Edició de LleidaDIMECRES · 13 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14666 - AVUI / Any XL. Núm. 13536 - EL PUNT

1,20€

1479

71-1

1894

62T

1818

70-1

1896

04T

SENTÈNCIA · El Suprem rebaixa la condemna al cunyat del rei Felip VIa cinc anys i deu mesos i l’Audiència de Palma el cita avuiINFANTA · La sanció a Cristina de Borbó també s’ha reduït, a la meitat

Urdangarin, a laporta de la presó

EUROPA-MÓN P20

El líder nord-coreà, Kim Jong-un, i el president dels EUA, Donald Trump, en una expressiva encaixada de mans ■ AFP

EUROPA-MÓN P20-21

Kim Jong-un i Trump inicien la distensió a la península de Corea

Una cimera que fa història

El Montserrat inèdit,segons Antoni Gaudí

Cultura-Espectacles P24, 25

Tria la fiscal en cap deSevilla, María José Segarra

Europa-Món P21

Sánchez també posauna dona a la fiscaliade l’Estat

El govern atura laliquidació delDiplocat pel 155L’executiu aprova analitzar el futur del’ens i a més Torra planteja intentar queSánchez dialogui sobre autodeterminació

P6-8

Enèsima operaciópolicial per l’1-O,ara pel cens usatEl jutjat número 13 ordena escorcolls alCTTI, Mediapro i Economia, i interroguenel cap de gabinet tècnic de la conselleria

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE JUNY DEL 20182 |

a pocs dies, el nouministre d’Exte-

riors, Josep Borrell,vaticinava que Catalu-nya es trobava “aprop d’un enfronta-

ment civil”. Si bé tot seguit va matisarque un “enfrontament” no era el ma-teix que una “guerra”, és evident queles seves paraules pretenen traslladarla imatge d’una societat que és inca-paç de gestionar de forma correcta lesseves diferències i amenaça dur-lesfins al límit. És prou conegut que Bor-rell no destaca precisament per la sevamoderació. Per donar-ne exemple, no-més cal recordar la seva intervenció enla darrera campanya electoral, quan vaqualificar la societat catalana com a“ferida” pel senzill fet que un percen-tatge que ell mateix situava “en el 40 itant per cent” estava convençuda“amb raó o sense, que li aniria millorfora d’Espanya”. Es fa difícil imaginarque qualsevol persona (tingui la ideo-logia que tingui) pugui qualificar la se-va societat com a malalta pel senzill fetde no compartir el seu projecte de

país. Qui escriu aquestes línies ha es-tat anys i panys convivint en un país si-tuat en l’autonomisme i mai no se lihauria acudit qualificar que la majoriade la gent estava malalta, ni tan solsque estava equivocada o no tenia raó.

Els polítics haurien de contribuir anormalitzar els debats ideològics; i, entot cas, a cercar els instruments idonisper resoldre’ls quan han arribat a unasituació d’enquistament. En comptesd’oferir-se per “desinfectar” el seu paíso vaticinar “un enfrontament civil”,doncs, estaria bé que, ara que té res-ponsabilitats públiques, Borrell cer-qués fórmules per apaivagar els ànimsi cercar solucions. Li proposo tres re-ceptes que passen per la democràcia iel sentit comú: en primer lloc, que cer-qui una solució pel que fa als presos iexiliats; en segon lloc, que doni la pa-raula a la ciutadania i convoqui un refe-rèndum, tal i com permet la Constitu-ció i com defensava el PSC el 2012; i,finalment, que mesuri les seves parau-les i normalitzi un debat que hauria deser perfectament assumible en un paísmadur. És així de senzill.

F

Keep calmPere Bosch i Cuenca

Les paraulesde Borrell

Estaria bé que ara que téresponsabilitats públiquesJosep Borrell cerquésfórmules per apaivagar elsànims i cercar solucions

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

oncs sí, els russos mengen ama-nida russa. Ensaladilla, quediem en català. La tenen regla-

mentada d’una altra manera. A les pa-tates hi afegeixen fumats, pollastre fi-lat o verdures del temps: mongetes,pèsols, bolets de totes les menes... Elsrussos reverencien els bolets. La ma-ionesa queda descartada. Consumei-xen l’amanida en sec o ruixada ambun oli pàl·lid i insípid com l’aigua. A laciutat burgesa de Iaroslav vaig entraren una botiga que només venia olis ivinagres italians. No hi vaig veure capclient, tot i que el taulell era atès perdues dones. Potser més tard del matíel negoci s’anima i en surt una vina-greta. “De vegades l’amanim ambquètxup”, em diu la guia. Si les pata-tes, base també del vodka, van ser in-troduïdes a Rússia després del desco-briment d’Amèrica, el quètxup ho vaser amb el segon descobriment del ma-teix continent, quan el Mur que n’im-pedia la visió va caure. Hi ha mésanuncis de Pepsi-Cola que de Coca-Co-la. Els americans, que tot ho calculen,devien crear la Pepsi-Cola, menys sim-bòlicament capitalista, pensant en els

D

russos quan deixessin de ser soviètics.També mengen bistec rus, que és elnom amb què a Catalunya sempre ha-víem conegut les hamburgueses. Carnpicada. Tot ho piquen, tot ho esmico-len, i això que semblen equipats ambbones dents. Entre l’amanida russa i elplat fort, sempre un brou de pollastre,de remolatxa o de bolets amb una bolade mató agre... Potser perquè no ensoc gaire partidari, considero que quimenja sopes ha de ser bona persona.Els russos, els russos de carrer, metroi pis d’una sola habitació, ho han deser molt per haver suportat tantes ca-lamitats històriques. Navegant per un

canal de Sant Petersburg ens van en-senyar l’antic palau dels Strogonof.“Aquí, un cuiner que va haver d’allar-gar el plat de carn davant uns convi-dats imprevistos es va inventar l’elabo-ració que du el nom del seu amo.”

La Rússia turística és molt partidà-ria d’introduir els visitants a les esglé-sies. Si de fora totes s’assemblen, dedins són idèntiques: sempre les matei-xes icones d’origen medieval. Van en-trar als segles XVIII i XIX, i els decora-dors encara insistien en la imatgeriade quan no havien arribat les patates.A Rússia, Sert hauria pintat la cate-dral de Vic com el mestre de Taüll. Enquedo embafat, em sento iconoclasta.Un Malevitx, un Kandinski, si us plau.Si de conèixer un país es tracta, perquè els turistes, a Rússia i arreu, nosón convidats a visitar escoles, ajunta-ments, centres de treball o les cases dela gent? En la navegació fluvial deSant Petersburg a Moscou vam supe-rar una vintena de rescloses. L’exhibi-ció d’enginyeria hidràulica em va ad-mirar més, perdonin, que sant Pereamb les claus de les portes del Regne oMoisès travessant el mar Roig.

