Dilluns, 16 de desembre de 2013núm. 2.440

www.diarimes.com

REUS

Carles Manté es considera una víctima de lluites polítiquesAixí queda reflectit en part del sumari del cas Innova. P7

CAMP DE TARRAGONA

Un vehicle atropella tres ancians quan creuaven el carrer L’accident va tenir lloc a l’avinguda Pau Casals de La Pineda ahir. P11

Granados anuncia que concorrerà a les eleccions amb les sigles de FUPSPOLÍTICA L’alcalde de Salou i líder del partit independent diu que serà una condició indispensable si torna a presentar llista conjunta amb CiU. P10

TARRAGONA

Les proves de Vòlei platja dels Jocs 2017 es disputaran a la capitalEn un principi s’havien de celebrar a Salou, però canvien l’ubicació. P2

ESPORTS

El CF Reus empata (1-1) davant l’Elx Il·licità amb el gol de QuesadaL’exroig-i-negre Sergio León va marcar a la primera part. P24-25

Querol rescata un Nàstic que venç el Vila-real B (2-0) i ja pensa en la CopaESPORTS El reusenc va marcar en el minut 75 i Lago Júnior va rematar la feina en el descompte, de penal; no va ser el millor Nàstic, però sí el més efectiu. P14-15

David Querol, celebrant amb els aficionats l’1-0, una acció que li va costar la primera de les dues targetes que va veure.

CRISTINA AGUILAR

2 diarimés 16/12/2013 TARRAGONA

Vicente M. IzquierdoEl vòlei platja en els Jocs Mediter-ranis que es disputaran durant l’estiu del 2017 a Tarragona es desenvoluparan a la ciutat tar-ragonina, i no a Salou, tal i com s’havia fixat inicialment. Durant la visita del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), que va tenir lloc del 27 al 29 de novembre d’enguany, es van de-cidir diversos punts sobre l’orga-nització dels Jocs Mediterranis del 2017.

En aquest sentit, es va aprovar un Pla Director, en el qual, entre d’altres, van quedar traçades les línies pel que fa a les localitats que acolliran cada modalitat es-portiva. En aquest document, queda clar que Tarragona comp-tarà amb una modalitat esporti-va que inicialment l’havia d’orga-nitzar un municipi, com és el del vòlei platja.

Segons ha pogut saber aquest diari, el vòlei platja, que havia de disputar-se inicialment al muni-cipi de Salou, serà un dels esports que finalment es disputaran a Tarragona pel simple motiu que des del CIJM ho creuen oportú i necessari que, ja que és la ciutat tarragonina l’organitzadora dels Jocs, aquesta ha de ser la que compti amb el major nombre possible de competicions.

Aquest és un dels canvis que es preveuen oficialitzar en els propers mesos, a mesura que avancin les gestions pel que fa a els diferents vessants dels Jocs,

tot i que l’apartat de la competi-ció ja està força avançat.

A Salou no ha caigut bé aques-ta notícia, ja que el seu alcalde, Pere Granados, assegura estar «sorprès» després de conèixer-la. El batlle, en declaracions al Diari Més, va deixar clar que «no

s’entendria que el vòlei platja no es disputés a Salou, ja que és el municipi que més preparat està per acollir-lo». Tot i això, Grana-dos va puntualitzar que «quan arribi el moment, en parlarem, ja que a mi no m’ha arribat cap comunicació oficial sobre aquest assumpte».

De fet, el mateix Pere Grana-dos manifestava que «ja vam parlar amb gent de Tarragona i van estar d’acord amb què el vòlei platja vingués aquí», tot

afegint que «si finalment no es fa a Salou i marxa a qualsevol altre lloc, no és el que vam quedar. Ens haurien de donar una explicació, ja que també havíem de comptar amb el Triatló i també ens l’han pres».

«Esperarem a conèixer quins són els seus arguments per po-der valorar aquest problema», va sentenciar l’alcalde, el qual va reiterar la seva sorpresa, ja que «crec que ens n’haurien d’haver informat».

«Salou és el municipi més preparat per acollir el vòlei platja», assegura Pere Granados

JOCS MEDITERRANIS

El vòlei platja dels Jocs del 2017 es trasllada de Salou a TarragonaL’alcalde salouenc, Pere Granadors, critica que «no s’entendria que no acollíssim aquesta modalitat»

CRISTINA AGUILAR

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, parlant amb el president del CIJM, Amar Addadi.

El senat de Tarragona, contra el tancament de l’hemeroteca

CIUTAT

Un dels òrgans assessors de l’al-calde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el Senat de Tarra-gona, va aprovar un acord unà-nime contra el tancament de l’hemeroteca. Els 27 membres d’aquesta institució van dema-nar que aquest equipament cul-tural no es tanqués. «S’ha pres l’acord de instar a la Fundació Catalunya-La Pedrera perquè no ho tanqui», va dir Francisco Zapater, regidor de Relacions Ciutadanes.

A banda d’aquesta defensa contra el tancament de l’he-meroteca, el Senat va aprovar posar un carrer amb el nom del matrimoni Leandre Saun –membre del partit comunista i lluitador antifranquista tarra-goní– i Carme Casas, històrica sindicalista i també antifeixista. Finalment, el Senat va proposar omplir un buit al saló dels Tar-ragonins Il·lustres amb un per-sonatge femení, del qual s’obre un període per decidir quin.

SOCIETAT

El Centro Asturiano, l’Asociación de Amigos de Andalucía de Sant Salvador, el Centro Social Extremeño, l’Asociación Cul-tural i Folklórica Andaluza, el Centro Gallego, el Centro Cul-tural de Aragón i la Casa de Andalucía van fer ahir a la tarda la cantada de nadales a l’Auditori August del Palau Firal i de Congressos.

Cantada de nadales dels centres regionals

CRISTINA AGUILAR

316/12/2013 diarimés TARRAGONA

Rafa MarraséEls membres de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH)de la demarcació de Tarragona estan nerviosos. Els integrants de la plataforma, que el passat 4 de desembre van irrompre a la seu de CatalunyaCaixa a la plaça Imperial Tarraco per exigir una solució a la seva situació hipo-tecària –majoritàriament es de-manava la dació en pagament–, es troben en el mateix punt que estaven dotze dies després. L’entitat financera, que aquella mateixa tarda a través del dele-gat territorial Tomàs Murciano, es va comprometre a resoldre la meitat dels casos en una setma-na, encara no s’ha pronunciat. «No han complert amb allò que es van comprometre. Si aquesta setmana no en sabem res, torna-rem a mobilitzar-nos», diu Joan Bel, portaveu de la plataforma.

El 4 de desembre més de 200 persones van ocupar l’oficina bancària i van paralitzar tota l’activitat. CatalunyaCaixa va enviar Murciano aquell mateix dia per negociar amb els afectats

i així poder desallotjar l’edifici. L’esperança per a molts dels ma-nifestants es feia realitat després d’una hora i mitja de reunió: l’en-titat es comprometia a intentar resoldre la meitat dels casos en

una setmana –el termini finalit-zava dijous passat–, però no ho ha fet. «Tenim un cas una mica delicat. Una de les persones s’ha-via il·lusionat molt amb aquesta promesa i ara ha caigut en una

depressió. Entre tots l’estem cui-dant», admet Bel. El portaveu de la PAH afirma que a l’entitat financera hi ha «por» pels possi-bles acomiadaments que hi pu-guin haver i que ara tothom està treballant per tancar l’any comp-table. «Entenc que sigui una època de molta feina, però no han complert amb l’acord», diu. La PAH negocia una trentena de casos d’afectats de la demarcació amb CatalunyaCaixa.

Petició de lloguer socialTot i que encara no han decidit quines mobilitzacions faran en cas que CatalunyaCaixa no ra-tifiqui l’acord aquesta setmana, Bel va assegurar que el proper dijous hi podria haver una acció conjunta de tota la Plataforma a Catalunya. L’acció consistiria a entregar un document al de-partament d’habitatge o la sub-delegació del govern central tot demanant que els pisos del SA-REB (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) passin a ser de lloguer social.

ECONOMIA

CatalunyaCaixa es fa l’orni amb els afectats per la hipotecaL’entitat financera es va comprometre a resoldre la meitat de casos en una setmana i no ha complert

OLÍIVA MOLET

Imatge de l’ocupació de CatalunyaCaixa el passat 4 de desembre.

El Col·legi de Farmacèutics presenta els resultats de l’any en la 8a jornada GdT

Dissabte passat es va celebrar la vuitena edició de la jornada Grups de Treball (GdT) del Col-legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) on es van presentar els resultats obtin-guts durant el 2013. El presi-dent del COFT va destacar que l’objectiu de la jornada era ex-posar la feina feta per tots els Grups de Treball i «compartir-la amb la resta de companys». Els GdT estan formatx per farmacèutics col·legiats que estudien i tracten diferents temàtiques al voltant de la sa-lut i la professió farmacèutica. La finalitat d’aquests grups va des de realitzar estudis d’in-vestigació, fins a la difusió d’informació relacionada amb la prevenció de malalties i ad-ministració de medicaments i ensenyament d’hàbits saluda-bles. Durant la jornada es van presentar els resultats dels sis Grups de Treball: nutrició a l’escola, educació sanitària en gent gran, comunicació far-macèutic-pacient i cessament tabàquic, atenció farmacèu-tica a pacients amb hepatitis C crònica amb triple teràpia i conciliació medicació crònica a l’hospital.

4 diarimés 16/12/2013 TARRAGONARAFA MARRASÉ

Rafa MarraséUn mar de gent omplia l’esplana-da del mercat de marxants de Bo-navista ahir al migdia. Compra-dors habituals i algun que altre turista que havia anat a treure el cap i veure l’ambient en un matí assolellat que convidava a donar una volta a l’aire lliure. «Les ven-des han baixat molt. Ja ho veus, hi ha gent, però ja no gasten com abans, es nota la crisi», diu José Manuel Salguero, un venedor que regenta una parada de roba des de fa més de quaranta anys. «Sóc la segona generació, vaig créixer veient els meus pares ve-nent aquí», diu. Salguero no vol-dria marxar de Bonavista però admet que si arribés una oferta en què els venedors paguessin menys per muntar la parada, ho faria: «Si m’oferissin un altre lloc pagant menys, marxaria. Aquí hi han moltes coses que canviar, entre elles que es permeti vendre

roba de segona mà. L’Ajunta-ment no és gens flexible amb no-saltres, paguem més que ningú i en època de crisi. Crec que una bona solució seria adaptar les ta-xes als temps que corren».

Antonio Cortés regenta una parada de roba. Porta 35 anys a Bonavista i n’està tip de les ta-xes que paga. «Pago gairebé 500 euros per trimestre per un es-pai al terra sense cap servei, ni llum, ni aigua, ni lavabos. Si vull rentar-me les mans he d’anar al bar. Fes els comptes i veuràs que cada diumenge que vinc aquí em costa quasi 50 euros i no tinc ni un aixopluc per si plou. Deixar el cotxe tot el matí a la zona blava et surt més barat que això», diu visiblement enfadat. Cortés as-segura que Espimsa va plantejar que cada venedor pagués 400 euros per metre quadrat enlloc de lineal, és a dir, que no es me-diria només el taulell de ven-

da, sinó tot l’espai que ocupen, amb la furgoneta i la resta de coses que necessiten. «Si fessin això marxaria tothom. Ningú es podria guanyar la vida. Moltes vegades hem parlat entre nosal-tres de buscar un altre lloc. Crec que el descontent és general», afirma.

El contrapunt al malestar de la majoria de venedors és Ramon Prieto. Ell porta només cinc anys a Bonavista i assegura que està content i que les coses li van bé. «Si treballes et surten els núme-ros. No crec que paguem massa com es diu habitualment. És un bon lloc per vendre», diu. Jordi Muntané té una parada de frui-ta i verdura i tampoc li fa el pes haver de marxar després de més de 10 anys anant cada diumenge a Bonavista. «Aquest és un lloc molt bo per tenir una parada i és molt conegut. Malgrat tot, paguem molt pels serveis que

rebem, que són pocs. Per nosal-tres, venir al matí i no tenir llum és greu. S’han d’intentar millorar aquestes coses», explica.

Els serveis i les taxes són els principals motius de descontent

entre el col·lectiu. La injustícia del tracte es considera tan gran que la majoria admeten que mar-xarien a contracor per tenir una situació econòmica millor. «Nin-gú vol marxar voluntariament

però ho faríem si les condicions no milloren», diu Israel Camacho amb decisió.

«Som la tercera generació de venedors, tenim tenda al barri però si haguéssim de marxar ho faríem. Bonavista, però, no s’ho pot permetre. Els bars, els res-taurants, perdrien tota aquesta gent que ve aquí els dimenges», afirma Josep Papió, venedor de fruita i verdura.

COMERÇ

Els venedors del mercat de Bonavista, indignats amb les condicions actualsSón reticients a marxar, però una oferta d’un altre indret amb una rebaixa de taxes i una millora dels serveis els faria canviar d’opinió

La situació s’ha agreujat degut a la crisi econòmica perquè les vendes han caigut

Els marxants es queixen que no tenen ni tan sols una aixeta a mà per rentar-se

José Manuel Salguero, a la seva parada de roba.

Israel CamachoVenedor de roba

«Els mercats de Tarrago-na i Reus són els més cars

de Catalunya. Espimsa ens vol cobrar per una concessió que ja tenim.

No hi ha dret que ens fa-cin això»

Cristina GutiérrezVenedora de roba

«Porto 25 anys a venent a Bonavista i estic molt contenta però val a dir que els serveis s’han de

millorar. No hi han lava-bos ni res. Paguem molt

pel que rebem»

Antonio DíazVenedor de roba

«És molt car, estem pa-gant molt. No voldria

marxar, però ho faria si fos més barat. A La Ca-

nonja? Si fos per un preu raonable ho faria, no tin-

dria més remei»

Josep PapióVenedor fruita i verdura

«No estem malament tot i que paguem molt. Sempre

et fa por marxar però si ens fessin pagar per me-

tres quadrats enlloc de li-neals no quedaria gairebé

ningú»

José A. GómezVenedor fruita i verdura

«On aniriem? La gent està acostumada a venir aquí i seria difícil portar-los a un altre lloc. És cert, però, que no tenim bons ser-veis, quan arribem de bon matí és fosc»

Ramon PrietoVenedor de roba

«Tothom es queixa però jo he de dir que estic bé. En-tenc que qui té una para-da gran i ven poc es quei-xi però jo estic content i vaig fent. No marxaria, aquest és un bon lloc»

516/12/2013 diarimés TARRAGONA

SOCIETAT

El centre cívic de Camp Clar va ser l’escenari de la xerra-da de l’exregidor tarragoní Agustí Mallol, que va ex-plicar les seves inquietuds i idees de futur pels barris més arrelats a la ciutat. Prop d’un centenar de persones van assistir a l’acte i van debatre, al final del mateix, sobre les propostes presen-tades par Mallol. Aquesta va ser la cinquena conferència d’Agustí Mallol pels dife-rents barris de la ciutat.

Xerrada d’Agustí Mallol a Camp Clar

CEDIDA

Vicente M. IzquierdoLa Secció Quarta de l’Audièn-cia Provincial ha decretat presó provisional per a una parella de Bonavista que va ser detingu-da, juntament amb una altra de Reus, per tràfic de drogues.

Estava previst que el judici, al qual han estat citats per un de-licte contra la salut pública, es desenvolupés fa dues setmanes, però finalment es va ajornar per-què la Guàrdia Civil va ampliar la imputació dels acusats, per la qual cosa es va suspendre el judi-ci i es va marcar una altra vista.

A la parella se la fa respon-sable ara també un delicte per blanqueig de capitals, tinença d’armes i un nou delicte contra

la salut pública, en atribuir-los unes plantacions de cànnabis que han aparegut als partits ju-dicials del Vendrell i de Valls.

Durant la setmana passada, la defensa va buscar una apel·lació per demanar que s’imposés una fiança als seus defensats, però el Fiscal ho ha desestimat, i dema-na ara nou anys de presó per la parella de Bonavista.

Les dues parelles estan em-presonades des de l’any 2012

una d’elles i des del 2013 l’altra i, de moment, això no canviarà, ja que el jutge ha desestimat tota opció de posar un preu a la seva

llibertat.Segons fonts policials en el

moment de la detenció dels in-dividus, els detinguts formarien part d’un clan molt ben orga-nitzat que distribuïa, principal-ment, cocaïna i heroïna arreu de la demarcació de Tarragona, i que representarien un dels

principals grups de traficants a aquesta zona abans de la seva detenció.

Segons les mateixes fonts, aquest grup es faria amb grans quantitats de droga procedents de Sud-amèrica i Àsia. Drogues que entraven al país per Madrid i el Port de València, per després poder processar-la, adulterar-la i disposar-la per a la venda pos-teriorment. En els dos escorcolls que se’ls va realitzar a mitjans del 2012, la policia va poder in-tervenir 408 grams d’heroïna, 60 grams de cocaïna i més d’un qui-logram de marihuana, així com quatre quilograms de producte destinat al tall de les esmentades substàncies.

TRIBUNALS

Demanen presó sense fiança a una parella per tràfic de droguesVan ser detinguts durant l’any passat i el Fiscal demana nou anys de presó

Les dues parelles estan empresonades; una des del 2012 i l’altre porta alguns mesos

Al matrimoni de Bonavista se’ls fa responsables de plantacions de cànnabis

6 diarimés 16/12/2013 TARRAGONACULTURA

CEDIDA

El Cor Jove està format per una vintena de joves.

El Cor Jove ofereix un concert solidari amb FilipinesLa Fundació Proide del col·legi La Salle, amb la col·laboració de Lestonnac, va organitzar un concert solidari per recap-tar fons per a les víctimes de l’huracà de Filipines divendres passat en el que va actuar el Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral. Sota la direcció d’Anna Mateu i amb la música de l’organista Jordi Pascual, el Cor Jove va presen-tar un ampli repertori en el que van cantar peces de Mozart, Händel i cançons populars.

La coral va obrir el programa amb l’Al·leluia de l’Exaltat Jubi-late de Mozart, i van seguir amb

La Sarabanda i Joia en el Món, de Händel. Durant el concert es van cantar algunes nadales, com Ring Chistmas Bells, una nadala ukraniana de Carol, o El desembre congelat i el Noi de la Mare, ambdues nadales popu-lars catalanes. El Cor Jove està format per una vintena de joves d’entre 16 i 30 anys, agrupats en quatre veus mixtes. El cor foma part de l’Associació dels Amics de la Catedral, en el marc de La Schola Cantorum, i participa en les celebracions més assenya-lades de la Catedral, així com també en d’altres esdeveni-ments socials i religiosos.

CIUTAT

«Un país normal solidari» és el títol del conjunt d’ac-tivitats que es van organit-zar ahir al matí a la Rambla Nova de Tarragona, de la mà d’Òmnium Cultural, per tal de participar activament en la Marató de TV3 que, en-guany, ha recaptat fons per a la investigació per a com-batre les malalties neurode-generatives. Al tancament d’aquesta edició, la Marató de TV3 havia aconseguit re-captar 5 milions d’euros.

Solidaritat amb la Marató de TV3

CrIstInA AguIlAr

CEDIDA

‘In memmoriam’ d’Àngel Pomerol, al MAMT

CULTURA

El Museu d’Art Modern de la Di-putació de Tarragona (MAMT) acull fins al 26 de gener l’expo-sició In memoriam, d’Àngel Po-merol, guanyador del 36è Premi Julio Antonio d’escultura, en el marc de la Biennal d’Art 2012, que convoca la institució amb l’objectiu de fomentar la cre-ació i la recerca en el camp ar-tístic. El vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé, va presidir l’ac-te d’inauguració de la mostra,

acompanyat d’Assumpta Rosés, comissària de l’exposició; de la directora del MAMT, Rosa Ricomà, i de l’artista. Durant la inauguració, el vicepresident primer de la Diputació, Albert Vallvé, va destacar que es trac-ta d’un projecte «molt digne de ser un Premi Julio Antonio d’es-cultura de la Biennal d’Art», i que, a més, l’artista és una per-sona molt vinculada a la ciutat, i a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona.

Presenten ‘Història de Gandesa. Cruïlla de camins’ de l’historiador Monner

Un repàs històric ampli, ex-haustiu, pedagògic i amè de la història de Gandesa des dels temps més remots fins a la primera meitat del passat segle XX. Aquestes són les principals característiques del llibre Història de Gandesa. Cruïlla de camins, de l’his-toriador, polític i periodista Anton Monner, una obra que s’ha presentat al Palau de la Diputació de Tarragona. L’acte va estar presidit pel president de la Diputació, Josep Poblet, acompanyat de l’expresident de la Diputació Josep Gomis; de l’autor; de l’alcalde de Gan-desa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Car-les Luz, i del periodista Antoni Coll, encarregat de la presen-tació. El volum està editat amb el suport de la Diputació.

716/12/2013 diarimésREUS

SOCIETAT

Els amants de la cervesa i la cultura alemanya van tenir aquest passat cap de setmana una cita ineludible a la Fira de Reus: l’Ok·toberfest, que ja ha visitat diverses ciutats del territori. Des del divendres fins ahir, i al llarg de tot el dia, els visitants van poder degustar cervesa i gastronomia alemanya, amb música en viu.

L’Oktoberfest, a la Fira de Reus

OLÍVIA MOLET

RedaccióDesprés que el Consell d’Ad·ministració del Grup Sagessa acordés dimecres passat obrir el procés de selecció per nomenar director general del Grup, ahir es va obrir el termini d’admissió de sol·licituds, que finalitzarà el 22 de desembre. Aquestes sol·licituds seran avaluades per una

comissió tècnica amb la previsió de resoldre el procés en breu.

Segons fonts del Grup Sa·gessa, la convocatòria segueix el procediment de lliure desig·nació amb publicitat i concur·rència i la comissió de valoració s’ajustarà als principis d’impar·cialitat i professionalitat dels seus membres.

El Consell d’Administració del Grup va nomenar, l’11 de fe·brer passat, Joan M. Benet i Ar·qué, aleshores gerent de l’Àrea Operativa del Grup, director ge·neral de manera temporal fins a la convocatòria d’aquest procés de selecció.

