5/27/2018 1BAT-4ESO Democrcies i totalitarismes (1918-1939).pdf

1/5

1.- LA CRISI DE LES DEMOCRCIES LIBERALS

Els tractats de pau van generar molts nous estats molts dels !uals van n"#$er com arep%&l#!ues # democr'c#es l#&erals( Aleman)a ustr#a *$ecoslov'!u#a +ol,n#a # ongr#a. Als

pasos de l/Europa Occ#dental es va consol#dar # estendre la democr'c#a am& el su0rag# un#versal

pr'ct#cament present a tots els estats.Les cond#c#ons econ,m#!ues eren compl#cades. La #n0lac# va ser 0orta a part#r de la 0# de la

guerra. Moltes de les #nd%str#es !ue van prosperar am& la guerra 2al#mentac# metal3l%rg#a45 esvan en0onsar les empreses acumulaven estocs # van comen6ar a acom#adar tre&alladorsmass#vament. La cr#s# de 1787 va compl#car encara m"s la s#tuac#.

*ot plegat va provocar una cr#s# soc#al general#t9ada a tota Europa de caracter:st#!uesrevoluc#on'r#es. Es van v#ure vagues mass#ves a ;ran Bretan)a

5/27/2018 1BAT-4ESO Democrcies i totalitarismes (1918-1939).pdf

2/5

negres5. F:ctor Manuel va ced#r # deman' a Mussol#n# !ue es 0es c'rrec de la pres#d>nc#a del govern.La presa del poder per part dels 0e#$#stes va respondre a una rend#c# pr>v#a de la democr'c#a l#&eraldavant els pro&lemes soc#als # econ,m#cs del pa:s. Els poders pol:t#cs #tal#ans van creure poderut#l#t9ar els 0e#$#stes per neutral#t9ar l/esclat comun#sta al pa:s # despr"s tornar a la normal#tatdemocr't#ca.

El poder 0e#$#sta va passar per dues etapes( De 1788 a 178G el 0e#$#sme va voler donar una #matge de 0or6a legal # 0or6a democr't#ca.

+er, a part#r de 178G es va desenvolupar un pla per 0er-se am& el poder de 0orma a&soluta #de0#n#t#va( el 178H es va #mped#r !ue els d#putats de l/opos#c# retorness#n al parlament el178 unes corts dom#nades pels 0e#$#stes van promulgar les Lle#s de De0ensa de l/Estat !ue#l3legal#t9ava tots els part#ts men)s el 0e#$#sta creava tr#&unals espec#als 2pol:t#cs5 una

pol#c#a pol:t#ca 2O.B.R.A.5

Des de 17 0#ns l/esclat de la Segona ;uerra Mund#al el 0e#$#sme cont#nua una l:n#apol:t#ca dest#nada a concentrar tot el poder en!uadrar les masses d#ns un estat total#tar# # apart#r de 1787 a 0#$ar el control de l/Estat so&re l/econom#a am& una d#recc# clarament

aut'r!u#ca. Es d#r#g#ren campan)es de producc# agr:cola # es promogueren o&res p%&l#!uescom la $ar$a d/autop#stes o l/acond#c#onament de les 9ones ar!ueol,g#!ues de Roma.Mussol#n# va convert#r-se en el Duce 2el ca&d#ll5 0ont de tot poder # tota dec#s#. *ota la

po&lac# va !uedar en!uadrada d#ns alguna organ#t9ac# del part#t # durant uns an)s el0e#$#sme #tal#' va sem&lar a molts a Europa una alternat#va a la democr'c#a l#&eral del s.@I@. A part#r de 17J #mpress#onat per l/e0#c'c#a del r>g#m na9# va comen6ar a #m#tarl/escenogra0#a na9# # a v#ncular-s/# d#plom't#cament 2malgrat !ue el 17H van estaren0rontats per l/#ntent aleman) d/#ntervenc# a ustr#a5.

