1. context sociolingüístic 2.1. la llengua catalana ... centre/document plc 2011.pdf · 1.1.1....

PROJECTE LINGÜÍSTIC ESCOLA DEL BOSC

1

0. Introducció 0.1. Presentació del document

1. Context sociolingüístic

1.1. Alumnat

1.2. Entorn

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’apr enentatge

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de conv ivència

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

2.1.1.2. El català, eina de convivència

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua cat alana

2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística

2.1.2.2. Llengua oral

2.1.2.3. Llengua escrita

2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita

2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees

2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana

2.1.2.8. Atenció de la diversitat

2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua

2.1.2.11. Materials didàctics

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un project e plurilingüe

2.1.3.1. Informació multimèdia

2.1.3.2. Usos lingüístics

2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

2.1.3.4. Català i llengües d’origen


2

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua cas tellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

2.2.1.2. Llengua oral

2.2.1.3. Llengua escrita

2.2.1.4. Activitats d’ús

2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques

2.2.1.6. Alumnat nouvingut

2.3. Altres llengües

2.3.1. Llengües estrangeres

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

2.3.1.1.2. Metodologia

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua

estrangera

2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües est rangeres

2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera

2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües

2.3.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració

2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua del centre

2.4.1.2. Documents de centre

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

2.4.1.4. Comunicació externa

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies


3

2.4.1.6. Educació no formal

2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

2.4.1.7. Llengua i entorn

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

2.4.3. Alumnat nouvingut

2.4.4. Organització dels recursos humans

2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics

2.4.5. Organització de la programació curricular

2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells

2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes

2.4.5.3. Projectes d’innovació

2.4.6. Biblioteca escolar

2.4.6.1. Accés i ús de la informació

2.4.6.2. Pla de lectura de centre

2.4.7. Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre

2.4.7.2 Exposicions


4

0. Introducció

Torna a l’índex

0.1. Presentació del document

El centre disposa d'un PLC redactat als anys 90 que va servir en un principi per contemplar el procés de la immersió lingüística però, que actualment no es té en compte i s'ha quedat desfasat. No és un referent per a l'actual situació educativa i social. És per aquest motiu que veiem la necessitat de redactar un nou PLC que respongui a la realitat sociolingüística del nostre centre. El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és el recull organitzat dels acords que sobre les propostes educatives per a l'ensenyament-aprenentatge de les llengües i la comunicació va elaborant la comunitat educativa . Raons que justifiquen una actualització del PLC: . La composició de l'alumnat i de les seves famílies ha canviat en els darrers anys. . Les exigències lingüístiques de la nostra societat -en el nou marc europeu- són cada

cop més altes. . La llengua s'ha d'entendre com a vehicle de comunicació i també de convivència. . Cal adaptar els programes d'immersió lingüístiques a la nova realitat de l'alumnat. . És necessari replantejar-se el paper de la llengua oral. . L'aprenentatge de la llengua es fa des de totes les àrees del currículum. . Cal una continuïtat i una coherència entre els cicles i els nivells educatius no

universitaris. . Cal una visió conjunta de l'acollida de l'alumnat nouvingut. . La diversitat del nostre alumnat ens ha de fer buscar noves estratègies d'actuació

educativa. . Les tecnologies d'aprenentatge i de comunicació ens obren noves portes de com

ensenyar llengües. . Incentivar activitats d'ús de la llengua per tal que el seu ensenyament sigui significatiu. . Des del currículum hem de treballar la diversitat lingüística del centre i de la societat. . Cal adaptar la comunicació del centre amb les famílies a la nova realitat. . Treballar per a un ús no sexista del llenguatge. . Entendre que la biblioteca pot esdevenir un espai clau. . Cal potenciar la lectura com a font d'informació i de plaer en qualsevol de les llengües que es treballin en el centre.


MARC LEGAL La majoria de centres educatius de Catalunya van fer a la dècada dels 90 els seus PLC, hereus dels projectes de normalització lingüística. La primera referència normativa al PLC és de juny de 1993. Es tractava de la confluència de dos processos: un que provenia de la LODSE. Llei 8/1985 i de la LOGSE. Llei 1/1990 i un altre que provenia del desenvolupament de la normativa lingüística a Catalunya, tant la general ( Llei 7/1983 i la posterior Llei 1/1998) com la pròpia del sistema educatiu (Decret 362/1983, sobre l'aplicació de la Llei 7/1982, així com tots els decrets d'ordenació curricular que es van fer a la dècada dels 90. Cal tenir en compte el nou marc normatiu:

1.1.1. Decret 142/2007, de 26 de juny que a l'article 4 parla de la llengua catalana com “ eix vertebrador del projecte educatiu” i a l'article 5 de la immersió lingüística. 1.1.2. Aquest decret es concreta en l'ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual s'estableixen els principis generals que s'han de tenir en compte per elaborar un projecte lingüístic, com a part del projecte educatiu:

Article 1 a) Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola àrea. b) Les estructures lingüístiques comunes,que es faran en català, serviran com a base per a l'aprenentatge de les dues llengües. c) En el primer cicle de l'educació primària l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura es farà en català. La llengua castellana s'introduirà al primer curs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al final del cicle a transferir al castellà els aprenentatges assolits. d) Al llarg de tota l'etapa s'establiran al projecte lingüístic criteris que permetin reforçar i no repetir els elements comuns entre les dues llengües. e) Les hores de les àrees de llengua es podran distribuir entre els cicles de l'etapa respectant la seva assignació horària. f) Els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes llengües en la realització d'activitats previstes en la franja horària de lliure disposició, comptant com a curriculars de les respectives àrees lingüístiques. En ambdós casos, els llibres de text i material didàctic seran en llengua catalana. Article 2 El PLC s'ha d'autoritzar pel Departament d'Educació. Aquesta autorització s'ha de dur a terme per l'inspector/ora del centre. S'haurà de tenir present el que diu l'estatut de Catalunya (article 6.1 i 6.2) : . La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. .El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues


llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar

l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.

La llei de Política Lingüística (article 20 i 21)

Article 20

La llengua de l'ensenyament

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.

2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

Article 21

L'ensenyament no universitari

1. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.

2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.

3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.

