedun che à abù acaro de i fei un donatio a ra Ulda, par el valor che chesta asociazion r’à inze ‘l paes, par ra cultura ladina: ra profesoresa Elisabetta Fava, de ra Università da Ferrara, r’à donà supośò trenta libre de glotolojia, de diverse studiose.

Par ‘l ufi zio de ra Ulda, che ‘l é in Ciaśa de ra Regoles, ves piazeta San Franzesco, ‘l é stà domandà de se slargà fora nafré, de śontà un outro pestuzo, dapò che s’in é śù chera botega de roba da sport, śo par pede; se speta de saé ce che vó fei ra deputazion, ce che ra respondarà.

Tropa parsones de Anpezo es conosce, es vive ra vita de r’Ulda. Se ‘l vede par ra foula, se ‘l sente ogni di.

Anpezo, che i ‘l à portà a pasà trope ane de ra so vita inze i archivie, par podé scrie i so libre de storia, aduna con dute chi outre laore, che ‘l à fato inze ‘l Tirol, i à fato darśonśe ‘sto tanto, e aé chesto outro onor”.

Nasciù da ra Liguria, Bepe Richebuono ‘l é ruà inze ra parochia de Anpezo alolo dapò de ra Seconda guera, pree de ra diozesi de Parsenon. Da inalora, anche dapò che el s’in é śù da ‘l paes, par lourà e vive a Bolzan, agnó che el s’à fato ciaśa e familia, ‘l à mantegnù el so

amor par el nosc paes, amigo de ra nostra śente, par pi de sesanta ane; ‘l à studià ra storia, ra parlada, el saé de i Anpezane e de chi outre Ladis de ra Dolomites, par bete duto chesto inze una volmenera de libre, de articole, de scrite, de lezios. Richebuono ‘l é stà profesor de r’università, in Italia e in Austria. Pi che see, e chesto ‘l é fosc el so valor pi gran, ‘l à fato strada, ‘l à segnà el troi; su ra si zapores, da anes anorum, camina outre storiche, outre studiose.

El profesor Richebuono benemerito de el TirolIgnante zitadin de onor de Anpezo, ades ra crosc de oro de el Land Tirol: ra istituzios ‘s à acaro de i dì gramarzé a Bepe Richebuono, par duto chel che ‘l à fato par i Ladis

Da i 20 de otobre de ‘l 2010 el profesor Bepe Richebuono ‘l é zitadin de onor de el Comun de Anpezo, el “so” paes. Ades rua par el ra crosc de oro de el Tirol.

Page 18: 2913

18

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected]

Viabilité - Davò la vacia de plastica sun our de strada per sensibilizé i motociclisć a ji plu pián nte paisc, la “vulcanica” Willy Pellegrini Koens, fëmena de Nani Pellegrini, la s’à pensé n velch de auter per tignì auta l’atenzion su sto problema che i é sta trop a cuor: l’a depent na tabela con lasoura n sgnech e la scrita “I bambini di Arabba” e la l a metuda fora dinongia le strisce pedonai davánt al Sport Hotel. “L Capocomun l defende demè i albergadous e l pasagio sui jous – disc Willy – ma no ven fat nia contra i motociclisć che cor come danèi ence fora per i paisc. La tabela l’é depenta mi auna a un de miei pichi neodi nviade che i é vignus a me ciaté e la vol ester demè n pico senn per nuosc fi oi e nuosc neodi. No capisce che no se pensa ence a la jent che vif nte paisc. No l é degugn che controleia su le strade. Le moto le rua fi n dinongia le cese co na sgonfa pericolosa. Chilò nviade o l auter ie sciámpa l

mort a gauja de motociclisć mac e desperei, che pensa che le Dolomiti le siebe n circuito per moto. Ence nchëstadì è risćé per puoch de no ester ciapada sot.” Willi la vif bel dinongia la sr 48 che va su per Pordou, nte una de le ultime cese del paisc sot Precumon. Nte chi 50 metri de strada dërta ntra i prums tornichei del jou, i motociclisć i se gode bele a “sciaudé” l motor, mpruma de la molé duta apëna fora dal paisc. Auna al crabal, da podei se nmaginé, ence l pericol spò per chi che vif dinongia chëla strada. A ji senza cheriánza l é siebelo taliagn che foresti. E proprio de chisc ultimi vegn ncin da

se fe de marevoia. Duc sa defati che chilò fora per l’Austria, la Germania e nte cuaji duc i autri paisc del nord – Europa, i controli su le strade i é ben trop plu severi che n Italia. Fossa da se speté spò che i motociclisć i aba na maiou poura e educazion cánche i é su na strada

Manifestazion - La pruma edizion de la “Vertical Km Col de Lana”, gara de corsa sa mont che se corarà domënia 28 de lugio, l’a bele doi “big” che s’a scrit ite: nia de mánco che Urban Zemmer, che ades come ades a l record mondial de la specialité e Nadia Scola del Ski Team Fassa, che l’a a le spale troc podi nte clasciche come la Transcavallo e la Pizzolada. L forte atlet sudtirolesc da Ciastelrot l é vignù nchëstadì a vedei l traciat e, coche se po ntëne, l i a plajù tánt che l a dezedù de se scrive ite. Na prejenza la sua che da mportánza a chësta pruma edizion de na gara de “Vertikal Kilometer” nta Fodom, gara che, recordon, perveiga de core a dërta su, su nen traciat de 1000

Ciastel - Record de prejenze al Ciastel d’Andrac n ocajion del fi n setemana metù a ji dal Fai, delegazion de Belum. Plu de 300 vijitadous, sabeda 13 e domënia 14 de lugio i é jude da Fauzare su per tò pert a la scomenciadiva metuda a ji dal Fondo per l Ambient Taliánt co l patrozinio del Comun da Fodom e n colaborazion co la Counità Montana Agordina e la Fondazio Architetura Belum. Mei coscita tánte a seguré Eleonora, la jovena che condusc i vijitadous a vedei l ciastel. I prums sens che la manifestazion assa podù avei n tèl suzess se i ava bus bele ntánt l’inaugurazion. Degugn assa dé per segur che bele da le diesc e mesa dadomán colassù re adalerch 50 persone. L salut da pert del Comun l è ste de dal assessor a la cultura del Comun da Fodom Daniela Templari, “che a dassën laoré perciéche chësta manifestazion la pobe vignì fata” dis Massimiliano Dell’Olivo del Fai. A tout po la parola Erminio Mazzucco, capo delegazion del Fai de Belum, che l a tignù na critica su le sculture del artist fascián Matthias Sieff n mostra nte le ciaune del Ciastel. L gran gaist de publico, ruè adalerch ence da Padova e Treviso, l é de segur merìt de le guide de ecezion che l eva per chisc doi dis: i architec Marino Baldin e Agostino Hirschstein. Doi dei trei architec che à laoré pro i laour de ristruturazione del ciastel, che i a trasmetù dut chël che i savëva ai vijitadous e i a arichì la descirzion con curiosité e anedoti che demè chi che vivëst sto laour ju nnavánt per 20 agn po’ cugnësce. Trop aprezada ence la mostra de Matthias Sieff dal titol “Sull’Olimpo”. L joven scultor fascián l a porté sot al Lagazuoi nvalgune sue opere de len da plu colour che porta n gran per l inom de vegle divinité. E

e souradut cánche i passa nten paisc. Nveze ci suzedelo ? “Troc motoclisć foresti che e stei souranot da mi ( Wlly la fi ta via ence cuartiers n.d.r. ) i m’à conté che nte suoi paisc, Olanda, Germania e autri, duc sa che su per le strade de le Dolomiti l é l far west, che no se se mbat mei nte degugn che controleia su per le strade e che spò se po core coche se vòl. I no ciapa chële gobe che autrò ven metù su le strade per fè ji plu pián, perciéche me per che n Italia su le strade prinzipai i é vietande o auteri acorgimenc per oblighé a ralenté. E l é per chëst spò che i motociclisć che ven da foravia i conscidereia le strade de nuos jous come n gran circuito, na “tiera de degugn” ulache se po fe ci che se vol.” A chëste consciderazion de Willy se po njonté ence che con troc paisc, come per ejemple Svizzera o Slovenia, l’Italia la no n a degugn acordi. Spo ence se i motociclisć che ven da ilò i se ciapa da multa i no la paiarà mei.

Lorenzo Soratroi

metri de dislivel. La “Vertikal Col de Lana” l’a dute le cherte per podei deventa na clascica, ulache i apascionei de chësta discioplina i ven a se sfi dé. Defati l’è una de le plù ërterte che siebe, co i suoi 2.080 metri de tracita che va da la Plié, rua sa Prade, Busc del Bruo fi n su la ponta de Col de Lana. Per n dislivel, mesuré co l gps, de genao 1000 metri. Nte chisc dis troc volontari i é al laour per njigné pro e mëte n segurëza l traciat. L teriol de gara l é ste sié da japé fi n sunsom. Gran laour n particolar su per Busc del Bruo l toch plu ërt e plu difi zile. Per chëst l é ste metù na sciala de 8 metri per podei fè l saut de crëpa. Per na maiou segurëzza dei atlec n gara i organizadous i a pervedù ence

150 metri de corda e na rete ntei toc plu pericolousc del traciat. L é pervedù ence trei “ristori”; una sa Prade, un sunsom Col de Lana e un, per l davò gara, sun Plán de la Chicia. Da ilò desót piarà via l servisc de taxi che portarà nju i atlec. L “start” de la gara l é pervedù da le 10 dadomán nte Plaza Nuova. Conscideré che n chël di l é festa grana per la siegra, cánche i parchegi nte paisc e al Taulac i sarà plens, se perveigarà n parchegio fora dal paisc co nen servisc de taxi. Se podarà se scrive ite a la gara fi n le 9 e mesa ntel tendon del Coro Fodom. Le premiazion le vignarà fate da le 2 e mesa. Ndut sarà ben 35 i volontari che i darà na mán acioche la manifestazion la garate.

“Vertical Km Col de Lana”: ence Urban Zemmer al viaL detentor del record mondial de la specialité l s’à scrit ite a chësta pruma edizion

Volontari al laour per mëte n segurëzza l traciat su per Col de Lana.

coscita ntánt che se camina da na ciauna al autra del ciastel se se mbat ntel luminous “Elio”, ntel nrabié “Ade”, ntel potent “Poseidone”, ntel bel “Apollo” e autri ncora. N suzess speré ma no speré a fat da soeja al fi n setemana, metù a jì grazie al contribut de privac come Gruppo De Bona Motors, la Cassa Rurale e Artigiana di Cortina e delle Dolomiti, che a nvié duc i soci del event al albergo “La Baita”, ulache la fameia De Cassan l’a proponù n menù ispiré ai piac del XIV scecol. Le giornade Fai al Ciastel d’Andrac i a confermé la bonté del sistema de organizazion bele provè fora n ocajion de le “Giornade Fai d’Aisciuda” ulache la colaborazion ntra Delegazion con enc publizi, privac e jent de cultura del teritorio, nte sto cajo l mëte auna storia de mile e mile agn co l’ert d’aldidancuoi, rua a clamé adalerch n gran publico nterescé a la storia del’ert, de l’architetura e dei paisc. A la fi n de la zerimonia de inaugurazion, touta ju dal Trail e da Telebelluno l’ Comun da Fodom l a sport n marendel con formai e salam del luoch. (ls)

Passa 300 a le giornade Fai al Ciastel d’AndracN suzess la manifestazion che a metù auna èrt, storia e cujina

I vijitadous al Ciastel co l Fai.

N sgnech per sensibilizé i motociclisć a ji plu piánLa denunzia de Willy Pellegrini: “Chilò fora i sa che da nos l é l far west perciéche degugn controla su le strade”

La tabela metuda sun our de strada da Willy per sensibilizé i motociclisć a ji plu pián.

Sul numer 28 de La Usc, ntel articol “Na manifestazion contra le zentrai” l é ste scrit

adinfal che la manifestazion la vignarà fata domënia 28 de jugn jun Ègort. Nveze la sarà domënia

28 de lugio. Se scuson con chi che ne liec.

La Redazion

Errata corrige

Page 19: 2913

19

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Fodom

Èrt - L eva ntourn l ann 1995. Cherive le lëtre originai che Andrea “l Mericán” l ava scrit ai suoi de cesa da la Merica. Savëve da mio pere che a Marán l eva n nost parent, jermán de mio nono Vittorio. Rue a Obermais nte na vegla tor del ciastel Knillenberg, sone l ciampanel e l me gioura n berba ntourn ai 80 agn, ciaveis blánc, megher, na lum ntei ogli, na ousc plajëola. L me fesc ji ite, se senton nte na vegla stua e se la conton per n pez. L me disc che suo inom l é Guido. Mi ie descore del Mericán e dël l tira fora n pach de vegle lëtre. Pensëve de ciurié. L ava conservé chisc vegli scric e coscita l á tignù su ence n toch de storia fodoma.

Davò chëla pruma ncontada s’on vedù duc i agn e dël m’a conté de sua vita. Trop son vegnù a savei ence da sua neoda Manuela Vianello da Milan che la m’à mané nvalgugn documenc e articoi che m’a daidé a mëte auna chësta curta storia. Guido Andrea Lezuo l eva nasciù a La Plié ai 25 de auril 1913

da Alexius (Lescio) Lezuo, imperial regio ispetor de scola del distret de Ampëz, e sua fëmena Mathilde Finazzer, fia de Zelestin, albergadou nt’Andrac. Guido l eva l plu joven de nuof fi oi. L pere l muor a 51 agn ai prums de agost 1914 e coscita la fameia bele ntel 1915 la se n va fora a Persenon. Davò la scola elementar, dagnëra a Persenon l fesc trei agn de ginasio. Suo berba Bepo l se nentën delongo de suo talent artistich e l ie consieia de fè la scola d’èrt a Ortijei. N Gherdëna l rua ntel 1928. L studia trei agn nte la “Regia Scuola Professionale” a Ortijei e ntel medemo temp l mpara l’ert de la scultura pro Hermann Moroder, fiol de Moroder Lusenberg. Del 1932 l ciapa l diploma de prum grado nte la sezion de modelazion e ntel 1933 l se diplomeia con 29/30 nte la sezion del “desnù”. L laora ncora n ann ntel atelier de Moroder, davánt de se n jì, fenis i studi, a Ponte di Legno, n paisc nte la provinzia de Brescia nia trop dalonc da Malé nte la Val di Sole ulache vif sua sorela Paola. Ilò l se njegna via a fè depenc e dessens per se podei se paié da vive. Ntel 1935 l ven clamé sot e l fesc l militar a Firenze. L é i agn de la viera n Abisinia, ma per sua fortuna, puoch davánt de mossei ji n Africa, l ven congedé. Davò l militar Guido l scomencia a perfezioné ci che l ava mparé. Ntel 1938 l rua a Oberammergau e ntel medemo ann a Berlino ulache l frecuenteia come privatist le lezion de anatomia e de dessen del “desnù” a la “Akademie für Bildende Künste”. Come optánt per la Germania bele ntel jugn del 1940 l ven clamé sot, chëst viade dai todësć. Mpruma nte la Nachrichten-Ersatz-Abteilung a Berlino, spo l ven mané nte la Slesia. A Lipsia e Meißen l fesc la scola per nterpreti e ai 10 de auril

1941 l ven trasferì pro l CSIR (Corpo di Spedizione Italiano in Russia) a Botostani nte la Romania coche interprete pro l Ufi zial de colegament todësch. Da ilò l tol pert co l CSIR e davò col ARMIR (8va Armata Taliana n Russia) a la campagna n Ruscia. L ciapa la crousc al valor militar dal CSIR e la medaia al merit (Ostmedaille) da pert dei todësć. Ntel 1943 l ven mané n Basilicata pro l II. Armee-Nachrichten-Regiment co la nciaria de tradutor ntei colegamenc telefonizi. A la fi n de la viera l é ncora centralinist a Lendinara (Rovigo). Davò la viera l se n sta per n pez n Francia, e dinultima l se nciasa a Marán pro suo fradel, l profescior Albert Lezuo. Da ilò l va a sté ntel ciastel Knillenberg a Obermais. L é agn de gran ativité per Guido. Suo ciámp de laour l toca feter duc i materiai de la scultura: len, brom, piera, ses e

Guido Andrea Lezuo: n artist polivalentN auter artist de reisc fodome e cuaji scugnisciù nte la tiera ulache l eva nasciù. Conta la sua storia Ivan Lezuo

tieracota. L ciapa nciarie da troc privac, mefo puoce nciarie publiche ence perciéche duc i agn c ol scomenciament del inviern l se n va a Malaga n Andalusia e l sta demez per n temp plu o mánco lonch. Ilò, damprò Gibraltar, suo laour l va nnavánt. Suoi dessens e depenc del paesagio de chël raion i desmostra ence sua cualité nte la pitura. Ntra le opere publiche de carater sacral l é n auté per na gliejia su la ijola de Rhodos, la via crucis de len nte la gliejia de Untermais damprò Marán, le stazion de la via crucis a Riffi an fate fora de brom, l ce de la statua de mermol de la Imperadoura Sissi a Marán, davò che l eva ju desdrut ntant la viera. Guido l à ence tout su nciarie per l scultor Ignaz Gabloner. L a fat opere che conta la storia del Ordenn Teutonich, de S. Elisabeta e S. Vizenz. De sua mán i é ence S. Antone eremita e

la statua de mermol de S. Piere per na fontana pro na scola. I privac che ie comanáva n grumon de opere ieva souradut de gragn bacagn e osć. Chilò ven fora ence sua braura ntel ornament e nte la simbologia. L fesc restauri e l se proa ence nte la grafi ca, zispa nte la xilografi a, ulache l desmostra de avei gran talent. Con fantasia e gran estro l se da ju con desvalive tecniche e l fesc opere de dute le grandëze, fi namei n miniatura ulache l desmostra sua gran originalité. N artist che a eredité suo talent dal nono Andrea “l Mericán” e da chëla creativité che nte noste val ladine l’é de cesa. Guido l no n eva maridé. Suoi neodi e proneodi, discendenc de suoi fradiei e sue sorele, i vif a Milán, Roma e ntel Bayern. L se n’é ju ai 28 de agost 2012 nte na cesa da paussé a Marán. L ava 99 agn. (Ivan Lezuo)

Guido ntel 1961 (a mán ciámpa che zupla) pro la „Italian Fortnight“ de Selfridges a Londra. (foto: J. S. Markiewicz) Guido al laour. (Foto de H. v. Perckhammer)

Canezza nte la val dei Mocheni, nzijion, 1980. Guido nte suo atelier ntel Hotel Emma a Maran l zupla le 14 stazion de la via crucis de Untermais.

Page 20: 2913

20

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Badia

Rina - Le paîsc da Rina à albü festa dopla l’ultima domënia de jügn. Al ê segra de paîsc, cun musiga y intratenimënt, y al ê laprò na secunda gran ocajiun de ligrëza. Le mone Florino Ferdigg podô festejé y recordè bëgn 60 agn de sorvisc a Chël Bel Dî, ala Dlijia y ala Comunité. Da doman é le mone, süa fomena Angela cun i 9 mituns gnüs tuć sö dan dlijia dal ploan y degan siur Iaco Willeit cun n tlap de ministranć, dal presidënt dl Consëi de Cöra Giovanni Craff onara, dala comunité, dal Cor de Dlijia y dala Musiga che sonâ a festa. Inće Bruno Pescoller, mone de Badia, é rové alerch cun la bandira de rapresentanza dla lia di moni de nosta diozeja.

Por chësta ocajiun él gnü abelì la gran mëssa da festa, al é gnü ćiantè dant y recordè en particolar le sorvisc fat por tan d’agn alalungia. Do mëssa éra jüda inant cun la pert d’aorela cörta. Gran ligrëza à Florino albü cun le bel cheder sotescrit da Papa Francësch, n sëgn de gran dilan por dötes les bries. Danter les scincundes inće n smaz de ciüfs por la fomena Angela, na ćiandëra benedida, sciöche inće n pêr de odlà nüs, che dê tó ite le post de chi vedli y oramai n pü’ roć. Sön plaza dla segra ne podô nia manćé n tòch de turta, buna compagnia cun la familia y aorela cörta deboriada. Na festa

che i à fat plajëi ala familia dl mone de paîsc y che ê sigü miritada, do na vita passada dé por dé al sorvisc dla comunité de cöra. I sun jüs a ciafè Florino y Angela te süa ćiasa a Rina, por nes lascè cuntè val’ fostüs de chësc tëmp tan lunch.

Florino é nasciü dl 1926: so pere ê Carlo Ferdigg dl Mone y süa uma Maddalena Craff onara de Ioche. Da jonn él cun 14 agn jü fora Pescosta a fà möt de stala y spo fant. Dedô rovâl por val’ agn ian Fones a imparè sartù, dal maester Alois Obexer. Ai 2 de messè dl 1955 s’àl maridé cun la jona Angela Huber (*1930). Angela cunta che ara s’â odü fora le jonn Florino che al jê cun crusc, y dailò àra atira salpü che ël ê le dërt. Da chësc matrimone él nasciü 5 mituns y 4 mitans: Iaco, Carlo, Bernardetta, Marlene, Vighile, Rosalia, Michele, Richard y Annelies. Intratan él inće garatè 15 nëzes y nus.

Nia messëi, mo orentè

Le sorvisc da mone â Florino bele surantut dui agn denant co se maridé. Inće so pere Carlo â fat mone dî alalungia: dal 1911 ćina al 1953, ann che al é spo mort. Florino mostrâ buna orentè y porchël l’à la cöra inće aratè la dërta porsona da

surantó le sorvisc. Al â pormò 26 agn, mo por ël ne n’êl nia n messëi: ”Iö â la orentè da ti jì do al pere. - cùntel - I ê bele ausè cun le laûr da mone, deache i daidâ pa bëgn inće canche le pere ê ćiamò en vita. Sön chë moda sunsi ćiapè ite plü saurì.”

Proi che va y proi che vëgn

Canche Florino à metü man da fà mone, ê siur Angel Morlang prou a Rina. Te chisc 60 agn à Florino albü da sorvì sot a 6 proi: siur Angel, siur Luije Comploi, siur Iaco Ploner (anter 2 iadi), siur Paul Campei y incö siur Iaco Willeit. Dì dijel che al s’é pa dagnora gnü cun düć: ”I m’à dagnora fat saurì. Düć ê pa scialdi da sciafi é!”

Por la trà inant cun la familia fajô Florino le sartù, al laurâ a ćiasa y jô alüsc incërch a laurè. Al â inće n valgönes vaćes y laurâ laprò la campagna dl mone, che ê jö dal Slosser - ch’an dij - sot paîsc jö. Florino se recorda che al ê döt da portè sö a man cun la cracia. Sié siâl inće la cortina, dijel: ”N cestun o dui d’erba por i tiers saltâl fora”.

Dal sonè les ćiampanes ćina al ćiavè fosses

Dandaìa â le mone da fà cotan

Mone da na vita - cun anima y cörLe mone da Rina Florino Ferdigg à podü festejé en la segra de paîsc bëgn 60 agn de sorvisc. N travert che zacai n’arjunj nia saurì. Cun sü 86 agn àl tres ćiamò ligrëza, y dij instës: ”Ćina che i sun bun, fajarài inant!”

de laûrs: al ê sambëgn da tignì la dlijia nëta y la infornì sö dales festes. Al ê da ćiarè che i guanć y les tovaies de dlijia foss bi nëć. Sambëgn êl la fomena Angela y familiars che daidâ para, y da lavè la dlijia nen tolôi alüsc inće öna a daidé. Le mone ćiarâ spo dla cortina, siâ y ćiavâ ćinamai les fosses. Florino cunta: ”Bele le pere ćiavâ fosses, spo l’ài inće iö fat n pez, mo tla fi nada m’él bëgn gnü tut jö. Iö n’ê nia plü bun, cis d’invern canche le grunt ê dlacè.” Danter i majeri laûrs che Florino se recorda alda chël da sonè les ćiampanes: ”Al ê döt da sonè a man y spo âi da saltè intoronn a chirì la jënt. Datrai êl rî da ciafè jënt assà da jì a sonè. Al n’orô ester dui pro la grana, dui pro la secunda; ples atres nen bastâl pa bëgn un.” Plü i parentâra canche an messâ ćiamò sonè dales 11 danmisdé, ajache al messâ lascè le laûr y rové aposta adalerch a sonè la ćiampana.

Dlungia chësc laûr à Florino inće dit dant corones y corones di defunć, daidé partì fora la comuniun o ćiantè dant.

I ùn dagnora tignì adöm!”

Ći che an s’intënn tres indô, é che Florino é mone cun anima y cör. Danter sües ligrëzes da mone

cuntel dles gran festes: ”I me confortâ pa dagnora dales gran festes, canche i ciafâ ciüfs frësć da fà sö la dlijia, cun döt che i â pa bëgn da laûr.” I damanun sce al é stè momënć che al ess inće orü lascè ester le sorvisc. ”Propi chël ne podessi pa dì. I à dagnora fat le sorvisc de mia orentè”, dijel, y mëda Angela injunta: ”Iö n’à mai aldì che al ess orü lascè”.

La familia ê grana, mo ara é dagnora jüda da lié y combiné döt. Florino fi stidiâ da laurè y da fà i laûrs te dlijia, Angela fi stidiâ a ćiasa y canche ara podô, daidâra impara. ”Extra crusc n’unse por fortüna mai albü - dij Angela - i ùn dagnora tignì adöm, y dailò vara mefo”.

Sarè y daurì la dlijia: le plü bel

Incö cun sü 86 agn vëgn Florino daidé cotan. Al é tröpes porsones che à surantut chësc y chël sorvisc. I le damanun sce al ne sint nia la dlijia de paîsc inće n pü’ süa, o sce al ti sa rî da lascè fora dles mans le laûr, do tan de tëmp che al fej le mone. ”Ara ne me plajess nia sce i messass lascè döt” - é süa resposta - ”Jì da sëra a sarè la dlijia y da doman a la daurì me sa le plü bel. Ćina che i sun bun, fajarài inant.” Le dé de Florino orësc y fl orësc cun Chël Bel Dî. Inće Angela dij: ”Al ne foss mai bun da lascè. La dlijia é so pröm laûr.”

Al me sa tres bel!”

La onoranza dal Papa che Florino à pié do le dé de süa festa, à intratan ciafè n bel post te stüa, dlungia Crist. ”Al é bëgn n pü’ val’ de bel - dij Florino - na bela recordanza.” Por le dagnì s’aodel che al ais la sanité y la ligrëza, y che al pois sorvì inant. ”Ćiamò m’la cavi y la ligrëza ài assà. Da fà le mone me sàl tres bel”, dijel. Y chësta é inće l’aodanza che nos ti fajun, che ël y süa fomena pois romagne sagns intun - y che Florino pois fà ći che ti sa le plü bel: sorvì te dlijia sciöche mone de paîsc. (pablo)

Te stüa dl mone a Rina: Florino y la fomena Angela.

Florino y Angela Ferdigg cun na schira de familiars. Tla foto dlungia: do la mëssa da festa y rengraziamënt. Siur degan Iaco Willeit, Angela y Florino Ferdigg, Bruno Pescoller en rapresentanza dla lia di moni dla diozeja y le presidënt de cöra Giovanni Craff onara. (Dötes les fotos dla festa é de Raimund Promberger)

La familia vëgn tuta ite dan süa ćiasa le dé dla festa.

Page 21: 2913

21

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Al Plan - Dan da 20 agn, dl 1993, à le paîsc d’Al Plan fat gran festa por l’aniversar ”700 agn Al Plan de Mareo”. En chël ann êl inće gnü dé fora la bela publicaziun de cronica ”Al Plan - storia y vita dal paîsc”. Al comitê d’organisaziun dl aniversar ti êra danter l'ater tomada ite da mëte da jì n concurs de dessëgns y de scrić sot al tema ”Al Plan te 20 agn”. La premiaziun di plü bi ê spo gnüda tignida ai 8 de mà 1993, en gaujiun de na serada cun ćiantauturs y scriturs. Incö la savunse damì ći che al n’é stè. Y al é dassënn interessant da lì jö i scrić, che ê gnüs menà ite dai scolars dla mesana. An po inće odëi che val’ cosses à i scolars stomè danfora. Por fortüna ne s’à d’atres nia averè. Chilò dessot na picia seleziun.

