consellscst.cat/pdfs/gine_i_obste/embaras/consells_cat.pdf · 2019. 9. 18. · text93 731 00 07...
TRANSCRIPT
Consells
1 Consells drsquoalimentacioacute durant la gestacioacute
2 El massatge perineal
3 Moviments fetals
Iacutendex
CONSELLSDALIMENTACIOacuteDURANT LA GESTACIOacute
QUEgrave FER EN CAS DE
Nagraveusees i vogravemitsbull Eacutes convenient realitzar ingestes lleugeres frequumlents i de poca
quantitat aixiacute com respectar lhorari dagravepats Evita aliments rics engreixos i espegravecies o begudes molt calentes o fredes
bull Si tens nagraveusees al matiacute deixa una torrada o galeta a la tauleta de nit imenja-te-la abans daixecar-te Evita beure liacutequids en dejuacute
bull El gingebre (en infusioacute o en cru) pot alleugerir les nagraveusees
Acidesabull Despreacutes de menjar espera fins a 2 hores abans destirar-te o anar a
dormir
bull Fes agravepats frequumlents i de poca quantitat Evita aliments rics en greixosi picants
bull Eleva el capccedilal del llit entre 15-20 cm Tambeacute et pot servir posar meacutescoixins
bull Mastega ametlles crues o beu un got de llet freda pot ajudar-te amillorar lacidesa
Restrenyimentbull Augmenta l ingesta daigua diagraveria (uns 2 litres)a
bull Menja aliments rics en fibra com les verdures llegums fruita naturalo cereals integrals
bull Augmenta lactivitat fiacutesica Surt a caminar tots els dies durant 1 hora
bull Beu en dejuacute laigua de 2 o 3 prunes posades en remull la nit anterior
bull Evita lauto-administracioacute de laxants Consulta amb la teva llevadorao ginecograveleg
SUPLEMENTS
Suplementacioacute d agravecid fogravelic
bull Es recomana prendre suplement fins a les de gestacioacute12 setmanes
bull Durant lembaragraves pren fruites i verdures de fulla verda llegums lagravecticsi ous per cobrir les necessitats de lorganisme
Suplementacioacute amb Iode
bull No eacutes necessagraveria la suplementacioacute durant lembaragraves sempre i quaningereixis 3 gr de sal iodada i 3 racions de lagravectics (llet dediagraveriamentvaca no ecologravegica) i 2-3 racions de peixsetmanalment
HORARI de dilluns a divendres de 0800 h a 2000 h
Servei drsquoObstetriacutecia i
Ginecologia
Hospital de Terrassa
Ctra de Torrebonica sn
227 Terrassa08
t ext93 731 00 07 2003Contactesginecologiacstcat
EXEMPLE DE DIETA EQUILIBRADA
OLI I FRUITA SECA 1 cullerada sopera doli o3 a 6 racionsdia 20-25 gr de fruita seca
LAgraveCTICS 200 ml (un tassoacute) de llet o 2 iogurts3 o 4 racionsdia o 125 gr de formatge tipus matoacute
PROTEICS 120-130 gr de vedella pollastre o peix o 2 ous2 o 25 racionsdia o 80gr de llegums en cru combinats amb cereals o verdura
VERDURA I HORTALISSES 250-300 gr de verdura cuita2 o 3 racionsdia o un plat de verdura variada
FRUITA 1 poma o 1 pera o 2 talls de siacutendria o meloacute2 o 3 racionsdia o 3 albercocs
HIDRATS DE CARBONI 60 gr de pa (preferentment integral) 60-80 gr de pasta3 a 5 racionsdia o arrograves (en cru) o 150-200 gr de patates
CONSELLSMenja unes 5 vegades al dia Es tracta de menjar poc perograve sovintdaquesta manera afavoriragraves la digestioacute i et sentiragraves millorRecorda que no has de menjar per 2
Evita picar entre hores Si no ho pots evitar opta per productessaludables i no aliments processats
Modera el consum de sal (conserves salaons menjar pre-cuinat) Eacutes preferible que cuinis amb sal iodada
Ingereix uns 15 ndash 2 litres de liacutequid diaris Laigua eacutes moltsaludable no esperis a tenir set
Evita prendre begudes gasoses refrescos i estimulants (cafegrave tecola) Si no ho pots evitar intenta beure no meacutes de 2 tasses decafegrave descafeiumlnat o te sense teiumlna
Evita consumir qualsevol tipus de beguda alcohogravelica durantlembaragraves Lalcohol arriba a traveacutes de la teva sang al teu bebegrave demanera que petites quantitats podrien resultar perjudicials
Vigila la forma de cuinar Es recomana fer servir tegravecniques que nocomporten un exceacutes de greix evita els fregits eacutes preferible cuinara la planxa al vapor o al forn
Separa els aliments crus daquells que ja es poden consumir desdel carret de la compra fins la nevera de casa
HAS DE TENIR EN COMPTEPer la prevencioacute de la LISTERIOSIFruites i verdures abans de consumir-les fins i tot lesrenta-les beacuteamanides de bossaLagravectics comprova que estiguin elaborats a partir de llet pasteuritzadaPeix i marisc fresc procura fer-ne una No es recomanabona coccioacuteconsumir salmoacute o bacallagrave fumat durant lembaragravesAliments precuinats shan de consumir No hi ha risc siben escalfatsconsumeixes el pateacute enllaunat o els Frankfurt ben cuinats
