2013

44
Al n’é nia mé ciacoles: la SVP dla Val Badia s’à damané ofizialmenter n sie post sun la lista SVP dles lites provinziales y regionales dl auton 2013. Ala dij: “la gran maioranza dla SVP-Val Badia se aoda n si candidat o na sia candidata”. Chest, nia per jì contra l candidat prioritar y sen assessour Florian Mussner, ma ben per avei na resserva y seconda cherta da jughé en cajo che al jissa debujegn tla legislatura che vegn. Cie à pa respognù l partì a Bulsan? Che na seconda candidatura ladina n’é nia preveduda dal Statut expressis verbis (l Statut rejona tl art. 137 de un n post ladin segur), y che ala foss mé mesum con l’aprovazion dla proposta da pert dla jonta de partì. Chest vare n’é pa nia na utopia! Sce an pensa che l govern provinzial che gnirà sarà metù adum da ot assessours + l president de jonta y che cater de chisc assessours arà da ester do lege eles, él da speculé sun chesta costelazion: l partner moderat talian te jonta podessa mé avei doi ei a desposizion y degunes eles, perchel giatarà lerch per la SVP cater eles sun sies assessours endut, cie che volessa dì che di cater assessours atuai con Mussner laprò nen “restaral” mé plu doi. Vedaron: con na ela ladina tl consei provinzial nuef jissa dut bonamenter plu saurì. Speculazions pòssen ben fé, sceben che “in fine” à i litadours da dì la sia. Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,80 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 20/2013 - 24 de mei 2013 IP 17 21 20 24 De bones noveles rùvel adalerch da Oustano (“Ostana” per talian, tla val Po), provinzia de Cuneo, per la cuinta edizion dl “Premio Ostana scritture in lingua madre”, che à sciche obietifs de “i dé ousc a scritours che scriv te si lingaz dla oma y che sosten ativamenter l valour dla diversité linguistica, dla nia-omologazion, l’importanza dl bilinguism pian via dal lingaz dal post y nia dal lingaz che vuel te omologhé” (zitat ufizial dl concurs). Anter i premiés de chesta cuinta edizion él ence na scritoura y scienzieda ladina, Rut Bernardi de Cluses/Urtijei. Ela po pié do tratant i dis 1 y 2 de jugn Comentar de pruma Na candidata SVP Val Badia? 29 online sun portadoura dla onoranza claus gatterer 2012 N pest a Rut Bernardi 2 Meteo Previjions di proscimi dis. de Iaco Rigo 31 Val Badia Eghes fej dann A Badia à i stödafüch messü renforzè l’ur de dui rüs, tla Val de Mareo à les eghes romenè demez perts dl tru dla roda y ingravè ite pastöra. Concursc Dessegné la natöra A Corvara y Al Plan él gnü tignì la premiaziun dl concurs internazional de dessëgn Raiffeisen. Musiga Fà la scogna Sëdesc é les ćianties ladines nöies de Iaco Rigo y Andrea Federa, da aldì sön le CD nü ”La scogna”. Letradura “I misteri del Cjaslir” Enstadì vegn prejentà a Trent e a Vich n roman scrit da Fabio Chiocchetti, che ne vida anter storia e invenzion leterèra tel XVII centené, tel temp del Vescof fascian Daniel Zen e di prozesc a la strìes. Persones I Moroderi y l’ert Alessandro Moroder ie unit adalerch dal’America deberieda cun si oma Francisca per na mostra a Milan, ulache Alessandro ie jit ite tla tematica dl tifoso dl juech dala codla. Giorgio Moroder te na performance a New York, lascian audì si majeri suzesc, ma nce cianties nueves. Persones Nicole tl Brasil La pedagoga soziela de Urtijëi Nicole Pozzi ie deberieda cun si nevic Fabian Peintner de Schabs jita tl Brasil per trëi mënsc tla Casa do Sol Padre Luis Lintner a Salvador da Bahia. L bujën y la ueia de mparé a cunëscer d’autra jënt, d’autra cultures, d’autra mentaliteies coche tle per cunëscer sé nstëssa. Atualité - La gran novité de chesta reedizion de “Super Summer” é la “Dolomiti Supersummer Card”, na cherta soula per azede ai 90 implanc portamont che sarà chest isté en funzion. Does é les sorts dl ticket: una “familiara”, che possa gnì nuzeda da duc i familiars, y una personala, nia da passé inant. Les does chertes valarà enfin ai 20 de otober 2013, y al sarà mesum de les compré pro i lifc instesc che tol pert al “Super Summer” y ence pro i ufizes turistics. Emplù él ence da giaté sen na aplicazion per i fonins che sarà de utol per duc i interessés: per merit dla app “Dolomiti Supersummer AR” che possa gnì desćiarieda per iPhone y Google Play, deventa les montes digitales a porteda de man, al possa gnì vedù i implanc portamont con orars y informazions utles. Na novité de chest isté dant porta é les “rodes de emozion” liedes al “super summer”: al se trata de programs de na findlédema o na edema entiera per jì a pe, sauté o jì con la roda te duc i 11 raions dl “Dolomiti Superski”. Chest, aldò de percusc tematics cheriés ad hoc per i sportifs che chier adrenalina, ma ence per les families y i plu pitli ghesć de nostes montes. Per merit dl “Super Summer” végnel alisté y ence coordiné la maioura pert dles ativités su alaut sun mont che possa gnì arjontes con n implant portamont. L isté tles Dolomites se arichesc de ativités y programs, che vegn publichés deberieda ence sun internet y sun i fonins. Sce al é per l ghest y nuzadour na fontana y plataforma de informazion interessanta y ence seletiva, spo él dl’autra pert per nosc eserzienc dles Dolomites na motivazion de laoré adum, de se motivé un con l auter, per cherié idees nueves per l intrategniment y temp lede tla mont. L “Dolomiti Superski”, che é na rezeta de suzes imprenditorial da d’invern y ejempl de colaborazion soura les vals y i raions fora, deventa na sort de consorz per na colaborazion nia mé plu imprenditoriala, ma ben ence soziala y culturala. Les sinergies che vegn cheriedes juda pro a sparagné mesi de reclam, desceida la rivalité sana y avijineia dutes cheles firmes y persones che à dutes dantaldut una na pascion: vive la mont y ti fé conesce ence ai autri chesta emozion de “vive la mont”. (ir) L isté di 90 implanc L “Dolomiti Superski” s’enjigna a sia seconda edizion dl “DOLOMITI SUPER SUMMER”, con 90 implanc portamont en funzion, te 11 raions dolomitics te trei provinzies (Bulsan, Trentin, Belun), per “vive - sciche al sta scrit tl program ufizial - emozions su alaut sun mont anter les Dolomites patrimone natural dl’umanité UNESCO”. Novité per chest isté 2013: n ticket soul per duc i lifc ti 11 raions “Dolomiti Super Summer” é la verjion estiva dl “Dolomiti Superski”. (foto: dolomiti superski) Deplù sun les plates 3 y 4 va inant a plata 2

Upload: michael-moling

Post on 26-Mar-2016

308 views

Category:

Documents


5 download

DESCRIPTION

edition 2013

TRANSCRIPT

Al n’é nia mé ciacoles: la SVP dla Val Badia s’à damané ofi zialmenter n sie post sun la lista SVP dles lites provinziales y regionales dl auton 2013. Ala dij: “la gran maioranza dla SVP-Val Badia se aoda n si candidat o na sia candidata”. Chest, nia per jì contra l candidat prioritar y sen assessour Florian Mussner, ma ben per avei na resserva y seconda cherta da jughé en cajo che al jissa debujegn tla legislatura che vegn. Cie à pa respognù l partì a Bulsan? Che na seconda candidatura ladina n’é nia preveduda dal Statut expressis verbis (l Statut rejona tl art. 137 de un n post ladin segur), y che ala foss mé mesum con l’aprovazion dla proposta da pert dla jonta de partì. Chest vare n’é pa nia na utopia!Sce an pensa che l govern provinzial che gnirà sarà metù adum da ot assessours + l president de jonta y che cater de chisc assessours arà da ester do lege eles, él da speculé sun chesta costelazion: l partner moderat talian te jonta podessa mé avei doi ei a desposizion y degunes eles, perchel giatarà lerch per la SVP cater eles sun sies assessours endut, cie che volessa dì che di cater assessours atuai con Mussner laprò nen “restaral” mé plu doi. Vedaron: con na ela ladina tl consei provinzial nuef jissa dut bonamenter plu saurì . Speculazions pòssen ben fé, sceben che “in fi ne” à i litadours da dì la sia.

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,80 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.comNr. 20/2013 - 24 de mei 2013 IP

17

21

20

24

De bones noveles rùvel adalerch da Oustano (“Ostana” per talian, tla val Po), provinzia de Cuneo, per la cuinta edizion dl “Premio Ostana scritture in lingua madre”, che à sciche obietifs de “i dé ousc a scritours che scriv te si lingaz dla oma y che sosten ativamenter l valour dla diversité linguistica, dla nia-omologazion, l’importanza dl bilinguism pian via dal lingaz dal post y nia dal lingaz che vuel te omologhé” (zitat ufizial dl concurs). Anter i premiés de chesta cuinta edizion él ence na scritoura y scienzieda ladina, Rut Bernardi de Cluses/Urtijei. Ela po pié do tratant i dis 1 y 2 de jugn

Comentar de pruma

Na candidata SVP Val Badia?

29

online sun

portadoura dla onoranza claus gatterer 2012

N pest a Rut Bernardi

2Meteo

Previjions di proscimi dis.

de Iaco Rigo

31

Val Badia

Eghes fej dannA Badia à i stödafüch messü renforzè l’ur de dui rüs, tla Val de Mareo à les eghes romenè demez perts dl tru dla roda y ingravè ite pastöra.

Concursc

Dessegné la natöraA Corvara y Al Plan él gnü tignì la premiaziun dl concurs internazional de dessëgn Raiff eisen.

Musiga

Fà la scognaSëdesc é les ćianties ladines nöies de Iaco Rigo y Andrea Federa, da aldì sön le CD nü ”La scogna”.

Letradura

“I misteri del Cjaslir”Enstadì vegn prejentà a Trent e a Vich n roman scrit da Fabio Chiocchetti, che ne vida anter storia e invenzion leterèra tel XVII centené, tel temp del Vescof fascian Daniel Zen e di prozesc a la strìes.

Persones

I Moroderi y l’ertAlessandro Moroder ie unit adalerch dal’America deberieda cun si oma Francisca per na mostra a Milan, ulache Alessandro ie jit ite tla tematica dl tifoso dl juech dala codla. Giorgio Moroder te na performance a New York, lascian audì si majeri suzesc, ma nce cianties nueves.

Persones

Nicole tl BrasilLa pedagoga soziela de Urtijëi Nicole Pozzi ie deberieda cun si nevic Fabian Peintner de Schabs jita tl Brasil per trëi mënsc tla Casa do Sol Padre Luis Lintner a Salvador da Bahia. L bujën y la ueia de mparé a cunëscer d’autra jënt, d’autra cultures, d’autra mentaliteies coche tle per cunëscer sé nstëssa.

Atualité - La gran novité de chesta reedizion de “Super Summer” é la “Dolomiti Supersummer Card”, na cherta soula per azede ai 90 implanc portamont che sarà chest isté en funzion. Does é les sorts dl ticket: una “familiara”, che possa gnì nuzeda da duc i familiars, y una personala, nia da passé inant. Les does chertes valarà enfi n ai 20 de otober 2013, y al sarà mesum de les compré pro i lifc instesc che tol pert al “Super Summer” y ence pro i ufi zes turistics.

Emplù él ence da giaté sen na aplicazion per i fonins che sarà de utol per duc i interessés: per merit dla app “Dolomiti Supersummer AR” che possa gnì desćiarieda per iPhone y Google Play, deventa les montes digitales a porteda de man, al possa gnì vedù i implanc portamont con orars y

informazions utles.Na novité de chest isté dant

porta é les “rodes de emozion” liedes al “super summer”: al se trata de programs de na fi ndlédema o na edema entiera per jì a pe, sauté o jì con la roda te duc i 11 raions dl “Dolomiti Superski”. Chest, aldò de percusc tematics cheriés ad hoc per i sportifs che chier adrenalina, ma ence per les families y i plu pitli ghesć de nostes montes.

Per merit dl “Super Summer” végnel alisté y ence coordiné la maioura pert dles ativités su alaut sun mont che possa gnì arjontes con n implant portamont. L isté tles Dolomites se arichesc de ativités y programs, che vegn publichés deberieda ence sun internet y sun i fonins. Sce al é per l ghest y nuzadour na fontana y plataforma de informazion

interessanta y ence seletiva, spo él dl’autra pert per nosc eserzienc dles Dolomites na motivazion de laoré adum, de se motivé un con l auter, per cherié idees nueves per l intrategniment y temp lede tla mont. L “Dolomiti Superski”, che é na rezeta de suzes imprenditorial da d’invern y ejempl de colaborazion soura les vals y i raions fora, deventa na sort de consorz per na colaborazion nia mé plu imprenditoriala, ma ben ence soziala y culturala. Les sinergies che vegn cheriedes juda pro a sparagné mesi de reclam, desceida la rivalité sana y avijineia dutes cheles fi rmes y persones che à dutes dantaldut una na pascion: vive la mont y ti fé conesce ence ai autri chesta emozion de “vive la mont”. (ir)

L isté di 90 implancL “Dolomiti Superski” s’enjigna a sia seconda edizion dl “DOLOMITI SUPER SUMMER”, con 90 implanc portamont en funzion, te 11 raions dolomitics te trei provinzies (Bulsan, Trentin, Belun), per “vive - sciche al sta scrit tl program ufi zial - emozions su alaut sun mont anter les Dolomites patrimone natural dl’umanité UNESCO”. Novité per chest isté 2013: n ticket soul per duc i lifc ti 11 raions

“Dolomiti Super Summer” é la verjion estiva dl “Dolomiti Superski”. (foto: dolomiti superski)

Deplù sun les plates 3 y 4 va inant a plata 2

2

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 64,00 euro. Foradecá: Raion 1 - Austria, Paejes Tudësc y Svizra: 64 euro per la zaita plu 86 euro per la posta, de ndut 150 euro. Raion 2 - Rest dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 136 euro per la posta. De ndut 200 euro. Raion 3 - Dedora dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 236 euro per la posta, de ndut 300 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398.Nosta banca é la Cassa Raiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Atualité

Vendres24 de mei

Sabeda25 de mei

Domenia26 de mei

Lunesc27 de mei

Les temperatures plu basses y plu autes

7°/16°1°/8°

8°/17°-2°/5°

10°/19°1°/7°

13°/21°1°/7°

Segureza dles previjions

70% 70% 70% 70%www.provinzia.bz.it/meteo-ladin

L tempPrevijions di proscimi dis

Encuei, vendres, se sonarà fora l temp puech stabil con valch splejina. Domesdì miorarà les condizions da vest adalerch. Les temperatures se arbassarà cotant. Endoman, sabeda, metarà l di con temperatures valgamia invernales. Les nibles se fajarà inant y domesdì podaral plovei. En domenia se baratarà endò ju les niores y soregl, y an podarà ence se speté val’ gota. En lunesc sarà endò l temp plu bel y les temperatures se auzarà.

Lies - La sajun di schi é oramai da n ströf a piz, le jolier dl Aiüt Alpin Dolomites palsa inće, denant co mëte indô man la sajun da d’isté. Insciö é i surastanć de vigni seziun gnüs cherdà ite ai 13 de mà por la reuniun generala, tignida tla sënta prinzipala a Pontives. Na ocajiun por ćiarè zoruch ales ativitês dl invern passè, y inće por mëte sön mësa val’ problematiches cun chëres che la lia à da sćiampì.

Aproè le bilanz

Danter i pröms punć al ordinn dl dé êl l’aproaziun dl bilanz 2012, che s’avaliëia sön la soma de 1,95

miliuns de euro. La majera sona dles entrades fej fora i intervënć cun l’elisocurs provinzial, che munta sö a 1,37 miliuns de euro. Les atres majeres somes é i 137mile euro che vëgn ite dai sponsors sciöche inće i 134 mile che vëgn dales scuadres dl Aiüt Alpin cun i tesseramënć. Pro les entrades él la gestiun dl jolier y i piloć che fej fora la gran sona, cun 784 mile euro, y 430.000,00€ va sciöche acunt por la cumpra dl jolier nü, model EC 135 T3, che dess rové adalerch bonamënter da d’aisciöda dl 2014. ”I ùn comanè na mascinn nöia, adeguada ai tëmps che à da gnì”, dij le presidënt dl Aiüt Alpin Willy Costamoling, che é inće n pü’ brau che la lia é stada buna dagnora da se mantignìy à incé despassè tëmps cotan rî. Al dij: ”Al é na lia che funzionëia bun y che tröc nes invidiëia. Chësc é suradöt inće mirit de Rafael Kostner, che dedichëia tröp tëmp por l’organisaziun.”

Finanziamënć pësa

Le ćialzà drüca indere intres deplü sön i fi nanziamënć. ”Les spëises va intres söpert y ći che la Provinzia de Balsan paia por i menüć che i jorun ne basta dî nia por despaié le sorvisc cun le jolier”,

dij Willy Costamoling, che sint la lia intres n pü’ tratada sciöche n f ì de lëgn. Al fej n cunt: ”L’Aiüt Alpin paia apresciapüch 60 - 70,00€ al menüt por jorè, y sce les spëises crësc inant insciö, rovarunse inće a n prisc de 80,00€. La Provinzia indere nes paia ma 56,00€. A ponsè che canche la Provinzia ti mëna fora le cunt ai paziënć, vëgnel aratè 100,00€ al menüt. Nos sperun che al nes vëgnes retü tl dagnì almanco l’80%.” Le presidënt se ralegrëia porchël dassënn por i sponsors che sostëgn la lia, y spera che chisc dais inant so sostëgn: ”Nos sun n’assoziaziun Onlus, basada sön le volontariat. Zënza sponsors ne stésson nia en pé”. Y al cunta inće sön le sostëgn dla jënt: ”I sperun che tröc se tesserëies pro l’Aiüt Alpin. Cun le versamënt dla cuota por porsona individuala (35,00€) o f ami l ia (55 ,00€) , é s on automaticamënter assigurà, cun cotan de vantaji tl caje de intervënt de pröm aiüt cun le jolier o cun d’atri mesi, y inće sce an à da gnì condüć zoruch da döt le monn”, dìjel. Informaziuns ciafon sön le sît www.aiut-alpin-dolomites.com

Zifres sön i intervënć

Pro la reuniun generala él inće

Diescmile menüć tl’ariaL’Aiüt Alpin Dolomites à tignì la reuniun generala. D’invern é le jolier pié ia passa 300 iadi, y an s’arjigna por le jolier nü, che dess rové adalerch da d’aisciöda 2014. Le ćialzà drüca sön les spëises che vëgn intres maius

gnü presentè n valgönes statistiches sön l’ativité cun le jolier tratan l’invern 2013. Döt adöm él gnü fat 313 intervënć, pro chi che al ti é gnü pité socurs a 308 porsones. La maiù sona fej fora i intervënć sön pista, indöt 171, spo les emergënzes sanitares cun 77 intervënć y emergënzes pro

schialpinism cun 16 intervënć. Vintun é les porsones che à n’à baldi nia suravit l’inzidënt o à pordü la vita por les conseguënzes. Indöt é le jolier stè tl’aria 10.472 menüć: le plü gonot él jorè te Gherdëna cun 92 intervënć, spo tl’Alta Badia cun 66 y tla munt de Suc cun 62. (pablo)

Tratan la sentada dl Aiüt Alpin a Pontives.

2013 l pest. I autri premiés é l tibetan Chenreb Gyamtso clamé Nodreng (Pest Spezial), Mehmet Altun, poet contemporan bilinguistich curdo.turch (Pest Internazional), Jean Roquette, conesciù sciche Jean Larzac, che giata l pest resservé a la cultura ozitana, Antony Heulin (Pest Joen), poet y cantour dl lingaz breton, poet en banon, poet dla zité, Francesco Ferrucci, pisan spezialisé sun traduzions dal spagnol y catalan al talian.Rut Bernardi po pié do l “Pest Nazional”. L’organisazion dl concurs scriv: <L ladin é un di 12 lingac de mendranza reconescius y sconés da la Lege 482/99 “Normes a sconanza dles mendranzes linguistiches storiches”, n lingaz

neolatin che à truepes assonanzes con l ozitan. Rut à tout pert a l’elaborazion dl lingaz scrit ladin

unitar y con l test leterar “dedite”, scrit tl lingaz unitar, àla venciù l prum pest “Term Bel” ai “5 dis da litteratura rumancia” a Deoma/Ems ti Grijons (Svizera). Ala colaboreia a la scritura dla “Storia della letteratura ladina”, pro chela che ala laora dal 2009 encà pro la Université Ledia de Bulsan, senta de Persenon sot la direzion dl prof. Paul Videsott y che gnirà prejenteda d’auton dl 2013. Da si roman “Letres te n fol/Lettere nel silenzio” publiconse tl’antologia che i jiron a prejenté en anteprima con valch toc (per talian).>

Festa di lingac dla uma ai 1 y 2 de jugn a

Oustano

Al sarà na festa de manifestazions,

ma deplù de enconteda de raprejentanc dai grups de lingaz plu desferenc, che portarà a Oustano sie lingaz y ence la poscibelté de conté de sie lingaz te d’autri lingac.

Les premiazions gnirà tegnudes tla cornisc de sessions, entitoledes “A colloquio con gli autori”. La pruma conversazion, conduta dal jornalista y scritour Pietro Spirito, se desfi ra con Rut Bernardi, l tema se rodarà entourn al lingaz ladin sciche rejoneda via tl zenter d’Europa.Enteressantes ence les autres conversazions, anter chestes chela conduta da la poeta Aurélia Lassaque con l protagonist Mehmet Altun, scritour curdo-turch, che afrontarà l tema dl ester

Rut Bernardi se merita l Pest Nazional de Oustano da scritoura, autoura y ence scienzieda dl ladin.

N pest a Rut Bernardiva inant a plata 2 scritours y editours ti lingac

curdo-turch tla Turchia dl di da encuei, dles oportunités y dles desfi des che ai à da afronté. N’autra discuscion da auzé fora anter dutes les enteressantes, é chela con l tibetan Chenreb Gyamtso clamé Nodreng: la scritoura Valentina Musmeci damanarà fora l scritour gnu da tant dalonc sun co che ala va da coniughé lingac desferenc per stravardé n lingaz de mendranza.

Al é ence sun l program de publiché na antologia di scric di autours, te deplù caji (ence te chel de Rut Bernardi) gnirai prejentés te plu lingac: dlongia al test original dl lingaz de mendranza ence la traduzion tl talia, ingleis o franzeis. (ir)

3

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Les trëi sozietês di lifć incër Plan de Corones tëgn inće bele da val’ agn daverć deplü implanć inće d’isté. Dala pert d’Al Plan n’él dui: le ”Ruis” che porta da Furcia sön Plan de Corones, y le ”Pedagà - Piz de Plaies”, che condüj da Al Plan ćina sö Ju.

La Usc: Bele da valgügn agn tëgn inće la sozieté di lifć d’Al Plan daverć val’ implanć d’isté. Cun le Dolomiti Super Summer él deplü raiuns che se mët adöm por na promoziun inće dla sajun ćialda. Tan crëi pa Georg Mutschlechner te chësc proiet?

Georg Mutschlechner: Da mia pert sunsi dër contënt che i sun bugn bel plan da laurè deboriada inće d’isté. Le scior dess avëi la poscibilité sides d’isté co d’invern da podëi rodè cun i implanć, cun na cherta che vel por deplü raiuns.

Cares é pa les iniziatives che i orëis pité d’isté, deboriada cun les atres sozietês de Plan de Corones, por motivé plü jënt da jì sö alalt cun le lift?

Inće nos sozietês de Plan de Corones ćiarun sambëgn da ti pité ai sciori val’ atraziuns. Ti ultims agn unse metü da jì plü iniziatives, desco l’abelimënt di trus sön Plan de Corones, le paîsc di indians, trus por downhill dala pert da Bornech, n pice lêch dala pert da Valdaora y deplü trus da jì a pé.

Ti dui implanć che la sozieté d’Al Plan tëgn daverć. Tan de passaji él pa gnü cumpedè d’isté y cara é pa la proporziun di passaji danter Piz de Plaies y Ruis?

D’isté ne vëgnel sambëgn nia laurè desco d’invern. Da nosta pert ćiarunse da portè le plü jënt che ara va sön nüsc implanć, mo śëgn desco śëgn él i numeri dër basc. Plü o manco unse la medema cuantité de passaji por le "Piz de Plaies" y por le "Ruis".

Ëise proieć concreć por aumenté l’atrativité de Piz de Plaies y Plan de Corones inće d’isté?

Nos ùn plü stüdi por les döes perts: por ći che reverda Piz de Plaies sunse en colaboraziun cun l’Assoziaziun Turistica da San Martin, olache an proa da fà de

bi trus tematics y forsc inće na tor panoramica. Por la pert de Plan de Corones porvarunse sce ara podess garatè da fà n tru por les rodes, y spo unse sambëgn le gran proiet dl MMM Corones, che i gnarà dedô surandè a Reinhold Messner, che metarà fora sü esponać.

Podesses nes dì cai che é i proscims vari y i tëmps por le MMM Corones?

Le proscim vare messass śëgn ester chel da ćiavè le grunt. Les condiziuns urbanistiches foss śëgn scialdi apost y nos sperun da podëi mëteman cun i laûrs incër mez jügn, y spo ester bugn n ater ann da stlü jö i laûrs.

Ćina ćiamò é i lifć d’isté n cost por les sozietês. Aratëise che i lifć pois n dé laurè cun rentabilité inće tla sajun ćialda?

Che nos laurun dötaorela d’isté cun n defi zit él bëgn düć che sa, mo porchël arati che nos messunse impò lascè jì i implanć por sostegnì le turism dl paîsc, deache ma cun tignì adöm sunse bugn da portè inant inće le turism da d’isté. Nostes ultimes gran investiziuns va tla direziun da aumentè i passaji d’isté; spezialmënter cun i laûrs sön Piz de Plaies y cun le MMM Corones sön Plan de Corones aratunse da ester bugn da portè plü jënt sön nüsc implanć. (pablo)

Tignì adöm por le turism da d’istéLe presidënt dla sozieté di lifć d’Al Plan Georg Mutschlechner vëiga de bun edl la colaboraziun de deplü raiuns inće d’isté. I passaji sön i implanć d’Al Plan é dötaorela basc, mo les investiziuns di proscims agn dess i lascè crësce

Georg Mutschlechner, presidënt dla sozieté di lifć d’Al Plan.

USC: L mplant portamont ie n bujën d’inviern, d’istà plucheauter n optional: percie pa pona l Super Summer?

Andreas Schenk: Dijësse che i mplanc portamont ne n’ie d’instà nia n optional, ajache n ti dà l mesun a duta la jënt che uel jì su y sce n cajo jì inant sa mont, de ruvé su alauta plu aslune. Oradechël ti dà i mplanc portamont d’instà nce l mesun a families cun piti mutons y a jënt de tëmp de ruvé su alauta, che scenó, zënza mplanc, ne jìssela nia. Dolomiti Super Summer se taca ite al Dolomiti Superski, l ie na njonta nce per l instà, desfrutan la cunescënza dl Superski da d’inviern per fé retlam per nosta valedes y dantaldut ala Dolomites patrimone Unesco.

Co va pa l sistem dla cherta Super Summer?

La gran nuvità ie che cun una na cherta a ponc pòssen furné su y ju cun i lifc y l priesc vën lascià do dal 17% nchin al 20% pra duc i mplanc che fej pea.

Fajan n ejëmpl cuncret?L ie plu chertes tl raion dl Super

Summer, che costa danter 60 y 140 euro. Te Gherdëina n iel una da sessanta euro y una da cënt euro. Pra chëla da sessanta euro vëniel lascià do l 17%. Coche dì, sce n va pra n mplant che se damanda, mé per fé n ejëmpl, 100 ponc de regula, zënza cherta Super Sommer, pona n tòlen cun la cherta mé ju 83. Pra la cherta da 100 euro vëniel nchinamei lascià do l 20%. Uniun tulerà pona la cherta che l rata miëura aldò de tant che l va sa mont.

Chi fej pa pea te Gherdëina y sun Mont de Sëuc?

Duc i mplanc fej pea, te Gherdëina y sun Mont de Sëuc, almanco nscila nes ài segurà. Tole l’ucajion de auzé ora mo n iede che cun la cherta Super Summer pòssen jì cun i lifc de Gherdëina y Mont de Sëuc, ma nce tl’autra valedes, y chësta ie la nuvità.

Cie vëniel pa pità te Gherdëina?Danora iel da dì che te Gherdëina

iel plu opzions de chertes: l ie la Gardena Card per Gherdëina, pona iel nce chertes singules da diesc per uni mplant y śën possa i turisć ma nce chëi da tlo cumpré la cherta Super Summer. La cherta Super Summer per Gherdëina y Mont de

Sëuc ne pòssen nia dé inant, la toca mé pra una na persona, ma la dà l mesun de jì sun dut l raion Super Summer. La Gardena Card ne n’ie ënghenó da dé inant, ma la vel mé per nosc raion strënt.

Cieche Gherdëina pieta ie sambën la cuntreda de marueia, l mesun de jì sa mont a pe y a crëp ma nce cun la roda, la bela uties, y l bon maië che nosc osć pieta.

Iel pa desferënzies danter Gherdëina y l’autra valedes?

Povester pòssen dì che Gherdëina à bele da for incà laurà do la rata bën nce d’instà, sce rujenon de lifc. La gauja o l merit possa vester che giaurion abenëura y stlujon tert, che nosta valeda ie scialdi cunesciuda y nce saurida da arjonjer, ma nce la gran tradizion che nëus on bele: te Gherdëina iel bele da 50 y passa ani che i mplanc ie davierc d’instà, y chël uel dì che chësc à judà pro tl svilup dl turism da d’instà, che à na si tradizion te Gherdëina.

Cie cumporta pa l Super Summer a livel urganisatif y fi nanziel?

A livel urganisatif iel stat n grandiscimo lëur a mëter adum duta la jënt, cun truepa manieres de pensé. L ie da dì che l ie mplanc portamont che tira de regula ite deplù d’instà che no d’inviern, y perchël ne n’iel te n prim mumënt nia saurì a lascé pro reduzions. Ma ie rate che n ie stac boni de abiné n bon cumpromis danter la pertes.

Iel pa stat o iel pa vel’ problematica?

Problematiches ne n' iel al mumënt nia, ajache duc chëi che

à fat pea l à fat de si bona. Danz che n messerà tl daunì cialé de tré ite mo d’autri mplanc strategics.

La mubltà ie zeche che toca a livel aministratf bën trëi provinzies, cun regules desferëntes; chësc cumporta sambën de majera defi culteies a mëter a jì dut cant.

Super Summer y l aspet ambientel y de mubltà.

Te Gherdëina iel bele da n struf incà la Gardena Card; cun chësta ons bele arjont che trueps lascia si auto te hotel. Chësta fazion unirà arjonta te dut l raion dl Super Summer cun la cherta nueva. Lauron inant per cialé de tò y tres i auti, cun for plu y plu furnadoies che fej pea.

Cie Ve aspitëis’a a livel de fazion de marketing y de partezipazion?

Zënzauter ratons che l vënie a s’l dé na bona resposta de partezipazion y de retlam. Sun la cherta da d’inviern ons bele metù su nce l logo da d’instà. Raton de purté a cunescënza a na for majera y majera cumpëida de jënt tan bel che l ie te nosta valedes, tan bon che l fej a jì su per nosta montes.

Udëis’a Vo nce n elemënt soziel y culturel tla cunlaurazion cun l’autra valedes che ie n gran pert chëles ladines?

Sci, sambën. L ie n bon cunlauré, che desmostra che nce tl’economia iel mesun cunlauré, sibe d’instà che d’inviern. L ie n bon raport danter chëi dai lifc che urganisea, y pona iel nce la jënt che va śën deplù tla valedes ujines.

Ntervista deDavid Lardschneider

Fé valëi l bon inuem dl Superski nce d'instàAndreas Schenk ie l respunsabl dl Dolomiti Super Summer per i lifc de Gherdëina che va nce d’instà. Sauridanzes y fi naliteies y l vantaje nce per la jënt da tlo

Andreas Schenk, segondo da man ciancia, cun Luis Durnwalder y si genitores Luis d’Ansl y Josefi ne Schenk.

Zoom

4

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Zoom

Elisa Maccagni da Cianacei fèsc pèrt del desch metù sù da Dolomiti Superski per se cruzièr de l’istà, olache l’é ence Andreas Schenk per Gherdena, Andy Varallo per Badia e Diego Cazzaniga che fèsc da referent ence per Fodom e Rèba. Ge aon domanà di aspec particolères de Fascia.

Co éla la situazion te Fascia? Da la ùltima radunanzes de la sozietèdes di impianc somea che cresce la doura di lifc ence d’istà.

Elisa Maccagni: “Tel Dolomiti Super Summer de Fascia e Ciareja l’é ite 16 impianc, duc chi che é averc d’istà, ma nos chiò aon ghesć particolères: respet a chi de Gherdena, che i chier de più l trekking e l’escurscionism, i nesc se mef de manco sa mont. Apontin con chesta tessera proon a ge dèr na ocajion de jir sa mont enveze che stèr demò te paìsc, i envièr a fèr amàncol de pìcola raides.”

Per chest l’é stat metù a jir ence scomenzadives neves sa mont...

“Ei, l’é desvaliva proponetes. Per ejempie sun Bufaure e Ciampac fora per dut l’istà l’é n program de escurscions pissèdes en gran pèrt per la families, coi compagnadores del teritorie. Se vel fi delisèr coscita l bez a la mont, a la piantes, a la besties, la geologìa. Bufaure à ence en projet n nef troi didatich, “Il

sentiero incantato”, pissà co la colaborazion del Museo ladin, con 7 tapes leèdes vigniuna a n argoment, con èrts, mestieres, lejendes e noscia carateristiches del teritorie.”

La proponetes e i evenc é da poder veder ence sul sit Dolomiti Super Summer.

“Ei, l sit vegn gestì dal Dolomiti Superski e l’é on line jà da n an. Canche l’é vegnù fora l’era mìngol na inovazion, percheche l’é n confi gurator de vacanza. Se pel cerner l’atività aldò de la linies da color, che moscia l livel di “battiti” del cher; l’é ativitèdes soft, desche easy walking o wellness, e autres più “adrenaliniche” desche l downhill, e te chesta chèrta les é spartides apontin per motivazion de vacanza.”

Co vegnel tout sù la informazions per la proponetes? E coluns él i ponc de forza de Fascia?

“Super Summer l’à l’obietif de

sostegnir la ativitèdes che pel vegnir fates duran i impianc portamont. Apede al sit jà l’an passà l’era stat fat na guida, stampèda te trei lengac, con duta la proponetes del raion, e se sà ben che aon cognù fèr na selezion per vardèr de valorisèr duta la arees. La regoeta de informazions é stata fata con Elisa Salvi de l’ofi ze stampa de l’Apt e per Fascia na carateristica particolèra podessa esser chela del Rodela per i pascioné del parapent.”

La neva de chest an l’é che apede a la informazions promozionèles adum, l’é stat fat ence la tessera....

“Chest l’é stat n vèrech che no sion rué a fèr l’an passà, ajache se cogn troèr fora i parametres (che d’istà no l’é i medemi che d’invern) per se spartir fora l vadagn anter la desvaliva sozietèdes de impiant de dut l raion. Chesta tessera no la va “a temp” desche l skipas, ma a consum, coscì la pel vegnir durèda miec per ejempie da chi che à na cèsa chiò o i vegn più outes d’istà,

“1 pas, 100 impianc, 11 ambic”Chest l slogan del Dolomiti Super Summer, che vegnarà prejentà tel convegn da d’istà che l Dolomiti Superski endreza ai 5 de jugn a Cianacei tel chino Marmolèda da les 10 da doman

fi n che se fenesc i ponc. E l’é doi opzions, una “trasferibile”, al portador, e una nominativa e personèla. L ghest che doura duc i ponc l ciapa n rebas fi n al 20% e chest l’é stat pissà soraldut per la families.”

L Super Summer él n sistem che podessa didèr ence la jent a se mever da na valèda a l’autra?

“Per poder aer bon ejit de chest vers ge volessa che vegne endrezà sistemes de mobilità zenza auto anter la valèdes. Ades no aon n sistem de trasport, donca no fossa possibol pontèr via da Cianacei e jir vin Badia, e chestes l’é costions che no ne pervegn a nos, ma a la politica. Nos te nosc pìcol aon envià via na raida sperimentèla per chest istà che permet de jir sun Bufaure e Ciampac a fèr la escurscions duran i impianc e tolan la roda adimprest anter Dèlba e Poza. L’é n prum vèrech, vedaron se l va.”

Lucia Gross

Elisa Maccagni.

La Usc: Sig. Varallo, la secunda ediziun dl “Dolomiti Super Summer” é dan porta. Ci esperiënza ëise pa fat l’ann passè?

Andy Varallo: “L’ann passè orônse naota mëte man cun na pröma promoziun dles manifestaziuns y ativitês che ê bele te döt le raiun dl Superski. Nos odôn le gran debujëgn de na racoiüda y comunicaziun plü efi ziënta dles ativitês sö alalt. I ùn podü odëi che i ân bele cënt atraziuns, mo che chëstes s’ess damanè na maiù publizité. Por l’ater, orônse baié n iade cun les organisaziuns tles valades y i gesturs di lifć por odëi tan che i ésson podü laurè deboriada por realisé chësc proiet de ’super summer’. Śëgn, do da n ann y mez, podunse odëi che i ùn la forma comerziala y tecnica che va bun por pié ia efetivamënter. La gran novité é la cherta (le ticket) che i metun en aziun.”

Vàra pa da ćiarié sön vigni lift en funziun la roda? Y, ćiodî ne deslariëise pa nia fora le bike-sharing a döt le raiun dl Superski?

“La roda pôn ćiarié sön vigni lift dl ’super summer’, da chël che ara va inće spo da gnì inant cun la roda.

Le sorvisc bike-sharing é al momënt ma tl’Alta Badia, da me infora él n proiet massa ćer por gnì deslarié fora a düć i lifć incërch. Nos l’ùn metü da jì chilò tl’Alta Badia sciöche privać, y i l’odun daldöt despartì dal ’dolomiti super summer’.”

Le “Dolomiti Superski” se mostra n pü’ sciöche n gran consorz turistich sön söa plata? Os pitëis śëgn deplü sorvisc, nia ma plü informaziun sön chertes por jì cun i schi? I venëis chertes di lifć en funziun y pitëis ćinamai le sorvisc de prenotaziun de hotì...

“Le consorz Superski surantol la buna orenté da provè da promöie la sajun da d’isté. Le Superski à n gran potenzial d’invern, chël odunse inće dales 7 miliuns de vijites che i ùn te püć mëisc sön nosta plata internet. I ùn plü clicks co la SMG y chësta chance orunse anuzé por i dè plü visibilité a nosc turism en general, inće chël da d’isté. Nos nes odun sciöche n canal de promoziun y comunicaziun de döta la oferta turistica dl teritore.”

Tl areal dl Consorz turistich de Plan de Corones s’à avalié fora

l’ann passè i pernotamënć danter isté y invern cun le 50%. É chësc n resultat che i oresses arjunje inće tl’Alta Badia y tl rest di raiuns dl “Dolomiti Superski”?

“Sambëgn foss chësc n gran travert por nos! Nos odun che i laurun bun d’invern y i aratun che i sunse bugn da laurè damî d’invern co d’isté. Nosc isté à ćiamò debujëgn de na gran promoziun, al à n sò potenzial.

Por nos imprenditurs di lifć él important da avëi n bun retlam d’isté, por che i podunse restè d’invern concorenziai confrunt a d’atri raiuns.”

Ći capazité à pa por os l’isté tl raiun dl Superski?

“I aratun che i podunse aumenté dl 50% i pernotamënć dl isté. I aratun che al foss fatibl. Mo al ô ester n gran inom y na bona organisaziun... n gran inom unse, l’organisaziun, cun la promoziun laprò, podunse renforzé: nosta oferta y atrativité mëss deventè dantadöt plü jonila y atuala por porsones atives, che comunichëia inće spo danter ëres sön i social-networks.”

“Les vals ladines à le potenzial por n aumënt estif dl 50%!”Andy Varallo, vizepresidënt dl “Dolomiti Superski” y presidënt dla “Grandi Funivie Alta Badia SpA” nes cunta dl debut dl “Super Summer” y sü traverć

Co funzionëia pa pordërt la colaboraziun danter le Dolomiti-Superski y i consorc turistics por le “super summer”?

“I arati che la colaboraziun funzionëies bun. Les assoziaziuns turistiches partezipëia por le mez ales spëises de publizité por le ’super summer’. Al é na man che lâ l’atra: sce le paîsc tira cun nos,

Andy Varallo: “I ùn plü clicks co la SMG y chësta chance orunse anuzé!” (foto: marcoberchi.blogspot.it)

spo sunse bugn da vëne la munt por nüsc ghesć, sce i orun puntè sön la jënt manco jona y manco ativa, spo saral rî che nosc proiet pëies ia bun y ais suzès. Iö speri inće che la colaboraziun danter i consorc turistics devëntes plü efi ziënta por i fi ns che i ùn düć: chi da promöie bun nosc turism inće d’isté.” (ir)

5

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Laûr - Maria Elena Tamers d’Al Plan de Mareo sarà te püćes edemes öna de chës/chi 15 “maestres/maestri dl comerz” de Südtirol che à frecuenté chisc agn a Balsan la scoraziun de spezialisaziun, dlungia al laûr y familia, cun gran orenté. Ara laora da tröc agn bele de sajun tla botëga Sport Erich a Al Plan y d’aisciöda tla botëga dai ciüfs Sorbatelli a Mantëna/Al Plan. Cun le diplom nü n’arà Maria Elena nia ma n zertifi cat de reconoscimënt tla man: al é le sëgn y na desmostraziun che ara à podü imparè plü a sot i aspeć dl vëne y cumprè, y inće dla gestiun regolara y efi ziënta de na botëga y aziënda. Inće tröc agn do la scora pôn ćiamò avëi chëstes poscibilitês da se formè inant, inće cun la condiziun y referënza spo da podëi surantó sön sò cunt la gestiun de na ativité.

Le proscimo curs por le/la “maester/maestra dl comerz” piarà ia la fi n de jenà 2014. I interessà dess s’informè ai 6 de jügn da sëra a Bornech o ala misciun www.hds-bz.it/bildung - o telefonè al Ofi ze provinzial competënt, nr. tel. 0471 416 984 o scrì na mail ala colaboradëssa d’ofi ze, [email protected]

Cun Maria Elena s’l’unse cuntada sön söa esperiënza cun chisc cursc y söes aspetatives por le dagnì.

Maria Elena, tö frecuentëies atualmënter i cursc por gnì maestra dl comerz, tan dî döra pa i cursc, can ési pa y por tan d’agn pa?

Maria Elena Tamers: “A pert ‘maestria da vëne’ y a pert ’corespondënza’ - materies che vëgn insignades por talian - vëgn düć i cursc por gnì maestra dl comerz tignis por todësch. Ai döra indöt ca. n ann y mez ćina dui agn. Ai mët man incër la fi n de jenà y se röia de messè dl ann do. Ti mëisc de messè y agost, y de dezëmber y jenà n’él degöna scora. I cursc vëgn

tignis ia por le dé: le mercui o la sabeda dl’edema do. Les leziuns mët man dales 8:30 da doman y se röia dales 17:30. Danterìte àn n’ora y mesa de palsa por podëi jì a marëna. A leziun vàn ca. 2 iadi al’edema y chësc da jenà ala fi n de jügn - por la pröma pert - spo mëton man la secunda pert ai pröms de setëmber ćina ai pröms de dezëmber. La terza y ultima pert va spo da jenà ćina amez messè. En ultima vëgnel presentè le ’laûr de proiet fi nal’ sön n tema che vignun po se chirì fora - sambëgn tl ćiamp dl comerz.”

Ći preparaziun, diploms de scora y condiziun adora pa zacai por podëi tó pert a chisc cursc por gnì “maester” / “maestra” dl comerz?

“Chësc curs é la scoraziun plü alta por le setur dl comerz. Por podëi se scrì ite/gnì tuć sö pro chësta scora mësson avëi:

- laurè por almanco 6 agn alalungia tl setur dl comerz;

- stlüt jö na scora alta dl comerz (dè jö la matura) y avëi laurè almanco por n ann intrês tl setur dl comerz;

- fat la scora da boteghier, o avëi frecuenté la scora profescionala de dui agn cun 3 agn de pratica tl setur dl comerz.”

I cursc é valgamia a desman dala Val Badia, ćiodì ési pa ma a Balsan y nia plü daimprò?

“Poa, al n’é nia stè saurì da jì mëisc alalungia 1-2 iadi al’edema ćina a Balsan, dantadöt sce an mëssa deperpo inće laurè, mo por fortüna ài albü mies coleghes de laûr che m’à intrês dër daidé y à baraté jö gonot so dé lëde cun le mî. Insciö ài podü frecuenté feter dagnora y à pordü püćes ores de leziun. An mëssa inće ajunté che al n’é nia n dovëi da frecuenté i cursc, mo al é sambëgn miù da ne perde degüna leziun.”

Ći ôl pa ester por che i cursc röies plü daimprò, por ejëmpl a Bornech?

“Por che i cursc röies plü daimprò - te nosc cajo foss chël a Bornech, mëssel ester almanco 12-15 porsones de döt Puster (cun Val Badia) che se scrî ite. I speri che chësc garetes le proscimo iade, por le momënt pêl che al nen fali ma plü zacotanć.”

Ći materies vëgnel pa insigné y ći vëgnel pa ghiré da os: che i imparëise, ves arjignëise ca, pratica?

“Al vëgn insigné marketing, dërt dl comerz y maestria dl comerz, economia soziala, contabilité, analisa de bilanz, cumpra y logistica, cunć y statistica, contabilité di cosć, fi nanziamënt, investimënć y plann business, pedagogia dl mestier, maestria da vën, corespondënza y management dl personal. Da dè jö

él inće n ejam de inglesc y da avëi dé jö cater ejams dl curs de informatica ECDL.”

Tan de orenté adora pa na porsona che à bele da tröc agn ruvé la scora, da jì ćiamò a fà chisc cursc y se spezialisé tl comerz?

“Chisc ultimi agn m’ài gonot imponsè da orëi studié indô val’ de nü, mo a gauja dla familia ne n’ài mai cis albü dlaurela. Dan da n ann y mez é spo mi mituns jüs a studié a Balsan y chësta é stada por me l’ocajiun da podëi mëte man indô da studié.”

Jì a scora dlungia al laûr y cun familia é sfadius, co fêjeste pa da avëi dlaurela, inće la dediziun y conzentraziun?

“Al n´é sanben nia stè saurì por me da ciafè le tëmp da jì tan gonot a Balsan y tl medemo tëmp da me arjigné ca a düć i ejams tratan che i messâ laurè a ćiasa y te botëga. Mo por fortüna ài albü le sostëgn de mi familiars y mi compagns che m’à dër daidé cun paziënza y consëis.”

Ći poscibilitês de laûr, desco colaboradëssa o inće desco autonoma, ves aspéteste pa canche te saras n iade “maestra dl comerz”?

“Cun chësc diplom essi la poscibilité da daurì na botëga o gnì/ciafè laûr desco ’dirigënta d’aziënda” te na gran botëga. Al dà inće la poscibilité da podëi insigné te na ’scora profescionala’.”

Ći ćiamp o setur te sàl pa da avëi studié le plü avisa ćina sëgn (contabilité, conduziun de na fi rma, ez.)? Y ći ejams aste pa dè jö ćina śëgn y cai te manćia pa ćiamò?

“Ćina śëgn ài dè jö bele feter düć i ejams, al me manćia ma plü chël de ’dërt dl comerz’ y ’maestria d’aziënda’ (ejam a usc), che é amez jügn; y i à da dè jö por i pröms de jügn le ’laûr fi nal’. Chësc messarai spo i presentè ala comisciun dai ejams amez messè.”

Can saraste pa “maestra dl comerz”?

“Do la presentaziun dl ’laûr fi nal’ sarai spo ’maestra dl comerz’. I diploms gnarà spo partis fora a düć canć d’otober. Che à fat chësc curs sunse indöt 15 porsones. Adöm a nos ciafarà le diplom spo inće düć i maestri dl artejanat de döt Südtirol (p.e. peć, platinisć, tistleri, cosmeticheres, frisêrs/ies, yii.”

Aste forsc interes n dé da gestì instëssa na botëga o n ofi ze?

“Por le momënt sunsi dër contënta da avëi fat chësta scora y da avëi imparé tan tröp. Ći che le dagnì me portarà ne sài nia ćiamò.” (ir)

Gnì “maester/maester dl comerz”Al é na ocajiun y chance por i colaboradus dl setur dl comerz (botëghes, fi rmes de cumpra y vonüda, ez.) da se formè inant. I cursc che döra da chël ann y mez ai dui agn, po gnì frecuentà dlungia a n laûr. Ai 6 de jügn dales 19:30 saral a Bornech tla aula dl zënter de formaziun profescionala na sëra de informaziun söl tema “maester/maestra dl comerz”. Por che i cursc vëgnes tignis a Bornech (y nia ma a Balsan) ôl ester n tot de iscriziuns; cun i cursc a Bornech ess la jënt dla Val Badia na comodité implü

Maria Elena Tamers d’Al Plan de Mareo: “Chisc ultimi agn m’ài gonot imponsè da orëi studié indô val’ de nü, mo a gauja dla familia ne n’ài mai cis albü dlaurela. Dan da n ann y mez é spo mi mituns jüs a studié a Balsan y chësta é stada por me l’ocajiun da podëi mëte man indô da studié.”