Després de la marxa de José Augusto García Navarro, l’elec·

ció del seu substitut, ara fa un any, es va veure rodejada de polèmica, després de declarar desert el concurs al que s’havien presentat inicialment una dese·na de candidats. Amb el concurs encara obert, el director gerent del Consorci Sanitari de Terras·sa, Pere Vallribera, va assegurar al seu cercle més íntim que seria el nou director general del grup, tot i no haver·se presentat al concurs públic. La presidenta del Grup Salut, Teresa Gomis, i el mateix alcalde de Reus, Carles Pellicer, van haver de desmen·tir·ho, tot i que van reconéixer contactes i fins i tot una visita de Vallribera a Reus.

Obert el termini per presentar-se a la direcció general de Sagessa

SALUT

L’admissió de sol·licituds finalitzarà el proper diumenge 22 de desembre

La CUP demanarà que se citi a declarar a Marina Geli, Oriol Pujol i Jordi Baiget

Després de les darreres nove·tats sobre el cas Innova, el re·gidor de la CUP de Reus –part personada en el cas–, David Vidal, ha anunicat que es de·manarà al jutge que cridi a de·clarar a l’exconsellera Marina Geli (PSC), Oriol Pujol i Jordi Baiget (CiU), a més de tots els advocats i assessors que sur·ten mencionats en els papers que la Guàrdia Civil va incau·tar a Carles Manté, exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) i imputat pels pa·gaments presumptament in·justificats de més de 800.000 euros. «L’aparició d’aquests documents demostren el que la CUP va fer arribar a fiscalia fa dos anys: darrere dels fets de Reus hi ha una xarxa d’alts càrrecs i directius de la sanitat pública catalana, que han fet d’aquesta el seu negoci», va as·segurar Vidal, moments abans que comencés la manifestació en defensa de la sanitat con·vocada dissabte a Reus. Pre·cisament, l’origen de moltes de la cinquantena d’entitats convocants de la marxa prove·nen de centres sanitaris d’ar·reu de Catalunya, així com la presència de sindicats a nivell català com Metges de Catalu·nya, CGT, CATAC·CTS/IAC, CoBas o la COS. Centenars de persones van participar a la convocatòria, sota el lema «La sanitat no ha de ser un negoci» i a ritme de consignes com ara «Fora la màfia de la sanitat!», «Volem més bates i menys cor·bates!» o «Sanitat universal, pública i de qualitat».

Susanna Cases«Víctimes de lluites polítiques locals i judicialització de tot». Aquest seria un dels arguments que l’exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) i expresi·dent de Shirota, Carles Manté, hauria traçat en l’estratègia per defensar·se de les acusacions d’haver cobrat injustificament d’Innova més de 800.000 euros en 4 anys –13.000 mensuals–, dies abans que explotés el cas In·nova i fos detingut i imputat per sis presumptes delictes: malver·sació de fons públics, estafa, trà·fic d’influències, relacions pro·hibides a funcionaris, blanqueig i contra la hisenda pública. Els mateixos que l’exdirector gene·ral del hòlding i expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, detingut a Tarragona el mateix dia.

Així es desprèn d’uns docu·ments, escrits presumptament pel propi Manté, intervinguts al seu domicili, a Mataró, durant el registre policial al febrer i en els què Manté preparava ja una pos·sible defensa judicial abans de ser imputat.

Un cop analitzats, la Guàrdia Civil considera que, en la seva estratègia de defensa, l’exdirec·tor del CatSalut hauria coaccio·nat l’alcalde de Reus, Carles Pe·llicer, i la segona tinent d’alcalde, Teresa Gomis i, aquests, haurien cedit. Així ho detalla un informe

de l’Àrea de Delinqüència Eco·nòmica de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial, que va ser enviat fa unes setmanes al ma·gistrat del Jutjat d’Instrucció nú·mero 3 de Reus, que investiga el cas Innova, i que va decidir obrir una nova peça derivada del cas, que ara s’ha fet pública, per un presumpte delicte de coaccions de Manté a màxims dirigents de l’actual govern municipal.

Cúpula de CDC«Carnassa contra l’alcalde», «apretar» a Gomis, «baixar el ‘souffle’». Aquestes són algunes de les expressions anotades su·posadament per Manté en diver·

sos papers amb esquemes, idees i expressions i amb assumptes per tractar, segons el que dedueix la Guàrdia Civil, en reunions amb el seu advocat, així com advo·cats d’altres imputats en el cas o l’advocat Francisco José Ma·ría –exsecretari d’Innova–, amb l’objectiu de traçar una mateixa línia argumental i una presump·ta «estratègia delictiva».

Unes pressions contra l’actual cúpula de l’Ajuntament de Reus –es fa menció a querelles contra l’Interventor, l’alcalde i Gomis– a través, segons la Guàrdia Civil, de la cúpula de Convergència De·mocràtica de Catalunya (CDC). Així, en un dels manuscrits apa·

reix el nom de «Jordi Baiget» i la frase «Alcalde fer baixar el ‘souf·flé’. Obrir expedient informatiu». Segons l’informe policial, Manté s’estaria referint a Jordi Baiget, Secretari del Govern català i co·ordinador dels Grups Parlamen·taris de CiU.

En un dels papers, també apa·reix el nom de «Pujol» i diversos punts a baix com «Coneix Prat», «Carnassa contra Alcalde. Que·rella». La Guàrdia Civil creu que es refereix a Oriol Pujol, Secretari General de CDC, i també es pre·gunta «quins documents» hi ha contra Pellicer i Gomis.

Sense pressióEn l’informe, es conclou que «po·dria deduïr·se que hi ha una una presumpta capacitat d’intimida·ció, amb l’objectiu d’aconseguir el silenci». De fet, la Guàrdia Civil no descarta que Pellicer i Gomis haurien cedit a la possible coac·ció, a partir de diversos reculls de declaracions seves en mitjans de comunicació en els què, segons l’informe, «s’observa un canvi, una rebaixa en la tensió de les declaracions, més benevolents i treient ferro».

L’alcalde, però, davant del jut·ge, va declarar no haver rebut «cap tipus de pressió o almenys ser·ne conscient», en la mateixa línia de les afirmacions de Go·mis, que hauria estat coacciona·da, segons el sumari, per decla·

rar que hi ha constància de les feines de Manté.

Manté també es va anotar per preguntar·li al seu advocat si uns documents «es van entregar a Prat, Agustí, etc; si els ha de tenir i si se’ls han de tornar, destruir o guardar». També fa referència a la política de contractació a In·nova, per quin tipus de dret es regeix el hòlding, o que Prat i ell són «víctimes» d’una «confabu·lació política», tot i que també al·ludeix, segons el sumari, que «ell es va guiar per la bona fe i confi·ança en el senyor Prat i en tot cas l’error és de Prat» i, per tant, de·nota que Manté «hagués pogut ser una víctima d’una mentida per part de Prat».

En els diferents manuscrits, també apareixen anotacions com «Elaboració estudis» que, segons la Guàrdia Civil, es pot deduir «una defensa complicada per falta de documents».

En el sumari i les anotacions de Manté també apareixen els noms de l’exconsellera Marina Geli i l’exdirector del CatSalut Josep Maria Sabaté, que haurien donat el vistiplau a la contracta·ció de Manté per part d’Innova.

En un cas amb diverses pe·ces separades, els pagaments a Manté, denunciats per Ara Reus després que un informe munici·pal els considerés injustificats, centren la peça principal del cas Innova.

JUDICIAL

Manté al·lega que el cas Innova és una «confabulació política»Segons la Guàrdia Civil, l’alcalde de Reus i la segona tinent d’alcalde haurien cedit a les coaccions de l’exdirector del CatSalut

CRISTINA AGUILAR

Imatge d’arxiu de l’exdirector del CatSalut, Carles Manté.

8 diarimés 16/12/2013 REUS

¡¡¡Felicidades Maria!!! Que te lo pases tremendamente bien el dia de tu cumple, te lo dese-amos toda tu familia. Besos y abrazos guapa.

FELICITACIONS

Mónica PérezL’Ajuntament de Reus ha instat la propietat de l’immoble que ocupa els números del 6 al 10 del carrer Llovera, en ple centre de la ciutat, que netegi i tanqui un dels habitatges de la part superior de l’edifici que hauria esdevingut un colomar després que les aus hi niessin. A la construcció –que està desocupada a la seva part superior però acull locals comer-cials oberts a peu de carrer– hi haurien aparegut també unes petites deficiències a una de les bigues, que s’haurien de resoldre també tot i no representar un perill imminent per a l’estructu-ra. La propietat de l’immoble ja treballa en ambdós sentits, amb la prioritat de desallotjar els co-loms per evitar que la seva pre-sència afecti a tota la zona.

Tot just fa poques setmanes que el consistori anunciava la signatura d’un nou contracte

pel control dels coloms, així com un increment del pressupost en aquest àmbit d’un 43%, fins as-solir els 54.450 euros. El canvi d’empresa portava de la mà la voluntat de tancar els pisos vells i desocupats per evitar que esde-

vinguessin colomars on les aus proliferen. Enguany, s’han obert 39 expedients relacionats amb habitatges, 23 dels quals encara estan en tràmit i tot i que cap ha desembocat encara en una san-ció.

HABITATGE

El consistori insta a netejar un pis buit que feia de colomar al carrer LloveraLa propietat ja hi treballa mentre resol també deficiències aparegudes a una de les bigues de l’immoble; el bloc es troba deshabitat a la part superior

OLÍVIA MOLET

L’immoble, entre els número 6 i 10 del carrer Llovera.

Luis Franco, nou secretari general de la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport

El doctor Luis Franco Bona-fonte, responsable de la Uni-tat de Medicina de l’Esport de l’Hospital Sant Joan de Reus, ha sigut nomenat nou secre-tari general de la Federación Española de Medicina del Deporte en el transcurs de l’Assemblea general celebrada el passat 30 de novembre a la ciutat de Saragossa, un càrrec que ocuparà fins l’any 2017. La citada federació (FEME-DE) és una societat científica i professional creada fa tren-ta anys que agrupa societats i membres individuals, que desenvolupen la seva tasca en l’àmbit de la medicina es-portiva.Aquest organisme, entre altres funcions, porta a terme una destacada labor d’assessorament a tot un se-guit d’institucions públiques responsables de la redacció i implantació de la legislació en el món de la medicina de l’esport. Un dels camps en els que la citada Federació realitza una tasca important està cen-trat en la investigació científica i en la publicació dels seus re-sultats. el doctor Luis Franco ha col·laborat en diverses pu-blicacions de la FEMEDE.

SOCIETATOLÍVIA MOLET

Es van poder veure tions de totes mides i maneres.

L’Escola La Vitxeta reuneix més de 200 tions catalansTot i la seva «joventut», la Tro-bada de Tions d’arreu de Cata-lunya que organitza anualment l’Escola La Vitxeta ja s’està convertint en una tradició per aquestes dates. La seva tercera edició, celebrada ahir, va acon-seguir reunir 200 tions: grans, petits, vells, joves, de llana, par-ticulars, d’associacions... Una gran diversitat que va aplegar més visitants que mai.

Al migdia, la canalla va fer cagar un gran tió, amb la com-

panyia de les seves famílies, amb igual o més passió per aquests «troncs màgics».

A més, la Trobada de Tions d’arreu de Catalunya va ser solidària, ja que va aconseguir recaptar més de 1.500 euros que es destinaran a la Marató de TV3, dedicada enguany a les malalties neurodegeneratives, en part gràcies al «tió solidari» i també als vermuts servits al migdia a canvi de donacions al preu d’un euro.

916/12/2013 diarimésPUBLICITAT

10 diarimés 16/12/2013 CAMP DE TARRAGONA

ACNLa central nuclear Vandellòs II es va connectar a la xarxa elèc-trica ahir diumenge a la matina-da. D’aquesta manera es dóna per finalitzada la dinovena re-càrrega de combustible que obre un nou cicle d’operació, el vintè. Més d’un miler de professionals d’una quarantena d’empreses col·laboradores es van sumar als treballadors habituals de la planta per poder dur a terme to-tes les tasques planificades.La majoria han estat persones residents a la demarcació de Tarragona.

En la dinovena recàrrega de Vandellòs II s’han fet més de

8.000 ordres de treball, la ma-joria inspeccions i treballs de manteniment preventiu de la instal·lació. També s’han reno-vat 64 dels 157 elements com-bustibles del reactor.

En aquest període de recàr-rega també s’han substituït els monitors del Sistema de Vigilàn-cia de la Radiació (SVR) per uns d’última generació. D’aquesta manera, dels més de 100 moni-tors de vigilància de la radiació que hi ha a la central Vandellòs II, en aquesta recàrrega se n’ha canviat 23 i s’han afegit 4 apa-rells de presa de mostres nous. Un altre treball destacat que s’ha acabat en aquesta parada ha es-

tat la substitució del sistema de proteccions elèctriques del generador principal, del trans-formador auxiliar d’unitat, del transformador auxiliar d’exteri-or i del transformador auxiliar de reserva.

A més, s’han inspeccionat els tubs guia de les barres de control

i s’ha substituït 18 de les seves plaques intermèdies.

Per dur a terme aquests tre-balls, Vandellòs II ha utilitzat per primera vegada una tapa temporal que es col·loca damunt del vas i permet fer, de forma més efectiva, diverses activitats en la cavitat del reactor.

ACN

S’ha finalitzat la dinovena recàrrega de combustible.

La central nuclear Vandellòs II inicia el 20è cicle d’operació

ENERGIA

Ahir va acabar la recàrrega de combustible

Sílvia JiménezFUPS, el partit independent que lidera l’actual alcalde de Salou, Pere Granados, concorrerà a les pròximes eleccions municipals amb les seves sigles. Així ho anunciava el primer secretari del partit en el darrer sopar de mili-tants en el que va destacar que «no s’entendria que FUPS no es presentés a les eleccions i, per això, concorrerem amb les nos-tres sigles».

Als darrers comicis FUPS va presentar una llista conjunta amb CiU, tot i que sota les sigles de la formació convergent. «El nostre pacte al 2009 era el de concórrer amb les dues sigles, però per raons jurídiques no es va fer», concreta Granados.

L’alcalde, però, no aclaria si el seu partit es tornarà a presentar llista conjunta amb CiU, tot asse-gurant que «no es descarta res». En cas que fos així, FUPS vol apa-

rèixer a les paperetes i aquesta és una de les condicions per con-córrer plegats a les eleccions.

«No pactarem amb ningú que no defensi els interessos de Sa-lou», puntualitzava Granados.

Granados assegura haver-se

sentit sol en la defensa dels inte-ressos del municipi durant la ne-gociació del Consorci Recreatiu i Turístic Port Aventura, raó per la qual considera just que FUPS es presenti amb les seves sigles.

«FUPS és l’únic partit que ha

POLÍTICA

FUPS concorrerà a les eleccions municipals amb les seves siglesEl partit que lidera Pere Granados es va presentar a les darreres sota el paraigües de CiU

CEDIDA

Granados va fer l’anunci en el decurs del sopar dels militants.

demostrat estar a l’altura i l’únic que pot garantir una ferma i con-tundent defensa dels interessos i drets de Salou; perquè la força i la potència del nostre partit rau en la seva llibertat, que no té ni motxilles, ni cap dependència de jerarquies de partit i això li ha permès aconseguir el suport i la confiança dels ciutadans de Sa-lou, i un continu creixement de la militància», deia Granados en el discurs que va fer davant més de 400 persones al sopar.

Crítiques al PP i al PSCGranados, d’altra banda, va aprofitar per carregar contra els seus socis de govern (PP) i contra un dels grups a l’oposició (PSC) pel seu paper en la negociació del CRT PortAventura. Al PP li va recriminar el seu posicionament «per la seva manca d’implicació i de suport a l’alcalde». «I el PSC va votar en negatiu a l’acord in-comprensiblement, perquè pen-saven més en els seus respectius partits que en Salou», afirmava Granados.

diarimes.com

1116/12/2013 diarimés CAMPDETARRAGONALa URV coordina un estudi sobre els desnonaments a nivell europeu

La Comissió Europea ha ini-ciat una «radiografia» dels desnonaments per saber qui-nes mesures duen a terme els Estats membre i dissenyar així actuacions per trobar soluci-ons al problema, ha explicat a Efe el coordinador de l’infor-me a Espanya, Sergio Nasarre. Aquest estudi europeu sobre la promoció del dret a l’habi-tatge i les conseqüències de la seva pèrdua compta amb la coordinació de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, la National University of Gal-way, FEANTSA i Human Euro-pean Consultancy. La propos-ta ha estat la guanyadora de la convocatòria de la Direcció General de Treball, Afers So-cials i Inclusió de la Comissió Europea, dotada amb un mi-lió d’euros, i el calendari del projecte és de dos anys. Sergio Nasarre, catedràtic de Dret Civil de la URV i responsable del grup d’investigació d’accés a l’habitatge de la universitat, supervisarà els treballs dels països de l’arc mediterrani, els més afectats per la crisi, i serà l’autor de l’informe oficial per a Espanya. En l’estudi treballa-ran 28 experts.

S.J.Tres persones van ser atrope-llades al mateix temps ahir a La Pineda, Vila-seca. L’accident es va produir a dos quarts de sis de la tarda quan un conductor que circulava per l’avinguda Pau Ca-sals es va despistar i va atropellar amb el seu vehicle les tres perso-nes –totes d’avançada edat– que, en aquells moments, es trobaven creuant el carrer pel pas de via-nants.

Al lloc dels fets –avinguda Pau Casals cantonada amb Enric d’Ossó– hi van fer cap els agents de la guàrdia urbana i el Servei d’Emergències Mèdiques.

Les tres persones van ser tras-lladades a l’hospital Sant Joan de Reus, en principi en estat cons-cient.

Segons apunten fonts polici-als, el conductor va aturar el ve-hicle immediatament per assistir les víctimes.

Un conductor atropella tres ancians a l’avinguda Pau Casals de La PinedaL’accident s’hauria produït quan el jove es va despistar al volant; les víctimes van ser traslladades a l’Hospital Sant Joan de Reus

CEDIDA

La policia i el SEM van acudir al lloc de l’accident

12 diarimés 16/12/2013 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

Noelia, felicidades en tus 8º cumpleaños, de parte de tu madre que te quiere mucho.

¡Ayer día 15 esta preciosidad cumplió 5 añitos!¡Tus papis, tu hermanita Estel, Marc y el resto de tu familia te desean feliz cumpleaños Iris!

Nil, avui fas 4 anyets! Moltes felicitats de tota la família i un petó molt gran de la Clàudia i la Laia. T’estimem molt!

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

ACNAmb deu minuts de retard, per un «problema amb un animal» a la via, el primer TAV directe entre Barcelona i París va arri-bar poc després de les quatre de la tarda d’ahir a la Gare de Lyon. El primer comboi havia sortit de l’estació de Sants de Barcelona a un quart i cinc de deu del matí, el trajecte va durar sis hores i quaranta minuts i va fet parades a Girona, Figueres, Perpinyà, Narbona, Montpeller, Nimes i Valença. Segons la tripulació, «des de Barcelona i Catalunya hi ha viatjat poca gent» i «el 80%» dels passatgers eren francesos. L’alta velocitat farà els trajectes Barcelona-París (amb dos trens diaris per sentit), Barcelona-Lió, Barcelona-Tolosa, i Madrid-Mar-sella. Els bitllets a París costen entre 59 i 170 euros.

La connexió amb París enlla-ça també amb Tarragona, fent

transbordament a Sants: bé amb alta velocitat des de l’Estació del Camp o bé amb un tren de mitja distància. L’alta velocitat entre Barcelona i París espera arribar al milió de viatgers en el seu primer any de funcionament. Els minis-

tres de Foment dels dos estat, Ana Pastor i Fréderic Cuvillier, qualifiquen la unió per alta ve-locitat com una «fita històrica» que afavorirà el lligam entre els dos estats i eliminarà la barrera dels pirineus.

TRANSPORT

Surt de Barcelona el primer TAV a París que estrena la connexió directa a FrançaL’alta velocitat enllaça també amb Tarragona fent transbordament a Sants des de l’Estació del Camp, o bé arribant-hi amb tren de mitja distància

ACN

Les autoritats, a punt per pujar ahir al matí al tren inaugural.

OBITUARIEFE

La comitiva fúnebre, en direcció a la tomba, a Qunu.

Els sudafricans acomiaden per sempre més Nelson MandelaEls deu dies de dol que els sud-africans han guardat pel seu heroi nacional Nelson Mandela van concloure ahir en calma i a l’interior les llars, esgotades les cançons i els balls que el van recordar als carrers del país. En un diumenge com aquest, a l’inici de les vacances de Nadal que per a la majoria de sud-africans són estivals, molts van preferir seguir des de casa seva el funeral de Mandela, retrans-mès en directe per televisió. El Govern de Gauteng, província que inclou l’extensa ciutat de Johannesburg, va llogar au-tobusos perquè els ciutadans

poguessin acudir a diversos estadis i veure a través de grans pantalles el que estava passant en Qunu, indret on Mandela va ser enterrat. La major aflu-ència de públic es va registrar a Orlando, proper a Soweto. Ahir finalment, va rebre sepultura sota una terra que sempre va considerar la seva llar i on re-sulta impossible trobar a algú que digui una mala paraula so-bre l’home que va enderrocar al règim racista del’apartheid, després de resistir una con-demna de 27 anys de presó, i va acabar sent el primer president negre de Sud-àfrica. Efe

Merkel manté el Ministeri de Finances i deixa Exteriors a l’ SPD

Els partits de la propera gran coalició alemanya van anunci-ar avui la composició del nou Executiu, en el qual el bloc conservador de la canceller Angela Merkel manté Finan-ces, i cedeix Exteriors i Econo-mia als socialdemòcrates. El cristianodemòcrata Wolfgang Schäuble, estret col·laborador de Merkel i promotor de les reformes que estan tenint lloc en l’eurozona, conserva el Mi-nisteri de Finances. Efe

Per a 3 de cada 4 catalans, Rajoy hauria d’autoritzar la consulta

Gairebé un 74% dels catalans creuen que el govern espanyol hauria d’autoritzar la consulta sobiranista i un percentatge similar està d’acord que se’ls consulti sobre la independèn-cia. És un dels resultats d’una enquesta que publica El Peri-ódico, feta després d’haver-se anunciat el contingut de la doble pregunta i la data de la consulta sobiranista. Un 20% dels catalans rebutgen la cele-bració del referèndum. ACN

REACTIVAR EL TERRITORI, AJUDAR LES PERSONES

MONOGRÀFIC ESPECIALDEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

MONOGRÀFICII diarimés 16/12/2013

Per a millorar i potenciar els serveis i la connectivitat en tren al Camp de Tarra-gona, hi ha tres projectes estratègics: el tercer fil entre Vila-seca i Castellbisbal, la connexió de les vies conven-cionals de Reus i Tarragona amb les vies d’alta velocitat i la duplicació de la via con-vencional en el tram fins ara de via única entre Vandellòs i Tarragona.