Per la prevencioacute de la TOXOPLASMOSIAquest microorganisme es destrueix a altes i baixes temperatures (cuinat ocongelat a 20ordmC)-Carn eacutes important cuinar-la beacute assegurant que no quedi cruaEmbotits els embotits cuits soacuten totalment segurs Pots menjar embotitscurats sempre i quan hagin estat Procura nocongelats 48h abansmenjar-los fora de casa
Per prevenir el contagi per ANISAKISAbans de consumir el peix cru (Sushi Ceviche) assegurat que hagi estatcongelat meacutes de 24h
ESMORZAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa (2-3 llesques de pa de barra de quart)
o 3-4 torrades o 4-5 galetes (tipus Maria)eo 2-3 cullerades soperes de cer als desmorzar
MIG MATIacute bull 40 gr de pa o 3-4 torradesbull 1 tall de pernil o embotit o formatge o tonyina de 20-30grbull 1 peccedila de fruitabull 1 iogurt descremat
DINAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60gr de llegums o 45gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades
BERENAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa o 3-4 torrades o 4-5 galetes
o 2-3 cullerades soperes de cereals desmorzar
SOPAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60 gr de llegums o 45 gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades
RESSOPOacute bull 1 got de llet semi o 2 iogurts descremats
NOTA el pes dels aliments es refereix a la part comestible en cru
pI
MassatgePerineal
ebull Associacioacute
Catalana de Llevadores
La p)(pecirctlae ioacute dtl pali
i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions
Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I
access ible per a tothom
Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez
Illa
El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant
lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits
del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma
perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el
dolar perineal en el pospart
Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable
benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria
En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge
perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament
(llu ( pi
at~( pf i IHal
Triangleanterior
Anus
Q U( ltIS el perineu
Nucli fib roacutes central
El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus
Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus
El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu
Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
1 Consells drsquoalimentacioacute durant la gestacioacute
2 El massatge perineal
3 Moviments fetals
Iacutendex
CONSELLSDALIMENTACIOacuteDURANT LA GESTACIOacute
QUEgrave FER EN CAS DE
Nagraveusees i vogravemitsbull Eacutes convenient realitzar ingestes lleugeres frequumlents i de poca
quantitat aixiacute com respectar lhorari dagravepats Evita aliments rics engreixos i espegravecies o begudes molt calentes o fredes
bull Si tens nagraveusees al matiacute deixa una torrada o galeta a la tauleta de nit imenja-te-la abans daixecar-te Evita beure liacutequids en dejuacute
bull El gingebre (en infusioacute o en cru) pot alleugerir les nagraveusees
Acidesabull Despreacutes de menjar espera fins a 2 hores abans destirar-te o anar a
dormir
bull Fes agravepats frequumlents i de poca quantitat Evita aliments rics en greixosi picants
bull Eleva el capccedilal del llit entre 15-20 cm Tambeacute et pot servir posar meacutescoixins
bull Mastega ametlles crues o beu un got de llet freda pot ajudar-te amillorar lacidesa
Restrenyimentbull Augmenta l ingesta daigua diagraveria (uns 2 litres)a
bull Menja aliments rics en fibra com les verdures llegums fruita naturalo cereals integrals
bull Augmenta lactivitat fiacutesica Surt a caminar tots els dies durant 1 hora
bull Beu en dejuacute laigua de 2 o 3 prunes posades en remull la nit anterior
bull Evita lauto-administracioacute de laxants Consulta amb la teva llevadorao ginecograveleg
SUPLEMENTS
Suplementacioacute d agravecid fogravelic
bull Es recomana prendre suplement fins a les de gestacioacute12 setmanes
bull Durant lembaragraves pren fruites i verdures de fulla verda llegums lagravecticsi ous per cobrir les necessitats de lorganisme
Suplementacioacute amb Iode
bull No eacutes necessagraveria la suplementacioacute durant lembaragraves sempre i quaningereixis 3 gr de sal iodada i 3 racions de lagravectics (llet dediagraveriamentvaca no ecologravegica) i 2-3 racions de peixsetmanalment