4. En l'ensenyament postobligatori l'administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l'ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d'aquests ensenyaments.

5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa.

7. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat l'ensenyament obligatori fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha d'establir per reglament.


8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català.

La llei d'Educació de Juliol del 2009 (articles 10, 11 i 16) que fan referència a:

2.4.6. Dret i deure de conèixer les llengües oficials.

2.4.7. El català, llengua vehicular i d'aprenentatge

2.4.8. El català,llengua oficial de l'administració educativa a Catalunya.

DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

La finalitat d'aquest Decret és aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal que l'exercici de l'autonomia de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de principis que el regeixen d'acord amb l'article 2 de la Llei d'educació, en un marc de gestió descentralitzada .

Article 5 (apartat e)

El projecte lingüístic, que s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de

l'entorn i d'acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis. El

projecte lingüístic dóna criteri amb relació al tractament i l'ús de les llengües en el

centre i recull els aspectes que determinen les lleis sobre la utilització normal del català

com a llengua vehicular i d'aprenentatge, així com la continuïtat i la coherència

educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats

organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes. El projecte lingüístic

també dóna criteri sobre l'aprenentatge de les dues llengües oficials i de les llengües

estrangeres. Així mateix, determina quina llengua estrangera s'imparteix com a primera

i quina o quines com a segones. Quan, d'acord amb el projecte lingüístic, el centre

acordi impartir continguts curriculars en alguna de les llengües estrangeres.


ESCOLA DEL BOSC L'escola del Bosc està ubicada als afores de la població, en un sector de fàbriques. És una escola pública d’Educació Infantil i Primària, de doble línia. Va néixer el curs 1984-85. Compta amb dos edificis i espais diferenciats. Un edifici d'educació Infantil, amb un pati separat del pati de primària per garantir el control i la seguretat dels nens i nenes de parvulari i amb joguines adients a l'edat dels infants. Un edifici de primària i el seu pati amb: un gimnàs, un amfiteatre per a la celebració de festes i actes especials, un bosc, una pista d'esports i altres espais de terra per a jocs diversos. SERVEIS QUE OFEREIX EL CENTRE ESCOLAR L’escola té present la prioritat de donar resposta a les necessitats del seu alumnat i per aquest motiu, participa activament amb els diferents serveis que ofereix la comunitat, concretament, amb l’Ajuntament, la biblioteca, l’esplai, els Serveis Educatius on es troben ubicats el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) i l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) , amb el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) i amb els Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP). També, cal fer notar la important col·laboració de l’AMPA al centre, que fa possible l’organització del servei de menjador, canguratge des de ¾ de 8 del matí i , així com de tot un seguit d’activitats enriquidores en benefici de tota la comunitat educativa. Les activitats extraescolars que organitza són les següents (variables d'acord a l'oferta i la demanda de l'alumnat): • Patinatge • Karate • Aerofama • Ludoteca • Anglès • Psicomotricitat • Cuina Els programes específics del centre són els següents: > Audiovisuals > Adaptació escolar > Traspàs d’informació escola bressol-parvulari, primària- secundària. > Colònies al final de cada cicle > Sortides i festes escolars > Anglès des de P3 > Ciències 3-6 anys > Psicomotricitat a l’Educació Infantil > Aula de racons d’Educació infantil > Informàtica en horari lectiu de P5 a 6è > Atenció a la diversitat


> Biblioteca escolar Pel que fa als recursos humans, segons plantilla del Departament d’Ensenyament, l’escola compta amb un equip de personal docent format per un total de 30 mestres: (sense tenir en compte les reduccions de jornada) vuit mestres d’educació infantil, tretze de primària, tres de llengua estrangera (anglès), dos d’educació física, una de música, dos d’educació especial i la mestra d’Aula d’Acollida. Dels quals tres formen part de l’Equip Directiu. El claustre de professorat també té representació al Consell Escolar, juntament amb els representants de pares, de l’AMPA, de l’ajuntament i del personal no docent. L’equip de personal no docent està format per: dos conserges, una administrativa, sis monitores de menjador, sis monitors encarregats de dur a terme les activitats extraescolars i tres persones encarregades de la neteja del Centre.

1. Context sociolingüístic Torna a l’índex

1.1. Alumnat

Barberà és una de les principals ciutats industrials de la comarca motiu pel qual, la població majoritària de la ciutat són fills d’immigrants, que van venir als anys 60 a Catalunya procedents d’altres regions com Galícia, Andalusia i Múrcia. La llengua predominant al poble és el castellà. En els últims anys, la població ha canviat amb l’arribada d’immigració procedent majoritàriament d’Amèrica llatina, la Xina i el Magrib. Això, ha provocat l’entrada d’una gran quantitat d'alumnes de diferents països al centre escolar (Veneçuela, Perú, Colòmbia, Equador, Argentina, R. Dominicana, Mèxic, , Pakistan, Marroc, Xina, Romania, Rússia, Ucraïna) i d'altres comunitats d'Espanya. Per tant, s'ha trobat la necessitat de crear nous recursos que donin resposta a les necessitats de tots aquests infants, com és per exemple, l’Aula d’ Acollida i la participació del centre en el Pla d’Entorn. La gran majoria de les famílies són de classe obrera, amb uns estudis primaris i un percentatge baix de famílies amb estudis mitjans o superiors. La llengua de comunicació de les famílies majoritàriament és el castellà . Pel que fa a la llengua catalana, la gran majoria de les famílies l’entén però no en fa ús . Hi ha una minoria de famílies de llengua materna catalana que fa ús de la llengua i una altra minoria, que no l'entén i no la parla. L’actitud davant l'aprenentatge del català a l'escola és positiva però, no hi ha una actitud per part de les famílies de reforçar-la fora del context escolar. Això provoca que l’alumnat no vegi la necessitat de fer ús de la llengua catalana fora de l’àmbit educatiu.


Torna a l’índex

1.2. Entorn

Barberà del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, a uns 15 minuts de Barcelona. Situat a la plana del Vallès, una antiga vall geogràfica, entre el llindar del riu Ripoll i del riu Sec. El terme de Barberà del Vallès, d'una extensió de 8,31 km2, limita al N i al NO amb el municipi de Sabadell, al NE amb Santa Perpètua de Mogoda, al SE amb Montcada i Reixac, al S amb Ripollet i Cerdanyola i a l'oest amb Badia del Vallès. Actualment, Barberà del Vallès és una ciutat de més de 30.000 habitants. En l'àmbit industrial, és una de les principals ciutats de la comarca del Vallès Occidental, amb una divisió clara entre la zona urbana i la industrial.