Aministrazion - Sun l ordn dl di dla segonda senteda dla Cunsulta culturela ladina fòvel 37 dumandes per n cuntribut provinziel. Davia che la dumandes de sustëni al’ativiteies fova bele unides tratedes l iede dant, se tratòvela śën per la majera pert de proiec straurdineres. La Cunsulta ladina à azetà catordesc dumandes. “Ntant ons dat pro na prima pert dla dumandes, chëles che ie restedes ulons d’autonn traté mo n iede speran che nchin a iló sonse boni de mëter a jì fi nanziamënc sëuraprò,” spiega l assessëur ladin Florian Mussner.

La Provinzia à chëst ann 3,5 percënt manco scioldi a desposizion per sustenì la cultura ladina. La Cunsulta ti à dat priurità al’ativiteies cultureles, cialan de mantenì i medemi cuntribuc dal ann passà. La desferënzia permez al 2012 dëssa unì curida tres l capitul di nvestimënc dla lies cultureles. Tla prima doi sentedes da chëst ann iel nchinamò unì azetà 97 dumandes per n cuntribut provinziel. Danter sustënies per ativiteies, artisć, nvestizions y istituzions tl ciamp dla cultura ladina iel nchinamò unì segurà na soma de 410.100 euro per l ann 2013.

77 Lies y artisć che giata tl 2013 cuntibuc

provinziei per atività culturela ladina

AGAPE La Val, Associaziun Turistica Badia , Events , Badiamusica, Certl Grup Atif - Al Plan Folk Festival 2013, Collegium Musicum Bulsan, Comunanza Ladina a Bulsan, Consëi Cultural tl Cumun de Badia, Cor Cantus Iuvenis - Al Plan de Mareo, Cor Col dla Vedla, Cor de Dlieja Bula, Cor de dlieja S. Cristina, Cor de dlieja Sëlva, Cor de dlieja Urtijëi, Cor de dlijia Lungiarü, Cor de dlijia da San Ciascian, Cor de Dlijia d’Al Plan, Cor de Dlijia de Badia, Cor de dlijia La Ila, Cor de Dlijia La Val, Cor de Dlijia Rina, Cor de Dlijia San Martin, Cor de Runcadic, Cor di ëi de Badia, Cor di Jëuni Urtijëi, Cor di jogn Kyrios – Badia, Cor di Jogn La Val, Cor di jogn ProVoxis – Calfosch, Cor di Mutons de Sëlva, Cor dl’ëiles Exultate Sëlva, Cor d’La Pli, Cor dles ëles Kèrygma – Badia, Cor dles ëres Raiëta - La Val, Cor Mosaic, Cor Raetia Urtijëi, Cor Sasslong, Ensemble Gherdëina, Ert por i Ladins , Fotoclub

Cuntribuc a scumenciadives culturelesTe si segonda senteda da chëst ann à la Cunsulta provinziela per la cultura ladina dat si bënsté a cuntribuc culturei per na soma de 63.500 euro. Per l ann 2013 iel nchinamò unì dat pro n sustëni fi nanziel da pert dla Provinzia de Bulsan per de ndut 97 scumenciadives, dutes tl ciamp dla cultura ladina

Gherdëina, Grupa Bal Populer Sëlva, Grupa de bal S. Cristina y Sëlva, Grupa de Balarins de Gherdëina, Grupa de Teater S. Cristina, Grupa Helios – Urtijëi, Lia Culturala Fanes, Lia Mostra d’Ert – Urtijëi, Lia turistica Sëlva, Mareo Laota y Encö, Mëisa turonda dl’ëiles – G h e r d ë i n a , Mü j i g a d e Badia, Mujiga S. Cristina, Mujiga U r t i j ë i , M u s e u m Gherdëina, Musiga de La Pli, Orchestra Sonoton Gherdëina, Orchestra Val Badia, Pinzimonio Vocale - La Ila, Pluania de Urtijëi, Teater Sëlva, Trio Corgn da Munt da Rina, Union di Ladins de Gherdëina, Uniun Bal Popular Val Badia, Uniun Ciantauturs Ladins, Union Generela di Ladins dla Dolomites, Uniun Guant da Zacan - San Martin de Tor, Uniun Ladins Val Badia, Uniun Maestri Ladins, Uniun Musicala y Culturala Ladina – Corvara, Uniun Teater La Val, Uniun Teater San Martin, Cor dles ëres Al Plan, Anastasia Kostner, Daria Valentin, Diego Perathoner, Marlene Schuen – Ganes, Simon Rubatscher, Giovanni Giuseppe Rabanser.

14 lies ladines che giapa tl 2013 cuntibuc

provinziei per nvestizions

Cor di jogn Kyrios – Badia, Cor de Dlijia de Badia, Cor Gaudium – Bula, Cumpania di scizeri Urtijëi, Lia dala trohtes S. Cristina, Lia Mostra d’Ert, Müjiga Katharina Lanz - Al Plan, Mujiga da Rina, Müjiga de Badia, Müjiga La Val, Mujiga S. Cristina, Musiga Calfosch – Corvara, Pluania de Urtijëi , Uniun musiga San Martin.

8 lies che giapa tl 2013 cuntibuc provinziei per

furmazion tl ciamp ladin

Bibliotech San Durich-Cumpré libri, Chemun de Sanciana/Innichen-publicazion Grenzen und Befestigungsanlagen im Wandel der Zeit, Demetz Karl-publicazion Der Steinbock, Kunst Meran-Südtiroler Schullandschaften, KVW - Rina-atività de furmazion 2013, Ploania La Plì-liber sura la pluania, Südtiroler Gesellschaft für Politikwissenschaft-Publicazion Politika 2013, Union di Ladins de Gherdëina-Publicazion “Mi plu bela cianties da Nadel”. (ufize stampa provinziel de Südtirol)

La Cunsulta culturela ladina cun (d.m.c.) Hubert Irsara, l scrivan Alex Piccolruaz, Florian Mussner, Lois Ellecosta, Hilda Sottara y Bruno Senoner. (foto usp/Pertl)

6

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

N valgönes domandes ala jona Claudia Gerstl da Latsch y Al Plan, de 21 agn

Claudia, ćiodî bàieste pa tan bun ladin, scebëgn che t’es chersciüda sö a Latsch?

“Nos ùn dagnora baié ladin a ćiasa, mia mama é d’Al Plan. Ëra orô che i baiassun chësc lingaz, deache al é val’ implü.”

Cun töa só bàieste ladin?“Poa. Cun le pere baii todësch.

Mo sce al é mia só y mia mama a ćiasa, spo baii ladin.”

Tö dijes che te te sintes bun chilò Al Plan, olache t’as inće to chestian?

“Al me sa plü bel, i me sinti plü da ćiasa chilò Al Plan.”

Ćiodî pa?“I me sta miù chilò! La jënt a

Latsch é plü stlüta y frëida. Chësc, magari deache a Latsch n’él nia la jënt che baia düć i lingac che nos baiun.”

A desfarënzia da töa só aste aldedaincö plü compagns chilò Al Plan co a Latsch. Cô pa chësc?

“Al Plan m’à dagnora plajü y deache i gnô intrês plü gonot chilò, ài imparè da conësce intrês plü jënt y insciö m’ài fat intrês plü compagns.”

Te sìnteste da avëi dui daćiasa?

“Al é bëgn rî datrai! Deache i à la familia lassö tl Vinschgau (tla Venusta). Iö diji dagnora che i à la ćiasa sön Vinschgau, mo che i sun da ćiasa a Al Plan. Al é les raîsc che tin.”

Olà oresseste pa n dé laurè?“Chël odarunse. I oress

insigné - ćiodî pa nia - tl ćiamp dla pedagogia che i studiun inće: i insigné ai mituns da adoré dërt le computer. O tla pedagogia o tl jornalism.”

Tö stüdies sciënzes di media y dla comunicaziun (“Medien- und Kommunikationswissen-schaften”) al’Université “Alpen-Adria” da Klagenfurt, tan te interessëia pa le jornalism tradizional?

“Dër! Ći che i oress fà n dé é indere tó sö fi lms documentars, por i mostrè ala jënt ći che an ne vëiga nia zënza. Al é tröpes cosses che i n’ùn nia la chance da odëi y aldì - por deplü motifs.”

Ći importanza à pa i blogs, dlungia ala informaziun che te vëgn pilotada y fi ltrada?

“Chi che scrî blogs, inće jornalisć, n’é nia lià a na ligna

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

de n foliet y ala proproeté de n foliet, y chësc i dà la poscibilité da scrì nia condizionà.”

Ćiodî i vëgnel pa dè tan püćia importanza ai bloggers chilò te chisc paîsc de munt?

“Iö arati che al sides ma na cuestiun de tëmp. I adorun plü tëmp co por ejëmpl tles citês.”

Tan po pa na porsona dì y scrì söa minunga?

“Magari n’él chilò da nos gnanca la jënt che s’infi da da scrì cosses critiches, deache al é de pici posć y la jënt se conësc dër daimprò.”

Tan prigorus él pa da scrì y aldì la verité?

“A nos nes vëgnel bëgn dit tl’Université tan de jornalisć che al mör fora por le monn, deache ai scrî la verité. Pordërt messass vigni jornalist avëi la liberté de minunga, al é n dërt fondamental y universal.”

Lìeste tö i massmedia de Südtirol? Cô vëgheste pa desco porsona studënta a Klagenfurt la liberté de stampa te Südtirol?

“Nos chilò te Südtirol ùn n pü’ la medema situaziun co tla Talia, i messun soportè na sort de monopol dl’informaziun. Iö lî tröp les notizies de ’stol’.”

Tö as fat la scora alta de direziun artistica a Maran? N laûr artistich ne te plajess nia?

“Poa! I oress realisé mi fi lms cun n edl artistich.”

Te sàl pa che la crisa che i viun śëgn condizionëia i stüdi de os jogn psicologicamënter?

“Al é dër posoch da messëi aldì tresfora che al é crisa y che al é ćiarestia de posć de laûr, y che i jogn ne ciafa nia plü tan saurì laûr.

I crëii che al sides dër rî por i jogn d’al dedaincö - sce te n’as nia bele da ćiasa infora val’ poscibilité da laurè y fà cariera. Chësc po ester da öna na pert de ütl, mo dal’atra n tru che te mëss spo jì.”

Te gôdeste la vita da studënt inće tla crisa?

“I ćiari da imparé da conësce n gröm de jënt, nos ùn tröpa jënt che fej Erasmus a Klagenfurt. I impari ion da conësce jënt. Dl ater vers àn intrês dant le dovëi, che an mëss ćiarè da se porvè y studié por jì inant.” (ir)

Politica - Gnì plü autonoms, gestì les competënzes sön le teritore, lascè baié para la jënt. Chëstes parores é tomades gonot tla serada de informaziun organisada da Ladins Dolomites (LD) a La Ila. Le presidënt Albert Pizzinini à daurì la serada cun na relaziun sön le prinzip de sussidiarité tl’aministraziun. Pié ia él cun la conscidraziun che la Talia é bele tla storia stada caraterisada da n gran zentralism politich, y che pormò cun la lege Bassanini dl 1997 à le stat metü man da trasferì plü competënzes ales regiuns. De chësc vers va le prinzip de sussidiarité, sciöche Pizzinini l’intënn: ”Le conzet dl prinzip de sussidiarité é chël che i ënć plü pici mëss tó dötes les dezijiuns, y ti lascè tó ai ënć superiurs ma chës dezijiuns che ëi ne n’é nia tla condiziun da tó instësc.”

En cört: les istituziuns söl teritore dess podëi tó les dezijiuns, por ti dè ala jënt plü poscibilitês da baié para. Pizzinini: ”Chësc müda inće i raporć de podëi. Sce les dezijiuns pëia ia dal bas, à la popolaziun n maiù control sön l’ativité politica y po infl uenzè aladô de sü bojëgns. Chësc ne sozeda nia sce la dezijiun pëia ia dal alt, olache le podëi zentral à n maiù infl us, y püć po tó les dezijiuns por tröpa jënt.”

Inće te Südtirol vëiga Pizzinini n podëi massa zentralisé: ”Südtirol damana iüstamënter l’autonomia da Roma, mo chësta autonomia ne vëgn spo nia dada inant. Dötes les dezijiuns vëgn tutes a Balsan”. Dla medema idea inće l’ex aconsiadù provinzial Carlo Willeit, che à dit tla discusciun: ”La provinzia de Balsan lascia iniert les competënzes fora dles mans, deplü co les regiuns dla Talia”. Pizzinini acüsa la SVP da orëi mantignì chësc zentralism, por tignì en pé le sistem de podëi: ”Südtirol à n partì che governëia da plü co 60 agn, y che adora chësc zentralism por podëi se mantignì le podëi. Chësc à portè ala situaziun da incö, cun dezijiuns che va gonot sura i ćês dla jënt locala fora.”

La cuestiun dl’antëna de Badia é por Pizzinini un di gragn ejëmpli

de dezijiuns tutes zënza ascutè la jënt: ”La popolaziun ne l’ô nia, ara stënta da ciafè sostëgn da Balsan. La lege nazionala é fata aposta por les lobby dla telefonia. An vëiga sciöche la popolaziun che se crüzia de süa sanité, mëss lascè tó na dezijiun sura sü ćês fora. Chësc ne messass nia sozede te na democrazia che funzionëia indertöra.”

Le travert de Ladins Dolomites, é chël da favorì che les competënzes vëgnes dades inant, por lié deplü la popolaziun tles dezijiuns y tla vita politica, da chirì stromënć nüs de democrazia direta. Pizzinini: ”Sce an baia incërch, vëgnel dit che an ne po pa impò mudé nia. Sce i dun inant chësta autonomia, y mostrun ala jënt che ai po mudé val’ cun l’aziun da vigni dé, che la usc de vignun à gran importanza, podunse rové a n mudamënt.”

L’ejëmpl Comun General de Fascia

An é spo passà a n ejëmpl concret de trasferimënt de competënzes dal Comun al teritore: l’aconsiadù provinzial de Trënt Luigi Chiocchetti à presentè le Comun General de Fascia (CGF), la comunité de val istituida ofi zialmënter dl 2010, che tol ite i 7 comuns fasciagn.

De jügn dl 2006 à la provinzia de Trënt aproè na lege cun chëra che al é pié ia tl Trentin na gran reforma istituzionala, che à inaudè n prozes de dezentralisaziun aministrativa te döta la provinzia, aladô di prinzips de sussidiarité, adeguatëza y desfarenziaziun. L’idea doìa: les dezijiuns dess gnì tutes dala istituziun che é plü dlungia la jënt. Tl Trentin él insciö gnü cherié 15 comunitês de val, che à tut le post de chi che ê denant i comprensors. Les comunitês surantol competënzes amples y spezifi ches, che va sura chëres dles comunitês comprensoriales che i conesciun te Südtirol. Chiocchetti: ”Al n’é nia ma gnü deleghè competënzes, mo ares é gnüdes propi trasferides dala Provinzia al teritore”. Chiocchetti baia de na vijiun nöia de politica, na manira nöia da gestì i raporć danter podëi

zentral y la periferia.Ales comunitês de val - insciö

inće al Comun General de Fascia - i él gnü trasferì impröma les funziuns aministratives che ê denant tles mans di comprensors: assistënza scolastica, sorvisc sozio assistenziai, sciöche inće le frabiché publich y alisiré. Laprò i él gnü trasferì competënzes tl ćiamp dl’urbanistica, programaziun economica locala, infrastrotöres de interes local - inće scores, sorvisc publics sciöche ega, refodam, trasport local, energia y d’atres.

La particolarité ladina

Pro le CGF é la Provinzia de Trënt jüda ćiamò n vare plü inant, à splighé Chiocchetti, cherian na forma spezifi ca y reconescion insciö la particolarité dl raiun ladin. I comuns fasciagn à albü la liberté da se mëte jö instësc le statut y l’impostè aladô de sües esigënzes, y laprò él portè ite tla lege de reforma istituzionala che le statut vëgn aproè cun lege provinziala, y zënza mudaziuns.

Dlungia les funziuns surandades a dötes les comunitês de val, à le CGF ciafè laprò funziuns aministratives por la sconanza dl partimone storich, artistich y cultural, sconanza dl lingaz, la toponomastica, volontariat sozial por sorvisc d’interes local y grups de stödafüch, por nen nominé n valgünes. Le CGF dà inće jö arać oligators sön propostes de lege o dezijiuns che reverda la popolaziun ladina; al tol pert al’organisaziun dles scores y ala defi niziun dl’oferta formativa.

I comuns é inće lià strënć al govern dl CGF, dancà tres sü 14 rapresentanć nominà tl’assemblea (consëi general), y spo cun le consëi di 7 ombolć.

Chiocchetti dà pro che al ne n’é nia n prozes saurì da atuè dötes les normes, mo süa contlujiun é positiva: le CGF deura davëi de gran poscibilitês por n’autonomia tl’autonomia, al à portè i ombolć da laurè plü deboriada, y da ćiarè a n bojëgn coletif de valada, plü co a n bojëgn de comun o paîsc. (pablo)

Por plü podëi dezijional sön le teritoreSot al titul ”Autonomia tl’autonomia” à Ladins Dolomites invié a na serada de discusciun sön le prinzip de sussidiarité tl’aministraziun publica. N ejëmpl concret: le Comun General de Fascia

Albert Pizzinini de Ladins Dolomites y l’aconsiadù provinzial da Trënt Luigi Chiocchetti.

7

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Festival/1 - L’idea che sta doìa é chëra de condüje adöm la jonëza de dötes les valades ladines te n cheder, olache i jogn po s’incuntè, imparè da se conësce, se baié y stè adöm en valgönes ores. Inće sce i sun düć ladins y i sun vijins danter na valada y l’atra, ne s’incunta la jonëza te degöna atra ocajiun.I ùn cotan de cosses medemes y i jogn porta inant düć i medemi interesc.Ponsè vëgnel da ti dè lerch a dötes les uniuns/istituziuns y ai grups che

laora tl ćiamp dla jonëza, lascenn a pert i interesc politics i don döta

l’importanza ai jogn

instësc. Insciö dess te chisc dui dis de manifestaziun ciafè lerch la musiga, le sport, l’ert, l’aorela cörta y d’ater.N concurs de fotografi a y n concurs de poesiesSöl program él da mëte a jì bele damperfora n concurs de “fotografi a” y de “rimes y poesies”, tramidui con le tëma “jonëza”. La premiaziun de chisc dui concursc gnarà fata tratan la manifestaziun la domënia domisdé a Corvara.Grups de musiga “jona” la sabeda sëraLa sabeda sëra i é dedicada deplëgn ai grups de musiga rock y nia ma. Chisc portarà dant te n conzert dales

17.00 ales 2.00 döt so savëi y söa pasciun por la musiga. Sön paiun alaleria podaran odëi grups sciöche i “Vintage” y “Marc y Valentina” por la Val Badia, i “Phantom” y “The Zanzis” por Gherdëna, i “Good fi ngers” y “The drunk donkeys” por Anpezo y i “Cajones” y “The Angels Of Your Nightmare” por Fascia.Matiné, conzert de cors, teater y ert la domëniaLa domënia jarà spo inant dales 10.00 cun n grup dal vi che sonarà ćina les 12.00, olache al metarà spo man plü conzerć de côrs, p.ej. cun i “AnterVoisis” dla Val Badia, le “Coro dei jovegn” y la musiga di jogn da

Fodom.Dlungia ala musiga ciafarà inće lerch döes rapresentaziuns teatrales cun “I Paladines” y cun “Nicola Merli” de Fascia.Turnier dal palêInće le sport ne dess nia trà ala cörta. Chilò él programé n turnier dal palê cun ala pert öna na scuadra por valada y śogadus sot i 23 agn (Under 23), na gara de orientamënt (“orienteering”), arpizé sön parëi y d’ater.L’ertDlungia chësc él ćiamò sön program n workshop de depënje la pel (“bodypainting”) y graffi tti, na party zumba, na sesciun hip-hop y cotan

d’atri jüć por pici y gragn.Santa mëssa cun le VëscoPor les cater domisdé él spo programé na S. Mëssa zelebrada dal Vësco Ivo Muser y dai Degagn dles valades ladines y dal assistent spiritual dla jonëza dla Val Badia Siur Pire Irsara. La S. Mëssa sarà coordinada dal Grup Decanal, dla Schira jonila y dai MINIS dla Val Badia y ćiantada dai cors ProVoxis, Kyrios y Hosianna.Final musical y contlujiunDales 18.30 inant saral ćiamò “A&Z and band” che sonarà ćina les 22.00, olache al gnarà stlüt jö chësc pröm Festival interladin dla jonëza.

N festival por la jonëza dles vals ladinesI dis sabeda y domënia 15 y 16 de jügn a Corvara: Le “Sorvisc ai jogn Val Badia” organisëia en colaboraziun cun la “Nëus Jëuni Ghërdëina”, la “Risola” de Fascia, le “Spazio Giovani” d’Anpezo y i “Jovegn da Fodom” n “Festival dla jonëza dles valades ladines”

Bus 1 Val Badia16:15 Al Plan (Stadio) 16:20 Longega (Bastl) 16:25 S. Martin (incrujada) 16:30 Pidrô (Posta) 16:35 Pedraces (Comun) 16:40 La Ila (Hotel Ladinia) 16:45 Corvara (Festival)Bus 2 Fodom y Col16:00 Col S. Luzia (Plaza da Col) 16:15 La Plié (Piazza Nuova) 16:30 Rèba (Dlijia) 16:50 Corvara Bus 3 Gherdëina16:00 Urtijëi – Plaza S. Antone 16:15 S. Cristina – Maciaconi 16:30 Sëlva – Hotel Oswald 16:55 Corvara (Festival)

Le tema dl concurs é “jonëza”.Vigni partezipant al concurs po dè jö al plü 2 fotografi es söl tema, meton pro vigni fotografia n titul o na descriziun. La partezipaziun al concurs é debann.Les fotografi es mëss ester te n format digital y po gnì1) dades jö sön CD/DVD o tle usb diretamënter te Sorvsic ai Jogn a Picolin2) menades por mail a [email protected] te n format .jpg3) menades por posta te na cherta stlüta al Sorvisc ai jogn Val Badia, str. Piculin 22, 39030 San Martin de Tor.L’ultimo terminn da dè jö o menè les fotografi es é ai 3 de jügn 2013. Tl cajo che ares vëgn menades por posta vel le timber postal! Te vigni cajo él da

Le concurs é davert a düć i apascionà da scrì rimes y poesies te val’ varianta linguistica ladina. Le tema dl concurs é “jonëza”. Vigni autur/ia po presentè al plü döes rimes/poesies. Chëstes é da menè por mail ala misciun [email protected] o por posta al Sorvisc ai jogn Val Badia, str. Piculin 22, 39030 San Martin de Tor. Da injunté él inće l’inom, cognom, misciun, contat de telefonn y e-mail. L’ultimo terminn por dè jö les rimes o poesies é ai 3 de jügn 2013. Sce ares vëgn menades por posta

DanforaConcurs de rimes y poesies söl tema “jonëza”Concurs de fotografi a söl tema “jonëza”Plata internet: www. festivaladesladines.come-mail: [email protected]

Sabeda ai 15 de jügn 2013: te ćiamp dl sportConzert alaleria dales 17.00 inant cun:17:00 Marc y Valentina (Val Badia) 18:10 Cajones (Fascia) 19:20 The Zanzis (Gherdëna) 20:30 Good Fingers (Anpezo) 21:40 The Angels Of Your Nightmare (Fascia) 22:50 Vintage (Val Badia) 24:00 Drunk Donkeys (Anpezo) 01:10 Phantom (Gherdëna)Poscibilité da s’acampè söl post.

Domënia ai 16 de jügn 2013: te pinëi (“Pineta”)Dales 10:00 matiné cun musiga dal viDales 12:30 inant marëna y conzerć cun:1) AnterVoisis (Val Badia) 2) Coro Jovegn Fodom 3) Banda Jovegn FodomTeaterRapresentaziuns teatrales cun1) I Paladines (Fascia) con “Stroz” 2) Nicola Merli (Fascia) con “da-da-umpa-cabaret”

SportTurnier dal palê U23gara de orientamënt parëi da arpizé workshop de bodypainting y grafi ttiparty zumbasesciun hip-hopdeplü jüć por pići y gragn

Te Dlijia: Santa mëssaDales 16:00 S. Mëssa adöm al Vësco Ivo Muser, ai Degagn dles valades ladines y al assistënt spiritual di jogn Pire Irsara, coordinada dal Grup Decanal Val Badia adöm ala Schira jonila y grups di MINIS, ćiantada dai côrs Kyrios, ProVoxis y Hosianna

Premiaziuns te PinëiDales 17:30: premiaziun di concursc de rimes y poesies, y de fotografi a

Finala y contlujiunDales 18:30 fi nala dl turnier dal palê, musiga da pert dl grup “A&Z and band” y stlüta dl Festival.

Program dl festival

injunté l’inom, cognom, misciun, dé de nasciüda, contat de telefonn y email de chi che á menè les fotografi es.Les fotografi es mëss avëi almanco 3.500 x 2300 pixel y 300 dpi, o avëi n format de 30 x 20 cm (o inće na proporziun 3 x 2), dagnora cun 300 dpi (fates cun n aparat da fà jö dotè de almanco 8 megapixel). Les fotografi es che rovarà ite plü tert, les fotografi es rovinades o che ne va nia da lì, ne po nia gnì tutes en conscideraziun.Les 20 plü beles fotografi es gnarà lasciades stampè y metüdes fora tratan i dis dl “Festival dla jonëza dles valades ladines” te na mostra da odëi tla “Ćiasa dles manifestaziuns” a Corvara. Les 3 plü beles fotografi es, chirides fora da na giuria metüda adöm dal consëi dal

Sorvisc ai Jogn y dal Consëi dl Fotoclub Val Badia gnarà premiades cun la soma de 200,00, 150,00 y 100,00 euro. I fotografs premià gnarà informà personalmënter tres lëtra o e-mail. Tratan la manifestaziun dla domënia ai 16 de jügn domisdé gnaral metü a jÌ la premiaziun dles plü beles fotografi es dl concurs.Menan ite les fotografi es éson a öna cun chësc regolamënt y detlarëia da ester titolar di dërć dl contegnü y autorisëia l’organisadù dl concurs da publiché les fotografi es sön söa plata internet (www.jogn.org y/o www.festivaladesladines.com) y tratan la mostra ai 15-16 de jügn a Corvara tl cheder dl “Festival dla jonëza dles valades ladines” y sön i folieć.

Concurs de fotografi a a pesćDavert a dötes/düć les/i jones/jogn ćina 30 agn apascionà de fotografi a

racomanada, vélel le timber dla posta. Les 10 plü beles rimes o poesies gnarà lasciades stampè y metüdes fora tratan i dis dl “Festival dla jonëza dles valades ladines” te na mostra da odëi tla “Ćiasa dles manifestaziuns” a Corvara y publicades sön la plata internet dl festival (www.festivaladesladines.com) y sön i folieć locai. Les 3 plü beles rimes o poesies gnarà premiades cun la soma de 200,00, 150,00 y 100,00 euro. I/Les auturs/ies premià/ades gnarà informà personalmënter tres lëtra o e-mail.

Tratan la manifestaziun dla domënia ai 16 de jügn domisdé gnaral tignì la premiaziun y lit dant les rimes y/o poesies premiades. La partezipaziun al concurs é debann.Menan ite les rimes/poesies éson a öna cun chësc regolamënt y autorisëia l’organisadù dl concurs da les publiché sön söa plata internet (www.jogn.org y/o www.festivaladesladines.com) y tratan la mostra ai 15-16 de jügn a Corvara tl cheder dl “Festival dla jonëza dla valades ladines” y ti folieć locai.

Rimes y poesies ladinesConcurs a pesć davert a düć

Bus 4 Cortina d’Anpezo16:00 Cortina (Polo scolastico Valboite) 16:50 Corvara (Festival)Bus 5 Fascia15:00 Moena: fermata corriere (navalge) 15:10 Soraga: fermata corriere (in piazza) 15:20 Vich: fermata corriere (vicino all’Hotel carpe Diem) 15.30 Poza: fermata corriere (località Vac) 15.35 Pera: fermata corriere (vicino all’Hotel Rizzi) 15.40 Mazin: fermata corriere (vicino all’APT) 15.45 Ciampestrin: fermata corriere 15.50 Fontanac: fermata corriere 15.55 Ciampidel: fermata corriere (in piazza) 16.00 Cianacëi: fermata corriere (in piazza) 17.00 Corvara (Festival)

Autobusc da vigni valadaLa sabeda sëra. Cun iade de revers da Corvara dales 2:30

8

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

operes e me fèr cognoscer – ne à dit Christine. No sé se podaré viver de èrt, ma de segur l’èrt l’é e sarà per me semper vèlch da emportant. Jiré inant.”

Ence a nos ne à sapù bel veder la operes de Christine Runggaldier e rejonèr con chesta joena, e ne à sapù bel che chesta artista ladina de Gherdena abie podù aer te Fascia sia pruma esposizion personèla, che envion duc a jir a veder a Moena, te Piaz de Sotegrava, amò anché (h. 17.00-19.00).

Con doman la Minicivica de Moena orirà si ujes a la esposizion, “Hole’s Lovers Sirup”, rencurèda da Federica Giobbe, che sarà da poder veder enscin ai 7 de jugn.

Lucia Gross

“La lerch dl corp” de Christine RunggaldierLa joena artista da Selva met fora sia pruma mostra personèla a Moena. Na esposizion dassen enteressanta che resta fora anché per l’ùltim dì e la é da poder veder da les 5 a les 7 domesdì

Èrt - Christine Runggaldier l’é na joena artista de Gherdena de gran valuta e personalità. La é nasciuda del 1988 e l’à fat la Scola d’èrt “Cademia” a Ortijei che – la ne à dit – l’é stat per ela de segur n bon endrez che l’à fat crescer sia pascion per l’èrt e l’à portèda a jir inant dò chesta strèda. Del 2008 la é jita a Unejia a l’Academia de Belle Arti, olache l’à studià per trei egn pitura, e dò se aer diplomà la é passèda a scultura, ajache la sentìa l besegn de lurèr la materia per sentir amò maormenter la formes, la “corporeità” de la fegures a cheles che la vel ge dèr apontin “corp”.

L corp l’é l protagonist de l ’enrescida de Christine Runggaldier. “Gé me é for enteressà scialdi al corp – la ne à dit – ajache

nos sion usé a se confrontèr semper col corp, che l’é chel che aon, e col corp se cognoscion sorì. Gé vèrde semper la jent, sia postura, me sà che se mosce apontin duta sia forza te la parbuda primitiva de n corp, zenza aer de besegn de n mus, na bocia o i eies. Chesta enrescida sul corp, sun sia “fi sicità”, la porte inant jà da n trat e voi jir amò inant ajache la me stèsc a cher, e veide che te l’èrt se à n muie da enrescir, da capir, e canche se peissa de esser rué a n bon pont se se n adèsc che se é amò empruma al scomenz.”

La esposizion che la joena artista de Selva à metù fora a Moena l’à inom apontin “La lerch del corp”. L’é sia pruma mostra personèla, e la se à vadagnà chesta ocajion al Premio ORA 2012 (Opportunità

Reale nell’Arte), n pest endrezà da 40 galarìes d’èrt, olache Christine é stata cernuda da Ufofabrik Contemporary Art del galerist Mauro Defrancesco e l’à podù coscita meter fora per doi setemènes te la Galarìa Minicivica tel zenter de Moena.

L’é dassen na bela esposizion, olache Christine ne envìa a na sort de dialogh anter nos e la fegura raprejentèda tel chèder o te la scultura. Te la operes metudes fora – na selezion de depenc a elech sun cartonlegn o teila e doi la scultures de cera e fi ltrat - la met dant l corp te si “volum”, te la lèrch, più o manco grana, che l corp doura, te na concezion olache l se bater per revendichèr na lèrch doventa na vida per testimonièr

Atualité

de esser, desmostrèr e se vadagnèr na “visibilità” sun chest mond.

Si depenc moscia fegures con n “costume” dessegnà a corir l mus, na mimetisazion per no se moscèr te si particolères ma se fèr veder a na certa maniera te la sozietà. Autres ne met dant corpes desche na crosa, na sort de coraza che sera ite desche protezion, ajache vigni corp l’à semper da fèr con i etres, ma l’é ence n picol univers a sé che te chesta crosa l troa protezion.

N auter tem de sia operes l’é chel de corpes “bloché”, che i volessa se mever, i moscia na volontà de rescat, ma i é leé, con cordes reèles o demò virtuèles, e no i é bogn de jir inant, vegnir fora da se enstesc.

“Me à sapù ganz bel poder vegnir chiò a meter fora, moscèr mia

Christine Runggaldier e sia operes te la mostra “La lerch dl corp” metuda fora a Moena da Ufofabrik Contemporary Art Galery ti spazies de la Minicivica.

Musega - L’é stat dalbon n conzert fora de anter chel che i à podù se goder i pascioné de musega sacra te gejia de Sèn Vile a Moena, en sabeda ai 18 de mé. L lonch lonch batiman fi nèl l l’à sotrissà zenza dubies.

La proponeta de portèr ence chiò te Fascia chest conzert spezièl, tel chèder del Festival regionèl de musega sacra, era stata sporta da Hanz Runggaldier, nef president de l ’Ensemble Gherdëina, e touta sù con piajer da l’Istitut Cultural ladin, l’Union di Ladins de Fascia e l Comun de Moena, per tegnir vives i raporc anter la valèdes ladines, ma soraldut per portèr ence da nos na proponeta de musega de aut livel.

N conzert con n repertorie particolèr, che se à avert con doi

tòc del componist Eric Whitacre, joen american nasciù del 1970, “Sleep” e “Lux Aurumque” per 8 oujes a cappella, che à metù dant sons modergn e dessonanc, no tant sorii per n publich no espert, ma ampò aprijié dassen.

Del joen Martin Patscheider, nasciù del 1973 a Dìspruch, l’é stat dapò prejentà “20 intermedio 3”, n toch nef comiscionà dal Südtiroler Künstlerbund per 13 strumenc a fi à, che à metù al luster la braùra di sonadores del Marini Consort e la bona acustica de la gejia de Moena.

Ma la pèrt de maor emportanza l’é stat la Messa nr 2 en mi minor de Anton Bruckner, na composizion che l’autor à scrit del 1866 e che ge va dò a la tradizion de la musega gregoriana. L program, n muie senester, à

empegnà i sonadores e soraldut i ciantores de Gherdena te na interpretazion de gran valuta, vidé con gaissa, potenza e pascion da la diretora Felicitas Schweizer Kostner.

La notes del Kyrie, che scomenza con n pian per crescer enscin al fortiscim, à emozionà sobito l publich, che dapò col Gloria, l Credo, l Sanctus e l’Agnus Dei l’à podù dalbon se goder te chest conzert particolèr la forza compositiva de Bruckner e la braùra di esecutores.

I musizisć à podù dapò se refi zièr dò l gran empegn, che li aea vedui ence la sera dant se esibir a Schlanders, e fèr amò doi ciacoles ence con i organisadores fascegn, che sora desch i é stac amò endeleté da vèlch bela ciantia ladina profana. (lg)

N lonch batiman per l conzert de Bruckner a MoenaL Vokal Ensemble Gherdëina ensema con l’Ensemble Marini Consort à portà dant te gejia de Sèn Vile n beliscim conzert sot la vida de la diretora Felicitas Schweizer Kostner

La bela acustica de la gejia de Sèn Vile a Moena à valorisà la beliscima interpretazion de l’Ensemble Gherdëina e del Marini Consort tel conzert vidà da Felicitas Schweizer Kostner.

9

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

L Museum Ladin plën de vitalitàDal “Di Internaziunel di museum tl Museum Ladin Ciastel de Tor” y tl “Museum Ladin Ursus ladinicus”

N ghest d'unëur: Carolina Kostner cun si fan Esther d’Al Plan.

Obiec che ie unic purtei adalerch: na tascia rosa y n liber dl 1.700.

Nce Carolina à purtà n si pez: n guant che si pere ti ova scincà, pona ovela scumencià a jadiné.

La grupa Nolunta’s à purtà n bel vënt de mujiga “jëuna”. Atëur y animadëur: Simon Kostner.

Museums - Uni ann vëniel festejà ti museums de Südtirol l di nternaziunel di museums. Nce i doi museums provinziei che ie a San Martin y a San Ciascian fej pea uni ann pra chësta bela scumenciadiva. Tl 2013 ie l di tumà n dumënia ai 12 de mei, n di drët adatà ajache l fova l di dl’oma y truepa families se à nuzà domesdì dl’ucajion de vijité

nvieda a San Martin a tenì n cunzert. La grupa che ie cunesciuda lonc y lerch sibe te Südtirol che nce sëura i cunfi ns de nosta provinzia ora, à mustrà na beliscima performance life dala nuef da sëira inant. La grupa à ntujiasmà l publich per passa n’ëura y mesa.

A San Ciascian cun Simon Kostner y Herwig Prinoth

Tl museum Ladin Ursus ladinicus a San Ciascian fova l museum daviert bele dala diesc danmesdì, nchin la sies da sëira. Per gaujes de lerch ne fòvel nia mesun fé pea l’azion „l scrin dla memoria“, mpo iel unì pità n program per families. Defati iel unì nvià Simon Kostner, espert de teater, a ti cunté stories ai mutons. Tl medemo tëmp pudova i genitores jì tres la mostra permanënta dl museum, se lascian splighé dal espert paleontologh y geologh Herwig Prinoth la carateristiches dl museum. N highlight da chëst ann fova dessegur la lores rossa che ie da auril incà da udëi tl museum a San Ciascian. Tres n shuttle bus pudova l publich jì da n museum al auter se nuzan de duta l’azions che univa pitedes ti doi museums.

La direzion dl Museum ladin rengrazia duc chëi che à dat na man a arichì chësc bel di, dantaldut l’Assoziazion Turistica da San Ćiascian, Simon Kostner, Carolina Kostner, i Nolunta’s y duc i cunlauradëures dl museum che à judà a fé garaté chësc bel di che ie stat n gran suzes coche numer de vijitadëures, ma nce de sudesfazion da pert dl publich che nes à fat truepa laudes.

Stefan Planker, diretëur dl Museum Ladin

la doi bela strutures. Defati mët l Museum Ladin a jì, bele dai ani, n program adatà ala families: l dëssa vester n di dedicà ala families. La ntreda ie debant propi ajache n uel ti dé l mesun ala jënt da tlo de vijité i museums y fé a na moda che la populazion se sënte nce da cësa ti museums. Una dla fi naliteies dl Museum Ladin ie nce chëla de

renfurzé la cumpetënza culturela tla populazion y nsci renfurzé nce l’identità culturela ladina. Cun chësta fi nalità ova la Provinzia mëter su l Museum Ladin coche istituzion bele tl 1997. Dal 2002 incà fej l Museum Ladin Ciastel de Tor pea pra l di nternaziunel di museums y dal 2012 incà vëniel nce tl Museum Ladin Ursus ladinicus metù a jì scumenciadives particuleres per arichì chësc bel di.

Scrin dla memoria

Uni ann iel nce na tematica che lieia adum duc i museums de Südtirol tres scumenciadives particuleres. Chëst ann fova l di sot al moto „l scrin dla memoria“. L’azion pra chëla che l à fat pea passa caranta museums fova carateriseda

dal mesun da pert dl publich de pudëi tò pea tl museum n pez particuler che lecorda la storia de uniun y a chël che l vijitadëur ie tacà. Tl museum, cun la prejënza de esperc, univa pona chësc obiet muserà, pesà y cataloghisà, cossa che vën fata te uni museum cun uni pez che ruva a fé pert dla culezion. Chisc dac ie depona uii metui ite te n program a livel zentrel de Südtirol, n program che à inuem KKS („Katalogisierungssystem der Kulturgüter Südtirols“) y ulache uniun possa udëi si obiet a chël che l ie tacà particularmënter. Uni obiet nes conta na storia y i obiec che ie unì tëuc pea tl museum ova na si mpurtanza per l patron ajache l lecorda na ntraunida, na situazion, n mumënt de si vita che ie mpurtant per ël. L obiet à l vijitadëur inò pudù se tò pea a cësa, ma l ie da udëi virtualmënter, coche dit tl KKS.

Carolina Kostner a S. Martin

Per abelì la scumenciadiva se à l Museum Ladin mpensà de nvië na persona mpurtanta coche testimonial al’azion: Carolina Kostner. L’atleta de ezezion, cunesciuda sëura dut l mond, à fat da testimonial de chësta azion, dantaldut per i mutons y la mutans. La gran sensibltà, la maniera omla y da ulëi bon de Carolina à mpresciunà duc i vijitadëures dl museum: la Kostner, che se à dat ju cun la museologia y museografi a nce tres n ejam tl’Università ulache la studieia, ti à judà ai mëndri a mëter ora te na mostra l obiet che i se ova tëut pea da cësa. N iede che l pez fova unì cataloghisà tl museum, iel pona unì metù ora te na mostra temporana, per na mes’ëura, n’ëura o nce doi, nsci che l univa a s’l dé ntan dut l domesdì n’esposizion che mudova aspet da menut a menut. Uniun che metova ora l obiet giapova pona n documënt de mprëst, coche l vën nce fat pra na mostra che l museum mët a jì. Canche l partezipant univa inò a se tò l obiet, giapòvel n zertifi cat de adejion al’azion sotscrit da Carolina Kostner. Sambën ne manciòvel nia l’ucajion de pudëi fé na foto cun Carolina y pudëi giapé da d’ëila na cherta dl’atleta n azion sotscrita.

Cunzert di Nolunta’s

Nce per i jëuni se ova l museum lascià tumé ite velch. Sun l program fòvel la grupa Nolunta’s, che ie unida

10

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

La Chiena de Fascia protagonista a OradeaL Liceo artistich e del design de la Scola Ladina de Fascia à endrezà e enaudà enstadì na mostra sui jeghes de la Dolomites te la zità de Oradea en Romania

Èrt e cultura - Chi se l’aessel mai pissà de ruèr fi n en Romania? Ma desche semper te la vita se sà da olache se pèrt, ma no se sà olache se rua. Enstouta la é stata coscita per la Scola de Fascia ruèda a Oradea en Romania, olache l’é stat enaudà na mostra sui jeghes de la Dolomites endrezèda, da cef a piesc, dal Liceo artistich de la Scola Ladina de Fascia, dai bec de la terzes, de la quartes e de la quintes e dai professores Claus Soraperra, Franco Ghetta, Davide Defl orian, Giana Sommavilla e Gianantonio Bettega.

L’encèria a la Scola de Fascia la ge é ruèda dal consol onorarie en Romania del Trentin Sudtirol, Maurizio Passerotti che l’era stat te Fascia a fèr la proponeta che é stata azetèda e da chela l’é nasciù ence l leam con l diretor del Museo de Oradea “Tarii Crisurilor”, l professor Aurel Chiriac.

“Chiena – I jeghes de la Dolomites” l’é l tìtol de l’esposizion projetèda e metuda ensema da la Scola de Fascia. Su per i treves de legn instalé te la trei sales del Museo a Oradea l’é stat metù fora i jeghes de la veiora tradizion artejanèla ladina. Se ge dijea “fèr chiena” canche ti lonc inverns fascegn se stajea te cèsa a zipièr o depenjer desvaliva sorts de ogec, soraldut jeghes che dapò nesc veies i se ciarièa su la crach e i se n jia su e ju per i jouves a i vener. L’era giai, gialines, ciavai con o zenza nanieres, tofes e zeberchies gregn o pìcoi, proprio chi che é stac metui fora a

Oradea. La mostra sui jeghes de la Dolomites l’é stat donca l’ocajion per trèr cà endò chesta tradizion fascèna che é ruèda fi n a anchecondì, de gra al lurier de vèlch pascionà artist del legn che amò fèsc chiena. Ensema a chi de la Scola d’èrt l’é stat metù fora i lurieres de Fernando Brunel de la Riza, Mario Rasom de Ida de Margheri, Bruno Fanton, Virgilio Soraperra da la Zoch e de Elmar Lorenz de Cin.

Ma la mostra à moscià ence l lurier che vegn fat te Scola de Fascia, l dì de l’inaudazion l’era Davide Defl orian e Giana Sommavilla che zipièa e depenjea, e coche anchecondì te Fascia l’é ence fi rmes, desche chela de la familia Decrestina, che produsc e ven jeghes de legn. Amò na pèrt é ence stata dedichèda ai fruc de la Dolomites, a la sorts de legn e i sasc de nosc teritorie.

Chesta mostra la restarà amò fora te museo de Oredea enscin ai 23 de jugn, ma l suzess che l’à abù se l’à vedù jà da la pruma cinch ores, canche a la vijitèr l’é stat ite più che 3500 persones, soraldut bec con i genitores che en ocajion de la giornèda internazionèla di musees, en sabeda ai 18 de mé, i à portà si bec a cognoscer noscia tradizion.

La fradaa anter Trentin e Bihor

La mostra é stata metuda al daìte de n rich program de scomenzadives endrezèdes per la setemèna di musees de Oradea e anter duc i

Atualité

Co éla che siede vegnui chiò fora?

Claus Soraperra: “Nos siane vegnui cà con la Sorastanta per veder de fèr na fradaa con na scola de Targoviste, vejin a Bucarest. Aló aon cognosciù l consol onorarie de la Romania che l’é n Trentin, Maurizio Passerotti. Dò vint dis l ne à chiamà per ne dir che tel museo a Oradea ge era sutà na mostra che i cognea fèr con n artist e l ne à domanà se podane fèr zeche su la chiena, sui jeghes. Doi meisc de temp me saea pech, però sèste, no l’é che se pel lascèr perder ocajions coscita; se à endrezà via e se à vardà de fèr jù n projet e sion vegnui cà”.

Che esperienza él stat per voetres? Che velel dir esser chiò?

“Prum de dut vel dir raprejentèr la Region Trentin Sudtirol, se fèr cognoscer dalajache l’é l president de la

Provinzia. Dapò vel dir aer na esperienza che va sorafora la Scola e vel dir se confrontèr con realtèdes che à n endrez desvalif da chel talian desche chest museo”.

Él la pruma outa che endrezède na mostra?

“Na, aon abù esperienzes magari più pìcoles, con demò na sala. Chiò l’é trei gran sales. Na esperienza de chesta sort l’aon fata a Palazzo Trentini ma aló aane abù 8-9 meisc da poder se endrezèr”.

Che te porteste demez da chesta esperienza?

“Gé porte demez na zopa de robes. Te la setemènes che vegnarà te capirès, t’ès vedù robes, t’ès abù l’esperienza de la mostra, t’ès capì coche se cogn lurèr, coche se cogn vardèr de endrezèr via e coche se cogn se confrontèr coi coleghes che i à endò duc n auter endrez. Na zopa de robes. Ma peisse che dant de dut sibie la Scola che porta demez prestije e na calità del lurier che pel esser spenuda dò te scola”. (vr)

N prestije per la Scola de FasciaDoi domanes al responsabol del Liceo artistich e del design de la Scola Ladina de Fascia Claus Soraperra, che ensema a si coleghes l’é jit a endrezèr la mostra a Oradea

L prof. Claus Soraperra endèna l’inaudazion à fat proèr ai bec i tofes.

La sorastanta Mirella Florian e l prof. Claus Soraperra.

Desvalives momenc de l’inaudazion de la mostra “Chiena – I jeghes de la Dolomites” metuda fora tel Museo “Tarii Crisurilor” de Oradea en Romania. Da l’inaudazion ofi zièla con ensegnanc e autoritèdes del Trentin e del Bihor a la vijita di bec te la trei sales dedichèdes ai jeghes da Fascia.

evenc l’inaudazion de “Chiena” l’é stat l’event de maor nonzech a chel che à tout pèrt la maor autoritèdes del Bihor, la region de Oradea, zità peconta del Trentin per l leam che l president Alberto Pacher à da più che diesc egn, ence col diretor del museo Aurel Chiriac.

Per onorèr i bogn raporc de amicizia anter la doi provinzies donca en sabeda ai 18 de mé l’era ence l president de la Provinzia Autonoma de Trent, Alberto Pacher che via per l dadoman l’à scontrà l president de la region del Bihor Cornel Popa per se confrontèr su la gestion del teritorie, sui sistemes de stravardament e chi de ensegnament. Dut ejempies per la politiches tant per l Trentin che per l Bihor.

A raprejentèr l Trentin e la mendranza ladina te chesta scontrèda l’era ence l’assessor provinzièl a la mendranzes Luigi Chiocchetti, la sorastanta de la Scola Ladina de Fascia Mirella Florian, l president de la sociazion Lifeline Dolimites Claudio Merighi e Stefano Odorizzi de la fi rma de costruzions Tassullo, un di sponsor de la mostra.

Dò da chest enconter se é jic inant con la vijita al Zenter Cultural Talian e dapò a l’inaudazion de la mostra te Museo “Tarii Crisurilor” olache te duc i descorsc l’é stat uzà fora, apede al leam strent e de amicizia anter chisc doi mondi, la valuta de la Scola de Fascia e de la mendranza linguistica ladina: n ejempie de coche se pel tegnir sù

l’identità ence te n contest turistich e globalisà desche chel che sion dò a viver duc nos.

