28848 la biblia de pedra

Marc Capdevila Clapera (Vic, 1966). Desprs dalguns reconeixements en relat curt, lany 2007 fou guardonat amb el premi Sebasti Juan Arb per Aigua pudenta, una novella de postguerra ambientada a Tona, el poble on viu des de fa anys. Ms endavant, amb La Querosenca, abord amb ironia optimista les conseqncies de la crisi econmica.Si b el mn de lempresa s el seu mbit professional, la literatura i la pintura sn les seves grans passions. Daqu ve que no deixi mai la ploma, ja sigui com a articulista, novellista o dramaturg. s guionista de la websrie catalana Solisombra. Bra a bra amb el seu germ Joan, han realitzat diversos documentals per a televisi, com Els bnquers de Franco o Mann, el geni oblidat.

Fotografia de lautor: Marc CapdevilaDibuix de la coberta: Mateo Bovet

la b

ibli

a d

e p

edr

aMarc Cap

dev

ila

LA BBLIA DE PEDRA: UNA NOVELLA QUE COMBINA MAGISTRALMENT

HISTRIA, ART I INTRIGA.

Ripoll: estiu de 1162, fa temps que el comte Ramon Berenguer IV, labat Gausfred i el mestre Ermengol treballen per dur a terme el seu somni: la construcci duna magnfica portalada esculpida a

lesglsia de Santa Maria.Des de fa un parell danys, Ripoll bull dactivitat. Bracers, talladors, picapedrers, jornalers, escultors han arribat a la villa atrets pels bons sous que labat ofereix. La feinada s de por. No s estrany, doncs, que enmig de tanta agitaci, una jove meuca emmalalteixi misteriosament i agonitzi en les ms estranyes circumstncies. Les autoritats de la villa volen girar full, per una dona sobstina a es

brinar qu li ha passat.

www.edicions62.cat0010041421

31 mm

Ripoll, segle XII El somni dun abat, un comte

i un mestre artes

Novella

Marc Capdevila

la biblia de

pedra

@Ed_62

Facebook.com/Edicions62

www.edicions62.cat

marc capdevila

La bblia de pedra

Edicions 62

Barcelona

016-115339-LA BIBLIA DE PEDRA.indd 3 25/06/14 21:47

Marc Capdevila Clapera, 2014

Queda rigorosament prohibida sense autoritzaci escrita de leditorqualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci

daquesta obra, que ser sotmesa a les sancions establertes per la llei.Podeu adrear-vos a Cedro (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos,

www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragmentdaquesta obra (www.conlicencia.com; 917021970 / 932720447).

Tots els drets reservats.

Primera edici: setembre del 2014

daquesta edici: Edicions 62, s.a.Pedro i Pons, 9-11, 08034 Barcelona

[email protected]

Fotocomposici: Vctor Igual, s.l.Arag, 390. 08013 Barcelona

Imprs a Egedsa

dipsit legal: b. 16.517-2014isbn: 978-84-297-7317-0


taula

Primera partEstiu de 1162 5

Segona partEstiu de 1162 147

Tercera partDe principis dagost a benentrada la tardor de 1162 255


primera part

ESTIU DE 1162


7

I

Per segona nit consecutiva, Violant, la Remeiera, encaravauna vetlla funesta en aquella mena de catacumba de sostrebaix. A laltre costat, el corrent del riu Freser colpejava laparet gruixuda i la pedra traspuava humitat. Fora del fil declaror que es filtrava a travs dun esvoranc, en aquella es-tana no shi coneixia la llum natural. Una llntia doli cre-mava nit i dia i projectava lombra de la Remeiera a la rocaviva del fons. La seva silueta, convertida en un sser sinis-tre de moviments sospitosos, terroritzava, durant els seusbreus instants de lucidesa, la jove bagassa que agonitzava.El cos de la noia exhalava una fortor que ho impregnavatot: pudia a mort.

Antigament, aquella estana que ara servia per aixoplu-gar dones de mala vida que no podien costejar-se lestadaen un alberg, havia estat un estable per al bestiar. Els peusnus de Violant trepitjaven una mescla de terra, palla i fem-ta descomposta que hauria estat un magnfic adob per alshorts. Es deia a si mateixa que aquella barreja devia datardel temps de labat Oliba, al tombant del millenni. O quisap si dabans i tot, quan ms de dos segles enrere un altreabat del monestir de Ripoll dit Arnulf havia fet construir elcanal de lArquet, que es nodria de les aiges del Freser.


