01 - morfologia i geomorfologia de la...

Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí

Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 1 -

03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 3

2 DESCRIPCIÓ DE LA FISIOGRAFIA DE LA CONCA DEL FRANCOLÍ ................ 4

3 DESCRIPCIÓ OROGRÀFICA DE LA CONCA DEL FRANCOLÍ .......................... 9

3.1 Anàlisi descriptiva dels pendents i vessants ................................................. 11

4 LA VEGETACIÓ I ELS SÒLS: ............................................................................ 15

5 METEORITZACIÓ I PRINCIPALS FORMACIONS GEOMORFOLÒGIQUES .... 20

5.1 Principals processos geomorfològics que poden donar-se a la conca: ......... 21

5.1.1 Processos gravitacionals i anàlisi de vertents: ....................................... 21

5.1.2 Processos i formes fluvials: ................................................................... 22

5.1.3 Relleu càrstic ......................................................................................... 22

5.1.4 Processos periglaciars: .......................................................................... 24

5.1.5 Processos pluvials: ................................................................................ 25

5.1.6 Dinàmica actual: .................................................................................... 25

5.2 Erosionabilitat de la conca ............................................................................ 26

Índex de taules

Taula 1.- Principals litologies que s’han agrupat en funció de la seva competència ..... 5

Taula 2.- Superfícies que ocupen els principals grups de vegetació i usos del sòl ..... 18

Taula 3.- Característiques analítiques del sòl del Pla de les Deveses (Creaf) ............ 20

Índex de figures

Figura 1.- Mapa d’erosionabilitat de les principals litologies ...................................... 4

Figura 2.- Incisió fluvial en materials poc competents de la categoria 1 .................... 5

Figura 3.- Incisió fluvial en els materials carbonatats de la categoria 2 ..................... 6

Figura 4.- Estructures geomofològiques contrastades originades pel diferent grau

de competència dels materials .................................................................. 6

Figura 5.- Estructures esglaonades sobre materials triàsics de la capçalera de la

conca del Francolí. .................................................................................... 7



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Figura 6.- Aflorament de diorites on es constat el diferent grau d’alteració. .............. 7

Figura 7.- Estructura en forma de pitons de la diorita no alterada ............................. 8

Figura 8.- Mineralització tipus skarn desenvolupada en els material paleozoics ...... 8

Figura 9.- Incisió fluvial en materials paleozòics de la categoria 5 ............................ 9

Figura 10.- Mapa del Model digital del Terreny de la Conca del Francolí (en base

aMDT 30*30 de Catalunya) ..................................................................... 10

Figura 11.- Zona de la Riba vista des de Vilaverd ..................................................... 10

Figura 12.- Vista de la conca de Barberà .................................................................. 11

Figura 13.- Mapa de les principals categories en funció dels pendents .................... 11

Figura 14.- Vista de tarteres i caigudes de blocs en materials diorítics i pendents

superiors a 30º ........................................................................................ 12

Figura 15.- Materials conglomeràtics susceptibles de presentar fenòmens de bolcada

................................................................................................................ 12

Figura 16.- Mapa de categories en funció de les d’orientacions dels vessants ........ 14

Figura 17.- Mapa de categories de vegetació (en base els Hàbitats de Catalunya,

(CREAF,2001)) ....................................................................................... 15

Figura 18.- Boscos de pins, alzinar i roures .............................................................. 16

Figura 19.- Vista de les vinyes del Monastir de Poblet .............................................. 19

Figura 20.- Cultiu de vinyes en una àrea amb pendent i fàcilment erosionable ........ 19

Figura 21.- Mapa d’erosionabiliat en funció dels factors topogràfics ......................... 29

Figura 22.- Mapa d’erosionabilitat tenint en compte criteris topogràfics i geològics .. 29



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

1 INTRODUCCIÓ

En tot estudi de planificació d’un espai fluvial cal conèixer les característiques:

geològiques, fisiogràfiques, topogràfiques, climàtiques i geomorfològiques de la conca

receptora del curs fluvial.

La heterogeneïtat litològica i les principals estructures tectòniques de la Conca del

Francolí condicionen fortament la seva orografia. Els relleus més abruptes del Massís

de Prades contrasten amb els pendents més suaus de part de la capçalera de la

conca situada en la unitat tectònica de la Depressió de l’Ebre i en el tram baix de la

conca en la unitat tectònica de la Depressió de Valls-Reus. Sembla constatar-se que

aquestes dues Depressions, que representen el 65% de la conca, condicionen de

forma significativa la seva morfologia.

Les característiques litològiques i estructurals de la conca han afavorit una

antropització de les Depressions, en les quals predomina el sòl agrícola i industrial,

mentre que les zones topogràficament més elevades han estat més preservades i

conserven una vegetació i un patrimoni històrico-cultural que ha afavorit l’establiment

del Paratge Natural d’Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet. Aquesta

variabilitat en els usos del sòl pot relacionar-se en definitiva amb una diversitat en la

dinàmica geomorfològica i en la erosionabilitat de la conca.

Per tal de poder fer una valoració de l’erosionabilitat de la conca s’han realitzat tota

una sèrie de mapes de síntesi en funció dels diferents factors que la condicionen. Els

mapes de síntesi permeten agrupar els diferents paràmetres en categories creades en

funció del grau d’erosionabilitat. Posteriorment els mapes de síntesi s’han combinat

amb la finalitat d’obtenir un únic mapa d’erosionabilitat.

En aquest apartat no s’intenta fer una descripció acurada de tots els processos

geomorfològics que es donen a la zona sinó que es realitza un breu recull dels

principals trets geomorfològics per tal d’explicar els principals processos de

meteorització i erosió que tenen lloc en la conca.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

2 DESCRIPCIÓ DE LA FISIOGRAFIA DE LA CONCA DEL FRANCOLÍ

Per analitzar els fenòmens que afecten a un vessant cal tenir en compte les

característiques fisiogràfiques, ja que el vessant es comporta en funció de la seva

orientació, de la seva lluminositat, humitat, vent, nuvolositat, etc.. i de les seves

característiques morfodinàmiques. El vessant sol englobar tots aquells terrenys o

materials que no es mobilitzen per escolament. Per tant la xarxa hidrogràfica permet

definir uns elements com: divisòria, tàlveg, conca vertent o interfluvi que condiciona la

mobilització d’un vessant. Aquest fet posa de manifest la necessitat d’estudiar en

detall la fisiografia de la Conca del Francolí que és troba fortament controlada per les

principals característiques litològiques i estructurals.

En l’apartat de geologia s’ha fet una descripció acurada de les característiques

litoestratigràfiques i estructurals, a partir de la qual s’ha elaborat un mapa de síntesi

dels principals materials aflorants en diferents categories en funció de la seva

competència. Cal assenyalar que les categories creades són de caràcter genèric i que

sovint una mateixa litologia pot ser inclosa en més d’una categoria en funció de la

seva composició, així com de la seva textura i estructura. Tot això condicionarà la

seva competència de les principals categories creades (veure Figura 1).

