1er trimestre 2017

1er trimestre 2017

Sumari Informació

Amb el suport de:

L’Ateneu Popular de Calonge no és responsable de les opinions dels autors que signin els articles.

Els articulistes exposen posicions personals.

Es poden reproduir articles total o parcialment sempre que es faci esment de la font.

Imatge de portada: biblioteca Pere Caner Autor: Antoni Illa

• Editorial ········································· 04

• Carnaval ········································ 05

• Entrevista a l’Albert Ros ·················· 06

• Mirada docent ································ 07

• El racó del meus somnis ················· 08

• Fotolliga ········································ 09

• Pesca medieval a Sant Antoni ·········· 10

• Futur económic d’Europa ················ 12

• El huevo de Colon ·························· 13

• Ara fa 100 anys ······························· 16

• Calonge terra de músics ·················· 17

• Escapades amb encant ··················· 18

• Cassà-Quart ··································· 21

• El temps a casa nostra ···················· 23

• El racó del Classic ·························· 26

Contraportada: imatges de Carnaval de Calonge– Sant Antoni

Autor Antoni Illa

Confecció portada i contraporta: Antoni Illa

Equip d’edició i redacció: Secció de la “revista” de L’Ateneu popular de Ca-longe.

Col·laboracions: Babalú, Loaisa Esther, Molla Joan, Oriol Jordi, Jo-sep Fort, Nardo Peniza, Jaume Figueras, Enric Pratsevall, Josep Falgueras, Pere Soler

Adreça : Ateneu Popular de Calonge Passeig d’hivern, 16 - Edif.3 - 2n. Esquerra (Hotel d’entitats) 17251 Calonge (Baix Empordà) Apartat de correus Nº 221

www.ateneucalonge.cat. htp://ateneucalonge.blogspot.com. ateneucalonge@gmail.com larevista@ateneucalonge.cat

www.facebook.com/ateneu.decalonge

BUTLLETÍ INFORMATIU

03

1er trimestre 2017

Tot i ser primavera ja s’olora l’estiu, la Setmana

Santa com si d’una senyal es tractes, dona pas a

uns preparatius per l’estació reina a les nostres con-

trades, perquè per molt que s’intenti descentralitzar

al turisme, és gaire be impossible superar al sol i a la

platja.

És cert que en ple hivern els caps de setmana el

nostre passeig i supermercats augmentaven el nom-

bre de visitants, el segon habitatge a afavorit els in-

condicionals que els caps de setmana es troben com

a casa al nostre municipi.

Un hivern per cert que per dir fred no ha sigut,

ens han faltat alguna tramuntanada més, pel contrari

s’han fet notar més temporals de llevant dels que

son habituals, això a afavorit a pal·liar una mica

(encara faria falta més) la sequera que anàvem

arrossegant gairebé tres anys. Però com no plou a

gust de tothom, el passeig a rebut per contra una

bona pallissa, sembla que aviat posaran fil a la agu-

lla.

Com us deia per aquesta Setmana Santa ja es-

tem gairebé llestos, sorra ben posada, flors al parte-

rres, desperfectes solucionats, novetats a punt tot

apunt, inclús tenim una nova i antiestètica tanca a la

pineda de l’Avia Jovita, al menys a mi personalment

no m’agrada, però no és que no m’agradi la seva

estètica sinó el que representa, no som capaços de

respectar res.

Sempre hi haurà alguns que sense motiu aparent

realitzaran tan accions vandàliques contra el mobilia-

ri urbà o deixaran petjades de la seva estada allà on

van, en forma de bosses, ampolles i llaunes.

Sabem que els treballs per deixar el municipi en

bon estat els paguem tots, però si aconseguíssim

mantenir-los en condicions poder estalviaríem una

mica més.

Antoni Illa

Recorda que la revista en format digital es penjarà a la web de l’ateneu www.ateneucalonge.cat

http://ateneucalonge.blogspot.com

04

Editorial

1er trimestre 2017 05

40 carrosses i comparses participen

al Carnaval de Sant Antoni

Un total de 40 carrosses i comparses de

diferents municipis han participat aquest

migdia a la rua de Carnaval de Sant Anto-

ni. Es calcula que unes 1.500 persones

han desfilat avui per Sant Antoni, en una

rua que ha començat a les 12.30 h amb

sortida des de la Plaça Catalunya i que ha

seguit el recorregut habitual pel carrer Sant

Antoni. Entre les anècdotes de la rua, la

Colla Els Xatos de Sant Antoni, disfressats

de mexicans, han volgut retre homenatge

a Artur Mundet Carbó, fill predilecte de

Sant Antoni, empresari i filàntrop, que va

deixar el seu poble natal i va fer fortuna a

Mèxic, fent-se una fotografia a l’escultura

commemorativa de la plaça de la Llibertat

de Sant Antoni.

52 carrosses i comparses partici-

pen a la rua de Carnaval de Ca-

longe

Calonge, 5 de març de 2017.- Unes 2.500

persones repartides en 52 carrosses i

comparses han participat aquesta tarda a

la rua de Carnaval de Calonge. La desfila-

da ha començat a les 4 de la tarda i ha

tingut lloc per la carretera de la Bisbal i

l’Avinguda Sant Jordi. La rua, que a hores

d’ara encara dura, està previst que s’allar-

gui fins cap a les 9 del vespre. Enguany en

aquesta rua han participat colles de Calon-

ge, de Palamós, Vall-llobrega, Platja d’Aro,

Castell d’Aro, Santa Cristina, Sant Feliu de

Guíxols, Palafrugell, La Bisbal i Sant Cli-

ment de Peralta. A Calonge el punt i final

al Carnaval serà el dimarts 7 de març a la

tarda, amb l’enterrament de la Sardina.

Jaume Figueras Departament de premsa Ajuntament de Calonge

Pl. Concòrdia, 7 - 17251 Calonge T. 972 660 375 - M. 609 044 590 -

A/e: premsa@calonge.cat - www.calonge.cat

Imatge Jaume Figueras

Més imatges del Carnaval de Calonge i Sant Antoni a La contraportada

1er trimestre 2017 06

En una entrevista a Radio Palamós del regi-dor d’urbanisme Albert Ros

La consolidació del front marítim de Sant Anto-ni s'aprovarà aquest any

02/03/2017 Medi Ambient

El ministeri de medi ambient s’ha compromès amb

l’Ajuntament de Calonge a aprovar aquest any el projec-

te de consolidació del front marítim de Sant Antoni. La

proposta passa per fer un espigó a l’altura de la platja

d’es Monestrí i un altre a la zona de la caseta dels so-

corristes, ja a la platja Gran de Palamós. L’objectiu és

equilibrar el repartiment de sorra en tota la badia i evitar

que les platges de Sant Antoni perdin sorra, arrossega-

da cap al port de Palamós.

Això es farà amb la construcció d'un espigó perpendi-

cular a la línia de costa, a l'altura de la platja d'es Mo-

nestrí. El dic tindrà mig quilòmetre de llargada i estarà

parcialment submergit. El sistema de contenció de la

sorra es complementarà amb un segon espigó que es

faria ja dins el terme municipal de Palamós, a la zona de

la platja Gran on hi ha la caseta dels socorristes. El regi-

dor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Calonge, Albert

Ros, confirma que el compromís del ministeri de medi

ambient és aprovar el projecte aquest any.

Ros afegeix que, aprovat el projecte, caldrà que l'Es-

tat el pressuposti. El regidor creu que no es demorarà

massa perquè és un tema que ja s'arrossega des de fa

molts anys. La solució per estabilitzar la sorra del front

marítim de Sant Antoni és una reclamació urgent perquè

els temporals de mar afecten cada cop més les infraes-

tructures de la costa. Això s'ha pogut veure ja un parell

de vegades aquest hivern, amb el passeig Marítim de

Sant Antoni colgat de sorra empesa per les onades. L'A-

juntament de Calonge va pagar un estudi batimètric rea-

litzat per la Universitat de Cantàbria, que ha estat la ba-

se perquè el ministeri elabori el projecte tècnic dels espi-

gons. L'avantprojecte es va presentar l'any 2013 en una

assemblea pública. La proposta donava l'opció de con-

servar els espigons en forma de T que es van construir

aviat farà 40 anys, o demolir-los. La qüestió es va posar

a votació dels assistents, que van decidir que els espi-

gons es quedin on són.