El tercer fil: la connexió Port de Tarragona – frontera francesa El desenvolupament del Corredor Mediterrani in-clou, entre les actuacions prioritàries, la connexió en ample internacional en-tre el Port de Tarragona i la frontera francesa. Aquesta actuació suposa a curt ter-mini l’adaptació a l’ample internacional a través d’un tercer rail del tram de la línia convencional entre Tarrago-na i el nus de Castellbisbal. “Aquesta obra és bàsica per la competitivitat del Port de Tarragona i de les indústries i centres logístics ubicats a l’entorn del traçat i pot re-forçar la competitivitat de l’economia catalana”, sosté el secretari d’Infraestructu-res i Mobilitat, Ricard Font.

En aquest sentit, cal re-marcar que el complex quí-mic de Tarragona és el més gran del sud d’Europa i con-centra el 50% de la produc-ció de la indústria química de Catalunya i el 23% de la de tot l’Estat. L’adaptació a l’ample mixt d’una de les dues vies entre Tarragona i Castellbisbal dotarà aquest corredor d’una capacitat d’una dotzena de trens di-aris per sentit en ample internacional, la qual cosa equival aproximadament a

la capacitat de 340 camions diaris

El tram que s’adaptarà discorre entre Vila-seca i el nus de Castellbisbal, al llarg d’uns 100 quilòmetres i l’obra té un cost estimat d’uns 230 milions d’euros. Es preveu que pugui entrar en servei el 2015.

Reus-Tarragona en alta velocitatEl desplegament de l’alta ve-locitat en ample internacio-nal a Catalunya ha permès, a més de connectar Barcelona amb Madrid o París, bastir una xarxa interior de trens d’altes prestacions entre les principals ciutats del país: Barcelona, Girona, Lleida i Camp de Tarragona (els ser-veis AVANT).

A la demarcació, els regi-onals convencionals tenen l’estació a l’interior de les ciutats de Tarragona i de Reus i els AVANT s’aturen a l’estació del Camp de Tarra-gona, situada al municipi de la Secuita, a diferència del que succeeix a ciutats com Girona o Lleida, on els dos tipus de serveis conflueixen.

Així, el Pla territorial del Camp de Tarragona assenya-la tant la necessitat de con-vertir les vies convencionals de Reus i Tarragona en vies d’ample mixt (el tercer fil) i de connectar aquestes vies a les vies de l’alta velocitat de manera que els AVANT puguin sortir de la via de l’AVE a l’entorn del Penedès i arribar fins al cor de les ciu-tats de Tarragona i de Reus. Atès que és una actuació que pot tenir un retorn social i econòmic molt alt, la Ge-neralitat de Catalunya està treballant per presentar prò-ximament al Ministeri de Fo-ment una proposta tècnica.

El final del tram de via únicaActualment, estan en exe-cució les obres de duplicació de la via del tren convenci-onal entre Vandellós i Tar-ragona, de 44 quilòmetres. Els treballs tenen un pres-supost d’uns 250 MEUR i es preveu que finalitzin el 2017. El Govern de Catalunya ha reclamat des de fa temps al Ministeri de Foment aquesta actuació per a millorar dels serveis ferroviaris al Camp de Tarragona.

Territori

EL CAMP DE TARRAGONA ÉS L’ESCENARI DE TRES PROJECTES DESTINATS A AMPLIAR I MILLORARLA COBERTURA DEL SERVEI FERROVIARI

POTENCIAR EL TRANSPORT fERROVIARI

IMPLEMENTACIÓ DEL SERVEIDE RODALIES DE TARRAGONAEL PRIMER TRIMESTRE DE 2014 ES POSARÀ EN MARXA LA LÍNIA TARRAGONA-REUS

Els serveis de Rodalies es-tructuren la mobilitat a l’entorn de les grans àrees metropolitanes de les quatre capitals catalanes (Barcelo-na, Girona, Lleida i Tarra-gona), i faciliten l’intercanvi modal amb els serveis regi-onals. La nova configuració dels serveis ferroviaris de Rodalies de Catalunya com-prèn, per tant, la implanta-ció de serveis territorials de rodalia a Tarragona, Girona i Lleida. Aquesta reordena-ció del servei permetrà crear una nova oferta que servirà per millorar la comunicació entre les principals poblaci-ons de les diferents regions metropolitanes.

En el cas de les comarques de Tarragona la xarxa ferro-viària que cobreix el Camp de Tarragona recorre tot el

perfil del litoral i s’endinsa cap a l’interior en direcció nord - oest i oest. Al Camp de Tarragona és produeix la bi-furcació entre les direccions que, des de les comarques de Barcelona, es dirigeix res-pectivament cap a València i Saragossa.

La prioritat en l’establi-ment del servei de rodalia de Tarragona és posar en funci-onament el tram Tarragona – Reus, per anar progressiva-ment incorporant la resta de serveis en funció de les dis-ponibilitats pressupostàries existents. Aquesta millora suposarà oferir una freqüèn-cia de pas dels combois molt competitiva i l’enllaç amb els serveis regionals i de mitjana distància, així com la combi-nació intermodal de serveis bus-tren.

Per al director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, el desplegament de les rodalies territorials supo-sarà una “millora significa-tiva” en els desplaçaments i que això ha de permetre fer un salt de “qualitat” en la mobilitat a tota la demar-cació, especialment per les connexions que hi haurà amb els altres modes de transport. “Tenim un país raonablement madur en matèria d’infraestructures i el nostre desafiament és fer una gestió intel·ligent de la mobilitat, en el qual les ro-dalies territorials hi tenen un paper molt important”, explica.

Infraestructures prioritàriesD’altra banda, recentment

el Departament de Territori i Sostenibilitat ha assolit un acord amb el Ministeri de Foment per a desenvolupar un programa d’actuacions prioritàries per a la millora de les infraestructures de la xarxa de Rodalies i Regio-nals per valor de més de 300 MEUR. Aquest pla recull una cinquantena de mesures, que corresponen a aquelles que més beneficis a curt termini poden comportar quant a seguretat, fiabilitat i funcionalitat de la xarxa.

El programa s’executarà en un període de dos anys i inclou obres en infraes-tructures, instal·lacions i estacions, entre les quals cal remarcar la renovació de l’estació de Tarragona, amb una inversió de 15 milions d’euros.

MONOGRÀFIC III16/12/2013 diarimés

RAVAL DE MAR I C-51, CLAUS PER MILLORAR LA MObILITATACTUACIONS A VILA-SECA I LA PINEDA I ENTRE VALLS I EL VENDRELL

El Govern ha posat en marxa aquest 2013 una in-fraestructura clau per a la millora de la mobilitat en-tre el nucli de Vila-seca i la Pineda, així com a l’accés a diversos espais d’oci i la circulació a l’entorn del po-lígon químic de Tarragona. És el conegut com Raval de la Mar, una via desdoblada de característiques urba-nes i com tal compta amb zones d’aparcament, en-llumenat, voreres i un car-ril bici al llarg de tot el re-corregut. No és només una carretera que ha de servir per facilitar la connexió amb la Pineda i la zona in-dustrial sinó que és un sím-bol de modernitat i eficàcia que conjuga la mobilitat amb la sostenibilitat: auto-via per als turismes, vial se-gregat per a camions, carril bici i set hectàrees de zona

verda. El Raval de la Mar re-força de l’eix la Pineda-Port Aventura-Vila-seca com a pol econòmic del Camp de Tarragona.

En un altre punt del ter-ritori, entre Valls i Albinya-na, s’està treballant en la finalització, prevista per a aquesta primavera vinent,

de les millores a la C-51, una obra que permetrà afa-vorir la seguretat i la fluïde-sa en la circulació entre el Baix Penedès i l’Alt Camp.

Millora dels trens de les línies R15 i R16 aquest 2014Pla de millora del transport públic a les Terres de l’Ebre, que s’està redactant i que es començaran a aplicar a par-tir de l’any vinent. Proposa diferents actuacions tant en els serveis de bus interurbà com en els serveis ferrovi-aris. En aquest sentit, en la vessant ferroviària, una de les principals novetats és la millora dels trens de les lí-nies R15 i R16 el primer tri-mestre de 2014. Un aspecte clau d’aquest pla serà també la millora del servei a partir de la implantació de la vari-ant del Corredor Mediterrani amb ample UIC, a partir del 2015 i que permetrà reduir significativament els despla-çaments entre Tortosa i Bar-celona i Tortosa i Tarragona. En l’àmbit del transport pú-blic per carretera, ja per al 2014 es crearà una targeta T-10 per als desplaçaments interns a les Terres de l’Ebre.

NOVES LíNIES DE bUS RàPID CONNECTARAN TARRAGONA AMb EL VENDRELL I TORTOSA AMb ALCANARLa xarxa d’altes prestaci-ons ‘exprés.cat’ s’està im-plantant progressivament a Catalunya des de la tardor passada.

L’actuació suposa una aposta decidida de la Gene-ralitat pel bus exprés com a mode de transport públic eficient i competitiu per connectar de manera ràpi-da, sostenible i econòmica els principals pols de mo-bilitat del territori que con-centren major demanda de desplaçaments.

Aquest tipus de xarxa de bus exprés, que ja funciona a altres ciutats com París, Istambul, Hamburg o Nan-tes, presenten un conjunt d’avantatges respecte les línies convencionals, com ara una reducció notable del temps del trajecte del recorregut, atès que asso-leixen velocitats comerci-als més competitives. Així, aprofiten infraestructures com ara carrils bus o priori-tats semafòriques en els en-

creuaments, i compten amb poques parades al llarg del recorregut, per tal d’oferir un servei atractiu a l’usuari, amb millors freqüències de pas, informació en temps real dins i fora dels vehicles i una imatge corporativa co-muna.

Les noves línies que es po-saran en marxa el 2014 i que s’afegiran a les ja exis-tents són:•Tarragona-Altafulla-Torre-dembarra-El Vendrell• Tortosa-Amposta-Sant Carles de la Ràpita-Alcanar• Olot-Girona

• Lleida-CerveraLa posada en marxa d’aques-

ta xarxa comportarà una parti-cipació públic-privat en el seu finançament, que serà assumit conjuntament pels operadors de transport públic que donen servei en aquests corredors i per la Generalitat. Concreta-

ment, els nous vehicles seran finançats pels operadors (el 66%) i per la Generalitat (el 33%), mentre que la producció i implantació de la nova imatge anirà a càrrec dels operadors i el sistema d’informació a l’usu-ari serà assumit per la Genera-litat.

Adjudicades les obres de la nova estació d’autobusos d’AmpostaEl Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudi-cat les obres de construcció d’una nova estació d’auto-busos interurbans a Ampos-ta, que millorarà la mobilitat i l’accessibilitat en transport públic al municipi, així com la qualitat del servei i el con-fort dels viatgers. Es preveu que la nova instal·lació, que s’ha adjudicat per un import d’1,2 MEUR, entri en funci-onament la tardor de 2014.

IV diarimés 16/12/2013 MONOGRÀFIC

El Corredor Mediterrani cons-titueix una infraestructura de transport estratègic per a Catalunya, atès que connecta les principals àrees d’activitat econòmica i infraestructures portuàries, aeroportuàries i logístiques del país amb la resta del litoral peninsular i amb Europa. És un eix pri-oritari tant per a vertebrar el país i donar resposta a les necessitats de mobilitat, com per a garantir la millora de la competitivitat de l’economia catalana.

El Corredor sovint s’associa només a un eix ferroviari d’al-ta velocitat per a passatgers, però, de fet, està format per un conjunt d’infraestructures en-caminades a configurar una oferta ferroviària adequada tant per al transport de mer-caderies com de viatgers, que respongui a les necessitats de connectivitat, qualitat i ca-pacitat, vertebri el territori i potenciï l’activitat econòmica, alhora que minimitzi els im-pactes ambientals que genera el transport.

Aquest eix és la columna vertebral de l’Euroregió Arc Mediterrani (EURAM), una regió econòmica que concen-tra alguna de les principals àrees urbanes de la penínsu-la i on viu el 40% de l’estat espanyol; més de 16 milions de persones. La regió metro-politana de Barcelona, amb prop de 5 milions d’habitants, és l’àmbit territorial amb més pes demogràfic d’aquesta Eu-roregió.

A l’EURAM es genera el 40% del PIB espanyol, agluti-na més del 50% de la produc-ció industrial i agrària estatal en valor. Així mateix, d’aques-ta regió surt el 60% de les ex-portacions de l’Estat. El Cor-redor Mediterrani representa prop del 50% del trànsit total de mercaderies de l’estat es-panyol, la quota del ferrocarril respecte el transport per car-retera és molt baixa, entorn al 2-3%, i té encara molt marge

de creixement fins arribar a valors propers al 20% que són els que es donen als països del nostre entorn.

El full de rutaEl Corredor Mediterrani es considera una peça clau per al país, que cal desenvolupar en diverses etapes, tot priorit-zant les actuacions que poden tenir un major retorn social i econòmic. És un mitjà, no una fi en si mateix. Per a Ricard Font, secretari d’Infraestruc-tures i Mobilitat, «El corredor mediterrani és una suma de factors: el primer, que hi hagi activitat econòmica, que hi és; segon, que hi hagi comunica-cions i infraestructures vià-ries i ferroviàries adequades, així com ports i aeroports que connectin aquest corredor amb el món i també es con-nectin dins mateix del corre-dor».

Per tal de treure el màxim rendiment social i econòmic del Corredor Mediterrani, la infraestructura és condició necessària però no suficient; cal tenir en compte altres as-pectes que són essencials. La promoció d’instruments de gestió de la mobilitat i del transport de mercaderies, així com la definició d’un projecte urbanístic i territorial associat a la infraestructura, són cab-dals.

Així, l’estratègia del Govern de la Generalitat en el marc del Corredor Mediterrani es configura en quatre eixos bà-sics. Per una banda, la infraes-tructura, mitjançant l’Agenda Catalana del Corredor Me-diterrani, un document que ha aportat criteris i definit prioritats. L’operativitat, bus-cant la cooperació de tots els agents implicats: operadors d’infraestructura, operadors logístics, carregadors, etc... El territori, determinant totes les potencialitats que aques-tes noves infraestructures i serveis poden oferir, tant en l’àmbit de la logística com de

l’ac-tivitat econò-mica en gene-ral; i finalment, la cooperació internacional. El Corredor Medi-terrani ha de servir per ampli-ar el nostre hinterland i afavo-rir la internacionalització de l’economia catalana.

OperativitatPer tal de potenciar el Corre-dor Mediterrani i fomentar l’activitat econòmica i el po-tencial logístic del país, el Go-vern està impulsant diverses iniciatives, entre les quals cal remarcar la creació del Comi-tè de Desenvolupament Inter-modal de Transport Terrestre de Mercaderies de Catalunya, juntament amb el Port de Bar-celona, el Port de Tarragona i les Cambres de Comerç de Catalunya.

El principal repte del comitè català serà augmentar la quo-ta del ferrocarril en el trans-port de mercaderies i poten-ciar el Corredor Mediterrani. La creació d’aquest organisme neix del projecte iFreight-MED-DC, una col·laboració de cinc regions europees lide-rada pel Departament de Ter-ritori i Sostenibilitat.

Per a Ricard Font, «És ne-cessari dimensionar bé les infraestructures que s’impul-sin i pensar en les estratègies perquè els serveis funcionin. La solució és un bon pla de negoci que tingui en compte també les iniciatives i opera-dors privats; l’economia real. Hem d’aprofitar el corredor mediterrani per a generar unes sinergies econòmiques de les quals les companyies catalanes o d’altres punts de l’estat es puguin beneficiar”

UNA INFRAESTRUCTURA ESTRATÈGICA AL SERVEI DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICAI LA COHESIÓ TERRITORIAL

EL CORREDOR MEDITERRANI

Territori

Són actuacions prioritàries a l’entorndel corredor Mediterrani:Mercaderies• Resoldre els colls d’ampolla, pel que fa al nombre de vies i capacitat dels corredors:

- Duplicació de la via convencional entre Vandellós i Tarragona, actualment en obres

- Implantació del 3r carril al corredor València-Castellbisbal • Connexió en ample internacional i ibèric dels ports de Barcelona i de Tarragona i con-nexió en ample internacional centres de mercaderies i de producció• Creació o remodelació de terminals ferroviàries intermodals

Viatgers• Finalitzar la xarxa d’alta velocitat catalana:

- Completar les estacions previstes sobre la línia d’alta velocitat Camp de Tarrago-na-Frontera francesa

- Nova línia d’alta velocitat Castelló-Tarragona• Connectar els aeroports catalans a la xarxa ferroviària d’alta velocitat

En el desenvolupament del Corredor Mediterrani són clau altres infraestructures, com les viàries. En l’actualitat ,el corredor mediterrani viari, al seu pas per Cata-lunya, el conforma una gran via de pas (l’autopista AP-7), que travessa Catalunya de punta a punta i que voreja Barcelona per l’exterior. A les Comarques Gironines l’acompanya la carretera N-II i al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre l’N-340. El desdoblament d’aquestes vies són projectes que es poden emmarcar en el desenvo-lupament del Corredor Mediterrani.

En la línia de potenciar el Corredor Medi-terrani en la seva dimensió internacional, el Departament de Territori i Sostenibili-tat lidera un projecte de caràcter europeu, iFreightMED-DC, que aplega també insti-tucions de França, Itàlia, Eslovènia i Croà-cia i s’inscriu en el programa MED de coo-peració transnacional de la Unió Europea. Aquest organisme té com a objectius principals fomentar i crear nous serveis intermodals de transport de mercaderies

a cadascuna de les regions participants, optimitzant l’ús de les infraestructures ac-tuals i futures. En aquest sentit, es crearan comitès regionals de desenvolupament de serveis de transport intermodal de merca-deries, que assumiran una sèrie d’accions i serveis per millorar la competitivitat dels ports i àrees industrials de les regions im-plicades, mitjançant la promoció de noves rutes logístiques transeuropees de trans-port intermodal.

Cooperació internacional

V16/12/2013 diarimésMONOGRÀFIC

CREIXEN LES AJUDES PÚbLIQUES A fAMíLIES EN POLíTIQUES D’HAbITATGEENTRE ELS MESOS DE GENER I OCTUBRE D’ENGUANy, UN TOTAL DE 24.457 FAMÍLIES EN RISC D’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL HAN REBUT ALGUN TIPUS D’AJUT PúBLIC, UN 33,4% MÉS qUE EN EL MATEIX PERÍODE DE L’ANy PASSAT.

Evitar el desallotjament de l’habitatge habitual, en pri-mer terme, i pal·liar les con-seqüències de la seva pèrdua si aquesta s’arriba a produir, en segon lloc, són les priori-tats de la política social d’ha-bitatge del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Polítiques per evitar la pèrdua de l’habitatgePer tal de poder continuar a casa seva malgrat els possi-bles problemes econòmics, els ciutadans compten amb diverses línies d’ajut dispo-nibles:• Per pagar el lloguer

Es preveu acabar l’any amb 20.000 famílies ate-ses amb aquesta línia d’actuació, xifra superior a les 14.994 que van rebre el mateix ajut entre gener i octubre de 2012.

• Ajuts als llogaters resi-dents al parc públic de la Generalitat

Aquest 2013 quasi el 15% de les famílies que viuen al parc públic d’habitatges reben aquest suport suple-mentari per poder pagar el lloguer.

• Ajuts d’especial urgència a famílies que han contret deutes

En cas que les famílies es trobin ja en una situació d’especial urgència davant la possibilitat de perdre la seva residència habitual, bé sigui per impagament dels rebuts del lloguer o bé de les quotes hipotecà-ries, també poden optar a un ajut específic de fins a 3.000 euros per sortir d’aquesta situació. L’objectiu d’aquesta línia és evitar un desnonament imminent, possibilitant la permanència de la famí-lia al seu habitatge i, per tant, l’ajut és de caràcter puntual, amb la voluntat

de cancel·lar els deutes. Aquesta línia de prestaci-ons ha evitat un total de 4.199 (suma de tot 2012 i de gener a octubre de 2013) desnonaments a Catalu-nya els darrers dos anys.

Polítiques per minimitzar les conseqüències del desnonamentEn cas que el desnonament ja hagi tingut lloc, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya té també diversos mecanismes per intentar minimitzar les seves conseqüències, amb independència de què sigui per impagament del lloguer

o de la hipoteca. Cal tenir present que, segons les da-des del Consell General del Poder Judicial, en el primer semestre d’enguany s’han practicat a Catalunya 9.256 llançaments. D’aquests, un 68% es deuen a l’impaga-ment del lloguer, un 27% són execucions hipotecàries, i la resta correspon a altres cau-ses.

Eines de mediació: OfideuteUna vegada una família constata els problemes per fer front als seus impaga-ments vinculats a l’habitatge

de lloguer o al préstec hipo-tecari, es fa necessari trobar una solució, a banda dels ajuts públics als què pugui optar.

Amb aquesta finalitat, l’any 2010 es va posar en marxa Ofideute, un servei depenent de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que atén les consultes de la ciuta-dania respecte els seus prés-tecs hipotecaris i que actua com a mitjancer i negociador amb les entitats bancàries en casos de dificultats per fer front al pagament de les quotes.

Els resultats obtinguts en aquests tres anys de funci-onament de l’Ofideute són molt positius. S’han atès 6.123 famílies, de les quals han rebut assessorament 1.945 i s’han iniciat 3.096 processos d’intermediació. De les mediacions tancades, un 59,41% dels casos s’ha resolt amb una solució pac-tada.

Ofideute ha aconseguit 321solucions pactades entre gener i octubre d’enguany. Aquestes solucions contem-plen dacions en pagament o venda de l’habitatge per cancel·lar el deute de les fa-mílies assessorades, entre d’altres.