2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’apr enentatge

Torna a l’índex

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

El català és la llengua vehicular del centre i és la utilitzada en totes les activitats acadèmiques d'acord amb el currículum. És l'eina de cohesió i integració de tota la comunitat educativa tot i que, en alguns àmbits no acadèmics (servei de menjador, servei d'acollida, servei d'extraescolars AMPA, ...), s'hauria de prendre més consciència sobre l'ús del català de manera sistemàtica, ja que en ocasions es fa un excessiu ús del castellà per part de l'adult i s'exigeix poc als alumnes. Des de l'escola s'ha arribat a l'acord que els contractes que es realitzin als monitors de serveis no acadèmics contemplin el català com a llengua vehicular del centre. Així mateix, el responsable d'aquests serveis haurà de vetllar pel compliment d'aquest acord. El PLC s'haurà de donar a conèixer a tots els membres de la comunitat educativa perquè prenguin consciència sobre la importància de l'ús del català i fer un seguiment sobre la seva posada en pràctica.

Torna a l’índex 2.1.1.2. El català, eina de convivència Dins del nostre centre escolar i l'entorn d'aquest, s'entén la llengua catalana com la llengua d'ús d'aprenentatge. Aquest fet, fa que la llengua catalana sigui poc utilitzada en les situacions informals entre iguals. Davant d'aquesta situació es veu la necessitat de realitzar actuacions de dinamització de l'ús del català a tots els àmbits. Possibles estratègies a realitzar: Fer que els serveis no acadèmics (AMPA, servei de menjador, servei de canguratge, servei d'extraescolars) prenguin consciència sobre la necessitat de l'ús del català com a llengua vehicular del centre. Conscienciar als adults, especialment, al professorat, de l'ús del català entre iguals, concretament, quan hi ha alumnes al davant. Ensenyar a jugar als infants en català, mitjançant jocs on els infants hagin d'utilitzar aquesta llengua per poder realitzar el joc. Potenciar situacions que ajudin als infants a establir converses informals en català. Torna a l’índex 2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística El centre, tot i que no ha fet una actualització del programa d'immersió lingüística, aplica estratègies d'immersió que es van iniciar en el seu moment. L'escola utilitza tècniques i materials que facilitin als alumnes l'adquisició de la llengua catalana ja que una majoria important tenen el castellà com a llengua materna. Es fa de manera precoç, des de el primer dia d'escolarització, o de manera tardana, en un moment més avançat de l'escolarització(nouvinguts). 2.1.2.2. Llengua oral Amb la reflexió i discussió sobre els mínims de llengua i la metodologia emprada sobre el treball de la llengua oral als diferents cicles, es va veure la necessitat de donar-li més cabuda a l'expressió oral dins del currículum. Progressivament les activitats orals han estat més presents a l'aula. Al curs 2008-09 es va iniciar al cicle mitjà una formació relacionada amb la millora de l'adquisició de la competència comunicativa (Projecte d'Inclusió a l’aula). Aquesta formació s'està fent extensiva a tots els cicles per intentar unificar maneres de treballar.


2.1.2.3. Llengua escrita En llengua escrita es segueix l'enfoc metodològic del currículum, planificant lectura i escriptura diàries en la programació d'aula. Per tal d'afavorir i potenciar la lecto-escriptura es porten a terme diferents estratègies: • Desdoblaments de grup a tots els cicles. (Treball d’expressió escrita). • Lectura sistemàtica diària a primera hora del matí (sempre que sigui possible). • Potenciar la lectura mitjançant la biblioteca d'aula • Préstec de llibres de la biblioteca de l'escola un cop per setmana tant a l'hora de

biblioteca establerta dins l'horari com a l'hora de l'esbarjo (cada cicle té assignat un dia de la setmana per realitzar a l'hora de l'esbarjo aquest préstec)

• El tutor lector: Intercanvi entre infants de diferents cicles de lectures preparades • Cicle Superior: Es treballa sense llibres mitjançant dossiers que inclouen els

diferents apartats de la llengua. • Aprofitament de totes les situacions comunicatives de l'aula i del centre

(circulars, agenda, notes,...) Torna a l’índex

2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita El treball lingüístic es fa de forma paral·lela i a la vegada des dels àmbits de l'expressió i comprensió oral i escrita i des de l'educació formal i no formal. El curs 2010-11 es van aprovar els acords presos en relació als continguts mínims que cal garantir a cada nivell a l'àrea de llengua. Durant el curs 2009-10, mitjançant diferents sessions de treball, el mestres de tots els cicles fixen una sèrie de continguts mínims que cal garantir a cada nivell i cicle. Aquests acords es sotmeten a la revisió i anàlisi del claustre sent aprovats el curs vigent 2010-2011.

Torna a l’índex 2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees L'ensenyament/aprenentatge de les àrees curriculars, a banda de castellà i anglès, en el nostre centre es realitza en llengua catalana. Aconseguir un bon nivell d'expressió i de comprensió oral i escrita en català es responsabilitat del professorat de totes les àrees, per això es té cura dels aspectes gramaticals, ortogràfics, lèxics ... emprats en l'elaboració de les produccions escrites i orals fora de l'àrea de llengua catalana.

Torna a l’índex 2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i ni vells El nostre centre té recollits els mínims de cada cicle i la seva metodologia a l'àrea de llengua per tal de garantir una continuïtat i coherència entre cicles i nivells. Al llarg del curs 2010-2011 es va començar un treball per arribar a establir com fer activitats i com avaluar de manera competencial. Les reunions de nivells i cicles estan sistematitzades en els horaris setmanals i són establertes en el Pla Anual de Centre. A principi de curs es realitzen les reunions intercicles entre els mestres que han atès els alumnes de final de cicle i el que comencen o s'incorporen (llar d'infants/P3 , P5/1r, 2n/3r, 4t/5è) per tal de traspassar la informació sobre cada alumne en relació a l'àrea. El traspàs d'informació entre educació primària i secundària es realitza a través de protocols escrits i reunions conjuntes entre professionals que han atès els alumnes i els que els han de rebre a l'IES.

