1

UN MODEL RACIONAL D’ORGANITZACIÓ

TERRITORIALAplicació a Catalunya

AUTOR: JOSEP MARIA FRANQUET BERNISDR. ENGINYER AGRÒNOM, EUR-INGDR. CC. ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

1. OBJECTIUS1. OBJECTIUS

Establir les bases normatives d’un model més eficient i simple d’organització territorial per aconseguir una divisió del territori assentada sobre bases més racionals, on es tingui en compte primordialment l’equilibri econòmic-espacial.

Per això, hem cregut convenient realitzar una investigaci óque pugui oferir com a resultat una metodologia vàlida per a la situació actual, amb aplicabilitat tamb é a altres territoris que vulguin emprendre processos objectius de divisi ó, organitzaci ó i gestió sota l ’òptica de l’equilibri econòmic- espacial.

1

2. CONTEXT DE LA INVESTIGACI2. CONTEXT DE LA INVESTIGACIÓÓREFLEXIÓ PRÈVIA L’herència històrica rebuda, la concurrència de competències de l’Estat i de la Generalitat en el territori català i la coexistència de models diferents són factors, entre d’altres, que poden explicar fins a quin punt l’organització territorial vigent a Catalunya resulta excessivament complexa i poc ajustada a la realitat urbana i rural del país. Per això, potser, contínuament sorgeixen propostes noves des de diferents sectors polítics, econòmics i socials.

1) La divisió provincial del ministre liberal Francisco Javier de Burgos (30/11/1833) tractava de reflectir el que, en aquell singular moment històric, es concebia com a “regió natural ”.

2) La base 5ª de les redactades a Manresa, al 1892, "per a la ConstitucióRegional Catalana" (Bases de Manresa) establia que la divisió territorial "tindria com a fonament la comarca natural i el municipi".

2

DIVISIÓ TERRITORIAL ACTUAL EN 4 PROVÍNCIES I 41 COMARQUESESCALA GRÀFICA: ESCALA:

E. 1/1.000.00001

PAIS VALENCIÀ

ARAGÓ

MAR MEDITERRÀNIA

FRANÇA

TARRAGONA

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

3

3) La Generalitat de l’ època republicana també aprovava, al 1936- 37, ja endinsada la Guerra Civil espanyola, la divisi ócomarcal (38 comarques) i regional (9 regions) de Catalunya.

4) L’ Estatut d’ Autonomia de 1979 contemplava que la Generalitat de Catalunya estructurar à la seva "organitzaci ó territorial en municipis i comarques, podent crear també demarcacions supracomarcals" (les denominades “regions” o “ vegueries”), que la Comissió d’ Experts redactora de l’ anomenat “Informe Roca”, creada a instància del propi Parlament i de la qual vaig tenir ocasió de formar part, va establir en n úmero de sis (2000- 2001).

5) L’ actual Estatut d’ Autonomia de 2006 (Articles 90 i 91) ha assentat les bases per a la divisi ó territorial del país en vegueries, mitjançant la promulgaci ó de la llei corresponent, q üesti ó aquesta que haur à de resoldre’s en els pròxims temps i a la qual haur à de contribuir-se amb la major racionalitat possible.

4

INFORME ROCAINFORME ROCA5

2

VEGUERIES I COMARQUES (GENERALITAT DE CATALUNYA 2005)PROPOSTA D'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

ESCALA GRÀFICA: ESCALA:E. 1/1.000.000

13PAIS VALENCIÀ

ARAGÓ

MAR MEDITERRÀNIA

FRANÇA

TERRES DE L'EBRE

TARRAGONA

PONENT

CATALUNYA CENTRAL

ALT PIRINEU-ARAN

GIRONA

BARCELONA

6

3. ECONOMIA I GEOGRAFIA3. ECONOMIA I GEOGRAFIA

MASSES DE POBLACI Ó I RENDA

EMD / MUNICIPIS

MODEL COMARQUES DIVISI Ó

GRAVITATORI REGIONS / VEGUERÍES TERRITORIALNACIONS / CC. AA. EQUILIBRADA

DISTÀNCIES: SISTEMA FÍSIC*línia recta

*carretera*temps desplaçament

7

4. METODOLOGIA4. METODOLOGIA

ELS TRES GRANS MODELS A APLICAR:

üMODEL ESTRUCTURAL

üMODEL DE DECISIÓ MULTICRITERI

üMODEL GRAVITATORI

8

4.1. MODEL 4.1. MODEL ESTRUCTURALESTRUCTURAL

Determinarem el valor de les variables espacials o geogràfiques i econòmiques en funció de les quals centrem la hipòtesi de l’equilibri espai-temps.