”Ćiases cumprades da jënt foresta”

Claudia Pitscheider dla 2a mesana scriô insciö: ”Al Plan gnarà tres plü gran, al gnarà fat intres plü ćiases y hotì y i prà y i bosc gnarà tres demanco. La gran pert dles ćiases nöies gnarà cumprada da jënt foresta, porćiodiche la jënt da chilò n’arà nia le mö’ da les

Al Plan te 20 agnTe 20 agn sarà Al Planen paîsc bindebò gran.

Ćiases gnarà venüdes a sciorico ne sarà por fortüna nia mori.

Al ne regnarà nia plü la pêscmo en gröm d’atres cualitês.Massa trepes brüsces y lëns

gnarà broderês jö por chi rogns.Nosc lingaz ladin ne gnarà nia plü tan chirì,

le talian y le todësch l’arà belo en pert sostituì.Trà ete en pü’ d’aria te nosc raiun,

sarà por döta la jont na gran sodesfaziun.En gröm de auti jarà ia y ca

y dla gran prescia la jont se spazarà.I paurs se lasciarà bel plan susc,

porciodiche ai s’an jarà adascusc.Ensciö sarà nosc paîsc d’Al Plan

an n’odarà lunc y lerch nia plü val’ da zacan.

Cindy Mutschlechner, 3. mesana

cumprè. A chësta moda gnaràl inće baié deplü talian, porchël él dër important che al vëgnes fat de döt por mantignì nosc bel lingaz ladin.

Por che le turism se svilupëies inant, gnaràl fat sö implanć dai schi nüs y intres plü moderns, al gnarà fat de maius strades, magari inće na strada nöia, manco prigorosa che porta tla Val Badia. Nos gnarun vigni ann sopolis da na maiù lovina de sciori che gnarà chilò Al Plan cun la speranza da se palsè fora tla pêsc. Sce al ne gnarà nia fat deplü por sconè nosta natöra, spo ne saràl gnanca plü sigü che i podunse te 20 agn ćiamò bëre nosta ega nëta y frësca y ch’i podunse ćiamò jì a spazier te nüsc bosc y prà y sön nostes munts beles desche ares é śëgn. Iö speri ch’ara ne ćiararà nia fora tan mal desche iö à descrit śëgn nosc paîsc te 20 agn y che vignun ćiares che Al Plan te süa belëza y cultura romagnes desch’al é ćiamò en gran pert śëgn.”

”Inće n pü’ la mafi a”

Interessant, por fortüna nia döt vëi, é inće le scrit dla scolara de pröma mesana Silvia Taibon: ”Iö me pënsi che Al Plan, te 20 agn,

Co foss mo stè Al Plan te 20 agn?Dl 1993, en gaujiun dl aniversar di 700 agn dl paîsc d’Al Plan, êl gnü metü da jì n concurs de dessëgns y scrić sön le tema ”Al Plan te 20 agn”. Morvëia che sot a cer’ aspeć ti l’â i scolars bel avisa stomada

N scrit metü adöm da na scolara en gaujiun dl concurs ”Al Plan te 20 agn” y n valgügn dessëgns fać dai scolars. (Fotos: archif Giovanni Pescollderungg)

vëgnes plü modern, ch’al se müdes döt y ch’al romagnes püch desche al é śëgn. Le laûr da paur ne gnarà nia plü tan fat o al se mudarà dër tröp. I ćiamps ne sarà nia desco śëgn gragn, bi vërć y plëgns de ciüfs y tiers, mo i ćiamps sarà pici, rosc, sëć, öć y cun püćia vita. I bosc ne sarà nia plü tan spësc, mo öć y al gnarà inventè sorts nöies de plantes. Al gnarà tres plü ćialt, al ne plovarà nia plü tan tröp y la nëi sarà grija, püćia, y nia tröpa y blanćia. Dötes les strades te bosch, te prè y indlunch gnarà asfaltades. Le lingaz ladin ne gnarà nia plü tan baié y al sarà n pü’ la meseria. A Al Plan saràl tröc marochins y inće n pü’ la mafi a che comanarà.

Al gnarà tres deplü turisć y al ne sarà nia plü tan chît desch’al é śëgn, mo al sarà na gran confujiun. Les ćiases sarà trö’ plü modernes co śëgn y al sarà inće n ospedal y n gröm de botëghes a Al Plan. Al sarà n gromun d’auti, de vigni forma y de vigni corù che roda por dötes les strades, por düć i trus, por düć i bosc y degöna porsona n’ô jì a pé o cun la roda. Tröc rüs y fontanes sarà incuinades y ne menarà nia plü tan d’ega. Al gnarà adorè tröpa ega y forza eletrica por vigni ćiasa. L’aria sarà tröp incuinada y nia plü bela nëta desch’al é stè n iade. Sön düć i crëps, incër Al Plan ia, jarà la jënt sö y jö y al gnarà inće tröpes roes y sopoliarà bosc, strades, ćiases y prà. Insciö me pënsi che Al Plan sides te 20 agn.”

Pinsiers spontanns

Cun süa spontaneité â i scolars dan 20 agn metü jö sü pinsiers, ći che ai s’aspetâ dal dagnì y sciöche al ess podü garatè. Incö sunse plü scicà. I savun ći che le dagnì nes à portè, de bel y de manco bel. Y feter da cogora de cristal sona le pinsier dla scolara de 3a mesana Maria Teresa Ferdigg, che scriô: ”Mo nia döt n’é gnü negatif. Śëgn se stunse bun, vignun à n laûr, vignun à n auto, vignun à na ćiasa olache al se stà saurì. Al Plan s’à plü daurì al monn. Mo sce an pënsa do, se stên impò plü saurì dan da 20 agn, inće sce al n’ê nia dötes chëstes comoditês.” (pablo)

Badia - Chisc ultims agn él stè a Badia gran discusciun por i orghi de dlijia, deache i vedli ne funzionâ nia plü cis, ara falâ gonot y les reparatöres jovâ püch; porchël êl gnü fat fora da n’arjigné de nüs, de bi y de bogn che passenass ite tla bela dlijia de stil baroch. An i â lascè fa dala Firma Ahrend da Leer te Ostfriesland (Nieder-sachsen). Chësta fi rma é lunc y lerch conesciüda desche öna dles mius da fà orghi de dlijia. Sis agn do che an i â comanè i àn metü sö chësta aisciöda te dlijia de Badia, do che an â desfratè i vedli.

En vëndres ai 31 de mà 2013 dales 10 danmisdé él rové adöm a Badia la Comisciun diozejana di orghi a fà le colaudo, a valuté i laûrs pro l’orghe nü, por i surandè ala comunité de Badia te n contrat la opera bëgnfata. Ai 21 de merz dl 2007 ê le contrat por fà i orghi gnü fi rmé da pert de siur degan Franz Sottara y Hendrik Ahrend, patrun dla fi rma a Leer.

Presënć al colaudo ê le presidënt dla comisciun P. Urban Stillhard, Heinrich Walder (dirighënt dl Cor dl dom da Porsenù), Franz Comploi (orghelist dl dom da Porsenù), Leonhard Tutzer (orghelist y insegnant de orghe a Balsan), Hendrik Ahrend (patrun dla Fa. y costrutur dl orghe nü), siur degan Iaco Wendelin Willeit, Raimund Pitscheider por le comitê di orghi nüs, l’orghelist Paul Dapunt y la dirighënta dl Cor de Dlijia Cristina Pitscheider; implü é rovà adöm te dlijia cotan de ćiantarins/nes y d’atres porsones interessades a scutè sö i orghi nüs che i gragn orghelisć lasciâ ringhinì.

La comisciun à constatè che i laûrs é gnüs fać indertöra aladô dl contrat cun sües mudaziuns y che i orghi à dër na buna cualité. La Ploania à podü fi rmé le contrat de bun colaudo. Le presidënt dla comisciun diozejana di orghi à tignì n discurs de lalt al costrutur di orghi Ahrend y s’à complimentè cun la Ploania de Badia por chësc bel y bun orghe che ara s’à vaghè, che ti dà ćiamò n majer valur ala bela dlijia. La dlijia é gnüda fata sö al tëmp dl curat Giuvani Ujöp Sotrovisc (1764 - 1788) i agn dal

1776 - 1778 dal architët Franz Singer (1724 - 1789) da Götzens/Tirol; depënta fora l’à Mathäus Günther (1705 - 1788), diretur dla Academia da Augsburg. La dlijia é gnüda consacrada ai 11 de messè dl 1782 dal vësco da Porsenù Josef v. Spaur.

Siur degan à inće tut la parora por rengrazié la comisciun y düć chi che s’à dè da fà por che l’opera garetes. Düć é stà dër contënć y an po dì che an à albü fortüna cun düć i laûrs fać por tëmp. Do le colaudo à l’orghelist Paul Dapunt improvisé val’ toch sön l’orghe nü y an à sonè y ćiantè ”Großer Gott, wir loben dich” por rengrazié dla gran opera bëgnfata y garatada.

La benedisciun

La benedisciun dl orghe nü é chësta domënia ai 28 de messè 2013, festa de San Iaco, un di dui patronns dla dlijia de Badia. I orghi vëgn benedis da siur degan Iaco Willeit. La mëssagrana vëgn zelebrada da P. Urban y da d’atri proi; la mëssa vëgn ćiantada dal Cor de dlijia cun n Cor di mituns, musicontri acompagnëia les ćianties cun stromënć a fle, dirighënta é Cristina Pitscheider, l’orghelist Paul Dapunt sonarà i orghi nüs. Do mëssa vëgnel tignì la prozesciun de San Iaco.

Da sëra él ćiamò preodü n conzert cun Franz Comploi, le grup "Il Pinzimonio Vocale" y Monika Mauch. Deplü sot ales manifestaziuns.

Badia â bele dl 1703 n pice Cor de dlijia metü adöm da na mesa desëna de ćiantarins y trëi violinisć. Dal 1893 incà à Badia n Cor de dlijia moscedè, metü adöm da ćiantarines y da ćiantarins. L’ann 1812 â Badia ciafè le pröm orghe de dlijia che à fat so bun laûr ćina dl 1906, ann che al ê gnü arjigné n orghe nü. Dl 1963 éson indô stà sforzà da cumpré orghi nüs che à funziunè ćina a chësta aisciöda, olache ai à messü i fà lerch ai bi orghi dla fi rma Ahrend che fej incö bela parüda te dlijia de Badia. Al é da sperè che ai döres plü generaziuns y che nosta jënt mantëgnes inant la religiun cristiana. (Lois Trebo)

I orghi nüs vëgn benedisDo mëisc de laûr éra śëgn tan inant, che la comunité de Badia po benedì l’orghe de dlijia nü

I esperć de musiga P. Urban Stillhard, Heinrich Walder y Franz Comploi.

Page 22: 2913

22

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Scora - Le proiet de ”Edipo Re” à metü man tratan l’altonn dl 2011, canche nosc professur de talian, Carlo Suani, nes à fat la proposta da ti jì pormez al teater grech antich tres na rapresentaziun teatrala. I ùn tut sö chësta proposta cun gran entusiasm, y cun convinziun unse metü man nosc iade de dui agn fora por le monn dl teater. Nosc pröm vare é stè l’avijinamënt dër interessant ala leteratöra, ala dramaturgia y ala mitologia greca, cun dötes sües divinitês, sü eroi, oracui y sües maledisciuns. Tl ann de scora 2011/12 unse imparè ite la tragedia ”Edipo Re”, che i ùn podü presentè le pröm iade a La Ila de mà dl 2012 (La Usc à reportè). Chësc ann s’unse arjigné ca da tó pert al ”Festival internazionale del teatro classico dei giovani” a Palazzolo Acreide, n paîsc dlungia Siracusa, stè dai 13 ai 18 de mà.

Siracusa é conesciüda suradöt por so teater grech, che rapresentëia un di majeri patrimoni de döta la Sicilia. A 44 chilometri da chësta cité ciafunse Palazzolo, n comun de passa 9.000 abitanć, conesciü por i reperć storics de n teater antich gnüs a löm do na inrescida tl 1824. Chësc teater mostra sö cun superbia ći che resta dl ann 3 dan G.C. Sambëgn à les alzades por i spetadus y por i aturs, fates de pera y materiai dla natöra, messü gnì restrotorades por garantì la dërta conservaziun de chësc gran tesur. Chilò, cun na odüda straordinara sön l’Etna, vëgnel organisé en colaboraziun cun la fondaziun INDA bele dal 1991 incà le “Festival Internazionale del Teatro Classico dei Giovani”, a chël che nos dla cuarta tlassa ùn podü tó pert, lascian n recort dla mendranza ladina tla storia de chësta iniziativa.

La tenjiun y l’agitaziun ê grana, mo l’emoziun de podëi jobelnè te n ambiënt olache inće i plü gragn dl teater tlassich antich à lascè sües pedies ê zënzater maiù. L’aplaus di spetadus à despaié deplëgn döt nosc impëgn, y nes à fat sintì ćiamò plü onorà. Tratan i pröms dis valgamia sfadiusc unse podü ćiarè pro nia ma d’atres rapresentaziuns de studënć dla Talia y foradecà, mo adöm a d’atri 5000 spetadus inće döes d’atres tragedies che gnô portades dant da profescionisć tl

ćiamp dl teater.

Antigone y Edipo Re a Siracusa

Vigni ann de mà y jügn vëgnel organisé dal ”Istituto Nazionale del Dramma Antico” de Siracusa le festival de teater tlassich. En chësc ann vëgnel portè sön paladina les tragedies de Sofocle ”Edipo Re” y ”Antigone” y la comedia ”Le donne al parlamento” de Aristofane. Nos ùn ćernü les döes tragedies. I spetacui, organisà por i 14 y i 15 de mà, gnô tignis tl ”Teatro Greco” de Siracusa, teater fat sö tratan le secul V dan Gejù Crist y spo gnü restaurè deplü iadi. Al é n teater davert, olache apresciapüch 5.000 porsones à lerch da se sentè. Tröc se damanarà ćiodiche n teater grech é gnü fat sö avisa a Siracusa. An mëss se recordè che Siracusa aldî pro la Grecia, y che por tröp tëmp é stada la cultura dl elenism dër importanta te chësc post.

Antigone

Le mertesc ai 14 de mà nes aspetâ la rapresentaziun dla tragedia “Antigone”. Antigone é la möta de Edipo y Giocasta, y la só de Ismene, Polinice y Eteocle. Canche i dui fredesc mör y Creonte, le re de Tebe, n’ô nia lascè sopolì Polinice tla cité de Tebe, se lascia Antigone sö, scemia che süa só Ismene prô da la tignì zoruch. La tragedia se röia cun la mort de gran pert di protagonisć. Canche i sun rovà tl teater y i ùn odü la scenografi a imponënta che rapresentâ la cité de Tebe, ênse düć dassënn coriusc de sciöche le teater foss gnü jobelnè. I protagonisć, che portâ de beliscimi guanć y che baiâ te n microfonn, ê bogn da dì sö le test cun gran savëi y espresciun. Le test ê scrit te n talian saurì da capì, vigni tant êl da aldì val’frasa greca. Inće sce düć conesciô bele apresciapüch la storia, é i jobleri stà bogn da la trasmëte te na manira tlera.

Le dé do, canche i sun indô rovà tl medemo teater, ê la scenografi a atramënter. Ara rapresentâ la ćiasa de Edipo, che â la forma de so će y la cité de Tebe plëna di corps di morć por gauja dla möria. Dal momënt che düć conesciô bun le test y la storia, se à düć conzentrè

dër tröp sön le spetacul. La gran iluminaziun sön la scena tla pert fi nala, le sanch che rogorô dala ćiasa/müsa de Edipo tla scenografi a, le gran savëi y espresciun di protagonisć, à fat de chësta rapresentaziun valch che ne va nia da desmentié. Le cor s’à plajü, al é ste plü original che chël dla sëra da denant. Na gran amiraziun à inće düć albü por l’atur Daniela Pecci, che à interpretè Edipo, che ê ćiamò valgamia jonn, mo é stè bun da se vire ite te so personaje a na mainira che val’ legherma à bagné le müs dl publich. Le test n’ê nia dër atramënter co chël che nos ùn imparè adamënz, y le fat che conesciôn bun la tragedia se à fa ester dër critics, mo nes à inće scinché de gran emoziuns. I aratun che sce valgügn à n iade l’ocajiun de jì a ćiarè na tragedia tlassica joblenada da profescionisć, déssel le fà. Al paia la mëia y an é veramënter pro le toch cun corp y anima, an resta conzentrà por döes ores y an se apascionëia.

Ortigia y Palermo

Amesa i impëgns teatrai, i momënć de liberté por se gode le bun tëmp dla Sicilia unse sciafi é da vijité la pert plü antica dla cité de Siracusa che cumpëda passa 4.500 abitanć, chëra de Ortigia. Interessant é stè por nos, afascinà dal teater antich, i resć dl tëmpl de Apollo, che mostra sö sëgns tipics de deplü movimënć culturai che à lascè sües pedies tl decurs dla storia, deventan na dlijia bizantina, cun mudaziuns islamiches y di normanns. Na belëza unica po mostrè sö la “Piazza Archimede”: al zënter na fontana dla divinité Diana y döt incëria monumënt che stlüj ite döta la storia dl isola dal Mediev incà.

Do dui dis de imersciun tl teater sunse jüs a vijité la majera cité dla Sicilia: Palermo.

I ùn vijité le ”Palazzo dei Normanni”, fat sö tratan les invajiuns arabes tl XI secul. Al é la residënza reala plü vedla d’Europa.

Le palaz é costruì sön trëi alzades, bel sö insom pon odëi les ćiamenes reales y la ”sala gialla” olache al vëgn tignì ćiamò al dedaincö les sentades dl parlamënt sizilian. Tla secunda alzada pòn ciafè le capolaûr bizantin fat sö tl 1140 orü dal re Ruggero II: la beliscima ”Cappella Palatina”, dedicada a san Pire y a san Paul, cun sü mosaić fać sön na basa d’or che an po odëi sön düć i parëis. Sön la cupola sura altè pon amiré le Crist ”pantocratore” che benedësc sü fedei. Da odëi él inće scenes bibliches dl vedl y dl nü Testamënt. Na morvëia é inće le tët de lëgn decorè cun fi göres che testemoniëia la vedla presënza dl popul islamich.

Nosta vijita é jüda inant tla catedrala de Palermo, nasciüda da na vedla moschea fata sö bele tl IV secul; tl 604 éra spo gnüda consacrada a Santa Maria dal ciüf; daìte pon odëi les fosses dla familia reala di Normanns sciöche chëra de Federico II. Dër de morvëia é inće la meridiana costruida tratan les restauraziuns modernes tl 1801; vigni dé, avisa da misdé, vëgnel ite n rai de sorëdl da n pice büsc che mostra te ći mëis ch’i sun, ilominan öna dles peres d’êrmo da corusc ia por tera che rapresentëia i dodesc sëgns zodiacai.

Denant co pié zoruch cuntra ćiasa, orônse ćiamò odëi la dlijia de Monreale sura Palermo, conesciüda sura döta l’Europa y lasciada costruì da Guglielmo II tl 1172. Te ma cater agn ê la dlijia bele rovada cun sü passa 6.000 metri cuadrać de mosaić che ilominëia döta la dlijia y dà la sensaziun de ester te n post

”Edipo Re”: n proiet che deura les mëntsNa tlassa dl lizeum linguistich da La Ila s’à dè jö por 2 agn cun le teater grech

paradisiach. Inće chilò pòn odëi le Crist ”pantocratore” sura altè y n gröm de rafi guraziuns bibliches dl nü y dl vedl testamënt, acompagnades da scritöres por grech y latin.

Rengraziamënć

Ćiaran zoruch śëgn, n ann dedô, a ći che i ùn cherié, sambëgn inće cun le sostëgn de nosta regista y de nosc professur, se sintiunse düć dër onorà dla poscibilité che la scora da La Ila nes à dè. Tres chësc proiet unse podü imparè ći che al ô dì messëi colaborè cun i compagns, se tó la bria da fà val’ de bel adöm, se engajé por portè inant n pü’ de cultura implü. Edipo Re nes restarà por tres ti cörs, y an spera inće te chi che ê sentà en chë’ sëra dan la paladina. Do nosc iade tla Sicilia sunse rovà a ćiasa cun n cufer plëgn de recorć y esperiënzes, che i conservarun por tres te nüsc cörs. L’invit sinzier de tó pert a chësc festival y de se interescè al teater tlassich é davert a düć canć. N gran giulan de cör ai coordinadus dl proiet che se à tres dè so sostëgn, ai organisadus dl festival che à portè pro al garatè dl iade, al’Intendënza Ladina, al diretur y a düć i geniturs di studënć por so sostëgn fi nanziar y nia ma, y a düć chi che à portè pro che i podésson vijité un di maius zëntri culturai de döta l’Europa. Y ala fi n messunse bëgn dì, che i sun dër capazi de ester stà bogn da portè sön paladina na rapresentaziun, che fej pert dla storia dl teater. (Romina Bernardi, Lisa Declara, Elena Frenademetz, Elena Marchi)

Na foto de grup a Mondello.

La rapresentaziun de ”Edipo Re” al festival di jogn.

Page 23: 2913

23

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Musiga - Al é gnü portè dant en domënia ai 14 de messè tla dlijia da San Ćiascian por le pröm iade l’inn en onur de Sant Ujöp Freinademetz, metü adöm dal orghelist y componist da Sanremo Davide Tepasso. En ocajiun dl diejim aniversar dala canonisaziun

N inn a onur de Sant UjöpEn ocajiun di diesc agn dala canonisaziun dl Sant da Oies, ti à l’orghelist y componist da Sanremo, Davide Tepasso, dediché n inn. A San Ćiascian él gnü portè dant por le pröm iade, en domënia ai 14 de messè

Le componist Davide Tepasso tla dlijia de Badia, dlungia la statua dl Sant da Oies.

à Tepasso orü ti dediché na composiziun al Sant da Oies. Le titul é ”Con te, San Giuseppe Freinademetz”. Le test é por talian, mo an s’à bele ponsè de le mëte jö inće por ladin. Les strofes dla ćiantia é por solist y orghe, le refrain é a cater usc. “Le tema dl

inn é la Misciun y l’importanza dla Parora de Dî. La melodia recorda i sonns dla munt, mo inće le sentimënt de incherscimun de n om che à lascè süa ćiasa, süa tera, por jì tla misciun”, nes dij le componist. Davide Tepasso é n musizist che se dedichëia ala composiziun de musiga liturgica, al é dirighënt dla Corala dla Diozeja de Ventimiglia-Sanremo. Tla Val Badia él rové por le pröm iade dl 2008. Da en chël ann vëgnel adalerch vigni isté y dagnora vàl a vijité la ćiasa nadè de Sant Ujöp, de chël che al é dër devot. En chësc ann s’àl ponsè de mëte adöm n inn, al l’à scrit sö Oies, tla ćiasa dl Sant, olache la partitöra originala vëgn tignida sö. (kp)

Musiga - Tonns, veres y ritm é elemënć che acompagnëia la vita de na porsona. I mituns é afascinà da chësc, ai ô reconësce les veres acustiches y ritmiches, les fà do y sperimentè impara. Por chësta rajun él important da ti dè ai mituns impulsc y da i sostignì sön chësta strada. Le proiet dla Müjiga di Jogn dl’alta Val Badia, pié ia dan da oramai 8 agn, ô promöie ti musizisć jogn l’interès por la musiga, ćiodì che ala fi n é pa le dagnì dles musighes te sües mans. Inće en chësc ann à i verdajogn dles musighes de Badia, La Val, La Ila, San Ćiascian y Calfosch-Corvara ponsè da mëte man le proiet cun n workshop de dui dis. Ai 13 de messè s’à 45 mituns incuntè sön Piz Sorega por mëte man na bela aventöra musicala. Por

ti jì adincuntra ai debojëgns strumentai, personai y individuai é i mituns gnüs partis sö te set grups: le grup de fablò traversal, tlarinet, saxofonn, trombëta, corn, possauna y percusciuns. Düć i grups é gnüs insignà jö cun gran impëgn y savëi da n insegnant o na insegnanta competënć. Por ti dè a vigni möt la poscibilité da miorè la tecnica y da damanè consëis strumentai al insegnant él scialdi gnü tignì les proes tl pice grup. Impormò la domënia domisdé s’à i grups incuntè por na proa deboriada. Na carateristica dles musighes de nostes valades é le marcè, por chësta gauja él inće gnü organisé na proa da marcè, te chëra che i mituns à imparè i elemënć fondamentai por defi lé. Por stlü jö en armonia le bel

Dui dis de sonè deboriadaLa Müjiga di Jogn dl’alta Val Badia à indô metü man süa ativité, cun n workshop de dui dis sön Piz Sorega

I verdajogn dla Musiga di Jogn dl’alta Val Badia cun les insegnantes y insegnanć dl workshop sön Piz Sorega. Dancà dmc él Barbara Costabiei, Miriam Costabiei, Stefanie Burchia, Gustav Mangutsch, Matthias Moling y Ivan Agreiter. Iadedô: Felix Pedevilla, Esther Videsott, Markus Erlacher, Melanie Dapoz, Iris Agreiter, Luca Lezuo y Johanna Dapoz.

fi n dl’edema passè deboriada él gnü zelebrè na bela mëssa sonada dai maestri y dai verdajogn.

Sides i mituns co i maestri à laurè cun gran lezitënza por fà garatè le workshop. Ai à desmostrè gran interes y ligrëza da sonè. Al é stè dui dis sfadiusc, mo inće caraterisà da tröpes sodesfaziuns y devertimënt. Les proes dla Müjiga di Jogn dl’alta Val Badia jarà inant tratan döt l’isté. Por ti mostrè al publich ći che al é gnü imparè ite gnaràl tignì de plü conzerć te döta l’alta Val Badia, plü avisa en ai 25 d’agost dales 12.00 pro la segra da La Ila, spo ai 26 d’agost dales 19.30 te n conzert da sëra a La Val, y ai 28 d’agost dales 19.30 te n conzert a Badia. (Stefanie Burchia y Gustav Mangutsch)

Page 24: 2913

24

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Teater/1 - Contrades, paesaji. Chësc ê le tema dla ediziun da iniann dl Festival Internazional de teater “aterteater”, na ediziun particolara, desvalia, che à portè sön paladina artistes y artisć da döta l’Europa. Nia ma teater de prosa, mo performances alternatives à caraterisé chësta cuarta ediziun. Chino, musiga y bal é les sorts de rapresentaziuns che an à orü ti pité al publich, esibiziuns che jô sura la parora fora y che metô al zënter le lingaz dl corp, don vita an dialogh danter nosc monn interiur y chël che i ùn incër ia: la contrada.

Erika Stucky te majun a Ćiaminades

Cun le paesaje, le teritore y cun la cultura da munt se mët en relaziun l’artista svizera Erika Stucky. Ara pëia ia dal iodler, chël alpin plü conesciü, y le moscëda adöm cun musighes da döt le monn. De blues y de jazz se intënj insciö la musiga da munt, interpretada te na manira dldöt particolara. Mercui y jöbia sëra s’à Erika Stucky esibì tla majun de Ćiaminades, a Badia. Gran é stè le suzes de publich, ruvé adalerch inće da Puster y da plü dalunc. Erika Stucky é nasciüda tl’America, a San Francisco, California. Sü geniturs vëgn dala Svizera, olache ara s’à traferì adöm cun süa familia. Studié àra tla Francia y altrό. Le moscedoz

Teater/2 - Ći fi göres che se lascia zumprè y pastlenè adöm cun drapamënta, massaries de ćiasadafüch y tröpa fantasia, àn podü odëi pro le spetacul ”Second

de cultures, le “scioch cultural” sciöche ëra instëssa le defi nësc, à infl uenzè süa vita y süa musiga. Cultures desvalies se spidlëia te süa esibiziun, che ne se tëm nia da jì sura i confi ns fora.

La majun da Ćiaminades, cun le bun tof da fëgn tl’aria y les statues dl artist de ćiasa, Lois Anvidalfarei, che fajô da cornisc, s’à presentè sciöche na locaziun originala, adatada ala performance stravaganta dla artista, che à intratignì le publich deboriada cun le musizist Mark Unternährer ala Tuba. Musiga, ćianties y bai, mo inće fi lms à la artista proietè sön n linzό. Imajes de n iade, de ëra da picera, de süa familia, tl’America y tla Svizera, retrać de ëra da grana, de süa ert, de süa stravaganza y morvëia, por

na esibiziun che lascia le sëgn.

