217 mb desembre 2005 cat - mercabarna.es · envolupament d’una zona d’ac-tivitats...

Revi

sta me

nsual

de

Dia a dia pàg. 3

Representants de l’Ajuntament i Barcelona Activa, a Mercabarna

Temps de formació pàg.6

Curs per a la producció i conservació de les fruites i hortalisses de 4a gamma

Sector de... pàg. 8

Nou responsable del Mercat Central de Fruites i Hortalisses

nº 295gener2013

Sumari

Revis

ta m

en

su

al

1 tema, 3 opinions pàg. 10

L’exportació, una alternativadavant la crisi?

L’exportació, una alternativa davant la crisi?

MB295_217 MB desembre 2005 CAT 24/01/13 16:41 Página 1

l’informatiu de mercabarna

PÀ

GIN

A2 gener 2013

Dia a dia

l’informatiu de mercabarna ÉS UNA PUBLICACIÓ MENSUAL EDITADA PER MERCABARNA

Redacció, Administració i Publicitat:

CENTRE DIRECTIU - Planta 5a.C/ Major, 76 Mercabarna - 08040 BarcelonaTel. 93 556 30 00 - Fax 93 556 31 20e-mail: [email protected]

L’EDITORA NO COMPARTEIX NECESSÀRIA MENT LES OPINIONSEXPRESSADES EN AQUESTA PUBLICACIÓ.

DIPÒSIT LEGAL: B-45177-1988 ISSN: 1133-9383

PublicitatARKAB GRÀFIQUES

Maquetació i impressióARKAB GRÀFIQUES

DistribucióFRANCESC CASTRO

Director GeneralJOSEP TEJEDO FERNÁNDEZ

Directora de la publicacióROSER LAPUENTE CAMINS

RedactorsMONTSE DIEGO PÉREZ

Secretària de redaccióELISABET LÓPEZ GUTIÉRREZ

FotografiaANTONI BOFILL

Per a més informació sobre Mercabarna o sobre dades de comercialització i preus, pot consultar: www.mercabarna.es

Les aportacions de productefresc de les empreses de Merca-barna al Banc dels Aliments s’haincrementat prop d’un 10% du-rant el 2012. En total, s’han do-nat 526.143 kg. de fruites i hor-talisses i 2.828 kg. de peix. Aquest augment mostra una ma-jor conscienciació per part de lesfirmes del polígon alimentari da-vant la situació econòmica i so-cial. Però, també, és fruït de totun seguit d’iniciatives engegadespel Banc dels Aliments –amb elsuport de Mercabarna i de lesempreses del recinte– per fo-mentar i facilitar les donacions.Així, el 2012, es va ampliar l’ho-rari d’obertura del magatzem delBanc dels Aliments dins del re-cinte, es va augmentar el nom-bre de voluntaris i es va posar

una furgoneta per passar a reco-llir els productes a les firmes do-nants que, en moments pun-tuals, ho necessitessin. D’altra banda, Mercabarna tam-bé ha col·laborat amb el Bancdels Aliments cedint-li un delsmagatzems del Multiservei IIIper guardar la gran quantitat deproductes recollits per l’entitatdurant l’exitòs Gran Recapte.

Donació dels Gremis per aldinar de Reis

Seguint aquesta línia de com-promís social, els Gremis de Ma-joristes de Fruites i Hortalisses(AGEM) i del Peix (GMP) vancomençar el 2013 realitzant unaimportant aportació solidària deproducte fresc a dos menjadors

El magatzem del Banc dels Aliments està ubicat molt a prop de l’entrada de El Prat

Més solidaritat de les empreses ambel Banc dels Aliments

Noves empresesper a la neteja deles instal·lacionsde Mercabarna

Mercabarna ha adjudicat, a travésd’un concurs públic, el servei deneteja lleugera de les instal·la-cions i serveis dels edificis propisde Mercabarna a dues noves em-preses, que duran a terme aquestatasca en els propers 3 anys. El Grupo Eulen s’encarregarà dela neteja dels Mercats Centrals ide l’edifici Centre Directiu, mentreque ISS s’ocuparà del Punt Verd il’Escorxador. Amb aquest canvi d’adjudicatà-ries, Mercabarna aposta per la im-plantació d’un nou model de ne-teja dins del recinte que permetràaugmentar encara més l’eficiènciai la qualitat d’aquest servei.