Es consideren directament en el nostre model, com a “capçaleres de comarca” o “municipis rellevants”, els que ja actualment es troben definits i consolidats com a tals.

4.2. MODEL DE 4.2. MODEL DE DECISIDECISIÓÓ

9

4.3. MODEL GRAVITATORI4.3. MODEL GRAVITATORI

Es té, genèricament, que:

Fij = G x = Fji ,

essent, per al nostre cas:

Pi = població del nucli i (hab.)Pj = població del nucli j (hab.)wi = renda per càpita del nucli i (€/hab.)wj = renda per càpita del nucli j (€/hab.)r ij = distància que separa els nuclis i i j (km.)G = constant corresponent a la gravitació universal. Resulta

determinable per estudis empírics. Aquí, li donarem el valor: G = 1.α = β = 1 (paràmetres experimentals).b = 3 (paràmetre experimental).

bij

jjii

r

)P·w()P·w( βα ×

10

Així doncs, en el nostre cas, resultarà:

Fij = = Fji

Raonant paral ·lelament, vegem que el "grau de connexió territorial" entre dos territoris i i jvindrà donat, en el cas ponderal o m àssic, per la següent expressió:

θ ij = α ij + α ji = ) = λij = θ ji

7ij

jiijji3ij

jiji3ij

ji

r

II

r

AA

r

RR ××δ×δ=

××δ×δ=

×

3 4j

i34i

j2ij

6

RR

RR

·(r

10 +

+ 6

56 5 )()(j

i

i

j

RR

RR

11

3

üL’envolvent que la unió recta dels "punts frontera" determinen al voltant de cada municipi rellevant, constitueix el límit geom ètric comarcal o regional del qual aquest municipi és capçalera.

üUn cop obtingudes les comarques o regions que podríem denominar "geom ètriques", i sobre un mapa del territori en què es troben ben marcats els límits municipals, es procedeix a l’adequació, per projecció, de les comarques o regions geom ètriques amb les comarques o regions reals.

12

5. COMARCALITZACI5. COMARCALITZACIÓÓ

5.1. A la vista de les comarcalitzacions que s’han vingut realitzant fins ara per aplicació d’altres criteris basats en circumstàncies històriques o geopol ítiques -destacant, entre elles, la de la Ponència de la Generalitat republicana (1931-1937) amb 38 comarques, adoptada posteriorment a les LOT de 1987- i dels objectius comparativament perseguits, s’ha jutjat en principi raonable la possibilitat d’una divisi ó territorial de Catalunya en un número màxim de 38 comarques.

5.2. Per tot això, s’ha procedit inicialment a l’establiment d’una malla o xarxa constituïda per quadrats de (30 × 30) Km., i en número de 43, amb la finalitat d’absorbir les irregularitats de forma del contorn català sobre el mapa.

13

PER A LA COMARCALITZACIÓ 03RESTRICCIONS ESPACIALS ESTADIMÈTRIQUES

30 KM

DD'

D ' '

D m

àx.

1 4

2 0

32

2 9

2 41 9

1 3

5 7

25 3 0

38 39

3 63 4

27

231 8

16121 0

4

1 2

6 8 9

26

3 3

4 0

4 44 3

424 1

37

3 5

28

222 11 7

1 511

3

ESCALA GRÀFICA: ESCALA:E. 1/1.000.000

31

PAIS VALENCIÀ

MAR MEDITERRÀNIA

FRANÇA

ARAGÓ

14

5.3. Posteriorment, s’estableixen les “restriccions espacials del model general” i, per aplicaciódel model gravitatori i la uniórecta dels anomenats “punts frontera”, sorgeixen sobre el mapa les “comarques geomètriques” que es dibuixen sobre un plànol a escala gràfica suficient.

15

COMARCALITZACIÓ GEOMÈTRICA 04

21

08

PAIS VALENCIÀ

2734

26

0733

0111

1517

3035

29

05

03

16

1012

37

38 20

0631

23 09

19

1828

0214

04

25

24

36FRANÇA

22

32ARAGÓ

MAR MEDITERRÀNIA

Límit comarcal (32 comarques)Límit comarcal (38 comarques)

ESCALA GRÀFICA: ESCALA:

E. 1/1.000.000

13

16 17

4

5.4. Les 38 noves comarques resultants, en definitiva, amb diverses dades estadístiques dels diferents municipis que les conformen, així com del seu conjunt, es relacionen exhaustivament en el nostre llibre titulat “Un model racional d’organització territorial. Aplicació a Catalunya”, publicat per la Universitat Internacional de Catalunya.

