2213

44
Da canche le tabach é ruvé cun Colombo dales Americhes ca, se sciömia la jënt chilò da nos - nia plü por rofà n rit, mo por se archité ia la vëia y le viz y inće por s’amatì dala realté. Śëgn sunse ruvà tan inant che la jënt föma n zigaret che va a strom (zigaret eletronich), impede la bela y vedla pipa tradizionala y le zunfo dal filter morjel. Le zigaret eletronich ne fej nia plü föm, mo ma tanf, y al po gnì “fomé” dötaurela te locai y mesi publics te tröc Statesc dla UE, olache al é proibì da fomé zigareć. Mo le tru por regolé y proibì le consum de essënzes aromatiches (cun inće en pert laprò nicotinn- sce un ô) é pié ia y inće tla Talia aspeton na lege restritiva. Baié vëgnel inće da mëte sö na cuta por i zigareć eletronics y les essënzes da juté ite (tlamades “licuid”), ajache le Stat se tëm che i consumënć de tabach bele tassé alt sciàmpes ia dal zigaret a strom. Le strom vëgn da n acumuladù a patrì. Tan püch romantich che “le strom” söi slefs é, en confrunt a na bela pipa vedla, pê ne ester degun motif por svilupé “zigareć” nüs y a tanf... ma che val’ él bëgn da dì: le tanf n’à degun corù y tof, le föm bëgn, y dal tof y corù dal föm conëscion bele da dalunc zacai. “Al è jü sö en te’ föm, al n’ea no grisc no bröm...”, ćiànton da agn te Mareo, sarà mo chësta na profezia por le zigaret eletronich? Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,80 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 22/2013 - 07 de jugn 2013 14 17 18 La RAI à metù fora n avis per chirì figures profescionales per la redazion ladina y en lunesc él vegnù cherdé ite i candidac ladins che ova damané de tò pert a la selezion. Tla convocazion fova scrit che per tò pert an messova avei la declarazion de pertegnuda al grop linguistich ladin dl Tribunal de Bulsan. Na declarazion fata demé per i enciasé tla provinzia de Bulsan, chest vuel dì che i ladins de Fascia, Fodom y Ampez pòn nia tò pert y ai vegn descriminé. Ti agn ’70 ova la RAI metù a jì n concurs a Trent per daurì ilò na redazion ladina y pié via con trasmiscions radio per fascian. Enlaouta ova i candidac de Fascia boicoté l concurs per ne lascé nia despartì i ladins, ma i tegnì duc adum te una medema redazion a Bulsan. Comentar de pruma Fomé sciöche n ćiamin 19 online sun portadoura dla onoranza claus gatterer 2012 Descriminazion 2 Meteo Previjions di proscimi dis. de Iaco Rigo 20 va inant a plata 4 26 La scritëura Rut Bernardi (amez) con l jurnalista y scritëur Pietro Spirito y l scritëur tibetan Chenreb Gyamtso alias Nodreng. Dovia l Monte Viso. (foto: Anna Mazzel) Rujenedes - Oustano, “Ostana” per talian - tla val Po, ie n pitl paesc de 80 anes tla provinzia de Cuneo. La fin dl’ena passeda àl nvià ala premiazion dla cuinta edizion dl “Premio Ostana scritture in lingua madre”, che à coche ubietifs de “ti dé usc a scritëures che scrij te si rujeneda dl’oma y che sustën ativamënter l valor dla diversità linguistica, dla nia-omologazion, la mpurtanza dl bilinguism se stizan sun la rujeneda dl raion y nia sun la rujeneda che uel te omologhé” (zitat ufiziel dl cuncurs). Danter i premiei de chësta cuinta edizion iel nce na scritëura y scienzieda ladina, Rut Bernardi de Tluses/ Urtijëi. Ëila à pudù pië do l pest naziunel dla Talia. I autri premiei ie l tibetan Chenreb Gyamtso alias Nodreng (Pest Speziel), Mehmet Altun, poeta cuntemporan bilingual curd-turch (Pest Nternaziunel), Jean Roquette, cunesciù coche Jean Larzac, che giapa l pest resservà ala cultura ozitana, Antony Heulin (Pest Joen), poeta y cantëur dla rujeneda bretona, poeta n banon, poeta dla zità, Francesco Ferrucci, pisan spezialisà tla traduzions dal spanuel y catalan al talian. Con Rut Bernardi ons ulù s’la cunté de coche la ie jita y ce esperienzes nueves che la à pudù fé. USC: Rut, tu es pudù pië do n pest de valor. Ce valuta àl pa per té persunalmënter? Rut Bernardi: Chësc pest me sà dantaldut na gran recunescënza per la rujeneda y leteratura ladina, Dl ladin y tibetan Premiazion dla cuinta edizion dl “Premio Ostana scritture in lingua madre”. Mendranzes a cunfront. Un possa mparé dal auter. Ntervista ala premieda ladina Rut Bernardi de Lucia Gross 29 Corvara Implanć atempà Corvara à schilifć che é 40 o plü agn vedli. L’ostì Willy Costamoling mostra le dëit sön les gran sozietês di lifć dl’Alta y baia de n podëi trö’ massa gran. Scora Media, podëi, minunga Cun chësta tematica s’à dè jö i studënć dl ITE da La Ila deboriada cun döes scores altes de Südtirol. San Martin Archifs nüs Tl Museum Ladin él gnü surandè ofizialmënter i archifs nüs, che i dà lerch a n gröm de ogeć de valüta storica, artistica y culturala. Badia Püćia speranza Gran discusciun él stè a Badia por l’antëna di fonins che dess garatè sura le paîsc. L’espert dà püćia speranza che an sides bugn da la tignì sö. Fascia Televijion Te Comun general de Fascia va inant la costion engatièda entorvìa l concors per l rotocalch de informazion ladina sun TML. Artejans n pension Jita a Unieja Coche l ie bele tradizion à la grupa Artejans n pension de Gherdëina metù a jì nce chëst ann n bel viac culturel. L moto fova: vijita ala Laguna de Unieja cun la trëi ijules de Murano, Burano y Torcello y ala Laguna parch naturel de Caorle. Scola Sëlva Graffiti ie bel! Curs de graffiti per sculeies dla terza tlasses dla scola mesana de Sëlva, cun l espert Riccardo Rizzo.

Upload: michael-moling

Post on 29-Mar-2016

257 views

Category:

Documents


7 download

DESCRIPTION

edition 2213

TRANSCRIPT

Da canche le tabach é ruvé cun Colombo dales Americhes ca, se sciömia la jënt chilò da nos - nia plü por rofà n rit, mo por se archité ia la vëia y le viz y inće por s’amatì dala realté. Śëgn sunse ruvà tan inant che la jënt föma n zigaret che va a strom (zigaret eletronich), impede la bela y vedla pipa tradizionala y le zunfo dal fi lter morjel. Le zigaret eletronich ne fej nia plü föm, mo ma tanf, y al po gnì “fomé” dötaurela te locai y mesi publics te tröc Statesc dla UE, olache al é proibì da fomé zigareć. Mo le tru por regolé y proibì le consum de essënzes aromatiches (cun inće en pert laprò nicotinn- sce un ô) é pié ia y inće tla Talia aspeton na lege restritiva. Baié vëgnel inće da mëte sö na cuta por i zigareć eletronics y les essënzes da juté ite (tlamades “licuid”), ajache le Stat se tëm che i consumënć de tabach bele tassé alt sciàmpes ia dal zigaret a strom. Le strom vëgn da n acumuladù a patrì. Tan püch romantich che “le strom” söi slefs é, en confrunt a na bela pipa vedla, pê ne ester degun motif por svilupé “zigareć” nüs y a tanf... ma che val’ él bëgn da dì: le tanf n’à degun corù y tof, le föm bëgn, y dal tof y corù dal föm conëscion bele da dalunc zacai. “Al è jü sö en te’ föm, al n’ea no grisc no bröm...”, ćiànton da agn te Mareo, sarà mo chësta na profezia por le zigaret eletronich?

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,80 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.comNr. 22/2013 - 07 de jugn 2013

14

17

18

La RAI à metù fora n avis per chirì figures profescionales per la redazion ladina y en lunesc él vegnù cherdé ite i candidac ladins che ova damané de tò pert a la selezion. Tla convocazion fova scrit che per tò pert an messova avei la declarazion de pertegnuda al grop linguistich ladin dl Tribunal de Bulsan. Na declarazion fata demé per i enciasé tla provinzia de Bulsan, chest vuel dì che i ladins de Fascia, Fodom y Ampez pòn nia tò pert y ai vegn descriminé.Ti agn ’70 ova la RAI metù a jì n concurs a Trent per daurì ilò na redazion ladina y pié via con trasmiscions radio per fascian. Enlaouta ova i candidac de Fascia boicoté l concurs per ne lascé nia despartì i ladins, ma i tegnì duc adum te una medema redazion a Bulsan.

Comentar de pruma

Fomé sciöche n ćiamin

19

online sun

portadoura dla onoranza claus gatterer 2012

Descriminazion

2Meteo

Previjions di proscimi dis.

de Iaco Rigo

20

va inant a plata 4

26

La scritëura Rut Bernardi (amez) con l jurnalista y scritëur Pietro Spirito y l scritëur tibetan Chenreb Gyamtso alias Nodreng. Dovia l Monte Viso. (foto: Anna Mazzel)

Rujenedes - Oustano, “Ostana” per talian - tla val Po, ie n pitl paesc de 80 anes tla provinzia de Cuneo. La fi n dl’ena passeda àl nvià ala premiazion dla cuinta edizion dl “Premio Ostana scritture in lingua madre”, che à coche ubietifs de “ti dé usc a scritëures che scrij te si rujeneda dl’oma y che sustën ativamënter l valor dla diversità linguistica, dla nia-omologazion, la mpurtanza dl bilinguism se stizan sun la rujeneda dl raion y nia sun la rujeneda che uel te omologhé” (zitat ufi ziel dl cuncurs). Danter i

premiei de chësta cuinta edizion iel nce na scritëura y scienzieda ladina, Rut Bernardi de Tluses/Urtijëi. Ëila à pudù pië do l pest naziunel dla Talia. I autri premiei ie l tibetan Chenreb Gyamtso alias Nodreng (Pest Speziel), Mehmet Altun, poeta cuntemporan bilingual curd-turch (Pest Nternaziunel), Jean Roquette, cunesciù coche Jean Larzac, che giapa l pest resservà ala cultura ozitana, Antony Heulin (Pest Joen), poeta y cantëur dla rujeneda bretona, poeta n banon, poeta dla zità, Francesco Ferrucci,

pisan spezialisà tla traduzions dal spanuel y catalan al talian.

Con Rut Bernardi ons ulù s’la cunté de coche la ie jita y ce esperienzes nueves che la à pudù fé.

USC: Rut, tu es pudù pië do n pest de valor. Ce valuta àl pa per té persunalmënter?

Rut Bernardi: Chësc pest me sà dantaldut na gran recunescënza per la rujeneda y leteratura ladina,

Dl ladin y tibetanPremiazion dla cuinta edizion dl “Premio Ostana scritture in lingua madre”. Mendranzes a cunfront. Un possa mparé dal auter. Ntervista ala premieda ladina Rut Bernardi

de Lucia Gross

29

Corvara

Implanć atempàCorvara à schilifć che é 40 o plü agn vedli. L’ostì Willy Costamoling mostra le dëit sön les gran sozietês di lifć dl’Alta y baia de n podëi trö’ massa gran.

Scora

Media, podëi, minungaCun chësta tematica s’à dè jö i studënć dl ITE da La Ila deboriada cun döes scores altes de Südtirol.

San Martin

Archifs nüsTl Museum Ladin él gnü surandè ofi zialmënter i archifs nüs, che i dà lerch a n gröm de ogeć de valüta storica, artistica y culturala.

Badia

Püćia speranzaGran discusciun él stè a Badia por l’antëna di fonins che dess garatè sura le paîsc. L’espert dà püćia speranza che an sides bugn da la tignì sö.

Fascia

TelevijionTe Comun general de Fascia va inant la costion engatièda entorvìa l concors per l rotocalch de informazion ladina sun TML.

Artejans n pension

Jita a UniejaCoche l ie bele tradizion à la grupa Artejans n pension de Gherdëina metù a jì nce chëst ann n bel viac culturel. L moto fova: vijita ala Laguna de Unieja cun la trëi ijules de Murano, Burano y Torcello y ala Laguna parch naturel de Caorle.

Scola Sëlva

Graffi ti ie bel!Curs de graffi ti per sculeies dla terza tlasses dla scola mesana de Sëlva, cun l espert Riccardo Rizzo.

2

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 64,00 euro. Foradecá: Raion 1 - Austria, Paejes Tudësc y Svizra: 64 euro per la zaita plu 86 euro per la posta, de ndut 150 euro. Raion 2 - Rest dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 136 euro per la posta. De ndut 200 euro. Raion 3 - Dedora dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 236 euro per la posta, de ndut 300 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398.Nosta banca é la Cassa Raiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Letres y Atualité

Vendres07 de jugn

Sabeda08 de jugn

Domenia09 de jugn

Lunesc10 de jugn

Les temperatures plu basses y plu autes

20°/28°5°/16°

21°/29°7°/15°

20°/27°8°/17°

17°/24°8°/16°

Segureza dles previjions

80% 80% 70% 70%www.provinzia.bz.it/meteo-ladin

L tempPrevijions di proscimi dis

Encuei vendres sarà l temp caraterisé da n barat anter soredl y nibles a grum.Domesdì via pòssel pluvei a lueges. Endoman sabeda saral bonamenter plu stabil con mé valch nibles da puecia infl uenza. Les temperatures s'auza y al é mé puecia poscibelté de pluevia. En domenia y en lunesc sarà la stratificazion dl’aria endò manco stabila y an podarà endò se speté pluevies y temporai.

Dales zentrales di partis politics

Da dis vëgnel baié dla composiziun dla Comisciun di Sis. Comisciun di Sis te chëra che al dess sentè n ladin. La SVP porta inant l’inom de Daniel Alfreider, mo che messass gnì nominé dal Govern por ne ti tó nia n post a n todësch. “Ladins Dolomites” à dagnora damanè na rapresentanza ladina tla Comisciun di Sis, mo tla situaziun atuala vëgn le monn ladin strumentalisé. La rapresentanza sora ne basta nia sce ara n’é nia acompagnada da competënza y idealism.

Kronbichler, le dër inom por I Sis“Ladins Dolomites” arata che

Florian Kronbichler sides la dërta porsona por la Comisciun inće en rapresentanza dl monn ladin. Al s’à dagnora desmostrè sensibl por les cuestiuns ladines y à impormetü da sostignì dagnora les ghiranzes ladines a Roma.

Por ći che reverda la candidatöra de Alfreider mësson dì che al s’à ćina śëgn caraterisé plü dal oportunism co dala orenté da laorè a bëgn dl monn ladin.

Ladins Dolomites

Scolina - Dal ann de scolina 2005/06 incà laora les scolines dla Val Badia y de Gherdëna cun suzès pro le proiet “Vari tl plurilinguism” che ti porta pormez ai mituns y ales mitans dlungia le lingaz ladin inće le lingaz talian y todësch aladô dl prinzip dla didatica linguistica integrada. Cun n ordinn linguistich de trëi corusc ti vëgnel portè pormez ai pici te na maniera plajora y en forma de jüch les competënzes de basa di 2 lingac manco conesciüs. Les inrescides neurolinguistiches confermëia che le ciorvel laora te na maniera integrala se anuzan pro

vigne lingaz dles competënzes linguistiches che é bele danman. La mapa cun unitês didatiches laorada fora da maestres dla scolina cun la suravijiun scientifi ca dl prof. Rico Cathomas pita stromënć didatics atuai y d’ütl por podëi laurè plü saurì cun chësta metodologia cun i pici. Les tematiches dles 30 unitês didatiches reverda la natöra, i tiers, le savëi sön le corp, le mangé, i corusc y stories desvalies adatades al’eté dla scolina. La mapa é gnüda dada fora dal Ćiamp inovaziun y consulënza tl Dipartimënt educaziun y cultura ladina.

“Vari tl pluriliguism”Invit ala presentaziun dla mapa dles unitês didatiches plurilinguistiches por la scolina, en vëndres ai 14 de jügn dales 14.00 tl salf dl Istitut Micurà de Rü a San Martin de Tor

Cun la catastrofa de Dantercëpies y mo d’autri smuiamënc atuei, y nce te tëmps passei, fóssel dessegur drët a no ulëi mo „lec artifi ziei“ ncantëur.

N mond feter de marueia: richëzes ambienteles uniches nes ie unides metudes tla man dala Criazion! Ma dala Diviniteies nes iel nce unì cumetù che chësta nosta Tiera dëssa unì nuzeda cun muderazion - zënza chël stra-menamënt cun de gran agrescions ala natura, per gauja de n for majer prufi t y arichimënt, defi n sëura l bujën persunel ora. Chësc vel sëura dut l mond, y chësc dassëssa nce valëi te nosta Dolomites y te nosta valedes, che à per si faszinazion nce arjont l recunescimënt dl’Unesco, sciche na merca che uel nce dì: la respunsabltà y l duvier de cialé dassënn lessù, de stravardé y de cunservé!

- La natura à nce n’ „ana“ che ne suporta nia dut: l ne n’ie ënghenó rie da usservé che la natura y nosc „Dieies“, sëura la nibles y la bela stëiles, ne n’ie ënghenó dinrer a tant, da ne lascé nia pro dut chël che ie de massa, n cont de manipulazions o manmetudes ambienteles, y che l ne n’ie perchël nce nia mel truepa catastrofes che suzed sun chësta nosta Tiera! No pa?

Nce tlo da nëus, te nosta Dolomites, dl’Unesco, dassëssa valëi chisc prinzips; nce nosta Val de Gherdëina ne n’ie defi n nia tëuta ora da n tel balanz dlicat y sensibl, che vel tendenzialmënter dlonch, n cont dla relazion danter la jënt y la persona, y l ambient naturel dla Criazion.

Salvon mo Frataces in extremis!Nosc mond tecnologich y dla

mecanisazion: Nëus savon nce duc, tant che l ie unì laurà y frit ite, massa suvënz nce de massa cun la man grëuvia dla tecnologia, de pacheres, de compressores, de mascins viulëntes y de gran camions, nce cassù, scialdi insù te nosc bòsc y te prei da mont, vel’ iede nce mo feter tl crëp!? Y a chësta maniera ie nosc bel raion alauta de Dantercëpies unì stra-ciarià de purtoies, de strënc y de lerc, purtoies tradiziunei y defi n de nueves, ju per ch’i bòsc, y nce ite ti nëidesc y ti ronesc sot ai Crëps dla Pizes da Cier, minan nëus daniëura che nosta natura, tlo da nëus, possa supurté dut chël che nëus àn tl cë, datrai nce a na moda mpue’ „de-massa“!?

- La smueia de Dantercëpies: ma la ne n’ie nia nsci, y nsci ons purtruep y cun mueia y n cër’ spavënt messù se rënder cont dla burtiscima smueia de Dantercëpies, che ie na gran catastrofa, ulache pona daniëura nce l’eghes y l gran mol à fat muever dut cant, avisa ulache nosta sozietà y cumenanza, y la man istituzionela dla persona, ova nsci dassënn runcià y tichenà de massa! No pa?

- Ma l ie mo ncantëur scialdi plën de pricul ambientel: l ie nce ultimamënter mo d’autra situazions y ubicazions de pricul te nosta Val, cun l raion da Linacia che se muev ënghe nia mel, y de chël che l fova bele dant unì fat - cun rejon - n cër’ alarm te Chemun, y pona da ne desmincë nia i purons y la massa de sasc ju dai „Uedli“, cun n nia pitl pricul per cëses y hotiei, y nsci inant mo truepa stredes y lueges

te nosta valeda; y dut chësc, zënza ulëi mo tò ca cosses da plu da giut y da vedlamënter!

Fermon „in extremis“ l gran Lech de Frataces! Ne fóssel pa te chësta situazion, vëira y reéla, de pricul obietif y realistich, nia da messëi debota ti mëter na fi n, n gran Stop! de prëscia, n „stop“ y mo n iede „stop“ al Lech de Frataces?! O fóssel pa drët che la jënt de duta la valeda messëssa śën prësc audì che cassù, te n raion de natura mo defi n sana y naturela, unìssel cun de tel gran mascins drusà lëns y lëns y splanà ora y giavà ju sot te nosc ambient dolomitich dl’Unesco?!

- Fajonsi prëscia y prion bel nosc Cunsëi de Chemun: chël che pudon fé cun nosta pëna defi n dëibla, ma dessegur cun nosc cuer per nosta Dolomites y per l „bënsté“ dla populazion de Gherdëina, ie de svaië publicamënter cun nosta Usc di Ladins, che l vënie tëut la scumenciadiva da n valgun cunselieres de Chemun, de un n partit, o de doi o de dui trëi i partic, a na maniera „traversela“, coche l vën datrai dit tla politica alauta, de lascé cherdé ite na senteda „de prëscia“, cun sul ordn dl di de tré de reviers la dezijion formela, de dan n valgun mënsc, per fé n Lech sun Frataces! Y de na tel dezijion de revijion, o de mudazion, che sarà scialdi saurida da arjonjer, sarà pona duta nosta val dolomitica scialdi cuntënta, cun n Dievelpaie, de gra, giulan y dilan grant y spontann!

Oscar Prinoth de Josef da Brida, Urtijëi

A avëi la Mont de Sëuc dan porta ie per nëus de Gherdëina de gran valuta y na beliscima cossa, dantaldut sce chësta mont resta mo mont coche la toca de vester! Chësc nes dijova bele nosc peresc da zacan, la ie cunesciuda coche una dla plu bela montes d’Europa,

Nosta Mont de Sëuc!ncertleda cun de biei crëps cunesciui da duc nëus, y danvia de biei prei, y a luesc ascundui mo ciofs reres da udëi. Chësta Mont ne n’ie ënghenó massa granda, che n possa la traversé duta a pe te un n di.

Prëibel uemes de Chemun

d’Urtijëi y di luesc de Gherdëina, parëve, parëve per la Mont de Sëuc, ajache nosc antenac nes l’à ënghe salveda dal fabriché ora! Nëus on mé da pierder sce chësta Mont vën mudeda cun lizënzes nueves!

Edith M. Prugger, Urtijëi

4

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Scola - Per ti jì ancontra a chësc problem di sculeies à l Servisc de cunsulënza y ntegrazion tenì na spezialisazion de trëi ani.

Da canche i desturbs dl mparé y mëter a verda vën tematisei deplù y da canche tla scoles se àn mo plu rendù cont de chisc problems, vëniel nce cialà de ti jì permez. Cun l’idea de crië esperc per uni scola ti luesc ladins che fej nce da multiplicatores per i autri nsenianc, à l Servisc de cunsulënza y ntegrazion tenì n curs de spezialisazion. 25 nsenianc de Gherdëina y dla Val Badia se à te tëmp de trëi ani dat ju cun la problematica te belau cënt ëura de furmazion. L ie unì tenì referac y uniteies de lëur cun esperc da oradecà y nce nterns, dla Ntendënza

Sustëni a sculeiesNstadì ti iel a Sarns unì sëurandat diploms a 25 nsenianc dla scoles ladines. L problem di destubs tl mparé y mëter a verda se lascia sentì for plu y plu nce tla scoles ladines

ladina. A chësta maniera iel stat na furmazion te trëi rujenedes. Per stlù ju la furmazion à uni nseniant fat n lëur fi nel. “Duc chisc 25 lëures sarà nce de utl canche i esperc nueves dajerà inant si savëi sun chësta problematica ai cumpanies nsenianc te si scola,” spiega la cuordinadëura Carla Comploj. I nsenianc che à fat pea lëura te duc i livei de scola, dala scolina nchin ala scola auta.

La spezialisazion n con’ di destubs tl mparé y mëter a verda ie fi neda via n vënderdi ai 24 de mei tl zënter de furmazion St. Georg a Sarns dlongia Persenon. Raff aele Ciambrone à per l’ucajion tenì n referat n con’ dla nuviteies dl’ultima ndicazions. L ntendënt Roland Verra y l’ispetëura per

pona permò n recunescimënt de mi lëur persunel. Per mé ntëndi chësc pest coche la dumanda de scrì inò leteratura per ladin, cossa che é ntan i ultimi cin’ ani mpue tralascià. É laurà pra n proiet scentifi ch dla storia dla leteratura ladina y ne é nia scrit nstëssa leteratura.

Ce unëur iel pa per la mendranza ladina y l popul ladin?

Ie rate che iusta tres de tei pesć iel mesun descedé l nteres per la rujenedes puech sparpaniedes ora. La maiuranzes nsci numinedes ne sà tan che nia de duta la rujenedes de mendranza tla Elpes y nce sëura dut l mond. Nscila vëniel rujenà de nëus y la rujeneda y la cultura giapa plu pëis y valor.

Te n cuntest nternaziunel vel n tel pest mo deplù, ciuldì pa?

Sce i premiei ie scritëures de plu rujenedes te n cuntest nternaziunel, pona vëniel nce rujenà dloncora dla leteratura ladina. Per fé n ejëmpl: l scritëur curd dla Turchia Mehmet Altun che ie nce jurnalista ti à mandà l comunicat stampa a Istambul a ntëur n 40 zaites y tan che dutes l à publicà numinan duc i premiei y la rujenedes te chëles che i scrij. Nscila iel unì publicà te n grumon de zaites che l ie scritëures che scrij leteratura per ladin.

Ancuntedes de chësta sort ie nce ucajion de barat de esperienzes y de mpulsc costrutifs per la mendranzes. Cie possa pa i ozitans mparé da nëus ladins y cie pa nëus dai ozitans?

I ozitans fova scialdi nmaruiei che tlo da nëus fòvel te Internet dlonch scrit de chësc pest a Oustano. Ëi pudëssa mparé da nëus a fé plu retlam tres i media, ajache l ne fova nia unit caprò truep media o reprejentanc politics. Nëus pudessan mparé da d’ëi la

cunlaurazion. Ëi cunlëura dassënn bën danter i ozitans tla Talia y chëi dla Franzia. I à metù su n PAN-club ozitan y se anconta for inò per lauré deberieda. N con’ de leteratura mancia chësc mpue’ da nëus, nce mé danter la cin’ valedes ladines dla Dolomites, y mo deplù cun i rumances y i furlans.

Cie posses’a nes cunté dla mendranza curda, di mesuns per si jënt de comuniché cun l mond dedoravia?

Bele la numinazion ’mendranza curda’ ie mpue’ fetra, ajache ëi ie de ntëur n 40 milions. Tla Turchia iesi de 20 milions, ma sambën che i vën tratei coche na ’mendranza’, chël uel dì che i ne à tan che degun dërc. L scritëur Mehmet Altun che ie unì premià cun l pest nternaziunel nes à cuntà che te n dizioner sun chël che l vën bele laurà 100 ani ne possa la paroles che taca adum cun ’curd’ nia unì metudes ite. L nes à nce liet dant n test ulache l descrij coche metafora de si oma la rujeneda turca (l à fat duta la scoles y si furmazion per turch) y si amanta l curd (si ruejenda dl’oma y di sentimënc).

Tant ti juëssa pa ai tibetans l svilup che i ladins y la rujeneda

ladina à fat?La dumanda fossa tlo da fé dl

auter viers. Tant nes juëssel pa a nëus chël che l tibetan à bele n con’ de rujeneda y cultura? Ëi à bele n tibetan unifi cà, coche on pudù udëi scrit te n fi lm documenter rujenà te na varianta tibetana y cun scrites basvia per tibetan unifi cà. Ma scenó: ëi ie ënghe n grumon, ma dërc ne ài tan che deguni. L jëunn Chenreb Gyamtso dit Nodreng de 27 ani che à venciù l pest speziel ie stat pater te n cunvënt y ajache l ne pudova nia publiché si scric letereres, al njenià ite na plata web tl internet per la publicazion de chisc tesć. Chësta à abù tan n gran suzes che l giapa ncuei uni di ntëur a n vint tesć da patri d’autri cunvënc da mëter ite, ma i ne daussa danz nianca no nunzië la situazion politica grievia dl mumënt. Ël nstës à ntant mo fat na furmazion de reghisser de fi ms documenteres tla università de Peking y l ie stat n pitl miracul che l à pudù unì a Oustano.

Tan mpurtant fóssel pa per i ladins a urganisé ancuntedes y cunfruntaziuns de chësta sort?

N pudëssa mëter man cun ancuntedes danter nëus, dijëssi. Trueps de nëus ne à mo mei liet poejies o cunties te n idiom dl’autra

cunsulënza y ntegrazion Carla Comploj ti à sëurandat i diploms ai 25 esperc nueves.

I nsenianc y la nseniantes che à giapà l diplom

De ndut ie 25 i nsenianc spezialisei tl ciamp di desturbs tl mparé y mëter a verda che à giapà l diplom. L se trata de Monika Elzenbaumer dla Scolina Salieta de Urtijëi, Anita Feichter de La Val, Ester Insam dla Scolina de Runcadic, Cristine Lobis dla Scolina Scurcià de Urtijëi, Natalie Perathoner dla Scolina de Sëlva, Barbara Ties dla SE Al Plan, Walter Castlunger dla SM Al Plan, Annemarie Mühlmann dla SE Al Plan, Milena Feichter dla SE Al Plan, Elisabeth Clara dla SM

La Ila, Sara Clara dla SE Corvara, Michaela Bernardi dla SM Sëlva, Anita Goller dla SM Sëlva, Monika Insam dla SM Sëlva, Mirka Mussner dla SE Sëlva, Heidi Perathoner Demetz dla SE S. Cristina, Claudia Klöcker dla SE Urtijëi, Stefanie Perathoner dla SE Urtijëi, Sabine Vinatzer dla SE

Urtijëi, Alessandra Zardo dla SM Urtijëi, Martina Malsiner dl Lizeum d’Ert, Renate Moroder dl Lizeum d’Ert, Karl Silgoner dl Lizeum d’Ert, Michaela Messner dl ITE Urtijëi y Christine Wanker dl ITE Urtijëi.

David Lardschneider

valedes. Pona fóssel da mparé a cunëscer miec i rumances y i furlans y - ciuldì pa no - nce d’autra mendranzes dl’Europa o dl mond. A pensé che chësc pitl luech de Ossana à mé n 80 abitanc y che la Chambra d’Oc, dantaldut tla persona de Ines Cavalcanti, - ie stata bona de fé unì caprò chisc scritëures tan cunesciui y nteressanc, iel bën da se fé n pensier. Y ëi ne giapa pa nia de gran suvenzions y n.i. N auter pont de gran mpurtanza per de tel ancuntedes che duc à auzà ora ie l bujën de traduzions letereres dala rujenedes de mendranza te d’autra rujenedes che vën ntendudes da deplù persones. Per che n nes vëije tl mond messessans avëi tradutëures tla gran rujenedes ntëurvia. Chësc ie dantaldut n gran problem per rujenedes coche l ladin y manco per l catalan o l curd che à na sdredia de tradutëures prufesciunisć.

Ciunes ie pa states la dumandes che te ie unides fates dan la laudatio per té, ti lëur per l ladin y la realtà ladina?

Ie son unida prejenteda dal scritëur Pietro Spirito che ie nce jurnalista dla zaita „Il Piccolo“ de Trieste. Nëus an liet deberieda dan n doi ani sun nvit dla lia di scritëures dla Ciarënzia (Kärnten). L me à damandà can y co che i ladins dla

Dolomites à metù man cun l scrì, cie che y chi che scrijova y sce l fova n tëmp de pruibizions nce per la rujeneda ladina. Pona sons mo jic ite te mi scrì leterer y é liet dant n valgun juesc de paroles per lascé audì coche l gherdëina sona.

Ciuni fova pa i aspec y i mumënc plu mpurtanc ntan chisc doi dis a Oustano?

A mi me à dantaldut l jëunn tibetan fat na gran mprescion. Nëus ne pudan rujené nianca na parola cun ël. Ël rejona titeban y cinëis. Permò n di dant ie la Chambra d’Oc stata bona de giapé n tibetan che sta a Torino per la traduzion ntan la prejentazion. Canche Nodreng ie unì premià ti àl metù na sciarpa de sëida sëurajù a duc y i à mbracei ite. N bel mumënt fova nce canche l breton Antony Heulin che à venciù l pest di jëuni à ciantà dant balades per breton tla maniera tradiziunela cun tesć moderns.

Na ti audanza per l daunì?Ulësse mo auzé ora che na tel

recunescënza te dà dut ntëur inò energia, fej snait y ueia de lauré inant per la leteratura ladina. Ie me mbincësse che l unissa laurà deplù deberieda zënza chël sentimënt de cuncurënza y nvidia che me sà de sentì for plu dassënn danter nëus ladins. (ir)

I premiei. Da man ciancia: l breton (Antony Heulin), la ladina Rut Bernardi, l tibetan (Qian Er Ri Jia Cuo clamé Nodreng), l curd (Mehmet Altun), l tradutëur dal catalan Francesco Ferrucci (talian de Pisa), l pluan ocitan Jean Rouquette.

Dl ladin y tibetanPremiazion dla cuinta edizion dl “Premio Ostana scritture in lingua madre”. Mendranzes a confront. Un possa imparè dal auter. Intervista ala premiedea ladina Rut Bernardi

L ambolt de Oustano premieia l tibetan: la foto fej belau cumozion!

va inant da la pruma plata

Zoom

5

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Stefano Lazzer da Ciampedel, maester de musega

Can éla nasciuda tia pascion per la musega?

“Te cèsa aee doi bèrbes, un sonèa l’orghen da gejia e un la tastiera, mi giaf e mia mère sonèa l’orghen da mantech, coscita jà da pìcol i à volù che vae a emparèr musega. Del ’72 son jit a scola da la professora Papalouka a Cianacei, dapò son jit a Tieser dal maester Carlo Deflorian, é fat l Conservatorie a Trent e me é diplomà del ’90.”

Can èste tacà a ensegnèr?“Co la scola de musega é tacà

del ’91, ma jà inant de me diplomèr ensegnèe a bec che vegnìa a cèsa. La scola “Il Pentagramma” é pontèda via del ’93, dant la era a Tieser co l’inom de “scuola musicale di Fiemme” e ajache jìa fora ence na ventina de bec da Fascia i se à pissà de averjer na sezion ence chiò. Aon tacà con 25 bec l prum an, che fajea piano, chitara e orghen da mantech. Del ’94 i me à metù president.”

Èste ensegnà ence te la scola publica?

“I prumes egn podaane fèr tant scola de musega che scola publica e é ensegnà te la mesènes de Poza e Moena. Del ’97 la Provinzia à volù regolamentèr la scoles de musega, l’é stat fat l contrat per i ensegnanc e é cognù cerner. Me aessa sapù bel ence stèr te la mesèna, e fosc fossa stat più segureza, ma te la scola de musega l’é più bel percheche i bec vegn proprio per emparèr la musega.”

Él n lurier che te dèsc sodesfazions?

“La più gran sodesfazion l’é veder i bec che i rua che no i sà nia de musega e dapò, dò che i à fat trei o cater egn, i sà sonèr e te vèrdes endò al percors che l’é stat fat ensema.”

Él vera che n bez per fèr musega l cogn esser portà?

“N bez che à predisposizion, che à sens ritmich e melodich, che l’é capazità che se à, no se pel les comprèr, l farà più sorì, più prest e l ruarà a n bon livel. Ma gé é ence bec che no à capazità musicales ma che ge pièsc la musega e ge pièsc sonèr l strument, i stenta mìngol de più ma i ge la fèsc istesc.”

Él emportant per n bez fèr musega?

“L’é studies che desmostra che i bec che fèsc musega à più sensibilità. Dal pont de veduda pratich n bez canche l fèsc musega

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

l cogn saer scutèr, saon che i stenta belebon a scutèr, co la musega i cogn stèr ascorc, i cogn sonèr, ciantèr, ma l’é ence momenc che i cogn scutèr i etres. Sonèr ensema l’é aspec che spenjon te la scola, se cogn se meter d’acort e colaborèr. I disc ence che la musega svilupea la capazitèdes de refl escion, de reazion a n problem.”

Él na forta tradizion musicala te Fascia?

“N’outa i aea pecia possibilitèdes de fèr musega, i se enjignèa i strumenc con struscies, i jìa ence demez a sonèr, ma l talent musical l’era jà enlouta e l’aon ence ades. Te noscia val musega n’é semper stat fat, ence demò te stua. Dapò fosc i bec aldidanché che cern de fèr musega l’é percheche i vegn engaissé da la tradizion te cèsa, ma l’é da dir che i é pa bombardé dut l dì da la musega.”

Él desferenza anter i bec de Fascia e de Fiem?

“Semper demanco, se jon endò tel temp la era, percheche Tieser l’à semper abù na gran tradizion de musega. Ades desche numer de scric ite a la scola n’aon 140/160 valif su la doi valèdes. Desche arlieves de la Bandes n’é de più de Fascia.”

La scola de musega éla cognosciuda assà?

“Peisse de scì, aon ence cognù lascèr fora bec, ence se fajon più ores de chel che ne assegna la Provinzia, e chest de gra al contribut di comuns. A la fi n sion pa ence na azienda che cogn fèr si conc. Chest ogne tant peisa su la sceltes che volassane fèr, no su la calità de l’ensegnament, ma sul slarièr l’oferta didatica di strumenc. Chest an aon troà n ensegnant che ensegna l’orghen a botons che dant no l’era e ence n ensegnant per la chitara eletrica.”

N’él joegn che va inant co la musega?

“La scola dèsc l’educazion musicala de basa, se vedon che n bez à talent rejonon co la familia; se l’é portà, l’é giust che l vae al conservatorie. La musega no la verc tanta strèdes e nos ge l dijon ai genitores, l’é emportant che i fae ence n’autra scola; aldidanché se cogn esser fenomeni per ruèr a doventèr conzertisć. I bec che dò la scola de musega va al conservatorie i é entorn l 4/5%.” (mci)

Aministrazion - Sun pruposta dl assessëur ladin Florian Mussner se à i meteorologs y la tradutëures dla Provinzia, ai 21 di de mei, tëut dant de slargë ora l servisc meteo dla Provinzia de Bulsan a dut l raion dla cin’ valedes ladines dolomitiches.

Do mez ann che l ie unì nvià via l servisc meteo tla rujeneda ladina, ie chësc servisc śën nce unì slargià ora ala previjions dl tëmp sa mont. Nfati pòssen sot al’adres www.provinzia.bz.it/meteo-ladin, tla rubrica “tëmp sa mont”, udëi la previjions dl di y chëles dl di do per i raions da mont. Te na grafi ca speziela vëniel cun n simbol nce prejentà la previjions per la montes tla Dolomites. L assessëur provinziel ladin se à damandà che l vënie nce laurà per pudëi prejenté la previjions meteo de dut l raion ladin, nce per la valedes de Sëuramont che ne fej nia pert dla provinzia de Bulsan. I meteorologs dl ufi ze idrografi ch y la tradutëures dl ufi ze cuestions linguistiches se à tl’ancunteda ai 21 de mei tëut a cuer chësta nuvità che à nce la fi nalità de valorisé la mendranza ladina. Danter i servijes dla Provinzia ie chël dl meteo l plu nuzà dala jënt. “La previjions dl

tëmp per duta cinch la valedes ladines fossa n messaje sterch de union ladina,” à dit Florian Mussner.

Te nia cis sies mënsc ie la nfurmazions meteo per ladin unides tlichedes passa 10.000 iedesc. “Tenian cont dla cumpëida de jënt che rejona ladin ie chësc drët n bel resultat,” à dit la diretëura dl’Ufize idrografich

Slargë l servisc meteoSëuraprò ala previjions dl tëmp per dut l Südtirol vëniel śën nce pità l tëmp da mont tla rujeneda ladina. Tosc n servisc meteo dla Provinzia de Bulsan per dut l raion dla cin’ valedes ladines dolomitiches

Michela Munari. Te chësta prima ancunteda di meteorologs y dla tradutëures à l assessëur ladin rujenà de n bujën che ie unì curì drët bën cun n lëur de grupa. “L servisc meteo pieta prejënza dla mendranza ladina y chësc ie drët nscila, ajache on i medemi dërc y l ie drët a i fé valëi,” à dit Florian Mussner. (ufize stampa dla Provinzia de Bulsan)

Meteo-ladin ie n resultat de scuadra. Da man ciancia: Werner Verant, Dieter Peterlin, Günther Geier, Michela Munari, Florian Mussner cun dancà la tradutëures Ingrid Runggaldier, Ulrike Vittur y Isabella Ties (foto USP/Stuff er).

6

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Urbanistica - L’é stat prejentà chisc dis passé a Poza, te na sala de consei piena e rèsa de profescionisć e aministradores, l studie sui jouves dolomitics lurà fora da n grop multidisciplinèr che tol ite i architec da Vich Franco Ghetta e Alessandro Tamion, l’architet Markus Daprà, l diretor de l’Istitut cultural ladin Fabio Chiocchetti, l diretor de l’Apt de Fascia Andrea Weiss, i artisć fascegn Manuel Riz e Claus Soraperra e l geologh Andrea Braito.

Se trata de n projet che fèsc pèrt de n emportant lurier de enrescida che la Provinzia de Trent à metù en ciamp tel chèder del Fondo per l paesaje. “N lurier che à tout dant n gran numer de temes belebon critics per l teritorie, che é stac studié e svilupé da na lingia de profescionisć e enrescidores de livel aut - l’à dit te sia introduzion l moderator Giorgio Tecilla, l’architet responsàbol de l’Ofi ze Tutela del Paesaje de la PAT - te la logica de ge sporjer al teritorie, ai profescionisć e a la popolazion strumenc e ejempies su na modalità neva de tor dant l paesaje, che a na vèlch vida l’ouje ence en pratega tecnica i motives che à ispirà l Pup, desche la zentralità del paesaje, che l’é un di elemenc neves del pian urbanistich.”

L’é stat 8 i gropes de projetazion che se à dat jù su autertenc temes che à revardà la recalifi cazion e la valorisazion del paesaje, svilupan projec che va da la gestion de la arees agricoles e artejanèles, a vèlch situazion spezifi ca, desche l raion de Riva-Arco, l lech de Toblino, Zambana, i jouves dolomitics apontin e c.i, con l’obietif tant de tor dant situazions critiches spezifiches che de enjignèr na metodologìa de lurier a sostegn de l’atività de pianifi cazion de la Comunitèdes de Val te la prospetiva de lurèr fora i Pians Teritorièi de Comunità.

“Aon volù ge dèr atuazion al Pian Urbanistich Provinzièl se conzentran sun sie cher, l paesaje - à dit l’assessor provinzièl Mauro Gilmozzi - che no l’é na chèrta de posta ma l’é l’evoluzion de la relazions anter l’om e l’ambient.

L paesaje de anché l’é l frut de la cernudes fates tel passà, chel del davegnir depen da la cernudes che saron bogn de fèr anché.”

L’a ss e ss or à s ot l ine à l’emportanza de tor ite duc i atores del teritorie per meter a jir projetualitèdes comunes: “l’é emportant spartir i saeres - l’à dit - fèr informazion.”

I paesajes di jouves dolomitics

L lurier di architec fascegn, che aea vent n concors metù a jir da la Provinzia del 2010, l’à tout dant l paesaje dolomitich, l’element fondamentèl de la identità de la Èlpes, che anter l’auter à ciapà l recognosciment de Patrimonie de l’Umanità da l’Unesco. L coordenador del grop de studie, l’architet Franco Ghetta, l’à ilustrà coche se à svilupà l studie, pontan via da l’analisa del teritorie per ruèr a na proponeta che mosce na aplicazion concreta de la ipotesa projetuèla.

I gropes de monc dolomitics l’é desche ìsoles spartides fora da jouves sorii assà da passèr via e da valèdes che va te desvaliva direzions. La strèdes che va sui jouves à perdù tel temp sia identità spezifi ca, desche i manufac storics fac con materièi locai, doventan a man a man biota infrastrutura che mena demò al zil, se desmentian de dut l rest. Tel medemo temp i jouves é doventé lech de consum e de passaje, de gra a la soridanza de azess di mesi de trasport. Se à via via palesà n ategiament “zaca e sciampa”, che contrasta con n teritorie bel e unich e che banalisea tant l’esperienza del viac che l paesaje medemo. L studie vel recuperèr i valores di lesc travers n contat più chiet e coscient de l’ambient: vegn proponù l jouf con sia strèda desche n barcon privilejà, che se verc sul patrimonie dolomitich. Tel medemo temp la strèda dèsc l met de lejer l paesaje crean ocajions de sosta per tor contat con l’ambient. Col jir di egn i èlbres à serà semper de più i ores de la strèda, tant che de spes no se veit nience più l paesaje: l studie met

al luster l’ùtol de verjer chesta cortina su ponc de particolèr enteress panoramich. A chesta vida l jouf dolomitich e la strèda de azess al jouf pel doventèr n zil e no più esser n biot passaje, da valorisèr fajan referiment a sia carateristiches spezifiches, doventan ence n portal de azess a la Dolomites.

L cajo de Fedaa

I conzec uzé fora dal studie cogn se adatèr a duc i jouves dolomitics, che l’é ben segur lesc de passaje, ma ence ponc de azess per jir en quota; donca per lurèr fora na proponeta de projet ge vel tegnir cont de duta does chesta funzions, vardan de troèr la dreta mediazion. L’architet Markus Daprà à metù al luster l projet pilota pissà per l jouf de Fedaa, moscian na aplicazion possìbola de chest studie belebon articolà.