HORARI de dilluns a divendres de 0800 h a 2000 h
Servei drsquoObstetriacutecia i
Ginecologia
Hospital de Terrassa
Ctra de Torrebonica sn
227 Terrassa08
t ext93 731 00 07 2003Contactesginecologiacstcat
EXEMPLE DE DIETA EQUILIBRADA
OLI I FRUITA SECA 1 cullerada sopera doli o3 a 6 racionsdia 20-25 gr de fruita seca
LAgraveCTICS 200 ml (un tassoacute) de llet o 2 iogurts3 o 4 racionsdia o 125 gr de formatge tipus matoacute
PROTEICS 120-130 gr de vedella pollastre o peix o 2 ous2 o 25 racionsdia o 80gr de llegums en cru combinats amb cereals o verdura
VERDURA I HORTALISSES 250-300 gr de verdura cuita2 o 3 racionsdia o un plat de verdura variada
FRUITA 1 poma o 1 pera o 2 talls de siacutendria o meloacute2 o 3 racionsdia o 3 albercocs
HIDRATS DE CARBONI 60 gr de pa (preferentment integral) 60-80 gr de pasta3 a 5 racionsdia o arrograves (en cru) o 150-200 gr de patates
CONSELLSMenja unes 5 vegades al dia Es tracta de menjar poc perograve sovintdaquesta manera afavoriragraves la digestioacute i et sentiragraves millorRecorda que no has de menjar per 2
Evita picar entre hores Si no ho pots evitar opta per productessaludables i no aliments processats
Modera el consum de sal (conserves salaons menjar pre-cuinat) Eacutes preferible que cuinis amb sal iodada
Ingereix uns 15 ndash 2 litres de liacutequid diaris Laigua eacutes moltsaludable no esperis a tenir set
Evita prendre begudes gasoses refrescos i estimulants (cafegrave tecola) Si no ho pots evitar intenta beure no meacutes de 2 tasses decafegrave descafeiumlnat o te sense teiumlna
Evita consumir qualsevol tipus de beguda alcohogravelica durantlembaragraves Lalcohol arriba a traveacutes de la teva sang al teu bebegrave demanera que petites quantitats podrien resultar perjudicials
Vigila la forma de cuinar Es recomana fer servir tegravecniques que nocomporten un exceacutes de greix evita els fregits eacutes preferible cuinara la planxa al vapor o al forn
Separa els aliments crus daquells que ja es poden consumir desdel carret de la compra fins la nevera de casa
HAS DE TENIR EN COMPTEPer la prevencioacute de la LISTERIOSIFruites i verdures abans de consumir-les fins i tot lesrenta-les beacuteamanides de bossaLagravectics comprova que estiguin elaborats a partir de llet pasteuritzadaPeix i marisc fresc procura fer-ne una No es recomanabona coccioacuteconsumir salmoacute o bacallagrave fumat durant lembaragravesAliments precuinats shan de consumir No hi ha risc siben escalfatsconsumeixes el pateacute enllaunat o els Frankfurt ben cuinats
Per la prevencioacute de la TOXOPLASMOSIAquest microorganisme es destrueix a altes i baixes temperatures (cuinat ocongelat a 20ordmC)-Carn eacutes important cuinar-la beacute assegurant que no quedi cruaEmbotits els embotits cuits soacuten totalment segurs Pots menjar embotitscurats sempre i quan hagin estat Procura nocongelats 48h abansmenjar-los fora de casa
Per prevenir el contagi per ANISAKISAbans de consumir el peix cru (Sushi Ceviche) assegurat que hagi estatcongelat meacutes de 24h
ESMORZAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa (2-3 llesques de pa de barra de quart)
o 3-4 torrades o 4-5 galetes (tipus Maria)eo 2-3 cullerades soperes de cer als desmorzar
MIG MATIacute bull 40 gr de pa o 3-4 torradesbull 1 tall de pernil o embotit o formatge o tonyina de 20-30grbull 1 peccedila de fruitabull 1 iogurt descremat
DINAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60gr de llegums o 45gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades
BERENAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa o 3-4 torrades o 4-5 galetes
o 2-3 cullerades soperes de cereals desmorzar
SOPAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60 gr de llegums o 45 gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades
RESSOPOacute bull 1 got de llet semi o 2 iogurts descremats
NOTA el pes dels aliments es refereix a la part comestible en cru
pI
MassatgePerineal
ebull Associacioacute
Catalana de Llevadores
La p)(pecirctlae ioacute dtl pali
i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions
Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I
access ible per a tothom
Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez
Illa
El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant
lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits
del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma
perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el
dolar perineal en el pospart
Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable
benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria
En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge
perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament
(llu ( pi
at~( pf i IHal
Triangleanterior
Anus
Q U( ltIS el perineu
Nucli fib roacutes central
El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus
Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus
El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu
Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
CONSELLSDALIMENTACIOacuteDURANT LA GESTACIOacute
QUEgrave FER EN CAS DE
Nagraveusees i vogravemitsbull Eacutes convenient realitzar ingestes lleugeres frequumlents i de poca
quantitat aixiacute com respectar lhorari dagravepats Evita aliments rics engreixos i espegravecies o begudes molt calentes o fredes
bull Si tens nagraveusees al matiacute deixa una torrada o galeta a la tauleta de nit imenja-te-la abans daixecar-te Evita beure liacutequids en dejuacute
bull El gingebre (en infusioacute o en cru) pot alleugerir les nagraveusees
Acidesabull Despreacutes de menjar espera fins a 2 hores abans destirar-te o anar a
dormir
bull Fes agravepats frequumlents i de poca quantitat Evita aliments rics en greixosi picants
bull Eleva el capccedilal del llit entre 15-20 cm Tambeacute et pot servir posar meacutescoixins
bull Mastega ametlles crues o beu un got de llet freda pot ajudar-te amillorar lacidesa
Restrenyimentbull Augmenta l ingesta daigua diagraveria (uns 2 litres)a
bull Menja aliments rics en fibra com les verdures llegums fruita naturalo cereals integrals
bull Augmenta lactivitat fiacutesica Surt a caminar tots els dies durant 1 hora
bull Beu en dejuacute laigua de 2 o 3 prunes posades en remull la nit anterior
bull Evita lauto-administracioacute de laxants Consulta amb la teva llevadorao ginecograveleg
SUPLEMENTS
Suplementacioacute d agravecid fogravelic
bull Es recomana prendre suplement fins a les de gestacioacute12 setmanes
bull Durant lembaragraves pren fruites i verdures de fulla verda llegums lagravecticsi ous per cobrir les necessitats de lorganisme
Suplementacioacute amb Iode
bull No eacutes necessagraveria la suplementacioacute durant lembaragraves sempre i quaningereixis 3 gr de sal iodada i 3 racions de lagravectics (llet dediagraveriamentvaca no ecologravegica) i 2-3 racions de peixsetmanalment
HORARI de dilluns a divendres de 0800 h a 2000 h
Servei drsquoObstetriacutecia i
Ginecologia
Hospital de Terrassa
Ctra de Torrebonica sn
227 Terrassa08
t ext93 731 00 07 2003Contactesginecologiacstcat
EXEMPLE DE DIETA EQUILIBRADA
OLI I FRUITA SECA 1 cullerada sopera doli o3 a 6 racionsdia 20-25 gr de fruita seca
LAgraveCTICS 200 ml (un tassoacute) de llet o 2 iogurts3 o 4 racionsdia o 125 gr de formatge tipus matoacute
PROTEICS 120-130 gr de vedella pollastre o peix o 2 ous2 o 25 racionsdia o 80gr de llegums en cru combinats amb cereals o verdura
VERDURA I HORTALISSES 250-300 gr de verdura cuita2 o 3 racionsdia o un plat de verdura variada
FRUITA 1 poma o 1 pera o 2 talls de siacutendria o meloacute2 o 3 racionsdia o 3 albercocs
HIDRATS DE CARBONI 60 gr de pa (preferentment integral) 60-80 gr de pasta3 a 5 racionsdia o arrograves (en cru) o 150-200 gr de patates
CONSELLSMenja unes 5 vegades al dia Es tracta de menjar poc perograve sovintdaquesta manera afavoriragraves la digestioacute i et sentiragraves millorRecorda que no has de menjar per 2
Evita picar entre hores Si no ho pots evitar opta per productessaludables i no aliments processats
Modera el consum de sal (conserves salaons menjar pre-cuinat) Eacutes preferible que cuinis amb sal iodada
Ingereix uns 15 ndash 2 litres de liacutequid diaris Laigua eacutes moltsaludable no esperis a tenir set
Evita prendre begudes gasoses refrescos i estimulants (cafegrave tecola) Si no ho pots evitar intenta beure no meacutes de 2 tasses decafegrave descafeiumlnat o te sense teiumlna
Evita consumir qualsevol tipus de beguda alcohogravelica durantlembaragraves Lalcohol arriba a traveacutes de la teva sang al teu bebegrave demanera que petites quantitats podrien resultar perjudicials
Vigila la forma de cuinar Es recomana fer servir tegravecniques que nocomporten un exceacutes de greix evita els fregits eacutes preferible cuinara la planxa al vapor o al forn
Separa els aliments crus daquells que ja es poden consumir desdel carret de la compra fins la nevera de casa