Quins passos aconse-llaria a un ciutadà que tingui problemes per pagar el lloguer o la hi-poteca del seu habitat-ge, o una persona que es vegi en risc de ser desnonada? A on es po-den dirigir?Des de l’Agència hem posat en marxa diversos mecanismes per atendre les famílies amb proble-mes relacionats amb l’ha-bitatge. Tenim el servei de mediació hipotecària Ofideute, que atén a les fa-mílies amb problemes per fer front a les seves quotes d’hipoteca. És important que es dirigeixin a aquest servei tan aviat com pre-vegin que podran tenir dificultats de pagament. En el darrer any també hem creat un nou ajut per a famílies que ja han estat desnonades i tenim els ajuts per al pagament del lloguer, que s’atorguen en funció de la renda familiar. Com actua l’Agència da-vant un desnonament? Els serveis socials munici-pals s’ocupen d’atendre les famílies que han patit un procés de desnonament. La Mesa d’Emergències de la Generalitat actua per atorgar un habitatge

de lloguer a un preu molt assequible a aquelles famí-lies que tenen una urgèn-cia imminent. La voluntat és sempre que cap família quedi desatesa. Com valora el Pla de Xoc per adjudicar habi-tatges buits?Els habitatges buits que actualment administra l’Agència han disminuït considerablement des que es va endegar la campanya del Pla de Xoc, que ha con-sistit en passar els habitat-ges de compra a lloguer o a lloguer amb opció de com-pra, baixar els preus dels lloguers i fer més àgils els processos d’adjudicació. El resultat ha estat molt posi-tiu i actualment no tenim habitatges buits en zones amb demanda. Quan preveuen que po-dran fer-se noves con-vocatòries d’ajuts a la rehabilitació?Estem treballant amb la perspectiva de poder obrir una convocatòria general de subvencions a la reha-bilitació el 2014, que anirà molt enfocada a eficiència energètica i accessibilitat, tenint molt present també el nivell de renda de les famílies per poder accedir als ajuts.

CARLES SALASECRETARI D’HABITATGE

«CAP fAMíLIA HA DE QUEDAR DESATESA EN UN CAS DE DESNONAMENT»

FAMÍLIES ATESESPOLÍTIQUES SOCIALS D’HABITATGE

2013 (gener/octubre)

2012 (gener/octubre)

Prestacions urgents

Per impagament de quotes de lloguer 1.826 1.547

Per impagament de quotes hipotecàries 291 188

Per a famílies ja desnonades 203 -

Ajuts per al pagament del lloguer 19.678 14.994

Ajuts implícits a residents del parc públic de la Generalitat 1.465 989

Ofideute

Casos tancats amb una solució pactada 321 297

Habitatges adjudicats mitjançant Mesa d’Emergències 476 232

Habitatges d’Inclusió cedits a entitats/associacions 197 90

TOTAL DE LLARS EN RISC SOBRE LES QUÈ S’HA ACTUAT 24.457 18.337

Les gestions sobre temes relacionats amb l’habitatge es poden fer a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.Des del Servei de l’Habitatge s’han elaborat tres guies informatives per donar respostes útils i adaptades a les mancances del moment a causa de la crisi econò-mica. Podeu consultar aquestes guies completes al web de l’Agència (http://www.agenciahabitatge.cat/wps/portal/) i presencialment a:

• Tarragona, Carrer Cardenal Vidal i Barraquer, 12-14.

• i a les Terres de l’Ebre, carrer Maria Rosa Molas, 41 (accés per Passeig Joan Moreira)

Servei al ciutadà: a on anar

La custòdia del territori es basa en la filosofia de faci-litar les iniciatives volun-tàries de conservació de la natura, el paisatge i el pa-trimoni cultural en finques privades i públiques. Mit-jançant acords, les entitats de custòdia assessoren els propietaris perquè adop-tin una gestió del territori orientada a la conservació dels valors i els recursos de les finques en custòdia.

La custòdia és una eina de gestió del territori que té per objectiu implicar els propietaris i usuaris en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i pai-

satgístics. És un mètode de treball eficaç i democràtic que es fonamenta en dos principis bàsics: l’aproxi-mació transversal a la ges-tió i a la conservació del medi i el patrimoni natural i cultural, i la participació directa de la societat civil en les polítiques públiques i en l’acció sobre el territo-ri per a la conservació de la biodiversitat.

El context administra-tiu i econòmic actual ofe-reix una oportunitat per situar la custòdia del ter-ritori com una estratègia innovadora, basada en la col·laboració de tots els actors de la societat, i ca-

paç d’aportar solucions consensuades al repte de la conservació de l’entorn natural i de la biodiversi-tat.

El Departament de Ter-ritori i Sostenibilitat, a tra-vés de la Direcció General de Polítiques Ambientals (DGPA), i la Xarxa de Custò-dia del Territori (xct) tenen la voluntat d’impulsar con-juntament el desenvolupa-ment i la institucionalitza-ció de la custòdia al nostre país, donant continuïtat a les accions empreses en el passat i projectant-les al futur, mitjançant el Pla de Treball de Legislatura per al període 2011-2014.

VI diarimés 16/12/2013 MONOGRÀFICInstitut Català de Finances

LA CUSTÒDIA DEL TERRITORICOMPROMÍS AMB EL MEDI I LA DINAMITzACIÓ ECONÒMICA DEL TERRITORI

AJUTS A PROGRAMES DE CUSTÒDIA

• Custòdia fluvial a les Muntanyes de Prades. Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals.

L’objectiu general d’aquest programa és protegir els hàbitats i la biodiversitat dels ecosistemes fluvials de les Muntanyes de Prades davant de les amenaces a que es troben exposats actualment, com l’hi-perfreqüentació, les espècies exòtiques, les pràctiques agrícoles no respectuoses amb l’entorn o l’abocament de deixalles i aigües residuals.Tipus d’acords i principals actuacions:- Formalització d’acords de custòdia del territori amb ajuntaments i propietaris particulars.- Formalització d’adopcions de trams flu-vials amb escoles i altres col·lectius.- Conservació d’espècies autòctones ame-naçades com el cranc de riu ibèric, la ba-gra, la merla d’aigua i amfibis.- Restauració de la vegetació de ribera.- Neteja de la llera fluvial.- Millora de la qualitat de l’aigua.- Conscienciació ambiental.

• Custòdia Fluvial i Agrària per a la Preservació de les Planes d’Inunda-ció del Tram Final de l’Ebre.Grup de Natura Freixe.

El projecte es desenvolupa a la comarca de la Ribera d’Ebre en finques situades a les planes d’inundació del riu.Té per objectius impulsar la custòdia del territori a la comarca i incentivar una nova economia rural, millorar la funcionalitat de l’ecosistema fluvial del riu Ebre i com-patibilitzar-la amb els diferents usos del territori, a més de fomentar la recupe-ració de finques agrícoles abandonades i d’espais fluvials emblemàtics.Tipus d’acords i principals actuacions:- Signatura d’acords de custòdia amb propietaris privats i administracions pú-bliques. Realització de cursos i jornades obertes a tothom. Promoció d’un “banc de terres” i la recuperació de finques aban-donades. Restauració de zones fluvials. Promoció d’incentius per a l’agricultura ecològica i les bones pràctiques agríco-les. Assessorament tècnic i burocràtic a propietaris. Assajos I+D en finques en custòdia.

• Custòdia del Gaià.Associació Mediambiental la Sínia.

Amb el títol “El Gaià, custòdia del territo-ri”, impulsen un projecte de custòdia flu-vial, agrària i forestal. L’àmbit d’aquesta proposta és l’entorn del curs baix del riu Gaià, situat entre la cua de l’embassa-ment del riu i la desembocadura, a més de també l’entorn del seu principal afluent, el torrent de Vespella o de Salomó.Tipus d’acords i principals actuacions:Assolir acords de custòdia de terrenys privats dins de l’àmbit fluvial del Gaià, prioritzant els àmbits indicats. Impulsar programes de conservació de la biodiver-sitat, centrats en la recuperació de l’eco-sistema del bosc de ribera i la millora d’hàbitats. Promoure el voluntariat ambi-ental entre els veïns i veïnes, i en especial en els municipis per on discorren el Gaià i el torrent de Vespella i Salomó. Signatura de convenis amb municipis. Impulsar la creació d’una taula de municipis, on s’ar-ticulin propostes de gestió i custòdia del riu. Promoure projectes de millora d’usos públics: senyalització d’itineraris i edició de materials.

• Custòdia de ratpenats.Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosis-

temes Catalans - Ecologistes de Cata-

lunya (GEPEC - EdC).

Contribuir a la conservació dels ratpenats

al sud de Catalunya.

Tipus d’acords i principals actuacions:

- Acords amb propietaris de finques amb

colònies existents de ratpenats; mitjan-

çant el tancament físic d’aquestes colòni-

es contribuïnt a la seva conservació.

- Acords amb propietaris de finques amb

colònies de ratpenats de caràcter preven-

tiu i educatiu davant possibles afectacions

negatives en el futur.

- Acords amb propietaris de finques sus-

ceptibles de construir-hi refugis experi-

mentals de diverses mides.

- Construcció dels refugis experimentals i

ús de cartells i rètols de disseny.

- Difusió del projecte i dels acords assolits

mitjançant premsa, díptics i renovació de

la web.

Territori

Per al període 2013-2014, el Departament de TES ha atorgat subvencions a 9 associacions i 2 fundacions per al desenvolupament de progra-mes de custòdia. Els 11 projectes subvencionats es dediquen a hàbitats fluvials, agraris, agroforestals, marins i de coves, i s’han atorgat a entitats que treballen arreu de Catalunya. En destaquen:

• PDU del LOGIS Penedès: con-cebut com un dels grans nodes lo-gístics sobre el traçat del Corredor Mediterrani, el tret diferenciador d’aquest LOGIS respecte el de l’Em-pordà és la seva proximitat als ports de Barcelona i Tarragona. Aquesta situació privilegiada, sumada a la intermodalitat pròpia dels LOGIS, permetrà descongestionar l’activitat logística d’aquests dos ports. El Pla abasta una superfície de 56 hectàre-es dels termes municipals de l’Arboç i Banyeres del Penedès i busca també generar un sector d’activitat econò-

mica potent al voltant de la terminal intermodal.• PDU de BCN World: en el marc del projecte de desenvolupament d’un nou centre recreatiu i turístic als municipis de Salou i Vila-seca, aquest Pla tindrà la missió d’ordenar tota la nova àrea d’expansió i d’as-segurar al màxim la seva integració territorial. Tot i que la primera fase de construcció de BCN World ja és possible amb el planejament urba-nístic vigent a hores d’ara, aquest PDU serà necessari tant per aportar una visió de conjunt com per per-

metre afrontar les següents fases del projecte. • PDU del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès-Parc de l’Al-ba. L’àmbit del Pla comprèn el gran espai central del corredor del Vallès, entre els nuclis de Cerdanyola, Sant Cugat, la serra de Collserola i el cor-redor d’infraestructures viàries i fer-roviàries de la comarca.• PDU del LoGIS Empordà. El Pla preveu la implantació d’una termi-nal intermodal i delimita i ordena un sector d’activitats logístiques al seu voltant, a cavall dels municipis de Vilamalla i el Far d’Empordà• PDU circuit Barcelona-Catalu-nya: es pretén reforçar el Circuit de Catalunya com a pol d’activitat econòmica i equipament de compe-titivitat territorial tot impulsant ac-tivitats d’oci i de serveis relacionats amb el món del motor, que el PDU haurà de recollir i regular. • PDU del Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria d’Igualada-Jor-ba. En aquest cas, el PDU proposarà un nou emplaçament per a les in-dústries de la pell que actualment s’ubiquen a l’històric barri del Rec d’Igualada, amb l’objectiu de faci-litar i impulsar la continuïtat de la seva activitat com un dels motors econòmics de la comarca de l’Anoia.• PDU de l’eix Riera de Caldes Sud: Aquest pla abastarà els municipis de Santa Perpètua de Mogoda i la Lla-gosta.• PDU de la Granvia-Llobregat: el seu objectiu és culminar la reforma de la Granvia de l’Hospitalet de Llo-bregat, en aquest cas centrant-se en el tram entre la plaça Europa i el riu Llobregat. • PDU Salt-Vilablareix: ordenarà la peça de terreny que dibuixen els lí-mits municipals de Salt, de Vilabla-reix i la sortida Girona sud de l’auto-pista AP-7. • PDU del Delta del Llobregat: pre-tén consolidar el Parc Agrari, tot mi-llorant la seva relació amb el teixit urbà que el rodeja o bé relligant-ho amb noves activitats als seus límits.

VII29/11/2013 diarimésMONOGRÀFIC

LA PLANIfICACIÓ URbANíSTICA COM A EINA PER REACTIVAR L’ECONOMIAEL DEPARTAMENT DE TES TREBALLA EN 10 ÀREES ESTRATÈGIqUES PER IMPULSAR LA REVITALITzACIÓ DE LES SEVES zONES D’INFLUÈNCIA, DUES D’ELLES AL CAMP DE TARRAGONA. REACTIVAR EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A TRAVÉS DE LA REHABILITACIÓ ÉS UNA ALTRA LÍNIA DE TREBALL.

En l’actual context, la pla-nificació urbanística s’eri-geix com una eina per re-activar l’economia des de la seva mateixa base, tot identificant sectors amb gran potencial que, amb l’adequat incentiu, poden actuar com a tractores de

desenvolupament eco-nòmic en les seves àrees d’influència. Atesa la ne-cessitat d’aquesta revita-lització, el planejament d’aquestes zones s’ha de completar en menys temps de l’habitual. És l’anomenat “urbanis-

me exprés”, és a dir, que en poc més d’un any es pugui disposar del planejament oportú per fer possibles les activitats.

Aquestes àrees estratè-giques s’impulsaran mit-jançant l’aprovació de 10 Plans directors estratègics

(PDU) fins el 2017, tot i que la llista no està tancada. Alguns d’aquests PDU ser-viran per estructurar zones on no s’havia actuat fins ara i altres, per impulsar infraestructures ja exis-tents amb un alt potencial de desenvolupament:

En aquesta aposta del De-partament per estimular l’economia, especialment la dels sectors que li són afins, mitjançant els ins-truments de planejament, s’emmarca la nova Llei d’arquitectura que ja s’es-tà treballant. L’objectiu general és posar en valor l’interès públic de l’arqui-tectura, assegurar-ne la preservació com a patri-moni cultural i social, així com distingir-la com a bé fonamental per garantir el benestar de les perso-nes i la cohesió social. Alguns dels seus trets fo-namentals seran els se-güents:

• Foment i reconeixe-ment mitjançant la crea-ció de premis i distintius per prestigiar l’arqui-tectura contemporània, contribuint així a la sen-sibilització de la ciutada-nia envers la rellevància d’aquesta disciplina.

• Incorporació dels objectius de qualitat ar-quitectònica en els pro-jectes, tant públics com privats, i establiment de mecanismes per assegu-rar aquesta qualitat. Així, per exemple, es definiran els criteris de qualitat que hauran de tenir els projectes que es vulguin desenvolupar en certs àmbits sensibles de pla-nejament (cascs antics, barris emblemàtics, pro-jectes singulars...).

• Incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, urbanit-zació i edificació de crite-ris de qualitat, innovació, creativitat i funcionalitat. S’establiran mecanismes objectius per tal que la qualitat arquitectònica també sigui un element puntuable d’una oferta, podent-la fer prevaldre per sobre dels criteris econòmics.

Llei d’Arquitectura

El Departament de TES treballa en la redacció d’una Llei del Territori amb l’objectiu d’aplegar en un únic marc norma-tiu tota la legislació rela-cionada amb l’ordenació i gestió del territori per dotar-la de majors criteris de qualitat i d’utilitat so-cial, cultural i econòmica. Igualment, permetrà ade-quar-se als nous paradig-mes resultants de la crisi, tot apostant per la rehabi-litació de qualitat més que per un urbanisme basat en el consum de nou sòl.La nova Llei del Territo-ri tindrà caràcter bàsic, és a dir, abordarà els as-pectes més rellevants de l’ordenació del territori, la del litoral, l’urbanisme,

el paisatge i la muntanya. Per tant, es deixaran les concrecions de cada àm-bit als posteriors regla-ments. Una vegada s’aprovi, la nova Llei substituirà les següents:

• Llei de Política Ter-ritorial de 1983, de la qual va emanar el Pla Territorial General (PTG) de Catalunya.

• Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de 2005

• Modificació del text refós de la Llei d’ur-banisme del 2012

A més, aprofitarà les competències que té la Generalitat en matèria de costes per proposar una ordenació pròpia.

La Llei del Territori

MONOGRÀFICVIII diarimés 16/12/2013

Territori

«HEM DE SER MÉS RàPIDS I EfICAÇOS, EL PRESSUPOST HA DEIXAT DE SER EL MÉS IMPORTANT»IMPULSAR LES REFORMES I ELS ESTÍMULS NECESSARIS PER REACTIVAR L’ECONOMIA I PRIORITzAR LES POLÍTIqUES SOCIALS SÓN ELS DOS GRANS OBJECTIUS DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT. EL CONSELLER SANTI VILA REFLEXIONA EN AqUESTES LÍNIES SOBRE ELS REPTES DE PRESENT I FUTUR DE LES POLÍTIqUES D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES, HABITATGE I MEDI AMBIENT.

Una legislatura; dues prioritats«Les polítiques socials i la reactivació econòmica són les dues grans prioritats en aquesta legislatura. Ara les polítiques no depenen tant del pressupost com de la ca-pacitat que tenim per crear un nou marc de reformes i estímuls que permetin a la iniciativa privada arrencar projectes de manera més senzilla, ràpida i eficaç. És per això que hem creat la unitat de projectes estratè-gics, que s’encarrega d’es-tudiar i redactar plans ur-banístics singulars en llocs amb possibilitat d’acollir iniciatives econòmiques. Però el gran eix de les polí-tiques del departament se-gueix sent el social, amb el manteniment de les apor-tacions per seguir millorant la xarxa de transport públic i tot el paquet de mesures lligades a l’habitatge, que han crescut un 10% al pres-supost de 2014 per arribar amb ajudes a més de 25.000 famílies durant el 2014».

Rodalies de Catalunya«Hem formalitzat el nou contracte de serveis amb Renfe fins l’any 2015, que permetrà que les Rodali-es territorials de Tarrago-na, Girona i Lleida entrin en servei durant el 2014. Però aquest acord hagu-és quedat coix sense el compromís del Ministeri de Foment d’invertir en infraestructura. Per això hem acordat un paquet d’inversions urgents a la xarxa de Rodalies per va-lor de 306 milions, a exe-cutar en dos anys. Amb aquestes dues mesures, els usuaris notaran mi-llores en el servei, tant en la seva fiabilitat com en el confort i oferta. Era imprescindible abordar aquesta qüestió fent un exercici de pragmatisme i realisme, identificant quines són les actuaci-ons a curt termini que es poden implementar amb una relació cost-benefici molt ràpida i eficaç».

La xarxa viària«En època d’estretors econòmi-ques tots hem de ser conscients que hi ha un món que s’acaba i cal que ens adaptem al món que ve. Som un país madur en infra-estructures viàries i la prioritat ha de passar ara pel manteni-ment, la gestió i la culminació d’aquelles que són clau per al desenvolupament econòmic. Tot això a partir d’un model que a la resta d’Europa ja és una rea-litat i que és el pagament per ús. Qui utilitza les infraestructures i qui contamina ha de pagar, almenys, una part del cost i el manteniment de les vies. Sense aquesta aportació és molt difícil mantenir una xarxa viària de primera divisió. Els nostres ve-ïns espanyols aquest model no l’han entès mai i això té un punt injust. La gent descobreix que a Espanya les vies d’altes pres-tacions no són de pagament. El que hauríem de ser capaços és fixar-nos amb els models més avançats i moderns que no cas-tiguen el pressupost del govern amb les carreteres, perquè en definitiva el pressupost s’ha de dedicar a l’educació dels nostres ciutadans o a la sanitat».

Aeroports«Els aeroports no són una finalitat en si mateixos, sinó una eina molt potent de dinamització del ter-ritori, claus a l’hora d’atraure inversions. La Gene-ralitat aspira a tenir aeroports que es gestionin de forma individualitzada. No és bo que Aena passi de ser un monopoli públic a mans de l’Estat a un mo-nopoli privat que gestioni els aeroports de manera centralitzada. A Europa, només Rumania gestiona de manera col·lectiva els aeroports. En un model idoni, els aeroports de Barcelona, Girona i Reus haurien de competir i complementar-se entre ells.En la seva escala, aquesta també és la intenció dels aeroports de la Generalitat. A Alguaire i la Seu d’Ur-gell la tasca que estem duent a terme els últims anys ha de donar els seus fruits per atraure turisme als Pirineus».

Corredor Mediterrani«És una obra estratègica, avalada pel Parlament Europeu, que posarà fi a un model radial i cen-tralista d’infraestructu-res a Espanya, basat en criteris polítics i no de rendibilitat social i eco-nòmica. Catalunya ha tingut aquí una mirada molt lúcida, generosa i moderna, perquè no hem tingut en compte els límits administratius del país, sinó que ens hem imaginat sempre l’economia, les infra-estructures o el port de Barcelona, amb una perspectiva de hinter-land molt oberta. Amb la connexió internacio-nal en alta velocitat que ja és una realitat o els nous accessos al port de Barcelona podem aspi-rar a ser la porta d’accés des de la Mediterrània al conjunt d’Europa i a ser el centre d’una Eurore-gió de 14 milions d’habi-tants».

SANTI VILACONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

1316/12/2013 diarimésOPINIÓLes cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Rafa Marrasé, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

TRIBUNA

Un any més ens trobem a les portes de les festes de Nadal. Fa un parell de setmanes vam fer la tradicional encesa de l’arbre i de les llums nadalenques de Tarragona. Aquests dies fa goig veure tantes persones, famílies, parelles o amics que passegen amunt i avall a la cerca d’un arbre, d’un tió pels petits de la casa, o per renovar figueretes del pessebre i altres articles relacionats amb aquestes fes-tes a la ja tradicional fira de Nadal de Rambla.