Per smendrèr l trafich e decongestionèr l jouf vegn proponet de realisèr piac dai auti “di testata”, un de chisc sun Ciamp Trujan, coleé con n servije de trasport publich, e de meter da nef en doura l percors storich per chi che va a pe. Amò apede la recalificazion vel valorisèr la funzion panoramica de la diga e meter en rei i trei insediamenc che l’é, con percors toron olà poder jir a pe e con la roda, spartì da la strèda. N veie frabicat desmetù, l’ex refuge Fedaa, l vegn fat fora e metù a la leta de la jent per fèr cognoscer l Ben Unesco e desche senta de scontrè des e scomenzadives. L’insediament apede l’impiant portamont, pont de azess per la Marmolèda, vegn pedonalisà e vegn realisà piac de paussa per chi che va a pe o coi schi. La pèrt a val del portoi, che ades d’istà vegn durèda desche piaz dai auti, doventa n’area de paussa verda de enteress naturalistich, olache se pel ruèr con n percors aldò. Al scomenz de la strèda del jouf vegn metù a jir n pont informatif atrezà ence desche area de paussa, olache l viajador pel aer la pruma informazions sul teritorie e più inant, descheche vegn fat te la Norvegia, vegn proponet de atrezèr n’area de paussa con n curt percors a anel, che mena a ponc panoramics che permet de goder del paesaje dolomitich. L’obietif de basa l’é chel de creèr enteress envers l’ambient e l paesaje dolomitich, enjignan ocajions de paussa che dae l met de se emprevaler de chisc lesc a na vida desvaliva, che palese na cultura teritorièla e de l’ambient fi nalisèda a la cognoscenza, comunicazion e promozion del Ben Unesco.

La metodologìa de lurier, l’ategiament envers l’ambient e l paesaje e la òperes portèdes inant à l’obietif de poder vegnir aplichèdes te situazions pervalives del teritorie regionèl e dolomitich e esser na basa de idees per lurèr

fora l Pian Urbanistich de la Comunitèdes.

La meisa torona

Dò l’esposizion del studie sui jouves se à enterzà i intervenc de aministradores e esperc: à tout la parola Paola Matonti, del Coordenament Fondazion Dolomites Unesco, Annibale Salsa, del Comitat scientifi ch Fondazion Dolomites Unesco, Cristina Donei, procuradora del Comun general

N studie de valuta per i jouves dolomiticsAldò de n concors del 2010 la PAT aea comiscionà 8 studies de recalifi cazion e valorisazion del paesaje. Enstadì l’é stat portà dant l lurier di architec fascegn Franco Ghetta, Alessandro Tamion e Markus Daprà

Projetisć e aministradores à rejonà del prozess de pianifi cazion del teritorie.

L studie l’é pontà via da la analisa di cater livìe del teritorie.

Na ipotesa de coche se podessa recalifi chèr l veie refuge Fedaa.

de Fascia e Cristiano Trotter, president de la Comunità de Primier. Duc à uzà fora la valuta del studie portà dant, che sostegn l prozess de pianifi cazion del teritorie e sporc desvaliva ocajions de refl escion, ence en cont de la responsabilità del recognosciment Unesco, che - l’é stat dit - raprejenta ence na responsabilità per i sentadins, estra che n emportant valor enjontà.

Cristina Marchetti

Apontin chisc dis passé l president Alberto Pacher à metù en consaputa e fat aproèr da la Jonta provinzièla l protocol per ge dèr nef sbunf a la Marmolèda, che l’era spetà da tropes egn, sun chel che ades somea che sie piena condivijion. Se trata de n document che porta dant na lingia de contegnui tant en cont di besegnes del svilup economich del raion de Fedaa che del stravardament de la Marmolèda desche Ben Unesco e che l perveit desvalives intervenc che era domané da temp per poder valorisèr i aspec storics e

ambientèi de chest raion. “L’era egn che se n rejonèa, l’é stat fat più scontrèdes coi desvalives operatores del teritorie - l’à dit l’assessor al turism del comun de Cianacei, Enzo Iori - fosc jà dant che vae fora la fi n de jugn, aldò de la desponibilità del president Pacher, chest protocol ge vegnarà portà dant a aministradores e operatores e speron dassen, ades che se é rué a chesta condivijion, che sie l pont da olà pontèr demez per meter man a la recalifi cazion de chest raion, che l n'à dalbon n gran besegn, e poder veder i resultac tel jir de 4 o 5 egn.” (cri.m)

La PAT à aproà l protocolChisc dis passé la Jonta provinzièla se à dit a una per l projet de svilup de la Marmolèda

7

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Université

La maioura rei dl lingaz todesch, la Federazion Internazionala di Ensegnanc de Todesch (Interna-tionale Deutschlehrerverband - IDV), raprejenteia 25.000 ensegnantes y ensegnanc de todesch soura dut l mond. Encer 2.450 nen aspeton dai 29 de messel ai 3 de agost per la IDT - l convegn internazional di ensegnanc de todesch, che vegnirà tegnì tla ULB y te plu posć dla zité de Bulsan. I partezipanc vegn da 5 continenc y ben 109 nazions.

Chest congres mondial ruva per l prum iade tla Provinzia de Bulsan, olache l todesch é pu ence lingaz aministratif. Perchel à l team de organisazion encer l prof. Hans Drumbl cernù per chesta XV. edizion l tema ”Deutsch von innen, Deutsch von außen” (Todesch da daite, todesch da defora). L convegn conscidreia l todesch sot l’aspet de lingaz forest, lingaz secondar y lingaz dla oma. ”Sce l convegn te Südtirol é bon da porté adum entrami i ponc de veduda, deurel temps nuefs per la didatica todescia”, dij la vizepresidenta dl convegn prof. Antonie Hornung.

Ti referac, discuscions y workshops, sciche ence ti 1.300 contribuc menés ite vegnel dant impulsc interculturai tan ben sciche particolarités nazionales tl gran ciamp dla intermediazion dl todesch. I partezipanć al convegn fej da ambasciadours dl lingaz y dla cultura todesc.

L IDV é da entene sciche n forum dles federazions di ensegnanc de todesch soura dut l mond, na plataforma de cooperazion a livel nazional y internazional. Al moment él encer 15 milions de persones che empara todesch,

istruides da n numer sciazé de 250.000 ensegnanc. L numer ne vegn nia mender, ma an pò osservé na mudazion a livel geografi ch, con n gran aument ti paisc ’nuefs’ olache todesch é lingaz forest. ”Zifres che cresc tres deplu y n gre tres plu aut de internaziona-lisazion é na esprescion de chesta storia de suzes”, se ralegreia la prof. Marianne Hepp, presidenta dl IDV. ”Souraldut te nazions sciche la Grecia, Spagna o ence la Ruscia él al moment n boom de iscrizions ai cursc de todesch.”

Aldò dl gran numer de partezipanc àn ence tout ite tla barca la EURAC sciche partner. ”Nia demé per nosc Convention Center, ma ence sciche partner a livel de contegnù tres l istitut de comunicazion spezifica y plurilinguism”, à auzé fora l president dr. Werner Stufl esser pa

”Te si prum dejené de vita s’à la ULB etablé a livel internazional, con 10 bachelor, 7 master y 4 programs de dotorat. Sen éla te na fasa dinamica de profi lazion tla enrescida. Con l prum ’Research Day’ tignonse cont de chest”, dij l prof. Stefan Zerbe, proretour per la enrescida. L Research Day porta dant la enrescida interdisciplinara dla Université. La varieté tematica di projec va da les strategies de comezialisazion per produc da paur de Südtirol, a metodes de ensegnament te scoles y université, enfi n a la sostenibelté economica.

Aldò é ence conzepis i cater grupamenc tematics. Tla sescion 1 nen vala de Ambient y Sozieté: al modereia l prof. Massimo Tagliavini - degan dla Facolté de Scienzes Naturales y Tecnica. La sescion 2 met l azent sun l’agricoltura, alimentars y economia tles regions da mont, con la moderazion dla prof. Lucie Courteau - degana dla Facolté de Scienzes Economiches. La sescion 3 se dà ju con energia, tecnologia y inovazion; al modereia l prof. Pekka Abrahamsson - degan dla Facolté de Informatica. La sescion 4 à sciche pont prinzipal

teoria, didatica y metodes de n ensegnament ’per duta la vita’; moderadour é l prof. Franz Comploi - degan dla Facolté de Scienzes dla Formazion.

La manifestazion preveid ence na traduzion simultana. Na prenotazion é begnveduda, resp. obligatora per l buff et da mesdì. Mail: [email protected] (vic)

Todesch da daite, todesch da deforaLa Université y la Zité de Bulsan pò ospité chest ann l convegn internazional di ensegnanc de todesch: encer 2.450 partezipanc da 5 continenc y 109 nazions

Tratant la conferenza stampa: dmc la prof. Antonie Hornung - vizepresidenta dl IDT, prof. Hans Drumbl - president dl IDT 2013, l president dla ULB prof. Konrad Bergmeister, l retour prof. Walter Lorenz, la prof. Marianne Hepp - presidenta dl IDV y l dr. Werner Stufl esser - president dl EURAC.

la conferenza stampa.Bele da sia fondazion encà tl ann

1997 met la Université Ledia de Bulsan l azent sun la formazion plurilinguala. Da doi agn encà vegnel metù dant ghiranzes linguistiches plu autes. Tratant l stude mess i studenc mioré sies conescenzes linguistiches, per podei arjonje a la fi n n livel linguistich plu aut. Per arjonje chest vuelel ester n zenter linguistich universitar profescional con dozenc motivés y competenc. ”Al fova y é nosc gran dejider che nosta université à sforzé n aument dles competenzes linguistiches dal scomenciament y tratant i studes”, à dit l president prof Konrad Bergmeister y l retour prof. Walter Lorenz. ”Ence perchel él per la université na gran legreza da podei porté fora te sia senta y tla zité de Bulsan chest convegn internazional.” (vic)

L dì dla enrescidaLa Université Ledia de Bulsan organiseia ai 19 de jugn per l prum iade l ”Research Day”, olache les 5 facoltés prejenteia sies gran ativités de enrescida

La ULB envieia al dì dla enrescida: Research Day.

En mercui ai 19 de jugn da les 9 a les 18 vegnel tegnì tla Université Ledia de Bulsan l prum ”Research Day”, che s’ouj a dutes les persones enteressedes a la enrescida universitara. Empruma saràl i degans che prejenteia en curt les ativités de enrescida tles 5 facoltés. Spo

Research Day jiràla enant con la prejentazion te referac curc de projec desvalifs te ciamps che atoca deplu facoltés: 1) Ambient y Sozieté; 2) Alimentars y Economia tles Regions da Mont; 3) Energia, Tecnologia & Inovazion; 4) Teoria, Didatica y Metodes per na ’formazion per duta la vita’

L grup vocal di studenc dla sezion taliana dla Facolté de Scienzes dla Formazion é stés ghesć dla Université de Modena y Reggio Emilia. L’apuntament fova per i 5 de jugn, y i studenc é vegnus acompagnés da les dozentes prof. Liliana Dozza y prof. Annemarie

Augschöll. Lajù ési vegnùs touc ite da l prof. Giorgio Zanetti - president dla Facolté de Scienzes dla Formazion, y dal proretour dla senta de Reggio Emilia prof. Luigi Grasselli. L prof. Franz Comploi - degan dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla ULB - à te chesta

Bachelor (3 agn)Scienzes economiches y manejament de imprejaEconomia y Scienzes SozialesManagement dl turism, sport y evencLaour SozialPedagogia SozialaScienzes dla Comunicazion y dla CulturaInformatica y Enjignaria InformaticaDesign y Erts - stude Designcienzes Agrares y de Manejament dl AmbientEnjignaria Industriala y Mecanica

Master (2 agn)Economia y Manejament dl setour publichManejament dla Impreja y InovazionInovazion tla Enrescida y Pratica dl Laour SozialInformaticaStude internazional de Scienzes di Fruc*Enjignaria y Scienzes dla EnergiaManejament dl Ambient tles regions da mont*Umweltmanagement in Bergregionen*(*sce al é l’aprovazion ministeriala)Scienzes dla formazion tl setour primar (5 agn, formazion per l’ensegnament tles scolines y scoles elementares)

Dotorat de enrescida (3 agn)Pedagogia Generala, Pedagogia Soziala y Didatica GeneralaInformaticaMountain Environment and AgricultureSustainable Energy and Technologies

Cianté a Reggio EmiliaLes does facoltés de scienzes dla formazion dla ULB y dla Université de Modena y Reggio Emilia colaboreia tl ciamp didatich y musical

ocajion prejenté l Protocol de colaborazion danter les does facoltés de scienzes dla formazion, tl ciamp didatich y musical. Studentes y studenc dla ULB à ence abù l’ocajion da vijité la Fondazion "Reggio Children" y da vedei da vejin valgugn ateliers sciche ”Raggio di Luce”, ideé dal prof. Olmes Bisi dla Université de Modena y Reggio Emilia.

L grup vocal dla ULB, nasciù chest ann de merz y integré da studenc dla sezion todescia y ladina, à da seira podù se lascé audì te n conzert con l cor dla université emiliana: ghesć d’onour é stés i mutons dla ’Orchestra Infantile dello Schiaccianoci’, na assoziazion musicala che opereia da agn sun l teritore provinzial per la difujion dla mujiga. L conzert sot la direzion de Antonella Coppi é steda na ocajion emplù per promueve la pratica dla mujiga a vigni livel de istruzion, y la formazion musicala per duc.

L grup vocal dla sezion taliana dla ULB.

Oferta de stude tla ULB

En c

olab

oraz

ion

con

la U

nive

rsité

Led

ia d

e Bu

lsan

8

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected]

“I contribuc per l cernadou de La Court ? I no ven muiga dal ciel. Toca jì ai cherì.” Chëst, n curt, l pensier e la critica a l’aministrazion de comun del capogrop de mendránza Leandro Grones per via dei laour al cernadou de La Court. L intervent, nvié via davánt n pèr de setemane da Veneto Strade, l perveiga de sgiavé ju n tòch de la scarpada soura la strada Sr. 48 de le Dolomiti, a na moda da mpermëte na mioura visibilité souradut per chi che ven da La Court ju e mossa se mëte su la regional. Na soluzion parzial, provijoria, per n cernadous très ste mèlsegur proprio perciéche máncia la visibilité ma ence l lerch per se giré. L assessor ai laour publizi Fabio Denicoloò l ava spieghé su La Usc che l Comun l a nte lada n proget da 350 mila che mpermetëssa de sistemé la viabilité na outa per dute. Ma, coche oramei se sent respone da dute le aministrazion de chisc temp, l ava ence njonté che l Comun no l a i scioldi e che la se darà da fè ai ciapé. Ence se – l’eva stada sua conclujion – de sti temp no n é saurì.” Dichiarazion che no n é plajude a Grones, che l respon senza sparagné le critiche. A scomencé da la paternité del proget.“Mprumadedut paia la speisa recordé – l disc – che l proget a firma del insenier Bellumat per l cernadou de La Court l é del 2008 ( Denicolò l ava nveze dit che l é del 2010, spò

prejenté da chësta aministrazion ) e l é nvié ncora mi a la Frazion per avei l parer ( favorevol ). L’aministrazion de comun – l va nnavánt – la fajëssa polito, nveze de le sciolite lamentánze che a stufé ence i sasc, perciéche máncia scioldi, a se dé le mán dintourn a ciapé i fi nanziamenc che l é debujen per fe n cernadou segur per i paisc de La Court, Lasta, Sié e Contrin. Se jon nnavánt coscita chël intervent l é destiné a le “calende greche”. Ntratánt l comun, nveze de fe ntervenc ntei bòsć che no sierf a nia, l podëssa béleche delongo slargé de chelche metro l’azess a chël cernadou. Se trata de tò via ncin de tiera perméz a la mont e

“I contribuc? L é da jì ai cherì”Leandro Grones critico co l Comun sul intervent al cernadou de La Court:” Basta puoch per l fè lu segur”

puoch deplù, perciéche i èlbri i é bele stèi taiei. Laour che se podëssa fè co le machine de comun, che no coste feter nia e mpermetëssa de avei, ntánt che se speta n intervent defi nitif, maiour lerch per se giré sun chëla strada coscita trafi cada, N va de la segurëzza dei zitadins. I fi nanziamenc – siera ite Grones – i no rua dal ciel. L é da core e se de da fè pe ri porté a cesa. No podón se mpermëte de pierde ogni treno che passa. Se chi che aminstráva ntel 2008 no s’assa de da fé per ciapé i scioldi, l cernadou de Salejei e l mur soura la strada de Majarei, tánto per resté sul tema de la viabilité, i fossa restei su la cherta.” (ls)

“Polemiche sui laour al cernadou da La Court.”

Ambient - Plu de na ventina de volontari i s’a biné sadeba 2 de jugn dadomán per tò pert a la scomenciadiva metuda a ji ogni ann auna dai comuns de le val ladine del Sela clamada “Remonon su nuosc luosc.” Ocajion chësta, almánco na outa al ann, de percuré su scarpade e prei dinogia le strade dei jous mpruma che scomence la

stagion da d’isté. I volontari, com manëce e gurmel, i a passé metro davò metro le outade de Ciaulonch e Pordou ( l grop da Rèba ) e de Fauzare ( l grop da La Plié ). Coche se veiga nte le foto l’é stada grana la partecipazion dei jovegn, senn chëst che la cultura e la sensibilité ecologica l’é oramei sentuda nte le nuove generazion. Ma de segur no

A s s o c i a z i o n s - L a Schützenkompanie Buchenstein la s’a de da fè la setemana passada per comedé l teriol che da La Court l rua ja Fedèra. L teriol chisc ultimi agn l no cialáva fòra tánt polito; l ava proprio debujen de ester ciapé a mán. L se strenjëva très deplù. L tòch ërt a pié ju l eva pericolous da sbriscé, èlbri e visclam che crësc bel permez i fajëva l teriol fastidious per chi che passëva. L é ste fat

I scizer comëda l teriol de Federa

scialins de lersc nte la outa a pié ju. Ulache l é l mur a sëch l é sté fat na siè e darzé fora ulache l eva sboè jù. Co l’ocajion s’a pensé ence mëte ju trei fi ergn per le tabele dei terioi. Sa La Court l é pervedù de n mëte ju cater, Le nuove tabele i é fate de lèrsc e le vignarà metude ju la seconda setemana de luglio. Al gosté, marendel e a na bona marëna per i laoránc a pensé la Graziela.

I scizer che a laoré a comedél teriol de Federa.

Na giornada per neté su i jousEnce sto ann i volontari a responù al invit del Comun

trasmetuda da chi che, magari co na mascia de bon temp, i é stei a cialé prò da davò l viere de n’ostaria. N bon puoc ence st’ann i sac de ogni plunder che a la fi n de la giornada i é stei binei auna. “Ence se vèlch de mánco dei prums agn – spiegal assessor al ambient Lorenzo Pellegrini. Se veiga che fè ogni ann a vèlch joa.” Na curiosité.

No dut chël che l é ste ciapé l eva da smazé via. Nel cei de Boschedel defati, l é ste ciapé nvalgune colane e monëde che i ladri ava robé davánt na setemana nte cèsa del Nani Gòbo sa na Rèba. I malvivenc i ava aprofi té che Nani e la Willi i se n’eva jus a Varese per spaché ite la porta de cèsa e ciarmené daperdut a cherì velch de valour.

Chël che no ié nteresciáva i l à biné nte na cisa de n plumac e smazé da viere de machina fora ntánt che i se n sciampáva ju per, del viers del Agordin. L dut, plucheauter de valour afetif, l é ste coscita de n drio a suoi paroni. La giornada, come da tradizion, l’é fenida su dal Furgler, ulache l Comun l a scinché la marëna a duc. (ls)

L grop dei volontari da Rèba. L grop dei volontari da La Plié.

9

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Fodom

Rèba - Sabeda da sëra i jovegn musicisć de la scola de mujica de la Bánda da Fodom i a ndavò fat scouté su chël che i a mparé nten ann de scola. L sagio de fi n del ann l é deventè oramei n apuntament frëm nte l’aisciuda fodoma che clama adalerch, sesaben, le fameie dei musicisć mprumadedut, ma ence autra jent, apascionada e curiosa de sentì a soné nuosc jovegn. L cors per mujica da bánda, metù a jì da la “Nuova Didattica Musicale” de Belum l eva scomencé a la fi n de setembre con 39 scric ite. De chisc ben 8 de nuos, che a scomencé spò l prum ann. La volonté l’é tropa, ogni outa, ma máncia très mefo l lerch ulà jì a fe le lezion, che le ven fate de sabeda e le dura dutoldi. Sto ann l é ste damané la disponibilité de doi self nte le scole elementari da La Plié, ence se po’ la bánda duta auna e ence la “minibánda” le sona très ntel self bas ite de la “Cèsa de la cultura fodoma”. L’autra novité l’è stada chëla che l é mudé l insegnánt de otoni e percuscion. La luoga del maestro Andrea D’Incà, che per cuestion de fameia l é ju a sté plu dalonc, l’é stada ciapada dal maestro Sandro De Marchi, de Borcia de Ciadoure, bele maestro del Corpo Musicale Valboite. Con dël a nsegné clarinet e sax la Laura Argenta, che l’é ence la maestra de la Bánda da Fodom, fagòt la Barbara Costabiei da la Val Badia, oboe Davide Mori e fl auto traviers la Luisa Nalato. Che dáida prò l ence doi componenc de la bánda: Giuliano Federa e Roberto Marchione. Plu de doi ore de mujica per scouté su duc n sabeda da sëra;

L document che prova che la reliquia de la S. Crousc conservada nte la gliejia d’Andrac l’é vera, sauté fora davánt da puoch e prejenté nchëstadì ntánt la siegra d’Andrac, no l é demé n document de gran mportánza sot l aspet religious, ma ence storich e cultural. Perciéche, purmassa, a gauja de dute le vizende che a carateriśé la storia da Fodom, n particolar chëla plu crudia e che plù dann a fat la Pruma Viera, ben puoc n’é rué ncora a nos a testimoniánza del nost passé. Documenc n’é stravalichei nte na mascia de archifs, souradut fora per Innsbrusck e o Vienna, ulache, na bona almánco ilò, i é stei metùs via polito. Ma no l é ste demè le viere con sue distruzion che le se porta davò a scancelé le testimoniánze scrite de tòc ntier de la storia da Fodom. Massa da spëss ence na puocia consciderazion su l’emportánza che a chisc documenc da pert de la jent a śoghé la sua bona pert. E l é l cajo ence del document de la reliquia d’Andrac. L ex capocomun e artist Gianni “Baiol” l conta coche l ié rué, per n puro cajo, nte le mán. “Sarà ste su per i agn ’70 – l conta. “N chi agn nsegnáve a Cortina e da ilò sonve proprio drio a tournè con mia 500. Rué sun plaza da La Plié, veighe che l eva n gran monton de cherta che vigniva binada cánche ncora la diferenziada no se savëva gnánca ci che l’eva.” Troc defati se recordarà cánche se jiva a smazé daìte da porta de ciampanil souradut giornai de ogni sort e sfoi de la reclam, che bele n chi agn ncoëva la casëta da la posta. Cherta che po’ vigniva portada sun plaza ulache n camion se l’assa menada deméz. “M’e fermé nte plaza – conta Gianni – tost m’a trat l ogle ntamez a chëla cherta n messal e na lada con laìte documenc vegli veglons de la gliejia d’Andrac. Mprescia – conta Gianni – i é coiësć fora e metus nte machina.” A sentì

conté coscita ven da pensé cotánc de autri, magari ncora plu vegli, che n’eva sot ite e che coscita i é jus perdùs. Su chi che podëssa i avei smazei via Gianni no se n lascia fora. Ma chëst forsci ncuoi, a plu puocia mportánza. “Plu tert chisc documenc i é fac vedei a Carlo Ragnes e ence a don Bruno. Ma forsci dël no l ava capì del bon de ci che se tratëva. Coscita davánt n toch i’é dit de sto document al Valerio “Tacon” che l me n’a damané na copia. No, e responù, mi te dè l original, perciéche l é dërt che l reste prò la reliquia. Na copia cajomei me la tegne mi.” Coscita, per n cajo o forsci per n senn del destin, la gliejia d’Andrac, ma no demè, l’e tournada a avei na testimoniánza de sua storia e de sua religiosité. (sl)

Gianni “Baiol”: “Coscita è ciapé l document de la reliquia”Demè l cajo à volù che l no vade majené co l’autra cherta

La teca con laìte le doi ariscle de la S.Crousc.

L document che prova che la reliquia l’é vera.

da chi che fajëva suo prum sagio a chi che oramei à a le spale nvalgugn agn de strument e i s’à coscita metù auna per fè scouté su chelche bel tòch. Come i trei, “Moresca” de Susato, “Marche” de Handel e “Dont Cry for me Argentina”, aragei aposta per otons e percuscion dal maestro Sandro De Marchi. Dassën aut ence sto viade l livel de le ejibizion, senn mprumadedut de la braura dei maestri ma ence de la serieté e pascion che ié mët i tosac a mparé. Serieté e pascion che crësc mprescia ence per via che tòst apëna che i sa da se manejé l strument, i po jì nte la “Minibánda”, nsignada via dal joven maestro Giuliano Federa. A chësta moda i tosac i mpara prëst a capì ci che vòl dì soné auna. Na carateristiga chësta voluda proprio da la Bánda da Fodom e che nte sti agn a mostré de ester stada na cherta fránca.

L aspet social

Tost davòche l’é stada metuda su, la bánda l’a mostré de ester ence n element de agregazion social ntra i jovegn. Element che no se limiteia demè ai jovegn fodomi ma che ben se adateia ence a jent che ven da foravia. Come ntel cajo del jovegn Taras Rashkevych, che ven da l’Ucraina. Sua mere la laora nten ambient da Fodom. Taras, che l ava da fè la terza mesana, l a coscita scomencé a fe le scole chilò. Ntes suo paisc l ava bele mparé a sonè l sax e coscita, vignù a savei che nta

Sagio de la Bánda co nen Diovelpaie a Willy e NaniCuaji 40 i jovegn che sto ann a fat la scola de mujica

L joven Taras che ven da l’Ucraina. N Diovelapaie a Willy e Nani per l bel viade n Olánda.

Fodom l eva ence la bánda, l s’a tost perferì de jì a soné. Per dël de segur na bela poscibilité de se fè ite coi autri e de mparé l lengaz ( chi sa, magari nte puoch ence ncin de Fodom ). I musicisć i l a tout ite plu che gënn senn, ncora nviade, che la mujica la dáida a passé sourafora i confi ns de lengaz e cultura.

“Diotelpaie Willy”

L 2013 l é scomencé per la Bánda co l bel viade n Olánda, tiera ulache é nasciuda la fëmena del prescident Nani Pellegrini. Coscita n chësta ocajion, i componenc de la bánda i a volù rengrazié e se recugnësce

con lori, ma n particolar con Willy, che l’a curé nstëssa duta l’organizazion de la gita, a dita de duc, ben garatada. E no podëva ester moment meio che davánt che la bánda sone “Tulips from Amsterdam” chël per ié scinché n bel cuadro del artist Alberto Bertoldi. Ades per l bánda scomencia n’autra isté de conzerc e sodisfazion. Trop boi bele nte fana. (ls)

La plu jovena de la scola de mujica, Aurora Lezuo co l’insegnánt Luisa Nalato.

Lia da Mont - Co la nei che pián pián se tir nsu, ence per la Lia da Mont l é vignù ora de pensé a comedé fora nvalgugn terioi per la stagion da d’isté che, ence se dal temp no nsomiëssa proprio, l’é oramei chilò a le porte. N particolar sto ann l’associazion l’a n program de ntervegnì sul teriol n.1022 che da La Plié rua nt’Anzisa e chël che da Renac rua porta sa Verda. Per chëst la damana l aiut dei volontari, ence jent che no n é scita ite, ma che à a cuor vedei nuosc terioi ben tignus. Chëst chël che sarà da fé. Teriol La Plié – Jou de Anzisa. L

peia via da La Plié del viers de Còl de Brenta, Livinadac, l passa soura Liviné, Ronch, La Court, da la scola su e l slinca Lasta. Da ilò nfi n nta Contrin se va ite per strada, pò Merich, malga da Chierz, la Viza, Jou de Anzisa. L é n bel teriòl ence scialdi lerch. Da soura Liviné del viers de Ronch, ulache ades l se strenc, l é da l slargé co l mpresté dal Comun. Fossa ence da fè na sié ntel tòch ërt sot a Ronch. Sarà da l remoné fòra e da sié.La seconda setemana de lugio l é bele ste pervedù de mëte ju 64 tabele de lèrsc. Ntánt se po’ mëte ju i pèi

de fi ern. Teriol Verda – Renac. L passa soura L Fever e l rua nte stradon ulache peria su la strada da Chierz. Fossa da fi ni via l laour scomencé n l ann passé, l neté fòra, sié ju e mëte ncora cinch fi ergn per le 14 tabele de lersc che l segnarà. La Lia da Mont mët a dispojizion la benzina per i decespugliatori e l marendel. Per bagné ju la fi n dei laour, ndomënia la Lia da Mont la nviarà duc chi che a daidé prò a na bona marëna. Per informazions e per se nunzié sé po’ clamé Renato Stefanon 3471060901 o Diego Moler 3356186483. (Lia da Mont Fodom)

Sos da la Lia da Mont: “Cherion jent per comedé doi terioi”I laour i vignarà fac sabeda 15 e domënia 16 de jugn

La Lia da Mont da Fodom chier volontari per comedé terioi.

10

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Bona noes par el bobRa pista Eugenio Monti, sarada da zinche ane, ra poadarae vive ‘na vita noa. Un projeto par daerśe danoo el toco pi outo, pede a ‘l lago de ra Stries, par el fei deentà ‘na scora par i śoen, co i sode de el Coni

Ci che à calche an depì, su ra spales, se recorda de canche i moea co ‘l bob su in son de ra pista de Ronco, par fei ra voltades Tofana e Stries, ignante de ruà alolo sora de ra Verzi, su chera tirada agnó che inveze se moea i ultime ane, fi n de ‘l 2008, canche i à sarà ra pista. Ades ‘l é un projeto, par vede de fei fora propio el toco pi outo de ra pista, pede a ‘l lago de ra Stries, par podé ra dorà. El Bob club Cortina, aduna co ‘l Comun de Anpezo, ‘l à fato un projeto, drio el bando daerto da ‘l Coni, el Comitato olinpico talian. El disegno ‘l é stà fato da i doi architete Sebastiano Dabalà e Giacomo Dariz, par vede de ciapà chiste sode: de chi 610 mile euro che se pensa de spende

I sache e ra cuertesUn laoro pizo pizo, ma ‘l é asei par fei nafré pi bel el nosc paes, par i dà un bon azeto a i foreste

Una bela cuerta, fata polito, co ra scrita Cortina, chera solita, che se dora da anes anorum. Inveze de i sache negre, de plastica, de chi par ra spazadures, da alcuante dis se vede algo de noo, a cuerśe ra machines da pagà, da bete inze i sode, agnó che se ferma ra machines, in śiro par ra strades e ra piazes de Anpezo. S’i ciata su da ra stazion, inze ra piaza de i pitore fardiei Ghedina, fora par via Roma, inze ra piaza de el vecio mercà. I mesc de ousciuda e de outon no se paga, coscita no se dora chera machines; i res cuerśe su, che es no se roine. Ma fi n ancuoi ‘l ea propio un burto vede, con chi sache negre. D’outon, ‘l an pasà, un śoen de Anpezo i à scrito a Andrea Franceschi de Matia, el nosc capocomun, su ‘l so profi lo Facebook. I à domandà: “Parcé no se polo i bete via par sora algo de outro, de bel, fato polito, mangare da i nostre artejane de ‘l paes, da un marangon, de len, o sedenò da un śotlar”. Chesto śoen el s’aea anche pensà de scrie fora un pefel, su chera machines, par talian e par alcuanta parlades forestes, da i dì a ra śente cemodo che ‘l è ra robes, che fora stajon no se paga, ma che s’à acaro isteso de vede nafré de reśiro par el

paes, nafré de turistes. Chel tanto da i sporśe un bon azeto e, mangare, da i fei vegnì voia de tornà. El capocomun i à respondù che ‘l ea ‘na bona pensada, che in arae parlà con Marco Siorpaes Negro, presidente de ra società Servizi Ampezzo, che i tende a chera machines. I à anche dito che ormai ‘l ea masa tarde, d’outon, con ‘l inverno pede, e che s’in arae parlà danoo d’ousciuda. I mesc pasade, dapò Pasca, i à sarà su duto, e danoo co i sache de ra spazadures. Alora chel śoen ‘l à tolesc śo ‘na fotografi a e i r’à mandada danoo a ‘l capocomun, che i à respondù alolo, i à domandà scusa, ‘l à dito de s’aé pardù via, intrà duta ches’outra robes da fei, e che ‘l arae fato alolo. Dapò se sà cemodo che ‘l é stà, da aprile in ca, con ben outre pensiere. Però i dis pasade s’à vedù chesta cuerta noes, via par sora ra machines, co ra scrita Cortina in spico.

Basta poco, calche ota, par fei pi bel el nosc paes, par sconde via algo de burto. Mangare basta scotà i tośate, che i viaśa, i śira el mondo, i lo varda co i oce de i śoen, i vede outra robes, che se pó inparà, e fei drio.

Intrà devozion e storiaUn pelegrinajo a Maria Waldrast, una vijita a Innsbruck, intrà castiei e sepoltures. Da Anpezo e da ‘l Cadore, par vede algo de noo, par ciatà fora algo de vecio. Outre projete, par chesto 2013 An de ra Fede

Inze una pousa a 1641 metre, sora el paes de Matrei am Brenner ‘l é el santuario de Maria Waldrast. Inze jeja ‘l é una pizora statua de ra Madona del 1400 (supośò conpagna de ra nostra Madona de ra Difesa) con ‘na gran storia de devozion. I conta che un pizo ebe vedù una Madona intaiada inze un brascion proprio lasù. Alcuante anes dapò un śoen boschier ‘l à ciapà inze ’l insogno ‘l ordin de fei su ‘na jeja inze chera pousa. Con el parmeso del Vescovo da Parsenon ‘l à sturtà su i sode par fei ra jeja, ma ‘l à betù vinte ane par fenì el laoro, parcéche ‘l entusiasmo intanto el s’aea nafré studà. El di de ra consacrazion del 1465, inze ra portiscion dal paes de Matrei fi n su a Waldrast, con in testa ra statua de ra Madona taiada fora da chel brascion, ‘l ea anche doi orbe che canche i é ruade su i vedea danoo. Del 1621 ‘l é stà fato su el convento e slargà ra jeja e dada inze man de i Servi de Maria (I Serviti, conpain de Maria Luggau, Pietralba, Monte Berico). Del 1785 el Kaiser Giuseppe II ‘l à fato sarà jeja e convento, ma ra śente del paes r’é śuda adora a sconde ra statua de ra Madona e i altares i é stade betude a r’asta. Se i à cronpade śò chi da Matrei parcéche i no śise strazade. Del 1846 i à podù restaurà e daerśe danoo ra jeja e bete al so posto ra statua de ra Madona e i altares. Ma ra no n’ea fenida. Intrà el 1941 e 1945 i nazistes i vorea fei fora dal convento un albergo de luso, ma visto che ‘l ea indalonśe dal paes e descomodo da darśonśe (ra strada par ra machines r’é stada fata su solo del 1975), i à canbià idea. Intanto però i à sarà ra jeja e doi śoen del paes i e stade boi de sconde ra statua de ra Madona e de ra fei ruà fi n a Colonia, ma i é stade ciapade e mandade a morì al fronte. Fenì ra guera ‘l é stà recuperà ra statua e duto ‘l é tornà normale lasù a Waldrast, agnó che

‘l é anche na fontana de aga curativa. Da Matrei và su anche un troi con ‘na Via Crucis, che d’inverno deenta ‘na pista da coce. Da lasù moe diverse troes, che mena śo inze ra vales là intorno. Mercui ai 29 de maśo 2013 Frate Leone, dià da Clara e Romano Bechereto, à menà a Maria Waldrast un pullmann de pelegris da Anpezo e dal Cadore. Frate Leone ‘l à dito mesa e dapò i à disnà inze el ristorante del convento. Gouja el guergno no s’à podù tanto vardà intorno ma ‘l é sta isteso ‘na bela ocajion par se ra pasà e preà aduna. Ignante de tornà a ciaśa ‘l é stà ra vijita al Castel de Ambras, sora Innsbruck. Anche inze chesto castel se ciata colegamente con ra storia de Anpezo. El Castel ‘l é sta fato su dal principe Ferdinando II, fi ol de Ferdinando I, neodo de Massimiliano I, a meśo del 1500, parceche ‘l aea maridà ‘na femena che ra no n’ea nobile e alora ra no podea stà inze el Hofburg de

Innsbruck. El Castel de sora ‘l ea ra ciaśa e el Castel de sote ‘l é stà fato su par bete inze ra gran colezion de curiositas, operes d’arte e roba de valor che Ferdinando II sturtaa su intorno par el mondo. Ancora ades se pó vede chesta gran colezion, duta ra so armadures, una bela capela de San Nicolò e fi namai una stua con vasca da bagno, ‘na rarità par chi anes, e ra famosa “Spanischer Saal” ‘na sala longa 47 metre duta dependa con i ritrate de i Asburgo che ra vien despes dorada par festes e conzerte. Fenì ra vijita al Castel, de corèn fi n su al Tummelplatz che ‘l é là vis a vis par i dì ‘na Rechia a i morte Anpezane de ra Prin Guera. Par ‘l An de ra Fede Frate Leone ‘l à in programa outre viaśe e pelegrinaje: a ra fi n de śugno a Illegio a ra mostra “Il Cammino di Pietro” e dal 16 al 21 de setenbre 2013 in Polonia. Brae a Clara Partela e Romano Bechereto che i dia a Frate Leone con tanta pascion. (df )

El bob in Anpezo: una tradizion bela e longa, che de ‘l 2008 ra s’à studà. Ma no de ‘l duto.

I pelegris de Anpezo e de ‘l Cadore, con Frate Leone, inze ‘l santuario de Maria Waldrast, sora Matrei am Brenner, alolo de là de el confi n.

Ra bela cuerta noes, su ra machines da pagà el posto da se fermà co ‘l automobile, ades d’ousciuda, e d’outon, che no se res dora.

par fei i laore, in podarae ruà 480 mile, betude da ‘l Coni. Chi outre 130 mile i podarae i bete ra Rejon Veneto, el Comun de Anpezo, o fi namai ra Provinzia de Bolzan, con chera de podé dorà, dapò, ra pista de Anpezo, anche par i śoen de là de el confi n de Sorabances, agnó che ‘l é ‘na bela tradizion de chesto sport, pi che see de el cocio. Parcé che chesta pista ra sarae propio par i śoen, par i insegnà a vegnì śo co ‘l bob, el cocio, el skeleton. A moe da su in son, fi n a ra curva Stries, se fajarae supośò 410 metre, con alcuanta voltades; i é asei da inparà a ogà, ma senza ciapà masa oga. Ades su in son de ra pista, inze chera ciaśeta de muro, e chera de len śo par pede, ‘l é nafré de

magaśen de el Sestier de Ciadin, parcé che chel toco de pista no se ‘l dora pi da ‘l 1981, canche i à fato laore, i à betù ra machines, da sfardà, da fei jaza. Ma se và ancora adora a vede el laoro che ‘l ea stà fato ignante, su ra pista, par ra Olinpiades de ‘l 1956; ‘l é propio chel che se vó i dì a ‘l Coni, de bete chi sode, par dià a mantegnì un monumento, che el me recorda de ra prima Olinpiades che i à fato in Italia. Dapò se fajarae algo de bon, par i insegnà a i tośate a fei sport. E dinultima s’i diarae ‘na man a portà inaante ra candidatura Cortina 2019, par vede de ciapà i Mondiali de schie, dapò de aé refudà chi de bob, par el 2011, che i m’aea beleche dà.

11

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

A se reede, UgoPar el sport, el turismo, ra cultura, ra sozietà de Anpezo, ‘l insegner Ugo Illing ‘l à fato tanto, par ‘na vita intiera

Se fesc fadia a se recordà de duto chel che Ugo Illing ‘l é stà, par ra comunità de Anpezo, par el nosc paes, de duto chel che ‘l à fato. Se pó scomenzà co ‘l menzonà el so amor par ra croda, par el sport: tolesc inze da i Scoiattoli, da tośato, i anes Cuaranta, el che ‘l ea nasciù de ‘l 1924, ‘l à daerto alcuanta vies noes, in croda, aduna con de outre, pi che see su par ra Tofana, su ‘l Averau, su par ra Croda da Lago. Par chesto, a scorśe “Manni”, cemodo che i lo conoscea lore, ‘l ea propio chi ome, co ra gucia rosa e ra schirata su ra magna, a ra sepoltura, lunes ai 3 de śugno. Poche i fi ore, chel di, parcé che ra familia r’aea domandà, se del caso, de i sporśe chi sode par el Socorso in croda.

Ugo Illing ‘l ea ben conosciù e stimà, anche fora da ‘l paes, par el so laoro de inśegner. Da śoen, alolo laureà, ‘l aea dià a fei su i inpiante noe, chi par ra Olinpiades d’inverno de ‘l 1956: el stadio de ra jaza, ra pista da bob, el souto co i schie de

Śuel. Da i anes Sesanta inaante el s’à betù a lourà su i inpiante da schie, pi che see a fei teleferiches: in Anpezo ‘l é da menzonà chera de el Lagazuoi, da ‘l śuogo de Fuzargo, e chera de ra Tofana. Intrà duto el resto, ‘l ea anche jornalista e ‘l ea stà comisario de ra Fondazione per anziani, con chera de fei su una ciaśa par i vece. El lascia ra femena Amelia Menardi del Belin, che dute

conoscion ben polito, anche par i scrite par anpezan, che se ciata su chiste sfoes, de La Usc di Ladins, e i tre fi oi Luciana, Alessandra e Stefano, che ‘l é presidente de el consorzio Cortina Turismo. A ra familia de Illing, senpre coscita pede a ra nostra asociazion, duto el despiajé de ra Union de i Ladis de Anpezo e de ra nostra redazion de ra gaśeta La Usc di Ladins.

Ra FregoresAlcuanta noes in curto, da ‘l paes e da fora

Ra fondazion Dolomiti Unesco in Anpezo

Co ‘l mes de śugno de ‘l 2013 ra presidenza de ra Fondazion Dolomiti Unesco ra pasa da ra provinzia de Belun a chera da Bolzan, a rodoleto. Dapò tociarà a Pordenon, Trento e Udin. Ma i ufi zie i arae da restà ca, inze el palazo de el Comun Vecio. A ‘l dì ‘l é propio Bolzan: «Son drio a lourà, parcé che ra reste in Anpezo, senza aé da se tramudà, ogni ota, da ‘na provinzia a cher’outra, in ciou de tre ane» - ‘l à dito Elmar Pichler Rolle, da poco deentà presidente de ra Fondazion. «Son drio a parlà co ‘l Comun de Anpezo, par se cordà – ‘l à śontà Pichler Rolle – parcé che Unesco -Dolomiti- Cortina ‘l é tre gnomes de valor, anche par el turismo. Da ra Noa Zelanda, da r’Asia e da r’America, agnó che no son śude a se fei conosce, i và isteso a vardà drio el sito de ra Fondazion. Sarae un pecà a perde duto chesto marketing».

Ra mereea de el nosc paes

Se pó dì dasen che ‘l é ‘na mereea. No n’é solo un libro, ‘l é un sciatul, de chi de gran valor, che ‘l à inze zentenera de śoies, inze chera so 282 pajines. A bete aduna “Le meraviglie di Cortina”, guida de el Parco dera Dolomites d’Anpezo, ‘l é stà Angela Alberti e Michele Da Pozzo. I me tol par man e i me porta in śiro par ra val, inze i bosche, su ra montes e ra crodes de Anpezo. Se ‘l ciata inze duta ra boteghes de libre de ‘l paes e anche inze i ufi zie de el Parco. I regoliere i pó el toi in Ciaśa de ra Regoles, a bon prezio. Ma chesta poca righes es no n’é asei, par una śoia coscita: sarà da in scrie danoo.

El presidente noo de ra Ista

Alberico Zardini ‘l é el noo presidente de ra sozietà Ista de inpiante. El consilio el ‘l à betù a ‘l posto de Luigi Pompanin, che ‘l à lascià, dapò de un grun de ane. Zardini ‘l ea beleche presidente de ra sozietà Funivie Faloria spa, coscita ades ‘l à inze man el 75% de i inpiante de Anpezo. El so vize ‘l é Enrico Valle, inze ‘l consilio ‘l é Franco Alverà, Carlo Colli, Alberto Dimai, Lorenzo Gaspari e Luigi Pompanin. Ra Ista ra s’à leà co ra vecia sozietà Seggiovie Cortina, śa anes: ades r’à sete inpiante e duta ra pistes sote ra Tofana, da Roncato, Socrepes, Pocol in su. Ra Funivie Faloria, de chel outro ver de ra val, r’à inveze betù aduna ra sozietàs de Mietres, Cristallo e Faloria.

Ra festa de i brascioi

I pizete de ra scora popolares de Anpezo i à abù, anche par ‘sto an, ra so festa de i brascioi. Chesta ota i à menade su in Son Śuogo; ‘l an pasà i ea da chel outro ver de ra val, in Fuzargo. Se ‘l an pasà i à piantà alcuante zierme, ‘sto an i à

betù śo piantines de laresc. Poches, se sà, no pi cemodo che se fajea ‘na ota, una pianta par pizo. Pi che see, chesta festa ra śoa par i insegnà algo depì, de ra natura che ón d’intorno; soralduto par i fei capì parcé che r’é coscita bela e ce che ‘l é da fei, par ra mantegnì coscita.

I hotiei in Begontina

Ra asociazion de i hotiei de Anpezo ra se tramuda; dapò de alcuante ane, ra lascia chel sito, su da ra stazion, agnó che ‘l é chi outre ufi zie par el turismo in Anpezo, da el Skipass, de ra asociazion de i inpiante, a el consorzio Cortina Turismo. Da lunes ai 10 de śugno daerśe un ufi zio noo, in Begontina, su ‘l crojà, agnó che se rua inze ‘l paes, da ‘l Cadore, par Via Roma. Propio i no và adora a se cordà, intrà asociazion de i hotiei e consorzio, intrà radeghe e cridore. S’à proà, de dute i veres, a fei parlà i doi presidentes Gherardo Manaigo e Stefano Illing, ma no n’é verso. Pi che see, i no và d’acordo su el loudo, el statuto de el consorzio.