La categoria 1 es correspon amb els materials més fàcilment erosionables

(Taula 1). En aquesta taula, es recullen les principals litologies aflorants amb el

percentatge que representen dintre del conjunt de la conca. Es pot observar,

que aquesta categoria amb el 54%, és la que presenta una major superfície

dintre de la conca. Tal i com s’ha esmentat anteriorment, gran part dels

materials que corresponen a aquesta categoria, formen part de les unitats

tectòniques de les Depressions de l’Ebre i de Valls-Reus. La baixa

competència d’aquests materials, tal com es pot veure de les àrees on afloren,

condiciona els usos del sòl permetent el desenvolupament agrícola, industrial i

també l’urbà.

Figura 1.- Mapa d’erosionabilitat de les principals litologies

Si es compara la distribució espacial d’aquesta categoria (Figura 1) amb el

mapa geològic s’observa que els materials que essencialment formen part

d’aquesta, són els paleògens de la Depressió de l’Ebre, miocènics i

plioquaternaris de la depressió de Valls-Reus, i els materials quaternaris

al·luvials del riu Francolí i de les principals rieres. Aquests materials doncs

afavoreixen principalment la incisió dels principals cursos fluvials la qual cosa

explica que els processos geomorfològics predominants es trobin precisament

relacionats amb aquesta dinàmica fluvial (veure Figura 2).



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Categoria Materials Superfície dintre

de la conca (km2) %

1

Argiles, blocs, margues, sals, sauló, còduls, graves,

guixos, sorres, travertins, limolites, lutites, arcoses,

roques ígnies bàsiques de gra gruixut a gra mig

(basalts, foidolites, sienitoides i dioritoides foidítics)

450 54

2

Calitx, cataclasita, crostes carbonàtiques, diabases,

gneis ocel·lar, bretxes, gresos, calcarenites,

conglomerats, calcàries, marbres, grauvaques,

margocalcàries, roques bàsiques de gra fi

(fonolitoides, tefritoides, foiditoides), roques àcides de

gra gruixut (granitoides, aplites, pegmatites), roques

intermitges de gra gruixut (granitoides, gabroides,

anortosites) roques ultramàfiques

207 25

3

Dolomies, leucogranits, roques àcides de gra fi

(riolites, dacitoides) i roques intermitges de gra fi

(Dioritoides, andesitoides, traquitoides)

115 14

4 Calcoesquist, lampròfirs, pòrfirs, skarns 1 0

5 Quarsites, pissarres, filites, esquist, cornubianites,

lidites 58 7

Total 831 100

Taula 1.- Principals litologies que s’han agrupat en funció de la seva competència

Des del punt de vista estructural aquests sectors es caracteritzen per no

presentar accidents tectònics rellevants o per fossilitzar-los. Un clar exemple el

constitueixen els materials plioquaternaris que fossilitzen la falla de Salou - La

Secuita que presenta un salt de fins a 1.500 m però que no aflora en superfície.

Tanmateix cal assenyalar que, tot i que els treballs consultats no constaten

l’existència de neotectònica, la presència d’escarpaments de falla quaternaris

en altres sectors de la Depressió de Valls-Reus no descarta la seva presència.

Figura 2.- Incisió fluvial en materials poc competents de la categoria 1

La categoria 2 està relacionada amb els materials mitjanament erosionables.

En la Taula 1 es pot observar que aquesta categoria representa el 25% de

material aflorant. Aquests materials són de caràcter molt heterogeni tant des

del punt de vista de la seva gènesis com del quimisme, la qual cosa explica

que els processos de meteorització que hi tenen lloc són de caràcter molt

divers. La presència de materials carbonatats afavoreix els processos de

meteorització química que seran tractats en detall posteriorment. Tot i que es

tracta de materials més competents que els de la categoria 1 en ells també

s’observa la incisió de la xarxa hidrogràfica (veure Figura 3), relacionada amb

molts casos amb les estructures tectòniques que els travessen i amb els

processos de meteorització que caracteritzen les diferents litologies que formen

part de la categoria.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Figura 3.- Incisió fluvial en els materials carbonatats de la categoria 2

Les zones on predominen les calcàries i els granits, la fracturació condiciona la

incisió de la xarxa hidrogràfica mentre que la presència de famílies de diàclasis

en els granits i les estructures sedimentàries i de fissuració com ara els

estil.lolits en les roques calcàries afavoreix la meteorització mecànica i química

d’aquests materials. Aquestes zones de fracturació incrementen la capacitat

d’infiltració de les aigües de pluja en el sòl, la qual cosa afavoreix al mateix

temps l’hidròlisis i l’oxidació de les principals litologies aflorants i a més permet

posar en contacte litologies de diferent grau de competència la qual cosa

explica que es potenciï la erosionabilitat d’aquest sectors (veure Figura 4).

Figura 4.- Estructures geomofològiques contrastades originades pel diferent grau de competència

dels materials

En aquesta categoria també s’han inclòs els conglomerats de les sèries

detrítiques de la Depressió de l’Ebre ja que aquests es troben cimentats i

donen lloc a escarpaments discontinus més arrodonits que els de les calcàries

triàsiques. Les principals causes d’aquest diferent modelat estan associades a

una menor potència dels conglomerats i una diferència de coherència amb els

materials infrajacents de sòcol.

Les estructures plegades també condicionen el modelat d’aquests terrenys ja

que els nuclis dels anticlinals, permeten que aflorin materials més competents

que les argiles, com per exemple conglomerats, que sovint donen lloc a zones

topogràficament més elevades que la resta, però de morfologia més

arrodonida.

La diferències de competències i l’estructura tectònica de plegament del sector

est de la conca ha permès el desenvolupament d’estructures esglaonades

(veure Figura 5) que seran tractades en detall posteriorment.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Figura 5.- Estructures esglaonades sobre materials triàsics de la capçalera de la conca del Francolí.

La categoria 3 que correspon al 14% dels materials aflorants, es troba

representada per les dolomies i les roques ignies àcides i intermitges de gra fi.

Es tracta de materials que presenten una major competència que els

anteriorment esmentats a causa principalment de la seva estructura cristal·lina.

Així, per exemple, les dolomies tot i tractar-se de materials carbonatats

presenta una estructura cristal·lina més complexa que les calcàries. Això es

degut en gran part, a una forta recristalització al tractar-se d’una dolomització

secundaria, que ha esborrat tota una sèrie de discontinuïtats que portava la

roca original. Tot el conjunt explica que les dolomies presentin una taxa

d’erosionabilitat menor. La Taula 1 permet constatar que volumètricament, en

superfície, els materials de la categoria 3 representen un petit percentatge del

total de la conca però la seva importància radica en que condicionen la

morfologia dels relleus. La Figura 1 permet observar que aquests materials es

localitzen al Massís de Prades a l’oest de la conca i en les Serralades del horst

Priorat- Gaià.