Per donar productes al Bancdels Aliments, truqueu de di-lluns a divendres (de 10 a17h), al magatzem que aques-ta entitat té a Mercabarna (93556 10 33) o, els dimarts i di-jous, a l’oficina que també te-nen dins del recinte (93 55643 00).

socials, de Barcelona i Sabadell,perquè poguessin elaborar l’àpatdel dia de Reis per a uns 200usuaris d’aquests centres.



PÀ

GIN

A3gener 2013

Dia a dia

Representants de l’Ajuntament i de Barcelona Activavisiten la Unitat Alimentària

La delegació municipal juntament amb els representants de Mercabarna i del Gremi deMajoristes del Peix (GMP), durant la visita al Mercat Central del Peix.

Les empreses de Mercabarna tindran un tracte preferentper impulsar projectes innovadors amb el Parc Científic deBarcelona

Una delegació encapçalada per latinent d’alcalde de l’Ajuntamentde Barcelona i presidenta deMercabarna, Sònia Recasens, iintegrada pel regidor de Comerç,Consum i Mercats, Raimond Bla-si; el gerent d’Economia, Empre-sa i Ocupació, Jordi Joly; el di-rector general de B:SM, IgnasiArmengol; i diferents directorsexecutius de Barcelona Activa,va visitar Mercabarna el passat15 de gener. Aquesta visita s’em-marca dins de l’entorn de col·la-boració que manté Mercabarnaamb l’Ajuntament i BarcelonaActiva per al desenvolupamentde diferents projectes. La delegació, acompanyada peldirector general de Mercabarna,Josep Tejedo, i diversos membresde l’equip directiu, va fer unapassejada pel Mercat Central delPeix, el Centre Interactiu del Peix(CIP), l’Escorxador i el MercatCentral de Fruites i Hortalisses.

El director general de Mercabar-na, Josep Tejedo, i el director ge-neral del Parc Científic de Barce-lona (PCB), Salvador Maluquer,van signar, el 15 de gener, unacord de col·laboració perquè lesempreses del polígon alimentaripuguin fer ús dels serveis cienti-ficotècnics que ofereixen les Pla-taformes Tecnològiques del PCBamb uns preus preferents (un30% de descompte). Això vol dirque gaudiran dels mateixospreus que qualsevol de les 70 en-titats i empreses que estan ubi-cades dins el Parc Científic. Així, les empreses podran rebrel’assessorament de la Plataformade Recerca Aplicada en Animal

de Laboratori (PRAAL), la Unitatde Toxicologia i Ecotoxicologia ila Plataforma de Proteòmica, enqüestions com la traçabilitat ge-nètica d’animals, detecció decontaminants en aliments, estu-dis de qualitat i de seguretat deprocessos i productes, així comen el desenvolupament de tecno-logies, productes o serveis que elspermetin diferenciar-se comer-cialment dels seus competidors.El Parc Científic, constituït l’any1997 per la Universitat de Barce-lona, és un referent internacionalen el foment de la innovació i latransferència de coneixement en-tre l’entorn universitari i el mónempresarial. Actualment, s’hi ubi-

quen 3 instituts de recerca, mésde 70 entitats i empreses, i dispo-sa d’una àmplia oferta tecnològi-ca de suport a la investigació.


PÀ

GIN

A4 gener 2013

l’informatiu de mercabarnaDia a dia

Oportunitats denegoci amb latecnologia T

Fa més d’un any, l’empresa Fo-odtopia va presentar a Merca-barna –a través de l’AssociacióClúster Alimentari de Barcelonai ANTA (Asc. de Pymes para elfomento del uso de nuevas tec-nologías en la alimentaciónfuera del hogar)– la tecnologiaT, una màquina revolucionàriacapaç d’elaborar productes de5a gamma (bases culinàries,cremes, plats preparats, etc.) engrans quantitats, en un tempsmínim i conservant els saborsde la preparació "tradicional". Ara, representants de Foodtopiai COMO Natural Foods, la pri-mera franquícia nacional quecomercialitza aliments fets ambaquesta tecnologia, han estat aMercabarna per cercar possiblesvies de col·laboració amb lesempreses del Clúster Alimentaride Barcelona. L’objectiu és que les firmes co-neguin les oportunitats de ne-goci que els ofereix aquestatecnologia. Per exemple, incorporar algund’aquests productes de 5a gam-ma en el seu catàleg o facilitarels productes i/o subproductesper elaborar amb la tecnologiaT plats o ajuts culinaris a midaque es comercialitzarien amb ellogo, format, etc. de l’empresainteressada. També es va parlar d’altres op-cions, com que diferents firmesdel Clúster Alimentari col·labo-rin entre elles per desenvoluparamb aquest sistema noves re-ceptes o productes per al canalHoreca.

