24 preludis per a frÉdÉric chopin -...

8
24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN www.festivalchopin.com

Upload: vantram

Post on 23-Jan-2019

246 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: 24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN - pilesmusic.netpilesmusic.net/images/pilesmusic.net/PDF-Informacion/cva0004.pdf · L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern

24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN

www.festivalchopin.com

Page 2: 24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN - pilesmusic.netpilesmusic.net/images/pilesmusic.net/PDF-Informacion/cva0004.pdf · L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern

Els 24 preludis per a Chopin vàren ésser estrenats pel pianista Bartomeu Jaume, el dia 28 d’agost del 2016, al Claustre de la Cartoixa dins el marc del XXXVI Festival Chopin de Vall-demossa.

Los 24 preludios para Chopin fueron estrenados por el pianista Bartomeu Jaume, el dia 28 de agosto de 2016, en el Claustro de la Cartuja en el marco del XXXVI Festival Chopin de Vallde-mossa.

The first performance of the 24 Preludes for Chopin was given by the pianist Bartomeu Jaume on 28 August 2016 in the Cloister of the Carthusian monastery as part of the 36th Valldemossa Chopin Festival.

Presidenta de l’Associació Festivals Chopin de Valldemossa: Rosa Capllonch FerràDirector del Projecte 24 preludis per a Chopin: Miquel Estelrich i SerraltaCoordinadora del Projecte 24 preludis per a Chopin: Carme Fernández Vidal

CRÈDITSPortada i contraportada: Dibuixos i disseny gràfic de Pedro OliverPintures interiors: Obra original de Josep Guinovart. Col·lecció privada de Maria GuinovartAssessorament lingüístic: Joan ObradorDisseny gràfic i maquetació: Ramon Llop

DIPÒSIT LEGAL: V-3145-2016ISMN: 979-0-3505-1103-5

PILES, Editorial de Música S.A.Archena, 33 – 46014 ValènciaTel. 963 704 027 – Fax 963 704 964www.pilesmusic.com

Page 3: 24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN - pilesmusic.netpilesmusic.net/images/pilesmusic.net/PDF-Informacion/cva0004.pdf · L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern

L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern de 1.838 quedaria com una simple anècdota si no hagués estat per la quantitat d’obres que hi va produir.

Tal com es pot llegir a la documentació que es conserva, Mallorca i Valldemossa aportaren a la sensibilitat del compositor, així com a molts d’altres artistes, una atmosfera i un paisatge que influenciaren clarament la seva obra. El compositor Joan Maria Thomàs, escriu al seu preciós llibre Manuel de Falla en la Isla: «Los caminos secretos de la inspiración son tan sutiles como ilimitados. La voz de la Isla había hablado a Chopin a través del silencio, de la música popular y del paisaje.»

Aquest període de temps (poc més de tres mesos) és un dels més prolífics del compositor i, com diu el gran pianista Alfred Cortot: «representa sens dubte el més actiu dels períodes de treball de Chopin que donà origen a algunes de les seves obres més autèntiques.»

Evidentment, és impossible suposar que en el transcurs dels 95 dies que Chopin va romandre a Mallorca creàs 24 preludis, op. 28, dues poloneses, op. 40, la segona masurca, op. 41, la segona balada, op. 38, el tercer scherzo, op. 39 i els dos nocturns, op. 37. Treballant només els matins, com assenyala a les seves cartes, i descomptant els dies que el seu precari estat de salut li impedia tota activitat intel·lectual, crec que ni tan sols hagués tengut el temps material de copiar les obres esmentades.

En relació als preludis, hi ha diverses teories sobre quins preludis va crear a Mallorca, des de la de Vicent M. de Gibert que manté l’opinió que els preludis foren composts tots abans del viatge a Mallorca i que a l’Illa només es va a limitar a fer les darreres correccions, a d’altres com la de A. Cortot que després d’haver-los tocat a Valldemossa, afirmà al seu deixeble i músic excepcional Jaume Mas Porcel: «l’acústica especial de la cel·la amb la multiplicitat de ressonàncies me suggeriren idees bastant concretes referent als preludis que no pogueren ésser realitzats allà, i que són, tots aquells que contenen elements cromàtics en ràpida successió, perquè l’oïda fina de Chopin no hauria pogut tolerar la cacofonia resultant de tals ressonàncies.» I més tard, al seu llibre Aspects de Chopin ho completa dient: «la meva experiència personal en aquest propòsit m’ha permès emetre la hipòtesi que només els preludis de caràcter netament diatònics i de moviment lent pogueren ésser composts allà.» Amb la documentació de què disposam, crec que mai podrem saber amb exactitud quins es feren íntegrament a Mallorca, però realment poc ens importa.