“Entre el primerplat i el segon,sempre una sopa oun brou

Vuits i nous

Amanida russaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE JUNY DEL 2018

e tant en tant a la política es po-sa de moda una expressió i desobte te la trobes arreu. Va pas-

sar temps enrere amb el terme esceni-ficar. Tot s’havia d’escenificar. Dosgrups parlamentaris feien una reuniói, un cop arribats a algun acord, es pre-guntaven com s’havia d’escenificar;que no volia dir gaire res més que comho havien d’explicar, o de dur a lapràctica, perquè la resta dels mortalsho entenguéssim. S’havia d’escenifi-car tot, com si fossin dalt d’un escena-ri i nosaltres ens ho miréssim des de laplatea o des del galliner sense enten-dre-hi gaire res. Ara està de moda aixòde les finestres d’oportunitats. Escal-dada com està la classe governantd’aquest país (i jo quan parlo d’aquestpaís sempre parlo del meu) desprésd’haver-se autoimposat un termini dedivuit mesos i d’haver fet un “o refe-rèndum o referèndum”, ara ningú esvol acabar de mullar sobre el full de ru-

D “No es pot pasnegar quel’expressió ha fetfortuna. I que és tanbonica cominconcreta

ta i tothom parla de les famoses fines-tres d’oportunitats. En va parlar elpresident Quim Torra tan bon punt vaser investir i el terme ha fet fortuna.Sembla que en un moment o altre tin-drem finestres d’oportunitat que ani-ran molt bé. Ja hi ha qui ha dit que lamoció de censura que ha dut Sánchezal govern espanyol obre “una finestra

d’oportunitats” per a Catalunya; hi haqui ha dit que el judici que hi haurà ala tardor per l’1-O serà “una finestrad’oportunitats” per explicar (per tor-nar a explicar, vaja) el cas català a Eu-ropa, i he sentit algun flamant conse-ller explicant que caldrà aprofitar “lesfinestres d’oportunitats” per conti-nuar fent passes endavant. I sentiaahir com, després de la reunió amb elpresident Quim Torra, els republicansSergi Sabrià i Anna Caula explicavenells mateixos que durant la trobadahavien defensat “la necessitat de tro-bar una nova finestra d’oportunitat”per arribar a la independència. I jo empregunto: i aquest és el nou full de ru-ta? Esperar les finestres d’oportuni-tats? I si és així: vindran soles? L’atzarens les durà? Cauran del cel? Les pro-vocarem? Les estan planificant? Xu-ten la pilota endavant? L’expressió, noels ho negaré pas, és molt bonica; pot-ser tant com inconcreta.

Finestres d’oportunitatXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El Tribunal Suprem ha condemnat l’exduc de Pal-ma a cinc anys i deu mesos de presó en el marcdel cas Nóos, rebaixant cinc mesos la condemnainicial; una rebaixa no menor perquè permetria almarit de la infanta Cristina evitar l’ingrés imme-diat a presó en cas de recurs al TC.

MINISTRE D’INTERIOR ITALIÀ

Sentència ferma

La seva decisió de tancar els ports italians al vai-xell humanitari Aquarius amb 629 refugiats a bordpodia tenir objectius polítics pel que fa a la UE, pe-rò era insolidària i posava en risc moltes vides. Iho ha rematat amb el cinisme, celebrant com unavictòria que València aculli el vaixell.

-+=

-+=

Pacificació a CoreaKim Jong Un

Insolidaritat i cinismeMatteo Salvini

-+=

Iñaki Urdangarin

El líder de Corea del Nord ha passat del to bel·li-cista, les proves amb míssils, la cursa nuclear il’hostilitat amb els veïns del sud, a formalitzar enuna cimera amb Donald Trump la desnuclearitza-ció i la pau a la península coreana. La contraparti-da és blindar-se ell i el seu règim dictatorial.

PRESIDENT DE COREA DEL NORD

EXDUC DE PALMA

La cimera entre el líder nord-coreà Kim Jong Un i el presi-

dent nord-americà Donald Trump,celebrada ahir a Singapur, suposaràun pas històric per a la pacificació ila desnuclearització de la penínsulade Corea, després de gairebé 70anys de confrontació i 25 anys denegociacions fallides. L’èxit de latrobada es va traduir en un comuni-cat conjunt que preveu l’establi-ment de relacions diplomàtiquesentre els EUA i Corea del Nord –finsara inexistents– i la recuperació irepatriació de les restes dels preso-ners de guerra o desapareguts du-rant la guerra de Corea (1950-53).

El canvi d’escenari, impensablefa només un any, deixa enrere elsmesos d’assajos nuclears, provesde míssils, intercanvi de retrets, in-sults i hostilitat mútua, així comllargues dècades de guerra freda,però sobretot obre de bat a bat laporta a una pau duradora i a unanova perspectiva d’estabilitat iprosperitat desconegudes a la pe-nínsula coreana. Un avenç impor-tantíssim que cal atribuir a la volun-tat de les parts, però sobretot a lafeina de distensió, d’aproximació ide mediació de les autoritats deCorea del Sud.

Més enllà dels beneficis objec-tius per a la regió, Kim Jong-un obtéles contrapartides que perseguia;d’una banda, la seguretat de Coreadel Nord i blindatge del règim queencapçala com a líder suprem delsnord-coreans, i de l’altra la perspec-tiva de posar fi a les sancions eco-nòmiques que ofegaven l’economiadel país, tan bon punt es certifiqui ladestrucció del programa nuclearnord-coreà. Aquesta serà la meda-lla que Trump guanyarà davant lacomunitat internacional per als Es-tats Units, a costa, com tantes al-tres vegades, d’avalar un dictadordespietat i un règim que mai no harespectat els drets humans delsseus habitants.

Trump i Kimsignen la pau

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

El patró

l primer cop vam pensar que potser, i només potser,era una casualitat. Una coincidència, sense més.

Però es tracta d’un patró que s’ha anat repetint elsdarrers mesos: cada cop que s’espera una novetatjudicial important a l’Estat espanyol, hi ha un escorcoll ouna detenció relacionada amb el procésindependentista. Dels molts exemples, tres. El 24 degener l’admissió del popular Ricardo Costa que el partites finançava amb diner negre a València va anar enparal·lel als registres que la Guàrdia Civil va fer a les seus

d’Òmnium Cultural i de l’ANC a larecerca de correus sobre l’1-O. Launitat de delinqüència econòmicade la Policía Nacional i la fiscaliaanticorrupció entraven a laDiputació de Barcelona en unamacrooperació contra eldesviament de fons el 24 de maig,dia que es feia pública la sentència

de la primera època de la trama Gürtel. I l’últim cas, ahir.El Suprem feia pública la resolució del recurs decassació del cas Nóos en el mateix moment en què unanova operació policial portava a registrar, un cop més, laseu del Departament d’Economia, el CTTI i Mediapro.

