1index i part1 fis-qui 3r d'eso i aula 08-09 · programació 3r eso física i química...

Programació 3r ESO Física i Química

rogramació 3r ESODe

IES TORREFORTA Departament de Ciències Naturals


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................... 1 2. OBJECTIUS ............................................................................................. 2 3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ............................................................... 3 4. CONTINGUTS ......................................................................................... 4 5. TEMPORALITZACIÓ ............................................................................. 7 6. METODOLOGIA ..................................................................................... 9

6.1. Principis pedagògics .......................................................................... 9

6.2. Procés d’ensenyament-aprenentatge ............................................... 10

6.3. L’aprenentatge com investigació ..................................................... 10

6.4. Estratègies i principis didàctics ....................................................... 11

6.5. Tipus d’activitats ............................................................................. 12

7. ÚS DE LES TIC ..................................................................................... 14 8. AVALUACIÓ ........................................................................................ 15

8.1. Característiques de l’avaluació ........................................................ 15

8.2. Finalitat de l’avaluació .................................................................... 15

8.3. Instruments d’avaluació .................................................................. 16

8.4. Criteris d’avaluació ......................................................................... 16

9. RELACIÓ I DESENVOLUPAMENT .................................................. 17

DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES 10. ADAPTACIÓ CURRICULAR .............................................................. 29

10.1. Objectius ..................................................................................... 29

10.2. Continguts ................................................................................... 30

10.3. Temporalització .......................................................................... 32

10.4. Criteris d’avaluació..................................................................... 35

10.5. Relació i desenvolupament de les unitats didàctiques ................ 36





FÍSICA I QUÍMICA

1. INTRODUCCIÓ La matèria de ciències de la naturalesa reuneix coneixements relacionats amb la

comprensió de l’entorn natural, tecnològic i social bàsics per a l’alumnat entre 12 i 16

anys. El currículum parteix del coneixement del medi natural de l’etapa d’educació

primària i pretén proporcionar una visió científica general del món. El seu

desenvolupament ha de fomentar en l’alumnat el plaer d’observar, conèixer i descobrir; li

ha de permetre d’entendre alguns fenòmens físics que s’esdevenen en l’entorn; ha

d’apropar-lo a la comprensió de la dinàmica cientifico-tecnològica de la societat; ha de

procurar-li el creixement intel·lectual en una manera de fer científica i ha de promoure-li

formes d’actuar coherents amb el coneixement científic. Els objectius generals de l’àrea

pretenen identificar-se amb aquest sentit pràctic de la ciència, la qual, en el seu vessant

tecnològic, és un dels motors que menen la societat. La valoració crítica, el respecte a la

natura, i d’interès i cura de la salut són valors internacionalment acceptats i cal que els

joves els assumeixin per contribuir a la millora de la qualitat de vida. La flexibilitat en la

valoració de noves idees, l’observació, el raonament i la reflexió han de ser també exercicis

bàsics en les activitats habituals de l’alumnat. El desenvolupament del currículum ha de

respondre a la idea comprensiva de l’ensenyament de les ciències, és a dir, un ensenyament

adreçat i útil a tothom. Els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals tenen com a

eix vertebrador l’estudi de la matèria, l’energia i les interaccions en els éssers vivents i en

els objectes, tot relacionant l’aplicació d’aquests conceptes a aspectes tecnològics, a l’ús

social i a l’atenció de la salut. D’altra banda, per les seves característiques i continguts, la

matèria de ciències de la naturalesa ha de mantenir coherència amb l’àrea de tecnologia, ja

que s’hi treballen continguts comuns que impliquen relacions entre ciència, tecnologia i

societat; i com totes les altres àrees, també s’ha de tenir present els continguts

desenvolupats en les àrees més instrumentals. Per al seu aprenentatge, és fonamental tenir

en compte les diferents concepcions de l’alumnat i revisar les formes d’observar i

d’explicar els fenòmens, i afavorir el desenvolupament de models interpretatius propis de

la ciència actual.





2. OBJECTIUS

• Introduir el mètode científic.

• Fer experiments senzills al laboratori.

• Descriure els estats d’agregació de la matèria: estats sòlid, líquid i gasós.

• Comentar en què consisteixen els canvis d’estat mitjançant la teoria cinètica i incloure

la comprensió de gràfiques.

• Descriure els processos de canvis d’estat.

• Distingir entre els conceptes de matèria homogènia i heterogènia.

• Diferenciar la matèria homogènia i heterogènia.

• Identificar els elements d’una solució i els tipus de solucions: saturades i no saturades.

• Diferenciar entre àtoms i molècules.

• Indicar les característiques de les partícules components dels àtoms.

• Diferenciar els elements.

• Calcular les partícules components d’àtoms, ions i isòtops.

• Resoldre exercicis numèrics en els quals intervinguin mols.

• Formular i anomenar algunes substàncies importants i indicar-ne les propietats.

• Calcular masses moleculars.

• Comprovar que la conservació de la massa es compleixi en tota reacció química.

• Escriure i ajustar correctament equacions químiques senzilles.

• Relacionar equació química i energia.

• Descriure les característiques fonamentals dels combustibles fòssils.

• Identificar els principals problemes mediambientals derivats del consum d’energia.

• Descriure fonts d’energia renovables i alternatives.

• Descriure els diferents processos de càrrega de la matèria.

• Classificar els materials com a conductors o no conductors.

• Fer exercicis utilitzant la llei de Coulomb.

• Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills.

• Conèixer els components bàsics d’un circuit.

• Dissenyar i muntar circuits de corrent continu.

• Fer mesuraments de la intensitat de corrent i de diferència de potencial.





3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

CF Competència en el coneixement i la interacció amb el món

CM Competència matemàtica

CS Competència social i ciutadana

CL Competència comunicativa

CD Competència en el tractament de la informació i competència digital

CA Competència per aprendre a aprendre

CP Autonomia i iniciativa personal

• CA. Integrar coneixements i buscar la coherència global.

• Incorporar i integrar informacions provinents de l’experiència i de mitjans escrits o

audiovisuals.

• CP. Participar en la construcció temptativa de solucions.

• CM. Triar de manera precisa els procediments matemàtics i les seves formes

d’expressió d’acord amb el context.

• CM. Utilitzar recursos matemàtics (gràfiques, representacions…) per analitzar

fenòmens.

• CD. Buscar, obtenir i tractar informació de manera sistemàtica i crítica. Utilització de

diferents llenguatges en el tractament de la informació.

• CF. Analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors.





4. CONTINGUTS

• El mètode científic.

• Mesura de magnituds. Sistema Internacional d’unitats.

• Sensibilitat i precisió. Caràcter aproximat del mesurament.

• Xifres significatives. Notació científica.

• Comprovació experimental d’algunes propietats dels gasos.

• Càlcul amb factors de conversió.

• Anàlisi de dades en taules i gràfics.

• Realització de pràctiques de laboratori.

• Actitud curosa davant els instruments de mesura i el material utilitzat en el treball

experimental.

• Estats d’agregació de la matèria.

• Variacions de volum. Teoria cinètica. Escala absoluta de la temperatura. Canvis

d’estat: fusió-solidificació, vaporització i sublimació.

• Matèria homogènia i heterogènia.

• Concepte de dissolució i solució. Composició de les solucions.

• Solucions saturades.

• Descripció de les propietats dels sòlids, líquids i gasos.

• Descripció de la mescla frigorífica.

• Anàlisi de la fusió del gel.

• Separació dels components d’una mescla heterogènia.

• Realització d’una cristal·lització.

• Treball ordenat i pulcritud en la realització de les experiències.

• Estructura atòmica de la matèria.

• Elements: el nombre atòmic.

• Isòtops. Radioactivitat.

• Massa atòmica i molecular. Molècules d’elements.

• Compostos moleculars i compostos iònics.