El fet cert i innegable és que la finalització i compilació total va tenir lloc a Valldemossa, tal com escriu Chopin al seu amic Julien Fontana el dia 12 de gener del 1.839: «A la fi t’envii els meus preludis...» El 1.839, apareixen publicats els preludis en una edició francesa dedicada a Pleyel i una edició alemanya dedicada a Kessler. El manuscrit autògraf de Chopin es conserva a la Biblioteca Nacional de Varsòvia i la còpia de Fontana en què es basà l’edició alemanya ha desaparegut.

Passaren quasi cent anys des que Chopin abandonà Mallorca fins que els preludis tornaren a sonar en els corredors de la Cartoixa. Precisament, el 13 de maig, en els Festivals Chopin del 1.934, quan després d’interpretar la

Capella Clàssica la Balada de Mallorca, a qui està dedicada, amb la presència del seu creador, Manuel de Falla, Alfred Cortot interpretà, a la segona part, els 24 preludis. Segons afirmà Cortot a Jaume Mas Porcel i a Thomàs: «no recordava haver-los tocat mai amb tan intensa commoció d’esperit....»

Després d’aquest dia, possiblement un dels més importants de la història musical a les nostres Illes, han estat innombrables els pianistes que han volgut tocar els preludis al Festival o a la Cel·la núm. 2, seu de l’Associació.

La idea de lligar la figura de Chopin amb la creació actual, tal com el 1.933 havia fet Manuel de Falla amb la Balada de Mallorca sobre l’andantino de la segona balada de Chopin, em suggerí la idea d’aquests 24 preludis per a Chopin. Sens dubte, l’esperit de Joan Maria Thomàs encara perdura dins dels murs de la Cartoixa i dins l’ànima de la nostra Associació.

Vàrem sol·licitar el mestratge de 24 dels més prestigiosos compositors espanyols per tal de crear una rèplica als 24 preludis de Chopin, donant com a referència un preludi de Chopin a cada compositor. 24 obres de nova creació, 24 estètiques, 24 formes d’entendre aquests preludis i, en definitiva, 24 formes d’entendre l’art de la música era una tasca tan engrescadora com agosarada amb uns resultats de difícil previsió.

El primer resultat el tenguérem el dia de l’estrena, al concert del dia 28 d’agost del 2.016 al Claustre de la Cartoixa de Valldemossa. El Claustre ple d’un públic ansiós i expectant del que estàvem a punt de viure amb la presència de molts dels compositors que hi havien col·laborat i amb els quals tenguérem el plaer de conviure durant uns dies. Dos pianos i dos pianistes. D’una part, Alain Planes interpretà els 24 preludis de Chopin i a continuació Bartomeu Jaume feia el mateix amb la rèplica del preludi precedent. La compositora Teresa Catalán ho descriu així: «Efectivamente, es difícil explicar el momento que inundó aquelles paredes sacralizadas en do mayor, pero testigos ese día de la diversidad que caracteriza nuestro siglo. Es posible que el milagro de la modernidad chopiniana, en complemento perfecto con el respeto unánime que demostraron los creadores actuales ante la magna obra de Chopin, propiciara ese momento especial, de una belleza inexplicable, o quizá baste decir que fue un momento de plenitud musical para entender bien lo que decimos. [...] Los 44 años de diferencia entre los extremos de la edad de los compositores, marcan las tres generaciones que han conseguido –esta vez unánimemente–, explicar su tiempo sin renunciar en absoluto a sus propuestas más personales, en una ceremonia de respeto y consideración al patrimonio que inevitablement marca nuestra historia.»