.- LA RE+KBLICA DE EIMAR I EL AISME ALEMAN 2171J-1775

Despr"s de la derrota a la guerra # l/a&d#cac# de ;u#llem II Aleman)a es va convert#r en unaRep%&l#ca democr't#ca am& un parlament 2Reichstag5 pres#dent # canceller 2cap de govern5. Larep%&l#ca de #emar 2anomenada a#$: per la c#utat on va n"#$er5 sempre va ser un r>g#m d>len0rontat a gest#onar les conse!>nc#es d/una derrota !ue no era seva a un pa:s am& molt escassacultura democr't#ca. A m"s els governs es van en0rontar s#mult'n#ament a l/opos#c# de l/e$tremaes!uerra 2comun#stes5 # a l/e$trema dreta nost'lg#ca del r>g#m #mper#al # !ue culpava a la rep%&l#cade la derrota.

La Rep%&l#ca va ser sost#nguda pels soc#aldem,crates # els part#ts &urgesos moderats el centrecat,l#c # els s#nd#cats re0orm#stes. Durant tot el per:ode e#mar va pat#r tres 0ronts d/#nestal#tat(

La #n0lac# galopant !ue cre' una sensac# d/#nseguretat general#t9ada

El sent#ment d/um#l#ac# nac#onal davant el tractat de Fersalles # l/ocupac# m#l#tar delRur 21785 per lg#ca.

La cr#s# de 1787 # l/atur general#t9at !ue va generar !ue va desestal#t9ar les &ases soc#alsde la democr'c#a

El 1717 ne#$ a Bav#era el +art#t O&rer Aleman) un pet#t grup d/ultradreta !ue recoll#a sent#ments

ant#sem#tes pangerman#stes # reveng#stes 2en &ase a la suposada Ppun)alada per l/es!uenaQ trac#soc#aldem,crata durant la guerra vagues revoluc#on'r#es de 171J !ue aur#a provocat la derrotaaleman)a5. El +art#t es mostrava #gualment oposat a la soc#aldemocr'c#a el comun#sme # el

5/27/2018 1BAT-4ESO Democrcies i totalitarismes (1918-1939).pdf

3/5

cap#tal#sme.El 178 Adol0 #tler aconsegue#$ 0er-se am& el control del part#t # esta&l#r un programa de v#nt-#-c#nc punts 2ant#sem#tes ant#parlamentar#s ant#-mar$#stes # ant#cap#tal#stes5 # un nou nom 2+art#t

ac#onalsoc#al#sta Aleman) dels *re&alladors SDA+5. Des de 1781 #tler es va convert#r en ell:der autor#tar# del part#t.

Durant els an)s relat#vament esta&les entre 1781 # 1787 #tler va donar a con>#$er el part#t a n#vellnac#onal d#ns els cercles nac#onal#stes # va organ#t9ar el part#t am& un aparell 0ortament central#t9at# estructurat vert#calment mult#pl#cant les organ#t9ac#ons sector#als 2?oves dones advocatsestud#ants45. La me#tat dels mem&res del part#t pertan)#en a les classes m#t?anes # pet#ta &urges#a

per, tam&" #ncloa una #mportant !uota de mem&res camperols # tre&alladors #ndustr#als.L/an) 17 el SDA+ va aconsegu#r un gran >$#t electoral 21 d#putats al Reichstag5 # vacomen6ar a re&re a?udes econ,m#!ues de grups empresar#als aleman)s #nteressats a ut#l#t9ar elsna9#s com a 0or6a de $oc contra els comun#stes 2de 0er el part#t organ#t9a unes &r#gades de $oc perles seves acc#ons m"s v#olentes els cam#ses marrons5. Malgrat tot el 178 sem&la !ue #tler # el