• Descripció de diferents sòlids durant el procés d’escalfament.

• Càlcul de la massa atòmica.

• Interès per escriure i comentar en el quadern totes les experiències i observacions.

• Mol. Els elements i les seves propietats.





• La taula periòdica moderna.

• Nomenclatura dels compostos inorgànics. Compostos binaris. Concepte de valència.

• Formulació dels òxids.

• Hidròxids.

• Reaccions químiques. Equacions químiques.

• Mols i reacció química. Càlculs basats en les equacions químiques. Reacció química i

energia.

• Formulació de substàncies, els noms i símbols dels elements.

• Manipulació de sòlids i líquids per evitar-ne la contaminació.

• Comprovació de la llei de Lavoisier o de conservació de la massa en reaccions

químiques.

• Curiositat per les experiències fetes pel professorat.

• Combustibles fòssils.

• Recursos energètics i contaminació ambiental.

• Energies renovables i alternatives.

• Enumeració dels elements bàsics de la vida.

• Enumeració de les fonts energètiques.

• Sistematització del treball i de les tasques d’estudi.

• Actitud d’interrogació davant de fenòmens i fets per buscar-ne l’explicació científica.

• Càrrega elèctrica.

• Conductors i aïllants.

• Llei de Coulomb.

• Camps elèctrics.

• Potencial elèctric.

• Descripció de fenòmens elèctrics.

• Diferenciació entre materials conductors i no conductors.

• Aplicació de la llei de Coulomb.

• Anàlisi del rebut elèctric domèstic.

• Interès per pensar, reflexionar i investigar qüestions i problemes suggerits a classe i

predisposició per comunicar els resultats

• El corrent elèctric.

• La instal·lació elèctrica de la nostra llar.





• Els imants.

• El camp magnètic.

• Relació entre electricitat i magnetisme.

• Acció del camp magnètic sobre càrregues elèctriques en moviment.

• Els solenoides i els electroimants.

• Els corrents induïts.

• Realització d’alguns circuits elèctrics.

• Realització d’experiències de magnetisme.

• Interès per conèixer i aplicar els mètodes proposats per a la resolució de problemes.

• Sensibilitat per l’ordre, la neteja del lloc de treball i la cura del material utilitzat.





5. TEMPORITZACIÓ DE CONTINGUTS Primera avaluació (12/10/2007 – 5/12/2007) 22 hores

• Introducció al mètode científic (4 hores)

o Presentació i iniciació a “Introducció al mètode científic”.

o Mesura de magnituds i factors de conversió.

o Errors i feina en el laboratori.

• Estats d’agregació de la matèria (5 hores)

o Propietats dels sòlids, líquids i gasos; Lleis de Boyle-Mariotte y de Charles-

Gay Lussac.

o Teoria cineticomolecular dels gasos.

o Teoria cineticomolecular i estats d’agregació. Temperatura absoluta.

o 1 h Examen

• Els canvis d’estat (7 hores)

o El canvis testat; fusió-solidificació i característiques.

o Vaporització; Sublimació.

o Canvis testat i teoria cineticomolecular.

o 1 h Examen.

• Àtoms i molècules (6 hores)

o Estructura atòmica de la matèria

o Nombre atòmic; isòtops i radioactivitat.

o Massa dels àtoms i molècules d’elements.

o Compostos moleculars; Fórmules químiques i Massa molecular relativa.

o 1 h Examen.

Segona avaluació (10/12/2007 – 14/03/2008) (22 h)

Setmana Santa del 14/03/2007 – 24/03/2008

• La taula periòdica (6 hores)

• Els elements i la taula periòdica.

• Compostos binaris; Formulació inorgànica.

• 1 h Examen.

• El mol (2 hores)

• El mol: concepte i exercicis.





• Mescles i solucions (6 hores)

• Dissolucions: Característiques i exercicis.

• Mètodes de separació.

• 1 h Examen.

• Les reaccions químiques (8 hores)

• Reacció Química: Concepte i Llei de conservació de la massa.

• Equacions químiques: Interpretació i relació amb el mol.

• Càlculs estequiomètrics.

• Tipus de reaccions.

• Energia i velocitat de la reacció química.

• 1 h Examen.

Tercera avaluació (25/03/2008 – 19/06/2008) (24 h)

• La química i el medi ambient (8 hores)

o Fonts d’energia: Renovables i No Renovables.

o Contaminació ambiental.

o ¿Què està a les nostres mans?

o Realització i exposició de treballs.

• Fenòmens elèctrics (7 hores)

o Naturalesa elèctrica de la matèria.

o Llei de Coulomb.

o Camp elèctric.

o Potencial elèctric.

o 1 h Examen.

• El corrent elèctric (9 hores)

o El corrent elèctric: característiques i circuits.

o Electricitat i llar.

o Examen.





6. METODOLOGIA

En les didàctiques y pedagogies actuals no es contempla el mètode tradicional

d’ensenyament basat en la transmissió-recepció de coneixements. Haches model té una

sèrie de característiques que són defectes en el context actual del procés d'ensenyament-

aprenentatge com:

• L’alumne juga un paper excessivament passiu.

• No s’afavoreix el desenvolupament del pensament formal abstracte.

• La metodologia és poc motivadora per a l’alumnat.

• No s’aborden els problemes amb un pensament i tractament verdaderament

científic.

• L’assignatura de física i química no apareix como una disciplina que forma part de

la vida quotidiana.

• L’avaluació mesura el grau d’aproximació de les proves que el professor explica y

al que es diu en el llibre de text.

Pel contrari el procés d’ensenyament i aprenentatge modernament entès consta d’una sèrie

de característiques que s’exposen a continuació:

6.1 PRINCIPIS PEDAGÒGICS

Entenem que el procés d’ensenayment-aprenentatge ha de complir els següents requisits:

• Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus aprenentatges previs.

• Ensenyar en l’àrea de desenvolupament pròxima de l’alumne (Vigotsky)

• Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius mitjançant la mobilització

del seus coneixements previs i de la memorització comprensiva.

• Possibilitar que els alumnes i les alumnes realitzen aprenentatges significatius per

si mateixos.

• Afavorir situacions en les quals els alumnes i les alumnes hagin d’actualitzar els

seus coneixements.

• Proporcionar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per als alumnes, amb la

finalitat de que resultin motivadores.

En coherència amb el que hem exposat, els principis que orienten la nostra pràctica

educativa són els següents:





a) Metodologia activa.

b) Metodologia que motivi.

c) Atenció a la diversitat.

d) Avaluació del procés educatiu.

6.2 PROCÉS D´ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En tot procés educatiu cal tenir en compte distintes etapes, que poden ser esquematitzades

de la següent manera:

Formulació d’objectius Elecció de continguts Selecció d’activitat i procediments per

a la consecució dels objectius Avaluació de la conducta final de l’alumnat d’acord amb

els objectius proposats.

Si volem ser coherents amb l’actual orientació constructivista de l’aprenentatge, el

professor ha de ser un autèntic director i organitzador de l’aprenentatge de l’alumne.

Així, les tendències actuals en l’ensenyament posen més èmfasis en que l’estudiant

aprengui a aprendre. La missió del professor serà aportar a l’alumne un suport científic

suficient per a que pugui abordar i resoldre les situacions que en la seva vida professional

se li puguin presentar.

6.3 L’APRENENTATGE COM INVESTIGACIÓ

El model emergent d´ensenyament-aprenentatge de les ciències que sembla imposar-se en

l’actualitat, proposa l’adquisició significativa de coneixements al canvi metodològic, és a

dir, a la familiarització amb la metodologia científica.