El Cai par i troes de Anpezo

Una facoltà de el nosc paes ‘l é i troes, che i s’incroja par dute i ciantoi de ra val, inze ‘l bosco, su ra montes, fi n su da ra crodes. A i mantegnì nete, ben segnade, a i tende, ‘l é ra nostra sezion de el Club alpin talian. Ogni an, de un grun, i se ciata par lourà drio. Vei ca danoo, par chesta ousciuda 2013, coscita tardìa, sabeda ai 8 de śugno, partide fora in alcuanta scuadres, da bonora inaante. E ‘pò da dasera, dute intor ‘na toura, a se magnà algo, a fei cuatro ciacoles. Ogniun co ra sodisfazion de aé fato algo de pizo, ma dute aduna deenta algo de gran, par el paes. Tanto pi ‘sto an, che ra burta ousciuda, con tropo gnee, con masa aga, ra no n’à dià de seguro.

Su ra jaza de ‘l hockey

Mancia ancora tre mesc, par vede danoo i śogadore de hockey co ra listes e ra maza, ma intanto se parla, se ciacolea, se lieśe, se scrie. De noes, de chera grandes, par intanto no in é. Stajaron a vede. Par el Cortina, se vó vede ce che fajarà Giorgio De Bettin, el capitagno de ra scuadra: co i so cuaranta ane, fate ‘l an pasà de agosto, el vorare anche lascià de śuià, ma ‘pò i pensa sora, parcé che i sà ancora bel. De seguro, el restarà inze ‘l hockey, inze ‘l Cortina, mangare par dià ‘na man, fora ra da jaza. Outra noes da Aleghe, agnó che i disc de no śì adora a fei ra scuadra, par ra serie A, parcé che mancia sode. Stajarona vede, anche ca, ce che suzede, se i r’à biciada là, coscita, par inpizà nafré de bateboi, o se i lo fajarà dasen. Zerto sarae un pecà, se aese da mancià un’outra scuadra de ra provinzia de Belun, dapò che ‘s à lascià Auronzo e Zoldo, i anes pasade, dapò che no se parla pi de hockey a Belun. E co ‘l Cortina che el stenta.

Ugo Illing con so femena Amelia Menardi del Belin: doi amighe, de chi pi sinziere, de i Ladis de Anpezo.

Domegna pasada, el di de ‘l Corpus Domini, comodo che se uśa, la nostra banda ra i à fato festa ai noe musicantes, che sto an i é propio de noe. Ra mesa e ra portiscion i é stade fate meśa ora dapò del solito, gouja che da res noe inze meśo piaza moea i 4.000 atletes de ra corsa da Anpezo fi n a Toblach. I ome del Comun e i volontarie de ra gara i à sturtà su duto ben polito e ra portiscion r’à podù ese fata inze na strada bela neta. Ra banda, con ra so musiches, conpain de senpre r’à rendù pi solene na festa che ancora ancuoi ra tien duro. Dapò de ra festa, dute i musicantes i s’à ciatà aduna par na beerela, donada dai noe tośate, che par ra prima ota i à podù cordà pas viestide a r’anpezana con dute chi outre. Na sodisfazion par lore e par ra so families, dapò de anes de proes.

Riccardo Alberti (corno) e so fardel Kristian (sax) i à dito che no

n’é stà ‘pò coscì difi zile e che ades i se sente propio pies de inpegne e pi che see de sodisfazios.

Francesca Alverà (fl auto) ra me conta ra so emozion, ades che non n’é pi solo so sorela che se vieste in varnaza o a ra vecia pasa trenta otes a l’an. Mattia Da Col (bassotuba) el se ra ride a se pensà che da canche ‘l ea pizo el strolegaa pare e mare de śì a vede ra banda: i saea coscì bel… e el vorea tanto proà. A Jacopo Lacedelli (tronba) i sovien che no n’é stà fazile sonà e no se falà con i pasc: pegre e solenes in portiscion e ‘pò de oga e alegre par piaza. Lara Lacedelli (clarin) ra pensa sora a ra śornada, e ra disc che vó ese na gran pascion, na bela pascion. Erika Menardi (oboe) ra disc che fei ra marketenderin à śoà dasen, par stà inze ra banda zenza se inconfujonà su, e ra pensaa che ra śise peso. Verena Menardi (tronba) e so sorella Ludovica (clarin) es se sente conpain

de sa pare Diego che el sona da na masa de anes, res se lagna che coi scarpe dal taco se s’in và inze ra scendedures intrà un zocheto de porfi do e chel outro… no se pó mia vardà agnó che se bete i pes co se sona. Sergio, el pare de doa tośates che sona, el conta che el ‘l à el braghier de bete i nastre del vestì in varnaza, ‘pò el varda ra so pizores se duto va polito, e dapò i tocia sempre fei el sciofer, anche domegna pasada con ra strada sarades par ra gara. El presidente Matteo Colli el disc che ra Young Band r’à portà i so biei frute, ‘l an pasà oto tośate e sto an noe, se tanto me dà tanto.

Un eviva dute aduna, e se auguron de cuore che sta śoentù ra sepe tegnì duro anche canche ra no và, che i porte inaante ra vera anima de ra nostra banda, vecia de pasa zentozincuanta ane: ra so storia, ra so tradizios, el so saé. (Fmd)

Ra nostra Banda e i so noe noePar el Corpus Domini, drio tradizion, ra Banda de Anpezo r’à tolesc inze i musicantes noe. Anche lore a cordà pas, con chi outre, pi vece; dute aduna, da pi de zento e zincuanta ane, con chera de vardà a ‘l doman, con duta ‘sta śoentù. El bon laoro de ra Young Band

El presidente e el diretor de ra Banda de Anpezo, Matteo Colli e el maestro Antonio Rossi,a duna con chi noe tośatiei, che i à tolesc inze ‘sto an, el di de el Corpus Domini, cemodo che se sore.

12

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Redadoura: Katia Pizzininilunesc y mertesc a Badia, tel. 0471 839800, mercui a Cortina d’Anpezo, tel. 0436 868615

juebia a Col de Santa Lùzia, tel. 0437 720609 - [email protected]

L laour operatif vegn fat dal diretour, Moreno Kerer, a chel che i volesse ti fé n gran compliment, ajache al tegn en pé l Istitut. Vive demez da Col n’é nia n problem, al é na oportunité, ajache al me permet de conesce bon la realté de Südtirol. I pense che chesta sie ence una dles motivazions che à porté a mia elezion. L Istitut é semper en contat con la region vejina. I colaboron con la Region Trentin-Südtirol tres i assessours Mussner y Chiocchetti, che nes conzed ence fi nanziamenc, che se enjonta ai contribuc da Aunejia che vegn semper de manco.

La crisa vegn sentida deplù tl ciamp dla cultura, con fi nanziamenc che vegn entres de manco – sciche i eis anunzié. Co se stà pa l Istitut de chest vers?

Fina encuei pòn di che an souravif. I on la fortuna de podei fé afi dament sun deplù fontanes. La pruma, la plu emportanta, é reprejenteda da les coutes che vegn paiedes ite dai sozi, i trei comuns da Souramont y les trei unions di ladins. Chisc fi nanziamenc nes dà la segurté de tò su almanco una na persona – l diretour – a temp indeterminé. Con l comun da Fodom onse metù da jì na

Col - Luca Agostini é nasciù a Col. Al vif a Persenon olà che al laora sciche consulent aziendal y de jené dl 2012 él vegnù nominé president dl Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan”. Agostini é l terzo president dl Istitut da can che al é sté metù su dl 2004, do Vito Pallabazzer y Nani Pellegrini. Al à tout su y porta inant chesta enciaria con gran ligreza y con l obietif de contribuì a la sconanza y al mantegniment dla cultura y dl lingaz ladin. Agostini, che à laoré per zacontan’ d’agn via a Santa Cristina, te Gherdeina, sciche secreter de Comun ne descor nia mé l ladin da Col, l fodom y l gherdeina, ma al conesc ence scialdi bon l badiot. “I son dla convinzion che an mess se adaté al lingaz dles persones con cheles che an descor, perchel àe emparé a rejoné d’autri dialec ladins”, nes dìjel tratant la intervista che i ti on fat per l conesce da miec:

La Usc: I seis president dl Istitut Cultural da Souramont, che à la senta a Col, ma i viveis a Persenon…

Luca Agostini: La enciaria da president n’é nia operativa, mi compit é dantaldut chel de mantegnì i contac y i raporc con les istituzions.

convenzion per la gestion dl Ciastel d’Andrac. D’autres fontanes é spo i contribuc prevedus a livel internazional da la lege a sconanza dles mendranzes, nr. 482/99 – ma chisc vegn scurtés vigni ann deplù. Per l 2013 él prevedù 100.000,00€ che mess vegnì despartis danter duc i ladins, nos de Souramont, i fascians, ma ence duc i autri ladins dla provinzia de Belun. I on spo la fortuna de podei benefizié de finanziamenc che nes vegn sourandés da la Region Trentin – Südtirol, che nes permet de mete da jì certes iniziatives, ativités y projec. I cialon dagnora de fé l miec fora dles ressourses che i on a desposizion.

I eis nominé i ladins dla provinzia de Belun, i enscì clamés “neoladins”. Cie penseise pa de chesta chestion?

L Istitut “Cesa de Jan” é nasciù propi per se desferenzié dai ladins beluneisc. Nosta ladinité à raijes scialdi sotes, nosc comuns audiva enlaouta pro l Tirol. Al é perchel de gran desferenzies nia mé de lingaz, ma ence storiches y culturales. L Istitut Cultural da Souramont à sciche obietif chel de tegnì su chesta ladinité, na ladinité che vegn sentida da la popolazion. Per i comuns beluneisc se tràtel fosc datrai de na ladinité n pue cherieda, nasciuda fora de nia, olà che al mancia la convinzion y l sostegn dla popolazion.

Cie sort de ativités met pa da jì l Istitut fora per l’isté?

L Istitut se cruzia dla gestion dl Ciastel d’Andrac, dles vijites al Ciastel y a les mineores dl Fursil de Col de Santa Luzia. Per chest isté él ence prevedù vijites acompagnedes al Ciastel de Peutelstein, via en Ampez. Da cater agn encà végnel spo organisé per i tosac da Col y Fodom l “Isté Ladin”. Chesta é na scomenciadiva dret emportanta, ajache ala nes permet de porté l ladin permez ai tosac da scola sot forma de juech y devertiment. Sciche an sà n’é l insegnament dl ladin te nostes scoles nia ciamò prevedù. Te Ampez onse ence arjont la poscibelté de porté ite n valgunes ores de juec per ampezan al intern dl grup da d’isté – l Grest – organisé da la cuera. Tres i contribuc da la Region Trentin-Südtirol onse spo metù man de laoré a n projet sun i media, dantaldut internet. Al

vegnirà realisé na plata nueva dl Istitut y al vegnirà documenté les ativités che vegn portedes inant. Chest é n tentatif per ruvé permez ence ai plu joegn, tres l’adoranza di mesi de comuncazion plu nuefs.

Cie importanza à pa da vos enfora l Istitut per i ladins da Souramont?

L Istitut é dantaldut na lia, na assoziazion che tegn vif l liam danter les persones y l teritore. Al é ence n pont de enconteda per i ladins da Col y plu en general per i ladins da Souramont. Souramont é na realté scialdi desfarenta da chela dl Trentin y de Südtirol. Al basta pensé ai Istituc ladins, a Micurà de Rü y a la Majon di Fascegn. Chilò végnel fat archirida scientifi ca a n livel aut. Nos on n Istitut scialdi plu joen. I son ciamò tl laour de cueie adum l material per podei scomencé a fé enrescida. Nost obietif prinzipal é l mantegniment y la sconanza de nost lingaz y de nosta cultura y chesta é na funzion bindebò emportanta te na realté olà che l ladin é manacé.

Col, l comun ladin plu pice, ospiteia la senta dl Istitut. À pa chest contribuì a revaluté chest pitl paisc?

L comun à fat n gran sforz per garantì la senta dl Istitut, ajache ala ti dà al paisc n pue’ plu de visibilité – Col n’é nia massa conesciù – y dal pont de veduda sozial àl ence contribuì a garantì posć de laour. La “Cesa de Jan”, enlaouta senta aministrativa dles mineores dl Fursil, é da me enfora la senta ideala per n Istitut Cultural, deventé n pont de agregazion per dut l paisc. I comuns de Ampez y de Fodom é atira stés auna de mete su la senta a Col. Ence sce per i ampezans él fosc n pue’descomot, ajache al é n jouf amesa ite, végnei gen a Col, olà che al é jent da volei ben y daverta a la colaborazion.

Cie desferenzies él pa perdret danter “Cesa de Jan” y i autri Istituc Culturai Ladins? Cie sort de raport, colaborazion él pa danter i trei istituc?

La pruma gran desferenzia reverda la forma giuridica, ajache “Cesa de Jan” é na assoziazion culturala, Micurà de Rü y Majon di Fascegn é endere istituzions provinziales. I finanziamenc a desposizion é spo l’autra gran

desferenzia. Con i istituc ladins onse dret de bogn raporc. Ai nes à dé na man da pié via, ai nes à dé conseis sun la basa de sia esperienza. Ence can che i on dé fora l vocabolar Fodom de Sergio Masarei onse abù la poscibelté de anuzé dac che ai nes à metù a desposizion. Ai nes va dantfora con sia esperienza y nos podon nen jové. Con i diretours, Leander Moroder y Fabio Chiocchetti, él na bona colaborazion. Ai fej ence pert dl consei cultural de nost Istitut. Ai à tramidoi dagnora desmostré gran interesc per nos, nes à indiché la direzion da tò.

Zenza si sostegn fòssal sté plu difi zile.

Se raporté con les autres valedes ladines y con sies istituzions é donca scialdi emportant. Cie nen penseise pa de n lingaz unitar per dutes y cinch les valedes ladines, l dolomitan?

Samben é l contat con les autres vals, con i istutuc y con les istuzions fondamental. Tl consei diretif dl Istitut él Elsa Zardini, presidenta dla UGLD, che deida mantegnì raporc fora dla valeda. Nos laoron dantaldut sun nostes variantes, sun l fodom, l ladin da Col y l ampezan. I pense che l dolomitan sie emportant, che la archirida scientifi ca tl vers de n lingaz unifi ché sie – per nos da Souramont – na ancora per per resté liés con i autri ladins. Te n temp olà che l ladin é manacé da la talianisazion y da la venetisazion é la enrescida linguistica emportanta sciche na ligna da tegnì per evité che l ladin vae a perde. (Intervista de Katia Pizzinini)

N Istitut per tegnì vif l liam danter les persones y l teritoreNa intervista con l president dl Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan”, Luca Agostini

Redazion de “La Usc di Ladins” te Fodom

L’ofi ze de “La Usc di Ladins” da Fodom s’à sposté te Comun. Orar per l publich: vigni lunesc da les 8.00 a les 12.00 y da les 14.00 a les 17.00.

Luca Agostini, dal 2012 encà president dl Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan”.

L Istitut de Souramont é a Col, tla “Cesa de Jan”, enlaouta senta aministrativa dles mineores dl Fursil.

Concors metù da jì da La Usc di Ladins

Manéde vostes fotografi es a la miscion e-mail [email protected] o per posta a la misciun: Redazion “La Usc di Ladins”, Self dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Fodom/Livinallongo (BL).Les fotos vegnirà ence publichedes sun la plata de Facebook “L sonn fodom tla Usc” olà che duc podarà dé ju si aprijament. Chisc vegnirà touc en consciderazion da la giuria per la valutazion fi nala.

“La sejoladessa”, retrat manè ite da Franco Deltedesco.

13

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Val Badia

Musiga - “La scogna”, CD nöia cun ćianties de Iaco Rigo y Andrea Federa, é gnüda presentada en sabeda ai 25 de mà al UFO, a Bornech. Tröpa jënt é rovada adalerch, dala Val Badia, en particolar da Mareo, por ascutè sö i ćiantarins y i musizisć dl secundo “ethnical project”. “La defi niziun ‘ethnical project’ sta por le lingaz ladin, le contignü di tesć y les conotaziuns dles melodies, di cors y dla musiga. “Le ‘ethnical project’ é n grup intres davert a porsones nöies che à vëia da fà musiga y da ćiantè por ladin”, à recordè le ćiantautur Iaco Rigo. Le pröm “ethnical project” â portè dl 2007 ala realisaziun dla CD “Pulsaziuns”, cun ćianties de Iaco Rigo. Iniann à le grup incër le “ethnical project” dè fora na CD dal titul “La scogna”. Ales ćianties de Rigo se ajuntel te chësta publicaziun tesć y melodies dl musizist marou Andrea Federa, che à albü la bona ponsada da mëte en musiga – danter l’ater - la poesia de Angelo Trebo “Le bal”. Dötes 16 les ćianties che mët adöm la CD (dlungia a chëstes él sciöche introduzion y contlujiun da aldì dui Capricci de N. Paganini, le nr. 13 y le nr. 14, sonà dala vidorista Angela Palfrader) é por marou. I tesć dles ćianties é soć y plëgns de signfi cat. Le jüch dla scogna y le labirint, tru intorcoré dla vita, é i

laitmotifs dla CD. I sentimënć é i gragn protagonisć de na ligna de ćianties che baia de tradiziun, de amur y de natöra, mo inće rezetes y dialogs é gnüs metüs en musiga. Sciöche te “Pulsaziuns” él inće te chësta CD ćianties dedicades ala uma, ala religiun y al tema dla nasciüda. Deplü é i tòć dla CD che le “second ethnical project” à portè sön paladina fora a Bornech. Ćianties cun na vëna rock, interpretades dales usc plü “groies” de Katrin Ellecosta y Angelika Willeit s’à alternè a ćianties plü matorines ćiantades da Laura Willeit y a tòć plü sentimentai portà dant dala usc fi na de Anna Palfrader. Amesa ite à Iaco Rigo ćiantè n tòch bele conesciü, publiché danter l’ater sön la CD dl 2007, dal titul “Venezia, pësc y Merlot”, che le publich à ćiantè impara. Le conzert al UFO da Bornech é dër garatè. La bela armonia danter i mëmbri dl “ethnical project” se lascia odëi sön paladina. La CD é na produziun interessanta, plajora da ascutè, olache les notes, les melodies y i ritms se moscëda y tol ite les personalitês nia ma de chi che les à scrites, mo inće de chi che les interpretëia. Le secundo “ethnical project” sarà inće da aldì tla Val Badia, a San Ćiascian le mercui ai 7 d’agost 2013 dales 20:00 inant, en ocajiun de Paîsc in Festa. (kp)

Interpretaziuns da jüch y sentimëntCun n conzert al UFO, a Bornech, à le grup incër le “ethnical project” presentè söa CD nöia “La scogna”

Iaco Rigo y Alfons Facchini cun band porta dant al UFO da Bornech la pröma ćantia dla serada, “Gran Plaza”:

Musiga - La Musiga d’La Pli â invié cun n program spës de tòć, da na “entrada” solëna de Richard Strauss ala musiga da fle de compositurs contemporanns desco Gottfried Veit y Alfred Bösendorfer, dai sonns che i va plü a orëdla a nosta jënt dla polca y marsc, al’overtüra por musiga “Chicago Festival” de Markus Götz y n “best of” de Elton John. Do vigni tòch ia stàl na storia, gonot él ma plü le componist instës che la conësc. De chësc vers él stè a La Pli le moderadù dla serada Michael Mutschlechner da Longega che à cuntè deplü. Sce les Dolomites cun sü crëps y söes contrades vërdes leries, à ispiré Gottfried Veit ala composiziun “Reich der Dolomiten”, spo él stè le gran festival de musiga da fl e “mid west” de Chicago dl 2007 che à motivé le componist Markus Götz a scrì chësc so tòch busiënt (da

festa), ligherzin (spirit di jogn che sona) y naturalistich-idilich (le lêch de Michigan).

Che la Musiga d’La Pli de Mareo n’é nia ma bona da trasmëte cun sentimënt marces, àra desmostrè interpretan le tòch “Elton John in Concert”; a chësta moda i él gnü dè lerch inće al pop internazional, i jogn arà salpü da l’aprijé.

Do le program ordinar, à la Musiga ćiamò conzedü trëi marces conesciüdes, le “47er Regiments-marsch” de J.F. Wagner, “Unter dem Doppeladler” dl medemo componist, y tla fi nada “Dem Land Tirol die Treue” de Florian Pedarnig.

20 agn dirighënt

Andrea Daverda é da 20 agn incà dirighënt dla Musiga d’La Pli de Mareo. Laôta âl surantut chësta inćiaria fora dles mans de Siegfrid

Da Elton John ales DolomitesLa Musiga d’La Pli de Mareo à tignì so conzert tradizional de Pasca de Mà y à ponsè derevers ai 20 agn che le dirighënt Andrea Daverda le mëna

Frontull (“Dio le confôrti”), ê spo tosc gnü cun val’ renovamënt tla leteratöra (tòć nüs) y â invié ia la pröma ediziun dl Conzert de Pasca de Mà. Do plü agn êl spo inće stè les jones che â podü gnì pla Musiga, por la ligrëza de chëstes medemes y de söes families. Al dedaincö fej fora les jones musicantes dla Musiga d’La Pli na corona portanta. Ad multos annos ales musicantes y al dirighënt Andrea Daverda! Andrea à podü pié do en gaujiun dl conzert a La Pli la onoranza di 20 agn da dirighënt, che sta - sciöche le surastant dl distret de Puster Johann Hilber à dit - inće sciöche reconoscimënt y dilan por le laûr da vizemënajogn che Andrea à albü sura plü agn alalungia.

Les prömes jones onorades

Les döes musicantes jones Sabine Pezzei y Patrizia Pedevilla à śëgn podü pié do l’onoranza por i 15 agn de ativité pla Musiga d’La Pli. Ëres é stades, deboriada cun Angelika Pedevilla, les prömes trëi jones musicantes dla Musiga te passa 100 agn de storia, en gaujiun dl conzert d’aisciöda en Pasca de Mà dl 1998 âres sonè por le pröm iade dan ala jënt. Cun Sabine Pezzei êl ruvé laôta inće n stromënt nü laprò le fablò “piccolo”.

Na medaia d’arjënt

Le cornist Georg Rigo à podü pié do le diplom y la medaia por i 25 agn pla Musiga. Chësta é na bela onoranza, nia arjunta da tröc. Ara recompensëia indere ma en pert le tëmp, le laûr y le bun sonn che n musiconter à metü a desposiziun dla Musiga y dles festes dl paîsc. Georg, che é inće ćiantadù y presidënt dl Cor de Dlijia, se merita n dilan dantadöt da pert dla comunité dl paîsc. Ći foss pa n paîsc zënza Musiga y Cor de dlijia?

Lerch ai jogn!

Le conzert en Pasca de Mà é dagnora ocajiun da presentè inće musicontri nüs y musicontres nöies. En chësc iade àn podü odëi sön paiun y aldì dal paiun Tanja Ploner, Gabriel Daverda y Michael Elliscases. A ëi i él jü n “bëgnodü” da pert dl dirighënt Andrea Daverda y dl presidënt Martin Rigo, y sambëgn de döta la comunité de paîsc y i tröc ghesć ruvà adalerch dal rest dla Val Badia y da Puster. (ir)

Le conzert é indô garatè.

Johann Hilber, Sabine Pezzei, Patrizia Pedevilla, Georg Rigo, Martin Rigo, Andrea Daverda, Heinz Canins (presidënt dla Uniun Musighes Val Badia).

Dirighënt y presidënt cun la jona Tanja Ploner y i jogn Gabriel Daverda y Michael Elliscases.

14

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Corvara - ”Le turist che ghira tröp pretënn dala contrada, dai sorvisc y dales infrastrotöres”. Chëstes parores ciafon tl conzet grou dl stüde ”Alta Badia, quo vadis?”

Laprò lìon inće sot ala pert dl invern che: ”I ghesć pretenziusc ciafa chilò ..... na varieté demorvëia de pistes arjignades ala perfeziun, por vigni ghiranza. I implanć plü moderns dà la poscibilité da rové diretamënter tla famoja Sella Ronda.”

Willy Costamoling, ostì da Corvara, s’la rì canche al lì chëstes risses. ”Implanć plü moderns? De chësc ne pòn bëgn nia baié”, dìjel, y se referësc en particolar ala situaziun che an ciafa a Corvara.

Miné mìnel plü avisa i schilifć Crep de Mont (costruziun 1954), Capanna Nera (amodernè dl 1971), Pralongià 1 (amodernada dl 1972) y Incisa (fat dl 1973). I pröms dui é dla sozieté Sciovie Ladinia Spa, i atri dla Sciovie Pralongià Srl. Düć cater à val’ deboriada: ai é 40 o plü agn vedli, y ai é da ciafè dala pert cuntra Pralongià sö, coliamënt important

cun Ćiaulunch y la pert da Reba.

Implanć en malester

Cun fi stide ćiàrel sciöche chisc implanć é da agn surandà a se instësc, zënza che al vëgnes fat laûrs de amodernamënt: ”Chisc é implanć vedli 50 agn. Orunse che ai romagnes ćiamò 20 agn insciö? Degun raiun ne n’à plü de te’ implanć. Nos se tirun ados incënsc che i sun stà i pröms da fà implanć, mo śëgn arati che i n’unse nia plü bria da bravè. De cer’ val’ sunsi i ultims”, dij Costamoling.

Al vëiga al prigo döt le raiun da Ćiaulunch ite y sö cuntra Pralongià, che é incö n pü’ stlüt fora dal gran morin dla Roda dl Sela y di zëntri prinzipai sön Col Alt, Piz La Ila y Piz Sorega. Öna dles gaujes é por Costamoling propi la manćianza de amodernamënt di implanć, y inće la manćianza di coliamënć de pistes cun d’atri implanć importanć. ”Sön chisc implanć vedliscimi n’ô i sciori nia jì, y sce i implanć n’à nia i passaji, n’él gnanca la poscibilité da i dortoré sö. Nos fajun gnì a Corvara i sciori, che paia n gröm de scioldi, y spo ti pitunse chisc implanć tan vedli. Al é sciöche ti afi té ia na ciamena 50 agn vedla.”

”Nia debojëgn!”

Wil ly Co st amol ing é coproprietar dla sozieté Sciovie Pralongià, pro chëra che al é inće stè 15 d’agn a će dl consëi d’aministraziun. Al tëgn n terzo dla sozieté, y les atres döes perts é tles mans dla familia Pescollderungg y dla familia Kostner. Sambëgn che tla sozieté él plü gonot gnü baié de renovamënć: ”I ùn albü agn alalungia discusciuns - dij Costamoling - mo ala fi n vëgnel dagnora dit che al ne va nia debojëgn, che al ne paia nia la mëia.” Y insciö ciumpëda la sozieté inant cun aumënć de capital, che branćia dassënn te gofa.

Por Costamoling n’él nia ma la sozieté che patësc chësta situaziun, mo la paié la paia döta la comunanza da Corvara y nia ala fi n la imaja dl’Alta Badia: ”Chësta situaziun ne va nia bun - no por chi dai implanć, no por le Superski o le Skicarosello Corvara, y gnanca por ostis, afi taćiamenes y i eserzizi che laora cun le turism. I ùn n

beliscim raiun da jì cui schi, cun na gran varieté y oferta por le scior, mo chësc ne vëgn nia lascè svilupé indertöra. Y chësc é n dann por düć.”

Impedimënć de svilup?

Costamoling se damana ćiodì che la situaziun é insciö y che che à la responsabilité. En realté àl bele na süa resposta: ël baia dles ”lobbys di implanć”. Miné él les gran sozietês di lifć, cun a će la Grandi Funivie, che al acüsa da orëi deloje döta la jënt sön le medemo col: Col Alt, Piz La Ila y Piz Sorega. ”Ći che é defora, ne làsci nia svilupé inant. Ëi ô arjunje n monopol tl setur di implanć.” Costamoling arata che impedì i renovamënć y ne cherié nia i coliamënć sides inće n meso por arjunje chësc travert, canche al dij: ”La sozieté Pralongià vëgn metüda cuaji tla situaziun da la dè sö. Ai ô praticamënter la lascè tomè tan al bas, da podëi magari n dé la surantó bel bunmarćé. Sce les gran sozietês l’ess pa tles mans, fajessi pa bëgn inće i investimënć che ô ester.”

”Capitai fać sön terac de d’atri”

Costamoling arata che les gran sozietês ais arjunt massa n gran podëi, y chësc po ester do süa minunga n prigo por la jënt. Al critichëia che incö él ma plü püć che tol pert al gran bëgnester: ”Tl mëteman êl düć che tirâ dl medemo vers. An laurâ deboriada y se consintî l’un cun l’ater; düć tolô pert al svilup. Śëgn él döt conzentrè sön püćes lobbys, y i messun tignì cunt che i capitai é pa gnüs fać sön terac de d’atri.”

Chilò atoca Willy le tema dles indenitês ai patruns di grunć dles pistes, che é do süa minunga massa basses. ”I proprietars di grunć messass gnì indenisà do le redit dla sozieté. Sce na sozieté tira fora miliuns cun les pistes, ne pòn nia ti dè ai proprietars ma les frogores. Al é dërt che les sozietês davagnes, mo inće i proprietars di grunć dess ciafè süa pert.”

Chësc é por Costamoling ma un n aspet. En general aràtel che al sides ma plü püć che po mangé fora dla turta economica. Al vëiga de gran prigo sce le podëi y i capitai se conzentrëia sön püćes mans: ”La popolaziun mëss odëi

Le prigo dl gran podëiL’ostì Willy Costamoling se lascia sö por i tröc implanć portamunt ”dër atempà” tl raiun da Corvara, y mostra le dëit sön les gran sozietês di lifć, che à do süa minunga arjunt n podëi massa ampl

ite che al é n prigo sce sozietês röia a n monopol; ilò àres massa na gran forza, y po insciö mëte sot a presciun düć i atri. Pro le turism da d’invern él lié ite üties, paurs, düć i eserzizi y tan d’ater. Plü potëntes che les sozietês vëgn, plü che ares po ciapè sot i atri.” Inće la politica à do Costamoling sües responsabilitês sce an é rovà a na te’ situaziun.

"Düć mëss podëi tó pert al bëgnester"

L’ostì da Corvara vëiga so paîsc te na situaziun püch plajora: ”I ùn plü co meses les ćiases venüdes a foresć, n gröm de hotì é gnüs trasformà te apartamënć da vëne, y chi che é romagnüs, mëss gonot vëne valch por se tignì en pé. Le capital röia incö te püćes mans y i atri se stënta tres deplü da la trà inant. Les sajuns é cörtes y le cost dla vita é alt. I me damani olache i orun rové ti proscims 20 agn.” Costamoling à tëma che la jënt ne pois n dé nia plü s’aratè fortunada da ester nasciüda a Corvara, che jogn mësses fà le cufer y s’an jì demez da so paîsc, che Corvara devëntes n paîsc fantasm. Bele śëgn arata la Provinzia le comun da Corvara un de chi al prigo

Implanć plü co vedli por na destinaziun sciöche Corvara: dmc ”Crep de Mont”, ”Capanna Nera”, ”Pralongià I” y ”Incisa”.

Willy Costamoling: les ”lobbys di implanć” à arjunt massa n gran podëi.

Le dërt da respogneLa Usc di Ladins ô portè usc y minunghes desfarëntes. Sambëgn

à les sozietês che vëgn dant tl articul te vigni momënt le dërt da respogne, dì la süa o tó posiziun.

d’emigraziun. Öna dles gaujes é propi le cost dla vita.

Costamoling spera che valch se müdes: ”I ô ti fà presënt ala popolaziun, che ara se damanes olache i rovun sce i jun inant de chësc vare. Düć mëss podëi tó pert al bëgnester.” Sce so apel gnarà aldì, odaràn. So dejidêr é che inće la jënt dijes la süa. (pablo)

15

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Scora - En dédolönesc ai 25 de mà dales 8.00 da doman, adöm ales professuries de talian Cristina De Grandi y Veronica Pedevilla, al insegnant de movimënt-sport professur Guido Vittur y al diretur Otto Moling, sunse pià demez dala scora mesana cun le bus tóch y plëgn de scolars y de cufri. Do 3 ores de iade sunse stà chić sön l’autogrill a fà na picia palsa miritada, olache i sun gnüs partis sö te trëi grups. Sambëgn n’aspetânse nia l’ora da rové a destinaziun, y fi nalmënter - do apresciapüch 5 ores de iade - sunse rovà tl vilaje sportif, tl ”Residence

Al mer cun la scoraNos scolares y scolars dles terzes tlasses (3/A, 3/B) dla scora mesana da San Martin de Tor ùn passè dai 21 ai 25 de mà n’edema dl sport al mer, plü avisa a Lignano Sabbiadoro. Chësta poscibilité nes é gnüda dada dala scora infora cun le sostëgn fi nanziar dla Intendënza Ladina

Orchidea.” I ùn debota portè i cufri tles ćiamenes che ê dötes tla secunda alzada. Dedô sunse jüs a marëna te na mensa püch dlungia nosc hotel. Dailò unse mangé n pröm, n secundo y n bun dessert.

Do marëna sunse spo jüs sön la spona, olache danter na riüda y l’atra s’unse sciuré un cun l’ater tl mer. I ên düć bi moi y por che i ne ciafàsson nia frëit nes à le professur de sport fat saltè n pez sö y jö por la spona. Dales 3 domisdé à spo metü man nosc program. Vigni grup acompagné da n ater insegnant, se dê jö cun n’ativité sportiva desvalia. Tratan nosta

sojornanza unse podü pratiché deplü ativitês sportives: sub, windsurf, canoa, nodè, basket y volley-ball. Feter vigni sëra do cëna jônse ćiamò tla cité de Lignano che ê na mesora dalunc da nosc vilaje. I sun n pü’ rodà fora por cité. Dales 22.30 sunse rovà zoruch te nosc residence a dormì. Le dé do êl por fortüna dër bel tëmp y inće bun ćialt, y do gostè sunse jüs inant cun nosc program sportif. Tratan les ativitês gnônse acompagnà da istruturs che nes spligâ döt por menü y nes daidâ canche al ê debojëgn. Le program implî fora bun düć i dis. Insciö passâi snel

L’edema al mer é stada na bela esperiënza por scolares y scolars dla terza mesana da San Martin.

un indôlater. Danterite ânse inće n pü’ de tëmp lëde por se la ciacolè y fà val’ matada deboriada. Tratan chisc dis unse podü imparè de vigni sort, al é stè dër interessant mo inće impegnatif. Le penultim dé ênse bëgn düć cotan stanć, mo impò contënć de avëi podü vire chësta bela esperiënza.

En sabeda ai 25 do marëna sunse indô pia sö cuntra ćiasa. Te bus él ćiamò stè n valgügn de nos che â cuntè sura les impresciuns dl iade tan garatè, che nes à lascè zoruch n gröm de bi recorć. Dër da rì é spo stada la premiaziun che i professurs à fat tratan le iade a scolars y ales scolares y nia ma. Ai à premié chi che â le plü bel costüm da bagn, le plü pros scolar, le scolar cun le plü bel look, le professur cun le plü bel pigiama, la scolara

che s’â porvè le plü, le scolar che â spenü le plü, chël che â spenü le manco, la professuria cun la plü bela bandana, le scolar manco sportif, la möta plü fata sö...

I sun rovà derevers te nosta valada dlun’ ćiantan: sëgn ch’ara nes à buté cotan. Al é na desfarënzia dal mer ala munt, mo che i rovàsson sö te n te’ gran frëit n’ânse nia tignì cunt. Porchël aratunse de ester stà dër fortunà da avëi podü se gode almanco n pü’ de sorëdl de mà! Ales professuries, al professur, al diretur y a nosta organisadëssa Brigitte Pedevilla ti dijunse nos düć n dilan sintì che ai nes à acompagné cun tan de paziënza, responsabilité y por döt le bun garatè.

Anna Unterweger

Inće le windsurf aldî pro les ativitês.

Musiga - “Cantus iuvenis” ô dì ćiantè jonn. Insciö à inom le cor da Vìena metü sö dan diesc agn da André Comploi d’Al Plan de Mareo. Comploi, tlassa 1982, é le fondadù mo inće le dirighënt dl cor. Al à dagnora albü na gran pasciun por la musiga, fajon söes prömes esperiënzes bele tratan che al jô a scora a Porsenù y Neustift. Iniann à le cor complì 10 agn. Por l’ocajiun él gnü tignì dui conzerć a Badia y Porsenù dal titul “Sonnsdeme-saisciüda” y presentè la CD “Cil y Tera – Himmel und Erde”.

Le pröm di dui conzerć é gnü tignì en vëndres ai 31 de mà a Badia. Al é stè n conzert dër particolar y plajor, te döes perts. La pröma pert,

cun musiga sacrala, é gnüda portada dant te dlijia. Al é stè da aldì ćianties por latin sciöche “Locus iste” y “Ubi caritas”, mo inće por todësch “Herr nun lässest du”, por ingleje: “Sleep tonight” di U2 y spirituals sciöche “Wade in the water” y “In that great getting-up morning”. Le cor à inće portè dant “Gabriela’s sång”, fora dl fi lm “”Wie im Himmel y la “Ave Maria” por ladin. Le conzert é spo jü inant tl salf dles manifestaziuns J.B. Runcher. Chilò à i ćiantarins portè dant n repertore metü adöm da ćianties conesciüdes sciöche “Funiculi funicula” y n medley dl grup svedesc Abba. Deplü é les ćianties ladines, por badiot y por marô, che é gnüdes ćiantades da

ćiantarins che – sciöche le dirighënt à recordè – ne savô dan da n valgügn agn gnanca ći che le ladin ê. Danter chëstes recordunse “Mia ćiasa” de Ujöp Pizzinini, “Les fl us de munt” de A. Trebo, musiga de Felix Dapoz, “Te stüa”, parores de Iaco Ploner y melodia de Fraz Comploi. Por le pröm iade él gnü portè dant la ćiantia “Chersciares”, scrita da Carlo Suani y metüda en musiga da André Comploi. Tla fi nada él gnü presentè la CD dada fora dal cor, dal titul “Cil y Tera – Himmel und Erde”. “Le titul Cil y Tera é na metafora por la musiga sacrala y profana sacrala che vëgn portada dant dal cor – à splighé le dirighënt y fondadù dl cor André Comploi –

mo invalgò al orizont se azica le cil y la tera y liëia adöm les epoches, i stils musicai, i lingac y les cultures desfarëntes.” Nos l’ùn incuntè do le conzert y ti ùn fat val’domanda:

La Usc: Ći ôl pa dì por te podëi fà le conzert por le iubileum de 10 agn tla Val Badia, olache t’es nasciü?

André Comploi: Tignì n conzert tla Val Badia é n gnì a ćiasa, nia ma por me, mo inće por d’atri ćiantarins dl cor. I gnun oramai n iade al ann te Südtirol a ćiantè, al é na cossa che i fajun dër ion. Ai ćiantarins che röia adalerch ne ti mostrunse nia ma ći bela jënt che al é chilò incërch, mo i ti cuntun inće de nosta storia, de nosc lingaz y ti lasciun odëi nosc bel raiun y nosta bela natöra. Gnì tla Val Badia y ćiantè ćianties ladines cun ćiantarins che fi na dan da püch ne savô gnanca ći che le ladin ê, é bëgn na gran emoziun.

Tröpes ćianties che i portëis dant é por ladin. Te tëgnes dër sön to lingaz dla uma…

Eh, le ladin é mies raîsc. I arati che sce an va demez da ćiasa spo vëgn les raîsc dl lëgn intres plü sotes y chël é ći che le ladin é por me. I m’à dè jö tröp cun mi lingaz tratan che i studiâ tl’université, ćiamò porti inant stüdi sön le ladin, i insëgni ite ćianties ladines y i me tëgni

“La ligrëza y l’energia di ćiantarins, ći bela emoziun”Cun n conzert particolar te döes perts y n repertore ampl metü adöm da ćianties sacres y profanes à le cor da Vìena “cantus iuvenis” festejé le iubileum de 10 agn

Le cor “cantus iuvenus” tratan le conzert tla dlijia de Badia.

Le fondadù y dirighënt dl cor, André Comploi.

dagnora informè sön ći che sozed tla Ladinia.

T’ês dër jonn canche te metôs sö le cor “cantus iuvenis”. Śëgn, do diesc agn, poste odëi sön paladina n cor che à n gran suzes y che vëgn dër aprijé dal publich. Ći sodesfaziun él pa por te?

Nos ân metü man dan diesc agn cun n valgügn ćiantarins, spo nen n’él intres gnü laprò y śëgn sunse n cor de za. 60 porsones. Odëi ći ligrëza che i ćiantarins à da ćiantè impara, ći energia che ai dà ca pro n conzert y odëi i varesc che i fajun dé por dé me dà de gran sodesfaziuns y sambëgn de beles emoziuns. (kp)

16

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Badia - Tl comun de Badia à le comité dles ëres, cun le contribut dl consëi de formaziun, metü da jì i dis dla sanité, sot al moto ”Chi che ne fej nia vigni dé val’ por süa sanité, messarà n bel dé ofrì sö tröp tëmp por la maratia.” Le pröm referat é gnü tignì ai 6 de mà a La Ila, olache le dotur dai dënz Fabio Ghezzi à baié sura la sanité di dënz tla gravidanza y tratan l’alatamënt. La secunda sëra él gnü adalerch le cardiologh Felix Pescoller a cuntè de nosc cör y de sües maraties. Inant éra spo jüda cun le dotur Roman Pizzinini, che s’à baié dl mè de vënter y de sües gaujes. “Mè de cé, tröpes po ester les gaujes” é stè le tema tratè a La Ila dal neurologh Gregorio Rungger. La doturia Barbara Pizzinini à cuntè di problems dla jonëza, don consëis de sciöche i afrontè. La penultima incuntada é gnüda tignida dala doturia Elisabeth Pizzinini y dal dotur Konrad Steinhauser. Ai à baié dla osteoporosa, maratia che atoca tröpes ëres sura i 50 agn. Tratan la sëra à les infermieres Martha Elzenbauer y Maria Th eresia Arnold dè la poscibilité al publich rové adalerch de mosorè la stabilité di osc. La ligna de incuntades s’à stlüt jö a La Ila cun le referat dl dotur Michele Attani

Iadi - Sciöche da plü de 20 agn, à le KVW de Badia organisé inće chësta aisciöda n bel iade/pelegrinaje de 4 dis. Cënt porsones da düć i paîsc dla Val Badia é jüdes tles regiuns dl’Emilia Romagna y Marche. Acompagné ê le grup da siur Franzl por la pert spirituala y da Emerich Senoner por la pert organisativa. Le pröm dé unse vijité, en pert a pé y en pert cun le bus, la cité de Ravenna. Chësta cité, fata sö incër le 6. secul dan Crist sön plü ijoles tl delta dl Po, à albü ti secui passà na gran importanza storica, é gnüda tuta ite plü iadi dales invajiuns nordiches y romanes. Inće le re di ostrogoć Teodorich é mort y é gnü sopolì a Ravenna, olache al s’à fat n gran mausoleum che i ùn inće nos vijité. Do avëi vijité en cört la fossa de Dante Alighieri tl zënter dla cité, sunse ćiamò jüs a ti ćiarè ala bela dlijia de San Apollinare in Classe, conesciüda lunc y lerch por le gran mosaich che cür döta la pert dl presbitere.

Tla plü picia republica

Da Ravenna sunse spo jüs inant ćina a Gabicce Mare söl mer Adriatich, olache i sun stà suranöt por trëi sëres te n bel hotel, te chël che i ùn inće ciafè dër bun da

mangé.Por le secundo dé êl söl program

la vijita ala cité/stat de San Marino. San Marino é na picera republica de 61 km² al intern dl stat talian y cumpëda incö ca. 32.500 abitanć. La pert alta dla cité é sön n col alt 700 m. Interessant él che le parlamënt é metü adöm da 60 porsones y che le capo dla republica, dit ”capitano reggente”, resta ma en ćiaria por 6 mëisc.

Do na buna marëna te n restorant tipich de San Marino sunse jüs devers dl hotel a Gabicce Mare, olache düć à albü mez dé lëde, anuzè por palsè, por cartè o por fà na spazierada söla spona dl mer - ćiamò dldöt lëdia da turisć. Dan cëna à siur Franzl zelebrè na bela mëssa tla dlijia di franzescans, püch dalunc da nosc hotel.

Andri demorvëia

Le terzo dé sunse jüs devers dl travert prinzipal dl pelegrinaje, al santuar de Loreto, nia dalunc da Ancona. Loreto vëgn aratè, do San Pire a Roma, le secundo santuar plü important dla Talia. Plütosc sciode él stè che en chël dé êl a Loreto dër tröpa jënt, deache al ê dé de festa nazionala. Insciö unse albü püćia poscibilité y püch tëmp a desposiziun por se conscidré jö

Chël ander che fej stè sö le fl eIade y pelegrinaje d’aisciöda por le KVW dla Val Badia. Vijité àn Ravenna, San Marino y Gabicce Mare. Mo le travert prinzipal ê le santuar de Loreto. Na gran morvëia é stada la vijita ai andri de Frasasssi

le gran santuar, inće deache do marëna êl atira da jì a vijité i andri de ”Frasassi”. Chësc gran monumënt natural ti à salpü ala gran pert de nos le plü bel y imprescionant. Chësc ander, che s’à formè cun le forzes dla natüra tratan miliuns de agn, é gnü ciafè sö por cajo impormò tl ann 1971. So intern, 600 metri sot tera ite, é 13 km lunch, mo davert al publich él por ma por na lunghëza de 3 km. L’ander é dër bun atrezè y iluminé. La pröma caverna é de 180 por 120 metri y 200 metri alta. Te chësta ess le dom de Milan saurì lerch. N gran numer de beliscimi stalagtić y stalagmić y n gröm d’atres formes dër interessantes nes à lascè düć cun la boćia daverta.

Le cuarto dé êl spo indô da mëte le cufer te bus y pié sö devers de ćiasa. Por marëna sunse storć pro a Imola; ilò unse vijité la dlijia olache San Ćiascian - patronn de nosta diozeja - à vit y é gnü sopolì. Inće chilò à siur Franzl zelebrè na mëssa dër sintida da düc i partezipanć al pelegrinaje. Arichis spiritualmënter y culturalmënter sunse spo rovà a ćiasa, contënć da avëi podü passè cater dis en bela compagnia. Döt organisé dër bun.