Dintre d’aquesta categoria s’ha inclòs també la diorita (veure Figures 6 i 7) que

per les seves característiques petrogràfiques es comporta de forma diferent els

materials del sòcol paleozoic. Així s’observa un grau d’alteració diferencial amb

zones amb una alteració inapreciable i altres que es troben fortament

arenitzades. En els sectors altament tectonitzats predominan el pitons.

Figura 6.- Aflorament de diorites on es constat el diferent grau d’alteració.

En la categoria 4, trobem les zones on afloren dics de pòrfirs i lampròfirs, així

com estructures filonianes com mineralitzacions com el quars es el component

principal, nivells de roques metamòrfiques diferenciades com els calcoesquists

i també aurèoles de skarns. (veure Taula 1 i Figura 8). S’observa que des del

punt de vista de la superfície aflorant es tracta d’una categoria poc

representada. Tanmateix aquest tipus de litologia condiciona la mobilització

dels seus materials.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Figura 7.- Estructura en forma de pitons de la diorita no alterada

Per últim els materials més difícilment erosionables són aquells els quals s’ha

assignat la categoria 5. Es tracta dels materials globalment més competents. Si

comparem la Figura 1 amb el mapa geològic observem que es tracta

fonamentalment dels materials del sòcol paleozoic. Cal assenyalar que aquests

materials poden incrementar la seva erosionabilitat si presenten fortes

discontinuitats com plans d’esquistositat i també diàclasis que esdevenen plans

de debilitat enfront a l’acció de la meteorització (veure Figura 9).

Figura 8.- Mineralització tipus skarn desenvolupada en els material paleozoics



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Figura 9.- Incisió fluvial en materials paleozòics de la categoria 5

3 DESCRIPCIÓ OROGRÀFICA DE LA CONCA DEL FRANCOLÍ

A la Figura 11 s’observa com des del punt de vista orogràfic, el relleu es troba

fortament controlat per les principals litologies aflorants i el diferent grau de

competència dels materials enfront a la erosionabilitat. Destaca el contrast altitudinal

entre el Massís de Prades (que es correspon amb la unitat tectònica del Massís del

Priorat), les alineacions de les Serralades de les Guixeres, Carbonària, Jordà i

Volturera (corresponents la unitat tectònica del horst del Priorat-Gaià) i les serralades

que constitueixen la unitat tectònica del Massís del Gaià i les formacions que formen

la conca de la Depressió de l’Ebre i de la Depressió de Valls-Reus.

A menor altitud (700-800 m) es troben les Serralades corresponents al horst del

Priorat-Gaià que es troben essencialment constituïdes per materials del Triàsic, de

menor duresa que els materials de sòcol del Paleozoic. Cal destacar que la presència

de la falla de Cavalls-Pandols-el Montsant que enllaça amb la falla de la Riba

(encavalcament que posa en contacte materials del sòcol paleozoic i mesozoic amb la

conca de l’Ebre), explica les diferències altitudinals que es presenten en pocs metres

al nord-oest de la conca entre el Massís de Prades i l’Espluga del Francolí (a uns 500

m d’altitud).



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Figura 10.- Mapa del Model digital del Terreny de la Conca del Francolí (en base aMDT 30*30 de

Catalunya)

Figura 11.- Zona de la Riba vista des de Vilaverd

En la Figura 10 s’observa també que el riu Francolí ha reaprofitat la falla de la Riba

per travessar el horst Priorat-Gaià i endinsar-se en la Depressió de Valls-Reus (veure

Figura 11). Aigües a munt, en la Depressió de l’Ebre, el riu ressegueix força bé la

traça de la falla de Cavalls-Pandols-el Montsant. Les Serralades del horst del Priorat-

Gaià s’alineen paral·lelament a la prolongació de la falla del Camp. Tanmateix tot i



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

existir un contrast altitudinal aquest no és tant important ja que en aquest sector es

passa d’aproximadament 800 m en les carenes a 400 m de la zona de la Conca de

Barberà.

Al nord de la conca la divisòria d’aigües superficials coincideix amb les Serres de

Viloví i Talaiat (700-750 m) que es corresponen amb nivells guies de calcàries

terciàries que cabussen uns 2º i que per tant actuen com a superfícies estructurals.

Les zones topogràficament més deprimides es troben situades entre línia de costa del

sector de Tarragona ( 0 m) i el Pla de Santa Maria ( 400 m). Aquest sector es

caracteritza per presentar materials fàcilment erosionables d’edat quaternària a

plioquaternària i presentar pendents molt suaus.

Ja en la Depressió de l’Ebre dintre de la unitat de la Conca de Barberà (veure Figura

12) els gradients altitudinals són petits i oscil·len 300-500 m.

Figura 12.- Vista de la conca de Barberà

3.1 Anàlisi descriptiva dels pendents i vessants

A partir del MDT1 s’han pogut realitzar el mapa de pendents i d’orientacions dels

vessants que permetran acotar millor el grau d’erosionabilitat de la conca des del punt

de vista fisiogràfic.

Figura 13.- Mapa de les principals categories en funció dels pendents



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

El mapa de la Figura 13 mostra que les pendents calculades han estat agrupades en

5 categories per tal d’avaluar l’erosionabilitat del medi en funció d’aquest paràmetre.

Categoria 1: Es tracta de les zones on el pendent és més elevat, superior a 30

º, la qual cosa explica que en aquest sector els principals processos

geomorfològics que es donen són de tipus bolcada i esllavissades, ja que es

tracta de pendents inestables (veure Figures 14 i 15).

Figura 14.- Vista de tarteres i caigudes de blocs en materials diorítics i pendents superiors a 30º

A nivell espacial s’observa que hi ha poques zones que presentin aquest tipus

de pendents, només es detecten puntualment en alguns sectors del Massís de

Prades coincidint amb materials de sòcol paleozòic més competents (categoria

5 de competència). També s’observen en els sectors altament tectonitzats de la

falla de Cavalls-Pandols-el Montsant que permeten l’encavalcament de les

sèries paleozòiques i mesozòiques i que dóna lloc a una verticalització de les

capes.

Figura 15.- Materials conglomeràtics susceptibles de presentar fenòmens de bolcada

Es pot apreciar que les incisions de la xarxa hidrogràfica en l’interior del Massís

de Prades són abruptes amb pendents superiors a 30º la qual cosa explica que

existeixin descensos de derrubis per gravetat (veure Figura 14). Tanmateix

l’acció erosiva dels torrents no sembla haver modificat de forma significativa els

nivells de les crestes. Els nivells topogràfics d’aquest sector tenen tendència a

agrupar-se per altituds la qual cosa fa pensar que es tracta dels últims vestigis

de les antigues superfícies d’erosió pretriàsica i preeocènica exhumada i

posteriorment fracturada i desnivellada (Calvet, 1973).