Per a més informació sobre lespossibilitats de la tecnologia T,podeu contactar amb l’Àread’Estratègia i Estudis de Merca-barna, al tel. 93 556 35 30 o [email protected]

Finalitza l’assessorament deMercabarna al govern brasiler deMinas Gerais

Mercabarna és, des de fa moltsanys, un mirall per a moltes ins-titucions d’arreu del món, que esvolen nodrir de l’experiènciad’aquesta Unitat Alimentària perdesenvolupar projectes de millo-ra i renovació dels seus mercatsmajoristes. L’últim projecte d’assessoramentque ha realitzat Mercabarna, ique ha finalitzat el gener des-prés d’un any de treball, ha estatal govern de l’estat de MinasGerais (Brasil). L’objectiu eraajudar aquest govern brasiler enel desenvolupament de diferents

clústers, un dedicat a la produc-ció i l’altre a la comercialitzaciói transformació de productefresc. Dins d’aquest segon clús-ter, Mercabarna, conjuntamentamb l’enginyeria IDOM, s’ha en-carregat de l’elaboració d’un plamestre per a la realització d’unprojecte d’ampliació i modernit-zació de l’actual mercat majoris-ta de la capital, Belo Horizonte.Així mateix, el pla inclou el des-envolupament d’una Zona d’Ac-tivitats Complementàries per do-nar valor afegit als productes inous serveis especialitzats.

Mercabarna tindrà un nou aparcamentper a abonats

A principis de 2014, Mercabarnacomptarà amb un nou aparca-ment en alçada per a abonats(P2), que se sumarà al que ja estàen funcionament (el P1) des de2006, ubicat davant de l’entradaa Mercabarna del carrer K. Aquest projecte, que està impul-sant la comissió de Mobilitat (in-tegrada per Mercabarna i l’asso-ciació empresarial ASSOCOME),s’emmarca dins del Pla de Mobili-tat del polígon alimentari i per-

metrà alliberar places d’estaciona-ment al carrer amb l’objectiu deguanyar espai de circulació i ma-niobres per a camions i furgone-tes. Actualment, s’està dissenyantel projecte constructiu, atorgat perconcurs públic a l’enginyeria IDP,i es preveu que les obres s’iniciïna mitjans d’aquest any.

Com serà el nou aparcament?

Aquest nou aparcament s’ubica-rà al carrer Major, al costat de laZona Comercial del polígon ali-mentari i molt a prop de la por-ta d’accés a Mercabarna de ElPrat. Tindrà 4 plantes que dona-ran cabuda a més de 300 placesper a turismes, furgonetes peti-tes i motocicletes. Dins del projecte, s’està estu-diant crear algunes places espe-cials amb carregadors per a ve-hicles elèctrics i destinar laplanta superior de l’edifici per ausos esportius.


5PÀGINA5gener 2013


Els usuaris de Mercabarna gaudiran de tarifes més econòmiques enles trucades internacionals

Dia a dia

S’abarateixen les trucades internacionals per als usuaris de laUnitat Alimentària

Per a més informació sobre les noves tarifes, podeu adreçar-vos a l’oficina que Orange té a Mercabarna: C/ Major, núm. 86 Local 13 // 93.556.42.24 // [email protected]

Cada cop són més les empreses de Mercabarnaque aposten per fer negocis fora de les nostresfronteres i, per tant, necessiten disposar d’un ser-vei de comunicacions eficient i a preu molt com-petitiu. Per això, des d’aquest gener, el cost mitjà de lestrucades de mòbil internacionals s’ha abaratit, englobal, al voltant d’un 22%, tant en les conferèn-cies que es fan des de Mercabarna a d’altres paï-sos, com les que els usuaris realitzen o reben desdel seu mòbil quan estan a l’estranger.Aquesta millora en les tarifes de les trucades in-ternacionals, que ja de per sí eren força avantat-joses, s’ha assolit gràcies a la petició que la co-missió d’Usuaris de Telecomunicacions deMercabarna va fer a Orange, operador de telefo-nia del grup tancat d’usuaris del polígon alimen-tari. Aquesta comissió –integrada per representants dela direcció de Mercabarna i de les principals as-sociacions empresarials del recinte (ASSOCOME,AGEM i GMP)– s’encarrega d’impulsar i aconse-guir millores en un àmbit tan estratègic per a lesempreses del polígon alimentari com són les co-municacions.


