132 ac cases de possessio de son bosc - andratx.cat rustic/132 ac... · "de volta"....

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

AC132Cases de possessió de Son Bosc

Arquitectura civil privadas.XIII-XVIIIProtecció. Integral

IDENTIFICACIÓ1 LOCALITZACIÓ2

REF CADASTRAL. 07005A005001700000RF

CODI. AC132NOM. Cases de possessió de Son Bosc CODI POSTAL. 07150

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 5PARCEL·LA. 170

COORDENADES UTM. Pt. Central:452774.65 ; 4382382.35

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren

ADREÇA. Carretera Andratx- es Capdellà (MA-1031), 45

PÀGINA 1 de 7

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. s.XIII-XVIII

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Cases de possessió

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Conjunt d'estructures que conformen les antigues cases de possessió de Son Bosch conegut com Rafal de l'Aigua i el Rafal d'en Torres, situades a una vall elevada, articulada pel torrent de s'Alqueria i coneguda com el Comellar des Coll d'en Esteva. Aquesta vall s'emmarca pel puig des Rafal Blanc, el puig de Son Bosc, la Serra de Garrafa i el puig de Sa Grua amb tota la gran Serralada que separa per llevant el municipi d'Andratx de Calvià. Així les cases s'ubiquen a una àrea de marjades de la vessant del sud-oest del puig de Son Bosch a uns 215 m.s.n.m i que controla aquesta vall i el camí reial de Capdellà que unia Andratx amb el municipi de Calvià. Les actuals estructures, reformades i seu de diverses activitats de les vinyes de Santa Catarina, corresponen a un conjunt de volums articulats entorn una clastra i que desenvolupen una planta quasi quadrada, les diverses ales construïdes presenten dues alçades i teulada a doble aiguavés amb teula àrab. La composició que es pot apreciar actualment pareix correspondre a una modificació realitzada entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX amb un aspecte de gran casal senyorial. Aquesta composició es caracteritza per presentar les façanes de paredat en verd arrebossat amb un referit esgrafiat i decorat amb maquets de pedra grisenca a mode de brodat, decoració que també es documenta en els emmarcaments de les obertures, obertures ordenades però no simètriques destacant els cinc eixos verticals de la façana principal, cornisa simple, obertures allindanades de carreus de marès, emmarcaments de les obertures, fioles motllurades a les finestres i cantoneres vistes. La façana principal que correspon a l'orientada cap al sud-oest representa un dels millors exemples de composició estètica de les cases de possessió del segle XVIII. Aquesta, presidida per una carrera empedrada formant figueres geomètriques, s'articula envers cinc eixos verticals, el central correspon al portal forà d'accés amb dovelles de carreus de marès i rebranques de pedra viva, la balconada principal no es troba centrada sinó al quart eix desenvolupant una finestra balconera amb balcó de peanys molt simple i barana de ferro forjat, el protagonisme se li atorga al gran rellotge de sol ubicat verticalment en forma d'escut amb un sol, on els rajos simulen les línies horàries que presenten els números àrabs i un gnòmon amb vareta, destaca la decoració barroca amb la garlanda de flors i fruites junt amb la inscripció de «Festina Lente», el sòcol destaca per la presència d'uns banc esculpits a mode de pedrissos amb respatllers. es cantonades són de pedra. Al lateral esquerra(costat nord-oest) trobem un cos adossat que només presenta planta baixa amb balustrada i coberta planta a mode de terrassa pel primer pis, i amb un arc rebaixat al portal d’accés., típic pels carruatges. L'accés a la clastra es realitza pel portal forà que dona a un passadís empedrat amb formes geomètriques donant accés a la mencionada clastra empedrada, on destaquen sis pilars de pedra que sustenten una gran pèrgola de ferro del parral, un coll de cisterna de pedra emmarcat amb un gran arc ogival i una escala amb barana de balustrada que puja al primer pis. La majoria d'obertures cap a la clastra corresponen a la planta baixa i destaquen per ser obertures romanes amb els carreus vistos., donant accés a la capella, a la tafona i a altres dependències agrícoles. Dels seus interiors destaca la conservació quasi íntegra de la tafona de premsa de biga, on encara resten elements originals de fusta, moles de pedra i magatzems amb voltes. El trespol té dos nivells: el primer des de l'entrada fins al trull amb pendent (graons) i el segon al pas del trull. L'edifici actualment s'utilitza per a celebracions. Devora el trull s'hi localitza una menjadora de pedra. Els graners són de tipologia "de volta". L'aljub que alimentava aquesta tafona es troba situat darrera les cases i mig soterrat. La capella, d'estil renaixentista, presenta una volta de creueria remarcada d'un color rosat amb capitells d'àngels i claus amb escuts, gran quantitat de mobiliari litúrgic, escultures de sants, exvots, i un gran altar amb l'escut d'Andratx esculpit. A les altres sales destaquen la conservació de les llars de foc antigues, les rajoles hidràuliques, decoracions amb mobiliari i obres antigues, etc... Als voltants documentam grans espais empedrats que envolten la construcció antiga, un gran volum contemporani amb forma acastellada que imita la decoració de les cases de possessió i que correspon a una gran sala per realitzar activitats. Altres construccions corresponen al mencionat aljubi un sistema de canalitzacions adossades a les cases i que finalitzen a unes grans piques, i just al costat nord-oest es conserva la gran era encerclada per pilars i les possibles restes d’elements arqueològics.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