No sols es tracta d’objectius diferents, sinó que renunciar a una correcta familiarització

amb la metodologia científica suposaria renunciar a un aprenentatge significatiu capaç de

modificar els esquemes conceptuals intuïtius de l’alumnat. Però amb un correcte

plantejament d’aquesta integració de la metodologia científica en l'aprenentatge s'exigiria

superar l'inductivime habitual, i molt concretament, deslligar les propostes d’ensenyament

com investigació de les referències quasi exclusives a les pràctiques de laboratori, estenent

aquestes propostes a tot el treball de construcció de coneixements.

Superar l'inductivisme necessita sobre tot, estendre el plantejament d’investigació a tot el

treball de construcció de coneixements: començant per la introducció de conceptes a la

resolució de problemes a la llum dels coneixements adquirits.





Precisament aquesta resolució de problemes pot convertir-se en una ocasió privilegiada de

practicar la “ciència normal”, superant el seu caràcter habitual de simples exercicis

repetitius i conduint a afrontar situacions que troben solució en el cos de coneixements

disponibles, actuant com “contrastació” la coherència dels resultats obtinguts amb el cos de

coneixements construït.

Aquesta visió creativa suposa també una possible solució al problema de l’actitud negativa

dels estudiants cap a l’aprenentatge de les ciències. En efecte, aquest aprenentatge suposa

enfrontar-se creativament a problemes oberts, la constatació gratificant de que les pròpies

idees tenen validesa i els errors de les dels científics, etc…

6.4 ESTRATÈGIES I PRINCIPIS DIDÀCTICS EN LA MATÈRIA DE FÍSICA I

QUÍMICA

Amb l’objectiu d’aconseguir els objectius proposats en la programació, i d’acord amb els

principis metodològics aquí descrits, es proposa una estratègia general fonamentada en els

següents aspectes:

a) Adequar l’ambient de la classe.

b) Promoure la formulació dels problemes.

c) Posar en joc els coneixements previs dels alumnes.

d) Contrastar entre sí dites afirmacions.

e) Buscar i seleccionar i organitzar nova informació.

f) Relacionar la informació prèvia.

g) Realitzar activitat específiques d’aplicació.

h) Acumular i difondre els informes d’investigació.

Concretament, dins duna matèria com es la Física i Química, principalment experimental,

considerarem absolutament necessari emprar la Metodologia Científica en el

desenvolupament de la nostra tasca, i per això i pels motius exposats anteriorment,

establim els criteris metodològics dins de l’àrea:

1. Afavorir el treball en grup

2. Desenvolupar activitats que afavoreixen la discussió i l’expressió de les opinions

dels alumnes.

3. Afavorir el consens en aspectes on existeixin vàries opinions.

4. Dissenyar les unitats didàctiques de manera que s’utilitzi el mètode científic :

hipòtesi, dissenys experimentals, obtenció de resultats, conclusions.





5. Afavorir l’autoestima de l’alumnat així com el respecte a ells mateixos i a les seves

opinions.

6. Fer sentir en classe la ciència com quelcom viu, que està per fer i que es revisa i

s'autocritica a sí mateixa contínuament.

7. Posar èmfasi en motivar als alumnes i fer que s’impliquen plenament en les tasques

proposades, tant dins com fora de l’aula.

8. Propiciar la realització de dissenys experimentals, com ferramenta per a aclarir

determinades situacions.

9.Atendre la diversitat i les capacitats dels alumnes, mitjançant adaptacions curricular i

oferint assignatures optatives.

6.5 TIPUS D’ACTIVITATS

Cal fer activitats que siguin el més variades possibles, com ara :

1. Introductòries o inicials: per a conèixer les idees de l’alumnat, sol ser interessant

l’activitat de pluja d'idees.

2. De motivació: per a que els alumnes s’enganxen al tema.

3. De desenvolupament : són el nucli fonamental per a aconseguir desenvolupar les

capacitats.

4. D’afermament : per a assimilar els conceptes importants.

5. De reforç: per als alumnes que no hagin assolit els objectius.

6. D’ampliació: per als alumnes que sí hagin assolit els objectius.

7. De retroalimentació: seran activitats plantejades en un moment concret i després

d’haver avançat en la unitat didàctica es tornarà sobre elles.





7. ÚS DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA

COMUNICACIÓ

Aquest punt és molt interessant a tractar, ja que ens trobem davant de l’era de la

informació i de la comunicació, i per tant no podem tancar els ulls davant d’aquesta

realitat. Per això serà necessari que des de la programació es previngui la utilització

diversa i variada d’aquestes tecnologies, com per exemple:

a) utilització d’eines com Internet per a la recerca de dades i aplicacions com ara els

applets.

b) utilització de fonts d’informació menys tecnològiques com la premsa escrita.

c) utilització de l'email per a que el professorat pugui enviar alguns recursos escrits.

Aquestes i unes altres serien les opcions que s’emprarien en el desenvolupament de les

diferents unitats didàctiques.

8. AVALUACIÓ

8.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ

L’avaluació és concebida i practicada de la següent manera:

• Individualitzada, centrant-se en l’evolució de cada alumne i en el progrés que ha fet

a partir dels coneixements inicials i les seves particularitats.

• Integradora, així que haurà de contemplar l’existència de diferents grups i

situacions i la flexibilitat en l’aplicació dels criteris d’avaluació que es seleccionen.

• Qualitativa, en la mesura en que s’aprecien tots els aspectes que incideixin en cada

situació particular i s’avaluïn de manera equilibrada els diversos nivells de

desenvolupament de l’alumne, no sols els de caràcter cognitiu.

• Orientadora, donat que aporta a l’alumne o a l’alumna la informació precisa per a

millorar el seu aprenentatge i adquirir estratègies apropiades.

• Contínua, perquè atén a l’aprenentatge en qualsevol moment.





8.2 FINALITAT DE L’AVALUACIÓ

L’avaluació ha de contestar una sèrie de preguntes com són:

a) ¿Què avaluar?

Cal avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes: coneixements. Les estratègies en la

resolució de problemes, els hàbits de treball, les actituds.

b) ¿Com avaluar?

• Observació sistemàtica.

• Intercanvis dels treballs entre alumnes.

• Proves específiques.

• Intercanvis orals amb els alumnes.

c) ¿Quan avaluar?

• Avaluació inicial.

• Avaluació formativa.

• Avaluació sumativa.

8.3 INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Pel que fa als instruments d’avaluació al llarg del curs, lògicament aquestos són diferents

en funció dels continguts que es vulguin avaluar. Així per als continguts actitudinals, el

millor, i en moltes ocasions, únic instrument possible és l’observació directa i continuada

del comportament de l’alumnat. En canvi per als continguts conceptuals i procedimentals,

s’utilitzaran els següents:

• Realització de proves escrites que no agruparan més de dos unitats didàctiques, i

per tant mai pertanyents a dos blocs temàtics diferents.

• Elaboració de treballs bibliogràfics proposats pel professor.

• Resolució de problemes en casa i/o en classe.

• Realització de treballs d’investigació en el laboratori, aula, casa…

• Interpretació i obtenció de dades i resultats de simulacions realitzades amb

ordinador.





8.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Llibreta o dossier.................................. 20%

• Treball a l’aula...................................... 20%

• Proves escrites…………………………. 60% Per recuperar 3r l’alumnat de 4t d´E.S.O:

• Realització i presentació de fitxes i/o dossier............... 50%

• Prova escrita................................................................. 50%

• Les proves escrites de recuperació de cursos anteriors es faran al mes de febrer.





9. RELACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES Abans d’entrar en més detall en l’estudi de les distintes unitats didàctiques, cal fer

referència a certs símbols.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

CF Competència en el coneixement i la interacció amb el món

CM Competència matemàtica

CS Competència social i ciutadana

CL Competència comunicativa

CD Competència en el tractament de la informació i competència

digital

CA Competència per aprendre a aprendre

CP Autonomia i iniciativa personal

(*)Els nombres entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.