Chela de Oradea donca l’é stat na esperienza de valuta e na ocajion

de crescimonia te desvalives setores da chel del lurier, a chel del confront con i etres, fi n a chel di raporc umans anter chisc doi mondi ades più vejins. (vr)

11www.lauscdiladins.com

nr. 20 / 24 de mei 2013

onjer ite. Gé trate a livel manuèl i muscoi, la articolazions e i leaments del corp, e dapò la fasces e più daìte.”

Tant de temp vèla inant la terapìa?

“L’é senester l dir, depen da la situazion e da la sort de problem. Pel esser 5 desche 10 sentèdes, l’é n muie desvalif.”

Ades apede a la osteopatìa te t’ès spezialisà ence tel counseling. Ne diste che che l’é?

“Pean via da l’osteopatìa, che la laora sul corp daìte e de fora, é emparà a vardèr la persona sot 3 aspec desferenc che no pel vegnir despartii: l corp, l cef e l spirit. Col jir inant te mie tratamenc é vedù che ere mìngol manco enjignà sot l’aspet psicologich, ence se a scola aane fat n percors. Vedee semper de più che la jent ruèa ence con problemes psicosomatiches, problemes che pea via da vèlch de psicologich che però dapò “bat” sul fi sich. Sentìe che l’era amò zeche che aesse volù entener miec. Coscita per trei egn ti fi ns de setemèna son jit a Bologna a fèr n cors de counseling, na materia neva che vèrda a l’aspet psicologich, olache é cernù l cors psico-corporeo. Chesta scola me à ensegnà a capir miec i problemes psicologiches olache se pel ruèr ence con la sort de intervent che fae gé, e co che se pel meter ensema la doi disciplines per aer n resultat mior, tant dal pont de veduda di tempes de intervent che de la sodesfazion del pazient.”

Èste jà scomenzà a meter en doura ence i prinzipies del counseling te to lurier?

“Jà da la pruma lezions de Bologna é tacà sobito a mudèr la vida de entervegnir, percheche é vedù che l’é fondamentèl aer n raport col pazient che l sie più che l’é meso a 360°, luran sun duc i aspec. Se pèrla semper col pazient, ma magari se fèsc manco atenzion, na frasa somea che no l’abie segnifi cat, enveze coi strumenc che me à dat l counseling, se rua a aer ence na percezion desferenta de la persona, e a saer olà lurèr. Osteopatìa e counseling adum i va amò de più te la direzion de conscidrèr l pazient n dut un fat de corp, de cef e de

Osteopata e counselor: inomes senestres per n

tratament sorìDaniele Mazzel porta inant te Fascia chesta sort de terapìes per didèr la jent a stèr miec

Daniele Mazzel l’é n joen da Ciampedel che stèsc a Fontanac, olache l’à avert n studie de osteopata. Da pech l’à volù se spezialisèr ence tel ciamp del counseling, per portèr inant sia atività a na vida amò più percacenta. Ma che vélel dir avisa “osteopata” e “counselor”? Sion jic a ge l domanèr.

Daniele, che fèjel l’osteopata,

e che èste cognù fèr per l doventèr?Daniele Mazzel: “Per doventèr

osteopata ades te la Tèlia se cogn fèr na scola a temp pien per 5 egn, na scola belebon empegnativa. Chesta profescion é stata recognosciuda dal pont de veduda legislatif tel meis de jené passà. Gé é fenì la scola acà 9 egn, é fat i 5 egn de scola a Milan, e enlouta no l’era amò recognosciù te la Tèlia. Aee cernù chela scola percheche la dajea l met de aer n diplom talian e na laurea ingleisa, e ades peisse che i me chiamarà a fèr n ejam per la parifi chèr.

L’osteopatìa l’é na tecnica olache se doura la mans, e mia scola era spartida anter na pèrt pratica e na pèrt teorica, donca é scomenzà sobito a “lurèr con la mans”. Del 2004 é fenì la scola e de setember é avert n studie te Fascia. Al scomenz, ajache nesciugn me cognoscea, é scomenzà con parents e amisc, descheche fèsc duc, e endèna son jit ence a Busan a lurèr con n auter osteopata e dapò a Trent, perché chesta l’é na profescion olache se cogn mìngol seghitèr a durèr la mans, a stèr cec se pert manualità e sensibilità.”

Co éla che t’ès cernù chesta strèda?

“Jà te la scola auta mie ensegnant de educazion fi sica l’aea vedù che aee na bona predisposizion te chest setor e la me à proponet de fèr l’ISEF. A mi chel no me saea, ma me piajea l’idea de lurèr sui sportives, coscita é pissà de fèr fi sioterapìa, ma n parent de mie père, che l’aea fat fi sioterapìa e dapò n cors de osteopatìa, l me à conseà de chierir diretamenter na scola de osteopatìa, e man a man che jìe inant é vedù che me saea semper più bel.”

Che raport èla l’osteopatìa con

la medejina classica?“L percors de l’osteopatìa l pea

via dai studies de anatomìa, fi siologìa, la neurofi siologìa, e gé me serve de la medejina classica, ge domane a mie pazienc de me portèr i ejames strumentèi, desche la radiograf ìes, la ressonanzes, i ejames del sanch. Gé peisse ence che se un no l’é bon de dormir de net, piutost che jir te na nevrosi sie miec che n’outa ogne tant l se tole na pìrola, donca no son per nia contra la medejina classica. Ma te l’ozident se à svilupà semper de più te la medejina l fat de conscidrèr la persona n corp da cogner ge ressolver l problem, enveze un di prinzipies de l’osteopatìa l’é chel de l’auto-varijon. Se l pazient vegn da me, la soluzion a si problemes cognon la troèr ensema, l’é la consaputa del problem chela che dèsc n gran aiut a n vegnir fora, e l’é n aspet che la medejina classica l’à lascià da na man. Gé é i strumenc, ma l’é semper l pazient che à te man la robes, che l me permet, se l vel, de jir a lurèr sun sie corp e che, semper se l vel, l me pèrla de sia problematiches.”

Per che sort de problemes pélela joèr l’osteopatìa?

“L’osteopatìa l’é na sort de terapìa che vegn chiamèda “medejina comparativa”, la pel vegnir fata apede a chela classica, se pel lurèr ensema a l’ortopedich, o ensema al dotor di dents tel cajo de maloclujions. La pel joèr per problemes da la ureies, del stomech

o enscinamai per l’incontinenza urinaria. La é adatèda a ogne età, da 0 a 99 o più egn e l’é na disciplina “olistica” che la tol ite desvalies ciampes. Ampò no la pel joèr proprio per dut, l’é ence caji olache chesta sort de terapìa no serf, donca al scomenz canche la persona la vegn se fèsc na anamnesi per veder se podessa servir o manco.”

Te Fascia che éjit èste abù? Chi él soraldut ti pazienc?

“Al scomenz dò 5 egn de studies aee mìngol de tema a tachèr chiò te Fascia, saee che la jent no la cognoscea l’osteopatìa, e pissèe che aesse lurà soraldut sui sportives, schiadores e atlec. Enveze la jent à responet n muie ben: man a man che la vegnìa e la capìa la potenzialitèdes de intervent de chesta tecnica, la me manèa ence persones con de autra sorts de problemes. Ades laore con ogne sort de pazienc, dai sportives ai bec de pecia setemènes, da la mères che speta e la jent de età e ti egn é podù sperimentèr n muie de sort de intervent desferenc de chel che é studià. Rua jent con problemes n muie desferenc, ence se l mèl de schena e i problemes articolères l’é chi che me troe dedant più de spes. L passa-parola l’é stat fondamentèl.”

T’ès dit che te laores con la mans, Ne spiegheste avisa che che te fès?

“Ei, con l’osteopatìa no se doura nia de auter che la mans, se proprio vèlch outa mìngol de crema per les

spirit.”

Te tia tecnica é sentù rejonèr de respirazion, de ritm, de lengaz. A che vida veiste chisc conzec?

“A la basa de ogne persona l’é chel che la magna, la beif, e l’aria che la respira. L’é robes che somea tant banale che no se ge abada nience. Per chest ence demò a lurèr sun coche na persona la respira se pel miorèr sia situazion. Dapò a fondament de mie lurier l’é che la persona cogn se sentir delvers, desche a cèsa, percheche mia terapìa posse garatèr. Coscita gé cogne me adatèr al ritm del pazient, che l pel esser n muie desferent da un a l’auter, e cogne emparèr a l capir jà da coche l pazient respon coi movimenc del corp. E ence per l lengaz l’é medemo. Gé cogne me adatèr e veide per ejempie che la jent più de età la é contenta de poder vegnir chiò e rejonèr con me per fascian. Se na persona la é tranquilla la te lascia lurèr miec.”

E l contat fi sich domanà da l’osteopatìa ge scusel a duc?

“Capita che zachei, soraldut se no i à mai abù esperienzes de contat, e magari gé é besegn che i se deregole olache i à l problem per poder veder miec, no i fae tant sorì. Se cogn troèr na soluzion ensema per chierir de no l meter en difi coltà. L contat l va ben tel moment che l pazient l lo azeta, e chest se l sent sobito, e se l pazient no l lo azeta no serf a trop.”

Colun consei podesseste dèr per l benstèr de la persona, percheche la rue a “stèr miec”?

“La pruma roba che me vegn tel cef l’é “se scutèr”. Chest l’é l prum vèrech envers la sanità. Pel someèr banal, ma fosc apontin per chest l’é na roba che no se fèsc mai. Gé più fae chest mestier e più veide che la persones se porta dò chest corp zenza saer che i l’à, e semper più de spes ge die che la jent se tole l temp de se scutèr, de fèr chel che ge pièsc e la se sent de fèr. Coscita un l’é bon ence de entener de che che l’à de besegn te chel moment, che sie n tratament da l’osteopata o na medejina.”

Lucia Gross

Daniele Mazzel entervegn te sia terapìa con la paroles e con l contat fi sich sul corp.

12

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected]

Scolina: na giornada tra storia e mujica per rengrazié le maestreSun Plán da la Lasta co i rievocadous Luca e Fránz:”Recordé perciéche no tourne la viera.”

Scolina - Na festa a sorpreja per di n Diovelpaie a le maestre. Chëst chël che s’a pensé nvalgune mere de tosac che sto ann a fat l ultimo ann de scolina. Dit e fat, co nen bilieto de invit, i a clamé le maestre sun Plán da la Lasta per na giornada ncin autramente. La pruma sorpreja l’é stada la prejenza de Luca e Franz, i doi rievocadous, coscita i vol ester clamei, del mujeo “Ntra i Sasc” de Valparola, che i e ruei vestis con sua mondura da nviade de n alpino e de n kaiserjaeger. D’auton via, Luca e Franz i ava bele acompagné i tosac de la scola mesana de Brenta su per le postazion comedade fora de “Cima Gallina”. Sto viade i ava davánt tosac ben plu pichi, ma con sua braura e sensibilité i é stei bogn de ie spieghé con parole scemple chi che l’é na viera e ci destruzion de la porta. I a spieghé ci che, ntei agn dal 195 al 1918, l eva suzedù proprio sun chi pláns ulache ades i eva sentei ju. “Vedeiso – i a dit – ncuoi no n on plu viera e son chilò duc auna per fe na festa. Ma toca recordé ci che l’a volù di la viera, acioche la no tourne plu.” L é spo ora de fe nvalgugn juosc, come l tre a la corda, ulache a soghé ence le mere o demè co nen puo de pitole, na condla e n mane, che a fat se giaude i tosac segur deplù che davánt a nen computer. No podëva mancé la mujica co i orghegn da mántesc de

Mario “Tono” e del Giovani “Piastrela” da na pert e le chitare de la maestra Luigina e del Vincenzo “Vinci” da chël’autra. Per la marëna fondamental l é ste l suport logistich de la ciasëta del Giovani de Pala, che l a metuda gënn a dispojizion de tosac e genitori per fe polenta e lianie e verdure a la grilia scincade dal Rinaldo “Papaya”. Na outa ben

pascius, Franz l a ndavò fat na curta lezion ai tosac sul signifi cat e l valour de la pèsc, de confi ns che no a plu da ester ntra n popol e chël’auter. Valgugn spo s’a recordé de cánche benigno Gobo, a la Festa dei Elbri, l smazëva fora caramele. Coscita Luca l a biné i tosac e l juoch l é tourné a vive. No podëva mancé na bela gran tourta che a sorpreja a porté la Daniela del Diego “Moler”. E per fenì foie, tircle, crafons e tircle da pavé che a fat trè la festa fi n le siech da sëra. “La roba plu bela l’é stada vedei la gran colaborazion da pert de duc – conta Sonia, una de le mere. “Na festa da refè.”

Plu visibilité sul cernadou da La CourtIntervent de Veneto Strade. L Comun l assa nte lada n proget per comedé duta la viabilité. Ma máncia i scioldi

Viabilité - Chisc dis passei i é scomencei i laour sul cernadou ntra la Sr 48 de le Dolomiti e la strada comunal che porta sa La Court e nta contrin e che assa da ji a milioré la visibilité souradut per chi che ven da La Court ju. Chël de cernadou de La Court l é un, dei troc, “ponc neigri” de la viabilité nta Fodom. La strada comunal la rua nte la regional proprio davò na costa, ulache máncia deldut la visibilité. Chi che ven da La Court ju, siebelo che i abe da giré del viers de La Plié che de Reba, i stenta a vedei se da na pert e da chël autra rua machine. Mëte fora l mus de la machina nte strada l é tres n “terno al lotto” coche se disc. La poura l’é tres che rue valgugn de prescia che no s’a vedù. A puoch joa ence i speci metus da l’autra pert de strada. Ma no la va meio gnánca per chi che ven da Reba ju e a da outé su. Se fermé a mesa la strada l é pericolous. Per chëst davánt nvalgugn agn l eva ste slargé e fat na piazola da la pert de sot, a na moda da podei se tre fora de strada e speté a outé su cánche s’é segur che no rua degugn. Ma ence chësta l plu de le oute l’é na manovra che no l’é senza risći. Per fenì ence chi che ven da La Plié e a da outé su i po avei suoi problemi se nte chëla i se mbat nte na machina ferma sul cernadou che ven da La Court ju. Nte sti agn no n é mancé i inzidenc, na bona senza gragn dagn a le persone. Ma

l é ciaro che ilò ceze l é da comedé. Velch assa da milioré co l intervent che a scomencé i dis passei Veneto Strade. “Se trata de n laour per comedé ncin l azesse e la visibilité per chi che ven da La Court ju – ne spiega l sourastánt de Veneto Strade per la Provinzia de Belum Sandro d’Agostini. “Vignarà giavé ju la scarpada da la pert de soura, a an moda che se veighe meio se rua machine da desot nsu. Ma chësta l’é demé na pert den proget plu gran per comedé duta la viabilité sul cernadou che a nte mán l Comun. Na pert dei laour la fossa tocada mpò ence a nos, nlouta on dezedù de fè chëst prum intervent.” Ma ci pervedësselo l proget del Comun ? “Se trata de n

gran laour – disc l assessor ai laour publizi Fabio Denicolò. “L é pervedù che vegne trei “corsie”, de slargé la strada da la pert de sot e duta na sitemazion autramente del azess. L é n proget de mascima che on njigné ca ntel 2010, che l a n cost de 350 mile euro. Scioldi che l Comun no l a nte cassa. Son che speton de vedei se ven fora chelche bándo de fi nanziament, ma de sti temp l’é dura. Ntánt ven fat chëst prum laour. No vignarà slargé la strada, perciéche sedenò, a spieghé, i tecnizi, l é l risćio che chi che ven da La Plié nca i se ciapé ndirizei su la strada che va sa La Court. E chëst podëssa ester pericolous. Per ntánt spò ven miliorada ncin la visibilité. Velch l é. (ls)

L cernadou da La Court.

Comun - L Comun da Fodom l envieia duta la popolazion a tò pert a “Remonon su nuosc luosc”, la giornada dedicada a remoné su scarpade e prei dinongia le strade, che vignarà fata sabeda prum de jugn. Come ogni ann se se bina da le 8 davánt gliejia da Reba per ji a neté su per Pordou e Ciaulonch e sun plaza da La Plié Plié per neté su Fauzare o autri sciti ulache l é debujen. Da le 13 se se bina duc su dal Furgler per la marëna. Le Vijinánze che vol daidé pro i é periade de se lascé ntëne nte Comun

Va per soura l Ru de la BoaOrnela. Nterven mprescia del Comun. Ma l é debujen de fè n pont plu aut

Ornela - Le gran ploie de la setemana passada i a fat ji persoura l Ru de la Boa via Ornela. L Comun l é ntervegnù per deliberé la strada che porta a la frazion de Palue de Ornela. Ma l é debujen de n nuof pont. Cèze sarà se l se clama “Ru de la Boa”, chël ru che atraviersa la strada che porta a Palue de Ornela e po’ va nnavánt, da ulache se po’ rué via Roncat o ja Pè de Ornela. E ne l a recordé le gran ploie de i ultimi dis. Vender passé l ru l é ju persoura e l a ncoé la strada de sasc e giara. Debota l é ntervegnù l Comun per la deliberé e seguré coscita n pasagio a la cèsa che l é puoch via delà. Ma l’emergenza no l’é fenida ilò. La ploia tomada ence via per la not l’à ndavò ngrossé l tu, tánt che sabeda

dadomán le oure de Comun i a mossù ndavò tourné n azion per palé fora la strada. Ma sun chël ru l é debujen de fe n intervent plu gran per comedé l pont e per nté fora l let da èlbri e sasc, coche spiega l assessor ai laour publizi Fabio Denicolò. “Come Comun son ntervegnus de prescia per seguré n pasagio a la cèsa ulache sta l Luciano “Pëzol”. Ence perciéche la iega l’ava bele scomencé a sgiavé fora la scarapada sot fora. Ma no basta. Damanaron n intervent ai Servisc Forestai, percièche sourasù l é debujen de remoné fora polito dut l ru da plánte e material, che sedenò, co la proscima gran ploia, i ruarà ju nte strada e saron ndavò ai tánc. No nsomeia, ma chël ru l porta na

mascia de iega.” Elo suzedù ncora davántvia che vegne ju na tel boa ? “Si si – l prespon. “Po davánt nvalgugn agn proprio i Servisc Forestai i ava fat n bel laour su per l ru, soura la frazion de Col de Ornela. Po’ no se sa se i ava fenì i scioldi o cié, fato sta che cajù da strada i ava metù n tubo sot ite e n tombin che se ncucia saurì. Fossa debujen nveze de fè n busc plu gran, che passé ence l material gros e na grilia plu grana de soura. Sti dis che ven sentiron i sourastánc dei Servisc Forestai. Plu che auter sarà da sentì se i a scioldi a dispojizion.” L burt temp de sti dis alo fat autri dagn fora per l Comun? “Per na bona no. Demè chelche sass vignù ju de ca o delà.” (ls)

Netijia d’aiusciudaTourna la scomenciadiva “Remonon su nuosc luosc”

L logo de la manifestazion.

al n. 0436 7193 fi n a n vender 31 de mei. Ence sot viade la scomenciadiva l’é fata auna ai comuns de le val ladine del Sela de Corvera, Cianacei e Sëlva e l contribut del Consorz dei Lifc de Rèba.

Luca e Franz ai tosac:”Recordé, acioche no tourne plu la viera.”

Le maestre ntra marevoia e contentëza per la sorpreja.

La strada ncoada dal “Ru de la Boa.” L tombin cuaji deldut ncucé dal material.

13

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Redadoura: Katia Pizzininilunesc y mertesc a Badia, tel. 0471 839800, mercui a Cortina d’Anpezo, tel. 0436 868615

juebia a Col de Santa Lùzia, tel. 0437 720609 - [email protected] Souramont

Manéde vostes fotografi es a la miscion e-mail [email protected] o per posta a la misciun: Redazion “La Usc di Ladins”, Self dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Fodom/Livinallongo (BL).Les fotos vegnirà ence publichedes sun la plata de Facebook “L sonn fodom tla Usc” olà che duc podarà dé ju si aprijament. Chisc vegnirà touc en consciderazion da la giuria per la valutazion fi nala.

Concors metù da jì da La Usc di Ladins.

Per Maria Giacinta Denicolò da Pala-Daghè é l Sonn Fodom l “Sonn de vent nànter le mason”.

Leteratura - Na biografi a. L retrat de na epoca. Chest é “Candidato Reagan. L’alba di un’epoca americana: 1976-1980”, l liber che Francesco Chiamulera à dediché a la cariera per l podei dl 40ejim president di USA. “Candidato Reagan” n’é nia mé n liber de storia; al n’é nia demé na publicazion che conta de n president y de sciche al à fat a d’arjonje l podei. Al é ence na refl escion sun l mudament che la politica reaganiana à porté al’America y al mond entier. L candidat republican Reagan, plu otimist respet a si aversar Jimmy Carter, che ne ti dova nia plu segurté a la popolazion americana, ova davagné les elezions dl 1980, concuistan ence les ousc de trueps democrac. Chiamulera à ejaminé na leteratura ampla, al à analisé la politica de Reagan, tratan na tematica plu che mai atuala te chest temp de crisa olà che tres deplù forzes se met adum contra la prescion fi scala massa auta. La proposta de Reagan metova adum politiches fi scales (limitazion dles coutes sun la proprieté) con cheles ambientales, conservatorism y valours religiousc, ma ence l dert per i Stac, contra l federalism y na oposizion sterscia contra la Union Sovietica. Tla persona dl 40ejim president di USA, che trueps identifi cheia ciamò encuei sciche n “clown” y n oportunist, ruvé al podei fosc n pue’ per caje, passé dal chino al govern dl stat dla California y spo a la presidenza de Washington, à Chiamulera vedù la clef per descrive na epoca storica, na epoca de

trent’agn, che s’à sclut ju con la dopla elezion de Barack Obama. Francesco Chiamulera, classa 1985, é laureé te Storia Contemporana y stipendié tla Boston University tl Massachusetts, olà che al à porté inant enrescides sun la storia dla cultura americana. Storich de mestier, é l autour joen davignora sté lié a la leteratura, ence sciche organisadour dla manifestazion de encontedes leterares “Una Montagna di Libri”. Deplù sun l autour y sun sia publicazion, che à vedù rezenscions sun foliec talians emportanc sciche “Il Giornale”, “Il Sole 24 Ore” y “Il Foglio”, te chesta intervista:

La Usc: Can y ciuldì t’él pa vegnù la idea de scrive chesta publicazion?

Francesco Chiamulera: Tratant mia laurea spezialistica te Storia Contemporana, apeina zeruch da na perioda de temp passeda tl’America, ae sentì l dejidere de indaghé su n om y deberieda sun na epoca storica che i sentive sciche apeina scluta ju y perchel fi nalmenter da podei enrescì storicamenter. I volove capì tant che l carater de na persona soula fossa bon de infl uenzé l spirit de na epoca y tant che la persona nen fossa modeleda. La storia dla elezion de Reagan – che é l oget de mi liber – é la storia de n davagnadour sun che che puec ova metù pench. Ie l’é é giateda dret afascinanta.

Danter duc i presidenc di Stac Unis, ciuldì aste pa chirì fora avisa

Reagan?Reagan é un di presidenc plu

discutibli. Sia pert umana é conesciuda – les gaff es, les batudes, l umorism, la archirida de na vijion otimistica ence tles situazions plu complichedes. Ma studié Reagan ne vuel nia dì se archité a chisc aspec esterns. El é sté l 40ejim president american y al à governé sun trent’agn de storia americana y ozidentala, ciamò soura si mandat fora – n privileg che é resservé a puec. Al à crié na moda nueva de fé politica. Ma per val’ motivazion trueps talians l conscidereia semper ciamò na sort de clown, n atour che s’à dediché a la politica te na maniera ocajionala, che à abù suzes prest n pue per caje. Ala n’é samben nia enscì.

L sottitul dl liber é “L’alba di

un’epoca americana” – na epoca che, sciche te scrives tla introduzion – s’à sclut ju con la dopla elezion de Obama, che à metù fi n a n ziclus de trent’agn dla politica americana. Da te enfora, cie à pa reprejenté la fi n de chest ziclus per i USA y plu en general per dut l mond?

La elezion de Barack Obama a la presidenza di Stac Unis à caraterisé na epoca. Al é sté na ona de aria fresca che à sclut ju i agn Otanta y cie che ai se portova con ai. I fove sté n letour ingorde di inteletuals neoconservadours dla era de George W. Bush y te na outa, con la venta de Obama, duc me somiova vedli, marginai. Les politiches portedes inant ti agn Otanta y duta la retorica y la ideologia dl marcé contra l Stat che i on arpé da chela epoca, fova restedes sostanzialmenter medemes, ence sce Reagan ne fova nia plu da deplù temp. Cheles politiches é responsables dl mond te chel che i son sen. Tl ben y ence tl mal, sciche al é sot i uedli de duc.

Te scrives che i avenimenc dramatics dles borses y la crisa à segné ciamò deplù les destanzes da chi agn Otanta, adorbenc y da crabal. Penseste che n retourn dla p ol it ica conser vadoura republicana podessa fé superé la crisa (ence tla Talia)? O ne n’é da te enfora l moment y la sozieté d’al didancuei nia plu adatés a chesta sort de politica?

Conservadours y progrsisć saràl davignora, ma la man dreta americana y ozientala balanzeia encuei danter doi paradigms. Un (an penses a Berlusconi) é chel de jì zeruch a la “moda” de Reagan y Th atcher, zenza chi doi protagonisć, samben: chel vuel dì, manco coutes, dantaldut per i ric, chersciuda, indebitament, na maniera ligra y n pue’ fora dla normalité per portè inant politiches publiches. L’autra é la streda che é vegnuda touta dai tecnocrac europeics contemporans, che trionfeia te chest moment: tais, tais tais, rigour, rigour, rigour. I é la imprescion che la crisa economica devastanta che i vivon ti ais tout credibelté a entrames does chestes vijions. La pruma é infantila y nia adeguada, la seconda castieia y sconforta. I son perjoniers de modei vedli.

Dessegur n’él nia tant saurì scrive n liber storich sun n argoment che é dalonc da nos, ence geografi camenter. Co aste pa porté inant la archirida y plu en general dut l laour de scritura?

I é ejaminé na leteratura scientifi ca dret ampla, dantaldut per ingleis (i talians ne studia nia massa l’America). I é analisé descursc y fac, articui de foliec y scric soura l zeitgeist, l spirit dl temp dla fi n di agn Setanta. Dutes les outes che i scrive de Storia me sente sciche un che fej na imerscion.

El n messaje en particolar che te vues trasmete o n obietif che te vues arjonje con la publicazion de chest liber?

I spere de ester bon de contribuì a descedé la curiosité y l interesc per na epoca y i me augure de avei daidé valgugn a giaté val’ resposta emplù a la domanda che da semper fajon y se fajon: ciuldì sonse pa enscì al didancuei?

“Candidato Reagan” é ti prum liber, t’as demé 27 agn. Veideste l mestier dl scritour te ti davegnì? Este bele tl laour de scrive n auter liber?

Mi mestier é chel dl storich y samben, al me savessa bel dal fé inant. I é tl cef val’ idea, sciche can che an chier l or te na mineora y an scarpeleia chilò y dailò per vedei cie che al vegn fora y sce al porta a val’ jì inant. I spere de avei fortuna.

Penseste de podei te daurì, tl davegnì, ence a d’autri geners leterars o penseste de resté tl ciamp dla storia?

L liber é en pert na biografi a, en pert l retrat de na epoca. I volesse me daurì a d’autri momenc, a d’autri szenars, mete adum d’autri retrac. Ence ie, sciche milions de talians à val’ poejia y val’ cuntia te na casseta, ma per l moment les tegne dailò… sclutes daite.

T’es l diretour dla manifestazion leterara “Una montagna di libri” che te permet de ester tresfora en contat con scritorus de vigni sort. T’à pa chest infl uenzé te val’ maniera. Él val’autour che t’à ispiré en particolar?

Sci, i é conesciù y aprijé inteletuals y jornalisć conescius sciche Kenneth Minogue, Maurizio Molinari, Luciano Canfora, deberieda con d’autri che i conesciove bele sciche Vera Slepoj, Giovanni Sabbatucci… “Una montagna di libri” é n luech formidabl per conesce da vejin la cultura: nia mé per mi, che i son l organisadour, ma per duc. I ne savesse nia da compedé les outes che persones, spetadours y letours é vegnus en contat con si scritour preferì y à podù ti fé domandes che ai ova bele enjigné da agn encà. Al é na cossa beliscima, na manifestazion che piarà via endò de messel y che resserveia per chest isté truepes novités. (Intervista de Katia Pizzinini)

“Candidato Reagan”: retrat de n president y de sia cariera per l podeiRonald Reagan y sia cariera per arjonje l podei é al zenter dla pruma publicazion dl autour ampezan Francesco Chiamulera: la biografi a de n om, na analisa storica, per descedé interes per na epoca, per daidé capì da miec l mond te chel che i vivon encuei

L autour de Cortina d’Ampez, Francesco Chiamulera.

L cuertl dl liber “Candidato Reagan. L’alba di un’epoca americana: 1976-1980.

14

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Ra FregoresAlcuanta noes in curto, da ‘l paes e da fora

Paul Grohmann

Tropo de chel che ón ancuoi, in Anpezo, el me vien da chel gran parsonajo che ‘l é stà Paul Grohmann. Ruà d’istade de ‘l 1862, ‘l à vardà ra crodes, ‘l à domandà de calchedun che el podese el portà su ra zimes, ra pi beles, pi che see ra pi outes, dapò el s’in é śù, par tornà ‘l an dapò. De ‘l 1863, ai 29 de agosto, ‘l é ruà su in son de ra Tofana, aduna con Checo da Meleres, ‘l anpezan Francesco Lacedelli. Scomenza coscita, śa zento e zincuanta ane, ra storia de el turismo in Anpezo, cemoco che el conoscion ancuoi. I scrite de Grohmann, su ra Tofana, su ches’outra crodes, in Anpezo e inze ‘l Cadore pi pede, intrà Pelmo e Antelao, i ciama su ra nostra Dolomites outre turistes, pi che see da r’Austria e todesche, che i lieśe el so “Wanderungen in den Dolomiten”. In Anpezo i ‘l à fato, par chesto, zitadin de onor. Dapò i à betù el so gnon a ‘na strada. Ades se pensa ce fei, ‘sto an, d’istade, par chiste zento e zincuanta ane, che ‘l é pasà. Par intanto ‘l é drio a se moe el Club alpin talian, che el pensa de fei algo, de agosto. Mangare ‘na festa, su in Tofana, agnó che dute pó ruà su cemodo che i vó, a pe, co ra teleferica, co i inpiante, par ra ferates. O mangare propio su ra zapores de Paul Grohman e Checo da Meleres, che i é pasade agnó che ancuoi ‘l é i rifuje Dibona e Giussani, fi n su ra zima.

Chi ome de ra Protezion Zivile

Ogni ota che smaia, lore i moe. E solo el Signor sà cuanta aga che à portà ra brentana, ‘ste dis. I bete su ra so mondura e i moe, a vede de roes e boes: ‘l é i ome de ra protezion Zivile de Anpezo, supośò de chinesc, che i laora de di e di note. A i ciamà ‘l é stà Nicola Bellodis Smalzo, consilier de el Comun de Anpezo, con chesto braghier, cemodo che el me disc Andrea Lacedelli Melero, el caposcuadra. Pi che see, i và agnó che ‘l é i poste pi conosciude, che i fesc pi festide, fora a Agabona, inze a Fiames, ma anche a Val de Sote, agnó che ‘l é chera ciaśa, roinada da r’aga, de agosto, śa zinche ane, e su par Lazedel, intrà i rus de Roncato e Rutorgo, agnó che r’aga ra rua inze ‘l ristorante Tivoli, canche ra và par sora. I moe de poche, de doi, coscita i và adora a fei pi scuadres, parcé che ‘l é da stà fora duto el di, e anche di note, festa e vea. I và fora, i varda ce che suzede, i tol nota, par el dì a ‘l consilier Bellodis, che dapò in parla con ci de dover, co ra autoritàs, se ‘l é un sasato che toma, se ‘l é aga che và par sora, se ‘l é algo de malamente. Mangare canche dute nośoutre son a ‘l suto, a ‘l cioudo, in ciaśa, a dromì, segure, precurade da lore.

Ra Crosc Bianca par dute

“Deenta un de nos” – i me disc chi de ra Crosc Bianca de Anpezo, una de ra doa sezios, fora da ra provinzia de Bolzan, aduna con

chera de Araba. I me domanda de se notà inze, de śì a vede, par fei i corse, da inparà cemodo che se dia chi outre. I à fato algo par i pi śoen, con manco de 18 ane, da i parecià par un doman. I é drio a fei un bel laoro aduna con chi de el Socorso in croda, par i insegnà a dorà el defi brillatore, ra machina da dià el cuore. E intanto se laora, par fei cresce dute chi che i é beleche drio a lourà co ra Crosc Bianca, supośò de otanta vorentie, con un’outra dejina sote paron: ‘l an pasà, de ‘l 2012, i à fato 2.350 ores, par studià, e 580 ores co i tutor, de zinche, pi pareciade de chi outre.

Musee a Regola d’arte

Se prozede, co ‘l projeto de i musee de ra Regoles d’Anpezo, par i pi śoen. I pize i à tacà ai 7 de maśo, co ‘l prin laoro, fato aduna, e i é śude inaante ogni martes, ai 14 e ai 21. Duto chesto par inparà algo depì de chesto gran valor, che ón inze ‘l nosc paes, con chi tre musee. SE se ciata senpre inze ‘l museo etnografi co, che ‘l é stà fato fora, agnó che ‘na ota ‘l ea ra sia de ra Regoles, pede a ‘l Ponte de ra Zesa. Ra ultima doa otes se se ciata martes ai 28 de maśo, par scotà “Ambracadabra”, con un strion che ‘l insegna ce che ‘l é chesta ambra, chesta gozes de raja, che vien da indalonśe; e ‘pò martes ai 4 de śugno, par fei su ra nostra crodes, e res sentì, inze ra mas, cemodo che ‘s é fates.

I musee a ‘l Louvre

E, par śontà algo de outro de i nostre musee, dijon che s’i à vedude anche a ‘l Louvre, in Francia, co ‘l fi lm che ‘l à fato Alessandro Manaigo de Dea, su un projeto nasciù da ‘l artista Michelangelo Pistoletto, co ‘l laoro “NaturArti”, fato propio inze ‘l museo etnografi co de ra Regoles d’Anpezo, intrà i 7 de dezenbre 2012 e el 1 de febraro 2013. Par chesto, beśen i dì gramarzé a duto chel che ra fesc Alessandra de Bigontina, che ra dirije i musee, e Stefania Zardini Lacedelli, che ra laora con era. Duto chesto ‘l é ruà su un Dvd, che ‘l é stà mostrà a Parigi, vendres ai 17 de maśo.

Śugno rua de corèn

El mes de śugno, par el turismo in Anpezo, el rua de corèn. Se scomenza alolo, domegna 2, co ra Cortina Dobbiaco run, edizion numero 14 de chesta gara, intrà Anpezo e Toblach, par 30 chilometre. Se fenisce vendres 28, da dasera, a scuro, canche moe chi otozento de ra Lavaredo Ultra Trail, par 118 chilometre, con

5.740 metre da śì in su, e outretante in śo, intrà ra nostra crodes pi beles, da ra Tre Zimes a ra Tofana. Da ‘l indoman, sabeda ai 29 de śugno, tocia a ra Cortina Trail, pi curta, de 56 chilometre, duta in Anpezo, par 2.500 metri in su. Par ci che laora par el turismo, par fei ruà pi śente inze ‘l nosc paes, taliane e foreste, el sport el śoa, d’inverno e d’istade, par se fei conosce, par se fei benvoré.

Andrea Franceschi el disc ra soaDapò de tre setemanes, el capocomun de Anpezo ‘l é stà molà, el no n’é pi sarà via, ma el tribunal ‘l à dito che el no pó stà inze ‘l so paes. El so padì, da òn e da pare. I so pensiere, su ‘l laoro de ci che porta inaante un comun. E intanto el speta el prozeso

“Ancuoi ‘l é una bela śornada. No me spetae che i me lasciase śì alolo, inveze ei podù tornà libero: chesto, par me, ‘l à un gran valor”.

Andrea Franceschi de Matia, capocomun de Anpezo, el pó danoo se moe da ciaśa soa. A Venezia, el Tribunal de el riesame el ‘l à molà, dapò de tre setemanes che ‘l ea sarà via, in ciaśa soa, a Coiana. Franceschi da mercui ai 15 de maśo el pó danoo parlà co ra śente, vede i jenitore, i amighe, ci che el vó, śì agnó che el vó, fei ce che el vó. Ma ra no n’é fenida ca: el Tribunal ‘l à dito che ‘l à da stà indalonśe da ‘l so paes, el no pó vegnì in Anpezo. Tanto manco fei el capocomun.

“Ancuoi stago tropo meo de agnere – el disc a ‘l telefono, da dasera de mercui, canche el me ciama – parcé che chesto ‘l é un pas de gran valor, de ‘l ver iusto. Ma mancia ancora un pestuzo, a ese de ‘l duto contento, parcé che ades me tocia stà indalonśe, fora da ‘l me paes. Podarà someà algo de pizo, ma a mi me manciarà, da dasera, no podé i dà ra bona note a me fi ol Stefano”.

De el so prozeso el no parla, dinprin. Inveze el me conta de ra tre setemanes che ‘l à pasà sarà via, in ciaśa: “Son śù adora a no me bicià śo, a stà seren. De seguro ‘l é algo de burto, che no i auguro a negun, ese sarade via, no podé se moe aneó, vede o parlà con negun, ma son stà bon de ciatà fora algo de bon, inze duto chesto. I prime dis i é oujorade, a vardà drio cartes, co i me avocate, par me defende. Dapò, ogni di me pareciae polito, fanela co ‘l stema, ra scrita de Cortina, in pizo, cemodo che fajee ignante, dute i dis, par śì inze ufi zio. Inveze podee solo me tramudà inze stua, par lieśe libre, betude inze un cianton, in bia, da anes. O mangare sonarlae el piano, ma malamente, parcé

che ‘l é pasà masa tenpo, da canche el fajee, da pi śoen. De ‘l dapò disnà stajee senpre con me fi ol Stefano, con me femena Martina, chel che no podee fei, ignante, parcé che no śie mai adora, che see senpre fora de ciaśa. Algo de bel, da no podé pagà: ei podù me gode el cioudo de ra me ciaśa e ra me familia”.

Canche ‘l é ruà a San Vido, dinprin ‘l é śù inze un hotel. “Dapò vedaron, cuanto che ei da stà indalonśe: se el tribunal el disc che ei da stà trope dis, setemanes, mesc, me fi tarei ‘na ciaśa, par stà con me femena, con me fi ol”.

De trope i arae dà vorentiera alośo, i à sporto una man, co ra so ciaśa, el so cuartier, a scomenzà da Luca De Carlo, el capocomun da Calalzo. “Oh, mia solo el! I digo gramarzé, a el e a dute chi outre. Ma ignante de duto voi vede polito ce che suzedarà. Co i me avocate, voron vardà drio ra sentenza, co ra so motivazios, e dapò scrie el ricorso; coscita se podarà vede i tenpe, cuanto che ‘l arà da pasà. Son anche drio a pensà de m’in śì indalonśe, co ra me familia, da me ra pasà. Dapò vedarei, cuanto che me tociarà spetà par podé tornà a fei el capocomun de Anpezo”.

Par chesto, a ci che i domanda de s’in śì, de lascià el so posto, parcé che coscita el comun el no pó pi śì inaante, a pezoto, Franceschi el responde: “Ra no n’é coscita. Io son seguro che el me vize Enrico Pompanin Marco, i loudaduós, chi outre consiliere, i é drio a fei un gran bon laoro, con corajo e voia de fei. El Comun de Anpezo ‘l é in bona mas. Par me, io spero de podé tornà presto, a dà el me”.

Da ‘l indoman, Franceschi el parla danoo, el disc algo par i responde a chi che i lo cusa: “No n’ei fato nuia par el me interese, ma solo par el ben de el me paes.

Con chesto, vado a testa outa. De seguro no m’in vado, parcé che son parsuaśo de no n’aé fato nuia de malamente. Arae podù m’in śì, lascià el me posto, canche ‘l é soutà fora duto chesto bateboi, e son parsuaśo che i m’arae lascià śì, i no m’arae gnanche sarà via. Me sarà in ciaśa, ignante, e me scaturlà da ‘l me paes, dapò, i ‘l à fato par no me lascià fei el capocomun”.

Alolo, el prin di, i s’à ciatà, da dasera, a San Vido, co i so loudaduós, co i so consiliere, dapò tre setemanes che i no se vedea. Dapò ‘l é vegnù fora un pei de fi lmate, agnó che Franceschi el disc ra soa: “Su chesta storia, in sarae tropes da dì, ma io ei acaro de fei saé che negun ‘l é drio a discute de ra onestà de un capocomun e de i so loudaduós. De chesto no disc nuia gnanche chi che i me cusa: i sà che no n’é stà negun vantaśo, de sode o de outro, par chel che ón fato”.

Ra so colpa ra sarae, par Franceschi, chera de ese stà un capocomun de chi che disc ra soa, che i se fesc varé, no de chi che pasa ra cartes e lascia fei duto a ci che laora in comun, a ci che crede de ese paron de el so ufi zio.

“Son drio a discute – el śonta pede Franceschi – de chel che el pó fei, o el no pó fei, un capocomun. Se i digo a ci che laora sote de me, cemodo che ‘l à da fei, par sparagnà un grun de sode, par el laoro de strutà su ra spazadures, elo turbativa d’asta? I aé domandà de sparagnà zentomile euro, elo abuso d’uffi cio?”

Dapò el śonta algo su cher’outra cuestion, de i aé dito a Nicola Salvato, comandante de i poliziote de comun, ce che ‘l aea da fei, dapò ‘l aé betù a fei el comandante, e ignante de el bete via.

“Se i ei dito de lourà demanco co ‘l autovelox e ’l etilometro, posto che de poliziote che i tende a ra nostra strades no in mancia, e de i tende pitosc a ‘l fabricà abusivo, a ci che conta bujies, canche me disc che el stà de ciaśa in Anpezo, elo abuso d’uffi cio? Chesto che i domandae, elo ate de violenza, contra ra so parsona? Io chesto no ‘l sei, a ese sinzier, e sarà el tribunal e me ‘l dì, canche śirei sote prozeso”.

Parcé che el prozeso, se sà, el ruarà, par Franceschi e par de outre. Intanto, par chesta sentenza, che el tien indalonśe da ciaśa soa, el speta de fei ricorso in Cassazione, co i so avocate. Intanto el me disc: “A ese sinzier, ei ra coscienza a posto. Ei senpre lourà noma par el ben de ra me śente, de ci che stà in Anpezo. Ma son parsuaśo che sone drio a parlà de outro: de chel che pó fei un capocomun, un aministrator publico. E nośoutre son drio a se domandà se podon fei algo, dì ra nostra, o se me tocia lascià duto inze ra mas de i sorastantes, inze i ufi zie.

Intervista deMarco Dibona Moro

Andrea Franceschi de Matia, capocomun de Anpezo, fora da ‘l paes, par dezision de el tribunal.

15

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

I é de vintenoe i sozie de ra sezion de Anpezo de el Club alpin talian, con outre cuatro da ra Valtellina, che i à stà a fei un trekking a Tenerife, una de ra isola Canaries, da i 4 a i 12 de maśo 2013. El prin e l ultimo di i s’in é śude dute par se tramudà: intrà corieres, ujoroi e chel che l é da spetà inze i aeroporte l é tredesc ores de viaśo.

A Tenerife saon logade inze cuartiere a Playa San Juan, su ra costa sud ovest. Ogni di co ra nostra guida Christine, na austriaca che da oto ane ra vive là, e Samuele, un tośato de Firenze che i diaa a me tende, moaon da res 9 co ra coriera che ra se ranpinaa a fadia su par torniches strente e erte, pede a gran piantajos de brascioi de bananes. Dapò minimo un’ora, ruaon agnó che se scomenzaa a caminà. Troes senpre diverse: da Santiago del Teide a ra Cresta del Teno, dal Palmar al Baracan inze meśo a l verde de i pis canarie, de ra euforbies, de ra pianta grases che sgrinfaa ra janbes; da l vilajo de Masca a ra costa, śo par un canyon con parés de croda vulcanica outes zentera de metre; da Erjos a Los Silos, śo par un troi pien de vejetazion e de murate de ciaśes, agnó che vive hippies inglejes; el śiro de l vulcano Chinyero, a zapà i sasate negre de ra ultima eruzion del 1909 e a se infroscinà a inbrazorà i pis brujade da l mal da l fo che de l 2007 l à ciapà chinesc mile etare de bosco.

Uśade a ra eruzios, i no n é morte: ra scorza r é ancora negra de forime, ma de inze i é sane: ra bujeles ś é verdes e longhes, bones de tirà l umedo de ra neoles e el fei tomà śobas par se pasce. Par chesto i canarie i à dà gnon “mośe-neoles”. L òn l à inparà da ra natura: in ciou de tanto ciataon de ra redes tipo cheres da śuià a pallavolo con sote un salon, agnó che desgorea r’aga, che ra fenia inze inze i tube. Son restade a vede ce fi on che vegnia fora śo da l pe! Duta aga mota da ra neoles, aśà che de pioa in vien ben poca.

Intor res 17 tornaon a Playa San Juan: ignante de zena l ea el tenpo de se destirà a l soroio e de nodà inze l Oceano. On senpre abù bela śornada cioudes intor i 25 grade.

El cuinto di, dapo meśodì, son moeste par el Teide, un vulcano

Da ‘l istade de ‘l 2009, Cortina InCroda ‘l é algo de bel, de valor, par el nosc paes. Ogni an, chesta asociazion ra me porta algo da vede, da scotà, da inparà. Par vive ra crodes, outramente da ‘l solito. E coscita souta fora algo de noo, anche ‘sto an: se vardarà de là de ra Manica, ves ra Gran Bretagna, agnó che ‘l é un amor par ra crodes che và inaante da anes anorum. Se pó se pensà de chel che i à fato i “touristes” ingleses, par fei conosce duta ra crodes de r’Europa, de ‘l mondo, fi n a ra nostra Dolomites, da ‘l Otozento inaante. Ma no sarà solo storia de ‘l alpinismo,se ciatarà inze de duto poesia, adrenalina, libre, cinema, musica, insogne, bal, viaœe.

De duto chesto, e de outro ancora, ‘l à dito Mario Lacedelli de Mente, presidente de Cortina InCroda, vendres ai 17 de maœo, a ‘l cinema Eden, canche ‘l à parlà de chesta edizione 2013, che ra porta el numero 5 e che r’arà, par opinionista, Marco Albino Ferrari, che ‘l à vento el Premio Montagna Cortina d’Ampezzo 2012, co ‘l so libro “Alpi Segrete”. El vien dapò de Mauro Corona, Erri De Luca, Dacia Maraini, Alessandro Gogna. El presidente Lacedelli ‘l à recordà ra cuatro edizios pasades, ‘l à mostrà a ra œente ra parsones che i dia ‘na man, chi che ‘l ea da ra prima ota e chi noe, ruade inze ades. Duta parsones che es laora par deban, par amor de ra crodes e de el so paes.

«On acaro de ve fei saé de chesta cuinta edizion – ‘l à dito – agnó che parlaron pi che see de ‘l alpinismo de ra Gran Bretagna. Se œirà inaante su ra zapores de i anes pasade, ma con algo de noo: ón scotà chel che m’aé dito e vardaron de i lascià pi

Intrà mercui 15 e domegna 19 de maśo ra scora de musica “Dea Zima” r’à betù a śì cuatro apuntamente de esibizios e conzerte par i mostrà a dute cuanto che i pize e i tośate nafré pi grei, à inparà inze ‘l ultimo an. Ra scora de musica “Dea Zima” r’à ciapà inze d’outon de ‘l 2012 el laoro scomenzà da ra “Sorgente” i anes pasade, e i à vardà de meorà chera robes che par lore no śia tanto polito. Inze chiste tre dis, à abù dito Sandro De Marchi, el presidente de ra scora “Dea Zima”,

de 3.718 metre, ra croda pi outa de duta ra Spagna. Co ra coriera i m’à menà a 2.310 metre, dapò son śude a pe fi n al refujio Altavista a 3.260 metre. Là l ea un guardia de l Parco de l Teide, che el s’à notà i gnomes de dute. Ra zena ón abù da se ra fei. Christine r’aea partì inze i rucsoc de dute chel che ocorea par ra zena e el solar de l indoman. On magnà na menestra che ra saea da brujà, parcé che no r’ón mescedada asei, e fajoi. No n ea careghes par dute: calchedun à zena inze lośa e anche i piate i scarsimaa. L ea da i laà su indrioman e i dà alolo a chi outre vanzade senza. Intor res 22.30 son śude a dromì inze ra camerates da 10/14 parsones. Gran poche i é śude adora a se indromenzà: par el cioudo, ra cuota, ra tachicardia pi de un l à pasà ra note a se intorcolà inze el saco lenzuó. Da res 4 saon danoo in pes: un solar leśier con the e biscote e ‘pò fora inze el scuro, sote un ziel pien de steles, par ruà su in son del Teide a 3.718 metre a vardà el soroio che lea. Da lasù se vede duta Tenerife e ches’outra isoles: ra Gomera, Hierro, La Palma e ra Gran Canaria.