A l’est de la conca, en determinats sectors del Massís del Gaià, l’encaixament

de la xarxa hidrogràfica i l’estructura tectònica de plegament i fracturació,

afavoreixen l’existència de pendents importants.

La Categoria 2 correspon a aquells sectors on els pendents es troben

compresos entre 30-20 º. Per tant es pot considerar que els pendents tot i ser



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

menors que els anteriorment esmentats segueixen essent abruptes la qual

cosa explica que predominin els processos geomoforfològics de caiguda i

esllavissades.

En la categoria 3 queden incloses totes aquelles vessants que presenten

pendents compreses entre 20 i 10º. Es tracta de pendents més estables que

les de la categoria 2 i que es localitzen majoritàriament en els sectors del

Massís de Prades i en les Serralades del horst Priorat-Gaià. Dintre d’aquesta

categoria també queden incloses les superfícies estructurals de les Serralades

de Vilobí i Talaiat.

La categoria 4 es troba constituïda per aquelles vessants on les pendents

oscil·len entre 10 i 5º. Es tracta de baixes pendents i corresponen

essencialment a aquells sectors on afloren els materials més fàcilment

meteoritzables. Entre aquests materials trobem els d’edat terciària, miocènica,

plioquaternaris de les Depressions de l’Ebre i de Valls-Reus.

Per sectors destaca:

a) Al nord de la conca del Francolí i dintre de la unitat estructural de la

Depressió de l’Ebre abunden els sectors amb pendents inferiors els 10º. Es

tracta de zones molt planes que sovint presenten pendents que no superen

els 5º. La Figura 15 permet constatar que aquest sector de la capçalera de

la conca del Francolí es troba envoltada per relleus amb pendents superiors

a 20º on neixen nombroses rases i barrancs així com el propi riu Francolí. A

més, en aquesta Figura 15 també es pot observar que la distribució dels

relleus afavoreix una xarxa hidrogràfica de tipus radial. Es tracta de rieres

que neixen en els relleus de la capçalera i que conflueixen de forma radial

cap al riu Francolí que aigües avall travessa el horst del Priorat-Gaià

aprofitant la falla de la Riba.

La morfologia de la conca del Francolí en la zona de capçalera condiciona

el temps de concentració i de resposta aigües avall de la Riba, ja que en

principi una conca radial presenta temps de concentració inferiors a una

dendrítica. Per tant es constata la importància que té en la morfologia i

comportament d’una conca hidrogràfica el tipus de litologia i estructura

tectònica predominant.

Com s’ha esmentat anteriorment la sèrie terciària de la Depressió Central es

caracteritza per ser, en el sector de l’Espluga del Francolí, predominantment

margosa amb abundants intercalacions de petit gruix i extensió variable de

conglomerats, gresos i calcàries distribuïdes irregularment. Es tracta d’una

sèrie que des del punt de vista tectònic presenta una disposició força

regular amb cabussaments suaus al nord que progressivament es fan més

forts quan més a prop de la falla Cavalls-Pandols-el Montsant es troben. En

els sectors més propers a la falla, aquests materials donen lloc a cratons

(constituïts sovint per conglomerats) que ressegueixen les vores del sòcol

paleozoic.

A més també s’observa que com a conseqüència de l’alternança de

materials de diferent grau de competència s’afavoreix l’erosió diferencial, la

qual cosa permet que les capes de major duresa, que donen lloc a relleus

arrodonits, esdevinguin capes força continues i amb un cabussament

general d’uns 10º. Des del punt de vista geomorfologic s’observa que la

pendent està formada per una sèrie d’esglaons summament irregulars

(veure Figura 5).

b) L’altre sector que presenta pendents inferiors a 10º és el sector comprès

entre el litoral i la falla del Camp tot coincidint amb la Depressió de Valls-

Reus. En contrast amb el que passava en el sector de la Conca de Barberà

la xarxa fluvial en aquesta àrea és clarament dendrítica, la qual cosa, a

priori significaria que el temps de concentració es més gran i que per tant el

temps de resposta també. Cal assenyalar però, que el règim d’aportacions

del riu Francolí, en el tram mig i baix es troba fortament controlat, entre

d’altres factors per l’escolament subterrani i l’hipodèrmic. La principal causa

d’aquest comportament és la connexió hidràulica existent entre les

formacions aqüíferes de caràcter lliure, que presenten elevades



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

transmisivitats i temps de residència curts, i el riu a excepció d’aquells punts

en que la llera ha estat impermeabilitzada per activitats antròpiques.

La categoria 5 correspon a les zones planes amb pendents que oscil·len entre

5º i 0º. Es tracta dels sectors constituïts essencialment per materials

quaternaris al·luvials.

El MDT també permet construir un mapa d’orientacions de vessants. A partir de la

elaboració d’aquest mapa (veure Figura 19) s’han establert unes categories que

permetran combinar el mapa amb el de pendents i obtenir un que ens informa de

l’erosionabilitat del terreny en funció de la topografia.

Les categories establertes han estat:

A la categoria 1 pertanyen aquells vessants que presenten una orientació

compresa entre l’E i SE. Es tracta de les vessants orientades a llevant, aquests

vessants reben les pluges procedents de mar cap a terra i per tant presenten

elevades precipitacions. Es tracta doncs de vessants amb un alt grau d’humitat

la qual cosa incrementa la meteorització química i física del terreny. La Figura

19 permet constatar que els vessant agrupats en aquesta categoria no són molt

abundants en la conca tot i que es detecten en el sector del Massís de Prades i

en un dels vessants de les Serres del horst Priorat-Gaià.

Figura 16.- Mapa de categories en funció de les d’orientacions dels vessants

La categoria 2 es troba representada per aquelles vessants que presenten una

orientació compresa entre el N i el NE. Aquestes vessants tot i no trobar-se

orientades cap a llevant presenten un cert grau d’humitat ja que es tracta de

vessants orientades cap al nord. La Figura 16 permet observar que des del

punt de vista de la seva representativitat dintre de la conca, aquest tipus

d’orientació és més significatiu que el de la categoria 1. Espacialment s’observa

que els vessants que presenten aquestes orientacions es concentren en el

Massís de Prades i alguns sectors del horst Priorat-Gaià.

La categoria 3 es troba representada per aquelles vessants que presenten una

orientació predominant O i NO. Les vessants que tenen aquestes orientacions



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

es caracteritzen per presentar menor grau d’humitat que les anteriors tot i la

seva component N. La Figura 19 mostra també que aquesta orientació

predomina en el vessant nord de les Serres del horst del Priorat-Gaià i en el

sector del Bloc del Gaià. Cal esmentar, a mes a mes, que en el vessant nord

del Massís de Prades al sud de l’Espluga del Francolí també es localitzen

vessant amb aquesta orientació predominant.