No hi ha prou escorcolls per dissimular que elSuprem ha rebaixat en cinc mesos la condemna a IñakiUrdangarin, cunyat reial que, tot i això, queda a lesportes d’ingressar a la presó. Com tampoc n’hi havia pera la sentència que condemna el PP per corrupció.Descobert el fangar, no hi ha qui el tapi.

E

No hi ha prouescorcolls pertapar ques’ha rebaixatla condemnaa Urdangarin

http://epa.cat/c/4ku49h

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El diputat de CSQP Joan JosepNuet afirma: “No socindependentista, socdemòcrata”, i insisteix davant delTSJC que no va desobeir el TC.

10anys

20anys

Antoni Castells, consellerd’Economia i Finances, diu: “Avegades, en el PSC no estemsuficientment disposats a ser laveu de Catalunya a Madrid.”

Tant Josep Borrell com el PPcatalà rebutgen que elParlament pugui votar una llei,similar a la basca, que permetila secessió de l’esport català.

Demòcrata La veu de Castells L’esport catalàTal diacomavui fa...

iquel Iceta aler-tava fa mesos la

majoria independen-tista del risc d’unagran frustració si esfeia el referèndum.

Espanya no ho permetria, avisava, i totplegat generaria una frustració col·lec-tiva que podria originar greus proble-mes socials. Finalment es va votar enreferèndum i, com deia Iceta, Espanyano va permetre que se n’implementésel resultat, i els polítics independentis-tes van acabar fent una declaraciód’independència que no van defensardavant l’envit amenaçador de l’Estat,el 155, i la detenció dels seus dirigents.

Han passat sis mesos, i la temudafrustració independentista no ha de-sembocat en problemes socials, sinóen una nova majoria independentistaal Parlament, i en una nova tenacitat,una mica desencisada però resistent ipacífica, dels partidaris de la república.Si en algun moment s’ha trencat lapau social, ha estat en episodis on laviolència contra idees i símbols aliensprovenia dels caçadors de llaços grocs,segurament frustrats, ells sí, perquè elpas enrere de les cúpules independen-tistes –més preocupades, i és com-prensible i potser necessari, per allibe-rar com més aviat millor els presos iexiliats que per res més– no ha silen-ciat ni derrotat el moviment socialmassiu que hi ha al darrere.

Sobta la preocupació d’Iceta per lafrustració independentista, quan elPSC mai no ha semblat preocupar-segaire per la que ha anat generant enles seves pròpies bases: ni la renúnciaa la idea de república i d’autodetermi-nació dels seus inicis, ni el No a l’OTAN,ni les reformes laborals antisocials, nil’eterna promesa d’una Espanya fede-ral que mai, ni tan sols governant ells aMadrid, no s’ha pogut ni volgut fer rea-litat. Això no frustra Miquel Iceta?Tampoc no va frustrar el “No és no” i el”deslliura’ns de Rajoy” que va acabaramb la renovació del govern del PP?No frustra ara, les seves bases, queIceta recomani al nou govern de Sán-chez mantenir l’estratègia de Rajoy deno apropar encara els presos catalans,tractant-los així com a ostatges en llocde respectar els drets civils d’ells i elsseus familiars? El PSC ha perdutaquests anys la centralitat que tenia enla política catalana, on governava Bar-celona i les principals ciutats. No deuser que, tot invocant frustracions alie-nes, ha descuidat la defensa real i sin-cera dels somnis dels catalanistes pro-gressistes que tant l’havien votat?

M

Full de rutaDavid Marín

El PSC i lafrustració

“El patriotismeés l’últim refugi delsmalvats”. SamuelJohnson

uan semblava que M. Rajoy i el seucorrupte partit tenien controladala cúpula del poder judicial i salva-

da l’actual legislatura, en haver aprovatels pressupostos, amb el suport –in extre-mis-– del PNB, ves per on que un ajorna-ment de la valoració que un dels magis-trats del Suprem havia de dictar del casGürtel, conclou amb la sentència fatídicaper als interessos del prepotent M. Rajoy idel PP, sentència inesperada, car durantla darrera dècada tenien la judicatura so-ta control estricte... Tant és així, que a laCospedal se li entenia tot quan, amb su-perba arrogància, afirmava que la sentèn-cia d’un magistrat “no era paraula dellei”... Aquest cop, però, malgrat creure’sintocables, van rebre una dura i inespera-da patacada que, de cop i volta, els ha fora-gitat del poder.

EN LA SEVA CAIGUDA, M. Rajoy va seguirexhibint el cinisme, l’orgull i la prepotèn-cia del polític incapacitat que la història iles hemeroteques recordaran pel seu im-mobilisme destructor. En cap moment niuna paraula d’autocrítica, tot el contrari.En el seu curt discurs de comiat, desitja a

Q Sánchez que, quan deixi la Moncloa, pu-gui afirmar, com ell: “Deixo una Espanyamillor de com la vaig trobar”... S’ha de sermolt cínic per fer una afirmació així, quans’és el responsable del contrari del quediu: Ha deixat una Espanya on les classespopulars s’han empobrit; on ha institucio-nalitzat una autocràcia sense democràciani llibertats, amb una cultura i una sanitata precari i amb una malversació de fonspúblics que algun dia caldrà jutjar-lo, a ell ia tots els seus ministres, i el que és el pit-jor, sense un projecte engrescador per alsseus propis conciutadans espanyols.

EL CAS GÜRTEL és el que finalment l’hadefenestrat, via moció de censura que,

malgrat les seves desesperades argu-mentacions, només va tenir els vots dela també ultradreta feixista de Cs, quel’esperpèntic Aznar voldria unificaramb el PP!!! L’ha substituït Pedro Sán-chez, que des de fa temps també pro-fessa el mateix patriotisme del PP i Cs.Tal i com apuntava en Joan Tardà, elvot majoritari dels partits catalans vaser un NO al PP de Rajoy, més que unSÍ al PSOE de Sánchez que també vadonar suport a aplicar el 155 a Catalu-nya.

SÁNCHEZ, TOT I HAVER GUANYAT la moció ihaver aconseguit ser el president delgovern, no ho tindrà fàcil, ja que hauràde governar amb una majoria que li ex-igirà quelcom més que bones paraules,perquè els gestos i les actituds serancabdals per poder esgotar l’actual le-gislatura. Moltes coses hauran de ferun gir copernicà, si no vol passar a lahistòria com Sánchez el breu. De mo-ment, alguns dels ministres que com-ponen el seu govern no inspiren la con-fiança que caldria, començant pel de-sinfectant Josep Borrell...

