03 la ciència
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 11
Els objectius fonamentals d’aquesta unitat són:Els objectius fonamentals d’aquesta unitat són:
– Cercar criteris de demarcació determinant el Cercar criteris de demarcació determinant el mètode específic de les ciènciesmètode específic de les ciències
– Construir una classificació satisfactòria les ciènciesConstruir una classificació satisfactòria les ciències– Determinar els tres específics del coneixement Determinar els tres específics del coneixement
científiccientífic– Descriure’n els objectiusDescriure’n els objectius– Comprendre’n els mecanismes de canviComprendre’n els mecanismes de canvi– Analitzar un exemple de canvi científic: la revolució Analitzar un exemple de canvi científic: la revolució
copernicanacopernicana– Explicitar els pressupòsits metafísics de la ciènciaExplicitar els pressupòsits metafísics de la ciència
Unitat03 La ciència i el seu mètode
Continguts que Continguts que tractaremtractarem
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 22
ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTSELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS
CiènciaCiència TecnologiaTecnologia Filosofia de la ciènciaFilosofia de la ciència MètodeMètode HipòtesiHipòtesi LleiLlei TeoriaTeoria InduccióInducció Deducció Deducció Cosmologia aristotèlicaCosmologia aristotèlica Realisme ontològicRealisme ontològic Comprensibilitat del mónComprensibilitat del món
UniformitatUniformitat CausalitatCausalitat AxiomaAxioma Ciència formalCiència formal Ciència empíricaCiència empírica Hipotètico-deductiuHipotètico-deductiu Criteri de demarcacióCriteri de demarcació RefutacióRefutació ParadigmaParadigma Canvi acumulatiu, Canvi acumulatiu,
revolucionarirevolucionari Canvi Geocèntric, geostàticCanvi Geocèntric, geostàtic Heliocèntric, heliostàticHeliocèntric, heliostàtic
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 33
EL MÈTODE DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTEL MÈTODE DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS (HIPOTÈTICO - DEDUCTIU)ALS (HIPOTÈTICO - DEDUCTIU)
COS DE CONEIXEMENTS
PROBLEMAINVENCIÓ
D’UNA HIPÒTESI
ESPECIFICACIÓ DE LES SEVESCONSEQÜÈNCIES CONTRASTABLES
CONTRASTACIÓ DE LA HIPÒTESI
POSITIVA(VERIFICACIÓ)
NEGATIVA(REFUTACIÓ)
NOU
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 44
CIÈNCIESPURES APLICADES
FORMALS EMPÍRIQUES
SOCIALS NATURALS
MA
TE
MÀ
TIC
A
LÒG
ICA
ANTROPOLOGIA
SOCIOLOGIA
HISTÒRIA
PSICOLOGIA
FILOLOGIA
ECONOMIA...
FÍSICA
QUÍMICA
BIOLOGIA
GEOLOGIA
ASTRONOMIA...
TECNOLOGIES
BIOLÒGIQUES
TECNOLOGIES
FÍSIQUES
ARQUITECTURA
ENG. QUÍMICA
ENG. INDUSTRIAL
TELECOMUNICACIONS..
MEDICINA
VETERINÀRIA
ENG. AGRÍCOLA...
TECNOLOGIES
PSICOLÒGIQUES
PEDAGOGIA
PSICOLOGIA CLÍNICA
PUBLICITAT
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 55
Característiques del Característiques del coneixement científicconeixement científic
Estudia fetsEstudia fets Va més enllà dels fets Va més enllà dels fets
(cerca explicacions)(cerca explicacions) És analític i És analític i
especialitzatespecialitzat És clar i precísÉs clar i precís És comunicable És comunicable
(intersubjectiu)(intersubjectiu) És comprovable És comprovable
(observació o (observació o experimentació)experimentació)
És metòdic (mètode És metòdic (mètode hipotèticodeductiu)hipotèticodeductiu)
És sistemàtic (hipòtesis És sistemàtic (hipòtesis lleis teories) lleis teories)
És legal (lleis És legal (lleis deterministes o deterministes o probabilistes) i per tantprobabilistes) i per tant
És predictiuÉs predictiu És obert (perfectible)És obert (perfectible) És útilÉs útil
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 66
OBJECTIUS DE LES CIÈNCIES EOBJECTIUS DE LES CIÈNCIES EMPÍRIQUESMPÍRIQUES
DESCRIUREDESCRIURE els fets objecte d’estudi els fets objecte d’estudi(ciència descriptiva)(ciència descriptiva)
CONSTRUIR TEORIESCONSTRUIR TEORIES que permetin que permetinEXPLICAREXPLICAR adequadament el passat adequadament el passatPREDIRPREDIR adequadament el futur adequadament el futur
(ciència teòrica)(ciència teòrica) APLICAR ELS CONEIXEMENTSAPLICAR ELS CONEIXEMENTS a la a la
transformació de la realitattransformació de la realitat(ciència aplicada)(ciència aplicada)
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 77
EL CANVI CIENTÍFIC (1)EL CANVI CIENTÍFIC (1) Thomas S. Kuhn (XX) rebutja la idea que la ciència
sempre avança de forma acumulativa:
El canvi acumulatiu és propi dels períodes de “ciència normal”.
