viulallengua

Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

República Dominicana

Un ball d’aliments

Iguanes taïnes

República Dominicana

Santo Domingo

La VegaNagua

Haití El castellà és la llengua oficial de la República Dominicana, on la parlen més de nou milions de persones. Mentre que aquest estat ocupa la part oriental de l’illa de l’Espanyola, el primer lloc d’Amèrica on arribà Cristòfol Colom, Haití es troba situat a l’altra part de l’illa, on es parla majoritàriament crioll haitià. És una llengua amb un lèxic de base majoritàriament francesa superposat a unes estructures pròpies de llengües africanes com el wólof.

Els taïnos eren els habitants originaris de l’Espanyola, que també habitaven Cuba, Puerto Rico i Jamaica. Les epidèmies que hi portaren els espanyols i l’esclavitud a què els sotmeteren, però, els feren desaparèixer com a poble. La població actual de la República Dominicana descendeix, majoritàriament, d’esclaus africans i colons espanyols. Algunes paraules d’origen taïno han passat al català a través del castellà. Aquest és el cas d’iguana.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1488-2010

Contribucions dominicanes al món

Fruit de les migracions del segle XIX i principis del XX, els llinatges d’origen català o balear són habituals a la República Dominicana. Juan Bosch i Joaquín Balaguer en foren presidents durant la segona meitat del segle passat. Avui dia la petjada illenca hi continua sent present, ja que un gran nombre d’establiments hotelers depenen de companyies mallorquines.

Una de les tràgiques contribucions d’aquest país arreu del món és que el 25 de novembre fou declarat per l’ONU com a Dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones per una feta que s’hi esdevingué en aquella data el 1960. Es tracta de l’assassinat durant la dictadura de Rafael LeónidasTrujillo de les germanes Mirabal, tres opositores del règim que tenien un suport popular aleshores creixent. Des del 2007, la província on nasqueren du el nom d’Hermanas Mirabal.

D’altres regions de la República Dominicana és d’on provenen Rufina, Sandra i Emmanuel, que ens mostraran de fer el plat més típic del seu país, l’anomenada bandera dominicana.

Tastaplats

Estant a Nagua, una ciutat d’uns 50.000 habitants a la costa nord del país, Rufina Faña no es pensà mai que un dia vendria a viure a Mallorca. El fred que trobà a Madrid el febrer de 1979, però, va fer que cercàs un lloc amb més calentor.

“Jo no sabia què era el fred i no havia tengut un abric mai perquè a la República Dominicana fa calor tot l’any i no n’hem de menester. En arribar a Madrid, tanmateix, ho vaig saber i bé! Quan feia un parell de dies que era en aquella ciutat, sense roba gruixada, no vaig poder aguantar pus. Me’n vaig anar a una agència de viatges i vaig dir: ‘Escolti, senyor, que em voldríeu dir on puc anar per no tenir aquesta fretada?’. I aquell home em respongué: ‘Hi ha dues possibilitats: Las Palmas de Gran Canaria i Palma de Mallorca’. El bitllet cap a Mallorca era més barat i per això fa trenta anys que som aquí”, explica aquesta dona, que s’estima més que l’anomenin Fina.

“Llavors vaig veure que aquell venedor de l’agència anava errat de comptes perquè a Mallorca, tot i que no n’hi faci tant com a Madrid, hi ha qualque hivern que també hi fa una fretada”, comenta Fina, que viu a Son Servera i es cuida del restaurant Latino Popular de Cala Millor.

Fugint del fred

Tastaplats

Mentre que Fina fa tres dècades que viu a l’illa, Sandra Altagracia i Emmanuel Mejía només en fa tres anys. És per això que Fina ja no se sorprèn de com funcionen les coses a Mallorca.

“D’ençà que visc aquí m’he adonat d’una cosa: que a Mallorca la gent només fa feina per estalviar els doblers, guardar-los i poder comprar pisos, cotxes i altres coses en un futur. No és que allà no en facem, de feina. El que passa, però, és que no hi ha tanta previsió i la gent treballa més per passar el moment actual. Per ser feliços, la qüestió és que hi hagi càntic i ball sempre seguit!”, diu Sandra, que és de la capital del país, Santo Domingo.

“El que jo enyor més —diu Emmanuel, un jove originari de La Vega, una ciutat de més de 200.000 habitants al centre del país— són les ballades que cada horabaixa fan tots els veïnats en alguna casa del barri. Allà la gent xerra amb un i amb l’altre i aquí, en canvi, no coneixes les persones que viuen més a prop de casa teva”.

“Això que diu el paisa és ben ver. I una cosa ben certa és que per trobar una persona d’aquí que, en ballar, sàpiga dur el remenat que duim nosaltres és una cosa difícil. Els bons balladors es poden comptar amb els dits d’una mà!”, s’exclama Fina.