Par tante de nośoutre l ea ra prima ota che śiaon pi in su de Tofana. Calchedun da ra contenteza de ese ruà su el s’à fi namai ingropà. Son tornade śo a pe fi n a 3.550 metre e da là ón tolesc ra teleferica.

On fato, inze sete dis, 54

chilometre a pe, con un disliel in su de 3.016 metre, in śo de 3.028. No n é sta na scanada: no ón solo fadià. Da ra barca on vedù i delfi s che i nodaa a cubies, pede a nośoutre. A Garachico ón fato el baign inze ra piscina naturales, ón disnà inze na fi nca ecolojica, son pasade par Vilafl or, el vilajo pi outo de ra Spagna, s’ón fermà a Icod de los Vinos a vede el drago milenario, un brascion che cresce solo là.

Ra conpagnia r’ea siesta, ón tanto gran ridù e negun el s’in à abù par mal se algo el no n é śu de l ver iusto: ra valisc de undesc de nośoutre ra no n’é ruada a Tenerife Nord alolo, ma ra sera dapò. Ra prima caminada r’ón fata con ra roba a dinpresto da chi outre: invenze de se stizà, r’ón biciada in ride. I no s à stremì chi doi che ón desmenteà inze el piazal de ra teleferica del Teide. No ón pardù ra pazienza canche ón betù deboto cuatro ores de coriera a fei zincuanta chilometre, parcé che se scioudaa masa r aga de l motor e el sciofer l aea de se fermà despes a ra fei sfardà.

I dis i é pasade coscita in prescia, che no somea gnanche de ese moeste. Son beleche drio a contà i dis che mancia par st’outro trekking … chel de otobre in Perù!

Gramarzé ben al Cai de Anpezo che el se tol el braghier de organiśà duto.

Simonetta Zangiacomi

piaza, su ‘l palco, a i alpinistes, che i see lore a parlà, a mostrà, a ve fei vede e scotà chel che i à fato.

Par el Comun de Anpezo, che el dia chesta manifestazion, ‘l ea el vize capocomun Enrico Pompanin Marco: «Ve saludo a gnon de duta ra aministrazion, ma pi che see de el capocomun Andrea Franceschi de Matia, che ‘l arae tanto vorù ese ca, con noœoutre, ma el no pó. Cortina InCroda r’à inze el valor de ra crodes, de ra cultura de ra crodes, che ra me lea. Ogni an se muda color e chesto arcobevando el porta algo de bon, de bel, ades che ón dute biœoin. El comun ‘l à chera de œì inaante, co ‘l dià chesta parsones, e de lodà el laoro che res fesc, par parecià ogni an algo de noo, de bel».

Su’l palco del ‘l Eden s’à vedù e scotà Giorgia Segato, ra vosc noa de Cortina In Croda. Dapò Marco Ghedina Tomasc, loudaduó de comun a ‘l sport e turismo, ma ‘sta ota co i sarvije de el Libraio Magico de Cortina InCroda, ‘l à lieto œo duto chel che i mostrarà da i 5 de luio fi n a i 13 de setenbre. Pi che see, ‘l à parlà de ra storia de ‘l alpinismo e de duto chel che ‘l é ruà da ra Gran Bretagna. «Lore i é vegnude ignante e ‘l é tanto da contà, de chesta storia, anche par Anpezo. Noœoutre podon viaœà par duto el mondo, ma no n’é mai da se desmenteà de ra so radijes, e Anpezo ‘l é ra nostra radija, ra val da agnó che se moe e agnó che ‘l é da tornà».

Dinultima s’à podù vede el fi lm “Everest - Sea to summit” de Michael Dillon, che ‘l à vento ra Genziana d’Oro de ‘l Trento Film Festival de ‘l 1993. Una storia che r’à ciapà dute, che r’à mostrà ‘l amor par ra crodes, portà inaante pi in là de agnó che podarae ruà ‘l òn. (Mdm)

s’arae podù vede i risultate de duto el laoro fato, par capì se ra strada ciapada r‘ea chera iusta. Sandro De Marchi, su ‘l scomenzà, ‘l à ringrazià dute chi che à parmetù de podé portà inaante el laoro: dute i maestre, i pize e i tośate, ra families che i à stà drio, i à menade a lezion e che paga i corse. ‘L é ra prima ota, inze tante anes, che fi nalmente vien ringrazià anche ra families, che se res no fose, no sarae gnanche ra scora de musica. In fondo ‘ś é el pi gran sponsor, aduna con el Comun

de Anpezo, ra Casa rurale, ra sozietà Cooperatia e ra Banda. Ormai el prin di s’à podù capì che ra strada ciapada ‘l ea stà chera iusta, canche i pize che cianta, pariciade da ra maestra Daniela De Nardo, diade da tośate che sona e da de outre che i dajea el condar, i à portà in scena ‘na “fi aba musicale” che aea gnon “La strega della montagna”. L ea ra storia de ‘na stria che ra no ‘n ea tanto bona de oujorà su ra so scoa e par chesto ra śia a petà ogni ota inze par i brascioi. Coscì r’à deziso

de petà śo dute i broscioi de ‘l bosco. El bosco intiero, desperà par chel che ra vorea fei, co i brascioi, ra besties, i ouziei, i fi ore, i nanete e ra fatines bones, ‘l é stà bon de i fei canbià idea e de i insegnà a oujorà polito senza se fei mal. Coscì el bosco el s’à salvà. Algo de bel! Chesta ‘l é stà ra proa de ce che vó dì se dià un co ‘l outro e lourà con pascion. Ra maestra Daniela r’ea propio contenta e r’à vorù ringrazià dute chi che i à dià ‘na man parceche ‘l inpegno ‘l é stà propio tanto gran.

Dapò i é śude inaante co i pize pi pize, che aea scomenzà a sonà ‘sto an, e via via con chi pi prateghe, par ruà domegna sera a scotà chi pi inaante co i studie. Na mereea ce che i e boi de fei e cuanta profesionalità. Penso che ra sodisfazion ra see stada granda par dute e che chesta realtà ra i porte lustro a duto el paes. Via par ‘l istade i no se ferma, i và inaante pi pian, par ciapà inze con forza danoo ‘l outon che vien. Bon laoro inaante a dute cuante. (df)

Par i troes de el mondoDa ra Dolomites a ra Canaries: i sozie de Anpezo de el Club alpin talian par un trekking, intrà piantes e fi ore, vulcane e mar, inze una natura coscita bela e coscita indalonśe da ra nostra

I sozie de el Club alpin talian de Anpezo su ra zima de el Teide, a vede leà el soroio.

Ra scora de Dea ZimaI pize de ancuoi, musicantes de doman

Amor par ra crodesCortina InCroda 2013: un istade duto da vede, da scotà, da vive. S’à scomenzà de maœo, aduna co ‘l Trento fi lm festival, se và inaante da luio fi n de setenbre. Par chesto an, ra crodes a r’inglese

Cortina InCroda ra nasce, e ra và inaante, co ‘l amor de chesta parsones par el so paes, par ra so crodes, par ra so œente.

16

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Badia

Jites - Do n invern tan lunch y frëit y cun tan de nëi, ê la vëia de aisciöda grana. Chësc é le tëmp olache la natöra se descëda, i vicì ćianta indô dër bel, i lëgns mët man de menè, i prà é curis de fl us de vigni corù. La vëia da jì a pé é grana.

La Lia da Munt à metü da jì en domënia passada süa pröma jita da d’isté. Al ê na jita saurida y cun püch deslivel, por ausé ite indô les iames da jì sö por munt. I sun jüs tl raiun de Puster, sön Irenberg dlungia Falzes. Cun la coriera dla SAD sunse jüs fi na San Laurënz. Da dailò sunse pià ia a pé tla direziun de Falzes, passan dlungia Ćiastel Badia ia. I sun spo ruvà pro n lüch da bacan che coltivëia erbes de medejina y erbes aromatiches. Cun gran savëi nes à la patrona mostrè so urt y ći che an po döt fà cun les erbes. La jita é spo jüda inant fora por bosć y prà plëgns de

fl us de mà, fi na pro la ütia de Irenberg, olache i ùn podü storje pro a se mangé valch, alaleria y sot a n bel sorëdl bun ćialt. Do marëna à Lois tut ca i orghi, y nos se l’ùn n pü’ ćiantada. La jita é spo jüda inant tl vers de Falzes, spo sunse passà ia Lothen y Fassing, por rové a Bornech a tó le bus, che nes à condüt zoruch tla Val Badia. Al é stè na bela spazierada, che à dessigü fat bun no ma al corp, mo inće al spirit. I recordun che vignun po tó pert ales jites dla Lia da Munt, basta ester scrić ite ala lia.

La Lia y sü vantaji

Les ativitês dla Lia da Munt vëgn organisades y acompagnades da porsones competëntes y espertes, che à tut pert a cursc de formaziun aposta. Na buna organisaziun y la sigurté é na priorité pro les ativitês.

Cun l’iscriziun ala Lia da Munt Ladinia Val Badia éson scrić ite pro l’AVS (Alpenverein Südtirol) o pro le CAI (Club Alpino Italiano), y an po tó pert a programs plü ampli de chëstes lies. An ciafa inće le foliet de informaziun dla lia. An po jì sö por munt te döta Europa, curis da assiguraziun por inzidënć tl tëmp lëde, cun retüda di cosć por salvamënt, pröm aiüt y aziuns de chirida, y an é inće curis da assiguraziun de responsabilité zivila y proteziun iuridica (assiguraziun AVS y assiguraziun CAI).

Sciöche mëmber AVS o CAI ciafon na reduziun fi na al 50% da stè suranöt te zirca 1800 üties da munt te döt le raiun dles Alpes. Informaziuns plü menüdes ciafon sot a www.liadamunt.info

F. Flatscher, por la Lia da Munt Ladinia Val Badia

S’la spaziré tl plü bel vërtLa Lia da Munt Ladinia Val Badia à scomencé süa ativité da d’isté cun na bela spazierada foran Puster, olache i partezipanć à inće imparè deplü sön l’adoranza dles erbes de medejina y aromatiches

N momënt y na bela contrada tratan la spazierada te Puster.

Da do Pasca ćina mez mà él stè a Al Plan, por sis sabedes da sëra, n curs da balè organisé dal grup dles ëres d’Al Plan. Tut pert à zirca diesc pêrs, nia ma de Mareo mo inće dal’alta Val Badia, y ćinamai val’ single. I ên n gran grup, söla foto fàlel deplü porsones. Nüsc maestri

da balè é stà Christian Ellecosta da Taibun y süa compagna Edith, che, cun gran savëi, lezitënza y tröpa paziënza, nes à insigné da balè Fox, Walzer, polca y bairisc polca. Al é stè dër na bela esperiënza, che i à plajü a düć; zënza stress unse imparè da balè (valch plü, valch manco),

Balè bëgn!L’Uniun dles Ëres d’Al Plan à organisé n curs da balè, che à pité na bela compagnia

Partezipantes y partezipanć al curs da balè, cun i maestri Christian y Edith.

mo inće da stè adöm y se devertì te na manira sana, deache le movimënt fej dagnora bun, ćiamò deplü sce al vëgn fat cun plajëi. I rengraziun de cör i maestri - speran che ai ais la vëia da tignì n ater curs plü inant - y Annamaria de Lex che à surantut l’organisaziun dl curs. (am)

Le sciah descurì cun creativitéGran aprijamënt à ciafè le turnier de sciah metü da jì a Al Plan de Mareo. Laprò à i scolars inće desmostrè che an po realisé brëies da sciah originales, anuzan de vigni sort de materiai

Scora - Tles scores di comuns de Mareo y da San Martin él en chësc ann gnü metü da jì n proiet de sciah. Tla mesana d’Al Plan unse bele tl mëteman dl ann de scora śoghé a sciah, y chi che ne conesciô nia chësc jüch, à albü ocajiun da l’imparè. La scora à metü a desposiziun n valgönes brëies da sciah y ia por l’ann unse podü aprofi té dles ores de suplënza por fà partides de sciah te tlassa.

Tratan les ores de tecnologia y artistica unse spo nos scolars podü se fà instësc na brëia da sciah. I ùn podü chirì fora danter brëies de mosaich o de material reanuzabl. Tl pröm caje unse tut na brëia de lëgn y do ch’i ùn dessegné i cuadrać, ùnse incolè lassura peres de mosaich de dui corusc desvalis. I scolars dles terzes tlasses à fat brëies cun material reanuzabl y ai à realisé brëies dër originales.

Cun chëstes brëies à i scolars albü la poscibilité da śoghé inće a ćiasa y da s’arjigné ca bun ala seleziun interna, che é gnüda metüda da jì ai 24 de aurì, por

chirì fora i śogadus che se cualifi câ por le turnier.

Ai 9 de mà êra spo tan inant: tl salf dles manifestaziuns d’Al Plan à i scolars d’Al Plan śoghé cuntra i scolars da San Martin, che â en chësc ann imparè le jüch dl sciah tratan l’ora opzionala. Al é stè bel da s’incuntè y da se conësce, düć ê valënć y dla bona löna. A chësc turnier à tut pert oramai 90 scolars, partis sö te 2 categories, chi dles mesanes y chi dles elementares de de plü paîsc. Chisc ultims é gnüs insignà jö dales maestres tratan döt l’ann y à inće śoghé cun motivaziun y ligrëza. Ala fi n dl turnier é gnüs düć i partezipanć premià cun na picia medaia y i mius à ciafè na copa y n pest. I mius dla mesana é stà Max Daverda, Lisa Ties, Leo Kastlunger y Evelyn Pedevilla, i mius dla elementara é stà Jan Paul Costalunga, Ricardo Fulici, Gabriel Willeit y Johanna Rindler. N bel dilan i va al diretur, a düć i insegnanć y al sponsor de pesć y medaies. (Patrick Pedevilla y Raff ael Kosta)

I scolars dla elementara y mesana tratan le turnier de sciah.

Tratan l’ann s’à i scolars inće fat instësc brëies da sciah, cun deplü materiai riziclà.

17

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Mareo - Tröpa plöia da d’altonn, tröpa nëi d’invern, tröpa plöia d’aisciöda. Ega ne manćia iniann nia, y śëgn da d’aisciöda, cun le deleghe sö alalt, rogorel a val de gragn rüs, che à inće fat dann ite por la Val de Mareo. Suradöt tl tòch danter Fodara Masarônn y Roa dles Ćialdires ne n’à i pici leć di rüs nia albü lerch la gran cuantité d’ega; insciö éra te plü posć jüda porsura y s’à chirì trus nüs fora por bosch. La situaziun é piorada ti dis di 16 y 17 de mà, olache les eghes n’ê nia plü da tignì sö, y à romenè cotan de material y paltans fora por la val. Le tru dla roda, che le Comun à metü

man da realisé l’ann passè da d’altonn, é te plü posć gnü romenè demez dales eghes y messarà gnì arjigné danü. Inće la strada de comun é te val’ posć gnüda slavatada sot fora, mo zënza fà danns che podess descedè de gran preocupaziuns. De maius danns à les eghes inće fat tl tòch dai Tamersc ite cuntra le punt Roa Furćia dai Fers, olache al é gnü romenè adalerch cotan de peres y paltans, y à ingravè ite n gran tòch de pastöra por i tiers.

Surapost

Ćiamò ai 17 de mà domisdé él

Eghes indlunchIte por la Val de Mareo é les eghes jüdes porsura te plü posć, à desgort tòć dl tru dla roda, y ingravè ite cotan de pastöra

gnü inćiarié lauranć da gnì cun mascînns a porvè da gornè les eghes y les deloje te n post su, por les desgorje almanco demez dala strada. En chë sëra à rapresentanć de comun y verdabosc ćiamò fat n surapost por valutè la situaziun, y odëi i provedimënć che an podarà tó tl dagnì, por ti dè ales eghes, che po plü gonot ester te de maius cuantitês, n let sigü por s’an rogore demez, zënza fà dann a strotöres o trus. L’assessur ai paurs Richard Erlacher comentëia insciö: ”Inće sce ara ćiara śëgn fora bindebò mal do strada ite, pòn dì che i danns ala strada y ai

Val de Mareo: eghes pazes despassa la strada y romëna material.

L’ega s’à ćiavè fora dlungia strada n let bindebò sot, y à inće desgort tòć dl tru dla roda.

La pastöra daite dai Tamersc é en gran pert sopolida da paltans y peres.

trus se lascia pa bëgn comedè. I ùn le material dan porta da tó ca.” Plü i parëntera a Erlacher por les pastöres, che é te val’ posć sopolides da paltans, te d’atri él śëgn roa olache al ê denant prè y lëgns. L’assessur: ”La pastöra à albü de gragn danns, y ara dorarà bonamënter agn ćina che al chersciarà indô valch. I proscims agn arunse sigü manco pastöra a desposiziun por i tiers.” Co jaràra pa inant? Richard Erlacher nes cunta che le Comun à tut sö contat cun chi dai Rüsc: ai rovarà adalerch l’edema che vëgn a fà n surapost, y valutè instësc la situaziun y i

provedimënć da tó. Al dij inće che al é agn che al vëgn portè dant le problem dles eghes ite por la Val, mo che al n’é mai gnü odü le gran debojëgn da tó de maius provedimënć. ”Śëgn magari gnaràl fat val’”, stlüjel jö.

Video sön Youtube y Facebook

Dla situaziun dles eghes ai 17 de mà él inće da odëi deplü videos, che an po ciafè sön Youtube chirin sot la parora ”Eghes Val de Mareo”, o zënza sön le profi l Facebook de La Usc Online. (pablo)

Badia - Les gran eghes descëda preocupaziuns inće tla Val Badia. Les plöies śëgn da d’aisciöda y suradöt inće la tröpa nëi che se delega, lascia slunfé sö i rüs olachessî. N fatur che se lascia sintì inće a Badia, sön le versant dla roa da La Crusc. Che le versant é en movimënt ne n’é nia val’ de nü. Al é conesciü che döt le terac da sot Sas dla Crusc ćina ite sot Lavarela é instabil. La desfarënzia é che iniann s’armöiel deplü, por gauja dles gran eghes che s’à abiné sö. Le recort dla roa de Gianëis é ćiamò dassënn vì ti ćês dla jënt de Badia, y vigni movimënt de tera lascia indô gnì sö la tëma y la trica.

En vëndres y sabeda dl’edema passada é i Stüdafüch de Badia gnüs cherdà por jì a deloje les eghes

Terac en movimëntTla fi ndledema passada à i Stüdafüch de Badia laurè cotan por deloje eghes che rogorô ite te na sfëssa de terac sön le versant da La Crusc. La situaziun vëgn monitorada tresfora. Comun y verdabosc trancuilisëia

dl Rü Ćiajó y Rü da Praz sön le versant da La Crusc. Chisc ê jüs porsura y l’ega rogorô deplëgn ite te na sfëssa che s’â daurì sura Frëinademez sö. Giorgio De Grandi di verdabosc da La Ila baia de na sfëssa de chi 100 metri lungia, y daverta por 20-30 cm. L’assessur Elmar Irsara dij insciö: ”I rüs ne jô nia plü do so tru, y an se temô che l’ega podess fà danns.” Incër 30 omi cun le comandant Egon Ploner à fi stidié da renforzè i urs dl rü y ćiarè che l’ega jiss indô dl dër vers.

Söl post él inće rové i gheologs dla Provinzia, rapresentanć de Comun, carabiniers y verdabosc. Deache i laûrs messâ gnì fać en prescia, él gnü inćiarié i stödafüch da i fà. ”Al é stè da regolè les eghes olache an minâ che al ess podü ester problems”, dij Elmar Irsara.

Söl post él inće gnü menè na mascînn a fà laûrs, y Giorgio De Grandi confermëia che la sfëssa é śëgn assöta y che la situaziun é chîta.

Sfësses vedles y nöies

Florian Sottara, surastant di verdabosc da La Ila, dij che te plü posć ciafon sfësses: n valgünes é bele vedles da agn, d’atres é de nöies; mo al n’ô nia cherié gran alarmism: ”Ti ultims agn ne ti gnôl magari nia dè tan de pëis a chëstes cosses. Al é intres stè movimënć, mo do la roa gnüda jö de dezëmber, él la jënt che mët plü averda y ti ćiara cun d’atri ödli, ći che é inće da capì.”

A vigni moda vëgnel śëgn fat tresfora controi, por tignì sot al edl la situaziun: ”Al é gnü dit da fà cer’ controi sön döt le raiun, y chisc unse metü man da fà”, dij Elmar Irsara. Dlungia i punć de mosoraziun por la roa de Gianëis, él inće gnü metü sö punć de mosoraziun por la pert da La Crusc. Dles mosoraziuns fi stidiëia le gheom. Rinaldo Crepaz. Indöt él gnü istalè cater punć nüs: dui punć de mosoraziun cun GPS é gnüs istalà dlungia la pista da La Crusc, al’altëza dla rô da La Crusc, dui d’atri punć, che vëgn mosorà cun tacheometer, é gnüs metüs defata sura Frëinademez sö. I damanun Crepaz sce al é stè movimënć. Al nes à dit: ”En domënia unse fat la pröma

mosoraziun sides cun GPS co cun tacheometer. Le lönesc unse mosorè ćiamò n iade, y al n’é söl mm stè degüna desfarënzia.” Mosoraziuns vëgn spo fates regolarmënter vigni intan de dis.

”Ći che an po fà al momënt, chël vëgn fat”, dij Florian Sottara, ”an ćiara da fà le poscibile, sides por deloje les eghes, inće por trancuilisé la jënt. La jënt é tla trica, y chësc é da capì, do ći che al é sozedü, mo la jënt dess savëi che al vëgn fat valch, che an ti stà do ales cosses.”

Ćiases nia al prigo

I damanun sce al é prighi concreć por la popolaziun. Elmar Irsara: ”La situaziun vëgn tresfora monitorada y i ne podess al

I Stüdafüch de Badia al laûr por deloje les eghes di rüs. (Foto: Stüdafüch Badia)

Chilò pòn odëi olache al é gnü istalè punć de mosoraziun implü. Le punt vërt é punt fi s. (Foto: Rinaldo Crepaz)

momënt nia confermè che al foss na situaziun plü acuta.” Dla medema minunga é inće Florian Sottara: ”Al momënt n’él nia prighi concreć. Al vëgn ćiarè do y fat mosoraziuns. Aladô di gheologs n’él nia gran prigo. Ai dij che al é da fà cer’ laûrs, da fà canai, mo le prigo ne n’é nia tan acut che an mësses se temëi che ćiases vais indô en roa. Al n’é zënzater nia da bagatelisé la cossa, mo an ne dess gnanca fà la situaziun peso co ći che ara é.”

Co jaràra pa śëgn inant? Elmar Irsara nes dij che incö vëndres gnaràl tignì a Badia na incuntada, olache al gnarà defi nì plü avisa ći laûrs che messarà gnì fać. Tl dagnì saràl da ćiarè da olache chëstes eghes vëgn. (pablo)

18

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Natöra - Do che i ti ùn ćiarè dan chinesc dé ales ativitês y laûrs portà inant tl parch natural Fanes - Senes - Braies, orunse chilò inće ti ćiarè ales iniziatives tl Parch natural Pöz - Odles, che atoca i comuns ladins de Corvara, Badia, San Martin y i trëi comuns de Gherdëna.

Dala relaziun che i é gnüda portada dant al comitê de gestiun dl parch, vëigon che al é gnü dè fora l’ann passè püch plü co 540 mile euro por provedimënć de sconanza, laûrs, material informatif y iniziatives de vigni sort. Les maius somes va fora por i laûrs de dortoraziun de trus, o inće por la realisaziun de tofl es nöies etc.: chilò

Laûrs y iniziatives tl parch de PözBëgn 540mile euro él gnü investì l’ann passè tl Parch natural Pöz - Odles. Les gran sones va por laûrs de mioramënt, mo inće te contribuć por le mantignimënt di prà da munt y dles pastöres

él gnü investì 169.000,00€. Na gran sona fej inće fora les premies por le mantignimënt di prà tl parch, olache 114 damanadus à podü pié do döt adöm 177.500,00€. Chisc scioldi vëgn en gran pert dala Uniun Europeica (za 119 mile euro) y dala Repartiziun Provinziala de Natöra, contrada y svilup dl teritore (za. 58.500,00€).

Chi dl post va te ćiasa dl parch

De bunes zifres po mostrè sö la ćiasa dl parch a Fones, che à podü se ralegrè de rodunt 15.700 vijitadus, de chisc n’él bun n terzo de vijitadus de Südtirol. Al é rové

adalerch 50 grups de scolars 62 assoziaziuns y uniuns desvalies s’à damanè na vijita acompagnada. Mirit de chësc bun resultat é sigü inće les tröpes iniziatives de cornisc che à arichì le program dla ćiasa, sciöche la mostra alaleria sön les Dolomites UNESCO (inće stada da odëi pro le Museum Ladin Ćiastel de Tor), les iniziatives por i scolars en gaujiun dl ann internazional dles nëtores, o inće i domisdà da pastlenè cun Daksy, che é la mascotte dles ativitês por mituns ti parcs naturai de Südtirol.

I colaboradus dl parch à laprò inće daidé abelì manifestaziuns alaleria, sciöche p.ej. la Roda dles Viles a Lungiarü o inće la Cultura

Le tru ”Sëmenes blanćes” é garatè. Al vëgn condüt le material por arjigné la sì sön Gherdenacia. La mostra UNESCO é stada da odëi inće pro le Museum Ladin.

da Munt sön Börz.

Laûrs

Cotanć é i laûrs portà a fi n tratan l’ann. Operes che é gnüdes portades inant tres i ispetorać forestai da Bornech y da Porsenù, y dal’Aziënda provinziala por l’aministraziun di bosć y dl demane. Danter i maius laûrs pòn anunzié tl comun de Badia le ressanamënt dl tru nr. 5 ”Sëmenes blanćes”, che condüj da Sponata sön Gherdenacia. Lassö à spo i lauranć arjigné 340 metri de sì de proteziun por i tiers, do che val’ armënć ê jüs adabroderes i agn denant. Tres sön Gherdenacia é spo jüs inant laûrs da taié fora

barantli, por che les pastöres ne crësces nia ite. Chësc proiet vëgn portè inant bele dal 2009 tres i fi nanziamënć dl proiet europeich Natura 2000. Tl comun de Corvara él gnü fat i pröms laûrs de ressanamuent dl tru Frara-Forceles.

Tl comun da San Martin él gnü ressanè le tru nr. 35 ”Vaciara - Göma” y an ćiara inće inant por ciafè na soluziun ala plaza da parchè sön Börz. L’Ofi ze Parcs i à conzedü al Comun n contribut de 16.736,00€ por la realisaziun de n conzet de revalutaziun de döt l’areal: l’abelimënt dles plazes dai auti, les tofl es d’informaziun, le trafi ch y le sorvisc de trasport publich. (pablo)

Iadi - La Lia da Munt Ladinia à organisé en chësc ann döes jites tla Croazia. La pröma, sciöche an à bele podü lì t’La Usc dan valgünes edemes, à condüt a Losinj. La secunda, che é stada dai 25 ai 28 de aurì, nes à condüt naota a vijite le parch nazional de Plitvićka, cun sü bi lêć y cascades. Chësc parch é gnü detlarè dala UNESCO patrimone mondial dl’umanité. An à podü amiré les belëzes y les morvëies dla

Tan bela la CroaziaAla fi n d’aurì é n bel grup dla Lia da Munt Ladinia jü en jita y à vijité danter l’ater le parch de Plitvićka y l’ijola de Krk

natöra te so elemënt ”ega”. Dedô sunse spo jüs inant sön la

ijola de Krk, y plü avisa a Baŝka. Cun le tëmp che nes à dè na man, unse podü fà le dé do na bela escursciun a pé sura na picera munt ia, por rové pro na ütia sön la spona dl mer, olache l’ostì nes aspetâ bele cun na buna marëna arjignada ca por nos. Do marëna nes àl spo condüt cun na picera barca zoruch a Baska.

L`ultimo dé, sön le iade da jì a ćiasa, s’unse archité a Rovigno tl’Istria. Tl restorant conesciü ”Puntulina” unse ciafè na buna marëna de pësc. Al é stè na bela jita adatada a düć, an à podü passè de bi dis en compagnia y en alegria. An à podü jì a odëi posć nüs y an à podü se lascè vizié cun le bun mangé. Düć é stà dër contënć y se conforta bele indô ala jita dl ater ann. (Lia da Munt Ladinia)

Dlijia - La Diozeja de Balsan Porsenù à comuniché les mudaziuns de personal tles cöres, che jarà en forza cun le 1. de setëmber de chësc ann. Mudaziuns él inće tla Val Badia, olache siur Andreas Perathoner à renunzié a süa inćiaria da

Tecnologia - I ros por l’internet aslöm danter Longega y Al Plan vëgn metüs jö do la ligna dla strada. Por chësc intervënt sön na lunghëza de feter cater chilometri fej la Provinzia na investiziun de 411.500,00€. I laûrs da ćiavè sö y mëte jö i ros ti é gnüs surandà ala fi rma Alpenbau da Terenten, che â pité da i fà por 306.364,00€, lascian do le 21 porcënt dla soma proietada. Por ćiavè sö, mëte jö i ros y curì pro él odü danfora 60 dis de laûr.

I proscimi laûrs por l’internet aslöm tla Val Badia é odüs danfora da Picolin a La Ila y a San Martin. Por tachè adöm le coliamënt da

Laûrs mët manChisc dis mët man i laûrs por mëte jö i ros dl internet asvelt danter Al Plan y Longega. Dedô vàn inant sö por la Val Badia

Longega a Picolin él gnü fat n’acordanza por s’anuzè dl tru dla roda che vëgn fata iniann da d’aisciöda/isté. Le program prevëiga inće da arjunje La Val y Rina cun la fi ra otica. “Sce an ti ćiara al dagnì val debojëgn da avëi l’internet aslöm inće ti pici paîsc da munt, chësc dantadöt por i jogn y les scores, mo inće por l’economia y les istituziuns” sotrissëia l’assessur Mussner. Da pert dla Provinzia de Balsan él gnü programè da portè i coliamënć de internet aslöm tres fi ra otica ćina te vigni comun. La spartiziun dl coliamënt dales singoles zentrales ales ćiases é spo tles mans di comuns. (osp)

Mudaziun di proiLe degan siur Iaco Willeit devënta cun le 1. de setëmber inće ploan da Corvara y Calfosch

famëi dles comunitês da Corvara y Calfosch. So post gnarà tut ite dal degan siur Iaco Willeit, che é ofi zialmënter inće ploan de Badia, La Ila, La Val y Rina. Le degan arà insciö l’aministraziun de indöt 6 cöres, meses les cöres de döta la valada.

19

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Musiga - Le cor da Vìena “cantus iuvenis” festejëia so iubileum de 10 agn te Südtirol cun dui conzerć sot al titul ”Sonnsdemesaisciüda - Mittfrühlingsstimmen”: en vëndres, 31 de mà tla Dlijia de Badia y tla Ćiasa Jan Batista Runcher y en sabeda, 1. de jügn tl Vinzentinum a Porsenù, intrami i iadi dales 20.00. Deplü ciafon sot ales manifestaziuns

10 agn de ativité - Nia ma ćiantè

Tratan na proa, chësc ann de merz - söl dé diesc agn do la pröma proa dl cor metü sö da André Comploi. Amesa na ćiantia y l’atra alda le cor cantus iuvenis y so dirighënt valgügn defora che ćianta le ”cantus iuvenis madrigal”. Na sorpresa por i ćiantadus laìte, ch’é sambëgn coriusc da odëi che ch’al é che ćianta defora: Al é zirca vint ćiantarines y ćiantadus ”vedli”, ch’é gnüs adalerch por festejé le iubileum. N gröm di atri feter 180 jogn y jones, che à studié a Vìena y à ćiantè para tl cor tratan i pröms diesc agn d’ativité, n’à nia sciafié da gnì adalerch, mo à menè lëtres o e-mails - ćinamai n video de na ćiantarina, che ti ćianta ”happy birthday” al cor él rové adalerch. Y tratan che an ti ćiara spo ales fotografi es de conzerć, proes, iadi y de n gröm d’atres ativitês dles ćiantarines y di ćiantarins, vëgnel dessigü sö incherscimun - bi é i recorć de n gröm de momënć passà adöm. Mo pro n cor metü adöm dantadöt da studënć, tóchera inće gonot da tó comié, canche un o l’ater s’an va demez da Vìena por laûr, o deache al à rové i stüdi - datrai inće cun val legherma ti edli.

Dl ater vers vëgnel pormez vigni semester ćiantarines y ćiantarins nüs… Indöt él insciö ti ultims agn tresfora incër 50 y 60 ćiantadus pro le cor, dantadöt dal’Austria, dala Germania y da Südtirol. Le cor ne n’é nia ma chersciü te süa grandëza, mo inće te süa cualité plü co respetabla por n cor nia profescionist . Program y interpretaziun resplidëia la vitalité dl cor cantus iuvenis - l’inom ô dì ”ćiantè jonn”. Ći che i plej le plü ai spetadus é l’entusiasm y la ligrëza

dles jones y di jogn, che se desleria inće fora sön chi che ćiara pro. Che le cor à arjunt y mantëgn le bun livel é dantadöt mirit dl ideadù y diretur dl cor.

André Comploi: fondadù y dirighënt dl cor

Nasciü tl 1982 y chersciü sö a Al Plan de Mareo, tol André Comploi pert a n curs da dirighënt de cor bele tratan che al va a scora, y fej sües prömes esperiënzes te cors a Porsenù y Neustift. Tl 2001 vàl a Viena por studié Sciënzes de teater, fi lm y massmedia y Musicologia tl’Université da Viena, tl Conservatore Diozejan da Vìena stüdiel Musiga Sacra. Al stlüj jö sü stüdi cun destinziun. Tl 2003 mëtel sö le cor cantus iuvenis, y André é le dirighënt y le diretur artistich de chësc cor. Dal setëmber dl ann 2006 inant laora André Comploi tl ofi ze stampa dl’Opera Statala da Vìena, dal jenà dl 2010 sciöche scef dla stampa. Al insëgna tl’Université da Vìena y tl’Université Lëdia da Balsan, y scrî sura la storia dl teater ladin y sura la musiga ladina. Implü scrî André Comploi inće instës musiga.

”Cil y Tera” - Le program dl CD

Por le iubileum diesc agn à cantus iuvenis tut sö chësc ann n CD, che gnarà presentè tratan i conzerć te Südtirol. Tl archif dl repertore de cantus iuvenis él da ćiafè plü de duicënt ćianties: cincënt agn de storia dla musiga, cosses scëmples y cosses bindebò ries, a trëi, cater - ćina a sëdesc usc, por cor a capella o cun acompagnamënt de orchestra, te n gröm le lingac... Nia saurì da cerne fora n’ora de program, cun ćianties che passenëia adöm y stà n pü’ por döt ći che cantus iuvenis ćianta ion.

André Comploi scrî sura le program dl CD: ”Le titul Cil y Tera é na metafora por la leteratöra sacrala y profana sacrala ch’i ćiantun te nosc cor. Valgügn tòć resta ’cun i pîsc ia por tera’, d’atri é plü eterics … – y invalgò al orizont se azica cil y tera y liëia adöm les epoches, i

stils musicai, i lingac y les cultures desfarëntes.” Amizizia, amur, fede, mort, liberté, êrt, patria, natöra, sentimënt, humor, … - les ćianties baia dles gran tematiches dla vita.

Les ćianties ladines tl repertore

N gröm de ćianties ladines à cantus iuvenis sön le programm - ti dui idioms dla Val Badia. Ći che porta datrai a discusciuns canche n cor ladin proa ćianties ladines - sce ćiantè por badiot o por mareo o moscedè n püch - cantus iuvenis à na soluziun scëmpla: da ćiantè tl idiom, te chël che le test dla ćiantia é gnü scrit. Insciö àldun tl idiom mareo les ćianties ”Les fl us de munt” (parores de Angelo Trebo, musiga de Felix Dapoz ), ”Aroeder” (parores de Lois Ellecosta, musiga de André Comploi), ”Te stüa” (parores de Siur Iaco Ploner, musiga de Franz Comploi) y ”Ave Maria” (melodia de Siur Agostin Moling, aranjamënt de André Comploi). Dessigü nia scëmpl por i ćiantadus todësc, che s’ê bel plan ausà a co che les lëtres é da pronunzié tl idiom de Mareo y mëss spo mudé döt cant pro d’atres

Cantus Iuvenis: SonnsdemesaisciüdaIubileum de 10 agn por le cor ”cantus iuvenis”. Por l’ocajiun vëgnel tignì dui conzerć particolars tla Val Badia y a Porsenù, y presentè le CD nü ”Cil y Tera - Himmel und Erde”

Le cor ”cantus iuvenis” da Vìena.

Le cuertl dl CD nü.

ćianties, sciöche ”Mia ćiasa” (parores de Siur Ujöp Pizzinini) y ”Chersciares” (parores de Carlo Suani, musiga de André Comploi). Le “y” n’é nia plü da ćiantè sciöche ”i” mo sciöche ”e”, le ”ë” é te n iade da pronunzié plütosc sciöche ”a” y nia plü sciöche ”e” y insciö inant - mo döt é poscibl cun n pü’ de buna orentè y paziënza.

Les ćianties ladines, che cantus iuvenis ćianta al momënt por ladin, respidlëia n pü’ döta la storia dla musiga dla Val Badia. Le test de ”Les fl us de munt” é gnü scrit da Angelo Trebo, che s’â tut dant adöm a Jepele Frontull da scrì les prömes ćianties por mareo - ćianties, ch’é tres restades vies ćina al dédaincö. Do la secunda gran vera él n’atra fasa, olache al vëgn scrit n gröm de ćianties nöies - insciö inće ”Mia ćiasa” - che respidlëia l’autostima che i ladins davagna zoruch te chësc tëmp olach’ai mët inće man da ghiré plü dërć politics, mët sö les uniuns culturales ladines y insciö inant. Amesa i componisć de chisc agn é dessigü da alzè fora Felix Dapoz, ch’é rapresentè tl repertore de cantus iuvenis cun döes ćianties: ”Les fl us de munt” y ”Ich denke

Dein”.Le presënt dla musiga ladina é

dër rich de produziun de ćianties, nia ma de ćiantauturs y grups musicai, mo inće de ćianties nöies por cors. André Comploi, dirighënt de cantus iuvenis, à contrubuì ala inrescida sön les ćianties dla Val Badia tl liber ”Ćiantè ladin” publiché l’ann passè. Al ti stà porchël a cör da mantignì via la tradiziun dles ćianties ladines. Y al à inće componü instës n gröm de ćianties ladines, sciöche ”Chersciares”, scrita chësc ann de forà, che sarà da aldì por le pröm iade tl conzert a Badia. (Matteo Rubatscher)

20

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Corvara/Al Plan - Ann por ann fi stidiëia la Cassa Raff eisen Val Badia da invié ia tla valada le concurs internazional de dessëgn Raiff eisen, n concurs rové chësc ann a süa 43ejima ediziun, y che po mostrè sö 1,5 miliuns de partezipanć - scolares y scolars - te 7 naziuns d’Europa: Talia (Südtirol), Germania, Austria, Svizra, Finlandia, Francia y Luxemburg. Tla Val Badia à en chësc ann tut pert indöt 437 scolares y scolars: les scores elementares y mesana dl comun de Mareo, la elementara da Corvara, la elementara y mesana da Reba/Fodom. I scolars mëssâ fà n dessëgn sot al tema: ”Descurì les varietês: ti dè forma ala natöra”. Vigni ann vëgnel tut ca na tematica atuala, che i scolars aprofondësc spo inće tles scores, deboriada cun i insegnanć.

La fantasia ne n’à nia manćé, y les döes juries te Mareo y a Corvara à albü la inćiaria nia saurida da ćerne i plü bi dessëgns. Danfora êl gnü organisé inće döes mostres, olache la jënt podô ti ćiarè. Les döes premiaziuns é spo stades ai 14 de mà a Corvara y Al Plan. Premié gnôl i pröms trëi de vigni categoria: 1a y 2a elementara, 3a, 4a y 5a elementara y la mesana. Sciöche vigni ann êl indô de bi pesć da davagné: rodes da munt, globus, sonarins eletronics, jüć y d’ater. Sambëgn che scolares y scolars â gran aspetanza da odëi sce ai â davagné n pest. La premiaziun é gnüda abelida te intrami i paîsc dal grup ConTakt, che à salpü da trà impara i jonins te n jüch danter movimënt, coordinaziun y ritmica.

I davagnadus de vigni grup pòn odëi tles tlassifi ches dessot.

Inant a livel provinzial

Danter düć i dessëgns n’él inće gnü chirì fora 6 da menè inant por la valutaziun a livel provinzial, y sce ara gareta, ćinamai a livel europeich. I scolars dla Val Badia à gonot albü suzes de chësc vers. L’ann passè â p.ej. Julia Frenademez da San Ćiascian arjunt le pröm post a livel provinzial, y spo ćinamai le 4. post a livel europeich. Iniann él gnü menè inant i dessëgns de Giacomo Delmonego dla elementara da Corvara, Yuri Costa dla elementara da Fodom, Edona Guri y Mike Kaneider dla elementara d’Al Plan, Alessio Crepaz dla mesana da Fodom y Elena Gasser dla mesana d’Al Plan.

Le concurs à inće n tonn de solidarieté. Por vigni dessëgn dè jö él la Cassa Raiff eisen che dà na spënora de 50 cent a fi n de bëgn por mituns manco fortunà. Te döt

Südtirol él gnü adöm l’ann passè incër 6.000,00€ (pablo)

Premiaziun

1. y 2. elem. Corvara: 1) Giacomo Delmonego, 2) Christian Posch, 3) Andrea Pescosta

1. y 2. elem. La Pli/Reba: 1) Matteo Crepaz, 2) Roberto Dorigo, 3) Monika Grones

3., 4. y 5. elem. Corvara: 1) Janpaul Piai, 2) Jordan Dapunt, 3) Elena Giuliano

3., 4. y 5. elem. La Pli/Reba: 1) Yuri Costa, 2) Eddy Roilo, 3) Alessandro Crepaz

Mesana Fodom: 1) Alessio Crepaz, 2) Francesco Costa, 3) Martina Palla

1. y 2. elem. Al Plan: 1) Edona Guri, 2) Moritz Videsott, 3) Fabian Kaneider

3., 4. y 5. elem. Al Plan: 1) Mike Kaneider, 2) Francesca Irsara, 3) Daniel Plazza

1. y 2. elem. La Pli: 1) Angela Santolini, 2) Anna Brandlechner, 3)

Scolars à dessegnè la varieté la natöraLe 43. concurs internazional de dessëgn Raiff eisen é jü a piz cun les premiaziuns a Corvara y Al Plan. Tut pert à iniann 437 scolares y scolars. Sis dessëgns é gnüs menà inant a Balsan por la valutaziun provinziala

Pro la premiaziun a Corvara: i pröms de vigni categoria ciafâ na bela roda da munt.

Insegnanć, juria y rapresentanć dla Cassa a Corvara.

Mitans y mituns tratan la premiaziun a Al Plan.

Carolin Willeit3., 4. y 5. elem. La Pli: 1) Anna

Peslalz, 2) Anita Brandlechner, 3) Johanna Rindler

1. y 2. elem. Rina: 1) Paul Pedevilla, 2) Noemi Elzenbaumer, 3) Tatjana Gasser

3., 4. y 5. elem. Rina: 1) Elena Elzenbaumer, 2) Barbara Clara, 3)

Silvia Pedevilla1. mesana Al Plan: 1) Elmar

Taibon, 2) Sara Fontanella, 3) Andrea Erardi

2. mesana Al Plan: 1) Giulia Call, 2) Veronica Filippi, 3) Pio Peslalz

3. mesana Al Plan: 1) Elena Gasser, 2) Jolanda Dhama, 3) Marta Cristofolini

Elena Gasser, 3a mesana Al Plan. Mike Kaneider, 4a elem. Al Plan. Guri Edona, 1a elem. Al Plan.

Alessio Crepaz, 1a mesana La Pli de Fodom. Yuri Costa, 1a elem. La Pli de Fodom. Giacomo Delmonego, 1a elem. Corvara.

I dessëgns menà inant a Balsan

21

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Musiga - Mareo y la Ladinia à na CD nöia. Le titul é “La scogna”. Lassura él da aldì 18 tòć de musiga, danter chisc 16 ćianties ladines daldöt nöies. La CD é da ciafè al prisc de 15,00 € y gnarà sambëgn inće venüda tratan la sëra de presentaziun endoman sabeda al UFO a Bornech.

Gran variaziun

Söla CD él da aldì deplü costelaziuns de grups de stromënć y usc, y deplü sorts de aranjamënć. Chisc é gnüs fać da Andrea Federa y Benni Valentin (ćianties de Andrea Federa), Marco Gardini da Balsan (ćianties profanes de Iaco Rigo), Angela Palfrader (ćianties nadalines de Iaco Rigo) - sön indicaziun di auturs dla melodia y test, y dl musizist y espert Ludwig Rindler d’La Pli de Mareo. “Bele dan set agn unse baié iö y le bassist Andrea Federa da tó sö na CD deboriada”, dij Iaco Rigo, “i orô recompensè a chësta moda döt le laûr che Andrea

Federa fej por i grups de musiga y ćiantauturs dla Val Badia”. Dal 2009 incà él gnü scrit insciö ćianties nöies y laurè sön n conzet por na CD nöia. De Andrea Federa él da ciafè söla CD cin’ ćianties, öna à le test dl “bal” dl poêt marou Angelo Trebo.

Secunda ediziun dl “ethnical project”

Dl 2007 él gnü fora la CD “Pulsaziuns”, cun melodies y parores de Iaco Rigo. L’autur à orü i surandè a chësta produziun l’agetif “ethnical project”, deache tröpes jones y tröc jogn d’La Pli tolô pert ai aranjamënć y ales registraziuns, y se presentâ inće tla Val Badia y a Balsan dan al publich. La defi nziun “ethnical project” sta por le lingaz ladin, le contegnü di tesć y les conotaziuns dles melodies, di cors y dla musiga. Iaco Rigo: “I ne sun nia n grup rock y pop stlüt, mo intrês davert a stromënć nüs y porsones jones nöies, che à vëia da sonè y ćiantè por ladin, y inće da portè fora dla

Val Badia nosta musiga!” Inće l’identificaziun cun i tesć é de importanza, deache ai ćianta dla vita dla jënt de nüsc paîsc, de so laûr y dles sajuns, dles ligrëzes y inće di momënć plü scürs. La CD “La scogna” é śëgn na ediziun nöia dl “ethnical project” y dl grup che le lasciarà aldì tla Val Badia y foradecà. Le lingaz ladin marou sona bele bun zënza che an le capësces, al é tler y da tröc vocai - ći che alisirëia inće i tentatifs da le mëte en musiga. Sce chi che ascuta pro ô inće savëi ći che al vëgn ćiantè, pôi le sintì fora tles musighes y ti cors, y inće te val’ parora ladina che ai impara.

Le ćiantarin nü, les ćiantarines nöies

Andrea Federa d’Al Plan sona la chitara bassa. Le bassist n’é ćina śëgn mai stè da aldì dan al publich cun söa usc. Al lasciâ plü ion ćiantè i atri. Sön chësta CD l’àldon fi nalmënter: al ćianta söes ćianties a na manira morjela. Pro öna na ćiantia, dal titul “Tone y Nane”, vëgnel daidé tl dialogh om-fomena da Laura Willeit d’La Pli de Mareo. Da La Pli vëgn inće les atres trëi ćiantarines solistes che an po aldì vignöna te deplü ćianties: Anna Palfrader, Angelika Willeit y Katrin Ellecosta da Frena.

L’introduziun ala CD y al moto “La scogna”

“La scogna”, le titul dla CD, vëgn da na ćiantia: te chëra vëgnel descrit les tëmes y le bur’ som che na jona à por l’amur a so chestian, “ma canche ara fajô la scogna cun ël y davagnâ, spo se sintîra brauia y sigüda de se”. Chësta metafer por la vita à inće menè Iaco Rigo a svilupé le laitmotif por döta la CD y la grafi ca cun la pìlora dl labirint. Tl

test introdutif dl libreto che acompagnëia la CD stàl scrit insciö: <Le labirint dla vita - Cô nen roé fora? Tan saurì n’èl pa? I sun tomé ete te cösc cërtl, te pos bën dì por „som“ o „amur“... I ćiari da ciafé en mio tru, i passi fora por les loćes de chisc gran anì, mo spo mo vëgnel endô en mont che i sunse tal medemo post co endant. I à belo odü che ala fi n mëssi po ma mo chirì y ciafé me enstës por ciafé spo le dër tru co porta alaleria. Dan da en per de dis sunse roé ćina etensom le labirint, enlò êl en lomescel checio... al stea ensciö desco en travert, desche al ess orü mo mostré le tru por jì endô alaleria. Mo nia de fat, con en lomescel mo jói püch, ći co ess podü mo daidé è so fi desfat jö y trat ćina alaleria!

Con düć mi ponsiers y me enstës te cösc labirint ne m’an ài nia anadé che i n’ea nia su, che al ea ćiamó jont co passâ, chiria, jea ennant y zoruch... Ensciö èsera la vita, vignönn mëss fà y desgropé le sò. Empò sunse po ma düć atlò, degügn ne po pa ester fora de söa pel. La vita: en jüch tal jüch? ... Y i metên tosc man te cösc gran labirint de düć da fà „la scogna“, nes desmonćenn spo tosc che i àn nüsc confi ns...>

“Fà la scogna”, jüch y metafer dla vitaSëdesc é les ćianties ladines nöies de Iaco Rigo y Andrea Federa, da aldì söla CD nöia “La scogna”, che gnarà presentada endoman da sëra, sabeda ai 25 de mà. Incër vint é i interpreć, cun deplü ćiantarines te so debut

Les trëi ćiantarines solistes Anna Palfrader, Katrin Ellecosta (alias “Katrin da Frena”) y Angelika Willeit.