El Nadal, d’altra banda, és el moment pro-pici per a posar de relleu un dels grans actius de la ciutat (de totes les ciutats) que no sem-pre sabem valorar: el comerç de proximitat. És per això que la setmana abans de l’inici de la campanya de Nadal vam voler progra-mar i celebrar la primera edició del Night & Shop by Tarragona, justament per intentar reforçar i posicionar el comerç de

proximitat de cara a les festes. L’experiència va ser prou positiva, tot i que el temps no va acompanyar, i de ben segur que encara mi-llorarà en les pròximes edicions. Amb tot, és precisament en aquests moments quan hem de ser més valents i creatius, i apostar per iniciatives que ajudin al comerç. I aques-ta tasca, com vam demostrar amb el Night & Shop, l’hem de fer plegats, amb el lideratge del comerç i l’acompanyament de

l’administració.Altres mostres del dinamisme comercial

que es mou en aquestes dates són les dife-rents campanyes comercials que realitzen les diferents associacions de comerciants de la ciutat, lots de productes, vals de compra, ruta de tapes, sortejos, tot això per fidelitzar i premiar als clients del comerç de Tarragona. Sempre he defensat, que el comerç de proxi-mitat no només representa el millor model

per a la vertebració d’una ciutat, i per a la co-hesió i convivència dels seus veïns, sinó que també és la millor garantia a l’hora de fer un consum responsable. I per Nadal, amb més motiu.

Fa uns dies vaig llegir un article d’un ca-tedràtic de Ciències Socials, que resumia en poques paraules el que considero el que és l’essència del comerç de proximitat. L’arti-cle, titulat “Per Nadal, comerç de proximi-tat” posava especial èmfasi en el tracte per-sonalitzat com a garantia d’una relació de confiança. La principal diferència amb els grans centres comercials, és que en la curta distància del comerç de proximitat es pot tenir una millor cura del client, intentar que

aquest gaudeixi mentre es troba al comerç, i que tingui sempre a una persona entesa i dis-posada a escoltar-lo i a aconsellar-lo a triar el millor producte per a les seves necessitats. El comerç de proximitat, a més, ofereix pro-ductes de qualitat, i ajuda a consolidar molts llocs de treball. I així mateix, l’equilibri en-tre els diferents formats comercials és una de les claus, i Tarragona és un bon exemple d’aquesta convivència.

Patrícia antonregidora de comerç i turisme de l’ajuntament de tarragona.

En la curta distància del comerç de proximitat es pot tenir millor cura del client

El Nadal és el moment propici per posar de relleu el comerç de proximitat

La Tecla «documentada» a TarragonaEra una beata, ¡no una santa!

TRIBUNA

Escric de nou, sense cap ànim de descobrir noves «sopes d’all», però sí amb l’humil i vulgar ofici de divulgar (dia [preposició gre-ga] /vulgare [un verb llatí] = a través de la gent vulgar, escampar pel poble, fer arribar al poble) el que ja és ben conegut per un –proporcionalment parlant– reduït nombre de gent, i espero guanyar-me, com Gonzalo de Berceo «un vaso de bon vino».

Qiero fer una prosa en romanz paladino,en qal suele el pueblo fablar con so vezino,ca no so tan letrado por fer otro latino:bien valdra, commo creo, un vaso de bon

vino.A les obres del Parc Central (1994-1997) es

va trobar, a l’interior de la nau central de la recent excavada basílica, a uns 130 metres de la necròpolis de Sant Fructuós, una làpida funerària. Un cop traduïda, diria: «Aques-ta, aquí, és la beata Tecla, verge de Crist, la pàtria de la qual fou Egipte. Visqué 77 anys; com ho va merèixer va descansar en la pau del Senyor».

Aquesta làpida de marbre blanc, trenca-da en dos fragments (que ara es troba en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) i datada per alguns en els segles V-VI, i d’altres no descarten el VII) no és cap suposat docu-ment, sinó un document molt més autèntic –ningú no ho podrà negar– que el suposat braç de la suposada santa Tecla d’Iconi.

¿Qui pot ser aquesta «beata Thecla»? Pro-bablement la persona més il·lustre que aixo-plugava aquesta basílica funerària.

La paraula llatina «beata» no té aquí el ma-teix sentit que els «beats» que el mes passat, durant uns dies, van donar peu a molta gent «de distintas pelambres»(entre els quals, jo mateix) a omplir pàgines dels diaris. Caldria traduir-la, més aviat, per «feliç», «sortosa», «benaurada», en el sentit dels «beati» de la traducció llatina del Nou Testament. I molt bé es pot entendre que li sigui donat aquest adjectiu per la vida feliç que ha portat aquí i no només per la que li espera en «la pau del Senyor».

Aquesta «verge de Crist», era una monja que vivia en una comunitat monàstica? O era una dona que vivia en pregària i ascetis-me de manera individual, amb o sense el re-coneixement de la comunitat cristiana o del bisbe? Les restes arquitectòniques no avalen l’existència d’un monestir, sinó d’una basíli-ca funerària amb una finca per a subvenir al seu manteniment, i no hi ha cap indici que ens inviti a creure que la beata Thecla vis-qués en una comunitat monàstica. (Alguns mantenen opinions contràries).

És rar (però no un cas únic) que les làpides funeràries portin indicació del lloc de nai-xement: en aquest cas, l’Egipte. L’emigració de població de les parts orientals de l’imperi vers les regions més occidentals està sufici-entment documentada i la causa també ens és coneguda: la invasió persa del segle VI i la que, al segle següent, va realitzar el Is-lam. També està documentada la presència de més gent d’Egipte (per exemple, el d’un eclesiàstic egipci, un tal Stephanus Alexan-drinus) a Tarragona, ciutat oberta, com ho demostren les quasi 160 inscripcions a edi-ficis, monuments i tombes referides a gent forana.

No és freqüent la perllongament de la fra-se usual «descansà en pau»: aquí s’allarga amb un «del Senyor».

El nom de Thecla, és una prova que ja exis-tia una veneració a Tarragona envers la santa d’Iconi? Afirmar tal cosa seria «passar-nos tres pobles». Només arriba a provar que a la regió originària d’aquesta senyora de 77 anys enterrada a Tarraco hi havia una veneració a una santa Tecla, que, sense poder descartar una Tecla romana, molt possiblement seria la d’Iconi, molt venerada en el seu santuari egipci situat a les proximitats del de Sant Menes, junt el llac Mareotis (a uns 40 km. de la ciutat d’Alexandria), a on Filó d’Alexan-dria, ja abans de l’època cristiana, va situar la comunitat monàstica dels terapeutes des-crita a la seva obra De Vita Contemplativa. També està documentat que el nom de Tecla fou molt popular durant els segles VI i VII a l’hora de batejar les nenes. Fou la beata The-cla una de les primeres a portar aquest nom? Almenys, entre les dones, és un dels testi-monis documentats més antics.

I un fet que no podem passar per alt: la llengua materna d’ella (i la de l’abans esmen-tat eclesiàtic egipci) seria el grec o el copte, però ella i ell són enterrats sota inscripcions llatines, quan es troben làpides amb inscrip-cions gregues. Pot ser és una prova de la seva integració a la cultura de la ciutat que els ha acollit. Sabem els anys que tenia quan va morir, però no sabem quants anys aquesta «verge de Crist» va viure a Tarraco.

La làpida funerària trencada ens diu unes quantes coses sobre la «beata Thecla» de Tarraco, però no totes les que ens agradaria saber. Les portes, tanmateix, no resten tan-cades a saber-ne més coses. Però això m’ho faré pagar amb un altre «vaso de bon vino».

He espigolat en els conreus d’en Jordi Ló-pez Vilar, Rodolf Cortés, Margarita Vallejo Girvés, Géza Alföldy, Ángel Narro Sánchez, Diana Gorostidi Pi, Heike Niquet. A elles i a ells, totes les meves mercès.

MiQUEL SUnYoL

Per Nadal, comerç de proximitat, comerç de qualitat

Espanya i França estrenaven ahir quatre rutes directes en alta velocitat, entre elles la que uneix Barcelona amb París en sis hores i 25 minuts, que obren noves oportunitats econòmiques i turísti-ques per a tots dos països, segons declarava ahir la ministra de Fo-ment, Ana Pastor. En un acte solemne al Palau dels Reis de Mallor-ca de Perpinyà, Ana Pastor i el ministre delegat de Transports de França, Frédéric Cuvillier, van qualificar d’«històrica» la jornada, perquè es posen fi a les fronteres ferroviàries entre els dos països. Amb el nou enllaç directe per línia ferroviària, els Pirineus deixen de ser una barrera i ofereixen noves possibilitats en el transport i, sobretot, les comunicacions amb el país veí.

Segons les dades que es feien públiques ahir, el mercat actual dels desplaçaments entre Espanya i França ascendeix als 82 mili-ons de viatges anuals. D’aquests, un 89% es realitzen en vehicles privats. Es preveu, doncs, que les noves connexions d’Alta Veloci-tat facin la competència als cotxes, autobusos o a les línies aèries. Però, perquè això sigui una realitat, les noves conexions han d’ofe-rir preus competitius, no només en la llarga distància, sinó també en la mitja distància per tal que als ciutadans els suposi un estalvi veritable deixar el cotxe aparcat a casa.

Noves oportunitats: Catalunya viatja fins a França en Tren d’Alta Velocitat

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

La foto més buscada a l’EstadiEl calendari del grup III de la Segona B portava ahir l’Elx Il·licità a l’Estadi roig-i-negre. Portava també, de pas, Sergio León de tornada a la que fos casa seva durant les darreres tres tempora-des, abans que l’atacant de Palma del Río deixés enrere la capi-tal del Baix Camp per fer el salt cap al filial de l’Elx. El davanter afrontava la cita amb la il·lusió afegida de tornar a destacar com a futbolista després de tres mesos grisos mirant d’encaixar a un Múrcia de Segona Divisió en què no va trobar l’oportunitat que buscava. L’esperava una afició que va ser conscient del que te-nia entre mans ja el curs passat, quan León es va perfilar com a màxim golejador del conjunt reusenc i va despuntar entre els de la categoria. Ahir a l’Estadi la foto més buscada era la de Sergio León: amb la grada jove del CF Reus, amb els aficionats que espe-raven al propi Estadi, amb aquells que van acostar-se a l’autobus de l’Elx esperant la seva sortida... I ell, encantat, com sempre, per sentir-se encara estimat al club que el va veure créixer.

14 diarimés 16/12/2013 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoNo va ser el millor partit amb Vicen-te Moreno a la banqueta. Però, coses del futbol, va ser l’únic duel

en el que va de temporada en el que el Gimnàstic de Tarragona va aconseguir derrotar un rival per més d’un gol de diferència. Els tarragonins van derrotar ahir un bon Vila-real B, que va plantar cara fins que David Querol, nova-ment revulsiu, va obrir la llauna a quinze minuts del final per dei-xar a Lago Júnior, des del punt de penal i en el 94’, rematar la feina.

El Gimnàstic tenia en ment que l’unic que li valia era su-mar els tres punts per presentar d’una vegada per totes la seva candidatura a l’ascens i per anar a València dijous sense cap tipus d’ansietat i amb la tranquil·litat suficient com per afrontar un duel com aquest. Sense cap pres-sió, i amb els deures fets al cam-pionat lliguer, els grana ja poden anar a pels vuitens de final de la Copa del Rei, sempre conscients que és més que normal que cai-guin eliminats, però sabedors que fent les coses bé i emulant el partit d’anada, tot pot succeir.

Vicente Moreno va apostar per Xavi Molina en defensa, en subs-titució de Pablo Marí. I va funci-onar, ja que el de La Canonja va disputar un partit molt seriós, al costat d’un Xisco Campos que ho va tallar tot, com és de costum. Jean Luc va ser el titular a la ban-da dreta de l’atac, però va haver de ser substituït per Javi Martí-nez a les acaballes de la primera meitat a causa d’uns problemes que ja fa mesos que arrossega i que l’estan impedint rendir al cent per cent de les seves possi-bilitats.

Els de Csatlló visitaven el Nou Estadi com a un dels millors

equips de la categoria, i en cin-quena posició, amb el play-off a tocar. Aquest fet va quedar clar, sobretot en moltes compasses de la segona meitat, on els visi-tants van arraconar a la seva àrea a un Gimnàstic que es va quedar sense idees en alguns moments, però que va saber solucionar un partit que s’havia complicat.

Molina té la primeraBen aviat ja es van poder avançar els locals, mitjançant Xavi Moli-na, qui es va topar amb la fusta. Un córner assajat va anar a peus de Verdú a la frontal de l’àrea i el seu tret, després d’un rebot, va acabar a peus d’un Molina que va disparar al pal, i la pilota va acabar desviada. Aquesta va ser l’única ocasió de perill de la pri-mera meitat, ja que el Nàstic no trobava la suficient fluïdesa en el seu joc com per acabar en més ocasions assetjant el marc rival. Per la seva banda, els groguets, còmodes sobre la gespa, busca-ven les accions per banda, i en van trobar, ja que ahir no va ser el millor dia de cap dels dos laterals locals.

A la represa, els locals van tornar a gaudir d’una ocasió ben aviat, però tampoc va entrar. Va

ser Juanjo qui en el minut 51, des de la banda dreta, molt lluny de la porteria, va penjar una pilota a l’àrea que es va enverinar i gaire-bé acaba al fons de la xarxa, tot i que va acabar llepant el travesser. I cinc minuts després, Vicente Moreno va decidir canviar el sig-ne de l’enfrontament. El valencià va donar entrada a David Querol, el qual va revolucionar comple-tament l’enfrontament amb les seves curses infinites i una lluita sense descans.

Querol surt i revolucionaDe fet, el reusenc ja va buscar porteria en el 61’, quan va reco-llir una passada de Ferran Giner i va xutar creuat. Però ahir era el seu dia, novament. El davanter va decidir convertir-se en prota-gonista quan mancaven quinze minuts per a la finalització del partit, amb la inestimable col-laboració de Reina. El porter va veure descol·locada la defensa rival i Querol iniciant una cursa. Va decidir llençar la pilota llar-ga i David Querol va aprofitar la indecisió dels dos centrals, su-perant amb força Jiménez, i va aprofitar el bot de l’esfèrica per saltar i batre un Aitor que va que-dar estès a terra queixant-se d’un

cop al cap. El gol va pujar al marcador i,

sota el crit de «Querol, Querol, Querol, Querol!!!», el Nou Estadi va embogir per celebrar l’1-0. El jugador tampoc va voler quedar-se enrere i va anar a celebrar amb l’afició la seva diana, conscient de la gran importància que te-nia, guanyant-se la targeta groga. Però deu minuts després, l’heroi del partit va ser expulsat en veu-re una segona targeta groga per tocar amb el braç una pilota dins de l’àrea del Vila-real B, deixant el seu equip amb deu futbolistes.

Els visitants van intentar bol-car-se a l’atac, però van ser els locals els que, novament, van colpejar. Quan l’electrònic ja as-senyalava el minut 90 i n’havien passat tres més del descompte Rocha va iniciar un contraatac servint una passada a l’espai a Lago Júnior. L’ivorià va perdre l’esfèrica dins de l’àrea, però aquesta la va recollir Javi Martí-nez qui, després de retallar, va ser objecte de penal per part de Fran. Lago Júnior va llençar des dels onze metres i no va fallar, situant el 2-0 en el marcador, sumant un triomf els locals que els deixa a només tres punts de la promoció d’ascens.

David Querol, en el moment de rematar l’esfèrica que va significar l’1-0. El reusenc, novament, va ser decisiu.

CRISTINA AGUILAR

FUTBOL

Querol surt, resol i acaba expulsatEl Nàstic venç el Vila-real B gràcies a un gol del reusenc i un altre de Lago Júnior, de penal, en un partit complicat pels locals

GIMNÀSTIC 2vIla-real b 0Gimnàstic. Reina, Juanjo, Xisco Campos, Xavi Molina, Ramón Ver-dú, David Rocha, David Sánchez (Je-sús Rubio, 73’), Jean Luc (Javi Martí-nez, 39’), Jesús Perera (David Querol, 56’), Ferran Giner i Lago Júnior.Vila-real B. Aitor, Blázquez, Jimé-nez, Fran, Iñíguez, José Ángel, Palau (Marcos, 77’), Nahuel (Edison Flores, 72’), Toño, Juanto i Moi Gómez (Cá-mara, 57’).Gols. 1-0, David Querol (75’); 0-2, Lago Júnior de penal (94’).Àrbitre. Miguel Ángel Ortiz Ari-as (Madrid). Va mostrar la targeta groga al locals David Querol (2, 85’) i Reina; i al visitants Blázquez i Fran. Va amonestar el segon entrenador local, Adolfo BainesIncidències. El Nou Estadi va aco-llir 2.695 espectadors.

• Reina Assistent. Va ser l’autor de la

passada del primer gol, en una jugada assajada.

• Juanjo Desconegut. Mal partit, sense

presència defensiva ni ofensiva.

• Xisco Campos Tisora. Talla tota pilota que

li passa per davant. Reina pot estar tranquil.

• Xavi Molina Impecable. Gran partit a l’eix de

la defensa seguint amb la línia del partit d’elx.

• Ramón Verdú Desaparegut. Igual que Juanjo,

ahir es va mostrar imprecís.

• David Rocha Minvant. No va ser el d’altres

ocasions, però va disparar més.

• David Sánchez Intermitent. Va combinar bones

accions amb d’altres que van comprometre l’equip.

• Jean Luc Lesionat. Porta temps amb

molèsties i ahir el cos li va dir prou.

• Jesús Perera Preocupant. Mal partit de

l’extremeny, que segueix sense mostrar la seva millor cara.

• Ferran Giner Voluntariós. Va intentar entrar

tant per banda com pel centre.

• Lago Júnior Físic. Començant lluitant molt

al centre, va voler caure a la banda per crear més perill.

• Javi Martínez Atrevit. Va provant més coses, i

ahir es va associar més.

• David Querol Heroi. Va sortir, va intimidar, va

marcar i, deu minuts després de l’1-0, va ser expulsat. Ídol.

• Jesús Rubio Descobert. Va actuar en el mig

centre, on tindrà molts minuts.

• L’entrenador: Vicente Moreno Guanyador. Després del partit menys lluït des de la seva arribada, suma

un triomf més que necessari, obligat.

1x1

1516/12/2013 diarimésESPORTS

Vicente M. IzquierdoDesprés de finalitzar el partit da-vant del Vila-real B, el president del Consell d’Administració del Nàstic, Josep Maria Andreu, i el conseller Antoine Jordà van protagonitzar una compareixen-ça pública en la qual el màxim mandatari va cedir la paraula al seu company.

Jordà va explicar que el club «ha denunciat a la Fiscalia» el cas de les presumptes apostes il·legals que, segons l’empresa Federbet, l’entitat grana, con-cretament algun o alguns com-ponents de la plantilla, haurien realitzat de cara al Constància-Gimnàstic d’aquesta tempo-

rada, unes suposades apostes «anòmales», que van despertar molta polèmica fa alguns dies.

Va ser aquest divendres quan els serveis jurídics de l’entitat van demanar la investigació de la Fiscalia, en un exemple més que posa de manifest que «anirem fins el final», segons va detallar el mateix Antoine Jordà.

«Ja vam anunciar que pren-driem, i prendrem les mesures pertinents», va matisar un Jordà, que va recordar la cronologia dels fets, de forma que «dimarts vam acudir a una reunió amb la Lliga de Futbol Professional», on el mateix conseller es va reunir amb el director de Competició, un Ricardo Resta que va oferir tot el suport possible en aquest assumpte.

Desvinculen la directiva«Entre dimecres i dijous, Feder-bet va desvincular la directiva de les apostes i van parlar dels juga-dors», va afirmar el conseller, el qual va afegir que «els futbolistes

són patrimoni del club».Cal recordar que Federbet va

emetre la passada setmana un comunicat, en el qual especifi-cava que «en cap moment s’ha volgut acusar a cap equip en con-cret, com és el cas del Nàstic com a entitat realitzadora de l’amaño ni danyar la seva imatge. Pot suc-ceir que sigui un comportament deshonest, no per part de la di-rectiva dels equips, sinó per part d’algun dels propis jugadors». Amb aquesta afirmació, el Nàs-tic no ha quedat, ni molt menys, satisfet i, per aquest motiu, ha decidit anar fins el final perquè la imatge del club quedi comple-tament neta.

FUTBOL

El club grana porta el tema de les apostes il·legals a la FiscaliaEl conseller Antoine Jordà reitera que «en aquest assumpte anirem fins el final»

«Els futbolistes són patrimoni del club» diu Jordà respecte a l’acusació als jugadors

Vicente Moreno: «És el pitjor partit que hem fet des de la meva arribada»

FUTBOL

Tot i això, el tècnic es mostra feliç pel 2-0

Vicente M. IzquierdoVicente Moreno es va mostrar molt feliç, a la vegada que sin-cer després del partit. El tècnic grana va reconèixer que «en el pitjor partit que hem fet des de la meva arribada és en l’únic que l’equip ha guanyat per dos gols de diferència».

El valencià, però, va destacar que el filial groguet no va posar les coses gens fàcils al seu equip, tot deixant clar que «era impor-tantíssim que els tres punts es quedessin aquí». «Hi ha dies que les coses no surten, però vení-em jugant molt bé i no teníem recompensa», va destacar l’en-trenador, el qual va apuntar que

«hem de saber controlar tots els registres possibles».

Moreno va parlar de l’actua-ció de Querol: «Està aprofitant les seves oportunitats, i és el que ha de seguir fent», tot reconei-xent que ni Juanjo ni Verdú van tenir ahir el seu dia: «No han tingut aquesta aportació per profunditat». Sobre la primera targeta a Querol, que l’àrbitre li va mostrar per anar a celebrar el seu gol amb el públic, Moreno va reconèixer que «si no hagués-sim tingut aquest error, hauríem acabat amb onze futbolistes. Tots aquests detalls s’han de millorar i polir, ja que, si no s’ha-gués donat la victòria, segura-

ment ara ens lamentaríem més d’aquesta situació».

Per la seva banda, el tècnic visitant, Lluís Planagumà, va manifestar que «hem fet un par-tit molt complet i, venir a jugar així aquí té molt de mèrit». «A la

segona meitat el Nàstic ha bus-cat un joc més directe, amb Da-vid Querol, però també ho hem solucionat bé», va continuar, tot sentenciant que «la seva planti-lla és una de les més completes de la categoria».