8

Encara avui, aquell rec subministrava laigua dels banys idel safareig que trobaves pujant per unes escales de pedra,a tocar daquell cau de mort on Violant es floria. Damuntseu hi havia la tafureria, on cada vespre els homes es reunienper jugar i beure.

El barri del rec de lArquet i la plaa del Mercadal erenels racons ms antics de Ripoll. La Remeiera deixava cr-rer la imaginaci i no li hauria fet estrany que el mateixfundador del monestir, el comte Guifr el Pils, aquell aqui sa mare reconegu tot i anar disfressat pel simple fet detenir pl on daltres homes no en tenen, hagus estacat elscavalls del seu seguici a les argolles de la paret.

Violant anhelava la rendici definitiva del cos daquellajove, per sho callava. Li havien ensenyat que, encara quees tracts duna noia de mala vida, desitjar la mort dunanima cristiana era pecat perqu res no succeeix sense labenedicci de lAltssim. Per al mateix temps estava con-venuda que el bon Du no tenia cap inters a fer sofrir elsseus fidels, i li suplicava que esgots les forces daquell coscondemnat i resolgus aquell suplici. Per contra, no haviaperdut ni un sol instant a pregar per la seva salvaci espiri-tual: estava segura que, incapa de suportar tanta agonia,lnima de la jove ja havia tocat el dos per cercar refugi enun cos saludable.

Havia provat daplacar-li el patiment amb tots els re-cursos que coneixia: cataplasmes, infusions dherbes re-meieres, polsim de bolets mgics, xarop de mandrgora ola decocci de baies de les bruixes que tanta recana li feia.Havia hagut de limitar les sagnies a la golafreria de les san-gonelles, perqu lorganisme de la jove es trobava tan al


9

lmit que la sang de les ferides no es coagulava. No hauriasabut on practicar-li una incisi sense que se li escols lasang de les venes. Ho havia intentat tot, i quan sabia quening lescoltava, encara havia provat amb els conjurs migcristianitzats que li havia ensenyat la seva mestra, Berto-meua del Pedraforca. Malauradament, amb tot plegat no-ms havia aconseguit alleugerir-li el desfici de maneramomentnia.

Amb els ulls irritats per lambient mals que es respira-va all baix, les cames entumides de seure en aquell escam-bell de potes inestables, les venes dels panxells dolorosa-ment inflamades, encarcarada per la fredor que se liarrapava als ossos i desvetllada contnuament pels estira-bots endimoniats de la jove, no hi havia manera que Vio-lant aconsegus dormir ms de deuminuts seguits. Les par-pelles se li tancaven tothora, per ms que dormir se sumiaen una mena de somnolncia agitada. Aleshores, en formade malsons recurrents, revivia els trngols de joventut.

Violant era la filla borda de lacabalat senyor Galcerde Castres. Aquest pags gras mantenia relacions ambuna esclava jueva que li feia de cuinera, i daquesta cohabi-taci havia nascut ella. Malgrat la seva bastardia, havia pu-jat enmig dels fills legtims. I si b mai la va reconixercom de la seva sang, Galcer li don alberg i una educacique era privilegi exclusiu de les bones famlies. A bandadaprendre a filar, teixir, sargir, brodar, cuinar i prepararremeis casolans, tamb es benefici de les classes de gra-mtica llatina que impartia un amic del casal i predicadordels ctars altrament coneguts com a albigesos obons cristians.


10

Ams dadinerat, Galcer era un home culte. I tafaneracom era, Violant escoltava damagat les converses que elseu pare mantenia amb daltres homes instruts. La noia,que feia vida amb sa mare a lmplia cuina de sostres alts,sasseia darrere el cortinatge que donava a la sala de la granllar de foc, i no es perdia cap paraula del que all es deia.

A voltes les converses no superaven la xerrameca banal,i linterlocutor era algun barrut que, aprofitant-se del gustper la conversa de Galcer, venia a passar la tarda i aomplir-se lestmac amb el millor vi de la contrada. Elsdaquesta mena eren recognoscibles perqu sortien defosc, fent tentines i cridant Visca el comte!. En daltresocasions, per, Galcer rebia seglars erudits o predicadorsalbigesos amb moltes taules. Tamb sasseia amb els sacer-dots catlics, per amb ells les xerrades solien acabar ambmales paraules i grolleries. Tot plegat perqu Galcer eraun convenut fidel de la doctrina ctara, i lemprenyavaque els homes de Roma sacostessin a ca seva per dir-li quecometia una aberraci de pecat mortal. Com que aquellsque es tenen pels nics representants a la terra de lnicDu no aconseguien fer-lo canviar de parer, solien acabaramenaant-lo amb la ira del papa Alexandre. Ladvertienque si els seus coreligionaris albigesos no deixaven de pre-dicar, els tallarien la llengua, i que, si persistien, els aixafa-rien com a escarabats i els convertirien en cendra.