HAS DE TENIR EN COMPTEPer la prevencioacute de la LISTERIOSIFruites i verdures abans de consumir-les fins i tot lesrenta-les beacuteamanides de bossaLagravectics comprova que estiguin elaborats a partir de llet pasteuritzadaPeix i marisc fresc procura fer-ne una No es recomanabona coccioacuteconsumir salmoacute o bacallagrave fumat durant lembaragravesAliments precuinats shan de consumir No hi ha risc siben escalfatsconsumeixes el pateacute enllaunat o els Frankfurt ben cuinats
Per la prevencioacute de la TOXOPLASMOSIAquest microorganisme es destrueix a altes i baixes temperatures (cuinat ocongelat a 20ordmC)-Carn eacutes important cuinar-la beacute assegurant que no quedi cruaEmbotits els embotits cuits soacuten totalment segurs Pots menjar embotitscurats sempre i quan hagin estat Procura nocongelats 48h abansmenjar-los fora de casa
Per prevenir el contagi per ANISAKISAbans de consumir el peix cru (Sushi Ceviche) assegurat que hagi estatcongelat meacutes de 24h
ESMORZAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa (2-3 llesques de pa de barra de quart)
o 3-4 torrades o 4-5 galetes (tipus Maria)eo 2-3 cullerades soperes de cer als desmorzar
MIG MATIacute bull 40 gr de pa o 3-4 torradesbull 1 tall de pernil o embotit o formatge o tonyina de 20-30grbull 1 peccedila de fruitabull 1 iogurt descremat
DINAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60gr de llegums o 45gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades
BERENAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa o 3-4 torrades o 4-5 galetes
o 2-3 cullerades soperes de cereals desmorzar
SOPAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60 gr de llegums o 45 gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades
RESSOPOacute bull 1 got de llet semi o 2 iogurts descremats
NOTA el pes dels aliments es refereix a la part comestible en cru
pI
MassatgePerineal
ebull Associacioacute
Catalana de Llevadores
La p)(pecirctlae ioacute dtl pali
i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions
Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I
access ible per a tothom
Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez
Illa
El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant
lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits
del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma
perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el
dolar perineal en el pospart
Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable
benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria
En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge
perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament
(llu ( pi
at~( pf i IHal
Triangleanterior
Anus
Q U( ltIS el perineu
Nucli fib roacutes central
El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus
Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus
El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu
Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
EXEMPLE DE DIETA EQUILIBRADA
OLI I FRUITA SECA 1 cullerada sopera doli o3 a 6 racionsdia 20-25 gr de fruita seca
LAgraveCTICS 200 ml (un tassoacute) de llet o 2 iogurts3 o 4 racionsdia o 125 gr de formatge tipus matoacute
PROTEICS 120-130 gr de vedella pollastre o peix o 2 ous2 o 25 racionsdia o 80gr de llegums en cru combinats amb cereals o verdura
VERDURA I HORTALISSES 250-300 gr de verdura cuita2 o 3 racionsdia o un plat de verdura variada
FRUITA 1 poma o 1 pera o 2 talls de siacutendria o meloacute2 o 3 racionsdia o 3 albercocs
HIDRATS DE CARBONI 60 gr de pa (preferentment integral) 60-80 gr de pasta3 a 5 racionsdia o arrograves (en cru) o 150-200 gr de patates
CONSELLSMenja unes 5 vegades al dia Es tracta de menjar poc perograve sovintdaquesta manera afavoriragraves la digestioacute i et sentiragraves millorRecorda que no has de menjar per 2
Evita picar entre hores Si no ho pots evitar opta per productessaludables i no aliments processats
Modera el consum de sal (conserves salaons menjar pre-cuinat) Eacutes preferible que cuinis amb sal iodada
Ingereix uns 15 ndash 2 litres de liacutequid diaris Laigua eacutes moltsaludable no esperis a tenir set
Evita prendre begudes gasoses refrescos i estimulants (cafegrave tecola) Si no ho pots evitar intenta beure no meacutes de 2 tasses decafegrave descafeiumlnat o te sense teiumlna
Evita consumir qualsevol tipus de beguda alcohogravelica durantlembaragraves Lalcohol arriba a traveacutes de la teva sang al teu bebegrave demanera que petites quantitats podrien resultar perjudicials