Font: Radio Palamós

un “dique exento” (dic exempt) és un dic separat de la costa i situat, generalment, de forma paral·lela a ella. El seu objectiu és la protecció i estabilitat enfront de l'acció de l'onatge incident i de l'energia que aquest porta asso-ciada. Els principals efectes es persegueixen amb aquesta es-tructura són:

• Retardar el procés d'erosió sedimentària en una platja ja existent.

• Protegir les estructures d'un port.

• Crear de forma natural una zona de platja allà on no existeix.

• Pal·liar els efectes erosius generats a la costa com a conseqüència de temporals i tempestes.

El procés morfo dinàmic que té lloc a l'incidir l'onatge sobre un dic exempt convencional i paral·lel a la costa és el següent: Reflexió parcial de l'energia de l'onatge incident a causa de la presència de la barrera artificial que suposa el dic exempt. A continuació té lloc el pas de l'onatge a l'altra banda del dic mitjançant l'acció de dos fenòmens simultanis: difrac-ció de l'onatge al voltant dels extrems del dic i transmis-sió de l'energia incident per sobre de la cresta de l'es-tructura. Com a conseqüència de la difracció, té lloc una reducció d'alçada d'ona al llarg de la platja al extradós del dic. Els dics exempts són solucions que requereixen una adequada avaluació d'impacte ambiental pels seus pos-sibles efectes negatius sobre el paisatge costaner i, en ocasions, sobre els sistemes naturals dels fons marins.

Antoni Illa

Cóm un espigó a Es Monestrí podrà evitar que les

onades arribin amb tota la seva força al passeig?.

Això crec hauria de ser una de les principals preocupaci-

ons. És logic que si hi haguès més sorra davant de Can

Simón, possiblement les onades no arribarien al passeig,

però com evitar que aquesta sorra desaparegui quan hi

ha temporals, està demostrat que el millor per pal·liar

l’onatge son els espigons paral·lels a la costa (pantalles),

a prop com exemples tenim el moll de Sant Feliu de Gui-

xols, i Llançá.

1er trimestre 2017 07

Mirada Docent: Olga Cobos

He ballat durant 25 anys com a ballarina professional en

companyies de petit i gran format. Actuat en grans teatres de

llocs com Europa, Amèrica, Canadà, Països de l'Est i d'Orient.

Compaginant la meva carrera com a docent i intèrpret a edat

molt primerenca. He estat assistent de coreògrafs en com-

panyies de renom internacional. Sóc convidada com a docent

en instituts, universitats, conservatoris i centres privats de

dansa. Actualment dirigeixo al costat de Peter Mika l'espai de

formació professional de dansa CobosMika Seed's a Palamós

i la companyia de dansa CobosMika Seed s. Lluito per instau-

rar la dansa en horari lectiu en escoles d'ensenyament gene-

ral i va col·laborar amb la dansa inclusiva.

Per què i com vas començar a ballar?

Quan era adolescent, amb 14 anys, la meva directora de

majorets em va dir "tú tens un dó ... Hauries de provar la dan-

sa" i em va convidar a prendre una classe de dansa a la seva

escola.

En acabar aquesta classe de dansa es va obrir una passió

en el meu interior, vaig descobrir una nova forma d'expressió,

una forma que anava més enllà del vocabulari verbal, i aques-

ta passió va augmentar dia a dia ...

Per què has triat l'ensenyament?

En començar a donar les meves primeres classes, vaig

descobrir que m’omplia molt el poder transmetre als estu-

diants tot allò que havia estat experimentant en l'escenari i en

les meves classes de tècnica.

Què busques transmetre a les teves classes?

M'agrada transmetre la meva passió per la dansa, la sort

que tenim de poder practicar-la i fer veure a estudiants i pro-

fessionals les eines que ens proporciona la dansa per afrontar

moments de la nostra vida quotidiana ..

Què és el que més t'agrada de l'ensenyament?

Veure el progrés d'un alumne i el resultat dels seus esfo-

rços i dedicació.

Què et sembla més dificultós de l'ensenyament?

Cada alumne és un món, el haver d'entrar-hi per ajudar a

créixer a aquesta persona-ballarí a vegades no és fàcil, una

altra dificultat és intentar mantenir-los a tots contents ..

Quin tipus de relació tens amb els pares i ma-

res dels teus alumnes?

Normalment treballo amb alumnes que són ma-

jors d'edat, el meu tracte és directe amb ells. De tota

manera, si els pares desitgen una conversa o esta-

blir un tracte especial, sempre estic oberta a això

Com veus el món de la dansa actualment?

Què creus que necessita?

El món de la dansa actualment està difícil per als

professionals que comencen, encara que per a la

majoria mai va ser fàcil. Ara hi ha molt poca oferta

de treball i això dificulta molt al ballarí seguir practi-

cant i creant, és a dir, frena el seu creixement ...

Les companyies necessiten subvencions per

poder contractar nous ballarins, però per això també

és necessari que els teatres (grans i petits) obrin les

seves portes a tota varietat de formats. Calen polí-

tics que sàpiguen defensar i fer arribar a la societat

l'art de la Dansa

Mirada docent es una entrevista que DarsArt BCN

va realitzar a l’Olga Cobos ballarina i coreògrafa

professional nascuda a Palamós que viu actualment

a Calonge.

1er trimestre 2017 08

Blog El racó dels meus somnis dissabte, 25 de març de 2017

Fotografia de proximitat: Cala Canyers

Amb aquesta fotografia de una albada a Cala Canyers,

una petita cala que trobem desprès de la platja del Cas-

tell a Palamós, inauguro una nova secció dins del meu

bloc, dedicada a la Fotografia de proximitat, on aniré

pujant periòdicament fotos de llocs emblemàtics i els

respectius comentaris que poden ser com arribar-hi,

millors hores per anar-hi o simplement que hi ha darrera

la foto amb

l'objectiu final de poder contribuir a la conservació i manteniment dels ma-

teixos a través d’ensenyar la seva bellesa.

és el cas de la foto d’avui, un matí ventós, on un del problemes era mante-

nir secs els filtres degradats (un ND de 0.9 i un GND hard de 0.6) per tal de

no malmetre les fotos amb gotes inoportunes a la frontal del objectiu i ho

vaig resoldre amb un dels draps que faig servir per netejar les lents, amb

molta capacitat de absorció de líquid posat davant l’objectiu, només el treia

quan anava a fer la foto, d’aquesta manera els filtres no quedaven afectats

per el ruixim provocat per l’onatge i el vent.

Aquesta cala es de fàcil accés i té una part pavimentada i un parell d’edifi-

cacions petites que trenquen la bellesa salvatge i natural que tindria si no

fos per aquest punt. Crec que el millor moment fotogràfic aquí és la sortida

de sol.

Espero que la trobeu del vostre interès.

Pere Soler

CALONGE 972 650 061

Quins són els teus projectes actuals i futurs?

M'agrada molt el programa de formació que dirigim al nostre

espai, la meva il·lusió de futur és el de continuar creixent i millo-

rant, oferint a l'artista-alumne tot el que l'ajudi a créixer com

intèrpret i creador. Un altre objectiu present i futur és el de seguir

fent créixer l'interès per la dansa en els centres d'ensenyament

públic, així com donar més oportunitats a la dansa inclusiva.

Quins consells donaries als alumnes que volen fer de la dan-

sa la seva feina, ja sigui com a ballarí o professor?

Donar consells no és fàcil ... els empenyeria a que mai deixin

de buscar, saber aprofitar els moments i gaudir del que es fa

sempre respectant als companys. No oblidar mai la constància i

l'esforç.

1er trimestre 2017 09

Espai de Fotografia

Fotolliga

Com cada any hem gaudit de un dels

lliuraments de la fotolliga gironina al nos-

tre municipi.

En un sopar veredicte al restaurant

Can Ramón de Calonge, vam poder

gaudir juntament amb els companys de

les associacions de Salt, Girona, Arbúci-

es, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Ba-

nyoles i Blanes d’unes imatges de sorti-

des i postes de sol espectaculars ..

El jurat estava compost d’en Xavi

Cabrera de Salt i el companys de Sant

Feliu de Guíxols Enric Estarlí i en Josep

Vidal.

Després del 5è lliurament de

la Fotolliga 2016-2017, de tema “Sortida

o Posta de sol”, la classificació general

l’encapçala l’Albert Fontàs Ribas (AFIC

BLANES) amb 141 punts.