CRISTINA AGUILAR

El tècnic local, amb el jutge de línia.

16 diarimés 16/12/2013 ESPORTS

Mónica PérezUn gol del central Carlos Quesada al 83’ serveix el CF Reus per extraure un punt de la visita de l’Elx Il·licità, després que l’en-

cert de l’ariet exroig-i-negre Ser-gio León avancés els seus encara al minut 24. L’atacant de Palma del Río, que trepitjava per primer cop la gespa de l’Estadi amb la samarreta del filial alacantí, va preferir no celebrar la diana da-vant una afició que guarda un grat record del seu pas per la ca-pital del Baix Camp i que va ova-cionar-lo al desenllaç de l’encon-tre. Quesada suma amb aquest el seu segon gol a les files del CF Reus, després de l’assolit contra l’Olímpic a la novena jornada. El

pas de l’Elx Il·licità deixa la san-ció de Colorado, que va veure la cinquena groga en la disputa d’una pilota i haurà de complir cicle contra el Vila-real B. L’ab-sència del centrecampista obrirà molt probablement les portes de la titularitat a Borja, que no ha jugat des del derbi al Nou Estadi. L’equip té ara 28 punts i segueix a un del play-off.

L’Elx Il·licità va tenir la pri-mera ocasió tan sols 25 segons

després del xiulet inicial: León s’inventava un xut alt, ajusta-díssim al travesser, que obligava Ángel Blasco a esforçar-se per refusar l’esfèrica amb la punta dels dits. Era només una mostra del que suposarien deu minuts de domini visitant, abans que ar-ribés la primera oportunitat roig-i-negra. La va tenir Taranilla, recollint un centre de Sobregrau que acabaria estavellant contra la rereguarda il·licitana.

Al 22’, Marquès ho va provar amb un xut que va anar a parar als guants de José Carlos. En l’ac-ció immediatament posterior, el filial de l’Elx va tornar a com-prometre Blasco amb una acció perillosa de Sergi. Contínuament a prova, el porter valencià ho va aturar tot. Fins que León va tro-bar el moment de culminar la pressió visitant enviant la pilota al fons de les malles reusenques enmig d’una melé dins de l’àrea. L’andalús, que va optar per no celebrar el 0-1, va trobar la re-compensa en l’aplaudiment de l’afició.

Refer-se del copEl gol en contra va deixar tocat un CF Reus que, si a alguna cosa ha après aquesta temporada, ha estat a reaccionar a temps. En això va centrar-se el darrer tram de la primera meitat. Al 36’, Co-lorado va tornar a topar-se amb la solidesa del porter visitant a la sortida d’una falta. Només tres minuts més tard, Sergio León va poder sumar el segon amb un xut directe a la sortida d’Ángel Blasco, però Anaba va posar la bota desviant involuntàriament

l’esfèrica. La darrera oportunitat de posar l’empat abans del des-cans la va tenir Marquès, també a la sortida d’una falta, però va relliscar, i amb el 0-1 es va com-pletar la primera meitat.

La reaparició d’Álex López Potser l’ocasió roig-i-negra més clara va ser la que va tenir lloc en la represa, quan Taranilla es va trobar sol, amb la pilota als peus, davant José Carlos. Va titu-bejar, no va acabar de decidir-se i la defensa il·licitana va frustrar l’intent. Emili Vicente va optar llavors per oxigenar l’atac do-nant entrada a David Cuéllar i Álex López. El davanter tornava abans del previst i després de tres setmanes de recuperació per l’esquinç que patia al turmell. La fórmula va fer efecte i el CF Reus va reviure ofensivament.

A punt va estar Sobregrau de marcar a la sortida d’un córner, al 57’. L’acció va donar lloc a un vendaval roig-i-negre: contínues arribades a la porteria contrària en què només la manca de pun-teria semblava evitar la golejada. Van ser els millors minuts per als locals. Ñoño la va tenir en una falta executada amb barrera en fora de joc al minut 62, i Álex també va provar al 65’ després d’una brillant internada i mirant d’aprofitar la sortida del porter de l’Elx. Ho va tornar a intentar el davanter al 70’, penjant una pi-lota a què ningú va arribar.

El gol que tant buscava el CF Reus va materialitzar-se al 83’, amb una rematada de cap de Quesada –amb un dels rivals al terra però el joc en marxa– que

suposava la cirereta a una sego-na part esplèndida després d’un primer temps que havia deixat un conjunt desconcertat. Hauria pogut tornar a marcar poc des-prés, al 85’ i en rebre un centre de Cuéllar, però va faltar encert.

El conjunt reusenc va acabar de despertar llavors, potser un pèl tard, per oferir uns darrers cinc minuts d’infart. Qui va parpelle-jar, s’ho va perdre. No van servir per fer moure el marcador. Però sí per merèixer l’empat. I més.

FUTBOL

Carlos Quesada celebra el gol aconseguit, que posava l’empat als darrers minuts de cita.

OLÍVIA MOLET

Si la reacció hagués arribat abans...Quesada marca al 83’ per contrarestar un gol matiner de l’exroig-i-negre Sergio León enmig d’una segona part esplèndida

CF REUS 1ELX IL·LICITÀ 1CF Reus. Sobregrau, Quesada, Socí-as, Ñoño, Folch, Colorado, Marquès (Álex López, 54’), Negredo (David Cuéllar, 54’), Taranilla (Fran Carbia, 75’) i David Agudo.Elx Il·licità. José Carlos, Miguel Án-gel, José ángel, Charlie, Marín, Samu (Peral, 60’), Omgba, Sergi, Nico, Anaba (Miguel García, 50’) i Sergio León.Gols. 0-1, Sergio León (24’); 1-1, Car-los Quesada (83’).Àrbitre. Valentín Pizarro Gómez (madrileny). Va mostrar la targeta groga al local Álex Colorado; i als vi-sitants Anaba i Sergi. Incidències. L’Estadi Municipal va acollir uns 800 espectadors.

CLASSIFICACIÓ

Equip P J G E P GF GC

1.Llagostera 41 18 12 5 1 33 12

2.AtlèticBalears 38 18 11 5 2 26 17

3.Alcoià 31 17 9 4 4 18 9

4.ElxIl·licità 29 18 8 5 5 29 22

5.Lleida 29 17 8 5 4 22 15

6.Vila-realB 28 18 8 4 6 24 19

7.REUS 28 18 7 7 4 24 22

8.Huracán 27 18 7 6 5 23 15

9.Olímpic 27 17 7 6 4 18 15

10.GIMNÀSTIC 26 18 6 8 4 20 19

11.L’Hospitalet 24 18 6 6 6 29 19

12.SantAndreu 21 17 5 6 6 14 19

13.ValènciaM. 20 18 6 2 10 20 26

14.EspanyolB 19 17 5 4 8 14 18

15.Constància 19 18 5 4 9 11 25

16.Badalona 18 18 4 6 8 14 16

17.Olot 18 18 5 3 10 21 32

18.LlevantB 15 18 3 6 9 21 34

19.Ontinyent 14 17 4 2 11 20 28

20.Prat 9 18 1 6 1 8 27

RESULTATS

Jornada18,2aDivisió

ValènciaM.-EspanyolB 2-1

Alcoià-Prat 1-0

Constància-At.Balears 0-1

Badalona-Huracán 2-0

GIMNÀSTIC-Vila-realB 2-0

REUS-ElxIl·licità 1-1

Llagostera-LlevantB 2-1

Olot-Lleida 0-2

Olímpic-SantAndreu 0-0

Ontinyent-L’Hospitalet 1-3

PRÒXIMAJORNADA

AtlèticBalears-Ontinyent

L’Hospitalet-Olímpic

SantAndreu-ValènciaM.

EspanyolB-Alcoià

Prat-Olot

Lleida-Badalona

Huracán-GIMNÀSTIC

Vila-realB-REUS

ElxIl·licità-Llagostera

LlevantB-Constància

LES DADES

• Ángel Sòlid. El gol encaixat no resta

mèrit a un arquer a què l’Elx va posar a prova des del minut 1.

• Sobregrau Atacant. De la mà de Cuéllar, va

aconseguir generar perill per la banda.

• Quesada Golejador. Una rematada de cap

li va servir per col·locar l’1-1 i sumar el seu segon gol al Reus.

• Socías Complidor. En la seva tasca rau

gran part de l’explicació que l’Elx no anés més enllà.

• Ñoño Dur. Va tallar l’avanç visitant i

va saber també construir a la recerca de la remuntada.

• Folch Oportú. Intervé amb criteri,

no se li escapa ni una i sempre respon a la crida de l’equip.

• Colorado Elegant. Reparteix el joc a la

medul·lar i ofereix espectacle amb el seu toc de qualitat.

• Marquès Motivador. Va saber esperonar

un equip que, en la primera part, no s’agradava gens.

• Negredo Batallador. La seva presència

suma però encara té marge per continuar creixent.

• Taranilla Indecís. Va tenir l’empat en una

ocasió claríssima sol davant José Carlos al 50’ però va dubtar.

• David Agudo De sequera. Es deixa la pell en

cada partit tot i que la diana no acabi arribant.

• David Cuéllar Savi. Un autèntic maldecap per

la defensa il·licitana, domina al rival amb accions meditades.

• Álex López Líder. Entra i oxigena la

davantera; amb ell l’equip va reviure en atac.

• Fran Carbia Sacrificat. Segueix reivindicant-

se en els darrers minuts mirant d’oferir la seva millor cara.

• L’entrenador: Emili Vicente S’ha abonat a uns esquemes més o menys fixos que serveixen de sobres; sap com conduir l’equip cap a la reacció.

1x1

1716/12/2013 diarimésESPORTS

Mónica PérezL’entrenador del CF Reus, Emi-li Vicente, apuntava ahir amb el punt de l’1-1 a la butxaca que «seguim vius en tots els objec-tius: despenjar-nos de sota i mirar amunt». El tècnic lloava la reacció d’un equip que «ha entrat bé a la segona meitat» i explicava l’empat «pel propi rival. Pressio-naven molt a dant, ens han gene-rat cert nerviosisme i quan tenen espai ho fan molt bé. A vegades passa que el contrari està més encertat que tu».

«L’equip ha sigut capaç de su-perar l’adversitat tot i no haver pogut encertar en ocasions cla-res. Hi ha dies que en partits molt més travats la sort et porta el gol, però avui era un partit complicat contra el millor filial de la catego-ria», afegia el de La Seu d’Urgell.

Per a Vicente, «la primera part no hem tingut profunditat i no hem connectat per generar accions de perill real». «Ens ha faltat rema-tada, encert... però el gol ha arri-bat i fa justícia a una segona part en què el Reus ha estat a un bon nivell», concloïa.

Polèmica amb el gol de l’1-1Per la seva banda, l’entrenador de l’Elx Il·licità, Vicente Mir, des-tacava que «hem sigut millors en la primera part i podríem haver fet més gols, però va arribar la jugada conflictiva en què ens van empatar». «Hi havia un jugador al terra i ni jo ni el vestidor ente-nem com és que no es va aturar el joc. Els punts costen molt i ju-gades així són una pena», afegia sobre l’acció en què va arribar l’empat per al CF Reus.

Vicente: «Seguim vius en l’objectiu d’allunyar-nos de baix i mirar amunt»El tècnic lleidatà, satisfet amb la resposta de l’equip que ha portat l’empat al desenllaç

OLÍVIA MOLET

Emili Vicente dóna instruccions als seus durant el partit, ahir.

León: «Celebrar el gol hauria estat una falta de respecte cap al Reus»Sergio León no va voler celebrar ahir el primer gol contra un CF Reus de què va sortir a l’estiu després de militar-hi durant tres temporades. L’afició va aplaudir el gest d’un davanter que no va trobar més que afecte a la graderia de l’Estadi. «Celebrar el gol hauria estat una falta de respecte cap al club. No ho he fet perquè tinc respecte al Reus i també als meus companys», explicava l’atacant sobre el fet, i afegia que «és molt afalagador tornar després d’haver-hi estat tres anys i sentir que la gent et vol. M’han aplaudit perquè he demanat disculpes i ha estat molt bonic, marxo molt content perquè tothom m’ha fet sentir molt bé aquí».

18 diarimés 16/12/2013 ESPORTSEl CBT estrena victòria al pavelló del Serrallo en passar per sobre d’El Olivar (81-51)

Els homes que entrena Berni Álvarez van aconseguir qua-llar dissabte la primera victò-ria que l’afició veu al pavelló serrallenc. ho van fer en la recepció d’El Olivar, després d’uns primers compassos de joc complicats de què el con-junt blau va saber reposar-se per acabar fixant un més que còmode 81-51 a l’electrònic. El Olivar va imprimir el seu ritme al partit des del primer mo-ment i aviat va esdevenir do-minador en el rebot ofensiu, fet que li permetia disposar de segones opcions. L’entrenador blau apel·lava a les rotacions per canviar el signe del par-tit, però el primer quart es va tancar en 18-22. Tot i això, el CBT va aprofitar-ne el segon per anar retallant distàncies. El Olivar no veia pràcticament la cistella, quedant-se amb nomes 6 punts en tot el quart, aconseguint que el marcador es capgirés al descans, amb una tranquil·litzador 33-28. Els de Berni ja no van aban-donar la bona línia i el tercer quart va ser una exhibició lo-cal, fins que es va assolir el més que contundent 81-51 amb què el partit arribava al final.

RedaccióJornada negra en Lliga Euro-pea per als equips del Camp de Tarragona, que encaixen la seva primera derrota en aques-ta competició: el Reus Deportiu no va poder amb el Valdagno, que va quallar una brillant se-gona meitat fins assolir el 4-6; i el Vendrell cau davant el Benfica

també com a resultat d’un segon temps magnífic per als visitants que va desembocar en el 3-6 fi-nal.

L’equip que comanda Ale-jandro Domínguez es va posar per davant encara al 3’ gràcies a un gol de Jepi Selva, però no va poder desempallegar-se mai de la pressió d’un Valdagno que no

va perdre en cap moment la cara a l’encontre. Després d’arribar a la mitja part amb 2-3, Cocco i Tataranni van marcar la diferèn-cia per al conjunt visitant. Albert Casanovas va retallar distàncies amb un gol sobre el 50’ que no va ser suficient per decantar al resultat al seu favor.

El Vendrell rebia el Benfica amb

l’esperança de treure’s l’espineta de la Copa Continental. Els dos equips van sortir amb molta inten-sitat i, després d’una clara ocasió del Benfica, al minut 6, Sergi Miras va fer l’1-0, que va fer esclatar l’eu-fòria a la graderia. Joao Rodrigues, Diogo Rafael i Miguel Rocha, però, van veure porteria en les accions posteriors, arribant al 30’ ja amb l’1-4. Al 33’ els àrbitres van en-senyar targeta blava a Marc Coy, però Albesa no va poder superar Guillem Trabal. Ferrer va retallar distàncies. Tot seguit Diogo Rafael i Àngel Rodríguez van posar el marcador en 3-5. La cirereta del pastís per al Benfica correria a càrrec de Rafael.

El Reus Deportiu encaixa la primera derrota a Europa contra el Valdagno

HOQUEI PATINS

El Vendrell cau també per primer cop en la recepció del Benfica

Enormes Torreforta i Torredembarra i El Catllar empata al camp del Jesús i Maria

El CDC Torreforta i l’UD Tor-redembarra van aconseguir ahir dues victòries de mèrit, les quals serveixen perquè es continuïn consolidant a la part alta de la classificació del grup segon de Primera Catala-na. Els del barri tarragoní van sorprendre ahir el Balaguer, golejant-lo 2-4, amb tres di-anes de Ferri, un triomf que els deixa cinquens a la taula classificatòria, amb 24 punts, a tres de la segona plaça. Un punt més i un lloc més amunt a la classificació es troben els torrencs, els quals van derro-tar Vista Alegre (2-3) gràcies a un hat-trick d’Isma Rojas, i se situen ja a dos punts de la pro-moció d’ascens, posició que actualment ocupa el perillós Viladecans. Pel que fa al partit disputat aquest dissabte, el CE El Catllar va empatar al camp del Jesús i Maria (2-2) tot i que tenia el triomf a la butxaca, i ara és setè, amb 22 punts su-mats. Aquest dissabte el Tor-redembarra tanca l’any rebent el Vilanova (sis de la tarda) i el Torreforta (tres quarts de dot-ze) i el Catllar (dotze) rebran diumenge l’Andorra i l’Horta, respectivament.

RedaccióEl CF Pobla de Mafumet va su-mar un triomf més que obliga-tori, ja que ahir al migdia visitava el terreny del cuer, un Gramanet

que va ser capaç de mantenir el 0-0 durant més d’una hora, però que va acabar caient 0-1, gràcies a una diana d’Abel Rita.

Aquests tres punts acosten una mica més als pobletans a la zona noble de la taula classifica-tòria i, de retruc, li ofereixen oxi-gen allunyant-lo del perill, que actualment és a sis punts.

Tal i com indica el resultat, el partit no va ser gens fàcil pel fili-al del Gimnàstic, ja que els locals van intentar plantar cara cons-cients que estaven esgotant els darrers cartutxos per la perma-nència, ja que únicament sumen nou punts i ja s’han disputat dis-set enfrontaments.

Després d’una primera part molt gris, els visitants van des-pertar en el segon acte, quan Rita va fer saltar d’alegria la ban-queta visitant. Una excel·lent

combinació entre Bueno, Kike Tortosa i Joaqui, va acabar amb una passada en profunditat a un

Jordi Roca que va cedir enrere, on es trobava Rita, qui única-ment va haver d’empènyer la pilota al fons de la xarxa. A partir d’aquest moment, els visitants únicament van haver de man-tenir la distància a l’electrònic, amb el pensament posat en el darrer partit de l’any, a casa con-tra el Vilafranca.

FUTBOL

Abel Rita salva el triomf pobletà a casa del cuer GramanetUn gol del davanter en el 69’ significa tres punts vitals per una Pobla que no pot fallar més

El descens queda a sis punts, i el filial grana ja únicament es vol dedicar a mirar amunt

gramanet 0pobla de mafumet 1

Gramanet. Juanma, Víctor (Pluvins, 87’), Carrasco (Hervás, 89’), Miran-da, Eric, Iborra, Héctor (Blanco, 75’), Bilbao, Morales, Jiménez i Pau Gené.Pobla de Mafumet. Manzano, Jo-aqui, Micky, Aitor Casas, Vadillo, David Síaz, Iván Jiménez (Abel Rita, 62’), Bertomeu (Bueno, 67’), Jordi Roca (Sabaté, 82’), Gestí i Kike Tor-tosa.Gols. 0-1, Abel Rita (69’).Àrbitre. José Antonio Salas Mon-toro. (Baix Llobregat). Va mostrar la targeta groga als locals Carrasco, Víctor i Morales; i als visitants Vadi-llo, Aitor Casas i Joan Sabaté.

CLASSIFICACIÓ

Equip Pts J G E P GF GC

1.Europa 35 17 11 2 4 28 13

2.Ascó 34 17 10 4 3 23 13

3.Rubí 33 17 10 3 4 28 19

4.Terrassa 31 17 9 4 4 25 15

5.Montañesa 31 17 8 6 3 26 15

6.Cornellà 30 17 10 0 7 28 23

7.Manlleu 26 17 7 5 5 19 15

8.Palamós 26 17 7 5 5 29 27

9.Santfeliuenc 25 17 7 4 6 19 16

10.POBLAM. 23 17 6 5 6 15 16

11.Figueres 22 17 5 7 5 23 23

12.Cerdanyola 22 17 5 7 5 23 24

13.Rapitenca 20 17 4 8 5 16 21

14.Masnou 20 17 5 5 7 17 26

15.Vilafranca 19 17 5 4 8 18 21

16.Santboià 18 17 5 3 9 24 26

17.Gavà 17 17 5 2 10 18 22

18.Castelldefels 17 17 4 5 8 16 21

19.VilassarMar 10 17 2 4 11 17 32

20.Gramanet 9 17 2 3 12 10 34

RESULTATSJornada17,3aDivisió

Rapitenca-Europa 1-1

Santfeliuenc-Figueres 1-1

Gramanet-POBLAM. 0-1

VilassarMar-Ascó 0-4

Masnou-Gavà 2-3

Vilafranca-Manlleu 0-2

Palamós-Cerdanyola 4-2

Terrassa-Castelldefels 0-0

Cornellà-Santboià 3-0

Montañesa-Rubí 0-1

PRÒXIMAJORNADA

Montañesa-Santboià

Gavà-Cornellà

Castelldefels-Masnou

Europa-Terrassa

Cerdanyola-Rapitenca

Manlleu-Palamós

POBLAM.-Vilafranca

Figueres-Gramanet

Ascó-Santfeliuenc

Rubí-VilassarMar

LES DADES

Més de 600 atletes inscrits i 110 nens i nenes han participat en aquesta segona edició de la cur-sa per la Marató de TV3, amb sortida i arribada al Moll de Costa. Amb un recorregut de 5km i un circuit urbà per la ciu-tat, la cursa ha estat organitzada pel Club Athletic Track Bikila de Tarragona i l’empresa especi-alitzada en esdeveniments es-portius Athletic Events. L’esde-veniment s’ha completat amb les curses infantils en diferents

categories: prebenjamí, benja-mí i aleví i cadet. La participació en l’edició d’enguany ha estat un 20% superior i la recaptació ha passat de 3.600 euros de la primera edició a 4.530 euros en aquesta segona edició. Sergio García, de l’Athletic Track Biki-la, s’ha imposat en la categoria masculina aconseguint una marca de 16’13’’. Cristina Solé, del Run Speed, Tarraco ha gua-nyat en dones, aturant el crono en 18’53’’.

La II Cursa per la Marató de TV3 de Bikila recull 4.530 euros

ATLETISMECRISTINA AGUILAR

Més de 600 atletes van prendre la sortida ahir al Moll de Costa.

1916/12/2013 diarimésDEFUNCIONSDEFUNCIONS

TarragonaJuan Maroto Ayala. Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 9:30 h. a la parròquia de Sant Joan.Wenceslao Maseras Sasal. Ha mort als 78 anys. El seu funerals serà a les 15:30 h. a la parròquia de la Santíssima Trinitat.Carme Rovira Ramon. Ha mort als 66 anys. El seu fu·nerals serà avui a les 17 h. a la parròquia de Sant Josep Obrer de Torreforta.