Vigila la forma de cuinar Es recomana fer servir tegravecniques que nocomporten un exceacutes de greix evita els fregits eacutes preferible cuinara la planxa al vapor o al forn
Separa els aliments crus daquells que ja es poden consumir desdel carret de la compra fins la nevera de casa
HAS DE TENIR EN COMPTEPer la prevencioacute de la LISTERIOSIFruites i verdures abans de consumir-les fins i tot lesrenta-les beacuteamanides de bossaLagravectics comprova que estiguin elaborats a partir de llet pasteuritzadaPeix i marisc fresc procura fer-ne una No es recomanabona coccioacuteconsumir salmoacute o bacallagrave fumat durant lembaragravesAliments precuinats shan de consumir No hi ha risc siben escalfatsconsumeixes el pateacute enllaunat o els Frankfurt ben cuinats
Per la prevencioacute de la TOXOPLASMOSIAquest microorganisme es destrueix a altes i baixes temperatures (cuinat ocongelat a 20ordmC)-Carn eacutes important cuinar-la beacute assegurant que no quedi cruaEmbotits els embotits cuits soacuten totalment segurs Pots menjar embotitscurats sempre i quan hagin estat Procura nocongelats 48h abansmenjar-los fora de casa
Per prevenir el contagi per ANISAKISAbans de consumir el peix cru (Sushi Ceviche) assegurat que hagi estatcongelat meacutes de 24h
ESMORZAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa (2-3 llesques de pa de barra de quart)
o 3-4 torrades o 4-5 galetes (tipus Maria)eo 2-3 cullerades soperes de cer als desmorzar
MIG MATIacute bull 40 gr de pa o 3-4 torradesbull 1 tall de pernil o embotit o formatge o tonyina de 20-30grbull 1 peccedila de fruitabull 1 iogurt descremat
DINAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60gr de llegums o 45gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades
BERENAR bull 1 got de llet semi o descremada o 2 iogurts descrematsbull 40 gr de pa o 3-4 torrades o 4-5 galetes
o 2-3 cullerades soperes de cereals desmorzar
SOPAR bull 1 plat de verdura o amanidabull 150 gr de patata o 60 gr de llegums o 45 gr de pasta o arrogravesbull 1 racioacute de carn o peix o ousbull 1 peccedila de fruitabull 40 gr de pa o 3-4 torrades
RESSOPOacute bull 1 got de llet semi o 2 iogurts descremats
NOTA el pes dels aliments es refereix a la part comestible en cru
pI
MassatgePerineal
ebull Associacioacute
Catalana de Llevadores
La p)(pecirctlae ioacute dtl pali
i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions
Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I
access ible per a tothom
Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez
Illa
El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant
lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits
del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma
perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el
dolar perineal en el pospart
Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable
benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria
En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge
perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament
(llu ( pi
at~( pf i IHal
Triangleanterior
Anus
Q U( ltIS el perineu
Nucli fib roacutes central
El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus
Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus
El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu
Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
pI
MassatgePerineal
ebull Associacioacute
Catalana de Llevadores
La p)(pecirctlae ioacute dtl pali
i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions
Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I
access ible per a tothom
Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez
Illa
El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant
lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits
del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma
perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el
dolar perineal en el pospart
Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable
benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria
En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge
perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament
(llu ( pi
at~( pf i IHal
Triangleanterior
Anus
Q U( ltIS el perineu
Nucli fib roacutes central
El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus
Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus
El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu
Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
La p)(pecirctlae ioacute dtl pali