PÀ

GIN

A66 gener 2013

Temps de formació l’informatiu de mercabarna

Noves tècniques per a la producció de fruites i hortalissesde 4a gamma

El servei de formació de Mercabarna, conjunta-ment amb el Gremi de Majoristes de Fruites i Hor-talisses (AGEM), iniciarà el març el curs “Produc-ció i conservació de fruites i hortalisses de quarta

gamma”, on es donaran a conèixer les tècniquesmés novedoses a l’hora d’elaborar i conservaraquest tipus de productes.El curs, adreçat a tècnics d’empreses que ja donenaquest servei de valor afegit com les que volen ini-ciar en breu la seva producció, mostrarà les últi-mes tendències en equipaments, com es gestiona icontrola la qualitat de la producció, quines nor-matives s’apliquen a aquests productes o quinesinnovacions existeixen a l’hora de desenvoluparnous productes. Aquesta formació tindrà lloc tots els dimecres delmes de març (6, 13, 20 i 27) de 16 a 19h i l’impar-tirà l’equip d’investigació del departament de tec-nologia dels aliments de la Universitat de Lleida.Més informació o inscripcions, al serveis de for-mació de Mercabarna 93 556 34 56 o [email protected]

Formació per als comercials de la restauració de MiquelAlimentació

Els passats 10 i 11 de gener, el servei de formacióde Mercabarna va organitzar un curs a mida per auna vintena de comercials de la cadena de distri-bució majorista i al detall, Miquel Alimentació, ques’encarreguen de vendre als clients de la restaura-ció, l’hoteleria i el càtering. Aquesta empresa voliaaprofitar l’experiència de Mercabarna en l’àmbit dela formació en producte fresc per oferir un curs alsseus comercials on aprenguessin noves eines, argu-mentaris de venda i consells culinaris per comer-cialitzar aliments als professionals del sector food-service. Durant el curs es van realitzar diferentsmòduls teòrics i pràctics dedicats a xarcuteria, for-matges, pernil, carnisseria, fruites i hortalisses i vi.

Oberta la inscripció per als cursos del mes de febrer

Més informació o inscripcions al 93 556 34 56 o al web http://www.mercabarna.es/serveis/formacio/cursos

CURS DURADA CALENDARI PREU

CARRETONER (NIVELL INICIAL) 24 h. 12,14,19,21 i 26 de febrer, de 15 a 20h 215 €

ESPECIALISTES EN EXPORTACIÓ 30 h. Del 12 de febrer a l'11 d’abril, dimarts i dimecres, de 17 a 19h 390 €

OFIMÀTICA ONLINE (WINDOWS VISTA, 77 h.

En aquest curs s’explicaran els darrers avenços pel que fa a laproducció i conservació de les quartes gammes

Els alumnes del curs a les instal·lacions de Companyia GeneralCàrnia, on es va fer el mòdul de carnisseria

WORD, EXCEL, POWER POINT I ACCESS) per curs S’imparteix durant tot l'any 125 €


7PÀ

GIN

A 7gener 2013


902 011 740 + (34) 93 263 34 08

REDTORTUGA estació de servei de Mercabarna

Codi PIN.

Consultes on-line dels consums realitzats:

www.redtortuga.com

205 estacions de servei a tot Europa.

Serveis per a l’empresa i a la carretera.

Consultes

estació de servei de Mer

Codi PIN.

REDTOR

ealitzats:

estació de servei de Mer

dels on-lineConsultes

Codi PIN.

TUGAREDTOR

nacabarestació de servei de Mer

+ (34) 93 263 34 08902 011 740

i a la carr

+ (34) 93 263 34 08

Serveis per a l’empr

a tot Eur205 estacions de servei

wwwconsums r

etera.i a la carr

esa Serveis per a l’empr

opa.a tot Eur205 estacions de servei

edtortuga.com.rwwwwww.realitzats: consums r


PÀ

GIN

A8 gener 2013

Sector de... l’informatiu de mercabarna

Fruites i Hortalisses

Nou responsable del MercatCentral de Fruites i Hortalisses

Des de principis d’any, Jo-sep Garcia és el nou res-ponsable de la direcció delMercat Central de Fruites iHortalisses, en substitucióde Josep Faura. Garcia téuna gran experiència en elsector del comerç nacionali internacional i és un bonconeixedor del Mercat, jaque durant més de 3 anysha estat adjunt a la direc-ció d’aquest centre.