UNITAT DIDÀCTICA 1: INTRODUCCIÓ AL MÈTODE CIENTÍFIC Unitat 1. Introducció al mètode científic Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)

Sessió Objectius Continguts Activitats d’aprenentatge

Activ. Criteris d’avaluació

Activitats d’avaluació

Aval.

CA. Fomentar les destreses lligades al desenvolupament del caràcter temptatiu i creatiu del treball científic. (1-7) CP. Participar en la construcció temptativa de solucions. (1-7) CM. Utilitzar el llenguatge matemàtic per quantificar els fenòmens naturals. (3-6) CD. Usar les TIC en ciència per mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica. (1-7) CF. Familiaritzar-se amb el treball científic. (1-7) CL. Familiaritzar-se amb la terminologia científica. (1-7)

S1 1. Diferenciar els fenòmens físics dels fenòmens químics.

Fenòmens físics i fenòmens químics. Diferenciació entre fenòmens físics i químics amb una il·lustració. Interès per utilitzar de manera autònoma diferents fonts d’informació.

Diferenciació entre fenòmens físics i fenòmens químics.

1

Diferenciar els fenòmens físics dels fenòmens químics.

2. Conèixer el mètode científic.

El mètode científic. Etapes del mètode científic. Les teories científiques. L’informe científic. Exemplificació de les diferents etapes del mètode científic. Valoració de la impertància de la informació científica.

Conèixer el mètode científic.

S2 3. Expressar quantitats en la unitat mes adequada del SI.

Mesura de magnituds. El sistema internacional d’unitats. Conversió d’unitats. Interès per revisar sistemàticament els resultats dels exercicis i de les qüestions.

Conversió d’unitatss del SI.

2 Expressar quantitats en la unitat més adequada del SI.

Realizació de canvis d’unitats del SI.

5

4. Definir la precisió i la sensibilitat dels instruments de mesura.

Precisió i sensibilitat en les mesures. Definició de precisió i de sensibilitat.

Definició de sensibilitat.

3 Definir la precisió i la sensibilitat dels instruments de mesura.

Identificació del valor màxim de l’error.

1

Identificació de mesures exactes i aproximades.

4 Definició d’error.

4

Càlcul de l’error absolut.

5

S2 5. Definir els errors d’una mesura i aprendre a calcular-los.

Error absolut. Error relatiu. Càlcul del valor mig i de l’intèrval d’incertesa.

Definir els errors d’una mesura i aprendre a calcular-els.

6. Definir la xifra significativa i expressar-la segons la notació científica.

Xifres significatives: la notació científica. Expressió de resultats mitjançant la notació científica. Interès per seguir unes pautes de treball experimental al laboratorio.

Definir la xifra significativa i expressar-la segons la notació científica.

Identificació de les xifres significatives.

2

Ús de la notació científica.

3

7. Conèixer les normes bàsiques de treball al laboratori.

El treball al laboratori. Enumeració de les normes de laboratori. Hàbit d’escriure i comentar en el quadern de pràctiques totes les experiències fetes.

Conèixer les normes elementals de treball al laboratori.





S3 8. Consolidar els coneixements adquirits.

Realització d’activitats de consolidació dels coneixements adquirits.

Realització d’activitats bàsiques i d’ampliació.

AF 1-23 Lect.

S3 9. Aplicar els coneixements adquirits.

Activitats experimentals. Aplicació dels coneixements adquirits.

Realització d’activitats experimentals.

AE

S3 10. Avaluar l’aprenentatge.

Realització d’activitats d’avaluació.

Realització d’activitats de síntesi.

1-5

UNITAT DIDÀCTICA 2: ESTATS D’AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA. LA TEORIA CINETICOMOLECULAR.

Unitat 2. Estats d’agregació de la matèria. La teoria cineticomolecular Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)


Activ.

Criteris d’avaluació


Aval.

CA. Integrar els coneixements i buscar la coherència global. (1-8) CP. Participar en la construcció temptativa de solucions. (1-8) CM. Utilitzar adequadament les eines matemàtiques. (1-8) CD. Utilitzar les TIC en l’aprenentatge de les ciències. (1-8) CF. Desenvolupar la capacitat d’observar el món físic. (1-8) CL. Cuidar la precisió dels termes emprats en l’encadenament adequat de les idees i en l’expressió verbal de les relacions. (1-8)

S1 1. Identificar els tres estats d’agregació de la matèria i conèixer-ne les propietats principals.

Les propietats del líquids, els sòlids i els gasos. Representació dels tres estats físics de la matèria. Valoració de la importància de la informació científica.

Identificar els tres estats d’agregació i conèixer-ne les propietats principals.

Definició de fluid.

1

Identificació de propietats dels tres estats de la matèria.

2

S2 2. Conèixer els efectes que les variacions de volum i pressió exerceixen en els gasos. 3. Enunciar la llei de Boyle i Mariotte.

Variació del volum d’un gas amb la pressió. La llei de Boyle i Mariotte. Variació del volum i la pressió d’un gas amb la temperatura.Exemplificació de la disminució de volum d’un gas en augmentar la pressió que s’hi exerceix. Interès per utilitzar de manera autònoma diferents fonts d’informació.

Identificació de la llei de Boyle-Mariotte.

1, 3 Conèixer els efectes que les variacions de volum i de pressió exerceixen en els gasos. Enunciar la llei de Boyle-Mariotte.

Enunciació de la llei de Boyle-Mariotte.

3

Càlcul de la pressió necessària per reduir el volum d’un gas sense variar la temperatura.

2 Càlcul del nou volum d’una massa gasosa quan canvia la pressió.

4

Diferenciació entre llei i teoria.

4

S3 4. Conèixer els postulats fonamentals de la teoria cineticomolecular. 5. Interpretar els estats d’agregació des del punt de vista de la teoria cineticomolecular.

Teoria cineticomolecular dels gasos. Dibuix del nivell d’ordre de les partícules que constitueixen els gasos, els líquids i els sòlids. Participació responsable en la realització d’activitats científiques. Interès a escriure i

Interpretació de la teoria cineticomolecular.

5

Conèixer els postulats bàsics de la teoria cineticomolecular. Interpretar els estats d’agregació des del punt de vista de la teoria cineticomolecular.

Raonament de l’augment de la pressió d’un gas en augmentar-ne la temperatura d’acord amb la teoria cineticomolecular.

5

Identificació de la compressibilitat dels gasos.

6 Justificació de la expansió infinita dels gasos.

6





comentar al quadern de pràctiques de laboratori totes les experiències i observacions que es facin.

Raonament de l’augment de pressió d’un gas a causa de l’augment de temperatura.

7 Representació gràfica del canvi de volum i pressió.

10

S4 6. Definir l’escala absoluta de temperatura.

Escala absoluta de temperatura. Càlcul de la temperatura absoluta a partir de la temperatura en graus centígrads i viceversa. Interès a seguir unes pautes de treball experimental al laboratori.

Expressió de temperatures en graus Kelvin i Celsius.

8, 9 Conèixer l’escala absoluta de temperatura.

Definició d’escala absoluta de temperatura.

7

Expressió de temperatures en graus Kelvin i Celsius.

8, 9




AF 1-26 Lect.




AE




1-10

UNITAT DIDÀCTICA 3: ELS CANVIS TESTAT. LA SEVA INTERPRETACIÓ CINETICOMOLECULAR

Unitat 3. Els canvis d’estat. La seva interpretació cineticomolecular Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)



CA. Desenvolupar el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic. (1-5) CP. Potenciar l’esperit crític. (1-5) CM. Utilitzar el llenguatge matemàtic per quantificar els fenòmens naturals i expressar dades i idees sobre la naturalesa. (1-5) CD. Aprendre les maneres específiques de recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació en Ciències Naturals. (1-7)

S1 1. Reconèixer i diferenciar els canvis d’estat de les substàncies.