Amb la mateixa actitud de recolliment, gairebé religiós, que Manuel de Falla escoltava dins la Cel·la els preludis interpretats per Cortot, intentàrem molts de nosaltres fer el mateix durant l’estrena com a mostra de devoció al músic polonès i a la nostra música espanyola més actual.

Chopin, una vegada més, ens tornà a parlar.

Dr. Miquel Estelrich i SerraltaPianista. Professor titular de piano

del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears

Page 4: 24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN - pilesmusic.netpilesmusic.net/images/pilesmusic.net/PDF-Informacion/cva0004.pdf · L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern

La estancia de Frédéric Chopin en Mallorca durante el in-vierno de 1838 quedaría como una simple anécdota si no hubiera sido por la cantidad de obras que produjo.

Tal como se puede leer en la documentación que se con-serva, Mallorca y Valldemossa aportaron a la sensibilidad del compositor, así como a muchos otros artistas, una atmósfe-ra y un paisaje que influenciaron claramente en su obra. El compositor Joan Maria Thomàs, escribe en su precioso libro Manuel de Falla en la Isla: «Los caminos secretos de la inspi-ración son tan sutiles como ilimitados. La voz de la Isla había hablado a Chopin a través del silencio, de la música popular y del paisaje».

Este período de tiempo (poco más de tres meses) es uno de los más prolíficos del compositor y, como dice el gran pia-nista Alfred Cortot: «representa sin duda el más activo de los períodos de trabajo de Chopin que dio origen a algunas de sus obras más auténticas».

Evidentemente, es imposible suponer que en el transcurso de los 95 días que Chopin permaneció en Mallorca creara 24 preludios, op. 28, dos polonesas, op. 40, la segunda mazurca, opus 41, la segunda balada, op. 38, el tercer scherzo, op. 39 y los dos nocturnos, op. 37. Trabajando sólo las mañanas, como señala en sus cartas, y descontando los días que su precario estado de salud le impedía toda actividad intelectual, creo que ni siquiera hubiera tenido el tiempo material de copiar las obras mencionadas.

En relación a los preludios, hay varias teorías sobre qué preludios creó en Mallorca, desde la de Vicent M. de Gibert que mantiene la opinión de que los preludios fueron com-puestos todos antes del viaje a Mallorca y que en la Isla sólo se limitó a hacer las últimas correcciones, a otros como la de A. Cortot que después de haberlos tocado en Valldemossa, afirmó a su discípulo y músico excepcional Jaume Mas Por-cel: «la acústica especial de la celda con la multiplicidad de resonancias me sugirieron ideas bastante concretas referen-te a los preludios que no pudieron ser realizados allí, y que son, todos aquellos que contienen elementos cromáticos en rápida sucesión, porque el oído fino de Chopin no habría podido tolerar la cacofonía resultante de tales resonancias». Y más tarde, en su libro Aspects de Chopin lo completa di-ciendo: «mi experiencia personal en este propósito me ha permitido emitir la hipótesis de que sólo los preludios de carácter netamente diatónicos y de movimiento lento pudi-eron ser compuestos allí.» Con la documentación de la que disponemos, creo que nunca podremos saber con exactitud cuáles se hicieron íntegramente en Mallorca, pero realmen-te poco nos importa.

El hecho cierto e innegable es que la finalización y compi-lación total tuvo lugar en Valldemossa, tal como escribe Cho-pin a su amigo Julien Fontana el día 12 de enero de 1839: «Al fin te envío mis preludios...». El 1839, aparecen publicados los preludios en una edición francesa dedicada a Pleyel y una edición alemana dedicada a Kessler. El manuscrito autógrafo de Chopin se conserva en la Biblioteca Nacional de Varsovia y la copia de Fontana en que se basó la edición alemana ha desaparecido.

Pasaron casi cien años desde que Chopin abandonó Ma-llorca hasta que los preludios volvieron a sonar en los cor-redores de la Cartuja. Precisamente, el 13 de mayo, en los

Festivales Chopin de 1934, cuando después de interpretar la Capella Clàssica la Balada de Mallorca, a quien está dedi-cada, con la presencia de su creador, Manuel de Falla, Alfred Cortot interpretó, en la segunda parte, los 24 preludios. Se-gún afirmó Cortot a Mas Porcel y Thomàs: «no recordaba haberlos tocado nunca con tan intensa conmoción de espí-ritu...». Después de este día, posiblemente uno de los más importantes de la historia musical en nuestras Islas, han sido innumerables los pianistas que han querido tocar los prelu-dios en el Festival o en la Celda n. 2, sede de la Asociación.