La classificació de la Categoria Or l’en-

capçala la Carme Musquera (SEC. FO-

TO. CENTRE EX. BANYOLES) amb 124

punts.

La classificació de la Categoria Plata

està encapçalada per l’Albert Fontàs

Ribas (AFIC BLANES) amb 141 punts.

La classificació de la Categoria Bronze

l’encapçala en Xavier Parés (AGFA)

amb 117 punts.

Enhorabona a tots!

Una de les imatges més espectaculars de Carme Musquera de Banyoles.

1er trimestre 2017 10

Pesca medieval a Sant Antoni,

ja reglamentada des de 1245

Les Ordinacions 1245 (actualitzades el 1400) de la pesquera a la platja de Sant Antoni, són les més anti-

gues que es coneixen a Catalunya. El port propi (successor del de l’època romana), devia funcionar en el centre

de la badia, prop del Collet, doncs el port reial de la veïna Palamós no fou fundat fins 1279, a l ’extrem est de la

badia. Recordem que aquest antic port de Sant Antoni tornà a tenir importància en el segle XVIII, juntament amb la

construcció naval.

A la platja medieval de Sant Antoni, el

tram de sorra fou més ampla, amb dunes

(llavors no hi havien els actuals edificis), i ser-

via d’espai de treball per a la gent de mar de

l’època: els pescadors hi avaraven les barques,

preparaven els estris per a la pesca, es desem-

mallava el peix, construïen petits magatzems

per als arreus de pesca i la barca; a prop els

mestres d’aixa construïen embarcacions de

fusta; i els mariners hi estibaven mercaderies

per ser transportades des del port, etc. Una

figura corrent fou el pagès-pescador, qui tot i

posseint un patrimoni escàs, era suficient per

sobreviure combinant ambdues activitats.

La façana marítima de la llavors pa-

rròquia de Sant Martí de Calonge (segle XIII)

coincidia amb els límits de l’actual municipi. Començava a l’est per la desembocadura del torrent dels Huguets,

avui carrer del Mar que separa Sant Antoni del municipi de Palamós, doncs aquest torrent ara desemboca en el

nou tram final de la riera Aubi; en aquest extrem oriental de la platja de Sant Antoni avui en dia hi trobem els patins

del Club de Vela Sant Antoni (oferim fotografia). Acabava a una distància a l’oest del Cap Roig, avui carrer de

Treumal, prop del terme de Platja d’Aro.

El peix dins de l’alimentació baix medieval fou un substitutiu de la carn pels estaments socials modestos;

en els monestirs benedictins tingué connotacions penitencials, d’abstinència de la carn, símbol d’ostentació i po-

der, per tant segurament les monges de Santa Maria del Collet menjaren sovint peix.

Cal distingir varies professions relacionades amb la captura i el proveïment de peix, o en fresc o un cop

salat: els pescadors, els traginers que portaven peix a altres localitats, de vegades per encàrrec dels mateixos pes-

cadors o bé de mercaders, intermediaris que el feien arribar als peixaters o als mercats, els quals ho venien al con-

sumidor final, sota la vigilància d’un funcionari municipal anomenat mostassaf. El 1268 Jaume I concedí a Calonge

el privilegi de mercat setmanal; consta en altres documents hi visqué un mostassaf.

1er trimestre 2017 11

Alguns articles de les Ordinacions 1245 de la pesquera de Sant Antoni de Calonge regularen

la manera de vendre, distribuir i comprar el peix. Els traginers o mercaders trametien part del peix cap-

turat fora de la vila, a Palamós, Cruïlles, Monells, La Bisbal d’Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Girona,

Vic, Besalú i altres poblacions de muntanya (vegeu mapa). Perquè tothom de Calonge pogués com-

prar-ne una part, abans de treure el peix de la platja de Sant Antoni els professionals havien d’oferir-lo

cridant i vendre’n obligatòriament a preu taxat a qui de la localitat en volgués, també per salar-lo, però

estava prohibit revendre-ho.

Però ni el peix fresc fou suficient per alimentar la població del litoral tot l’any, ni resultà fàcil

arribés a poblacions de l’interior en bon estat de conservació. Per aquesta raó la salaó de peix va es-

devenir una artesania complementaria de la pesca, sistema aquí utilitzat a la baixa edat mitjana per

conservar-lo bastant temps. Una de les bases de la salaó fou l’anomenat “peix blau” (sardines, sei-

tons, verats, sorells, tonyina, bonítol, ...).

No volem acabar aquest resum sobre la pesca medieval a Sant Antoni, sense fer saber que

en la documentació de l’època hi ha una llarga relació d’altres animals marins, alguns dels quals avui

han desaparegut a la contrada, han esdevingut rars o només es troben a molta més distància de la

costa.

Joan Molla Callís i Esther Loaisa Dalmau

1er trimestre 2017 12

QUIN FUTUR ECONÒMIC ESPERA A EUROPA?

TRES DIFERENTS SOLUCIONS PER SORTIR DE LA CRISI

Historiar el passat, debatre el present, somiar el futur. És la

tasca tan dels professors universitaris, com dels que han aconseguit

premis Nobel, com també dels socis dels modestos Centres d’Estu-

dis Comarcals i Locals, un d’ells el nostre Ateneu Popular.

Joseph E. Stiglitz nasqué a Estats Units de Nord Amèrica

el 1943, Professor d’Universitat, obtingué el Premi Nobel d’Econo-

mia el 2001. A finals de l’any passat Edicions 62, Barcelona, publicà

la traducció al català de la seva recent obra “L’euro. Com la mone-

da comuna amenaça el futur d’Europa”. Oferim la portada amb

una guardiola trencada, els seus trossos insinuen els països d’un

mapa d’Europa, Espanya era el cap del porquet de la guardiola ... ja

sense ni un cèntim.

Té una altra visió, en bona part contradictòria, el Consell

Català del Moviment Europeu, que fa un any difongué el comuni-

cat “Treballem per més Europa”, un dels signants fou el calongí en

Víctor Pou, Professor Universitari d’Economia. L’editorial Milenio,

Lleida, li ha publicat el gener d’aquest any el llibre, en llengua caste-

llana, titulat “¿Hacia la deconstrucción de la Unión Europea? La

Europa del futu-

ro.” En Víctor Pou reconeix que l’Unió Europea probablement

travessa l’etapa més difícil dels 60 anys des de la seva creació.

Esmenta el Brexit del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i la

victòria de Trump en les recents eleccions presidencials dels

Estats Units. Proposa una reacció basada amb els valors fun-

damentals del projecte europeu. Segons ell només la Unió pot

garantir que Europa continuï essent rellevant en un segle XXI

dominat per grans potències com Estats Units o Xina.

El soci de l’Ateneu Popular n’Enric Pratsevall ens en-

via, també en llengua castellana i amb ironia, les seves refle-

xions que reproduïm a continuació.

Àrea de Recerca i Cultura

1er trimestre 2017 13

MANIFIESTO:

<<El Huevo de Colón de la Política Práctica>> (PROYECTO)

Este PROYECTO va dirigido a los políticos que buscan el bien de las personas, los cuales afortunada-

mente parece que cada día son en mayor número. Vaya también un saludo a los periodistas.

******

Considerando que el mundo ha superado ya la revolución industrial, el binomio hombre / máquina, y

está entrando de lleno en la era tecno – informático – robótica, máquinas sin hombre (ofrecemos dos imágenes

de robótica), lo que requiere un nuevo planteamiento político- social, al que para dar una primera pista llamaré Se-

guridad Pública del Hogar (SPH). Porque veamos que necesitan las personas para vivir, pongamos el caso más

común, el de una pareja que quiere fundar una familia, un hogar. Necesitan: 1º una vivienda digna. 2º alimentos y

ropa. 3º coche. 4º ocio. Llamémosles las 4 Necesidades Básicas (4NB). ¿Y como se consigue todo esto?: Traba-

jando, efectivamente.

Creo que solucionar estas 4NB está en todos los programas políticos, lo que ya no esta tan claro es como

piensan llevarlo a cabo. Los conservadores recortando sueldos, los progresistas haciendo pagar a los que más

tienen. Pero no sé si unos y otros se dan cuentan que esta es la política de siempre, mientras el mundo está cam-

biando de manera acelerada, especialmente en los sistemas de producción. Pienso que los políticos, la mayoría

universitarios y volando alto, quizás no entiendan a las personas que dedican sus esfuerzos a mantener y cuidar el

cuerpo material. Éstas también son inteligentes y piensan, lo sé porque he participado en los dos ámbitos, el

universitario, y el del oficio. Lo que pasa es que estas personas están inmersas en el duro y adsorbente trabajo

diario de sostener el país.