Jaume Rocabert i Cabruja. Membre de Justícia i Pau i d’Església Plural

Foragiten M. RajoyTribuna

Carta al consellerd’Educaciób Honorable senyor, soc elconserge de l’escola CEIP Pro-grés de Badalona. M’hi deixola pell per tal que l’escola siguiun lloc confortable i acollidor,sap per què? Perquè és la se-gona casa dels nens que hivan. I més encara des que socpare i penso que és el que vol-dria per a l’escola del meu fill.El Progrés l’any vinent tindràuna línia addicional de P3.L’endemà mateix de rebre laconfirmació, vaig condicionarl’aula que rebrà els petits elcurs vinent malgrat queaquests dies estan sent moltangoixants en el terreny per-sonal. I no puc evitar que se’mtrenqui l’ànima quan veig commarxen alguns nens agafatsde la mà junts cap a casa sevacom a companys, amics i ve-ïns, perquè penso en el meufill que està sense plaça a capescola pública de la zona 6.

Crec que l’escola pública de

la zona ha de ser el meu pilarde creixement familiar els prò-xims anys. Vostès han treba-llat amb números i ja els hihem donat. Però darrereaquests números hi estemnosaltres. Les famílies hemestat a l’altura. Ara només es-pero que vostè estigui a l’altu-ra també i ens proporcioniuna solució creant aquesta lí-nia addicional a la zona 6.Atentament.CARLOS SERRANO TORRESBadalona (Barcelonès)

‘Avida Dollars’,vigent avui diab Un grup de persones d’untaller de pintura va decidir vi-sitar el Teatre Museu i la Ca-sa de Dalí a Portlligat i a talefecte vam fer l’oportuna re-serva telefònica per a Portlli-gat i ens van indicar una horad’entrada. En retirar les en-trades quinze minuts abansde l’hora assignada, no lesvan voler lliurar al·legant que

s’havia de fer amb mitja horad’antelació, extrem que encap moment es va informaren fer la reserva. Òbviamentvam demanar els fulls per ferl’oportuna reclamació i ambmales maneres i prepotènciavan arribar a l’extrem de cri-dar un segurata. Potser ungrup de gent d’edat avança-da que reclama un dret ésperillós o subversiu. Ras icurt: impresentable l’actua-ció de la Fundació Gala Dalí,que segueix el mestre en allòd’Avida Dollars.FRANCESC VALVERDESant Cugat del Vallès

Corrupció iinèpciab La corrupció és un flagellque posa al descobert les mi-sèries humanes d’un deter-minat tipus de règim polític.Tan blasmables són els cor-ruptes com els corruptors. AEspanya com a molt es casti-ga alguns corruptes. Els cor-

ruptors segueixen actiussense càstig. Així no minvaràmai la corrupció. Però sentgreu la tolerància existentamb la corrupció, encara hiha alguna cosa més greu: lainèpcia en governar, que amés de tolerar la corrupció,és fer un mal ús dels recur-sos que la ciutadania posa ales seves mans perquè en fa-cin una bona administració.

Governar malament surtmolt més car que la corrup-ció. Els successius governsque hi ha hagut fins ara a Es-panya, han mostrat a basta-ment la seva inèpcia en elconjunt de la seva acció. Perdestacar, la pobresa que nopara de créixer des de faanys, com la riquesa de leselits, que tampoc no para decréixer. Un nou govern, d’unpartit que ja ha governat, nofa creure que la inèpcia aca-bi. Convé un canvi de règim:República.JORDI BUFURULL GALLEGOBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE JUNY DEL 2018

Elsa Artadi, CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“Sembla una broma que quan hi ha decisions judicialscom la d’avui [sobre Urdangarin], es facin escorcolls”

La frase del dia

“Espanya had’assumir-se a simateixa, no tan solscom a realitatdescentralitzada,sinó també com aunió de nacions.Aquest és el pinyolde la qüestió

o es pot negar: l’atmosfera hacanviat. Sol passar quan es ven-tila una casa tancada que feia

olor de resclosit. Aquest cop, però, noha estat una porta o una finestra ques’ha obert, sinó una llosa pesadíssimaque, de sobte, ha saltat pels aires i hadonat pas a un doll de claror i a una ale-nada d’aire fresc. No ha estat gaire mésque això. Suficient tanmateix per pro-duir un canvi decisiu en la percepció deles coses per molta gent.

EN EFECTE, DINS DEL TÚNEL sense horitzóon ens havia entaforat, en origen, l’im-mobilisme del govern espanyol, qualse-vol entesa resultava un impossible, gai-rebé una utopia. I les posicions extre-mes –l’unilateralisme independentistai l’assimilacionisme espanyolista– hicreixien, s’hi enfrontaven, es feien he-gemòniques, polaritzaven la societatcatalana. Ha estat el domini de les vis-ceralitats enfrontades, de les identi-tats en conflicte, del tot o res, de laguerra de propagandes en blanc i ne-gre, sense espai per a la reflexió ponde-rada i compartida, per a les idees supe-radores, que esdevenien motiu de rio-ta.

ARA, EN CANVI, LA PERSPECTIVA d’una en-tesa torna a obrir-se camí, es fa de nouversemblant i, en conseqüència, les po-sicions extremes perden legitimitat i,si resulten un impediment per avan-çar, es veuran penalitzades per l’opiniógeneral, perdran peu. Un canvi,aquest, certament decisiu. I és que lagent, si ho veu possible, tendeix a supe-rar la tensió permanent i el patimentque comporta, per obrir-se a “parlar-ne”, aquesta facultat del sapiens que lidona grans capacitats constructives,sempre que pugui i vulgui renunciar afer de les paraules un mer parapet ondefensar-se, on atrinxerar-se.

HAN SEGUIT LES APEL·LACIONS al diàleg i

N a “buscar solucions polítiques als pro-blemes polítics”, per compte del nougovern espanyol, i la disposició al diàleg“sense condicions” per compte del tam-bé nou govern català, així com un plu-gim balsàmic de bones intencions d’ori-gen múltiple, d’encoratjaments,d’idees per ajudar a refer ponts, per re-trobar-se en un nou consens nacional aCatalunya i per avançar cap a un noupacte entre Catalunya i Espanya... Totdiu “ja era hora”. Quina enorme res-ponsabilitat per als qui tenen a lesmans avançar o encallar-ho de nou...

HI HA UN EFECTE de l’anterior situacióque interfereix greument, fruit de la ir-responsable judicialització de la políti-ca i dels designis d’un jutge que manegala presó preventiva amb una desimbol-tura digna de millor causa. Hauriad’adonar-se, si no en comparteix elsmòbils, que només l’aplaudeixen elsqui propugnen la venjança. I que, en elnou context polític, l’empresonament

sense sentència d’exponents cívics i derepresentants democràtics sorgits deles urnes alimenta una dinàmica políti-ca que el Congrés dels Diputats ja hadonat per liquidada.

DEIA MARIA AURÈLIA CAPMANY que el seudesig era “Arcàdia, aquell territori on ellleó i l’anyell dormen plegats”, però queaixò no se li oferia ara i aquí, només al-gunes millores prou desitjables. I hi afe-gia que no estava disposada a renun-ciar a una mica més de felicitat per aavui a canvi d’una immensa “dignitat”per d’aquí a cent anys. “Per això –deia–m’agrada la política i els polítics quefan pactes.” Hi estem arribant i no hemde permetre que cap comissari de l’ab-solut se’ns hi interposi.