Torna a l’índex


2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular Existeix un pla d'acollida on es recullen les actuacions i les mesures organitzatives que s'han de posar en marxa per facilitar la incorporació al centre de l'alumnat nouvingut que té com a llengua materna i de comunicació una llengua diferent a la catalana. Es valora quin grau de coneixement té i es decideix quin tipus de suport necessita. Tot i que el centre, ha establert mecanismes perquè aquestes actuacions siguin compartides per tot l'equip docent, no sempre, són aplicades per tot el professorat. Caldrà informar sobre aquest pla anualment de manera que, els mestres que arribin nous a l'escola estiguin assabentats de les actuacions que cal dur a terme amb l'alumnat nouvingut. Tot l'equip docent haurà de ser conscient sobre la necessitat d'aplicar aquestes estratègies metodològiques quan sigui necessari a totes les àrees del currículum. El curs 2005 el centre va comptar per primer cop amb l’Aula d'Acollida que ens ajudava a incorporar els infants nouvinguts a l'aula ordinària i a l'escola el més aviat possible. La concessió d’aquest recurs dependrà del percentatge d’alumnat nouvingut matriculat a l’escola. Dins de l'A.A es realitzen diferents actuacions: Acollida inicial, Plans de treball Individualitzats, acollida emocional, ensenyament de la llengua....i es disposa de bibliografia, material relacionat amb l'aprenentatge de la llengua, fitxes i recursos TIC. L'aprenentatge del català es fa a l'Aula d'Acollida i a les aules ordinàries, tot i que en la fase inicial es fa més incidència a l'Aula d'Acollida, procurant que aquest període de temps sigui el menys llarg possible. Aquest recurs addicional ens permetia fer una tasca de compensació amb l’alumnat.

Torna a l’índex 2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials El centre escolar aplica estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d'aconseguir que l'alumnat nouvingut rebi una atenció lingüística personalitzada. Es realitzen Plans Individuals Intensius per atendre les necessitats individuals d'aquests alumnes quan és necessari. El PII el realitza conjuntament la mestra de l'aula d'acollida i la mestra tutora de l'aula, fa referència a totes les àrees instrumentals i s'aplica a l'aula ordinària. L'organització del currículum personalitzat és el mateix per a l'alumnat que desconeix les dues llengües oficials com per al que en desconeix només una.

Torna a l’índex 2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana L'alumnat sud-americà de parla hispana rep la mateixa atenció lingüística personalitzada que qualsevol altre alumne nouvingut. S'utilitza la proximitat de la llengua castellana i catalana per facilitar i accelerar l'aprenentatge de la llengua vehicular. El recurs de la llengua castellana es fa servir durant un període molt curt i quan és realment necessari.

Torna a l’índex 2.1.2.8. Atenció de la diversitat Al centre escolar s'utilitzen mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre les necessitats específiques de cada alumne. Aquests mecanismes queden recollits a cadascun dels cicles i a les pròpies programacions d'aula. Tots els alumnes participen activament en diferents activitats adequades al seu propi aprenentatge, amb diferents agrupaments on es poden relacionar entre iguals, tenir suport en el grup ordinari i utilitzar diferents materials adequats a l'edat i a les seves necessitats.


L'atenció a la diversitat de l'alumnat es duu a terme amb reforços en petit grup, desdoblaments, aula d'Acollida, Educació Especial, atenció de logopèdia del CREDA i atenció de l'EAP. Totes aquestes intervencions es coordinen des de la Comissió d'Atenció a la Diversitat de l’Escola. A l'alumnat amb NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) se li realitzen unes adaptacions dels continguts, metodologia i criteris d'avaluació per a aconseguir el desenvolupament de les competències bàsiques. Totes aquestes modificacions són recollides i es fa un seguiment a partir dels PII (Pla Individual Intensiu) elaborats pels professionals que atenen els alumnes.

Torna a l’índex 2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la ll engua En el nostre centre, en general, es dóna una utilització normalitzada del català com a llengua d'ensenyament/aprenentatge, entre adults i professorat/alumnat. Fem activitats d'incentivació a la vida de l'aula (fent prendre consciència de la importància de la comunicació i per tant de la llengua catalana) i en situacions més festives i/o col·lectives ( setmana cultural, jocs florals, concurs castell de Barberà, Carnaval, Cantada de Nadales, taller d'audiovisuals, Tutor lector, Biblioteca, etc.) S'hauria d'incentivar una mica més l'ús del català en la relació i en el joc entre els alumnes.

Torna a l’índex 2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua L'avaluació és continua i global. Es realitza una avaluació inicial, formativa i final. Té en compte el progrés de l'alumne en cadascuna de les àrees, també contempla el treball personal, l'interès i l'esforç per part de l'alumne. S'avalua el grau d'adquisició de les competències comunicativa i literària i si els progressos no són els adequats, s'apliquen mesures com: reforços, suports individualitzats..

Torna a l’índex 2.1.2.11. Materials didàctics Tots els recursos i materials didàctics dels que disposa el centre estan seleccionats i distribuïts per cicles i nivells, en funció de les necessitats del currículum, la motivació i la idoneïtat dels materials d'ampliació o reforç. S'utilitzen diferents recursos i materials per treballar la dimensió literària: lectures guiades,audicions, lectura i memorització de textos de tipologia diferent, poemes, cançons, refranys, embarbussaments, dites...S'ofereixen gran nombre de models per a que siguin capaços de reproduir-ne. Els recursos emprats són la biblioteca d'aula i escolar, informàtics i mitjans audiovisuals, dramatitzacions, ... S'apliquen criteris compartits per a la selecció de llibres però, no per a la seva adaptació i el seu tractament per atendre la diversitat de necessitats d'aprenentatge. Cada professional adapta aquest material al seu criteri. Torna a l’índex

2.1.3.1. Informació multimèdia La majoria del programari del centre i els suports digitals utilitzen el català com a llengua vehicular. S'utilitzen les TIC com a eina en l'ús de model de processos formals i informals i generar produccions responsables i creatives en les diferents àrees. El professorat i l'alumnat utilitzen les TIC com a eina de recerca d'informació, de coneixement i d'elaboració de treballs.