*****

Consecuente con lo expuesto, he aquí mí Manifiesto:

“El Proyecto del Huevo de Colón de la Política Práctica”.

Consiste en que el gobierno cree un órgano estatal dedicado a resolver estas 4NB, es decir la Seguri-

dad Pública del Hogar (SPH), la cual funcionaria por este orden:

1º) Planificar, viendo las necesidades de la sociedad y preparándose para este menester.

2º) Formar a los jóvenes ya en el periodo escolar, según sus capacidades y preferencias, para ocupar

los puestos de trabajo relacionados a las 4NB.

3º) Aquí viene la bomba, eso es, crear un Servicio Obligatorio de Trabajo (SOT) (¿o quizás voluntario?)

dedicado a satisfacer las 4NB. En este punto, en el de las personas, es donde puede aparecer el conflicto, me di-

rán algunos. Pienso que no. Recordemos el obsoleto Servicio Militar Obligatorio al que todos los mozos accedían y

todos salían airosos y esto que era un servicio malo. Pero sobre todo porque la juventud es animosa, fuerte y

abierta a la generosidad.

Antes de salir adelante téngase en cuenta que deberán liberarse del SOT aquellos jóvenes necesarios

para complementar las plantillas profesionales de las organizaciones hermanas en curso: Enseñanza Pública, Se-

1er trimestre 2017 14

Col·labora amb

“La Revista” Envia’ns els teus escrits, critiques, cartes al director.

guridad Social, Seguridad Ciudadana, etc.

4º) Cómo organizar este SOT:

a) Pueden haber distintos cargos, directivos, encargados, oficiales de primera, de segunda, etc. Y además

premios al trabajo y la invención que lo hagan más ameno y competitivo.

b) La duración del SOT seria la que se estime necesaria, pongamos no más de diez años, de los veinte a los

treinta.

c) Cumplido este SOT el trabajador

tendrá derecho a un salario para toda la vida,

que le permita vivir modestamente.

d) Asimismo tendrá dos opciones o

bien dejar de trabajar viviendo con este suel-

do, o bien mejorar su poder adquisitivo ingre-

sando en el mundo laboral privado, ya como

empresario ya como asalariado.

Si a alguien me sugiere que esto pue-

de ser comunismo, le diré que no, en primer

lugar porque las personas no funcionamos

(¿todavía?) como comunistas, y porque al

coexistir la empresa pública y la privada hará

que la competitividad no desaparezca y además el natural espíritu de superación y progreso de la humanidad segui-

rá teniendo en la empresa privada el espacio necesario para realizarse y continuar dando frutos. Lo único que pre-

tende este PROYECTO es crear una base solida y segura donde asentar un mundo en constante y positivo progre-

so.

*****

C/ Josep Tarradellas, 27 Urb Mas Barceló

17251 Calonge (Girona—Costa Brava)

Tel. +34 972 660 486 Tel. +34 972 661 740

Mobil. +34 653 664 366 info@hotelmas1670.com Www.hotelmas1670.com

1er trimestre 2017 15

¿Qué conseguirá este PROYECTO?:

1º) Evitar el desasosiego que se crea en una familia, al saber que no vas a poder aten-

der sus necesidades, en especial de niños y mayores; el pavor ante el fantasma de la ignominiosa

miseria.

2º) Evitar planificando, el descontrol que lleva a desperdiciar esfuerzos y materiales. Un

ejemplo clásico, entre otros, el de la construcción, <<el tocho>>. ¿Cuántos pisos nuevos se están pu-

driendo por falta de personas con medios para comprarlos, y cuántos desahucios de personas que

posiblemente los construyen y que se ven en la calle por falta de dinero?

3º) Evitar el paro,

especialmente el juvenil. En

este punto hemos de insistir

que estamos en la era de la

robótica y que los buenos polí-

ticos deben estar atentos y ser

inteligentes para que los gran-

des beneficios que nos ofre-

cen estas máquinas no se

conviertan en una catástrofe.

Porque si dejamos esta robóti-

ca en manos de una élite, esto

conllevará más paro, trabajos

precarios y sueldos de mise-

ria, es decir una gran masa

social cada día más presiona-

da hasta extremos insoporta-

bles y esto como nos enseña la historia es caldo de cultivo de levantamientos y guerras. Un bestial

deporte este de la guerra que solo agrada y satisface a unos, pero que la mayoría odiamos y padece-

mos. Y atención porqué si pensamos que ya hemos vencido los primeros embates de la crisis, tenga-

mos en cuenta que la robótica avanza a pasos agigantados y llegara a ocupar los puestos de trabajo

más insospechados. Esperemos que entre todos seamos lo suficiente inteligentes para gestionar bien

esta riqueza que la ciencia nos ofrece.

Hasta aquí en líneas generales mí

<<PROYECTO EL HUEVO DE COLÓN DE LA

POLÍTICA PRÁCTICA>>, lo ofrezco al módico

precio de 1 euro a aquellos que deseen llevarlo

en su programa y tengan voluntad, capacidad y

coraje para desarrollarlo.

Enric Pratsevall Caner

E-mail

ateneucalonge@gmail.com larevista@ateneucalonge.cat

www.ateneucalonge.cat

Telf. 699911592

1er trimestre 2017 16

AL MÓN . - ENTRADA D'ESTATS UNITS A LA PRIMERA

GUERRA MUNDIAL .

La política de neutralitat nord-americana va quedar modificada

quan Alemanya va anunciar al gener de 1917 que a partir de l'1

de febrer recorreria a la guerra submarina sense restriccions

contra la flota britànica i totes les embarcacions que es dirigissin

a aquesta nació.

Estats Units ja havia expressat la seva oposició a la guerra sub-

marina sense restriccions perquè violava els seus drets com a

potència neutral i fins i tot havia amenaçat a Alemanya amb la

ruptura de relacions diplomàtiques si s'arribava a aplicar aques-

ta estratègia.

El 3 de febrer Estats Units va trencar relacions diplomàtiques

amb Alemanya. Va ser així quan tres dies després Estats Units

va declarar la guerra a Alemanya.

També la participació en la guerra tenia unes profundes implica-

cions econòmiques per Estats Units , creditora de les potències

europees.

A CATALUNYA . - L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE L'auca del senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol

publicada el 1907, de la qual es fa una versió escènica . El

1917, la mateixa obra s'estrena com a comèdia.

Rusiñol es proposà de mostrar la història de Barcelona des de

1830, any de fundació de “La Puntual” una senzilla botiga de

vetes-i-fils, fins a principis del segle XX. L'obre és la història de

l'ascensió social d'una família de comerciants al llarg de quatre

generacions. Es presenta amb humor i ironia els costums i els

valors morals d'una nova classe social, la petita burgesia catala-

na.

L'any 1929 s'estrenà l'adaptació cinematogràfica, també hi ha

una filmació realitzada per TV3 l'any 1984 d'una representació

en el Teatre Grec.

A CALONGE . - PASTORETS Les primeres representacions dels Pastorets a Calonge es

devien celebrar dins de l'església de Sant Martí i a la cape-

lla del Carme. La fotografia més antiga és del 1917, està

feta al pati de ca les Hermanes, es veuen un grup de noies

vestides per representar els Pastorets.

ARA FA 100 ANYS

1917 Entrada a París del primer cos de tropes d'Estats Units

1917 Escena de L'auca del senyor Esteve en el Teatre Victoria

1917 Primera imatge que s'ha trobat dels Pas-torets

Josep Fort

1er trimestre 2017 17

CALONGE TERRA DE MÚSICS

La biblioteca de Calonge és el primer centre d'in-

terès de la sardana i la cobla

Ddg 09.03.2017 | 10:44

La Biblioteca Pere Caner de Calonge, en el marc de

la celebració dels seus 10 anys i amb la col·laboració

del periodista vinculat al món sardanístic Francesc Sán-

chez Carcassés, ha posat fil a l'agulla en la creació del

primer centre d'interès de Catalunya dedicat a la sarda-

na i la cobla que es presenta demà.