Dessura, dessot y danter ite

En vëndres a Al Plan de Mareo y en domënia danmisdé a Corvara s’à presentè al publich na compagnia da Vìena, sot la direziun dl coreograf Willi Dorner, cun le spetacul ”Above, under, inbetween”. Dessura, dessot, danterite: insciö se möi i set balarins che mët adöm sü corps te costelaziuns y strutöres tres atramënter. “Le coreograf, Willi Dorner, chir la relaziun danter le corp dla porsona y ći che é incër ia, te chësc spetacul él i mebli”, dij Erika Castlunger dl'organisaziun.

Daimpröma ma le corp, spo n scagn, mëses, litres, leć y madroc. Tla fi nada se desfi ra la performance te n apartamënt, te na ćiasa, alaleria. Insciö se svilupëia n dialogh intres nü danter le monn intern y chël estern.

Sön strada y sön plaza, mo inće te na ostaria, na majun o n atelier. Locaziuns intres plü particolares vëgn chirides fora por les esibiziuns y les performances de “aterteater”, por ti portè le teater amesa la jënt. La cuarta ediziun s’à stlüt jö en vëndres ai 23 de messè a Al Plan cun “Il Gioco di Adamo”, la descurida de n monn zënza tëmp olache döt é ćiamò poscibl, olache vigni cossa po ćiamò gnì realisada. (kp)

“Aterteater”: jì a teater… atramënterLocalitês particolares y esibiziuns desvalies de teater, musiga y bal por la cuarta ediziun

Erika Stucky cun Mark Unternäher tla majun da Ćiaminades.

La relaziun danter le corp y i mebli tla esibiziun portada dant en domënia tl zënter da Corvara.

Popes de secunda manLe festival ”aterTeater” é rové a La Val y La Pli cun n monn de fi göres ascognü te n cufer

Hand Puppets” presentè dal ”Figurentheater Tübingen” dala Germania, en gaujiun dl festival internaz ional de teater ”aterTEater”. Les rapresentaziuns

Na scena dl spetacul ”Second Hand Puppets” tla Ostaria Sotrù.

ôtes a n publich de mituns é gnüdes pitades tl Hotel Alpenrose a La Val, y spo inće tla Ostaria Sotrù a La Pli, olache i sun jüs a ćiarè pro. La joblera Karin Ersching porta sön paladina - na mësa y n cufer plëgn de morvëies - marionëtes de rapresentaziuns che va zoruch ai agn dal 1983 al 1998; sciöche l’inom dij bele: ”popes de secunda man”. Cun förtl y savëi éra buna da les lascè ”baié y ćiantè” sot a melodies da n iade - danter sentimental y movimentè, da les armöie y ti dè vita y espresciun. Le publich di mëndri y inće di gragn à albü plajëi da odëi chëstes fi göres tan scëmples y autentiches: tiers, inseć y mandli che descëda recordanzes da n iade, y che é de contrast ai dessëgns animà d’aldedaincö, caraterisà da eletronica, superpodëis y ermes. (pablo)

La Val/Corvara - Iniann él bindebò de movimënt danter i secretêrs de comun tla Val Badia. Do che Gottardo Pizzinini - secretêr a Badia - é jü de mà en pensiun, é so post gnü tut ite da Vinzenz Clara da Lungiarü. Insciö à le comun da Corvara messü scrì fora n concurs por le post da secretêr, y à śëgn inće ciafè le sostitut: ara se trata de Erich Pescollderungg da San Ćiascian - secretêr de comun a La Val - olache al laora bele da otober dl 2001 incà. Pescollderungg gnarà tut sö a Corvara cun le 1. d’agost 2013. La nominaziun ofi ziala da pert dl consëi de comun é preodüda tla sentada da en lönesc ai 29 de messè.

Val’ sön la porsona

Erich Pescollderungg é nasciü l’ann 1969 a Bornech y é incö aćiasè a La Ila. En cört val’ sön so tru scolastich y profescional: Erich à fat chilò les scores elementares, la mesana àl indere stlüt jö tl Vinzentinum a Porsenù, y é spo jü inant a Balsan a fà l’Istitut Tecnich Comerzial. Do la matura él jü n ann a laurè, ćina che al n’é gnü cherdè da jì a fà le soldà. Ilò s’àl pité la poscibilité da jì a laurè pro la p ol i z ia , o lache Pescollderungg é inće romagnü por val’ agn alalungia. La matura ne i bastâ nia al jonn da San Ćiascian, porchël àl metü man da studié Sciënzes Politiches pro la Università degli Studi de Padova. Studié studiâl pòn dì da privatist - ala pêr cun so laûr - y é inće stè bun da arjunje la laurea. Dl 2001 garatâ spo l’abilitaziun a secretêr de comun, ći che à orü dì la mudaziun de profesciun. Ćina ai 13 d’otober dl 2001 àl laurè pro la polizia, y püć dis dedô rovâl bele te comun a La Val sciöche secretêr. Chësc post àl śëgn albü por 12 agn alalungia, ćiamò ćina ala fi n de chësc mëis.

Na desfi da nöia

Pescollderungg â bele tut pert al concurs por le post da secretêr a Badia. Do che chël i é jü a Vinzenz Clara, s’àl anunzié pro le concurs a Corvara. Al n’é nia na rajun particolara che l’à motivé da baratè post de laûr: ”Do tan d’agn che an é te n post, pòl ester d’öga por l’aministraziun y por me personalmënter da baratè jö. N pü’ plü daimprò él inće!”

Inće sce le comun de Corvara é por abitanć feter tan gran co chël da La Val, arà Pescollderungg dessigü n bilanz cotan plü ampl

da aministré. ”Te chisc tëmps de strentöres dla fi nanza publica se fejon magari n pü’ plü saurì de chësc vers”, dij le secretêr da La Val, che ciafarà chilò sigü na desfi da nöia: ”Les funziuns é plü o manco te vigni comun les medemes . L’impostaz iun dl’aministraziun é spo te vigni post atramënter, y chilò messarài me laurè ite.”

Pescollderungg lascia le comun da La Val inće cun n pü’ de desplajëi. Al dij che ara ti à buté y che al é dagnora stè n bel tlima de laûr: ”Canche an é tan dî te n post desplejera dagnora da s’an jì. Olache an é stà, sàn oramai sciöche ara va y cô impostè l’ativité. A Corvara saràl de chësc vers val’ de nü, na desfi da nöia che i toli sö cun entusiasm y buna orentè.” Le dejidêr de Pescollderungg é che al pois inće ciafè a Corvara n post da stè saurì, sciöche al dij: ”I sun sigü che Vinzenz lascia zoruch n’aministraziun indertöra, y de ciafè n bun tlima de laûr, che fej fora dër tröp - sides sön la motivaziun che sön la prestaziun.”

Intant te dui posć

La Junta dl Comun da La Val à intratan cun delibera di 19 de messè aproè la bandida dl concurs por chirì na secretêria o n secretêr nü. Les domandes po gnì dades jö ćina ai 29 d’agost da misdé. Pescollderungg daidarà intratan condü inant l’aministraziun te intrami i comuns, ćina che la sostituta o le sostitut ne sarà ćernü y arà tut ite so post. (pablo)

Secretêr müda patrunLe secretêr dl Comun da La Val - Erich Pescollderungg - sarà dal 1. d’agost inant secretêr nü dl Comun de Corvara. La nominaziun ofi ziala toma chisc dis

Erich Pescollderungg da La Ila é da 12 agn incà secretêr de comun a La Val, y rovarà cun le 1. d’agost a Corvara.

Badiamusica tol l’ocajiun da rengrazié la Fondaziun dla Cassa dl Sparagn de Südtirol (Stiftung Südtiroler Sparkasse) por le contribut che ara à dè ca por curì les spëises dla XIII. ediziun dl Festival Badiamusica.

N dilan ala Fondaziun a paiamënt

Page 25: 2913

25

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Badia - Ai 10 de messè dales 9 danmisdé s’à le grup indunè pro la staziun a val dl lift de Piz Sorega, por pié ite y sö a pé. Da jì sö se l’à i ministranć lasciada jì buna cun jüć de grup desvalis, che ai à fat cun tröp entusiasm. Lassö nes aspetâ bele Andrea y Brigitte, che nes à da sëra socodì cun na cëna bindebò abastan. Dedô éra jüda inant cun jüć y devertimënt alaleria. Denant co jì a la pone él ćiamò gnü impié n pice füch da ćiamp.

La nöt é stada bindebò cörta, le dé nü pitâ indere n program scialdi ampl. Ćiamò dan gostè él stè da jì a se fà na picia saltada y se tripé cun jüć, ché é inće jüs

inant do n gostè bel rich. Incër les 11 é le grup jü inant

devers la Ütia Tablà, olache Roland y Michaela nes aspetâ cun na ”super griliada”. Fina ales 16.30 él gnü śoghé a calceto, söl trampolin y pro d’atri jüć. Ara gnô plan plan da jì cuntra ćiasa, porchël s’à i minis metü sön tru a pé ćina jö Corvara, por rové spo cun le bus zoruch a Badia, olache i geniturs i aspetâ bele.

L’acompagnadù Klaus oress rengrazié düć chi che à portè pro al garatè dla jita. Ai minis n complimënt por le bun comportamënt y inant tröpa ligrëza te so sorvisc. (Klaus Untersteiner)

Tan bel sön Piz SoregaDo che i ministranć plü gragn à podü jì a Gardaland, à inće chi de 3a y 4a elementara podü se devertì dui dis sön Piz Sorega

Sön Piz Sorega: i ministranć de Badia cun so acompagnadù.

Al Plan - ”Co ves sàl pa da podëi festejé incö i 50 agn de na uniun che i ëis instës fi stidié da daidé mëte sö?” Chësta é la domanda che i ti ùn fat a Eduard Ties, un di fondadus dl socurs alpin de Mareo. La lia à festejé en sabeda dan otedé le mez secul de vita. ”Sambëgn na gran ligrëza”, respogn Eduard. Por 34 agn alalungia él stè presidënt, y feter 40 agn él stè ativamënter laprò.

L’Aiüt Alpin laora scialdi tl chît. I intervënć é sö alalt, olache püć i vëiga. Mo chësc iubileum n’orôn nia lascè passè ia adascusc, porchël à l’Aiüt Alpin invié en sabeda domisdé amisc y simpatisanć tl tendun dlungia les scores. L’at ofi zial à metü man cun le salüt dl ombolt de Mareo Albert Palfrader, che à alzè fora le valur dl tignì adöm y dl dè inant aiüt: ”Chësc é n valur che i portëis inant dé por dé. Chilò da nos, te nüsc paîsc, odunse che al é ćiamò la desposiziun dla jënt da se daidé l’un cun l’ater. Canche os rovëis adalerch, él düć che lascia jö n pëis. Ai po se stè saurì y sa che ai é te de bunes mans. N iolan y fajede insciö inant”, àl dit. Le surastant dl socurs alpin provinzial Lorenzo Zampatti à alzè fora che le socurs te munt é deventè incö n sorvisc de utilité publica. ”I socoridus à na preparaziun che se damana n gran impëgn y al é sigü n gran bel sëgn por ombolt y aministraziun da savëi che al é jogn che s’impegnëia da se preparè por daidé le proscim - ghesć y jënt dl post.” Le presidënt Zampatti n’à nia orü desmentié l’idealism di plü vedli che â metü man: ”Sce le socurs é deventè sciöche al é incö, él deache al é stè dal mëteman incà porsones che à segnè la strada. Al é mirit dl’esperiënza y dl savëi che i vedli à salpü da trasmëte.”

Tröp idealism doia

Diego Clara, moderadù y instës socoridù, à spo cuntè en cört val’ fora dla storia dla seziun. Bele do

Lies - Ai 11 de messè à n valgügn maestri dla Val Badia vaghè la bela arpizada sö por la via ferata dl Stevia, tratan che n ater grup à arjunt la ütia de Stevia tres le tru da jì a pé. I maestri s’à spo incuntè te ütia y à passè n valgönes ores de aorela cörta pro val’ de bun da mangé y da bëre. Intratan ài albü l’ocajiun da s’la cuntè y s’la rì cotan,

inće deache le maester en ponsiun Giovanni Pescollderungg ê l’acompagnadù di maestri jüs por le tru a pé. Le tru derevers à spo düć i maestri fat deboriada. ”Al é stè na bela esperiënza, che é zënz’ater da fà indô l’ater ann”, dij la presidënta dl’UML Inge Dejaco, che à acompagné le grup sön la via ferata.

Cincanta ćiandëresL'Aiüt Alpin Mareo à festejé dan otedé le mez secul de vita

la secunda vera êl jogn che jô a crëp y inće a daidé sce zacai â bojëgn de aiüt. Dantadöt Ernesto Trebo, Erich Kastlunger y Pire Kastlunger - che ê tl ambiënt di maestri de schi, s’à fat mirić de chësc vers. Dl 1962 ê Eduard Ties y Pepi Ties jüs sön le Ju de Sela a fà le curs da ”portatori” (mënacrëp). A će dl curs êl le capo dl Socurs Alpin de Südtirol Ariele Marangoni, che à motivé Eduard Ties y i atri apascionà da mëte sö ofi zialmënter na seziun inće te Mareo. Chësta gnô aledè dl 1963. I pröms che é stà laprò ê Eduard Ties, Pepi Ties, Ernst Obojes, Hubert Call, Ernesto Trebo y Erich Kastlunger desco mëmber onorar. Eduard Ties é stè a će dla seziun ćina dl 1999. Pro l’Aiüt Alpin él stè atif ćina dl 2002. Al dij: ”Sc’i ess orü, essi podü stè inant, mo sce an é tan d’agn laprò, él inće bel sce an po ester plü löcri y lascè gnì docà i jogn.” Tl pröm, cunta inant Eduard, n’êl nia tan gonot da jì: ”Metü man àl deplü dai agn ’70, canche al é gnü le maiù turism.” Eduard nes cunta che i socoridus ê dandaìa ores y ores sön tru. Mesi n’êl nia, porchël messân jì a pé: ”Sce al ê val’ de plü gran, podôn cherdè i soldas, che nes menâ söl post. Sce al ê feris, spo i ćiariâi ëi; sce al ê morć, messânse i condü instësc jö a pé, cun bareles”.

Incö à la scuadra de Mareo 22 volontars y 1 n ćian d’archirida, che vëgn menè da Lorenz Obwegs. Horst Valentin é dal 1999 incà a će dla seziun, bele dal 1975 él pro i socoridus. Inće ël baia che i tëmps s’à mudé dassënn: ”Le laûr s’à mudé dër tröp. Plüdadî êi ligri sce i jôn a do zacai y i condujôn jö. Aldedaincö ćiari söl’ora y se damana tan dî che i ùn albü.”

Le laûr é gnü cotan, al basta ponsè che l’ann passè é l’Aiüt Alpin Mareo gnü cherdè passa 30 iadi. ”Cherdades dal 118, olache an mëss lascè döt y jì da vigni ora”, dij Horst. Laprò à l’Aiüt Alpin daidé pro n gröm de manifestaziuns, danter gares dla roda, gares de schi y d’atri evënć. Sigü na istituziun de socurs

che an ne po nia plü ponsè demez. Horst Valentin: ”I ùn dër dessigü fat n gran laûr y cun le turism d’aldedaincö arati che al ne sides nia na cossa da sotvaluté o da desmentié.”

Impò él inće pro l’Aiüt Alpin le ćialzà che drüca. La sënta atuala te n garasc basite é bindebò strënta. L’ombolt à dè de bunes speranzes: ”I savun che osta situaziun n’é nia ideala. I ćiararun sciöche Comun da ves gnì adincunta, inće sce al n’é nia tan saurì. I ćiararun da ciafè na soluziun”, àl dit. Le surastant dl Aiüt Alpin la mët insciö: ”Nos nes aspetàsson nia deplü co locai che foss adeguà ai tëmps da incö, olache an ess indô lerch cun les massaries, y da stè plü saurì por fà le sorvisc che nes vëgn damanè aldedaincö.”

Onorè y recordè

La festa de iubileum àn inće tut sciöche ocajiun por onorè chës porsones che é te chisc 50 agn stades ala pert pro l’Aiüt Alpin y n’é incö nia plü atives. Al n’ê indöt 20, por chëres che al é gnü arjigné na bela plachëta de dilan, realisada dal socoridù y feur Harald Frenner. N pinsier i é sambëgn inće jü a chi socoridus che n’é incö nia plü danter nos.

Do la pert ofi ziala éra jüda inant cun musiga y devertimënt. Alaleria êl por i mëndri le crëp de gume da s’arpizé o slisoré, i jonins podô porvè fora la slackline. N punt culminant é inće stada la proieziun multimediala de Heinz Zak te salf dles manfestaziuns. Nia manćé n’à spo la musiga y buna löna. Bëgn ot grups à l’Aiüt Alpin fi stidié da organisé adalerch, danter chisc inće de chi che ne sonâ bele dî nia plü sön paladina. I pröms é stà i musizisć dla ”Komische” de Fanes, jorà adalerch cun le jolier. Aldì àn spo daimproìa le Trio Ladinia, la ”Tanzlmusik Haumiblau” nasciüda l’ann passè de mà, i ”Frak”, ”Die Verspielten” da Frena, Anita y Zenzo, le Fanes Trio y Alexander & Friends”. (pablo)

Escursciun dl’UML sön SteviaN grup de maestri dla Uniun Maestri Ladins à fat na via ferata, d’atri na escursciun a pé. Travert ê la ütia de Stevia

Le grup de maestres y maestri che l’à vagada da fà le via ferata.

Mëmbri che é n iade stà pro l’Aiüt Alpin, cun les autoritês: Dancà dmc él Lois Morlang, Thomas Rubatscher, Eduard Ties, Ernst Obojes, Tone Rindler. En pé Peter Pedevilla, Herbert Comploi, Ernesto Trebo, Andrea Comploi, le presidënt dl Socurs Alpin de Südtirol Lorenzo Zampatti, le surastant dla seziun marora Horst Valentin y l’ombolt Albert Palfrader.

Page 26: 2913

26

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected]

Hockey - L’é n segnèl per desmostrèr sie sostegn e ence n segnèl per la popolazion e per i politics da Trent. Endèna na conferenza stampa te Comun general de Fascia en jebia ai 18 de messèl i aministradores fascegn i à anunzià che i à comprà la tessera de l’Hockey Club Fascia. I l’à touta la procuradora Cristina Donei, i set ombolc de Fascia, l president del Consei general Cesare Bernard e l conseier provinzièl Luigi Chiocchetti.

La sozietà de hockey de Fascia la é nasciuda del 1955 e la raprejenta n pont de referiment per noscia Val e no demò per la squadra de Serie A, che ampò l’é semper na spenta per fèr a na vida che i joegn i vae inant tel sport, ma l’é n setor che tol ite 130 joegn, più alenadores e personal aldò, che ge dèsc l met ai joegn de lurèr ensema, l’é moment de crescimonia personèla e de agregazion. Da sotrissèr l’é ence che l’Hockey Club Fascia l’à ativa na colaborazion con Ciavaleis e Tieser, coscita che ence ic abie l met de fèr jièr i bec con la spenta de ruèr en dì a la serie A. A la conferenza l’era ence l president de l’HC Fascia, Roberto Ongari, che l’à rengrazià i aministradores per l sostegn e l’à ence volù spieghèr che la Sozietà sportiva la se troa te na situazion de crisa proprio da chest an. “Te 13 egn desche president aon semper serà sù l bilanz en parità o con pìcola

perdites. Te la sajon 2012/13 aon falà la previjion de bilanz ajache aane pervedù che ne rue ite 150 mile euro de più. Aon abù manco contribuc da la Trentino Marketing (42 mile euro enveze che 70 mile desche l’an dant), manco didamenc dai sponsor, ajache un se à retirà e l’auter enveze che ne dèr 20 mile euro a la fi n l ne n’à dat demò 8 mile”.

Per chest se se fossa bogn de tirèr sù mìngol de tesseres te anter la popolazion se ruassa a corir chesta mencianza di enc publics e di sponsor.

La regoeta de tesseres la é jà scomenzèda, e apede a la quota metuda dai aministradores de la Sozietà (20 tesseres per 20 sozi) rua ite ogne dì al stadie neves sotescrizions. “Sion dalonc da l’obietif - à dit Ongari - ma se aon emprometù che jon de persona fora per i hotìe e dai artejegn”.

Chel che mìngol sceca l’é semper ampò che la Provinzia de Trent no abie mantegnù, enscin ades, l’empegn del contribut per l’impiant fotovoltaich, sun chel che à tout posizion ence l conseier provinzièl de la Lega Nord Claudio Civettini, e percheche se sà ben che utró tel Trentin, per de autra manifestazions sportives, i scioldi i vegn dac. Ma chest, ben segur, l’é descors che no à fi n. Per endèna speron che se posse arjonjer n bon numer de tesseres. (vr)

N sostegn desche segnèl per i fascegnLa procuradora Donei, i set ombolc de Fascia, l president del Consei general Bernard e l conseier provinzièl Chiocchetti i à fat la tessera de l’hockey

Cesare Bernard, Franco Lorenz, Mariano Cloch, Roberto Ongari, Cristina Donei, Tullio Dellagiacoma, Luigi Chiocchetti e Renzo Valentini ensema per l’Hockey Club Fascia.

Una de la costion che à portà a la crisa de l’Hockey Club Fascia l’é chela leèda a l’impiant di tulins fotovoltaics. Sun chest l president Ongari à spiegà: “l’era da meter a post l cuert e aon vedù che per i tulins fossa stat n bon contribut da la Provinzia, del 2010 aon fat la domana e aon ciapà l contribut. Col papier del contribut, che l’era na garanzìa, sion jic en banca a domanèr l mutuo, l’aon ciapà e aon fat l lurier.

Ma del 2011 l’é vegnù fora che la sozietèdes desche la noscia, che sion na srl, no les podea più aer l contribut. Se i

ne l’aessa dit dant no assane mai fat n impiant tant gran”.

Sun chest l conseier provinzièl Luigi Chiocchetti à domanà al President de la Provinzia de dèr na man, ajache la Sozietà de Fascia no l’é na fi rma desche l’autres, e enstadì proprio l President Pacher ge à responet dijan che: “se vardarà che fèr e endèna se conzede 43 mile euro a l’an de agevolazion fi scala su la boleta. “Chest ampò – à dit amò Ongari – l va a benefi ze del Comun de Cianacei, speron che l medemo Comun l tegne cont”. (vr)

Endèna l’é la agevolazions fi scales!

Moena - L concors de idees per la realisazion de n piaz dai auti a Longea col coleament col zenter del paìsc, metù a jir da l’aministrazion de comun de Moena a la fi n del 2012 con chela de orientèr te la vida miora la cernudes del davegnir en cont de mobilità e piac dai auti, l’à vedù tor pèrt n gran numer de profescionisć, ben 151, da duta la Tèlia e adertura da foradecà.

“Canche aon tacà via no se avessane segur spetà de aver chest suzess - l’à dit l’assessor ai lurieres publics Giancarlo Ramus - chest se sà ben à ence creà difi coltà per la comiscion che cogneva valutar n numer scì gran de projec, ma l’à portà ence gran sodesfazion percheche völ dir che l’é stat enteress per l bando. Cogne dir che la maor part de le soluzion ruade à trefà l tem, anter i 10 che à ciapà la menzion l’é ence soluzion che no le é proprio spezifi che en cont de la problematica metuda dant, ma le era deldut enteressante e de valuta, donca l’é stat dezidù de le auzar fora e le premiar.”

L’é stat donca n gran lurier per la comiscion che aea l’encèria de valutèr duc i elaborac rué e che la era componuda da l’architet Alberto Dallio, responsàbol de l’ofi ze tecnich de comun, con apede i architec Renato Ruatti e Carlo Severgnani, l’enjegner Andrea Maschio e Patrick Sommariva desche raprejentant de la categorìes economiches de Moena. Te la cernuda l’é stat tegnù cont de desvalives aspec, de carater estetich, ma ence funzionèl e economich e a la fi n l’é stat cernù l venjidor, se trata de Angelo Monti, n architet da Milan con studie a

Como. “L projet che à vent l’é stat studià

a na vida multifunzionala - l’à deschiarì l’assessor Ramus - che permet ence de l spartir per bloches, per far per ejempie piac dai auti pertinenziai che se pol tegnir seré a bloches apontin, e i durar na part desche piaz ledech, na part magari a servije de valch hotel e c.i. e chest aspet l’é stat conscidrà de gran emportanza.”

Al secont post se à classifi cà n joen architet da Trent, Bruno Detassis, ex aequo con Angelo Maria Salamone, da Catania. Chest ùltim l’é n projet dassen inovatif, no l perveit n piaz dai auti classich logà olache l’era stat dat indicazion de l far, ma la realisazion de n pont particolèr, con i posć per i auti ite te la strutura medema del pont, olache troa post ence etres servijes; l’auter recupera mìngol la linia di pré che l’é soravìa, l se svilupea a soles, donca con n impat ambientèl mender e l’é stat studià delvers ence i coleamenc de azess.

La comunicazion de la

Parees de sas per loghèr i auti a LongeaDò aer valutà ben 151 projec, la comiscion del concors metù a jir da l’aministrazion de comun de Moena à cernù la proponeta de l’architet Angelo Monti

graduatoria defi nitiva la é stata fata cognoscer publicamenter chisc dis passé: en dut l’é stat segnalà 10 elaborac ma demò cinch à ciapà n paament, per n total de 25 mile euro.

Chesta per l’aministrazion l’é la seconda esperienza de concors de idee, dò chel de Navalge, “chesta esperienza volassane la concretisar, per chel che sarà possìbol - l’à enjontà l’assessor. La previjion urbanistica la é jà e chest l’é n aspet fondamental, amò apede aon ence “emprometude” de fi nanziament, coscì podon le chiamar, da man de la Provinzia. No se pol pensar che na opera de chesta sort se podesse la far demò desché comun, aon donca jà tacà a far ragionamenc de chest vers e dò l’istà, con de setember, jiron mìngol più tel concret su le possibilità efetive de realisazion, amàncol a tòc, con n project fi nancing opura tolan ite privac da Moena enteressé o amò con autre soluzion, vardan de ressolver dantdaldut l problem fondamental, che l’é chel de logar jù i auti. L pont col coleament al zenter del paìsc l podessa vegnir te n secont temp.”

Spetan de troèr i fi nanziamenc per poder realisèr chesta opera che permetessa de jir inant tel percors tacà via per librèr l zenter de Moena dal trafi ch, ades l’aministrazion se met dant de meter fora te na mostra i projec che à tout pèrt al concors e che i é stac premié; endrezèr na sort de convegn per prejentèr duc chenc i projec; tor ite i projetisć che no à tout pèrt al concors ti ragionamenc entorn la costion de la mobilità e di piac dai auti; endrezèr n sondaje anonim sui 10 projec premié per capir se l’é o manco condivijion da man de la jent.

Cristina Marchetti

La proponeta de l’architet Angelo Monti, che à vent l prum pest.

L lech olache cognessa vegnir fat sù l piaz dai auti.

Page 27: 2913

27

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Sozietà - La formula de la festes olache l’é da magnèr e da beiver, con mùsega, legreza e vèlch event de cornisc leà a la tradizions, a l’èrt o a la contìes, é dò a ciapèr semper maor lèrga te anter la manifestazions de l’istà de Fascia. Na idea segur bona, ajache magnèr e beiver ge pièsc a duc, ma no sorida da meter a jir e fèr garatèr.

A averjer l’istà de Fascia l’é stat ence chest an la festa “Te anter i tobié”, che l’é ence una de la prumes de chesta sort nasciudes te Fascia. La vegn endrezèda a Cianacei oramai da ben 17 egn, e i prumes egn l’era n event dassen nef e unich, che duc i fascegn e ence i sentadins de la valèdes vejines no podea se perder.

Ades vèlch tel mecanism se à enrujumà, no se pel l neèr, e chesta edizion, enceben che no la sie jita mèl per chel che vèrda ejit e partezipazion, l’à abù ence critiches. Zachei à adertura dit fora che da chiò inant no la fossa più stata fata duc i egn, ma en cajo ogne doi egn.