ReusJosefina Foch Domingo. Ha mort a l’edat de 84 anys. El seu funeral serà avui a les 9h a l’es·glésia de Sant Pere.Joan Rosell Carulla. Ha mort a l’edat de 76 anys. La seva ce·rimònia de comiat serà avui a les 10:30h al Tanatori.Isabel Girón Araque. Ha mort a l’edat de 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30h a l’església de Sant Pere. Antonio Torres Serena. Ha mort a l’edat de 77 anys. El seu funeral serà avui a les 17:30h a l’església de la Puríssima Sang.

CambrilsJosé Charlez Baringo. Ha mort als 74 anys. El seu fu·neral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Santa Maria de Cambrils.

Carme Rovira RamónHa mort cristianament a l’edat de 66 anys

(E.P.R.)

Els seus afligits: espòs Joan Font, fills Jaume i Núria, fill polític Sergi, néta Georgina i família tota, en assabentar llurs amics i coneguts

de la trista notícia, els preguen una oració per la seva ànima i l’assistència a l’acte de missa funeral que tindrà lloc avui dilluns

dia 16 a les 17:00 hores, a l’església parroquial de Sant Josep Obrer (Torreforta), favor que agraïran de tot cor.

Casa mortuòria: Tanatori Municipal de Tarragona.No es convida particularment.

Tarragona, 16 de desembre de 2013

Mor l’actor Peter O’Toole de ‘Lawrence d’Aràbia’

OBITUARI

L’agent d’origen irlandès Pe·ter O’Toole, que va donar vida al coronel TE Lawrence en Lawrence d’Aràbia, ha mort als 81 anys a un hospital de Lon·dres. L’intèrpret va passar a la Història del cinema per la seva versatilitat i per la seve inter·pretació en l’esmentada cinta dirigida per David Lean. «Era únic en el millor sentit i un ge·gant en el seu camp», destaca·va ahir el seu agent. L’actor va morir dissabte a l’hospital de

Wellington, a la capital brità·nica, després de patir una llar·ga malaltia, segons va apuntar Kenis, que no va donar més dades sobre les causes de la mort de O’Toole. L’actor, que va començar la seva carrera inter·pretativa a Bristol i Londres als 17 anys i va intervenir en pel·lícules com La Nit dels Generals ( 1966) o L’Home de la Manxa ( 1972 ), va rebre un Oscar ho·norífic l’any 2003 després vuit nominacions.

20 diarimés 16/12/2013 SERVEIS AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Ananies, Azaries, Misael, Albina i Adelaida.

EL VENDRELL. Exposició. ‘Dels Urals a Montparnasse. Artistes russos i d’Europa de l’Est amics de Fenosa’. D’11.00 a 12.00 hores a la Fundació Apel·les Fenosa.

TARRAGONA. Infantil. Cagatió a les 16.45 hores al Centre Cívic Sant Salvador.

TARRAGONA. Música. Concert de l’Escola Municipal de Música de Tarragona. A les 18.30 hores al Centre Cívic de Torreforta.

TARRAGONA. Música. Concert per la Marató de Tv3. A les 19.30 hores a Auditori de la Diputació de Tarragona.

AGENDA

TARRAGONA:

- Bru Roig, Blanca - Falset, 16 (Torreforta) zona oest - 977.54.32.08 (Diürn)

- Roset Armengol, Marta - Plç. Generalitat,1 A - 977.21.16.60 (24 hores)

REUS:

- Bofarull Comamala, Josep Mª - Roger de Belfort,49 - 977.31.66.66 (Diürn)

- Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores)

FARMÀCIES

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA/OCINE TARRAGONA

1 El mayordomo 16.001 El hobbit: Desolación Smaug-V.O. Subt. Cast. 18.30-21.30 / dg: 11.552 Free birds 16.30-18.30 / dg: 12.002 Tres bodas de ms 16.15-18.20-20.30-22.30 / dg: 12.00 / dv i ds: 00.453 El hobbit 2: Desolación Smaug-3D 16.30-19.30-22.30 / dg: 11.454 Diana 16.00-18.15-20.30-22.40 / dg: 12.00 / dv i ds: 00.455 Doraemon i Nobita Holmes-català dg: 12.005 Somos los Miller 16.00 / dv i ds: 00.305 Plan de escape 18.15-20.30-22.40 / dv i ds: 00.456 Doce años de esclavitud 16.30-19.5-22.00 / dg: 12.00 / dv i ds: 00.307 Turbo 15.50 / dg: 12.157 El hobbit 2: Desolación Smaug-3D 17.30-20.30 / dv i ds: 23.308 Le week-end 18.158 Free birds dv a dg: 20.158 Blue jasmine dl a dj: 20.158 Séptimo 22.159 Carrie 16.15-18.20-20.30-22.40 / dv i ds: 00.4510 Rodencia y el dienete de la princesa dg: 12.1510 Los juegos del hambre: en llamas 16.00-18.45-22.00 / dv i ds: 00.3011 El consejero 16.00-20.15-22.30 / dv i ds: 00.1512 Frozen: el regne del gel-català 16.20-18.25 / dg: 12.1512 Plan en Las Vegas 20.30-22.40 / dv i ds: 00.4513 El hobbit 2: Desolación Smaug 16.00-19.00-22.00 / dg: 12.00 / dv i ds: 00.1514 rrozen: el reino del hielo-3D 16.0014 El hobbit 2: Desolación Smaug 18.00-21.0014 Ópera: Parsifal de Richard Wagner (Royal Opera House de Londres) dc 18: 17.45 15 Frozen: el reino del hielo 16.15-18.20-20.30 / dg: 12.0015 Blue jasmine dv a dg: 22.4016 El hobbit 2: Desolación Smaug 17.00-20.00 / dv i ds: 23.00

VILA-SECA/OCINE VILA-SECA1 Frozen: El Reino del Hielo 17.30-19.30 (dl-dj) / 16.00-18.15-20.30 (ds-dg)1 El Hobbit 22.00 (dl-dj) / 22.30 (dv-dg)2 Los juegos del Hambre 19.15-22.00-0.40 / 16.15 (ds i dg)3 Mindscape 16.00 (ds i dg) / 18.00 (dl i dj) 3 Plan de escape 18.00 (dv-dg)-20.30-22.40-0.50 (dv-dg)4 El Hobbit 2: La desolación de Smaug dv-dg: 16.00 (ds i dg)-19.00-22.00-1.00 (dv) 4 El Hobbit 2: La desolación de Smaug (3D) 16.30 (ds i dg)-19.30-22.30 / dl-dj: 19.00-22.006 Blue Jasmine ds i dg: 16.206 3 bodas de más dv-dg: 18.20 / dl-dg: 20.30-22.306 El Hobbit 2: La desolación de Smaug dl-dj: 17.307 Diana 16.00 (ds i dg)-18.15-20.30-22.40-0.45 (dv i dl-dj)8 El consejero 16.00 (ds i dg) / dl-dg: 18.158 Carrie dl-dg: 20.30-22.30-0.309 El Hobbit 2: La desolación de Smaug ds i dg: 17.00 / dl-dj: 19.309 12 años de esclavitud dv-dg: 20.00-22.30-0.30 / dl-dj: 22.309 Blue Jasmine dl-dj: 17.3010 Free Birds 16.00 (ds i dg)-18.00-20.0010 Plan el Las Vegas 22.0010 El Hobbit 2: La desolación de Smaug dv-ds: 0.00

REUS/REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 754 978)1 El hobbit 16.00-19.00-22.152 Plan de escape 16.00-18.15-20.30-22.403 Los juegos del hambre 2 16.00-18.35-22.154 Frozen: el reino del hielo 16.00-18.154 El consejero 20.15.- 22.305 Diana 16.00-18.15-20.30-22.407 Vaya pavos 16.00-18.157 Blue jasmine 20.30-22.308 Tres bodas de más 16.00-18.15-20.30-22.30

LAUREN REUS MULTICINES (Informació i venda: www.laurencinemas.net)1 Diana 16.15-19.15-22.152 Tres bodas de más 16.10-18.10-20.10-22.103 El consejero 16.30-19.15-22.154 Plan de escape 16.00-18.10-20.20-22.305 Los juegos del hambre: en llamas 16.10-19.10-22.106 Plan en Las Vegas 20.10 (d a dj)-22.206 Fozen: el reino del hielo 16.00-18.05 / dv a dg: 20.107 Carrie 16.20-18.20-20.20-22.208 Blue jasmine 16.15-18.15-20.15-22.159 El hobbit: La desolación de Smoug 16.00-19.00-22.00

EL VENDRELL/OCINE (De div a dg) (902 170 831/977 660 778)Diana 15.50 (dl) - 18.00 - 20.10 - 22.20Free birds 16.15 (dl) - 18.10 - 20.10Plan de escape 16.00 (dl) - 22.10Tres bodas de más 18.20 - 20.20 - 22.20Los juegos del hambre: en llamas 16.20 (dl) - 19.10 - 22.00El consejero 15.45 (dl) - 18.05Carrie 20.25 - 22.20El hobbit: la desolación de Smaug 16.00 (dl) - 19.00 - 22.05El hobbit: la desolación de Smaug - 3D 17.15 - 20.00Frozen: el reino del hielo 15.45 (dl) - 17.55 - 20.05El hobbit: la desolación de Smaug 22.15

ALTAFULLA/MCBEl hobbit: la desolación de Smaug 17.30/dm a dj: 20.20/dv a dl: 20.30/dv i ds: 23.30El hobbit: la desolación de Smaug dm a dj: 18.30-22.00 / dv a dl: 16.30-19.30-22.30Frozen: el reino del hielo 18.15 / dm a dj: 20.10 / dv a dl: 20.20El consejero 22.30 / dv i ds: 00.40Plan de escape 16.10 (dv a dl)-18.15-20.20-22.30 / dv i ds: 00.40Tres bodas de más 16.15 (dv a dl)-18.15-20.20-22.30 / dv i ds: 00.40Free birds (vaya pavos) 18.15 / dm a dj: 20.10 / dv a ds: 20.20Los juegos del hambre: en llamas dm a dj: 22.00 / dv a dl: 22.30Diana 16.10 (dv a dl)-18.15-20.20-22.30 / dv i ds: 00.40

VILALLONGA DEL CAMP/Sala de Cinema del Centre Recreatiu. Cra. de Valls, 1Pacto de silencio 17.00-19.15 (diumenge 22 de desembre)

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 14:00 Telenotícies comarques 14:23 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:39 Cuines 15:47 La Riera 16:30 Divendres 18:49 Els misteris d’en Murdoch 19:38 Espai Terra 20:11 El Gran Dictat 21:00 Telenotícies vespre 21:51 Entrevista al President de la Generalitat 23:01 Pel·lícula: Què ha passat?00:45 Divendres 02:37 Els informàtics 03:00 Fusió i swing a l’estudi 03:45 Blues a l’estudi 04:45 Ritmes a l’estudi

TV311:45 Zona Champions 13:01 El Carib secret13:45 Formatges del món 14:10 A pescar i a taula 14:30 Sobre les illes d’Àfrica 15:22 Astúries15:47 El regne del blauet 16:31 Batecs de natura 16:45 Discovery atlas17:29 Ciència bàsica 18:26 Viatges al límit amb Art

Wolfe 19:01 Zona Champions 20:00 Esport Club 21:01 Futbol Cat. 21:32 Guerra al volant 22:16 Esport Club 23:00 Efectivament 00:05 Tot l’esport 00:28 Efectivament

ESPORT 315:44 Bola de drac Z 16:12 One piece 16:55 En Leon 17:01 mic 3 17:55 Una mà de contes 18:04 Minty, la fada 18:16 Geronimo Stilton 18:44 Rekkit, el conill màgic 19:30 Info k 19:47 Espies de veritat 20:16 Tom i Jerry 20:53 Bola de drac Z

CANAL 3321:20 La Riera 22:05 Fotografies 22:58 Ànima 23:30 Material sensible 00:20 Estrelles de la gran

pantalla

CANAL SUPER3

02:00 TVE es música06:00 Noticias 24H06:30 Telediario Matinal08:30 Los desayunos de TVE10:05 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:05 Entre todos18:45 España directo20:30 Corazón21:00 Telediario 222:15 El tiempo22:30 Cine: XXX 2: Estado de

emergencia00:05 Españoles en el mundo00:55 Cine: Un lugar solitario para morir02:30 La noche en 24H

TVE106:15 Las noticias de la mañana08:55 Espejo Público12:15 Karlos Arguiñano12:50 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson14:30 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 115:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 ¡Ahora caigo!20:00 Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:30 Deportes21:40 La previsión de las 921:45 El hormiguero 3.022:40 El tiempo entre costuras01:15 Policías en acción02:45 Canal Bingo

ANTENA311:50 Para todos La 213:40 Don Matteo14:35 Docufilia15:30 Saber y ganar16:05 Grandes documentales.17:00 Grandes documentales18:00 Docufilia18:55 Con ciencia19:00 Para todos La 219:30 Don Matteo20:30 Docufilia21:25 Fiesta Suprema22:00 Cinefilia: Un mal día lo

tiene cualquiera23:30 La 2 Noticias00:00 El cine de La 2: Bagdad

Café01:40 Conciertos de Radio-302:10 Imprescindibles03:10 El escarabajo verde

TV2

05:30 Puro Cuatro07:00 El zapping de Surferos08:30 Encuentros peligrosos con

Brady Barr09:30 Alerta Cobra10:30 El último poli duro11:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro14:45 Deportes Cuatro15:55 Castle16:45 Castle17:45 Castle18:30 Hawai 5.019:15 Hawai 5.020:00 Noticias Cuatro20:45 Deportes Cuatro22:00 La Liga: Valladolid-Celta00:00 Tiki Taka02:00 House

CUATRO02:20 Astro TV06:00 laSexta en concierto07:45 Al rojo vivo09:30 Crímenes imperfectos10:30 Informe criminal11:30 Historias Criminales12:20 Al rojo vivo14:00 laSexta Noticias14:55 Jugones15:35 laSexta Meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 laSexta Noticias20:50 laSexta Meteo21:00 laSexta Deportes21:30 El intermedio22:30 Bones23:20 Bones00:10 En el aire01:30 Impacto Total

LA SEXTA02:15 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal08:55 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco16:00 Sálvame diario 20:15 Pasapalabra21:05 Informativos Telecinco22:00 La que se avecina22:30 La que se avecina00:30 La que se avecina02:30 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

TELECINCO

13:30 La setmana. Mira’t14:00 Notícies. Edició migdia 14:30 La màquina del temps15:00 Notícies15:30 Sector Primari16:00 Notícies16:30 Catsons17:00 Notícies17:30 El cercle virtuós18:00 Notícies18:30 La setmana. Mira’t19:00 Notícies19:30 Avui per demà20:00 Notícies. Redifusió 20:30 Esports en xarxa21:00 Notícies. Redifusió 21:30 Avui per demà. Redifusió22:00 Notícies. Redifusió 22:30 Avui per demà. Redifusió23:00 Notícies

CANAL REUS TV06:15 Las noticias de la mañana07:45 Impacto Total07:55 Best of tv08:25 Teletienda10:45 The Good Guys11:25 Walker Texas Ranger12:30 Walker Texas Ranger13:25 El equipo A15:05 Cine: El hijo de Rostro

Pálido17:05 Ley y Orden18:00 Ley y Orden18:50 Walker Texas Ranger19:50 Walker20:25 Sin rastro21:30 Sin rastro22:05 Cine: Tactical Force23:40 Rizzoli & Isles00:45 Rizzoli & Isles01:15 La ruleta del 8

NITRO14:30 La 7mana Camp de

Tarragona 15:00 El Temps Oportú15:30 Fanzivid 16:00 Notícies 12 16:30 La 7mana Camp de

Tarragona 17:00 El Temps Oportú 17:30 Sector Primari 18:00 Notícies 1218:30 El Temps Oportú 19:00 La 7mana Camp de

Tarragona 19:30 Esports en Xarxa 20:00 Notícies 12 20:30 Cicles: Oriol Grau 21:00 Dorsal 12 22:00 Notícies 12 22:30 Cicles: Oriol Grau 23:00 Informatiu Al cap del Dia

TAC 12

L’HORÒSCOP

Voldràs anar més enllà en la vida del que has fet fins ara. La teva vida sentimental pot fer un gir de 360 graus durant el dia.

21/03 al 20/04

Buscaràs respos-tes a multitud de preguntes. Uns exercicis d’estira-ment i respiració en despertar-te t’ajudaran a tro-bar-te millor.

21/04 al 21/05

Arribaràs als al-tres amb les teves idees. El trànsit de Mercuri i el Sol per la teva casa 7 indica més con-tacte i més afecte al teu voltant.

22/05 al 21/06

Conceptes com ara llibertat i in-d e p e n d è n c i a tindran un nou sentit. Les experi-ències sentimen-tals seran enri-quidores.

22/06 al 23/07

La teva vida senti-mental passa per un moment es-pecial. Salut: no coincideixen els teus desitjos amb el que li va bé al eu cos.

23/11 al 21/12

La comunicació serà l’element impulsor. El fac-tor sort t’arribarà a través de la pa-rella o dels teus contactes socials o familiars.

22/12 al 20/01

Ningú sap el que sents millor que tu mateix. Fes les coses com cal, com et dicta el teu cor i no com et pu-guin dir els altres del teu voltant.

21/01 al 19/02

No estàs per as-sumptes místics. Una bona dosi de sexe amb humor en un ambient de bona comunica-ció et seduirà molt més.

20/02 al 20/03

Els astres reflec-teixen una etapa de canvis, la di-ferència, la ima-ginació i la mobi-litat social seran un estimulant per a tu.

24/07 al 23/08

Davant de qualse-vol contratemps que tinguis avui, fes ús del teu ta-lent i utilitza el teu millor som-riure. L’última carta serà teva.

24/08 al 23/09

Buscaràs la proxi-mitat, avui tindràs la necessitat de comunicar-te de forma càlida amb les persones que consideres im-portants.

24/09 al 23/10

Emocionalment estaràs intran-quil. Es revitalit-zaran assumptes relacionats amb els teus senti-ments més pro-funds.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

2116/12/2013 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRENOVA , compra inteli-gente, piso con piscina, tenis, parking , 4 dormitorios, come-dor , 2 baños cocina equipada , todo el suelo de tarima, griferías de diseño, mucha luz. 130.000€ Tel.977.25.09.93

OcAsióN. cAllE AlguER, 92 m2. 4 habitaciones, salón come-dor, baño completo, aseo, cocina amplia equipada, terracita a la calle, aire acondcionado, calefac-ción. 110.000€. Tel.977.25.09.93

POR sEPARAciON MATRiMO-NiAl uRgE VENdER en SALOU magnifico piso, nuevo a estrenar, 3 dormitorios, salón-comedor, cocina, 2 baños completos, am-plia terraza, ascensor, parking en conjunto residencial cerrado con grandes zonas comunitarias, por tan solo 325.-€/mes. Información 689 222 000. Abstenerse Agen-cias.

Altres poblacions

sAlOu ZONA EsTiVAl Y PuE-BlO. . Terrenos urbanizados de 500, 600 o 700 m2. Para cons-truir 1 o 2 casas. Desde 135.000€ Tel; 977.25.09.93

PAllAREsOs JuNTO Al PuE-BlO, cas a con jardín. De 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran sa-lón comedor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casa de muy buena calidad y di-seño. 275.000€ Tel: 977.25.09.93

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

• Lloguer

cAllE AlguER.- Amueblado, 4 habitaciones, baño y aseo, cocina independiente, salón comedor con terracita a la calle, 500€. Tel.977.25.09.93

RAMóN Y cAJAl, pis de 4 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 1 bany, exterior, assolejat, ascensor, comunitat inclosa. 480 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sP i sP – PPCC, estudi semi-nou, sala-menjador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, ca-lefacció, a/condicionat, amb mo-bles i comunitat inclosa. 325 €/mes pk opcional nouhabitatcon-fort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sP i sP– BlOc st. Mateu, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, exterior, assolellat, semi-moblat. Comuni-tat inclosa. 400 €/mes nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

PRAT dE lA RiBA.- Amueblado, 3 habitaciones., 1 baño, salón comedor Cocina independiente. muy luminoso, muy buen piso 500€. Tel.977.25.09.93

sP i sP – PPCC, pis semi-nou de 3 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina de gas natural amb galeria, 2 banys, armaris encas-tats, calefacció de gas i a/condi-cionat, ascensor i pk. Comunitat inclosa 500 €/mes Opció 1 altre pk i 1 tr. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

cARlEs RiBA, Pis sEMi-NOu de 4 dormitoris, sala-menjador am terrassa, cuina office amb gale-ria, 2 banys, calefacció, ascensor, moblat, pk i comunitat incl. Zona comunitària amb piscina. 700 €/ mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ROViRA i ViRgili, Pis reformat de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa , cuina amb vitro, 1 bany, calefacció a gas, comunitat inclosa. 400 €/ mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

cAllE EsPiNAcH.- Amueblado, 2 habitaciones, 1 baño, cocina equipada, esquinero, muy lumi-noso, calle peatonal, aire acondi-cionado y calefacción, muy cuco. 450€. Tel.977.25.09.93

disPONEMOs dE PisOs EN AlQuilER con y sin muebles a partir de 400€ tel.977.25.09.93

cAllE iBiZA.- sin muebles, 3 habitaciones, 1 baño, cocina independiente, terraza, aire acondicionado, parking 500€ Tel.977.25.09.93

TOR R E fORTA-TOR R E NOVA cON MuEBlEs, 4 habitaciones, 2 baños, piscina , tenis, impeca-ble 500€. Tel. 977.25.09.93

Altres poblacions

lA PiNEdA. PisOs NuEVOs Con muebles. Preciosos. Mo-dernos. De calidad. 2 habita-ciones. 2 baños. Cocina inde-pendiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 550 € con posibilidad de par-king. Te: 609.44.22.39

Pis A llOguER REus a prop facultat medicina. Habitacions 1, bany complet, calefacció, AA, ascensor, amb mobles i electro-domèstics, 330 €/mes. Tel. 677 638 092 saltalaraya@hotmail.com

REus-VElòdROM, pisos semi-nous de 1 dormitori, sala-men-jador amb balcó, cuina america-na amb vitro, 1 bany, exterior, assolellat, amb mobles, pk i traster. Zona comunitaria amb piscina. Comunitat inclosa. 400 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus-Màs iglEsiAs, c/ Bernat Torroja, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany, pk i traster. 326,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sAlOu-EMPRius sud, c/ Eduard Punset, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk. 372,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

2118.- VilA-sEcA-ERA dEl dElME, c/ Via Màxima, pisos semi-nous de 2 i 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 2 banys, pk

i traster. 413,33 – 503,33 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

El VENdREll-El PèlAg, c/ Narcís Monturiol, pisos semi-nous de 1 i 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk . 267,25 i 327,25 €/mes. nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus cèNTRic, NOu, 1 habita-ció doble, terrassa 60 m2, elec-trodomèstics, mobles, despeses, 350e. Tel. 610.890.890

POBlA dE MONTORNÉs. Pis 3 habitacions, 80 m2, assolejat, mo-blat, 325 €/mes. Tel. 646.453.211

PARTiculAR llOgA Pis 40’05 m2, totalment equipat, Av. Jaume I cantonada Balmes (Reus). Tel. 649.501.103

AlfORJA, Pis s/NOu de 2 dor-mitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, pk i comunitat inclo-sa. 325 €/ mes. Opció mobles nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus. PAssEig PRiM. Pis de 4 habitacions, 2 banys, amb mobles i electrodomèstics. To-talment reformat. Amb ascensor. Lloguer: 450€/ mes comunitat inclosa. Tel.: 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

TARRAgONA. sANT PERE i sANT PAu. Local en C/ Blanca d´Anjou /Violant D´Hongria. Su-perficie de 180 m2 por 380 € . Telf. 977-21-79-50.