La categoria 4 es troba representada per aquelles vessants d’orientació

preferentment de S a SO. Es tracta doncs de les vessants amb menor grau

d’humitat i per tant les que en principi presenten menor meteorització química.

A la Figura 16 aquestes orientacions són freqüents en la majoria de relleus de

la conca del Massís de Prades, Serralades del horst del Priorat-Gaià i Bloc del

Gaià.

La categoria 5 agrupa les zones planes de les Depressions de l’Ebre i de Valls-

Reus.

4 LA VEGETACIÓ I ELS SÒLS:

El recobriment vegetal de la conca influeix directament en la intensitat de la circulació

de les aigües. La vegetació atenua els efectes mecànics directes del agents

meteorològics: impacte de la caiguda de les gotes de pluja, l’escolament superficial

(que regula el temps de concentració de la conca), el valor i l’oscil·lació de la

temperatura i la densitat de la xarxa de drenatge.

Figura 17.- Mapa de categories de vegetació (en base els Hàbitats de Catalunya, (CREAF,2001))

La Figura 17 i la Taula 2 mostren que la vegetació predominant a la conca és la

corresponent els conreus, els quals representen el 53 % de la superfície estudiada.

En contrast els boscos representen el 28 % del total de la superfície i el 13 %

correspon a altres tipus de vegetació.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

La Figura 17 permet observar, a la vegada, que els cultius es concentren en els

sectors de la Conca de Barberà i a la Depressió de Valls-Reus mentre les zones

boscoses es concentren al Massís de Prades i Serralades del Horst de Priorat-Gaià.

A la conca del Francolí s’observa que els boscos es troben predominantment

constituïts per pinedes que representen el 69 % de la superfície boscoses i alzinars

que representen el 18 %. Mentre el 10 % es troba representat per Garriga (veure

Figura 18).

Figura 18.- Boscos de pins, alzinar i roures

Les àrees despullades de vegetació es troben representades per les crestes i els

assentaments humans (que corresponen al 5 % del total de la superfície de la conca)

predominantment afectats pels processos de superfície, tant tèrmics com hidrològics,

mentre les àrees cultivades (veure Figura 23), a causa de la seva permeabilitat i

recobriment vegetal discontinu en el temps i en l’espai, poden presentar els mateixos

processos. Tot i això aquestes àrees són menys susceptibles a l’erosió que les

despullades.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

417 418 445 446 473 Total % dintre dels

grups principals

% respecte al total de la

super. de la conca

Bosc

Alzinars 25621800 4140800 11010100 1220400 41993100 18

28

Coníferes 295300 295300

Bosc mixt de carrasca i pins 135800 500100

Bosc mixt d'alzina i pins 364300 1567200 88700 184500 2204700 1

Bosc mixt de roure i pi 58700 118100 176800

Castanyedes 858700 858700

Bosc Ribera 84900 26600 60000 171500

Garrigues 716300 2481100 6644600 12434700 22276700 10

Pinedes 50061400 41640600 49434900 17359600 3420500 161917000 69

Rouredes 374400 1033500 956100 2364000 1

Freixenedes 233300 233300

TOTAL 78804900 50863200 68161000 31377300 3420500 232991200 100

Conreus

Camps avellaners 2222000 14345600 9707000 67852100 3717100 97843800 22

53

Conreus abandonats 2028900 2493500 3527100 6173800 6184900 20408200 5

Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses

416300 254000 251000 1092800 2014100 0

Conreus herbacis extensius de secà 17574700 53376000 248800 3743100 902700 75845300 17

Fruiterars de regadiu Pomeres 1061700 111100 1172800 0

Fruiterars de seca oliveres 16575700 21890300 2155900 57463600 3488200 101573700 23

Vinyes 27648600 78099500 1131100 31413400 370400 138663000 32

TOTAL 66466200 170458900 16769900 167958700 15867200 437520900 100

Prats

Camps pastura 73100 73100

1 Prats 2394100 3478200 5872300

Joncedes i prats 143100 54100 2515200 2712400

TOTAL 143100 54100 4909300 3551300 8657800

Bosquines Bosquines 156200 156200

Matollar i altres

Rebollars 700 6800 7500

12

Sargars 240300 333400 280100 853800

Brolles 8792500 25651900 4199400 13865400 554100 53063300

Canyars 562600 1486200 12395900 3282800 387900 18115400

Carrascars 335400 2329800 17500 2682700

Fenassars 3161100 10488900 1139300 1298000 623600 16710900

Grans parcs i jardins 77100 77100

Llistonars 2294400 1384000 709100 80900 4468400

Màquies 278700 1581300 1860000

Matollars 1196000 113500 1171900 1513700 3995100



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

417 418 445 446 473 Total % dintre dels

grups principals

% respecte al total de la

super. de la conca

TOTAL 16583000 41454300 19246700 21245300 3304900 101834200

Plantacions d'arbres

Plantacions coníferes 74000 74000

Plantacions de pollancres i plàtans 83100 56800 139900

Plantacions d'eucaliptus 23000 23000

TOTAL 157100 79800 236900

Pedreres, explotacions d'àrids i runam 145000 944500 759800 123200 1972500

Penya-segats i cingles calcaris

Penya-segats 23800 23800

Cingles i penyals calcaris de muntanya 45000 850400 63000 958400

Terrers calcaris 117000 117000

TOTAL 45000 967400 86800 1099200

Llits i marges de riu 933100 556200 94300 2543900 4127500

Bases 260200 18200 278400

Platges 70600 70600

Sòl urbà 1449300 6024700 20241100 14054800 41769900 5

Taula 2.- Superfícies que ocupen els principals grups de vegetació i usos del sòl



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Figura 19.- Vista de les vinyes del Monastir de Poblet

El sòl al igual que la vegetació també juga un paper molt important en la circulació de

l’aigua pel subsòl a causa de l’elevada permeabilitat de l’horitzó superior i de la

relativa impermeabilitat de l’horitzó inferior que afavoreix la circulació hipodèrmica.

Un cop constatada a grans trets la vegetació característica de la conca s’ha intentat

realitzar un mapa de categories de vegetació i usos del sòl per tal d’observar com

influeixen aquests factors en la meteorització i l’erosionabilitat del terreny (veure

Figura 17).

Les principals categories que s’han establert són:

La categoria 1 es troba representada per aquelles àrees on predominen els

boscos naturals que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja i retenen el sòl.

Per aquest motiu aquestes zones són les que presenten una menor taxa

d’erosionabilitat. Ara bé en aquests sectors la meteorització producte de

l’activitat biològica és elevada. S’observa que aquests boscos es concentren en

les zones topogràficament més elevades dels sectors del Massís de Prades i

Horst del Priorat-Gaià (veure Figura 18).