Sozietà - I bec che tol pèrt al projet “Fate lèrga Gust de la lum”, endrezà da Fassalux per i joenec dai 12 ai 15 egn, i à tacà via l’esperienza de chest istà 2013 con na scomenzadiva dalbon enteressanta, che i li à porté a fèr na raida de più dis te anter i crepes e i refuges entorn Fascia, per poder se cognoscer e sozialisèr miec.

Apede a la desvaliva esperienzes leèdes al jir sa mont e stèr duc adum te nosc ambient da marevea, enstadì, endèna che i era sun Roda de Vael, i à podù ence tor pèrt a na “lezion” particolèra.

Colassù, defat, ensema con Marino Pederiva, president de la sociazion “Occhio al gioco”, i à podù rejonèr di risesc che vegn cà da la maldoranza de la neva tecnologìes, che les porta i joegn dalonc dal contat coi etres, i li isolea te n mond virtuèl fat demò de social network, videogames e c.i.

Anter i gregn perìcoi che se scon te chest mont virtuèl – descheche Marino Pederiva disc da temp vardan de meter su l’avertida gregn e pìcoi – l’é la capazità de tirèr ite

Dò chinesc dis, lascian a duc l temp de se fèr vèlch pensier, aon volù proèr a fèr mìngol de bilanz coi organisadores.

Alessandro Anesi, che desche pre s ident de l Comit at Manifestazions de Cianacei se à tout sù l’endrez de chest event dò che l Comitat organisador aea “molà”, l ne à dit che la costion che no se volesse più fèr la festa Te anter i tobié duc i egn no l’à fondament, l’é demò ciacoles da bar.

“L’é vera che chest an l’ejit de la festa l’é stat mender respet ai etres egn – l ne à dit, - e perauter la é stata ence più curta, ma dut sumà podon dir che la é jita ben. Aon de segur idea de jir inant, ence se fosc vèlch roba, desche per ejempie l marcià di artejegn, la sarà de riveder. L problem l’é che ge volessa che duc deide, enveze apede a me e a Enzo Iori, l soul che à didà te l ’endrez l ’é stat Danilo Planchensteiner.”

De segur l’idea de chiamèr jent da fora con i banchec de sia roba

“Ge volessa che duc deide”Dal bilanz de l’edizion 2013 de la festa “Te anter i tobié” vèlch rifl escion sun na formula de event semper più slarià fora te desvalives paìjes, ma che domana gran empegn e partezipazion

Sun Roda de Vael, con gust e zenza “slot”L grop de joegn che tol pèrt a “Fate lèrga Gust de la lum” à podù se confrontèr con Marino Pederiva sul problem del jech: na vida de fèr prevenzion concreta e fora de anter

e embarlumèr la jent con jeghes, promozion, regai, per la portèr pian pian tel tunel del jech da risech, pean via dai jeghes de abilità (skill games) per ruèr enscin ai jeghes a scioldi (cash games).

Te chesta “lezion” Marino Pederiva e i educatores del “Gust”, con dantfora Th omas Zulian, i à chierì de ge passèr ai joegn fascegn l messaje de esser dassen “portadores de lum” ti confronc di joegn e di gregn che i cognosc, metan al luster che no l’é nesciun met concret de fèr crescer l benstèr economich de familia travers l jech da risech, che sie pa slot machines, “sgrafa e venc” o jeghes a scioldi de autra sort.

“Vedù che l Stat l mencia patoch te la prevenzion de chest cancher sozio-sanitèr-economich – disc Marino Pederiva – e l lascia che seghite a crescer daperdut la reclam del jech, se cogn proèr a ge dèr de contra travers la prevenzion direta, ence te ocajions desferentes da la solita conferenza. Spere che chest stel de prevenzion che va sorafora la ciacoles posse esser de ejempie”. (lg)

L grop de joegn che tol pèrt al projet “Fate lèrga Gust de la lum” con i educatores e Marino Pederiva sun Roda de Vael.

artejanèla à levà n muie de critiches. L’era vèlch che no aea nia a che fèr con chela sort de festa. Alincontra artejegn e gropes del post i se à lamentà de no esser stac touc ite o valorisé assà.

“I problemes te l’endrezèr n event de chesta sort – ne à dit amò Alessandro Anesi - i é n muie: da la comunicazion a la logistica, buoni, locandine, contabilità... se cogn vardèr dalbon tanta de chela

robes che da vèlch ora zeche sciampa de segur. Nos se zachei del Comun o de sociazion volessa se tor sù e se endrezèr per viventèr n setor en particolèr, fossane segur contenc.”

Somea de capir che per fèr garatèr chesta sort de festes – e chest vèl per dutes, no demò per chela Te anter i tobié – l’é scì fondamentèl aer bona magnadiva

I volontadives l’é la colones de la festa “Te anter i tobié” e de duc i evenc de chesta sort. Ge vel che i vegne semper touc ite, valorisé e engaissé a fèr sia pèrt.

e bona musega (o amàncol no massa zompa), ma soraldut l’é emportant che chisc sie dassen evenc de la comunanza, che i volontadives deide, e che i vegne ence engaissé a tor pèrt e valorisé, se no canche no l’é più la novità dut risia pian pian de se destudèr jù. L’é amò dut l temp per ge pissèr e chierir de mudèr o miorèr endrez, acioche chesta bela festes seghite a garatèr delvers e semper miec. (lg)

Page 28: 2913

28

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

Chesta setemana me é pissà de ve propor na spazierada che é fat l’an passà.

Sion sul colm de l’istà, l besegn de se n arloar a l’auta l’é gran. Chest an, con duta la neif che l’é, la vardassa fora n goc autramenter.

Bel bonora lasce l’auto ló da Pian de Schiavaneis, é entenzion de arjonjer l Jouf de Pordoi, tor la forenadoa de Sas Pordoi, traversar l bel plateau, majaré de sot Piz Boè, le ponte de Antersas, part del plateau de le Meisules e de retorn jù per la Val Lastìes.

Endana che me n arloe en su per l bel bosch de zirmes, ciuta fora da sunsora l parei fosch de Pordoi. La crousc ló sunsora la pea i prumes raes de soreie. Te trei carc de ora son ló da la ciasa cantoniera a pec varesc dai tornichees de la strada de la Dolomites. Ló olache i zirmes lascia l post a le pasture, sora stradon fasc bela fegura l’Hotel Pordoi, inaudà ai 28 de messal del 1905, n an dò del stradon sorafora l Jouf de Pordoi. L’é n bel frabicat de sas con sie bele verandole de legn, stel classich Liberty Alpin, a la moda di prumes egn del ’900.

Tel traversar chi tornichees dò l veie troi, me vegn tal ciaf i recorc

da bez, canche via per l’istà a mez aost passaa i “bolidi”, i bie auti da corsa che tolea part a la Coppa Dolomiti, gara de automobilism sorafora i jouves da Cortina d’Ampez e endò te la renovada zitadina anpezana. Ere bez, en chel dì de festa no jìe a past, podee jir dò stradon a vardar chel spetacol.

Chela famousa manifestazion i l’à fata enscin dal 1958, i traversaa Fascia entorn mesdì via. Tolea part i campions più de nonze, Fangio e etres che no me vegn tel ciaf l’inom, fossa le arjentade Merdeces e Porsche, le rosse Ferrari e Alfa Romeo, de autre, de n bel brun fort, creise che sie stat le franzouse Renault.

Me recorde Tone de Giulges, el l saea ence dut sul sport di campions de la roda canche passaa l Giro de la Talia. Tel me n arloar su envers l Jouf de Pordoi, me vegn tel ciaf de aer let sun zeche sfoi da olache rua l’inom Audi, la famousa marca de auti de Ingolstadt tel Bayern. Dant de pear l’inom Audi la se chiamaa Auto Union e jà ti egn 30 la era famousa, la venjea gare mondiale. Emben, somea che zachei de chi piloc, o jent che fajea i jouves de Sela e Pordoi, aesse sentù pastres ladins cridar “Audide,

audide”, entenù desche n fort bordel de motor, da chest l’é vegnù l’inom Audi, da apontin “Audide, audide”. Chest tant l’é let su n sfoi spezialisà de automobilism, contìe de coche e con che l’é nasciù i inomes de le fi rme de auti.

E entant che me passa per l ciaf chisc pensieres de canche ere bez, é ence arjont l jouf de Pordoi. Sunsora slumenea i majarees de Pìcol Pordoi, Sas Pordoi, la forcela. É fat l troi te la valena a l’ombrìa de Sas Becé. Dalonc l Ciadenac, l Sciliar e l Saslonch.

Su la bonora no l’é amò gran trafi ch, se pel amò se goder i jouves co sia bela aria fresćia.

Anché é dezedù de jir sun Sas Pordoi co la sorida forenadoa, jita en esser acà 50 egn. La scomenzadiva, l’anteveder per na tal opera, l’é stat de Francesco dal Garber un di fi es de Maria Piaz de Pavarin, la Mare del Pordoi. Avisa acà n pec de meisc l’é stat recordà l mez secol de la forenadoa co le parole de Fiorenzo Perathoner, ritadin e gran espert tel ciamp di impianc portamont.

Gran l’é l nonze de chest Jouf, ti secoi pascol de chi de Cianacei e di Fodomes, usà per menar

bestiam a marcià, legnam, massarìa e magnadiva da na valada a l’autra.

Col ruar de la gran strada de la Dolomites dut l’é mudà e sul jouf l’é stat debesegn de endrezar ence i servijes aldò. Per scomenzadiva de Maria Piaz, del 1902 l’é stat avert n prum bait, na ciajaa de legn olache Maria la venea valch da beiver e da magnar. Pec de egn dò l’é stat frabicà l’Hotel Savoia da la Sozietà di gregn hotìe metuda en pe da Th eodor Christomannos, cognosciù miec desche l pionier del turism Dolomitich.

Ló passaa, ruaa cà, l Vièl del Pan, cognosciù miec da la clientela todesćia desche Bindelweg. Chest troi l conjobiaa i refuges Bamberger Haus de Fedaa co la Bamberger Hütte, anchecondì Refuge Boè. L troi l jia inant traversan l plateau de la Meisules, la utia Pisciadù e l jouf de Frea.

Ti egn dò la Seconda vera, l nonze del Pordoi se à slarià fora te duta la Talia. Béleche duc i egn passaa l Giro de la Talia, famouse le vente del “campionissimo” Fausto Coppi e Gino Bartali e etres gregn campions de la roda.

Al jouf de Pordoi ge vegn dat ence l’inom de Cima Coppi: n monument de bron, opera de

Martino Lorenz, recorda chisc fac, ló enlongia la forenadoa.

Anché, me é pissà che l troi de la forcela l’é massa lonch, adort e sfadious, no é più vint egn. Te pec menuc son sun Sas Pordoi. La forenadoa la dasc l met a jent de età che no é più bona de jir a pe de se goder l gran spetacol de la Dolomites da sie 3.000 metres de auteza.

Ló pech dalonc, envers l levar de soreie, se auza l Piz Boè, 3.151 metres, piz nia senester da arjonjer, l’é l zenter de la valèdes ladines. La piza più auta de Dolomia prinzipala la é a gran stratifi cazions, a barconade.

Te pec menuc arjonje la forcela e vae a troar Graziano Spinel da Ciampestrin, ost del Refuge. Con el, om a la bona, gustegol e de gran compagnìa, me fae cater ciacole. L me conta de sia vita, bona part passada da mont sù, dant con sia familia te la gestion del refuge de Boè e dò con sia jermana Cristina Kofl er a la didar fora te la gestion de la utia de la Forcela. Utia fata sù ti egn Cincanta per scomenzadiva di frades Dolfo e Franz Kofl er de Mazin. Ti egn Nonanta, Cristina Kofl er à venù la utia a Graziano, utia che acà n

Raides per cognoscer lesc, cultura e stories de noscia valèdesNa raida da Pian de Schiavaneis, traversan l Boè

La pruma baraca sun Pordoi con Maria Piaz Pavarina, sentada jù tedant usc. Acà 50 egn, la pruma forenadoa de Pordoi.

Piz Boè. Piz Ciavazes e la Meisules.

Page 29: 2913

29

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

pec de egn Graziano à metù a nef, dò i criteries e besegnes de anchecondì. Graziano l me conta de fac, bie e burc, che ge é sozedù, de jent che é passada ló, de coche l’é mudà soraldut ti ùltimes egn l stel de vita, l stel de viver la mont de anchecondì.

Dut autramenter de chel da zacan, romantich, canche su na mont se sentìa amò ciantar, i ciantaa amò con gust, duc adum. Anchecondì dut é mudà, duc de prescia.

Te mie recorc, canche ere joenet, ló l’era Dolfo e sia femena, se beea, se fajea marendel, i jiaa a la mora, i ciantaa. Dò se peaa jù per la forcela cigan, cater sauc e se era jun Pordoi. Se passaa na bela domenia.

Salude duc, pee inant per l sorì troi envers l plateau de Boè. Ló junsot i parees de Piz Boè se pel dar na veiada a chi gregn perons de n bel color resa, grisc, checen.

L’é calcares de amonic che se à fat tel temp del Giurassich aut, acà donca 160/180 milions de egn.

Te chisc sasc se troa resć fossilisé de desvalive bestie, saùches, bisce entorcolade, pesc.

Dut enteressant, besegnassa demò se tor del temp, esser più curiousc. Te pec menuc son ló da la Sela de Boè, ló olache se conjobia le val de Lastìes e de Val de Mesdì. Junsot, pech dalonc, l refuge de Boè, Bamberger Hütte, n pech più dalonc envers nord i crepes de Badia, l Sassongher e le majon più a l’auta del paìsc de Colfosch.

Te pec varesc son ló da la utia, l’é mesdì e l’é ora de meter valch sot i denz. Endana marena con Ludwig Vaia se fajon na ciacolada l me conta de sia vita de alpinist e di 22 egn desché ost, gestor de la utia de Boè. El l me conta di desvalives gestores che te sie recorc de menacrep i é stac sun Boè. Dò la Seconda vera l’é stat

Graziano Spinel, ost de la utia de la forcela. Con Bruno Brognol e n alpinist.

Amonic. L’ost Ludwig Vaia e l Refuge Boè.

Val Mesdì envers l Sassongher.

Val Lastìes.

Pisciadoes de Val Lastìes.

Giovanni Fosco da Cianacei, Dolfo Kofl er, la familia de Graziano Spinel, Luciano Ploner da Cianacei e dant da el Lorenzo Favè da Ciampedel. I ghesć alpinisć che traversa l Boè i vegn de duc i vers, la maor part de chi che stasc sora net l’é todesc.

L me conta de canche, aldò di documenc, l’Alpenverein de Bamberg à frabicà na pruma utia, l’era l 1894. I turisć alpinisć traversaa l Massif del Boè dal jouf de Frea, ai jouves de Pordoi e Fedaa. Aldidanché dut l’é mudà, arjonjer e traversar l Boè e la Meisules no l’é n gran cunst, co la forenadoa de Pordoi l’é dut più sorì.

L’é ruà ora de pontar demez, salude Ludwig, sia femena, sie fi e e te n pec de menuc, son sun Ponta de Antersas. L’é l troi cognosciù Auta Via Dolomiti numer 2, che conjobia Persenon a Feltre traversan i maores crepes de le Dolomites.

Ló junsot le majon del paìsc de Colfosch, la Val de Mesdì. De dant la ponta spiza de la Torn Bergher, Sas de Mesdì, l Dent de Mesdì e l Pisciadù, envers cencia l gran majaré de la Meisules.

L’eie l cor dò a le one Piz Selva, Piz Gralba, Piz Miara, Piz Beguz, Piz Rotic, la forcela di Ciamorces. Vindedò l Saslonch.

Amò più dalonc la gran corona de le giacère del Grossvenediger, di Hohe Tauern, le Zillertaler Alpen, Stubaier Alpen e inant enscin a l’Ortles, la Presanella, l’Adamello e l Carè Alto.

Da la Ponta de Antersas l’é dut de sora en ju, l’é da meter a vèrda per cevile e jeneies.

Traverse l prum toch de plateau, pee l troi numer 647 a cencia, ló dessot l valon de Lastìes coi parees neigres de Sas Pordoi, Col Toron a cencia, la Torn de Siela e Piz de Roces a dreta. Te curt temp rue jun Pian de Siela, ló me pausse, me smoe i piesc te chela bela aga fresćia de chi pisciadoes, te chela aga che pian pian, saut dò saut, la se n va ju traversan la val de Antermont, la se tras te Veisc, la traversa noscia Val. Ló, vardan envers l valon del Fos, me vegn tel ciaf la gran desgrazia de acà 4 egn, chi omegn che i à lascià sia vita, per n ideal, per didar fora chi che à besegn e i é tel pericol.

Dò Pian de Siela l’é amò n ùltim saut, troi n muie adort enlongia jù chi ruves, zirmes, baranchies e n scigolar de montagnole.

Te n amen son a Pian

Schiavaneis olache bel bonora é lascia jù l’auto. Sé che segur n muie de vo cognosc chisc troes. I autres,

se amò no i é stac, i pel se tor na dì de temp. A n’autra setemana.

Fernando Brunel de la Riza

Page 30: 2913

30

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa?Soluzion del retrat su La Usc nr 28 del 2013

Dant de vardèr l retrat publicà l’ùltima outa su La Usc di Ladins, ve dijon che en cont del retrat publicà su La Usc nr 27 ne à responet ence Ziperla de Śepele de Micel da Ciampedel, che l ne à confermà che sul retrat l’era Paul Riz de Federico, Mìchele Lazzer de Śepele de Micel (fra de Ziperla)

4

56

1 2

3

fi a Maria Maddalena del 1927; 6. la fi a Notburga del 1925.

Desche ogne outa ge sporjon n bel develpai a duc chi che ne deida a meter ensema vèlch toch de noscia storia. Chest’outa ve meton dant n retrat da d’istà che vegn da la val de sot e ve envion a de ne dèr voscia resposta te redazion, ence per telefon o fax al

e Santo Favé de Giochele Talian da Pian.

La setemèna passèda enveze aane publicà n retrat che ne era stat portà da Mariateresa Cloch del Faure. A ne dèr la soluzion, apede a la medema Mariateresa, l’é stat Corinne Iori, Renata Dantone e Lino Soraperra Medico, che l ne à dit che l retrat cognessa

esser stat fat sobito dò la seconda vera, dò che Silvio era vegnù de retorn.

L’é sù la familia de Giorgio Soraperra de Giulio, e più avisa: 1. Giorgio Soraperra de Giulio del 1879; 2. sia fémena Anna Iori de Rocia del 1891; 3. la fi a Orsela del 1923; 4. l fi Silvio del 1921; 5. la

0462.764545 o per mail a la direzion: [email protected]. al più tèrt per en mèrtesc sera.

Ve recordon che chi che ne dèsc la resposta giusta o troa fora amàncol la maor pèrt de la jent sul retrat i ciapa en don n liber o n CD de musega, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.

69

8

710

11

12

1314

15

16

1718

19

1

2

3

4

5

Descorir l piajer de le sensazion, di odores, di calores, l contat co la tera nuda e co l’aga l’é emozion che no sion più usé a proar. Epura la natura che aon dintornvìa ne sporjessa l met de descorir endodanef l’essenza de la vita e de se ciarear de la forza che vegn da la tera.

Aga e tera l’é i elemenc naturai prinzipai del nef percors sensorial “Sora l’aga en pe nut” endrezà da l’Aministrazion de Comun e da la Pro Loco de Soraga.

L’idea la é nasciuda da l’assessora de comun Manuela Rossi e da la conseiera Martina Pederiva che da pez aea tel ciaf l’intenzion de proar a sporjer valch da alternatif a l’animazion per i bec pìcoi. E coscita, ensema ai compagnadores

del teritorie Gianluigi Chiocchetti e Giuliano Pederiva, che colaborea co la Pro Loco, i à pissà de endrezar n percors te la natura, olà poder portar i bec e soe familie, per ge far cognoscer l’ambient e le emozion che se pel proar.

Sun Vedol, n cianton da marevea

“Aon tacà a ge pensar jà chest’aisciuda – l’à dit Manuela Rossi – e dò aer domanà mìngol stroz se fossa stat n post adatà sul tegnir de comun per poder endrezar n percors de chesta sort, ajache ge volea che ge sie l’aga, l’aon troà belapontin sun Vedol. Chest l’é n post proprio adatà ajache l’é sorì da ge ruar apede, aló

l’é ence n resservar e donca l’é aga che vegn per sora e dapò no l’é stat besegn de rebaltar sù l’ambient ma demò de crear n percors. Chest post l’à la particolarità che da olache se ponta demez se pel ence ruar deretorn zenza aer brea de se meter i ciuzé, l’é desche n cerchie che se sera, no desche chel a Moena che l’ùltim toch se cogn l far sun strada e donca se cogn se tor dò i ciuzé e se i meter. Ge aon domanà al Gianluigi Tin che l ne fae jù n dessegn, l’aon prejentà te Jonta de Comun e i é stac duc d’acort e engaissé.

Per far i lurieres aon domanà l didament de volontadives. Ne à didà n muie Elio Pedergnana, Enrico Pederiva de Fronz, Vigilio Rovisi del Peli e Ivan Defrancesco

da Pecé che à lurà per presciapech trei setemane. L cost l’é stat de set mile Euro. Ades mencia amò valch tabela per segnar l troi e valch particolar scenografi ch da far da cornisc desche i pitocons o i piches.”

L turism da d’istà se l fasc te la natura

Gianluigi Chiocchetti l compagna la jent tel bosch de jebia domarena, l ge fasc proar le sensazion de jir en pe nut te la natura. “La jent la va tel bosch – ne à dit Chiocchetti – ma no la é più usada a veder e a sentir: “vardege al muschie, a l’èga, tocela l’èga, senti che freida che la é”. Se cogn ge ensegnar a la jent a se empienir de

Jir “Sora l’aga en pe nut”L’é l nef percors sensorial endrezà sul tegnir del Comun de Soraga

natura. Giö e Giuliano sion dò che scomenzon a se far cognoscer desche compagnadores sul teritorie ma soraldut volassane uzar fora nosc pensier che l’é chel che l turism, soraldut chel da d’istà, no se l fasc te le piaze ma te l’ambient. Giö son critich sun chest modo de far turism percheche coscita no se ge fasc veder la beleza de nesc paesajes. A Soraga menciava valch de spezifi ch per le familie ma ades che l’é, se cogn vardar che l vegne cognosciù e valorisà. L’é n cianton dalbon n muie bel che dasc na veiada sun duta la ciadena de crepe dintornvìa. E dapò l’é l’aga che cor, n element che rechiama ence l’inom del paìsc “Sora l’aga”. Chest percors l ge somea a chel Kneipp che se troa ti zentres wellness, ma la desferenza l’é che l’é a l’averta, e chest no à confront.”

Per jir a far l percors sensorial “Sora l’aga en pe nut” se pel lasciar jù l’auto te paìsc, aló dal Pluriuso, se va su per Cernadoi, sa Gherghele e da aló se troa la tabela che segna l troi per Vedol-Molin. Jà sun chel pra se pel se tirar fora i ciuzé, jir en pe nut su l’erba e se lasciar far ite te l’atmosfera. L percors sensorial bonamenter vegnarà inaugurà en sabeda ai 10 de aost domesdì. Te chesta ocajion ge vegnarà sport n fort develpai a duc chi che à dat na man per l’endrezar, a chi che ge starà dò per l tegnir rencurà e vegnarà uzà fora l’envit a l proar, a regoer le emozion de tociar co le man e coi pie nosc maraveous ambient natural. (mci)

L percors sensorial “Sora l’aga en pe nut” sun Vedol.

Page 31: 2913

31

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Beachvolley/2 - Le vëndres ai 12 de messè él rové a Bornech l’alenadù dla scuadra todëscia de beachvolley Markus Dickmann. Dickmann à śoghé a livel mondial y à alenè la scuadra metüda adöm da Julius Brink y Jonas Reckermann, che â dl 2012 davagné la medaia d’or ales olimpiades de London.

Cater mitans dla Uniun Sport

Beachvolley/1 - En sabeda ai 13 de messè à l’Uniun Sport La Ila organisé a San Ćiascian la terza tapa dl Bank the Future BeachCup 2013 - n cërtl de 6 turniers de beachvolley sura döt Südtirol. Les tapes dl 2013 é Bornech, Partschins, San Ćiascian, Dorf Tirol, Sterzing y la fi nala indô a Bornech. Laprò vëgnel inće organisé 3 turniers por i jogn.

Sot a n cil sarëgn y cun temperatöres plajores da d’isté él rové a San Ćiascian 16 scuadres de beachvolley da Südtirol y dala Talia dl nord, por śoghé le turnier ”plü alalt tla munt” de döt le cërtl. Ai pîsc de Lavarela y Conturines se l’à davagnada la scuadra da Maran, metüda adöm da Markus Siebenförcher y Hannes Lang. I dui beacheri à davagné dui set sön trëi cuntra la scuadra da Balsan cun Mattia Franceschini y Andrea Pozzato.

Al terzo post s’à plazè la scuadra da La Ila, metüda adöm da Marco De Lazzer y Giorgio De Grandi. I dui badioć à injomé la fi nala ma de n sofl , do avëi pordü de mosöra la semifi nala cuntra Maran por 23 a 21. Al 7. post s’à plazè Christian Pedratscher da San Ćiascian y

Reinhold Pescoller da Badia, che é rovà ćina ti cherć de fi nala.

La premiaziun dl turnier é gnüda tignida tla ostaria La Berćia a La Ila. L’Uniun dl Sport La Ila rengrazia düć chi che à dè ca i pesć, y i sponsors. Les fotos dl turnier é da odëi sön la plata internet dl turnier www.beachcup.it. (US La Ila)

Le BTF Beach Cup a San ĆiascianSön le ćiamp da beachvolley da San Ćiascian él gnü tignì la terza tapa dl Bank The Future Beach Cup. Terzo post por i badioć De Lazzer/De Grandi

Terzo post por Marco De Lazzer y Giorgio De Grandi.

Tratan le turnier sön le ćiamp da San Ćiascian.

Beachvolley cun Markus DickmannCater mitans dl’US La Ila à podü fà n alenamënt de beachvolley cun l’alenadù di campiuns olimpics todësc

La Ila, che â de mà fat n curs de beachvolley a San Ćiascian, à podü inće tó pert a n dé de alenamënć cun l’alenadù todësch.

Sura döt Südtirol vëgnel tignì cursc de beachvolley, sot l’inom de ”beach camps”. Ala pert é inće l’US La Ila, che pîta cursc por jogn, por i arjigné ca ai turniers jonils dl Bank Th e Future Beach Cup. (US La Ila)

Les cater jones cun l’alenadù todësch. Dmc Melanie Ploner, Alexa Schatzer, Markus Dickmann, Maria Wieser y Martina Ploner.

Palê - Sciöche l’ann passè é le turnier indô gnü organisé a mez messè y la partezipaziun é chësc ann stada dër buna, arjunjon le numer mascim de 20 scuadres. Chësc ti dà na gran sodesfaziun ai organisadus, do che ti ultims agn ê l’interes por la manifestaziun jü n püch zoruch. Inće pro le livel de jüch àn podü constatè n livel plü alt respet ai ultims agn, cun deplü de bunes scuadres che s’à batü fi na les ultimes forzes fora por döta la nöt. Implü à le tëmp bun ćialt y assöt portè pro al bun garatè dla manifestaziun. Por le desplajëi di organisadus mësson

baldi inće anotè dui infortunns a śogadus, a chi ch’al ti vëgn aurguré na buna varijun.

La manifestaziun à metü man la sabeda dales 5 domisdé cun les partides de cualifi caziun y s’à stlüt jö cun la fi nala śogada do les 3 da doman. Tratan che al gnê śoghé söla plaza dal palê, podô i spetadus - dantadöt tröc jogn - se devertì al ritm de musiga tla tenda metüda sö dan le bar sport.

Tles 40 partides de cualifi caziun àn odü deplü partides cun resultać tlers y cun tröc goi tomà. Les partides a eliminaziun che é spo gnüdes sogades da mesanöt inant,

é stades plü combatüdes y cun resultać dër strënć, cun ma un o dui goi de desfarënzia. Tles partides por le ”pozer”, a chëres ch’al à podü tó pert les scuadres tlassifi cades al 3. y 4. post de vigni rode, él rové te fi nala le ”Durnis Team” cuntra la scuadra pustra ”Die Pumas”. Chilò él spo stè la scuadra dl’Alta Badia, ch’à bele tut pert a n valgünes ediziuns dl turnier (l’ann passè êra fi namai rovada pröma), che à davagné tlermënter por 7 a 1.