Vegem un exemple

18

14 NOVA COMARCA DE LA CERDANYA

La comarca de la Cerdanya perd el següent municipi: - 09 Lles.

Guanya els següents municipis:

- Núm. i comarca de procedè ncia: - 14 de la comarca 13 (Berguedà)

(segons el plànol n úm.: 4)

- Municipi i núm. a la comarca definitiva: - Gisclareny 17

19

Els municipis que resten en aquesta comarca venen indicats al següent quadre:Núm. de municipis: 16

- Altres característiques estadístiques del municipi mitjà:

- Densitat de població comarcal (1986): 24 ’82 hab./km2

- Capital comarcal: Puigcerdà.

20

5.5. En el cas de considerar només 32 comarques noves per efecte de les restriccions estadimètriques (o millor encara, 31 comarques i l’àrea metropolitana de Barcelona), el nou mapa de Catalunya restaria així ...

21

COMARCALITZACIÓ FINAL PER AJUST DE LÍNIES GEOMÈTRIQUES ALS

ESCALA GRÀFICA: 06

MAR MEDITERRÀNIA

FRANÇA

ARAGÓ

PAIS VALENCIÀTERMES MUNICIPALS (32 COMARQUES)

ESCALA:E. 1/1.000.000

22

6. REGIONALITZACI6. REGIONALITZACIÓÓ6.1. Aquesta senzilla jerarquitzaci ó comarcal s’ ha portat a terme obtenint, per a cadascuna de les 38 comarques “cl àssiques” de Catalunya, el corresponent promig adimensional (Ri /Rj) que expressa la mitjana aritmètica dels quocients entre les rendes totals del municipi capital d’ una comarca determinada i les dels municipis capitals de les comarques veïnes o contig ües. Aquestes determinacions han estat efectuades amb dades de població i renda referides a l’ exercici 1986.

23

5

24

6.2. Una cop aplicades les restriccions d’índole espacial o estadimètriques del model gravitatori, la llista de comarques candidates a ser capçaleres de regió o vegueria (amb les seves capitalitats o seus institucionals respectives) queda reduïda a les set comarques següents: BARCELONÉS (Barcelona), SEGRIÀ (Lleida), BAIX EBRE (Tortosa), GIRONÈS (Girona), TARRAGONÈS (Tarragona), BAGES (Manresa) i ALT URGELL (Seu d’Urgell).

6.3. A continuació es porten a terme els càlculs corresponents per a la regionalització per criteris objectius i l’obtenciósubsegüent dels “punts frontera” entre les parelles de comarques (capçaleres de regió) sobre les quals s’estableix el model gravitatori anteriorment definit, que poden veure’s tant per al cas de les distàncies mitjanes en línia recta sobre el mapa com les resultants de l’amidament estadimètric per la carretera més important que separa els seus centres urbans.

25

26

REGIONALITZACIÓ GEOMÈTRICA (32 COMARQUES)ESCALA GRÀFICA: 9

MAR MEDITERRÀNIA

FRANÇA

ARAGÓ

PAIS VALENCIÀESCALA:

E. 1/1.000.000

1913

01

08

14

20

02

0922

16

04

34

35

33

32

30

38

26

25

27

28

12

11

31

37

2418

36

17

23

06

05

1

2

3

4

5

6

27

6.4. Si ara es tenen en compte dades més recents (referides als anys 1991, 1996, 1999, 2000 i 2002), s’obtenen els consegüents punts frontera entre comarques que ens serviran per l’establiment de les regions o vegueries, que no alteren substancialment els resultats anteriorment obtinguts treballant amb les xifres corresponents a l’any 1986. Cal deduir, de tot això, la perdurabilitat o validesa dels resultats obtinguts per a un període de temps suficientment llarg.

28

REGIONALITZACIÓ FINAL (38 COMARQUES) 10

MAR MEDITERRÀNIA

FRANÇA

ARAGÓ

PAIS VALENCIÀE. 1/1.000.000

ESCALA:ESCALA GRÀFICA:

08

34

30

27

2633

11

03

17

3505

22

32

13

0638

3720

31

23 09

19

18

0228

1404

24

25

36

21

07

29

0115

1210

16

29

6

20

28

06

13

2319

31

18

0932

04

38

MAR MEDITERRÀNIA

37

12

35

11

05

ARAGÓ

24

22

3017

2633

01

REGIONALITZACIÓ FINAL (32 COMARQUES) 11ESCALA GRÀFICA:

E. 1/1.000.000ESCALA:

16

34

08

27

02

PAIS VALENCIÀ

36

25FRANÇA

14

30 Vegem un exemple

05 NOVA REGIÓ O VEGUERIA DE TERRES DE L’ EBRE

(comarques clàssiques)

31

05 Nova regió o vegueria de les Terres de l’Ebre (comarques clàssiques)

Núm. de comarques: 4

∀ i ∈ (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7)- Desviació mitjana de la densitat de població: 23’8 hab./km2.- Densitat de població regional (1986): 47’7 hab./km 2. - Núm. de consellers comarcals : 88.