Iaco Clementpor le KVW Val Badia

Le grup che à tut pert al iade.

La tor dl palaz dl parlamënt a San Marino.Morvëia descëda i andri de Frasassi.

Dis dla sanité, por se stravardè dala maratia Tematiches desvalies é gnüdes tratades tratan i dis dla sanité tl comun de Badia

Le dotur de Badia, Roman Pizzinini é rové adalerch por baié dl mè de vënter y de söes gaujes.

dal titul: “Warum leben bewegungfreudige Menschen länger und besser?”. Les serades à dötes albü n gran suzes, cun na gran compëda de jënt che é gnüda a ascutè sö. Le comité dles ëres de Badia tol l’ocajiun por rengrazié i doturs che s’à metü a desposiziun y che à tignì i referać cun gran savëi y competënza y le consëi de formaziun che cun so contribut à lascè garatè i dis dla sanité. (Consëi dles ëres de Badia)

Turism - Sciöche an sa, à la Provinzia Autonoma de Balsan l’ann passè de mà aproè na lege por le fi nanzia-mënt dles organisaziuns dl turism, y fat fora che dal 1. de jenà 2014 gnaràl inće te Südtirol trat ite na cuta de sojornanza. La cuta ne jarà nia diretamënter a pesè sön i eserzizi, mo i gnarà metüda en cunt al scior, che paiarà n cer’ import por vigni nöt de sojornanza.

Tles normes d’atuaziun dà dant la Provinzia da trà ite 0,70€ a nöt por i ghesć de afi taćiamenes y afitaapartamënć, agriturism, eserzizi a öna y döes stëres, 1,00€ a nöt por i hotì da 3 stëres y 3s, y 1,30€ a nöt tles categories plü altes - da cater stëres insö. La cuta vëgn trata ite dal Comun, che la passa spo inant ales lies turistiches dl post. Le Comun à inće la poscibilité da aproè aumënć dla cuta, ćina a n mascim de 2,00€ a nöt. Chësc dess indere ma sozede do avëi tut ite la minunga dles lies turistiches. Al ê tëmp ćina ai 30 de jügn da aproè aumënć eventuai, che podarà jì en forza pormò dal 1. de jenà 2015. Le Consëi de Comun da Corvara à fat ia döt tla sentada di

24 de mà.L’Assoziaziun Turistica Calfosch/

Corvara y le Consorz Turistich Alta Badia s’â damanè che la cuta gniss alzada, y le Consëi à respognü ala ghiranza, aproan aumënć dl 50%. I sciori dla categoria plü alta di hotì - da cater stëres insö - paiarà porchël l’import mascim de 2,00€ a nöt. Por i eserzizi da 3 stëres y 3 superior à le Consëi aumentè a 1,50€ a nöt, y por düć i atri eserzizi rezetifs vëgnel trat ite na soma de 1,10€. Sön i 15 aconsiadus presënć él stè 12 che à dit de scê, deperpo che trëi à lité decuntra.

Le Consëi de Comun de Badia se sentarà adöm ai 10 de jügn, olache al é inće al ordinn dl dé l’aproaziun di aumënć, che podess bonamënter ester en ligna cun chi aproà a Corvara. (pablo)

Corvara: sojornanza plü ćeraLe Consëi dl Comun de Corvara à aproè la cuta de sojornanza, cun aumënć dl 50% sön dötes les categories de eserzizi

Odüda sön Corvara. (Foto: Robert van der Borg)

17

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Scora - Sön iniziativa dles trëi Intendënzes scolastiches de Südtirol él inće en chësc ann de scora 2012/13 gnü metü da jì n proiet che ê bele gnü a s’l dè l’ann passè tl ambit di ”Dis de Educaziun Politica” che vëgn da cin’ agn incà tignis te deplü paîsc dl’Europa, tratan les döes edemes dai 23 d’aurì ćina a 9 de mà. Le tema de chësc ann ê: ”Media.Podëi.Minunga” (Medien.Macht.Meinung – MassMedia.FormaMentis) y cun chël s’à les trëi scores confrontè.

Tó posiziun sön temesc

La 4a tlassa dl Lizeum Linguistich da La Ila à laurè deboriada cun na 3a tlassa dl IPSCT (Istituto Professionale settore commercio e turismo) da Balsan y na 4a tlassa dla FOS (Fachoberschule für Soziales) da Maran. Te süa pröma incuntada, organisada a Maran dal prof. David Augscheller ai 19 de merz 2013, à scolares y scolars imparè da se conësce tres le jüch dl tandem. Pro chësc jüch (tandem sciöche simbol dla roda da dui posć) se mët studëntes y studënć adöm de dui y intrami s’impegnëia da tó posiziun sön na tematica dada dant, impröma te un y spo tl ater lingaz. Do 5 o 10 menüć vëgnel dagnora mudé lingaz, impröma é un tla funziun de espert y dëida le partner, spo l’ater.

La tlassa da Maran â do chësc eserzize presentè so proiet, y insciö inće chi da Balsan y la tlassa badiota. Vigni scora à laurè autonomamënter tles edemes inanter öna y l’atra incuntada y i resultać é gnüs presentà te forma de referać por talian o por todësch, te n video y te jüć, pro la ultima incuntada.

Ghesć a La Ila

Ai 7 d’aurì à les studëntes y i studënć invié a La Ila les döes tlasses da Balsan y Maran. Al ti é gnü presentè cun n pice fi lmat la Val Badia te sü aspeć geografi cs, storics y culturai. Do les ativitês danmisdé te scora, é dötes 3 les tlasses jüdes a ti ćiarè al Museum Ladin a San Martin. La 4a tlassa dl Lizeum da La Ila s’â ponsè fora, deboriada cun

La Ila - Do na picera introduziun da pert dla coordinadëssa Daniela unse podü ascutè sö de beles ćianties y i ùn pudü ponsè sura le signifi cat dl tignì adöm tres na cörta rapresentaziun teatrala, sot al titul: ”I trei paôi”.

En rapresentanza de Siur Christian él spo stè Lois Kastlunger che à portè dant le salüt da pert dla dlijia. Dër na bela sorpresa é stà i bi palons da n gröm de corusc, che ti é gnüs partis fora ai 24 mituns y mitans che piarà ia da d’altonn a scora. Cun chisc palons y de beles parores, che ti é a val’ mama jüdes dër a cör, à les rapresentantes di geniturs Julia y Roswitha orü portè i mituns a tó comié dala scolina, lascian jorè alalt i palons do la funziun.

La festa é jüda inant pro scolina, olache al é gnü inauguré le ćiamp dl palê. Presëntes ê dötes les ”autoritês dl Comun de Scolina”,

i insegnanć Christian Ferdigg, Elena Pellegrini, Erika Castlunger y Petra Ferdigg da realisé n video cun deplü intervistes, fates a porsones de etês desvalies che à tut posiziun sön l’infl us che i media po avëi sön la porsona, sü valurs, süa manira da ponsè, sü comportamënć. Le video é gnü presentè tla scora alta „Claudia de’ Medici“ a Balsan pro la ultima incuntada ai 9 de mà.

Les domandes dles studëntes ê sön le porćiodì che jënt ćiara la televijiun y adora d’atri mesi (telefonns zelulars, computer, tablets) y ći infl us che la televijiun à y cara che é süa importanza te nosta sozieté.

La TV y so infl us

Tröpa jënt ćiara la televijiun por passè so tëmp lëde, d’atri se chir fora val’ che é de so interès o ćiamò d’atri ô s’informè. Sön la domanda, sce la televijiun à mudé por ejëmpl nostes tradiziuns o no, respogn na porsona intervistada, che secundo ëra ne s’à de chël vers mudé nët nia. Sce nostes usanzes y tradiziuns é stersces assà, spo n’él dessigü nia la televijiun che les müda o indeblësc. Ti ultims agn pòn osservè, che nostes tradiziuns n’é nia gnüdes desmentiades, alüsc éres ćinamai plü stersces y fl orësc indô, suradöt inće pro i jogn. Cultura y tradiziuns vëgn sintides y vites, inće sce la presënza di massmedia é sterscia. Propi la televijiun nes dà

la poscibilité da imparè da conësce les usanzes, manires de vita de d’atres popolaziuns y chësc nes dëida pö ponsè do y capì miù les nostes y porchël les curé deplü. Avisa les mendranzes tëgn deplü sön sües usanzes.

”Les noeles röia te stüa”

„Plüdadî rodâ les noeles sön plaza de dlijia y t’ostaria“, dij n’atra porsona intervistada tl video che é gnü realisé. Śëgn röia vigni notizia ite te nostes stües tres i media che i ùn a desposiziun, te n tëmp real. Mo sambëgn, messunse inće imparè da fi ltré, döt ći che vëgn lascè alsavëi.

Pro chësc laûr él inće gnü damanè fora n valgönes porsones imigrades te nosta valada y che vir bele plüdî chilò da nos. La critica é che la televijun mostra sö gonot ma i aspeć negatifs dl’imigraziun, sotlignëia i prighi y i stleć evënć y conscidrëia demanco che imigraziun po inće orëi dì arichimënt cultural y sozial. Tres la refl esciun sön la presënza di media podunse madorì nosta capazité critica te chësc ambit multimedial tan atif, competitif y intravaié y imparè da ti ćiarè cun edli critics a ći che nes vëgn döt pité.

La 4a tlassa dl Lizeo Linguistich da La Ila y Erna Flöss -

Innovaziun y Consulënza

Ara va ma deboriada!Sot a chësc moto sunse nos - geniturs, neni, amisc y parënć - gnüs invià ai 15 de mà a na funziun de rengraziamënt te dlijia, organisada dai mituns y dales mitans dla scolina da La Ila adöm a sües educadësses y döt le personal de scolina

cun a će l’ombolt Matias, la vizeombolta Alice y l’assessur al sport David, che à podü taié la vëta. Cun musiga dal vì de Günther y Lois, liagnes blanćes y prezes, à metü man la matinée t’urt dla scolina.

N gran rengraziamënt ti va ai geniturs dles mitans y di mituns, che à portè dër de bun patüc da bëre y da mangé, al Comun de Badia y sü lauranć, che se desmostra tres desponibli por de pici y de gran laûrs, a Lois por les beles parores te dlijia, ala cöga Emma, che n’à sconè degüna bria, y a dötes les educadësses, che cun g ran savë i , s ens ib i l i té , profescionalité y dediziun acompagnëia nüsc mituns y nostes mitans sön so tru dl gnì gragn. De cör giulan!

I geniturs

Tratan la festa: mitans y mituns dla scolina cun les educadësses. (Dötes les fotos: Freddy Planinschek)

Le tai dla vëta cun l’assessur Elmar Castlunger y ”l’ombolt de scolina” Matias.

Media - podëi - minungaNa tlassa dl Lizeum Linguistich da La Ila tol pert a n proiet metü a jì dales trëi Intendënzes

Studëntes y studënć dles trëi scores che à tut pert al proiet.

Tratan le proiet.

18

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Badia - En sabeda ai 27 de mà él rové adalerch n salf plëgn de jënt por aldì ći che i 63 musicontri y musicontres dla Müjiga de Badia â imparè ite te bëgn 22 proes. Sciöche tres é le conzert tradizional inće chësc ann stè caraterisé da tröpes novitês. Le program, insingé ite cun gran savëi, tröpa paziënza y dediziun dal dirighënt Fridl Pescoller, ê n program dldöt nü y dër desvalì, cun tòć por vigni orëdla.

Metü man àl cun la ”Nordic Fanfare and Hymn” de Jacob de Haan, por jì spo inant cun la sinfonia ”Peter Schmoll” de Karl Maria von Weber. Atira dedô spo la gran novité: al se presentëia la solista soprann Cristina Pitscheider da Ruac, che porta dant le ”Vilja Lied” de Franz Lehár. Cristina Pitscheider à arjunt le diplom da ćiantè sciöche privatista al Conservatore da Balsan cun la prof. Ada Zapperi; tl ann 2000 àra metü man da insigné tla Scora de Musiga dla valada y tl 2001 àra surantut la direziun dl cor de dlijia de Badia. Do la ”Gran marcia Milano” de Amilcare Ponchielli àn ćiamò podü se gode le bel cianté de Cristina che à portè dant döes aries fora dal opereta ”Die Fledermaus” de Johann Strauß-Sohn: Mein Herr Marquis y Im Feuerstrom der Reben.

Cin’onoranzes

Sciöche da tradiziun, é le conzert d’aisciöda la miù ocajiun por onorè chi musicontri che fej bele pert da tröc agn dla uniun. Le vizepresidënt dla musiga Max Trebo à tut la parora por ti sporje n dilan al presidënt Philipp Lerchegger che é da 15 agn incà mëmber dla Müjiga de Badia. Te sües parores à Max sotrissé le gran sorvisc che Philipp fej por la mujiga y insciö por döta la comunité. Ël à portè tröpes novitês tla uniun y al é gunot da se fà de morvëia sciöche al pordüj ma da ti stè do a döt. Ël à de gran cualitês de organisadù y cun süa bela manira él tres indô bun da motivé düć da daidé para. L’aodanza é sambëgn chëra da l’avëi ćiamò tröc agn a će de nosta uniun. Le presidënt dla Lia dles Musighes de Südtirol/raiun da Bornech Johann Hilber y le president dla Uniun Musighes dla Val Badia Heinz

Canins à spo surandè la onoranza. Por i 25 agn de ativité à podü pié do la onoranza Mathias Alfarei y Lois Castlunger, inće por ëi à le presidënt albü parores de lalt y de rengraziamënt por so impëgn costant y lezitënt.

Döes da cincanta

Al ne sozed nia gonot che al sides te na musiga bëgn dui musicontri ch’é bele da 50 agn laprò. I fredesc Erich y Bruno Pescoller dl mone à metü man deboriada y, sciöche dit dal presidënt dla Uniun Musighes, ài contribuì te na manira dër importanta al svilup y al crësce dla uniun. Erich é stè por bëgn 26 agn a će dla uniun sciöche presidënt; te chël tëmp s’àl dè tröp da fà por arjigné stromënć nüs - gonot inće cuntra la orentè de chi che gnê laôta aratà i vedli musicontri che ne odô nia ite i bojëgns y les motivaziuns di jogn - y por arjigné la bela troht ch’é gnüda vistida le pröm iade en ocajiun dla gran festa por la beatifi caziun de Sant Ujöp da Oies. Ël s’à dagnora batü por che la musiga toless bëgn pert ales festes de dlijia, ch’é dessigü na fondamënta tl’ativité dla uniun instëssa. Do süa orentè y cun so sostëgn à Fridl metü man so tru da dirighënt, laûr che al fej tres ćiamò cun gran ligrëza, savëi y amur por la musiga. Düć i musicontri s’aoda che al le fejes inant ćiamò por tröc agn. Bruno à dè so gran contribut tl insigné jö tröc musicontri, anfat ći stromënt che ai tolô tla man; ël instës à sonè le corn, le tamperle y la possauna, y inanterite él ince stè debojëgn

che ël stess dant cun le bachët y jiss danfora cun la maza. So humor, süa manira scëmpla, süa bona vëia, süa ligrëza y süa desponibilité da daidé tres y düć, é dessigü n gran ejëmpl por düć i musicontri. Por döt ći che Erich y Bruno à fat a bëgn dla uniun, ti vàl da pert de düć y de döta la comunité dl paîsc n gran dilan de cör cun l’aodanza che ëi ais ćiamò tröc agn ligrëza cun chësta bela uniun.

Premiera por musicontri

Por valgügn musicontri é chësc stè le pröm conzert de süa vita musicala: Julia Pescoller y Sonja Untersteiner cun la oboa, Elisa Burchia cun le fablò traversal y Adalbert Piccolruaz (ch’ê bele stè pro la musiga ala fi n di agn ’70 ćina i pröms agn ’80) cun la trombëta. A ëi l’aodanza da avëi tröpes sodesfaziuns y de podëi n dé pié do n onoranza sciöche chëres dades fora.

Cun le ”Geburtstagsmarsch” de Franz Kühne, le ”Colossus” de Th omas Doss y ”A tribute to George Gershwin” tla trascriziun de Gert Buitenhuis s’à stlüt jö le program ofi zial dla musiga de Badia, che n’à nia podü fà a manco de onorè le gran aplaus cun na bela polca y n marsc.

Bele da atira metarà man la musiga da s’arjigné ca por i conzerć da d’isté y suradöt por le conzert ai 22 de messè, che gnarà tignì tla bela cornisc dla Hofburg a Desproch ,y a chël che al tolarà pert inće chësc iade la solista Cristina Pitscheider y le Cor Kèrygma de Badia. (Müjiga de Badia)

Melodies nöies, ćiantè y dilansPro le conzert d’aisciöda dla Müjiga de Badia àn iniann inće podü aldì la solista Cristina Pitscheider da Ruac. Le program dla serada é stè plajor y desvalì. La uniun à podü surandè onoranzes por indöt 165 agn de ativité, y saludé 4 musicontri nüs

La Müjiga de Badia tratan le conzert d’aisciöda, acompagnada inće dala solista Cristina Pitscheider.

Max Trebo, Johann Hilber, i onorà Mathias Alfarei, Lois Castlunger, Bruno Pescoller y Erich Pescoller, Heinz Canins, le presidënt dla Müjiga de Badia y inće onorè Philipp Lerchegger y Friedl Pescoller.

San Martin - Inće le Museum Ladin Ćiastel de Tor à śëgn n bel gran archif che ti pîta lerch a documënć, retrać, chedri, scultöres, massaries da zacan y tan d’ater che fej pert dla storia y cultura dl popul ladin. En vëndres dan otedé à le diretur Stefan Planker podü pié do simbolica-mënter dal assessur ladin Florian Mussner i archifs nüs, arjignà ite te n frabicat modern sot tera ite.

Sciöche le diretur Planker à splighé pro la festa de surandada, él bele dal 1998 incà che le Museum abina adöm ogeć por mantignì la memoria culturala. Ći che manćiâ ćiamò, ê lerch assà da i tignì sö, sciöche inće les dërtes condiziuns por che ai se mantignes tl tëmp. Insciö à la Junta Provinziala aproè de jenà dl 2010 n ampliamënt sot tera ite. Le proiet é gnü arjigné dal architët Osvald Valentini de Badia, y de setëmber 2011 metô man i laûrs de costruziun, che é gnüs stlüć jö d’agost dl ann passè. ”Al ê impröma inće gnü ponsè da cumprè na stala dlungia le museum - à dit Heinrich Huber, presidënt dl Consëi Scientifi ch dl Museum - mo ala fi n àn optè por n frabicat a pert.” I archifs ne dess nia ester n local stlüt, à injuntè Huber, ai dess gnì dauris inće al publich, cun la poscibilité de vijites acompagnades.

”Cun chisc laûrs pòn dì che i mürs é al complet - é jü inant l’assessur Mussner - al stà śëgn a nos da portè ite vita. Al vëgn dit che le Museum é important por i sciori, mo al é suradöt inće important por nos. Le museum dess ester n zënter olache la jënt röia adöm.”

Le diretur dl Museum Stefan Planker à defi nì i archifs ’le cör dl museum”, spligan che vigni oget se damana la lerch y inće les dërtes condiziuns da gnì tignì sö. ”Te vigni lada, te vigni armè él n tòch de storia, n tòch de cultura de nosta jënt”, à dit Planker. Ćina ćiamò ê düć i ogeć partis sö te

"Te vigni armè n tòch de storia"Le Museum Ladin Ćiastel de Tor à ciafè de bi archifs por le gran numer de ogeć de valüta storica y culturala por la Ladinia

posć desvalis. Cun i archifs nüs él gnü cherié n post da i tignì sö indertöra.

Passa duimile cubich

Por i archifs nüs àn adorè na spersa de 398 m2, de chisc é 335 destinà ala deponüda di ogeć. La cubatöra totala é de 2.200 m3. L’archif é n local stlüt, zënza fi nestres, olache al é gnü arjigné ite sistems d’archiviaziun desvalis por tignì sö documënć, fotografi es, cuadri, inće trohtes y scultöres. Cun n gran lift pòn ti rové pormez al archif da defora, insciö che al é meso da trasportè saurì les operes d’ert y material d’esposiziun. Na

gran importanza à ciafè la tlimatisaziun di locai, por ti garantì ales operes la dërta temperatöra y le dër gre de umidité, che an pois garantì na sconanza inće por i ogeć plü zîti. Le cost complessif dla opera é de 892.000,00€.

La jënt gnüda ala presentaziun à sambëgn albü l’ocajiun da cuchè ti archifs nüs. Laite él bele gnü arcuncè ia cotan de cosses. Stefan Planker cunta sö val’ ejëmpl: 130 scultöres, 106 depënć, 230 dessëgns o chedri, 342 documënć y tan d’ater. Śëgn po le Museum ponsè ai proscims vari, che sarà danter l’ater chël da laurè fora n conzet por abiné adöm i ogeć de valüta culturala y storica. Al sarà da defi nì plü avisa do ći criters y prioritês che an ô laurè.

La festa é jüda a piz te foyer dl Museum pro n bun buff et. Por la dërta musiga à fi stidié la jona Judith Pezzei da San Ćiascian, che à pité tres döta la serada melodies plajores söi orghi da man. (pablo)

L’assessur Florian Mussner i surandà simbolicamënter i archifs al diretur dl Museum Stefan Planker. Dlungia le presidënt dl Consëi scientifi ch dl Museum Heinrich Huber.

Operes de valüta storica, culturala y artistica arcunciades ia tl archif.

19

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Badia/1 - Bun n’ora y mesa à doré la relaziun y discusciun sön l’antëna de Badia, tema metü sön mësa pro la incuntada dla popolaziun cun l’aministraziun comunala de Badia. Le Comun orô informè la jënt, y à porchël inće invié adalerch n espert tla materia, le dr. Luca Verdi dl’Agenzia Provinziala por la proteziun dl Ambiënt y dl Laûr.

I recordun i fać: de mà 2012 à Vodafone Omnitel comuniché la orentè da mëte sö a Pantansarè de Badia n’antëna nöia. La jënt s’à atira mobilisé y à dè jö te Comun incër 500 fi rmes de protesta. Decuntra s’à inće metü le Comun: la comisciun dl frabiché à dui iadi dit de nou, mo de setëmber ciafâ la Vodafone impò la conzesciun da mëte sö l’implant, dal assessur provinzial Hans Berger. Insciö à la Junta de Comun fat recurs dan le Tribunal Aministratif Regional. Le medemo à inće fat Vodafone, manacian da damanè i danns por les intardiades. Le Comun s’à lascè ite tla prozedöra, mo s’à inće sentè cun la Vodafone incër na mësa, por chirì n post alternatif por l’antëna. Chësc ân ciafè sön Col da Ćiaminades. Le TAR ess messü se pronunzié ai 24 d’aurì. Ilò n’él indere nia tomè na sentënza, mo al n’à gnanca oblié le Comun da trà zoruch la delibera che tëgn sö i laûrs. ”Ćina che le TAR

tol na dezijiun defi nitiva podéssera doré inće plü agn”, à dit l’ombolt Iaco Frenademetz. Intratan n’é Col da Ćiaminades gnanca plü atual, ajache le proprietar dl terac n’é nia plü a öna.

Le Stato regolëia

Le dr. Luca Verdi à impröma baié dla situaziun legislativa. Al é la lege cheder nr. 36 di 22 de forà 2001 che regolëia la materia. Danter les fi nalitês pòn lì che ara ”à la funziun da sconè la sanité dla popolaziun dai efeć che po gnì a s’l dè da ćiamps eletrics, magnetics y eletro-magnetics”. La lege nazionala defi nësc avisa i limi che les imprejes dl telefonn à da tignì ite, incö él 6 Volt/meter: ”Chisc é tla Talia cotan plü basc co p.ej. ti Paîsc Todësc”, dij Verdi.

Les zifres che Verdi à portè baia tler: tla Talia él incö passa 80 miliuns de SIM Cards - plü fonins co zitadins - y passa le 40% é fonins de generaziun nöia, tlês por l’internet o tablet. Cun le svilup de chisc aparać é chersciüda la cuantité de dać y inće les domandes por mëte sö repetidus: ”Al é i fać che obliëia la rëi da crësce, la domanda fej fora l’oferta”, à dit Verdi. Nia atramënter n’éra a Badia. Ala domanda tl publich sön tanć che n’à degun handy à ma un su alzè la man.”

Verdi à inće splighé l’iter de aproaziun dles antënes nöies. Fora dai zëntri abità - sciöche tl cajo de Badia - mëss le proiet impröma ciafè l’aproaziun dal ombolt (comisciun dl frabiché), al passa spo tl KIS - la conferënza dles infrastrotöres dla telecomunicaziun - che tol ite i arać nezesciars da comisciuns desvalies: urbanistica, sconanza dla contrada, sconanza dles eghes, etc. Ala fi n él l’assessur provinzial competënt che dà fora la conzesciun. An po se damanè ćiodi che chësc é sozedü scemia che le Comun ê decuntra.

La Provinzia de Balsan - à dit Verdi - controlëia avisa chisc proieć y fej na planifi caziun anuala. ”Les compagnies po pormò mëte sö i

implanć canche ares tëgn ite dötes les leges y regoles. Y vigni mudaziun vëgn controlada. Sce ares tëgn ite les leges - n’él nia saurì da impedì i proieć”.

Tröpes domandes - püćes speranzes

La discusciun é stada caraterisada da n gröm de domandes. Öna dles critiches dal publich é chëra che an à injomé da svilupé indertöra la fi ra otica. Verdi à respognü che inće sce al é la fi ra otica, ô la jënt impò podëi ester online cun i fonins, sciöche les gran citês desmostra. Gnü fora él spo la tematica dla sanité: ”Chê él pa che respogn sce n möt s’amarëia de crebesc?”. Verdi à respognü cun n’atra domanda: ”Chê nen respogn pa śëgn?”. Ći che i parënta inće a tröpa jënt é le fat che la dezijiun é gnüda tuta sura sü ćês fora.

”An ne fej nia ater co apliché les leges”, é gonot stada la resposta a domandes. Aladô de Verdi gnarà chisc implanć intres deplü, y al vëiga püćes speranzes da tignì sö chësc svilup: ”Inće sce an é bugn da impedì un n implant, nen vëgnel püch dedô un te n ater post.” Sce an ne po bele nia tignì sö, spo désson almanco destiné ala comunité i scioldi che vëgn ite y nia al privat, é na proposta dal publich.

Verdi arata che al jìss gran debojëgn da renforzè la colaboraziun danter ënć locai y gesturs dla telefonia. I comuns dess se portè ite bele tla fasa de planifi caziun di gesturs, olache al é plü poscibilitês da baié para. Inće tres regolamënć comunai vara da fà tröp, mo Verdi avertësc: ”Al ne joa nia cherié regolamënć che proibësces les antënes. Chisc toma düć dan signoria”.

A vigni moda: chëra dles raiaziuns é destinada da romagne na batalia de ideologies. Fejeres mal o nia? Inće les minunghes di esperć se despartësc. Ći che an po dì, é che canche la tëma s’a n iade ingrifé tla jënt, él dër rî da la tó demez. Y magari é propi chëra ćiamò le maiù malêr. (pablo)

Badia/2 - La roa de Badia vëgn da Nadè incà controlada 24 ores sön 24 y al n’é nia plü stè movimënć relevanć. Al é gnü fat canai tres jö, pro la Gran Ega àn tut demez y ros y fat sö mürs de pera. Chëstes les informaziun da pert dl Ombolt, che é inće jü ite plü avisa tla situaziun dles strades, dijon che al é preodü da mëte apost dötes les strades desdrütes. Ares gnarà fates y ingiarades dala Provinzia, man man che an vëiga che le terac stà chit. Por i asfalć messarà le Comun fi stidié. Sön la strada da Oies metaràn tlandri por pormëte che inće corieres pois sö, y an spera por da d’altonn da podëi fà asfalt. Al é inće gnü arjigné n coliamënt provisor sura la Gran Ega por arjunje Adan y Peslalz.

Por ći che reverda la roa instëssa à dit l’Ombolt che le terac gnarà splanè y che la Provinzia à impormetü (nia ćiamò conzedü) da paié döt. Ai paurs déssel ma plü i romagne da romenè sö peres, incultè y somenè.

Sciöche an sa, é döt le raiun sot Sas dla Crusc n raiun da roes. ”An minâ che cun le tonel da La Crusc fóssel stè na pêsc, mo ara n’é nia insciö”, à dit l’Ombolt, ”al va debojëgn da controlè tresfora döta la tëmpla.” So apel ala jënt: ”Metun averda, ćiarun indô da fà i ruià, da rovëne les eghes dl dër vers. La natöra ne fej nia damat.” Por le raiun da Larcenëi à splighé l’Ombolt che al vëgn monitorè 24 ores sön 24, y che al ne dà n iade nia preocupaziuns.

Stlüt jö àl dijon che la situaziun atuala ne dà nia rajun da se temëi, mo che al é dërt che al vëgnes controlè. Tl dagnì - él jü inant - arà la defenüda dl teritore la priorité tl Comun de Badia, dan da düć i atri laûrs.

L’assessur Elmar Irsara à ala fi n ćiamò informè sön le plann di raiuns de prigo. Al ê preodü che al foss dan man śëgn de jügn, mo ara dorarà ćina de setëmber. An ô se tó le tëmp por studié avisa la situaziun. (pablo)

Badia/3 - Grana é la solidarieté che la popolaziun à desmostrè do la gran roa che à atochè le paîsc de Badia. Atira êl gnü metü sö n comitê de aiüt por le vitimes, che à fi stidié da daurì cunć bancars. Ai 22 de mà êl rovè ite la bela soma de 439.333,20€. Indöt él stè bëgn 994 porsones o lies che à dè ca na spënora, y le Comitê oress rengrazié düć canć por la gran solidarieté.

Por partì sö les spënores à le Comitê fi stidié da mëte sö na comisciun de trëdesc mëmbri, rapresentanć de stödafüch, Crusc Blanćia, Caritas, cöres, volontariat, coltivadus direć, verdabosc, consëi de comun, banches, y n iurist. Sciöche basa por partì sö les spënores él gnü tut ca la lista ofi ziala di danns dada jö ti ofi zi de deplü aministraziuns publiches, y an à laurè aladô de criters desvalis: frabicać abità desdrüć o danejà; numer de familiars che à messü fora de ćiasa y mituns minorenns; pordüda dl davagn o laûr; situaziun de bojëgn efetif y situaziun soziala; l’abitabilité y l’anuzamënt efetif di frabicać y d’atres costruziuns. Al n’é nia gnü tut en conscidraziun i danns a prà, bosć y proprietês de grunć, chi dles sozietês comerziales (eserzizi, dites d’artejan, berć dal strom y i.i.) y a strotöres publiches (strades, azesc ales fraziuns,

condütes, punć, lignes dl telefonn etc.).

La comisciun à fat fora da partì sö n iade l’import de 334.880,59€ por chisc fi ns:

- por les ćiases desdrütes daldöt n’antizipaziun dl 75% sön l’import total preodü, che fej fora 259.278,23€;

- por i atri frabicać desdrüć daldöt, n’antizipaziun dl 75% sön l’import total preodü, che fej fora 37.235,82€;

- por les ćiases d’abitaziuns cun de mëndri danns na soma totala de 20.275,00€;

- por i danns che é gnüs a s’l dè deache an n’à nia podü afi té ia ćiamenes o apartamënć por gauja dl’evacuaziun vëgnel paié fora 18.091,54€.

Chisc scioldi é gnüs surandà ai 6 de jügn.

La Comisciun se resservëia da paié fora le rest - al momënt 104.452,61€ - tignon cunt di contribuć publics che gnarà ćiamò conzedüs y di resocunć defi nitifs. Le Comitê ”Aiüt roa Badia 2012” lascia alsavëi che al vëgn inant coiü adöm inant spënores, söi cunć tla Cassa Raiff eisen Val Badia, tla Cassa dl Sparagn, tla Banca Popolara de Südtirol, tla Banca de Trënt y Balsan y tla Posta. (pablo)

Spënores por 440 mile euroDo la roa vëgnel paié fora i pröms scioldi

Priorité: proteziun dl teritoreL’Ombolt Iaco Frenademetz à informè sön la roa

La tëmpla bludra de Badia.

"La domanda cheriëia l’oferta!"Gran discusciun por l’antëna di fonins che dess garatè a Badia. Le dr. Luca Verdi dl’Agenzia Provinziala por la proteziun dl Ambiënt y dl Laûr à informè, mo ala popolaziun i àl inće tut n pü‘ la speranza che ara vais da tignì sö le svilup de chisc implanć

Gran partezipaziun ala incuntada cun la popolaziun.

Le dr. Luca Verdi dl’Agenzia Provinziala por l’ambiënt.

20

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected]

L Comun general “se à empontà” tel rotocalch televisifL’é passà trei meisc dal concors per dèr sù l’encèria de produzion de la trasmiscion. Dut se à enciodà anter letres de avocac, manaces de recors, e l’é ence l risech de “dan erarial”

No l’é na bela piata te la costions che revèrda l’informazion ladina, chela che ge meton dant a nesc letores sun chest numer de La Usc. Se trata del rotocalch de informazion ladina sun TML, chel, per se capir, che te chisc egn é jit fora con l’inom “Ercaboan”.

Acà béleche trei meisc (su La Usc nr 11 di 15 de mèrz) aane anunzià che aldò de la normes pervedudes dai enc publics, l Comun general de Fascia aea cognù meter a concors l’encèria per la produzion del rotocalch, e che l concors era stat vent da la firma “VideoAlp” de Fulvio Demartin Pinter, donca coi prumes de oril la cognosciuda trasmiscion de Silvano Ploner aessa cognù ge lascèr l post a na neva trasmiscion che à inom “nEves”. L’é passà amò doi meisc, ma chest no l’é sozedù: “nEves” no l’é mai partì, alincontra da enlouta l’é stat dut na lingia de problemes che à ferà. Se sperèa che la robes posse se comedèr, ma da vèlch ora l derit de informazion cogn vegnir secodì, soraldut se va stroz ciacoles che risia de fèr amò maor dan. Pean via da chel che ne à dit Fulvio Demartin de VideoAlp, che l ne à metù en consaputa che dò 3 meisc enstadì l’encèria ge é stata data a Ercamedia de Luigi Giuriato, aon proà a fèr n chèder chièr de chel che l’é sozedù, domanan te Comun general a la dotora Sabr ina Rasom, responsàbola del prozediment del bando, e a la procuradora Cristina Donei, per meter al luster duc i aspec tant tecnics che politics de chesta costion engatièda.

L nef program “nEves” donca no l’é mai tacà. Che él sozedù?

Fulvio Demartin Pinter: “La comiscion aeva fat na valutazion su la part tecnica, olache VideoAlp à ciapà na valutazion mìngol maora che Ercamedia, e una su la part giornalistica che la era valiva, dapò l’era la part economica, olache VideoAlp aeva sport n rebas del 11% a front del 1% de Ercamedia. Cinch dì dapò l’assegnazion l’é stat manà na PEC, che l’à valuta desche na racomanada, a Video Alp e a Ercamedia olache la responsàbola del prozediment, Sabrina Rasom dijeva che vedù i resultac VideoAlp l’aeva venciù l concors, ge vegniva dat l’enciaria con assegnazion defi nitiva, a part eventuai recorsc, e l’aeva 30 dì de temp per se enjegnar per far chest program “nEves”. Giö é vardà de comprar i aparac per poder far chest rotocalch. Pöc dì inant la fi rma l contrat (cogneva passar 30 dì per i eventuai recorsc) al Comun general ge é ruà na letra de Ercamedia, na letra scempia, zenza valor legal, no n recors, olache i dijeva che per lori la giornalista de mio program, Maura Chiocchetti, che la laorava te Comun general, l’aessa cognù aver l’autorisazion de l’ent dantfora per laorar con VideoAlp, e che la era incompatibola percheche daint de la comiscion l’era ence persone che laorava te Comun general. N

dì o doi dò l’é ruà n’autra letra, chesta oita scrita da l’avocat De Pretis, che ge entimava al Comun general de tor via l’enciaria a VideoAlp e ge la dar a Ercamedia. Endana l temp pervedù per l far recors l’era jit fora.

Jà dapò la prima letra, Cristina Donei ge à dit a Maura che l’aesse cognù domanar l’autorisazion e ela l’à fat domana de autorisazion e de riduzion de orarie. Ma ela l’aeva jà na autorisazion per lurieres de colaborazion da giornalista per i mesi de informazion locala, la era amò del 2008 e zenza scadenza, donca no l’é vera che al moment del concors no l’aeva autorisazion. L Comun general no à azetà la reduzion de orarie, e Maura l’à manà na letra olache la renunziava a la reduzion de orarie, percheche la ruava a far l rotocalch ence fora da l’orarie.”

Cogneel esser demò un giornalist? Se l’era problemes VideoAlp no podeel tor valgugn autres?

“L bando pervedea che l “condutor” sie un, la valutazion é stata fata sun chel. Giö aeve prejentà ence autres giornalisć, voleve far na redazion, ma la comiscion à dezidù demò su la basa del responsàbol, no aesse più podù cambiar. Per Ercamedia cognesse esser valif: se per valch motif Silvano Ploner no l’aessa più da esser l condutor, cognesse sutar l’enciaria...”

Che comunicazions ofi ziales èste ciapà?

“Dapò i 30 dì pervedui per poder far recors, é ciapà la PEC con la sospenjion de l’afi dament, e ge é fat aer al Comun general l’autorisazion del 2008 che endana Maura l’aeva troà fora. Dapò l’é passà amò n meis, nesciun à fat recors e ades Maura à otegnù l trasferiment al Comun de Moena, donca no l’é più nesciun contrast o incompatibilità. Ma l’auter dì me é ruà da Sabrina Rasom la determina de revoca e chela de encèria a Ercamedia. Giö me sente a post, percheche i me à domanà de tor part, é fat n laoro che la comiscion à giudicà mior e n rebas maor de presciapech 10 mile euro. Crese che a ge dar l laoro a Ercamedia sie ence n dan erarial, segur la Corte dei Conti jirà a veder percheche l Comun general ge dasc 10 mile euro de più de scioldi publics a valgugn che tecnicamenter à abù na valutazion più bassa. Gio é ciapà la PEC, me é atrezà, é spenù béleche 20 mile euro de aparac e ades me tociassa a mi far recors, canche su l’enciaria da dant nesciugn aea fat recors e la PEC che i me aeva manà la diveja chiaramenter che l’era na agiudicazion definitiva a part eventuai recorsc.”

E faste recors?“Pense proprio de scì. Me

endespiasc che se à creà chesta situazion, ma no pode ge remeter ence duc i scioldi di aparac. Aeve ciapà n afidament definitif e cogneve me atrezar per poder far l laoro. É dute le fature con data

25 - 26 de marz e domanerè l rembors. L’é ence da dir che te chisc mesc me é fermà ence coi autres laori, perché far n rotocalch ogni setemana per 10 mesc porta via temp, no tu pes tor autres empegnes gregn.”

Sabrina Rasom, responsàbola del

prozediment

L’é passa doi meisc che va inant la costion per dar sù la produzion del rotocalch. Che él sozedù?

Sabrina Rasom: “Pee via dal fat che la legislazion de la Provinzia sui apalc perveit che canche se fenesc na gara se dae sobito la “agiudicazion defi nitiva”, che en teorìa volessa dir che l’é dut a post, che se pel peèr via col prozediment per ruèr al contrat co la fi rma che à vent. Enveze l’é semper “salvo” la verifi ca di requisic che la fi rma cogn aer per poder sotescriver l contrat. Canche se à tacà a verifi chèr i requisic de VideoAlp l’é vegnù fora l problem che sia giornalista la era dependenta del Comun general.”

No l’aède vedù canche la é stata valutèda?

“Ei, ma no l’era n problem de la comiscion. Chiò l’é da desferenzièr mie ruol desche responsabola del prozediment e l’ent olache chesta gara é stata fata. L responsabol del prozediment fèsc pèrt de na Comiscion che ge va dò a n bando, olache l’é scrit i requisic che la Comiscion cogn verifi chèr. Canche vegn portà dant la perferides vegn jontà la autodeclarazions pervedudes, ma dut vegn verifi cà dò l’agiudicazion defi nitiva. L’é vegnù fora che la dependenta del Comun general cognea aer la permiscion per lurèr a chest rotocalch, e sobito parea che no la sie, la giornalista no l’à portèda. Dapò la é ruèda tras l’avocat de VideoAlp e te Comun general i à confermà che la era, ma endèna la giornalista aea portà dant a l’ent n’autra domana de permiscion con smendrament de orarie, e la ge é stata neèda. Coscì l’é vegnù a mencèr n requisit fondamentèl e per chest l’é stat fat la sospenjion, se se à enformà sun chel che se aessa podù fèr e dapò ge é stat manà a la doi fi rmes la letra olache se dijea che se aea chela de passèr a la seconda en graduatoria, ajache la giornalista no à la permiscion.”

Ma canche l’é vegnù fora la veia autorisazion no aessela cognù vegnir conscidrèda?

“Chest no depen dal responsabol del prozediment. Gé é vedù la permiscion del 2008, che la era n muie generica e magari l’aessa podù jir ben, ma chesta dezijion no me pervegnìa a mi. Gé é tout at che la giornalista à prejentà n’autra domana spezifica de permiscion a l’ent, per me l’era desche na sort de amiscion de la dependenta che la pruma no jìa ben. E l’ent chesta permiscion ge l’à neèda.”

Éla stata neèda per via de la

reduzion de orarie? Sé che Maura à renunzià a la reduzion...

“La reduzion de orarie ge aessa permetù de lurèr zenza nience domanèr permiscions, percheche se t’es sot l 50% de la ores te pes fèr n auter lurier. L problem se lea al regolament del personal di Comuns e del Comun general, che disc che l dependent pel fèr n auter lurier demò se l’é “saltuario e occasionale”, e no l’é stat conscidrà coscita.”

Él stat na dezijion politica?“Gé sé che la vegn sotescrita dal

capo del personal che l’é l Secretèr, donca ades Belmonte, ma peisse che la sie stata spartida con la pèrt politica.”

Ades Maura la é jita a lurèr te Comun de Moena. Chest muda amò la robes...

“Ei, l’é na mobilità domanèda dal Comun de Moena. L Comun general podea dir scì o no, e l’à conzedù la mobilità con delibera “immediatamente eseguibile”.

Ma no érel problemes de ofi ze con personal sot dimenscionà?

“Chela de la mobilità l’é na costion politica da domanèr a zachei de etres...”

Se Maura no la é più dependenta del Comun general l problem no l fossa più...

“Aesse podù tor la dezijion su la basa de la mobilità de Maura, ma no ere segura. La giornalista resta ampò dependenta de n ent publich, se l’é n problem de regolament de personal fossa da veder se l Comun de Moena podessa ge dèr la permiscion. Desche responsabola del prozediment me sà che la costion se à sperlongià ence massa, podee risièr n recors per “inadempienza”. Aee domanà che o l’avocat, o l Consei di Ombolc o l Segretèr me dae zeche de scrit, ma no me é stat dat nia, i me à dit che son gé la responsabola. Aee tema che a sperlongèr amò somee de spetèr n requisit che cognessa esser al moment de la verifi ca, no doi meisc dò, donca é dezidù de ge dèr sù l lurier a Ercamedia.”

VideoAlp disc che dò aer ciapà la comunicazion de l’encèria l’à comprà aparac e l domanarà resarciment, e che fossa ence n “dan erarial” ajache con Ercamedia l medemo lurier costa 10 mile euro de più...

“L sé. Gé me é fat l’esperienza chisc meisc scutan i pareres de chi che ne é stat dò. Sul fat de ge refoner l dan a VideoAlp, me é stat dit che no l’é colpa del responsabol del prozediment e nience del Comun general. Gé posse capir che la fi rma no pel spetèr l’ùltim moment, me endespièsc ma VideoAlp cogn ameter che l’é stat la posizion de la giornalista che i aea cernù a creèr l problem. Zenza autorisazion no se podea fèr desvalif.”

Tant èla regnèda l’encèria?“Diesc meisc, descheche l’é scrit

sul bando.”Vèla inant ence se mudassa l

giornalist de referiment de Ercamedia, che l’é Silvano

Ploner?“En teorìa no, ma l’é na

desferenza anter l requisit al moment de l’agiudicazion e chel che podessa ge sozeder dò al giornalist. Spere che no la vae coscì, perché n’assane ence abù assà.... Aboncont endèna cognon spetèr che passe i dis per n eventuèl recors: se l sarà se fermarà endò sù dut.”

Cristina Donei: “Chesta costion ne à fat n gran

dan”

Dò l’assegnazion del bando per l rotocalch ladin a VideoAlp, no l’é stat nesciun recors. No assède podù jir inant dut un?

Cristina Donei: “Gé al scomenz no saeve nience che Maura l’era la giornalista de VideoAlp, no ere int tel prozediment. Canche l’é sapù é dit “siede segures che la pol?”. L’é vegnù fora che i giornalisć no i cogn aer permiscion, e per me jìa ben, ma dapò son jita a domanar daperdut, ence a l’Avocatura del Stat, e i me à dit che ge volea la permiscion e che la dependenta l’aesse cognù la domanar.”

Ma la permiscion la era, amò del 2008, zenza scadenza. No jìela bel?

“Na percheche la cognea sotstar a l’articol 76 del Regolament de chest ent, che l disc che l’é permetù demò per atività “occasionali e saltuarie”. Ensema la domanava ence na riduzion de orarie a 14 ores, da 28 che l’aea. L Comun general no l podea ge la dar, percheche aon jà pech personal”.

Dapò Maura l’à renunzièa al smendrament de orarie...

“Ei, ma restaa semper la costion de l’art. 76. No se podeva ge conzeder la permiscion ajache no se retegniva che chest lurier l sie “saltuario e occasionale.”

Chi él stat a dezider de ge neèr la permiscion a Maura?