Els canvis d’estat. Descripció dels estats de la matèria i el plasma.

Raonament dels canvis d’estat com a fenomen físic.

1

Reconèixer i diferenciar els canvis d’estat.

2. Definir els processos de fusió i solidificació.

Fusió i solidificació. Descripció dels punts de fusió d’algunes substàncies pures. Enumeració de les lleis de la fusió. Descripció dels icebergs. Interès a escriure i comentar al quadern de pràctiques totes les experiències fetes.

Definició del punt de fusió.

2 Definir els processos de fusió i solidificació.

Relació de la temperatura amb els canvis d’estat de la matèria.

3, 4

S2 3. Definir la vaporització i L’evaporació i Raonament de 5, 6 Definir la vaporització.





CF. Desenvolupar la capacitat d’obtenir informació del món físic. (1-5) CL. Cuidar la precisió dels termes emprats i l’encadenament adequat de les idees. (1-7)

l’ebullició. l’ebullició. Enumeració de les lleis de l’ebullició. Descripció d’experiències senzilles d’evaporació i d’ebullició. Hàbit de seguir les normes donades pel professor/a sobre la manipulació del material i dels productes del laboratori. Hàbit d’atenció i interès per les experiències fetes a classe pel professor/a.

les característiques del procés d’evaporació. Explicació del significat de volatilitat. Anàlisi de qüestions relacionades amb la velocitat d’evaporació. Interpretació de gràfics corresponents al canvi d’estat de l’aigua. Relació de l’ebullició amb la temperatura i la pressió.

7 8 9 10, 11, 12

4. Definir el procés de sublimació.

Sublimació. Cristal·lització. Descripció d’experiències de sublimació. Interès a revisar els resultats dels problemes i contrastar-los amb altres companys o companyes.

Anàlisi de diferents processos en els quals sublimin les substàncies.

13, 14 Definir el procés de sublimació.

S3 5. Conèixer l’explicació cinètica dels processos de fusió, evaporació i ebullició.

Explicació cinètica de la fusió, l’evaporació i l’ebullició. Descripció dels anticongelants i les mescles frigorífiques. Valoració de la importància de la informació científica.

Conèixer l’explicació cinètica dels processos de fusió, evaporació i ebullició.




AF 1-25




AE




1-13





UNITAT DIDÀCTICA 4: ÀTOMS I MOLÈCULES

Unitat 4. Àtoms i molècules Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)

Sessió Objectius Continguts Activitats d’aprenentatge Activ. Criteris d’avaluació


Aval.

CA. Integrar coneixements i cercar la coherència global. (1-10) CP. Analitzar situacions valorant els factors que hi han incidit i les seves conseqüències. (1-10) CM. Triar de manera precisa els procediments matemàtics i les seves formes d’expressió d’acord amb el context. (1-10) CD. Utilitzar les TIC en l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se. (1-10) CF. Analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. (1-10) CL. Adquirir la terminologia específica i adequada per a les Ciències de la Naturalesa. (1-10)

S1 1. Identificar les estructures atòmica i subatòmica de la matèria.

Àtom. Protó. Neutró. Electró. Quark. Esquematització de l’estructura nuclear d’un àtom.

Identificació de la mida dels àtoms.

1 Identificar l’estructura atòmica i subatòmica de la matèria.

Identificació dels protons i neutrons d’un element.

1

2. Diferenciar els elements químics entre ells i relacionar-los amb el nombre atòmic.

Nombre atòmic. Taula periòdica. Interès a revisar sistemàticament els resultats dels exercicis i qüestions.

Relació d’elements amb els seus nombres atòmics.

2, 3 Diferenciar els elements químics entre ells i relacionar-los amb el nombre atòmic.

Definició d’element químic.

2

Identificació d’elements. 4

3. Conèixer l’abundància relativa dels elements a l’univers, l’escorça i els éssers vius.

Oligoelements. Observació de gràfics de l’abundància relativa dels elements en la matèria viva i en l’escorça terrestre.

S1 4. Descriure els isòtops. 5. Definir la radioactivitat: natural i artificial i conèixer-ne els perills.

Isòtops. Nombre màssic. Radioisòtops. Radioactivitat natural. Radioactivitat artificial. Càlculs del nombre de neutrons continguts en diferents isòtops de l’oxigen. Valoració de l’ordre, la pulcritud i la neteja en la realització d’experiències.

Càlcul d’isòtops. 5, 6 Descriure els isòtops.

Definició d’isòtop.

3

Relació entre els isòtops i els seus neutrons i electrons.

4

Definició de radioactivitat natural.

9

S2 6. Definir la massa atòmica

Massa atòmica relativa.

Comparació de la massa dels àtoms de diferents elements.

7 Conèixer la massa atòmica relativa d’un

Definició i nomen

7, 8





relativa d’un isòtop i d’un element. 7. Definir els ions.

Ions: anions i cations. Càlculs de masses atòmiques relatives. Valoració de l’actitud perseverant del treball del científics, per exemple, la tasca del matrimoni Curie.

Nomenclatura dels ions. 8 isòtop i d’un element. Definir els ions.

clatura dels ions.

8. Diferenciar molècules i elements i compostos moleculars i compostos iònics.

Molècules diatòmiques. Monoatòmiques. Macromolècules. Representació de molècules diatòmiques fent servir models d’estructures.

Diferència entre molècules i elements.

9 Diferenciar molècules d’elements i compostos moleculars de compostos iònics.

Diferència entre molècula d’un element i d’un compost.

5

S3 i S4 9. Definir i interpretar les fórmules molecular i empírica. 10. Definir i calcular la massa molecular relativa.

Fórmules moleculars. Fórmules empíriques. Compostos iònics. Massa molecular relativa. Pes molecular. Interpretació de les fórmules molecular i empírica de compostos senzills.

Formulació de fórmules moleculars.

10, 11 Definir i interpretar les fórmules molecular i empírica. Definir i calcular la massa molecular relativa.

Càlcul de la massa molecular de diferentes compostos.

6

Definició de fórmula molecular. 12

Càlcul de la massa molecular relativa.

13




AF 1-31 Lect.




AE




1-9





UNITAT DIDÀCTICA 5: LA TAULA PERIÒDICA

Unitat 5. La taula periòdica. Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)




Aval.

CA. Incorporar i integrar informacions procedents de l'experiència pròpia i de mitjans escrits o audiovisuals. (1-6) CP. Participar en la construcció temptativa de solucions. (1-6) CD. Utilitzar les TIC en l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se. (1-6) CF. Familiaritzar-se amb el treball científic. (1-6) CL. Adquirir la terminologia específica i adequada per expressar-se correctament en Química. (1-6)

S1 1. Descriure les propietats d’alguns elements. 2. Descriure l’ordre de la taula periòdica moderna.

Elements. Taula periòdica de Mendeleiev. Taula periòdica moderna. Períodes. Grups o famílies. Metalls de transició. Lantànids i actínids. Metalls, no-metalls i semimetalls. Classificació periòdica de Mendeleiev. Reconeixement de la utilitat de la taula periòdica per a l’estudi de les propietats físiques i químiques dels elements i dels seus compostos. Hàbit de tractar de manera ordenada i sistemàtica la informació sobre un tema.

Enumeració d’elements gasosos a temperatura ambient.

1 Descriure les propietats d’alguns elements. Descriure l’ordre de la taula periòdica moderna.

Identificació de grups i famílies de la taula periòdica.

1, 5

Enumeració dels elements de la família dels halògens.

2 Descripció de les propietats d’alguns elements.

2, 3

Formulació d’elements amb l’oxigen.

3 Identificació de l’ordre dels elements en la taula periòdica.

4

Distinció entre elements metalls i no-metalls.

4

Cita dels elements representatius de la taula periòdica.