L'objectiu del centre d'interès és focalitzar l'atenció

dels usuaris de la biblioteca sobre aquest tema i facilitar

la recerca de documentació sobre la sardana i la cobla,

molt arrelades a Calonge i que al llarg de la història ha

donat grans noms com el del príncep de la tenora, Ri-

card Viladesau, Enric Vilà o els germans Esteve i Homs.

El nou centre d'interès recull gairebé 800 documents.

Entre els documents hi ha una quarantena de partitures

d'autors calongins o més de 60 llibres relacionats amb

formacions musicals, biografies, metodologia i tractats

d'orquestració.

Diari de Girona

Inici de activitats amb taula rodona amb

Francesc Sánchez-Carcassés, Jordi Molina i

Ivan Joanals, comentant la seva vida amb la

cobla i la sardana.

1er trimestre 2017 18

Al nord dels Països Baixos hi ha cinc illes. Quan els

holandesos són petits, a l’escola tenen un truco per

aprendre-les. En diuen TVTAS, TV vol dir tele i tas

bossa, no té sentit, però els ajuda a recordar els noms

de les illes: Texel, Vlieland, Terschelling, Ameland i

Schiermonnikoog. Nosaltres varem anar a Vlieland. No

hi ha vehicles a motor, només els dels habitants de

l’illa. La gent que la visita s’ha de moure en bicicleta o

a peu. Quan baixes del ferri has de recollir les maletes

d’una espècie de trenet i portar-les a una furgoneta

que les numera i les va deixant al davant de les cases.

A continuació cal anar a llogar una bicicleta que serà la

teva companya de viatge els dies d’estada a l’illa. N’hi

ha de totes mides i colors. Cal escollir la que et vagi

millor i te la graduen a la teva mida. Després has de

localitzar la casa. La meva amiga en va llogar una de

preciosa i molt acollidora a l’urbanització Ankerplaats,

la casa número 38, anomenada Ruygte. Hi ha vàries

urbanitzacions, un camping i al poble hi ha algun hote-

let. Just al costat del magatzem de lloguer de bicicletes

hi ha l’oficina d’informació on anar a buscar un mapa

de l’illa per situar-te i localitzar la casa.

És com endinsar-se a un altre món. El viatge ja co-

mença tan bon punt agafes la carretera que creua el

Mar del Nord, l’Afsluitdijk, i després el viatge amb ferri

fins a l’illa. Tota la travessia es fa contemplant vaixells

antics de vela, és com si entressis directament dins un

quadre del Rijksmuseum, directament al passat. El

ferri és molt gros i modern, va ple de famílies enteres,

inclòs l’animal de companyia i nens de totes edats,

molts bebès. Anar a les illes de vacances és un lloc

ideal per estar en contacte amb la natura i amb la fa-

mília. Hi ha bancs amb taula on asseure’s còmoda-

ment. A la popa hi ha unes barres amb tamborets on hi

ha connexió a internet i endolls per poder connectar

els ordinadors portàtils. La paret és de vidre i dona

directament al mar, la vista és espectacular. Jo hi vaig

passar una bona estona admirant el paisatge, l’estela

d’escuma que deixava el ferri al seu pas i els vaixells

antics que no paraven d’anar i venir. El viatge és al

migdia i dura una hora i mitja, el vaixell disposa de res-

taurant. Nosaltres varem aprofitar per dinar. A la co-

berta hi ha cadires on estar a l’aire lliure, però plovia i

feia molt de vent i fred, tot i així, no em vaig voler per-

dre la sensació de sentir el vent a la cara i sentir l’olor

a mar, el Mar del Nord.

Des de Leiden a Harlingen on s’agafa el ferri hi ha

una hora i mitja de cotxe. A Harlingen hi havia molta

gent i cotxes, a l’illa de Terschelling fan un festival musi-

cal anual, anomenat Oerol (www.oerol.nl), que aplega

molta gent de totes les edats que hi van a passar el cap

de setmana. Tota l’illa està plena de grups musicals de

diferents estils i és un festival molt famós. Oerol és una

paraula frísia que vol dir per t ot arreu, en aquest cas vol

dir: música a qualsevol racó de l’illa. Varem aparcar el

cotxe i un bus et portava amb les maletes fins a la porta

del moll on embarcar en el ferri.

ESCAPADES AMB ENCANT: CULTE A LA NATURA

L’ILLA DE VLIELAND ( HOLANDA)

1er trimestre 2017 19

A Holanda antiguitat i modernitat estan en completa

simbiosi. A mi tant m’agrada una cosa com l’altre, però

haig de reconèixer que l’arquitectura moderna em fasci-

na. Holanda ha guanyat molta terra al mar, això significa

que han creat noves ciutats planejades sobre el paper.

Amb tots els serveis i totes les construccions noves. És

una passada. És com imaginar-te la ciutat perfecta i aixe-

car-la, com si juguessis a un joc de construcció i el poses-

sis en pràctica.

A l’illa hi ha varies rutes per fer a peu o en bicicleta,

per la costa tot seguint la platja, per les dunes de sorra a

través dels camins per a les bicicletes, pels boscos, per

una zona de pòlders, una espècie d’aiguamolls. Hi ha

gran diversitat d’aus i ocells, al final de l’illa hi ha foques i

al davant de la nostra casa hi vivien varis conillets, era

fàcil veure’ls des de les finestres. Un dia, estàvem esmor-

zant tranquil·lament tot mirant les anades i vingudes d’un

conillet davant les dunes de sorra del nostre patí, comple-

tament bucòlic. Als matins també rebíem la visita de La

Karel, una gavina que es convidava a esmorzar amb nos-

altres i a qui li donàvem el menjar directament a la boca.

El nom de Karel ve d’un conte holandès per a nens que

tracta d’una gavina amb una pota de fusta (Pluk van de

Petterflet, d’Annie M.G. Schmidt). També hi havia molts

cavalls, xais, cabres, unes vaques amb banyes molt es-

pecials a les que s’aconsella no acostar-s’hi. A l’illa hi ha

moltes guineus i no en són autòctones. Ara els hi posen

moltes trampes, ja que volen fer-les fora.

Pel que fa referència al temps, sol fer força vent i plou

sovint, però això no és cap problema, amb la vestimenta

adequada es poden fer les activitats previstes.

El poble és preciós, molt petit, sembla extret d’un con-

te. Hi ha un carrer principal amb cases de planta baixa i

un pis i moltes botigues als baixos. Les cases tenen

grans obertures de vidre tant a dalt com a baix, decora-

des amb precioses cortines blanques i amb gerros de

flors, figures, vaixells, ... A mi m’encanta mirar la decora-

ció dels finestrals i de les cases. Es pot veure des del

carrer i en algunes fins i tot veus a la gent que hi viu cò-

modament instal·lada a casa seva. A nosaltres se’ns fa

estrany, ja que a casa nostra tots tenim cortines o persia-

nes per protegir la nostra intimitat, a Holanda, és un altre

concepte. A mi m’agrada badar pels carrers i per les car-

reteres mirant aquí i allà. Era el mundial de futbol i el co-

lor taronja estava arreu. Fins i tot hi havia joves que es

tenyien els cabells de color taronja.

El dissabte al matí hi havia molta gent i era

bonic veure passar les bicicletes a munt i avall.

Gent de totes les edats i bicicletes de tots els

estils i colors. Gent comprant, altres passejant

o badant a les botigues, es sentia el batec del

poble, un batec assossegat i plàcid. Varem

anar a veure el far de Vlieland. Era de color

blanc i vermell com el que tots hem dibuixat de

petits. Calia pujar una llarga escalinata flan-

quejada per grans plantes amb flors que olora-

ven molt bé fins arribar a dalt. Allà la vista era

espectacular i es podia veure el mar dels dos

costats de l’illa. A un costat el poble, el moll i

uns prats amb cavalls pasturant plàcidament, a

l’altre el mar més mogudet alguna casa i poca

cosa més.

Varem passejar pel poble i fer algunes com-

pres. Hi havia botigues de roba molt maques,

floristeries, supermercats, fleques, botigues de

coses per a la casa, de mobles, de souvenirs,

una mica de tot... els aparadors eren molt bo-

nics i provocadors, et convidaven a entrar.