“L’é stat la Jonta. La fi rma la é del Secretèr, capo del personal, ma l se à confrontà co la Jonta.“

Per demò 10 meisc no él “ocajionèl”?

“Na. Se aon confrontà ence con le Autonomie locali e aon tout n avocat che ne aide a desgatiar chest grop. L fat de fi rmar n redazional dute le setemane no pol vegnir conscidrà “ocajional”, donca aon neà l’autorisazion.”

Ve aede fat l pensier che chest per l’ent comporta n cost de 10 mile euro de più? Ades fazile VideoAlp farà recors e se risia ence l “dan erarial”...

“Ge aon pissà, ma n’outa che tu tole na strada che dal pont de veduda aministratif te vegn conseà de tor, dò chela tu vas. Se vedarà chel che sarà l davegnir. De segur chesta roba la ne à danejà, la ne à fat perder n’assa de temp a jir su e ju da Trent a sentir pareres e la ne à fat lasciar endò n sach de robe. De chest son n muie endespiajuda e no pode nince pissar de me ritroar te la medema situazion te diesc meisc...”

Lucia Gross

21

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

L davegnir de la biblioteches e i encontres con i autoresL bibliotecarie de Cianacei, Domenico Volcan, ne conta de so lurier e l prejenta i apuntamenc per l’istà

Cultura - L’era l prum de messèl del 1981 canche Domenico Volcan à tacà a lurèr per la biblioteca de Cianacei. Dant ta Dèlba e dò tel zenter de Cianacei, olache l’é amò ades. Da chi egn n muie de veresc é stac fac e con presciapech 6/7 mile libres dac a d’emprest ogne an e 8/9 mile scric ite, la biblioteca de Cianacei l’é doventà n pont de referiment per i libres su la mont. Aon rejonà con el de so lurier.

Co érel al scomenz gestir na biblioteca?

Domenico Volcan: “Me à semper piajù engejer e son semper stat leà a la carta stampada. Da joen tegnive

sù i giornai, passave trop temp te biblioteca e canche podeve n liber me l comprave semper. Canche ere sot naja é sapù del concors te biblioteca. Dant de me l’era Giuliano Mazzel, Paola Depietro e dapò ence na foresta da Pèdua. I primes egn la biblioteca la era ta Dèlba, ló da le scole, dal ’86 sion chigiò. L Comun se à enteressà e l’é stat bon de comprar chesta ciasa, che la era de le cater Frazion. Dant l’era n post publich per telefonar e amò dant na boteiga de souvenir gestida da Guido Iori Rocia e sia femena Viky. Dal ’86 son stat sol fi n al 1993, canche l’é ruà Pietro Croce. Da trei egn son endò sol, ma canche la pol,

vegn sù dal Comun Rita Marchetti.”

Él stat senester?“L’é stat na esperienza növa te

duc i ciampes, ence te chel di raporc. Son stat demez a studiar, a Trent e a Pèdua e no cognosceve ben l’ambient. Al scomenz me sentive un che fajeva n mestier che no serviva più de tant, ma chest per me no l’é mai stat demò n mestier. É abù momenc senestres, canche ere sol e vegniva pöcia jent, ma col temp la biblioteca se à fat int te la realtà del post, la é jita semper più en su e aon arjont de bogn numeres ence de gra al turism.”

Che funzion èla na biblioteca te n paìsc, apede chel de dèr a d’imprest libres?

“Per me la cognesse aver na funzion propositiva, endrezar scomenzadive. Son stat bibliotecarie e assessor a la cultura, é vedù che fora da sajon no l’é sorì e te sajon se à n mulge de far. Aboncont anchecondì le biblioteche, ence dal pont de veduda de l’architetura, no l’é demò n post pien de libres, l’é dò che deventa lösc de agregazion, olache la jent pol jir te internet e dorar postazion multimediale, se bever l café e se vardar n fi lm. Chigiò no se pol far mudamenc a la strutura, no l’é i tempes, ma se tegnon ai tempes con chel che se pol. Aon l met, con la biblioteca de Moena e Pardac, de tor a fi t i e-books e aon la wireless e i computer.

Chel che enveze no se cogn mai lasciar endò l’é le prejentazion di libres. Crese che la biblioteca sie un di enc più adaté per cheste scomenzadive. Per l’istà é giusta endrezà 9 encontres con autores, soraldut chi che à scrit libres che rejona de mont. Sarà Renato Casarotto, Marco Olmo (che sarà a Cianacei te la setemèna de le Skyrunning), Nadia Meneghina, Mara Santangelo, Mauro Buff a, Mariapia Veladiano e Silvano Faggioni e amò vegnirà portà dant

l spetacol de teater dal liber de Angel de la Rezila “Mi sono perso nel mio bosco”. L’é n bel program, en dut aon spenù 2.500 euro e duc chisc encontres sarà int ence tel program “Parole Vista Dolomiti” che l’era nasciù a Cianacei e ades l tol int duta Fascia”.

Colun él l pont debol de la biblioteches anchecondì?

“Ti ùltimes egn vegn manco bec. Mìngol l’é le familie che no le i porta più, e ence colaborar co la scola no l’é semper sorì, ma più che auter l’é che per i bec i libres no i é più tant emportanc, no i ge piasc più tant. Chest l’é n problem che l’é daperdut e veje che ence te Fascia vegn endrezà n mulge de scomenzadive per lori, desche ja Vich che i fasc “Leggi in tandem”.

Coluna él enveze la roba più bela de chest mestier?

“L’é l star te anter i libres e l contat con le persone. Chel che resta a la fi n l’é proprio l parlar co la jent: se taca da n liber e se rua a ciacolar de la vita, di problemes, de dut.

L’é amò na roba che volesse dir: spere che l Comun general tole sù la gestion de le biblioteche de val. Ge volessa tegnir le sente, ma aer n coordenament e na gestion centralisada”. (vr)

Domenico Volcan l’é l bibliotecarie de Cianacei dal 1981.

“Na storia che meritèa de vegnir contèda”Personajes storics ciapa spessor psicologich e emotif tel roman de Fabio Chiocchetti “I Misteri del Cjaslir. Storia di un santo vescovo e di una presunta strega”, prejentà con suzess a Trent e a Vich

La storia del Prinz Vescof da Vich Daniel Zen e di prozesc a la stries, e la trames naratives che Fabio Chiocchetti ge à dessegnà entornvìa te so roman storich “I misteri del Cjaslir” à soscedà l’enteress e la curiosità de la jent de Fascia e ence de jent de cultura da foravìa.

Doi prejentazions n muie desferentes una da l’autra, una a Trent e l’autra sa Vich, à metù al luster la richeza de argomenc che chest liber ge sporc ai letores.

En mercol passà a Trent, per endrez de l’editor Curcu e Genovese, la prejentazion te la sala

de l’Aurora de Palaz Trentini, piena de jent. Chiò, dò l salut del president del Consei provinzièl Bruno Dorigatti, l’é stat l giornalist e diretor del sfoi “Trentino” Alberto Faustini a uzèr fora, ensema con l’autor, i desvalives temes che la neva publicazion met dant.

“I misteri del Cjaslir” – l’à dit Faustini - met al luster la richeza de nosc raion, a ciaval anter cultures e lengac desferenc, l ne moscia la realtà del XVII secol dai desvalives ponc de veduda e te si desvalives aspec: chel populèr e chel eclesiastich, chel di neves fermenc scientifi cs che se fajea

lèrga te chi egn e chel feminin leà a la tera e a saeres veiores, fajan ence referimenc che se lea a na vida più o manco evidenta con temes de atualità e conjobian l rigor storich con l lengaz de la letradura.

N liber che se vadagna donca n post de derit tel panoram leterèr sora local, ma olache Fascia e sia realtà de jai 400 egn à na gran pèrt.

Chest l’é vegnù fora amò de più te la prejentazion de Vich, olache a “tamijèr fora” anter la piates ensema con l’autor, l’é stat l storich Cesare Bernard, dò l salut portà per duta l’aministrazion da l’assessor Andrea Rizzi.

I documenc de Pare Frumenzio de Martin, che à metù al luster la biograf ìa de Daniel Zen e la storia de la Comunità de Fascia, e chi di prozesc a la stries trascric e traslaté da don Donato Vanzetta, l’é i fondamenc del roman de Chiocchetti. I personajes storics e chi nasciui da la ment de l’autor se mef tel chèder reèl o amàncol deldut possìbol di evenc di prumes del ’600, ge dajan spessor psicologich e emotif a Daniel Zen e a so amich e biograf Piere, al scrivan Nicolò Cinzòl e al decan Inama, a la jent de Fascia fl agelèda da la ciarestìa e a Dorothea de Freina e la fémenes cusèdes de strionarìa e manèdes a prozess a Persenon, te na trama che ciapa l letor e olache fac sozedui, relazions misteriouses e intrighes sospec se

enterza con ritm marcà.L’é stat n gran dram chel vivù

te chi egn da noscia jent. Na storia che – à dit l’autor – “meritèa de vegnir contèda”. E se i documenc no i era assà per poder la meter ensema deldut a na vida scientifi ca, Chiocchetti à pissà de ne la prejentèr sot la viesta leterèra, per fèr ampò cognoscer, con n lengaz più piajégol e sorì, chesta piata de noscia storia, co la speranza de soscedèr te zachei la voa de jir inant coi studies, ma soraldut con l’obietif de ge dèr mìngol de giustizia a chela pera fémenes e de onor a Daniel Zen.

Daniel Zen, fosc massa pech cognosciù anchecondì te Fascia, l’é un di gregn personajes de noscia val e l’é stat l soul Prinz Vescof

ladin de la storia. L’era nasciù a Vich e te sia cèsa de naa, vejin a la stazion de la forenadoa de Ciampedìe, la familia Pellegrin à fat fora n restorant che à so inom, mantegnan la strutura originèla. De Daniel Zen a Vich l’é amò l retrat ofizial de Prinz Vescof, piutost roinà, e l’autor à volù che col vadagn del liber chest retrat (che era stat metù fora a Vich en ocajion de la prejentazion) vegne fat restaurèr e dò metù fora te Museo, acioche duc posse l veder e l recordèr. La proponeta de Fabio Chiocchetti é sostegnuda da l’Union di Ladins de Fascia, e l liber “I misteri del Cjaslir. Storia di un santo vescovo e di una presunta strega” é a la leta te senta de la sociazion a Sèn Jan. (lg)La prejentazion del liber a Trent: Alberto Faustini e Bruno Dorigatti

ensema con l’autor.

Cesare Bernard e Fabio Chiocchetti a Vich; apedejù l retrat de Daniel Zen che vegnarà restaurà coi vadagnes del liber.

nr. 22 / 07 de jugn 2013

22 www.lauscdiladins.com

La Usc de la scola _ _ _

Moena- En jebia ai 30 de mé tel teater de l’oratorie de Moena l’é stat dassen n bel spetacol.

I bec de la clasc terzes de la scola populèra don G. Iori, dò meisc de proes e empegn, i à portà dant la raprejentazion teatrala “Conteme na contìa”.

La comedia, pissèda e scrita jù per moenat da la maestra Sabrina Ianniello, col didament de la maestres Chiara e Sara, rejonèa de n bez che no podea più lejer percheche la bregostènes les ge aea strionà la mans.

L’obietif didatich l’era chel envers la dramatisazion, de fèr entener a duc l’emportanza del lejer e soraldut che ensema se pel troèr la soluzion a vigni sort de “strionament”.

I bec à aprijià da sobito l’idea de fèr i “atores” e i se à identifi cà dassen delvers te ogne personaje, fajan doventèr l spetacol rich de emozions e coinvolgiment.

No l’é stat segur sorì enjignèr dut e emparèr a stèr sun paladina, proan a no se fèr sfreèr da l’agitazion de aer dedant n muion de jent e de compagnes, ma chisc picoi atores é stac bogn de venjer l’emozion e de ge donèr a duc n domesdì de legreza e devertiment.

…e dò chesta gran fadìa e chest bel suzess… BONA VACANZES A DUC!

Tel projet VIF, (Vivèr, Informèr e Formèr) portà dant dai professores Germano Basile e Th omas Zulian de la Scola de Fascia tel chèder del Pian Joegn de Fascia La Risola, enstadì l’é stat portà dant na scontrèda dal tìtol “Da chi e da cosa dipendiamo” olache l’é stat rejonà de dependenzes. De la pèrt più psicologica leèda a la dependenzes à rejonà la dotora Lisa Tommaselli de l’A.p.D.p (Associazione provinciale per le Dipendenze patologiche) enveze en cont de la neva dependenzes l’é stat Marino Pederiva da Vich, che à rejonà tant con i genitores che coi studenc del pericol del jech sun internet.

I joegn e i pericoi del web

Con Marino Pederiva de la sociazion “Occhio al gioco”, joegn e genitores à podù cognoscer dotrei tenetes del web, na “new addiction” – l’à dit Pederiva – che l’é oramai doventà n problem reèl e pesoch. Per chest “Occhio al gioco” à chiamà esperc desche Paolo Dallago de l’AMA de Trent, che l se cruzia de la gestion di gropes de Auto Mutuo Aiuto olache la persones se deida una con l’autra, l psicoterapeut Paolo Degasperi che à parlà de la doura de chesta neva tecnologìes, che les tira ite la jent ence a dan de la socialisazion. Somea che sie dut sconet e enveze – à dit Marino Pederiva - chest de internet l’é n problem de duc i dis. Daniela Vian, che studia Sociologìa a Trent, l’à chierì de ge moscèr ai studenc no demò i aspec positives che à i social network e internet, ma ence duta la tenetes del poker on-line e de chi jeghes che domana scioldi per miorèr la posizion di jiadores te la classifi ca. “Pissave – à dit Marino - acà pech temp l’é ruà na mère a me domanèr che fèr tedant a la domana de sie fi de ge fèr desche don n credit per poder jièr te internet.”

Chest ben segur fèsc pissèr che chiò da nos, desche te dut l mond, l’é da stèr ascorc, ence perché n muie de outes i genitores no cognosc e no i sà che che i fèsc i fi es sun internet. Marino Pederiva l’é stat

content de la scontrèda. “L’é stat enteressant – l ne à dit - veder coche i bec à tout pèrt e i à ciacolà con nos. I ne à confermà che duc i aspec che à dit fora i esperc i é veri, e che apede a chi n’é n muie de etres. Dotrei i à proà a jièr “d’azzardo”, coi “gratta e vinci” o a poker, i ne à moscià e i à ametù che chisc jeghes é pericolousc. L’é stat na scomenzadiva ùtola e cogne rengrazièr i professores Zulian e Basile per l’empegn e la sorastanta Mirella Florian che é semper stata en pruma linia per smaorèr la sensibilisazions entornvìa chesta sort de problematiches.”

I consees de la psicologa

La d.ra Lisa Tommaselli à rejonà enveze soraldut de la dependenzes leèdes a la doura de sostanzes. La psicologa de l’A.p.D.p te sala grana de la Sorastanza ge à dit ai genitores de no se sentir en colpa per l dejèje di fi es, percheche tedant a chest ge vel semper pissèr che duta la stories e l percors de ogneun i é desvalives. Chel che ge vel fèr tedant a n dejèje di fi es no l’é se domanèr “de chi éla pa la colpa?”, ma piutost ge vel se domanèr “Colun él l segnifi cat de la cernudes de mie fi ?”.

I genitores no i pel semper saer coluna che l’é la giusta strèda per i fi es te n spezifi ch moment. I cogn compagnèr i fi es, ge fèr sentir sia prejenza e rejonèr con el, ma più de tant no i pel i didèr. “Te pes portèr n ciaval a l’èga – l’à dit - ma no te pes l sforzèr acioche l beive”. I genitores cogn ence azetèr la desferenzes, proèr a entener la cernudes di fi es, ge dèr fi duzia e coraje tel confront del mond e fèr a na vida che no i se sente soi. Per chest l’é emportant rejonèr anter genitores e fi es e se no i respon sobito, proèr dò e dò a ge domanèr. No se utèr da l’autra o se inirèr, ma proèr più outes a troèr n pont de contat. Magari ence con na batuda o na stupidèda. “De solit – à dit la dotora – a sgherzèr su autra robes, pel dèr che i fi es i se aure ence su de autra costions”. No l’é nia sorì, segur, ma dotrei pìcola robes se pel semper les proèr. (vr)

Marino Pederiva de la sociazion “Occhio al gioco” à renjonà con studenc e genitores de la neva tenetes di jeghes te internet.

Conteme na contìa!I pìcoi atores de teater de la terza mesènes de Moena à encantà l publich de coleghes, genitores e maestres con n spetacol dut per moenat

Desvalives momenc del spetacol de teater spilenà dai bec de la terzes de la scola populèra de Moena te teater de l’oratorie de paìsc.

Co se comportèr tedant a la dependenzes I studenc e i genitores fascegn à cognosciù miec la dependenzes: da cheles da la droghes a chela neves, desche la dependenza da jech o da internet

Solidarietà e teater per la fi n de la scolaEn mèrtesc ai 11 de jugn, per serèr sù al miec l’an de scola, l’é stat endrezà na bela serèda averta a duc te oratorie de Poza.Se taca da les 20.30: sarà l Bandin e l Cor de la Scola de Fascia e dapò Fabrizia Salvadori de l’Operazione Mato Grosso, che rec la cèsa di bec de Tomanguina tel Perù portarà dant l’esperienza che à podù veder da vejin ence Franco Cincelli e Lucia Soraperra. Chel che vegnarà tout sù endèna la sera defat l servirà per portèr a compiment n projet per fèr sù na tislerai te la cèsa per bec zenza familia de Tomanguina.A la fi n de chest moment leà a la solidarietà vegnarà fat ence n bilanz del projet VIF fat fora per l’an de scola e tinùltima se podarà se deletèr col bel tòch de teater “L coraje de n studafech fascian”.

nr. 22 / 07 de jugn 2013

23www.lauscdiladins.com

_ _ _ La Usc de la scola

Enrescida matematica: chest l’é l cher del projet “Math en jeans” proponet te duta la Talia da le Università de Milan e de Trent e portà dant fora per dut l’an ence da n pìcol grop de studenc e dozenc de la Scola Ladina de Fascia, dessema a n muion de bec de autre scole. Da l’uton passà enscin a la metà del meis de mé nesc Francesco, Maria Chiara, Eleonora, Martino, Lorenzo e Davide de le clas seconda e terza del liceo scientifi ch, i à abù l met de se sćervelar e de studiar fora na costion geometrica deldut particolara e de pissar dò, ruan en ùltima ence belebon a l desgatiar, a n problem enteressant, ben segur senester e pien de gropes.

Se trataa de studiar n “biliard matematich” e de veder a che vida che aessa podù se mever su n desch da jech n balin trat da na spona a l’autra, cotante oute che l’aessa podù rembalzar e vardan che sort de traietorie che aessa fat l balin inant de ruar te buja. Nesc joegn studiousc à tacà a osservar l problem su n desch cadrat, olache,

de gra al gran numer de simetrìe, l’era più sorì veder che che sozedea. Man a man i à tout cà desć con autre forme, sun chele che l’era manco sorì descorir l percors che aessa fat l balin te so viac. Retangoi, triangoi, esagons e en ùltima ence l cerchie i à dat l met de tratar l problem sot desvalive prospetive e con n muie de ponc de domana, che se à podù da spes ressolver de gra a software informatiches adaté e con na bona cantità de pazienza. N muie de oute se é rué a osservar la perfezion e l bel de la matematica, na scienza che enceben engrada, a la fi n moscia semper coche “i conc i porta a n resultat”.

Fajan tel pìcol na sort de enrescida scientifi ca, vidé te valch scontrada da n dozent universitar, i studenc à dalbon podù aprijiar coche, ence te caji sorii, se pel troar leames anter problemes che al scomenz somea deldut dalonc; jan dò strade che someaa portar a resultac che no à nia da che far un co l’auter, a la fi n con marevea se é rué ence a descorir che l’é n fi l condutor trasparent ma logich che

“Math en jeans”N projet scientifi ch per i studenc del liceo de Fascia, per far matematica a na vida joena e feruscola

I studenc de la scola de Fascia a l’Università de Trent a Povo endèna la scontrèda fi nèla del projet “math en jeans”.

ciola ensema desvalives ciampes de la scienza di numeres. Ence se muie senester l’é stat troar chest fi l e soraldut esser bogn de ge jir dò, gran sodesfazion se à abù canche se é rué a troar legi e desmostrazion che tiraa a una desferenc ragionamenc.

De gran enteress, te l’economìa del projet, l’é stat l convegn fi nal che é stat endrezà a Povo te la facoltà de Matematica ai 18 de mé, olache i gropes di studenc de le 6 scole de noscia region che à tout part al “math en jeans” à prejentà dedant ai autres si bie lurieres. Curious l’é stat veder coche, scomenzan da n problem comun, i gropes sie jic dò percorsc desvalives, duran mesi e strumentazion muie desferenc. Se sà ben che valgugn sie jit più a fon te una costion e valgugn autres te n’autra aldò de si enteresc, ma projec de chesta sort vel mosciar coche tel lurier de equipe sie emportant colaborar tel ressolver n medemo problem, no se sorapean e tolan sù chel che à jà fat i autres. Ciolan i desvalives toc de puzzle porté da ogne grop, a la fi n se é rué a meter adum conscidrazion sgalizente che per l’emozion ge à fat far n pìcol saut su la cariega ai più engaissé e con maor sensibilità per l’argoment.

Sui desć de prejentazion e discuscion se à podù veder ogne sort de tablet, computerins, aparac multimediai e ipertecnologics. Valch student à prejentà adertura si resultac co la doura de pìcoi robot fac sù e programé per l’ocajion, con neve tecnologìe che se fasc larga tel mond e che ence dalaìte de la scola l’é giust emparar a durar per jir dò i tempes.

L’é stat segur na oportunità, chesta de “Math en jeans”, per se

averjer a n mond nef, de cognoscer e de se miorar; tras chest projet se à avert n auter pont con realtà da olache l’é emportant tor idee e stimoi.

L biliard matematich l’é stat n strument per far e cognoscer l

mondo di numeres e de la geometrìa a na vida gustegola e fora de anter, per entener che la matematica no l’é na scienza da mufa, da smoking e ciameija, ma materia joena e feruscola, “en jeans” e maieta. (tz)

En jebia ai 23 de mé, te l’aula grana de la sorastanza de la scola ladina l’é stat fat na scontrèda a chela che ge é stat dat l’inom “I joegn scontra la politica”, metuda ensema dal projet VIF (Viver, Informèr, Formèr). Per rejonèr de chest tema l’é ruà l’assessor provinzièl a la mendranzes linguistiches Luigi Chiocchetti, l’ombolt de Ciampedel Renzo Valentini, Teresa Lorenz, na joena che milita tel partit de la UAL, trei studenc del liceo: Federico Rauco, Stefano Bottaro e Francesca Rover e doi professores de la medema scola: Nicola Parzian e Germano Basile.

La scontrèda, manèda inant da Silvano Ploner, é durèda più che doi ores; i bec à podù fèr conscidrazions su chel che i peissa su chesta costion, l’é stat fat reflescions su l’idea generèla de politica e ipoteses sul davegnir de la vita politica. No l’é sorì scriver de dut chel che se à rejonà, ma se pel isolèr vèlch

Ge dèr emportanza ai joegn ence en politicaTe l’ùltima scontrèda del projet VIF, i studenc à scontrà i politics fascegn. L’é vegnù fora che massa de spes i joegn vegn pech conscidré

argoment che se podarà durèr desche pont de referiment per autra scontrèdes ti meisc che vegn.

La roba più emportanta che l’é vegnù fora enstadì l’é che serf na gran formazion dant de se meter a lurèr tel mond de la politica. Preparazion che rua da la scola, ma che cogn ence madurèr con esperienzes te la jontes di joegn, coche sozet jà te più pèrts de la Tèlia e ence te noscia region, l Trentin. Podessel nascer na scomenzadiva de chesta sort ence te noscia valèda?

I joegn à palesà de esser n muie enteressé a chest, ades tocia a l’aministrazion del post se dèr jù per arjonjer chisc ejic.

Dapò l’é stat trat cà di modìe: se à criticà i politics de anchecondì che no à moscià i giusć valores, la lealtà e la coerenza di gregn statisć de n’outa. L politich ideèl cognessa ge stèr vejin a si eletores, tegnan n comportament giust te si confronc e abadèr a la fi denza de chi che lo

retegn si raprejentant, ma ence esser respetous co la istituzions. Se chest no sozet taca a vegnir fora critiches e slontanamenc da la politica da na pèrt de la popolazion e donca ence di joegn.

En ùltima l’é stat rejonà de la percezion che i joegn à de la politica: la storia ne à ensegnà che fèr politica l’é la maor roba che i omegn pel fèr per sia patria, che sie na nazion entrìa o demò n pìcol raion.

I bec che à tout pèrt a chesta scontrèda i é stac deldut coscienc de chest e i se à moscià enteressé a esser ite te l’aministrazion per la dezijions che li revèrda. I politics, da spes, i veit ti joegn demò possiboi litadores, i li doura te la campagnes per se fèr votèr e no i contenta sia pertenzions. Sozet de spes che i joegn vegn critiché e ge vegn dat inomes desche “bamboccioni”, “choosy” o, coche se disc tel Nord America “Skip college, become a plumber”. Chisc ataches dai più

“veies” i peta jù i joegn, che jà i é pec, e sia spetadives e donca ence i ensomesc de chesta neva generazion conscidrèda massa debola per se fèr sentir, ma tel medemo temp, assà forta per no reagir.

Ge dir a na vida ironica ai joegn “choosy” no tegn cont che ic à l derit de l’esser, i cogn aer la possibilità

de arjonjer sia ambizions, ence se chest i li fèsc someèr “melesc” tedant ai etres politics con più esperienza e che no capesc deldut l potenzièl di joegn, na generazion che no vel più esser la Cenerentola de la sozietà.

Chiara Chiocchetti, Marianna Rossi, Nicola Parzian

I reladores e l publich te sorastanza a Poza.

24

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Moena - En domenia a Moena se sentìa rendenir na musega: la vegnìa dal Col di Soldai e a vardar via, jà da dalonc, ence se l’era i 2 de jugn, festa de la Republica, se vedea far spaco soraldut i colores bianch e ros. Anterite l’era ben ence l tricolor... ma chel vert, bianch e brun!

L colp de la salva di Schützen e le sonade de la Musega da Moena

Ciampedel - Te sala del Consei del Comun de Ciampedel ai 9 de mé l’é stat endrezà na serèda, en colaborazion con la Coprativa de Ciampedel, per rejonèr de ambient e refudames e de la vides e strumenc che ence la copratives de Fascia tol sù semper più bolintiera. Se l fèsc percheche chisc mioramenc porta a recognoscimenc, ma soraldut percheche se pel sparagnèr su la produzion de scoadìes. Tant per la Copratives che per l client.

En chela sera Guido Ciocca, educator ambientèl de l’Agenzìa Provinzièla per la Protezion de l’Ambient (APPA), l’à spiegà che te la Provinzia de Trent l’é da egn atif l projet “Ecoacquisti” nasciù per envièr la boteighes a adotèr sistemes

neves compatiboi con l’ambient ajache, l’à dit, la maor pèrt di refudames che aon te cèsa i vegn da la roba da magnèr e da chel che vegn cojinà. Per chest l’é semper più emportant stèr ascorc a chel che se compra e trèr demez aldò de la regoles de la regoeta desferenzièda di refudames.

Te Fascia l’é en doura n bon sistem per la spartijon di refudames e la perzentuèla de regoeta desferenzièda é anter la più autes del Trentin. Demò a Ciampedel la é del 66%.

Te dut chest setor la Copratives é dalbon n meso emportant per smendrèr la produzion de refudames e per chest l’é nasciù “Ecoacquisti”, l marchie trentin che per esser arjont

l cogn veder sodesfac desvalives requisic, obligatories e facoltatives.

Per aer “Ecoacquisti” ge vel che la coprativa abie i sachec de teila e no demò de nylon; che la mete a la leta cartons vec per se portèr a cèsa la roba; che la vene “ricariche” de saon e polver da lavèr, ma ence de èga e vin o che la vene amàncol boces de èga e vin da podèr dèr de retorn; che la vene piles da podèr ciarièr da nef; che la mete a la leta la roba che à da jir a de mèl te pec dis a n pries mender o la ge la dae a enc o sociazions che deida chi che à debesegn. E amò obligatorie l’é ence la formazion del personal su la gestion di refudames.

Amò apede na coprativa pel aer l distributor de saons e polvres da

lavèr (e chisc i troon p. ej. a Sèn Jan), prodoc ecologics, ecodrapedìe per bec e per la eles, sachec da poder meter tel compost o amò i “gasatores” de èga; defat vegn conseà de no comprèr èga con gas chiò da nos, ajache la vegn bona assà ence da la spina: se se la vel col gas se pel sparagnèr e comprèr apontin l “gasator”.

Estra a chest dapò l’é stat dit de comprèr fruc e verdura no confezioné, ma preferir semper chi che se pel se meter enstesc te sachet, per no comprèr embaladures che tol via post e l’é biot refudam. Chi che à na gran familia dapò ence vegn envié a comprèr confezions più granes enveze che doi o trei più pìcoles, per ejempie de pasta o roba

à fat capir sobito che l’era na festa de la comunanza, chela che la familia Croce à endrezà per l’inaudazion de n nef agritur “El Mas”. E canche te anter le mondure se à vedù ence chele del Grop de Folclor de la Val de Sora, se à entenù che la festa jìa ence “sorafora i confi ns”.

I é stac dalbon de n muie a se binar a far festa con chesta familia

Comprèr manco refudames e respetèr l’ambientSemper de più ence te la copratives de noscia val vegn durà sistemes per smendrèr la produzion de scoadìes

A Ciampedel l’é stat dat consees per osservèr sun chel che se compra ite per no “comprèr” ensema massa refudames.

per l disnèr.Chisc consees é segur positives

e i pel vegnir metui en doura con pecia fadìa ajache, se abadon delvers, te noscia boteighes l’é la maor pèrt di servijes domané dal marchie “ecoacquisti” e apontin per chest la Coprativa de Fascia l’à jà arjont chest recognosciment e su la medema strèda e dò a jir ence la Coprativa de Ciampedel.

Tel cors de la serèda ence Giorgio Smaniotto de l’ofi ze marketing SAIT de Trent l’à recordà trei regoles per stravardèr l teritorie: durèr da nef chel che se pel; sparagnèr; petèr demez te la dreta maniera, recordan ence che chiò da nos l tetrapack pel vegnir desgort ensema con l papier. (vr)

Moena à fat festa per “El Mas”Musega, Schützen, autorità e n muie de jent é rué per l’inaudazion del nef agritur de la familia Croce

che – descheche à sotlineà te si intervenc le autorità - ti egn l’à dat n gran contribut al svilup de n turism de calità a Moena.

Su la paladina enjignada per l’ocajion, anter na sonada e l’autra Elio Pollam ge à dat la parola a l’ombolt Riccardo Franceschetti, a la procuradora Cristina Donei, al conseier Luigi Chiocchetti e se sà ben a don Enrico Conci, che à

benedì la neva strutura. N frabicat che é stat fat sù con tecniche costrutive de aut standard ecologich e termich, sistemes inovatives ma tel respet de la tradizion, e soraldut dajan lurier dut a fi rme del post, descheche à sotlineà Michelangelo Croce, che ensema con i genitores Nino e Lucia, i frades Mauro e Antonella e soe familie, i à festejà l compiment de chest gran projet.

Ensema con ic n muion de amisc e colaboradores à podù far festa, con de bona polenta, porchetta e liania, se sà n valch da beiver e l compagnament de la musega de la Roncac Band. Duc à podù ence vijitar la strutura: vace e vedìe, ciavai e puleres, e ence doi porcìe troa alberch te na stala tant rencurada da somear béleche na stua, e che se lascia veder travers na fenestra da la sala del restorant. Sunsora, la part de legn met al luster l bel lurier realisà sui projec de l’enjegner de ciasa, Mauro Croce, e de l’architet Damiano Gross, da la Rasom Wood Technology.

L nef agritur varda de sporjer prodoc a “metri zero” - à dit l chef Michelangelo - e de valorisar dut chel che vegn da la ciasa e dai produtores più vejins, per sostegnir l’economìa locala e portar inant la tradizion de auta calità, che chesta familia à semper desmostrà de portar inant jà tel restorant Tyrol. (lg)La familia Croce à festejà l’inaudazion del nef agritur con la partezipazion de la Musega da Moena e di Schützen.

25

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa? Soluzion del retrat su La Usc nr 21 del 2013L retrat publicà su l’ùltima

Usc di Ladins ne era stat portà da Francesca Mazzel de l’Ors maridèda Sottsass. Francesca se recorda de chel dì che l’aea fat l retrat, tedant a cèsa sia a Cianacei, del setember del 1985 e che l’aea chel gramièl ajache

l’aea giusta fenì de scoèr la raza de sporert.

A responer, apede a Francesca, l’é stat ence Sergio Riz de Gusta de Tone, Lina Davarda da Cianacei, Lino Medico da Poza e Elisabetta Sottsass che la stèsc a Rorei.

Sul retrat l’é: 1. Francesca

Mazzel de l’Ors; 2. Franca Sottsass; 3. Caterina (Cati) Lauton del Lip da Cianacei, mère de legn de Francesca; 4. Elisabetta Sottsass fi a de Francesca e Corrado.

Ge sporjon n bel develpai a duc chi che ne deida a meter ensema vèlch toch de noscia storia, e

chest’outa ve meton dant n retrat de bec da Vich di prumes egn ’30 canche i à fat la Pruma Comunion.

Ve preon de ne dèr voscia resposta te redazion, ence per telefon o fax al 0462.764545 o per mail a la direzion: lausc@

ladinsdefascia.it. al più tèrt per en mèrtesc sera.

Ve recordon che chi che ne dèsc la resposta giusta o troa fora amàncol la maor pèrt de la jent sul retrat i ciapa en don n liber o n CD de musega, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.

1

2

3 4

161718192021

22232425

26

6987 10 11

12

131415

1

2 3 4 5

Na miscion tel Congo per cognoscer la pediatrìa de Kimbondo, l’é la destinazion che nos, Monica e Elisa, ensema a Elena e Massimo aon cernù fora desche pruma esperienza de volontariat davejin ai purec. Mené da Ivano e Gabriele, che jà ti egn passé aea podù tochèr con man, ma dantdaldut col cher chesta tera, sion ponté via, spenc da la voa de cognoscer la familia de Maman Betty, ma soraldut per portèr inant, enceben se per pec dis, chel che ela à fat per tenc egn: vardèr via e donèr n mìngol de amor a duc i otcent bec de la pediatrìa.

Dessema a noi, semper e te vigni moment, a ne fèr da vida, sostegn e forza l’é stat la prejenza de Mama

Manuela, che aon podù scontrèr ti eies e ti grignoc de duc i fenc. Jà, zis de forza e ardiment aon abù besegn; anchecondì l’é per nos engrà ve contèr nosc viac con bele pecia paroles: ogneun de nos à podù sentir e viver chest percors a na vida desferenta, ma chel che fosc aon podù condivider duc ensema l’é stat l stentèr a tegnir fora l prum empat. Fossa banal ve descriver la realtà congoleisa e la confrontèr co la noscia, ajache l’é doi mondi desferenc; enveze l’é fondamentèl per poder viver a pien chesta esperienza se fèr ite con sia cultura, proèr a la entener e dantdaldut a la respetèr.

Dut chest per nos l’é stat senester,

soraldut i prumes dis: ma a te fèr sentir desche a cèsa tia l’é duc chi picioi che te coran encontra a brac averc e cridan “Mama, mama” o “Papà, papà” i te fèsc desmentièr dut!!

L’é belapontin si eies, bendeché trisć e vec che fèsc mever zeche daìte de te che te fèsc entener che ic à besegn de te, de tia compagnìa e de n toch de tia vita.

“Piccole cose sono per i miei bimbi un gran tesoro”, chesta la paroles che Père Hugo ne dijea duc i dis. E l’era giusta noscia pìcola azions e atenzions che fajea sentir chesta pìcola creatures la più contentes al mond.

L’é stat per nos n moment de

Na miscion tel cher de l’AfricaN grop de joegn fascegn é jic a cognoscer la gran familia de Père Hugo Rios e Maman Betty

gran refl escion poder veder coche n nosc “nia” pel empienir l cher de na vita, na vita che enceben la sie da l’autra pèrt de l mond, la é desche nos, n nosc fra!!

L’é na emozion unica poder veder de aer donà n grignot e mìngol de nosc amor a ogneun de chisc picoi, ma chel che l’é amò più maraveous l’é poder ve contèr che nesc momenc più preziousc i ne li à regalé i bec pedimenté de majon Patrick. Con ic l’é rèr aer n confront per via di gregn problemes fi siches e mentèi, ma con mìngol de pazienza e de temp de più se rezeif la più bela emozions: les descriver una per una l’é zis senester, ma se proède a ve fegurèr si eies trisć canche se n jiane, o la coretes che valgugn de chisc (chi che pel se l permeter) fajea per ne stèr vejin e per ne “robèr” amò cinch menuc de compagnìa, enlouta fosc ruède a capir che che ic ne à lascià tel cher e cheche nos ge aon lascià a ic!!

L’é stat proprio chesta picola robes che à concostà noscia giornèdes e à engaissà noscia esperienza tel fèr ogne dì de più, soraldut per i più deboi. De dut chest cognon rengrazièr de cher Ivano, che con semplizità e te n vers del dut naturèl l ne à ensegnà a aer pazienza e a sporjer no demò na man, ma duc nos enstesc per l ben di più purec!! Ma l rengraziament più gran volon ge l dedichèr a Père

Hugo che l ne à tout te cèsa sia desche fi es e dì per dì l ne à fat sentir pèrt de la sia familia.

Pecia paroles no bastassa per ve contèr zeche de el, de sia miscion e de dut chel che l fèsc per si fi es. Empedimenc e difi coltèdes i é vigni di, ma enceben che el strozeea i piesc dal stencià, l no mencia mai a donèr duta sia giornèda al servije del SegnoreDio e di più purec. A inom sie e de duc nos volon rengrazièr duc chi che sostegn chesta miscion, no demò con contribuc economiches, ma ence col pensier e co na orazion. Nos per man noscia podon ve portèr n braciacol e n grignot da duc chisc picioi!!

N ùltim rengraziament, amò più gran e de cher, ge l fajon a nesc compagnes de viac, che anter na lègrema e l’autra, n braciacol e cater grignèdes e matèdes, i à volù condivider con nosc chest picol toch de mond!

Develpai a duc chi che ne à dedicà so temp lejan chesta picola testimonianza e se vedon prest per ve contèr dal vif noscia emozions e noscia esperienza.

Per fenir ve saludon descheche Père Hugo ne saludèa vigni sera: “Grazie Signore per tutti questi bambini”.

Monica e Elisa

Desvalives retrac del grop di fascegn tel Congo con i bec de Kimbondo e Père Hugo Rios.

26

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected]ëina

Artejans - L bel viac dla grupa Artejans n pension de Gherdëina ie stat dai 22 nchin ai 24 de mei. N mierculdi bel abenëura sons muec da Sëlva demez. Cun la curiera sons furnei de viers de Trënt, ite per la Valsugana nchin a Valdobbiadene, cunesciuda per l Prosecco. Iló ons pudù vijitè l ciulé Mionetto. L Prosecco madurësc iló te barijiei de acel per arjonjer la sëur dl vin Prosecco o Spumante. Nosta guida nes à spiegà che l raion DOC dl Prosecco va da Valdobbiadene nchin a Conegliano. Coche uni vin à nce l prusëch plu sëures, dëuc, "dry" y l miëur ie pa ben l “Cartizze“. On pudù udëi coche l vën al didancuei mplenì la milesc de bozes. L lëur a ciadëina per mplenì la bozes cun l Prosecco ie automatisà defi n, mé pra una na sort de vin vën i struplons - y chësc ie drët nteressant - ciulei ju a man cun n spech y fermei cun na pitla etichëta. Sambën ons pudù

ciarcë chisc vins cun n bon pan dala nuef.

La pitures de Tizian a Treviso

Passan tres la vinies sons pona ruvei a Treviso. Ntëur la zità vedla vëijen mo al didancuei la vedla muredes cun trëi de biei purtons. La zità ie traverseda da truep canai dal’ega, puenc y arcades. La vën nce numineda „Città delle acque“. Da amiré iel l dom cun la cripta y la pitures de Tizian, la Piazza dei Signori cun l Palazzo del Trecento. Do na bona marënda sons furnei nchin a Jesolo te nosc hotel.

Murano, Torcello y Burano

L segondo di fova pona l di plu nteressant. Cun na berca a motor ons vijità la trëi ijules dla Laguna

de Unieja. Murano ie l’ijula cunesciuda per l’ert dla scipa. Te na berstot nes à n artejan mustrà coche l vën laurà la scipa. Cun na drëta virtù y sveltëza àl n iede sufl à na vasa y pona àl, da n tòch de scipa ruvënta, fat n blòt pitl ciaval. Passan per l Canale de S. Donato iel truepa butëighes cun pec de scipa de valor fac a man, ma nce souvenirs a bonmarcià, bonamënter fac tla Cina. Ala fi n sons ruvei pra la Basilica Santi Maria e Donato cun si mosaics de marueia.

Torcello ie la segonda ijula che on vijità; de gran marueia ie la dlieja de S. Maria Assunta y S. Fosca. Iló pòssen amiré i mosaics dl iudize universel y na raprejentazion dla Madona. Do la vijita, passan dlongia l canal daujin al „Ponte del Diavolo“, se ons maià na bona marënda.

Inant iela jita a Burano. Nce sce tlo ie cunesciuda l’ert de fé zandli, ie la marueia plu amireda bën la cëses da truep culëures sul ëur di canai, cunliei da puenc a revëut. La cëses, una dlongia l’autra, ie depëntes cun culëures stersc, ma uniuna cun n auter culëur. Y ciuldì pa? Uni patron de cësa depënj si fabricat cun n auter culëur che l ujin y a chësta maniera vëijen tan pitla o granda che ie la puscion.

Gran Bora a Caorle

L terzo di fóssel stat sun l program na vijita al „parch naturel de Caorle“, ma purtruep sufl ova la „Bora“ da Trieste ca. La ondes y l vënt fova tan stersc che l ne fova nia mesun fé chësc viac cun la berca. Perchël ti ons cialà ala pert dl luech de Caorle daujin al port. A jì ora per l molo per ruvé ala dlieja de S. Maria ons pudù sentì sun l corp tan sterch che sofl a l vënt dla Bora y udëi la gran ondes che stlefova ite sun i sasc dl molo. L surëdl se ascundova do la nibles, ma mpo ons tl „Ristorante al sole“ pudù se goder na bona marënda de pësc.

Do marënda sons furnei de viers de Gherdëina, pensan ala marueies che an udù. Ruvei a cësa ons cunstatà che ntant òvel fat alauta bën 40 cm de nëif frëscia.

Per i artejans n pension de Gherdëina, Seppl Mussner Zorz

Artejans de Gherdëina a UniejaCoche l ie bele tradizion à la grupa Artejans n pension de Gherdëina metù a jì nce chëst ann n bel viac culturel. L moto fova: vijita ala Laguna de Unieja cun la trëi ijules de Murano, Burano y Torcello y ala Laguna parch naturel de Caorle

Fotografi a de grupa di artejans n pension de Gherdëina a Murano.

N artejan che lëura la scipa a Murano.

L mosaich „L iudize universel“ a Torcello.

Burano.

L plujinova y l nibl tacova ntëurjù, l fova tume y frëit, ma pernanche n zapova ite tla pitla capela pra l luech da Poz t’insom de Urtijëi sentìven mpo n cër ciaut, l ciaut de n atmosfera da plajëi. Bel plan unìvel for plu jënt dal pitl usc ite y se sentova te ch’i valgun sessli strënc, a man drëta y a man ciancia de capela. Dantaldut i ujins iló ntëur v ia y la parentela da Poz se ova tëut dl’aurela de unì a chësta curona de mei. Ciofs òven metù sun autere dla M a d o n a , v e l ’ fotografi a de chëi ne n’ie nia plu pra nëus y japé n valguna cosses, simboi che ugova dopro per i pensieres dla meditazion. La meludies y cianties ala Madona dl trio d’ëiles de Gherdëina cun Otto Dellago mpleniva cun si sonn fi n l dedite dla pitla capela. I pensieres cun senifi cac drët soc purtei dant ntan la curona, jiva a cuer y tucova uniun che fova unit a chësta funzion de mei, che ie propi stat n mumënt drët sentì per la pitla cumenanza de fediei.

De mëter a jì chësta curona de mei se à cruzià la familia de Bruno Vinatzer da Poz, che ie nce i patrons dla capela. La muta Eveline Vinatzer Montesel à metù ju i pensieres de meditazion, che si muta Sabine à liet dant te na maniera drët sapuda. Rita Glira à dit dant la curona. L ie śën bele da dodesc ani incà che l vën tenì n iede al ann la curona de mei te chësta capela y duc chëi da Poz – y no mé ëi – tën drët lessù y ti sà bel sce la vën for inò a s’l dé.

La capela da Poz

La maestra Elsa Runggaldier da Passua ova scrit per l Calënder de Gherdëina dl 1976 velch de chësta capela, che ulon repurté tlo n pert, per fé cunëscer miec chësta blòta capela mo for tenida te n bon vester.

”Suinsom a na riva ërta dlongia l fussel de Nis a Urtijëi iel na capela: la capela da Poz. La pitla dlieja à cater vieresc lonc y strënc a arco spiz y sëura la porta n pitl viere a mesa luna, curida iela cun n tët de scintles. Zeche che n ne vëiga zënza nia te Gherdëina ie l ciampanil de lën ulache l sbinga laite doi pitla

ciampanes. Te capela udons n autere de lën te linies scëmples cun na Madona dal Bambin senteda: la Madona di Àbeti. Tramedoi fi gures ie furnides cun n guant de sëida blanch da fl ëures. Da una y dal’autra pert dl autere iel doi chedri dla Madona y la stazions. Sies banc da doi lueges cumpletea l fantorum dla capela.” Anda Elsa da Passua scrij pona mo che canche ëila fova mo na sculea unìvel sunà trëi iedesc al di l Anmaria y almanco un o doi iedesc uni instà nviova la ciampanes a na santa mëssa. Dopro sunòveles mé plu canche l muriva un dla parentela da Poz o zachei dla ujinanza.