Endormiscada, el cap damunt dels braos recolzats alsgenolls, Violant es recordava de lltim daquells sacerdotsque va trepitjar la casa forta de Galcer de Castres. Decom fugia cames ajudeu-me, perseguit per un dels serventsamb la forca de ventar als dits; i que mentre sarromangava


11

lhbit per no entrebancar-se, cridava enfurismat: Els dela vostra corda, aquests que us penseu qui sap qu i que usfeu dir bons cristians, com si els altres fssim impius, notardareu pas gaire a escoltar els tres cops de maa de SantBenet.

La mare de Violant, en la seva condici desclava jueva,sestava de fer cap comentari relacionat amb la fe. Aix queViolant hagu dinsistir fins a lavorriment perqu li expli-qus qu volia dir all dels tres cops de maa. Sant Benetcolpeja tres vegades a la vora daquell a qui ha arribat lho-ra dabandonar el mn material. s un avs perqu puguiposar els afers mundans en regla, sacomiadi dels seus i esprepari per escoltar el veredicte de lAltssim.

Aquella metfora de la mort havia causat una fonda im-pressi a Violant, i durant una llarga temporada, qualsevolsoroll greu repetit tres cops a prop seu li provocava ungran desassossec. Ms gran, havia deixat de creure enaquella mena de supersticions porugues. Com a guaridora,curandera, remeiera o sanadora havia observat que la mortes presenta de forma capritxosa, sense previ avs i sovintamb una crueltat injustificable.

En aquell precs instant, els tres trucs a la porta dunaserventa de la tafureria que li preguntava si necessitava resli havien produt un gran sobresalt i el seu cor shavia des-bocat. Provant de recuperar lal, sense ni tan sols arribara obrir els ulls, li havia respost que si tenien brou calentnhi fes arribar un bol per a la malalta.

Mai abans havia contemplat un turment com el que pa-tia aquella pobra noia, fins feia quatre dies una jove esbo-jarrada, beneita i tendra, que havia coms el pecat de tan-


12

tes altres noies sense parents ni dot dacceptar tractescarnals amb forasters passavolants i complaure les baixesesdels monjos del monestir. Bagassa s, pensava Violant,per per necessitat, per fer callar la gana, que com que smesquina fa parlar el ventre ple de vent en nom seu. Tangros s aquest pecat de colgar-se amb tota mena dhomessi noms es pretn sobreviure? Que potser les criatures noestan dotades dun instint per preservar la vida per damuntde tot? Que la llebre no prova descapar del falc? I si lesbestioles, amb la seva escassa ra, esquiven la mort ambtotes les seves forces, que potser hem de ser menys les per-sones? I si el bon Du ho ha volgut aix, per qu castigarels qui no fan altra cosa que seguir el seu dictat? No, Vio-lant no ho podia acceptar, i es deia que no hi ha pecat senseesca, ni dones vils sense homes que les incitin a la vilesa. Sicom havia afirmat el monjo infermer en negar-se a donar-li hospitalitat al monestir el martiri de la jove era un cstigde Du, aleshores Nostre Senyor no hauria de mostrar-seigual de sever amb els homes que nhavien tingut menesteri shavien complagut amb els seus serveis? Precisament, elque ms feia enfadar Violant era que mai havia vist perenlloc aquesta justcia divina a la qual es referien tan sovintels religiosos.

Per tot plegat, aquella vesprada de mitjan juny shaviaencarat amb el novici que labat havia enviat per segon diaconsecutiu a cantar les absoltes a la moribunda. Violantlhavia fet fora a empentes i crits, perqu el que sortia perla boca daquell ignorant era una litrgia indesxifrable queni ell mateix entenia: ximpleries que noms havia memo-ritzat. No en va, tot just feia quatre dies que aquell vailet


13

de bona famlia, corcat de grans de pus, havia pres els h-bits; i tot el llat que sabia es limitava a la sonsnia quehavia escoltat durant les misses del diumenge i festes deguardar.