Hi ha, a més, transformacions revolucionàries (revolucions científiques), fruit d’un període de “ciència en crisi”.
CIÈNCIA NORMAL CIÈNCIA EN CRISI CIÈNCIA NORMAL
canvi acumulatiucanvi
revolucionari canvi acumulatiu
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 88
EL CANVI CIENTÍFIC (2)EL CANVI CIENTÍFIC (2) En els períodes de “ciència normal” tota la
comunitat científica treballa a partir d’un mateix “paradigma” (model teòric, conjunt de supòsits)
En els períodes de “ciència en crisi”, la comunitat científica queda dividida entre partidaris de paradigmes diferents.
La lluita entre paradigmes es resol quan un aconsegueix mostrar que descriu, explica i prediu més i millor que l’altre. Comença aleshores un nou període de “ciència normal”.
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 99
LA REVOLUCIÓ COPERNICANALA REVOLUCIÓ COPERNICANA
És un bon exemple de “canvi revolucionari”.És un bon exemple de “canvi revolucionari”. La seva comprensió és bàsica per La seva comprensió és bàsica per
comprendre la història de les idees al llarg de comprendre la història de les idees al llarg de l’època moderna.l’època moderna.
Copèrnic publica al 1543 “Copèrnic publica al 1543 “De revolutionibusDe revolutionibus”, ”, on defensa el moviment de la Terra. on defensa el moviment de la Terra.
Amb això s’enfronta al Amb això s’enfronta al sentit comúsentit comú i a tota la i a tota la tradició astronòmicatradició astronòmica anterior. anterior.
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1010
EL SENTIT COMÚEL SENTIT COMÚ
““EL SOL EL SOL SURTSURT”,”,
““EL SOL EL SOL ES PONES PON”.”.
EL LLENGUATGEEL LLENGUATGE
MOSTRA QUEMOSTRA QUE
EL MOVIMENTEL MOVIMENT
DEL SOL I LA DEL SOL I LA
IMMOBILITATIMMOBILITAT
DE LA TERRADE LA TERRA
SÓN DE SÓN DE
““SENTIT COMÚSENTIT COMÚ”.”.
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1111
LA TRADICIÓ ASTRONÒMICALA TRADICIÓ ASTRONÒMICA
- L’astronomia- L’astronomia
ptolemaicaptolemaica
- la cosmologia aristotèlica- la cosmologia aristotèlica- la física aristotèlica- la física aristotèlica
La concepció de l’univers (antic paradigma) amb què
Copèrnic s’enfronta es basa en:
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1212
COSMOLOGIA ARISTOTCOSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1)ÈLICA (1) Aristòtil (IV aC) concep l’univers:
Esfèric, i format per esferes concèntriques
EternPle (rebuig del buit dels atomistes)Finit (en tant que esfèric i
geocèntric)Geocèntric i geostàtic: La Terra,
esfèrica, és al centre de l’univers i entorn d’ella giren les esferes celestes
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1313
COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2)COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2) Aristòtil (IV aC) diferencia entre:
L’Univers sublunar (física), onAigua, aire, terra i foc tenen un “lloc natural”Hi ha moviments naturals i violents. No hi ha
moviments eternsÉs l’àmbit de la generació i la destrucció
L’Univers supralunar (astronomia), onTots els moviments són eterns, circulars i Tots els moviments són eterns, circulars i
uniformesuniformesTots els cossos són esferes perfectesTots els cossos són esferes perfectesNo hi ha generació ni destrucció. Tan sols No hi ha generació ni destrucció. Tan sols
movimentmoviment
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1414
ASTRONOMIA PTOLEMAICASTRONOMIA PTOLEMAICA (1)A (1)