N cont de can y ciuldì che la capela ie unida fata su, conta anda Elsa che ta Poz Dessot fòvel ntëur l 1800 plu fredesc y un de chisc à pudù jì a studië deventan pona banchier a Firënza, ulache l à abù na gran fertuna canche i leresc ova rot ite tla banca. L fova pona unit ndëur te Gherdëina y à ulù fé su na capela per rengrazië la Madona de l avëi salvà da chësc pericul. ”Ël ova cumprà o giatà da si pere n giandulin y se ova nstës metù al lëur: l à purtà sasc, fat mauta y ti à judà al muradëur coche l pudova. Chësc antenat dla familia da Poz, che la jënt tlamova ”l seniëur da Poz” ie mort y suplì a Urtijëi. Degun sas, deguna crëusc ne porta plu si inuem, ma la capela che ël à frabicà dajerà mo a generazions che à da unì testemunianza de gra y fi danza da pert de n uem che à scincà ala Val Gherdëina chësc pitl juel”, nsci fi na via anda Elsa si scrit. (uk)

Curona de mei tla capela da PozSun la fi n dl mëns de mei à la ciampanes dla capela da Poz cherdà i fediei ala funzion per prië ala Madona

La capela da Poz.

27

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Cultura - N valgun mutons ie sentei ju te n cërtl y scota su avisa la paroles che descrij l paesaje sun la luna. I pensieres che i aud vën metui adum te n mond nmaginer che sarà per uniun autramënter. Gën ie i mutons y la mutans unides a scuté su la stories cuntedes da Sofi a Stufl esser tla biblioteca Tresl Gruber de S. Cristina. La Union di Ladins de Gherdëina à purtà inant l proiet che ie bele unì scumencià tl ann 2011 y che va for inant da d’ansciuda te na

biblioteca dla valeda y d’autonn tla Cësa di Ladins. I mëndri mostra for n gran nteres per la stories y la lijëndes y plu che auter per l pastelné y dessenië.

Gran nteres per la lijëndes

Ntan l mëns de mei de chëst ann sons jita cater iedesc tla biblioteca de S. Cristina per cunté stories ma nce lijëndes de nosc raion, coche per ejëmpl la lijënda dl rë Laurin o dla Val dala Salieries. I mutons

de S. Cristina à nce audì la cuntia dla zecuta de Pana che se ova tëut pea n mut y fova juleda do Saslonch via. Ël ova ris canche l ova udù la stria, ajache l ratova che la fossa mascareda da carnescià. La lijënda che ti à plajù deplù ala mutans fova dessegur chëla dla prinzëssa dla luna. Gran marueia se àles fat canche ti é cuntà che i morcs ova fat brodli cun i raies dla luna y ova metù l fi l dut ntëur ai crëps fosc. La prinzëssa dla luna, che fova zitia al scur dla tiera, pudova nsci inò viver te chësc rëni deberieda cun

L cianton dla UnionUnion di Ladins de GherdëinaCësa di Ladins, str. Rezia 83, Urtijëi - Tel: 0471 796870, e-mail: [email protected]

Stories y lijëndes per mëndriLa Union di Ladins de Gherdëina à metù a jì n valguna ëures de stories tla biblioteca Tresl Gruber de S. Cristina. I mëndri à duc abù n gran nteres

Tëmp - L mëns de mei 2013 ie stat plu frëit che chël dl ann passà, cun 7,49 degré de mesana, permez ala mesaria de 9,55 C° dl ann passà, avisa de 2,06 C° sot ala temperatura dl mëns de mei 2012. L mei de chëst ann dëssa vester stat de 1,5 degré sot ala mesana dla temperatura di ultimi carant’ani. L di plu frëit éi muserà ai 24 dl mëns cun na mesana de 1,33 C° y na minima for ai 24 de mei de -2,0 C°. L di plu ciaut éi muserà ai 1. dl mëns cun 11,33 C° de mesana y na mascima for ai 1. de mei de 16,00 C°.

L mëns à scumencià sun l mesan y burt nchin ala fin dl mëns, danterite iel stat vel’ di mpue’ miëur. L tëmp à fat crëscer la ierba

N bur’ mei frëitTëmp y temperatures ntan l mëns de mei te Sëlva, a 1.595 metri de autëza

da pert da dumbria, ma nce da pert da surëdl. L à nevët cater iedesc, ai 24 y 25 dl mëns, dut adum ntëur a 25 cm de nëif (tl 1972 fòvel tumà de mei bën 45 cm). Plu alauta àl nevët plu suvënz, trëdesc iedesc de ndut a 2.200 metri.

N possa dì che mei ie stat n mëns burt, degun di de dut sarëinn, undesc dis de mez y mez y bën vint dis de bur’ tëmp. Trëdesc dis iel stat da vënt. Pluët àl truep, bën sëidesc iedesc, cun 129 mm de ciadeda dut adum. Trëi dis fòvel bruma daduman. Ai 31 de mei da sëira fòvel tarënt nchin sëura i 1.900 metri de autëza. Da jené incà ie la temperatura mesana stata de bën 1,0 degré sot ala mesana di prim cin’ mënsc dl ann passà. Aldò di

meteorologs messëssa juni, lugio y agost vester sciche l mëns de mei. Tl 1816 fòvel stat n tel tëmp de auril y mei y l instà pona drët frëit, ulache l ova suvënz monce fat ju la nëif. Degun fën ne òven fat sa mont. L orde y la siela te Sëlva ne fova nia madurii. I paures ne ova puà degun reves d’autonn.

Josef Mussner

N bur’ instà?

Dl bur’ mei scrij Josef Mussner. Y che “aldò di meteorologs messëssa juni, lugio y agost vester sciche l mëns de mei. Tl 1816 fòvel stat n tel tëmp de auril y mei y l instà pona drët frëit, ulache l ova suvënz monce fat ju la nëif. Degun fën ne òven fat sa mont. L orde y la siela te Sëlva ne fova nia madurii. I paures ne ova puà degun reves d’autonn.” Sce fussan sizilians fajessans corni, trajessans sel y tuchessans fi er. Bera Josef, cun dut l respet, ma Ve mbince de cuer che Ve falëise, chëst iede, Vo y i meteorologs de chëi che Vo scrijëis! Almanco per i reves d’autonn, che pudonse fé n bon craut!

David Lardschneider

Catarines y sanmartins stënta a fl urì sun nosta bela pastures.

Cësa Paussa - Da mesa la undesc à Sn. Vijo zelebrà la santa mëssa tla Dlieja de Urtijëi. La ciantarina Manuela Tröbinger à ncurnejà la mëssa cun de bela cianties, che à drët plajù ala jënt nvieda. Dopro à duc pudù jì a marënda ja “Dëur” Hotel Post. L patron Ralf Riff eser ti à scincà na marënda da seniëur ai ghesć dla cësa de Paussa y a duc i cumpaniadëures, desmustran de vester na persona de ududa y de

mania lergia. Nce si personal fova drët da ulëi bon y servijëul. Per gauja dl bur’ tëmp àn do marënda inò menà la jënt tla Cësa de Paussa.

N rengraziamënt ti va a duc chëi che à judà a cumpanië la persones che ne n’ie nia bones de jì da sëules y che à purtà pro a fé garaté la jita de mei.

Per la Cësa de Paussa,Erica Senoner

La bela mëssa cun ManuelaAi 30 de mei iel unì metù a jì la jita tradiziunela de mei dla Cësa de Paussa

Fotografi a de grupa cun la mutans y i mutons de S. Cristina, deberieda cun Sofi a.

l bel prinz. Da si rëni dut blanch, àla monce tëut pea n ciof che ie mo ncuei da udëi: la stëila da mont.

Pastelné y dessenië

I mutons fova propi apasciunei ala stories. Duc i pitli lëures che i à pastelnà mostra la fantajia cun chëla che i se ova nmaginà la persones y i paesajes. Cun putes, fusć, codles y culëures iel unit a s’l dé de blòta cumposizions che i mutons pudova se tò pea a cësa coche lecort. L ie dessegur stat na

blòta esperienza per duc i mëndri. Nce a mi me àl sapù scialdi bel a ti purté daujin la blòta stories y lijëndes particuleres de nosc ambient. Ie ulësse rengrazië la bibliotechera Th ea y duc i mutons che ie for unic a scuté su cun n gran nteres!

Coche bele nunzià jirà chësc proiet dla Union di Ladins inant tl tëmp da d’autonn cun n valguna ëures de stories, chëst iede tla Cësa di Ladins a Urtijëi.

Sofi a Stufl esser

Sofi a Stufl esser à cuntà de bela stories tla bibioteca Tresl Gruber de S. Cristina.

Ghesć y cunlauradëures dla Cësa de Paussa ntan marënda.

28

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Lies - N ucajion dla senteda generela di “Jëuni de Mujiga de Gherdëina” à l Presidënt Egon

Lardschneider fat n pitl ressumé dla sajon 2012/13. I cunzerc cun la grupes “Ensemble Cordia”,

Jëuni de Mujiga y valgardenaMusikaSenteda Generela di Jëuni de Mujiga de Gherdëina, na ucajion per cialé inant ma nce de reviers

“Faltenradio”, “Academia d’archëc de Bulsan”, l’”Urchestra Haydn”, i “Vienna Horns” y l “Ensemble

Gherdëina & Marini Consort” à abù n gran suzes y à ntujiasmà truep apasciunei de mujiga.

N à nce tëut l’ucajion per cialé inant ajache chëst ann iel da nunzië na gran nuvità: l festival da d’instà valgardenaMusika vën dal 2013 inant metù a jì dai Jëuni de Mujiga de Gherdëina y à nsci sëurantëut l festival da Val Gardena - Gröden Marketing. La lingia de cunzerc mët man ai 3 de lugio cun la “Brass Band Fröschl Hall”. Inant vàla ai 22 de lugio cun l’Urchestra Haydn, ai 4 de agost cun l’Academia d’Archëc de Bulsan, ai 29 de agost cun l Sonoton y i cores de Gherdëina y ai 22 de setëmber cun i “Gitanes Blondes”. N spera sambën de pudëi saludé nce pra i cunzerć da d'instà n gran publich.

Thomas, Marta y Tobias vënc

Ntan la senteda generela àn nce trat ora i pésć dl “Piccolo Abo”: duc i studënc dla Scola de Mujiga de Gherdëina ova l mesun de fé pea pra chësc cuncors canche i

L Ensemble Gherdëina à ai 2 de merz fat n beliscimo cunzert.

jiva ai cunzerc y de vëncer nsci de biei pésc. Venciù à Th omas Delago, Marta Runggaldier y Tobias Senoner. Th omas Delago à venciù n iPod da scuté su mujiga, Marta Runggaldier y Tobias Senoner n bonn per jì a cumpré velch te na butëiga de mujiga. N spera sambën che i ebe legrëza cun i pesć y che l ti reste nce tl daunì mo na gran pascion per la mujiga!

Per i Jëuni de Mujiga de Gherdëina, la scrivana Jolanda

Senoner

La ciantarina Chen Reiss à faszinà l publich cun si bel cianté.

Jënt - Ai 31 de mei à anda Rosa Comploi, cunesciuda coche la mëunia da Sacun, cumplì la bela età de cënt ani. Dala trëi domesdì iel unì zelebrà da Sn. digan Vijo Pitscheider na santa mëssa tla capela dla Cësa de Paussa de Gherdëina. La nepota Silvia y si cumpanies ciantarines à abelì, cun si ujes fi nes, la mëssa, ti fajan na gran legrëza ala iubilera. Tla sala G. Moroder ie pona anda Rosa unida festejeda pra na bona pitla marënda dal ambolt Ewald Moroder, dal presidënt y dala diretëura dla cësa y sambën da duc si descendënc: trëi mutans y n mut, set nepoc y 9 pronepoc y dala fi oces da Frëina.

Anda Rosa de Col de Flam vën ora de na gran familia de diesc

mutons. Ëila à fat si lëur da “mëunia da Sacun”, deberieda cun si uem Vinzenz Malsiner, cun gran legrëza y lezitënza, ne schivan no bria no fadia. Do la mort dl uem ti à i mutons judà a fé inant la mëunia. Per si mpëni ie anda Rosa unida unereda dala Pluania de Urtijëi y dala Lia di mëunesc de duta la provinzia cun diploms de bënmerit.

La iubilera viv cun si muta Gertrud dal 2005 incà tla cësa de Paussa. Ëila ie na landa drët da ulëi bon, for valënta y cuntënta. La ie bënuluda da duc, la ne se lamënta mei y la ne à mei la luna. Nëus ti mbincion inant la sanità y che la reste mo giut nsci!

Per la Cësa de Paussa, Erica Senoner

Dut l bon anda Rosa!Anda Rosa Comploi à cumplì 100 ani. Festa tla Cësa de Paussa

Da man ciancia, anda Luisa Comploi Mauroner, cunieda dla festejeda anda Rosa Comploi, amez, y a man drëta si nora Linele Kostner Malsiner.

Ert - Na bela cumpëida de jënt ie unida adalerch per la giaurida dla mostra dl artista de S. Cristina

Helmar Demetz tl Café Surëdl a Urtijëi n lunesc ai 27 de mei. La mostra ie da udëi nchin ai 15 de

I culëures ciauc de HelmarNstadì iel tl Café Surëdl de Urtijëi stat la giaurida dla mostra de Helmar Demetz da Uridl de Santa Cristina. Chedri y dessënies

juni, ntan i orares de giaurida dl Café Surëdl, dala diesc ala set da sëira, dumënia iel dsarà.

Demetz à metù ora sëidesc chedri, pitures a acril y dessënies cun lampostil y rispl. “Te mi depënc chieri dantaldut l’armunia di culëures, pra i dessënies la scemplifi cazon dl corp dla persona, che cële de minimé defi n, fajan mé puecia risses, ma a na maniera che n se ntënde mpo cieche l ie. Chësta maniera de dessenië ie do mi ntënder plu ria da fé, ma la juda pea a auzé ora l’essënza dla persona, minà tlo plucheauter la pert fi sica dla persona,” dij Helmar Demetz, che stlarësc nce che “pra i culëures a acril cëli de arjonjer l’armunia di culëures, tla drëta cumbinazion, zënza ti dé gran mpurtanza al model”. Che ie dantaldut la natura y l act, ma nce n buchel o vel' d'auter.

Pra i culëures tol Demetz mascimamënter l oranc, l brum, l ghiel y l violet, culëures stersc y ciauc, nia “lutri” coche povester pra l acuarel, for culëures “coche i vën ora dl bostl, zënza i fé ju, mantenian l culëur uriginel”.

I chedri metui ora da Demetz ie unii fai ti ultimi cin’ ani, depënc y desseniei sibe dedite che dedora. Demetz: “Ma nce i chedri che é fat dedora ne rafi gurea nia mé un a un la natura, ma da ëila toli ispirazion per jì ite nce tl’astrazion dla natura. La natura me dà la forma prinzipela y i culëures, l rest fej mi fantajia.”

David Lardschneider

Helmar Demetz dan si chedri.

Pra la giaurida dla mostra de Helmar Demetz tl Café Surëdl a Urtijëi.

29

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Politica - Do la sëira a La Ila (la USC à repurtà) ie i doi referënc nce unic a Urtijëi, tla sala Gisella Moroder. Albert Pizzinini à te si ntervënt rujenà dl bujën de autonomia per la jënt, dl bujën de ti dé inant cumpetënzes, de lascé rujené pea la jënt, che posse nce avëi n majer cuntrol. L travert de Ladins Dolomites ie „de cialé che la cumpetënzes vënie dates inant, per lië deplù la jënt tla dezijions y tla vita politica, chiran mesuns nueves de democrazia direta.“

L cunselier regionel Luigi

Plu autonomia ala jëntL presidënt de Ladins Dolomites Albert Pizzinini y l cunselier regionel Luigi Chiocchetti à pra na sëira de nfurmazion a Urtijëi dal titul „Autonomia tl’Autonomia“ rujenà dl prinzip de sussidiarietà

L presidënt de Ladins Dolomites Albert Pizzinini y l cunselier regionel Luigi Chiocchetti.

Chiocchetti à fat l ejëmpl cuncret dl Comun General de Fascia, ulache l ie stat l trasferimënt de truepa cumpetënzes, nce per la scunanza dla rujeneda y cultura ladina, a na maniera che la dezijions posse unì tëutes dala istituzion che ie plu daujin ala jënt, te na maniera nueva de udëi la politica tl raport danter zënter y periferia. „Cun l Comun General de Fascia iel unì recunesciù la particularità dl raion ladin“, à dit Chiocchetti.

David Lardschneider

Graffi ti - N cëla for de fé zeche de nteressant cun i sculeies. Chëst ann me éi mpensà de mëter a jì n curs de graffi ti. Per l curs se à lascià nuté su truep sculeies, scebën che l fova pensà per al plu dodesc persones. Per pudëi fé pea messòven avëi de bona capaziteies tl dessëni y nce nteres per la materia. Ala fi n iel unì cris ora dut sculeies dla terza tlasses, nce ajache chëi dla prima y segonda tlas pudëssa mo avëi l mesun plu inant de fé pea pra n tel curs ntan la scola mesana, a desferënzia de chëi dla terza. L curs ie unì tenì da n espert dla materia, Riccardo Rizzo, che fova unì cunsià dal Mur Arte.

Graffi ti: teoria y pratica

L curs se stizova sun doi pertes, na ntroduzion teorica y l’ejecuzion pratica dl depënt sun parëi. Nsci ti àn tl prim cuntà ai sculeies la cosses plu mpurtantes dla storia di graffi ti y nce canche i graffi ti ie pruibii y canche i ie cunzedui dala lege. I sculeies à pona scumencià cun l lëur pratich cun la pruietazion grafi ca. Tl prim se tratòvel de crië l “lettering”, che uel dì la forma di pustoms di graffi ti, se basan nce sun formes de pustoms che ie bele da udëi te d’autra lueges. L se tratova pona de mëter adum i pustoms te paroles, per ejëmpl te n inuem d’ert. Chësta paroles ie pona unides depëntes, purvan ora stii y fazions. Ala paroles iel ala fi n unì metù pro na fi gura, se basan sun i "cartoni animati" o comics.

Sprizé cun la bombules

Do n valgun’ëura de pruietazion sons passei al lëur de sprizé. Do che Riccardo à mustrà coche n fej, à i sculeies pudù tò tla man la bombules y purvé a sprizé sun tofles de lën. L mumënt plu nteressant ie zënzauter stat canche i sculeies à pudù realisé i graffi ti sun i parëies dla scola mesana de Sëlva. Per scemplifi ché l lëur, che

ie propi bëndebot rie, à l profesciunista fat danora la contures sun i parëies. I sculeies che fova mpue’ miëures de sprizé à monce purvà a ti fé ite la dumbries a si dessënies. Rizzo à ala fi n fat unì dut cant mo plu bel, t i dajan la faz ion dla tridimensciunalità.

I graffi ti ie nce unic bëndebot granc: chëi dedora ie un de za. sies per doi metri, l auter de za. trëi per trëi. Di cater graffi ti dedite mesura doi za. sies y mez per doi y mez, y i autri doi ie de zirca doi-trëi metri per doi y mez.

I sculeies se à cumpurtà scialdi

bën ntan dut l curs, mustran na gran ueia de mparé a cunëscer chësta tecnica nueva. Depënjer cun la bombules a spray ie dantaldut rie canche la se trata de fé unì ora la tridimensciunalità. Per fé n bel lëur iel perchël debujën de na gran esperienza.

Da una na pert iel da muië che n ne puderà nia plu udëi chisc graffi ti, ajache la scola vën zareda ju a dis, ma dal’autra pert puderàn povester n fé de nueves sun parëies dla scola nueva…

Justine Senoner

Graffi ti ie bel!Curs de graffi ti per sculeies dla terza tlasses dla scola mesana de Sëlva, cun l espert Riccardo Rizzo

I dodesc sculeies che à fat pea pra l curs de graffi ti. Da man ciancia: Philipp Schenk, Thomas Perathoner, Zoe Chavez, Chantal Maier, Gabriella Lambacher, Karin Chiesa, Miriam Senoner, Felix Mahlknecht, Diego Glück, Armin Perathoner , Simon Kompatscher y Paolo Kerschbaumer.

Graffi ti de Philipp y Chantal, dovia l Saslonch.

Graffi ti de Simon, Karin y Miriam.

S. Cristina - Coche da tradizion ie la jënt y la lies dl luech unic nviei a fé pea pra la scumenciadiva tradiziunela de jì a rumé l luech. Do che la grupes ie unides mpartides ite y duc à giapà n gurmel y n pèr de manëces iel unì jit mpue’ te duc

A rumé a S. CristinaNce a Santa Cristina iel stat nstadì na bela grupa che ie jita pea a rumé l luech

i ridli y raions. L Chemun de S. Cristina tol l’ucajion de rengrazië de cuer duc chëi che à fat pea pra la scumenciadiva, desmustran sensibltà de viers dla cuntreda y dl ambient, ma nce de viers dla cumenanza. (dl)

Na bela cumpëida de ulenteres ie jic a rumé a Santa Cristina.

30

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Cuncorsc - Cun lezitënza y pascion, tulan ejëmpl y ispirazion dal’opra grafi ca de Remo Wolf à i sculeies nterpretà la tematiches scrites dant dala cumiscion, che fova la poejia de Eugenio Montale „La casa dei doganieri“ y la poejies de Rilke „Straripante“ y „Io e la natura“. Ai 23 de mei iel unì giaurì tla Cademia a Urtijëi la mostra dla stampes. La diretëura dl Lizeum d’Ert Elisabeth Baur à pudù saludé na bela cumpëida de studënc dl Lizeum d’Ert de Urtijëi y de Poza, nsenianc, esperc y autoriteies. Ntan la giaurida iel stat paroles de rengraziamënt y de lauda per sculeies y nsenianc; danterite à sunà drët bën i doi sculeies dl Lizeum d’Ert de Urtijëi Elias y Ivan. Prejënta pra la festa nce la muta de Remo Wolf, Victoria Wolf, y si uem Gerola Romano, che à archivià l lëur de Remo Wolf.

Sculeies de doi scoles ladines

La pruposta dla scumenciadiva, che ie śën pra la segonda edizion, fova bele unida purteda dant tl 2010 da Priamo Pedrazzoli dla lia „grafi ca

insieme“ de Milan. Na scumenciadiva mpurtanta da tò su cun bënulëi y da rengrazië per la crëta che la ti à dat ala „Cademia“ y ai sculeies, che à nfati sapù da uneré cun la cualità di lëures la persona y l’opra de Remo Wolf.

De ndut àl chëst ann fat pea 87 sculeies. La cuordinazion dl proiet fova dla professëura Th ea Blaas cun la cunlaurazion dla professëura Nadia Daurù. La segonda edizion 2013 dl Pest de xilografi a Remo Wolf à coche finalità chëla de lecurdé l duzënt trentin, artista y nzijëur, y de fé prumozion per chësta tecnica bela y nteressanta. Chëst ann fòvel na nuvità: la manifestazion d’ert ie unida slargëda ora nce al Lizeum d’Ert de Poza de Fascia. L’ancunteda dla doi scoles ladines ie n bon mesun per se giamië esperienzes dla doi realteies de scola ladines. I chedri ie stampes da un, doi o trëi culëures. I sculeies de Poza à laurà cun xilografies de lën spangià, i sculeies de Urtijëi cun xilografi es de lën. Cun i sculeies dla terza tlasses A y B de Poza à laurà pea l professëur Claus Soraperra y la professëures Lara Steff e, Miriam Weber y Maria Pia Desilvestro, da

assistënta à fat Giana Somavilla.

La iuria de esperc

Per la manifestazion iel unì fat ora de ti dé n recunescimënt ai sculeies. Cris ora a chi ti dé la uneranzes à na iuria de esperc, metuda adum da Priamo Pedrazzoli, Giovanni Daprà, Gerola Romano, Ester Crisanti, Claudio Valentini, Karlheinz Mureda y Margareth Forer.

Uneranza ai prims trëi

La muta dl artista à pona sëurandat na xilografi a ai prims trëi de uni tlas, ti fajan na lauda ai jëuni criatifs, y se mbincian che la scumenciadiva posse jì inant tl daunì. L resta la mueia che Remo Wolf ne n’ie nia plu danter nëus, ajache l ëssa dessegur abù na gran legrëza a udëi chisc biei lëures di sculeies che se merita i cumplimënc per si mpëni. Ai lëures pòssen mo jì a ti cialé nchin ala fi n dl ann de scola tla „Cademia“; iló iesi metui ora te porte y su per scela. D’autonn, da utober inant, sarà la mostra Remo Wolf da udëi tl Museum de

Lecurdan Remo WolfPest de xilografi a tl Lizeum d’Ert „Cademia“ dedicà a Remo Wolf (1912-2009). Cunlaurazion cun Poza. I sculeies à pudù se cunfrunté cun plu tematiches y se dé ju cun na tecnica che va a ondla cun la tradizion dl lën de nosc raions: la xilografi a

Remo Wolf nasc a Trënt tl 1912 y devënta maester de grafi ca y storia dl’ert nsenian danter Trënt, Rurëi/Rovereto, Maran y Bulsan nchin ala Segonda Viera. Y iusta te chëi ani, tl caranta, se marìdel te Gherdëina cun Cesara Proclemer, la nepota dl dutor de Urtijëi, ntlëuta bën cunesciù. Chësc liam l purterà a tò su te si opra grafi ca l mond dla cuntredes y lijëndes ladines, y l spenjerà perchël nce for inò a unì tla val a sté.

Do la viera ie l Wolf danter i fundadëures dla lia di „Incisori Veneti“ y tl cërtl culturel “F.lli

Foto de grupa n ucajion dla manifestazion Remo Wolf a Urtijëi.

I sculeies che à trat n pest pra l cuncors de xilografi a Remo Wolf, deberieda cun l’autoriteies.

Poza. La xilografi es de uneranza ti ie unides dates a Jasmin Trocker, Elisabeth Hofer, Elias Höller, Daniele Trettel, Federica Morandini, Maria-sole Vinante, Lena Schiff eregger, Stefanie Th einer, Valentin Alber,

N valguna xilografi es metudes ora tl Lizeum d’Ert Cademia.

Mirjam Falkensteiner, Gabriela Rungger y Annamaria Matusewicz. N recunescimënt à oradechël giapà Illaria Perasso y Fabrizio Bozzetta.

David Lardschneider

Bronzetti“ de Trënt, ulache l mët a jì truepa mostres naziuneles y nternaziuneles. Ma si majer mpëni ie sambën stat la nzijion y dantaldut la xilografi a, mustreda te truepa espusizions de livel. Te 72 ani de lëur artistich àl fat ntëur a 3.800 stampes danter xilografi es y calcografi es, leprò mo 870 ex libris y 320 grafi ches d’ucajion: na lingia de lëures mo nia defi n studieda y publicheda. Y purempò se àl for cunscidrà n artejan y de si ert dijòvel: “Io la chiamo mestiere.“

Georg Demetz

Wolf: da Trënt te Gherdëina

31

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Palê Rina/2. cat. - Sostegnidus y śogadus à messü stè sön les spines ćina ala fi n, mo śëgn é la noela defi nitiva, y por la scuadra éra püch plajora. Le Rina śogarà da d’altonn inant indô tla terza categoria. Le penultim post te tlassamënt é la catapulta tla tlassa plü bassa.

Pro la ultima partida de campionat sintîn l’atmosfera ćiariada de adrenalina. Por le Rina nen jôra de tröp, y ara n’à nia doré dî che le portier aversar gnô bele metü dassënn ala proa da na trata sëćia da pert de Christian Ferdigg. Al 7^ menüt va spo i ladins bele en vantaje. La defenjiun da San Laurënz n’é nia buna da desgorje le palê, y la cogora röia insciö danter i pîsc de Manuel Mellauner, che lascia pié ia n stlafun dai 16 metri y sëgna por le vantaje. Inće do le gol comana le Rina inant le jüch.

Paul Pisching y Andreas Ferdigg ess ćinamai l’ocajiun da radoplè, mo ala fi n él Lorenz Rungger che sëgna. Al é le 20^ menüt canche la defenjiun da San Laurënz fej n fal, che vëgn atira anuzè dal capitan dl Rina por fà le 2 a 0. Al parô che la partida foss bele te sach, mo ara n’é nia stada insciö. Al 25^ menüt él n atacant aversar che à na grandiscima ocajiun, canche al röia bel su dan le portier Winkler, mo al n’atoca nia la porta. Püć menüć dedô se fej indô le San Laurënz

Palê Val Badia/2.cat. - Canche an mëss davagné, spo n’él sambëgn nia saurì da śoghé, y laprò propi cuntra le Dietenheim che à i medemi punć. I pustri vëgn alenà dala cuinta partida da d’aiscöda dal ex alenadù dla VB Peter Unteregelsbacher, y à fat ćina śëgn dër de bugn resultać. La formaziun ladina à albü sües difi coltês cuntra i ghesć dër agressifs y de buna statöra. I dui goi te trëi menüć à

sambëgn daidé le Dietenheim, y deplü dezijiuns t’area cuntra i atacanć à penalisé la VB. Gnanca n śogadù implü por döt le secundo tëmp n’à daidé plü co intan. Tröp publich é gnü a ti ćiarè ala partida, cotanć inće da Puster ite. L’arbiter Cicorella à partì fora bëgn ot chertes gheles y döes de cöcenes, cossa che à valgamia scialdè sö le publich da intrames les perts.

Al 16^ de jüch röia Alex Stampfer jödapé dl ćiamp y salta n defensur; al i mët le palê bel amez por Th aler, che tira püch dan porta surafora. Al 17^ menüt röia na trata ite t’area. Sem Vittur röia lassura, le palê rembalzëia da daimprò sö cuntra la man dl ”capitan”. Atira conzed l’arbiter n önescmetri por le Dietenheim; sön la volontarieté dla man pòn bëgn dër dubité. La trata dl 10 Dalla Santa é plazada y sigüda sön la man ciampa dl portier Julian, che ne fej en chësc iade nia le miracul. Do da 20 menüć tira le Dietenheim n ćiantun t’area: Dalla Santa s’alza dër bel y deviëia de će sön le secundo pé, por le 0 a 2.

N menüt dedô él na gran aziun de Pallestrong, che somëna i aversars y röia dan area a n bel passaje smarcant por Th aler. Chësc röia dan le portier y sëgna, mo le gol vëgn anulè. Por l’arbiter ê Th aler te na posiziun de forajüch, che n’é nia. Do da 45 menüć vëgn Felder sciuré jö t’area dal cinch Kuen. Gnanca chilò n’àldon le sciüre dl diretur de gara y bel plan mëton man da avëi val’ dübe sön sües dezijiuns.

Al 48^ menüt ciafa la Val Badia na puniziun a mez ćiamp. Pallestrong ti la tira ados al 10 Dalla Santa, che ti stà dant y ne le lascia nia śoghé. L’arbiter, che à bele amonì le śogadù tl pröm tëmp por avëi trat demez le coran, ti mostra śëgn la secunda ghela y le desgorj. I pustri se defënn y la formaziun de Adami röia a val’ buna ocajiun. Al 67^, sön na trata dal ćiantun, él Sem che se roda y tira alt sura porta fora. Al 72^ de jüch, do na bela aziun, vëgn Alex Stampfer sciuré jö püch daite dal’area. L’arbiter ne conzed indô degun önescmetri y s‘invënta na puniziun fora d’area. La trata mosorada de Pallestrong röia sura le mür ite, sot la stangia de porta. Gran bel gol dl 1 a 2. Al 84ejim vëgn Matti Stampfer abiné t’area da n defensur y fat tomè, mo

Tlassifi ca 2a categoria, grup C

1) Albeins, 22 partides, 45 punć2) Raiscia, 22 partides, 44 p.3) Tast./Valsp., 22 part., 40 p.4) Steinhaus, 22 partides, 40 p.5) San Laurënz, 22 part., 32 p.6) Türesc, 22 partides, 32 p.7) Wiesen, 22 partides, 30 p.8) Falzes, 22 partides, 25 p.9) Dietenheim, 22 part., 25 p.10) Val Badia, 22 part., 22 p.11) Rina, 22 partides, 21 p.12) Aicha, 22 partides, 3 p.

al vëgn amonì por simulaziun. Do da 87 menüć vëgn le capitan ladin metü jö t’area, cun n intervënt odü da düć. Nia da crëie: l’arbiter ne sciüra gnanca en chësc iade.

Deplü ne po la scuadra dla Val Badia nia fà, cun n te’ comportamënt da pert dl arbiter. Al 88^ menüt él ćiamò bun da desgorje Armin Erlacher dal banch dles resserves, por avëi trat n palê sö por la rëi de ćiamp. Ala fin se la god le Dietenheim, che s’à insciö salvè tla categoria. La Val Badia resta terzultima y tolarà pert ales partides de dezijiun. (Rp)

Val Badia - Dietenheim/Aufhofen: 1 - 2

Formaziun dla Val Badia: 1. Julian Moling, 2. Florian Barbolini (dal 56^ Manuel Clara), 3. Devis Vittur, 4. Alex Stampfer, 5. David Bernardi, 6. Samuel Vittur - capitan, 7. Matthias Th aler, 8. Damian Pallestrong, 9. Alex Felder, 10. Matthias Stampfer, 11. Alex Elzenbaumer.

Alenadù: Paolo Adami.Gol por la Val Badia: Damian

Pallestrong (al 72^).

Proscimes partides: ai 12, 15 y 19 de jügn 2013, cuntra Mölten/Vöran, Laiun o Ritten. Partides y orars gnarà trać fora y comunicà dala Lega dl palê.

Le mandl fosch fej süa pertLa Val Badia perd cuntra le Dietenheim y ne ti sciampa insciö nia ales partides de dezijiun, por podëi romagne te secunda categoria. Deplü é stades les dezijiuns dl arbiter nia da capì

Damian Pallestrong, gran laurant a mezćiamp y autur de na gran bela punziun. (Foto: Hannes Sorà)

prigorus, cun na puniziun vëgn batüda ala snela: le palê splundra tla stangia de porta. Le gol toma püch dan la palsa. San Laurënz é bun da segnè dui goi te püć menüć, y porta insciö le resultat indô sön la parité: al 40^ él Wisthaler che sëgna do na buna combinaziun de scuadra, trëi menüć dedô él Elzenbaumer che mët al sigü n eurogol da 20 metri tl piz de porta.

Le secundo tëmp mët man cun le ritm alt. Intrames les scuadres ô la devënta. Por le Rina él Chizzali y Andreas Ferdigg che à söi pîsc la ocajiun da portè süa scuadra indô en vantaje, mo ara ne gareta nia. Miù i vara al aversar Volgger, che

abina n passaje falè dla defenjiun ladina, y se porta bel su cuntra porta por assigurè le 2 a 3.

Rina mostra carater y ne se lascia nia do fora. Bele do dui menüć garêtera insciö da avalié sön le 3 a 3. Da na trata dal ćiantun él Andreas Ferdigg che deviëia de će te porta. Śëgn él le Rina che se sciüra inant y prô a vigni moda da arjunje le vantaje. Deplü ocajiuns tleres vëgn sciurades al vënt, ara n’orô davëi nia ester. Ćina ala fi n à i śogadus metü tl jüch cör y anima, mo la fortüna n’é te chësta sajun nia stada da süa pert. Le 3 a 3 ne basta nia, y Rina mëss azetè che la proscima sajun gnarà śogada te na categoria plü al bas. (pablo/michael rungger)

Rina - San Laurënz: 3 - 3

Formaziun dl Rina: 1. Simon Winkler, 2. Jordan Tavella, 3. Alfons Facchini, 4. Daniel Ferdigg, 5. Th omas Huber, 6. Chizzali (dal 74^ Filip Ploner), 7. Manuel Mellauner, 8. Lorenz Rungger - capitan, 9. Paul Pisching (dal 54^ Hanspeter Rungger), 10. Andreas Ferdigg, 11. Christian Ferdigg.

Alenadù: Wolfgang Crepaz.

Goi por le Rina: Manuel Mellauner (al 7^), Lorenz Rungger (al 20^), Andreas Ferdigg (al 66^)

Tlassifi ca: ćiara sot Val Badia.

Balon - En jebia passèda ai 30 de mé la sociazion Fascia Balon se à binà a Vich te sala del Consei de Comun con si sozi per la radunanza anuèla de la sociazion. L’é stat de segur n moment de gran gaissa e sodesfazion, ruà a pec dis da la bela neva del zil arjont da la pruma squadra, con l passaje da la Pruma Categorìa a la Promozion.

L “presidentiscim” Walter Ghetta à portà l salut a duc e l’à prejentà l bilanz economich de la sociazion, che va fora dret su la soma de presciapech 120.500 euro tant per chel che vèrda la entrèdes che la speises. Aldelà de l’aspet fi nanzièl, ampò l’é stat uzà fora la gran emportanza de l’atività sozièla portèda inant da dut l staff , coi responsàboi de la desvaliva squadres e per ogne formazion l’é stat premià i jiadores che à desmostrà maor merit o empegn.

Per la squadra maora Mister Luciano Cigolla à volù ge sporjer l recognosciment a duta la squadra, con na menzion spezièla per Mathias Defrancesco “Punz”.

Per la Juniores l’é stat premià Manuel Lorenz, per la squadra de Eles Elisa Depaul, per i Arlieves Christopher Bernard, per i Giovanissimi Stefano Rasom, per la doi squadres Esordienti Sofi a Rizzi e Julian Aleksi, per la 4 formazions de Pulcini Mattias

Rosso, Mattia Lastei, Samuele Vian e Michele Zulian.

N recognosciment spezièl ge é stat sport dapò a la “supertifosa” Pierina Ghetta, che da passa 30 egn la é semper en pruma fi la a sostegnir

N bon ejit agonistich, economich e sozièlL Fascia Balon à serà sù la sajon a Vich con la radunanza di sozi, portan dant resultac de ezelenza da ogne pont de veduda

i jiadores fascegn endèna la partides.Con n gran batiman per i resultac

arjonc se sera sù donca n’autra sajon de empegn agonistich e sozièl de chesta gran sociazion sportiva de noscia val!

L desch di responsàboi e la sala di sozi a la radunanza del Fascia Balon.

Le Rina toma jö te terza categoriaAra n’à nia orü ester. Le pêr cuntra le San Laurënz ne i à nia bastè al Rina por se tignì te secunda categoria. Da d’altonn śogarà la scuadra indô te terza

Manuel Mellauner à segnè do püć menüć le pröm gol dl Rina.

32

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Palê Mareo/3.cat. - Desco scrit l’edema passada, â le Mareo ćiamò na picia ocajiun da rové al secundo post. Chësc fat ne foss nia ma sozedü cun la devënta dl Mareo, mo al orô inće ester l’aiüt dal Lijun, che ess messü ti tó punć al Niederdorf. Intrami i faturs é sozedüs y śëgn à le Mareo indô n iade la pormoziun te sües mans, zënza messëi plü sperè tl aiüt de d’atri. Deache le campionat é gnü stlüt jö al secundo post, adöm al Niederdorf, messarà en domënia le Mareo se śoghé fora cun ëi te na partida sëćia le secundo post che porta ales partides suplementares por jì sö de categoria. Al é gnü comuniché che chësta partida gnarà śogada sön le ćiamp da Türesc, dales 16.30.

Mo śëgn a chëst’ultima domënia. Desco tradiziun, slüj jö le Mareo so campionat cun na picia festa cun i plü pici śogadus dla U8 y spo les partides danter les mames y les döes scuadres U10, che ne s’à sambëgn nia lascè tó la ocajiun da ti dè na rabosciada ales mames. A chësc punt êl spo sön le program la partida dezisiva por le Mareo. Chësta situaziun sintia sambëgn inće i śogadus, che â na gran prescia da fà n gol o l’ater. Mo desche an sa, porta la prescia gonot inće a val’ fal, ći co ti é ai śogadus maroi rodunt inće sozedü. Al é gnü śoghé fora de beles aziuns, mo canche an rovâ ala contlujiun, éra dî alalungia jüda a sbüja. Insciö s’à mangé daimproìa Elli, Walter Kaneider, Andy y Marco 4 ocajiuns sigüdes. Impormò a diesc menüć dala fi n dl pröm tëmp él gnü le gol dla liberaziun, sön na bela aziun piada ia da Elli, passada por Denis y fi nalisada dal capitan Marco dal Pech. Püch do che Elli s’à ćiamò mangè n gol, toma spo inće le 2 a 0, con na bela aziun personala de Giggs, che bat ala fi n le portier sön so piz cört.

Do la palsa pàssel apëna n menüt y le Mareo fej le terzo gol. Denis cambia cun n bel pass completamënter le jüch sön Giggs; chësc passa amez a Robert, che vëgn contrastè. Le palê romagn ilò tla zona de Marco, che le tira insciö te sach. Inće Bobo ess spo

na bela ocajiun do na triangolaziun cun Marco, mo süa contlujiun zentrala vëgn parada zënza difi coltês.

Inće le Raas à na ocajun y empaca ti garêtel spo le gol dla bandira. Sön na puniziun deviëia l’atacant de će le palê cuntra le pè de porta lunch, baton insciö Luca Massa.

Chësc é spo inće romagnü le resultat fi nal, y canche al é rové alerch la noela dl pêr dl Niederdorf, à la festa podü pié ia desche al alda.

Da sëra él spo ćiamò gnü śoghé la secunda ediziun dla partida Al Plan - La Pi. Iniann à chi d’Al Plan davagné le confrunt por 3 a 2 cun na partida spetacolara, śogada cun gran cualité da intrames les perts. (Cdp)

Mareo - Raas: 3 - 1

Formaziun dl Mareo: 1. Luca Massa, 2. Andrea Mutschlechner, 3. Werner Pedevilla, 4. Gabriel Frenner, 5. Walter Pisching, 6. Denis Kaneider (dal 61^ David Palfrader), 7. Walter Kaneider (dal 56^ Th omas Castlunger, 8. Elmar Kosta (dal 86^ Daniel Tamers), 9. Marco Mutschlechner - capitan, 10. Robert Mutschlechner, 11. Elmar Feichter.

Alenadù: Karl Heinz Pedevilla

Goi por le Mareo: Marco Mutschlechner (al 35^ y al 46^), Elmar Feichter (al 45^)

Proscima partida: chësta domënia ai 9 de jügn dales 16.30 ta Türesc, cuntra Niederdorf.

Ara va ćiamò inantLe Mareo davagna, le concorënt diret dl Niederdorf parejëia: intrames les scuadres é secundes cun i medemi punć, y messarà s’la śoghé fora te na partida sëćia chësta domënia

La scuadra dl Mareo śogarà inant por le promoziun te secunda.

Tlassifi ca 3a categoria, grup C

1) Gsiesertal, 20 partides, 49 p.2) Niederdorf, 20 part., 41 p.3) Mareo, 20 partides, 41 p.4) Lijun, 20 partides, 33 p.5) Raas, 20 partides, 28 p.6) Valdaora, 20 partides, 28 p.7) Gais, 20 partides, 22 p.8) La Val, 20 partides, 21 p.9) Mühlwald, 20 part., 20 p.10) Percha, 20 partides, 13 p.11) Prettau, 20 partides, 9 p.

Palê La Val/3. cat. - Tl’ultima partida de chësc campionat mëss la scuadra da La Val jì a śoghé fi na ite a Prettau cuntra l’ultima scuadra te tlassifi ca. Te na partida cun tröc goi mëss la formaziun ladina dui iadi refà le svantaje, passa spo fi namai en vantaje por gnì ala fi n indô arjunta por le resultat fi nal de parité, che é iüst, aladô dl andamënt dla partida.

Bele do da 10 menüć passa le Prettau en vantaje: sön na rebatüda dl portier da La Val röia le palê söl pé de n aversar, che à ma plü bria da trà te porta. Amesa le pröm tëmp garetel spo le pröm gol por la scuadra da La Val, cun Michi che ciafa le palê da Stefan y röia sun dan le portier y sëgna. Ćiamò tl pröm tëmp sëgna indô i pustri, che ess ćiamò na gran ocajiun da segné le terzo gol sön na trata de puniziun, mo la stangia de porta salva la scuadra ladina.

Tl secundo tëmp śoga la scuadra da La Val cun plü determinaziun, y do da 15 menüć garetel indô le gol dla parité, cun Stefan che sëgna cun na gran contlujiun dal limit

Sot les aspetativesLa Val parejëia l’ultima partida de campionat cuntra i ultims te tlassamënt. L’otavo post fi nal y i püć punć arjunć da d’aisciöda ne dà nia gran sodesfaziun

dl’area. Śëgn prô i śogadus da La Val da concuisté i trëi punć y al gareta inće le gol: sön na trata de punizun batüda da Michi te area, ti röia le palê a Romeo che sëgna. Al pê che la scuadra da La Val sides buna da mantignì le vantaje, mo tla sora ocajiun che le Prettau à tl secundo tëmp garetel indô n gol:

sön na trata de puniziun vëgn le palê devié da Sepl, mo al é n aversar arjigné da trà te porta.

Insciö se röia le campionat cun la scuadra da La Val al 8. post cun 21 punć, che é dessigü sot les aspetatives. Dantadöt tla secunda pert de campionat àra schechè deplü, cun ma 6 punć concuistà te 10 partides. Śëgn saràl da ponsè al proscim campionat cun n alenadù nü y a renforzè la scuadra, integran śogadus jogn che vëgn do ca. (sc)

Prettau - La Val: 3 - 3

Formaziun da La Val: 1. Sepl Kantioler, 2. Elmar Valentin, 3. Alex Alton - capitan, 4. Paolo Vallazza, 5. Egon Frenes, 6. Franzi Verginer, 7. Stefan Sottara, 8. Adrian Miribung, 9. Lukas Valentini (dal 46^ Romeo Rubatscher), 10. Michi Frenes, 11. Alexander Miribung.

Alenadù: Elmar Steinhauser.