Els hisendats locals no estalviaven esforos per fer en-trar un fill o un nebot al monestir, amb lexpectativa queassols algun crrec important com el dalmoiner o el decellerer. Aix per no parlar de si arribava a la ms alta de lesdignitats, la dabat, que significava esdevenir lhome mspoders de tota la contrada. A Violant la fastiguejava elcostum cada copms ests entre els pagesos grassos de bes-canviar espiritualitat per bns materials. Moneda de fcilencuny com butlles, sagraments, indulgncies o senzilla-ment un lloc en el noviciat de lorde, sintercanviaven perun alou, uns jornals de terres o un ramat de xais. Per a ella,fer all era com barrejar laigua i loli, que no savenen. I nonoms aix, sin que al mateix temps era pecat: rep el nomde simonia i s tan antic com sant Pere. I mentre els mon-jos es passaven pel clatell les lleis de les taules acumulantterres i prebendes, els pobres pagesos no tenien ni un pamde terrs per sembrar i shavien de vendre lnima als se-nyors feudals, que nabusaven i els tractaven amb la matei-xa consideraci amb qu tractaven els bous de llaurar.

Violant sospitava que all denviar un cadell de monjoa fer les tasques dels adults havia estat idea de labat Gaus-fred. Era una forma subtil demenyspreu, ja que per a labatuna bagassa no es mereixia cap mena de dignitat. Per aix,Violant li havia deixat clar a aquell novici que no es deixsveure ms per aquells soterranis; i que comuniqus a labatque la pobra xica ja es donava per ben extremunciada amb


14

aquelles dues visites tan improductives com innecessries.Ja estava sentenciada i noms li calia tranquillitat per mo-rir en pau.

Tanmateix, el trngol encara havia de durar. Tan bonpunt semblava deixondir-se damunt el vell matals estripati xop de suor, com comenava a gratar-se per combatreuna cossor aparentment insofrible. De sobte, un gemecllarg, estomacal, la va treure de lensonyament. A linstantva transportar-se deu anys enrere, quan vivia en una caba-na de troncs amb la seva mestra Bertomeua del Pedrafor-ca, i escoltava aterrida els udols dels llops afamats que bai-xaven dels cims a la recerca dalguna ovella coixa.

Frisosa, panteixant, la jove meuca es cargolava sobreella mateixa, convertida en un cabdell de llana. Samorravaal coix i hi clavava les dents com un gos rabis. Repetiauns gemecs guturals acompanyats dun balanceig foll. Unssons que la llana del coix esmortea i que semblaven ar-rencats de les entranyes de la terra o provinents dels llimbson el diable fa de les seves. De sobte, enrampada per unllampec precs, la noia sestremia; lesquena li formava elgran arc de pedra del pont Nou del cam de Vallfogona.El cap i els peus semblaven entestats a trobar-se contranatura. Hom shauria jurat que la biga de lesquena no re-sistiria cap ms envestida. Per quan Violant esperava elcatacrac fatdic que acabaria una vegada per totes ambaquell suplici ms propi de les santes venerades per lesmonges de la vena vila de Sant Joan, larc es va desten-sar i tot va tornar a una aparent normalitat.

Si per atzar se li concedia un breu instant de lucidesa, lamalaguanyada lutilitzava per implorar un bon cel o un


15

bon infern, el queDu li tingus reservat, perqu en aquellcombat ja era retuda del tot i noms volia acabar com msaviat millor. En el seu deliri, la noia cridava una mare queno havia conegut i que abocada a la misria vergonyant ladevia haver abandonat, encara amb el cord penjant delmelic, a les portes dalguna casa de Du.

Violant es tenia per una dona curada despants, peraquell martiri estava fent trontollar la fortalesa del seu ca-rcter. El sol pensament que per abandonar aquest mn decalamitats li calgus passar per un trngol semblant, li feiadesitjar no haver vist mai la llum. Aleshores, com si entre-lluqus una flama dins una cova fosca, record que Berto-meua del Pedraforca li havia contat com un savi de lantigaGrcia, un tal Scrates, shavia llevat la vida bevent extrac-te de julivert de galpet. I en aquell mateix moment es vajurar que arribada lhora no esperaria pas els tres cops de lamaa de Sant Benet: procuraria que mai li falts julivertas-sa per cuinar-se el darrer pat. Desprs, en tot cas, ja se lestindria amb el Senyor.


28848 la biblia de pedra

Documents