AlQuilER EN VilA-sEcA lO-cAl comercial a 2 calles, 600 m2

total o parcial, muy económico.

Tel. 615.458.889

TARRAgONA. c/ sAlVAdOR EsPRiu., Local de 204 m2. Ins-

talación eléctrica. Aire acondicio-

nado, Lavabo. Persiana a motor.

1000 €/mes. Telf. 977-21-79-50.

TARRAgONA. EN AV. ROMA, Local de 275 m2. Totalmente

equipado. Despachos. Sala de

reuniones y archivo. Lavabos.

A/A. Telecomunicaciones. Telf.

977-21-79-50.

lOcAl cOMERciAl EN TARRA-

gONA C/CASTELLARNAU. Obra

nueva, 100m2 de superfície inte-

rior, 135.000 euros. 977.24.08.12

Traspàs

TARRAgONA. TRAsPAsO PE-luQuERíA. Buen precio. Tel.

610.643.663

TREBALL

TREBAllA cOM A TècNic Pro-

fessional en Tanatopràxia-Tana-

toestètica i Operari Funerari.

Pràctiques en tanatoris i gestió

de feina. Tel: 977 27.32.57

iNTERNA. BuscA TRABAJO cuidar ancianos. Referencias.

Exijo respeto. Tel: 688.458.551 /

650.446.948

TRABAJA cON NOsOTROs w w w. Tra b a j a r A h o ra . c o m 93.100.33.52

“NEcEsiTAMOs VENdEdOREs dEl EuROBOlETO”, INTERE-

SADOS . Tel: 977 235 812 / 630

851 423

s’OfEREix fEiNA dE MAssAT-gisTA eròtica. Horari flexible. Alts

ingressos. Tel. 688.476.354

PROFESSIONALS

TAPicERO RáPidO, EcONóMi-cO. clásicO profesional. Tel. 691.586.879. Venta mobiliario hostelería.

REFORMES

iNsTAlAcióN Y MANTENi-MiENTO dE ViViENdAs: electrici-dad, fontanería, paletería, sistema de detención contra incendios. Precios económicos. Presupuesto sin compromiso. Tel.: 615891932

cOciNAs, BAÑOs, iNsTAlA-ciONEs, PiNTuRA Y MANTE-NiMiENTO dE ViViENdAs. Pre-supuesto cerrado, sin sorpresas, precio económico. Garantía. Tel: 607.845.902

PiNTOREs-AlBAÑilEs. Pre-supuestos económicos. Tel. 600.776.788

BRicOsOluciONs. Cordes per-siana, cisternes W.C., làmpades, quadres, cortines. Tel. 657.650.225

MOTORPNEuMàTics lOW cOsT. Venda de pneumàtics semi nous des de 20e i nous des de 60 muntatge i equilibrat inclosos. Pol. Ind. Constantí, Av. Europa, al costat (Benzinera ALAS) 642.284.440 i Ctra. N-340 Km. 1121,8 (Benzinera Almadrava) 678.756.009

REUS. PASSEIG SUNYER. Pis alt de 98m2 amb 3 habitacions dobles, 1 bany, cuina office, ca-lefacció, ascensor. Bal-có amb vistes al Pas-seig. Preu; 124.500€ Telf; 977.32.64.94-615.620.161

LA SELvA dEL CAmP. Casa adosada de 10 anys, de 210m2, de 4 habitacions, 2 banys, menjador amb sorti-da a jardí de 50m2 , calefacció, aire condi-cionat. Garatje per dos cotxes. Preu; 196.000€ Telf; 977.32.64.94-652.960.787

SE ALQUILA CASA CHALET EN TARRAGoNA II, de oBRA NUEvA, 155m2 con patio y jardín privado. Cochera doble y piscina comunitaria. También dispone de terraza solárium y buhardilla. opción a compra si se desea. más información en el 977.21.47.13

SE ALQUILAN PISoS NUEvoS EN TARRAGoNA. Pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. Gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Parkings desde 25€/mes. descuento para residentes en el gimnasio. desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.promysa.com

SE ALQUILA dESPACHo-oFICINA en el vivero empresarial del complejo Royal-Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio de coworking para autónomos. Sin costes de alta. Parking incluido. derechos especiales para el complejo deportivo. desde 150€/mes. 977.21.47.13

REUS. mARE moLAS. Pis de 100m2, de 4 habita-cions, menjador gran, ascensor, calefacció, 2 banys complets, cuina-office. vistes al mare molas. Preu; 80.500€ Telf: 977.32.64.94-652.960.787

vENTA dE TRASTERoS Y PARKINGS en Tarragona centro (2 últimas plazas) Trasteros desde 4.500€ + IvA y financiables!!. varios tamaños. 977.21.47.13

GRAN oPoRUNITAT. REUS. A 50m. Avenida Sant Jordi. Pis reformat de 4 hab., cui-na i galeria, 1 bany, menja-dor, tot exterior. Calef. As-censor. Preu: 64.500€ Telf; 977.32.64.94-652.960.787

TRASTERoS, LoCALES 666.140.989. REUS

REUS. ZoNA CINES REUS LAURENS. Bar Restau-rant totalment equipat de 410m2 amb qualitat i per-misos vigents. Capacitat de fins a 200 començals, doble accés. Sense tras-pás. Lloguer; 1500€. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

22 diarimés 16/12/2013 CLASSIFICATS

COMPRES

AMISTAT

AGENCIA MAISOL. VOLS trobar la teva parella estable? Club d’amics. Tel.695.410.052. www.maisol.com

TAROT

TAROT EVA. Cartomancia y vi-dencia. Tel. 977 75.47.27 / 661.606.864. 15 € - 1 h.

MAESTRO TOURENA. SOlU-ciONA TOdOS problemas: amorosos, enfermedades, trabajo, impotencia sexual. ¡¡ RESUlTAdOS 2 dÍAS!! Tel: 610.324.179

ALTRES

iNGRESOS EXTRAS AcTivi-dAd iNdEpENdiENTE Nom-bre, localidad y teléfono a j.francesc@outlook.com

MASSATGES

MASAJE EN cAMillA. Prostá-tico, descontracturante. “Final Feliz”. Tel: 628.068.257

RUSA MAdURiTA. TITULADA. Verdadero masaje Camilla. Eco-nómico. 685.343.250

MAYKA cATAlANA de nuevo contigo. Deportivo, sensitivo, final impacto!! Tel. 977 20.26.20

MASAJES. TERApiA dEl dO-lOR. Relajante, dolores corpo-rales... 20€. Tel: 603.343.938

NATAliA SAlOU-piNEdA Ma-saje profesional. Todos servi-cios. Sin prisas. Económico. Dis-creto. Salidas. Tel. 628.892.397

RELAX

GABi 18 a, lUiSA, cRiSTiNA rusa. Francés completo 25€. Tel: 681.126.044

MASAJiSTA 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegan-ci a. Reus. Todos los servicios. 699.242.637

dESdE 25 €. Chica 35 a. Ele-gante, discreta. SALOU. De 10 a 20.30 h. Tel: 646.335.688

cHicA MARROQUiNA. Cari-ñosa, simpática. Recibo sola. SALOU. Tel: 644.710.954

REllENiTA, MAdURiTA. Sí a todo… Tel: 693.731.224

cASA pili. ¡¡Las mejores chicas de Reus...!!. Tel: 633.805.896

NiÑATA. cOMplAciENTE 19 años. Tel: 688.347.599

JOvEN, MASAJiSTA profesio-nal. Máxima discreción. Dulzura y elegancia. También salidas. Tel: 608.996.179

TARRAGONA. vARiAS cHi-cAS Y NAciONAlidAdES. 24 h. Servicios completos. Tel: 977.07.99.72

¡¡REAlMENTE SOlA Y dES-NUdA!!. 20€ completo. Reus. 24 hrs. Tel: 634.838.843

SONiA cORdOBESA. Todo de todo. 30€. Reus. Tel: 634.073.849

ESpAÑOlA TE SORpRENdE-Ré... SEGUR. Tel: 653.103.491

MARiA ¡¡NUEvA diREcciÓN!! Tel. 634.137.748

SEGUR. NURiA españo-la. Todos los servicios. Tel. 671.334.346

REUS. NicOl y SUS cHicAS 30e. Tel. 698.788.062

20€ SEXO. Rubia-Morena. Tel: 637.078.372

pARA cHicOS Y MAdURi-TOS. Discreta cariñosa, sexy. Te complaceré sin prisas. Tel. 688.389.001

piSO TORREFORTA. “Novedad Señoritas para elegir”. Tel: 977- 54.20.21

SE NEcESiTAN cHicAS piso Relax Reus. Tel: 610.839.133

SAlOU. JOvENciTA rellenita. 1€ minuto. Tel: 679.775.016

AiNOHA. Massatgista profes-sional, amb molta sensualitat, el millor tracte. Apartament de luxe amb vistes al mar, Cam-brils. Tots els serveis. Petons amb llengua. Tel. 630.181.163

viciO Al NATURAl. OlGA rusa caliente. Tel: 648.726.243

SOFiA. ESpAÑOlA, atractiva, masajes eróticos. Salou. Tel: 698.371.676

URGE JOvEN- MAdURiTA Re-lax Tarragona. Tel: 653.460.239

RUMANiTA viciOSA MARiSA 23 añitos. Tel: 638.076.098

BOMBÓN pOlAcO ANNA cAÑERA. 24 horas. Tel: 650.801.498

XAvi TRAviESO, JUGUETÓN. Apartamento privado. Tel. 660.851.172

BOMBÓN FiESTERO. cRiS-TiNA 21 añitos. 24 horas. Tel: 636.737.720

ABUElA cAcHONdA. Todo sí. Tel: 642.740.412

cREiXEll. Joven estudiante 20 años. Tel: 691.087.230

FiESTAS cAliENTES BIANCA. 24 horas. Tel: 672.821.511

MARiBEl MAdURiTA 130 p. Reus. Tel: 647.124.910

ScORT iNdEpENdiEN-TE. Marta 26a. Salou. Tel. 634.029.768

NOvEdAd cORAl. Todo terre-no. Vicio asegurado. 24 hrs. Tel: 689.091.995

SE BUScAN cHicAS JOvEN-ciTAS piso relax Tarragona. Tel: 671.156.942

JAcQUEliNE 23, Salou, 20e. Tel. 634.029.832 -24h

28 cOlOMBiANA, Salou, 20e. Tel. 611.338.382- 24h

vERÓNicA EMBARAzAdA, cariñosa. Todos los servicios. Reus. Tel. 625.684.107

¡NOvEdAd! AlBA, 20e, Salou. Tel. 611.338.372 - 24h

ABUEliTA cAcHONdÍSiMA todoterreno. Tel. 683.422.625

REUS. cHicA ÁRABE. Sola en casa, besucona, con orgasmo. Tel: 602.069.603

ANA BRASilEÑA, primera vez. Reus. Tel. 648.132.051

SARA JOvENciTA, cariñosa, be-sucona. Dispuesta a todo. 30€ - Tarragona – Tel. 611.205.293

REUS. cOlOMBiANA mulata, 120 de pecho natural, viciosa. Tel. 698.483.981

EXQUiSiTA REllENiTA 160 p, besucona, caliente, super-complaciente. Discreción. 24h. Reus. Tel: 633.536.079

NOvEdAd vENdREll. MElANY Pechos exuberan-tes, Atractiva. Particular. Tel: 674.244.966

“cASA ANA”. iSA 47, JAS-MiN 27, AlicE 20, lUcÍA 30. ¡¡Todo a tu gusto… ¡! Reus. Tel: 659.377.652 . ¡¡¡FELICES FIES-TAS!!!

ÁRABE cAliENTE vANESSA. 24 horas. Tel: 681.065.772

FRANcESA - cATAlANA. Dis-creción. Todos servicios, sin prisas. Tel: 665.351.193

ME GUSTA EL VICIO. DIANA . 24 horas. Tel: 648.514.855

KARlA RUBiA sensual, visito sóla. Tarragona. Concertar hora. Tel. 602.071.379

ORiENTAl, SOliTA, 20e. Tel. 667.031.918

TARRAGONA TRAvESTi DANIELA ¡¡Novedad!!. Tel. 672.548.720

lA piNEdA. ESpAÑOlA. Dis-creto. Tel: 689.948.342

NURiA MAdURETA catalana, dolça, afectuosa. Pis particular VILANOVA I LA GELTRú. Tel: 610.589.727

ANdAlUzA 47 a. Pechugona, Conejito peludo, Reus. Tel: 611.242.724

RUSA MORBOSA 20 años. 692.426496 SALOU

vilAFORTUNY. Urgen chicas piso relax Tel: 692.863.983

TARRAGONA. RUBiA 660.303.476, Morena 672.548.444, latina 611.321.994, Española 651.045.359, Griego, Francés natural 657.966.004 . “24 hrs”. 977 11.20.90

dOS cHicOS MAdUROS. Ac-tivo-pasivo, buscan chicos para trios. Tenemos sitio, buen rollo. Riudoms. Tel: 679.730.297

SEÑORA SEpARAdA de 53 años en La Mora para señores solventes. Recibo sóla. Saray. Tel. 634.690.215

SEGUR NicOlE. 130p. Todos los servicios. Tel: 672.503.016

vicKY i MiREiA germanetes de 19a. Massatgistes de Cam-brils, 1ª línea mar. Pur vici i luxe. Discreció. ¡¡Guapissimes!! Tel. 682.489.776

TARRAGONA. ESpAÑOlA vic-KY fogosa y complaciente. Tel: 651.045.349

lUcÍA. NUEvA española 21 años. Reus. Rubia sen-sual, elegante y discreta. Tel: 602.431.552

TRAvESTi vERSÁTil SEGUR. Tel. 666.669.064 - 24h

SÓlO pARA sumisos. Sado con juguetes. Tel. 611.354.962

MAdURiTA. Recibo sóla. Máxima discreción. Tel. 698.390.293

SE AlQUilA habitación por horas, para relax, especial pa-rejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697. En Reus.

MERi, RUBiA ESplENdidA-MENTE dUlcE, masajes es-peciales. Todos los servicios. Tel. 626.317.701

TARRAGONA SORAYA marro-quina. Tel. 602.412.828

TARRAGONA SARA marroqui-na, madurita. Tel. 685.725.676

vENdREll. NOvEdAd vE-RÓNicA. Atractiva, sensual, simpática. Todos los servicios. Piso privado. Tel: 647.254.331

PRUDIX¿NECESITAS DINERO?COMPRAMOS ORO.PAGAMOS AL INS-TANTE. MÁXIMA

VALORACIÓN. (SIN ENGAÑOS)

REUS - O´Donell 25 - 27. Tel: 977 32.82.24VENDRELL - Benvin-

gut Socias , 32Tel: 977 18.15.15

SERIEDAD y DISCRECIÓN

TAROT AMANDA 806 499 500Sólo mayores 18 añosLeandro Hernández - Urb/el Bosque, 363 (46370) Chiva -. `Precio max: red fija 1,21- red móbil 1,57 €/min. VISA 960 038 896

ANNAsólo para hombres

sibaritas. citas concer-tadas.

TARRAgONA. 694.422.399

NATASHA.Atractiva 24a.Cuerpo

precioso. Te complace-ré tus deseos. Salidas. SALOU. 611.340.889

MADURITA 34 a.Masajes sensuales, prostáticos. Francés

natural, griego. SALOU. 688.488.620

SOFIAEspañola 34 a.

masajista sensual, erótica. Servicios sin

límite... SALOU688.488.620

gUAPA 27 a.Delgadita. Hago todos

los servicios con mucho interés. Salidas.

SALOU. 611.340.856

ESPECTACULAR CANARIA. 90-60-90.

30€. Salidas 70€ ( 1 HORA)

628.420.395

MÓNICA con curvas. Todos servicios. Reus.

605.201.195

diarimes.com

Consulta cada dia l’edició online

2316/12/2013 diarimésCLASSIFICATS

24 diarimés 16/12/2013 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

14º

Estat del celPrevisions per avui de cel serè o molt poc ennuvolat per al-guns núvols alts. Hi haurà intervals de núvols baixos als dos extrems del litoral i pre-litoral, que a la tarda poden arribar a d’altres punts del sector. Independentment, a la depressió Central hi haurà estrats baixos al matí que min-varan.

PrecipitacionsNo se n’esperen.

EL TEMPS Patrocinat per:

3ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Carolina MorenoLa Fundació Casal l’Amic de Camp Clar inaugurarà una ex-posició de fotogra-fies realitzades per nens i nenes de cin-què i sisè de primà-ria que participen a les activitats del Centre Obert d’In-fància.

Els infants han estat fent un taller, a càrrec de professi-onals –Alba Rodríguez i Cristina Aguilar, en un projecte que coordina Nani Blasco–, que els ha permès aprendre alguns trucs de fotografia i as-similar que aquesta va més enllà de la càmera del mòbil. Van estudiar els orígens de la fotografia, des de la càmera fosca, fins a les innovacions de les noves tecnologies. A més, van aprendre qui-nes són les parts de la càmera i del trípode. Però el taller hauria estat inclompet sense les sessions pràctiques: després de veure algunes tècniques d’enfocament i d’enquadrament, va arribar el moment de passar a l’acció i, de seguida, van sor-tir pel barri a posar en pràctica allò que els havien explicat. En grups de tres, els infants van recórrer Camp Clar treballant diferents plans i llum.

Dins de les modalitats que van treballar, la de l’autoretrat era ineludible. En aquesta activitat, cada nen i nena entrava en una saleta i es feia la fotografia que volia. Però per la culminació del taller, que era fer una exposició, calia un projecte especial i van ser els mateixos infants els que van proposar el tema que volien representar a través del suport que havien treballat. El motiu escollit va ser «la família i els amics». Dissabte passat, cada nen i nena va portar al centre la gent i els objectes necessaris per la seva pròpia fotografia.

Una de les educadores del Centre Obert, la Meritxell Domènech, valora de manera molt positiva el taller: «Va ser una gran oportunitat perquè coneguessin d’aprop la fotografia i tre-ballessin amb material professional». A més d’ai-xò, la presència de persones externes al centre, com eren els fotògrafs, «va fer possible treballar i avaluar altres factors com l’atenció i l’escolta de cadascun dels nens», explica Domènech. Pel que fa a la mostra, l’educadora també en destaca el seu valor i afegeix que «és important per l’au-toestima i l’autorrealització dels nens, ja que és

una exposició dins el barri que tots els seus coneguts po-den visitar i ells els poden explicar què han fet».

Una mostra amb les fotografies d’aquests petits ar-tistes s’inaugurarà el proper 19 de de-sembre, a les cinc de la tarda, al Punt de Trobada de Camp Clar. L’exposició

amb les imatges dels nens i nenes es podrà visitar al llarg de tot el mes de gener.

La fundació fa trenta anysUbicada a Camp Clar, la Fundació Casal l’Amic és una organització sense ànim de lucre que actua principalment als barris de Ponent de Tarragona des de fa una trentena d’anys. Després de tant de temps, la fundació va estar a punt de tancar les seves portes l’estiu passat, però gràcies a diversos ajuts que va rebre, finalment es va poder donar continuïtat al projecte. El seu finançament acos-tuma a venir de subvencions i dels excedents que la mateixa entitat pot generar. La seva tasca se centra en l’acció social i educativa amb la infàn-cia, l’adolescència i la joventut, treballant especi-alment amb aquells que estan en risc d’exclusió social. En total, la fundació compta amb equip format per cent persones entre professionals, voluntaris i socis, que col·laboren en diferents àrees. Una d’elles és el Centre Obert d’Infància. L’equip educatiu d’aquest està format per Merit-xell Domènech, Jesús Fraile i Anabel González, els quals s’encarreguen de quatre grups d’infants –els que van participar en el taller són els més grans i tenen entre nou i onze anys–.

El Centre Obert compta amb 40 places, les quals no només estan cobertes sinó que hi ha 55 nens en llista d’espera i, degut a qüestions econòmiques, de moment no és possible comp-tar amb més educadors, ni amb més espai. Està obert de dilluns a dijous i els nens realitzen acti-vitats gràcies a les quals es treballen hàbits d’es-tudi i d’higiene, la psicomotricitat o les relacions interpersonals, a més de rebre coneixements sobre informàtica. És a dir, que s’ofereix un com-plement socieducatiu pels nens i nenes, i un ser-vei d’acompanyament en l’aprenentatge.

CULTURA

els més petits

agafen la càmera

Nens i nenes del Centre Obert d’Infància exposaran les seves

fotografies fins a finals de gener

Els infants, d’entre 9 i 11 anys, han après diferents tècniques i les han posat en pràctica.

alba rodríguez