L'any 2006-07 es va iniciar a l'escola un projecte d'innovació educativa en Comunicació Audiovisual anomenat "Les imatges ens parlen". aquest projecte és una introducció al treball sistemàtic del llenguatge audiovisual al centre i la utilització dels audiovisuals al currículum. Torna a l’índex 2.1.3.2. Usos lingüístics L'ensenyament-aprenentatge de les llengües es fa, generalment, des del treball dels usos lingüístics del català. Cal donar-li funcionalitat als aprenentatges, crear o aprofitar la necessitat per arribar a la motivació. El treball de les diferents tipologies de textos ajuda a l'aprenentatge i ús espontani de la llengua.

Torna a l’índex 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum Es contempla, respecta i valora la diversitat lingüística dels alumnes al centre i de l'entorn en general. Es realitzen activitats puntuals, depèn de les característiques i necessitats pròpies del grup-classe i de l'escola.

Torna a l’índex 2.1.3.4. Català i llengües d’origen Al centre es valora i es té informació sobre la llengua d'origen de l'alumnat però, no es té present la interdependència lingüística i l'assoliment de les competències comunes entre el català i la llengua d'origen dels alumnes. Només es té en compte des de les àrees de llengua (català, castellà i anglès).

2.2. La llengua castellana

Torna a l’índex

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana Actualment es té en compte la realitat sociolingüística de tot l'alumnat i es fa una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana. El treball lingüístic es fa de forma paral·lela i simultània des dels àmbits de l'expressió i comprensió oral i escrita. Tot i que es pretén que els alumnes surtin del centre escolar amb les mateixes competències lingüístiques tant en català com en castellà, la realitat reflectei que la competència oral dels alumnes és més fluida en castellà que en català, encara que en la competència escrita s'expressen millor en català.

Torna a l’índex 2.2.1.2. Llengua oral Habitualment a l'escola es treballa la llengua oral en tots els cicles educatius a partir d'expressió d'idees, opinions, sentiments...El model lingüístic que s'utilitza és el registre estàndard i les variants de la llengua castellana es tenen en compte per la diversitat cultural dels infants, però no es treballen en el currículum.

Torna a l’índex


2.2.1.3. Llengua escrita La llengua escrita s'introdueix progressivament en el Cicle mitjà. Actualment es treballa tant al Cicle Mitjà com al Superior amb el mateix llibre al llarg de tot el cicle tot i que, la tendència d'ambdós s'encamina a treballar sense llibres de text. Al presentar les diferents modalitats de texts mitjançant exemples d'entrevistes, reportatges, etc., es treballen els diferents registres de la llengua.

Torna a l’índex 2.2.1.4. Activitats d’ús Degut a la realitat sociocultural del centre, l'escola fa un tractament gradual de la llengua castellana. Al cicle inicial s'introdueix a nivell oral, comprensió i expressió oral per tal de millorar aquesta competència augmentant i polint el lèxic, i és al cicle mitjà on s'amplia el seu estudi amb la comprensió i expressió escrita. Progressivament es va incrementant el nivell d'exigència en aquesta llengua en tots els àmbits treballats.

Torna a l’índex 2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques Al centre únicament s'imparteix en llengua castellana l'àrea de llengua castellana. Degut a que un percentatge molt elevat de l'alumnat és castellanoparlant, només amb les sessions de llengua castellana, la majoria d'alumnes assoleixen l'objectiu final d'etapa, per la qual cosa les prioritats del centre es centren en la llengua catalana.

Torna a l’índex 2.2.1.6. Alumnat nouvingut L'alumnat nouvingut treballa els continguts de l'àrea de llengua castellana depenent del grau de coneixement que en té, a partir de l'avaluació inicial es dissenya la programació a seguir i es recull, si és el cas, en el seu PII. Per assegurar el nivell bàsic de llengua castellana, aquests alumnes tenen dintre del seu horari unes sessions on reben atenció individualitzada. L'aprenentatge de la llengua castellana es veu afavorit pel conjunt d'alumnes que formen l'aula en particular i l'escola en general, que a nivell interpersonal sovint fan servir el castellà per comunicar-se. 2.3. Altres llengües

Torna a l’índex

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa El curs 2008-2009 l’escola disposava d’un pla experimental en llengües estrangeres ("Let's have fun with English") que va acabar el curs 2010-11. A l'escola començavem l'aprenentatge de la llengua estrangera (anglès) amb una sessió setmanal a P3. Continuem a P4 i P5 amb dues sessions setmanals. Actualment, aquesta etapa, per motius pressupostaris i de retallades en la plantilla té aturat el pla experimental. En l’actualitat es mantenen dues sessions setmanals a Cicle inicial i a Cicle Mitjà i Superior fem tres sessions setmanals.

Torna a l’índex 2.3.1.1.1. Desplegament del currículum El fet que hi hagi dues-tres especialistes d'anglès (depenent de la dotació del Departament) i que la coordinació entre elles sigui bona, ajuda al bon funcionament de la matèria. També el fet d'assistir al grup de treball d'anglès, a nivell de serveis educatius de Badia i Barberà, ajuda a dissenyar i coordinar situacions d'aprenentatge globals que siguin motivadores per a l’alumnat de les nostres escoles.

Torna a l’índex


2.3.1.1.2. Metodologia Des de l'escola vetllem i donem èmfasi a la competència oral per tal de contribuir en el desenvolupament cognitiu de l'alumnat. Per aquest motiu portem a terme el pla experimental en llengües estrangeres a l'etapa d'Educació Infantil (sempre i quan sigui possible). A Educació Infantil es tracta de fer una presa de contacte amb una nova llengua, d'una manera divertida i amena, canviant sovint d'activitats i en sessions curtes. S'estableix una relació mestra/e – alumnat distesa i desinhibidora per treure-li la por a parlar i repetir. Es treballa sempre des de la imitació i la repetició on el mestra/e és el model més proper, partint sempre de situacions reals. Quan es tracta de cançons i contes van acompanyats de suport visual i explicacions gestuals i gràfiques. A Educació Primària es potencia la necessitat comunicativa i es prioritza la llengua parlada. Les activitats es realitzen amb diferents agrupaments (parelles, petits grups, gran grup i individual). El procés d'avaluació és continu i global, a partir de l'expressió i comprensió oral i escrita de l’alumnat.

