2 levolucidelsssersvius berta
TRANSCRIPT
Tots els éssers vius de la Terra estem
emparentats i procedim per
descendència dels primers organismes
que van poblar la Terra fa més de 4.000
milions d’anys.
Una espècie és un grup d’éssers vius
que tenen unes característiques
anatòmiques i fisiològiques comunes i
que són capaços de reproduir-se entre
ells i tenir una descendècia fèrtil.
Les espècies afins s’agrupen en
gèneres; els gèneres afins, en famílies;
les famílies afins en ordres; els ordres
afins en classes; les classes afins en
fílum; i els fílum afins en regnes.
Espècie (Phantera pardus, lleopard) ↓ Gènere (Phantera) ↓ Família (fèlids) ↓ Ordre (carnívors) ↓ Classe (mamífers) ↓ Fílum o divisió (cordats) ↓ Regne (animal)
Les mutacions són canvis en el material genètic. • Si aquests canvis afecten les cèl·lules germinals,
poden transmetre’s de pares a fills.
• Cada vegada que es produix una mutació en un gen, s’origina un al·lel nou d’aquest gen.
• Les mutacions són la font primària de la variació genètica dels éssers vius.
Modificacions en l’estructura dels
cromosomes, per exemple pèrdues o
canvis de posició de material genètic, o
en la duplicació de fragments de DNA.
Pèrdua o guany de nucleòtids en el DNA.
És la freqüència amb què apareixen mutacions en una espècie determinada. És a dir, és la relació numèrica entre els individus mutants i els normals (no mutants).
La forma mutant és la que ha patit la mutació.
Una població és un grup d’individus d’una mateixa espècie que habiten en una mateixa àrea geogràfica i que, per tant, tenen la possibilitat efectiva d’encreuar-se entre ells. • Ex: dos llops que viuen a la serra de Cazorla
(Andalusia), però aquests no seran de la mateixa població dels llops de Yellowstone (EUA)
És el conjunt de condicions ambientals
(sòl, clima, factors químics, físics i
energètics, etc.) en les quals es
desenvolupa un ésser viu.
Les poblacions són dinàmiques. El número d’individus d’una població pot variar
segons els canvis del seu hàbitat i poden barrejar-se amb individus de poblacions veïnes.
Tot i que les poblacions d’una mateixa espècie
tenen els mateixos gens, poden tenir al·lels diferents per una característica determinada (hi ha + escocesos pèl rojos que catalans, però també n’hi ha de rossos, morens etc.
Fixisme : Les espècies són immutables. Les espècies actuals són descendents sense variació de les primeres que van
aparèixer sobre la Terra Els fòssils pertanyen a espècies extingides a causa de catàstrofes naturals Creacionisme L’edat de la Terra es remuntava a uns 6000 anys. Segons el Gènesis les espècies havien estat creades per Déu i s’havien
mantingut immutables.
L’evolucionisme Els éssers vius han anat evolucionant al llarg de la història de la Terra.
Primera teoria evolucionista: Jean Baptiste de Lamarck
Creia que en els éssers vius existia una tendència natural cap
a la perfecció: Transformació de les espècies:
La necessitat crea l’òrgan
Herència de caràcters adquirits.
Canvi de condicions ambientals
Noves necessitats
Ús o desús d’algun òrgan
Apareixen noves característiques
Transmissió a la descendència
Pare de l’evolució Autor de “L’orígen de les espècies per mitjà de la selecció natural o
la lluita per l’existència en la naturalesa” (1859)
• Després publica “l’Origen de l’Home”
Defensa:
• Lluita per la supervivència
• Selecció natural
• Variabilitat de la descendència
Hi ha diferències entre individus
Canvi en les condicions del medi
Sobreviuen els més aptes. Deixen més
descendents
De manera gradual, l’espècie canvia
Hi ha diferències
entre individus
Canvis en les
condicions del medi.
Sobreviuen els més aptes
Deixen més descendents
De manera gradual, l’espècie canvia.
Mutacions Selecció natural sobre un
determinat genotip
El que canvien són les
proporcions dels al·lels
amb el temps
Aquesta diferència entre pares i fills és deguda a dos fets: • La reproducció sexual, que permet que els
cromosomes homòlegs es bescanviïn informació durant la meiosi i que els cr paterns i materns es combinin de diferents maneres en la fecundació.
• L’aparició de les mutacions, que genera al·lels nous i, per tant, caràcters nous. Les mutacions es produeixen a l’atzar i són hereditàries.
Les mutacions poden produir canvis en
el fenotip de l’individu afectat: • Mutació desfavorable: produeix la mort de
l’individu.
Ex: defecte en pulmons en zebra→mort x asfíxia
• Mutació favorable: dóna més bona adaptació i deixaran + descendents amb la mutació Ex: + capacitat pulmonar→permet millor fugida davant
depredadors
Les mutacions són atzaroses i
preadaptatives. Apareixen abans que
actuï la selecció natural, i no al rebés.