En la categoria 2 s’han agrupat les zones on es produeixen explotacions

forestals i les àrees que presenten abundants bosquines, matollars i altres tipus

de vegetació. En aquests sectors la infiltració mitjana és menor que en els

boscos naturals sobretot en aquells sectors on predomina el sòl nu o on no es

presenta sotabosc. Aquesta absència de vegetació pot donar lloc a un major

escolament superficial i una major erosionabilitat. La Taula 2 permet observar

que aquest grup representa el 12 % del total de superfície de la conca. La

Figura 17 permet constatar que aquest tipus de vegetació es concentra en les

parts baixes del Massís de Prades al marge dret del Francolí i al marge

esquerra del Francolí en la zona de la Riba.

Figura 20.- Cultiu de vinyes en una àrea amb pendent i fàcilment erosionable



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

La categoria 3 agrupa les zones de cultiu que faciliten la infiltració però degut a

la remobilització de les terres donen lloc a sòls fàcilment mobilitzables i per tant

erosionables.

La Taula 2 permet constatar que els cultius predominants són la vinya ( 32 %), les

oliveres (23 %) i els camps d’avellaners (22%). El cultiu de la vinya i de la olivera es

concentren a la Conca de Barberà i al marge esquerra del Francolí, mentre el de

l’avellaner es concentra al marge dret del Francolí.

Cal destacar que en funció del cultiu predominat també es pot diferenciar el grau

d’erosionabilitat del terreny. Per aquest motiu aquest tipus de paisatge sovint presenta

construccions antròpiques destinades a disminuir les possibles pèrdues de sòls. Així

en els sectors on predomina el cultiu de la vinya s’ha observat que existeixen

nombrosos marges de pedra que constaten la erosionabilitat del terreny.

A la categoria 4 s’inclouen les zones de prats i herba que tal i com s’observa a

la figura són de caràcter puntual (només representen el 1% de la superfície de

la conca) i es troben força aïllades.

La categoria 5 correspon a les zones de sòl urbà i sòl nu (que representen el 5

% del total de la superfície estudiada). En elles l’escolament superficial és

elevat i per tant l’erosionabilitat és elevada. Cal assenyalar però que el sòl urbà

sovint es troba asfaltat i fa difícil la mobilització de materials. Com es pot

observar a la Figura 6 les zones urbanes i industrials es concentren al sud de la

conca (àrea de Tarragona) i en el sector de Valls.

Des del punt de vista dels sòls només s’ha pogut trobar la informació proporcionada

pel CREAF sobre el quimisme i característiques físico-químiques dels sòls del Pla de

les Deveses (Prades). A la Taula 3 es pot observar que en els sòls del Massís de

Prades predominen els elements grollers (34%) i els llims (32%) en l’horitzó A i les

argiles (36%) i els llims (31%) en l’horitzó B. Des del punt de vista químic s’observa

que en els sòls analitzats predomina clarament la concentració del Ca2+

i el Mg2+

en

els dos horitzons.

Taula 3.- Característiques analítiques del sòl del Pla de les Deveses (Creaf)

5 METEORITZACIÓ I PRINCIPALS FORMACIONS

GEOMORFOLÒGIQUES

L’acció dels agents meteorològics sobre el substrat té com a resultat una debilitació

de la cohesió d’aquest i la seva posterior mobilització vessant avall per la força de la

gravetat. Aquest conjunt de processos són la causa del modelat i evolució a llarg

termini dels vessants i amb ells de les valls en les que conflueixen els materials

meteoritzats i mobilitzats (TRICART, 1977). Alhora els gradients topogràfics tenen una

gran importància en la repartició quantitativa i qualitativa dels processos

morfogenètics que afecten als vessants.

L’aigua i calor són els agents principals en els processos de denudació dels vessants.

Mentre que la presència de vegetació és funció del tipus de sòl i dóna lloc a variacions

en la intensitat dels processos de meteorització i mobilització. Tanmateix no s’ha

d’oblidar que les característiques litològiques i estructurals de la conca controlen

fortament les formacions geomorfològiques que es presenten a la conca. (Figura 2).

A continuació es fa una descripció de les principals formacions geomofològiques que

han estat descrites dintre de la conca del Francolí. És important assenyalar que gran



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

part d’elles han estat descrites en l’àmbit del Massís de Prades i Conca del Barberà

en base als treballs realitzats per Calvet al 1973 i 1976.

5.1 PRINCIPALS PROCESSOS GEOMORFOLÒGICS QUE PODEN DONAR-SE

A LA CONCA:

5.1.1 Processos gravitacionals i anàlisi de vertents:

En aquest tipus de processos l’agent específic que afavoreix la mobilitat dels materials

és la gravetat. Tanmateix l’aigua líquida desequilibra la cohesió la qual cosa col·labora

a reforçar els fenòmens. En els processos gravitacionals els desplaçaments de

materials en el vessant, sense intervenir cap suport actiu o mitjà per mobilitzar-lo,

afavoreix la autotranslació sota l’acció directa de la gravetat.

El desencadenament d’un procés gravitacional es troba en part controlat per l’acció

dels agents externs i interns i està determinat per valors crítics que determinen la

probabilitat de que es produeixin certs fenòmens. A continuació es fa una repàs dels

principals agents externs i interns que intervenen en aquest tipus de processos.

Factors externs: augmenten les forces impulsores sense que al mateix temps

exerceixin una acció compensatòria mitjançant les de resistència; els més destacats

són:

Canvis geomètrics i morfològics: variacions en les pendents, talussos i talls

naturals o artificials del terreny

Remobilitzacions del terreny: modificació en el volum de material per erosió-

sedimentació o càrrega-descàrrega siguin naturals o antròpiques

Vibracions i fenòmens similars

Liquafacció: processos de disminució brusca en la porositat, originant la

expulsió de l’aigua que mobilitza el material segons un comportament

semifluid.

Fluidificació: transport o arrossegament en suspensió de material sòlid, produït

per ones gasoses; és freqüent en allaus de neu i més rar en sòls.

Canvis climàtics: fenòmens tèrmics o hídrics, que condicionen tensions gel-

desgel, humit-sec i variacions del nivell freàtic.

Activitat biològica: acció mecànica de les plantes, actuant com estabilitzadors

per actuar com obstacles en uns casos mentre en altres exerceixen

sobrecàrregues i tensions de ruptura.

Factors interns: disminueixen les forces de resistència sense que al mateix tems

s’atenuïn les forces impulsores i es deuen a canvis propis del material com:

Meteorització: modifica les propietats mecàniques, cohesió, elasticitat i

porositat.