Torna a l’índex 2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera S'utilitzen materials i recursos didàctics per donar respostes a les necessitats de l’alumnat, respectant les seves característiques i reforçant els continguts proposats. Tota l'escola utilitza llibres d'anglès ( CI utilitza només el llibre de text, CM i CS llibre de text i d'activitats) excepte EI. Els llibres es revisen periòdicament i es consensuen entre les mestres especialistes. Pel que fa als materials que es fan servir, hi ha molts consensuats: llibres de lectura, CD's, DVD's, programes per l'ordinador, revistes, pòsters, làmines, flashcards, murals, fitxes, jocs, etiquetes, carpeta viatgera etc., i d'altres que cada mestra fa servir segons el seu criteri i les necessitats de cada alumne.

Torna a l’índex 2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatg e de la llengua estrangera A l'escola utilitzem els recursos tecnològics per ampliar i reforçar la llengua anglesa amb els alumnes. Concretament, a l'aula d'anglès fem servir la televisió, el DVD, la mini-cadena i els ordinadors. El grau d'utilització depèn més del criteri de cada mestra.

Torna a l’índex 2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula El professorat de llengua anglesa utilitza aquesta llengua com a habitual en les interaccions formals i informals amb els alumnes, vetllant per establir un ambient favorable a l'aula, on l'alumnat es senti a gust i trobi la necessitat de utilitzar-la de manera gradual. El fet que alguna de les persones que imparteixen la llengua estrangera siguin les mateixes que també imparteixen altres àrees dificulta una mica que es donin situacions interactives en anglès fora de l'aula. Torna a l’índex 2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la lleng ua estrangera Com ja s'ha dit anteriorment, sempre que sigui possible, el centre desenvoluparà un pla experimental en llengües estrangeres, que tot i que oficialment està concedit per iniciar-ho a partir de P4, el centre ha acordat avançar l'inici de l'aprenentatge de la llengua estrangera des de P3. Així mateix l’especialista que imparteix l'anglès a EI i CI només es dirigeix als alumnes en aquesta llengua, dins i fora de l'aula.

Torna a l’índex 2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i ll engua estrangera


S'ha impartit una àrea no lingüística a CI en llengua estrangera,concretament, el taller de cuina i el taller de fang. Actualment, per raons organitzatives del centre, no s'imparteix cap àrea en llengua estrangera, s’intentarà reprendre aquestes activitats sempre que sigui possible.

Torna a l’índex

2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües El centre té aprovat un pla experimental de llengua (PELE) a partir de P4. El centre ha acordat iniciar el PELE a partir de P3. Aquest Pla es podrà reemprendre si es poden incrementar els recursos personals (mestra de llengua angles, auxiliar de conversa... Torna a l’índex 2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nov a immigració El centre no té previst el tractament de les llengües d'origen de l'alumnat però, si en fa ús simbòlic en temes i dates molt concretes com són: Nadal, St. Jordi, setmana cultural on es demana la participació de les famílies d'orígens diversos (àrabs, xinesos, romanesos, Països d'Amèrica llatina, etc.), desenvolupant activitats diverses com: murals, menjars típics, cançons , poemes, contes, danses pròpies de cada país, etc. Sempre que sigui possible es realitzaran àrees no lingüístiques en llengua estrangera. El curs 2010-2011 s’ha dut a terme un taller de cuina i fang al CI. El curs 2011-2012 tant el CI com CM fan un taller de teatre. 2.4. Organització i gestió

Torna a l’índex

2.4.1.1. Llengua del centre El centre educatiu fa ús del català com a llengua de comunicació. Els rètols, cartells, informacions... que s'exposen en els taulells d’anuncis per a les famílies de l’alumnat, com la decoració, suport visual dels continguts de les diferents àrees són totes escrites en català, llevat d'aquelles treballades específicament a l'àrea de llengua castellana i anglesa . És un acord de centre i es respecta per part de tots els membres del centre.

Torna a l’índex 2.4.1.2. Documents de centre El centre elabora tots els documents en català i els revisa amb diferents periodicitats. Les programacions, el Pla anual, la Memòria, ...es revisen anualment.

Torna a l’índex 2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge En el centre tenim molt present l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric. En el PEC es recull com a dret d'identitat, formant part de l'ideari de centre, la coeducació. Vetllem per a què el treball amb l’alumnat afavoreixi la coeducació, la igualtat d'oportunitats i la no discriminació per raó de sexe, així com el respecte per les diferències. Intentem que no es reprodueixin esquemes socials que puguin suposar algun tipus de discriminació per raó de sexe. No s'ha acordat a nivell de claustre el treball transversal en les àrees del currículum però, si es treballa de manera implícita per part dels membres de l'equip docent.

Torna a l’índex 2.4.1.4. Comunicació externa


El centre sempre utilitza el català per a la correspondència oficial que s'envia des del centre, per a l'elaboració dels informes d'avaluació trimestrals adreçats a les mares/pares, per a la correspondència escolar i les comunicacions orals.. Les famílies que sol·liciten aquests documents en castellà se'ls atén de forma oral aquesta petició. Es tenen en compte les diferents llengües familiars sempre que és possible.

Torna a l’índex 2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies El centre ha acordat que tots els professionals del centre es dirigeixin en català a les famílies. Quan es fa la demanda d'atenció en castellà, utilitzem la llengua castellana, si és en una altra llengua: demanem la col·laboració dels fills si tenen suficient competència oral, d'altres alumnes, familiars, pares/mares i d'intèrprets (Consell Comarcal). Si es tracta de documentació escrita, fem servir els documents traduïts a diferents llengües de l'espai LIC. Les reunions col·lectives o de grup sempre es realitzen en català sense trencar l'acord establert pel centre.

Torna a l’índex 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal Existeix una preocupació per part del centre perquè els serveis no formals facin ús del català com a llengua vehicular, s'ha redactat una proposta o projecte formal i es fa un mínim seguiment. Tot això s'ha constatat que en algunes ocasions no és suficient i s'hauria d'augmentar l'exigència.