AC132Cases de possessió de Son Bosc


AC132

HISTÒRIA.

Aquestes cases de possessió es troben documentades des del moment del repartiment al segle XIII, dins les terres de l'alqueria islàmica de Gotmar, que corresponen a les actuals Son Bosc, So Na Santpola (AC 496), i la Cova des Capdellà. El primer propietari documentat és Bernat de San Joan l'any 1232. Ell la segregà en tres parts anomenat Son Bosc al Rafal de l'aigua, So Na Santpola al rafal Petrot i la Cova a Benixisan. La següent documentació localitzada ja fa referència al segle XVI, encara que el topònim fossilitzat de Rafal d'en Torres ens dugui a pensar que el propietari del segle XV fos la família Torre, que també tenien en possessió So Na Santpola. A 1540 ja pertanyia a la família Palmer que la varen vendre a Pere Orlandis l'any següent establint als anteriors propietaris amb un cens. Aquesta família Palmer va ser coneguda com Palmer de l'Aigua, adoptant el topònim de la propietat. A finals d'aquest segle valia més de mil lliures. Entre finals del segle XVI i principis del s. XVII tornà a mans dels Orlandis fins que l'any 1728 Gabriel Alemany de l'Alqueria la comprà i continuà en aquesta família fins mitjans del segle XIX. No obstant, Jeroni de Berard documentà a finals del segle XVIII la propietat a nom del Sr. Moragues de Palma, que corresponia a unes cases de possessió mitjanes amb vinya i que rebia aigua de la Font de Sant Joan. De qualcú d'aquests propietaris del segle XVIII correspon la composició estètica actual de la finca. A mitjans del segle XX tenim constància que el propietari era Joaquim Marquès i que la tafona era de caràcter privat. A l'actualitat els propietaris són els que exploten les vinyes de Santa Catarina ubicades a les terres de l'antiga possessió de Son Torre

BIBLIOGRAFIA.

·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

·HABSBURGO, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge, Volum V. Palma: Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història dÁndratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història dÁndratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història dÁndratx s. XVI. Palma: Ajuntament dÁndratx.

PÀGINA 3 de 7

Cases de possessió de Son Bosc


Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt arquitectònic conformat pels cossos d'edificació (recentment reformats) i la resta d'elements complementaris (terrasses, porxos, patis i claustres, jardins, espais exteriors, elements etnològics varis, etc). Protegir l'entorn més immediat. Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt i mantenir la volumetria, estructures, sistemes constructius i unitat de les edificacions i elements que el conformen així com la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, dimensions, materials, textures i proporcions de tots aquells elements que confereixen a les construccions el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic, fins i tot dels afegits amb valor històric i/o artístic que constitueixen aquest conjunt (en especial, els arcs, voltes, escales, obertures, paviments exteriors i interiors, ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes, balustrades, ampits, llindes, fioles, fumerals, elements decoratius, emmarcats, sòcols, fusteries, etc).En quant a la tafona, realitzar les obres de manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest espai i assegurar un ús que permeti la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element així com dels accessoris i estris originals necessaris pel seu correcte funcionament que es conserven actualment.En tot cas, qualsevol intervenció a realitzar tant a l'espai exterior com a l'interior dels elements que conformen aquest conjunt arquitectònic haurà de quedar supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

AC132

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions

adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,

cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de

bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum,

la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter

arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que

comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

CAUTELA ARQUEOLÒGICA.

Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l’acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l’estudi arqueològic regulat a l’article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d’intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin.

PÀGINA 4 de 7



TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma (finals s.XX)Rehabilitació (finals s.XX)RestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.

Catàleg del Patrim


ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.

AC132

PÀGINA 5 de 7



Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6

AC132

PÀGINA 6 de 7



DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Catàleg del Patrim


AC132

PÀGINA 7 de 7



132 ac cases de possessio de son bosc - andratx.cat rustic/132 ac... · "de volta"....

Documents