Claudi PtolemeuClaudi Ptolemeu (II) (II) Sintetitza en l’Sintetitza en l’AlmagestAlmagest tot el saber tot el saber
astronòmic de l’antiguitatastronòmic de l’antiguitat Incorpora els elements bàsics de la Incorpora els elements bàsics de la
cosmologia aristotèlicacosmologia aristotèlica No pretén fer una física celeste sinó No pretén fer una física celeste sinó
tan sols una tan sols una geometria celestegeometria celeste Admet la major simplicitat del model Admet la major simplicitat del model
heliocèntric, que rebutja per absurdheliocèntric, que rebutja per absurd
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1515
ASTRONOMIA PTOLEMAICA (2)ASTRONOMIA PTOLEMAICA (2)
Model geomètric dels Model geomètric dels
moviments planetaris moviments planetaris
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1616
ASTRONOMIA COPERNIASTRONOMIA COPERNICANA (1)CANA (1)
Nicolau Copèrnic (XVI)Nicolau Copèrnic (XVI) En el “De Revolutionibus orbium En el “De Revolutionibus orbium
celestium”, presenta un model geomètric celestium”, presenta un model geomètric alternatiu:alternatiu: La Terra (amb la seva lluna) passen a La Terra (amb la seva lluna) passen a
ocupar el lloc que havia ocupat el Sol fins ocupar el lloc que havia ocupat el Sol fins aleshoresaleshores
La Terra té dos moviments bàsics: rotació La Terra té dos moviments bàsics: rotació sobre si mateixa cada 24 h. i translació sobre si mateixa cada 24 h. i translació entorn del Sol cada 365 dies i 6h.entorn del Sol cada 365 dies i 6h.
Precedents: pitagòrics i Aristarc de Precedents: pitagòrics i Aristarc de Samos (III aC.)Samos (III aC.)
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1717
ASTRONOMIA COPERNICANA (2)ASTRONOMIA COPERNICANA (2)- MANTÉ ELS PRINCIPIS- MANTÉ ELS PRINCIPIS
BÀSICS DE LA COSMOLOGIABÀSICS DE LA COSMOLOGIA
D’ARISTÒTIL, A EXCEPCIÓ D’ARISTÒTIL, A EXCEPCIÓ
DE LA IMMOBILITAT DEDE LA IMMOBILITAT DE
LA TERRA. EL SOL ÉS ARALA TERRA. EL SOL ÉS ARA
EL CENTRE DE L’UNIVERSEL CENTRE DE L’UNIVERS
(HELIOCÈNTRIC).(HELIOCÈNTRIC).
- INICIA UNA REVOLUCIÓ- INICIA UNA REVOLUCIÓ
QUE OBLIGARÀ A REFERQUE OBLIGARÀ A REFER
TANT L’ASTRONOMIA COMTANT L’ASTRONOMIA COM
LA FÍSICA: KEPLER, LA FÍSICA: KEPLER,
GALILEI, NEWTON...GALILEI, NEWTON...
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1818
REVOLUCIÓ COPERNICANA (1)REVOLUCIÓ COPERNICANA (1) Conseqüències contrastables que semblen Conseqüències contrastables que semblen
refutar la teoria copernicana. Si la Terra es refutar la teoria copernicana. Si la Terra es mogués:mogués: tindríem sensació de moviment.tindríem sensació de moviment. faria un vent irresistible i constant de l’Est.faria un vent irresistible i constant de l’Est. núvols, ocells i qualsevol altre cos suspès en l'aire núvols, ocells i qualsevol altre cos suspès en l'aire
marxarien a gran velocitat cap a l'oest, per damunt dels marxarien a gran velocitat cap a l'oest, per damunt dels nostres caps.nostres caps.
les sagrades escriptures no sostindrien pas el contrari.les sagrades escriptures no sostindrien pas el contrari. no ens semblaria que els cossos cauen no ens semblaria que els cossos cauen
perpendicularment.perpendicularment. tot sortiria escampat per l'univers, com centrifugat.tot sortiria escampat per l'univers, com centrifugat. amb el pas dels mesos, canviaria la forma de les amb el pas dels mesos, canviaria la forma de les
constel·lacions.constel·lacions.