32

7. RESULTATS M7. RESULTATS MÉÉS RELLEVANTSS RELLEVANTS(COMARCALITZACI(COMARCALITZACIÓÓ I REGIONALITZACII REGIONALITZACIÓÓ))

1) S’ha dividit el territori catal à en 38 o 32 comarques, per aplicació dels models referits, des del punt de vista de l’equilibri econòmic espacial, amb especificació exhaustiva dels municipis que les composen i de les seves dades més importants.

2) Es procedeix a la regionalització del territori de Catalunya, això és, a la seva divisió territorial en 7 regions o vegueries, utilitzant com a elements components de les mateixes les comarques que podr íem denominar "cl àssiques“ i també de les “noves”.

3) S’ha calculat el coeficient de variació de Pearson per a cadascuna de les noves comarques i noves regions.

4) Seguint un procés paral·lel i similar a l’experimentat amb la selecció de les capçaleres de regió, de la comparació entre les regions sorgirà la capçalera de nació o comunitat autònoma.

33

5) Comparant cadascuna de les comarques de Catalunya amb aquelles altres que les són frontereres, s’obtenen els valors corresponents del grau de connexió territorial , amb dades dels anys 1986-2002.

6) Es porta a terme el càlcul del grau d’atracci ó que té lloc entre les set regions o vegueries i les seves regions contigües.

7) Es calcula el grau d’atracci ó existent entre les noves regions proposades, així com es realitza el càlcul de l’atracció que télloc entre les set regions o vegueries i el centre “nacional” de les masses de renda.

8) S’ha trobat el centre de masses de renda de tot el territori català, composat per set regions noves, trenta-vuit comarques clàssiques (trenta-dues comarques noves) i 944 municipis que contenen 54 entitats municipals descentralitzades.

34 35

7

36

9) S’ha trobat el centre de masses de rendade cadascuna de les set regions.

10) S’ha efectuat una extensió supraterritorialdel model amb el resultat de la determinació geofísica de la “nació o comunitat autònoma” geom ètrica catalana.

11) També s’ha efectuat una comprovació dels resultats sobre la base de les dades de població i renda dels anys 1996, 1999 i 2000, obtenint-se resultats molt similars, raó per la qual la proposta realitzada es considera vàlida per a un període de temps suficientment llarg.

37

38

12) S’han definit els cinc índexs següents , que considerem suficientment representatius per tal de mesurar o quantificar la realitat territorial comarcal del país: Ipob ( Índex de població), Isup ( Índex de superf ície), Ipib (Índex del producte interior brut), Ii n v(Índex d’inversió de la Generalitat) i Imun ( Índex del número de municipis).

Hi ha algunes molt grans i d’altres excessivament petites.

39

8. MUNICIPALITZACI8. MUNICIPALITZACIÓÓ

8.1. MODEL GENERAL8.1. MODEL GENERAL

1) De la mateixa forma que s’està realitzant amb la comarcalització i regionalització, es tractaria d’efectuar una proposta metodològica de definició i delimitaciógeofísica dels nous municipis catalans.

2) A la vista de l’actual mapa municipal, dels criteris d’altres estudiosos, dels exemples d’altres països europeus i dels objectius comparativament perseguits, jutgem en principi raonable la possibilitat d’establir una divisi ó territorial de Catalunya en un màxim de 700 municipis, front els 944 existents (any 2004).

40 41

8

3) Es desaconsella establir la grandària mínima demogràfica del municipi-tipus en 500 habitants, per tal de fer-la coincidir amb la moda estadística actual, fixant -la en 250 habitants (veure capítol 9 del nostre llibre).

4) Els municipis fusionats amb d’altres representarien un total de 202, tal com recomanava l’anomenat “Informe Roca”, amb la qual cosa el número de municipis catalans quedaria establert en 742, segons les dades del padró de la població de l’any 1996. L’aplicació del nostre model reduiria el seu número a menys de 700.

RESTRICCIONS ESPACIALS

Distància entre centres urbans < 3’50 Km.