5 Cita de les propietats dels metalls i classificació d’elements en metalls i no-metalls.

6, 7

S2 i S3 3. Iniciar-se en la nomenclatura dels compostos inorgànics. 4. Conèixer els compostos binaris i les valències.

IUPAC. Química orgànica. Química inorgànica. Compost binari. València. Definició de química orgànica i inorgànica. Identificació de la taula de les valències més usuals dels principals elements químics. Valoració de la importància dels avenços cientificotècnics en la millora de la qualitat de vida.

Formulació dels compostos que forma l’oxigen.

6

Conèixer la nomenclatura dels compostos inorgànics. Definir els compostos binaris i les valències.

S3 i S4 5. Definir els òxids i saber-los formular en les nomenclatures de

Òxid. Nomenclatura de Stock. Nomenclatura

Formulació d’òxids.

7

Saber formular els òxids en les

Denominació d’òxids a

8





Stock i estequiomètrica.

estequiomètrica. Descripció dels prefixos numerals grecs emprats en formular en la nomenclatura de Stock. Interès per utilitzar de manera autònoma diferents fonts d’informació.

Cita d’òxids a partir de les seves fórmules.

8 nomenclatures de Stock i estequiomètrica.

partir de les seves fórmules.

6. Definir els hidròxids i saber-lo formular en les nomenclatures de Stock i estequiomètrica.

Hidròxids. Definició dels compostos pseudobinaris. Interès a revisar sistemàticament els resultats dels exercicis i qüestions. Participació responsable en la realització d’activitats pràctiques.

Formulació d’hidròxids.

9

Saber formular els hidròxids en les nomenclatures de Stock i estequiomètrica.

Formulació d’hidròxids.

9

Cita d’hidròxids a partir de les seves fórmules.

10




AF 1-24




AE




1-9

UNITAT DIDÀCTICA 6: EL MOL. UNITAT DE QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA Unitat 6. El mol. Unitat de quantitat de substància Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)




Aval.

CA. Desenvolupar el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic. (1-6) CP. Potenciar la capacitat d’enfrontar-se a problemes oberts. (1-6) CM. Triar de manera precisa els procediments matemàtics i les seves formes

S1

1. Definir el concepte mol. 2. Convertir el nombre de mols d’una substància a nombre de partícules, i viceversa. 3. Calcular volums a partir de mols de ges en condicions normals i viceversa.

Mol. Interès a pensar i reflexionar sobre qüestions formulades a classe. Hàbit de corregir, completar o ampliar els problemes treballats a classe. Constant d’Avogadre. Massa molar. Volum molar. Càlculs de

Càlcul de masses en grams a partir de mols de substància.

1, 7 Definir el concepte de mol.

Definició de mol.

1

Càlcul de la massa molar a partir d’àtoms o mols de substància.

2, 10 Càlcul del nombre de molècules a partir del nombre de mols.

2

Completar frases referents a la definició de mol.

3 Càlcul de masses i volums a partir de mols de substància.

3





d’expressió. (1-6) CD. Utilitzar esquemes i mapes per augmentar el domini en el tractament de la informació. (1-6) CS. Identificar l’avenç de la ciència com una contribució per a l’anàlisi de la societat. (1-6) CF. Conèixer el medi propi. (1-6) CL. Adquirir una terminologia científica específica de l’àrea de química. (1-6)

conversió del nombre de mols d’una substància a nombre de molècules o àtoms.Càlcul de la massa d’una substància a partir del nombre de mols. Interès a revisar sistemàticament els resultats dels exercicis i qüestions. Condicions normals d’un gas. Càlcul del nombre d’àtoms o molècules a partir de la massa d’un element. Càlcul de la massa en grams d’un àtom o una molècula d’un element o de la molècula d’un compost. Participació responsable en la realització d’activitats científiques.

Càlcul de la massa molar.

4, 5, 12, 13

Càlcul del nombre de molècules a partir de la fórmula molecular.

4, 5

Càlcul d’àtoms o nombre de molècules a partir de mols.

6 Convertir el nombre de mols d’una substància a nombre de partícules i viceversa.

Definició de les condicions normals.

6

Càlcul de molècules a partir de mols.

8

Càlcul del nombre de mols a partir de grams de substància.

9 Identificació del volum que ocupa un gas en condicions normals.

7

Càlcul del nombre de molècules i àtoms a partir de volums de substància.

11

Càlcul del volum que ocupa un determinat nombre de mols de gas.

14 Càlcul del volum a partir de mols de substància.

8

Càlcul de la massa i el nombre de molècules d’un gas.

15, 16 Càlcul del nombre de molècules d’un gas en condicions normals.

9

Càlcul de la densitat dels gasos.

17 Càlcul del volum d’un recipient.

10




AF 1-29 Lect.




AE




1-10





UNITAT DIDÀCTICA 7: MESCLES I SOLUCIONS

Unitat 7. Mescles i solucions Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)




Aval.

CA. Integrar la informació en l’estructura del coneixement. (1-11) CP. Ser capaç d’iniciar i dur a terme projectes. (4-6) CD. Utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació per a una visió actualitzada de l’activitat científica. (1-8) CF. Desenvolupar la capacitat d'observar el món físic. (1-8) CL. Adquirir la terminologia científica específica. (1-8)

S1 1. Diferenciar entre matèria homogènia i heterogènia.

Matèria homogènia. Matèria heterogènia o mescla. Observació en el microscopi de matèria homogènia i heterogènia. Valoració de la importància de la informació científica.

Cita d’exemples de matèria homogènia.

1

Diferenciar entre matèria homogènia i heterogènia.

Diferenciació de matèria homogènia i heterogènia.

2

Cita de mescles heterogènies.

2

2. Definir dissolució i solució. 3. Identificar els diferents tipus de solucions.

Dissolució. Solució. Solut. Dissolvent. Solucions gasoses, líquides i sòlides. Observació de diferents solucions. Definició de les suspensions i els col·loides.

Diferenciació entre solucions i substàncies pures.

3 Definir dissolució i solució. Identificar els diferents tipus de solucions.

Diferenciació entre solucions aquoses i no aquoses.

4

Proposició d’una experiència.

5

S1 i S2 4. Conèixer les diferents maneres que hi ha d’expressar la composició d’una solució.

Tant per cent en massa. Tant per cent en volum. Concentració. Concentració en massa. Descripció d’una experiència de preparació d’una solució la composició de la qual està expressada en tant per cent en massa de solut. Interès per utilitzar de manera autònoma diferents fonts d’informació.

Càlcul del tant per cent en massa d’una solució.

6 Conèixer les diverses maneres que hi ha d’expressar la composició d’una solució.

Cita de les diferents maneres que hi ha d’expressar la composició d’una solució.

3

Càlcul per preparar una solució expressada en tant per cento de massa de soluto.

7, 8

Càlcul de la concentració en massa d’una solució.

9

Càlcul per preparar una solució expressada en concentració en massa.

10, 11 Càlculs estequiomètrics senzills.

4, 5, 6, 7

Càlcul de la concentració.

12

5. Definir la solubilitat. 6. Definir les solucions saturades i interpretar les corbes de solubilitat.

Soluble/insoluble. Miscible/immiscible. Solució saturada. Corba de solubilitat. Observació de

Cita de líquids miscibles i immiscibles.

13 Definir la solubilitat. Definir solucions saturades.

Definició de solubilitat i corbes de solubilitat.

1

Construcció de corbes de solubilitat.

14





mescles miscibles i immiscibles. Comparació de la solubilitat entre diferents elements a partir d’una gràfica de solubilitat.

Càlcul dels grams necessaris per obtenir una solució saturada.

15, 16

S3 I S4 7. Identificar un mètode per a l’obtenció de substàncies pures. 8. Identificar els diferents mètodes de separació dels components d’una mescla.