Söla CD él inće da aldì dui Capricci de N.Paganini, le nr. 13 y le nr. 14, sonà dala vidorista Angela Palfrader.

Tl stüde de registraziun a Badia. Sentà: Marco Gardini y Benni Valentin, en pé: Andrea Federa y Iaco Rigo.

Ludwig Rindler.

22

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected]

Poza - I é stac de 239, e de chisc 72 per delega, i sozi che enstadì à aproà l bilanz de l’ejercizie 2012 del Consorzie Eletrich de Poza e i à confermà i aministradores che fenìa so mandat: Remo Florian, Valerio Lorenz e Luciano Vian.

La radunanza, chiamèda ite te teater de l’oratorie en jebia passèda, à confermà la valuta de na sozietà bona e manèda inant con ferstont. L president Flavio Lorenz, dò aer domanà n menut de acort per i 11 sozi morc te l’ùltim an, l’à portà dant i dac più segnifi catives de l’atività del 2012. Fora per l’an l’é stat tout ite ben 32 neves sozi, e en dut i 1136 sozi à durà 15.285.913 kWh, e i à podù goder de n sparagn de passa 706 mile euro, con rebasc che va dal 24% al 65%.

La sozietà, te sia doi zentralines, l’à abù na produzion de passa 22 milions e mez de kWh: 18.285.913 te chela de Soraga e 4.268.929 te chela de Sèn Nicolò. Chest à permetù apontin de arjonjer l bon

Consorzie eletrich de Poza: bilanz semper bonL president Flavio Lorenz, i aministradores e l diretor Dino Detomas à portà dant a la radunanza di sozi la rendicontazion de l’an passà, che se sera con n atif de béleche 800.000 euro

ùtol de ejercizie de 796.333 euro, amò maor de zirca 50.000 euro respet a chel de l’an passà, che l’é stat destinà desche pervedù da la lege 59/92 su la copratives, anter fondo per la cooperazion, fondo de resserva, e te la maor mesura consentida (3%) a revalutazion de la quotes. L bilanz l’é stat deschiarì fora dal responsàbol aministratif Tullio Dellagiacoma, e l’à abù l parer de conformità ence da man del colege sindacal, con a cef Renato Nazario Micheluzzi, e del comitat de control de la Federazion trentina de la cooperazion.

Na gran lauda é ruèda dal diretor generèl de la Federazion Carlo Dellasega, che à recordà che n ejit scì bon anchecondì no l’é sorì da arjonjer, sotrissan l valor del sistem cooperatif, per n pez vardà da l’aut en bas da la gran sozietèdes, ma che l’é semper jit inant luran con empegn, serietà, onestà... e l seghita amò, zenza se desmentièr de la comunanza e de la solidarietà!

Via per l’an 2012, defat, l CEP à responet positivamenter a duta la domanes de didament, sostegn e sponsorisazion a la sozietèdes de noscia val: a chestes ge é stat dat en dut 51.345 euro, e etres 47.795 euro é stac sporc per benefi zenza.

Ma chel che fèsc del Consorzie na bona sozietà l’é la calità del servije. L lurier portà inant dal staff , vidà dal diretor Dino Detomas, l’é semper gran e percacent e chest’outa n batiman particolèr é jit a Bernardino Zulian, jit en penscion a la fi n del 2012, canche so post é stat tout sù dal joen Davide Dallapozza. Via per l’an i dependenc, apede a arsegurèr la gestion e la manutenzion, i à montà i neves contatores eletroniches, mudà trasformatores e tenjion te la linies. Del 2012 l’é stat ence metù jù l cavo per fi bra otica per l trasferiment de dac da la zentralina de Soraga a la senta de Poza, e ades l’é en program la realisazion de la neva zentralina Sèn Nicolò 2, che i spera de fenir

dant che vae fora l’an.Se la pievia, che te l’ùltim temp

no se à fat preèr, l’é òr per la produzion de forza, vèlch solistrèda é ruèda da pech sul ciamp de la destribuzion. Descheche à spiegà l diretor Detomas, che da egn l les proa dutes per parèr inant e poder tor sù la linies da la SET per Soraga e Pera, da pech l’é stat enjignà l sboz del nef Pian provinzièl de distribuzion, spetà da egn, co la previjion (e la speranza) de jir inant

a na vida più spedienta.Col compiment di 2 obietives de

la neva zentralina e la linies per Pera e Soraga, l CEP del 2014 se enjigna a festejèr l centené. En cont de chest l’envit sport a duc i sozi e a duta la comunanza l’é che se i aesse retrac o document veies che revèrda i prumes egn de atività de “la lum”, i é preé de cher de i portèr te la senta de Poza, per didèr a meter adum i 100 egn de storia de chesta gloriousa sozietà. (lg)

Baissiston - La Madona de Baissiston à strent te n gran e ciaut braciacol en domenia ai 19 de mé, en Pèsca de Mé, la comunanza cristièna de Fascia che à tout pèrt al pelegrinaje endrezà dal Decanat.

L freit e la pievia, che jà da doman bonora vegnìa jù forta, no à sperdù i fi dei fascegn che no à volù mencèr a l’envit slarià fora dal Decan don Giuseppe Da Prà. “Te chest an de la Fe, proprio tel dì de Pèsca de Mé, con Maria spetaron ensema l don del Spirit Sènt sun noscia families, sun noscia val de

Fascia, su la Gejia e l mond entriech.”

N envit particolèr era stat uzà fora a duc i joegn che à ciapà la Creisema e a chi che se enjigna per la ciapèr e che, ensema a sia catechistes, é rué al Santuarie dant dai etres per tor pèrt a n moment de orazion e de refl escion co la testimonianza del Piscop Giuseppe Filippi.

L’é stat proprio l Piscop Filippi che à ofi zià messa grana te Santuarie (no l’é stat l met de la fèr defora per via de la gran pievia) ensema a duc

La comunanza cristièna de Fascia forin Baissiston L pelegrinaje endrezà dal Decanat per renovèr sia fe a la Madona à abù dassen n bon éjit, enceben l catif temp

i preves de Fascia, al Diacon Antonio Ghetta e a Fra Giuseppe Zampiva del Santuarie. Monsegnor Filippi, de naa trentina, l’é Piscop de la Diozesa de Kotido te l’Uganda, l’é combonian desche Pare Raff aele del Malghèr rechia a chel che l’era leà da na fona amicizia. Monsegnor Filippi à abù coi joegn fascegn n bel enconter, rich de messajes; l ge à racomanà de esser coragiousc tel slarièr fora la fe e de fèr de sia vita n don. L’à rejonà de sia miscion anter i purec e de spes l’à metù a confront la situazion di joegn

africhegn con chi de noscia realtà. Ence te la perdicia Monsegnor Filippi ge à rejonà a cher avert ai bec de la Pruma Comunion, un apede l’auter sot utèr; l ge à dit che i bec de Kotido se i é fortuné i ciapa da magnèr demò na uta en dì, no i à duc i jeghes che i à ic, ma i à la amicizies veres, percheche chel che conta de più l’é l leam coi frèdes. “Se fosse n bez – l ge à dit – e i me domanassa se preferisse esser desche voetres o desche n bez de l’Africa, ge responesse sobito che preferisse esser n bez de l’Africa

percheche ence se no i à nia, i à la grazia de esser contenc de chel che i à, di raporc umans, di valores veri de l’amicizia e de la spartijon.” E amò l se à out a la familia cristièna de Fascia: “No ve serà te voscia cèses e no abià tema di etres. Che l Spirit Sènt ne dae la fe, la pazienza, la gaissa, la speranza e la legreza de anunzièr e testimonièr Crist ai frèdes.”

I Cores parochiai à compagnà la bela messa che se à serà sù co na invocazion particolèra a la Madona de Baissiston che la seghite a vardèr via la jent de Fascia, da semper leèda a chest Santuarie e i bec fascegn che à fat la Pruma Comunion à portà sun utèr sie omaje a la Madona.

Dò mesdì, ajache per fortuna l’aea lascià ló de piever, l’é stat dit sù la Corona a l’averta co la partezipazion di joegn de la Creisema, di bec de la Pruma Comunion e de n muie de families, e Monsegnor Filippi à dat la benediscion eucaristica di malé.

“Verjé i ujes a la novità che l’é Crist” l’é stat l’envit slarià fora a la comunanza cristièna de Fascia, n envit da tor sù, conservèr e spartir coi etres, compagné da la veièda doucia e segura de la Madona de Baissiston. (mci)I bec che à fat la Pruma Comunion se à troà forin Baissiston con sia families per rengrazièr la Madona. (fotos Carlo Trolese)

Monsegnor Giuseppe Filippi à ofi zià messa ensema al decan don Giuseppe Da Prà e i preves de Fascia tel Santuarie pien e res de jent. (fotos Carlo Trolese)

Te la radunanza del CEP l’é stat portà dant l bilanz de l’ejercizie 2012.

23

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Moena - Numeres positives enceben la crisa chi che la Cassa Rurala Val de Fascia e Agordin ge à portà dant a la radunanza di sozi chiamèda ite en vender passà tel teater Navalge de Moena.

L’Istitut de credit copratif defat à serà sù l bilanz 2012 con n ùtol de 2 milions e 162 mile euro, béleche 600 mile euro de più che l’an dant, l 38,4%. L rendicont l’é stat aproà da n numer de sozi record, ben 683 con amò apede ence 160 deleghes.

L president Carlo Vadagnini à recordà che giusta acà 10 egn, apontin ai 17 de mé del 2003, l’era nasciù ofi zialmenter la Cassa Rurala Val de Fascia e Agordin aldò de la fujion anter la Rurala de Moena e chela de Ciampedel - Cianacei. “L cajo à volù che chest an, a 10 egn giusć, la radunanza ordenara di sozi vegne chiamada int tel medemo dì - l’à dit Vadagnini - na ocajion unica, che ne permet de festejar l diejem cedean de noscia sozietà”.

La cernuda fata enlouta se à desmostrà de valuta: te 10 egn la regoeta direta se à smaorà del 99% passan da 183,6 a 365,9 milions, i scioldi dac adimprest é cresciui del 109%, passan da 171,1 a 356,9 milions, l patrimonie de l’80%, da 26,9 a 48,6 milions. Smaorament emportant ence per i clienc, passé da 8.760 a ben 14.515, e di sozi, passé da 1.683 a 3.631. Se sà ben ence l numer del personal é cresciù, passan da 62 a 76 unitèdes. Te chest trat de temp l’é stat ence avert autra trei neva fi liales, Mazin, Mas e la senta destachèda de Bribano de Sedico: “L projet ne à vedù empegné te na espanjion teritoriala ascorta, con l’obietif de esser semper più vejign ai besognes de sozi e clienc - l’à enjontà l president.”

Ence se l 2012 no l’é tacà ben, la

regoeta direta é ampò aumentèda de 1,10% respet a l’an dant, da 362 a 365,99 milions, dapodò l’é stat conzedù credic neves per 54 milions de euro, segn chest “de cotant che la Cassa Rurala sostegne i operatores economics e la families” - l’à dit amò Vadagnini, che l’à ence metù al luster che “su 1.100 domanes de afi dament ruèdes a la Cassa n’é stat azetà 1.058, l 96,2%, e demò 42, donca l 3,81%, le é state refudade. L raport anter i scioldi dac fora e chi regoec é del 98%, a conferma che dut chel che rua int l vegn dorà a sostegn del teritorie” - l’à dit.

A confermèr ampò che vivon na situazion de crisa l’é l smaorament de la partides che stenta o padesc (tecnicamenter “incagliate” e “a soff erenza”), “l raport de chesta partides sul total di scioldi dac adimprest l’é passà dal 5,6% al 9,2% - l’à dit l diretor Luciano Braito - aldò de chest la Cassa à metù da na man per segureza 2,5 mln de euro.”

Braito à rejonà ence de la previjions per l 2013, che l’é pontà via prejentan amò difi coltèdes che fàzile doventarà ence maores via per l’an, ampò l’analisa di prumes

cater meisc moscia n smaorament de la regoeta direta del 2,50% e di scioldi dac adimprest del 1,36%.

No l’é mencià nience via per l 2012 da man de la Rurala i intervenc sul teritorie: i contribuc é stac de passa 554 mile euro e i raprejenta la testimonianza concreta de l’empegn a ge stèr apede al teritorie, la comunitèdes locales e la sociazions de volontariat. Amò apede l’é jit inant l’endrez de scomenzadives desche i viajes e l pest ai studenc meritégoi e via per l’an passà l’é stat organisà scontrèdes de aprofondiment su temes fi scai che à troà dassen gran aprijiament.

Dò l’aproazion del bilanz duc a una, i sozi à cognù renovèr la encèries de trei conseieres che jìa fora. L’era da litèr i raprejentanc tel Consei de Aministrazion per i raions de Moena e Soraga, de Vich e Poza e de l’Agordin; per l’area fascèna l’é stat confermà Giovanni Battista Delladio e Giorgio Deluca, per l’Agordin enveze l’é ruà te consei Italo Bortoli, al post de Tullio Secchi che l’é stat conseier per 20 egn e che l’aea dezidù de no se meter più a la leta. (cri.m)

Cedean positif per la Rurala de Fascia e AgordinEndèna la radunanza ordenèra l’é stat prejentà l bilanz di 10 egn da la fujion, che porta dant numeres dassen relevanc. L 2012 se à serà sù con n ùtol de passa 2 milions de euro

I aministradores de la Cassa Rurala de Fascia e Agordin endèna la radunanza a Moena.

Fascia

Ai 7 de mé l Grop di studafech de Poza à lità i neves componenc del diretf, che aea fenì fora so mandat. L Comandant Giancarlo Pederiva, che l’à tout l post de Rinaldo Debertol desche Ispetor a cef del Distret de Fascia, à lascià sù sia encèria tel grop de paìsc, e so post é stat tout sù da Andrea Winterle.

Winterle l’é studafech da 27 egn, da béleche autres tenc l’é tel diretif e ti ùltimes 10 egn l’é stat

istrutor di arlieves e vizecomandant.

Ap e d e e l , d e s c h e vizecomandant, l’é stat metù Fernando Cincelli de Jina, e capoploton Giovanni Zulian Cuz. I capo squadra del grop da Poza l’é Mattia Florian, Claudio Cincelli e Alessandro Cincelli de Jina e Francesco Cincelli de Fola. Segretèr l’é Giuliano Fioretti, cassier Davide Dallapozza e magasinier Paolo Debiasio.

Neves en curt da Poza

N vidor e n ort bie rencuré l’istà passà a Poza.

Per scomenzadiva de n grop de conscrite da Moena, noi conscric del 1948 aon podù se far na bela raida per festejar i 65 egn. Ai 14 e ai 15 de mé sion jic per 2 dis te l’Istria, olache aon troà bon temp, ciaut e soreie.

L prum dì, domesdì aon podù

Chi del ’48 te l’IstriaNa raida gustegola e enteressanta per festejar i 65 egn

veder la zità de Pola (Pula per croat), col compagnament de na segnora de naa istriana che ne à contà anter l’auter ence la situazion di istriegn, taliegn tel stat de la Croazia.

Aon vedù chel che resta de la veia zità del temp di romans, resć de monumenc veiores de passa

L grop di conscric del ’48 tel parch natural a Brioni dedant a n olif che à 1600 egn.

2000 egn e en particolar l bel anfi teater.

L dì dò sion jic co la barca te l’ìsola de Brioni /Brijuni, olache l’é n bel parch natural che l’era meta prestigiousa de turism de elite. Chiò passaa n muie de temp l marescial Tito Broz, jà president de la Jugoslavia, che anter l’auter l’era de naa trentina, fi de eisemponeres che da la Vallarsa i era jic via entorn la metà del ’800 per far sù le prume ferate de l’imper asburgich.

Te chest parch l’é ence bestie che era state donade dai capi de stat de dut l mond che i jìa a troar Tito e dapò l’é n museo olache se pel veder de autre bestie embalsamade e ence n muie de retrac e documentazion di “potenc de la tera” en vijita te la ex Jugoslavia.

L’é stat na raida enteressanta e aon podù ence se far na bona magnada de pesc. No ne resta che rengrazièr le conscrite che à endrezà e... se dar apuntament a n’autra outa.

N conscrit

L Comun de Poza à endrezà l concors “Ciaton rencurà” per fornir ciantogn, barcogn e vidores del paìsc via per d’istà. A duc chi che se scrif ite per tor part ge vegn sport desche contribut per comprar i fi ores na zedola del valor de 20 euro da poder spener te una de le doi boteighe de fi ores del paìsc, da Roberta Verra o Florart. I ciantogn rencuré de chi che se scrif ite vegnarà vardé e valuté da na comiscion via per i meisc de messal e aost e i prumes 3 classifi ché de ogne categorìa

Mons. Bressan con Giancarlo Pederiva, nef ispetor del distret, apede a Franco e Fernando Cincelli. Apede l nef comandant de Poza Andrea Winterle.

Mudamenc a cef di studafech

Le monie vegnarà endò a PozaChest uton passà la comunanza

cristiana de Fascia aea saludà con encresciujum le monie de Don Bosco, che dò esser state per n muie de egn a Sèn Jan le aea lascià noscia val. Chisc dis passé, en ocajion de l’inaudazion de l’oratorie l’é ruà a Poza la neva che te pech temp le monie vegnarà de retorn. No sarà più de Salesiane, ma 3 monie de la Sacra Familia de Nazareth de Wadowice, te la Polonia; le ruarà entorn la

metà de aost e le ciaparà cartier te oratorie. Chest obietif à podù esser arjont travers Monsegnor Corrado Krajewski, l cerimonier de Papa Wojtyla che l’à leames con le parochie de Poza e Pera ence de grazia a don Giovanni, l preve polach che vegn a didar a Poza e Pera sot le feste de Nadal e Pasca. Le monie de Wadowice podarà dar n bon didament per le familie e l’oratorie de le parochie.

L’é ora de se endrezèr per l “Cianton rencurà”

(barcogn, fenestre e ciantogn; vidores e orc; vanese publiche) ciaparà respetivamentr n bon de 150, 100 e 50 euro da poder spener te le medeme boteighe de fi ores.

Se recorda che per poder tor part al concors ge vel se scriver ite te comun dant dai 31 de mé che vegn, portan la zedola che era tel boletin de Comun “En Consaputa” o domanan l sfoi de enscinuazion tel comun medemo, olache se pel domanar ence l bando integral del concors.

24

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Letradura - L se anunzia desche l’event leterar de l’istà de Fascia, l liber che vegn fora chisc dis per la edizions Curcu & Genovese. Scrit dal diretor de l’Istitut Cultural Ladin, Fabio Chiocchetti, l’é l prum roman storich che revarda noscia val.

L protagonist l’é Daniel Zen, nasciù a Vich del 1584, che ai 29 de oril del 1627 l’é doventà Vescof de Persenon e demò 17 meisc dò, ai 24 de setember del 1928, l’é mort de n mal tremendo e no cognosciù.

Tanche lità, l se à troà a cogner tor dant i prozesc contra jent de Fascia cusèda de strionarìa, anter chestes Dorothea de Freina, femena dai poderes misteriousc che el aea cognosciù en joentù. Prest l vegn tacà da n mal grief che nesciun medico é bon de varir: envelenament? faturec? Complot politich?

Doi vite paralele, che se enterza tragicamenter, sot i eies de Peter Stauber, compagn de studies e biograf de Daniel, te chel XVII centené segnà da vere de religion e confl ic anter Stat e Gejia, Fe e Rejon, e che se dejouc anter la soravivenza de veiores culc leé a la tera e l’ossescion del diaol.

L liber vegn prejentà a Trent, te la Sala Aurora del Palaz Trentini en mercol ai 29 de mé da les 17.30, con l diretor di sfoes “Trentino” e ”Alto Adige” Alberto Faustini, e l dì dò, en jebia ai 30, da la medema ora, l vegn prejentà te sala del Consei de Comun de Vich con l storich Cesare Bernard.

Aon rejonà con l’autor de chest liber anter storia e invenzion leterèra e de si protagonisć e segnifi cac.

Co éla che tu as pissà de scriver n roman storich, e proprio sun chest argoment?

Fabio Chiocchetti: “En realtà no é mai abù idea o ambizion de scriver n roman storich, e nience n roman de autra sort. Ma l’era chesta storia che é scontrà te duc chisc egn de studie, anzi l’era doi storie, chela de Daniel Zen e chela de cheste persone cusade de strionarìa, che le jìa a se tociar. L’era na storia da contar, ma l’era massa senester. Aon proà più e più oute a far na recostruzion storica de chi evenc, ma fi n ades no l’é stat possìbol. Dachelanvìa me é pissà de proar a la contar te na forma più lijiera, leterara, che magari l’aessa podù ge far vegnir estro a zachei de portar a compiment ence la enrescida storica, tant sul personaje Daniel Zen che sui prozesc a le strìe.”

L’é n roman storich, donca l’à n gran fondament te la realtà. Olà te aste documentà?

“Per la biograf ìa e la fegura de Daniel Zen soraldut sui scric de Pare Frumenzio, per la costion de le strìe sui prozesc de strionarìa. Chisc documenc, béleche duc per todesch da enlouta, sion rué a i aer te Istitut ti prumes egn ’80, perché Guido Iori li aea fotocopié fora Persenon. Don Donato Vanzetta, che l’era curat a Cianacei, l’aea fat

na pruma letura, trascrizion e traduzion de chi documenc, che l medemo Pare Frumenzio conscidraa “geroglifi ci incomprensibili”. So lurier no l’é stat fenì per poder vegnir publicà, ma l’é stat prezious per mia recostruzion. Zenza fossa stat empossìbol.”

Apede a la storia de Daniel Zen e de le “strìe”, l liber moscia ence la situazion de la comunanza de Fascia al scomenz del ’600...

“Ei, per chest de gran emportanza l’é stat le delibere de la comunità, publicade semper da P. Frumenzio, che le dasc l cader se pel dir setemana per setemana de che che sozedea, che che vegnìa fat e dezidù, i contrasć che l’era col piovan, le supliche a Persenon... apontin te chi egn i fascegn se rebela contra le stéore ingiuste e l scrivan Pelegrin Cincellius o Cinzol, un di personajes emportanc tel liber, per aer prejentà na suplica a Persenon l vegn serà via e l ge jonta l post de scrivan. L’é le revendicazion di fascegn per l recognosciment del Statut contra tasse e legi che no respetaa le veie usanze, soraldut l’é egn de ciarestìa per via del temp, na pìcola glaciazion che i disc che fossa stat una de le cause de la persecuzion de le strìe, percheche i cognea troar n “colpevol” per l catif temp che roinaa l regoi.”

Che él che te à colpì de più de la fegura de Daniel Zen?

“No son stat bon de troar scric che posse dir valch sun si pensieres e sentimenc, ma me à colpì pissar al trauma che cogn esser stat ruar sul scagn de Prinz Vescof e cogner sobito aer a che far con chi prozesc. I vegnìa fac tel tribunal zivil e l Vescof, maora autorità del Stat, no l’entervegnìa ma l cognea fi rmar le sentenze. Segur no l’é stat na roba da nia per chest fascian, om pien de capazità e inteligenza, che l’é stat diplomatich e conseier de l’emperador e l’à abù n sach de onores, se troar tedant a chela situazion. E soa mort pech dò per n mal cert, che nesciugn à podù capir ne varir, fasc pissar che na relazion la cogn esser stata con la costion de le strìe. Magari pel esser stat na sort de tumor sutà fora per l gran dejaje, ma no aon l met de l saer, e chest lasciaa post a più

interpretazion su la malatìa e la mort.”

Coscita l roman a trac l ciapa ence na viesta mìngol da “thriller”?

“Cognee ge dar mìngol più saor a la storia biografi ca de Daniel, che la é dut un enteressanta, e é volù ge meter apede autres personajes de pura imaginazion, con chi che l jìa più o manco d’acort, e che fi n a la fi n i fasc part de la storia con fac, comploc, tradimenc, robe perauter normale te chi egn te le cort.”

Apede a Daniel Zen l’é l’autra protagonista, la “presunta strega”. Che peste ne dir de chest?

“Me servìa, dal pont de veduda leterar, troar fora zachei che aessa podù raprejentar l “alter ego” feminin del vescof, e a confrontar i dac cronologiches é troà Dorothea de Freina che la era sche del temp de Daniel, no la se à mai maridà e la é morta te prejon a Persenon apontin l dì che Daniel l’é stat consacrà vescof. Segur l personaje leterar no l’à nia a che veder co la vera Dorothea, che l’era na fémena analfabeta desché gran part de le femene de enlouta, ma tel liber doventa apontin l sìmbol de dute le femene che ti secoi à portà inant chel saer antich che jìa de contra a la idea mascolina dominanta de la gejia e del poder; na sort de “contrapoder” de la part feminina leada soraldut a la natura.”

L liber l’é scrit per talian, ma la ousc de cheste femene la é per fascian, pur con la traduzion...

“Dant cogne dir che l roman é stat scrit desche na sort “diarie” metù jù al temp da Peter Stauber, amich de Daniel Zen che doventa ence so biograf. Donca l’é na scritura mascolina, de n esponent de la cultura del temp. Gio é cerì de far veder che no l’era na unica vijion del mond, l’era chela di preves tradizionalisć e chela di inteletuai che studiaa te le università e i se arlontanaa mìngol da l’ortodossìa; l’era l temp del confl it anter religion e scienza, de Galileo e l “pensier libero”, ma sion semper te l’ambit del mond academich e mascolin de la cultura dominanta, che rejonaa per talian, latin o todesch. Enveze la vijion del mond de cheste femene la é deldut desferenta. Ele no spartesc nia de chela cultura, no le cognosc e no le lec i libres, ma le lec l liber de la natura aldò de tradizion, rituai e sensibilità veiore, te na concezion ciclica che l’é chela che gio peisse che sie tedò al pensier de le femene che vegnìa cusade de strionarìa. E le rejona tel lengaz del popol.”

Chest liber, descheche ne disc jà la fegura de la soracuerta, ne met dant l’idea che cheste femene, che te autres lesc o autres momenc storiches é state uzade a livel sacral e chiò le vegn brujade, le aessa n leam co le sènte de la religion cristiana...

“Chesta se pel dir che l’é la “terza storia” del roman. L’é la storia de

mia medema enrescida, che vegn fora da le parole de Peter Stauber. El rua te Fascia con Daniel e l cognosc la realtà de cheste femene che stasc “sun or”, le mantegn chisc leames e le à so lech sul “Cjaslir”, l Col de Sènt’Uiana, olache se capesc che l’é na sort de “contraltare” respet a la Pieif, senta del poder eclesiastich istituzional. Aló l’é l lech de cult precristian, e l’é le lejende de sènte veriere che se leva a defener soa jent.

Gio son semper stat fascinà da le contìe e lejende che te Fascia à la fegura de referiment te la vivana, vejina a la natura, sapienta, che la veit ence “aldelà”, che la deida e la defen l’om, ence se valch outa la vegn tratada mal. Chest, dal pont de veduda antropologich, l’é esprescion de na religion antica precristiana leada a la tera e a fegure che troon te n muie de popoi e culture. Gio é enmaginà che te chel temp storich, chele che noi conscidron contìe, sie stat le ùltime esprescion de na religion veiora, sincretisada coi sènc de la cristianità, descheche sozede ence tel Brasil, olache la religion di africhegn rué desche schiaves se à mescedà coi sènc cristiegn tel sincretism.

Peter Stauber l rua sun Cjaslir, l resta sugestionà e l taca a enrescir. Gio, man a man che jìe inant a scriver l liber, é enrescì con el che che l’era entornvìa chest cult de Sènt’Uiana e de le sènte sun chi utares, e é descorì é troà fora valch da cert, Sènt’Orsola che no se sà se la é o no la é, na sort de “via vai” de sènte che, ensema con Sèn Vit e n lech de cult precristian se troa ence sun autres coi, apede a Glorenza sun col de Tarces, lech de naa de Stauber, e soraldut a Maranza/Meranser, olache per mie cont l’é la chiaf de interpretazion de chest cult, con trei joene da l’inom cert, Aubet, Cubet e Gwere, che a jir mìngol a fon se capesc che l’é trei divinità che podon paragonar a nosce vivane, che tel temp le é state

trasformade, “assimilade” te la devozion de sènte cristiane.”

L’inom de chest biograf, Peter Stauber, l ne recorda valch, ajache per fascian podassane l traslatar desché “Piere dal Polver”...

“Ei, Piere dal Polver, personaje cognosciù te le contìe fasciane, l’é l pseudonim che aee jà cernù per autres tentatives leteraries. Desche personaje leterar, Peter Stauber l’é chel che me permet de esser ite te la storia ma ence la vardar “dal de fora”, far valutazion, cerir de capir l raport anter doi mondi che se tocia ma no se conjobia. El l’à l met de ruar ite, pur semper da n pont de veduda mascolin, ence mìngol te chel feminin, tel moment che l rua te na relazion straordenara con na esponenta de chest mond che l’é aldelà, donca ge se verc dedant n auter “modo” de cognoscenza, che no l’é chela ofi ziala che l’à emparà dai gesuic o a l’università, ma la é più intuitiva, emozionala, determinada dai sentimenc e da la desponibilità a jir sorafora i pregiudizies e le limitazion di “sensi”, per jir aldelà de noscia percezion e razionalità. El ne verc na fenestra sun chest mond, na roba che l vescof no aessa podù far.”

Intervista de Lucia Gross

N Prinz Vescof ladin anter strìe e sènte: che storia!L’à per tìtol “I misteri del Cjaslir. Storia di un santo vescovo e di una presunta strega” l roman storich de Fabio Chiocchetti che à per protagonist Daniel Zen e l vegn prejentà te pec dis a Trent e a Vich

Daniel Zen da Vich l’é l soul Prinz Vescof ladin de duc i tempes. So retrat l’é stat depent sul cader che fasc part de duta

na lingia de retrac ofi ziai di Vescoves de Persenon, e chest cader no l’é a Persenon, ma l’é conservà te la calonia de Sèn Jan. Ampò l’é ence piutost roinà, e la teila ceida se destacar. Per chest l’autor à abù l’idea, portada inant ensema con l’Union di Ladins de Fascia, de meter a la leta dal vadagn del liber i scioldi che servissa per l far meter a post per dapò poder l meter fora te n post de onor olache duc posse l veder, tel Museo Ladin de Fascia. Per chest obietif l’é jà stat tout contac con la Parochia de Sèn Jan e manà inant la domana de consens a le autorità competente de la Diozesa.

L cader col retrat de Daniel Zen.

Per ge dèr onor a Daniel ZenCol vadagn del liber l projet de restaurar l cader de Daniel Zen e l meter fora te Museo ladin

La soracuerta del liber.

L’autor Fabio Chiocchetti.

Aisciuda Ladina

25

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

AiscAiscAiscAis

Aisciuda Ladina 3 - Te la setemèna de l’Aisciuda Ladina ence chest an l’é stat renovà l’envit a meter fora te la vedrines de la boteighes de

Aisciuda Ladina 2 - Te una de la edizions passèdes de l’Aisciuda ladina, l’era nasciù l projet “Ladinhotel” metù a jir dai joegn hotelieres col didament del Comun general e del Museo Ladin per ge fèr cognoscer vèlch de più de la cultura ladina ai ghesć de noscia val.

Te chest chèder l’é stat portà dant desvaliva scomenzadives per smaorèr l setor culturèl tel turism fascian, desche l cors de formazion su la cultura ladina per operatores turistics endrezà te Museo. Per jir inant sun chest troi, en ocajion de l’Aisciuda ladina 2013 l’é stat portà dant n auter bel lurier en colaborazion con la Scola Ladina de Fascia per tor ite i hotelieres e l mond ladin: na scancìa di libres da meter tel “cianton ladin” di hotìe fascegn.

Chesta scancìa é stata pissèda per esser metuda te un di lesc comuns di hotìe per poder meter fora libres che trata de noscia valèdes e noscia mendranza, per soscedèr curiosità envers la cultura ladina e envièr i ghesć a se enformèr miec su l’argoment.

La projetazion e la realisazion ge é stata data sù al Liceum artistich e del design de la Scola de Fascia e via per l’an i studenc de la quintes i à portà dant desvaliva idees projetuèles.

Chela che à piajù de più l’é stat tinùltima chela de Marco Daprai

Aisciuda Ladina 1 - Tel chèder de l’Aisciuda ladina te chisc egn l’é stat portà inant ence n lurier de enrescida linguistica da pèrt de l’Ofi ze linguistich del Comun general e de l’Istitut cultural ladin. L’idea de tor sù la paroles referides ai lurieres era stata prejentèda del 2011 con l prum glossar “Lurèr per ladin... amò più bel”, con la terminologìa di artejegn: l’eletrizist, l faure, l marangon, l montèr, l murador, l pitor e l tisler.

Chest an, ajache l’Aisciuda ladina é stata dedichèda ai

produtores locai, te Museo l’é stat prejentà doi neves lurieres: doi glossères de paroles durèdes tel setor di becees e di malghieres.

Loreta Florian de l’Ofize linguistich del Comun general à portà dant “L Becé”, na lingia de inomes (con fegura aldò) di toc de la besties: agnel, cunel, porcel, manz, vedel, gialina da rostir e paita. Per ogne bestia l’é stat studià fora la pèrts del corp e ge é stat metù apede i inomes per fascian.

Loreta Florian se à fat didèr dai becees de noscia val per troèr fora

i inomes duré te Fascia e apede a chisc, ajache n mencèa amò, l’é stat enrescì vardan la paroles che vegn durà te l’autra valèdes ladines o chierian inomes neves più adaté che l’era meso.

Daniela Brovadan del Museo ladin à prejentà enveze la paroles leèdes al mestier de “L Malghier” e duta la terminologìa che à a che fèr col jir sa mont e l fèr smauz e formai; n lurier che – l’à spiegà – l’é stat più sorì che chel del becé, ajache te Fascia chest l’é jà n setor più slarià fora, e l’era stat metù ensema ence en ocajion de la neva sezion del Museo averta te la Mèlga.

En cont de chisc doi lurieres l’é stat ampò recordà che no se trata de vèlch de defi nitif, e se valgugn aessa da fèr osservazions o dèr consees i é preé de l fèr te Comun general (da Loreta Florian 0462.762158) o te Museo ladin (da Daniela Brovadan 0462.760182).

Chisc referimenc i é a la leta ence per chi che fossa curiousc de vardèr fora chisc glossères.

La “piata śales” per artejegn e boteghieres

fascegn

Per smaorèr la valuta del lurier de la fi rmes locales e per fèr a na vida che canche se à debesegn de zeche se chiere dant chi dal post, l Comun general de Fascia l’à pissà de meter ensema duta la direzions e i referimenc di artejegn, la boteighes e i produtores de Fascia.

La procuradora Cristina Donei a l’Aisciuda ladina de chest an l’à prejentà l projet de publichèr na sort de “pagine gialle” fascènes en colaborazion con la Region Trentin Sudtirol e la Sociazion di artejegn e picola fi rmes de Fascia. L projet l’é pontà demez e vegn envià i artejegn, boteghieres e produtores de Fascia che no l’aessa amò fat, a manèr ite sie dac te Comun general de Fascia: 0462.764500, [email protected]. (vr)

L ladin rua dal Becé e dal MalghierL’é vegnù fora i neves glossères de paroles per ladin per i becees e per i malghieres. L Comun general enjignarà na rubrica con direzions e contac de la fi rmes del post

La tabeles con la pèrts del manz e del vedel e si inomes per ladin.

L’identità te vedrinaEn ocajion de l’Aisciuda Ladina vèlch boteiga de Fascia à metù fora la bandiera, l Bertol, e etres segnes de cultura e lengaz ladin

Fascia vèlch referiment a l’identità ladina. Presciapech na dejina l’é stat i comerzianc o artejegn che ne à segnalà de aer metù fora e fornì sù

aldò sia boteighes: l Fassa Coop a Sèn Jan; la Mèlga de Fascia via Pera; la boteighes del pan Boninsegna a Cianacei, Ciampedel, Soraga e

Moena; Sport Bernard a Cianacei; l Barbier Gabriele Lazzer a Campedel; Mizacole e antichità de Bruno Fanton a Poza; la boteiga di fi ores de Ornella

a Vich. A duc chisc va i complimenc e l develpai de duc i organisadores de l’Aisciuda Ladina. Publicon vèlch una de la vedrines fornides sù.

La vedrines fornides sù te la boteighes de Mario Tabach a Cianacei, Ornella Candioli a Vich, Gabriele Lazzer a Ciampedel e Bruno Fanton a Poza.

da Penìa. Sia idea vegn fora da la natura: sia scancìa à la forma de na foa e per se leèr a cultura ladina la coroneles per pojèr sù i libres é states fates di colores de la bandiera ladina: vert, bianch e brun.

Enstadì te Museo ladin Marco Daprai, ensema con l responsabol del Liceum del design Claus Soraperra, à prejentà sie lurier e chel de si compagnes. L professor Soraperra à sotrissà che chest lurier l’é l frut na bona rei anter la Scola de Fascia, l Comun general, i artejegn e i hotelieres. (vr)

Na scancìa per slarièr fora l ladinMarco Daprai del Liceo artistich e del design de la Scola de Fascia à dessegnà n espositor per meter fora i libres ti hotìe de Fascia

Marco Daprai e l prof. Claus Soraperra apede a la scancìa.

L projet de la scancìa di libres fat tel chèder del projet Ladinhotel.

26

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa?Soluzion del retrat su La Usc nr 19 del 2013

Dant de dir de l’ùltim retrat, cognon fèr n saut endò al retrat di bec da Ciampedel metù su La Usc 18.

En cont de chest Annelise Vian ne à dit che l numer 8 no pel esser Isidoro Ganz Canalin, che l’era si giaf, ajache l’era del 1897 e donca del ’40 no l’era segur più n bez. Podessa esser enveze Enrico Ganz Canalin (bèrba de Annelise) che l’é del 1932 e l stèsc a Milan. Perauter al scomenz Olinda e Lina de Federico les ne aea dit apontin Enrico, ma dapò Eleonora e la medema Lina ne à dit de mudèr chel inom con chel de Isidoro.

Su l’ùltima Usc di Ladins enveze aane publicà n retrat

che ne aea portà Ermanno “Eny” Winterle da Pera e descheche aane scrit l’é sù fascegn, la maor pèrt maestres de schi, che era jic a Udin del 1974 a la binèda di Alpins. A ne dèr la resposta, apede a Ermanno, l’é stat ence Andrea Winterle da Pera e Lino Soraperra Medico da Poza.

Sul retrat l’é: 1. Fabio Pederiva Brognol; 2. Rino Rizzi; 3. Renato Gabrielli de Carmela; 4. Carlo Rasom de Onz; 5. Aurelio Lorenz de Jan; 6. Bepo Pezzei Mongo; 7. Renzo Battisti Patech; 8. Ermanno Bernard Much; 9. Dario Cincelli Fola; 10. Ettore Costazza Barbier; 11. Ezio Sopperra Zopan; 12. Ermanno Winterle; 13. Floriano Cinzol da l’Ef; 14. Rodolfo Locatin

de Simon. L 15 no fajea pèrt del grop de fascegn.

Ge sporjon n bel develpai a duc chi che ne deida a meter ensema vèlch toch de noscia storia, e chest’outa ve meton dant n retrat fat en ocajion de n pelegrinaje de

jent da Soraga forin Baissiston.

Ve preon de ne dèr voscia resposta te redazion, ence per telefon o fax al 0462.764545 o per mail a la direzion: [email protected]. al più tèrt per

en mèrtesc sera.Ve recordon che chi che ne

dèsc la resposta giusta o troa fora amàncol la maor pèrt de la jent sul retrat i ciapa en don n liber o n CD de musega, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.

6

9

87

10

11

1213

1415

16171819

2021

22

23

2425

2627 28

29 30

31

44

3233343536

37

41 42

43

45

46

47

40

3839

48

49

50 51

52

53

12 3 4 5

54

56

55

61 6059

58

57

71

70

69 68 67

6566

6263

6472

7374

7576

76

La Gejia cogn se verjer a duc i setores de la comunanzaAnter la scomenzadives de la Comiscion decanala per l turism, sport e teritorie l’é ence n libret co la croujes sun nesc monc

Religion - Anter la desvaliva Comiscions metudes sù del 2010 dal Decanat de Fascia l’é ence chela che se cruzia de turism, sport e teritorie. Te chesta Comiscion l’é ite Filippo Riz che l’é l coordenador, dapò l’é Roberto Pellegrini, Gianmaria Chiocchetti, Francesco Cincelli, Christine Bernard, Martino Cassan, Sergio Liberatore, Serafi no Lazzer, Tullio Pitscheider, Antonio Ghetta, Norbert Bernard e don Erminio Vanzetta.

Te na val a vocazion turistica no se pel no se cruzièr de turism e teritorie. Ma che leam él anter la religion e l turism? Per saer miec de l’ativitèdes de chesta Comiscion aon rejonà col coordenador Filippo Riz.

Coluns él i obietives de la Comiscion decanala per l turism, sport e teritorie?

Filippo Riz: “Te Val de Fascia se laora col turism e donca l’é emportant se cruzièr de chest setor, ma aon vedù che mencia patoch la pastorèla sozièla de la gejia, no l’é momenc olache se porta dant l pensier de la gejia te chisc setores e per nos l’é n muie emportant. Da na man ge fajon catechesi a nesc bec e dapò i passa ores te n ciamp de balon, cognon troèr la sinergìa anter chisc setores e n leam col teritorie e co l’aministrazions de comun.”

Chesta setemènes passèdes aede endrezà doi scontrèdes sul

tem de l’acolienza. Co éla jita?“L besegn de rejonèr de

l’acolienza envers i ghesć ma ence coi lurieranc l’é vegnù fora proprio dai hotelieres che l’é te la Comiscion. Aon envià coscita a rejonèr don Mario Lusek che l’é diretor de l’Ofi ze nazionèl CEI de la pastorèla del turism e sport che l’à dit che l’é emportant ge meter dant ai ghesć no demò valores umans ma ence cristiegn. Defat tel turism religious e de cultura l’é desvalives elemenc che se conjobia e per ge jir encontra al forest noscia comunità cristièna no cogn esser spartida per setores ma duta adum. I ghesć aldidanché sà benon olache i rua ma ge vel i maraveèr co l’acolienza, ge dèr semper mìngol de più che chel i se speta per i fèr restèr a bocia averta. Jièr donca de più sul fator emozionèl del turism.

Con don Roberto Pizzolli enveze l’é stat envià via n debatit sun coche se podessa fèr giust ti confronc del dependent. El l cognosc duc si deric, ma chest l’é ence giust percheche inant che esser n dependent l’é na persona umana e nos desche albergadores e imprenditores cristiegn cognassane vardèr de defener chisc deric umans. Vèlch outa na parola en più che moscia afet e recognoscenza podessa voler dir ence maor rendiment da man del dependent.”

N’autra scomenzadiva che aede portà dant l’é stat domanèr ai albergadores che i mete fora l Vangele te la cambres...

“Ei, ge era stat domanà a duc i albergadores se i aea intenzion de meter te la cambres l Vangele te cater lengac. L’adejion la é stata belebon, ma l’é da dir che no duc se fi da ajache pel esser che te rue jent de autra religions. E dapò chest an, per la pruma outa, aon endrezà na messa de fi n sajon per i hotelieres e chi che laora col turism. I me aea dit che jai egn l’era stat Vito de Roja che n’aea endrezà, ma sarà passà segur 10 egn. La messa l’à abù gran partezipazion, no se spetaane tanta de jent.”

E per chel che vèrda l teritorie e l sport?

“Del 2011 aane endrezà cater scontrèdes coi aministradores per rejonèr del raport anter istituzions e sozietà zivila te la dotrina sozièla

de la gejia, di fondamenc biblics de l’azion sozièla e dapò aane envià via n debatit su la politiches familières. Amò apede, l’an passà, aon tout contat co la sociazions sportives de la val per sentir che besegnes che les à, se se podessa colaborèr, per troèr fora i ponc de enconter. N prum contat l’é stat tout e aon vedù che sun certa robes se pel ence colaborèr.”

Te Fascia él de besegn de investir su la politica sozièla de la gejia?

“Scì, ence percheche no se rejona mai de la politica sozièla de la gejia. Fae demò n ejempie: esser ecologisć l’é ence chel che vel l Segnoredio che l ne à dat la miscion de coltivèr e svilupèr l teritorie. Ma ence la parabola del bon Samaritan la ge va dò a chest troi.”

Che scomenzadives ve aede metù dant amò per chest an?

“Volaane fèr n libret su la croujes che l’é sun nesc monc, che n’é dalbon n muie. L’é stat senester percheche nience te comun no i sà olache les é dutes e donca informazions ofi ziales no n’é, aon cognù jir dai direc enteressé, chi che les à fates, o chi che les à portèdes su. Però sun certa croujes se troa pech o nia. L’é doi egn che ge stajon dò a chest projet, per chest istà volassane vegnir fora. En dut n’aon regoet na ventina. Vegnarà publicà na foto de la crousc, mìngol de storia, na pìcola

frase del Vangele, e magari na pìcola mapa per fèr veder olache la é e co fèr a ruèr sù.”

E per chel che vèrda i contac col teritorie?

“Don Mario Lusek dijea che la comunitèdes cristiènes no cogn più se fermèr demò a la catechesi, cognon esser più vejin a la persones, n ejempie croncret de chest l’é proprio Papa Francesch, no se cogn se serèr te la gejies e te la calonies, ma cognassane portèr fora i messajes cristiegn, te duc i setores, ence se a outes no l’é sorì percheche se va mìngol contra la mentalità de la jent. Me vegn tel cef ades n auter argoment che fossa giust tor dant: él giust lurèr duta la domenies? A Trent l responsàbol pastoral del turism l’é ence enciarià del temp ledech e l disc che fossa giust dedichèr la domenia a la familia e a etres valores, ma te Fascia jir a dir “de domenia no lurà” l’é mìngol senester. L’é ben da dir che per fortuna vegn dit messes te oraries che i podessa jir ence chi che laora tel turism. Fossa bel aboncont che te ogne paìsc vegne dit messes te oraries desferenc, per ge dèr l met a duc de tor pèrt, jan dò l’idea de lurèr mìngol de più a livel de Decanat e no demò de parochies. N troi che domana na neva organisazion e che fazile sarà chel che se verjarà prest ence te Fascia.”

Intervista de Monica Cigolla

Filippo Riz, a dreta, con don Piero Rattin.

nr. 20 / 24 de mei 2013

27www.lauscdiladins.com

_ _ _ La Usc de la scola

A teater con “coraje”Delaìte del projet VIF (Viver, Informèr, Formèr), en colaborazion col pian di joegn La Risola, la

Scola de Fascia met dant l spetacol teatrèl scrit dal professor Germano Basile dal tìtol “L coraje de n studafech fascian”. La raprejentazion, averta a duc, sarà en jebia ai 30 de mé da les 20.45 te la Sala grana de la Sorastanza a Poza.

Pest nazionèl - Tel chèder del Salon internazionèl del Liber stat enstadì a Torin, doi studentes del Liceum de Èrt e Design Sofi a Ghetta e Valentina Perut, ensema con sie professor Germano Basile, les se à vadagnà la menzion de onor da la jurìa populèra del Pest Nazionèl de Letura Dantesca “La Selva, il Monte, le Stelle” portà inant adertura da l’Academia de la Crusca.

La studentes de la Scola Ladina à tout pèrt al concors per la sezion Scoles col video “Inferno Canto V”. L’era en dut 166 lurieres rué da duta la Tèlia, ma chel proponet da la bezes fascènes l’era na interpretazion en musega belebon da snait del V Canto de l’Infern de la Divina Comedia de Dante che la é stata valutèda n muie originèla, ence se l’é stat portà dant na raprejentazion parzièla del Canto dantesch e no na sia letura o recitazion integrala, descheche vegnìa domanà dal regolament.

“La realisazion de chest video nasc per fèr n fi lmat promozionèl per la raprejentanza de la scola - l’à contà l professor Germano Basile - ampò, a la dir duta, gé aee tacà via da temp n percors su la sperimentazion didatica, soraldut per chel che revèrda la Divina Comedia, aldò de na idea del medemo Dante che aea n ensomech dassen particolèr: tel secont Canto del Purgatorie l scontra sie gran amich Casella, n menestrel, e l ge domana de ciantèr per el na sia ciantia, Casella ge cianta n tòch del Convivio. A Dante ge saea n muie bel scriver la paroles e a Casella les meter en musega. Pontan via da chest é volù me fegurèr che Dante l’aessa abù l dejiderie de poder scutèr ence la Divina Comedia en musega, ma chest no l’é stat possìbol, a cauja de la mort bonoriva de sie amich, coscì l’é nasciù chest projet e aon

Giornalism - Saede che l’é valgugn che se à metù a ne fèr concorenza? E i se à metù sù ence con tant de diretor, caporedator, n bel grop de redatores e giornalisć, perscin envié spezièi, grafics, ilustradores e adertura titolisć. E l resultat l’é stat “Le quinte news”!