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 1919
REVOLUCIÓ COPERNICANA (2)REVOLUCIÓ COPERNICANA (2) Esquema refutatiu elementalEsquema refutatiu elemental
Si la Terra es mogués (H), aleshores (Si la Terra es mogués (H), aleshores () ) faria un vent irresistible de l’est (C)faria un vent irresistible de l’est (C)
Però no (Però no () fa un vent...) fa un vent... Per tant no és cert que (Per tant no és cert que () la terra es mogui) la terra es mogui
Esquema refutatiu complexEsquema refutatiu complex Si la Terra es mogués (H) i (Si la Terra es mogués (H) i () l’Univers fos ) l’Univers fos
ple (Hple (Hadad) aleshores ( aleshores () faria un vent ) faria un vent
irresistible de l’est (C)irresistible de l’est (C) Però no (Però no () fa un vent...) fa un vent... Per tant o bé (Per tant o bé () no és cert que () no és cert que () la terra es ) la terra es
mogui, o bé no és cert que (mogui, o bé no és cert que () l’Univers és ) l’Univers és ple.ple.
H C
C
H
H Had C
C
H Had
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 2020
REVOLUCIÓ COPERNICANA (3)REVOLUCIÓ COPERNICANA (3)TORRES CONTRA VAIXELLS - 1TORRES CONTRA VAIXELLS - 1
Model aristotèlico – ptolemaic de caiguda lliure:Model aristotèlico – ptolemaic de caiguda lliure:
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 2121
REVOLUCIÓ COPERNICANA (4)REVOLUCIÓ COPERNICANA (4)TORRES CONTRA VAIXELLS - 2TORRES CONTRA VAIXELLS - 2
El que, segons els defensors del model El que, segons els defensors del model aristotèlic, succeiria (i no succeeix) si la terra aristotèlic, succeiria (i no succeeix) si la terra es mogués:es mogués:
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 2222
REVOLUCIÓ COPERNICANA (5)REVOLUCIÓ COPERNICANA (5)TORRES CONTRA VAIXELLS - 3TORRES CONTRA VAIXELLS - 3
Argumentació dels copernicans, contra la dels Argumentació dels copernicans, contra la dels aristotèlics. El que succeeix en un vaixell en aristotèlics. El que succeeix en un vaixell en moviment:moviment:
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 2323
REVOLUCIÓ COPERNICANA (6)REVOLUCIÓ COPERNICANA (6)TORRES CONTRA VAIXELLS - 4TORRES CONTRA VAIXELLS - 4
Aplicació al moviment terrestre. El que Aplicació al moviment terrestre. El que realment succeeix, segons el nou model:realment succeeix, segons el nou model:
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 2424
REVOLUCIÓ COPERNIREVOLUCIÓ COPERNICANA (7)CANA (7)
La teoria de Copèrnic topa amb importants La teoria de Copèrnic topa amb importants obstacles, que els copernicans superaran:obstacles, que els copernicans superaran: modificant el model copernicà (Kepler)modificant el model copernicà (Kepler) creant una creant una nova físicanova física, coherent amb la nova , coherent amb la nova
astronomia (Galilei, Torricelli, Newton...)astronomia (Galilei, Torricelli, Newton...)
Després de 150 anys de “ciència en crisi”, Després de 150 anys de “ciència en crisi”, amb Isaac Newton s’inicia un nou període amb Isaac Newton s’inicia un nou període de “ciència normal” que implica:de “ciència normal” que implica: La fi de la cosmologia i la física aristotèliquesLa fi de la cosmologia i la física aristotèliques La unió de la física i l’astronomia en una sola La unió de la física i l’astronomia en una sola
ciènciaciència
04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 2525
ELS PRESSUPÒSITS METAFÍSICELS PRESSUPÒSITS METAFÍSICS DE LA CIÈNCIAS DE LA CIÈNCIA REALISME ONTOLÒGICREALISME ONTOLÒGIC
– Existeix una realitat independentment de que Existeix una realitat independentment de que sigui percebuda.sigui percebuda.
UNIFORMITAT DE LA NATURALESAUNIFORMITAT DE LA NATURALESA– Hi ha unes regularitats en el món natural.Hi ha unes regularitats en el món natural.
CAUSALITATCAUSALITAT– En idèntiques circumstàncies, causes iguals En idèntiques circumstàncies, causes iguals
provoquen efectes iguals.provoquen efectes iguals. COMPRENSIBILITAT DEL MÓNCOMPRENSIBILITAT DEL MÓN
– És possible conèixer la realitat. És possible conèixer la realitat.