AIXÒ SÍ, NO AVANÇAREM si no anem a l’ar-rel, a les causes de la crisi viscuda, si nose supera la lectura restrictiva que s’haimposat pel que fa a les “nacionalitats”constitucionals, referides, òbviament,en l’esperit dels constituents, a les na-cions històriques, especialment Cata-lunya i el País Basc. Una lectura res-trictiva que recolza en el famós “greugecomparatiu” esgrimit per algunes “re-gions” i que és la coartada de la volun-tat assimiladora larvada que ha pervis-cut en la cultura política espanyola ique es diu nacionalisme espanyol.

ÉS OBVI QUE EL DEGUT reconeixement deles nacions històriques no ha de com-portar “privilegis” pel que fa als drets ideures de la ciutadania, però també hoés que ha de comportar aquelles dife-rències legítimes que exigeix la sevapervivència nacional. És prou evidentque l’assimilacionisme no funciona: total contrari, exacerba i expulsa. Espa-nya ha d’assumir-se a si mateixa, notan sols com a realitat descentralitza-da, sinó també com a unió de nacions. Il’Estat espanyol ha de ser-ne l’expres-sió. Aquest és el pinyol de la qüestió.

Jordi Font. Llicenciat en geografia i història

Una nova atmosferaTribuna

SísifJordiSoler

omenço a escriure aquesta co-lumna sense tenir clar si podré

acabar-la. Per justificar i a la vegadarelativitzar el dramatisme de la frase,explicaré que pateixo una ciàtica quem’ha prostrat tres dies al llit. I aramateix, asseguda en una cadira perescriure, sento un rossec a les lum-bars que fa que hagi expressat taldubte. Segur que hi ha lectors i lecto-res que, malauradament, coneixen eldolor que causa la ciàtica. El cas ésque, en saber del meu estat, un amicm’ha fet arribar aquest missatge: “Laciàtica vol repòs... Jo hi he passat i ésdolorós, però pots distreure’t llegint,mirant pel·lícules i escrivint memò-ries. Però no llegeixis res de políticaperquè la gran majoria dels políticssón uns cínics (no oblidem, però, elspresos i els exiliats).”

Penso en els consells de l’amic.Llegir ho he fet una mica, tot i quemenys del que volia perquè el dolordificulta la concentració, i també hevist una pel·lícula, només, però el te-ma de les memòries el tinc aparcat.Pel que fa a la política, no he pogutevitar llegir-ne res. No ho sé si la ma-joria dels polítics són uns cínics. Pot-ser sí, però em costa fer-ne un qües-tionament total. Tanmateix, de fet, faun cert temps que hem recuperatuna idea duent-la a la pràctica: la po-lítica no és només cosa dels polítics iaixò precisament és una vacuna con-tra el propi cinisme, que és parent delnihilisme; sovint ens podem sentirimpotents, però no podem creureque no tenim poder perquè du a la in-activitat, el consentiment i el confor-misme. Per això, contradient el cinis-me, no oblidem els presos i les pre-ses, els exiliats i les exiliades. Tampocels malaurats que, fugint de guerres imisèries, vaguen pel mar en esperad’una terra d’acollida. Bo, he pogutacabar-la.

C

De set en setImma Merino

Pensamentsciàtics

El govern català vol que laprimera reunió entre elspresidents Torra i Sán-chez permeti explorar lapossibilitat d’un diàleg so-bre el futur polític de Cata-lunya sense que el governespanyol exigeixi sacrifi-car el dret d’autodetermi-nació com va fer l’expresi-dent Rajoy. L’objectiu éseminentment exploratoriper part catalana. Buscarun “acord per a l’acord”,obrir una via de diàleg enquè els dos executius pu-guin contrastar les sevespropostes: reforma fede-ral i dret d’autodetermina-ció. “L’objectiu és veure sies pot fer una segona reu-nió” s’indica des de l’exe-cutiu. Poc valdrà la penafer una segona trobada siSánchez tanca la porta aacostar posicions enaquesta qüestió i exigeix ala part catalana renunciara l’autodeterminació comva fer Rajoy. Perquè aquelldia es va acabar el diàleg.

Tenint en compte queaquesta reunió encarasense data ni ordre del diaserà la primera presa decontacte cara a cara entreels dos presidents, el go-vern català no pretén con-cretar-hi afers sectorialscom ara finançament, in-versions o lleis socials, tot ique es dona per suposatque es parlarà dels 46punts plantejats a Rajoypel president Puigdemont–la mateixa ministra dePolítica Territorial, Merit-

xell Batet, que prepara latrobada, reivindica co-mençar el diàleg pels 45punts tot excloent, però,l’autodeterminació.

La interlocutora catala-na de Batet per preparar lareunió de presidents, laconsellera de Presidència,Elsa Artadi, avançava ahirque no es pretén abordaren detall els afers secto-rials, sinó explorar una viad’acord entre les posicionsde partida: “Quina ésl’oferta del govern espa-nyol i com pensa donarresposta a la voluntat delpoble català?”. Artadi re-vela que Pedro Sánchez vatrucar a Torra divendres ala tarda per proposar-li latrobada i va designar la mi-nistra Batet per acordarl’agenda i el contingut. Ba-tet i Artadi ja han tingutels primers contactes pre-paratoris. “Hem de poderparlar de tot sense condi-cions ni apriorismes”, con-

clou Artadi. També ambaquesta premissa, el presi-dent Torra signava ahir lescartes que s’han comen-çat a enviar als mandata-ris europeus. En la missivaenviada als presidents,primers ministres i am-baixadors dels països eu-ropeus, Torra reafirma elcompromís català ambEuropa i els seus valors, ihi reivindica “el debat, eldiàleg i les urnes” coml’única manera de fer pro-gressar la societat. No hiha millor manera de cul-minar el diàleg i el debatque respectar “la llibertatde totes les persones a ex-pressar-se, opinar i deci-dir”, hi conclou el presi-dent.

Torra també exploraràla predisposició de Sán-chez a recuperar les lleissocials d’habitatge, rendao subministrament ener-gètic que van ser tomba-des pel Constitucional ainstàncies del govern delPP.