Per la seva banda, Faura, responsable del Mercatdurant 26 anys, ha passat a ser el cap d’Explota-ció de Mercats, on s’encarrega de coordinar l’ac-tivitat dels diferents mercats majoristes de Mer-cabarna.

Representants de Mercabarna iAGEM coneixen el sectorhortofructícola turc

De l’11 al 13 de gener, es va celebrar a Istanbulla fira Fresh Turkiye, un certamen jove (era la 2aedició) i de petit format, però que aplega elsprincipals actors del sector hortofructícola de

Turquia. Amb l’objectiu d’obrir i potenciar la fi-ra en l’àmbit internacional, el mercat majoristad’Istanbul va convidar a conèixer aquest esde-veniment els principals mercats a l’engròs euro-peus, entre els quals estava Mercabarna, que vaestar present a través del seu director general,Josep Tejedo, i el president del Gremi de Majo-ristes de Fruites i Hortalisses (AGEM), CasimiroLlorens.A més, les delegacions dels mercats europeusvan aprofitar l’estada a Istanbul per visitar elmercat majorista de fruites i hortalisses d’aques-ta ciutat. Un mercat d’un país mediterrani i pro-ductor que compta amb prop de 600 operadorsque abasteixen uns 15 milions de persones i que,actualment, està en fase de creixement, apostantper desenvolupar millores en traçabilitat, mesu-res higienicosanitàries, entre d’altres.

Les delegacions dels mercats europeus visitant el MercatMajorista d’Istanbul

Flor

Nova revista del Gremi deFloristes de Catalunya

A finals de desembre de 2012, el Gremi de Floris-tes de Catalunya va editar el primer número de laseva nova revista, una publicació que compta ambel suport de Mercabarna i de l’Associació d’Empre-saris Majoristes de Mercabarna-flor (AEM). Adreçada als floristes de Catalunya, que podranaconseguir-la de forma gratuïta als mercats ma-

joristes i a les associacions de floristes de tot Ca-talunya, aquesta nova revista pren el pols del’actualitat d’interès per als professionals de lafloristeria amb entrevistes a personalitats delsector, articles sobre aspectes legals i reportatgessobre les tendències més destacades per a cadacampanya comercial del sector. El primer número inclou un ampli reportatge so-bre les Mercademostracions de Mercabarna-flor,i el segon es publicarà al mes de març, just a l’i-nici de la campanya de primavera.


PÀ

GIN

A9gener 2013

l’informatiu de mercabarna Sector de...

Peix

El Mercat Central del Peix, escenari audiovisual

El Mercat Central del Peix serà un dels espais deBarcelona que apareixerà en el documental“BCN3D”, que està previst que s’estreni als cine-mes d’arreu del món a finals d’aquest any.Aquesta gran producció del director ManuelHuerga proposarà fer un recorregut, al llarg de 80minuts, pels principals esdeveniments, edificis,mercats, festes, etc. de la ciutat per tal de mostrar,mitjançant la tecnologia 3D, com és un any devida a Barcelona. Per incloure el Mercat Centraldel Peix dins d’aquest llistat de llocs emblemàtics,el passat 11 de gener, l’equip del documental esva traslladar a Mercabarna per rodar les imatgesque mostraran l’activitat i l’ambient que cada nites viu en aquest singular Mercat majorista.

Aparició al Thalassa de TV3

Així mateix, el programa de TV3 Thalassa tam-bé va venir al Mercat, durant el gener, per gra-var un reportatge sobre el projecte artístic quela directora del Museu Molí Paperer de Capella-des i artista, Victoria Rabal, va desenvolupar,durant el 2011, dins d’aquest centre majorista. El projecte de Rabal va consistir en l’elaboraciód’uns gravats, mitjançant una artesanal tècnicad’impressió japonesa, anomenada gyotaku, de lesespècies que es comercialitzen en aquest mercatmajorista. Aquesta filmació reproduirà com va ser el procéscreatiu de l’autora dins del Mercat, des de l’elec-ció dels peixos per les diferents parades majoris-tes, acompanyada pel president del Gremi deMajoristes del Peix, Leandre Serra, fins a la cre-ació dels gravats. El reportatge s’emetrà durantel primer semestre de 2013.