La idea de ligar la figura de Chopin con la creación actual, tal como en 1933 había hecho Manuel de Falla con la Bala-da de Mallorca sobre el andantino de la segunda balada de Chopin, me sugirió la idea de estos «24 preludios para Cho-pin». Sin duda, el espíritu de Joan Maria Thomàs aún perdu-ra dentro de los muros de la Cartuja y en el alma de nuestra Asociación.

Solicitamos la maestría de 24 de los más prestigiosos com-positores españoles para crear una réplica a los 24 preludios de Chopin, dando como referencia un preludio de Chopin a cada compositor. 24 obras de nueva creación, 24 estéticas, 24 formas de entender estos preludios y, en definitiva, 24 formas de entender el arte de la música era una tarea tan estimulante como atrevida con unos resultados de difícil previsión.

El primer resultado lo tuvimos el día del estreno, en el concierto del día 28 de agosto del 2016 en el Claustro de la Cartuja de Valldemossa. El Claustro lleno de un público ansioso y expectante con la presencia de muchos de los compositores que habían colaborado y con los cuales tuvi-mos el placer de convivir durante unos días. Dos pianos y dos pianistas. De una parte, Alain Planes interpretó los 24 preludios de Chopin y luego Bartomeu Jaume hacía lo mismo con la réplica del preludio precedente. La compositora Tere-sa Catalán lo describe así: «Efectivamente, es difícil explicar el momento que inundó aquellas paredes sacralizadas en do mayor, pero testigos ese día de la diversidad que caracteri-za nuestro siglo. Es posible que el milagro de la modernidad chopiniana, en complemento perfecto con el respeto unáni-me que demostraron los creadores actuales ante la magna obra de Chopin, propiciara ese momento especial, de una belleza inexplicable, o quizá baste decir que fue un momen-to de plenitud musical para entender bien lo que decimos. [...] Los 44 años de diferencia entre los extremos de la edad de los compositores, marcan las tres generaciones que han conseguido -esta vez unánimemente-, explicar su tiempo sin renunciar en absoluto a sus propuestas más personales, en una ceremonia de respeto y consideración al patrimonio que inevitablemente marca nuestra historia».

Con la misma actitud de recogimiento, casi religioso, que Manuel de Falla escuchaba en la Celda los preludios inter-pretados por Cortot, intentamos muchos de nosotros hacer lo mismo durante el estreno como muestra de devoción al músico polaco y a nuestra música española más actual.

Chopin, una vez más, nos volvió a hablar.

Dr. Miquel Estelrich i SerraltaPianista. Profesor titular de piano

del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears

Page 5: 24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN - pilesmusic.netpilesmusic.net/images/pilesmusic.net/PDF-Informacion/cva0004.pdf · L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern

Frédéric Chopin’s stay in Majorca during the winter of 1838 would be a mere anecdote were it not for the number of works he produced there.

As is clear from the surviving documents, Majorca and Valldemossa provided Chopin’s sensibility, like that of many other artists, with an atmosphere and a landscape that clearly influenced his work. In his beautiful book Manuel de Falla on the Island, the composer Joan Maria Thomàs writes: “The secret paths of inspiration are both subtle and limitless. The voice of the island had spoken to Chopin through silence, through popular music and through the landscape.”

This period of just over three months was one of the most prolific in the composer’s career, and as the great pianist Alfred Cortot said: “it undoubtedly represented Chopin’s most active period of work and gave rise to some of his most characteristic compositions.”

It is obviously impossible to suppose that in the course of the 95 days Chopin stayed in Majorca he created 24 preludes, op. 28, two polonaises, op. 40, the second mazurka of opus 41, the second ballade, op. 38, the third scherzo, op. 39 and the two nocturnes, op. 37. Working only in the mornings, as he remarks in his letters, and discounting the days when his precarious state of health prevented him from undertaking any intellectual activity, I do not believe he would literally have had time even to copy the works mentioned.