Cristal·lització. Decantació. Filtració. Destil·lació simple. Descripció d’una experiència de cristal·lització. Descripció de tres experiències de separació dels components d’una mescla: filtració, decantació i destil·lació simple. Valoració de la utilitat de seguir estrictament les normes donades sobre la manipulació del material i els productes del laboratori.

Identificació de la cristal·lització.

17 Identificar un mètode per a l’obtenció de substàncies pures. Identificar els diferents mètodes de separació dels components d’una mescla.

Identificació d’un mètode de separació.

8

Esquematització i definició d’un embut de decantació.

9

Identificació dels dos canvis d’estat que es combinen en la destil·lació.

18 Esquematització de la destil·lació simple.

10




AF 1-25




AE




1-10

UNITAT DIDÀCTICA 8: LES REACCIONS QUÍMIQUES Unitat 8. Les reaccions químiques Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)




Aval.

CA. Integrar coneixements i cercar la coherència global. (1-6) CP. Participar en la construcció temptativa de solucions. (1-6) CD. Utilitzar les

S1 1. Definir les reaccions químiques.

Reacció química. Reactius i productes. Despreniment i absorció d’energia. Calor. Definició d’una reacció mitjançant exemples empírics senzills. Valoració de la importància de la informació científica.

Diferenciació entre productes i reactius d’una reacció.

1 Interpretar les reaccions químiques.

Definició de productes i reactius d’una reacció.

1

Diferenciació entre fenòmens físics i químics.

2





TIC en l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se. (1-6) CS. Fomentar el desenvolupament de la responsabilitat, la cooperació, la solidaritat, la recerca i la trobada d’acords o consensos i la satisfacció que proporciona el treball fruit de l’esforç comú. (1-9) CF. Analitzar sistemes complexos en els quals intervenen diversos factors. (1-9) CL. Ús del llenguatge formal de les ciències i de les seves característiques: rigor, concreció, concisió, exactitud… (1-6)

2. Definir la llei de Lavoisier.

Llei de Lavoisier. Demostració mitjançant exemples empírics senzills de la conservació de la massa en les reaccions químiques.Interès per escriure i comentar, en el quadern de pràctiques, totes les experiències fetes al laboratori.

Interpretar la llei de Lavoisier o de conservació de la massa en reaccions químiques.

Cita de la llei de Lavoisier.

2,3

S2 i S3 3. Representar les reaccions químiques amb equacions. 4. Relacionar el concepte de mol i les reaccions químiques.

Equació química. Coeficients estequiomètrics. Esquematització de la formació de substàncies pures. Mol. Combustió. Igualació d’equacions químiques senzilles. Definició de la combustió. Participació responsable en la realització d’activitats pràctiques.

Definició dels coeficients estequiomètrics.

3 Representar reaccions químiques mitjançant equacions químiques. Relacionar el concepte de mol i les reaccions químiques.

Determinació de coeficients estequiomètrics.

4

Formulació i igualació d’equacions químiques.

4

S4 i S5 5. Fer càlculs basats en equacions químiques.

Càlculs estequiomètrics. Realització de càlculs estequiomètrics senzills a partir d’equacions químiques.

Realització de càlculs estequiomètrics basats en les equacions químiques.

5, 6, 7 Relacionar les quantitats de reactius i de productes que intervenen en una reacció química.

Càlcul del contingut de reactius i productes que intervenen en reaccions químiques.

5, 6

6. Relacionar equació química i energia.

Reaccions químiques exotèrmiques. Reaccions químiques endotèrmiques. Descripció dels símbols utilitzats per advertir de la nocivitat dels productes químics domèstics.

Relacionar reacció química i energia.

Definició de reacció química endotèrmica i exotèrmica.

7




AF 1-21 Lect.




AE




1-7





UNITAT DIDÀCTICA 9: LA QUÍMICA I EL MEDI AMBIENT

Unitat 9. La química i el medi ambient Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)




Aval.

CA. Construir i transmetre el coneixement científic. (1-6) CP. Analitzar situacions valorant les conseqüències que poden tenir. (1-5) CM. Utilitzar adequadament les eines matemàtiques. (1-3) CD. Cercar bibliografia per recollir informació. (1-9) CS. Valorar la contribució de la ciència en la llibertat de la ment humana i en l’extensió dels drets humans. (1-9) CF. Familiaritzar-se amb el treball científic. (1-9) CL. Comunicar adequadamen

S1 1. Descriure l’origen dels combustibles fòssils i la seva combustió.

Carbons. Petroli. Gas natural. Descripció del craqueig del petroli. Explicació de la importància del gas natural. Valoració dels problemes de contaminació de les aigües residuals generades per abocar certs residus pel desguàs.

Cerca del preu del barril de petroli.

1 Descriure l’origen dels combustibles fòssils i la seva combustió.

Identificació de la combustió de la hulla.

1

Cerca de l’origen de la paraula petroli.

2

Reacció química de la crema del metà.

3 Descripció de la destil·lació fraccionada del petroli.

3

Cerca d’informació sobre els països extractors de gas natural.

4

S2 i S3 2. Descriure el consum d’energia fòssil i els seus inconvenients. 3. Descriure l’efecte hivernacle, el canvi climàtic, la pluja àcids, l’aprimament de la capa d’ozó, l’energia nuclear i les seves conseqüències.

Recursos energètics. Contaminació ambiental. Efecte hivernacle. Canvi climàtic. Pluja àcida. Aprimament de la capa d’ozó. Energia de fissió nuclear. Relació entre nous combustibles i transport. Relació entre emissió de gasos i canvi climàtic. Valoració dels problemes de contaminació de les aigües residuals generades per abocar certs residus pel desguàs.

Reacció química de la combustió del butà.

5 Descriure el consum d’energia fòssil i els seus inconvenients. Descriure l’efecte hivernacle, el canvi climàtic, la pluja àcida, l’aprimament de la capa d’ozó, l’energia nuclear i les seves conseqüències.

Identificació dels combustibles fòssils.

2

Identificació dels perills de deixar un cotxe en marxa en un lloc tancat.

6 Descripció de l’obtenció de l’energia nuclear.

7

Cerca d’informació sobre el grisú.

7 Cita de les conseqüències de la pluja àcida.

8

Identificació i descripció de l’efecte hivernacle.

8, 9, 10, 11

Localització en un mapa de les centrals nuclears.

12





t continguts científics. (1-9)

S3 i S4 4. Definir energies renovables i alternatives. 5. Descriure les principals energies renovables i el seu ús en l’actualitat.

Energies renovables i alternatives: hidràulica, solar (efecte fotovoltaic), tèrmica, eòlica (aerogeneradors), geotèrmica (fonts termals), mareomotriu, de l’onatge, verda. Descripció de l’estalvi d’energia. Descripció de l’ús mundial de les fonts d’energia amb un esquema.

Cita dels avantatges i dels inconvenients de les plaques solars. Definició de parc eòlic. Localització de fonts termals a la zona. Cerca d’informació sobre les centrals hidroelèctriques. Cita dels problemes dels pantans. Importància del reciclatge del paper.

13, 14, 15, 16, 17, 18

Definir energies renovables i alternatives. Descriure les principals energies renovables i el seu ús en l’actualitat.

Relació d’energies renovables i la seva font d’energia. Definició d’energies renovables. Cita de mesures d’estalvi d’energia.

4 5 6

6. Definir materials d’ús quotidià.

Materials d’ús quotidià. Descripció de les propietats, aplicacions, usos i reciclatge del vidre. Sensibilització per la necessitat de les mesures de prevenció davant les catàstrofes. Enumeració d’accions que es poden dur a terme a la llar per estalviar energia.

Identificació de materials de l’entorn.

19, 20 Reconeixement dels materials d’ús quotidià.

Identificació de les propietats del vidre.

21




AF 1-23 Lect.