Per altra banda, en elConsell Executiu d’ahir esva decidir “aturar la liqui-dació” del Consell de Di-plomàcia Pública de Cata-lunya (Diplocat) que vaimpulsar el govern espa-nyol després de l’aplicaciódel 155. La consellera Ar-tadi afirmava ahir que es“deixa sense efecte l’òrganliquidador” imposat a laGeneralitat per l’anteriorgovern espanyol i es con-vocarà el ple de l’organis-me per “prendre les deci-sions respecte a l’actual si-tuació” tenint en compte

que el consorci del Diplo-cat l’integren, a més de laGeneralitat, els ajunta-ments de les quatre capi-tals, les diputacions peròtambé universitats, esco-les de negoci, Foment delTreball, Pimec, la federa-ció de caixes d’estalvi o elconsell de les cambres decomerç. Tot i que el Diplo-cat no ha estat liquidat deltot, Artadi reconeix quecal analitzar, per exemple,com restituir les personestenint en compte que vanser acomiadades. Tambéla reobertura de delega-cions a l’estranger obliga-rà el Departament d’AccióExterior a crear de nou lesplaces. ■

Torra busca elsí de Sáncheza parlar de tot

Xavier MiróBARCELONA

GENERALITAT · El govern explorarà si es pot abordar undiàleg, també sobre l’autodeterminació DIPLOCAT · Aturala liquidació de l’òrgan diplomàtic per decidir el seu futur

“Mentre Ferran López conti-nuï sent el cap dels Mossosd’Esquadra té tota la confian-ça del govern i el cos funcionaperfectament.” Amb aques-tes paraules, la conselleraportaveu va descartar canvisimminents al cos, tot i que vaadmetre que el conseller d’In-terior, Miquel Buch, estudiaràsi cal una reorganització d’à-rees o persones –el majorTrapero ha desestimat l’ofer-ta de Torra i el mateix Buchper tornar a dirigir el cos te-nint en compte la seva impu-tació judicial. En canvi, el go-vern nomenava ahir Marcel·lí

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No hi ha millorexpressió de diàlegque el que culminaamb la llibertat de lespersones per decidir”Quim TorraCARTA ALS MANDATARIS EUROPEUS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Quina és l’oferta delgovern espanyol? S’hade poder parlar de totsense condicions niapriorismes”Elsa ArtadiCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

Joan director general d’AfersReligiosos en substituciód’Enric Vendrell, destituït perla nova consellera de Justícia,Ester Capella. Qui va ser se-cretari general del vicepresi-dent Junqueras, Lluís Juncà,serà director general de Pro-moció Econòmica, Compe-tència i Regulació. FrancescSutrias tornarà a ser directorgeneral de Patrimoni mentreque Josep Maria Argimon se-rà el director gerent de l’Insti-tut Català de la Salut. El poe-ta, assagista i doctor en filo-logia Joan-Elies Adell dirigiràla Institució de les Lletres.

Consell Executiu d’ahir alPalau ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cap canvi a la vista en els Mossos

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE JUNY DEL 20186 |

Les provesobligatòries delprimer dia no vanresultar gairecomplicades

La Policia Nacionalinterroga durant totel dia un alt càrrecque ja va declarar ala Guàrdia Civil

La selectivitatdel 2018, mésfàcil

Nousescorcolls aEconomiaNacional

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

Sentència a l’Estat,escorcoll a Catalunya

L’APUNT institucions o partits de l’Estat: en aquest cas, la mo-narquia. Una mostra que la situació de Catalunya no faaltra cosa que tapar l’enorme crisi d’Estat a Espanya.Per això Sánchez intenta guanyar crèdit amb mesurescom la de l’Aquarius. La Policia Nacional va interrogarahir un alt càrrec català que ja havia declarat davantde la Guàrdia Civil feia dies.Carles Sabaté

Si avui hi ha sentència que desacredita l’Estat espa-nyol, això és un escorcoll a qualsevol departament dela Generalitat. Si ahir es preveia la sentència ferma pera Urdangarin, calia algun escorcoll a independentistes.Ja dilluns advertien des de fonts judicials que hi hauriaalguna operació a Catalunya. Era el senyal que hi hau-ria sentència que desacreditava el paper de les grans

8649

07-1

1860

42T

El PSC no se’n fia i farà laprova del cotó fluix al go-vern de la Generalitat. Alssocialistes els preocupenles declaracions del presi-dent, Quim Torra, durantel debat d’investidura enquè va anunciar la configu-ració del consell de la Re-pública i l’assemblea decàrrecs electes. També elsamoïnen les declaracionsde la portaveu, Elsa Arta-di, en què no descartava lavia unilateral. Amb l’objec-tiu que l’executiu de Torraexpliciti els seus plans iabandoni el que a horesd’ara només ocupa el relatpolític, el portaveu adjuntdel PSC, Ferran Pedret, varegistrar ahir un paquet defins a 18 preguntes en quèdemana explicacions so-bre el com, el quan, el cost iquines funcions tindranaquests dos òrgans que elgovern té previst configu-rar. “Fem una crida a ferpossible que aquesta legis-latura s’emmarqui en la le-galitat i el respecte a lesnormes”, indicava la por-

taveu, Eva Granados. Lespreguntes s’adreçaran di-rectament a l’executiu ca-talà després de ser adme-ses per la mesa del Parla-ment. Es calcula que el pe-ríode per obtenir una res-posta serà com a mínim dedos mesos sense pròrroga.

Però, a més de les pre-guntes, els socialistes tam-bé van registrar ahir una

proposta de resolucióadreçada a la comissió d’A-fers Institucionals perquèel Parlament insti el go-vern de la Generalitat acomplir l’Estatut d’Auto-nomia i “a no desnaturalit-zar el sistema institucio-nal actual”; és a dir, el Par-lament i la Generalitatamb la creació d’un consellde la República i l’assem-

blea de càrrecs electes.Ahir mateix, l’expresidentZapatero apostava com asolució a la crisi entre elsgoverns català i espanyolretornar a la situació quehi havia a Catalunya abansde la sentència del 2010sobre l’Estatut.

D’altra banda, ahir es vareunir la junta de porta-veus per aprovar l’ordre

del dia del pròxim ple pre-vist per al 20 de juny. Coma novetat de la sessió, es re-cupera la tasca de controlal govern amb preguntes alpresident Torra i als con-sellers del seu equip con-juntament amb un total de9 interpel·lacions. Serà laprimera sessió amb el pro-cediment més ordinari deles que s’han celebrat enels darrers mesos a la cam-bra catalana, tal com lamateixa portaveu socialis-ta va destacar ahir. La tas-ca legislativa quedarà em-marcada en les comissionsdesprés que aquestes jaquedessin configurades lasetmana passada pel pre-sident, Roger Torrent. Demoment, no hi ha calenda-ri per a les compareixen-ces dels consellers ambquè, de manera habitualperò no obligatòria, es do-nava per iniciada la feinadels diputats en les comis-sions amb una explicaciódels plans del govern. Lasetmana que ve, amb laprevisió del ple del dia 20,tampoc es preveu que esconvoquin les comis-sions. ■

Emma AnsolaBARCELONA

El PSC vol garanties que elgovern complirà la legalitata Registra una bateria de preguntes i reclama al govern, per escrit, explicacions sobre el consell dela República i l’assemblea d’electes a El president Torra se sotmetrà a la primera sessió de control

La portaveu del PSC, Eva Granados, ahir al Parlament ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