FinaSandra

Emmanuel

Chicharrones y tostones (Xulla i plàtans fregits) 1Haurem de menester:Plàtans verds Xulla

Preparació:Necessitarem plàtans de casta grossa, d’aquells que es venen en botigues especialitzades en productes sud-americans. A la República Dominicana en diuen plátanos machos. Convé que no siguin gaire madurs. Tallarem aquests plàtans a trossos de devers dos dits de gruixa. Llavors els fregirem durant uns pocs minuts i els retirarem de la paella. Després, un a un, els esclafarem amb el cul d’un recipient. En aquest cas, Rufina, Sandra i Emmanuel ho fan amb un morter. Ara, els tornarem a passar per la paella perquè quedin ben cuits i ja estaran a punt per menjar.

Amb la xulla, basta que la salpebrem i la passem per la paella. Quan els trossos són cuits, els dominicans els anomenen chicharrones. Tant els tostones com la xulla fregida són ideals per fer una picada abans del plat principal.

2 Bandera dominicana (Bandera dominicana)

Haurem de menester:Dorades Picada d’all, sal i pebre boPebre verdCoriandreLlet de cocoOrenga(Per a l’acompanyament)Mongetes vermellesSalsa de tomàtigaCebaPebre verdCoriandreArròs

Preparació:Tallarem el peix a trossos. De cada dorada, n’han de sortir devers tres tallades. A cadascun d’aquests bocins, hi farem un parell de talls, que untarem amb la picada d’all, sal i pebre bo que prèviament haurem fet dins un morter. Llavors, en una greixonera amb un raig d’oli, hi tirarem una ceba tallada a quatre trossos, un pebre verd també tallat gros i un parell de brots sencers de coriandre. Al cap de pocs minuts, hi afegirem les dorades i, tot d’una, la llet de coco, que es ven en llaunes en comerços especialitzats. La llet ha de tapar el peix i ha de coure devers una hora a foc fluix. Si n’hi volem, hi podem posar una misèria d’orenga.

Per fer l’acompanyament, bullirem les mongetes. Llavors, tirarem trossos de ceba i pebre verd en un calderó amb un poc d’oli. Hi afegirem una mica de salsa de tomàtiga i ho posarem bé de sal. Després hi tirarem les mongetes. Servirem la dorada i les mongetes en un mateix plat. També ho podem acompanyar d’un poc d’arròs bullit.

“La bandera dominicana és el plat més típic del nostre país. L’anomenam així perquè els seus ingredients tenen els colors de la bandera de la República: el blau del peix, el vermell de les mongetes i el blanc de l’arròs bullit”, explica Emmanuel.

“Sí que és ver això que diu el paisa —comenta Sandra—. Si et conviden a una casa externa, allò més habitual és que et treguin una bandera dominicana, que en lloc de tenir peix, també pot ser de carn”.

La cuina dominicana és semblant a la resta de cuines criolles del Carib, com la cubana o la de Puerto Rico. Un dels ingredients que més empren són les mongetes vermelles com les utilitzades per fer la bandera dominicana. Mentre que a algunes parts d’Amèrica els diuen frijoles, allà els coneixen com habichuelas. D’altra banda, el coco, i el seu suc, és un fruit molt utilitzat, tant per fer plats salats com dolços.

“D’ençà que vivim a Mallorca —diu Emmanuel—, hem de comprar la llet de coco empotada. És fàcil de trobar i, fins i tot, n’hi ha a alguns supermercats grans. A la República Dominicana, però, solem consumir els cocos frescs, molt més bons. N’hi ha d’una casta que, quan són ben madurs, tenen una polpa dolça i molt fluixa. Te la pots menjar amb la mà. Un que només hagi vist les tallades de coco en remull,

Cantar, ballar i cuinar

Tastaplats

fortes, que venen les torroneres per les fires i festes, no es pot fer una idea dels cocos de què jo parl!”.

Fina hi té traça, a cuinar, i com la majoria dels seus compatriotes, no frisa. Aquesta és una peculiaritat de les festes dominicanes. Es reuneixen durant hores mentre fan el menjar i ballen i escolten música. Després, quan és cuit, sense mirar prim amb l’hora, s’ho mengen.

“Al meu restaurant, el Latino Popular, no només hi feim menjar del Carib. A mi tant em va bé fer tombet o frit com plats de la meva terra. La qüestió és no menjar sempre d’allò mateix, ja que en la varietat hi ha el gust”, comenta Fina.

Allò que no és gaire comú a la ciutat de Santo Domingo són els establiments de menjar ràpid. El que sí que hi ha, tanmateix, són venedors ambulants de chimichurris. Això és un panet amb trinxes de carn de porc i pollastre torrades, que també té col i tomàtiga. A causa de les emigracions dels dominicans, es poden trobar paradetes d’aquest tipus a la ciutat de Nova York.

català castellà alemany anglès francès

arròs arroz Reis rice riz

ceba cebolla Zwiebel onion oignon

coco coco Kokosnuss coconut noix de coco

coriandre cilantro Koriander coriander coriandre

mongeta habichuela Bohne bean haricot

orenga orégano Oregano oregano origan

plàtan plátano Banane banana banane

xulla panceta Speck bacon lard

“Tant em va bé fer tombet com plats de la meva terra”

“En convidar-te a una casa, solen donar-te bandera dominicana”

“Els cocos dominicans tenen una polpa dolça i molt fluixa”

Fina

Sandra

Emmanuel

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.

República Dominicana