Després varem anar a casa i varem fer la

ruta de les dunes fins al Posthuis un lloc on es

pot menjar en un restaurant molt acollidor. El

camí no és planer i cal fer moltes pujades i

baixades a través de les dunes amb el vent de

cara. Va ser una mica dur. Aquell dia varem fer

uns 20 kilòmetres en bici. Val la pena, el pai-

1er trimestre 2017 20

satge és preciós i molt variat. La platja a la dreta amb les

ones del Mar del Nord, llocs amb aigua on hi ha gran vari-

etat de vegetació i d’aus. Les gavines i altres ocells estan

criant i no es pot caminar per les dunes, ja que està ple de

nius amb ous. Un bon dinar i un xic de repòs i després

una passejada a peu pel pòlders. Moltes aus, plantes i

aigua arreu, a la part esquerra de l’illa el mar havia retro-

cedit i es podia veure la platja i uns ocells amb les potes

molt llargues que es menjaven les conquilles i crustacis

que ara quedaven a la vista, s’estaven donant un bon

banquet. És un passeig molt relaxant i bonic. Hi ha bancs

on asseure’s i gaudir del silenci tot contemplant el paisat-

ge i la natura en estat pur. Només se sent el vent que

mou les plantes i els ocellets i ànecs que viuen en aquella

zona humida. Un cop recuperades les forces i l’esperit cal

tornar cap a casa. Varem fer la ruta de la costa est, la part

contrària de l’illa, fins trobar la carretera asfaltada i des-

prés varem creuar pel bosc fins arribar a Ankerplaats. Va

ser una excursió preciosa. Quan arribàvem a casa m’em-

plenava la banyera amb sals relaxants que vaig comprar

en una d’aquelles botigues tan boniques del poble per

suavitzar la musculatura i evitar les agulletes, funcionava

de meravella. Una mica de lectura per escollir alguna ex-

cursió original i notes al meu quadern de viatge. A la nit

havíem de tornar a agafar la bici per anar a sopar al res-

taurant de la platja, el ‘t Badhuys. Hi anàvem molt sovint a

dinar i a sopar, es va convertir en el nostre quarter gene-

ral. És una construcció de fusta arran de platja amb grans

finestrals que donen directament al mar. Pots menjar cò-

modament tot gaudint d’una espectacular vista sobre la

platja. Mirant els joves més agosarats fent surfing, els

nens jugant amb els estels, els pares jugant a fer castells

de sorra amb els seus fills, els gossos corrent darrera una

pilota o un tros de fusta, gent caminant, parelles festejant,

...

L’endemà volíem agafar un camió que circula per la

platja a trancar d’aigua fins el final de l’illa on es poden

veure les foques. És un gran camió amb la part del darre-

ra oberta on et pots posar i gaudir de la vista. Quan el ca-

mió passa els ocells alcen el vol, i l’aigua juga amb les

grans rodes. Cada any hi ha un concurs de poesia. El te-

ma és el mar i l’amor. El poema guanyador es grava a les

rodes dels camió, el Vliehorse, de manera que quan pas-

sa per la platja va escrivint a la sorra el poema. És una

passada. Al final hi ha una zona militar i just al davant un

museu de les restes que el mar torna a la terra. És una

gran casa aixecada sobre uns pals i amb una barana tot

el voltant, just a sota hi ha una balla feta de les restes de

fustes que arriben a la platja. S’hi pot trobar de tot, ordina-

dors, sabates, fustes, restes de vaixells, pissarres de

bars, flotadors, salvavides dels vaixells, botelles de vi-

dre amb missatge inclòs ... el museu està flanquejat per

una gran senyera pirata que oneja als quatre vents.

Arran d’aigua es podien veure les foques parant el

sol en els bancs de sorra. Algunes nedaven d’un costat

a l’altre, les més joves i inquietes. Les de grans dimen-

sions s’ho miraven des de la sorra tot movent la cua.

Feien molta fresa, es diria que estaven contentes de

veure’ns. Aquí hi havia moltes onades i el mar feia mol-

ta remor, les gavines, els cormorans assecant-se les

ales, les foques i el nostre company fidel, el vent del

Mar del Nord. Un gos negre molt bonic ens va venir a

trobar i vaig jugar una bona estona amb ell tirant-li ob-

jectes que em portava un cop i un altre, al final estava

tan esverat que em va acabar clavant les dents. En el

camió hi havia un senyor vestit de mariner, semblava

un llop marí, tocava l’acordió i cantava cançons típiques

holandeses i la gent l’acompanyava, tenia una certa

retirada al meu pare. El viatge va durar dues horetes, i

val la pena. És una experiència única. Tens una sensa-

ció de llibertat immensa. Des del final de l’illa es veu el

far de l’illa del costat, el far de Texel. En algunes parts

de les illes es pot anar a peu d’una illa a l’altre a través

dels bancs de sorra que queden al descobert quan la

marea ha retrocedit.

Varem dinar al restaurant de la platja i després va-

rem fer una caminada per la sorra, aquest cop direcció

al nord, és de molt bon caminar, el terra és més com-

pactat que el de les nostres platges. Vaig agafar petxi-

nes per a la meva col·lecció. A Holanda són molt fos-

ques, de color grisos o de ratlles grises i blanques, al-

gunes són de color blanc trencat, molt diferents a les

nostres i n’hi ha moltíssimes. Al cap d’una bona estona

varem entrar a fer una ruta pel bosc i després de torna-

da al restaurant de la platja on teníem les bicis. A prop

hi ha una pintora que té un estudi, un lloc idíl·lic on ex-

posa la seva obra i on inspirar-se. Fa una espècie de

collages preciosos amb fotos antigues d’escenes de

platja, cares, algun text barrejat, poemes, paraules sol-

tes, utilitza colors pastels molt bonics.

A la tornada, ja acomodades al ferri esperant per

emprendre la navegació, varem veure una foca jovene-

ta molt enjogassada. Les meves amigues, la Helma i la

seva cunyada, la Dineke, em varen dir que havia vingut

expressament per dir-me adéu.

Web page: www.vlieland.net

Babalú

1er trimestre 2017 21

CASSÀ-QUART C.131

Ha passat una setmana i ens tornem a situar a

Cassà. Deixem el cotxe al mateix lloc de l’últim

dia. El tenim davant un magatzem de vins i tam-

bé botiga de comestibles, un supermercat petit,

per donar-li un nom. Creiem, com sempre, que

es un bon indret per deixar-lo fins a la tornada.

Serà un vehicle més dels que resten aparcats a

prop i d’altres que el deixen poca estona per

cedir la plaça a un altre al cap de poc.

Ens dirigim a la sortida de la població esqui-

vant com podem basses i fang que envaeixen

tota l’amplada del camí. Després d’haver passat

el fangar ens adonem que no anem bé. El camí

és molt ample i sembla que únicament dóna ac-

cés a un magatzem gran i obert. Ens hi acos-

tem, cridem amb un hola estrident i ningú res-

pon. Dins l’edifici hi ha tractors, un camió i ma-

quinària agrícola diversa, tots aquests vehicles i

demés són d’ús freqüent. Les rodes enfanga-

des, senyalen que passen sovint per on hem

deixat petjada.

Reculem. Ens hem equivocat. Es veu que volí-

em llustrar-nos les espardenyes de baix a dalt.

Això de llustrar el calçat i fer-ho sempre a la part

superior és passat de moda, de tant en tant cal

canviar la norma.

En aquest tram, que el terreny és elevat res-

pecte a la carretera, està protegit per una paret

feta d’una mena de vidre gruixut i transparent

amb la finalitat de parar el soroll que produeix

l’intens trànsit de cotxes anant i tornant. Hem

pogut comprovar que el sistema es eficaç, en el

ben entès que ha sigut durant uns instants.

Mentre retornem als nostres passos, fem es-

campar la vista pel nostre entorn per si trobem

el camí a seguir. I ha sortit. És a deu passes

d’on havíem començat. No és cap raresa perdre

el camí anant caminat i enraonant i deixar de

mirar senyals i rètols. Que voleu que us digui.

Despistar-nos no és tant estrany. Ho sabeu i no

us ha de venir de nou.

Tornem a començar. Aquest començament és

un anar i tornar. Ara ens acostem a la carretera i

de cop ens allunyem. Reculem i avancem sense

distanciar-nos massa. Si anéssim en línia recta, com devia

anar el tren, en el mateix temps emprat, recorreríem més

tros que de qualsevol altra manera, tampoc tenim pressa i

el tren no s’escaparà, ja ha fugit.