Nous escorcolls polèmicsen la investigació sobre elsorganitzadors del referèn-dum d’autodeterminació,dirigida pel titular del jut-jat d’instrucció 13 de Bar-celona, per aclarir si es vaproduir un delicte de reve-lació de secrets en la cessióde dades per elaborar elcens de l’1-O. Aquest cop,el magistrat Juan AntonioRamírez va autoritzarahir la policia espanyolaa fer escorcolls a la seu delCentre de Telecomunica-cions i Tecnologies de laInformació (CTTI); al des-patx del cap del gabinettècnic de la Vicepresidèn-cia, Economia i Hisenda,Daniel Gimeno, i a la seude la Generalitat on escontrolen els certificatsd’enviament de correus,situada a l’edifici de Me-diapro, però sense cap vin-culació amb l’empresa. ElTSJC va informar que eljutge “no ha acordat capdetenció”, però Gimeno,després de vuit hores d’es-corcoll, va ser dut a la co-missaria de la Verneda,com el director de l’Ides-cat, Frederic Udina. Vanquedar en llibertat.

La gravetat de les deten-cions policials d’ahir rauen el fet que Gimeno va serinterrogat pel mateix te-ma el 16 de maig passat

per la Guàrdia Civil –cosarmat que dirigeix el pesde la investigació sobrel’1-O– en qualitat de testi-moni, figura que no es potnegar a declarar i que tam-bé ha de dir la veritat, se-gons van denunciar ahir

fonts de la defensa.La policia espanyola es

va incorporar a la investi-gació sobre l’1-O el novem-bre del 2017, quan el jutgeva declarar una peça sepa-rada i secreta sobre l’Ides-cat i el cens que es va fer

servir per a l’1-O arran dedenúncies anònimes. El 5de desembre van escorco-llar l’Idescat i van clonar elscorreus electrònics del seudirector i de treballadorsdel 2013 al 2017. Segonsla policia espanyola, Udinava cedir al cap del gabinetd’Economia, Daniel Gime-no, el Registre de Poblacióde Catalunya per al “censglobal” de votants de l’1-O,un lliurament que segonsla policia no està “emparatper cap marc legal”.

En els correus intervin-guts, però, es pot llegir comUdina insisteix que cal con-sultar els juristes i fer unprotocol o conveni per ce-dir les dades, com permet

la llei entre ens de la matei-xa administració. Així es vafer amb el Departamentd’Economia el 28 de febrer.Al desembre, la policia vainterrogar treballadors deDxC Technology, que faprogrames informàtics pera la Generalitat, i al final enl’informe admetia que nopodia “acreditar” que l’ano-menada Plataforma Cerdàs’hagués usat per a l’1-O.

D’altra banda, la porta-veu del govern, Elsa Artadi,va qualificar de “lamenta-bles” els escorcolls. Es fanper “tapar sentències con-tra el govern espanyol o lamonarquia [amb referèn-cia a la sentència del casNóos]”, denunciava. ■

a És el cap del gabinet tècnic d’Economia, que al maig va declarar com a testimoni, amb menys drets que uninvestigat a Amb els escorcolls d’ahir volen aclarir si la cessió de dades des de l’Idescat per al cens de l’1-O és legal

La policia deté un alt càrrec jainterrogat per la Guàrdia Civil

Mayte PiulachsBARCELONA

“És lamentable quecada cop que hi ha unasentència contra el PPo la monarquia es tapifent xou amb escorcollsa Catalunya”Elsa ArtadiCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA IPORTAVEU DEL GOVERN

05.12.17La policia espanyola vaescorcollar l’Idescat, se-guint les ordres del jutjat 13,per aclarir com es va elaborarel cens de l’1-O.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Agents de la policia espanyola, en l’escorcoll al despatx del cap d’Economia, a Barcelona, ahir ■ ACN

L’advocat de Clara Ponsa-tí, Aamer Anwar, va reve-lar ahir que es plantegencitar ministres del governde Mariano Rajoy al tribu-nal durant la vista sobrel’ordre d’extradició, queha de començar el 30 de ju-liol. Anwar ja va avançardilluns que havien treba-llat per identificar 14 ex-perts perquè testifiques-sin i que estaven prepa-rant una llista “d’individusmolt respectables” perquèanessin a Escòcia. Ahir vaconfirmar que la llista po-dria incloure exministresdel gabinet de Rajoy. Enconcret, la defensa dePonsatí ha identificat aca-dèmics, experts constitu-cionals, advocats, jutges irepresentants d’ONG. El 5de juliol, els advocats del’exconsellera confirma-ran al jutge els testimonis.A més, l’advocat ha asse-gurat al tribunal que lapossibilitat de fer cridarels exministres de Rajoyes basa en els seus “co-mentaris controvertits”durant el procés indepen-dentista, i que espera quepermetin demostrar la su-posada “persecució políti-ca” contra Ponsatí. Des-prés d’una nova vista preli-minar a Edimburg, Anwarva explicar que la fiscaliaencara ha de confirmarquin delicte de la llei esco-cesa equivaldria al de re-bel·lió. A més, va avançarque s’ha rebutjat el delictede corrupció, marcat enl’euroordre de Llarena. ■

La defensa dePonsatí citaràministres deRajoy a Escòcia

RedaccióBARCELONA

L’Associació Advocats Vo-luntaris 1-O de Reus ha de-nunciat a la fiscalia les de-claracions de Federico Ji-ménez Losantos al seuprograma a EsRadio ondeia que es podria bom-bardejar Catalunya. La de-núncia es va registrar

aquest dilluns a l’adscrip-ció de Reus de la fiscalia del’Audiència de Tarragona.

“Per descomptat queels podem bombardejar,una altra cosa és que labrossa de govern que tin-guem no sigui capaç de de-mostrar que és clar que hiha avions per bombarde-jar; una altra cosa és que lacasta política prefereixi

que es destrueixi Espanyaabans d’utilitzar legítima-ment la força”, va dir Lo-santos l’11 de maig. “Quesàpigues Cocomochito(en referència a CarlesPuigdemont) que Espa-nya té 70.000 policies,90.000 guàrdies civils i50.000 soldats perfecta-ment armats que podenprendre Barcelona, casa

teva, i el despatx de Coco-mocho en cinc minuts”, hiva afegir el locutor, quetambé va titllar els inde-pendentistes de “nazis deguarderia”.