És el procés de formació d’una nova espècie
1 població amb
1 espècie
La població queda separada
En 2 subpoblacions per una
Estructura geogràfica
En una població apareix una
mutació que li dóna avantatge La selecció natural
afavoreix els individus
que presenten la mutació
i deixaran més
descendència de
fenotips
Les característiques
Han canviat
Desapareix
la barra
Si no es poden
reproduir, parlarem
d’una nova espècie
Si es poden reproduir
no hi ha nova espècie
Paleontològiques
• Fòssils: Reconstrucció d’espècies: Ens permet saber d’on provenen i com han
evolucionat.
• Trobar un Avantpassat comú
Embriològiques
• Comparació de diferents embrions
Anatòmiques
• Òrgans homòlegs Malgrat que les extremitats tinguin funcions diferents,
tenen una estructura interna semblant:
• Òrgans anàlegs Estructura interna totalment diferent, malgrat que la funció
és bàsicament la mateixa.
• Òrgans vestigials No fan cap funció, són les reses d’òrgans d’avantpassats,
que eren funcionals.
Biogeogràfiques
• Depenent de la zona geogràfica ( Més lluny, més diferent)
Bioquímiques
• Tots els éssers vius estan formats per les mateixes mol·lècules : AND (el còdi)
Arbres filogenètics: representacions de
les relacions de parentesc entre els
organismes actuals i els avantpassats.
Mostres que els més antics i els més
actuals tenen un avantpassat comú.
Pàgina 174 llibre (LA GALERA) arbre
filogenètic de l’evolució dels éssers vius
Les primeres cèl·lules eucariotes es van formar per associació de bacteris primitius.
Se sap que els Mitocondris i Cloroplasts provenen de bacteris, (antics bacteris que van quedar dins altres bacteris i van formar la base de les cèl·lules eucariotes). És l’anomenada teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis.
Això se sap perquè aquests orgànuls tenen el seu propi material genètic (ADN) a l’interior. I s’assemblen molt als bacteris.
Aquestes primeres cèl·lules eucariotes eren similars a les algues unicel·lulars i als protozous actuals.
Les algues procedeixen d’avantpassats
unicel·lulars que podien fer la fotosíntesi
Els fongs provenen d’organismes
unicel·lulars heteròtrofs, que
s’alimentaven de matèria orgànica.
Totes les plantes actuals tenen d’avantpassat comú un grup d’algues, que van evolucionar a unes plantes primitives que van conquistar el medi terrestre.
La Rhynia va ser una de les primeres plantes (pàgina 173 llibre)
Aquestes plantes (a diferèncie de les
algues) tenien un teixit epidèrmic, teixits
de sosteniment, teixits conductors i arrels
per fixar-se al sòl i absorbir aigua i sals
minerals.
Primer es van formar les falgueres, després les molses.
De les falgueres van sorgir les gimnospermes (Plantes amb flor sense fruit com: pins, avets, xiprers etc.)
A partir d’un grup de gimnospermes es van formar les angiospermes (plantes amb flor i fruit):
gira-sol castanyer etc.
Provenen d’avantpassats unicel·lulars
semblants als protozous actuals
D’aquí van sorgir les esponges i
cnidaris i a partir d’aquests van
evolucionar tota la resta d’invertebrats i
vertebrats.
esponja cnidaris
Els anèl·lids o cucs segmentats, els
artròpodes i els mol·lusc descendeixen
d’un avantpassat comú, que segurament
tenia l’aspecte de cuc.
Els equinoderms no se’n sap del tot
l’origen però estan emparentats amb els
cordats, els avantpassats dels vertebrats.
Evolució dels vertebrats: peixos ↓ amfibis (conquereixen medi terrestre) ↓ rèptils ↓ Aus Mamífers Se sap que els ocells estan molt emparentats amb els
dinosaures i els cocodrils actuals.
l’espècie humana pertany al grup dels
primats, juntament amb els micos i les
mones.
L’avantpassat comú de tots els primats va
viure fa 70 milions d’anys, tenia la mida d’una
rata, vivia als arbres i menjava fruita.
Els primats antropomorfs (humans,
ximpanzés, goril·les, bonobos i orangutans)
van aparèixer fa 35 milions d’anys.
Fa uns 6 milions d’anys a l’Africa oriental va
haver-hi una forta sequera que va fer que
alguns primats antropomorfs visquessin a la
sabana i no dalt els arbres.
Això va fer que se seleccionés: • el bipedisme.
• La dieta omnívora
• Es desenvolupés el cervell (fabriqués eines, controlés el foc, tingués autoconsciència i generés símbols)
Resumint: inicia el procés evolutiu conegut per HOMINITZACIÓ fins al Homo sapiens actual. (llegir tríptic Orígens de La Caixa)
Totes les persones pertanyem a la
mateixa espècie, sorgida de l’Àfrica fa
uns 100.000 anys, que s’ha escampat per
tota la Terra.