With regard to the preludes, there are various theories on which of them he wrote in Majorca, ranging from that of Vicent M. de Gibert, who maintains the view that the preludes were all composed before he travelled to Majorca and that on the island he did no more than make the final corrections, to others such as that of Cortot, who, after playing them at Valldemossa, said to his pupil, the exceptional musician Jaume Mas Porcel: “the special acoustics of the cell, with its multiple echoes, suggested quite specific ideas to me about the preludes that could not have been written there, namely all those containing rapid successions of chromatic elements, because Chopin’s sensitive ear could not have tolerated the cacophony resulting from such echoes.” Later, in his book Aspects de Chopin, he further added: “my personal experience in this matter has enabled me to put forward the hypothesis that only the preludes of a clearly diatonic character and in slow tempi could have been composed there.” With the documents available to us I do not think we will ever be able to know exactly which ones were written entirely in Majorca, but it is a question of little importance to us.

What is certain and indisputable is that the completion and full compilation of the preludes took place in Valldemossa, as Chopin wrote to his friend Julien Fontana on 12 January 1839: “I am finally sending you my preludes […].” They were published in 1839 in a French edition dedicated to Pleyel and a German edition dedicated to Kessler. The Chopin manuscript preserved in the National Library in Warsaw and the copy of Fontana underlying the German edition has disappeared.

A hundred years passed from when Chopin left Majorca until the preludes were heard again in the corridors of the former Carthusian monastery. To be precise, on 13 May 1934, in the Chopin Festival, after the performance of the

Ballade of Majorca by the Capella Clàssica choir, to which it is dedicated, in the presence of its composer, Manuel de Falla, Alfred Cortot performed the 24 preludes in the second half. Cortot commented to Jaume Mas Porcel and to Thomàs: “I could not remember having ever been so intensely moved in spirit while playing them […]”. Since that day, possibly one of the most important in the musical history of our islands, innumerable pianists have wanted to play the preludes in the Festival or in the Cell no. 2, where the Association is based.

The thought of linking the figure of Chopin to contemporary composition, as Manuel de Falla did in 1933 with the Ballade of Majorca based on the Andantino of Chopin’s second ballade, suggested to me the idea of these 24 preludes for Chopin. Undoubtedly, the spirit of Joan Maria Thomàs still lingers within the walls of the Carthusian monastery and in the soul of our Association.

We asked 24 of the most distinguished Spanish composers for their expert help in creating a response to Chopin’s 24 preludes, giving each composer one of Chopin’s preludes as a reference: 24 new works, 24 aesthetic approaches, 24 ways of interpreting these preludes, and 24 concepts of the art of music in general. It was an exciting and audacious project, and the results were difficult to predict.

We had the first result on the day of the premiere, at the concert given on 28 August 2016 in the Cloister of the Carthusian monastery of Valldemossa. The Cloister was packed with an expectant audience eagerly awaiting what we were about to experience, in the presence of many of the composers who had contributed to it and whom we were honoured to have with us for a few days. There were two pianos and two pianists. On the one hand, Alain Planes performed Chopin’s 24 preludes, and then Bartomeu Jaume did the same with the response to each prelude. The composer Teresa Catalán described it as follows: «It is indeed difficult to explain the moment when those hallowed walls were flooded in C major, but that day they witnessed the diversity that characterises our century. Perhaps the miracle of Chopin’s modernity, perfectly complemented by the unanimous respect for his great work displayed by the composers of today, made that special, indescribably beautiful moment possible, or perhaps all that needs to be said for us to understand each other is that it was a moment of musical plenitude. […] The 44-year age difference between the oldest and youngest composers reflects the three generations who succeeded, unanimously on this occasion, in expressing their own times without in any way sacrificing their more personal approaches, in a ceremony of respect and esteem for the heritage that inevitably marks our history».

With the same attitude of almost religious absorption with which Manuel de Falla listened to the preludes performed by Cortot in the Cell, many of us tried to do likewise during that first performance, as a sign of devotion to Polish music and to our most contemporary Spanish music.

Chopin spoke to us once more.