Les partides por i pröms posć é stades dër combatüdes; chilò él ala fi n stè na scuadra da La Val ch’à albü la miù. Le grup ”Yocopocomayoco” à tla fi nala batü la formaziun dl’USA Lungiarü por 2 a 0. Por assegné le terzo post inanter les döes scuadres forestes ”Pizzeria Dolada” (scuadra taliana) y ”SCP” (scuadra da Ulten) àl messü gnì trat i penaltys, cun la scuadra taliana ch’à ala fi n albü la miù. Chësta é inće stata la sora partida ch’à messü gnì fata fora cun les puniziuns dai 7 metri.

Do ch’al é gnü stlüt jö les les partides de fi nala, él spo gnü fat la premiaziun. Le presidënt dl’U.S.A. La Val Alex Alton ti à surandè ales prömes scuadres les copes y sambëgn inće i pesć de scioldi. Ai à danter l’ater rengrazié i tröc volontars ch’à laurè döta nöt y inće i dis dan le turnier por

Le trofê de nöt romagn te ćiasaBele ala 15. ediziun é rové le turnier de nöt organisé dala Uniun Sport Amatoriala La Val. Chësta ediziun iubilara é gnüda davagnada da na scuadra da La Val che é stada buna da se afermè cuntra les atres scuadres proveniëntes dantadöt dala Val Badia, mo ince da foradecà

arjigné ca. Ringrazié él gnü en particolar le sponsor y inće i volontars dla Crusc Blanćia Alta Badia, ch’à indô fat le sorvisc de pröm aiüt. (sc)

Resultać dles partides

Cherć de fi nalaDurni’s Team - Game Over: 5 - 1Beach Boys - Snifers: 4 - 0Die Pumas - Pederoaclub 2013: 4 - 1Sö la Lüna - I sura udüs: 0 - 1Yocopocomayoco - I Mixeri: 3 - 1Pizzeria Dolada - I Cujli: 1 - 0

USA Lungiarü - 16 Ciapins: 3 - 1SCP - All Stars: 3 - 0

Semifi nales pozerDurni’s Team - Beach Boys: 2 - 1Die Pumas - I sura udüs: 2 - 1

Semifi nalesYocopocomayoco - Pizzeria Dolada: 2 - 1USA Lungiarü - SCP: 1 - 0

Finales pozerDurni’s Team - Die Pumas: 7 - 1

1. y 2. postYocopocomayoco - USA Lungiarü: 2 - 0

3. y 4. postPizzeria Dolada - SCP: 1 - 1 (3 - 1)

La scuadra da La Val che à davagné le turnier.La scuadra da Lungiarü é rovada secunda.

Page 32: 2913

32

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Dolomites SkyRace - La 16^ edizion de la Dolomites SkyRace restarà te la storia. Béleche 700 concorenc é ponté demez da Cianacei da les 8.30 da doman e i à corì l percors col dislivel de erta de 1750 metres con doi passajes de gran fascinazion: la Forcela de Pordoi e i 3152 metres de Piz Boè. E dapò la valuta de la garejèda desche proa unica de la European Skyrunning Championship che à chiamà a una i più gregn skyrunners del mond e la particolarità del percors che, soraldut chest an, à vedù amò n muie de neif sa mont, tant che i coridores à cognù ence passèr fora n tunel de 12 metres sa la Forcela, sćiavà te la giacia. Na garejèda aboncont en duta segureza ajache l president Diego Salvador, l diretor del percors Ivano Ploner e dut l staff i à controlà dut fi n a la fi n e dut é jit delvers.

Te chesta 16^ edizion fin tinùltima l’é stat batalia anter i doi concorenc più forc che à coret con n ritm n muie aut duc i 22 chilometres. La venta é jita amò n’outa al catalan Kilian Jornet Burgada che à passà l via l straordenèr Marco de Gasperi e duc doi é stac bogn de arbassèr l record de la manifestazion de passa n menut.

N auter titol european donca per l joen campion de 25 egn, demò doi dis dò chel otegnù co la Vertical kilometer e etres doi primac metui te si palmares: chel de la garejèda col temp arbassà de 1 menut e 42 seconc e adertura chel de la erta più asvelta dai 1450 metres de Cianacei ai 3152 metres de Piz Boè, arbassà de 47 seconc respet a chel del 2007 de Augusti Roc Amador.

Balon - Al zenter sportif Cotura de Vich se à serà sù en sabeda ai 20 de messèl l’8° tornoi Champions Vich che à vedù chest an la partezipazion de 13 squadres de ic e de 4 squadres de eles. La partides é tachèdes ite ai 26 de jugn e per n meis i jiadores à jià béleche duta la seres, sot l’endrez de Fabio Detomas, Federico Cincelli e Nicola Rizzato.

L Champions Vich l’é n tornoi che à semper n bon éjit e che veit n grum de sostegnidores e amisc se troèr al ciamp de Vich per ge fèr l tifo a si amisc, che con gaissa e san spirit sportif se jia fora la partides.

La formazions é states spartides fora tel jiron A olache jièa la squadres Deka, Socoro Team Faloria, Itas Castelmolina, Pé de Bosch, Do Boss, Real Bugs e Marmolada e tel jiron B con ite Insolito & Gross, Paradis, Right Feeling, Bar Teatro, Bar’t Attack e I Patacconi e dapò l’era 4 squadres de eles che à jià fora enveze la Champions Girls: Buttalo Giù, Sali Minerali, Le Keglevich e Ter-Mal.

La fi nèla é stata jièda fora da Right Feeling contra Bar Teatro col resultat de 5 a 2 e Deka contra Insolito Gross col resultat de 1 a 3; per la eles Ter-Mal à jià contra Sali Minerali perdan per 1 a 7 e Buttalo Giù contra Le Keglevich

L’òr de la European Skyrunning Championships va donca a la Spagna tedant a doi taliegn ajache al terzo post l’é ruà l furlan Tadei Pivk con 3 menuc e 59 seconc de entardivament dal prum.

I doi prumes concorenc é stac ensema per duta la garejèda co l’intenzion de se jièr dut al sprint fi nèl, e coscita la é jita. Proprio inant de l’ùltima utèda l catalan à desmostrà de aer amò vèlch energìa en più, enveze vèlch granf à tradì De Gasperi. L’om record Kilian Jornet Burgada à segnà l temp de 2 ores 00’11”, vindò De Gasperi con 3 seconc de destach.

Da uzèr fora i resultac de Christian Varesco da Tieser, che se à classifi cà 24° e Paolo Larger da Molina ruà 35°, che per doi outes l’à vent la Dolomites SkyRace. Gran bela posizions per Erwin Chiocchetti de Bela Ladinia, prum di fascegn, che col temp de 2h31’51” l’é ruà 64° e sobito vindò Francesco Valentini (67°) e Mattia Giuliani (68°) di Bogn da Nia, respetivamenter col temp de 2h32’24” e 2h32’43” e amò Mirco Micheluzzi (69°) del Ski Team Fascia te 2h33’26”.

Tel ciamp de la eles n’autra venta per la svedeisa Emelie Forsberg che à segnà ence l primat sul toch a vegnir en ju dal Piz Boè a Cianacei de passa 5 menuc: dai 58’47” de Angela Mudge del 2007 ai 53’09”. Emelie Forsberg, a cef dal scomenz a la fi n de la garejèda, à serà sù col temp de 2h26’52”. La medaa de arjent é jita a la Tèlia de gra a Silvia Serafi ni de Oderzo con n destach de 10’03” e chela de bron a la spagnola Nuria Dominguez Azpeleta.

Pruma de la fascènes la

La Dolomites SkyRace anter la neifN auter suzess per l campion Jornet. Nadia Scola, pruma de la fascènes, é ruèda 10^

braviscima Nadia Scola del Team La Sportiva che col temp de 2h44’36” é ruèda 10^ de la eles, da dir che doi dis dant l’aea coret ence per la Vertical Kilometer. Dassen de bie complimenc.

Dò chesta doi garejèdes la classifi ca generèla per nazions de la European Skyrunning Championships veit la Tèlia al prum post con 622 ponc, vegn dò la Spagna con 558, la Franzia con 480, la Svizra con 380 e la Republica Ceka con 216. Mencia amò la terza e ùltima proa che sarà anché, vender ai 27 de messèl, co la Trans d’Havet.

Enstadì l’é stat assegnà ence l IV Memorial Diego Perathoner, la combinèda anter la Dolomites SkyRace e la Selaronda Skimarathon da d’invern. I venjidores l’é stat l furlan Tadei Pivk e la noneja Federica Iachelini. (mci)

La Mini Dolomites SkyRace

En sabeda domesdì l’é stat endrezà ence la Mini Dolomites SkyRace con n muie de pìcoi campions che se à dat batalia sul percors endrezà tel paìsc de Cianacei. Te la categorìa Ragazzi prum sciaier per Francesco Degiampietro, secondo per Simone Defl orian e terzo per Gianmaria Porta. Anter eles pruma Noemi Delladio, seconda Elisa Tron e terza Fabiana Carpella. Per chel che vèrda enveze la categorìa Allievi prum l’é ruà Simone Varesco, sobito dò Davide Longo e Roberto Vanzetta. Per la eles la prumes classifi chèdes l’é stat Gloria Vinante e Naike Ghetta. (mci)

La partenza de la Dolomites SkyRace tel paìsc de Cianacei.

Sul percors de la garejèda l’era amò n muie de neif.

N auter suzess per la fascèna Nadia Scola, ruèda al 10° post.

perdan per 4 a 0.Amò n’outa la squadra venjidora

se à confermà donca Insolito & Gross che aea jà vent l tornoi desvaliva outes e che amò n’outa podarà tegnir l trofeo te Fascia, 2^ se à classifi cà Deka, 3^ la squadra Right Feeling col bomber Cincelli e 4^ Bar Teatro.

L Champions Girls enveze é stat vent da Le Keglevich, con vindò le Buttalo Giù, Sali Minerali e Ter-Mal.

Ensema al Champions Vich i jiadores à jià fora ence l tornoi Forst de ic e de eles. A venjer te la categorìa de ic l’é stat i Patacconi, secondo post per Pé de Bosch, terzo per Paradis e quarto per Socoro Team Faloria. De la eles enveze prum post per Le Keglevich, che se à confermà la squadra più scombatousa, dapò Sali Minerali, Buttalo Giù e Ter-Mal.

I organisadores ge sporc n bel develpai a duc chi che à didà, ence demò con n pìcol contribut, percheche l tornoi aesse bon éjit: dai sponsor, ai diretores de jech, dai barisć a chi che à tout sù i balons. L tornoi se à serà sù co na bela festa de premiazion al Tim’s Bar de la familia de Roberto Meca che ge à semper sport sia colaborazion a duc i jiadores. A duc de bie complimenc e l’augure, da man di organisadores, de se veder endodanef ence n auter an.

Champions Vich, con cher e pascionInsolito & Gross se à endò confermà la squadra venjidora. Le Keglevich se à vadagnà l trofeo

Le Keglevich à vent la Champions Girls.

Ence chest an la squadra Insolito & Gross no se à lascià tor l trofeo.

Page 33: 2913

33

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Vertical Kilometer - Fin de setemèna de garejèdes de autiscim livel a Cianacei, co la Dolomites Vertical Kilometer en vender ai 19 e co la Dolomites SkyRace en domenia ai 21 de messèl, che aea valuta per l titol de European Skyrunning Championships 2013.

L catalan Kilian Jornet Burgada l’é stat l campion te duta doi la proes, l’à vent l titol european de spezialità e l’à stabelì l nef record de la Vertical col temp de 32’43’’ che l’é ence l primat del mond skyrunning extra 2000 metres. Na beliscima proa

Hockey - L’Hockey Pergine Sapiens se enjigna con gaissa al nef campionat con n program che vèrda al davegnir, e l lo fèsc con l’alenador fascian Marco Liberatore.

La formazion maora de la sozietà vidèda da Antonio Avancini e Maurilio Meneghini jiarà fora chest an l campionat de serie B, ma ensema con l coach fascian, che à jà portà inant con

Champions Vich2 - Ades che l’à vent na tapa del Tour de France, più avisa la tapa de Lione ai 13 de messèl, fosc no l vedaron più tant sorì chiò da nos, ma l campion de roda Matteo Trentin acà proprio n an l’era stat chiò te Fascia. Envià da Daniele Tonet, l coridor de la Omega Pharma – Quick Step, clas 1989 da Borgo Valsugana, l’era stat al Cotura de Vich desche ghest de ecezion a la prejentazion de l’edizion de l’an passà de la Champions Vich, l tornoi de balon più emportant de Fascia e Fiem endrezà dal Fascia Balon.

Ogne an al scomenz del tornoi vegn chiamà ite la squadres per meter ensema l calandèr de la partides e proprio en ocajion de l’estrazion de la squadres apede ai

ence per la trentina Antonella Confortola, pruma de la Vertical col temp de 41’02’’ che se à confermà per l secondo an a dò a dò e per la quarta outa te 6 edizion, la reìna de chesta garejèda con si 1000 metres de dislivel e 2400 metres de percors. L’é ic i doi neves campions europeans de vertical kilometer, titol che vegnìa assegnà chest an belapontin con chesta garejèda.

Jornet Burgada no l l’à abuda sorida ajache i doi compagnes Urban Zemmer e Philip Götsch ge l’à metuda duta e defat i à serà sù

Gran bon éjit per la Dolomites Vertical Kilometer Jornet e Confortola l’é i campions europeans de Vertical. Prumes di fascegn Ivo Zulian e Nadia Scola

sia proa arbassan l temp record segnà da Zemmer del 2010. Proprio el l’é stat l prum a segnèr l ritm da la partenza da Ciasates ta Dèlba con vindò Jornet e Götsch e l venjidor de l’an passà Nejc Kuhar. I prumes trei é resté ensema fi n sa la Forcela, olache Jornet l’é pontà demez da soul e soul l’é ruà sun Crepa Neigra col temp de 32’43”. Dò set seconc l’é ruà Zemmer del Team La Sportiva e dò 11 seconc Götsch di Bogn da Nia. Prum di fascegn l’é stat l fort Ivo Zulian di Bogn da Nia che é ruà 12° col temp de 36’17”.

I campions de la Dolomites Vertical Kilometer Jornet e Confortola.L percors de la garejèda con si 1000 metres de dislivel. Atlec a la D. Vertical Kilometer.

Anter la eles Antonella Confortola no à abù aversaries, ruan pruma tel temp de 41’02’’ béleche 2 menuc de più che so record del 2008, ma aboncont n super temp, l 50° assolut de la giornèda. La medaa de arjent é jita a la venjidora de l’an passà de la Dolomites SkyRace Emelie Forsberg, svedeisa, con n destach de 1’59” da la Confortola e bron per la ceka Iva Milesova con 9 seconc da la Forsberg. Bon resultat ence per la fascèna Nadia Scola del Team La Sportiva che se à classifi cà 13^ col

temp de 46’07”. Gran sodesfazion per l’ezelenta

organisazion de la garejèda da man del team de endrez con a cef Diego Salvador, ence per la dezijion trefèda de fèr pontèr demez i concorenc spartii fora.

Na garejèda con passa 200 concorenc, n muie zaca per l gran dislivel, che fèsc veder la gran forza ti brac e te la giames di concorenc, ma che é n muie aprijièda ence dai sportives ladins che arjonc semper de bogn resultac, a la pèr di più gregn campions europeans. (mci)

chesta sozietà na bela esperienza, l’é stat envià via apontin n percors che jirà inant per amàncol trei egn, pissà per fèr crescer i joegn dal pont de veduda fi sich, tatich e psicologich, ge dajan l met de se formèr sot l profi l tecnich ma ence sot chel uman.

Dò aer vivù n an senester, la sozietà à dezidù donca de pontèr via da nef da un de si ponc de

organisadores de l’an passà Daniele Tonet, Fabio Detomas e Federico Cincelli, l’era ence Italo Pisetta de sociazion “SportAbili” de Pardac e apontin Matteo Trentin. Te chela ocajion Trentin l’era dò che l spetèa la convocazion a la Olimpiades e ence al Tour de France e somea proprio che i augures fac dai amisc de la Champions Vich i abie garatà, ajache l campion trentin à tout pèrt desche resserva a la Olimpiades e ades no demò l’é jit al Tour de France, ma l’à ence vent na tapa, e più avisa la 14^.

Ence chest an la Champions Vich é stata endrezèda con bon ejit al Cotura de Vich, con 13 squadres de ic e ence 4 de eles, descheche podede lejer su la piates de chest sfoi. (vr)

Marco Liberatore con l’Hockey Perjen vèrda ai joegn L’alenador fascian à tout sù la proponeta de la squadra trentina che pea endò via con n program spezièl che à inom “Looks to the future”

Matteo Trentin amich de la Champions VichL campion de roda, che à vent enstadì la tapa del Tour de France, l’an passà l’era stat te Fascia

Matteo Trentin a la prejentazion de la Champions Vich de l’an passà con Daniele Tonet.

forza, l setor di joegn, metan a la leta di jiadores n staff enjignà e con duc i strumenc che serf per i fèr crescer te n clima profescionèl ma ence “de familia”.

La proponeta é vegnuda apontin da Marco Liberatore, che enstadì ensema con l vizepresident Meneghini à prejentà l projet te na conferenza stampa.

“Son content che mia proponeta sie stata touta sù dal Perjen – ne à dit Marco Liberatore, che l’é ence alenador de la squadra nazionèla talièna de eles – ma tel medemo temp é mìngol de despiajer percheche me aessa sapù bel poder portèr te mia val mia esperienza e chesta prospetiva de meter ensema n grop de atlec “de cèsa” che pel ence renunzièr a vèlch se la condizions economiches no l consent, ma i à da se sentir motivé e valorisé desche te na familia. Aee fat mia proponeta de chest vers ence te Fascia, ma no é abù la segureza che la posse vegnir touta sù, e donca é dezidù de restèr amò a Perjen.”

Chiò, per l projet “Looks to the future”, coach Marco Liberatore sarà didà ence dal fi Luca, che à fat studies tel setor de fi losof ìa e psicologìa e l se podarà didèr a orientèr la potenzialitèdes di atlec travers na atività de counseling didèda ence da sia età più vejina. Chesta proponeta é stata touta sù con gaissa da la sozietà, che ge à dalbon dat gran fi duzia a l’alenador. (lg)

Marco Liberatore con l vizepresident de l’Hockey Perjen Maurilio Meneghini a la conferenza stampa de prejentazion del projet “Looks to the future”.

Page 34: 2913

34

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Birgit Klammer y Georg Demetz à pudù festejé n bel suzes pra la garejeda sun l Rosskopf.

L ie sautà ora n valgun plazamënc sun podestAla fi n dl’ultima ena iel stat cater garejedes ulache l fova leprò atlec di Gherdëina Runners Cassa Raiff eisen de Ciastel.

Runners - La prima fova chëla de n vënderdi ai 19 de lugio a Cianacei, la Dolomites Vertical Kilometer, y plu avisa fòvel tlo da muever tl ridl de Ciasates. L piova via uni cater menuc grupes de 20 atlec, chësc davia che la streda ie bëndebò strënta. La trassa mostra su n deslivel de 1000 metri cun na lunghëza de 2,4 km. Fat pea àl 37 ëiles y 180 ëi. Venciù chësta edizion, che valova nce sciche Campiunat d’Europa Vertical, à l spanuel Kilian Jornet che à nce fat l tëmp record dla trassa cun 32 menuc y 43 secunc. Segondo ie ruvà Urban Zemmer de Ciastel cun 32:50 y terzo ie ruvà Philipp Götsch de Dorf Tirol cun 32:54. Pra l’ëiles ne fova nia da bater la atleta dla Val de Flëm Antonella Confortola, che à abù 41:02, 2. Emelie Forsberg dla Norvegia 43:01 y 3. la ceca Iva Milesova cun 43:09. Doi atlec di Gherdëina Runnersà garejà pea: Doris Pycha se à tlassifi cà 33ejim cun n tëmp de 1:05:38 y Christian Peterlunger al 161ejim

cun 56:15. Cumplimënc a duc chëi che à fat pea pra chësta garejeda nia longia ma sfadiëusa.

Da Sterzing nchin su sun l Rosskopf fòvel da sauté n dumënia ai 21 de lugio. La garejeda fova 5,5 km longia cun n deslivel de 912 metri. Tlo pudons purté la nutizia che pra l’ëiles à Birgit Klammer di Gherdëina Runners venciù y nce Georg Demetz ie ruvà prim te si categuria y 7. te chëla generela di ëi. Birgit à abù 52 menuc y 27 secunc y Georg 46 menuc y 33 secunc.

N dumënia ai 21 de lugio iel nce stat la cuarta garejeda de sauté te paesc ”VSS Dorfl auf” sal Haider See. Tlo fòvel da sauté plu lunghëzes aldò dla categuria. Repurton i plazamënc di atlec di Gherdëina Runners:

tla categuria di plu pitli che ie la ”Schnuppergruppe” nasciui 2006-2008 ie 14. Philipp Mahlknecht 40.6.

Pra i sculeies D (2004-2005) mutans: 4. Pia Santifaller 1’49.8, 6. Stefanie Kostner 1’51.0, 17. Judith Malknecht 2’01.0, pra i mutons ie 9. Jonas Ploner 1’59.2.

Pra i sculeies C (2002-2003): 14. Julia Kostner 4’37.9.

Pra i ëi, cat. 3 (1964-1968): 9. Frohwalt Santifaller 20’09 y tla cat. 5 (1954-1958) 3. Hugo Senoner 18’33.

La 15ejima edizion dl Salewa Berglauf fova ënghe n dumënia ai 21 de lugio. Da sauté fòvel da Pfelders nchin sa la Stettiner Hütte. Pia via iesen a 1620 metri per ruvé do 10,4 km y n deslivel de 1255 metri tl travert pra utia a 2875 metri. Venciù la edizion dl 2013 à inò Hannes Rungger cun n tëmp de 1:04:59, 2. Kuhar Nejc 1:05:42 y 3. Richard Obendorfer 1:06:36. Tlo àl fat pea nce Georg Piazza di Gherdëina Runners, ël ie ruvà al 6. post y al 3. te si categuria y abù àl 1:08:20. (mp)

Roda da mont - Chëla da chëst ann fova la 16ejima edizion dla Craft Bike Trasalp, che ie na traverseda dla Elpes cun la roda da mont, spartida su te ot tapes. Muet vëniel for ti Paejes Tudësc, chëst ann a Mittenwald, n sada ai 13 de lugio, per ruvé avisa n’ena do a Riva del Garda, che ie daniëura la mira che stluj ju chësta cumpetizion de gran livel. Garejà vëniel de doi, tramedoi atlec muessa perchël resté plu o manco mpralauter y passé i ponc de cuntrol a nia plu de doi menuc de defrëza. Ntëur n mile cuncurënc da 35 nazions à fat pea chësta ndesfi deda 675,98 km longia cun n deslivel de passa 20.000 metri de ndut. Spartii su fovi te cin categuries: ëi, ëiles, mescededa, master (deberieda manco de 100 ani) y grand master (deberieda plu de 100 ani).

Bele i ultimi ani ova Th omas Piazza de Urtijëi fat pea la garejeda deberieda cun Viktor Paris de Nals, si cumpani de scuadra di Sunshine Racer y l ann passà tl 2012 ovi arjont l terzo post pra i ”master”. Chëst ann ne n’àla nia ulù vester, purempò ie l cuarto plazamënt scialdi n bon resultat per l maester de mujiga che à la pascion per la roda.

La ”carovana” de chëi dala roda se fermova a Mayrhofen tl’Austria, a Persenon, a Al Plan de Mareo, Alie (Alleghe), S. Martino di Castrozza, Crespano del Grappa, Rurei (Rovereto) per fi né via a Riva del Garda. Iust tla tapa de Al Plan à Piazza y Paris arjont l terzo post, che fova si miëur plazamënt te chësta Transalp, cater iedesc iesi ruvei cuarti, doi iedesc cuinti, n iede sesti y n iede setimi. Si tëmp fi nel fova duta adum de 32h 09’. Venciù pra i master à i doi tudësc

Bresser y Böls cun n tëmp de 29h 57’ 20”. I miëures y plu asvelc dla Transalp ie stai Markus Kaufmann y Jochen Käss che à abù de ndut 27h 33’ 02”.

Da auzé ora iel nce mo l resultat de Giovanni Macaluso de Sëlva che à garejà deberieda cun Rolando Inama de Bulsan, ëi ie ënghe ruvei cuarti ma pra i grand master, cun n tëmp fi nel de 35h 43’ 38”.

Se lascion mo cunté da Th omas Piazza nstës velch de chësta ventura de duta n’ena cun la roda y de coche la jirà inant.

Usc: Co Ve à pa sapù chëst ann la Transalp?

Th omas Piazza: Scialdi bela fòvela, on abù fertuna cun l tëmp, l fova for bel y bon ciaut y ne on nia messù se dlacé coche l ann passà. L ie nce for bel a passé tres la Dolomites, sun la Plose cun si bel udëi ora y te Fanes cun si montes nteressantes. A duc ti savòvel scialdi bel y i se fermova nce a fé fotografi es.

Co àla pa butà a vosc team?A nëus nes àla perdrët plutosc

sciacà, on abù problems tecnics, n iede se ova rot la ciadëina y n valgun iedesc ons fat n pòc, l ann passà mé per dì ans sbujà mé un n iede. N iede se ans monce mpue perdù, un ne savova nia ulache ie l auter. Y tla cuarta tapa, iust dan ruvé a Alleghe canche fan a pèr cun i autri, sons puech dan la fi n tumei tramedoi y chël nes à custà l terzo post y dantaldut nce truep tëmp.

Ciuni fova pa Vosc majeri cuncurënc?

Duc fova scialdi boni chëst ann, l livel fova scialdi aut. I doi tudësc che à venciù te nosta categuria ne

fova nia da arjonjer, chëi ie profi es. I segondi, Laner de Puster y l bavaresc Grasegger, fova ënghe scialdi boni y nëus messan mefun se la fé ora per l terzo post cun i doi trentins Segata y Dellagiacoma. Ne se aspitan nia che l fossa stat tan rie a ti tenì permez.

Ve sentiais’a n forma per chësta garejeda longia y sfadiëusa?

Fove bën te n bon mumënt, jive saurì, ma la ne à mefun zënza nia tan butà. A tumé se ans danz fat mel y perchël ans dopro nce mpue da se refé, an durmì melamënter y chël dà ënghe ora sun la forzes.

Do la tapa de San Martino di Castrozza ons udù che l fossa stat rie ruvé sun l podest, che ie chël che ulan cialé de arjonjer. Son

mpo cuntënc dl cuarto post, ajache sce n ruva ti prims cinch iel for n bel resultat.

Co vàla pa śën inant, ciuna ie pa la proscima garejeda per Vo?

Fajeré pea n sada ai 3 de agost a Urtijëi pra l XCE Eliminator y l di do sun Pana pra la garejeda de crosscountry che vel nce per l Südtirolcup. Spere de varì per ntlëuta y de me mëter inò a post.

Ëis’a bele fat pea n iede na tel garejeda a eliminazion sciche chëla de Urtijëi?

No, ne n’é mo mei fat na tel garejeda a eliminazion. Chësc ie mo mpue vel’ de nuef, per l solit unìveles fates dan na majera manifestazion y i urganisadëures se criva ora chi che pudova fé pea.

Chëst ann iel l prim iede che l ie l campiunat talian de eliminazion y ajache l ie tlo da nëus me éi mpensà de fé pea.

Cie se n dijëis’a dl percurs tres l zënter de Urtijëi?

Ne sé nia cie che l me aspieta. I dë’ marati mëter ite sauc y mo vel’ defi culteies. Suvier tres l raion da jì a pe vàla pa bën, da Pedetliva ju iela bën mpue strënta, ma coche n ie usei da chëi de Gherdëina feji pa bën zeche sciche l toca. L sarà dessegur velch de nteressant da cialé pro. Domesdì via vëniel fat na cualifi cazion y mé n tanc fajerà pona pea la garejeda. A udëi sce ruve bën ite.

Y la garejeda sun Pana, bele l di do?