AE

S7 i S8 9. Avaluar l’aprenentatge.



1-8





UNITAT DIDÀCTICA 10: FENÒMENS ELÈCTRICS

Unitat 10. Fenòmens elèctrics Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)


Activ. Criteris d’avaluació Activitats d’avaluació

Aval.

CA. Integrar la informació en l’estructura del coneixement. (1-12) CP. Analitzar situacions valorant els factors que hi han incidit i les seves conseqüències. (1, 7, 9, 10) CM. Triar de manera precisa els procediments matemàtics i les seves formes d’expressió d’acord amb el context. (6-10) CD. Utilitzar les TIC i la comunicació en l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se. (1-10) CS. Conèixer la importància de l’alfabetització científica com a eina en la presa de decisions col·lectives. (1-10) CF. Desenvolupar la capacitat d'observar. (1-10)

S1

1. Descriure els tipus de càrregues electròniques i les seves interaccions. 2. Definir atracció i repulsió. 3. Descriure els aparells de detecció de càrregues elèctriques. 4. Definir la conductivitat dels materials.

Càrregues electròniques: positives i negatives. Atracció de càrrega positiva i negativa. Repulsió de càrrega negativa i positiva. Pèndol elèctric. Electroscopi. Descripció d’experiències d’electrització. Descripció de la construcció d’un pèndol elèctric. Valoració de la importància de la informació científica. Materials conductors i aïllants. Diferenciació entre materials conductors i no conductors.

Cita de fenòmens d’electrització per fregament.

1 Descriure les interacciones entre càrregues elèctriques. Diferenciar els tipus de càrregues elèctriques. Descriure el pèndol elèctric i l’electroscopi.

Deducció de les càrregues de diversos cossos a partir de les interaccions elèctriques que s’estableixen entre ells.

1

Identificació del funcionament del pèndol elèctric.

2 Definició de l’electrització.

2, 5

Diferenciació entre aïllants i conductors.

3 Definir la conductivitat.

S2 5. Definir coulomb com a unitat de càrrega elèctrica. 6. Conèixer la relació entre coulombs i electrons. 7. Enunciar la llei de Coulomb.

Coulomb. Llei de Coulomb. Descripció de la unitat de càrrega elèctrica. Exemplificació de la resolució de problemes d’interacció de càrregues amb la llei de Coulomb. Participació responsable en la realització d’activitats pràctiques.

Realització de càlculs de conversió d’electrons a coulombs.

4 Definir el coulomb. Saber relacionar electrons i coulomb. Enunciar la llei de Coulomb.

Definició de coulomb.

3

Càl

cul d

elva

lor d

e du

es c

àrre

gues

el

èctri

ques

pun

tual

s m

itjan

çant

la ll

ei d

e C

oulo

mb.

4

S3 8. Definir camp elèctric i intensitat

Camp elèctric. Intensitat de

Càlcul del camp elèctric.

5 Saber calcular la intensitat d’un camp





CL. Adquirir una terminologia científica específica sobre electricitat. (1-13)

de camp elèctric. 9. Calcular la intensitat d’un camp elèctric.

camp elèctric. Newton/coulomb. Descripció de la pintura electrostàtica. Interès per corregir un treball o tema i a revisar els resultats dels problemes.

Càlcul del valor de les càrregues en un camp.

6 elèctric.

Definició de camp elèctric.

7

10. Saber treballar matemàticament amb els conceptes: energia, potencial elèctric, diferència de potencial, treball electrònic i les seves unitats de mesura.

Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Diferència de potencial. Voltatge o tensió. Treball elèctric. Càlcul de la diferència de potencial entre dos punts del camp elèctric. Càlcul del treball electrònic fet pel camp en traslladar una càrrega positiva.

Càlcul del treball elèctric.

8 Saber treballar matemàticament amb els conceptes elèctrics i les seves unitats de mesura.

Càlcul de la diferència de potencial entre dos punts.

9




AF 1-27 Lect.




AE




1-5

UNITAT DIDÀCTICA 11: EL CORRENT ELÈCTRIC

Unitat 10. Fenòmens elèctrics Programació de la unitat i temporalització (sessions) Competències bàsiques (*)




Aval.

CA. Integrar la informació en l’estructura del coneixement. (1-12) CP. Analitzar situacions valorant els factors que hi han incidit i les seves

S1

1. Descriure els tipus de càrregues electròniques i les seves interaccions. 2. Definir atracció i repulsió. 3. Descriure els aparells de detecció de càrregues elèctriques.

Càrregues electròniques: positives i negatives. Atracció de càrrega positiva i negativa. Repulsió de càrrega negativa i positiva. Pèndol

Cita de fenòmens d’electrització per fregament.

1 Descriure les interacciones entre càrregues elèctriques. Diferenciar els tipus de càrregues elèctriques. Descriure el pèndol elèctric i l’electroscopi.

Deducció de les càrregues de diversos cossos a partir de les interaccions elèctriques que s’estableixen entre ells.

1

Identificació del funcionament del pèndol elèctric.

2 Definició de l’electrització.

2, 5





conseqüències. (1, 7, 9, 10) CM. Triar de manera precisa els procediments matemàtics i les seves formes d’expressió d’acord amb el context. (6-10) CD. Utilitzar les TIC i la comunicació en l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se. (1-10) CS. Conèixer la importància de l’alfabetització científica com a eina en la presa de decisions col·lectives. (1-10) CF. Desenvolupar la capacitat d'observar. (1-10) CL. Adquirir una terminologia científica específica sobre electricitat. (1-13)

4. Definir la conductivitat dels materials.

elèctric. Electroscopi. Descripció d’experiències d’electrització. Descripció de la construcció d’un pèndol elèctric. Valoració de la importància de la informació científica. Materials conductors i aïllants. Diferenciació entre materials conductors i no conductors.

Diferenciació entre aïllants i conductors.

3 Definir la conductivitat.

S2 i S3 5. Definir coulomb com a unitat de càrrega elèctrica. 6. Conèixer la relació entre coulombs i electrons. 7. Enunciar la llei de Coulomb.

Coulomb. Llei de Coulomb. Descripció de la unitat de càrrega elèctrica. Exemplificació de la resolució de problemes d’interacció de càrregues amb la llei de Coulomb. Participació responsable en la realització d’activitats pràctiques.

Realització de càlculs de conversió d’electrons a coulombs.

4 Definir el coulomb. Saber relacionar electrons i coulomb. Enunciar la llei de Coulomb.

Definició de coulomb.

3

Càlcul del valor de dues càrregues elèctriques puntuals mitjançant la llei de Coulomb.

4

S4 i S5 8. Definir camp elèctric i intensitat de camp elèctric. 9. Calcular la intensitat d’un camp elèctric.

Camp elèctric. Intensitat de camp elèctric. Newton/coulomb. Descripció de la pintura electrostàtica. Interès per corregir un treball o tema i a revisar els resultats dels problemes.

Càlcul del camp elèctric.

5 Saber calcular la intensitat d’un camp elèctric.

Càlcul del valor de les càrregues en un camp.

6

Definició de camp elèctric.

7

10. Saber treballar matemàticament amb els conceptes: energia, potencial elèctric, diferència de

Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric.

Càlcul del treball elèctric.

8 Saber treballar matemàticament amb els conceptes elèctrics i les





potencial, treball electrònic i les seves unitats de mesura.

Diferència de potencial. Voltatge o tensió. Treball elèctric. Càlcul de la diferència de potencial entre dos punts del camp elèctric. Càlcul del treball electrònic fet pel camp en traslladar una càrrega positiva.

Càlcul de la diferència de potencial entre dos punts.

9 seves unitats de mesura.




AF 1-27 Lect.




AE




1-5

1index i part1 fis-qui 3r d'eso i aula 08-09 · programació 3r eso física i química...

Documents