Caigudes progressives: procés de descàrrega, que alguns autors analitzen com

a un factor extern

A nivell teòric general tenint en compte les forces implicades hi ha un factor

d’estabilitat o seguretat (Fs), per aproximar numèricament a la potencialitat en la

probabilitat de que es doni un procés essent:

Fs = S/

Per: Fs>1 estabilitat

Fs>1 estabilitat

S : tensions efectives de resistència

: tensions efectives d’impuls

Principals tipologies dels fenòmens gravitacionals:

Les principals tipologies de fenòmens gravitacionals s’han establert en base a la

velocitat, connexió amb el substrat o suport del moviment, volum de material

mobilitzat, variacions estacional i ritmicitat en el seu conjunt i aleatorietat, normalment

aproximativa però que dóna informació sobre graus de fiabilitat per prediccions. Tenint

en compte aquests paràmetres es descriuen:

Caiguda

Desplaçament

Flux

Creep o reptació

Tal i com s’ha esmentat anteriorment els pendents abruptes, superiors a 30º, dels

sectors del Massís de Prades, afavoreixen els descensos de derrubis per gravetat. A



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

més s’ha observat que per sobre del sòcol paleozoic es presenten uns dipòsits

superficials discontinus formats per còdols angulosos heterogenis envoltats per una

matriu argilo-llimosa. La disposició dels còdols és irregular sense cap tipus

d’orientació i sovint no presenten matriu la qual cosa també afavoreix els processos

de gravetat que donen lloc a derrubis.

5.1.2 Processos i formes fluvials:

Ventalls al·luvials o cons de dejecció: els ventalls al·luvials són formes

d’acumulació complexa generades per una corrent fluvial encaixat que diposita

la seva càrrega allà on emergeix una zona de menor pendent i relleu no

confinat. Es situen característicament en el límit entre dos morfologies amb

marcat contrast orogràfic com una zona muntanyosa i un peudemont.

La generació d’un ventall al·luvial està controlada en una primera instància pel

contrast orogràfic-dinàmic i per la disponibilitat de càrrega sòlida en el corrent

fluvial. El contrast orogràfic-dinàmic el regula l’activitat tectònica i marca dos

sectors ben definits: massís muntanyós en procés d’elevació i conca

sedimentària subsident.

En al conca aquest tipus d’estructures és freqüent en la zona del Massís de Prades

com a conseqüència de que la xarxa de drenatge del massís conjuntament amb el riu

Francolí han permés el desenvolupament d’extenses acumulacions de tipus torrencial

i fluvial. Els torrents que es situen dintre del Massís presenten una elevada capacitat

de transport, tanmateix quan aquesta capacitat es perd com a conseqüència de la

disminució brusca del pendent al endinsar-se cap a les depressions. Aquest contrast

de pendent afavoreix que els materials transportats siguin dipositats formant

importants cons de dejecció que per coalescència donen un mantell de detritus

generalitzats de pendent força forta però regular. Aquests dipòsits enllacen amb les

terrasses del riu Francolí (on s’observen còdols que han estat transportats per cabals

importants).

Segons Calvet (1973), es poden diferenciar sistemes de cons-terrasses:

Sistema antic: situat topogràficament a nivells més alts que la resta. Només

queden roques bastant discontinues l’alteració de les quals indica una extensió

considerable. A més els materials presenten una alteració in-situ bastant

intensa de tipus rubefacció.

Sistema superior: La seva extensió és més restringida. Els aflorament són

continus al peu del Massís i contenen abundants restes retreballades de

sistema antic els materials que presenten rubefacció intensa. També s’ha

observat que els nivells es troben fortament consolidats i que les terrasses

estan ben desenvolupades.

Sistema inferior: Està constituït essencialment per terrasses no consolidades

amb un grau d’alteració baix.

Els tres sistemes presenten una estructura esglaonada que permet atribuir-los a

diferents edats considerant que el sistema més antic és el més alt i més jove es situa

a baix.

Terrasses fluvial que ja han estat explicades en l’apartat de geologia

5.1.3 Relleu càrstic

Les roques carbonatades (calcàries, dolomites i marbres) tenen una baixa solubilitat

intrínseca per la qual cosa la seva carstificació es troba associada a la meteorització

química i física.

Les fases del procés de carstificació poden resumir-se en:

Dissolució escassa en aigua pura sota continguts de l’io bicarbonats. Hi ha

una dissociació de l’anió bicarbonat i catió metàl·lic. La taxa de dissolució és

alta però molt limitada en el temps generat formes superficials amb

desenvolupament ràpid.

Formació de l’àcid carbònic dissociat (anió bicarbonat + protó) amb baixes

proporcions a partir de l’oxidació de l’anió carbonat (pH < 8.5). La taxa de

dissolució és alta-mitja, donant lloc a formes més incisives.

Intervenció del diòxid de carbònic atmosfèric o edàfic, que està físicament

dissolt en l’aigua. Una petita proporció serà hidratada i químicament dissolta

donant àcid carbònic dissociat, i retroalimentant el procés al formar-se més

àcid carbònic a partir d’anions carbonat presents a la roca; la disponibilitat del



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

mateix (fort i agressiu) fa que aquesta fase, encara amb taxes de dissolució

mitjana sigui la més important en la carstificació superficial.

Fase amb total interacció atmosfera-aigua-roca. El desequilibri entre el

contingut en diòxid de carboni del aire i de l’aigua arriba a suplir-se dissolent

físicament grans quantitats d’aquest (en funció de la seva disponibilitat i

temperatura de l’aigua). Així apareixen nombroses reaccions reversibles fins

arribar a un cert equilibri que pot ser alterat per: un flux d’aigua, la superfície

de la roca exposada, les oscil·lacions del nivell freàtic, la temperatura, etc...

Les taxes de dissolució disminueixen progressivament encara que la duració

d’aquesta etapa arriba a generar carstificacions importants.

El conjunt de reaccions que tenen lloc poden simplificar-se pels carbonats

d’un metall (M1) o grup de (n) metalls (Mn) en:

(M1, M2, ...., Mn)2 (CO3)asòl + aCO2gas + aH2O 2a(HCO3)

- + 2(M1, M2, ....,

Mn)a+aq

Aplicant-ho al cas de les calcàries es tenen les reaccions:

CaCO3+CO2+H2O 2(HCO3)- + Ca2+

CaMg(CO3)2 + 2H2O 4(HCO3

-)+Ca2+ + Mg2+

El progrés dels processos de dissolució cap al subsòl té lloc com a conseqüència de

la infiltració de les aigües agressives a través de les discontinuïtats del terreny, com

per exemple diàclasis, falles, plans d’estratificació etc...

Principals estructures que resulten del modelat càrstic:

Les principals estructures es divideixen en formes subaèries exocàrstiques i en

subterrànies endocàrstiques.