Emben no ve dijon cotant che eraane curiouses de sfoèr fora l “giornalin” di scolees de V populèra de Poza, e zacan l’aon tout te man. Con mìngol de stolzarìa podon dir che ence noscia redazion de La Usc é protagonista del sfoi ajache i scolees é vegnui a ne troèr te ofi ze, ge aon fat veder coche luron e coche vegn fat l sfoi ladin e dapò doi bec à intervistà Lucia Gross e i à publicà l’intervista con apede de bie retrac de la vijita. “Con gaissa aon emparà n muie de robes per doventèr bogn giornalisć, che dijede? Sione stac valenc o no a fèr chest pìcol sfoi?” i à scrit junsom

metù en musega l V Canto de l’Infern, l Canto de l’amor e de la pascion assoluta. Amò apede l’é ence na sperimentazion didatica. Anchecondì de spes se sent vèlch inovator dir de esser de contra l nozionism. Ence gé son de contra, ampò l’é n aspet fondamentèl de la pratega mnemonica che l se desmostra de gran emportanza, no per meter ite tel cef conzec bioc, ma per interiorisèr e personalisèr la robes. Gé per la pruma outa é vedù i bec emparèr adiment e ciantèr n Canto entriech apontin de gra a chesta strategìa, zenza nesciuna fadìa, e dò i se desciarià l’mp3 de la cianzon e i l’à emparèda desche na cianzon de Vasco Rossi. L’é doventà n strument didatich, na forma de ludodidatica.”

La musega é stata scrita dal medemo professor Basile, “é cernù na sort classica - rinascimentèla - l’à deschiarì - percheche la me saea più adatèda, conscidrà che l V Canto l’é n Canto “aereo”, olache na pèrt de la ènemes é apontin scassèdes sù a dò a dò da n tormen che no lascia mai, autres enveze les sgola, é volù meter apede l’idea de Dante con chesta sort de musega.”

La doi bezes che à interpretà l video les à pissà ence olà l fèr e les se à cruzià de la coreograf ìa, dassen n bel lurier de squadra che à portà a chest emportant recognosciment. L pest ciapà defat l’é dassen particolèr: se trata de na edizion stampa, 100 copies en dut, de la pruma stampa de la Divina Comedia del 1590. “Noscia scola pel dassen jir stolza de aer ciapà n recognosciment nazionèl da la più emportanta autorità del lengaz talian” - l’à fenì fora l professor Basile.

Duta la Divina Comedia dita sù dai studenc più de merit de la scoles de la Tèlia la vegnarà data fora da Loescher Editore. (cri.m)

N pest de nonzech per la Scola Ladina de FasciaLa studentes del Liceum de Èrt e Design, Sofi a Ghetta e Valentina Perut, à ciapà la menzion de onor al Pest Nazionèl de Letura Dantesca de l’Academia de la Crusca col video “Inferno Canto V”

Sofi a Ghetta e Valentina Perut col professor Basile à ciapà l’emportant recognosciment.

l’artìcol. Emben duta cantes ve dijon che siede proprio stac bravi e che vosc davegnir... da giornalisć... l’é zenz’auter arsegurà!

Su la pruma piata de “Le quinte news” l’é n bel retrat de grop e na sort de redazionèl olache i bec spiega coche l’é nasciù chest projet. Endèna la ores de talian te clas i à analisà la desvaliva sorts de sfoes ma soraldut chi da ogne dì. La gaissa é stata tant grana che i à volù se meter en jech doventan pìcoi giornalisć. “Aon emparà a scriver curc artìcoi, vèlch un enventà, etres reèi, se aon emprovisà envié spezièi e aon realisà ence intervistes, regoet curiosità, jeghes e barseletes – à scrit i bec. Endèna l’ora de educazion a la fegura aon lurà coi grafi cs, ge dajan vita ence a vèlch un di slogan de reclam publiché sul sfoi e endèna l’ora de informatica ogneun de noi à podù scriver

Le quinte newsI scolees de la clasc V de Poza, dò aer fat n laboratorie sul giornalism, à metù ensema n belot sfoi

l’articol, aon lurà descheche fèsc na redazion vera!” E coscita valgugn se à cruzià de la cronaca neigra, de chela de Carnascèr, de la cronaca del post e de chela enventèda, etres se à dat jù co l’atualità e co la cronaca sportiva, etres amò co la intervistes e amò valgugn se à cruzià de la rezetes, de l’oroscopo e di jeghes. Se vegn a saer per ejempie che vèlch una de la maestres de la scola populèra de Poza aea ciapà la “compitite”, che aea ciapà fech n partiment de la scola, che anter i scolees l’é de bravi atlec, che però no a duc ge pièsc magnèr fruc a scola, che vèlch un l’é sperdù de jir a la mesènes, che i é ence de bravi investigatores e che via per l’an de scola i à emparà n muie de robes beles e fat n muie de raides. Anter chestes l’é ence la gita a Roma (de chesta vegnarà scrit sul numer che vegn de La Usc) che i à fat ensema ai scolees da Vich e che en pèrt é stata fi nanzièda con chel che i à tirà ite belapontin a vener chest sfoi. Se sà ben, genitores, giaves e parenc, duc se à comprà jù l giornalin, l’é jit “a ruba”.

Nos ge fajon a chisc pìcoi giornalisć de gregn bie complimenc per l lurier che i à fat ensema a la diretora maestra Laura. E ades che saon che siede coscita bravi, ve nominon da sobito “envié spezièi da la scola mesèna de Poza” e co l’an che vegn speton èrs de lejer etres vesc artìcoi! (mci)

N bel retrat de grop di scolees de la V de Poza.

I “giornalisć” Luca Vuerich e Luca Zacchia intervista Lucia Gross.

nr. 20 / 24 de mei 2013

28 www.lauscdiladins.com

La Usc de la scola _ _ _

Stories per crescerL’Ofi ze Infanzia del Servije Istruzion PAT, endreza insnet (vender

24) te sorastanza de la Scola de Fascia da les 20.30 na serèda outa a genitores e educatores di bec de la scolina dal tìtol “Stories per crescer” con Anna Tava.

Doman sabeda ai 25, se l’é bon temp, sarà enveze l’apuntament per i pìcoi: l laboratorie “N post encantà” tel “teater” a l’averta del parch di jeghes de Piciocaa te Fraìne da les 14.00 a les 18.00.

Ért - Da pec dis ló dal liceo scientifi ch e linguistich l’é stat sturtà sù n murales, n depent sul mur gran 4,80 per 3,30 e che é stat realisà dai studenc de la Scola de Fascia, più avisa da chi de la 5R de la Scola d’èrt: Sara Desilvestro, Aron De Fanti, Ilaria Bozzetta, Giulia Marotta, Nicole Lorenz, Francesca Pavone, Valentina Perut, Miriam Rasom, Jessica Rosa, Daniel Rossi, Giorgia Scapin e Alice Zulian.

Ben segur dant de tachèr i

Raides de fin de an - La setemèna passèda nos bec de la prumes del Liceo Ladin de Fascia sion jic a fèr na raida te la capitala de la Tèlia, Roma. Sion stac demez cater dis, dai 7 ai 10 de mé, coi professores Nicola Parzian, Federica Larcher, Deborah Rooney e Mirko Amoroso. Jà dant de partir saane che aessane cognù jir stroz dut l dì a pe, ajache l’é na zità n muie grana con n muie de

monumenc e lesc emportanc che à fat la storia de noscia nazion; per chest aon passà cater dis n muie sfadiousc, ma soraldut gustegoi.

Se aon godù n muie a se fegurèr coche l’era la vita de vigni dì a Roma canche aló stajea amò i Romans, coche l’era i jeghes e la manifestazions tel Colosseo e tel Circo Massimo; ma ne à ence piajù jir entorn per l zenter vardan l Vittoriano, l Pantheon, la piazes

Cater dis en viac te la storiaI bec de la prumes del Liceo linguistich e scientifi ch de la Scola Ladina de Fascia é stac a Roma olache i à emparà nozions e ence mìngol a se la fèr ca

L grop di studenc de la prumes Liceo de la Scola de Fascia te Piaza de Spagna. “A Roma aon ence podù veder l Papa n muie da vejin.”

più cognosciudes, per ejempie “Piazza di Spagna” e “Piazza Navona”, e la strèdes de maor nonzech desche “Via del Corso” e “Via Condotti”.

L moment che ne à fat più sentir a Roma l’é stat canche sion rué te “Piazza San Pietro” e aon vedù duta chel’auta colones che mena fi n tedant a la basilica de Sèn Piere, la gejia più emportanta per i cristiegn e n lech vijità da jent da dut l mond.

lurieres l dessegn l’é passà ti ofi zies de la sorastanta Mirella Florian e del vize Claudio Valentini che no i à fat fadìa a aprijièr l lurier e ge dèr l via a la pratega.

Coscita, sot la direzion de la professora e artista Maria Pia Desilvestro, i bec à lurà mìngol via per dut l’an scolastich 2012/13 presciapech per 3 ores en setemèna e ades, inant che fenesce fora l’an de scola, l murales l’é fenì.

L’idea del depent a fresch sul mur la é nasciuda del 2012 con

l’intenzion de ge dèr color e viventèr i portesc del liceo scientifi ch e linguistich. La prof.a Desilvestro ne à spiegà che ogne student à fat sia proponetes, e n’outa selezioné i lurieres l’é stat realisà la composizion en scèla del dessegn. I bec à durà colores vives che dae legreza, i à cernù temes no reèi, leé a la fantasìa e i sogec che se veit i é desvalives: l’é “l’èlber de la vita” olache l’é tacà sù ogec che é pèrt de duta noscia vita: la scola, la cèses, la corieres e coscita inant.

Dapò l’é stat depent bales che vegn sù da l’èga e che se muda te fi ores, ciavai e te n drach che l spuda n fech da olache vegn fora pìcoi bec che sgola te l’èga.

Per raprejentèr l’infi nit, enveze, i bec se à pissà de depenjer i pianec del spazie con na veta proprio simbol de la vita che no fenesc. Tinùltima, per na pèrt de l’opera, na studenta la se à ispirà a l’artist Keith Haring duran proprio si pìcoi personajes che é stac depenc mìngol dut entorn tel depent.

Sion stac n muie contenc e fortuné ajache aon abù l met de veder da vejin l Papa, en mercol bonora, ensema a n muie de autra persones che era vegnudes te piaza per veder chesta persona n muie emportanta.

Sion ence jic ti Musees Vaticans e te la Capela Sistina, dut n muie enteressant ma fosc mìngol sfadious per n gran grop de bec desche l nosc.

Ne à sapù n gran bel, l’é

n’esperienza che se recordaron per duta la vita percheche no aon bele emparà robes storiches, ma i ne à ence ensegnà a se orientèr te na gran zità desche Roma tolan, per ejempie, la metro. Enceben che sion stac demò 4 dis, ades sion doventé mìngol più responsaboi che canche sion partii.

Alice Defl orian, Chiara Chiocchetti, Marianna Rossi

N nef murales da color tel liceo de FasciaI bec de la 5R de la Scola d’èrt i à encolorì e viventà un di mures de la senta del liceo linguistich e scientifi ch de Poza

Chesta del murales l’é stat per duc i bec na esperienza de lurier reèl, i à podù sperimentèr coche vegn portà a compiment n lurier te la realtà, de coche se cogn fèr per realisèr n gran depent sul mur, de coche se cogn tor la mesures, durèr la proporzions e ge jir dò a cheles per dut l dessegn. Amò chisc bec à emparà a se confrontèr e a lurèr ensema. Ades che l lurier l’é fenì no resta che jir a l vardèr. Nos endèna ve aon metù dant l retrat! (vr)

I studenc de la 5R con la prof. Maria Pia Desilvestro tedant al murales. L murales sul mur daìte del liceo scientifi ch e linguistich a Poza.

29

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected] Gherdëina

Ert - Herrenhof a Viena: nia dalonc dal Dom de S. Stefun, tl zënter de Viena, cun si bela stredes, si biei palac, si gran storia y tradizion, ma nce si mentalità davierta al nuef: tl foyer Herrnhof de Viena nviova ite de tel gran fi gures a jì ite. La scultures de Wilhelm Senoner à fat n viac a Viena, n mëns alalongia, da mez auril a mez mei. Les se mescedova ite, mpussantes, particuleres, ala vita da uni di de un di hotiei plu cunesciui de Viena, cun si jënt da dlonch caprò, da dut l mond.

Do l viac mitteleuropeich tl’Ex Mper austroungarich muev l’opres de Senoner śën de viers de sud, al ciaut, per passé inò n mëns oradecà, tl gran cumples monumentel dla dlieja de San Silvestro a Vicenza. La giaurida ie stata n vënderdi dan otodì.

Àn bele scrit tla USC n con’ dl’opra de Senoner, “dl valor dla persona, dla fi gura dla persona, si pensieres plu soc, si vester, ala fi n dla fi nedes for desnuda, te na anzestralità che tol y tres dut l guant dla vita moderna, dla

tecnologia, dla reflescions fi losofi ches y religëuses plu sotes che uel cunté y spieghé cieche la persona ie, cieche nëus son. La fi gures de Wilhelm Senoner ie iló, da sëules, che crësc su dala natura y dala cuntreda dla Dolomites, che viv cun y tla natura, deberieda, ma nce da sëules, nscila coche les ie, no miëures y no pieces, ma mpo fates ite te n’aura devina, ajache la persona à - y chël for - si valor, che va sëura moral y moralità ora, la persona che vën purteda dala realtà suvënz crua dl mond, l’aspera, tres ëila y da ëila demez, su pra la stëiles, ad astera, ite tl ciel.“

L scultëur Wilhelm Senoner, nasciù tl 1946 a Urtijëi ulache l viv y lëura, à pudù giaurì la mostra de Vicenza dan otodì, La mostra resta davierta nchin ai 16 de juni. Ai 1. de juni saràl na manifestazion cun l autor de Sëlva Marco Forni, che prejenterà si romann nuef “Una parola negli occhi”, na parola ti uedli, per l’ucajion tla simbiosa danter leteratura y ert fi gurativa.

David Lardschneider

“L ritm dl vester”Wilhelm Senoner à ultimamënter abù la giaurida de doi mostres: una a Viena y una tla dlieja San Silvestro a Vicenza

Ert - S’la ciaculon cun Francisca Moroder, fëna de Giorgio, Hansjörg da Scurcià de Urtijëi. Francisca ie iusta tl lëur de jì a Milan per la mostra de si mut Alessandro, la prima che l fej tla Talia. L sujet dla mostra ie l juech dala codla, soccer coche n dij tl’America. Alessandro à da n pez incà ulù jì inant tl mond dl’ert, nia dla mujiga, ma tl depënjer, tla fotografi a y tla nstalazion. Nasciù tl 1989, ulache l viv y lëura, àl arjont l diplom de depënjer y de studies culturei tl California Institute of the

Arts tl 2011.

Alessandro Moroder a Milan

Te si depënc y nstalazions metui ora ala fi n dl’ena passeda a Milan, à Alessandro ejaminà la psiche maschila tres la nozion dl spetacul analisan la manieres de rujené y de se mustré te cërta situazions. Tla mostra de Milan se dà l artista ju cun la storia dl juech dala codla tla Talia tl raport nce soziel, la grupa

I Moroderi tl mond dl’ertAlessandro Moroder ie unit adalerch dal’America deberieda cun si oma Francisca per na mostra a Milan, ulache Alessandro ie jit ite tla tematica dl tifoso dl juech dala codla. Giorgio Moroder te na performance a New York, lascian audì si majeri suzesc, ma nce cianties nueves

Francisca Moroder cun si mut Alessandro pra la mostra de Milan.

che tol ite la ndividualità de uniun nce per l’identità dl vester ël o jëunn, te si maschilità. Alessandro Moroder: “La cianties y i striscions ne vën nia mé purtei dant y mustrei cun pascion per sustenì o per fé tëma, ma nce contra la ncëria di guviernes dl raion. La cianties ideologiches pòssen audì rundenian nce tla curva dl tifoso.“ I chedri mustrei da Alessandro teniva cont dla situazions, dla jënt y dla maniera de se mustré y de „rujené“ te stadio.

Giorgio Moroder a New York

Ntan che l mut Alessandro fova a Milan, se njeniova Giorgio ca a New York per na sëira metuda a jì n cunlaurazion cun la Red Bull Music Academy. Da n pez incà iel inò n revival de si cianties, o miec, inò na gran ueia de scuté su si cianties che à for mantenì si faszinazion tla jënt de uni età. Ma da n pez incà ie la dumanda mo majera, per audì la mujiga dl artista de Gherdëina che viv y lëura ti USA. Te n gran club de New York à Giorgio lascià audì n dumënia sëira si cianties cunesciudes, doves nce de nueves, una ie “Racer” cun referimënt al juech da fonin, l’autra ie Giorgio by Moroder. Ti ultimi ani à Giorgio abù na cunlaurazion cun la grupa Duft Punk, che à fat remix de pec cunesciui, na hommage a mujizisć che à fat la storia dla mujiga, danter l auter nce Giorgio Moroder. Do New York fajerà Giorgio Moroder pea pra doi shows, una tl Iapan y una a Mexico City.

Francisca y si doi ëi

Doi Moroderi te familia, doi artisć. Francisca Moroder conta mpue’ de si doi ëi, uem y mut. De Alessandro: “Tl prim minans che l se dajëssa nce ël ju cun la cumposizion de mujiga; ma l ne fova nia si pascion. L fova pona nce for la corelazion danter mut y pere, ulache Alessandro ova da se cunfrunté cun si pere, o miec dantaldut l mond ntëurvia fajova pesé l raport de familia. Śën à Alessandro giatà si streda artistica nueva, cun chëla che l à na gran legrëza y pascion.” De Giorgio ti damandi a Francisca coche l nasc na si meludia. Francisca: “Datrai iel te n restaurant o canche jon a spaz, che l ti va ite na ciantia tl cë, che l va pona riesc a mëter ju te si studio.” Cun Francisca rujenons nce dla cultura, dla multiculturalità che ie nce te Giorgio, che cunësc truepa rujenedes, che l muda nce ju da proiet a proiet, nce sce l nglëisc resta la plu prejënta.” Vester te na familia de artisć se damanda de se muever truep. “Sën sons stata a Milan per la mostra de Alessandro, Pona a New York da Giorgio, chëst'ena che vën sarons a Amsterdam,” conta Francisca, che ie “very proud” de tramedoi si ëi. Ma plu dl uem o dl mut? Francisca: “Al 50% prun!”

David Lardschneider

Francisca cun si mut Alessandro Moroder dan n valguna opres metudes ora a Milan.

Giorgio y Alessandro Moroder.

Scultures de Senoner pra la dlieja S. Silvestro a Vicenza.

Mujiga n ucajion dla giaurida a Vicenza.

30

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Tëmp liede - La grupa se à dat n inuem bëndebò da druch ”1A gib Gas”, che lascia bele ntënder che n fej per n dassënn y cëla de ti vester a ndesfi dedes nia pitles. Chëst iede se òven tëut dant de furné da Urtijëi nchin a Salzburg.

”Walter à inò ulù nes tré l col!”, dij un de chëi che fova pea. ”Son muec bele dala 5 daduman da Urtijëi per furné su per l stradon dla Val dl Isarch nchin sun l Prëner y dojù nchin a Dispruch,” cóntel inant. Da chël’ ëura fòvel mo puech trafich y nsci ne fòvel degun problem a furné sun chëla stredes. L tëmp fova ënghe drë a drët, mpue asniblà ma zënza plueia y la drëta temperatura. L tòch plu zah y sfadiëus òven pudù fé bel riesc tl prim, daduman canche n fova biei

frësc y pra forzes. L gran tòch òven mo dan sé, ma da śën inant jìvela scialdi ala ndrëta cun vel’ mënder jëuf da fé. ”Da Dispruch nchin a Wörgl sons furnei sun l troi dla rodes, da iló ons raidà a man drëta ite y sun la Lofererstraße sons furnei nchin a Ellmau ulache se on fermà per marënda. Inant jìvela pona de viers de St. Johann in Tirol y ajache a Walter, nosc mëinajita, ti savòvela scenó massa curta ons mo fat na pitla raidà sëuraprò nchin ite a St. Ulrich am Pillersee, da iló pona a Lofer y inant nchin a Salzburg”, descrij Ivan Kostner la raida avisa.

Do 317 km sun la roda, fajan n deslivel de 1700 metri, ie la pitla grupa ruveda dala set da sëira a Salzburg. Sambën duc stanc, ma cun na gran sudesfazion per la bela

Da Gherdëina nchin a Salzburg cun la rodaNa grupa de pasciunei de chësc sport se abina for inò per se fé vel’ bela jita. Chëst iede iesi ruvei te un n di nchin a Salzburg

jita fata àn mo pudù fé na viva deberieda che dut à butà y n ie ruvei sani y nton a destinazion.

Coche Ivan nes conta, se tràtel tlo de na grupa de pasciunei dla roda che ie bele da sies ani incà adum, plu o manco for i medemi, y mët a jì d’instà via n valguna jites, datrai cun la roda da mont datrai cun chëla da streda. Nchin a Salzburg ie Paolo, Klaus, Walter, David ”Vogel”, Claudio, Karl, Andreas, Ivo ”Vetto”, Viktor y Ivan furnei cun la roda da streda, y chëst iede se ova Walter Bergmeister tëut sëura de mëter a jì la ”pedaleda” longia. L iede che vën jiràla bonamënter de tò ca la roda plu stania per cramé su per vel’ mont y fé inò vel’ jita nteressanta. Bon devertimënt! (uk)

La grupa cun la roda che ie furneda da Urtijëi nchin a Salzburg.

Duc canc, cuntënc do la bela jita fata, fej mo na viva.

Urtijëi Chemun - L Cunsëi de Chemun de Urtijëi se anconta per na senteda ai 31 de mei dala cater domesdì. Chësc ie l ordenn dl di:

1. Dé pro l protocol dla senteda dl Cunsëi de Chemun di 19.04.2013, dat ju tl ufize secretariat dl Chemun.

2. Dé pro l cont fi nel 2012 di Destudafuech de Urtijëi.

3. Relazion dla Jonta de Chemun n con’ dl’atività aministrativa y dl’atività y i resultac dla formes desferëntes de cunlaurazion danter i chemuns.

4. Dé pro l cont fi nel dl ann fi nanzier 2012.

Raiffeisen - L cunsëi d’aministrazion y la direzion à auzà ora l bon resultat per l 2012, cun n davani de 5,1 milions de euro do la chëutes. I scioldi y mesuns di tlienc aministrei dala banca ie de passa 700 milions de euro.

La Cassa Raiff eisen Ciastel-

Bilanz de Chemun y di DestudafuechTla proscima senteda dl Chemun de Urtijëi vëniel dat pro l cont fi nel di Destudafuech y valivà l bilanz de previjion, ma nce purtà dant coche la ie n con’ dl’atività dl Chemun nce tla cunlaurazion cun i autri Chemuns

5. Valivé l bilanz de previjion 2013 y d’autra mudazions a chësc cun njontes al program generel di lëures publics y al plann fi nanzier revardënt.

6. Cialé do sce l ie unì tenì ite la linies programatiches dla scumenciadives y di proiec da fé ntan l mandat.

7. Njunté l regulamënt cumenel per l frabiché - art. 9 (direzion di lëures) y art. 50 (mures de sustëni).

8. Fé pea pra l’agenzia per la pruzedura y l cuntrol n con’ di cuntrac publics de lëures, servijes y cunsënies.

9 Comunicazions.

L Cunsëi de Chemun de Urtijëi.

Generela dla Raiff eisen Ciastel-UrtijëiNstadì iel stat te Calonia de Ciastel la senteda generela di cumëmbri. Bon l bilanz dl 2012

Urtijëi, coche la à śën inuem, nce cun referimënt al’atività fata per la frazions ladines de Ciastel y per Urtijëi, à metù a desposizion la soma de 785.000 euro per scumenciadives sozieles, sportives y cultureles de lies y istituzions. L danmesdì ie fi nà via cun na bona marënda de duc i cumëmbri.

L presidënt Anton Silbernagl.

S. Cristina Chemun - La senteda dl Cunsëi de Chemun de S. Cristina ie n lunesc ai 27 de mei dala 9.00 danmesdì. Chësc ie l ordenn dl di:

1. Ejam y apruazion dl cont fi nel dl ann fi nanzier 2012.

2. Valivamënt dl bilanz 2013: determinazion, aplicazion y destinazion dl avanz de aministrazion 2012.

3. II. variazion al bilanz de previjion 2013.

4. I. mudazion al program generel dla opres publiches 2013.

5. Variazion essenziela al plann de atuazion dl raion artejanel „Pradell“.

6. Fé na cunvenzion urbanistica per giapé l grunt per la streda pra l Zënter Iman cun Eugen Verra.

7. At fundamentel autorisazion per n barat/venduda de grunt

Baraté y vënder grunt Dlongia a cuestions de bilanz iel te Cunsëi de Chemun nce plu ponc al ordenn dl di che à da n fé cun grunc y l raport danter Chemun y privac

cumenel cun Peter Malsiner.8. At fundamentel autorisazion

per n barat/venduda de grunt cumenel cun Th omas Demetz/Th ea Demetz.

9. Plann raionel Mont de Sëuc y Masterplan Mont de Pana: dumanda de na variazion da mandé ite ala 1. Cumiscion per la scunanza dl ambient; purté ite l troi sun Ciandevaves.

10. Comunicazions dl Ambolt

L Cunsëi de Chemun de S. Cristina.

31

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Jënt - Dan che scumencion l articul, sce zachei ulëssa savëi: Nicole ie muta de Carlo Pozzi y de Inge Holzknecht de Urtijëi. D’autonn dl 2012 àla fat na esperienza de lëur ma nce umana tla Casa do Sol Padre Luis Lintner a Salvador da Bahia. L se trata de na Urganisazion nia Guvernativa, na NGO coche n dij, che ie unida fundeda da Pater Luis Linder de Südtirol. Pater Luis ie mort dan diesc ani, o miec l ie unì mazà a Cajazeiras, tl ridl dla favelas de Salvador da Bahia, ntan che l ti jiva do a si lëur da misciuner. Pater Luis à for cialà di pueresc, dantaldut di jëuni y di pitli mutons dla favelas. Ntan si truep ani che l ie stat lavia àl metù a jì n zënter culturel, ma nce soziel, na luegia de ancunteda, la Casa do Sol, Cësa dl Surëdl. La cultura ie mineda dantaldut coche mesun per pudëi mparé zeche, ie pu l analfabetism te cër’ raions dl Brasil mo for scialdi grant.

Scolina, assistënza y proiec per y cun i jëuni

Tla Casa do Sol iel na scolina per i mëndri, dut l di, ulache i giapa na furmazion, ma nce da maië, da se lavé ju, y n generel cunscidrazion y amor, coche funtana per giaté nce plu inant na miëura ntegrazion soziela. Per i mutons che va a scola iel mo na strutura ulache i possa fé i duvieres de cësa, cun i cunlauradëures che ti juda sce i à debujën. Regularmënter vëniel metù a jì proiec culturei, cun mujiga, ulache i possa mparé a suné vel’ strumënt, o a balé che ie una dla esprescions cultureles che va ite tla tradizion plu sota y vedla dl Brasil. Pona iel nce la capoeira, n sport afro-brasilian de cumbatimënt che mët adum nce mujiga y bal. Chësc sport vën mparà bele da canche i mutons y nce la mutans à cater ani.

Pedagogia de teater nce coche ventil contra

l’agrescion

Na gran mpurtanza ti vëniel dat ala pedagogia de teater per i jëuni. L pensier ie tlo, ma nce pra l’autra scumenciadives, coche conta Nicole Pozzi, dantaldut de ti pité ai jëuni n’auternativa nia mé de stude ma nce de fé zeche dainora de si vita, de ti jì do a chël che ti plej deplù. L ie n mesun per se lascé ora, per ti dé n ventil al’agrescions che ie te uniun y uniuna, dantaldut canche

i vën tl prim tla Casa do Sol. Do y do se n va l’agrescions, per ti lascé lerch ala gran criatività che ie tla junanza brasileira. La pedagogia de teater ie n mesun per tò ite duta la tematiches che ie tla favelas, la cuestions sozieles che druca. La tematisazion coche terapia per ti mustré ai jëuni che n possa nce mudé la situazion, y che la tle per dut chësc ie la ulentà di jëuni de mparé y de ulëi fé zeche ora de si vita. Canche i teatri ie mparei ite va i sculeies y i jëuni nce ora tla plazes dla favelas, per ti i mustré ala jënt. Suvënz ie la reazions positives, ma datrai iel nce la bandes de culëur mafi ëus che fej prescion, ne n’iel pu nia te si nteres che l status quo vënie mudà.

Nicole y Fabian tla Casa do Sol Padre Luis Lintner

La ncëria de Nicole Pozzi y de si cumpani Fabian Peintner de Schabs, fova ntan i trëi mënsc de setëmber nchin dezëmber dl ann passà tla Casa do Sol, de cialé daduman di pitli mutons dla scolina, de fé juesc limpea. Domesdì fovi tla grupa di sculeies dla scola elementera; ëi fajova da una na pert i duvieres, ma pona iel la regula iló che l vën fat grupes de descuscion n con’ dla tematiches purtedes dant dai mutons nstësc. L’idea dla Casa do Sol ie de scumencé bele canche i mutons ie pitli a ti mustré che l ie drët a pensé te na maniera critica. Ala fi n à Nicole y Fabian fat n workshop cun i mutons, n con’ dla cuntreda y dl ambient, cuestion che ie tl Brasil n generel puech sentida, y perchël iel nce de gran problems ambientei; l tleca pensé a duta la maroca che ie dantaldut ti raions plu pueresc, duta la pestaria dla ziteies che vën purteda dales pertes ora y lasceda iló mé nscila, cun la fazion sambën de mpesté la cuntreda y l’ega. Nia dinrer ne n’iel nce roba da tuesse che messëssa perdrët unì metuda via aldò. N auter problem ie chël dla fuera, di auti, di motores, cun la nfrastrutures scialdi stletes te chisc raions. Dal’autra pert iel da dì che dlongia i raions abitei ulache l ie truep mpestamënt iel nce truep vërt ntëurvia, prei y bòsc, ma dantaldut de bona tiera che lascia pro de ti jì do al lëur da paur, che ie inò n mesun de ntegrazion soziela y economica dla jënt. Nicole Pozzi: “Cun i mutons ons pensà do a cie che la natura ie, viv pu duc te zità zënza la sensibltà

de jì ora tla natura. Ti on metù a cuer cie che la natura ie y cie che la possa nes dé, y nce cie che la jënt, i mutons y i jëuni possa fé per mantenì o miuré la cuntreda ntëurvia. I sculeies fova cuntënc, nce do che i à fat n valgun lëures cun roba rezitleda, dantaldut roba da fé damat. Nscila ài udù che n possa fé zeche dainora. N generel iesi unii sensiblisei per chël che ie i elemënc, l raport danter jënt y natura, na maniera per ëi nueva de pensé y de udëi.”

“Mparé a cunëscer la jënt”

Nicole Pozzi, pedagoga soziela, ie tl lëur de jì a lauré tla Svizra, per lauré pea te proiec metui a jì dal’aministrazions raioneles, naziuneles y nce de UE deberieda cun la NGO’s, l pudëssa vester Bern o Turic/Zürich. Nicole ie, da coche la conta, da for incà nteresseda a ti jì do a ativiteies de cuoperazion cun d’autri paejes, dantaldut tl sud dl mond. La à bele laurà a Bulsan cun mutons de d’autra naziunaliteies, tla EOS, na cuoperativa soziela, n zënter che lëura cun jëuni muciadives sëui. La à gën l cuntat cun la persones y la rata che tres la cultura y l’educazion pòssen fé truep vares inant te nosta sozietà, ma nce te sozieteies y cultures che ie autramënter che la nosta. Nicole Pozzi n con’ de si atività soziela: “Chël che n dà vën for inò de reviers! Da for incà me àl sapù bel a ti cialé ai autri, per purvé a ntënder la persona, l singul: uniun ie per sé n mond ntier, y uni persona ie autramënter. Sce ti cële o lëure cun na persona pona possi do n struf descuvierjer l mond che ie tla persona, y chësc vel mo deplù pra na persona coche ie che vënie ora da nosc mond uzidentel: jì tl Brasil a lauré cun persones mpo autramënter che no tlo da nëus, ie mo na majera descuvierta de chësc mond.” L pensier, l motor che muev Nicole ie si gran nteres per la persona, bonamënter per sé nstëssa, ma nia te na maniera de ti jì permez egoista, ma la ueia y l bujën de cialé te sé, de udëi cie che ie laite, de se fé n cheder dla persunalità te si mile y mile fazetes. Nsciuma, la ueia de deplù, nia tl ciamp materiel, ma la sensibltà per la cunescënza te na sensibltà soziela che ti dà denità a duc y a dutes, nce y dantaldut sce i ie autramënter.

Tl Brasil à Nicole udù n auter mond: “Ratove de vester na persona davierta, ma tl Brasil iel d’autri parametri, n vëija che i à n auter pont de ududa. Na persona tlo da nëus ie te una na maniera, te n’autra luegia autramënter: chël uel dì che l ne n’ie nia for dut tler chël che semea tler per un, che l ie d’uni sort de paradigmata, aldò dl pont de ududa. Y n possa for mparé zeche de nuef, nia mé n con’ de d’autri, ma nce de sé nstësc.”

Nicole Pozzi, la storia de na jëuna de Gherdëina che va ora tl mond per mparé a cunëscer sé nstëssa.

David Lardschneider

Nicole Pozzi tla Cësa dl Surëdl tl BrasilLa pedagoga soziela de Urtijëi ie deberieda cun si nevic Fabian Peintner de Schabs jita tl Brasil per trëi mënsc tla Casa do Sol Padre Luis Lintner a Salvador da Bahia. L bujën y la ueia de mparé a cunëscer d’autra jënt, d’autra cultures, d’autra mentaliteies coche tle per cunëscer sé nstëssa

La Casa do Sol Luìs Lintner a Salvador da Bahia tl Brasil: “Viver y mparé”.

Nicole Pozzi cun na muta dla Cësa dl Surëdl.

Fabian Peintner de Schabs.

Na muta mpera cun l computer.

Nce sport, devertimënt y cumpania toca leprò.

I mutons va a scola, ma i giapa nce da maië tla Casa do Sol.

32

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Museum y scola - Truepa autoriteies dl mond dla scola ladina cun i passa 90 sculeies dla prima, segonda y terza tlasses dla „Cademia“ che à laurà pea pra chësc proiet fova prejënc pra l’inaugurazion ai 10 de mei. L presidënt dl Museum Wolfgang Moroder ti à sentì gra ala direzion y ai professëures y sculeies dl Lizeum Cademia per chësta bela cunlaurazion. Paroles de lauda y de rengraziamënt à nce abù l ntendënt Roland Verra y la diretëura dl Lizeum d’ert Cademia Elisabeth Baur.

Paulina Moroder, Th ea Blaas y Christa Kasslatter à prejentà i resultac dl proiet artistich y coche la mostra ie unida a se l dé. Plu sculeies à abelì la prejentazion cun pec de mujiga crisc ora per sotrissé l motif di clochards, trëi d’autra mutans se ova depënt l mus da popes de lën dl Otcënt. N valgun sculeies à nce purtà dant cun lidëza si pensieres y ideies persuneles ntëur al lëur realisà.

Pec nueves y chëi uriginei

Da dedò iesun jic a ti cialé ala

mostra tl museum. Per gaujes de lerch iel unì cris ora de ndut 24 lëures di sculeies, realisei cun materiai d’uni sort y te mesures desferëntes. I lëures ne n’ie nia metui ora da sëui te na vetrina a pert, ma ie unic ntegrei cun i pec uriginei tla mostra permanënta dla scultures y dla chiena. Uniun à nsci giapà na si luegia daujin a n pez storich. Paulina Moroder y Isabelle Pitscheider à crià a chësta maniera n cuntest nuef danter i obiec, che descëida ora i testemonesc chiec dl passà y arichësc de senifi cat la criazions atueles di sculeies. I „clochards“ y i „juesc“ se lieia datrai ite cun armunia, tl pensier de generazions passedes, datrai se destachi un dal auter. I dessënies de stude, la schizes de ideies y la pruietazions cuncretes per l juech ie metui ora daujin al pez realisà; i dessënies per l proiet „clochards“ ie da udëi tla ntreda dl museum deberieda cun la fi gura de n „pëtler“ jëunn realiseda a dimenscion de persona.

Chësc proiet danter l museum y la scola à purtà pro a n’esperienza defi n positiva per tramedoi pertes. Per i sculeies iel stat dessegur velch de nuef a ti cialé a si lëur

contestualisà te n museum. Y nce per nëus dl museum iel stat na motivazion a se dé ju plu sot cun i obiec uriginei crisc ora. La mostra „Clochards & roba da fé damat“ tl Museum Gherdëina a Urtijëi cun pec da museum y lëures nueves a cunfront resta da udëi nchin ai 11 de utober 2013. (Orares de giaurida dal lunesc al vënderdi dala 10 ala 12 y dala 14 ala 18; de lugio y agost nce daviert la sada). Duc i autri lëures di sculeies, che pervia de si grandëza ne à nia pudù unì metui ora, ie da udëi tla sënta dl Lizeum d’Ert Cademia a Urtijëi tla streda Rezia.

Na ressursa de valores y criatività

Uni obiet dl museum lascia ntraudëi vel’ aspet cuncret dl prozes storich che ie dovia. Se splonjer t la tematighes traspurtedes dai obiec y nuzé la culezions d’ert coche na ressursa de valor per l’ ispirazion y la criatività di jëuni, ie stat l fi n dla cunlaurazion danter l Museum Gherdëina y l Lizeum d’Ert Cademia. La cunfruntazion cun la fi gures di pëtleri y cun pec da

fé damat à oradechël permetù de „udëi“ i uriginei dl museum cun d’autri uedli.

La professëura Th ea Blaas à cunzentrà si lëur cun la prima y terza tlasses sun la vedla fi gures di „pëtleri“.La professëura Christa Kasslatter à cun la segonda tlasses laurà sun la tematica dl juech y dla roba da fé damat. Tl museum ie i sculeies n iede unic purtei

daujin dala tematiga de si proiet tres dialogh y descuscion y à pudù se cialé ju y tò tla mans i pec storics. Se nuzan dl dessëni ài fermà sun papier i details de si usservazions. Da dedò ài laurà inant te scola, fajan nrescides tl internet, svilupan si ideies y cunzec ntan la materies dl nseniamënt aldò, per ruvé ala fi n a vijualisé si cunzec te n lëur

Clochards & roba da fé damatLa mostra „Clochards & roba da fé damat“ tl Museum de Gherdëina a Urtijëi lascia udëi a n majer publich i resultac dl proiet de stude artistich realisà dai sculeies dl Lizeum d’ert Cademia. Chësta scumenciadiva de valorisazion dl’arpejon artistica uel nce vester n cuntribut cuncret ala scumenciadiva provinziela dl „Ann dl pez da museum“

Autoriteies pra la giaurida dla mostra „Clochards & roba da fé damat“ tl Museum de Gherdëina. Sculeies à sunà y ciantà.

Sculeies dl Lizeum artistich Cademia ntan si lëur tl museum y a scola.

33

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Tl Setcënt y Otcënt ài ziplà te Gherdëina danter la truepa d’autra roba nce lëures cunesciui coche „fi gures de pëtleri“. A ti cialé plu avisa pòssen recunëscer rafi gurazions de pëtleri y viandanc, sunadëures vagabonc, persones seniedes per na gauja o l’autra da na miseria economica che i purtova a viver dla bonaman.

L culezionista bera Giuani Senoner da Vastlé les à tlupedes adum, ch’sta fi gures nteressantes, mo dan la segonda viera, d’autra

fi gures de pëtleri à l Museum cumprà leprò plu tert y n valgunes vën ca da culezions privates. Ne cunescion nia i artisć che i arà abui tla man. La fi gures zipledes de pëtleri, dantaldut la plu vedles dla fi n dl Setcënt, à velch de misteriëus y faszinënt tl medemo mumënt. Esprescions de na realtà soziela storica trasfurmeda da n realism magich y da n’estetica dla „belëza dl burt“.

La fi gures di „pëtleri“ ie for sun pustamënc, la majera pert a pères.

Ël y ëila, tramedoi iesi cun i guanc stracei ju y zarei sun i ëures, sun i cumedons y sun i jenodli. Belau for à sibe l ël che l’ëila l ciapel tipich da pëtler per se paré dal surëdl y dala plueia y tò su la bonaman. For ài i piesc deschëuc o i piesc mé fac ite cun de vedla pezes sbujedes dai dëic dl pe. Dut vel' d’auter che no per ejëmpl la fi gura dl maracadënt dal’ëures che à sëura de biei stivei auc. Sun l spinel porta la pëtleres y i pëtleri n ceston, na sort de banch per l proviant o n fl ucion

La fi gures di pëtleri tl’ert populerabel scëmpl. Tla man ài suvënz n fust da viandant, na pitla cësta y paiuel cun l maië. Dut si avëi ài ados. La figures plu vëdles ie caraterisedes da na mimica sterscia, cun d’autri muvimënc y atribuc: si corp ie n muvimënt, da persones for n streda y seniedes dala desfurmazion fi sica dla goba, datrai nce cun gòsc. Pra vel’ fi gura iel l’ëila, pra d’autres l ël che porta n fantulin sun l brac, la contrapert na viola da roda.

L dà tl uedl tla fi gures realisedes

tl spirt nuef dla revoluzion franzëusa n’esprescion de fi erëza y denità che l artista à ulù ti dé ai pëtleri scebën che stracei ju. L aspet sterch dla miseria vën pona do y do alesirà tla fi gures plu jëunes y adatà ai uedli di cumpradëures nueves. Te si svilup rùveles for plu daujin ala figures populeres dl’alegories y a chëles dla troht.

Do l realism cruënt dla puertà se làscel ntraudëi mo n auter senifi cat di pëtleri che luna ca dal mond magich dla stories y cuntìes. Coche ubiec dl’ert populera pudova i pëtleri nce avëi valor de portafertuna per i nëubli y la borghesia nueva. Tla vedla lijëndes de sanc y pelegrins coche bele tla mitologies antiches se manifestea al mond i gran rëiesc o monce la deviniteies sciche Crist, Krishna, Zeus y Wotan tl’aparënza de n pëtler.

La figures di pëtleri de Gherdëina dla fi n dl Setcënt y dl Otcënt ie nsci no mé l spiedl negatif dla richëza materiela sotmetuda ala roda dl tëmp, ma nce dl’ana vagabonda sun la streda dla vita a crì si sosta tl paravis perdù. Figures mo plëines de stories y sucrëc, che ne fi nerà nia tan prësc de nes fasziné.

Paulina MoroderFigura de n pëtler cun fantulin, fi n dl Setcënt. Clochards tl Museum de Gherdëina. Doi fi gures de pëtleri dla culezion dl Museum Gherdëina, prima mesaria dl Otcënt.

Juesc cun musiconteri.

cuncret. A lauré cun materiai d’uni sort ti à judà nce l nseniant Markus Delago y l tecnicher Hugo Insam.

L proiet sun la roba da fé damat cun Christa

Kasslatter

„L tema dl Di nternaziunel di museums da chëst ann dat dant dala urganisazion mundiela di museums y festejà ai 12 de mei tl Museum de Gherdëina fova “Se lecurdé dl passà – dé forma al daunì”. La tematiga dl artejanat de Gherdëina y te nosc cajo speziel chëla dl juech ie perchël propi stat na tematica adateda per se dé ju cun l passà,“ nscila la professëura Christa Kasslatter, che dij inant che „la produzion dla roba da fé damat ti à te nosta valeda dat da lëur a truepa generazions, a ëi y ëiles, y à purtà l inuem de Gherdëina ora per l mond. Danz che l ie tlo nce stat cosses negatives, sciche l desbusché di bòsc y l stlet paiamënt dl lëur dla chiena dan la prima gran viera cun i mutons sfurzei a lauré pea tla families. L

dé forma al daunì dla sozietà sarà pona l mpëni di jëuni. I juesc ie n bel ciamp de proa per l design, ajache n muessa se dé ju cun truepa cosses: la funzion, la forma y l culëur, la mesures adatedes, i materiai.

Se tripé ie perdrët zeche scialdi de positif per pitli y granc: per l svilup de capaziteies conitives y fi siches iel de gran mpurtanza se tripé, nsci dij nce i neurologhs! Ma nce per l svilup de capaziteies sozieles!“

Cie à pa i sculeies fat?

Na tematica che à scialdi plajù ie la popes de Gherdëina: chësc ie nce bele la roba da fé damat dl tëmp preustorich. I sculeies se à pensà ora na pruposta per n guant dala gherdëina inuvatif; d’autri à fat „la popa dl savëi“. Mo d’autri se à dat ju cun l stude di muvimënc di cramaices y a crià juesc de muvimënt: n juech cun „i musicontri che se muev“ tres l muvimënt de n pëis tacà ti fi i, „l pecalën“ che bat tl lën o l fever

che bat l fi er sun l ancuni. Pona mo la roba da mëter adum: n „puzzle“ per se tripé cun la cumbinazions di culëures, n „auto“ te n cubo de lën. L ie pona mo unì fat juesc de tatica per pitli y granc, cun codles o dei, ispirei ai vedli „cachelorums“ de Gherdëina. Roba de majera mesures ie i carëc o la roda da sbinghé che à scumencià cun l gran ciaval da cuna. La prupostes di sculeies ie te vel’ cajo liedes a lecurdanzes che ëi a abù da pitli. Na bela selezion de chisc juesc nueves che i sculeies dla „Cademia“ se à studià ora, ie śën da udëi tla mostra tl Museum a Urtijëi.

L tema di „clochards“ cun Thea Blaas

La professëura Th ea Blaas conta dl argumënt di petleri, „che fova per i sculeis per la prima y terza tlasses dl prim velch de nuef y povester nia tan saurì da ti jì permez (cëla test a pert sun la fi gures di pëtleri tl’ert populera). „Ie chiere mé na persona“, vëniel repurtà de Diogenes de Sinope, l pëtler danter i fi losofs grecs.“ Chësc y d’autri pensieres fi losofi cs ie stac l fi l cueciun per l lëur di sculeies realisei cun la professëura Th ea Blaas. I sculeies à pensà do n con’ de aspec dl’emarginazion y descriminazion economica y soziela de grupes de persones tla storia y nce te nosta sozietà de ncueicundì.

Menadrë i mass media nes cunfruntea uni di cun na suferënza globaliseda y chedri che fej suvënz nce cialé demez. Te tëmps de crisa economica, politica y soziela se descëida suvënz inò i vedli preiudizies de viers de grupes de persones emarginedes y leprò tëmes culetives de viers dla puertà.

La fi gura dl pëtler à perchël n senifi cat atuel. L ne se tratova nia de idealisé, ma de desferenzië l pensier danter cumpascion y criminalisazion, de se muever danter posizions distanziedes y empatia cun i sentimënc dla persona che viv da pëtler tla miseria y emargineda dala sozietà.

I pensieres y la ideies di sculeies che à ala fi n dat forma a si lëures ie basei sun nrescides tl internet y nce esperienzes vivudes. I resultac dl lëur trasporta i desideresc, i valores y la vijions di sculeies n cont dla realtà ntëur ëi ite.

Paulina Moroder

34

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Balon 1^ cat. - Amò una, amò n sćialin per poder ruèr sunsom. Dò aer vent ence l derby contra la Dolomitica, mencia demò la partida de chesta domenia ai 26 de mé, de contra al Telve, per poder realisèr l’ensomech de la Promozion. Se cogn venjer per no cogner spetèr i regai de chi che stèsc tedò. Da na man na gran prescion e n gran peis, da l’autra la pèsc de no depener dai etres ma demò da enstesc.

Prescion che pech o tant la era ence te la partida contra la Dolomitica, ma che à vedù Deluca e sozi tegnir fora con temperament enceben che l prum temp no l’é stat un di miores. Defati, aldò del vantac ruà belebon prest de gra a na bela azion su la man cencia de Bolgiani, l Fascia à lascià ló de jièr a na vida propositiva, lascian coscì l jech te la mans de chi da Pardac che a doi menuc da la fi n del prum temp à troà l gol de la parità.

Chest resultat se sà ben no ge comedèa ai ladins che tel secondo temp à metù te ciamp n auter spirit e n’autra gaissa, troan sobito l doi e l trei a un de gra, dant a na bela

jièda serèda sù da Deluca e dò a n contratach de Stefano Brigadoi.

Sul trei a un, dut l’é doventà più sorì, con i patrons de cèsa che proan a se fèr inant ge lascèa lèrga ai atacanc del Fascia che, anter la desvaliva ocajions, i é stac bogn de sbujèr l portier pardacian amò doi outes, endò con Deluca e Brigadoi.

Sul cinch a un l cef de mister Cigolla e di jiadores l’era jà al vèrech che vegn, chel dezisif, che vedarà i ladins se scontrèr contra l Telve da les cater sul ciamp Cotura de Vich.

Siede duc envié a spenjer la formazion de Fascia envers la Promozion!

Cristoforo Debertol

Resultac e calandèr de la squadra mendres

Chisc i resultac de la squadra mendres: la Eles à perdù col Unterland per 6 a 1 (gol de Ingrid Volcan), la Juniores à vent per 8 a 1 contra la Vigolana (doi goi per om de Matteo Vian e Daniele Lorenz, un per om de Th omas

L Fascia venc e veit la PromozionDò aer vent contra la Dolomitica i fascegn de capitan Debertol en domenia ai 26 i podessa venjer l campionat e se vadagnèr la Promozion

La formazion del Fascia Balon che en domenia ai 26 jiarà contra l Telve al Cotura de Vich per se vadagnèr l passaje en Promozion.