i CllllltlHSatge ]Jrri J] (laI la cura durant lembaragraves contr ibueix a uns millors resultats durant el part Rebre informacioacute sobre els canvis que es produiran durant lembaragraves i el posport d isposar d uns controls adequats lacceacutes a una a limentacioacute equilibrada i en general uns hagravebits sa ludables ens ajuden a gaudir d un embaragraves part i crianccedila en les millors cond icions
Dins de la preparacioacute per al part el massatge perineal eacutes un recurs senzill I
access ible per a tothom
Au tores Morta Dolors C reus Pu10l Cr istina Mar tiacutenez Bueno Gemma Olivera Soacutenchez Eva Vela Martiacutenez
Illa
El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant
lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits
del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma
perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el
dolar perineal en el pospart
Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable
benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria
En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge
perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament
(llu ( pi
at~( pf i IHal
Triangleanterior
Anus
Q U( ltIS el perineu
Nucli fib roacutes central
El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus
Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus
El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu
Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
Illa
El massatge perineal eacutes una mesura fiacutesica preventiva aplicable durant
lembaragraves que conSisteix en lestimulacIoacute tagravectil de la pell i els teixits
del perineu Sha demostrat que pot ser un factor protector contra el trauma
perineal principalment episiotomies en dones primerenques Tambeacute redueix el
dolar perineal en el pospart
Eacutes per tant aconsellable que les dones rebin informac ioacute sobre el probable
benefici del massatge perineal i sobre la manera de realitzaria
En aquest fulletoacute troba ragraves informacioacute sobre quegrave eacutes el massatge
perinea l per a quegrave serveix i com el pots rea li tzar correc tament
(llu ( pi
at~( pf i IHal
Triangleanterior
Anus
Q U( ltIS el perineu
Nucli fib roacutes central
El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus
Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus
El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu
Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
Triangleanterior
Anus
Q U( ltIS el perineu
Nucli fib roacutes central
El perineu eacutes la par t del cos que forma el terra de la pelvis on es troben els oacutergans genitals externs i la nus
Estagrave format per parts toves (muacutesculs i lligaments) El perineu 1( b rma de rombe i es divideix en dos triang les (veure imatge) En el tr iangle anterior es trobo la uretra i en el posterior lanus
El massatge perineal es fa sobre el perineu posterio r forma t pel pla muscular profund I ocupat pel conduc te i esfiacutenter anal I el nuc li fibroacutes central del perineu
Cal conegraveixer aquesta part del cos tenir-ne cura i ser consCients de la seva importagravencia durant lembaragraves i el part
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
Trecircuunatis]n~ pe1i n(la)
Entenem per tra umatisme perinea l qua lsevol tipus de lesioacute que succeeix en
els genitals durant el par t 10 sigui de formo espontagrave nia o causada per uno
episotom ia
Quegrave eacutes la episiotomia Eacutes un toll en els te ixits del perineu que
envolten lo vag ina que en algunes ocasions el professional que ateacuten el port
pot haver de rea litzar
Quins avantatges fi (1
rnassatgf peri neal
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
Quall tal t OlllPIl ((ll i amb qll illn
flrquumlegravencia ~ b a df tpr
(1ui (gt1pot ff l
El mossatge ho demostrat ser eficaccedil in iciat o partir de lo setmana 32 de gestacioacute cop o ls 7 mesos i mig dembaragraves Es important realitzar-lo com o miacutenim dos cops per setmona perograve tambeacute es pot fer o diari
Levidegravencia cientiacutefica mostro que lo constagravencia en lo rea litzacIoacute del mossatge eacutes fonamental per lo mdluumlra de le lasti c itat del peri neu i lo reducc ioacute de les epis iotom ies
Aquest eacutes un mossatge que pot rea litzar-se la ma teixa embarassada o beacute una a ltra persona Pot colmiddotlaborar-h i la pa rella i a ixograve eacutes especia lment recomanable a mesura que avanccedila lembaragraves i es fa meacutes d ifiacutec il pel volum de la panxa