Aquesta és la segonainiciativa judicial que elcol·lectiu Advocats Volun-taris 1 d’Octubre de Reusemprèn contra JiménezLosantos. El 29 de maig javan denunciar-lo a la fisca-lia alemanya per les decla-racions en què proferiaamenaces i insults contraAlemanya, després que untribunal d’aquest país ha-gués deixat en llibertatCarles Puigdemont. ■

Denuncien a la fiscalia lesamenaces de LosantosRedaccióREUS

Jiménez Losantos en un judici el 2008 per les injúries que vallançar contra Ruiz-Gallardón ■ EFE / ARXIU

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE JUNY DEL 2018

135032-1189762L

vui el que ens hauria d’interes-sar, i en algun cas preocupar, ésel passat professional o allò que

ara en diuen motxilla dels nous minis-tres. La vicepresidenta del govern es-panyol, Carmen Calvo, és la que té lafrase més surrealista que mai hagipronunciat un ministre en actiu. Enuna entrevista a l’ABC del 24 de maigde 2004 va dir: “Estem manipulantdiners públics, i el diner públic no ésde ningú”. Una bona presentació per aqui té responsabilitats ministerials.

Hem de reconèixer que el governde Pedro Sánchez no és un governimprovisat ni fet en dos dies. Sembla-ria més la culminació d’una operaciómolt ben preparada per la profunditatde les institucions espanyoles, lesgrans empreses i la monarquia, asto-rats pel desprestigi internacional il’esfondrament institucional de l’Es-panya del 1978. El desprestigi és tangran que ja ningú s’alarma quan unjutge de Bèlgica cita a declarar el ma-gistrat Llarena, ni que la monarquiahagi perdut Catalunya i cada vegadas’escampi més per Espanya el “fer re-pública” dels catalans.

Les polítiques econòmiques del go-vern Sánchez no seran gaire diferentsdel PP, malgrat el discurs de l’oposi-ció. Ara es trobarà en l’ètica del poderi no de les conviccions, i d’entrada ac-ceptar els pressupostos del PP ja éstota una declaració d’intencions; pe-rò, si ens hi fixem bé, el control i el po-der de l’economia del nou govern eltindrà la ministra Nadia Calviño, mi-nistra d’Economia a qui el presidentSánchez li ha donat tot el poder eco-nòmic fent-la presidenta de la comis-sió delegada, fet que vol dir que seràla cap dels sis ministeris econòmics, ia més s’ha suprimit l’oficina econòmi-ca de la presidència. És una ministramolt preparada que fins ara era la di-

A

rectora general de Pressupostos de laComissió Europea. Amb aquest no-menament s’envia un missatge moltclar d’ortodòxia en el control del dèfi-cit, molt important especialment enaquests moments de dubtes a Itàlia, is’hauran de negociar els fons de co-hesió, els fons agraris per als pròximsset anys amb uns pressupostos afec-tats pel post Brexit.

L’altra ministra econòmica és lad’Hisenda, la doctora en medicinaMaría Jesús Montero, una exmilitantcomunista que es va incorporar al go-vern d’Andalusia el 2002 amb la pre-sidència de Manuel Chávez, com aconsellera de Salut i Benestar Social.El president José Antonio Griñán la vanomenar consellera d’Hisenda i Susa-na Díaz la hi va mantenir. A banda delque pugui sortir amb el tema delsERO, va mantenir el dèficit controlat iva ser molt activa reclamant un noufinançament autonòmic. De fet, vaconfeccionar una proposta acceptadaper tots els presidents dels partits del’oposició que reclamava al govern es-panyol un increment de 16.000 mi-lions d’euros –4.000 dels quals erenper a Andalusia– i un increment en elpercentatge de recaptació dels im-postos estatals. Ara serà ella la que

haurà de posar en marxa les negocia-cions per al nou finançament autonò-mic. La ministra Montero també asse-gura a la presidenta andalusa un con-trol de les negociacions que es puguinfer amb Catalunya.

El meus dubtes són si l’equip eco-nòmic català estarà a l’altura de l’es-panyol per negociar i debatre sensesortir-ne escaldats. Tinc molt presentel cara a cara de José Borrell i OriolJunqueras, en què, sincerament, vaigsentir vergonya. Un debat que si el vi-cepresident s’hagués preparat unamica el podria haver guanyat perfec-tament, tal com hem vist en els dife-rents articles i tuits del professor Salai Martín i, fins i tot, en l’article de fapocs dies del professor Guillem LópezCasasnovas publicat al diari Ara en elqual exposava les males arts de debatde Josep Borrell. I en aquests mo-ments necessitem molta eloqüència imolta precisió per tombar les fal·là-cies dels adversaris.

De totes maneres, per a mi, capconseller ni polític català hauria devoler debatre amb José Borrell, per-què el seu nivell de cinisme i de sofis-mes a l’hora d’argumentar obligarial’adversari a baixar a la seva altura imai no hi arribaria.

El govern de Sánchez

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Borrell, durant la presa de possessió de l’executiu espanyol ■ J.J. GUILLÉN / EFE

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TSJC acceptainvestigar Turulli la seva dona

El Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC) haacordat investigar l’exconse-ller Jordi Turull (JxCat) per undelicte d’insolvència punibleperquè va cedir a la seva donauna part important del seupatrimoni mesos abans quese celebrés el referèndum del’1-O. Ho hauria fet davant la“imminència” del procés pe-nal arran del full de ruta inde-pendentista. La investigacióafecta també la dona i es faarran d’una querella que vaser presentada per lafiscalia.■ REDACCIÓ

El govern nomenadirector generald’Afers Religiosos

Margall i Telechea,per “la República”

Marcel·lí Joan serà el nou di-rector general d’Afers Religio-sos, en substitució d’EnricVendrell, que ahir va ser desti-tuït. És periodista i ha estatsecretari del Consell PastoralDiocesà de Barcelona i dele-gat general dels Mitjans deComunicació de l’Arquebisbat.Ha participat en la ComissióPreparatòria del Concili Pro-vincial Tarraconense. Ha estatadjunt al primer director d’A-fers Religiosos de la Generali-tat i ha estat vinculat a diver-sos departaments de premsadel govern. ■ REDACCIÓ

Els nous diputats d’ERC alCongrés, Joan Margall i Caro-lina Telechea, van prendre ahirpossessió dels seus esconsprometent la Constitució Es-panyola “per imperatiu legal” idemanant la llibertat dels polí-tics presos i “exiliats” i recla-mant la “República catalana”.Carolina Telechea substitueixla nova consellera de Justíciade la Generalitat, Ester Cape-lla, mentre que Joan Margallocupa l’escó de Teresa Jordà,flamant consellera d’Agricul-tura de la Generalitat. Tots

dos van utilitzar la llengua ca-talana per prometre la Consti-tució i van vestir peces de co-lor groc. Nascuda a Igualadael 1981 i llicenciada en dretper la UB, Carolina Telecheaocupava el número 6 a la llistaper Barcelona en les eleccionsdel juny del 2016. Telechea se-rà l’encarregada dels temesde justícia i igualtat. JoanMargall va néixer a Torroellade Montgrí el 1975 i és llicen-ciat en història per la UdG.Portarà temes d’infraestruc-tures i Hisenda. ■ REDACCIÓ

Joan Margall en el moment de prometre la Constitució “perimperatiu legal” ■ BALLESTEROS/ EFE