Sun Pana iel na crosscountry, che ie na raida tres bòsc y prei, cun tòc tecnics juvier, la majera pert ulache n muessa nce vester mpue dal fortl. Pra chësta garejedes ne n’iel per l solit nia tanc che fej pea, ma l livel ie for scialdi aut. Chëi che fej pea ie duc top fi t.

Cie ve aspitëis’a te chësta garejeda?

Spere bën de vëncer te mi categuria, ma l ie dut da udëi ce cuncurënza che l ie, ajache l ie na garejeda a livel naziunel. Spere che l n sibe trueps che vën a cialé pro y a fé tifo, ajache l ie dessegur na garejeda spetaculera y povester assé che mo vel’un da tlo giapa ueia de fé pea pra de tel garejedes.

Th omas Piazza ie bele da n valgun ani che vënc l Südtirolcup, chëst ann coche l nes à dit iel ntant bën danora, ti mbincion perchël che la ti vede inò fata y mo truep de biei suzesc. (uk)

Bon cuarto post per Piazza y Paris pra la TransalpThomas Piazza de Urtijëi y si cumpani de scuadra Viktor Paris ie chëst ann inò stac boni de tenì pea cun i miëures de si categuria y sce la ëssa mpue manco sciacà fóssel monce stat laite n plazamënt sun l podest

Thomas Piazza y Viktor Paris pra la Transalp.

Page 35: 2913

Informazions y Manifestazions

35

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

AviscOrars de daurida dl Museum Ladin

De messè y agost é le Museum Ladin Ćiastel de Tor y le Museum Ladin ursus ladinicus daverć dal lönesc ala sabeda dales 10.00 ales 18.00, la domënia dales 14.00 ales 18.00.

Orars dl Zënter Families ErgobandoLe Zënter Families Ergobando da La Ila lascia alsavëi che d’isté é le zënter davert vigni vëndres dales 15.00 ales 17.00, le mercui él stlüt. Döt agost resta le zënter stlüt, y gnarà daurì indô ai 6 de setëmber.

Udiënzes dla Uniun di OstisLa Uniun di Ostis HGV tëgn udiënza inće a La Ila, vigni secundo y cuarto lönesc dl mëis, dales 15.00 ales 16.00, tl salf dla Cassa Raiff eisen.

Ofi ze dla Zentrala di Consumadus a PicolinL’ofi ze é da ciafè tla sënta dl Raiun Sozial, tla terza alzada, y é davert vigni 2. y 4. jöbia dl mëis. Telefonn: 0474/524517.

Marcià de libri tla Biblioteca San DurichLa bibliotech trapina tosc. Per l’ucajion vëniel metù a jì n pitl marcià di libri da n lunesc ai 29.7. nchin n mierculdi ai 31.7. ntan l’ëures che l ie daviert.

Festa de inaugurazion dla Plaza StetteneckN vënderdi ai 2.8. dala 6 da sëira saràl la inaugurazion dla plaza anjenieda ca da nuef y dl tòch dl raion da jì a pe ”Stetteneck” de Urtijëi.

Apuntamenc de “Ispirazions d’istà”En domenia ai 28 de messèl h 21.00 te Pieif de Sèn Jan la Schola gregoriana feminila “Audi fi lia” porta dant l conzert “Ave Maris Stella”. En mercol ai 31 h 21.00 a Soraga, sala del Fassa Coop, mons. Giancarlo Perego de “Migrantes” e suor Gabriella Caldirola volontèra a la Giudecca porta dant la testimonianza de la miscion de la Gejia anter i ùltimes.

Litazion Soreghina 2014!L’é amò pec dis de temp per tor pèrt al concors per doventèr Soreghina 2014. Ge pel se scriver ite al numer 0462.501110 o per mail a HYPERLINK “mailto:[email protected][email protected]. En jebia 1 de aost a Ciavaleis al Palafi emme da les 21.00 l’é la sera de litazion. Tolarà pèrt ence “Non Solo Danza” e Francesca de Braco.

♦Open ai cun ”Wisetime” y ”Joe Dibrutto”En vëndres ai 2 d’agost dales 18.00 inant vëgnel metü da jì n conzert alaleria, dlungia la scora de schi da La Ila

Le conzert openair odarà sön paladina le grup ”Joe Dibrutto” y le grup ladin ”Wisetime”. La serada mët man dales 18:00, tl parch dlungia la scora de schi da La Ila. “Wisetime” lascia aldì melodies country, rock’n roll, classic y old rock. Dedô podaràn aldì la band ”Joe Dibrutto”, metüda sö ti pröms agn dl 1990. La band à arjunt n gran suzes, y s’à ti ultims

20 agn fat conësce dan da n publich internazional, sonan ti locai y sön les paladines plü conesciüdes dl nord dla Talia. So spetacul é caraterisé da ćianties discomusic di agn ’70, Rithm&Blues y Funk, sciöche inće da costüms y coreografi es originales. Tratan le conzert presentëii inće n valgünes de sües ćianties ch’ai à tut sö ti albums ”Listen to the music”, ”Maccaroni Soul” y ”Presa Diretta”. Süa gran capazité da trà ite le publich cun bai de grup y da trasformè insciö le conzert te na gran festa, ti à portè dl 2002 le pest ”Bybloscar” sciöche miù performance de animaziun

taliana. Por l’ocajiun saràl la Müjiga y i Stüdafüch da La Ila che dà fora da bëre y da mangé: spezialitês ala grilia, tutres etc. Sce al ess da ester cur’ tëmp, vëgn le conzert metü da jì tl salf dles manifestaziuns da La Ila.

♦”Nubi” de Giancarlo LamonacaIncö vëndres ai 26 de messè dales 18.00 vëgnel daurì la secunda mostra da d’isté te Istitut Ladin a San Martin

Les mostres da d’isté tl Istitut Ladin ”Micurà de Rü” a San Martin va inant. Incö vëndres ai 26 de messè dales 18.00 gnaràl tignì la vernissaja dla mostra de Giancarlo Lamonaca, che porta le titul ”Nubi”. Lamonaca (1973) à studié pitöra al’Academia d’ert de Bologna. Al vir incö a Vahrn. Cun sües operes - fotografi es te n gran format y istalaziuns söl post - provochëiel la manira de ponsè y de odëi la realté tradizionala. Al ti fdà ai posć n signifi cat nü, portan le spetadù te ambiënć a lüsc enigmatics, spo indô linears y defi nis, o inće ascognüs cun aziuns de ”camoufl age” fotografi ca. Curadù dla mostra é Luigi Meneghelli. Les parores de salüt gnarà portades dant da Albert Videsott y Leander Moroder, resp. presidënt y diretur dl Istitut Ladin. Cornisc musicala: Emanuel Valentin. La mostra sarà da odëi ćina ai 5 d’agost, dal lönesc ala sabeda dales 10.00 ales 12.00 y dales 16.00 ales 19.00, la domënia dales 10.00 ales 12.00.

♦La Jöbia de CorvaraLe terzo apuntamënt cun la jöbia de Corvara ti vëgn dediché ai mituns y ales families, cun tröp devertimënt y animaziun

En jöbia al 1. de agost vëgnel tignì la ”Jöbia de Corvara”, fora por la zona pedonala tl zënter dl paîsc da Corvara, stlüta al trafi ch dales 17.00 ales 22.30. L’apuntamënt organisé

dal’Assoziaziun Turistica Corvara/Calfosch ti vëgn en chësc iade dediché deplëgn ai mituns y ales families. Dales 17.00 ales 19.00 y dales 21.00 ales 22.00 ciafon de vigni sort de animaziun y devertimënt por mituns, cun clowns y striuns. I mituns po tó pert a deplü ativitês y jüć; an podarà se lascè depënje sö le müs da n grup de profescionisć, y i clowns fi stidiarà da fà formes y fi göres desvalies cun palês d’aria. Les melodies di dui grups musicai Joe’s Street Duo y J.E.M. percussion trio abelësc

l’atmosfera tres la strada prinzipala. Por i plü golusc ne manćiaràl sambëgn nia pop corn y zücher de bata.La jöbia de Corvara jarà inant ćina ala fi n d’agost cun tröpa musiga y devertimënt. L’apuntamënt dediché ai mituns gnarà tignì ćiamò n iade inće ai 22 de agost.

Movimënt tl zënter cun ”La Jöbia de Corvara”.

Na opera de Giancarlo Lamonaca.

Le grup ”Joe Dibrutto” sona a La Ila.

♦La ferata de Gherdëina y si storiaDuman sada ai 27 de lugio, dala 11 danmesdì iel la inaugurazion dl troi dla ferata cun si documentazion storica y fotografi ca

Te S. Cristina iel dal ann passà incà na pitla nuvità n cont de chël che à da n fé cun la storia de Gherdëina, n capitul nteressant, che ne daussa nce tl daunì nia unì desmincià. L se trata dla storia dla ferata de Gherdëina. Chësta storia ie unida reprejenteda sun catordesc tofl es sun l troi da jì a spaz a S. Cristina, propi ulache l passova ntlëuta la ferata.Duman uniràl inaugurà ufizialmënter chësc troi y oradechël nce la fi gura de bront realiseda per abelì la ”Raida dl luech”, n troi che va tres l luech de S. Cristina. La fi gura ie unida zipleda dal jëunn scultëur Emanuel Nogler y ie pona unida jeteda tl bront, la rafi gurea un che va cun i schi. Ti ani che vën uniral ziplà mo d’autra fi gures, che à da n fé cun l sport che n possa fé te Gherdëina.La festa de inaugurazion sarà sun l troi dla ferata sot al Hotel Interski, chësta sada, 27 de lugio, dala 11 danmesdì.

Trasmiscions TV y Radio“Tizes de lum” sun TML con FassaLux

Sun TML (canal 642) se pel veder l program de Fassalux “Tizes de Lum”, che va fora indicativamenter de lunesc h 14.45 e 23.30; mèrtesc h 10.00 e 23.15; mercol h 13.15 e 17.00; jebia h 14.30 e 19.45; vender h 21.15; sabeda h 10.30 e 15.45 e domenia h 14.45 e 23.15. Maor info sul sit sun www.fassalux.it. o sun www.tmltv.it.

Dò i recorc de Rita del Baila, i “Tempes neves” te MuseoTe “L Cianton de l’Istitut” sun TML se pel veder amò chest fi n de setemèna “Rita del Baila recorda”, la vita da bacan da n’outa a confront con la vita d’aldidanché. Da lunesc ai 29 de messèl se podarà veder l program su la Sala 5 del Museo dedichèda ai Tempes neves. Oraries indicatives: sabeda h. 17.30; domenia h. 21.00; lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.00; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15, vender h. 11.30.

Programes ladins sun TML e sul webSun TML ogne setemèna va fora i program per ladin “Ercaboan” e “Retrac”. La programazion de TML é da poder veder ence sul sit www.tmltv.it e i programes de Ercamedia sun www.tvladina.com.

La ferata de Gherdëina y la scultura de bront metuda su pra la ”Raida dl luech”.

Page 36: 2913

Informazions y Manifestazions

36

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

♦”Bëgngnüs tla Val Badia!” Sot al titul ”Benvenuti in Val Badia” saràl Simon Kostner che cunta de süa tera, süa jënt... y val’ deplü. Ai 29 de messè a Corvara y ai 5 d’agost a La Ila

Ćiodì é pa nosc raiun tan bel y les Dolomites tan demorvëia? Ćiodì vëgnel pa baié ladin chilò, y ći lingaz él pa pordërt? Co ćiara pa fora la vita da vignidé dla jënt da chilò? Ći difi coltês incunta pa la jënt foresta che vëgn a vire te nosta valada, y ći difi coltês incuntunse pa nos badioć canche i jun tl forest? Y dantadöt: Cal é pa le dër momënt dl dé y dl ann por ćiantè ”Na sëra sarëna”?Te so program nü metü adöm por les assoziaziuns turistiches de Corvara y Badia, se dà jö Simon Kostner cun chëstes y d’atres domandes, a chëres che la maiù pert dles guides turistiches stënta da dè na resposta.Les rapresentaziuns é en lönesc ai 29 de messè, tl salf dles manifestaziuns a Corvara, y en lönesc ai 5 d’agost, tla Ćiasa de Cultura a La Ila, dagnora dales 21.15. I sëis düć der bel invià!

♦Festa al “Lêch da Pidrô”La festa vëgn tignida tla fi ndledema di 27 y 28 de messè. Al gnarà cujiné spezialitês de pësc y ćern ala grilia

Inće chësc ann organisëia l’Uniun Pëiapësc La Val la festa pro le Lêch da Pidrô, olache an podarà ćiarćé de vigni sort de spezialitês de pësc y ćern ala grilia. La festa mët man en doman sabeda ai 27 de messè dales 17.00 inant, y pitarà plü tert na party cun DJ. La domënia ai 28 de messè dales 11.30 inant saràl inće spëisa y boanda, cun musiga dal vì cun Arcangelo. Düć é bel invià da storje pro.

♦Benedisciun di orghi de dlijiaLa comunité de Badia fej gran festa, chësta domënia ai 28 de messè, cun la benedisciun danmisdé y n conzert da sëra

Le Consëi de Cöra de Badia à le plajëi da invié ala benedisciun di orghi de dlijia nüs, en domënia ai 28 de messè. La festa mët man cun la gran mëssa dales 9, te dlijia de Badia, che gnarà zelebrada da p. Urban Stillhard. Siur degan Iaco Willeit benediarà spo i orghi nüs. La mëssa vëgn abelida dal Cor de Dlijia de Badia, n cor di mituns y n grup de stromënć a fl e. Al orghe sona l’orghelist Paul Dapunt. Do mëssa saràl la prozesciun cun benedisciun eucaristica, él pö chësc dé la festa de San Iaco. Do la pert religiosa saràl te dlijia les parores de salüt y de rengraziamënt. Inant vara cun aorela cörta pro le paiun de paîsc, olache la Müjiga de Badia tignarà n conzert y la jënt podarà stè adöm pro n pice renfrësch.Dales 11.30 ales 12.30 vëgnel pité la poscibilité da jì sön dessura a ti ćiarè ai orghi nüs, adöm cun le costrutur Hendrik Ahrend.Le dé de festa va a piz da sëra, dales 20.30, cun n conzert d’orghe te dlijia de Badia. Ai orghi sonarà l’orghelist dl dom da Porsenù Franz Comploi, ćiantè ćianta le grup ”Il Pinzimonio Vocale” cun la sopranista Monika Mauch.

L’orghe nü dla dlijia de Badia. (Foto: Werner Pescosta)

Pro le lêch di pëiapësc a Pidrô él festa ai 27 y 28 de messè.

Simon Kostner dà le ”Bëgngnü tla Val Badia”.

♦Emoziuns sö alalt - adrenalina y natöraEn lönesc ai 29 de messè na serada cun l’alpinista Tamara Lunger, en mertesc ai 30 na escursciun cun l’alpinist Simon Gietl

En ocajiun dl’iniziativa ”Emoziuns sö alalt”, organisada por le pröm iade dal’Assoziaziun Turistica de Badia, vëgnel metü da jì en mertesc ai 30 de messè na escursciun tl parch natural Fanes-Senes-Braies, cun l’alpinist jonn de Südtirol Simon Gietl. Al à metü man süa cariera d’arpizada cun 18 agn y à bele arjunt tröpes pizes bindebò ries sura döt le monn. Düć i apascionà de munt che chir n pü’ de adrenalina, à la poscibilité da jì para a fà na escursciun de 9-10 ores. An s’incunta ai 30 de messè dales 7 da doman a San Ćiascian, por jì cuntra La Crusc y arjunje le Ćiaval sön Sas dla Crusc. Dedô vàn inant te Fanes por gnì da Col De Locia jö ćina ala Capanna Alpina. Chi che é interessà, dess se scrì ite ćina en lönesc ai 29 de messè pro öna dles Assoziaziuns Turistiches dl’Alta Badia. Al é da se tó para l’imbraiadöra.En lönesc ai 29 de messè dales 21.15 él spo inće sön le program le referat ”Bittersüss” cun la jona Tamara Lunger, che vëgn tignì tl salf dles manifestaziuns da San Ćiascian. Do ester deventada campionëssa de schialpinism, àra metü man da se dediché al alpinism, y é incö l’alpinista plü jona che à concuisté le Lhotse. Implü àra arjunt n gröm de pizes bindebò altes, danter l’ater le Cho Oyu, la traversada de 135km sön le dlacià dl Karakhorum dl Pakistan y le Peak Lenin tl Kirghizistan. Pro l’incuntada cuntaràra de sües esperiënzes.

L’alpinist jonn Simon Gietl. (Foto: molography.it)

ChinoChino Eden Cortina

Chisc é i fi lms dla fi n dl’edema: vender ai 26/07 y lunesc ai 29/07 dales 17.00, 19.30 y 22.00 “Wolverine: l’immortale”, sabeda 27/07 da les 20.00 y 22.00 “Viaggio sola”, domenia ai 28/07 da les 17:30 y 21.00 “Come un tuono”. Per infos: www.cortina.dolomiti.org o 0436/881812.

Chino alaleria al UFO, a BornechVigni mertesc y jöbia, por döt isté, gnaràl mostrè fi lms alaleria tla UFO Arena, a Bornech, dales 21.00. Le mertesc ai 30/07 saràl “Wie beim Ersten Mal” de David Frankel, la jöbia ai 01/08 “Il ragazzo con la bicicletta” de Jan Pierre y Luc Dardenne. Infos: ufobruneck.it.

Chino a La Ila: ”I Croods”L’AT Badia pîta tratan l’isté serades de chino, cun proieziun tla Ćiasa de Cultura a La Ila. En mertesc ai 30 de messè dales 21.00 gnaràl mostrè le fi lm ”I Croods”, che cunta dles aventöres dla pröma familia moderna de chësc monn.

Al chino de CianaceiInsnet vender ai 26 de messèl da les 21.15 se pel veder “L’uomo d’acciaio”.

Al chino de PardacInsnet vender ai 26 de messèl da les 21.15 se pel veder “To the wonder”; en sabeda ai 27 e en domenia ai 28 da les 17.00 vegn moscià “Epic” e da les 21.15 “World War Z”. En lunesc ai 29 e en mèrtesc ai 30 h. 21.15 l’é en program “Now you see me” I maghi del crimine; en mercol ai 31 e en jebia 1 de aost semper h. 21.15 “Passione e desideri”.

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc dala 8.00 daduman de n sada ai 27 de lugio nchin la 8.00 daduman de n lunesc ai 29 de lugio ie l dutor Giuliano Piccoliori de S. Cristina, tel. 0471/792282.Le dotur en sorvisc tla fi n dl’edema di 27 y 28 de messè, ti comuns da La Val, Badia y Corvara, é le dotur Guido Caretta, Calfosch/Corvara, tel. 0471/836870 o 337/616080. Ti comuns de Mareo y San Martin saràl en sorvisc le dotur Edoardo Agreiter, San Martin de Tor, tel. 0474/501927.

ApotecaL’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënderdi (dala 19.00) ai 26 de lugio nchin n vënderdi ai 2 de agost ie chëla de Sëlva, telefonn 0471/795142 o 333/1776615 (orar de giaurida 8.30-12.30/15.00-19.00).L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 26 de messè al vëndres ai 2 d’agost, é chëra da La Ila, tel. 0471/847152.

Iadi, jites y escurscionsJita sa la Weißkugelhütte

La grupa Nëus Jon Pa Bel Plan va n dumënia ai 4.8. sa la Weißkugelhütte. N furnea tla val de Langtaufers nchin a Melag. Da iló vàn nchin sa la Weißkugelhütte. Tlo pòssen maië da marënda te utia o ora de fl ucion y pona vàn sun la via auta inò de reviers a Melag. L deslivel ie de 600 metri y da jì iel za. 5 ëura. Per nfurmazions cherdé su Elfriede, tel. 348 0469287.

Jita tla grupa de Le Pale di S. MartinoLa Lia da Mont de Gherdëina mët a jì ai 10 y 11 de agost na jita tla grupa de Le Pale di S. Martino. N possa se scrì ite tla butëighes de zënza da n lunesc 29.7. nchin n vënderdi 2.8.. Per nfurmazions cherdé su Phillip, tel. 334 3338903.

Page 37: 2913

Informazions y Manifestazions

37

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

♦Da 10 agn les incuntades cun i auturs tl’AltaLa manifestaziun ”Un libro, un rifugio. Incontri con l’autore”, curada da Gianna Schelotto adöm al Consorz Turistich Alta Badia, röia en chësc ann a so 10. aniversar. I apuntamënć se desfi ra dai 29 de messè ai 21 d’agost danter La Ila y Corvara, y mët man dagnora dales 17.30

Le suzes de ”Un libro, un rifugio” é stè gran bele dala pröma ediziun insö, y inće en chësc iade gnaràl ospité, dai 29 de messè fi na ai 21 de agost , inoms importanć dla leteratöra taliana, sciöche Lina Wertmüller, Daria Bignardi, l’ex sogadù de palê Lilian Th uram y le cogo Carlo Cracco. Implü ti gnarà döes incuntades dedicades al recort de dui personjai conesciüs sciöche Mariangela Melato y Miriam Mafai. Sciöche bele ti ultims agn, saràl tratan valgünes presentaziuns Simona Bondanza y Alessandro Trebo che pitarà la cornisc musicala. I apuntamënć vëgn tignis düć canć danter La Ila y Corvara. A La Ila te Ćiasa de Cultura, a Corvara te salf dles manifestaziuns. Ai mët man dagnora dales 17.30.

La ligna de serades leterares mët man en lönesc ai 29 de messè cun Filippo Ceccarelli, tla Ćiasa de Cultura a La Ila. L’autur cunta dla situaziun dla Talia, presentan le liber ”Come un gufo tra le rovine”. Le razism é le tema dl’incuntada di 30 de messè a Corvara, adöm al śogadù Lilian Th uram. Tl liber ”Le mie stelle nere. Da Lucy a Barack Obama” cuntel la vita de 45 porsones conesciüdes a livel internazional, dötes caraterisades dal medemo corù dla pel.

I apuntamënć tl mëis d’agost- 4 d’agost, Corvara, ”Se vuoi fare il fi go, usa lo scalogno” dl cogo Carlo Cracco;- 5 d’agost, La Ila, ”Una notte ho sognato che parlavi” de Gian Luca Nicoletti;- 7 d’agost, Corvara, le monologh ”Chilometro zero” de Pietro Petruzzelli, acompagné dales melodies de Johannes Brahms;- 8 d’agost, La Ila, ”L’acustica perfetta” de Daria Bignardi;- 9 d’agost, Corvara, ”Ricordo di Mariangela Melato”, incuntada en recort dl’artista;- 10 d’agost, La Ila, ”Tutto a posto, niente in ordine” de Lina Wertmüller;- 11 d’agost, La Ila, ”Le anime del commercio” de Ferdinando Fasce;- 12 d’agost, Corvara, ”La fi ne del giorno” de Pierluigi Battista;- 13 d’agost, Corvara, ”Una vita, quasi due”, presentaziun dedicada a Miriam Mafai adöm a Michele Mirabella y Sara Scalia;- 14 d’agost, La Ila, ”Le povere Signore Gallardo” de Mario Paternostro;- 18 d’agost, Corvara, ”Italia di domani” de Beppe Severgnini;- 19 d’agost, Corvara, ”Morire di democrazia” de Sergio Romano;- 20 d’agost, Corvara, ”Come Bach mi ha salvato la vita” dl musizist Ramin Bahrami;- 21 d’agost, La Ila, ”Ci vorrebbe una Th atcher” de Antonio Caprarica.

Por le sostëgn fi nanziar vëgnel rengrazié la Fondaziun Cassa dl Sparagn da Balsan.

♦Leroy Emmanuel a La PliEn mertesc ai 30 de messè 2013 dales 20:00 inant

Le conzert cun le “Leroy Emmanuel Trio” gnarà metü da jì alaleria tl zënter d’La Pli de Mareo, sce al ess da ester bur’ tëmp saral tla Ostaria Sotrù. Leroy Emmanuel vë g n conscidré un di ultimi gragn interpreć dl funk-soul american. Leroy à sonè te söa cariera cun Stevie Wonder, Al Green, Edwin Star, John Lee Hooker, T-Bone Walker, Sonny Boy Williamson, Dionne Wa r w i c k , Fu n k Brothers, Sly and the Family Stone, Commodores, Kool and the Gang, Sister Sledge, Diana Ross, Natalie Cole, Grover Washington, Rufus, Ike and Tina Turner, Temptations, Roberta Flack, Hot Chocolate y Chick Corea... Cun Christian Wegscheiter (hammond y chitara bassa) y Roland Egger (bataria y usc) ruvaral a La Pli de Mareo a dè n conzert de gran format. Infos: tel. 347 2468426 (Iaco).

Leroy Emmanuel.

Tl’Alta Badia vëgnel indô ospité inoms conesciüs dla leteratöra taliana. (Foto: Consorz Turistich Alta Badia)

MostresAnvidalfarei e Bonell en mostra a Ciavaleis

Al Zenter d’èrt contemporana de Ciavaleis (p.ta Rizzoli 1) enscin la fi n de aost se pel veder la mostra “L’immagine terrestre”: la scultures de Lois Anvidalfarei e la pitures de Gotthard Bonell en dialogh te l’esposizion rencurèda dal diretor del CEAC Elio Vanzo. Avert da mèrtesc a domenia h. 15:30-19:30, vender e sabeda ence 21.00-23.00. Serà de lunesc.

“Crepes trasfegurèdes” te Museo LadinTe Museo Ladin a Sèn Jan se pel veder i retrac fotografi cs de Marcella Pedone che tol jù noscia crepes moscian con tecniches particolères la trasfegurazions contèdes te la lejendes. La mostra “Crepes trasfegurèdes” é da poder veder te la Sala Heilmann enscin ai 20 de aost, duc i dis h. 10.00-12.30 e 15.00-19.00.

“Èrt e colores” sun FredarolaSun refuge Fredarola va inant la mostra “Arte & montagna” endrezèda da la sociazion “Fassa Art” con operes di artisć fascegn Andrea Soraperra, Walter Riz, Renato Fuccini, Tullio Bernard e Matteo Soraperra.

L’èrt de Soraperra e Verginer a l’OlympicA l’Active Hotel Olympic de Sèn Jan l’é fora la operes de Claus Soraperra e Willy Verginer te na mostra dal tìtol “Colores”. Ogne mercol per dut istà da les 18.00 sarà “l’aperitivo in forma d’arte”. L’hotel é avert al publich da les 9 a les 20.

Mostra de morvëiesTla ostaria Sotrù a La Pli de Mareo él da odëi na mostra cun schideles, bocà, candeliers, copes y d’ater, de lëgn intorenà da Pasquale Kastlunger y depënć da Davide Brandlechner.

Mostra de mascînns dal cafêTla Üćia Graziani sot Plan de Corones él da odëi ćina ai 15 de setëmber na mostra de mascînns dal cafê, injins dai agn 50 insö.

For Art Mostra coletiva ti ”Magazzini del Sale” a Unieja. Passa trënta artisć che à stlut ju ultimamënter la Accademia di Belle Arti de Unieja mët ora te chësta mostra y danter chisc ie Simon Perathoner de Urtijëi l sëul a reprejenté l Südtirol. Uni artista lascia udëi pec che spidlea si maniera de lauré y de udëi la ert. La giaurida ie ncuei vënderdi ai 26.7. dala 17.30 y daviert resterà la mostra nchin ai 24.11., uni di dala 11.00 ala 18.00 ora che de merdi.

Scultures de Edwin Demetz tl ciatel de FeldthurnsL artista scultëur de Urtijëi mët ora si lëures tl ciastel Velthurns. La mostra resterà davierta nchin ai 4.8., uni di dala 10.00 - 19.00.

Josef KostnerPer l’ucajion dl cumplì di 80 ani dl artista de Urtijëi, àn metù ora n valgun de si lëures sun plaza Stetteneck a Urtijëi. I lëures sarà da udëi nchin ai 19 de agost.

Mostra per l PerùCosses hechelnedes y fates a ciauza, ma nce tepihs y mubilia fata a man tl Perù vën metudes ora y vendudes tla Cësa de Cultura a Urtijëi. La mostra resterà davierta nchin ai 6.8. uni di dala 10.00 - 12.00 y dala 16.00 - 19.00.