Secchi, Nicola Varesco, Damiano Nicolodi e Ivan Giuliani), i Giovanissimi à perdù 9 a 0 contra la Dolomitica, i Esordienc a parejà 2 a 2 contra l Lavis.

Doman, sabeda ai 25 de mé vegnarà jià chesta partides: la Eles contra l'Ozolo Maddalene a Vich da mesa les ot da sera, i Arleves contra l Tesino da les sie a Vich. Semper a Vich da mesa les cinch i Giovanissimi jia contra l’Aquila Trento, i Esordienc A e B jia da les cater a Pardac contra la Dolomitica e a Moena contra la Monti Pallidi.

Dolomitica - Fascia 1 – 5 (doi goi per om de Daniele Deluca e Stefano Brigadoi, un de Bolgiani)

Formazion Fascia: Nicolò Cincelli, Nicola Rizzato (25 s.t. Denis Drlje), Mathias Defrancesco, Luca Trottner, Maurizio Bonani, Manuel Bernard, Simone Bolgiani, Cristoforo Debertol (15’ s.t. Davide Porcu), Daniele Deluca, Patrizio Cigolla, Stefano Brigadoi (35 s.t. Nicola Depaul)

Alenador: Luciano Cigolla

Classifi ca 1. Categorìajiron C:

Fascia 25 partides 56 poncFiemme 25 partides 54 poncPiné 25 partides 53 poncAquila Trento 25 part. 50 poncTelve 25 partides 43 poncOrtigaralefre 25 partides 34 p.Calceranica 25 partides 34 p.Vattaro 25 partides 33 poncPovo Scania 25 partides 28 p.Dolomitica 25 partides 28 poncVerla 25 partides 25 poncCauriol 25 partides 20 poncBolghera 25 partides 18 poncValsugana 25 partides 12 p.

Palê Rina/2.cat. - Les döes scuadres ladines te secunda categoria é tla situaziun püch plajora da messëi se scombate por

Na duscia bindebò frëidaLe Rina perd la partida cuntra Tasten cun n resultat pesòch de 5 a 2, y toma inće zoruch al penultim post dla tlassifi ca, post de retrozesciun sigüda, sce ara ne gareta da davagné posiziuns

ne tomè nia jö de categoria. Sce la Val Badia ê ćina ćiamò tres stada do chi da Rina, él tla fi ndledema passada i maroi che tol ite le penultim post dl tlassamënt, do la pordüda pesoćia cuntra la scuadra da Tasten-Valsperch. La Val Badia à indere batü tler le Türesc, y à insciö davagné na posiziun. Le penultim post é chël dla retrozesciun sigüda, y Rina mëss porchël śëgn dè döt por davagné les ultimes partides, y sperè che les scuadres dan ëra - Val Badia y Dietenheim - perdes punć.

Le resultat de 5 a 2 danter Rina y Tasten baia tler. Le pröm tëmp é scialdi gnü dominé dai aversars, deperpo che le Rina à messü gonot se defëne, y à albü püćes poscibilitês concretes. Impò dörera püch plü co mesora ćina che an vëiga la pröma rëi. Le Tasten se porta en vantaje al 34^

menüt c un le ś o g adù Schwienbacher, y sön le 1 a 0 va i śogadus a palsè. Tl secundo tëmp vëgn la scuadra da Rina zoruch te ćiamp cun gran motivaziun. I śogadus de Col dla Vedla fej plü druch cuntra i aversars, y bel avisa garetel al 48^ le gol dl pêr. Da na trata dal ćiantun él Alfons Facchini che mët le palê te sach y porta indô en jüch süa scuadra. La motivaziun crësc y bel avisa se fej i ladins atira indô prigorusc cun na trata sëćia, che splundra indere sön le cone de porta y le palê röia fora.

Le 2 a 1 vëgn spo por i aversars al 58^: le portier Winkler ne n’é nia bun da tignì sö la trata de Apenbichler, y mëss cöie la cogora fora de süa rëi. Püć menüć dedô a i ladins la gran ocajiun da avalié. Le capitan Lorenz Rungger vëgn petè jö tl’area aversara y l’arbiter

conzed la puniziun mascima. Al é Daniel Ferdigg che se surantol la responsabilité, mo ara n’ô nia ester. Le portier aversar tëgn sö la cogora y destöda ia les speranzes. Al 69^ medema scena, mo al contrar. N aversar vëgn petè jö t’area y le Tasten ciafa l’önescmetri. Oberhammer posizionëia le palê sön la scëiba de ćiamp y realisëia le 3 a 1. Por le Rina se mëtera mal, mo impò ne n’ô la scuadra nia la dè sö y se deura por jì plü en atach. Chësc ti dà indere inće val’ poscibilité ai aversars, y rodunt sön na aziun de cuntrapé realisëia Martin Gitzl le 4 a 1. Le Rina é ćiamò n iade bun da reagì al 81ejim, canche Lorenz Rungger deviëia te porta na trata de puniziun. Al manćia ma plü püć menüć ala fi n dla partida. Les speranzes da davagné é ćiamò püćes. Chëstes se destöda ia defi nitivamënter al 87^, canche i

aversars sëgna ćiamò le gol dl 5 a 2. (pablo)

Tasten/Valsperch - Rina: 5 - 2

Formaziun dl Rina: 1. Simon Winkler, 2. Daniel Ferdigg, 3. Alfons Facchini, 4. Jordan Tavella, 5. Thomas Huber, 6. Lorenz Rungger - capitan, 7. Christian Ferdigg (dal 76^ Michael Rungger), 8. Georg Craff onara, 9. David Huber (dal 73^ Filip Ploner), 10. Andreas Chizzali (dal 60^ Hanspeter Rungger), 11. Paul Pisching.

Alenadù: Wolfgang Crepaz.

Goi por le Rina: Alfons Facchini (al 48^), Lorenz Rungger (al 81^)

Proscima partida: en domënia ai 26 de mà dales 16.00, te ćiasa cuntra Falzes.

Tlassifi ca: ćiara sot Val Badia.

L’alenadù dl Rina Wolfgang Crepaz mëss tremorè por la retrozesciun de süa scuadra.

Juech al palé/3. cat. grupa B - N dumënia ai 19 de mei à l FC Gherdëina jugà n cësa, sun l ciamp dala codla de Urtijëi, contra l Laag. Nce sce n à jugà bën, ne ti iela nia jita fata ala scuadra de Gherdëina de vëncer. L Laag ie stat bon de no se lascé mucé doi de bona ucajions bele ntan l prim tëmp y ova nsci mé plu drë de cialé de aministé l resultat. Tl 50ejim menut ie l FC Gherdëina, sun na punizion trata da Aron Kostner, stat bon de ti ruvé plu daujin, fajan l 2:1, ma deplù ne ti à l Laag nia plu cunzedù de fé te chësta partida.

L resta śën mo doi partides da fé y l FC Gherdëina cialerà dessegur inò de fé bën y de jì a se tò i trëi ponc l proscimo iede. Al mumënt ie l Gherdëina al terzo post te tlassifi ca, mé a un n pont dai segondi. La puscibltà de pudëi jì su de categuria ne n’ie mo nia arjumeda: sce n sarà boni de ruvé al segondo post aràn mo la ucajion de fé pea l ”spareggio” per se

davanië iló la prumozion.N dumënia ai 26 de mei jugherà

l FC Gherdëina a Bulsan contra l Stella Azzurra.

FC Gherdëina – Laag 1:2 (0:2)

Furmazion: Guido Schmalzl, Achim Frontull, Andreas Wieser, Daniel Vallazza, Raff ael Senoner, Mark Vinatzer, Aron Kostner, Jonas Runggaldier, Marco Senoner (46’ Luca Werdaner), Stefan Vallazza (46’ Raphael Runggaldier), Seljvir Nemce.

Goi: 50’ Aron Kostner

Resultac dla scuadres di jëuni dl FC Gherdëina

Nsci ie jites ora la partides jughedes n sada ai 18 de mei.

Juniores – Plose 1:2Gol: Solderer MatteoU13 – Steinegg 1:3Milland – U12 (11) 3:0 (1:0) (2:0) (2:1)Gol: Platzgummer DanielPlose – U12 (9) 0:3 (0:1) (0:2) (0:4)Goi: Runggatscher Matthias (2), Avesani Marvin (2), Perathoner Michael, Plancker David, Rifesser MattiasU11 – Funes/Teis 2:3Goi: Lardschneider Laurin, Runggatscher MatthiasU10 Grizzly – Franzesfeste 4:1Goi: Perathoner Simon (2), Rabanser Gabriel (2)Milland rot – U10 Jaguars 4:0U10 Zebras – Selezion Ridnaun 3 4:2Goi: Nogler Kostner Diego (2), Demetz Philip, Messner LeoPartides che fova unides spëntes:U12 (9) – FC Südtirol 2:1 (0:1) (1:0) (1:0)Goi: Großrubatscher Matteo, Perathoner MichaelPerbian/Villanders – U10 Zebras 0:0

Jugà bën ma mpo perdùContra l Laag ie l FC Gherdëina jit ora a uet

L verdiaporta Guido Schmalzl.

35

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Palê La Val/3.cat. - La scuadra da La Val à messü afrontè la trasferta a Percha cun 11 śogadus arcumpedà y inće l’alenadù ê scualifi ché. Mo impò ess la scuadra albü la poscibilité da se portè a ćiasa almanco n punt. Le resultat de 3 a 1 ne corespogn nia al andamënt dla partida, cun le Percha ch’à segné dui goi ti ultims menüć, coion dui

Palê Mareo/3.cat. - Por arjunje chësc travert, ne bàstel nia ma davagné les trëi partides che romagn, mo an mëss inće ćiamò sperè che le Niederdorf perdes punć. Cun chësc travert ćiamò ala portada tl će, va spo inće i śogadus dl Mareo te ćiamp de jüch, bindebò imblagnè ite dala tröpa plöia tomada ia por le dé. Cun gran determinaziun se porta atira le Mareo al atach, y do gnanca na cherdora toma spo inće bele le pröm gol. Döt pëia ia de na trata nia bun garatada de Luca, che vëgn atira śogada inant dal Gais. Le palê ti röia a Walter da Pederü, che le tira sö lunch y abina bel avisa Elli, che po insciö jì su cuntra porta. Al aspeta le dër momënt y bat cun gran sigurtè le portier puster. Apëna trëi menüć plü tert toma spo bele inće le gol dl 2 a 0. Robert dal Pech bat na puniziun da cotan dalunc y feter fora sön la ligna blanćia. So traversun despassa döta l’area, y deache düć i ćês che ti jô adincuntra al palê, ti é inće jüs

iadi en cuntrapé la scuadra da La Val sbalanzada inant.

Le pröm tëmp é stè scialdi avalié fora, cun i pustri che à la pröma ocajiun, mo Sepl é bun da parè sön n atacant rové su dan da ël. La Val respogn cun na trata dal limit de Ivan, deviada al ultim momënt te ćiantun da n defensur. Romeo röia spo su cuntra porta, mo al tira de püch dlungia ia. L’ultima ocajiun é di pustri, che atoca la stangia de porta.

Tl secundo tëmp sozédel spo deplü. La pröma ocajiun é por la scuadra da La Val, cun na contlujiun de Franzi che vëgn deviada te ćiantun dal portier. Do na cherdora passa i pustri en vantaje: sön n cross é n atacant bel su dan porta, y sëgna cun na contlujiun de će. Le Percha resta spo de 10 por l’espulsiun de n śogadù, do la secunda cherta ghela. La scuadra da La Val à spo na gran ocajiun por parejé sön na trata dai önescmetri, conzedüda por n fal de man t’area, mo le portier para la contlujiun de Michi. Do na mesora ciafa la scuadra ladina le secundo

Bel resultat che dà forza por le gran fi nalA trëi partides dala fi n dl campionat, po le Mareo intres ćiamò sperè da arjunje le secundo post, che oress dì avëi ćiamò na ocajun da se śoghé la promoziun cun les partides de dezijiun

Partida pordüda ala fi nLa Val śoga na partida avaliada cuntra le Percha, y mantëgn la parité feter ćina ala fi n. Mo spo va i pustri dui iadi a rëi tl fi nal, sön aziuns de cuntrapé

penalty (por n fal te area sön Alex): en chësc iade prô Ivan da trasformè, y al sëgna le gol dla parité. Śëgn prô la scuadra da La Val da davagné la partida cun n śogadù implü, y se sbalanzëia massa dant. Sön döes aziuns de cuntrapé sëgna le Percha dui goi che ti assigurëia la devënta dla partida. Ti menüć de recuper atoca ćiamò Stefan la stangia de porta. (sc)

Percha - La Val: 3 - 1Formaziun da La Val: 1. Sepl

Kantioler, 2. Elmar Valentin, 3. Alex Alton, 4. Paolo Vallazza, 5. Marco Castlunger, 6. Franzi Verginer, 7. Stefan Sottara, 8. Ivan Tschaff ert, 9. Alexander Miribung, 10. Michi Frenes, 11. Romeo Rubatscher.

Alenadù: Elmar Steinhauser.

Gol por La Val: Ivan Tschaff ert (al 75^).

Proscima partida: en domënia ai 26 de mà dales 16.00, te ćiasa cuntra Valdaora.

Tlassifi ca: ćiara sot Mareo.Ivan Tschaff ert à segné le gol por la scuadra da La Val.

dlungia ia, röia la cogora nia da parè tl piz lunch dla porta dl Gais.

Sön chësc resultat s’à le Mareo n pü’ sentè jö y le Gais s’à laurè fora zacotan de aziuns prigoroses. Sön öna de chëstes à Luca fat na bela cossa, ti stlujon vigni lerch al atacant che ti jô pormez bel su y l’à insciö fat jì da na pert fora, zënza ti dè la poscibilité da trà te porta. Püch dan la fi n dl pröm tëmp röia spo ćiamò n iade le Gais cun so atacant t’area. Canche chësc ti é stè pormez a Walter, s’àl lascè tomè y à insciö ingianè l’arbiter, che ti à conzedü n 11 metri. Chësta scincunda é sambëgn gnüda anuzada, scemia che Luca ti foss feter ćiamò rové pormez al palê.

Tla secunda fraziun de jüch s’à indô le Mareo tut a cör da fà n pü’ deplü por mëte al sigü le resultat, mo cotan de ocajiuns tleres da gol n’é nia gnüdes anuzades. Insciö àn messü patì ćina a 15 menüć dala fi n, canche Marco à indô metü Elli su dan le portier. En chësc iade fej Elli n bel rampin, va incër le portier ia y mët spo le palê tla porta romagnüda öta. Al foss ćiamò stè val’ buna ocajiun, mo le resultat de 3 a 1 n’é nia plü cambié. Dër important é inće stè le fat che degügn difi dà ne s’à ciafè la cherta ghela, deache en domëgna saràl da jì a śoghé ite en Gsies cuntra i pröms, chi che à oramai davagné matematicamënter le campionat. Al Mareo i romagnel śëgn ćiamò döes batalies, y ćina che la matematica ne dij atramënter, saràl da combate y dè döt, deache val’ de scinché n’à le Mareo ćiamò mai ciafè da degügn. (Cdp)

Mareo - Gais: 3 - 1

Formaziun dl Mareo: 1. Luca Massa, 2. Andrea Mutschlechner, 3. Werner Pedevilla, 4. Gabriel Frenner, 5. Walter Pisching, 6. Denis Kaneider (dal 52^ Daniel Tamers), 7. Walter Kaneider (dal 87^ Th omas Castlunger), 8. Elmar Kosta (dal 77^ Radames Dal Molin), 9. Marco Mutschlechner - capitan, 10. Robert Mutschlechner (dal 84^ Wilhelm Hochwieser), 11. Elmar Feichter.

Alenadù: Karl Heinz Pedevilla.

Goi por le Mareo: Elmar Kosta (al 12^ y al 74^), Robert Mutschlechner (al 15^)

Proscima partida: en domënia ai 26 de mà dales 16.00, sön le ćiamp da Pichl - Gsies, cuntra le Gsiesertal.

Robert Mutschlechner, autur dl 2. gol por le Mareo.

Palê Val Badia/2.cat. - An à odü na bela partida sön le ćiamp ”Pradel” che à trat jö dër bun la tröpa plöia tomada danmisdé. Le Türesc śoga n bel palê, tëgn la cogora bassa y é te na buna forma. Y inće cuarto te tlassamënt. La formaziun de Adami ne se lascia nia sprigorè, y cun gran determinaziun chìrera la devënta, sora “medejina” por salvè n campionat nia da dër tröpes sodesfaziuns, ćina sëgn.

Al 3^ menüt, do n slalom danter i defensurs pustri, röia Pallestrong ala trata dan le limit, le un Aichner tëgn sö ia por tera. Al 18^ de jüch röia na remetüda ite t’area al 9 sterch Kolaj, che se roda asvelt y tira te porta. Le un dla VB rebat cun i pügns la gran trata. Al 33^ menüt, do na bela aziun, él le 14 Balliu che tira dan porta ia. Do da 40 menüć de jüch röia Felder jödapé dl ćiamp, é bun da s’oje y trà te porta; le portier dl Türesc fej n gran intervënt y alza cun la man le coran sura stangia fora te ćiantun. Do püć secunć tl secundo tëmp él Felder che passa lunch t’area a Th aler. Chësc ne röia ni ala deviaziun dan pé de porta. Al 50^ menüt él Balliu che slalomënia danter plü defensurs ite cuntra area ladina. Sön na fi nta cuntra D. Bernardi, ti tira chësc la iama sot fora y al toma. L’arbiter Carli sciüra n önescmetri por le Türesc. La trata dl 10 M. Kirchler é sëćia y püch alta, Julian se sciüra sön süa man ciampa y deviëia le palê sön le pé de porta. La rebatüda fora d’area, olache l’ot Frisch tira fora de porta. Gol falè, gol ciafè. Bel insciö éra jüda.

La scuadra de ćiasa crësc do le prigo. Al 65^ de jüch ti röia na passada de Pallestrong a Th aler, che

vëiga le portier n pü’ tröp fora

de porta y vêga na trata da 25 o plü metri. Chësta é mosorada bun y arsësc püch dlungia l’incrujada de porta ite, por le gran 1 a 0. Al 72^ fej le 2 Oberhollenzer n fal sön Felder, dan area. Chësc à bele denant albü da dì cun l’arbiter, y vëgn desgort do protestes animades. La bela puniziun trata da ”Feldigno” röia alta dan le pé de porta; chilò s’alza le 1, devian te ćiantun.

Do da 85 menüć de jüch él Th aler che ciafa na passada smarcanta dal ”gheometer” dla scuadra Pallestrong. Th aler salta n defensur y röia bel su dan le portier. Cun na trata sot la stangia ite ne ti dàl debüna poscibilité y śëgn é i trëi punć al sigü. Al 93^ toma inće le 3 a 0. Indô él Damian che fej na bela passada por le jonn Tolpeit, che röia su y deviëia te porta. Inće chësc n bel gran gol. Pröma partida ofi ziala por Franz y bele n gol. Da pert de döta la Val Badia ti aodunse inant tröpa ligrëza. Le terzultim post consënt da jì ales partides de dezijiun. Cun na devënta la domënia che vëgn cuntra Aicha, y n edl sön i atri resultać, pòn inće sperè te val’ deplü. (rp)

Val Badia - Türesc: 3 - 0

Formaziun dla Val Badia: 1. Julian Moling, 2. David Bernardi, 3. Devis Vittur, 4. Alex Stampfer (dal 84^ Andrea Irsara), 5. Julian Bernardi, 6.Samuel Vittur - capitan, 7. Matthias Thaler, 8. Damian Pallestrong, 9. Matthias Stampfer, 10. Alex Felder (dal 87^ Franz Tolpeit), 11. Alex Elzenbaumer (dal 71^ Giuvani Trebo).

Alenadù: Paolo Adami.

Goi por la Val Badia: 65^ y 85^Matthias Th aler (al 65^ y al 85^), Franz Tolpeit (al 93^)

Proscima partida: en domënia ai 26 de mà dales 16.00, sön la plaza da Aicha cuntra le Aicha.

N gran sëgn de reaziunNa gran Val Badia mët sot n bun Türesc, che à pordü la pröma partida de chësta aiscöda. Julian Moling para le önescmetri y ”Tholer” fej la desfarënzia tl atach. Devënta che porta la VB al terzultim post te tlassamënt

Tlassifi ca 3a categoria, grup C

1) Gsiesertal, 18 partides, 45 p.2) Niederdorf, 19 part., 40 p.3) Mareo, 18 partides, 38 p.4) Lijun, 18 partides, 29 p.5) Raas, 18 partides, 28 p.6) Valdaora, 19 partides, 25 p.7) La Val, 18 partides, 20 p.8) Gais, 18 partides, 19 p.9) Mühlwald, 18 part., 16 p.10) Percha, 18 partides, 12 p.11) Prettau, 18 partides, 7 p.

Tlassifi ca 2a categoria, grup C

1) Albeins, 20 partides, 42 punć2) Raiscia, 20 partides, 38 p.3) Steinhaus, 20 partides, 36 p.4) Tast. /Valsp., 20 part., 34 p.5) San Laurënz, 20 part., 31 p.6) Türesc, 20 partides, 31 p.7) Wiesen, 20 partides, 29 p.8) Falzes, 20 partides, 24 p.9) Dietenheim, 20 part., 22 p.10) Val Badia, 20 part., 19 p.11) Rina, 20 partides, 17 p.12) Aicha, 20 partides, 3 p.

Iuniores: Wiesen - Val Badia: 2 - 0Aliefs: Terenten - Val Badia: 1 - 6Jogn 14 agn: Porsenù B - Val Badia: 1 - 3Esordiënć A: Val Badia - Porsenù A: 2 - 2Esordiënć B: Porsenù - Val Badia: 3 - 2

Le portier dla Val Badia Julian Moling à parè l’önescmetri y à tignì nëta süa rëi.

Resultać scuadres di jogn dl ACD Val Badia

36

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Corsa su l’èrt - Giusta fenida la sajon del schi alpinism, i Bogn da Nia taca sobito a portèr a cèsa de

gran sodesfazions con doi ventes te la pruma doi garejèdes Vertical più emportantes a livel mondièl de la “2013 Skyrunner World Series” che chest an festejea adertura l cedean di 10 egn. Chest an l program tol ite 5 garejèdes. La pruma la é stata en Russia sul Mont Elbrus ai 7 de mé, la seconda te la Catalogna a Barruera ai 18 de mé, e l program jirà inant a Chamonix en Francia ai 28 de jugn, a Loutraki en Grecia ai 8 de setember e ai 11 de otober sul Gresté sora Limone sul Garda ai 11 de otober.

Facchinetti en Russia

En mèrtesc ai 7 de mé la pruma

I Bogn da Nia prumes en Spagna e en RussiaTe la pruma doi garejèdes de la World Vertical Series 2013 Marco Facchinelli e Urban Zemmer é rué prumes

gara de la sajon é stata en Russia sul Mont Elbrus, olache l’era amò n muie de neif.

A venjer chesta pruma gara l’é stat Marco Facchinelli di Bogn da Nia, regolà La Sportiva, che à coret su per i mile metres de dislivel per 4 chilometres enscin al travert a 3.450 metres. Col temp de 44 menuc e 48”, Facchinetti à confermà sia bona forma passan via doi de cèsa: Vitaly Shkel con l temp de 46’22” e Konstantin Savchuk col temp de 46’23”.

Zemmer en Catalogna

En sabeda ai 18 de mé l zircuit mondièl de Vertical l se à tramudà

Urban Zemmer é ruà prum a la Vertical mondièla en Spagna.

Corsa a pe - Ic, i organisadores, i sperèa che n ruasse amàncol 50 de cobies, enveze l’é stat amò più bel veder che al “ciancel” del start n’era adertura 65. A dir la verità la cobies scrites ite les era adertura 70, ma per motives privac e segur ence per l burt temp, dotrei no i se à prejentà al start de la pruma edizion de la garejèda de corsa a pe “Fascia Up & Down” endrezèda da l’Atletica Fascia 08 en domenia ai 19 de mé.

“La pruma edizion la é jita ben e sion contenc - à declarà Roberto Lorenz del Comitat de endrez – a venjer l’é stat trei cobies da Fiem e al quarto post l’é ruà ence na cobia de noscia sozietà. A la fi n de la garejèda aon premià la prumes cinch cobies de ic e de eles e ence chi che ge à metù de manco a fèr l toch en su e chel en ju: en su Stefano Bonelli (34’57”) e en ju Michele Vaia (30’40”)”.

Na gara senestra e sot la pievia

130 atlec à coret su e ju per FasciaGran suzess per la pruma edizion de “Fascia Up & Down” de l’Atletica Fascia 08

L start de la pruma edizion de “Fascia Up & Down".

en Spagna, più avisa a Barruera te la Catalogna, olache la sodesfazion per i Bogn da Nia é stata endò grana, ajache no demò Marco Facchinelli l’é ruà al terzo post con l temp de 39 menuc e 40”, ma adertura a ruèr prum l’é stat l campion Urban Zemmer, che à serà sù col temp de 39’ e 26”.

La venta la é stata senestra sessaben, ma chest’outa a piorèr la condizions l’é stat ence 30 cm de neif frescia che à obligà i organisadores a mudèr l percors originèl da 1400 a 900 metres.

L president di Bogn da Nia, Ennio Dantone se à complimentà

con si atlec: “sion contenc per Urban, che dò sia malatìa l se à tirà sù e l’é endò en forma, e dapò sion proprio sodesfac ence de Marco.

La prestazion de nesc atlec porta fora l’inom de la sociazion e de Fascia te dut l mond”.

Apede chest, ajache rejonon de corsa a pe, anunzion ence i apuntamenc te Fascia con chest sport: ai 19 de messèl sarà la Dolomites Vertical Kilometer su per l Vièl de la Zita da Dèlba fi n sun Spiz e ai 21 de messèl sarà enveze la Dolomites SkyRace, duta does del Campionat european de corsa a pe.

Inò de bon resultac per l’Atletica GherdëinaRecord persunel de Silvia Demetz tl saut lonch pra l ”Meeting” de Pasca de Mei y cuarto plazamënt per Alex Verginer. Elena Cortoni ruva setima pra la garejeda nternaziunela Brixia Meeting

Atletica - N lunesc ai 20 de mei fòvel sun l program per i atlec dl’Atletica Gherdëina, l Meeting de Lunesc de Pasca de Mei a Bulsan. N fova ruvei bele ala

museré a n bon livel demustran si forma dl mumënt. Cun na mesura de 36,06 metri iela ruveda al bon setimo post, ti purtan ala furmazion de Südtirol 9 ponc.

Grand Prix a S. Cristina

Inant jiràla per i atlec de Gherdëina pra i campiunac provinziei tla categuries sculeies A y B ai 25 y 26 de mei 2013 a Sterzing y pona ai 1. y ai 2 de juni a S. Cristina cun l Grand Prix dla categuries B y C. L’Atletica Gherdëina Cassa Raiff eisen de Gherdëina nvieia bele śën duc canc a unì a cialé pro y a fé tifo ai atlec de cësa, che puderà garejé sun l bel ciamp dal sport Mulin da Coi.

Per l’Atletica Gherdëina,Stefan Planker

Silvia Demetz vënc arjënt tl saut lonch.

33ejima edizion. Passa 170 atlec dala Talia, di Paejes Tudësc y dl’Autria fej pea uni ann pra chësta garejedes. Dal pont de ududa dl’atletica lesiera de Südtirol fòvel

n ”comeback” dl atlet de ezezion Lukas Riff esser che do na pausa de doi ani ie inò sautà pea pra la garejeda di 1500 metri la vencian plutosc saurì.

Per chël che reverda l’Atletica Gherdëina Cassa Raiff eisen de Gherdëina, iel da auzé ora l bel resultat de Silvia Demetz. Demetz, che garejea zënza tla categuria alieves, messova pra l Meeting a Bulsan fé pea tla categuria assoluta dl’ëiles, cun na cuncurënza scialdi majera. Purempò ti iel garatà n resultat de ezezion: record persunel tl saut lonch cun na mesura sëura i 5 metri. Silvia ie stata bona de sauté 5,15 metri lonc y arjonjer l segondo post y nce la bedaia d’arjënt.

Pra l medemo meeting ie Alex Verginer sautà pea ti 400 metri sprint. Nce ël à fat pea tla categuria assoluta di ëi, nce sce per l solit

sàutel pra i juniores. A fé una na raida sun l ciamp de atletica à Verginer abù 52,67 secunc, ruvan al cuarto post assolut.

A Persenon al icontra fòvel sun l program l Brixia Meeting, una dla manifestazions sportives de atletica plu mpurtantes per la categuria alieves, ajache la partezipazion ie nternaziunela. La garejeda ie carateriseda da na tlassifi ca per regions y tlo féjel pea plu regions dla Talia ma nce di Paejes Tudësc coche l Baden-Württemberg, l Bayern, la Slovenia, l Cianton Ticino y sambën nce Südtirol. Venciù à l Venet cun la Provinzia de Bulsan che se à plazà al 11ejim post. Te uni disciplina fajòvel pea chëla o chël che nchin śën fova l miëur tla tlassifi ca Fidal, nsci à Elena Cortoni de Sëlva pudù fé pea tl smaché la lanza. Cortoni ie stata bona de se

per 18,4 chilometres de garejèda, 9,2 da Poza a Cianacei e 9,2 da Cianacei a Poza, duc da fèr te n temp de doi ores e mesa.

Duc chi che é partii aboncont i é rué delvers e per temp e enceben che sie stat n pìcol problem te n crousdevìa a Pera, che no é stat segnà delvers, ma la Sociazion sul sit à scrit sobito che te la seconda edizion se comedarà ence chest.

Na scomenzadiva donca jita delvers che ge à dat gaissa a la Sociazion sportiva de Fascia che la speta duc i atlec e i pascioné de corsa a pe per i trei apuntamenc con l Campionat de Val che taca ai 7 de messèl a Ciampestrin. (vr)

Classifi ca

IC: 1. Stefano Bonelli e Michele Vaia (Cermis): 1h05’37”; 2. Federico Redolf e Marcello Bosin (Monti Pallidi): 1h08’40”; 3. Renzo Corradini e Paolo Largher

(Polisportiva Molina): 1h08’50”; 4. Mirko Ghetta e Sandy Ballis (AtleticaFascia08): 1h09’05”; 5. Alessandro Vuerich e Roberto De Gaudenz (AtleticaFascia08): 1h11’10”; 6. Federico Costantino e Ivano Ploner: 1h14’44”; 7. Massimiliano Fonti (Pod. Lippo Calderara) e Mauro Chiari (GS Fraveggio);1h16’04”; 8. Donato Dantone (GS Lenti e Veloci Raiff eisen) e Francesco Valentini (AtleticaFascia08) 1h16’43”; 9. Giuseppe Monteleone e Piergiorgio Cristel (Cornacci) 1h16’52”; 10. Marilena Mattioli (Ski Team Fascia) e Davide Parisi (Lagarina Crus) 01h17’15”.

ELES: 1. Lorena Brusamento e Paola D’Agostino: 1h24’55”; 2. Fulvia Seber e Barbara Delvai (Cermis): 1h25’08”; 3. Roberta Tarter (Stella Alpina) e Veronica Bello (Cermis): 1h27’22”; 4. Erica Grotto e Cinzia Leoni (Alt. Alto Garda): 1h30’36”; 5. Caterina Ganz e Daniela Parente (Monti Pallidi):

1h31’59”; 6. Ornella Tarter e M i c h e l a D a l l e M u l l e (AtleticaFascia08): 1h34’40”; 7. Rita Nones (GS Castello) e Caterina Zanoner (Cermis): 1h34’57”; 8. Deborah Rooney e

Monica Basso (Cornacci): 1h36’10”; 9. Franca Sommavilla e Rosalia Zanoner (Monti Pallidi): 1h36’37”; 10. Mariangela Antolini e Laura Bonelli (Stella Alpina): 1h38’30”.

37

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Arpizeda sportiva - Ntan la fi n dl’ultima ena, ai 18 y 19 de mei, à nuef atlec dl ASK Gherdëina fat pea a Imst tl’Austria pra l YCCF 2013 ”Youth Climbing Color Festival”, na garejeda nternaziunela

Festival nternaziunel de arpizedaI atlec dl’Arpizeda sportiva Gherdëina se fej gran unëur a Imst. Elisabeth, Filip y David porta a cësa trëi bedaies

I trëi che à venciù: David, Elisabeth y Filip.

de arpizeda sportiva per la categuries di pitli nasciui danter l 2000 y l 2003.

Tla bela palestra de Imst ova i belau 200 atlec, che ie ruvei adalerch da duta la pertes

dl’Europa, te doi dis da arpizé 9-10 vies cun la corda. La vies fova scialdi beles , ma scialdi mpeniatives y l livel de arpizeda ie bele pra i mëndri scialdi aut.

Bele do l prim di fova trëi de nosc atlec bëndebò dancà tla tlassifi ca, ma i messova mo se purvé dassënn nce l segondo di per pudëi mantenì la bela posizions. Y nscila ài pudù purté a cësa bën trëi bedaies, doves d’or, una per Elisabeth Lardschneider y Filip Schenk y una d’arjënt per David Piccolruaz. L ie mo da numiné i plazamënc di autri set atlec dl ASK Gherdëina: 15. Lena Prinoth, 32. Edi Kostner, 30. Stefanie Frontull, 46. Eleonora Moroder, 47. Stefanie Runggaldier, 47. Luca Mussner.

La garejeda ie unida metuda a I nuef atlec dl ASK Gherdëina, che à fat pea pra l YCCF a Imst.

jì drët a puntin y l ie propi stat scialdi bel per i nuef atlec de Gherdëina che à fat pea pra chësta garejeda y nce per nëus genitores

a cialé pro.

Per l ASK Gherdëina,Martina Obletter

Hockey - Plu jugadëures che à fat si prim vares tl Hockey Club Gherdëina à abù la ucajion de jì oradecà a fé chësc sport, te nazions ulache l hockey à na gran popularità, pudan nsci jughé a n livel profesciunistich y mparé truep leprò.

”L Hockey Club Gherdëina ie stolz de avëi de tei jugadëures, che ie zënzauter de gran ejëmpl”, nsci l presidënt Hugo Perathoner, che uel a inuem dl HC Gherdëina nunzië n curt nce la arjontes y i resultac de chisc jugadëures.

Simon Kostner (1990): Ël à jugà tla Mestis Liga che ie la segonda dla Finlandia pra la scuadra dl JYP-Akatemia. Tlo iel stat l cuinto di ”scorer” cun 11 goi y 10 assist. La scuadra à arjont l nono plazamënt y fova mé a doi ponc dai otavi nsci che i ne n’ie iust nia ruvei ite ti play off . Simon ie drët cuntënt de coche la ti ie jita chëst ann, l ie stat bon de se miuré permez al ann passà y nce l trainadëur ti dajova dassënn crëta nsci che l à pudù jughé suvënz tla situazions plu mpurtantes dla partida. ”Giapé chësta crëta dal

trainer dà nce segurëza te sé nstësc y juda dassënn a se miuré coche jugadëur”, nsci Simon Kostner. Dan ruvé a Jyväskylä tla Finlandia, ulache Simon ie śën bele per l cuinto ann, àl jugà tla DNL pra i Jungadler de Mannheim.

Diego Kostner (1992): Zënzauter l jugadëur de majer suzes unit ora de Gherdëina. Do che l ova bele l ann passà fat l var tla prima scuadra (35 partides) ti à i respunsabli dl HC Lugano ntan chësta ultima sajon inò dat la crëta y Diego ie stat bon de se davanië l post segur tla majera scuadra ulache l à fat 6 goi y 8 assist. Per si bon rendimënt ti à l Lugano slungià l cuntrat nchin tl 2016. Cun la scuadra naziunela taliana àl chëst ann arjont l segondo post pra i Campiunac dl Mond de prima divijion fajan nce tlo 1 gol y 2 assist.

Diego Kostner fova cun 15 ani jit a jughé pra i ”Novizen” dl Oberthurgau y doi ani do iel ruvà pra i juniores de Lugano ulache l fova nce capitan dla scuadra. Davia che Diego ie chersciù su tla scuadres jëunes dla Svizra ne vëniel śën nia cunscidrà sciche jugadëur fulestier.

Martin Rabanser (1994): L jëunn verdiaporta de Urtijëi che ova jugà trëi ani delà dal’ega tl Canada y pona

Jugadëures de Gherdëina ora per l mondEsperienzes y meric de jugadëures chersciui su tla scuadres di jëuni dl HC Gherdëina y che do n valgun ani à ulù purvé la streda dl hockey profesciunistich

ti USA, à fat chësta ultima sajon pra l EV Regensburg tla DNL (U19) tudëscia. Cun 91,6% de tiri piei iel stat un di ponc de forza de si scuadra. Sëuraprò fòvel chëst ann nce verdiaporta dla scuadra naziunela taliana U20 pra i Campiunac dl Mond, ulache i ie ruvei terzi.

Costa Daniel (1995): Nce l pech de Urtijëi à fat chëst ann si prima sperienza de na sajon oradecà y plu avisa tl campiunat DNL tudësch pra la scuadra dl Rosenheim. L Rosenheim ie ruvà te semifi nela, ulache l à pona messù ti la zeder contra l Mannheim, finan l campiunat al cuarto post. L ie stat per Daniel na bona esperienza che ti à nce juà per la partides di Campiunac dl Mond U18 de prima divijion cun la scuadra naziunela taliana, che ie ruveda terza.

Stefan Demetz (1995): L verdiaporta de Urtijëi ie dal 2011 a Lake Placid ulache l fej na scola de hockey y juega tla scuadra dla ”National Sports Academy Lake Placid” fajan pea l campiunat dla serie junior A y pra mo truep d’autri turnoies.

Hanspeter Senoner (1995): Bele l cuarto ann ie chësc jëunn de Sëlva

tl Canada. Nce ntan la sajon iust passeda àl jugà pra l ”Athol Murray College of Notre Dame” fajan chëst ann l var tla Midget AAA League. Chësc campiunat ie bëndebò cumpetitif y l miëur dla categuria Midget de dut l Canada. Coche Hanspeter dij ”me àla chëst ann scialdi butà a mi, nce sce sciche scuadra nes àla mpue sciacà, cieche ie bëndebò sciot davia che l fova mi ultimo ann”. Hanspeter à mo ulù rengrazië si pere y si oma che ti à dat la puscibltà de fé na tel beliscima esperienza.

Alex Lambacher (1996): Jëunn de gran talënt ie l terzo ann pra la scuadra dl Mannheim. Coche bele i ultimi doi ani, àl venciù cun si scuadra nce chëst ann l campiunat tudësch DNL (U19), fajan 10 goi y 18 assists te chësc campiunat. Alex, sciche un di jugadëures plu jëuni dla scuadra, à giapà la crëta da si trainadëur pudan jughé y mustré si cualiteies. I Jungadler à ënghe fat pea pra plu turnoies nternaziunei, nsci tl’America, tla Svezia, Finlandia y Republica Ceca arjunjan de bon plazamënc y vencian l Rookie-Cup a Salzburg. Alex à nce fat pea cun la scuadra naziunela taliana U18 pra i Campiunac dl Mond, ulache i ie ruvei terzi.Alex Lambacher.

Simon Kostner. Diego Kostner. Martin Rabanser. Hanspeter Senoner. Daniel Costa.

Stefan Demetz.

38

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

nr. 20 / 24 de mei 2013Sport

♦Sir Lady Eisenhover cunta de süa vitaN sartù punk y designer de moda tl Museum Ladin Ćiastel de Tor. Sir Lady Eisenhover alias Hubert Pfeifhofer da Sest cunta süa esperiënza de vita

Canche Hubert Pfeifhofer, en ert Sir Lady Eisenhover, passa dlungia ia, é düć i edli sön ël. Bele so look punk y estravagant tira l’edl dla jënt. Mo chësc n’é nia dagnora stè insciö. Hubert ê plü dadî slosser, fi na canche àl à tl 1984 albü n gran inzidënt cun le motor, olache ”süa memoria é gnüda azerada”, sciöche al dij. La diagnosa ê trauma al će. Do che al ê rové fora dl coma ne se recordâl plü de nia. Fina al dedaincö sàl de süa infanzia ma ći che la jënt ti cunta. Al ne passa nia n dé che al n’ais nia mè de će. Al à indô messü mëte man da imparè da baié, da lì y da scrì, y à messü dè sö so laûr. Mo impò él stè bun da realisé so some. Al à metü man da dessigné modei de guant y da i cujì. Al à süa coleziun personala che se ispirëia dër a Vivienne Westwood, sigü öna dles stilistes plü particolares tl monn dla moda. De döt chësc cuntaràl ël instës, en ocajiun de na serada organisada dal Raiun Sozial Val Badia en colaboraziun cun le „Netzwerk Südtirol für Schädelhirntrauma - Schlaganfall Südtirol”, ai 30 de mà dales 19.30, tl Museum Ladin Ćiastel de Tor a San Martin de Tor. Düć é dër bel invià.

♦Cultus a La ValEn sabeda ai 25 de mà conzert cun le cor Schola S.Rocco, domënia ai 26 de mà daurida dla mostra de crusc vedles, sabeda al 1. de jügn incuntada leterara y domënia ai 2 de jügn referat tematich

“Cultus” é na mostra de crusc vedles de fossa, da odëi dai 25 de mà ćina ai 2 de jügn tla vila de Dlijia Vedla. Tratan les fi ndlédema di 25/26 de mà y di 1^/2 de jügn gnaral pité n program de cornisc che acompagnëia la mostra cun ativitês y manifestaziuns desvalies revardëntes la tematica dla crusc. Tres l’evënt cultural Cultus dess le signifi cat storich-cultural dla vila Dlijia Vedla gnì revaluté. Les crusc de fossa dl 18ejim y 19ejim seco rapresentëia dër bun les competënzes artistiches dl tëmp, scebëgn che ares é ma plü conservades en pert te museums o te deponüdes. Le restauradù Robert Tavella da La Val à coiü adöm chës 30 crusc de fossa vedles, fates de fer, che fej pert dla mostra.Apuntamënć de “Cultus”: en sabeda ai 25 de mà, dales 18:00, conzert cun le cor Schola S.Rocco, pro la Dlijia Vedla (sce al é bur’ tëmp tla Dlijia da La Val dales 20:30); en domënia ai 26 de mà dales 16:00 daurida dla mostra de crusc vedles pro la Dlijia Vedla cun l’espert Helmut Stampfer (sce al é bur’ tëmp tla Dlijia de S.Berbura); en sabeda al 1. de jügn dales 18:00 incuntada leterara tla vila da Runch cun Roberta Dapunt, Josef Oberhollenzer y Joseph Zoderer; en domënia ai 2 de jügn dales 16:00 tla Dlijia de Santa Berbura referat sön “mort y crusc” da pert dl retur universitar P.Ewald Volgger OT.

♦Vire cun la maratia de ParkinsonReferat te Ćiasa de Palsa a San Martin de Tor, ai 27 de mà

Bëgn la gran pert dles porsones sa ći che la maratia dl Parkinson é, deache personaji importanć sciöche le boxer Muhammad Ali o l’atur Michael J. Fox l’à. Inće le Papa Jan

Paul II à albü da sćiampì cun chësc mal degeneratif dl ciorvel. Sön 100.000 porsones él mesamënter 160 che s’amarëia de parkinson. Deache la frecuënza de Parkinson crësc cun l’eté, devëntera te nosta sozieté cun na aspetativa de vita tres plü alta plan plan na ”maratia popolara”. Ma bele te Südtirol él incö 1.500 paziënć cun na eté sura i 55 agn.Deache chësc é n tema che interessëia düć, organisëia la Ćiasa de Palsa Ojöp

Freinademez adöm al Raiun Sozial Val Badia na sëra cun le Prof. dr. med. Peter Paul Pramstaller, dl Zënter de biomedejina tl’EURAC y responsabl por l’ambulanza dl Parkinson tl Ospedal da Balsan. Le referat porta le titul titul ”Vire cun la maratia de Parkinson”, y vëgn tignì en lönesc ai 27 de mà dales 20.00, te Ćiasa de Palsa a San Martin de Tor. Düć é dër bel invià!

La mostra dles “crusc vedles” jarà dai 25 de mà ai 2 de jügn.

Georg Piazza arzica l podestA sauté da Kaltern nchin sun la Mendula ti ruva Georg Piazza scialdi daujin ai miëures de sauté de Südtirol, ruvan ala fi n cuarto. De bon resultac de categuria nce per i autri atlec di Gherdëina Runners

Sauté da mont su - N dumënia ai 19 de mei à l ”Läuferclub Kaltern” metù a j ì l a 3 0 e j i m a ”Volksbanktrophäe” ulache la jiva de sauté da Kaltern nchin sun la Mendula. La garejeda fova 5,3 km longia cun n deslivel de 840 metri. Chësta garejeda valova nce coche terza proa dl campiunat provinziel de sauté da mont su. Nce sce l tëmp ne fova nia l miëur, ne se à 150 atlec mpo no lascià tò de fé pea pra chësta garejeda. I fredesc Rungger, cun Hannes y Renate, ne fova nia da bater y à

tramedoi venciù: Hannes tla categuria di ëi y Renate pra l’ëiles. Pra i ëi fova chësta la tlassifica di miëures: 1. Hannes Rungger (Sportler Team) 32:42.87, 2. Roland Osele (Telmekom Team) 35:05.51, 3. Henry Hofer (Lauff reunde Sarntal) 35:07.93, 4. Georg Piazza di Gherdëina Runner Cassa Raiffeisen de Ciastel 35:10.29.

Pra l’ëiles ie states la plu asveltes: 1. Renate Rungger (Forestela) 36:47.73, 2. Edeltraud Th aler (Telmekom Team) 41:00.11, 3. Ljudmila Di Bert (Atletica Trento)

41:43.39. Pona udons mo i autri atlec di Gherdëina Runners: Ploner Daniel se à tlassifi cà al 8. post tla categuria MM40 cun n tëmp de 41:32,73, Georg Demetz al 10. tla medema categuria cun 42:07.94 y Ivo Delago, nce ël te chësta categuria, ie cun n tëmp de 44:38 ruvà 17ejimo. Pra l’ëiles di Gherdëina Runners ie Birgit Klammer stata la miëura, cun n tëmp de 48:22.15 se àla tlassifi cà al 3. post tla categuria MF40 y Doris Pycha se à cun n tëmp de 57:27.34 tlassifi cà al 4. post tla categuria MF35. (mp)

Georg Piazza amez, ntan la garejeda.

Georg Demetz cun Doris Pycha y Birgit Klammer dan pië via per la garejeda da Kaltern sun la Mendula.

[email protected]

Sir Lady Eisenhover.

A San Martin baiaràn de Parkinson.

Informazions y Manifestazions

39

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Iadi, jites y escursionsEscursciun sön le Sunnenseitenweg

La Lia da Munt Ladinia Val Badia mët da jì na escursciun sön le Sunnenseitenweg te Ulten, en domënia ai 26 de mà. Al é na escursciun saurida cun n deslivel de 470 metri, por n tëmp da jì de za. 3 ores. Informaziuns pro Bernhard Pitscheider al nr. 339/2278061.

Trëi dis tla ütia dl AVSLe grup jonil dla Lia da Munt Val Badia organisëia na jita de trëi dis tla ütia dl AVS a Landro (danter Toblach y Cortina). La jita vëgn tignida dal 31 de mà ćina ai 2 de jügn. Al sarà dis de compagnia, cun jüć, jì a pé, s’arpizé y d’ater. Informaziuns y prenotaziuns pro Verena al nr. 338/3399409 o Paul al 347/4736300.

Spazierada tla Valsugana cun l’UMLLa Uniun Maestri Ladins inviëia en sabeda, ai 8 de jügn, da jì tla Valsugana a fà na spazierada söl tru ”Arte Sella” (le cört). An pëia ia dales 7.00 a Corvara (botëga Kostner), 7.05 La Ila, 7.10 Pedraces, 7.20 Pidrô, 7.25 Picolin, 7.35 Longega, S’anunzié anter i 28 de mà pro Patrizia Dorigo al 339/2871019 o Heidi Flatscher al 335/7875564.

Jita ntëur l Setsass La Lia da Mont de Gherdëina mët a jì n sada ai 1. de juni na jita culturela ntëur l Setsass y l Col di Lana. L se trata de na jita saurida cun n deslivel de 300 m y 6 ëura da jì. Per plu nfurmazions pudëis cherdé su Th eo, 338/3340111.

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc dala 8.00 da duman de n sada 25 de mei nchin la 8.00 da duman de n lunesc 27 de mei ie l dutor Simon Kostner de Sëlva, tel. 0471/794002 o l 798626.Le dotur en sorvisc tla fi n dl’edema di 25 y 26 de mà, ti cin’ comuns dla Val Badia, é le dotur Edoardo Agreiter, San Martin de Tor, tel. 0474/501927.

ApotecaL’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënderdi (dala 19.00) ai 24 de mei nchin n vënderdi ai 31 de mei ie chëla de Sëlva, telefonn 0471/795142 o 333/1776615 (orar de giaurida 8.30-12.30/15.00-19.00).L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 24 de mà al vëndres al 31 de mà, é chëra da San Martin/Picolin, tel. 0474/523020.

AviscUdiënzes dla Uniun di Ostis

La Uniun di Ostis HGV tëgn udiënza inće a La Ila, vigni secundo y cuarto lönesc dl mëis, dales 15.00 ales 16.00, tl salf dla Cassa Raiff eisen.