Torna a l’índex 2.4.1.6.2. Activitats extraescolars El centre pensa que les activitats extraescolars que són programades per l'AMPA s'han de realitzar en llengua catalana. Vetlla pel funcionament d'aquestes activitats fent reunions periòdiques, revisant continguts i l'ús de la llengua en què es realitzen aquestes activitats.

Torna a l’índex 2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a empreses externes. El centre vetllarà perquè els monitors externs al centre que es contracten per realitzar diferents activitats ( PROA, canguratge, colònies, excursions, casals d'estiu, ...) facin ús de la llengua catalana. Torna a l’índex 2.4.1.7. Llengua i entorn El centre participa en el Pla Educatiu d'Entorn de la població, es realitzen reunions trimestrals de comissió permanent i comissió local on es presenten les actuacions noves de cada trimestre i es fa un seguiment de les que estan funcionant. Com un dels objectius del Pla establim el foment de l'us de la llengua catalana i les activitats programades han de donar lloc a la difusió i aprenentatge del català.

Torna a l’índex 2.4.2.1. Actituds lingüístiques El centre escolar té regularitzat l'ús del català en l'àmbit de la comunitat educativa, activitats administratives i relacions amb l'entorn però, no es fa una avaluació periòdica al respecte.

Torna a l’índex 2.4.3. Alumnat nouvingut


El centre té el recurs de l'Aula d'Acollida (sempre i quan el percentatge sigui el que marca el Departament) i un pla d'acollida.

Torna a l’índex 2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes ling üístics Inclusió (conversa a partir de projectes) Pissarres digitals Formació CLIC Formació CREDA ( curs 2011-12 )

Torna a l’índex 2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells Al centre existeixen acords intercicles sobre els objectius, continguts i metodologia a tenir en compte a cada nivell, cicle i etapa a l'hora de treballar les llengües curriculars.

Torna a l’índex 2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes El centre ha fet un anàlisi i una reflexió sobre les estructures lingüístiques comunes de les diferents llengües. A l'hora de realitzar la programació d'aula es tenen en compte aquestes estructures lingüístiques però, s'haurien de tenir en compte en la part metodològica.

Torna a l’índex 2.4.5.3. Projectes d’innovació Sempre que sigui possible, el centre participarà en el Pla experimental de llengües estrangeres anomenat "Let's have fun with English". Aquest pla s'ha iniciat el curs 2008-09 i es va acabar el curs 2010-11. L'ensenyament-aprenentatge de la llengua d'anglès repercuteix a tota l'escola, des de P-3 fins a 6è.

Torna a l’índex 2.4.6. Biblioteca escolar Entenem la Biblioteca com un espai de treball, aprenentatge i coneixement i així ho transmetem als nostres alumnes. És un lloc d'accés a la informació i formem l'alumnat en la cerca, selecció i síntesi de la informació i en el foment del gust per la lectura. El centre disposa d'una biblioteca amb volum suficient per donar resposta adequada a les necessitats de la comunitat educativa, cada any la comissió intenta augmentar aquest volum de llibres amb propostes de compra dels diferents cicles. Tots els nivells tenen assignada una hora setmanal d'utilització de la Biblioteca i cada cicle de primària un dia setmanal , dins de l'horari d'esbarjo, de servei de préstec dels fons de la Biblioteca.

Torna a l’índex 2.4.6.1 Accés i ús de la informació El centre ha iniciat una planificació d'activitats de recerca i ús de la informació que queda recollida dins les programacions d'aula. La gran majoria d'activitats es centren en la recerca d'informació d'Internet. Es té cura que la presentació d'aquesta informació sigui en la llengua curricular en la que es demana.

Torna a l’índex


2.4.6.2. Pla de lectura de centre El centre disposa del seu propi PLC on es troben recollides totes les activitats que es porten a terme a l'aula diàriament referents a la lectura. A banda d'aquest pla, al centre existeix una comissió d'animació a la lectura. L'objectiu d'aquesta comissió és promoure i animar a la lectura en el marc de la comunitat educativa. Algunes de les actuacions que realitza són: fer recomanacions puntuals d'alguns llibres, trucar a les editorials per aconseguir activitats d'animació a la lectura pel centre, informar de diferents activitats que realitza la biblioteca del poble adreçades als infants, llegir escrits pel megàfon, etc. No sempre es poden portar a terme ja que aquesta comissió està integrada en la comissió de Biblioteca i han de fer altres tasques. Torna a l’índex 2.4.7.1. Pàgina web del centre La pàgina web del centre no és un recurs compartit per la majoria de la comunitat educativa. El professorat del centre té present la pàgina web però, no sempre, tot el professorat es fa càrrec de la seva actualització ni del seu bon funcionament. És un petit grup de mestres qui s'encarrega de la seva actualització. Cal comentar que es tendeix cada vegada més a utilitzar-la de diferents maneres. Es prioritza l'ús de la llengua catalana.

Torna a l’índex 2.4.7.2. Exposicions El centre participa en les exposicions que es realitzen a nivell de poble. Aquestes exposicions són itinerants pels diferents centres de la localitat.

Torna a l’índex


ANNEX

ENQUESTA SOCIOLINGÜÍSTICA PER A L’ALUMNAT DEL CENTR E

Curs: _____________________ Indica quina és la teva llengua de relació en cada un dels àmbits que se't proposen. Marca amb una X la casella que correspongui:

Cataluny

a

Resta Espanya

Resta Europa

Magreb

Centre i Sud Amèrica

Àsia Altres

Lloc de naixement: Alumne

Pares

Amb quina llegua parles:

Català

Castellà

Altres

(Especifiqueu-les)

Amb la família

Amb els amics

Mires la televisió en

Llegeixes llibres en

Amb el professorat a l'aula

Amb els companys a l'aula

Amb els companys fora de l'aula

Amb la resta de personal del centre: monitors, conserges, etc.