Dr Miquel Estelrich i SerraltaPianist. Professor of piano at the Conservatori

Superior de Música de les Illes Balears

Page 6: 24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN - pilesmusic.netpilesmusic.net/images/pilesmusic.net/PDF-Informacion/cva0004.pdf · L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern
Page 7: 24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN - pilesmusic.netpilesmusic.net/images/pilesmusic.net/PDF-Informacion/cva0004.pdf · L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern

1 - Preludi núm. 1 - Josep Soler2 - Preludio - Pilar Jurado

3 - Postludium a Chopin - Voro García4 - Paráfrasis - Teresa Catalán

5 - Prelude in D, after Chopin - Miguel A. Roig-Francolí6 - Preludio - Francisco García Álvarez

7 - Transparencias del preludio n.º 7 de Chopin - Leonardo Balada8 - Una pàgina per a Chopin - Benet Casablancas i Domingo

9 - Recordant Chopin - Albert Sardà10 - Paràfrasi del preludi núm. 10 de Chopin - Narcís Bonet

11 - Hołdzie Chopinowi - Alicia Díaz de la Fuente12 - Rèplica al preludi XII de Chopin - Antoni Parera Fons

13 - Preludi I - Carme Fernández Vidal14 - Es petit preludi a Valldemossa- Carles Guinovart i Rubiella

15 - Llueve Chopin - Tomás Marco16 - “ZAL!” - Eduardo Pérez Maseda

17 - Preludi a Chopin - Josep M. Mestres Quadreny18 - Preludio n.º 18, «Chopiniano» - Carlos Cruz de Castro

19 - Esbós (a Chopin) - Miguel Gálvez-Taroncher20 - Collage - José Luis Turina

21 - Paráfrasis - Jesús Legido22 - Prélude 22 d’après Chopin - César Cano

23 - Preludio de Valldemossa - David del Puerto24 - Preludio en re - Josep Mª García Laborda

Variacions - Pintures de Josep Guinovart

81012161822242629303236444852566062656670747982

89

Índexpàg.

Page 8: 24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN - pilesmusic.netpilesmusic.net/images/pilesmusic.net/PDF-Informacion/cva0004.pdf · L’estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l’hivern

24 PRELUDIS PER A FRÉDÉRIC CHOPIN8

{

{

{

{

p

dolce

p

dolce

Lento, sempre molto rubato

pp

p

5

p

mf

p

dolce

8

p

p

11

dolce

3

4

4

4

3

4

4

4

&

#

b

n

n

b

nn

JosepSoler

I

Preludino.1deChopin

?

∑ ∑

# n

#

nn

b

#

&

b b

n

b

b

b

b n

n

œb

? n

n

b

b

b

&

b

#

n

rit.

#

n

n

n

#

b

n

#

b b

3

?

n

#

-

&b

n

b

b

3

? #

-

œ

œœ

œ ™ œ

j

˙

œ

J

˙

˙

Œ œ

œœb œ

˙ ™œ

œ

b™™ œn

j

˙

˙

˙

˙

˙

˙˙˙

œ

œ˙

˙

Œ

œ

œ

œ

œœ

œ

Œ

œ

œ

Ϫ

œ ™ œœn

œ

j

œœ

œ

^

œ

œ

œ

œ

œ

Ó ‰

œ

J

œœb

œ#œ# œ

œn

#

œn œ#

œn

œ

J

œ

œ

œ

œn

J

œ

œn

œn

Œ

˙#™ œ

œœ

œ

œn

œ#

j

Ϫ

œ

œ

œ

j

œ

^

œ

œ

œ

Œ

œ

œ

œ

œ

œ œ

œœn

œbœb

Œ

œœ

œ

œ

œb

‰œ

J

œb

œ

œbœ

œ˙b

Œ

˙n

œbŒ

œb

œ ™œ

œ

œb

j

œ

^

œ

˙

œ

œ

œn

j

œnœ#

œœb

™ œnœb

œ

^

œ

œ

J

œnœ

œœ

œb

J

œ

˙

˙n

n ™™ Œ

œn™

˙

˙

b

b ™™œ

j

˙b

© Copyright 2016. Josep Soler

1. Preludi núm.1

Josep Soler