Goi por La Val: Michi Frenes (al 20^), Stefan Sottara (al 60^) y Romeo Rubatscher (al 76^).

Tlassifi ca: ćiara sot Mareo.

Stefan Sottara à segné le secundo gol por la scuadra da La Val.

Balon - Davò avei batù per 5 a 1 l S. Tomesc nte la pruma giornada del 40° Campionat Agordin de balon, l Fodom l sopersceia con nen ciaro 3 a zero ence l Falcade ma nte na partida che no n a scinché grane emozion. Davò 20 menuti de sbadigalde al 22’ rua la pruma ocajion da segnalé con Sandro Soratroi che l prova a to la mira: l portier del Falcade l no ten l balon, Soratroi l prova ncora nviade ma la bala la va fora. Tre menuti plu tert rua l vantagio per i ladins. L’azion la peia via da nen contropé de Davide Denicolò dinongia la riga bláncia a mán ciámpa ju. Da la bandierina del corner l lascia pié via n cross che l portier aversciario no ciapa. L palon l rua sui piesc de Davide Crepaz che l a dut l temp de ciapé ncin de lerch ntra i sogodori n area

e sbujé per l prum viade la porta del Falcade restada vuota. N menuto davò autra scassada de giame per l ultimo difensor del Falcade. Sto viade l é Nicola Costa che l slinca l set aut de la porta su na punizion apëna fora da l’area. Ence l Falcade l prova de sceché la porta defenduda da Luca Palla al 31’ su punizion. Ma la conclujion de Trematore la rua bela ntamez ulache l numer un fodom l fesc saurì a la ciapé. Da l’autra pert se fèsc vedei Martini che l se porta la bala fi n su la linea japé del ciámp da ulache l sierf n cross ma ne Davide Crepaz ne Sandro Soratroi i ciapa la deviazion bona. Proprio apëna mpruma de jì a paussé l é ncora l numer 9 del Fodom a de da pensé a la porta del aversciaria co na conclujion ngianëola che Manfroi l rua a toché co la ponta

Trei smerle al FalcadePartida senza grane emozion. Fodom a puntegio plen ntel Torneo Agordin

dei deic sul traviers. L secondo temp se gioura come la fotocopia del prum. Le doi squadre per i prums diesc menuti le stenta a creé azion ragionade che se destuda sul lime de l’area. E i portieri i resta senza laour. Al chert de ora rua l secondo gol del Fodom. Corner de Andrea Palla che l ciapa Michele Palla bel sol n area. Per dël l é saurì paré ite de testa l balon. Doi menuti davò deviazion sfortunda de Davide Crepaz che l prova a ié mëte la giama su nen cross, ma la bala la bat japé del pèl. Ntei menuti sourafora rua l trei a zero. Azion che nsomiáva se destudé su la linea jaé del ciámp a la mán ciámpa de la porta del Falcade, da ulache de colp pert n balon, forsci rebatù, che ciapa a desgiuda l portier del Falcade. L arbitro l da l gol a Nicola Costa. (ls)

L Fodom l a batù ence l Falcade.

33

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Beachvolley - En sabeda al 1. de jügn él gnü śoghé a San Ćiascian por le 6. iade le turnier de beachvolley dles scores altes. Le turnier, organisé dala Uniun Sport La Ila, à metü man incër les diesc danmisdé, sot a n cil curì y cun temperatöres basses, a chëres che an s’à prësc ausé te chësta aisciöda da plöia. Indöt s’à scrit ite 10 scuadres, che s’à confrontè döt le danmisdé tles partides de cualifi caziun.

Do na picera marëna por recuperè indô les forzes pordüdes, s’à les 4 mius scuadres dles cualifi caziuns mosoré por le post tla fi nala. La pröma semifi nala é gnüda śogada dala scuadra de Daniel Saturnino y Elia Adang, cuntra chëra de Oliver Canins y Ulrich Beikircher. Chisc ultims é stà bogn da se davagné le post te fi nala cun n resultat de 21 a 16. Tla secunta semifi nala s’á batü Michele Bajetti y Alex Winkler cuntra Marie Unterthurner y Matteo Ruggeri. La miù à albü Marie y Matteo, che s’à davagné le post te fi nala do na partida dër combatüda, stlüta jö cun le resultat de 21 a 19.

Por gauja dles niores intres plü fosces sura San Ćiascian y les prömes gotes de plöia, él gnü śoghé les finales scurtan les partides söi 11 punć. Le terzo post é gnü davagné da Daniel Saturnino y Elia Adang de Badia, che se l’à fat avarëi por 11 a 9 cuntra Michele

Bajetti y Alex Winkler. Le pröm post dl turnier s’à indere davagné la scuadra moscedada de Marie Unterthurner y Matteo Ruggeri, che à davagné cuntra Oliver Canins y Ulrich Beikircher por 11 a 7.

L’organisaziun à inće premié la miù scuadra metüda adöm ma da mitans, che é stades chësc ann les plü jones dl turnier: Martina Ploner y Elena Kircher. N bel dilan ti va al sponsor y ala Uniun Sport Amatoriala da San Ćiascian. L’US La Ila dij ćiamò giulan a düć chi che à daidé, che à tut pert al turnier y chi che é gnüs a ćiarè pro. Dötes les fotos dl turnier pòn odëi sot a www.facebook.com/USALaIla. (Giorgio, US La Ila)

Tlassifi ches

1) Marie Unterthurner (La Ila) y Matteo Ruggeri (Badia); 2) Oliver Canins (San Ćiascian) y Ulrich Beikircher (San Iöre); 3) Daniel Saturnino y Elia Adang (intrami Badia); 4) Michele Bajetti (San Ćiascian) y Alex Winkler (Al Plan); 5) Th omas Canins y David Frena (intrami San Ćiascian); 6) Hannes Mangutsch (San Ćiascian) y Julian Scofari (Corvara); 7) Isabel Agreiter (La Ila) y Karin Ploner (Badia - sost. Dominik Canins); 8) Mike Ploner y Manuel Mangutsch (intrami San Ćiascian); 9) Martina Ploner (San Ćiascian) y Elena Kircher (Corvara); 10) Judith Pezzei y Massimiliano Rudiferia (intrami San Ćiascian).

Turnier de Beachvolley dles scores altesMarie Unterthurner y Matteo Ruggeri ti la stica a düć tl saurun

I davagnadus dl turnier Marie Unterthurner y Matteo Ruggeri.

Tennis - Scebën che l campiunat per la Copa de Südtirol ne n’ie mo giut de no fi nà sàn pra n valguna categuries bele chi che ie i miëures de chësta sajon. Scumencià àla cun la vënta dl titul provinziel tla categuria Lady 40 lim 4.4, ulache l fej pea tla furmazion la surans Mary y Helga Kerschbamer, Petra Callegari y Manuela Demetz. Ëiles ie nscila nce cualifi chedes per l tabelon naziunel che unirà publicà proscimamënter.

N bel suzes ie pona chël de Daniela Demetz y Lisa Prinoth che se l’à fata valëi pra la mutans sot a 14 ani y ie tl tabelon fi nel states bones de bater la jugadëures dl SV Lana sun l tepih de Sëlva, che à dessegur nce judà pea mpue.

Y nce pra i campiunac ndividuei Under 10 ne fova la tennista jëuna

Laura Mair nia da bater, defati iela stata bona de vëncer duta la partides

Trëi tituli provinziei per ntantDe bon resultac à la atletes dla lia dl tennis S. Cristina/Sëlva arjont pra i campiunac dl ”Südtirolpokal”, ma nce un n titul provinziel ndividuel se à la jëuna Laura Mair de Sëlva segurà pra la mutans sot a 10 ani

La campiunësses sot a 14 ani Lisa Prinoth y Daniela Demetz.

drët saurì dajan ju iusta 2 ponc tl segondo set tla fi nela contra Anna Santa. Tla partides dant òvela batù Martina Visinteiner y Maria Hofer per 6 a 0 y 6 a 0 desmustran si bona cualiteies. N cumplimënt ti va perchël a duta la campiunësses provinzieles ma nce ai vizecampions dla categuria Under 12 Hannes Senoner, Maximilian Senoner y Diego Runggaldier y ala vizecampiunësses Jasmin Senoner, Carolina Riff eser y Sophia Senoner tla categuria dla mutans sot a 16 ani. L instà scumëncia tosc y nce l program di turnoies vën for plu plën. Ti mbincion a duc mo truepa sudesfazions.

Alex Runggaldier

La scuadres di mutons sot a 12 ani dl Maran y dl TC S. Cristina/Sëlva cun i trainadëures Renato Ercolani y Stefano Bassetto.

Palè - En mertesc ai 28 de mà s’à desfi ré a Urtijëi le tornê de palè dles scores elementares de Gherdëina y dla Val Badia. Al tornê à tut pert ot scuadres metödes adöm da scolars y scolares de Urtijëi, Sëlva y Santa Cristina, La Ila y Al Plan de Mareo. Les mitans da La Ila, acompagnades dala maestra Irene Zingerle, é stades les miûs sön le ćiamp y cun gran impëgn àres concuistè la copa y les medaies d’or. Pro i mituns à davagné i scolars da Urtijëi, che s’à plazè dan chi de Sëlva y Santa Cristina, chi d’Al Plan y chi da La Ila, che s’à cualifi ché do trëi partides dër combatüdes al cuarto post.

Scolars badioć y gherdëines se incunta sön le ćiampBuna prestaziun dles scolares da La Ila che à concuisté le pröm post. Tla categoria di mituns à davagné i scolars da Urtijëi

Les scolares da La Ila à concuisté la copa.

Les scuadres da La Ila y da Sëlva y Santa Cristina sön le ćiamp.

En sabeda al 1. de jügn él gnü śoghé a San Ćiascian por le 6. iade le turnier de beachvolley dles scores altes.

34

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Arpizeda - Dan n doi enes iel stat a Arco i campiunac talians de arpizeda sportiva per la categuries Under 10, 12 y 14 y ntan l ultim fi n dl’ena per la categuries Under 16, 18 y 20. Dla grupa de arpizeda sportiva Gherdëina se òvel cualifi cà de ndut la bela cumpëida de 10 atlec. Sce cumpedon pea

Ginastica - L ie dessegur velch che puec cunësc mo y n ne sà mo nia drë che l vën nce tlo te Gherdëina dat la puscibltà de se dé ju cun la ginastica a chësta maniera, ma n à pudù cunstaté che l ie for plu y plu mutans che à legrëza a fé chësc sport.

Do n prim curs che ova drët plajù, iel dan cin ani unì metù su cun l aiut de n valguna umans la grupa de ginastica artistica che fajova y fej mo for pert dla sozietà sportiva Ginnastica Atesina de Bulsan, che mandova su i prim ani si maestres a tenì l’ëures tlo a Urtijëi. Metù man vëniel tl prim cun muvimënc plu scëmpli de cuordinazion, cun culëtes inant y de reviers, i prim eserzizies de balanz per jì pona inant cun d’uni sort de fi gures y fortli nce

nce i majeri atlec, che garejea per d’autra sozieteies pervia che i va demez a scola, fova dut adum 18 atlec de Gherdëina leprò pra i i campiunac talians.

Da auzé ora pra chësc campiunat talian di mëndri ie zënzauter la prestazion de Filip Schenk, che ie stat bon de se

Ginastica artistica a UrtijëiN vënderdi dan otodì à la grupa de ginastica artistica fat si pitla desmustrazion tla palestra dla scola elementera de Urtijëi per ti mustré a genitores, nëinesc y laves y tanc che fova nteressei, cie che les à tan mparà via per l ann

Filip, Elisabeth y Michael campions taliansSibe pra i plu pitli che pra i jëuni sëura i 16 ani se à atlec de Gherdëina davanià tituli da campions talians y nce mo vel’ bedaia d’arjënt y de bront

La mutans dla grupa de ginastica artistica de Urtijëi.

davianië doi tituli naziunei tla categuria Under 14 y plu avisa tla desciplina de defi cultà (jì a crëp cun la corda) y tla cumbinazion. Leprò se à Filip mo davanià na bedaia d’arjënt tl bouldern. Drët butà ti àla nce a Elisabeth Lardschneider che à ënghe venciù la garejeda de defi cultà y la bedaia

cun l aiut de vel’ njin che n cunësc tla ginastica. N fej nce coreografi es de grupa cun mujiga y dantaldut vëniel dat pëis al muvimënt de dut l corp. Sambën iel n sport che ti plej dantaldut ala mutans y ne vën – tlo tla grupa de Gherdëina - nia praticà a livel agonistich, ma propi mé per la ueia y la legrëza de fé mpue de muvimënt. L ie n’atività che va pea cun l ann de scola, cun la mutans che se urta n iede al’ena te palestra, ulache, spartides su te grupes mpue aldò dl’età y dl’abilità, vënieles nseniedes ju dala maestres che ie śën doi ëiles jëunes che sta a Urtijëi: Celeste Dellafuente vën dal’Argentina y ova nstëssa praticà la ginastica a livel agonistich y pona sciche maestra. Do che la fova stata ora n struf per maternità se àla chëst

ann dat ju cun la plu pitles che à scumencià da permò. La majeres ie chëst ann unides nseniedes ju da Kathrin Pasolli, ëila vën dai Paejes Tudësc, ie maestra de ginastica y fova atleta de nudé de saut dal trampolin.Da na cumpëida de 20 atletes tl scumenciamënt iesen śën do cin ani ruvei a bën 58 mutans che fej ginastica artistica. N ucajion dla desmustrazion de n vënderdi domesdì ai 31 de mei, à dutes pudù se lascé udëi si pitla coreografi es y leprò iel nce unit da Bulsan su n trëi grupes de atletes che pratichea la ginastica a livel agonistich y nce de teles, de majeres, che fej chësc sport mo for sciche atività de tëmp liede sciche desmustrazion che nce chësc sport possa unì praticà mé per l plajëi de fé muvimënt sann. (uk)

d’arjënt tla cumbinazion tla categuria Under 12. Nce i autri atlec fova for dancà tla tlassifi ches arjunjan n valgun drët de bon plazamënc danter i prims diesc te duta la trëi desciplines. A chësta maniera fova l ASK Gherdëina ruvà terzo tla tlassifi ca dla scuadres do chëi de Maran y de Brescia.

Dan otodì ti tucòvela ai granc dla categuries Under 16, 18 y 20. Per l ASK Gherdëina n fòvel tlo mé doi a fé pea y plu avisa Marion Senoner y Lorenzo Sinibaldi. Ma sëuraprò n fòvel mo ot de Gherdëina che fajova pea, atlec che garejea per d’autra sozieteies. Trueps ie stai boni de ruvé tla fi neles dla desciplines desferëntes, ulache l à pona mancià nce mpue la fertuna a un o al auter, che ne n’ie nia stat bon de mantenì la p os i z ion dav anie da t l a cualifi cazion. Purempò à i atlec de Gherdëina pudù purté a cësa cin’ bedaies, trëi de chëstes se à mé Michael Piccolruaz da sëul davanià. Sciche bele l ann passà iel deventà campion talian de bouldern y tla cumbinazion, al segondo post se àl tlassifi cà tla defi cultà. N post sun podest se à nce davanià Lorenzo Sinibaldi y Giulia Alton, plu avisa iesi ruvei terzi tla defi cultà.

Nscila fi na via nce per chëst ann la sajon dla garejedes di jëuni y l’atività dla grupa de arpizeda sportiva, che meterà inò man de setëmber. Per i atlec che fej pert dla scuadra naziunela taliana juniores jiràla inant nce ntan l instà cun la Copa Europa juniores. (om)

Runners - N dumënia ai 2 de juni à Biwott Nicodemus dl Kenia venciù la garejeda de 30 km da Cortina a Toblach cun n tëmp de 1:37:31, dan Peter Bii nce ël dl Kenia. Pra l’ëiles àl venciù Valeria Straneo, che ie passeda via la rissa dl travert do 1:47:39. Ëila fova ruveda otava pra i juesc olimpics dl 2012 a Londra pra la maratona y à nce metù su l record talian tla destanza di 42,195 km pra l’ëiles.

Da Cortina a ToblachSauté tres na bela cuntreda sun l troi dla vedla ferata

Christian Stuff er, Birgit Klammer, Mario Falchi, Felix Ploner y Walter Maierhofer ie sautei da Cortina nchin a Toblach.

Passa 4500 atlec y atletes à fat pea pra chësta garejeda che piova via a Cortina. L pont plu aut dla garejeda passòven via do 14 km, avisa a Cimabanche che ie a 1530 metri.

Nce cin’ atlec di Gherdëina Runners Cassa Raiffeisen de Ciastel fova leprò y l miëur de ëi ie stat Christian Stuff er, che cun n tëmp de 1:58:04 ie ruvà 38. tla tlassifi ca generela di ëi y 9. tla

categuria M40. Mario Falchi à abù 2:12:06 y ie ruvà 210. y 60. tla M40, Felix Ploner ie cun 2:13:02 ruvà 228. y 42. tla M45 y Walter Maierhofer ie cun 2:25:49 ruvà 643. Y 144. dla categuria M40. Nce pra l’ëiles fòvel na atleta di Runners y plu avisa se tràtel de Birgit Klammer che cun n tëmp de 2:17:59 ie ruveda 17. tla tlassifi ca generela dl’ëiles y 5. tla F40. (mp)

La gran grupa dl club de arpizeda sportiva de Gherdëina.

35

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Sport - Enceben che l temp no l sie stat di miores, la pruma edizion de la Gran Festa del Sport é jita ben. Al burt temp se à usà mìngol duc i bec e a la festa no i é mencé. L Fan Club de Stefano Gross, vidà dal president Matteo Cigolla, l’à pissà de fèr zeche per i joegn del post. Coscita, de gra a la colaborazion e al didament de desvaliva sociazions atives te noscia val, en sabeda 1° de jugn l’é stat endrezà dut chel che ocorea per endeletèr più che l’era meso i pìcoi fascegn pascioné de sport. L’obietif de la giornèda l’era soraldut stèr

Drinn...drinnn...drinnnn...!!Ma, che él dut chest cajin, de

domenia, da le ot da doman....ahh.....che son...! Co éla che l’é jà vegnù jù l sveiarin?

Ades vegne sora, che ciaf, anché l’é l tornoi di volontadives! Oplà, son jà fora de let, desché n conscrit... olà él le brae curte... e i ciuzé co le broce sot ite... dai che cogne jir, son jà tardif!!

Maladeta che freit, se sà, con chest temp mat, auter che ciapar la broa dal fegn, chest an peon ben ite le ponte a jir a speadar te n balon!

Via pura, omegn da mont giacé desché n chiont, va benon! E coscita, sul ciamp de balon Cotura sa Vich se aon endò dat batalia per se venjer l tornoi e poder se scriver ite ti libres de storia del balon desché i miores jiadores de chesta competizion.

Ah, siane ben béleche duc, chest an menciaa valch grop, ma sessaben, con duc i apuntamenc te val, no se pel esser da doi man tel medemo temp. La é jita coscita, cari amisc, ite te ciamp bie ciareé e sobito se à metù al luster la Musega da Vich (no voi la blagar...) che de contra a l’Avis - Studafech Poza e l’Avis Vich i à dominà venjan l giron!

A seghitar l’é ruà a se jiar fora l prum post ence la Mèscres Cianacei e Grìes e l grop Freinademetz, che i se à metù te sach l Folclor e Mèscres Dèlba e Penìa, la Crousc Biencia Cianacei e Studafech, la Crousc Chécena e i Studafech - Schuhplattler Ciampedel!

E donca, a jir inant, descheche dijee, se à jià fora i prumes trei posć

la Musega da Vich, la Mèscres Dèlba Penìa e l grop Freinademetz, fajan n giron a trei con doi partide per om! L resultat l’é stat che la Musega da Vich l’à fat 1 - 1 de contra la Mèscres e perdù 2 - 1 contra l Freinademetz e desché ùltima partida la Mèscres à batù l Freinademetz per 1 - 0 venjan coscita l tornoi! Mèscres endò sul scialin più aut, desché l’an passà, e donca i se à menà a ciasa l trofeo! Complimenc!

Se cogn dir che te dut l tornoi se à metù al luster n muie de jiadores... desché Simone Calligari da la Musega da Vich, con 3 goi fac e n pe cianch da far invidia a chi da la Serie A, e dò i doi portieres Fabio Mattia da l’Avis Vich e Leonardo Bernard dai Studafech Ciampedel, che ence se no i é più conscric, i à fat de chi sgoi te porta, someaa doi saùches! Duc bravi e desché semper l spìrit del “volontadif” l’é semper chel de star ensema e se far cater grignade en compagnìa.

Ma no pissà che assane demò sfadià e suà a jiar, se aon ence bon fi eterà jù con na bona marena da mont, polenta, lianie, formai e fortae, dut enjignà semper da volontadives del paìsc! Chest an chi dal diretif Fascia Balon i se à ence pissà de meter a la peisa na bela mesena de ardel... e no ve die che comedie a proar a endoinar l peis! L’é vegnù fora dededut, màscima de domesdì (daveder perché...), ma chel che se à fat na bela grignada contra duc l’é stat Damiano Lorenz da la Crousc Chécena, che l se à

La Mèscres Cianacei Grìes venc l Tornoi de balon Ivan Pederiva de Vigile ne conta a na vida gustégola coche la é jita col Tornoi di volontadives

La premiazion de la sociazions de volontariat che à tout pèrt al tornoi.

ensema e ge fèr cognoscer ai bec e a sia families cotanta de ativitèdes desvalives se pel fèr chiò te noscia val e che se pel fèr col didament de la sociazions.

Aló dal parch aventura Piciocaa de Pera da la una domesdì l’era dut vertech e devertiment n’é stat per duc. Sauc, raides con la roda, de corsa, su per la slake line, a tirèr l puck su l’erba e dapò amò nodèr e fèr da mat te la nodadoes de èga. Dut chest l’é stat possibol col lurier de grop e de duta la sociazions. L’era la sozietà de bal sui feres “Ice Skating Club Marmolada”, l’Hockey

Club Fascia, l’AtleticaFassa08 per la corsa a pe, la Dolomitica che da Fiem l’à portà i erc per la nodadoes, la 3esse de Soraga, l Fascia Balon, l Ski Team Fassa, l Club Rode a Motor, l Ski College, l’Active Sport, l Fascia Bike e la FasciaMTB e amò l Fascia Climbing e chi del Parch aventura Piciocaa con sia cereles anter n èlber e l’auter.

La Festa é tachèda entorn la una e soraldut te la pruma ores se à binà dassen n muie de bec con sia families. Entorn les 4 l’é stat l “Nutella Party” e da les 6 duc é jic a messa olache don Giuseppe Da

Prà à benedì la sociazions che se à binà amò n’outa dutes ensema te tendon de Poza per la cena e per se fèr n bal con la musega.

Chi de la sociazion é resté maraveé a na vida positiva per l’ejit de la dì e i ne à dit: “l’é vegnù n muie de jent enceben l temp. Speron che sie n prum vèrech per poder endrezèr ence n auter an la festa del Sport. Volassane rengrazièr duc chi che à tout pèrt e ence i studafech del Grop de Poza che ne à dat la nodadoes e l’èga per ge nodèr ite, e i é stac dut l dì a la leta de ogne besegn”. (vr)

Pien de bec e sociazions a la festa del sportL Stefano Gross Fan Club l’à serà sù con n gran suzess la pruma edizion de la Gran Festa del Sport anter Pera e Poza

L’é stat ence jent che se à fi dà fèr l bagn te la nodadoes a l’averta. Picoi e gregn se sproa ti desvalives sport.

tramudà te cianeva la mesena! Bravo, vegnaron a te troar per far marendel...!

Jita ence chest an, donca, e per fortuna l’é jit dut ben, sa la guardia medica co le cevile storcolade e i jeneies te na guofa no l’é ruà nesciun e se aon godù desché mac e da sera aon fat ence festa ensema a chi da la pruma squadra del Fascia Balon, che i à vent l campionat de pruma categorìa e n auter an i jiarà te la Promozion! Forza Fascia!!!

Ades cogne la strutar sù, se no chele femene da La Usc di Ladins le me cor dò...!

Salude duc e soraldut endò Paco, Dino e Pierpi, trei ex colone del Fascia Balon, semper de spìrit fort e algegher... se vedon... e a n’autra sbalonada!! Ciaooo!!

Ivan Pederiva de Pino de VigileI venjidores del Grop de la Mèscres de Cianacei e Grìes, che se à vadagnà l Trofeo.

Informazions y Manifestazions

36

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

AviscUdiënzes dla Uniun di Ostis

La Uniun di Ostis HGV tëgn udiënza inće a La Ila, vigni secundo y cuarto lönesc dl mëis, dales 15.00 ales 16.00, tl salf dla Cassa Raiff eisen.

Ofi ze dla Zentrala di Consumadus a PicolinL’ofi ze é da ciafè tla sënta dl Raiun Sozial, tla terza alzada, y é davert vigni 2. y 4. jöbia dl mëis. Telefonn: 0474/524517.

Volontars por portè fora les marënes sön rodesLe Raiun Sozial Val Badia chir volontares o volontars che portes fora les marënes sön rodes por i paîsc da San Martin y Antermëia. Al é plü poscibilitês: o adorè l’auto dl raiun, o cun l’auto privat, che vëgn assigurè. Les spëises di km vëgn inće retüdes. Por informaziuns plü menüdes: 0474/524513.

Aperitif LadinLa Consulta Ladina dl Comun de Balsan envieia en mercui ai 12 de jugn da les 18.30 al ”Aperitif Ladin” tla passaja dl Museion a Balsan. L tema dla serada é ”Medejina - chestions de cuer”. Referent é l dr. Felix Pescoller, cardiologh dl spedel da Bulsan.

Iscrizione per l proiet SAKLPer l proiet da d’instà SAKL fóssel mo lerch da se lascé scrì ite tla prima, cuarta, cuinta y sesta ena. L possa nce se lascé nuté su i jëuni dl 1998. La iscrizions vën tëutes su te ufi ze dla Nëus Jëuni Gherdëina 0471 799006.

Festival dla jonëza a CurveaPer l “Festival dla Jonëza dla valedes ladines” ai 15 y 16 de juni a Curvea, uniràl metù a jì per la sada na curiera che pierà via da Gherdëina dala 16.00 da Urtijëi demez. La iscrizions vën tëutes su dala Nëus Jëuni Gherdëina, 0471/799006.

Orares de giaurida dl Museum GherdëinaL Museum de Gherdëina ie inò daviert per la sajon da d’instà. Orares de giaurida: lunesc - vënderdi, 10.00 – 12.00 y 14.00 – 18.00. Ntan i mënsc de lugio y agost iel nce daviert de sada, 10.00 – 12.00 y 14.00 - 18.00. La mostra “Clochards y roba da fé damat“ ie da udëi nchin ai 11 de utober.

A Poza l “Cianton rencurà” L Comun de Poza à metù a jir la scomenzadiva “Cianton rencurà” per envièr i sentadins a fèr più bel l paìsc. A chi che se scrif ite ge vegn dat n picol contribut per se comprèr ite i fi ores e a la fi n vegn premià i più bie te desvaliva categorìes. Info e enscinuazions dant dai 15 de jugn te Comun.

Oraries biblioteca de VichLa biblioteca de Vich fèsc a saer che la restarà serèda enscin ai 17 de jugn, canche la verjarà con orarie 15.00-19.00. Dal 1° de messèl enscin ai 7 de setember enveze vegnarà metù en doura l’orarie da d’istà: dal lunesc al vender 10.30-12.30 e 15.00-19.00, serà de sabeda e la festes.

Aiut ala persones tuchedes dala gran eghesLa Caritas de Südtirol a metù a jì na azion de solidarietà per duta la jënt tucheda dala gran eghes tl’Austria.N possa dé na dunfi erta online sot a www.caritas.bz.it scrijan leprò la parola “Hochwasser“ o fé na dunfi erta pra laCassa dl Sparani de Südtiroler, IBAN: IT17X0604511601000000110801Banca de Trënt y Bulsan, IBAN: IT66A0324011610000006000065Raiff eisen- Banca Provinziala, IBAN: IT42F0349311600000300200018Banca populera de Südtirol, IBAN: IT12R0585611601050571000032.

♦Sensibilisé cuntra les barieres architetonichesA La Ila vëgnel metü sö dai 12 ai 17 de jügn n percurs olache an po porvè fora ći che al ô dì vire cun les barieres architetoniches. Festa de daurida ai 13 dales 11.00

La Fondaziun Vital roda chëstes edemes y ćina de novëmber te 24 comuns de döt Südtirol por mëte sö so ”Art Container” - n container decorè artisticamënter - y dlungia n percurs de sensibilisaziun, olache les porsones à la poscibilité da porvè fora ći che al ô dì messëi vire cun barieres architetoniches. Ares po sintì instësses ći che al ô dì fà n limo cun le scagn da rodes, o vire dé por dé cun n gröm de impedimënć. Tres la colaboraziun cun le Comun de Badia röia le container y le percurs inće a La Ila tla plaza dan la Ćiasa de Cultura, plü avisa dal mercui ai 12 de jügn ćina al lönesc ai 17 de jügn. Le container y percurs sarà davert vigni dé dales 10 ales 12 y dales 16 ales 18.En jöbia ai 13 de jügn dales 11.00 é düć invià a na picia festa de daurida. Te chësta ocajiun saràl saràl döt le dé söl post la cooperativa soziala ”Indipendent L.” y le zënter di vêrc St. Rafael, cun porsones diretamënter atocades, che mostrarà sö les difi coltês che ares incunta tla vita da vignidé. Al proiet tol pert inće les scores, y le Comun de Badia inviëia döta la popolaziun da anuzè chësta ocajiun, magari por ti ćiarè dedô inće cun d’atri edli ala tematica, dal punt d’odüda de chi che é diretamënter atocà. Informaziuns plü menüdes cun descriziun dl proiet y les tapes ciafon sön le sît www.stiftungvital.it/art-container_barrierefrei.html

♦Sié y restelè n rogn aldédaincöLa Jonëza da Paur de Badia inviëia deboriada cun la ”Bergbauernberatung” a n domisdé olache an podarà odëi dötes les novitês en cunt de mascînns da sié y restelè sön tëmples ërtes. An s’incunta en doman sabeda ai 8 de jügn dales 13.00 inant, sön i prà dl Ustì a San Linert

Le laûr da paur ê cis dandaìa cotan sfadius. Sié, restelè, condüt le fëgn tles majuns: döt messâ gnì fat a man, y al orô porchël ester inće la jënt aladô a daidé. La tecnologia à fat cun le passè di tëmps de gragn vari, y à inće daidé alisiré le laûr söl lüch. Al dedaincö à i paurs gonot n secundo laûr, al n’é nia dagnora la jënt söl lüch a daidé, porchël vëgn les mascînns intres plü importantes. Y inće tres plü modernes. La Jonëza da Paur de Badia, en colaboraziun cun la ”Consulënza ai Paurs ala munt” - la Bergbauernberatung, inviëia porchël a n domisdé olache al gnarà portè dant les novitês, en cunt de mascînns da laurè les campagnes, cis sön i rogns plü ërć.

La manifestaziunLe domisdé vëgn invié ia en doman sabeda ai 8 de jügn, sot al motto ”Sié y restelè n rogn aldédaincö”. La manifestaziun mët man dales 13.00 y vëgn tignida ti prà dl Ustì, le prè atira sura la dlijia da San Linert. Al rovarà adalerch deplü dites dl setur, por presentè mascînns da sié, cortì nüs, mascînns da restelè de vigni sort. Al gnarà inće pité desmostraziuns dles novitês diretamënter sön prè.

Le programLa manifestaziun mët man dales 13.00, cun informaziuns sön les mascînns y i cortì da sié. Dales 14.00 vara inant na desmostraziun da sié cun les mascînns desvalies, por passè spo dales 15.00 ales informaziuns sön mascînns da restelè y d’atres novitês, y rové dales 16.00 cun la desmostraziun de chëstes. Tres le domisdé condüj le consulënt di paurs ala munt inj. Sepp Wachtler.

InformaziunsLe domisdé sarà inće caraterisé da aorela cörta. La Jonëza da Paur fi stidiëia de spëisa y boanda assà por düć i presënć. Por informaziuns desvalies y plü menüdes sön l’iniziativa, pòn cherdè sö Christian Irsara al nr. 338/6442252 (plü ion da sëra). La Jonëza da Paur de Badia y la Bergbauernberatung se conforta da podëi ves saludé tröc al domisdé a Badia.

MujigaConzert de contlujiun dla Scora de Musiga

La Scora de Musiga inviëia sciöche da tradiziun al gran conzert de contlujiun, che gnarà tignì en lönesc ai 10 de jügn dales 18.00, te salf dles manifestaziuns d’Al Plan.

Mëssa cun i scolars dla Scora de MusigaI scolars dla Scora de Musiga Val Badia abelësc la Santa Mëssa a Oies, en doman sabeda ai 8 de jügn dales 16.00.

ConcorscL’é ja temp de Soreghina 2014

L comitat de endrez de la Marcialonga fèsc a saer che l’é ja avert la iscrizions per tor pèrt al concors per doventèr la neva Soreghina 2014. Cogn esser bezes dai 18 ai 30 egn, sportives, che cognosc noscia cultura e tradizions e sà se la fèr cà con desvalives lengac. Per info: [email protected], tel. 0462.501110.

Rencurèr l vidor sa Vich L Comun de Vich e l Comitat Manifestazion sporc ence chest an la scomenzadiva “Rencura n vidor”. Se volede tor pèrt fajege a saer a Paola, Nuova Ottica, 347.4344390. A la fi n de l’istà ge vegnarà dat n pìcol recognosciment a chi che se à dat jù.

Vire cun les barieres architetoniches. A La Ila pòn porvè ći che al ô dì.

Mascînns alisirëia le laûr da paur inće sön les tëmples plü ërtes. A Badia vëgnel presentè les novitês.

Segres y festesSegra da San Ćiascian

Le paîsc a San Ćiascian festejëia la segra, en domënia ai 9 de jügn, dales 11 inant. Ala organisaziun contribuësc deplü uniuns dl paîsc. Por spëisa y boanda él sambëgn fi stidié.

Informazions y Manifestazions

37

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

SportViola Football Camp a La Val

La US La Val organisëia le camp dai 26 al 31 de agost, por düć i mituns che śoga al palê nasciüs dal 1999 al 2004. Al é na gran ocajiun por odëi y imparè diretamënter da alenadus profescionisć che laora tl setur jonil. Por informaziuns y le modul de iscriziun pòn jì sön www.uslaval.it o telefonè a Fabian al nr. 333/4750466 (do les 17:00).

Garejeda dla rodes tres la DolomitesAi 9 de juni saràl la cuarta edizion dla garejeda cun la roda “Granfondo Val Gardena.“ La garejeda pierà via a Urtijëi, pra l Zënter dal Tennis a Runcadic, dala 9.00. L sarà de fé 111,5 km cun n deslivel de 3.318 m. L ufi ze per se scrì ite per la garejeda ie tl Zënter dal Tennis de Runcadic. Plu infos sot a www.grodenmarathon.com o www.bikeandmore.it

Segondo turnoi nternaziunel de SchachL turnoi de Schach ie mo da udëi nchin ai 9 de juni te Cësa de Cultura a Urtijëi uni di dala 15.00 inant y l ultimo di bele dala 9.30. L ie unì nvià 11 Gran Maestri y 9 Maestri Nternaziunei. L ne mancerà nce nia vel’ bon jugadëur de nosta provinzia y vel’ un de Gherdëina. www.server24chess.com

8° Sellaronda Bike Day N dumënia ai 23 de juni sarà la stredes sun i jëufs ntëur al Sela dsaredes dala 8.30 nchin la 15.30 per ti lascé lerch ai truep pasciunei dla rodes da dlonch caprò. I cater Cunsorc de Turism dla valedes ladines ntëur al Sela mët nce chëst ann a jì l di dla rodes. Plu nfurmazions ti Ufi zes dl Turism de uni valeda.

Iadi, jites y escursionsIade cultural tla Svizera cun la Uniun Maestri Ladins

L’UML organisëia dai 23 ai 25 de messè da jì cun le Glacier-Express. Prenotaziuns ćina ai 5 de jügn pro Inge Dejaco al 339/1696311, y paian ite 150,00€ (le iade costa 460,00€ te ćiamena dopla + 50,00€ ćiamena sigola) sön le cunt Taferner Hans Peter IT45T 05856 58240 010570007010. Diziun: Glacier Express, inom, cognom, misciun. Le rest sarà da paié plü tert.

Escursciun a Falzeben - Klotzberger SeeLa escursciun organisada dala Lia da Munt Ladinia - Val Badia, vëgn metüda da jì en domënia ai 9 de jügn. Le tëmp da jì é de za. 5 ores, por n deslivel de 300 m söpert y 500 m jöpert. Informaziuns pro Maria Kostner al 339/8368922.

Escursciun al Latzfonserkreuz - Durnholzer SeeLa Lia da Munt Ladinia - Val Badia inviëia a chësta escursciun, en domënia ai 16 de jügn. La difi colté é mesana, por n tëmp da jì de za. 6 ores, cun n deslivel de 640 m söpert y 762 m jöpert. Informaziuns pro Hartmann Frontull al 347/2388302.

Sön la via ferada Piza CirEn domënia ai 16 de jügn inviëia la Lia da Munt Ladinia - Val Badia da jì a fà la via ferada Piza Cir (2.592 metri). Ara é saurida, cun n tëmp da jì de za. 2 ores y n deslivel de 500 metri. Informaziuns pro Paul Rigo al 338/6026539.

Jita GeologicaLa Lia da Mont de Gherdëina n cunlaurazion cun l Museum Ladin, mët a jì n sada ai 8 de juni dala 14.00, na vijita geologica cun l paleontologh Herwig Prinoth. Se ancunton sun Pas Pinëi ulache scumëncia la jita. Plu nfurmazions pra Tullio, 335/6583216.

Jita cun l ciaciadëurLa Lia da Mont de Gherdëina mët a jì n sada ai 15 de juni na jita cun l ciaciadëur Roman, per jì a ti cialé ala coa dl valtoi (eguia). N se anconta dala 5.30 daduman dala “Ciajota” te Val. N ne n à nia drë de se nuté su. Plu nfurmazions pra Roman, 338/9202515.

Jita ntëur l SetsassLa jita dla Lia da Mont de Gherdëina ntëur l Setsass y l Col di Lana ie unida spusteda ai 16 de juni. L deslivel ie de 300 m y l sarà n 6 ëura da jì. Pudëis ve scrì ite nchin ai 14 de juni tla butëighes Ciofs Inge a Urtijëi, Aktiv Sport a S. Cristina y da Sport Bruno Riff eser te Sëlva. Plu nfurmazions pra Th eo, 338/3340111.

♦Mostra de Christian MartinelliLa Lia Mostra d’Ert y l Fotoclub Gherdëina nvieia ala mostra “Still Life” dl fotograf de Maran Christian Martinelli

La giaurida dla mostra sarà n vënderdi, 14 de juni dala 20.30 tla Sala dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi. L ultim proiet de Christian Martinelli “Cube Stories” ie nasciù da na cunlaurazion cun si cumpani Andrea Pizzini y l ie unì perfeziunà tres l sustëni tecnich dl fotograf Andrea Salvà. L cubo, a chël che fej nce referimënt l titul, ne n’ ie nia auter che n aparat da fé fotos de grandiscima dimenscions, che pervia de si spersa monolitica che spidlea l ntëurvia devënta uni iede che n l adrova na nstalazion poetica tla cuntreda. La fotografi es analogiches, de 1 meter per 1 meter, à na boniscima cualità y i sujets pultrei ju giapa a chësta moda n’aura speziela, n pue’ retró y dldut umana, che tl mond steril dla foto digitela ne n’ie suvënz nia plu mesun abiné. Nfurmazions plu avisa sun chësc proiet giapen sot a www.cubestories.com Pernanche Martinelli tol tla man l aparat da fé fotos cóntel la stories vivudes da si persunajes che devënta sciche i fi i ntercëi de na tëila ejistenziela. Tla mostra saràl nce da udëi n valguna fotografi es de si ultim proiet, “Still life”, fates n pert te Gherdëina aposta per la mostra. La doi lies mët nce a jì n Workshop sun la fotografi a analogica cun l artista Martinelli y cun l cunlauradëur tecnich Andrea Salvà, ai 28 y 29 de juni dala 9.00nchin la 18.00. L workshop, pra chël che l unirà nce adurvà l cubo de inox de 2 x 2 x 2 metri cun chël che Martinelli fej la fotos, ie na ucajion unica per i apasciunei de fotografi a. Per nfurmazions n con’ dl workshop o per se nuté su pòssen cherdé su l numer 335/5362876 o mandé na e-mail a [email protected]. Orar de giaurida: dal 15 nchin ai 30 de juni, 10.00 – 12.00 y 16.30 – 19.00 y de merdi y juebia, 20.00 – 22.00.

Trasmiscions TV y RadioNosta Scola

En jöbia ai 13 de jügn dales 20:30 deura la trasmisciun ”Nosta scola” trëi fi nestres sura iniziatives interessantes fora dl contest educatif. 1)L’ educaziun devers dl’intercultura é n prozes che é pié ia tla Scolina Saliëta tres n proiet musical. 2) Le Lizeum de design y ert fi gurativa de Fascia abelësc la capela de Poza cun n’istalaziun pitorica demorvëia. 3) Musiga, lingaz, ert y bal se moscëda te n spetacul creatif sön i tesć de Dante Alighieri; proiet dla Scora mesana da Urtijëi. Tesć y conzet dla trasmisciun é studià da Sara Frenner cun camera y tai de Jan Piere Karbon.

“SunS” tel Cianton de l’ICLTe “L Cianton de l’Istitut” sun TML chesta setemènes se pel veder “SunS”, l conzert del Festival de la ciantia ti lengac de mendranza, selezion talièna e alpina del Liet International Song Contest, stat a Udin del 2010. Oraries indicatives: sabeda h. 17.30; domenia h. 21.00; lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.00; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15, vender h. 11.30.

“Kairos”: l temp del Spirit sun TMLSun TML se pel veder la rubrica religiousa “Kairos”, con letura del Vangele de la domenia per fascian e coment de don Celestino Riz. Oraries: sabeda h. 19.45, 21.15 e 22.15; domenia h. 7.15, 10.00, 17.15 e 23.15; lunesc h. 7.15, 11.30, 17.45. La programazion de TML é ence su www.tmltv.it e i programes de Ercamedia su www.tvladina.com

♦Cëina cun cërcia de vinsL Rotaract Club de Bulsan, assoziazion lieda al Rotary Club International, metuda su per mutons sot a 30 ani che dedichea si tëmp liede a fé dl bën, nvieia ai 15 de juni a na sëira de benefi zënza tl “Weingut Schreckbichl“ a Girlan dala 18.00 inant

L unirà metù a jì na cëina cun cërcia de vins. L priesc ie de 40,00 euro per i granc y 30 ëuro per jëuni sot a 25 ani. Dut chël che unirà trat ite ti unirà dat ala assoziazion "Peter Pan" che juda mëndri amalei de crëibes y si families y sustën nce la tueda y i studies n con’ de chësta malatia.Per plu nfurmazions y per ve nuté su pudëis cherdé su Matteo al numer 338/9119001, o Walter al 346/0412793 o jì sun la plata internet de Facebook sot a Rotaract Bolzano-Bozen.

♦Cunzert dl cor Ars CantandiPolaris la stëila tl zënter dla vijion. L cor Ars Cantandi nvieia duc de cuer a unì duman sada, 8 de juni dala 20.00 a si cunzert tla Scola Elementera de Urtijëi

Ars Cantandi, l cor di Paejes Tudësc ie unì metù su tl 1931. Ëi ciantà dantaldut a capella ora dl repertoire dla mujiga sacrela coche nce pec ora dla mujiga moderna nternaziunela. L sunerà Christina Auer, fl aut a traviers y Philipp Oggiano percuscions. L sarà da audì pec de Morten Lauridsen, Eric Withacre, Ola Gjeillo, Terje Eliassen, Andrea Oberparleiter, John Dowland, André Jolivet, Henk Smit y de autri cumposidëures.

L cor Ars Cantandi.

Na foto de grupa dl Rotaract Club Bulsan.

Istalazion cubo timmel. (foto de Christian Martinelli)

Informazions y Manifestazions

38

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

♦Mostra de Hugo VallazzaLa lia “Verein für Kunst und Kultur“ de Fië n cunlaurazion cun la Galaria Ghetta nvieia duc a unì duman sada, 8 de juni dala 18.00 ala giaurida dla mostra de Hugo Vallazza a Fië tla “Galerie Völs“

L sarà da udëi 30 lëures dl artista, pitures fates sun tëila y papier deberieda cun plu de pitli dessënies. La mostra pieta la ucajion de se dé ju plu avisa cun i lëures de Hugo Vallazza, n artista ndependënt, che mostra su te si pitures na union danter forma de vita, natura y ert. La ntroduzion ala mostra sarà de Markus Klammer. La mostra sarà da udëi nchin ai 22 de juni.

♦Dé dla porta daverta dla ginastica por mitunsL’Uniun Sport La Ila inviëia düć i mituns dla scolina y dla elementara a n domisdé de ginastica y devertimënt tla palestra nöia da La Ila, en vëndres ai 14 de jügn

La palestra gnarà trasformada te na gran ”jungla” plëna de jüć y percursc de abilité. Vigni möt podarà se devertì y fà esperiënzes motories, acompagnà dai istruturs de fi tness dla Uniun Sport La Ila. En chël dé gnaràl inće dè fora informaziuns por i cursc de ginastica di mituns, che gnarà tignis sciöche vigni ann dala uniun ti mëisc de messè y agost.An s’incunta en vëndres ai 14 de jügn. I orars por i mituns dla scolina é dales 16.00 ales 16.45; por i mituns dla elementara dales 16.45 ales 17.30.