SDA+ an arr#&at al seu sostre electoral. El mate#$ an) #tler suav#t9a els aspectes program't#cs

m"s soc#al#t9ants # el pres#dent #nden&urg 2ero# de la ;uerra5 press#onat per les 0orcesconservadores # l/e$>rc#t o0er#a a #tler 0ormar govern en coal#c# am& 0orces de centre # dreta.A les elecc#ons de 17 els na9#s aconsegue#$en el GT dels vots # am& #tler novament com a capde govern s/#l3legal#t9a el part#t comun#sta acusat de l/#ncend# de l/ed#0#c# del Re#cstag per #n#c#aruna revoluc#. #tler va demanar plens poders durant !uatre an)s 2te,r#cament pel r#sc de revoluc#5# el Re#sctag l# va conced#r # es va d#ssoldre. Immed#atament tots els part#ts # els s#nd#cats van ser

pro#ts !uedant el SDA+ com a %n#c part#t legal a Aleman)a.A part#r de 17G es produe#$ una na9#0#cac# de l/Estat r'p#da # pr'ct#cament total. El part#t vael#m#nar v#olentament la seva &ranca m"s es!uerrana # encara 0avora&le als aspectes soc#al#t9ants

dels 8H punts 2les secc#ons d/assalt S.A.5 m#t?an6ant la Pn#t dels gan#vets llargsQ el 17G.Es vael#m#nar l/estructura 0ederal de la Rep%&l#ca per #nstaurar un s#stema central#t9at # es van purgar lespr#nc#pals #nst#tuc#ons 2pol#c#a ?ud#catura adm#n#strac#45 posant a llocs de comandament #responsal#tat persones del part#t o lle#als. L/an) 17G a la mort del pres#dent #ndem&urg #tlerva ser nomenat pres#dent sense de#$ar de ser canceller. Concentrava a#$: pr'ct#cament tots els

poders.Els na9#s van estar espec#alment preocupats pel control #deol,g#c de la po&lac#. Fan destacar perl/%s de la propaganda so&re tots els m#t?ans per la #mpos#c# d/una censura 0erotge # per l/apar#c#d/una pol#c#a pol:t#ca am& poders totals 2les SS la ;estapo5. A m"s el part#t organ#t9avaman#0estac#ons mult#tud#n'r#es de suport al l:der per demostrar l/unan#m#tat al voltant de #tler # la

seva pol:t#ca. El culte al rc#t d#plom'c#a grans grups econ,m#cs45 es van posar al serve#dels na9#s. Els na9#s van aconsegu#r m#t?an6ant el tre&all de ;oe&els com a m#n#stre de propagandacrear una s#tuac# al#enadora a part#r d/una propaganda aclaparadora en un ament on el dret decr:t#ca # opos#c# van ser pro#ts !ue va aconsegu#r !ue 0#nalment ampl#s sectors de la po&lac#assum#ss#n el culte al l:der # molts dels punts program't#cs dels na9#s sense res#st>nc#a. Malgrat

a#$, van so&rev#ure pet#ts grups opos#tors durament persegu#ts per l/SS # la ;estapo.

;oer#ng com a responsa&le de l=econom#a va or#entar-la a l=o&?ect#u d=aconsegu#r tornar a

5/27/2018 1BAT-4ESO Democrcies i totalitarismes (1918-1939).pdf

4/5

0er d=Aleman)a una pot>nc#a #ndustr#al a n#vell mund#al. +er aconsegu#r-o es va #mposar un 0ortd#r#g#sme estatal so&re l=econom#a a la cerca de l=autar!u#a econ,m#ca. Am& a!uest o&?ect#u es vanela&orar plans !uadr#ennals d=autoprovement econ,m#c # es van 0omentar les #nd%str#es desu&st#tuc# per les mat>r#es pr#meres no d#spon#&les a Aleman)a. L=Estat va e$erc#r un 0ort controlso&re els preus # els salar#s per 0renar la #n0lac# va 0er 0ortes #nvers#ons # va #n#c#ar un amc#s plad=o&res p%&l#!ues per e#$ugar l=atur e$#stent. #$er # elsll#&res de te$t van ser censurats # or#entats #deol,g#cament. *am&" es van crear assoc#ac#ons ?uven#lsd=es&ar?o # educac# entre les !ue destacaven les Uoventuts #tler#anes. Es va redu#r el paper de ladona a les tres V 20#lls esgl"s#a cu#na5.