A l’esquerra, l’equip del documental “BCN3D” rodant al Mercat Central del Peix i, a la dreta, una de les escenes que van gravar on esmostra una sala de manipulació del Mercat

LUCÍA CARRETERO


10 gener 2013PÀ

GIN

A

Entrevista a José Montoro, director gerentde Mercados Exteriores

Mercados Exteriores és una consultora especia-litzada en l’exportació, que està col·laborantamb Mercabarna, a través de l’Associació Clús-ter Alimentari de Barcelona, perquè les empre-ses del recinte cerquin sinergies entre elles perobrir-se a nous mercats.

1 tema, 3 opinions l’informatiu de mercabarna

P- L’exportació és una bona alternativa davant la crisi? R- Amb la davallada de les vendes en el mercat na-cional, moltes pimes estan fent un veritable esforç perobrir-se a nous mercats. És una bona alternativa, pe-rò el problema és que moltes ho estant intentant pres-sionades per la situació, sense fer una reflexió estra-tègica i sense tenir els recursos adients.

P- Quins recursos?R- Primer, tenir una persona o un equip especialitzaten conèixer i tractar amb els països on volem expor-tar. Segon, destinar part del pressupost a promoció in-ternacional. Tercer, comptar amb una empresa logís-tica especialitzada en transport de fresc. I, quart, tenircapacitat per fer un seguiment, previ i posterior, delsclients internacionals.

P- S’ha de tenir certa “musculatura” empresarial, no?R- En l’exportació no hi ha secrets. S’han d’aplicar lesmateixes fórmules que per a un client d’aquí, però te-nint en compte l’entorn i les pràctiques del país on vo-lem operar. Sí que és cert que una empresa petita hotindrà més complicat si, més enllà de fer una vendapuntual, vol establir un acord estable amb un clientinternacional, cosa que requereix d’una complexitatlogística, grans volums, continuïtat en les entregues...

P- Quins són els mercats més interessants per a lesempreses de Mercabarna?R- Jo diria que Rússia, Polònia, República Txeca, Hon-gria, Ucraïna o els països bàltics.

P- Per què?R- Són països que comencen a descobrir i valorar laimportància i els beneficis de la dieta mediterrània, onel producte fresc és fonamental. I, per això, la demandade fruites, hortalisses o peix creix i creixerà a un rit-me que ja no es dóna al mercat nacional.

P- I els mercats més tradicionals com França o Itàlia?R- Són mercats estables, on les empreses de Merca-barna ja tenen una important presència. Però, ara,resulta molt difícil guanyar-hi quota de mercat.

Créixer allà passa per fer inversions o per fer gransbaixades de preu.

P- Quines dificultats hi ha a l’hora d’exportar aaquests “nous” països?R- Primer, les pràctiques del sector alimentari d’aquestspaïsos, on les condicions de cobrament o els estàndardsde qualitat dels productes poden variar respecte al queestem acostumats. També pot resultar complicat tro-bar els prescriptors de producte i arribar a ells, ja queno tots aquests països organitzen fires especialitzades.Sovint, ens trobarem amb dificultats de comunicació,perquè segons en quins països l’anglès no està molt im-plantat, o a l’hora de passar certs tràmits duaners.

P- Déu n’hi do! R- Semblen grans dificultats, però es poden resoldresi tenim una bona planificació i un bon coneixementde l’entorn on enviem els productes.

P- Ja ho tenim decidit, què fem?R- Preparar una oferta competitiva. Potser hem de feruna estratègia basada en el preu, però un cop tinguemuna relació comercial, ja podrem negociar i millorarla nostra posició.

P- Alguna recomanació més?R- Reflexionar sobre quins mercats són els més adientsi informar-se i buscar el suport d’institucions o empresesespecialitzades en exportació. A més, també pot ser unabona estratègia plantejar accions conjuntes...

P- A què es refereix exactament? R- Les empreses d’aquí poden col·laborar logística-ment entre elles, agrupant comandes, cosa que sim-plificaria i abaratiria els enviaments. A més, podenaprofitar la bona imatge internacional de Mercabar-na com a centre de compres del sud d’Europa, on hiha un conjunt d’empreses que venen productes de qua-litat i saludables. Si, a més, hi sumem la projecció in-ternacional de Barcelona com a centre de negocis iles infraestructures logístiques de la ciutat, ens tro-bem en un entorn immillorable per a exportar.