♦Forum SëlvaLa lingia de scumenciadives dla lia culturela Tublà da Nives, che va sot al titul “Forum Sëlva“ va inant ai 12 de juni dala 20.30 cun na tematica mpurtanta y de gran atualità. L se trata dla cunlaurazion danter turism, paures y ambient

De ce viers muessen pa jì y cie iel pa da fé per mëter adum i debujëns de categuries y nteresc desferënc? Turism y economia ne va suvënz nia a una cun i debujëns dla natura y de chiche straverda l ambient. Danterite iel i paures, che viv a cuntat cun la natura y che dà n gran cuntribut al mantenimënt dla cuntreda, defi n nce tl nteres dl turism. Ulà ie pa l drë’ balanz per ruvé a na drëta cumpetënza de duta la pertes y nce tl nteres de duc? Animé la vita de cumenanza trajan ite la jënt a dì la sia sun temesc desferënc, chësc ie l fi n dla scumenciadiva Forum Sëlva. Uniun po’ y dëssa dì la sia tl cuntest de ancuntedes publiches y la mëises turondes daviertes ala populazion de duta la valeda reprejënta n mumënt de cunfront mpurtant.I ghesć reladëures nviei ie l ambolt de Sëlva Peter Mussner, nstës ost y paur, Siegfried Mussner, paur de Sëlva, Ezio Prinoth, ost y reprejentant dl turism y Christian Stufl esser dla Lia Natura y Usanzes.Tres la sëira mëina Lukas Plancker dla lia culturela Tublà da Nives.

Na pitura dl artista Hugo Vallazza.

Te Tublà da Nives saràl na lingia de sëires de descuscion.

CurscCurs de jì a crëp

La Lia da Mont de Gherdëina mët a jì n sada y n dumënia, ai 8 y 9 de juni l curs de jì a crëp cun i Mëinacrëp. L ie na bona ucajion per mparé co se muever te nosc raion dla montes y schivé periculi. Pudëis ve scrì ite da lunësc, 27 de mei nchin sada 1. de juni, tla butëiga dai Ciofs Inge, da Aktiv Sport y da Sport Bruno Riff eser. Per plu nfurmazions pudëis cherdé su Valentin, 338/8362004.

Curs de balet tlassichL curs cun l maester David ie a Urtijëi tla sala Gisella Moroder te Cësa de Paussa dala 10.30. L mët man ai 8 de juni, uni sada 10.30 - 11.30 per mutans y mutons dla scola elementera.

Curs de Hip-HopL curs cun l maester David ie a Urtijëi tla sala Gisella Moroder te Cësa de Paussa dala 11.30. L mët man ai 8 de juni, uni sada 11.30 - 12.30 per mutans y mutons dla scola mesana y auta.

N cufer de mîl por scores y scolinesAl 1. de messè dales 9 ales 13 vëgnel presentè tl salf dla Raiff eisen a San Martin material didatich che trata dl laûr cun les ês y la mîl. La presentaziun é tla forma de n curs cun le referënt Josef Elzenbaumer. Iscriziuns ćina ai 14 de jügn pro la scora dl laûr da paur de Dietenheim al nr. 0474/573881 (danmisdé) o ala mail [email protected]

Temp ledeCon FassaLux n istà per i joegn

La sociazion FassaLux, en colaborazion coi Comuns de Fascia, endreza per chest istà “Fate lèrga Gust de la lum” na scomenzadiva outa ai bec de II e III de la mesènes e de I e II de la scola auta. Ge vel se scriver ite dant dai 15 de jugn. Per info: www.fassalux.it.

Festa dl Cör de Gejù cun le Zënter Families MareoLe ZFM inviëia les families da gnì a fà la griliada y le füch por le festa dl Cör de Gejù, en domënia ai 9 de jügn. An s’incunta dales 18.00 pro le raiun de relassamënt Ćiamaur. An jarà a cöie rames sëćes por fà le fü. Por la griliada dess vignun se tó para la ćern y le pan. Por le bëre él fi stidié. Sce al é bur’ tëmp, vëgn döt desdit.

Domisdé cun jüć da mësaLa Biblioteca Sas dla Crusc inviëia a n domisdé d’aorela cörta cun jüć por döta la familia, deboriada cun le ”Spieleverein Dinx”. An s’incunta en mercui ai 12 de jügn dales 15.00, te biblioteca a La Ila. La iniziativa vëgn inviada ia vigni secundo mercui dl mëis, dales 15.00.

De vedli juesc scuvierc da nuefL Museum Gherdëina nvieia nce chëst ann al’azion interativa per pitli y granc. Co se tripova pa i mutons dan 100 ani? De ce material fova pa la roba da fé damat? Granc y pitli po’ scuvierjer da nuef i vedli juesc y fé damat deberieda alalergia. N se anconta l prim iede n juebia ai 13 de juni dala 16.00 tl museum - Cësa di Ladins. De autra nfurmazions y iscrizions tl Museum Gherdëina o tla Lies dl Turism dla valeda.

Fuech per l Sacro Cuer de GejùI jëuni de Sëlva nvieia duc n dumënia ai 9 de juni dala 19.30 a fé l fuech de Sacro Cuer Gejù sun Daunëi. Da maië y da bever saràl per duc. Canche l ie scur uniràl mpià su l fuech.

Se furnì su y se fé suNcuei vënderdi, 7 de juni mët l local di jëuni Saut a jì n fotoshooting y styling cun Marc Nogler y Giacomo Costanzi dala 19.00 inant. Iscrizions pra la Nëus Jëuni Gherdëina 0471 799006 cun l Fotoclub Gherdëina.

Aperitif LadinLa Consulta Ladina dl Chemun de Bulsan nvieia duc a unì ai 12 de juni dala 18.30 a Bulsan tl Museion passage al Aperitif Ladin cun l cardiologh Felix Pescoller. L unirà rujenà de cuestions che reverda l cuer.

Chiche liej vëncNce chëst ann mët la Scola Mesana de Sëlva scumencian n vënderdi 14 de juni a jì la azion de liejer. Chëi che liej “vënc” savëi, se devertësc, cunësc realteies nueves, possa passé de biei mumënc. Tla biblioteches publiches de S. Cristina y Sëlva puderà i sculeies dla mesana se mpresté ora libri, che si prufessëures à cri ora tenian cont dl livel linguistich ti trëi ani.

Campania de sensibilisazion contra la barieres architetonichesL’ert de fé sauté la barieres cun n container de viac ora per Südtirol. L Art-container sarà te Sëlva sun plaza Nives nchin ai 10 de juni dala 9.00 nchin la 16.00. Duc i zitadins, la scoles, la lies y l’assoziazions puderà l vijité.

ReligionI fuosc del Cuor de Gejù.

I scizerida Fodom e Col nvieia duc ai Fuosc del Cuor de Gejù, domënia 9 de jugn. I fuosc i vignarà mpièi da le 20:30 a: Salerace ( Rèba ), Ciadiniei ( La Plié ), Sa i Magoec ( Còl ). I scizer i speta duc per se mangé na liania e beibe n got n compagnia e tignì su le tradizion.

Pelegrinaje ala ”Madonna dei Miracoli”Le KVW da San Martin organisëia en mertesc ai 18 de jügn 2013 n pelegrinaje al Santuar “Madonna dei Miracoli” (TV), pian ia dala plaza dl paîsc dales 6:30. Al nes acompagnëia Siur Franz Sottara. Informaziuns y prenotaziuns pro Hilda Sottara al 0474/523133, ćina ai 16 de jügn.

Ginastica y devertimënt por mitans y mituns dla scolina y dla elementara.

Informazions y Manifestazions

39

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

♦Raida de Gherdëina Ëis’a ueia de fé zeche de nuef y de ve devertì te nosta bela montes? Ai 21 de juni jirons zënza durmì te 24 ëura dut ntëur Gherdëina

Dala 18.00 pierons via dan la butëiga Activ Sport a S. Cristina. L unirà muet de viers de Pana per jì nchin tal Tirler ulache l nes aspieterà na bona cëina. L unirà pona jit do Saslonch via per ruvé sun Sela y inant nchin sun Frea. Jiron pona sun la piza dla Gran Cier per se goder l levé dl surëdl. Dala utia Jimmy cherderons a se maië n bon gusté per avëi la forzes da jì mo n bel gran tòch. Inant jiràla de viers de Puez, Forces de Sieles nchin sun Secëda dala utia Daniel. Iló uniràl paussà y se guderon na bona marënda. Pieron pona bel plan juvier de viers dla valeda per ruvé dala 18.00 a S. Cristina. Dal Plaza stlujerons ju la 24 ëura cun na grilieda. Per plu nfurmazions y per se scrì ite passëde prëibel da Activ Sport a S. Cristina.

♦Prejentazion dl liber dla sosta de DantersascL Museum Gherdëina, l Chemun de S. Cristina, l Cunsëi de Furmazion de S. Cristina, la Repartizion Cultura Ladina y la Lia da Mont à l plajëi de ve nvië ala prejentazion dl Liber dla sosta de Dantersasc di ani 1894 – 1908, n juebia ai 13 de juni dala 20.30 tla gran sala de chemun a S. Cristina

Danora Ve saluderà l assessëur provinziel Florian Mussner, l ambolt de S. Cristina Eugen Hofer y l presidënt dl Museum Gherdëina Wolfgang Moroder. La ntroduzion al liber unirà fata da Paulina Moroder y da dedò prejenterà Ingrid Runggaldier plu avisa l liber. Ala fi n puderëis mo audì ntervënc y lecurdanzes de Wolfi Mussner, Luis Schenk, Mario Senoner y Walter Piazza. Unide duc ai 13 de juni ala prejentazion dl liber.

L liber di turisć che ruova sun Dantersasc ti ani 1894-1908.

♦Betonparty III  - Festa per la fi n dl’enes di jëuni Duman sada ai 8 de juni meterà la Nëus Jëuni Gherdëina deberieda cun la Lia Mostra d’Ert a jì la terza edizion dla Betonparty

La festa meterà man dala 2 domesdì sun la pitla plaza S. Antone cun de bela mujiga metuda su da n DJ. Dala 16.00 puderons scuté su l acustich duo “The Jam’Son” y dala 21.00 suneràl la grupa “The Bastard Sons of Dioniso.” Domesdì puderà duc jì nstësc sun palch tulan pea si strument da cësa (Jam Sassion) y mustré si savëi. Da maië y da bever saràl per duc. Sce l tëmp ëssa da vester burt unirà la festa spusteda tla sala dla mostres dla Lia Mostra d’Ert. Davia che l’enes di jëuni va a piz, se ons pensà zeche de particuler, nce per valorisé l sustëni da pert dl Ufi ze dla Junëza de Bulsan. Bele de merz se ova ancuntà la 28 lies che fej pert dla lia tët NJG. Tlo fòvel unì rujenà de prupostes y ideies che ie daldò unides metudes ndrova a na maniera da pité n program rich y criatif. Duman sada saràl na gran ola dla fertuna. L unirà trat ora de biei pesć che mé chëi che ie iló puderà pië do.

ReferacMîć y liëndes dl bosch, dal’ert greca ai moderns

Sot a chësc titul inviëia le Consëi Cultural tl Comun de Badia a n referat cun la dr.a Danila Serafi ni, en vëndres ai 7 de jügn dales 20.00, te biblioteca a Badia.

Arpejon y sëurandata dl avëi  L KVW de Urtijëi nvieia a na sëira de nfurmazion n con’ dl’arpejon y la sëurandata dl avëi n juebia ai 13 de juni dala 20.30 te calonia de Urtijëi, cun l espert Tommaso Tisot.

Ritm ie l pever de nosta vitaLa lia Sanynton nvieia a na sëira de nfurmazion cun la cunsulënta Monika Engl n merdi ai 11 de juni dala 20.00 te Sëlva, te Tublà da Nives.  

♦Olimpiada dl sport per duc te GherdëinaDai 25 nchin ai 29 de juni saràl te Gherdëina la olimpiada dl sport per duc cun truepa de bela manifestazions sëuraprò

N merdi ai 25 de juni se ancónten dala 17.00 pra la plaza dl juech al palé te Plan per fé na defi leda de viers dl stadio dala dlacia Pranives. Dala 18.00 saràl iló la giaurida dla olimpiada tl stadio dala dlacia Pranives te Sëlva. Te Tublà da Nives iel da udëi na mostra de fotografi es nchin ai 30 de juni dal titul “Awesome fl ights over the Dolomites“ de Stefano Maruzzo. N mierculdi ai 26 de juni uniràl metù a jì dala 8.00 nchin la 12.00 na escurscion/nordic walking. N possa pië via a Urtijëi, 11/18 km, a S. Cristina 5/11/18/24 km y te Sëlva 5/11/18/24 km. Dala 9.00 nchin la 12.00 pòssen nudé tla nudadoia Mar Dolomit a Urtijëi, 300 m. Dala 13.00 nchin la 15.00 pòssen jì cun la roda te Sëlva, a S. Cristina y a Urtijëi, 17/24 km. Da sëira saràl a S. Cristina dala 17.00 nchin la 23.00 l marcià tradiziunel di paures y artejans.N juebia ai 27 de juni saràl dala 6.00 - 8.00 la Maratona IVV da Sëlva demez. Dala 8.00 nchin la 12.00 jita/nordic walking. N possa pië via a Urtijëi, 11/18 km, a S. Cristina, 5/11/18/24 km y te Sëlva 5/11/18/24 km. Dala 9.00 nchin la 12.00 nudé tla nudadoia Mar Dolomit a Urtijëi, 300 m. Dala 11.00 iel l Val Gardena - Gröden Marathon Running Race - stadio Pranives Sëlva. Dala 13.00 nchin la 15.00 pòssen jì cun la roda te Sëlva, a S. Cristina y a Urtijëi, 17/24 km. Dala 21.00 saràl da sëira te Sëlva na sëira de folclore de Gherdëina.N vënderdi ai 28 de juni dala 8.00 nchin la 12.00 jita/nordic walking. N possa pië via a Urtijëi, 11/18 km, a S. Cristina, 5/11/18/24 km y te Sëlva, 5/11/18/24 km. Dala 9.00 nchin la 12.00 nudé tla nudadoia Mar Dolomit a Urtijëi, 300 m. Dala 13.00 nchin la 15.00 pòssen jì cun la roda te Sëlva, a S. Cristina y a Urtijëi, 17/24 km. Dala 21.00 saràl a Urtijëi na defi leda de guanc dala Gherdëina.N sada ai 29 de juni dala 8.00 nchin la 10.00 jita/nordic walking. N possa pië via a Urtijëi, 11/18 km, a S. Cristina, 5/11/18/24 km y te Sëlva, 5/11/18/24 km. Dala 14.00 saràl la festa per fi né via la Olimpiada tl stadio Pranives de Sëlva. Dala 18.00 Belsy Festival te Sëlva a paiamënt.L priesc per se scrì ite duta l’ena ie: da 0 a 5 ani debant, da 6 a 15 ani 25,00 € y da 16 ani inant 50,00 €. Priesc per un n di: da 0 a 5 ani debant, dai 6 a 15 ani 9,00 € y dai 16 ani inant 18,00 €. Val Gardena - Gröden Marathon Running Race. N juebia ai 27 de juni cun start dala 11.00. Tl cheder di juesc olimpics de sport per duc te Gherdëina iel udù dant, n juebia ai 27 de juni, na maratona y mesa maratona de sauté per diletanc. N possa sauté 42,195 y 21,097 km. Pià via vëniel per tramedoi garejedes dala 11.00 danmesdì pra l stadio Pranives te Sëlva ulache l sarà nce l travert. L priesc per fé pea pra la maratona ie de 25,00 € y 20,00 € per la mesa maratona. N possa avëi al plu 6 ëura per la maratona. Per la mesa maratona ne vëniel nia metù dant n tëmp. Premiazion dala 17.00 sun plaza de Chemun te Sëlva. Iscrizions, regulamënt y plu nfurmazions n con’ di percursc y manifestazions ntëurvia sun www.ivvsuedtirol.info o cherdan su l numer de telefonn de Val Gardena - Gröden Marketing 0471/777777. Tla Lies de Turism de Gherdëina giàpen debant n pitl cudejel n con' dla manifestazion.

Unide duc ala festa dla Nëus Jëuni Gherdëina cun ola dla fertuna.

Informazions y Manifestazions

40

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

♦Cors ćianta l'aisciödaEn doman sabeda ai 8 de jügn vëgnel tignì a La Val n conzert d’aisciöda cun le Cor Raiëta, le cor di ëi da Neustift y n grup de tlarineć

Nia ma les musighes, inće cors inviëia alüsc a so conzert d’aisciöda. Insciö éra inće a La Val, olache düć é invià da gnì a conzert chësta sabeda ai 8 de jügn dales 20.30, tl salf dles uniuns. Al sarà da aldì le Cor dles Ëres ”Raiëta”, le ”Männerchor Neustift” y n grup de tlarineć, che porta dant ćianties y melodies sot al tema dl amur y dla natöra.

♦Segra da San ĆiascianLa comunité da San Ćiascian inviëia düć, pici y gragn ala segra dl paîsc, chësta domënia ai 9 de jügn

A San Ćiascian tignon Segra chësta domënia, ai 9 de jügn. La Ploania y les uniuns inviëia la popolaziun da tó pert ales funziuns de dlijia y inće ala pert plü profana y d’aorela cörta che se desfi rarà tl zënter de paîsc.Al sarà da ciafè na buna marëna cun musiga, aorela cörta y alegria. Nosta la Segra!

♦N ”Vespa Club” por la Val BadiaAl vëgn chirì porsones apascionades dala famoja Vespa, y che oress inće gnì a fà pert de n club dla valada

La Vespa é chël pice motor che à apascionè dejenns alalungia y apascionëia intres ćiamò n gröm de porsones. Sura döta la Talia él nasciü clubs de porsones liades da chësc medemo interes, che fej deboriada rodes, se barata fora esperiënzes, coltivëia insciö süa pasciun. Inće tla Val Badia él śëgn la orentè da mëte sö n Vespa Club, y al vëgn chirì porsones che fajess ion para. Dötes y düć chi che à interes, po se lascè adintëne pro Maurizio Trebo, olache an ciafarà informaziuns plü menüdes. So numer de telefonn é le 0474/501025, süa mail [email protected]

Düt l’bun

ala Bertache incö, vëndres ai 7 de jügn complësc la bela eté de 80 agn.

I te augurun inant sanité y tröpa ligrëza cun i ciüfs.

Les mitans cun familia, i 7 nus y 5 pronus

MostresMostra de Helmar Demetz

La mostra de Helmar Demetz ie da udëi nchin ai 16 de juni tl Café Surëdl a Urtijëi ntan l orar de giaurida, lunesc nchin sada, 10.00 - 19.00.

Mostra “La Dolomites ududes da alauta“La lia culturela “Tublà da Nives“ nvieia duc a unì a ti cialé ala mostra de fotografi es de Stefano Maruzzo “Awesome fl ights over the Dolomites”, davierta nchin ala fi n de juni.

Do che l’Yoghié jü tröc agn a mitans,

sö dala Daniela da Ćians ài fat fora da se maridé

y ai 8 de jügn devëntel realté.

L’Agata, la Tarejia y l’Waltercun düć chi che alda laprò se augüra düt l’bun sön

osc tru cun tröpa furtüna y benedisciun.

La Vespa apascionëia n gröm de jënt. Tla Val Badia él la orentè da mëte sö n club.

La dlijia da San Ćiascian. Le paîsc s’arjigna ala segra.

Le Cor ”Raiëta”.

Manifestazions sozielesIubileums tl Raiun Sozial Val Badia

En doman sabeda ai 8 de jügn vëgnel festejé a Picolin i 25 agn dl sorvisc infermieristich y 10 agn dla sënta dl Raiun Sozial. Al vëgn organisé n dé dla porta daverta, cun feter düć i sorvisc a desposiziun dla jënt. Al sarà inće n ćiantun di jüć y buff et por düć. Program: 9.00 discursc ofi ziai, 12.00 premiaziun dl quiz sön la prevenziun, 12.30 contlujiun.

Deberieda: Jon te FunesN juebia ai 13 de juni se ancuntons dala 14.00 tla streda Stazion dlongia la Cësa de Paussa per jì deberieda tl Parc Naturel te Funes. Per plu nfurmazions: Julia Prucker, tel. 0471/798015.

Ai 11 de jügn 50 agn èl belo passé,da canche

Lois y Olivas’à maridé.

De cör döt le bun s’aoda

üsc mituns y düć i nus.

ChinoAl chino de Tieser

Insnet, vender ai 7 e en sabeda ai 8 de jugn da les 20.30 vegn portà dant i spetacoi de fi n sajon del Zenter Danza Tesero 2000. En vender ai 14 de jugn da les 21.00 se podarà scutèr l conzert de la Banda sozièla de Tieser.

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc dala 8.00 da duman de n sada 8 de juni nchin la 8.00 da duman de n lunesc 10 de juni ie l dutor Aba Fallaha de Sëlva, tel. 0471/794111 o l 0471 797540.Le dotur en sorvisc tla fi n dl’edema di 8 y 9 de jügn, ti cin’ comuns dla Val Badia, é le dotur Alberto Caretta, Corvara, tel. 380/3161999.

ApotecaL’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënderdi (dala 19.00) ai 7 de juni nchin n vënderdi ai 14 de juni ie chëla de S. Cristina, 0471/792106 o 333/1776615.L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 7 de jügn al vëndres ai 14 de jügn, é chëra da Corvara, tel. 0471/836173.

41

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Mamite mbincion de cuer dut l bon per ti cumplì di ani,

che te ebes daniëura legrëza cun ti ativiteiesy che te sibes inant bona de udëi y viver

l bel de uni di.

Josef, Giulio y Isabella cun Magdalena y Alex

Ai 4 de jügn é inće

la Verenaruvada ala majera eté.

Sciöche prossa müta est’ cunesciöday purchël fejest’ inće gran parüda.

La müjiga e tüa gran pasciuny da daidé est’ buna vignun. Resta inant tan da urëi bun

y pur chisc 18 düt l’bun t’augurun.

Da Elly, Terry, Serena, Evelin, Karin, Jasmin, Judith, Isabel, Kevin, Jan Daniel, Elvis, Milena, Dani, Luki, Oskar y Lannä

A Maria e Florianche ai 9 de jugn festejea 40 egn de vita ensema

ve auguron ogne ben per l davegnire tenc amò de chisc dis

da Linda e Paolo, Stefano e Miriam e Penny

Ai 15 de jugn complësc la bela eté de 90 agn

Paola Federa “Maiera”Te ringrazion de dut chël che t’as fat fi n ades per

nos.Te auguron dut l ben e de ne fè compagnia ncora

per en mucio de agn.

Duc i tuoi de cesa.

N gran complimënt a

Rolandpor avëi arjunt

le titul de Maester da platinist.I te augurun inant tröp suzès y na gran

sodesfaziun te to laûr.

Da tües families

Congratulazions y Inserac

Ie aspiete tlo tla cësa di tieres sce zachei unissa a

me tò. Prëibel cherdé su la Cësa di Tieres Obervintl

0472/868172.www.tierheim-

obervintl.it

L vën fi tà via per lasajon da d’instà once per dut l ann

n local da restaurant/barpra l zënter Iman a

S. Cristina.Tel. 345/3305932.

N dutor dai dënz a Urtijëichier n’assistënta a tëmp

plën nce zënza esperienza.

Prëibel cherdé su l0471/798077.

L vën fi tà via na butëiga tl zënter de Sëlva.Prëibel cherdé su l

335/5707280.

Hotel Villa Edena Corvara chir

por la sajun da d’istén/na secretêr/ia

cun esperiënza y bonaconescënza dl talian

y todësch.Prëibel cherdè sö le

0471/836041o menè na email a

[email protected]

Al vëgn afi té ia n apartamënt convenzionè

a Badia,inće por döt l’ann.Prëibel cherdè söle 0471/839720.

A Pedracesvëgnel afi té ia

n apartamënt (trilocal)por döt l’ann.

Tel. 333/2504994.

Hotel Gran Paradisoa San Ćiascian chir1 lerner da cogo

por messè y agost.Prëibel cherdè sö le

0471/849424.gran.paradiso@

altabadia.it

Na nsenianta pietaëures de sustëni per

mutons y mutansy cursc de furmazion de talian per granc.Per plu nfurmazions

prëibel mandé naemail a

[email protected]

A Ciastel vëniel vendùn bel cuatier tl ultimo

partimënt zënzalimitazions.

L cuatier ie te na bela luegia panoramica daujin

al zënter dl luech.Per plu nfurmazionspudëis cherdé su la

Agenzia ImmobiliareDolomiti Gröden

S. Cristina0471/793746 o l

335/6155014www.immobiliare-

dolomiti.it

Son n hotel leader tla haute hotellerie ti Paejes Tudësc y chiron da śën inantn/na Sous Chef (f/m)Chef de Partie (f/m)Commis de Cuisine (f/m)Respunsabla de chëi che ruma su la majons (f/m)Persona a rumé su majons (f/m).Plu nfurmazions n con’ dla stieres y n con’ de nosc portal online per se nunzië giapëis sun nosta plata internet.Aspiton cun plajëi vosc curriculum vitae.

Hotel Bayerischer Hof Gebrüder Volkhardt KGPromenadeplatz 2 – 6 • D - 80333 MünchenTelefonn 0049/89/2120896 www.bayerischerhof.de

Chirì da laourN ël cun esperienza chier da lëur a judé te na cësadafuech o scenó nce da chelner. Tel. 320/2145117. (20/13) •••Na jëuna de 22 ani de Gherdëina chier n lëur per chësta sajon da d’instà o nce per dut l ann coche secretera, nce te n hotel. Tel. 338/8892971. (20/13)•••N ël dla Talia chier da lëur da muradëur, da eletricher o nce vel’ auter lëur te na cësadafuech de n hotel o a judé ora te vel’ fi rma. Tel. 388/6093915. (20/13)•••N jëunn dla Talia cun esperienza chier da lëur da chelner per la sajon da d’instà o nce per dut l ann. Tel. 345/7997418. •••N ël che sta a Urtijëi chier da lëur dala 18.00/19.00 inant coche chelner, barista o nce vel’ de auter da śën inant. Tel. 347/4806466. (20/13)•••N ël talian chier da lëur sciche pizzaiolo/aiut-cuech. L à 15 ani de sperienza, lëura cun uni fëur da pizza y à de bona referënzes. L chier n lëur per dut l ann o per la sajon. Tel. 345/0543473. (20/13)•••L vën crì da lëur a rumé su majons. Tel. 339/4587282. (21/13)•••N jonn residënt a Corvara, che sa inglesc y cun conescënzes tl’informatica chir da laûr por la sajun da d’isté y eventualmënter inće por döt l’ann. Tel. 331/2312439 o e-mail: [email protected] (21/13)•••Na jona residënta a Corvara cun vëia

da fà chir da laûr por la sajun da d’isté y eventualmëter inće por döt l’ann. Tel. 339/8869636 o e-mail [email protected] (21/13)•••N ël chier da lëur coche segondo cuech, a judé ora a n cuech o pra n gril. Tel. 329/0477634. (21/13)•••N ël chier da lëur a fé de uni sort d lëures o a lavé ju. Tel. 389/9505152. (21/13)•••Na jona da La Ila de 17 agn che frecuentëia la terza tlassa tl Istitut Tecnich Economich a La Ila, chir n laûr por la sajun da d’isté. Al é anfat de ċi laûr che al se trata. Tel. 346/6375782 o 0471/847548. (21/13)•••N ël chier da lëur a lavé ju y a judé te na cësadafuech. Tel. 338/2474652 o 380/7650921. (21/13)•••Na ëila de Gherdëina chier da lëur per mez n di danmesdi. Ëila à truep ani de esperienza de lëur te ufi ze y sà la rujenedes tudësch, talian, nglëisc y franzëus. Tel. 320/0727933. (21/13) •••Na studënta de 20 agn de Badia cun competënzes linguistiches de ladin, talian, todësch y ingleje chir n laûr por la sajun da d’isté. Tel. 345/0353148.•••N jonn de 16 agn chir da laûr por la sajun da d’isté. Tel. 348/8425996. (21/13)•••N ël jëunn cun esperienza chier da lëur coche segondo cuech, a lavé ju o a fé de uni sort de lëures te n hotel. Tel. 338/9943759. (22/13)

•••N ël cun esperienza chier da lëur a judé te cësadafuech o a fé de uni sort de lëures te n hotel. Tel. 334/7125770. (22/13)•••Na ëra dla Val Badia chir n laûr por 4 – 5 ores al dé. poscibilmënter nia da sëra. Tel. 339/4129719. (22/13)•••Na ëila cun esperienza y de bona referënzes chier da lëur a cialé de na persona de tëmp o nce de pitli mutons. Tel. 327/9064572. (22/13)•••L vën cri da lëur te Ghedëina da śën inant te n restaurant a fé de uni sort de lëures o coche chelner. Tel. 327/9372662.•••Na ëila chier da lëur a rumé su majons o a fé de uni sort de lëures te n hotel. Tel. 320/3339480. (22/13)•••Na ëra cun esperiënza y de bunes conescënzes dl talian chir da laûr tla Val Badia a ćiarè de porsones atempades. Tel. 366/2703569 (22/13)•••N ël cun esperienza chier da lëur da pizzaiolo, a lavé ju te na cësadafuech o a fé de uni sort de stroc. Tel. 327/0662764. (22/13)•••

Da chirìNa ëila da tlo chier n pitl cuatier/monolocal. Tel. 339/4587282. (21/13) •••Al vëgn chirì zacai che ess da scinché ia n pice fornel a lëgna. Tel. 366/2703569. (21/13)

Da vëne na cöna y n let por mituns che va bun inćina cater agn, a n bun prisc.Tel. 338/4305053. (20/13)•••Da vëne “barre portatutto“ origineles Opel, con dui porta rodes por Opel Zafi ra por 80,00 euro. Tel. 346/5979874. (20/13)•••L vën vendù na mascin da sotler da fé fl ucions o ciauzei, 100 ani vedla. Priesc da fé ora. Tel. 333/8671652. (20/13)•••Al vëgn venü na chitara eletrica. Tel. 333/8671652. (20/13)•••Al vëgn venü n Mini Minor familiare dl

Da vende1967, vërt. Tel. 333/8671652. (20/13)•••Al vëgn dè ia a bun prisc na cöna “Pendelwiege Alvi Sina“ cun laprò döt ći che alda laprò. Tel. 339/4324616. (21/13)•••Al vëgn venü na Vespa (nia targada) che jiss da targhè y n motor da trial dla Montesa. Tel. 339/6870823. (21/13)•••Da vëne breies y trés de lignan vedl y pei da fé sie de leresc. Tel. 331/3448042. (22/13)•••Da vëne n remorch/gratun Schwarz da

Da scinché ia na roda por n pice möt.Tel. 338/4305053. (20/13)•••L vën dat ca doi de pitli giac. Tel. 339/1470766. (20/13)•••Al vëgn scinché ia n pice bëch de ćioura de un n ann. Tel. 0471/843094. (22/13)

Da scinché ia

döes asses, capazité 700 chili, pëis complessif 1.000 chili, adorè dër püch, te de buniscimes condiziuns, dl ann 1998. Cherdè sö Bruno Atz al nr. 333/4260323. (22/13)

Inserac

Te Sëlvavëniel fi tà via

n pitl apartamënt.Prëibel cherdé su l

336/305734.

42

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Anunzies y Religion

DejpiajéRa Union de i Ladis d’Anpezo

porta dejpiajéparcéche ‘l é vegnù a mancià ‘l

Ing. Ugo Illingòn de Amelia Menardi del Belìn,

che ‘l à fato tanto par el nosc paes.

Recordanza

Anna Trottner de Moch09.06.1993 - 09.06.2013

L’é jà 20 egn che Anna ne à lascià

...e ne par che dut l’amor,dut l ben che se aon volùl ne tegne ciaut d’entorne che no l ne lasce più.

Raff aele, Walter, Nadia e Doris

Recordanza

Olache l temp passa sorì

Dèlba07.06.1973 – 07.06.2013

Fortunato Dantone“Nato de Pacifi co”

Siane pech più gregn che sun chesta foto...dut chel che l’é sin jit col papà

sion stac bogn de l veder e de l troèr te noscia mère.La forza, la volontà de jir inant, la pascion, l’amor e la pèsc.

Aon scomenzà aló a crescer, a capir che la vita la va e la vegn,la tol e la dèsc, la roda dò e dò

fi n canche l Destin rua a compiment.

Detelpai papàMarta, Renata, Attilio, Andreina e Giuseppe

RengraziamëntL ambolt y i zitadins de Sëlva

tol pert al duel dla familia dl defont

Seniëur Luis Senoner“de Ciablon“

Pluan de Sëlva dal 1958 nchin al 1982y ti sënt gra per si gran mpëni y si nseniamënc per l bën dla cumenanza

ntan duc i ani che l ie stat pluan de Sëlva.

Ël se à for cruzià per l bën dl luech y de si pluania y l se à nce dat jucun la cultura y rujeneda ladina.

RengraziamëntAi 30 de mà à Chël Bel Dî cherdè te so Rëgn

al’eté de 42 agn nosta cara

Edit Sottotetti nasc. Palur*24.10.1970 +30.05.2013

I orésson rengrazié de cör düć chi che nes é stà dlungia te chësc rî mumënt.

Giulan a chi che à tut pert ales curones y ala Santa Mëssa de sopoltüra.

Giulan a chi che à fat n sorvisc, ofertes de ciüfs o a fi n de bëgn, y n giulan a düć chi che se recorda de nosta cara Edit tla oraziun. Che Idî s’l pàies.

Franco, Th omas y Nikol

Rengraziamont

Francesco PedevillaFranz da Rungg - Rina

*18.05.1924 +23.05.2013

N dilan de cör a düć chi che à tut comié da nosc berba Franz, te ćiasa y da söa sopoltöra. Dilan al personal dl ospedal da Bornech y dla Ćiasa de Palsa, a siur Degan, a düć chi che à

fat val’ sorvisc dala sopoltöra, y che à fat ofertes de ciöf o a fi n de bëgn.

N dilan inće a chi che se recordarà ennant de berba Franz te söes oraziuns.

I familiars

Rengraziamënt

”Nene, te vires inant te nosc cör y tl recort de düć chi che te à conesciü.”

Giuvani Pescollderunggdla Costa da San Ćiascian*31.01.1940 +30.05.2013

I uréssun rengrazié düć chi che s’é stà dlungiate chësc momënt de dolur por la mort de mi om,

nosc papi y nene.N giulan particolar i va a Siur Heinrich Ellecosta por

les parores de confort y por avëi zelebrè la santa mëssa, a Siur Degan Iaco Willeit, a Siur Pire Irsara y a

Siur Paul Campei por avëi conzelebrè.

N gran giulan i va al cor de dlijia, ala musiga y ai stüdafüch por avëi fat fora dla sopoltüra na festa.

N giulan sintì i va ai maestri de schi, ala polizia de comun, ai mituns y ales mitans dla Prüma Santa Comuniun cun sü geniturs.

I ti dijun giulan a düć chi che à tut pert ales corones, ala mëssa de supultüra, a chi che à scinché ciüfs y fat ofertes a fi n de bëgn.

I familiars

Festa dl Sacher Cör de Gejù, ann C, ai 9 de jügn 2013

Dal vagnele do San Lüca, 15, 3-7

Te chël tëmp ti à Gejù cuntè ai farisês y ai studià dla lege na parabola y à dit: ”Sce un de os à cënt bisces y nen perd öna, ne làscel nia les nonantenü tla stëpa y ti va do ala pordüda ćina ch’al la ciafa?Y canch’al l’à ciafada, la tòlel plëgn de ligrëza sön sües sciables, y canch’al röia a ćiasa, chërdel adöm sü amisc y sü vijins y ti dij: Ralegrésse cun mè; i à indô ciafè mia biscia che ê pordüda. I ves diji: Insciö regnaral inće tl cil deplü ligrëza por un n pićiadù su che dà ota, co por nonantenü iüsć, che n’à nia debojëgn de dè ota.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Vangel dla Domenia

Lecort"Me é ncunfertà, canche l me ie unì dit:

ulon jì n pelegrinaje tla cësa dl Seniëur."(Ps 122,1)

Tla speranza de se ancunté pra l Seniëur fajons a l savëi che

Sn. Luis Senoner“de Ciablon“

de 95 ani ie passà a n’ autra vitala dumënia de Juebia dai Andli ai 2 de juni.

L lecurdon te nosta urazions.

La pluanies y i parënc.

43

nr. 22 / 07 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Religion

Tradiziun - Cô é pa chësta festa gnüda sö? Tirol ê i agn dal 1790 insö al prigo, les trupes de Napoliun davagnâ indlunch y gnê tres plü daimprò y manaciâ da tó ite Tirol. Sön chësta s’â i rapresentanć de Tirol abiné a Balsan al 1. de jügn dl 1796 sön proposta dl prelat Sebastian Stöckl da Stams, y â impormetü da i fà vigni ann na gran festa al Cör de Gejù cun na mëssa grana, sce Tirol gniss stravardè dales trupes de Napoliun y da chëres de Bayern che ê feter dan porta de Tirol. Al n’â doré dî che ares ê rovades dl 1797 a Spines, olache i

Dlijia - Al vëgn inće dit che Chël Bel Dî ”va a munt”. Al romagn lassö ćina do San Michîl (29.09); la prozesciun a Badia é la terza domënia d’otober, en la segra de düć. Vëi él che la statua de Chël Bel Dî vëgn le tëmp che ara é te dlijia de Badia dorata püch aprijada, mo tröp canche ara é sö sot Sas te dlijia. Sö La Crusc gnôl chi agn gonot tignì eserzizi por maridà y jonëza; na pert jê sö La Crusc a se lascè dè adöm.

La dlijia da La Crusc é gnüda

omi de Tirol ê cun l’aiüt de Catarina Lanz (1771 - 1854) da Al Plan stà bogn da spedrè demez i soldas nemisc. Püch dedô êres indô capitades adalerch, i êl pö stè ales trupes de Napoliun cotan massa stlet messëi i la zede a zacotan de paurs mal armà. Dl 1809 à André Hofer renovè chësc contrat cun le Cör de Gejù; valgügn mëisc ti é i omi de Tirol stà bogn ales trupes dl nemich, mo ala fi n dl 1809 à Tirol messü se dè sot y valgügn comandanć ê gnüs stlopetà dai franzeji adöm a André Hofer (+1810). Por i 100 agn ”Festa dl Cör

Festa dl Cör de Gejù Sciöche vigni ann festejëia la dlijia de Tirol ai pröms de jügn la gran festa dl Cör de Gejù

Por fa festa ôl inće ester le guant da festa. (Foto: Hans Pescoller, liber ”Val Badia - retrać y impresciuns”)

N cör de füch fat a La Pli.

de Gejù” dl 1896 â Josef Seeber scrit la rima ”Auf zum Schwur, Tiroler Land” y le prou Ignaz Mitterer â metü la rima en musiga. La festa vëgn tres tignida cun gran solenité - mëssa grana ćiantada y dedô prozesciun fora por i prà. Chësta ćiantia vëgn da dailò incà ćiantada vigni ann en la festa dl Cör de Gejù.

Na usanza vedla é le fà füch en la festa da sëra fora por chës pizes di crëps. Chësc fà füch ê naota n simbol dla unité de Tirol. Al ê n sistem da impié na ćiadëna de füć da n post al ater por i lascè alsavëi ai ëi de Tirol che al ê prigo de vera y che ai messâ jì sot. Dl 1511 â spo l’imparadù Maximilian (al â tut ite Ampëz pro Tirol) dè fora le ”Tiroler Landlibell”; te chësc êl scrit sö les usanzes y tradiziuns de Tirol. Al obliâ i ëi dai 15 ai 60 agn da jì sot sce al manaciâ vera. N mëis messâi tigni verda sön le termo de so raiun y porchël n’âi nia bria da jì defora da Tirol a fà vera. Chësc privilegh à Tirol albü ćina al 1918. Avisà gnô i ëi cun sonè ćiampana martel te so paîsc o dai füć sön chi crëps y coi, o da n saltà a pé o a ćiaval che jê da n post al ater; a chësta fosa gnô i ëi cherdà da jì a defëne süa tera ćina sön le termo de Tirol. Chësta usanza é chilò da nos scialdi trascurada en confrunt ai todësc, olache al vel la regula che vigni uniun se surantol intan de pizes de crëps da fà lassö le füch en la festa dl Cör de Gejù; insciö vëgn la

tradiziun le plü saurì mantignida. Füć en forma de vigni sort de simboi religiusc gnôl inće fat da sëra dales mësses noeles y da iubileums de nüsc prôi.

Ma deache nosta jënt ê laota tan devota y religiosa y tignî tröp söl perié, àra dl 1796 impormetü la gran festa. La religiosité de nosta jënt ê der sintida: nia ne gnê fat zënza se signé o na oraziun. Sön ega santa y val’ de benedì gnôl dër tigni; an se signâ cun ega santa da doman canche an lovâ y da sëra da jì a dormì y canche an jê fora de ćiasa; an ne springiâ vigni sëra te stala, te ćiampoprè da Santaguania, an nen sciurâ ai tiers denant che i menè a munt y sce al i falâ valch. Dandaìa gnôl bëgn dit te vigni

familia da sëra la corona; la gran pert jê les domënies a mëssa grana y al domisdé; düć jê naota al mëis a se confessè (a pissia). Vignun jê a mëssa les domënies y festes y cun gran devoziun. Ai vedli y amarà i portâ le prou acompagné dal mone o da n sorvidù naota al mëis la comuniun - al jê cun la santa; denant che pié ia gnôl sonè la ćiampana che i vijins jiss te dlijia a ciafè la benedisciun; dan vigni vila sonâ l’acumpagnadù la bronsina che jënt gniss fora a pié do la benedisciun! Tl ultim post ciafâ prou y ministrant n bun gostè. Al é da sperè che la religiosité de nosta jënt se romëtes y se fejes indô sterscia che al ne rumpes ite te nostes families religiuns lotranes! (Lois Trebo)

Cun Chël Bel Dî tl santuar da La CruscAl é usanza che al vëgn incër marćé da Pidrô ai pröms de jügn portè la statua de Chël Bel Dî da Badia sö te dlijia da La Crusc. Chësc dé foss en doman sabeda 8 de jügn. Tratan l'isté va chi de Badia bëgn set iadi sö La Crusc

consacrada dl 1484; na capela êl bëgn cotan denant. La jënt i â gran crëta a chësc santuar y ofrî tröp; cun de chisc scioldi da La Crusc à Badia dl 1776 albü le möt da fà sö la bela gran dlijia a San Linert. Al tëmp dl imparadù Ojöp II. é la dlijia da La Crusc dl 1782 gnüda sarada y pormò dl 1839 àra indô podü gnì daurida ales funziuns. Te chël tëmp ésera gnüda tralasciada; an cunta che ara gnô adorada dai famëis sciöche tamà dles bisces. Le gran altè é gnü fat

da Vijo Costner da La Ila dl 1910, les statues é dl secul 18, le pice altè a man dërta à fat Gustin Valentin (1858 - 1940) da Ćialaruns y la statua de San Berto à fat y scinché al santuar l´artist Antone Daprè (1877 - 1981) d’Anvì de Badia, che à passè na vita a Londra.

Interessantes é les pitöres sössot gnüdes a löm dal restaur dl 1984; an po ossservè la Ultima Cëna - Gejù tl Urt dl Orì - Gejù sön la crusc - la Ressoreziun - le Iudize universal. Dl 1649 vëgnel nominé la ćiasa dlungia la dlijia, tlamada Ospiz, abitada dal mone; i pelegrins podô stè suranöt y se cujiné ći che ai s’â tut te carnì da ćiasa demez. Dlijia y Ospiz é dla ploania de Badia. Inće plü liëndes é liades a La Crusc: chëra dla capela sot Sas, la liënda de Sas da La Crusc, Le Dragun, Le Rü da La Crusc (Rü Ćiajó), Spiriti sö La Crusc, Le Crist de Col di Tramesc.

Tratan l’isté röiel sö La Crusc cotan de jënt, inće deache an po jì sö cun i lifć por sparagné fadies; le tru da ji a pé da Badia sö é cotan ërt y sfadius nia ma por jënt plü vedla. Tratan l’isté röiel sö la gran pert dles ploanies dla valada en prozesciun, plüdadî vignöna; na pert va sö plü iadi al isté, chi de

Badia bëgn set otes: da portè sö la statua, en le Gran San Pire (al é les ores), en Sant’Ana (festa dles fomenes), en San Berto (patrozine), en la Santa Crusc (14.09), en San Michîl (29.09) y canche la statua vëgn portada jö. Dandaìa rovâl sö La Crusc en prozesciun inće chi da Onies, da Surafurćia, chi da Lijun vëgn ćiamò vigni ann. Al ê almanco naota al’edema mëssa sö La Crusc, gonot inće döes al’edema ćina che al ê prôi surafora. Dandaìa gnôl lascè stampè santes dl santuar cun la storia lassura; pelegrins podô s’les tó para a ćiasa.

Plüdadî portân jö la statua ala fi n d’otober, da marćé da San Scimun; al é sozedü plü gonot che an â messü trà jö la statua sön na liösa por gauja dla nëi. Bëgn ot jogn portâ jö la statua en prozesciun; denant co pié jö i ofrî le mone jopa da liagnes y dui litri de vin; söl ćiapel âi nagoles y granetëis inscaià. La prozesciun a Badia ite por Jonorëis gnô tignida la pröma domënia do le Dé dles Armes (02.11). Al é da s’aodé che nosta jënt vais por sanć plütosc ti santuars nia dalunc che ê naota dër chiris sö dai ladins: Sares, Al Crist, Aufkirchen, Spines, La Pli, Sant Antone a Piculin y chël a Antermëia; a Trens, Absam y a Le santuar da La Crusc. (Foto: altabadia.org)

Weissenstein jê tröc ladins a se maridé. Jënt fej n iade por sanć por perié do grazies, fortüna, sanité, por portè dant sü problems y les crusc cun la speranza da ciafè aiüt, confort y forza da jì inant tla vita da vignidé che n’é gonot nia saurida.

De Sant Ujöp da Oies é chëstes parores: ”Zënza de bones oraziuns sunse soldas zënza ermes, corp zënza anima, vicì zënza ares, lëgn zënza raîsc, barca zënza compas!” (Lois Trebo)

Öna dles santes da La Crusc. (Foto: ”La dlijia da La Crusc”, A. Dapunt)