L=opos#c# a la na9#0#cac# de la soc#etat va ser tallada am& &rutal#tat( comun#stes #soc#al#stes van ser env#ats als pr#mers camps de concentrac# # es van persegu#r tots els grups creats

per oposar-se. M#t?an6ant la #mpos#c# de la por a tota la soc#etat es va aconsegu#r una aparen6ad=unan#m#tat al voltant dels na9#s # la seva #deolog#a. L=%n#ca poss#l#tat pels #ntel3lectuals purgats

per cont#nuar am& les seves tas!ues va ser l=e$#l#.

Wn element clau a la #deolog#a na9# va ser la puresa rac#al. La ra6a 'r#a 20ont de tota cultura5av#a de ser proteg#da m#t?an6ant l=e$clus#Xel#m#nac# dels seus mem&res d>ls de les m#nor#es>tn#!ues dels d#ss#dents... A m"s es va a0avor#r la natal#tat dels Pver#ta&les ar#sQ # adoptar un segu#tde mesures eugen>s#!ues.

+er, el pr#nc#pal tema rac#al va ser la P!est# ?uevaQ. Els ?ueus es van convert#r en el cap deturc per tots els 0racassos aleman)s # a l=ant:tes# dels ar#s a tots els n#vells. Com a ra6a oposada els

?ueus suposadament cercaven de 0orma consc#ent el mal als ar#s # com per ser aleman) eranecessar# ser ar# tots els aleman)s ?ueus no pod#en ser cons#derats aleman)s. L=ant#sem#t#sme va

passar per d#0erents etapes( 17( &o#cot als negoc#s ?ueus

5/27/2018 1BAT-4ESO Democrcies i totalitarismes (1918-1939).pdf

5/5

17H( Lle#s de urem&erg #mped#nt els matr#mon#s m#$tos # e$cloent els ?ueus de lac#utadan#a aleman)a

17J( n#t dels v#dres trencats atac coord#nat a tota Aleman)a a s#nagogues # negoc#s ?ueus.

Wn altre pr#nc#p# &'s#c del r>g#m na9# v#nculat al tema rac#al va ser la necess#tat de l=e$pans#terr#tor#al. L=e$pans# garant#r#a els recursos necessar#s per la ra6a # demostrar#a la seva 0or6a #capac#tat. La guerra tam&" era un m>tode de selecc# natural !ue el#m#nar#a els mem&res men)s

preparats de la ra6a # el#m#nar#a les races #n0er#ors.

Els pr#mers passos de la pol:t#ca e$pans#on#sta na9# van ser els duts a terme contra els termesterr#tor#als de la pau de Fersalles. El des#g de recuperar les 0ronteres anter#ors al 1717 s=un#a a lacerca del ;ran Re#c 2estat !ue #nclogu"s a totes les po&lac#ons aleman)es d=Europa5 # allebensraum l=espa# v#tal necessar# per la ra6a 'r#a a con!uer#r a l=est per damunt dels po&les eslaus#n0er#ors. La con!uesta de l=espa# v#tal #nclour#a l=ocupac# de nous terr#tor#s 2+ol,n#a Wcrana...5

per a&sorr l=#ncrement demogr'0#c ar# # serv#r#a de retruc per el#m#nar el m'$#m oponent#deol,g#c el &ol$ev#sme rus.

It'l#a # ;ran Bretan)a ten#en tam&" dret a cercar el seu prop# espa# v#tal tan per !est#onsrac#als com per no ser compet#t#us am& l=aleman)( el Med#terran# en cas #tal#' # les col,n#esultramar#nes al &r#t'n#c.