Tornem a acostar-nos a la carretera. El camí va paral·lel

a uns dos metres de la via ràpida. Una llarga recta ens es-

pera. El temps que tardem a recorre’l és escandalosament

molest. La contínua densitat d’automòbils que circulen a

aquesta hora, acudeixen i no tornen. La música dels neu-

màtics a l’asfalt, acompanyada de la cançó dels motors, va

acumulant-se a la nostra caminada lenta. Aquesta nosa,

sembla que minva al deixar aquest tros.

Superem el brunzit automobilístic al decantar-se el camí

cap a l’interior que ens durà fins a Llambilles, un barri nou

que va creixent sota l’esguard del campanar que sotja a

l’altre costat, considerant que la carretera determina els

costats. Llambilles, nom bonic i especial. Potser és l’únic

poble de Catalunya que porta dues elles. El de Llampaies,

situat a l’alt Empordà es transformà o el canviaren. És clar,

sempre és millor paies que palles i més si aquestes són als

ulls. Així Llambilles, s’ha quedat sol per facilitar la pronunci-

ació als espanyols.

Diuen que el topònim ve de llambordes. Potser sí que en

un temps llunyà fabricaven peces de pedra per empedrar

els carrers i places, o per vendre.

També els imaginatius asseguren que es una paraula

1er trimestre 2017 22

composta de llamp i bitlles. La cosa s’explica que mentre

uns mossos jugaven a bitlles plantades, un llamp les va

fer caure de cop, esquerdant-ne unes quantes. Un dels

jugadors va dir aquella expressió tant en boga en dia de

tempesta, de: mal llamp et mati, emparant-se amb la

mala sort. Es maleeix al llamp i que el mati a un altre

llamp per haver danyat a les bitlles, la seva joguina prefe-

rida i del llamp i les bitlles, va néixer Llambilles.

Altres diuen que sí, que es una paraula composta, per

llamp i ville, o sia el llamp caigut sobre la vila i de llavors

ençà va degenerar en un sol mot, transformat per la pro-

nuncia defectuosa. Trieu i remeneu.

Entrem en aquest nucli naixent, on els rajols val apilant-

se en la construcció. Mentre passem revista a cinc o sis

vivendes bessones i adossades, considerem que és mo-

ment d’esmorzar. Ho fem assentats a uns bancs que

ocupen una part d’un petit parc que poden gaudir-ne pe-

tits i grans pel seu esbargiment.

Marquen el recinte del costat oposat unes alzines i uns

suros de soca neta i forta. Algun té la columna desviada

producte de la poca atenció rebuda de joves. Si hagues-

sin tingut temps d’esporgar-los de petits, ara serien drets

i altius, amb el cap assolellat.

Cinquanta passes més i estem davant l’estació, petita

però igualment rejovenida i pintada com les que hem

anat visitant. En aquest instant, un empleat municipal

cuida de netejar el seu entorn de brossa que els arbres i

el vent cuiden de deixar. També ha de treure altre classe

de deixalles. Aquesta sí que és abandonada amb inten-

ció i sense sentit moral per part d’uns que, desgraciada-

ment n’hi ha amb tanta abundor com les mateixes deixa-

lles.

Continuem la nostra marxa fins arribar a les primeres

cases escampades de Quart. Anem a on les edificacions

són més compactes i escollim un lloc per deixar el cotxe

la propera vegada. Fem un retrocés cap a la sortida.

Aquest tram tret de petits i escassos indrets no ens ha

pas agradat, potser per fer voltes i més voltes i per tenir-

nos tant a prop la carretera, tot plegat ha malmès el nos-

tre esbargiment. També hi hem de comptar amb aques-

tes sorpreses, no tot han de ser flors i violes, oh sí?

De retorn a casa i amb l’interès de voler saber més de

la “pineda fosca” que tantes vegades n’hem sentit parlar,

ens adonem de que al peu de carretera hi ha un rètol

indicatiu de la pineda famosa. Hi anem sense massa em-

buts. Anem seguint els camins que hi menen. Les indica-

cions les trobem, però la pineda no surt. Després d’algu-

nes recolzades i de travessar un rec que segons quina

època pot dificultar el pas, tornem a fer una altra volteta i

aconseguim la troballa. Ni que fossin una clapada de

bolets. Sense baixar del cotxe fem una inspecció molt

superficial i veiem que es tracta d’un lloc d’acampada,

amb un bar d’obra instal·lat al centre i a un costat, no

massa lluny, uns bidons ajaguts damunt uns suports de

ferro, fan de fogons per facilitar la cuita de carn, o fer

una cassola d’arròs o una paella, sofregint la samfaina i

també un peix a la brasa, malgrat ser allunyats de la

costa. També mengem carn els tocats pel salanc, enca-

ra que es pot deduir de que preferim la gamba ara que

no se’n pot comprar. Té un preu tant escandalós com

vermella és la clova i gustosa la seva carn.

Tornant a la pineda, podeu creure que de pins n’hi ha

ben pocs. L’arbre que més es manifesta és el suro. Pot-

ser sí un dia va ser una pineda poblada de pins espes-

sos i verds, ufanosos, formant una catifa de fullaraca

que servia de jaç i de coixí, reservant alguna punxada a

les anques o galtes del aparell de seure. Ara el sòl es

tant pelat que no es veu cap mena de fulla, ni que sia

dibuixada. Les coses canvien amb el temps i si alguna

resta en queda, l’home la transforma, no sempre millo-

rant-les, sinó pel fet de fer-les diferents.

Ja hem vist la “pineda fosca”, que de fosca no en té

res i de pineda encara menys.

Josep Falgueras

1er trimestre 2017 23

EL TEMPS A CASA NOSTRA

Tot i que es va començar el desembre amb temps anticiclònic, la matinada de dissabte 3 al diumenge dia 4

va ploure i es van recollir 6,3 mm.

Aquells dies, la pressió va arribar a enfilar-se fins els 1035 hPa, juntament amb poc vent i temps assole-

llat, feia que la temperatura diürna provoqués que els dies fossin “agradables” però en canvi les nits fossin

més fresques. Els dies 2 i 3 per exemple, es van veure les primeres gebrades a la nostra zona, amb una míni-

ma de 1.6º. Això sí, pràcticament cada dia ens llevàvem amb una important rosada que feia, fins i tot, bolcar el

pluviòmetre i afegir dècimes a la precipitació.

El diumenge dia 11 ens vam aixecar amb

boira, vaig haver d’anar a Palamós i tornant,

des de la zona del Balitrà, el sol va treure el

nas i va il·luminar la boira deixant veure un

arc acromàtic, un arc de boira, un meteor

difícil de poder observar a la nostra zona.

No era molt marcat, però no podia perdre

l’oportunitat de fotografiar-lo:

Els dies 19 i 20 vam “viure” un “temporal”

de tramuntana negra. Mentre a l’observatori

es van recollir 30,4mm, a llocs del SE penin-

sular (comarques com La Safor a València,

d’Alacant, Murcia,…) es van superar els 400

mm o més, on es van haver de lamentar

pèrdues humanes. Diuen que amb tramun-

tana, vent normalment fred i sec, no plou

mai. En canvi, en aquesta ocasió, es va

complir la dita “Quan plou de tramuntana,

plou de bona gana”. I això té una explicació:

Teníem una baixa entre Ses Illes i Còrsega,

deguda a la proximitat del centre de la baixa

amb el seu gir ciclònic, ens enviava vent en

superfície de component nord, però en canvi

a partir dels 850 hPa (a uns 1500 metres

d’alçada) derivava a gregal allevantat. Per la

mateixa derivació de la vorticitat d’aquesta

baixa ens afectava el ramal humit i per

aquesta raó plou bufant la tramuntana (des

d’aquí donar les gràcies al company Sergi

Corral per ajudar a fer l’explicació més tècni-

ca).

Per aquesta mateixa raó, va provocar

que el mar s’esvalotés. El passeig de St.

Antoni va tornar a quedar ple de pedres ja

que moltes onades hi pujaven a dalt. A la

boia del cap de Begur, que pertany a Puer-

tos del Estado, es va enregistrar una ona-

da de 11,25 metres d’alçada!!