bull 32
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
(~llina ~s la pmiddoteparaeioacute neeessiquesttria pel 111assatgr
Rentarse beacute les mans i lenir 185 ungles neles i rallades
Buscar un lloc cogravemode de lo caso i tenir un mirell per poder visualilzar el perineu i fomlliacuteariacute1zar-se amb lo seva onolomia
Posicl6 semi o5seguda (ol llit a lo lasso del we ol bidet a lo gatzoneta recolzada en una poreL)
~ H~s Pmiddot(~rnecirc1CcedilJLiexclgIJlp ~ ccedilkJQY ~9~QJ ~ eD i~~r~f~iexclC2DPrsectS~S - I I~ ccedil2e~te~ psectl[~~~ I~~o~~ I ~I _ __ _
~ - ---- ~- =------ 1-- ----- =-- --~ I En cosmiddotdaulogravernasso~e_s~UjII IIZecircIacutel els~diIS polzeslirnag~k = = I ~-------- ____ bullbull __ _ _ bullbull ~ 1 = -- I
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
iquestfl1an[()d a~Rssum l) Rol SJ mo~)
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
naulJad lap 9suajslp CcedillJnoy Iy ou anb ol opoWOJ6oJd
0IJCcedillS8J ep SOJ U8 jollpUI Ccedilljsa oN
()~pssvm la nq ~A) dlqtHhHIIO))1 oi ~mm) ~(lnb CfI
iexcl-d~(huo) lh-) qU)l IH) ~no~)llv~))((I sm11~)
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
liccorda
[egraves i nfornuteioacute ~mhl(l pi
Hlassatgr perineal
bull 41 bull
Article cienliacutefic so re mossalge pe al ~ revisloen fermer iocylcomIndex ph rev sloenrerr e io~ arrclevjew~91 6
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
Feliccedilpart
Materia l elaborat per lAssoc iacioacute Catalana de l levadores amb lo collaboracioacute de Labora toris Rubioacute
Rubioacute VfWW loborOIOfOSIUbo com
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
Moviments fetals
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13
MOVIMENTS FETALS Informacioacute pels pares Quan comenccedilareacute a notar els moviments fetals
Els moviments fetals soacuten un dels primers signes de vida fetal En condicions normals no acostumen a ser percebuts per la mare abans de les 20 setmanes Si ja has estat embarassada pregraveviament pot ser que comencis a notar-los abans (sobre les 18 setmanes) i en cas de ser el primer embaragraves fins passades les 22 setmanes Tot i aixograve les gestants obeses acostumen a percebrersquols una mica meacutes tard ( a partir de les 24 setmanes)
Sempre soacuten iguals els moviments fetals En condicions normals a les 20 setmanes de gestacioacute ja han aparegut tots els moviments fetals Habitualment els fetus es mouen meacutes a la tarda i nit Al llarg de tot el dia els fetus tenen periacuteodes de son drsquouns 20-40 minuts durant els quals no es mouen A partir de les 28 setmanes la intensitat dels moviments es magravexima No obstant a partir de les 34 setmanes la intensitat dels moviments pot disminuir lleugerament A mesura que el fetus creix te menys espai dins lrsquouacuteter i els seus moviments es fan meacutes limitats Per un altre banda hi ha diferents situacions maternes que poden disminuir la percepcioacute dels moviments fetals Les meacutes frequumlents son fumar haver pres alcohol o alguna medicacioacute sedant o antidepressiva lrsquoestregraves matern llargs periacuteodes de temps estant de peu o fent activitat fiacutesica i el dejuni perllongat
Tots els fetus es mouen de la mateixa manera Cap fetus es mou igual pel que fa a caracteriacutestiques intensitat i ritme de moviments Cada nadoacute te les seves pautes i eacutes la mare la que ha drsquoobservar-se i conegraveixer el patroacute de moviments del seu fetus El meacutes important eacutes que el seu nivell drsquoactivitat no canviiuml massa amb aixograve sabragraves que el meacutes probable eacutes que tot vagi beacute
Quan haig de consultar En condicions normals a les 24 setmanes has de percebre els moviments del teu nadoacute Si has arribat a les 24 setmanes de gestacioacute i no perceps cap moviment hauries drsquoanar a consultar Si ja has notat els moviments perograve perceps un canvi en el patroacute habitual dels moviments del teu nadoacute tambeacute es recomana anar a consulta Com a magravexim es recomana consultar en un termini no superior a les 24h si no notes cap moviment i no meacutes de 48 hores si perceps una disminucioacute global dels moviments Si existeixen dubtes es recomana comptar el nuacutemero de moviments que presenta el nadoacute durant les dues hores seguumlents despreacutes de menjar A meacutes a meacutes srsquoaconsella fer aquest comptatge estirada sobre el teu costat esquerra Si comptes menys de 10 moviments durant aquestes dues hores hauries de consultar
13 13 13