Mostra de fotografi es te Tublà da Nives“Assoluto visivo” ie l titul dla mostra de Carlo D’Orta, che unirà giaurida n vënderdi ai 2.8. dala 5 domesdì y che resterà davierta nchin ai 18.8. uni di dala 10.00 - 12.00 y 16.00 - 19.00, de dumënia, merdi, mierculdi y vënderdi nce dala 20.30 - 22.30.

”Topologia” de Teo MahlknechtMostra de scultures dl artista de Urtijëi, cun festa de giaurida n vënderdi ai 2.8. dala 20.30 tla sala dla mostres dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi. La mostra resterà davierta nchin ai 18.8. uni di dala 10.00 - 12.00 y 16.30 - 19.00. De mierculdi y de vënderdi iela davierta nce dala 20.00 - 22.00

”Gheneda” de Marta KostnerMostra de pitures tla Bibliotech Tresl Gruber a S. Cristina, che unirà giaurida n vënderdi ai 2.8. dala 20.30 y resterà davierta nchin ai 20.8. ntan l orar dla bibliotech.

La storia de Domenico Chiocchetti “Goti”A Moena te sala de le sociazion (ex scola mesana) enscin a la fi n de aost h. 17.00-19.00 se pel veder la mostra “Domenico Chiocchetti Goti 1910-1999: una storia piccola dentro la grande storia”. Travers cadres e documenc vegn metù al luster la storia de n om che à portà en aut e dalonc l’inom de Moena.

MujigaMusical per Lifeline Dolomites a Cianacei

En sabeda ai 27 de messèl da les 21.00 tel chino teater Marmolèda de Cianacei la compagnìa “Des Etoiles” de Trent vidèda da Mauro D’Alessio porta dant l spetacol “Tutti a bordo… destinazione Musical”. Tolarà pèrt ence Mattia Inverni, che cianta con Riccardo Cocciante. L spetàcol vegn fat per sostegnir la sociazion Lifeline Dolomites, che deida l dotor Spagnolli e l Zimbabwe.

[email protected]

Page 38: 2913

Informazions y Manifestazions

38

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

♦“Festa ta mont” a PozaAi 2, 3 e 4 de aost la Val de Sèn Nicolò se aur endò al viac anter magnadiva, musega, art e spetàcol

L’é prest ora de Festa Ta Mont e l Comitat de endrez con a ciaf Roberto Bertacco, che laora dut l’an per studiar fora valch da nef e tegnir ensema le sociazion de Poza, Pera e Moncion, à béleche fenì de enjignar i percorsc, controlar la desponibilità de ciajae e tieje, far sù teaces e paladine per la 6^ edizion.Dut pearà via en vender ai 2 de aost da le 9 da sera te Piaz de Sèn Nicolò, con la defi lada ju per Meida e dapò l’avertura ofi ziala te Piaz de Comun. En sabeda e domenia 3 e 4 de aost centenees de volontadives de passa 20 sociazion sporjarà te la cornisc da encant de la Mont de Poza ogne sort de roba da magnar e beiver, e dapò jeghes, scomenzadive, musega e atività per pìcoi e gregn.Te chisc doi dis la strada vegnarà serada ai auti jà ló dal Camping Vidor, se podarà ite demò a pe o coi pulmins e da la stazion de Bufaure da le 9 da doman pearà via la raida a pe con i menacrepes.

De gra a la colaborazion con l’Istitut cultural ladin, la Compagnìa Estroteatro, la Scola de Fascia e la sociazion Kultura, tel Vilaje de l’art se podarà scutar “Le contìe te Ciastel”, tor

part a laboratories artistiches e didatiches per i più pìcoi, veder artisć a l’opera e ence se matear con... le formìe: ma chele del cognosciù dessegnador Fabio Vettori, che no le beca!Sarà spetàcoi de teater itineranc e en sabeda domesdì da le 15.00 vegnarà spilenà “La leggenda di Ciambolfi n” e en domenia da la medema ora “L segret del lech de l’ercabuan”. No menciarà nience l moment più cultural, resservà chest an al debatit sul tem “frabicar sa mont”, tel vilaje en domenia da le 17.30 con i architec Alberto Winterle (president de l’orden di architec de la provinzia de Trent), Fabrizio Gandolfo e Gino

Pisoni del Politecnich de Milan.En domenia da le 11 sarà la messa te Mesaselva e dò sarà de ogne sort de golosarìe da magnar e beiver enjignade da le desvalive sociazion. Se podarà far da mat, jir su la teleferica, far schi d’erba e slackline, proar l tiro con l’arch, se far na raida col pony, vardar l ciel col telescopie, tor part al concors de fotograf ìa e se sproar per ladin col “cunst del Salvan”. De autre informazion su la festa se pel le troar sul sit www.festatamont.it

♦Lungiarü inviëia ala ”Festa di murins”N dé por döta la familia, cun la poscibilité da vijité i morins en funziun, descurì curiositês sön la natöra y fà de bi jüć. L’apuntamënt é por i 4 d’agost

I Stödafüch da Lungiarü fi stidiëia iniann da organisé indô la ”Festa di murins”, che gnarà desfi rada en domënia ai 4 d’agost. Le program mët man dales 10 danmisdé cun la Santa Mëssa, acompagnada dala Musiga da San Martin. Dedô aràn la poscibilité da vijité i bi morins en funziun y ascutè sö n conzert da pert dla Musiga. Inant vara cun intratenimënt. Tres la colaboraziun cun l’Ofi ze Parcs Naturai saràl inće la poscibilité da passè n dé de compagnia cun i verdaparch, che darà informaziuns y cuntarà curiositês sön le vire la natöra, adorè i sënsc alaleria, y al sarà inće n quiz, jüć y animaziun. En gaujiun dla festa gnaràl inće presentè l’opera artistica de Hans Peter Lützenburg, che fej pert dl proiet SMACH. Düć canć é dër bel invià da rové a Lungiarü. Por spëisa y boanda vëgnel sambëgn fi stidié. Sce al ess da ester bur’ tëmp, vëgn la manifestaziun sburlada ala domënia do.

Un di bi morins a Lungiarü. (foto: madem.it)

Te Val de Sèn Nicolò l’é béleche dut enjignà per na neva edizion de la Festa ta mont.

La mapa del percors e de le tieje de la “Festa ta mont”, co le golasarìe e i evenc enjigné.

♦Atmosferes de cuntredesMostra persunela de Berardino Del Bene tla Cësa de Cultura de Urtijëi, dai 7 nchin ai 25 de agost

Berardino Del Bene ie n moler fi guratif, vën dal Abruz, ma viv bele da n struf incà te Gherdëina y se à ntant namurà de chësc raion cun si bela montes. Ntan chësc tëmp àl nce fat de plu pitures de paesajes mpue de dut l raion dla Dolomites y ulerà les lascé udëi te chësta si mostra daujin a d’autres, de raions plu ciauc, ma dala medem sentimënt y cun la medema ana, che ie la belëza dla natura. Iust perchël ie l titul dla mostra nce ”atmosferes mescededes” dala montes nchin al mer.La pitura de Berardino Del Bene ie n cunté dl mond naturel che vën a s’l dé tres la cuntemplazion dla cuntredes sluminëntes, ududes tl mudé dla sajons, dla morfologia y dla vegetazion. L artista mët adum formes y culëures cun armunia, te n realism cun mesura, ti lascian purempò lerch a na nterpretazion persunela. Truepa de si opres fej pert de colezions privates naziuneles y nternaziuneles. Chiche ulëssa savëi velch deplù dl artista Berardino Del Bene possa cialé ite sun www.artedelbene.it o cherdé su l numer 366/8135762.

ReferacConferënza sön la cultura ladina (por talian)

L’Assoziaziun Turistica Corvara/Calfosch mët da jì en lönesc ai 29 de messè dales 21.15 na serada sön la cultura ladina, te salf dles manifestaziuns a Corvara. Referënt é Simon Kostner, la serada é por talian.

Nos y l’informaziun: le spidl dla realtéTema en lönesc ai 29/07 dales 21 tla cornisc de ”Idee a San Vigilio”, tl salf dles manifestaziuns d’Al Plan. Al baia: Don Antonio Sciortino de ”Famiglia Cristiana”, Fabrizio Spada dla Rapresentanza dla Comisciun Europeica a Milan, Michelangelo Suigo de Vodafone Italia, Chantal Hamende de Terna y le jornalist sportif Ezio Zermiani.

Nos y la munt: la dimenjiun dla natöraTema en mertesc ai 30/07 dales 21 pro ”Idee a San Vigilio”, te salf dles manifestaziuns. Ghesć é la campionëssa dla roda Maria Canins, Marcella Morandini dla Convenziun dles Alpes, Elmar Pichler Rolle - presidënt dla Fondaziun Dolomiti UNESCO, l’assessur provinzial al’energia y ambiënt Florian Mussner , y le pionier de arpizada lëdia Mauro Zanolla ”Manolo”.

Nos y i sentimënć: emoziuns y responsabilitêsTema en vëndres ai 02/08 dales 21 pro ”Idee a San Vigilio”, tl salf dles manifestaziuns. Ghesć é l’aturia Lella Costa, Alessandro Ortist - stè preisdënt dl’Autorité por l’energia y le gas, Roberto Santaniello - diretur relaziuns internazionales dl Comun de Milan, Riccardo Illy - imprenditur, stè presidënt dla Regiun dl Friûl.

CurscCurs de ladin por prinzipianć

Le Museum Ladin Ćiastel de Tor mët da jì en colaboraziun cun l’Istitut Ladin n curs de ladin por prinzipianć, che vëgn tignì vigni vëndres, ćina ai 30 d’agost (adinfora di 16 d’agost), dales 10.30 ales 12.00, tl Museum Ladin. Le curs costa 5,00€, y sce an ô inće ti ćiarè al Museum pàion 10,00€. Prenotaziuns al nr. 0474/524020.

Trà cun l’arch do l’istintSön Piz La Ila vëgnel pité n workshop de trata istintiva cun l’arch, sot al titul ”La Via della Freccia. Le curs vëgn pité dala sabeda ai 20 de messè ala domënia ai 18 d’agost, vigni dé dales 10 ales 12.30 y dales 14.30 ales 17. Referënć é Stefano Grassini y Sara Bassot. Infos y prenotaziuns pro Sara al 340/3868879, o Stefano al 335/8168514.

Cursc da jadinéEn mertesc ai 29 de messè dales 15 mët man a Corvara i cursc da jadiné dl Ice Club Alta Badia. Al vëgn pité cursc de aviamënt y cursc por progredis, sciöche inće la poscibilité de n curs por le sincronisé. Informaziuns plü menüdes al 339/3399379.

Curs por geniturs che à mituns da 0 a 18 agnOrganisé dal KVW La Ila y Consëi de Formaziun dl Comun de Badia. Al mët man ai 13 de setëmber dales 9 ales 11.30, tla ćiasa Vijo Vittur a Badia. Referënta é Ingrid Hofer Kienzl. Indöt él 8 incuntades, dagnora de vëndres dales 9 ales 11.30. Cost: 45,00€ por porsona singola, 55,00€ por copies. Infos y iscriziuns pro Sandra al 348/7821170 o [email protected]

Curs de fotografi a y computer per sculeies dla scola mesanaSe dajan ju cun n agrumënt cuncret mperi a fé de bela fotografi es, a adurvé miec l aparat digitel y a lauré ora la fotografi es sun l computer. L curs vën tenì da Vito Miribung, dai 5. nchin ai 9.8., dala 14.00 - 17.00 tla scola mesana de Urtijëi. Da se scrì ite iel nchin ai 31.7. pra l Servisc furmazion Gherdëina, tel. 0471 773225, email [email protected].

Page 39: 2913

Informazions y Manifestazions

39

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Iadi, jites y escurscionsCo la Lia da Mont su la Strada de la Vëna

La Lia da Mont da Fodom mët a jì per sabeda 27 de lugio na gita storica su la Strada de la Vëna. Se se bina da le 7.30 sa na Reba damprò gliejia, da le 7:45 a La Plié nte Plaza Nuova e da le 8 sa la Malga da Ciastel. Ilò ven lascé i auti. Doi furgona portarà i partecipánc fi n a la frazion de Troi, ja Còl, ulache se peia via per la Strada de la Vëna, Miniere del Fursil, Ru, Colcuc, Larcionei e Ciastel d’Andrac acompagnei da Ivan Lezuo che l contarà velch de la storia de Fodom. L é da se tò davò l marendel. Informazion a Ivan: 346 3520845

SMACH: escursciun y presentaziun dl’opera de Philipp SchrautEn mercui, ai 31/07, tratan na escursciun sön Picia Pütia spligarà n espert sciöche al é nasciü les Dolomites. Dedô gnaràl presentè le laûr conzetual dl artist da Eppan Philipp Schraut. An se incunta dales 9:30 sön le Jù de Börz. Organisaziun: Assoziaziun Turistica da San Martin de Tor.

Escursciuns tla Val di Morins - natöra y cultura tla LadiniaLe Museum Ladin pîta vigni mercui, ćina ai 4 de setëmber, n dé de natöra y cultura. Le dé mët man dales 10 cun na vijita tl Museum. Domisdé s’incunton dales 14.30 sön plaza de dlijia da Lungiarü, por na jita acompgnada tla val di morins. Danmisdé y domisdé costa 10,00€, ma domisdé 5,00€. Infos y prenotaziuns al 0474/524020.

Lia da munt jonila: escursciun a Pontives cun vijita al Aiüt AlpinLa Lia da Munt Ladinia - Val Badia mët da jì en sabeda ai 27 de messè na escursciun da Urtijëi - Resciësa - Pontives, olache an va a ti ćiarè al Aiüt Alpin. Ara é saurida, da jì 3,5 ores, deslivel de 300 m söpert y 1.250 m jöpert. Infos: Verena Dapoz al 338/3399409 y Paul Erlacher al 347/4736300 (s’anunzié almanco dui dis danfora). An pëia ia dales 8 a La Ila.

La roda di 7 lêćEn domënia ai 28 de messè va la Lia da Munt Ladinia - Val Badia da Ridnaun sö a fà la roda di 7 lêć. Na escursciun saurida por n tëmp da jì de 7 ores za, cun n deslivel de 850 m söpert y 1.600 m jöpert. Infos pro Bernhard Pitscheider al nr. 339/2278061.

Via ferata sön dlacià: Punta PeniaChësc é le travert de na escursciun cun la Lia da Munt Ladinia - Val Badia, en domuenia ai 28 de messè. Ara é ria, por n tëmp da jì de 8 ores, n deslivel söpert de 700 metri y jöpert de 1.300 m. Infos pro Klaus Dapoz al 333/2167305.

Jita dl sindacat di ponsionà SGB - CISL dla Val BadiaEn mercui ai 31 de messè, cun travert sön la ”Mauraberghütte”. An s’abina a San Martin dales 9 por pié sö deboriada cun l’auto. An po jì a pé da Pé de Börz demez (1 ora) o da Alfarëi/Antermëia (2 ores). An po inće se lascè menè sö. Infos y prenotaziuns pro Pepi Trebo al 340/1415218 o 0474/501806.

Lia da munt: Toblacher HöhenwegEn domënia ai 4 d’agost mët da jì la Lia da Munt Ladinia - Val Badia na escursciun sön le Toblacher Höhenweg. Al é na escursciun de difi coltè mesana, cun n tëmp da jì de za. 7 ores y n deslivel de 1.100 m söpert y 1.150 m jöpert. Informaziuns pro Hartmann Frontull al 347/2388302.

Lovè dl sorëdl - jita spostadaLe Grup Decanal Val Badia organisëia da jì a ćiarè le lovè dl sorëdl sön Sassongher. La escursciun ne gnarà nia fata ai 28 de messè, sciöche incundè denant, mo la domënia ai 4 d’agost. An s’incunta dales 3.15 pro la staziun a val dl implant Pradat (tla plaza a man dërta). Lassö saràl siur Pire Irsara che dij na mëssa.

Cun la Lia da Mont sun la Weißwand te Pfl erschLa Lia da Mont de Gherdëina mët a jì per n dumënia ai 28 de lugio na jita sun la piza Weißwand (3.016 m) te Pfl ersch. L deslivel ie de zirca 1.500 metri y l sarà da jì n 7 ëura. Per plu nfurmazions pudëis cherdé su Peter al 338 3371487.

Crì ierbes de medejinaN mierculdi ai 31.7. a S. Cristina cun Diego Deiana. L ie da se nunzië nchin al di dant tl ufi ze de turism de S. Cristina y da paië ite 15 €. N muev dala 9.00 dan l ufi ze dl Activ.

Jì a cialé l levé dl surëdl y dopro a gustéChësta ie na manifestazion de Val Gardena Activ che vën metuda a jì uni juebia. A Urtijëi vëniel jit sun Resciesa y muet dala 4.00 daduman dan l ufi ze dl turism. A S. Cristina vëniel jit sun Pic y muet dala 3.30 dan l ufi ze dl Activ. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant ti ufi zies de turism y da paië iel 30 € cun gusté leprò.

Jita geologica meneda sun l Geotrail sa Bula N vënderdi ai 2.8.. cun l geologh Herwig Prinoth. N se urta dala 15.00 dan l ufi ze de turism a Urtijëi. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl ufi ze de turism a Urtijëi y da paië ite 15,00. €.

A scuvierjer la ierbes de medejinaN vënderdi ai 2.8. danmesdì: jita sun Col de Flam per mparé a cunëscer ierbes de medejina cun Diego Deiana. N se urta dala 9.30 dan l ufi ze de turism a Urtijëi. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl ufi ze de turism a Urtijëi y da paië ite 15,00 €.

Jì a cialé l levé dl surëdl sun Col dala PieresN sada ai 3.8. fej i Jëuni dla Lia da Mont la jita dan gusté. Se ancunton da mesa la trëi daduman sun Plaza S. Antone, jiron da Ncisles ite y su sun Col dala Pieres. Daldò jirons mo sun Stevia a gusté. Da tò pea iel na lum da fruent y bona ueia. Da se nuté su pra la Nëus Jëuni Gherdëina, tel. 0471 799006.

Temp ledeCater varesc anter i mestieres da zacan

Anché vender ai 26 Soraga Auta se anima de tradizion, musega e contìes. Da les 17.00 inant ti tobié se vedarà chi che fèsc treces da fascèna o fi la la lèna, fèsc craut o faceres de legn, mouc o fèsc smauz e c.i. Da les 20.25 se podarà veder l spetàcol de contìes ladines “L’encanteisem desfantà” e da les 21.00 ciantarà l Cor Enrosadira. Duta sera se podarà ence cercèr i piac de la tradizion.

”Duc a blanch n vënderdi sëira” cun mujiga dal vifNcuei vënderdi ai 26.7. dala 9 da sëira inant tl zënter de Urtijëi, sëira tematica dal titul ”Be white on Friday night”. Nvion duc a unì furnii a blanch n chësta sëira cun mujiga suneda dal vif y juesc de lums per passé na blòta sëira deberieda tl raion da jì a pe.

Domesdì de juesc per ducUnide duc a fé juesc da mëisa n cumpania ncuei vënderdi ai 26.7. dala 16.00 tla bibliotech Tresl Gruber a S. Cristina.

L paiazo ”Mago Remy” devertësc i mutonsNcuei vënderdi ai 26.7. dala 17.00 sun plaza dl Aaritz te Sëlva y dala 20.30 tl raion da jì a pe de S. Cristina dan l hotel Post.

”Frühschoppen” y ancunteda de motores y auti americansN dumënia ai 28.7. saràl tla butëiga dai ciofs Andergassen te Sëlva, dala 9.00 nchin la 11.00 n ”Frühschoppen” y na ancunteda de auti americans y motores. Riesc do pieràn via per fé na raida tla Dolomites. L se trata de na manifestazion a fi n de bën y chël che n trajerà ite jirà a families che à de bujën.

Sëira de fi lm dla Sellaronda HeroL fi lm vën mustrà n lunesc ai 29.7. dala 21.15 tla Cësa de Cultura de Sëlva.

A ti cialé ai mulins da BulaN merdi ai 30.7. dala 15.30 se ùrten dan l hotel Mesavia sa Bula, da ulache n muev per na vijita meneda ai mulins. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl ufi ze de turism a Urtijëi y da paië ite 15 €.

Marcià dl artejanat a S. CristinaN merdi ai 30.7. dala 8.00 da sëira inant, tl raion da jì a pe ”Bënunì” a S. Cristina, saràl inò plu artejans de Südtirol che prejentea y mostra si pec de artejanat y i paures piterà si prudoc.

Aurela curta tres l zënter de SëlvaN merdi ai 30.7. da sëira vëniel dsarà ju al trafi ch l zënter dl luech de Sëlva. L sarà plu grupes de mujiga che sona, desmustrazions de depënjer y ziplé y nce la butëighes arà daviert plu giut.

Mostra de vespes, hafl ingeri, fi at 500 y oldtimerN mierculdi ai 31.7. dala 20.30 inant sun plaza Nives te Sëlva. L sunerà nce la grupa Name in Progress.

L guant dala gherdëinaN mierculdi ai 31.7. dala 9 da sëira vëniel prejentà tl zënter de Urtijëi l guant dala gherdëina cun duta si particulariteies.

De vedli juesc scuvierc da nuefL Museum Gherdëina nvieia uni juebia ntan i mënsc de lugio y setëmber al’azion nterativa per pitli y granc. Co se tripova pa i mutons dan 100 ani? De ce material fova pa la roba da fé damat? Granc y pitli po’ scuvierjer da nuef i vedli juesc y fé damat deberieda. N se anconta n juebia ai 4 de lugio dala 16.00 tl museum tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Nfurmazions y iscrizions tl Museum Gherdëina o tla Lies dl Turism.

Sëira folcloristica te SëlvaN juebia ai 1.8. dala 9 da sëira sun plaza de chemun.

Trix - ”Lëufs” y d’autri juesc de nterpretazionSce cunescëis l juech cunesciù “Werwölfe”, pona ve saverà dessegur nce nteressanc d’autri juesc de chësta sort. Unide a purvé chisc juesc mpue autramënter, n sada ai 3.8. da mesa la nuef da sëira, tl Saut a Urtijëi sun Palaza S. Antone.

Descorì i monumenc de Cortina d’AmpezTl cercl di “Mercui dla cultura ladina” met da jì la Uniun di Ladis de Anpezo en mercui ai 31/07 n dantmesdi a la descuerida di monumenc tl zenter de Cortina con Paolo Giacomel. An se enconta da les 10:30 tla plaza di pitours Ghedina – Hotel Aquila Nera. Per infos: [email protected].

Cortina InCroda con l ADMOTl cercl de encontedes de Cortina InCroda él encuei, vender ai 26/07 da les 20:45 tl A.G. Hall, James Pearson y Caroline Ciavaldini, na copia unida da la medema pascion per la mont y per l’arpizeda. Sun paladina saràl ence l alpinist y donatour de midol di osc Pietro Dal Pra. Per infos www.cortinaincroda.org.

Domisdé por i mitunsEn mertesc ai 30 de messè vëgnel tignì a Calfosch n domisdé de magia por pici y gragn. L’incuntada cun i clowns é preodüda por les 17.00.

Domisdé di mituns: Sön les pedies dla laûrs preistoricaLe domisdé vëgn organisé en mercui ai 31 de messè, tl zënter da San Ćiascian. L’incuntada mët man dales 17.15 y i mituns jarà a vijité le Museum Ladin ursus ladinicus, al gnarà mostrè n fi lm y ai podarà pastlenè y se lascè depënje le müs cun les tecniches dl facepainting. Informaziuns y prenotaziuns pro les assoziaziuns turistiches dl’Alta Badia.

Page 40: 2913

Informazions y Manifestazions

40

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

MujigaCinelli al “Ciampac & Bufaure Music Festival”

En mèrtesc ai 30 de messèl da la does domesdì sun Ciampac tel chèder del “Ciampac & Bufaure Music Festival” Piergiorgio Cinelli con Giovanni Rovati e Michele Belleri porta dant n gustegol conzert anter cabaret e ciantia populèra. Se l’é burt temp h. 17.00 al Zenter Dòlaondes.

Sëira de cianties y baiN mierculdi ai 31.7. dala 9 da sëira tl Zënter Iman cianterà l Cor Saslong, l sunerà la Böhmische de S. Cristina y l sarà da udëi bai dla grupa de Bal Populer de S. Cristina/Sëlva.

I pitli sunadëures de GherdëinaËi sunerà n mierculdi ai 31.7. da mesa la sies da sëira tl zënter de Urtijëi.

Urtijëi Brass, grupa de strumënc a fl aËi sunerà n juebia ai 1.8. da mesa la sies da sëira tl zënter de Urtijëi.

Academia de Archëc per valgardenaMusikaCunzert n dumënia ai 4.8. dala 9 da sëira te dlieja de Sëlva. La ”Streicherakademie Bozen” sunerà sot ala bachëta de Georg Egger cun Sergio Azzolini al fagot. I lascerà audì pec de Mozart y Haydn.

Musiga dal vì al UFO, a BornechFà la roda dl monn cun la musiga, vigni mercui dales 20:30 sön la terassa dl UFO, a Bornech. En mercui ai 31 de messè saràl da aldì le conzert di “Donauwellenreiter”. Por informaziuns www.ufobruneck.it.

Conzert dl Coro CortinaL Coro Cortina tegn n conzert en juebia ai 1 de agost da les 21.15 dla gliejia de Ospitale, a Cortina d’Ampez. La sabeda ai 3 de agost sarà l cor de ei da ascuté a La Plie da Fodom. Per infos: www.corocortina.it.

Musiga cun le ”Jem Music Project” y ”Woodstone”Le grup JEM sarà da aldì proscimamënter te deplü conzerć. En jöbia al 1. de agost dales 17.00 inant pro la ”Jöbia de Corvara”, en sabeda ai 3 d’agost dales 15 inant sön Piz de Plaies pro ”Music & Pic Nic”. Le grup ”Woodstone” sona ai 28 de messè dales 15.00 tl Club Moritzino sön Piz La Ila.

Ćiantan fora por les ütiesTla cornisc dla iniziativa ”Cantando per rifugi” saràl da aldì chësta domënia ai 28 de messè le cor Plose da Porsenù, che ćianta dales 13.30 inant tla ütia Las Vegas.

Val Badia Jazz FestivalLe festival va inant en jöbia al 1. d’agost dales 21.15, tla Patisserie dl Hotel Tablé. Al sarà da aldì le duo ”Rue Royal”.

Conzert cun ”Il Pinzimonio Vocale”Le grup ”Il Pinzimonio Vocale” tëgn n conzert en doman sabeda ai 27 de messè dales 21.00, te dlijia d’Al Plan. Gran pert di tòć é de Orlando di Lasso y de so scolar Gregor Aichinger. Da aldì saràl inće na composiziun de so ater scolar Leonhard Lechner.

Benori a La ValEn doman sabeda ai 27 de messè dales 21.00 vëgnel tignì te dlijia da La Val n conzert sacral, olache an podarà aldì le soprann Raff aella Benori y d’atri musizisć.

Conzerć cun i ”Donauwellenreiter”Le trio ”Donauwellenreiter”, metü adöm da Th omas Castaneda, Niko Zarić, y Maria Craff onara da Bornech sarà da aldì i proscims dis te dui conzerć chilò te Südtirol: en mertesc ai 30 de messè dales 20.30 tl Bar Laurin a Balsan y en mercui al 31 de messè dales 20.30 tl UFO a Bornech.

I Sons e l’èlba de la Dolomites te FasciaAnché vender ai 26 de messèl al Refuge Boè da les 14.00 se pel scutèr n repertorie de notes classiches anter tradizion e modernità con Anja Lechner, Agnès Vesterman e Garth Knox. En sabeda ai 3 de aost al refuge Vaiolet da les 6 da doman sarà Vinicio Capossela e Psarantonis (l Zeus co la lira) con “Antropos, colui che guarda in alto” . Info sul sit: www.isuonidelledolomiti.it.

“Musicastello”, mujica al Ciastel d’Andrac.Dal 2 de agost, ogni vender fi n al 30 de agost, da le 15:30, la Bánda da Fodom la nvieia duc a nen davòmesdì n mujica ntel Ciastel d’Andrac. Se podarà scouté su i jovegn musicisć de la Bánda che sona toc de mujica con clarins e fl auti che ressonarà ite per dut l ciastel.