ORIGEN DELS ALUMNES

Nascuts a Catalunya 234 85,1%

Resta d'Espanya 6 2,2%

Resta d'Europa 6 2,2%

Magrib 9 3,3%

Amèrica 16 5,8%

Àsia 4 1,5%

TOTAL 275

ORIGEN DE LES FAMÍLIES

Nascuts a Catalunya 319 59,6%

Resta d'Espanya 100 18,7%

Resta d'Europa 23 4,3%

Magrib 28 5,2%

Amèrica 53 9,9%

Àsia 12 2,2%

Altres 3 0,6%

TOTAL 535

ACTIVITATS QUE ES REALITZEN A CADA CICLE: CATALÀ

EDUCACIÓ INFANTIL CICLE INICIAL CICLE MITJÀ CICLE S UPERIOR

• Biblioteca d’aula : Llegir i comprendre i escriure • Tutors lectors : Escoltar i comprendre i llegir i comprendre • Racons de joc : Escoltar i comprendre i parlar i conversar • Tallers : Escoltar i comprendre, parlar i conversar i llegir i comprendre (lectura visual) • Converses diàries sobre vivències dels infants: Escoltar i comprendre i parlar i conversar • Hàbits (Bon dia, temps, encarregats,...): Es treballen les 4 competències lingüístiques • Converses diàries introductòries als centres d’interès: Escoltar i comprendre i parlar i conversar • Explicació de contes i treball posteriors: Es treballen les 4 competències lingüístiques • Treball específic de lecto-escriptura (Món de paraules i Construïm) : Es treballen les 4 competències lingüístiques • Projecte d’aula : Es treballen les 4 competències lingüístiques • Lectura de les mestres (contes, cartells,...): Escoltar i comprendre i parlar i conversar • Produccions escrites per part dels nens/es: Es treballen les 4 competències lingüístiques

2. Biblioteca d’aula : Escoltar i comprendre, parlar i conversar i llegir i comprendre 3. Conversa sistemàtica sobre vivències dels nens/es: Escoltar i comprendre i parlar i conversar 4. Tutors lectors : Escoltar i comprendre, parlar i conversar i llegir i comprendre 5. Produccions escrites (lectura de poemes, escenificació de contes, teatre,...) : Es treballen les 4 competències lingüístiques 6. Projecte : Es treballen les 4 competències lingüístiques 7. Concurs literari Castell de Barberà a 2n : Es treballen les 4 competències lingüístiques 8. Lectura de les mestres (contes, textos,... ) als nens/es: Escoltar i comprendre i parlar i conversar 9. Utilització de les TAC : Es treballen les 4 competències lingüístiques 10. Tutoria: Es treballen les 4 competències lingüístiques 11. Estones de joc : Parlar i conversar i escoltar i comprendre 12. Contes St . jordi 13. Producció de textos

3. Tutor lector : Escoltar i comprendre i llegir i comprendre 4. Poema de Nadal : Escoltar i comprendre, llegir i comprendre i escriure 5. Contes de St. Jordi : Llegir, comprendre i escriure. 6. Conte escenificat : Escoltar i comprendre i llegir i comprendre 7. Treball de comprensió amb lectures curtes: Llegir i comprendre 8. Producció de textos setmanal : Escriure 9. Concurs literari Castell de Barberà . Escriure, llegir i comprendre. 10. Biblioteca. Llegir i comprendre

• Tutor lector : Escoltar i comprendre, Parlar i conversar i llegir i comprendre • Biblioteca: Llegir i comprendre • Projectes relacionats amb altres àrees : Es treballen les 4 competències lingüístiques • Lectures compartides : Escoltar i comprendre, parlar i conversar i llegir i comprendre • Escriure per participar en diferents activitats (concurs literari de l’escola i del poble, decorats,...): Es treballen les 4 competències lingüístiques • Recerca d’informació relacionada amb totes les assignatures (grupal): Es treballen les 4 competències lingüístiques • Concurs literari Castell de Barberà . Escriure, llegir i comprendre • Lectures adults . Escoltar i comprendre.

ACTIVITATS QUE ES REALITZEN A CADA CICLE: CASTELLÀ

EDUCACIÓ INFANTIL CICLE INICIAL CICLE MITJÀ CICLE S UPERIOR • Converses sobre els

diferents centres d’interès: Escoltar i comprendre i parlar i conversar • Escoltar contes, cançons i endevinalles en CD : Escoltar i comprendre i parlar i conversar • Lectura de contes i textos de les mestres als nens/es: Escoltar i comprendre i parlar i conversar • Lectura de contes : Escoltar i comprendre, parlar i conversar i llegir i comprendre • Treball del llibre (activitats): Llegir i comprendre i escriure

• Descripcions de companys, animals,...: Escoltar i comprendre i escriure • Lectura escenificada de contes: Escoltar i comprendre i llegir i comprendre • Diàleg: Escoltar i comprendre, llegir i comprendre i escriure

• Lectura de llibres : Escoltar i comprendre, parlar i conversar i llegir i comprendre Lectures compartides : Es treballen les 4 competències lingüístiques Memorització de poemes : Es treballen les 4 competències lingüístiques Treball de refranys, frases fetes i endevinalles: treballen les 4 competències lingüístiques Treball de diferents tipologies de textos : Es treballen les 4 competències lingüístiques

ACTIVITATS QUE ES REALITZEN A CADA CICLE: ANGLÈS

EDUCACIÓ INFANTIL CICLE INICIAL CICLE MITJÀ CICLE S UPERIOR 3. Taller de cuina : Escoltar i comprendre i parlar i conversar

2. Travelling Bag (Maleta viatgera): Escoltar i comprendre, llegir i comprendre i escriure 3. Theatre : Es treballen les 4 competències lingüístiques 4. Festivities: Es treballen les 4 competències lingüístiques 5. Corners (racons): : Llegir i comprendre i escriure 6. Setmana cultural : Escoltar i comprendre, parlar i conversar i llegir i comprendre 7. Taller de cuina : Escoltar i comprendre i parlar i conversar

8. Travelling Bag (Maleta viatgera): Escoltar i comprendre, llegir i comprendre i escriure 9. Theatre: Es treballen les 4 competències lingüístiques 10. Festivities : Es treballen les 4 competències lingüístiques 11. Setmana cultural: Escoltar i comprendre, parlar i conversar i llegir i comprendre

12. Travelling Bag (Maleta viatgera): Escoltar i comprendre, llegir i comprendre i escriure 13. Theatre: Es treballen les 4 competències lingüístiques 14. Festivities: Es treballen les 4 competències lingüístiques 15. Setmana cultural: Es treballen les 4 competències lingüístiques