“A l’hora d’exportar les empresespoden aprofitar la bona imatgeinternacional de Mercabarna”

Montse Diego Pérez


PÀ

GIN

A11gener 2013

l’informatiu de mercabarna 1 tema, 3 opinions

P- Esteu apostant per entrar a nous mercats, no?R- Sí, des de 2011, en plena crisi, estem intentant fer-nos un lloc a nous mercats, més enllà de França i Ità-lia. Tímidament, estem exportant a països de l’Est d’Eu-ropa, però l’esforç important l’estem fent a EstatsUnits, Cuba, Brasil, Costa Rica..

P- Per què us heu embarcat en aquesta aventura?R- Abans, el més còmode era exportar als mercats méspropers i tradicionals. Però quan veus que en aquests paï-sos els guanys es van reduint cada cop més, penses: enshem de buscar la vida en altres mercats menys saturats.

P- Què feu per conèixer aquests nous mercats? R- Tenim un equip de persones que viatgen, coneixennous mercats i costums i veuen que fan les altres em-preses que operen en el país per aprendre i millorar-ho.

P- Quines són les principals dificultats a l’horad’entrar en aquests nous mercats? R- El país més complicat és Estats Units, perquè tenenuna legislació molt rígida i entrar amb el teu producteés una odissea. En el nostre cas, fins i tot, hem obertuna delegació a Miami per fer-ho més fàcil. També sóndifícils Rússia i els països de l’Est perquè són molt her-mètics i ja hi comença a haver força competència. Encanvi, és mes fàcil als països d’Amèrica Central i del Sud.

P- Quina és la clau per entrar en un mercat nou?R- Has d’entrar amb el teu producte estrella, que enel nostre cas és la tonyina refrigerada i congelada, i uncop a dins, oferir la resta dels teus productes. Si volsexportar, has de donar un producte elaborat, amb va-lor afegit. I, també és important focalitzar els teus es-forços en un país i, una vegada ja estiguis consolidaten aquest país, anar a per un altre.

P- Quan van començar a exportar?R- Portem producte, sobretot maduixot, de forma ha-bitual a diversos països europeus. Puntualment, hemexportat a països de l’Est o Rússia, però és complicat.

P- Per què?R- Exportar a aquests països és més arriscat, especialmenten el nostre cas, que treballem amb un producte tandelicat com és el maduixot. Si has de portar produc-tes a un destí allunyat has d’assegurar molt la quali-tat de la mercaderia perquè arribi en condicions.

P- A l’hora de captar clients internacionals, com ho fan?R- Tenim la sort que a Mercabarna, per la seva bonaubicació, vénen a comprar molts professionals fran-cesos, italians, alemanys, holandesos i d’altres països.Després, si el teu producte és bo, un cop ficat dins delpaís, sense adonar-te’n et vas fent un mercat.

P- La clau està en el producte...R- Sí, però no has d’enviar el que és el millor per atu, sinó el que és millor per al teu client. És a dir, hasde conèixer molt bé les necessitats d’aquell país i adap-tar-te. Per exemple, aquí ens agrada el maduixot bengran, però vas a Anglaterra amb aquest producte i fra-casses, perquè el volen més petit.

P- Una pime ho té més difícil per exportar?R- El principal problema que poden tenir les pimes ésen infraestructures. Per exemple, per exportar neces-sites unes bones càmeres frigorífiques, ja que el pro-ducte no pot perdre mai la cadena de fred, i per aixònosaltres estem invertint en aquest tipus d’instal·la-cions. Però, a banda d’això, una empresa petita pot do-nar millor servei, sobretot pel que fa a l’especialitza-ció i al control i verificació de qualitat del producte.

“Per exportar has de conèixermolt bé les necessitats del país i adaptar-te”

Entrevista a Vicenç Escandell, administra-dor de Fruites Escandell

Fruites Escandell és una empresa familiar delMercat Central de Fruites i Hortalisses. Fa moltsanys que exporten a Europa, sobretot maduixot.

“Si vols implantar-te en unnou mercat, fes-ho amb el teuproducte estrella”

Entrevista a Belar García, gerent de Consig-naciones del Mar

Consignaciones del Mar és una empresa delGrupo Confremar dedicada a la importació,transformació i comercialització de peix.


217 mb desembre 2005 cat - mercabarna.es · envolupament d’una zona d’ac-tivitats...

Documents