A partir d’aquell dia, i ja fins a finals d’any, vam continuar en temps anticiclònic, amb temperatures agrada-

bles de dia i fresquetes de nit…

1er trimestre 2017

En resum: Pel que fa a la pluja: A la mitjana. Es van

recollir 44,7 mm en tot el mes. I pel que fa a temperatura

mitjana, 11,1º, un grau per sobre de la mitjana dels

desembres dels últims 10 anys.

L’entrada de l’any nou, ens va portar canvis, ja que es

va viure un mes de gener que va estar el segon més fred

des de 2006. Si mirem la mitjana de temperatura màxima

veurem que ha estat de 12,8º, que vol dir que ha estat

1,9º més baixa que la mitjana de les màximes dels últims

11 anys (14,7º) i només superat pel que vam viure el

2010 (12,1º). Si ens fixem en la temperatura mitjana, no-

més en 8 dies de tot el mes vàrem tenir la temperatura

per sobre de la mitjana diària d'aquesta última dècada de

dades. Això vol dir que en un 75% dels dies la temperatu-

ra va quedar per sota de la mitjana climàtica (això ho po-

drem veure gràficament al final d'aquest escrit)

Si fem una mica de repàs de dades, veurem que la nit

després de Reis ens va portar la primera glaçada de l'any

"gràcies" a una entrada d'aire àrtic. A l'observatori, el ter-

mòmetre va baixar fins a -1º, però no va ser la mínima del

mes ja que aquesta es va produir el dia 18, on el mercuri

va arribar a -1,2º.

Curiosament, la setmana anterior, concretament el dia

12 i amb vent de SW, s'havia produït la màxima mensual

amb 17,7º. Llavors vam tenir un canvi de vents, va entrar

tramuntana i amb ella els termòmetres van patir una im-

portant davallada del mercuri. Resultat: ens vam trobar

que el dia 17 (a la setmana següent), que coincidia amb

la setmana dels barbuts, el mercuri no va voler passar

dels 6,1º de màxima. El motiu del perquè la temperatura

va quedar tant baixa és perquè un anticicló situat entre

les illes britàniques i zona de la Mar del Nord i una baixa

al sud d'Itàlia, va provocar una entrada de vent de gregal

(NE) fred i força sec que va fer baixar la temperatura. En

principi va ser una entrada freda i seca i provocant que

s'assolís una temperatura en determinades zones que no

es produïa des de 2001. Per exemple, a l'estació de

l'aeròdrom de Das, a La Cerdanya, es va arribar als -

21,6º (la més baixa dels últims 15 anys).

Tot i que en aquest cas la temperatura va ser con-

tundent, no es pot considerar una entrada freda ex-

cepcional com per exemple el febrer de 2012 que fou

més forta i duradora...

Uns dies després, amb la baixa situada cap al sud i

aportant vents marítims humits, concretament entre els

dies 20 i 23, vam patir un temporal, de pluja i mar. Pel

que fa a pluja, en aquells quatre dies es van recollir

138.5 mm provocant que la riera baixés com feia

temps que no ho feia.

I també temporal de mar... El passeig de St. Antoni

de Calonge va tornar a quedar ple de pedres i sorra i

les onades passaven tranquil·lament per sobre dels

espigons. La boia que hi ha a la zona de Begur va do-

nar onades de 4 a 6 metres, i a algunes zones del lito-

ral, com és en el cas de Badalona, es va superar els 7

metres d'alçada i van fer malbé les tanques del Pont

del Petroli.

En resum: Pel que fa a la pluja: Molt per sobre de

mitjana. Es van recollir 152,3 mm en tot el mes (el

272,9% de la pluja que climatològicament es recull a

Calonge en el mes de gener que és de 55,8mm). I

pel que fa a temperatura mitjana hem tingut 8,2º, que

està 1,2º per sota de la mitjana dels geners dels últims

11 anys.

Però abans d'acabar el resum del mes, voldria re-

cordar que aquest any 2017 es compleixen 70 anys de

la gran nevada que va afectar les nostres terres els

dies 24 i 25 de gener de 1947. En podeu veure unes

grans explicacions al bloc del Servei Meteorològic de

Catalunya i també al blog del company palamosí Jordi

Fernández. Una nevada que va deixar gruixos de 80

cm al nostre poble. No he trobat cap fotografia de Ca-

longe, però perquè us feu una idea, en posaré una

d'uns obrers netejant les vies del Tren Petit al voltant

de Palamós (podria ser que fos a Vall-llobrega). Les

congestes de neu a causa del

vent van ser, com es pot apre-

ciar, més que importants!!

I per acabar el trimestre, arribem

a febrer: Mentre que l'anterior

mes de gener havia estat més

fred comparat amb la mitjana

dels últims anys, aquest passat

febrer es va girar la truita i va

passar a ser més càlid. La mitja-

na de les temperatures va ser de

11,8º, la més alta dels mesos de

febrer des de 2007, 2,4º més

que la mitjana dels últims 11

1er trimestre 2017

anys!! Només dos dies de tot el mes, la temperatura mitjana

va estar per sota del que estadísticament ens aporta el mes

més curt de l'any. La màxima es va arribar a enfilar per sobre

els 20º, concretament fins els 20,7º del dia 4. Màximes molt

suaus: el valor més baix de les màximes fou de 13,3º i míni-

mes que en cap dia es va baixar dels 2,3º que es va enregis-

trar el dia 10.

Els dies 13 i 14 va caure una mica més de la meitat del

que va ploure en tot el mes, 25,2 mm degut a una baixa que

ens va aportar pluja de fang a les nostres terres. Als mapes,

veiem com el vent a 850 hPa (1500 metres d'alçada) venia de

l'Àfrica aportant sorra en suspensió que al barrejar-se amb la

precipitació dóna la coneguda pluja de fang.

Uns dies abans, vam poder viure un fet no meteorològic:

un eclipsi penumbral de lluna: que es va produir la nit del 10

al 11, amb el màxim a les 1:43. En Francesc Pruneda, en la

seva web, hi té aquesta explicació del que és un eclipsi pe-

nombral:

[Un eclipsi (en català acaba en “i”, en castellà en “e”) de

lluna es produeix quan el sol, la terra i la lluna (en aquest or-

dre) queden perfectament alineats; així doncs, la ombra de la

terra bloqueja la llum del sol que va cap al nostre satèl·lit i

aquest s’enfosqueix.

En alguns casos l’alineament no és del tot perfecte i es

poden produir eclipsis parcials (només una part de la lluna

queda ocultada) o penumbrals, on la lluna passa per la pe-

nombra i només es pot apreciar un lleuger descens de la

brillantor.]

A la foto que acompanyo i feta en el moment de màxima

"ocultació", es pot veure la penombra a dalt a

l'esquerra.

Podríem destacar que el dia 13 vam tenir

una amplitud de només 0,3º (màxima de 14º i

mínima de 13,7º), la més petita des d'abril de

2006. Fou un dia gris i amb pluja on vam re-

collir 14,8mm (dia més plujós del mes).

En resum: Pel que fa a la pluja: Es van

recollir 47,1 mm en tot el mes.. I pel que fa a

temperatura mitjana, com ja havíem dit més

amunt, 11,8º, que es va quedar en 2,4º per

sobre de la mitjana dels mesos de febrer dels

últims 10 anys.

I per finalitzar aquest resum trimestral, us

deixo amb la gràfica de l’evolució de les tem-

peratures d’aquests últims 3 mesos:

Jordi Oriol

Podeu trobar tota aquesta informació am-

pliada al web www.meteocalonge.cat i des

de fa uns mesos, al blog https://

meteocalonge.wordpress.com/ on cada mes

hi aniré afegint diversa informació i on po-

dreu participar, si voleu, amb els vostres

comentaris.

1er trimestre 2017 26

Sabeu de quin lloc del municipi són aquestes quatre fotografies?. Si ho sabeu podeu enviar la resposta al e-mail : josep@classiccalonge.cat , amb el vostre nom i núm. de telèfon de contacte. D'entre els guanyadors, es sortejarà el llibre “Calonge i la seva gent”, en cas de no haver-hi cap màxim encertant l'obsequi serà per la persona que més encerts tingui. El guanyador sortirà a “La revista” del proper trimestre Tots els participants tindran l'obsequi de un DVD de “La Unió Esportiva Calonge - Un viatge als anys 70”. Data límit per a la resposta : 15 de juny de 2017

El racó del “CLÀSSIC”

1

2

3

4

1er trimestre 2017