Agregació o fusi ó de municipis (resulta una entitat municipal descentralitzada)

Distància entre centres urbans

> 11’07 Km.Es pot (potestatiu) iniciar una segregaci ó i procedir a “l’agrupaci ó” subsegüent en els termes previstos a l’Informe “Roca”

42

1) Els resultats de l’amidament d’aquestes distàncies serien els següents:

Els Reguers: 6’9 Km.Campredó: 6’1 Km.Bítem: 5 ’4 Km.Vinallop: 4 ’0 Km.

la qual cosa impossibilitaria “de facto” la segregació municipal de qualsevol d’aquests nuclis de població per raons estrictament estadimètriques, en ser totes aquestes distàncies inferiors a 11’07 Km.

2) Sí resultaria possible la constitució d ’aquests barris en entitats municipals descentralitzades, tant por raons estadimètriques (en tots els casos les distàncies anteriors són superiors a 3’50 Km.) com per raons demogràfiques (també en tots els casos els censos d’aquests nuclis excedeixen dels 250 habitants).

8.2. UN CAS CONCRET: TORTOSA8.2. UN CAS CONCRET: TORTOSA43

9. RESTRICCIONS ESTADIM9. RESTRICCIONS ESTADIM ÈÈTRIQUES TRIQUES DEL MODEL GENERALDEL MODEL GENERAL

Resumint el conjunt de restriccions estadimètriques, tenim:

44

10. CONCLUSIONS M10. CONCLUSIONS MÉÉS S

RELLEVANTSRELLEVANTS

a) CONCLUSIONES OPERATIVES

b) CONCLUSIONS CONCEPTUALS

c) CRITERIS GENERALS PER A UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL ÒPTIMA

45

a) CONCLUSIONS OPERATIVES (en base als resultatsobtinguts en el present estudi):

1. Des del punt de vista de l’equilibri econòmic espacial, Catalunya resta dividida en 38 o 32 comarques, amb una delimitació geof ísica prou semblant a les actuals, encara que alguns municipis canvien de comarca.

2. Catalunya queda configurada en 7 regions o vegueries, atenent als mateixos criteris d’equilibri econòmic espacial. Algunes comarques canvien la seva adscripció regional.

3. La quantificació del “grau de connexió territorial” i la “força d’atracció econòmica” ens permet resoldre problemes d’adscripció dels municipis a les comarques o de les comarques a les regions , com es pot veure als 4 casos o exemples següents.

46

a) RIBERA D’EBRE:

b) SEGARRA:

c) PRIORAT:

d) RIPOLLÈS:

47

9

b) CONCLUSIONS CONCEPTUALS (en base a la l ínia de recerca desenvolupadaper l’autor):

1. L’estudi i quantificaci ó del paràmetre que hem anomenat “grau de connexió territorial ”, així com de la “força d’ atracció econòmica”, ofereixen una visi ó enormement útil i profitosa sobre les relacions d’ atracció i/o autonomia existents entre les diferents comarques i regions de Catalunya.

2. Seria possible, prenent com a base les idees aquí exposades, el plantejament i desenvolupament d’ una certa "teoria del contrast dels graus o forces econòmiques d’atracci ó i repulsi ó" entre els diferents territoris, a l’ objecte d’ establir racionalment les seves possibles segregacions i/o agrupacions administratives i econòmiques.

3. Cabria operar amb l’ adscripci ó administrativa racional, al menys des del punt de vista de l’equilibri econòmic- espacial, d’ un municipi a una determinada comarca, o bé d’ una comarca a una determinada regió.

48

c) CRITERIS GENERALS PER A UNA ORGANITZACIÓTERRITORIAL ÒPTIMA (en base a estudis i experi ències assumides per l’autor):

1. Es necessiten ens de participació local de segon grau forts i viables (els “Consells de vegueria” previstos en l’ Estatut de 2006).

2. Amb la regionalitzaci ó aquí propugnada s’ aconseguirien dos avantatges fonamentals: l’ apropament dels serveis públics al ciutadà i /o a l’ administrador i un millor coneixement de la realitat econòmica i humana del país per part de l’administracióde la Generalitat.

3. Actualment, es planteja l’ establiment de set regions o províncies - amb la denominaci ó de “ vegueria”- i la possible creaci ó d’ un àmbit territorial i institucional diferenciat per a la Vall d’Aran.

49

11. ASPECTES CR11. ASPECTES CRÍÍTICS I TICS I MILLORABLES DE LMILLORABLES DE L’’ESQUEMA ESQUEMA

PROPOSATPROPOSAT

A l’epíleg del nostre treball es posen de manifest alguns aspectes que jutgem millorables des del punt de vista metodològic, i que poden servir de base per a l’ampliació del presentestudi o posteriors.

50