Temp ledeDolomiti Ranger

Fina ai 29 d’agost vëgnel pité iniziatives desvalies, por mituns da 7 a 12 agn y sü geniturs, che ô descurì la natöra. Le mertesc dales 14.30 ales 17.30 s’incunton te Ćiasa dl Parch a Al Plan, le mercui dales 10 ales 16 vàn a fà jites acompagnades tl parch natural, la jöbia dales 5 ales 7 da doman pòn jì cun n iagher a conscidré tiers. Infos y prenotaziuns: AT Al Plan al 0474/501037.

Le dé di draguns (aquiloni)En domënia ai 4 d’agost dales 15.00 vëgnel metü da jì a Corvara, pro la plaza da la dlacia, le dé di draguns.

Apenrosa a CorvaraEn vëndres ai 2 d’agost vëgnel metü da jì tla Taverna Posta Zirm a Corvara l’aperitif tratan l’inrosadöra. Dales 18.00 inant podaràn ćiarćé de vigni sort de spezialitês locales. La manifestaziun vëgn abelida cun musiga dal vì.

Cusanus y les descurides astronomiches tl Ciastel d’AndracEn domenia, ai 28/07, da les 15.00 tegnirà Giuseppe De Donà n referat sun l busc astronomich realisé dal cardinal y vescul Nicolaus Cusanus tl Ciastel d’Andrac. Encuei, vender ai 26/07 saràl da les 16.00 na letura a ousc auta con acompagnament musical. Per infos. www.castellodiandraz.it.

PrejentazionsSèntes, strìes e eroines

A Poza, per endrez del Comitat manifestazions e de l’Istitut Ladin, l’é en program l’event “Sèntes, strìes e eroines”. Te Ciasa de noscia jent se pel veder la mostra de Mariano Vasselai “A proposito di streghe” (h: 16-18.30 e 20.30-22.00). En mèrtesc ai 30 de messèl h 21.00, te sala del Consei de Comun de Poza, Fabio Chiocchetti prejenta sie nef roman dal tìtol “I Misteri del Cjaslir”.

A Cianacei con “ParoleVistaDolmiti”A Cianacei anché vender ai 26 de messèl da les 17.00 te sala de Comun prejentazion del liber “Sulla Transiberiana e sulla Transmongolica” de Mario Buff a; da les 21.00 te Piaz Marconi la scritora Kriemhild Buhl porta dant l recort del père, mit de l’alpinism: “Mio padre, Hermann Buhl”. En mercol ai 31 te Piaz Marconi da les 21.00 l Grop teatral EOS met dant “Incubo bianco” dal liber “Mi son perso nel mio bosco” de Angel de Larezila.

Prejentazion “ParoleVistaDolomiti” a MoenaEn jebia prum de aost tel Spiaz Perla Alpina h 17.30, Alfredo Paluselli prejenta l liber “Il vento da nord” dedicà a sie giaf e omonim Alfredo Paluselli, pionier de la Dolomites.

Prejentazion “ParoleVistaDolomiti” a PozaTel chèder de l’event “Sèntes, strìes e eroines”, per ParoleVistaDolomiti, en mèrtesc ai 30 de messèl h 21.00, te sala del Consei de Comun de Poza, Fabio Chiocchetti prejenta sie nef roman storich “I Misteri del Cjaslir”.

SportTurnier de golf a Corvara

Le Golf Club Alta Badia mët da jì chësta sabeda ai 27 de messè le ”Hotel Col Alto Iceberg Golf Cup”. Les iscriziuns vëgn tutes sö al 0471/836655, [email protected].

Climbing Days 2013La Scola de Polizia, l Comun de Moena e l’APT de Fascia, met a jir 2 dis de formazion su la mont per bec e joegn dai 5 ai 16 egn, en sabeda e domenia ai 27 e 28 de messèl. La ativitèdes vegn endrezèdes aló dal Zenter de Polizia, h. 10-12 e 13-18. Sarà ence i cians adestré e l’esposizion di mesi de la Polizia. Info: 0462.569358; e-mail: [email protected]

Garejèda downhill sun BufaureEn domenia ai 28 de messèl vegn endrezà l “5° trofeo Moser Sport – Impianti Bufaure”, garejèda de roda downhill 2^ proa del Zircuit DH Nord Est 2013, l campionat provinzièl de downhill. Sarà proes en sabeda e en domenia dadoman, e en domenia da les 13.00 tacarà la garejèda.

Tour de Pologne sun PordoiEn domenia ai 28 de messèl l 70° “Tour de Pologne”, garejèda con la roda del zircuit internazionèl Word Tour, rua te la Dolomites con la tapa Marilleva-Pas Pordoi. Te l’ocajion vegn endrezà na “cronoscalata” sun Pordoi averta a duc dedichèda a Papa Wojtyila. Partenza e enscinuazions al Lupo Bianco. Info: www.tourdepologne.pl

Scola de jadiné per mutans y mutonsL Eisclub Gardena mët a jì cursc per mparé a jì cun i jadins. N scumëncia n lunesc ai 29 de lugio dala 11.15 tl stadio Pranives te Sëlva. L ie for de lunesc y de juebia per de ndut 8 iedesc. Unide a purvé, l prim iede iel debant! Per nfurmazion y per se scrì ite cherdé su Rita al 335 5851119.

XCE Eliminator, garejeda dla rodes da mont tl zënter de UrtijëiN sada ai 3.8. dala 6 da sëira inant, da Plaza de S. Antone su per l raion da jì a pe y ju per la streda Pedetliva. Garejeda drët spetaculera a eliminazion per i campiunac talians ulache i miëur biker, ëi y ëiles, se bat per l titul tla disciplina ”eliminator”.

SportXCO Cross Country, garejeda dla rodes da mont sun Pana

N dumënia ai 4.8. dala 10 danmesdì vëniel pià via sun Pana per chësta prima garejeda naziunela XCO, per garejé sun na percurs nuef danter prei y bòsc. La garejeda vel nce per l Südtirol Cup de mountainbike y ie daviera per duc chëi che va cun la roda da mont sibe per hobby che tesserei FCI. Infos plu avisa sot a www.sellarondahero.com/xco/de

Stafeta ”deberieda per no desmincë l atentat de Bologna“Per lecurdé chësta burta ntraunida de viulënza stata ai 2 de agost dl 1980 vëniel metù a jì uni ann stafetes de sauté che muev mpue da duta la pertes dla Talia. Chëst ann per l prim iede mueven nce da Urtijëi n lunesc ai 29.7. dala 2 domesdì dala pitla plaza de S. Antone. N se urta iló mpue dant. N ne à nia drë de se lascé nuté su y n possa sauté pea nce mé n pitl tòch o plu lonc o unì a sustenì chëi che sauta.

Page 41: 2913

41

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Infos y Congratulazionsnr. 29 / 26 de messel 2013

♦ARTemoziun… ert y saûsOperes d’ert, musiga y ert culinaria é i ingrediënć dla manifestaziun, che vëgn tignida en mercui ai 31 de messè

“ARTemoziun…ert y saûs”: sciöche l’inom dla manifestaziun nes dij, vëgnel tratan chësta sëra lié l’ert ala gastronomia, cun na cëna tres le tru di artisć, ilominé da chentli. Sön le tru do rü che va da La Ila a San Ćiascian él döt l’ann da odëi n valgünes operes d’ert de artisć ladins. Pro vigni opera d’ert ciafaràn en chësta sëra na sort de ’fi nger food’, arjigné ca da ot restoranć dl’Alta Badia. La degustaziun mët man cun l’aperitif dla ütia Edelweiss pro l’opera ”Sumblimaziun Feminila” de Pepi Pescollderungg, por jì inant pro la scultöra de lersc ”Fà frunt a s’incuntè” de Silvester Promberger; ilò saràl le cogo da stëres Arturo Spicocchi dl restorant La Stüa de Michîl che pîta n tartar de salvarjina. ”Ël a spazier” dl artist Pepele Rinna é la terza opera d’ert, a chëra che al vëgn lié le restorant dl Hotel La Majun, che pîta na jopa de golasc. Le restorant La Gana dl Hotel Cristallo é lié al’opera de Franz Irsara ”Figöra d’ëra sentada”, por rové spo al’opera de Helmut Pizzinini, olache al sarà presënt la restorant La Siriola dl Hotel Ćiasa Salares. Pro la scultöra ”Caino” de Lois Anvidalfarei saràl le Hotel Diana che arjigna ca na trota salmonada, y pro l’ultima opera, ”Odaliske” de Giovanni Rindler, él Norbert Niederkofl er dl Restorant St. Hubertus dl Rosa Alpina che presentëia la secunda derzada.Por stlü jö la cëna s’incùnton por le dessert tl Museum Ladins Ursus ladinicus a San Ćiascian, olache Andrea Irsara dl Hotel Gran Ander arjigna ca na variaziun de desserć basada sön i produć che la laûrs mangia ion. Vigni taì vëgn inće acompagné da n bun gote de vin de Südtirol: les carateristiches prinzipales dl vin gnarà cuntades sö dala presidënta dl’assoziaziun di sommeliers de Südtirol Christine Mayr.La manifestaziun mët man dales 19.00. An pëia da La Ila demez adöm a na guida, che spligarà tratan la spazierada les operes d’ert y la combinaziun cun i taîs, arjignà ca dai restoranć y sü coghi. Danter na opera y l’atra saràl grups musicai che abelësc la serada. Le numer di partezipanć é limité y le prisc dla manifestaziun tol ite la spligaziun dla guida, la cëna, l’entrada al museum Ursus ladinicus y le transfer da gnì zoruch a La Ila. Por informaziuns y prenotaziuns pòn s’oje al ofi ze turistich da La Ila al 0471/847037, [email protected].

Segres y festes6. Festa da d’instà dedicheda a Simon

”Simon’s Summer Party” ncuei vënderdi ai 26.7., dala 6.00 da sëira inant nchin la 1.00 de nuet, tla garage dla butëiga dai ciofs Andergassen te Sëlva, cun mujiga live y metuda su da n DJ. Da maië y da bever ne manceràl ënghe de no. Chël che n trajerà ite jirà a fi n de bën a families che à de bujën.

Festa dl luech te Sëlva cun gran defi leda folcloristicaN dumënia ai 4.8. saràl festa dut l di te Sëlva. Dala 4 domesdì saràl la gran defi leda tradiziunela cun guanc dala gherdëina, mujighes y carëc fai su che mostra la tradizions y mumënc dla vita da zacan te Gherdëina. Chëst ann vëniel tëut n cunscidrazion particularmënter la lies de Gherdëina. Festa sun plaza de Chemun de Sëlva.

Sègra de Sènt’Ana sa MoncionL Comitat “I bruja santi” endreza 2 dis de festa per la sènta patrona de Moncion. Se taca en sabeda ai 27 de messèl con la marena e musega e da les 20.30 conzert di Alpen Boys. En domenia ai 28, h 11.00 messa grana, dapò marena e salut de l’autoritèdes, h. 17.00 defi lèda e conzert de la Mùsega de Poza e h 20.30 a balèr coi Pazedins. Servije de pulmins debant da Pera.

Bun Prò Al PlanĆiamò les jöbies al 1. y ai 8 d’agost - dagnora dales 18.00 ales 23.00 - vëgnel tignì tl zënter d’Al Plan ”Bun Prò Al Plan”, olache an ciafa spezialitês culinaries, liades a musiga dal vì, intratenimënt por mituns, na mostra artejanala y inće na ona de zircus. Infos: AT Al Plan al 0474/501037.

Festa alaleria a CalfoschI ćiantarins da Calfosch mët da jì en domënia ai 28 de messè na festa tl pinëi. Dales 11.00 inant ciafon spezialitês ala grilia, y ia por le dé saràl deplü grups che fi stidiëia por l’intratenimënt musical.

Festa sön Munt da RinaChësta domënia ai 28 de messè. Program: dales 10.30 mëssa abelida dal Cor ”Col dla Vedla” y le trio ”Corgn de Munt”; dales 12.00 conzert dla Musiga da Rina y domisdé intratenimënt musical y cun jüć desvalis. Al vëgn pité n bus dal ćiamp dl spot demez. Organisaziun: Stödafüs da Rina.

♦Löms sö por la via ferata ”Tridentina”La famoja via vëgn iluminada incö vëndres ai 26 de messè da sëra

Sö por la via ferata ”Tridentina” odaràn löms y corusc la sëra da incö vëndres ai 26 de messè. La via ferata plü conesciüda dles Dolomites, che va dal Ju de Frara ćina sön Pisciadù, gnarà iluminada cun gran impëgn da n valgügn mëmbri di mënacrëps dl’Alta Badia. La Tridentina é gnüda inaudada ai 10 de messè dl 1960 da Germano Kostner, che à metü en pé le proiet de na via ferata sön la Tor E x n e r, p o r r o v é diretamënter pro la ütia Pisciadù. La via ferata é gnüda rovada dl 1967, canche al é gnü metü cordes de metal y rampins ćina söinsom, y fat sö le punt che é le simbol dla via ferata. La via ferata Tridentina gnarà iluminada incö vëndres ai 26 de messè tratan le conzert dla Müjiga Calfosch-Corvara, che gnarà metü da jì sön plaza de dlijia da Calfosch dales 21.15 inant. La manifestaziun se stlüj jö cun n spetacul de füć artifi ziai acompagnà da musighes y melodies.

♦ I dis de ”Cultura da Munt”Incö ai 26 y en domënia ai 28 de messè vëgnel tignì sön Börz y ti prà de Sot Pütia le Bal dles Stries y manifestaziuns sot al sëgn dla cultura, tradiziun, êrt y spëisa

Le cërtl de manifestaziuns mët man incö vëndres ai 26 de messè cun le Bal dles Stries, che mët man dales 14.30 cun aorela cörta por i mituns, che gnarà intratignis dai clowns Selly y Merendina, dal cor di mituns dla scora elementara d’Antermëia y dal zircus acrobatich ”Crip Crop” da Bologna. Incër les 18.30 sonarà i corgn da ćiacia dla Val Badia, y les percusciuns de Max Castlunger. La festa jarà spo inant ia ti Prà de Sot Pütia, olache al gnarà portè dant spetacui desvalis: al sarà da odëi i spödafüch, tambürli, y da fà para al bal incër le füch cun stries y striuns. En domënia, ai 28 de messè, podaràn ascutè sö chi dai orghi a man y dales 13.30 inant podaràn odëi la defi lada da paur sot al tema ”L’evoluziun dl jì a munt: dandaìa y al dédaincö”, cun la colaboraziun dla Jonëza da Paur San Martin. Al gnarà mostrè val’ mistiers y massaries da paur da zacan y plü moderns y co che an arjigna ca cëis ladins. Dedô sonarà sön i prà y sot ai parëis de Pütia indô chi dai orghi da man. Le dé gnarà stlüt jö da sëra ia.

”Sublimaziun feminila”, opera de Pepi Pescollderungg.

La ”Tridentina” iluminada odüda da Calfosch sö.

Impresciuns dla ”Cultura da Munt”.

Silvia,18 agn este söl monn

y rodada este bele inće tröp intoronn.

3 iadi tota este deventada y porchël a vigni matada este arjignada.

Da impröma insö aste capì che l'restlè é da stanćéy porchël tröc iadi aste baudié dal mè de će.

Śëgn ala patent aste da ponsèmo i bedois é da lascè stè.

Düt le bun te augurun y na viva te fajun.

Pici y Gragn da Col y Ćiampëi

Page 42: 2913

42

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Congratulazions

Congratulaziuns a nosta

Corinna Valentiniche à stlüt jö i stüdi de ”Sciënzes dla Formaziun”

tla Université de Balsan, cun 110.Düt l’bun pur l’dagnì.

Tü cumpagnsche ne s’ess pur nia al monn purdü gnanca n menüt

de tüa discusciun dla tesa

Congratulaziuns a

Corinna Valentini da La Ilapur avëi stlüt jö ai 22 de lugio cun 110/110

i stüdi dla Faculté de Sciënzes dla Formaziun a Porsenù.

Düt l’bun y tröpa sodisfaziun pur l’dagnì y pur to laûr te aoda de cör

tüa familia, Lukas y tü nus Anna y Hannes.

Ai 29 de messè él mez secul passè,da canche

nosta Heidià l’prüm iade scraié.

50 agn sön les sciables àla śëgn da purtè,y bëgn dër saurì éla buna da s’i gurnè.

Düt l’bun pur l’dagnì urunse de cör ti augurè,dagnëra la bona lüna y la sanité.Inant tan in forma dessest’ restè,

insciö gnanca i proscimi 50 ne gnarà a te pesè.

Tü fredesc Jürgen, Petra y Nadja cun families,y tü geniturs

A nosc animadù

Renéche s’à laureè cun le bun resultat de 110 y lalt

tles Sciënzes dla Formaziun primara,uréssun ti fà i complimënć

por l’beliscimo travert arjunty ti fà les mius aodanzes por so dagnì.

I ministranć y les ministrantes da La Ila

Ai 21 de lugio à complìles jomelines de Merscia

Maria y Tiliaen secul y mez.

I familiarsVes augüra ćiamò düt l’bun,

tröpa sanitéy tröc agn da se la dè buna.

Incö ai 26 de messè cumplëscmi om, nosc möt y tot

Reinhard Miribungi 40 agn.

Ti augurun düt l’bun, fortüna,sanité y tröpes ligrëzes tl dagnì.

AleksandraMama, Pere, Margaret, Robert cun mituns

to fi oc Herbert, y Arthur

A nosc

pice de ćiasati augurunse düt l’bun

pur sü 18 agn,y che al restes tres dala buna löna.

Chi de familia

Cun chisc bi ciüfs metüs adöm dala Loisea formè le numer di agn de iubileo da prou se dijunse

Siur Christiande cör n gran giulan

por ester stè NOSC BUN FAMËI ti ultims 20 agn (1993-2013)

y i se periun de se acompagné inantsön nosc trù de fede.

La comunité da La Ila

Düt l’bun a nosc

Renéche à podü pié do chëst’edema le diplom de laurea

dla Université Lëdia de Balsan,tla Facoltè de Sciënzes dla Formaziun,

cun le bel resultat de 110 y lalt.I t’augurun düt l’bun pur to dagnì

y tröpa ligrëza y motivaziun te to laûr.

Tati, Mama, Andreas y Karin

Les mius aodanzes a nosta uma

”la Nane”che complësc in doman i 90 agn.Uma, nos se dijun de cör dilan

de döt ći che ëis fat y fajëis por nosy se ringraziun che sëis dagnora

tan da orëi bun cun düć.I se augurun ćiamò de bi agn,

cun sanité y ligrëzesy che sëise tres tan contonta

y dala bona löna.

Üsc mituns cun families

(Foto: Freddy Planinschek)

Pur i 50 agn de

nosta mamay pur i 50 agn de matrimone

urun ti auguré düt l’ bun, sanitéy che i pudunse passè ćiamò tröc

de bi agn plëgnsde ligrëza y sodesfaziuns adüm.

De cör ösc mituns Daniel, Julian y Katia

Page 43: 2913

43

nr. 29 / 26 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Inserac y Anunzies

Recordanza

PaoloL temp l’à endò fat la roda.

L dì che ne recorda che tu ne es stat dat,l’é chiò. 

L content, la legreza che tu ne as regalà enlaouta,

e dò ti dis che tu as podù starte anter noi autres

le aon ti pensieres e ite tel cher, fone. 

Da colassù varda semper jùe fane sentir l tebech de to esser a noi vejin.

Duc chi che te vel benVich ai 25 de messal 2013

Recordanza

29.07.2011 – 29.07.2013Bruno Deluca

Te aon semper tel cher.

Roberta, Agata, Chiara, Emilioe duc chi de ciasa

Te recordon te le messe en domeniaai 28 de messal,

da le 15.30 sun Roda de Vael e da le 20.30te gejia de Poza.

17. Domënia ia por l’ann C, ai 28 de messè 2013

Dal vagnele do San Lüca, 11, 1-13Gejù ê n dé te n post ch’al periâ; y canch’al â albü rové l’oraziun, ti à un de sü discepui dit: ”Signur, insëgnesse da perié, sciöche bele Jan ti à insigné a sü discepui da perié.” Al ti à dit: ”Canch’i periëis, dailò dijede: Pere, al sides santifi ché to inom. Al vëgnes to rëgn. Dasse vignidé le pan ch’i adorun. Y làscesse do nüsc pićià; deache inće nos ti lasciun do a vignun che nes é de debit. Y no nes menè tla tentaziun.” Spo ti àl dit: ”Sce un de os à n amì y i jëis da d’ël a mesanöt y dijëis: Amì, imprësteme trëi pans; deache un de mi amisc, che é söl iade, é gnü da mè y iö n’à nia da ti pité!, respognarà forsc chël daìte: Làsceme en pêsc, la porta é bele sarada y mi mituns dorm pro mè; i ne sciafi nia da lovè sö y te dè val’? I ves diji: Sc’al ne lê bele nia sö y ne ti dà nia, do ći ch’al prëia, deache al é so amì, spo lovaràl almanco sö deache al ne zed nia y ti darà de ći ch’al à debojëgn. Porchël ves diji: Periede, spo ves gnaral dè; chiride, spo ciafarëise, tlocorede, spo ves gnaral daurì. Deache chël che prëia, chël reciöi; chël che chir, chël ciafa; y chël che tlócora, a chël ti vëgnel daurì. O él danter os n pere che ti dà a so möt na bisca, sc’al prëia do pan, o n scorpiun, sc’al prëia do n ü? Sce bele os, ch’i sëis ri, ti dëis a üsc mituns ći che é bun, tan deplü saral le Pere tl cil che ti darà le Spirit Sant a chi che le prëia.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Vangel dla Domenia

Da vëne a nen bon priesc na Ducati 999S del 2008, 2480 km, con "carene" da pista e tubo de scapament termignoni.Fonin: 348/4428512. (27/13)•••Da vëne n frogorè dla Rizzoli, fat sön

Da vende

mosöra, cm 96x67, cun furn y lada dala lëgna, ćiamin a man dërta, sciöche nü, adorè dër püch. Tel. 333/2268656 (29/13)•••Da vëne n motor Ducati Monster 696

Da chirìL vën cris zachei che ëssa n pitl motorin “cinquantino” da mpresté per n doi mënsc, da śën inant. Tel: 339/1989600 (Edith) (27/13)•••N studënt dla scola d’ert ”Cademia” da Urtijëi chir cumpagns da partì n

apartamënt por l proscim ann de scola 2013/14. Prëibel cherdé sö le 335 7879518. (27/13)•••Na familia chier zachei che ëssa da dé ca n furnel a lënia, na dlaciadoia, guant per n pitl mut iusta nasciù y n

sciaudaboza eletrich. Tel. 366/2703569 (29/13)•••L vën cris zachei che ëssa na mascin da sfënder lënia da mpresté. Tel. 348/7255278. (29/13)•••

Sce tulëis un de nosc giac, judëis dopl: nsci pudons

nce nëus n tò su inò d'autri.

Cësa di Tieres Obervintl0472/868172.

www.tierheim-obervintl.it

Al vëgn afi té ia ofi zitla zona artejanala da

Corvara.Prëibel telefonè al

0471/836320.

N privatvënd na bela cësa

sot a defendura, cun doi cuatieres, terrassa y local,

trëi menuc dalonc dal zënter de Persenon.

Prëibel cherdé su l 335/6552030.

UrtijëiBela cësa

da vënder tl zënterideéla per una/doi

families,da fi té via a patins o sciche nvestimënt.Per nfurmazions:

prëibel cherdé su lnumer 333/7973874.Herr Kerschbaumer/

Bulsan

Chirì da laour

L vën cris n lëur a fé d’uni sort de stroc o a judé te cësadafuëch. Tel. 334/7125770. (27/13)•••L vën cris n lëur a lavé ju taieresc. Tel. 333/3776709. (27/13)•••Na ëra dl post chir n laûr tla Val Badia o te Gherdëna, trëi iadi al’edema, da fà ćiamenes, laûrs te ćiasa, puzenè o ćiarè de de pici mituns. Tel. 333/7832854. (27/13)•••Na ëra dla Val Badia chir laûr sciöche ćiamenëssa por la sajun da d’isté.Tel. 329/4119116. (27/13)•••N ël chier da lëur a fé d'uni sort de stroc o a judé te cësadafuëch, da śën inant. Tel. 392/4050273. (27/13)•••N’ël chier n lëur, l ie unfat de ce lëur che l se trata. Tel. 380/6337770. (John) (28/13)•••N ël cun 5 ani de esperienza chier da lëur a judé te cësadafuech, da śën inant. Tel. 329/1411850. (28/13)•••N’ëila chier da lëur te Gherdëina da śën inant, part time (domesdi, za. dala 13.30- 17.30) l ie unfat de ce lëur che l se trata. Tel. 340/8585436. (28/13)•••N ël chir da lëur a judé te cësadafuech, a lavé ju o a fé d’uni sort de stroc. Tel.

La Scola de Schide S.Cristina chier

n/na secreter/aper la sajon da d'inviern 2013/14 o sce n cajo nce

per dut l ann.Per nfurmazions prëibel

cherdé su l 335/5987579 o l 328/2340322.

Residence VillaGran Baita te Sëlva

chier n/na secreter/a,cun de bona cunescënzes

dl talian, tudësch y nglëisc,

dal 1. de utober inant per dut l ann o nce mé per la

sajon da d'inviern. Nteressei ie priei bel de

cherdé su l339 3549150.

Da scinché ia

A Lungiarü vëgnel scinché ia dui de te’ pici ćians dër da orëi bun. Cherdéde sö le numer 328/9135670. (27/13)

L vën scincà via doi pitla giates de doi mensc. Prëibel cherdé su Tatiana al 348/4761818. (28/13)

Al vëgn afi té ia n apartamënt a Badia,

por döt l'ann.Prëibel telefonè al

339/8196897.

Plus de corù cöce, imatricolè dl 2008. Tel. 349/6701080 (Carlo). (29/13)***L vën vendù n pèr de ciauzei fosc cun pizes de acel, zënza laces, mesura 40. Tel. 348/7255278. (29/13)

Manconia

Barbara Weiss ved. Loss11.09.1923 – 16.07.2013

Tu che tu ne as volù tant benvardene via e compagnene

perché podassane semper jirdesché tu sul dret troi.

Chi de ciasae duc chi che ge à volù ben

i rengrazia per la partezipazion.

La scola de schi “Saslong”

chier da utober demez per la

sajon da d’inviernn/na secreter/a

dl post, che sebe da rujené tudesch, talian y

ngleisc.Per nfurmazions o per

chiche à nteres, cherdé su l numer de telefonn

335/6158384.

Tl raion da jì a pé de Urtijëi

vëniel fi tà via na butëiga.

Preibel cherdé su l 333/4606593

Cronica - La desgrazia é sozedüda en mertesc de chëst’edema domisdé. N ghest de 75 agn de Paiern, ê pié ia da doman cun so fre por na escursciun da La Crusc sö. I dui ghesć é jüs ite y sö inant y te n tòch plü prigorus, tles vijinanzes

380/7650921 o 338/2474652. (29/13)•••N’ëila chier da lëur a cialé sun jënt de tëmp o sun pitli mutons, o a fé lëures de cësa. Tel. 349/4255432 (29/13)•••N ël dla Talia, cun diesc ani de esperienza chier da śën inant y per la sajon da d’inviern, n lëur sciche pizzaiolo o a judé te cësadafuëch. Tel. 345/0543473 (29/13)•••N ël de Ciastel chier da lëur sciche vardian te n hotel o a fé de uni sort de stroc. Ël à nce esperienza tl mëter ju fonc de lën. Tel. 342/6834448. (29/13)•••N ël chier da lëur a lavé ju taieresc te n hotel. Tel. 328/4620101. (29/13)•••

de Roa Cöcena a incër 2.500 metri de altöra, é un di dui slisorè jö por bëgn 80 metri. L’alarm à messü gnì dè da so fre, bele spordü sö por la desgrazia. Inće sce le jolier dl Aiüt Alpin é do püć menüć stè sön le post, n’à i socoridus plü podü fà nia por salvè la vita dl ghest. Al ê bonamënter

mort defata do la tomada, por les gran ferides, suradöt al će. Tres l’aiüt dl jolier y dla ciorela à i socoridus podü recuperè le corp. Inće le fre é gnü condüt cun le jolier jö a val. Le corp dl defunt é gnü portè te capela di osc a San Linert. (pablo)

Desgrazia sön Sas dla CruscN ghest todësch de 75 agn é tomè jö y à pordü la vita

Page 44: 2913