Ofi ze dla Zentrala di Consumadus a PicolinL’ofi ze é da ciafè tla sënta dl Raiun Sozial, tla terza alzada, y é davert vigni 2. y 4. jöbia dl mëis. Telefonn: 0474/524517.

Neves oraries biblioteca de VichVegn fat a saer che la biblioteca de Vich restarà serèda dai 3 de jugn e la orirà endò en lunesc ai 17, semper con orarie 15.00-19.00. Dal 1° de messèl enscin ai 7 de setember enveze vegnarà metù en doura l’orarie da d’istà: dal lunesc al vender 10.30-12.30 e 15.00-19.00, serà de sabeda e la festes.

Radunanza Union Autonomista Ladina L’Union Autonomista Ladina chiama ite sia Radunanza generèla en sabeda ai 25 de mé, da les 4 domesdì te sala del Consei de Comun de Poza. I argomenc porté dant i é de gran emportanza: vegnarà prejentà proponetes per l mudament al Statut e per prozedures de formazion de la lista UAL per la litazions provinzièles di 27 de otober.

♦Sonnsdemesaisciüda - conzert doplLe cor da Vìena ”cantus iuvenis” festejëia le iubileum de 10 agn, cun la presentaziun de n CD nü y dui conzerć particolars a Badia y Porsenù

I conzerć de iubileum porta le titul ”Sonnsdemesaisciüda”. L’apuntamënt a Badia é por en vëndres al 31 de mà dales 20.00. La pröma pert, cun musiga sacrala, gnarà portada dant te dlijia de Badia. Sön le program él por ejëmpl ćianties de Bruckner, Durufl é, Mendelssohn,

Siur Agustin Moling. Tla pert sacrala podaràn inće aldì musiga de nosc tëmp, sciöche danter l’ater le beliscim ”O salutaris hostia” de Ērik Ešenvalds, "Esto les digo" de Kinley Lange, ”Gabrielas sång” fora dl fi lm ”Wie im Himmel”, ”M.L.K. - Sleep tonight” de U2, y sambëgn inće n valgügn spirituals.Ćiantadus y ćiantarines se metarà spo sön tru adöm ai spetadusc y i acompagnarà da dlijia ćina tla Ćiasa J.B. Runcher, olache le program va inant

cun ćianties de aorela cörta. Chilò saràl da aldì danter l’ater valgünes dles ćianties ladines che ”cantus iuvenis” à tl repertore - insciö "Te stüa" de Franz Comploi, "Mia ćiasa" de Ujöp Pizzinini, "Les fl us de munt" de Felix Dapoz y "Chersciares" de Carlo Suani y André Comploi, che gnarà portada dant por le pröm iade assolut - , ćianties de John Rutter, di Wise guys, King's Singers y Abba. Al 1. de jügn dales 20.00 tëgn spo le cor n conzert a Porsenù, tla dlijia y tl Pazivalsaal dl Vinzentinum. En gaujiun di conzerć vëgnel inće presentè le CD nü ”Himmel & Erde - Cil & Tera”, che an ciafarà sambëgn inće da cumprè. Informaziuns: www.cantusiuvenis.at

♦Danter tradizional y modernEn sabeda al 1. de jügn tëgn la Musiga da San Ćiascian so conzert d’aisciöda

La Musiga da San Ćiascian à le plajëi da invié düć canć a so conzert d’ansciöda, en sabeda al 1. de jügn dales 20.30, tl gran salf dla Ćiasa dles Uniuns J. B. Rinna a San Ćiascian. Le dirighënt dla musiga Ivan Agreiter à metü adöm n program desvalì: an podarà aldì tòć dër tradizionai, mo inće tòć valgamia moderns. Le conzert metarà man cun na marcia

dal titul ”Musik, Musik” dl componist František Kmoch, por jì inant cun la polca dër da druch ”Mit Feuer und Flamme” de Michael Kuhn. Aldì podaràn spo inće na rapsodia irlandeja dal titul ”Kilkenny Rhapsody” fora dla pëna de Kees Vlak. La pröma pert dl conzert jarà a fi n cun la polca de Josef Poncar ”Auf der Vogelwiese”.Danter la pröma y la secunda pert arà la musiga le plajëi da surandè n valgönes onoranzes a mëmbri che é bele da deplü agn tla uniun. La secunda pert jarà spo inant cun le tòch tut dal musical

”Tabaluga”, dal titul ”Nessaja” de Peter Maff ay. An podarà spo aldì le tòch da conzert ”A day of hope” de Fritz Neuböck y la marcia da conzert de Julius Fučik ”Die Lustigen Dorfschmiede”. Le conzert se stlujarà jö cun na polca de Peter Schad dal titul ”Junges Musikantenherz”. Do le conzert saràl n pice renfrësch. Düć é dër bel invià da gnì a ascutè sö.

♦Conzert d’aisciöda dla Müjiga Calfosch-CorvaraLa Müjiga Calfosch-Corvara inviëia dër bel a so conzert d’aisciüda, che vëgn tignì en sabeda ai 25 de mà dales 20.30, tl salf dles manifestaziuns ”Franz A. Rottonara” a Corvara

Sciöche vigni ann, tëgn la Müjiga Calfosch-Corvara so tradizional conzert d’aisciöda. Porchël inviëia la musiga düć, pici y gragn, en sabeda ai 25 de mà a conzert. La musiga sot ala bachëta de Gerhard Mohr dauriarà le conzert cun le toch ”Toward a New Life” de Josef Suk. Le conzert jarà spo inant cun i toć ”La Gazza Ladra” de Gioacchino Rossini, ”Man of La Mancha” de Mitch Leigh y ”Mussinan-Marsch” de Carl Carl. Amesa ite gnaràl fat na picera palsa olache al gnarà surandè n valgünes onoranzes a mëmbri dla musiga che ti à dè so sorvisc ala uniun por tröc agn. Le conzert jarà inant cun les composiziuns ”El Relicario” de Jose Padilla, ”Tanz der Vampire” de Jim Steinmann y ”MacArthur Park” de Jimmy Webb, por se stlü jö cun le toch ”Ein halbes Jahrhundert” de Very Rickenbacher. Düć i amanć dla musiga é dër bel invià da gnì a ascutè sö les beles melodies portades dant dala Müjiga Calfosch-Corvara.

Le cor ”cantus iuvenis” festejëia i 10 agn.

La Müjiga Calfosch-Corvara.

Melodies d’aisciöda al 1. de jügn a San Ćiascian.

Trasmiscions TV y RadioTV Ladina - Bancorin

La trasmiscion Bancorin sarà da udëi n juebia ai 30 de mei dala 20.45. Titul dla trasmiscion ie Jënt dla Ladinia, persunaliteies de nosta comunità. L se trata de na documentaziun de Mateo Taibon y Peter Obexer. La Rai ladina va inant cun na lingia nueva de documentars che portretea persunaliteies dla Ladinia. L se trata de persunaliteies de ciamps desvalives, dala cultura, al’aventura, dal’economia al soziel, persunaliteies valutedes te n drë’ balanz danter la pert persunela y la pert prufescionela, che vën fata tres ntervistes ala persona prejenteda y documënc o testimunianzes de carater storich. Te chësta ucajion vëniel tëut sot al udlon Lois Trebo de Badia, cronista, scritëur y persona che cunësc scialdi bën l mond ladin y Rafael Kostner de Urtijëi, co-fundadëur y diretëur tecnich dl Aiut Alpin.

Dal “Chum” a “SunS” tel Cianton de l’ICLTe “L Cianton de l’Istitut” sun TML amò chest fi n de setemèna se pel veder “Tribut al Chum”, l conzert metù a jir del 2011 per recordèr l ciantautor da Moena. Da en lunesc ai 27 de mé enveze se podarà veder la pruma pèrt de “SunS”, l conzert del Festival de la ciantia ti lengac de mendranza stat a Udin del 2010. Oraries indicatives: sabeda h. 17.30; domenia h. 21.00; lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.00; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15, vender h. 11.30.

“Kairos”: l temp del Spirit sun TMLSun TML se pel veder la rubrica religiousa “Kairos” con letura del Vangele de la domenia per fascian e coment de don Celestino Riz. Oraries: sabeda h. 19.45, 21.15 e 22.15; domenia h. 7.15, 10.00, 17.15 e 23.15; lunesc h. 7.15, 11.30, 17.45. La programazion de TML é ence su www.tmltv.it e i programes de Ercamedia su www.tvladina.com.

Informazions y Manifestazions

40

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

ReferacL’importanza da fà movimënt

”Ćiodi vir pa les porsones che fej movimënt plü dî y damì?” A chësta domanda ôn dè na resposta pro le referat cun le dr. Michele Cattani, che vëgn tignì incö vëndres ai 24 de mà dales 20.00, te scora mesana a La Ila. Tratan la sëra gnaràl inće fat val’ eserzizi de coordinaziun por vignidé. Organisaziun: Comitê dles ëles dl Comun de Badia.

Dejintossié le corp cun erbesLe KVW da Calfosch mët da jì en vëndres al 31 de mà dales 16.00 n domisdé cun Gottfried Hochgruber, te Ćiasa dles Uniuns a Calfosch. Le referënt baiarà dla ”importanza da se dejintossié cun erbes che crësc da d’aisciöda dan porta de ćiasa”.

Alatamënt y alimentaziun di pici mitunsLe Zënter Families Ergobando lascia alsavëi che pro la incuntada dl mercui ai 5 de jügn dales 10.00, baiarà les consulëntes sön l’argomënt dla alimentaziun tl pröm ann de vita (der Beginn der Beikost). Düć é dër bel invià. Informaziuns pro Fiorella al 339/6950036 o ala e-mail: [email protected]

Les ês aldédaincöAl vëgn metü da jì n referat dal titul ”Die Biene in der Gegenwart” cun le zidlaês Ulrich Mayr, en vëndres al 31 de mà dales 20.00 a Toblach tl zënter cultural, la sabeda al 1. de jügn dales 20.00 tl zëner Trayah a Bornech. Al gnará baié de sanć sagns, di prighi por les ês, dla scoparida de chisc tiers lezitënć y dles perspetives. Entrada: spënora lëdia.

Sëira de nfurmazionSecudì persones amaledes de demënza se damanda na gran pazienza y n ruva saurì a ne savëi nia plu co se cumpurté limpea. L Servisc Soziel, l Servisc Saniter y la Cësa de Paussa de Urtijëi mët a jì ai 29 de mei dala 20.30 te sala de Chemun de S. Cristina na sëira de nfurmazion cun l dutor Heinz Santifaller, dutor respunsabl tla Cësa de Paussa de Persenon per pazienc de demënza y cun Sabine Kaserer, nfermiera.

La tiera y l rëni dla creatures nia da udëiLa lia Sanynton nvieia ai 30 de mei dala 20.00 te biblioteca de Urtijëi a na sëira de nfurmazion cun Cäcilia Savier Bacher, terapeuta de bioenergia. La natura y si elemënc, na tematica antica y nueva per cunlië natura y elemënc tla natura, per deventé coche i mëndri y nce mpue’ curiëusc.

♦Garejeda cun la rodes tres la DolomitesN dumënia ai 9 de juni saràl la cuarta edizion dla garejeda cun la roda “Granfondo Val Gardena“ garejeda che porta da Südtirol tl Trentin nchin tla provinzia dl Venet sëura i jëufs dla Dolomites

La garejeda pierà via a Urtijëi, pra l Zënter dal Tennis a Runcadic, n dumënia, 9 de juni dala 9.00 nchin la 9.30. L sarà de fé 111,5 chilometri cun n deslivel de 3.318 metri. L unirà mé tëut ju l tëmp da Plan de Gralba nchin sun Sela, dal ncrëusc de Cianacei nchin sun Pordoi, da Malga Ciapela nchin sun Fedaia y ala fi n dal ncrëusc dl Pordoi nchin sun Sela. Juvier possa duc “jì bel plan.“ N muessa ruvé al traviert te n tëmp de al plu 8 ëura. L ufi ze per se scrì ite per la garejeda ie a Urtijëi tl Zënter dal Tennis de Runcadic. La iscrizion costa 25,00 euro. Plu nfurmazions giapëis sot a www.grodenmarathon.com o www.bikeandmore.it

MujigaConzert d’aisciöda dla Müjiga Calfosch/Corvara

En doman sabeda ai 25 de mà dales 20.30, tëgn la Müjiga Calfosch/Corvara so conzert d’aisciöda, tl salf dles manifestaziuns ”Franz A. Rottonara” a Corvara. Al gnarà pité n program cun valgügn tòć nüs y valgügn de plü conesciüs. Al sarà inće l’ocajiun por surandè les onoranzes a chi musicontri y musicontres che à tröc agn d’ativité.

Conzerć dla Scora de Musiga Val BadiaEn lönesc ai 27 de mà dales 18.00 gnaràl tignì n conzert te salf dles manifestaziuns d’Al Plan, olache an podarà aldì i scolars dla Scora de Musiga Val Badia.

Conzerć cun stromënćLa Scora de Musiga Val Badia inviëia a dui conzerć de fabló traversal. Intrami é söl program en mercui ai 29 de mà dales 18:00. Un gnarà pité tl’aula magna dla scora mesana da La Ila, l’ater tl salf dles manifestaziuns da Corvara.

Conzert dles scores de musiga de Gherdëna y dla Val BadiaEn vëndres al 31 de mà dales 18.00, gnaràl tignì a Santa Cristina n conzert olache al sarà da aldì scolars dles scores de musiga de Gherdëna y dla Val Badia.

La Val: conzert d’aisciöda cun corsEn sabeda ai 8 de jügn dales 20.30, vëgnel tignì a La Val, tl salf dles manifestaziuns, le conzert d’aisciöda dl Cor ”Raiëta” adöm al Cor di Ëi da Neustift. ♦Cunzert per i 50 ani dl Cor di Ëi Raetia

Duman sada ai 25 de mei saràl dala 20.30 tla Cësa de Cultura de Urtijëi l cunzert per i 50 ani dl Cor di Ëi Raetia cun l Cor di Ëi de Sëuc y l Cor di Jëuni de S. Cristina

N dumënia ai 26 de mei cianterà nosc Cor dala 9.00 te dlieja de Urtijëi la “Pitla Orgelsolomesse” de Joseph Haydn. Do mëssa unirà duc i ciantarins da dant y l’autoriteies nviedes a n aperitif tla Cësa de Cultura.

♦ In DivenireLa Lia Mostra d’Ert nvieia duc de cuer ala mostra “In divenire” dl’artista Francesca Demetz. La giaurida ie ncuei vënderdi, 24 de mei dala 20.30 tla sala dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi

La tematica de mi pitures ie la fotografi es che vën dal plu sot de mi dedite tla situazions plu desfrëntes. La persones che ie te mi ntëurvia y che fej pert dla vita da uni di ie

fundamenteles per crì ora i sujets. Ne sé mei danora cieche depenjeré, al cuntrer, mëte sun la tëila l mumënt che ie bele reel, miec dit chël che vëije. L se trata dla cosses da uni di, nce dla mies. La persones reprejentedes à te duta mi pitures cumpurtamënc desfrënc y fej nce pert de ambienc desvalifs coche la spiagia, la scines, n vagon dla

ferata, n marcià … Cie les lieia pa pona una al’autra? Nia l medemo muvimënt, ma la medema maniera “de fé”, che depënd dai pitli o gran mumënc dla vita y che porta pro a n cër’ cumpurtamënt. Francesca Demetz, mei 2013. Orar de giaurida, dai 25 de mei nchin ai 7 de juni, 10.00 – 12.00 y 16.30 – 19.00. De lunesc resta la mostra stluta.

Chëst ann iel la cuarta edizion dla “Granfondo Val Gardena.“ (foto de Michael Mussner)

In divenire.

L Cor di Ëi Raetia nvieia al cunzert.

SportPartida Chievo Verona - Val Badia

Incö vëndres ai 24 de mà dales 15.00 saràl da odëi sön le ćiamp dl sport da La Val la scuadra dl Chievo - Verona, che śogarà na partida d’amizizia cuntra na seleziun de śogadus dla Val Badia. L’entrada ala partida é debann y dedô arà düć i apascionà dl palê la poscibilité da fà foto y ti damanè autograms ai śogadus de seria A.

Al via la Marcialonga CyclingEn domenia ai 26 de mé l’é la Marcialonga Cycling. I atlec se darà batalia con la roda pean via da les 8.30 da Pardac per jir fora per Fiem e dapò se spartir te 2 percorsc: un de 66 km. con 750 metres de dislivel, e un lonch che rua ence forin mont de Vich e dapò a Pardac dò 116 km. e 2352 metres de dislivel.

Prejentazions“La neva via de la seida”

En sabeda ai 25 de mé h. 20.30 a Pardac te l’Oratorie en via Sottsass vegn prejentà “La neva via de la seida”. La tradizion veiora de arlevèr i baches, tescer e entenjer fi i, é contèda da Katy Marshal e Yodit Legess Gebresilassie con traduzion da Laura Ciaghi. Chest lurier l’é anché ocajion de rescat per la femenes de l’Etiopia; sia produzions vegn venudes te la boteighes de Mandacarù del Trentin.

Informazions y Manifestazions

41

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

♦Rumon su nosc luechL Chemun de Sëlva deberieda cun la Lia per l Turism nvieia nce chëst ann a fé pea l di ecologich n juebia, ai 30 de mei. N se anconta te Sëlva, dan cësa de cultura “Oswald von Wolkenstein” dala 14.15

Tlo saràl uemes di Destudafuech y i stradins de Chemun, che cuordinerà l’azion, meterà adum la grupes y partirà su i ridli, partirà ora a duc chëi che juda pea n gurmel che la Chemun a lascià fé aposta per chësta scumenciadiva, sac y manëces dan che n pierà ora per l luech a tlupé su l refudam lascià ncantëur dala jënt. Duta la lies, assoziazions y duta la jënt de Sëlva ie drët bel nviedes a judé pea a rumé su nosta Sëlva.

♦Segra da Bula N dumënia ai 26 de mei iela inò tan inant, l ie la Segra da Bula. Dala 9 daduman cianta l Cor de Dlieja la santa mëssa sot ala direzion de Elisabeth Delago. Jites menedes sun l Geotrail

Daldò uniràl dat ora crafons y zeche da bever sun plaza de dlieja. Domesdì tenirà pona la Mujiga da Bula si cunzert tradiziunel dla segra. L cunzert scumencerà dala 3 domesdì dan l Hotel Platz. Sce l ëssa da vester bur’ tëmp, unirà dut cant spustà tl local dala proes, tla vedla scola elementera basite. N chësc di aràn nce ucajion de jì a ti cialé al Geotrail. Dala 11.00 danmesdì nchin ala 16.00 saràl a despusizion n geologh che dajerà spiegazions n con’ dla furmazions geologiches. Se ncunferton sun Vo.

♦Prejentazion dl liber “Una Parola negli Occhi“ La biblioteca “Oswald von Wolkenstein“ nvieia de cuer ala prejentazion dl liber de Marco Forni “Una parola negli Occhi“ n vënderdi ai 31 de mei dala 21.00 te biblioteca de Sëlva

Te n raion da mont ncertlà ite de crëps se àl ziplà ora la stories de persones stravagantes. Zeche un tlopa adum pestaria, n mut scrij cun de tei pitli bachëc de lën, persones fej pert de na seta misteriëusa che roba mutons mpermò nasciui. Ma la prutagonista ie la rujeneda, strumënt de comunicazion. Rujenedes da uni di, antiches, da pop, libri, manuscric, desturps linguistics. Ala fi n se concia l puzzle via y l mistere che se ascuend do la crosa dedoravia se descuer. L sunerà Viktor Canins cun la Grupa Vidules de Gherdëina.

Temp ledeGrup de apascionades de erbes

Le Consëi de Formaziun da La Val organisëia 4 incuntades dles apascionadesdles erbes, ai 28 de mà, 25 de jügn, 23 de messè y 28 de agost, tres dales 20.00, te salf dles uniuns a La Val. Al é na ocajiun por baratè fora esperiënzes, baié dles erbes, cô les adorè y les conservè. Le grup é limité a 16 porsones. Informaziuns pro Michela al 0471/843057 (da sëra).

Cunsëies n con’ de co se furnìLa Nëus Jëuni nvieia duta la jëunes ala “Farb- und Stilberatung“ n juebia ai 30 de mei dala 19.00 tl local di jëuni SAUT a Urtijëi. Iscrizions pra l numer 0471/799006.

Praté lianies cun i Jëuni de Runcadic La grupa di Jëuni de Runcadic y la Jungschar de Runcadic nvieia duc al turnoi de juech al palé cun grilieda duman sada ai 25 de mei dala 15.00 dan l local di jëuni de Runcadic. Iscrizions dala NJG, 0471/799006.

Partida de Champions League I Jëuni de Sëlva nvieia duc a unì a ti cialé ala fi nela dla Champions League duman sada ai 25 de mei tl local di jëuni “Fun and More”. Prateron nce lianies.

Cërcia de vinsLa Lia Mostra d’Ert y la Nëus Jëuni Gherdëina nvieia duc ala cërcia de vins per jëuni sëura i 18 ani, n vënderdi ai 31 de mei dala 20.00 tl local di jëuni SAUT. Iscrizions y plu nfurmazions pra l numer 0471/799006.

Balé FoxDuc ie nviei a unì n vënderdi ai 31 de mei dala 20.00 ala sëira de balé Fox tla sala dla proes dla grupa Balarins de Urtijëi tl sutët dl Palaz di Cungresc a Urtijëi.

Ëures de storiesLa biblioteca “Tresl Gruber “ a S. Cristina nvieia ala ëures de stories per mutons y mutans dla Scola Elementera cun Sofi a Stufl esser n cunlaurazion cun la Union di Ladins de Gherdëina, ai 29 de mei dala 15.00 nchin la 16.00 te biblioteca de S. Cristina. Da dedò uniràl mo pastelnà y dessenià.

Te Sëlva vëniel rumà su l luech.

La cuvierta dl liber de Marco Forni.

Unide duc a segra sa Bula.

♦Festa dl sportLa aministrazions di Chemuns de Gherdëina y dla Frazions ladines de Ciastel mët nce chëst ann a jì na festa dl sport a livel de valeda per duc i sportifs, ncuei vënderdi 24 de mei dala 18.00 tla gran sala dla Cësa de Cultura a Urtijëi

La se trata de ruvé adum pra na santa mëssa y daldò pra na pitla festa pra chëla che l unirà numinà y unerà i sportifs de nosta valeda che se à fat de gran meric y à purtà de bon resultac te si disciplines sportives a l ive l naz iunel y nternaziunel.Duta la lies sportives cun si cumëmbri y cunsëi, duc i sportifs y duta la sportives, i atlec y l’atletes cun si alenadëures y acumpaniadëures y la families di sportifs ie nviëi de cuer ala Festa dl Sport. L fossa bel sce i sportifs unissa adalerch cun l furnimënt sportif de si lia.

Ncuei iel la festa dl sport a Urtijëi.

MostresMostra de Helmar Demetz

La mostra de Helmar Demetz ie da udëi dai 27 de mei nchin ai 16 de juni tl Café Surëdl a Urtijëi ntan l orar de giaurida, lunesc nchin sada, 10.00 - 19.00. La giaurida ie ai 27 de mei dala 17.00 tl Café Surëdl. Duc ie nviei de cuer.

L ritm dl vesterLa mostra de Wilhelm Senoner ie da udëi nchin ai 16 de juni, de mierculdi, juebia y vënderdi dala 16.00 nchin la 20.00 y de sada y dumënia dala 10.00 nchin la 20.00 a Vicenza tl “Complesso monumentale di San Silvestro“, Contrà San Silvestro.

SozialDeberieda: Jon sun Jëuf de Frea

N juebia ai 30 de mei se ancunterons dala 16.00 tla streda Stazion dlongia la Cësa de Paussa per jì deberieda sun Jëuf de Frea a ti cialé ala capela che ie iló. ”Deberieda” ie na grupa, na ucajion per se ancunté danter persones che à problems psichics o de sozialisazion cun ulenteres. Per nfurmazions plu avisa pudëis cherdé su Julia Prucker, tel. 0471/798015.

Informazions y Manifestazions

42

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

ReligionPelegrinasc a Baiston

La grupa Caritas nvieia duc a unì pea ai 28 de mei al pelegrinasc a Baiston. L unirà pià via dala 13.00 te Sëlva sun plaza de chemun. L unirà metù a despusizion na curiera.

Curona de mei Ncuei vënderdi 24 de mei uniràl dit la curona, cun meditazions y cianties tla Capela da Poz dala 20.00.

Santa mëssa cun la Urchestra di JëuniNcuëi vënderdi 24 de mei iel a S. Cristina dala 20.00 na santa mëssa cun la Urchestra di Jëuni de S. Cristina.

Santa mëssa cun la Urchestra di JëuniDuman sada 25 de mei saràl na santa mëssa cun la Urchestra di Jëuni de S. Cristina te dlieja de Sëlva dala 18.00.

Curona de meiL Cor di Jëuni de Urtijëi nvieia duc ncuei vënderdi 24 de mei dala 20.00 ala curona de mei te dlieja de Urtijëi.

Santa mëssa cun i Jëuni de Runcadic L Cor di Jëuni de Urtijëi nvieia duc duman sada ai 25 de mei dala 20.00 a na mëssa di jëuni a Runcadic.

Pelegrinaje a Santa Maria delle Grazie/CaprilePelegrinaje por les porsones vëdues y sores dla Val Badia, ai 6 de jügn. Orars bus 1: La Pli 8.00, Al Plan 8.10, Longega 8.15, San Martin 8.25, Pidrô 8.30, Pedraces 8.40, La Ila 8.45; Bus 2: Calfosch 8.30, Corvara 8.40, San Ćiascian 9.00. Iade y marëna costa 40,00€. Da s’anunzié él dan i 6 de jügn pro la rapresentanta de paîsc o al nr. 0474/590069.

Spligaziun dl BenedictusSön invit dl Consëi de Cöra de Badia, rovaràl adalerch tla Ćiasa J.B. Runcher a Badia siur Sepl Granruaz, che spligarà le Benedictus. Le referat vëgn tignì en mertesc ai 28 de mà dales 20.30.

Pelegrinaje a TrafoiLe KVW dl comun de Badia organisëia en mercui ai 12 de jügn 2013 n pelegrinaje al Santuar de Hl. Drei Brunnen (Santuar dles trëi fontanes) a Trafoi tla Venusta cun n bus dala Val Badia demez. Por informaziuns y prenotaziuns telefonede prëibel a Vijo Clement al numer 0471 849353 o 339 4983474.

♦Rumon su nosc luechL Chemun de S. Cristina cun la Lia per l Turism mët a jì l’azion “Rumon su nosc luech” duman sada ai 25 de mei. N se anconta dala 8.00 daduman sun plaza de chemun

L unirà pona jit ora per l luech a rumé. Da dedò ti uniràl pità na bona marënda a duc chëi che à judà pea. Rengrazion bele śën de vosta cunlaurazion y speron che unirëis de trueps a judé a rumé su nosc luech.

♦Autonomia tla AutonomiaNcuei vënderdi ai 24 de mei dala 20.30 mët Ladins Dolomites a jì na sëira de nfurmazion tla Cësa de Paussa, sala Gisela Moroder a Urtijëi

Ladins Dolomites nvieia a na sëira n con’ dla tematica “Autonomia tla Autonomia.“ Danora saràl l presidënt de Ladins Dolomites. Albert Pizzinini y Lukas Plancker, assessëur dl Chemun de Sëlva, che rujenerà dl prinzip de sussidiarità tla valedes ladines. Da dedò ti uniràl dat la parola al cunselier provinziel ladin dla provinzia de Trënt, Luigi Chiocchetti che rujenerà dl Comun General de Fascia. Sambën ti uniràl dat lerch a duc chëi che ëssa vel’ dumanda da fé y l unirà nce fat na descuscion davierta a duc. Duc ie nviei de cuer a unì ala sëira de nfurmazion.

♦Presentaziun dla CD “La scogna”Endoman sabeda ai 25 de mà 2013, dales 20:30, al UFO a Bornech

La CD nöia dal titul “La scogna”, cun indöt 16 ćianties ladines nöies y dui toć strumentai (Capricci de N.Paganini), é gnüda fora. Les melodies y i tesć dles ćianties é di dui maroi Iaco Rigo y Andrea Federa. La CD é la secunda ediziun dl “ethnical project”, pié ia dl 2007 por ćiantè, trasmëte y portè inće foradecà les impresciuns de vita coiüdes sö danter nosta jënt ladina, nosta contrada, les sajuns y les tradiziuns. Al laûr de registraziun por chësta CD à tut pert passa vint porsones cun sonè y ćiantè; dantadöt de plü usc feminiles é por le pröm iade da aldì sön na CD. La CD vëgn presentada ai 25 de mà 2013, dales 20:30, al UFO a Bornech; l’entrada sarà debann y al gnarà inće venü la CD al prisc de 15,00 €.

♦Segondo turnoi nternaziunel de schachServer 24 Chess Festival – Trofeo “ad Gredine.” Per l segondo ann ndolauter uniràl pità dai 1. nchin ai 9 de juni schach de livel aut y nternaziunel te Cësa de Cultura a Urtijëi

La iscrizions va scialdi bën y bele śën pudons dì che l turnoi dl 2013 sarà plu aut de cualità y speron nce per la cumpëida de jugadëures dl turnoi da l ann passà. Per ntant se àl scrit ite belau 100 jugadëures da 20 paejes y 4 cuntinënc. L ie unì nvià 11 Gran Maestri y 9 Maestri Nternaziunei. La stëila dl turnoi sarà zënzauter l numer 1 dla Romania, campion de Europa tl 2005 y semifi nalista pra l Campiunat dl Mond 1999, Liviu-Dieter Nisipeanu cun bën 2679 ponc elo. L numer 2 dl turnoi de Urtijëi sarà l rus Sergey Volkov, ex-campion dla Ruscia tl 2000 y bedaia de bront pra i Campiunac de Europa dl 2002 y dl 2008. L ne mancerà nce nia vel’ bon jugadëur de nosta provinzia y vel’ un de Gherdëina. L salamënt tla Cësa de Cultura unirà abelì da lëures metui a despusizion dal’UNIKA y dal trofeo ”ad Gredine”, resservà al jugadëur che vencerà l turnoi. Duc ie nviei a unì a ti cialé al turnoi che sarà dai 1. nchin ai 9 de juni, uni di dala 15.00 inant y l’ultimo di bele dala 9.30. www.server24chess.com

Plastica, bostli y papier de uni sort de pestaria iel ncantëur.

La pert rodosa dl sfëi dla CD “La scogna” cun gran pert di protagonisć che à ćiantè y sonè.

I referënc dla sëira: Albert Pizzinini, Lukas Plancker y Luigi Chiocchetti.

L trofeo “ad Gredine“ ziplà da Gregor Prugger.

ChinoAl chino de Pardac

Insnet, vender ai 24 de mé da 17.00 se pel veder “Epic” e da les 21.15 “Le streghe di Salem”. En sabeda ai 25 e en domenia ai 26 de mé da les 17.00 e da les 21.15 vegnarà moscià “Epic”.

Al chino de TieserInsnet, vender ai 24 de mé, da les 21.00 e en sabeda ai 25 da les 16.30 sarà i “saggi” de la scola “Non solo Danza” de Ciavaleis. En jebia ai 30 e en vender ai 31 de mé, e en domenia ai 2 de jugn da les 21.15 se podarà veder “Il grande Gatsby”.

L turnoi vën a se l dé cun l sustëni de: l Chemun de Urtijëi, la Region Trentino Südtirol, la Provinzia autonoma Ufi ze Cultura y Scola Ladina, la Lia dl Turism de Urtijëi, l cumerzialista Dr. Walter Kasslatter, la Cassa Raiff eisen Gherdëina, la Cassa Raiff eisen Ciastel, l Hotel Madonna, l Chemun de S. Cristina, l Südtiroler Schachbund, l Server24.it, Wolf Fenster, l Café Adler, Gregor Prugger, l Garnì Panoramik, l Hotel La Rodes, Apartments Erina, Tomasi OHG, l Hotel Genziana, l Alpenhotel Plaza, l Hotel Cosmea, l Hotel Plan de Gralba, Pizzeria Restaurant Terrazza, la Pizzeria Erica, la Forst, la Typak, la Südtirol SMG, la Furnadoia Mont de Sëuc, l Bar Four y la Unika. a

paia

mën

t

43

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

nr. 20 / 24 de mei 2013 Info y Congratulazions

CurscCurs de jì a crëp 

La Lia da Mont de Gherdëina mët a jì n sada y n dumënia, ai 8 y 9 de juni l curs de jì a crëp cun i Mëinacrëp. L ie na bona ucajion per mparé co se muever te nosc raion dla montes y schivé periculi. Pudëis ve scrì ite da lunësc, 27 de mei nchin sada 1. de juni, tla butëiga dai Ciofs Inge, da Aktiv Sport y da Sport Bruno Riff eser. Per plu nfurmazions pudëis cherdé su Valentin, 338/8362004.

Sië cun la faucI Paures Jëuni de Urtijëi nvieia duc i jëuni duman sada ai 25 de mei dala 14.00 inant a fé pea al curs de sië cun la fauc sun l luech da Resciesa cun Raff ael y David. Iscrizions y plu nfurmazions dala NJG pra l numer 0471/799006.

Cujiné spëisa da zacanLa Nëus Jëuni Gherdëina nvieia duc al curs de cujiné spëisa da zacan cun Maddalena sal Sanon. Plu nfurmazions y iscrizions pra la NJG, 0471/799006.

♦Mostra “La Dolomites ududes da alauta“La lia culturela “Tublà da Nives“ nvieia duc a unì a ti cialé ala mostra de Stefano Maruzzo “Awesome fl ights over the Dolomites.” La giaurida dla mostra sarà ai 31 de mei dala 18.00

Do la gran mostra “Cie ëis’a gën” dedicheda al lëur da ciulier y che ie fi neda via cun l prim de auril, ie la lia “Tublà da Nives” bele anjenieda cun na proscima manifestazion. Dai 31 de mei nchin ala fi n de juni puderan jì a ti cialé a na mostra de fotografi es de Stefano Maruzzo. Ël ie n gran pasciunà di crëps y dla fotografi a y leprò mo pilota de julon, che e à fat ora de si hobby n lëur, se spezialisan tla fotografi es estremes, jan ite na cunlaurazion nce cun la zaites plu cunesciudes de chësc setor. Tl “Tublà da Nives” puderan udëi na lingia de fotografi es che porta l titul “Awesome fl ights over the Dolomites”, de beliscima fotografi es de nosc crëps fates da sëura ju. Duc ie nviei de cuer.

Julan sëura la Dolomites.

Döt le bun a

Sabine y Serafi nche mët man en sabeda, ai 25 de mà,

süa vita deboriada dan da Chël Bel Dî.Che Ël s’acompagnëii, se stais entrês dlungia

y se porti trep amur, benedisciun,fortüna y ligrëza a döta osta bela familia,

s’aoda de cör ostes families.

Ai 27 de chësc mëiscumplësc

la Mariala bela eté de 70 agn.

Döt le bun,tröpa fortüna

y sanité pur l’dagnì

te aoda düć chi de familia.

Dut l bon per i 70 ani a

Toni dl Tinasanità y legrëza ti mbincia

Irene, Monika, Martin cun Monzy y Klaus

A nosc pìcol piazaröl

Nicola Varescoge sporjon i miores augures

per siöi 18 egnche l compisc ai 25 de mè

da duc chi de ciasa

Moena, ai 25 de mè 2013

Ai tòć

Marlis y Albinche ai 28 de mà po festejé

i 25 agn de matrimoneti aodunse ćiamò tröc agn deboriada

plëgns de ligrëzes, sanité y benedisciun de Chël Bel Dî.

Y che ai restes inant tan da druch!

I fi oc Artur y Emmi cun familia

75 agn de snait y bona lönachël cumplësc

l ”Giuseppello”ite in Plan, chël sunse düć a üna!

Nos düć, pici y gragn, uréssun ti aodèinant tröpa sanité, serenité y liberté da rodè.

Inant de te urarunse ćiarè,y da te tignì in forma sciöch nêne

saràl i pici che urarà se purvé!

Tüa familia

Augures de vif cher

a Mariuccia de Onz per tie 80 egn

Va inant coscita, sana, gustegola e averta al davegnir!!

N braciacol da duc chi de ciasa!

Pera, ai 24 de mé del 2013

30 ani maridei, ie

Manuela y Georgai 28 de mei.

Ulon ti mbincé de cuer dut l bon,legrëzes y che resteis for san y nton.

Chei de familia

AviscLa grupa Helios chier zachei che sona la bateria

Son na grupa de jëuni che cianta y sona dantaldut mësses y nozes te dlieja, ma nce cunzerc y da vel’ festa. Al mumënt sons 9 ciantarines y 4 sunadëures. Sónes’a gën y ësses’a ueia de fé pert de nosta grupa? Pona scrìnes na e-mail a [email protected], sun Facebook (Singgruppe Helios) o chèrdenes su, Irene 334/1476121. Se ncunferton bele sën a te cunëscer.

44

nr. 20 / 24 de mei 2013

www.lauscdiladins.com

Inserac y AnunziesChirì da laour

N ël cun esperienza chier da lëur a lavé ju te na cësadafuech o a fé de uni sort de lëures. Tel. 380/4747336. (18/13)•••N ël chier da lëur a lavé ju te na cësadafuech o a fé de uni sort de stroc. Tel. 329/3991287. (18/13)•••N ël chier da lëur a judé te cësadafuech o a fé de uni sort de lëures. Tel. 333/2070929. (18/13)•••N ël cun la patent B chier da lëur da vardian, a fé de uni sort de lëures, coche pizzaiolo o a dé ora dlacins. Tel. 392/4012073. (18/13)•••Na ëra dl post cun esperiënza chir n laûr da ćiamenëssa tla Val Badia. Tel. 338/1747536. (18/13)•••N jonn cun esperiënza y vëia da fà chir da laûr sciöche dëidacogo por la sajun da d’isté y eventualmënter inće por döt l’ann. Tel. 348/2988647. (18/13)•••N jonn dla Val Badia de 17 agn chir por la sajun da d'isté da laûr sciöche dëidacogo o chelner. Tel. 333/2364824. (18/13)•••N ël chier da lëur a lavé ju te na cësadafuech o a fé de uni sort de lëures. Ël à bele 8 ani de esperienza. Tel. 339/8665047. (19/13)•••Na jëuna da tlo chier n lëur a mez tëmp dala metà de juni inant. Tel. 333/4827399. (19/13) •••Na jëuna che sa talian, nglëisc, spanuel

y n puech tudësch chier da lëur da massöra/estetista. Tel. 380/6954528. (19/13)•••Na ëila cun esperienza chier da lëur a cialé de na persona de tëmp o a cialé de pitli mutons per dut l ann o nce per la sajons. Tel. 380/3420369. (19/13)•••N’ëila de 39 ani di Paejes Tudësc che viv te Gherdëina chier da lëur per la sajon da d’instà o per dut l ann dai prims de lugio inant. Tel. 338/492308 da sëira. (19/13)•••N pizzaiolo cun 12 ani de esperienza, cun de bona referënzes y che sà tudësch, talian y nglëisc chier da lëur. Tel. 339/2661628. (19/13)•••N ël chier da lëur coche chelner o a judé te na cësadafuech. Ël sa talian y tudësch. Tel. 348/9196199. (19/13)•••N ël cun esperienza chier da lëur da pizzaiolo o coche segondo cuech. Tel. 380/3433053. (19/13)•••N ël cun esperienza y de bona referënzes chier da lëur a lavé ju o a fé de uni sort de lëures. Tel. 388/1475238. (19/13)•••N jëunn de 26 ani cun esperienza chier da lëur coche segondo cuech o coche chelner. Ël sa tudësch y talian. Tel. 380/9072994. (19/13)•••N ël chier da lëur coche cuech o segondo cuech. Tel. 327/7121835. (19/13)•••N ël chier da lëur coche cuech o pra n

grill. Tel. 329/0471634. (19/13)•••N ël cun esperienza chier da lëur a judé te na cësadafuech o scenó nce da chelner. Tel. 320/2145117. (20/13) •••Na jëuna de 22 ani de Gherdëina chier n lëur per chësta sajon da d’instà o nce per dut l ann coche secretera, nce te n hotel. Tel. 338/8892971. (20/13)•••N ël dla Talia chier da lëur da muradëur, da eletricher o nce vel’ auter lëur te na cësadafuech de n hotel o a judé ora te vel’ fi rma. Tel. 388/6093915. (20/13)•••N jëunn dla Talia cun esperienza chier da lëur da chelner per la sajon da d’instà o nce per dut l ann. Tel. 345/7997418. (20/13)•••N ël che sta a Urtijëi chier da lëur dala 18.00/19.00 inant coche chelner, barista o nce vel’ de auter da sën inant. Tel. 347/4806466. (20/13)•••N ël talian chier da lëur sciche pizzaiolo/aiut-cuech. L à 15 ani de sperienza, lëura cun uni fëur da pizza y à de bona referënzes. L chier n lëur per dut l ann o per la sajon. Tel. 345/0543473. (20/13)

Da chirìL vën crì n cuatier da tò a fi t per dut l ann per 4 persones a Urtijëi. Tel. 348/5363158. (19/13)•••L vën crì n cuatier per 2 – 4 persones a Urtijëi o ntëurora. Tel. 331/9489099. (19/13)

Da vëne n Audi A4 Avant 2.0 quattro dl 11/2008 cun 91.000 km, corù fosch metaliśé, felghes por d’isté y d’invern, xenon y i.i. Por informaziuns telefonè al 335/7855605. (18/13)•••Da vëne na roda MTB diesc agn vedla, dla marca Corratec por 100,00 euro. Tel. 338/4305053. (18/13)•••Al vëgn venü n auto Monstertrack telecomanè a penzinn sciöche nü. Tel. 338/1864435. (18/13)•••Vegn venù n pe de scarpons da femena per jir co la brea de la fi rma Salomon, color bianch, model Ivy. N numer l’é l 40 (25,5 american). I scarpons i é metui dassen ben e i é desche neves. Chiamà Carlotta al 333.9323147.•••Ven venù n tiac da la legna ntier, zirca 74 metri cubi, (mesure 4,20 x 4,50 n plánta), da smonté. Lignam vegle da podei douré per aredamenc. Per informazion clamé su l numer 3391732284. (19/13) •••Da vëne n auto Fiat 500 dl 1973 fat sö a des bones condiziuns. Tel. 335/6935901. •••L vën vendù n Citroen C1 blanch, dl 2010 cun 18.000 km y montli da d’inviern. L auto va nce bën per jëuni

Da vende

che à permò fat la patent. Tel. 338/7221750. (19/13)•••Da vëne trizicl Ape Cross Country 50cc, corù cöce, Rollbar, lada foderada de aluminium, revisionè, trëi montli nüs, predisposiziun autoradio, km 4.502, mantignì dër bun. Tel. 335/5474768 da sëra, dales 19.00 inant. (19/13)•••Da vëne n motor da strada Ducati Monster, model 696 plus, corù cöce, imatricolé de mà 2008, revijiun ćina al 2014. Tel. 349/6701080. (19/13)•••Da vëne na cuna y n let por mituns che va bun incina cater agn a n bun prisc.Tel. 338/4305053. (20/13)•••Da vëne “barre portatutto“ origineles Opel, con dui porta rodes por Opel Zafi ra por 80,00 euro. Tel. 346/5979874. (20/13)

“A La Ila vëgnel scinché ía n pêr de rollerblade (mosöra ca. 37)  cun dötes les proteziuns + casco. Al vëgn inće dè ia 2 poltrones singoles da fà fora n let. Tel. 335/5943250. (19/13)•••Da scinché ia na roda por n pice möt.Tel. 338/4305053. (20/13)•••L vën dat ca doi de pitli giac. Tel. 339/1470766. (20/13)

Da scinché ia

•••L vën vendù na mascin da sotler da fé fl ucions o ciauzei, 100 ani vedla. Priesc da fé ora. Tel. 333/8671652. (20/13)•••Al vëgn venü na chitara eletrica. Tel. 333/8671652. (20/13)•••Al vëgn venü n Mini Minor familiare dl 1967, vërt. Tel. 333/8671652. (20/13)

AnunziésseLa Cassa Raiff eisen Val Badiaé na banca cooperativa moderna cun 60 colaboradus. Nüsc tliënć aprijëia l’atmosfera cordiala y amicala, sciöche inće la competënza spezifi ca.I chiriun le plü tosc che ara va

n/na colaboradù/dëssa tl ćiamp dles assiguraziuns

Osc profi l: I Ëis stlüt jö na scora alta, Sëis engajé y podëis mostrè sëns de responsabilité, i Ëis de bunes manieres y na presënza sigüda.Osta domanda: Sce i Sëis interessè/ada, menéde Osta domanda cun la documentaziun laprò (curriculum vitae cun cariera profescionala, fotografi a, copies dles pageles y data che i podëis mëte man)ala direziun dla Cassa Raiff eisen Val Badia, sënta de Corvara, anter le 31.05.2013o ala e-mail franco.bertoldi@raiff eisen.it

Recordanza

28.05.2012 – 28.05.2013Fiorenzo Planchensteiner

L’é passà n anda canche te ne ès lascià.

Te vives semper te nesc cheres e ogne dì l’é vif l recort che aon de te e di bie momenc che aon passà

ensema.Ti ensegnamenc ne didarà dò e dò a jir inant.

La femena Regina con i fi es Enrico e Katia e duc chi de cèsa

RengraziamëntAi 6 de mei 2013 nes à lascià

nosc mut, fra y nepot,

Diego Perathonerda Praplan

tl'età de 23 ani.

Rengrazion de cuer duta la persones che nes ie states daujin te chësc rie mumënt unian a vedléy ala supeltura y nes dijan paroles de cunfort.N gran Dievelpaie ti va nce a seniëur pluan

Raimund Perathoner y seniëur Toni Fiung per avëi zelebrà tan bel la santa mëssa, ala Mujiga de S. Cristina che à sunà, al Tauern Quartett y

ala mutans che à ciantà tan bel.

De gra nce a duc chëi che à dat na dunfi erta a fi n de bën. Rengrazion di biei mumënc che on pudù passé cun nosc Diego.

Paussa tla pesc de Die.

Chëi de familia

Nëus aspiton tlo tla cësa di tieres sce zachei unissa a

nes tò. Prëibel cherdé su la Cësa di Tieres Obervintl

0472/868172.www.tierheim-

obervintl.it

UrtijëiBela cësa da vënder

tl zënter, adatedaper una/doi families,

da fi té via a patinso coche nvestizion.

Per nfurmazions prëibel cherdé su l numer

333/7973874.Herr Kerschbaumer –

Bulsan

Tl zënter dl paîsc aSan Martin de Torvëgnel afi té ia n

apartamëntpor döes porsones

completamënter aredè.Por informaziuns

cherdè sö le 333/1743007.

Ütia Boconaraa Corvara chir

por la sajun da d’istén jonn/a lerner/a

a daidé te ćiasadafüch.Prëibel cherdè sö le

338/8725621o menè na e-mail a

[email protected] Garni Bel Aira Calfosch chir

na ćiamenëssapor 4 ores danmisdé por

la sajun da d’isté.Tel. 0471/836233.

A Badia vëgnel afi té iapor döt l’ann

n apartamënt de 55 m2. Prëibel cherdè

sö le 335/8460609.

A Urtijëi vëniel fi tà viada śën inant n cuatier

de 95 m² da pert dasurëdl cun mubilia, ciuléy garage. Prëibel cherdé

su l 333/7168804.

Hotel Villa Edena Corvara chir

por la sajun da d’istén/na secretêr/ia

cun esperiënza y bonaconescënza dl talian

y todësch.Prëibel cherdè sö le

0471/836041o menè na email a

[email protected]

Hotel Sassonghera Corvara chir1 secretêria

por la sajun da d’isté,eventualmënter inće porla sajun da d’invern, cheais esperiënza da laurè

cun le computer y leprogram Asa y che sais

todësch, talian y inglesc.Prëibel cherdè sö le

0471/836085o menè na email a

[email protected]

Hotel Falzaresa San Ćiascian chir

por la sajun da d’istéevtl. inće por la

sajun da d’invernna barista/chelnera.Prëibel cherdè sö le0471/849496 o le

335/[email protected]

Hotel Serena a Badia chir

1 secundo cogocun esperiënza por

la sajun da d’isté.Prëibel cherdè sö le

0471/839664.

Festa dla Santiscima Trinité, ann C, ai 26 de mà 2013

Dal vagnele do San Jan, 16, 12-15Te chël tëmp à Gejù dit a sü discepui: ”I à ćiamò tröp da ves dì, mo śëgn ne sëise nia bugn da portè na te’ ćiaria. Mo canch’al vëgn ël, le Spirit dla verité, ves condejaral ite te döta la verité. Deache al ne baiarà nia fora de sè instës, mo al dijarà ći che ël alda, y ves incundarà ći che gnarà. Ël me glorifi carà; deache al tolarà de ći che é mi y ves l’incundarà. Döt, ći che le Pere à, é mi; porchël ài dit: Al tol de ći che é mi y ves l’incundarà.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Vangel dla Domenia

A San Ćiascian vëgnel afi té ia n apartamënt de 70 m2 dai pröms de jügn

inant a jënt dl post.Prëibel cherdè sö le

339/7004608.

Al vëgn afi té da atiraa Al Plan n cuatierde 54 m, nü y aredé

daldöt.Tel. 338/1763251.

A Urtijëi tla streda Purgher (Villa Montana)

vëniel fi tàvia n pitl cuatier per 1-2

persones. Per nfurmazionscherdé su l 338/8184493.

[email protected]