Formes exocàrstiques

Dolines: Depressió en forma d’embut, circular o ovalada, de dimensions

variables, típica de les àrees càrstiques i generada per l’efecte de la dissolució

superficial de les roques carbonàtiques o pel col·lapse d’una cavitat

subsuperficial. En els sectors on hi ha nombroses dolines el relleu pot adquirir

un aspecte ruïniforme. Cal assenyalar que aquest tipus d’estructura no només

es presenta en litologies carbonàtiques sinó que també és característica de les

formacions amb presència de guixos. Aquest fet hi ha que tenir-lo en compte ja

que aquest tipus de litologia es troba en la depressió de l’Ebre. No s’han trobat

referències bibliogràfiques al respecte però no hi ha que descartar la seva

presència.

Paviments: Superfícies de roques carbonàtiques que coincideixen amb plans

d’estratificació subhoritzontals lleugerament polits per la corrosió i amb algunes

microdepressions a favor del diaclassat.

Valls càrstiques: corresponen a formes d’incisió fluvial en zones càrstiques que

normalment donen lloc a cursos fluvials molt encaixats i parets verticalitzades.

Avenc: conducte de parets verticals o subverticals originat per esfondrament o

dissolució. Normalment es troba sec però comunica la superfície amb cavitats

subterrànies que poden estar saturades.

Lapiaz

Travertins: roques sedimentàries calcàries continentals que es dipositen al peu

de surgències càrstiques i petites cascades com a conseqüència de la

precipitació del bicarbonat en solució, per pèrdua de CO2 i posterior

sobresaturació del fluid.

Crostes interestratificades de carbonàtiques generades per la precipitació de

carbonat càlcic.

Cubetes de descalcifició

Formes endocàrstiques:

Espeleotemes: dipòsit secundari que s’ha format en una cavitat subterrània o

caverna per efecte de la precipitació de carbonat càlcic i que dóna lloc a la

formació d’estalactites i estalagmites.

Sifons, conductes i surgències

Galeries i cavernes

Xemeneies



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

En la conca els nivells calcaris del Trias en especial els del Muschelkalk per la seva

extensió i gruix semblen bastant aptes pel desenvolupament d’un sistema càrstic.

Tanmateix a la bibliografia no es fan referències a formes associades a aquest tipus

de modelat. Sí es coneix, en canvi, l’existència de nombroses surgències en el

contacte entre les calcaries i els nivells argilosos del Buntsandstein, la qual cosa

indica l’existència d’una reduïda circulació càrstica i que sovint es troben associades a

acumulacions travertíniques. La falta d’un important desenvolupament càrstic pot

explicar-se entre d’altres raons per la dolomitització dels nivells calcaris (Calvet,

1973). Existeixen però, restes d’antics sistemes càrstics fossilitzats que es disposen

lleugerament sobre els nivells conglomeràtics de l’Oligocè pròxims al peu del massís.

Aquests sistemes càrstics es troben relacionats amb el canvi del curs del riu Francolí.

5.1.4 Processos periglaciars:

Els processos periglaciars tenen el seu origen primari en les tensions ocasionades per

variacions de volum i humitat com a conseqüència dels canvis de fase, sòlid, líquid i

aigua; aquestes tensions poden resumir-se en:

Gelifracció: és un efecte de palanca que suporten les roques al congelar

l’aigua continguda en les seves discontinuïtats majors: diàclasis, plans

d’estratificació i fractures. La seva persistència condueix a la ruptura dels

materials

Dilatació i pressió: correspon a l’expansió i, en casos, posterior retracció del

sòl, generada per canvis volumètrics associats a la segregació del gel. Les

tensions degudes a aquests canvis actuen en totes direccions: les verticals

provoquen dilatació i subsidència, les horitzontals pressió amb moviment

lateral.

Desplaçament en massa: Moviment dels materials segons la inclinació del

terreny, impulsats pel seu propi pes.

Formació d’esquerdes: Ruptura del material a causa de les contraccions per

descensos tèrmics bruscos i deshidratació; a aquest nivell no es consideren

efectes inherents a la congelació de l’aigua continguda.

Principals estructures que resulten del modelat periglaciar:

Formacions superficials:

Deriven de la mobilització i/o desplaçament que dels materials del sòl a causa

de la ruptura, deformacions, dilatacions i humitejament del sòl. A nivell global el

control d’aquestes accions l’exerceixen els factors climàtics i litològics. Com a

conseqüència de la mobilització dels materials es dipositen derrubis de

vessants.

Formacions subsuperficials:

Agrupen un conjunt de materials amb desigual mobilització variant des de

clarament al·lòctons a parautòctons. Tots ells s’han localitzat sobre una franja

del subsòl en contacte parcial amb el medi atmosfèric. El resultat de la difusió i

sobresaturació hidrològica del sòl té lloc amb moviments de massa

concretament gelifluxió i reptació que són equiparables els processos

gravitacionals amb flux.

La presència d’aigua però sobretot associada els processos de compressió-distensió

pels cicles de gel-desgel genera tensions criohidrostàtiques que compartimenten el

sòl, desplacen els clastes i reordenen les partícules. Evidentment tot aquest tipus de

processos depenen directament de la conductivitat tèrmica diferencial i dels efectes

ombra (protecció o desprotecció dels materials o dels relleus enfront els cicles de gel-

desgel.

En la conca dominen els processos de solifluxió periglaciar. Aquesta solifluxió dels

materials argilosos ha actuat possiblement sobre els trams no conglomeràtics del

Buntsandstein on els gresos poc cimentats han donat per geliflexió sorres o llims que

barrejats amb les argiles constitueixen un material molt apte per la solifluxió.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

La diorita es troba fortament fissurada i amb una alteració discontinua però intensa.

Per aquest motiu sovint es troba afectada per la macrogelivació que aprofita les

fissures i dóna lloc a còdols mentre la microgelivació disgrega les zones ja alterades i

fins i tot pot disminuir la mida del gra.

Sobre els materials del sòcol paleozoic la macrogelivació aprofita les abundants

fissures dels plans d’esquistositat i la microgelivació és capaç d’alliberar sobre aquest

tipus de roques una considerable quantitat de materials fins llimosos i algunes argiles.

La resistència a la gelivació es molt irregular degut a les petites variacions litològiques

de mida de gra, competència, alteració a la fissuració, etc... Aquest fet explica la

irregular distribució i gruix dels dipòsits superficials i també la abundància

d’afloraments rocosos. La disposició interna de les formacions superficials indica un

desplaçament per solifluxió.

5.1.5 Processos pluvials:

El domini pluvial en al zona del Massís de Prades engloba totes les formes i

processos desenvolupats sincrònicament amb les glaciacions però en els quals no

intervé el gel com a factor dominant i es concentra en els sectors de menor altitud on

l’acció del gel era relativament poc eficaç. El marcat canvi estructural i litològic

existent de entre la depressió i el massís impedeix veure clarament els canvis

progressius qualitatius i quantitatius dels processos i les formes que maquen la

transició entre el domini pluvial i el periglaciar.

El sistema de costes instal·lat a la Depressió de l’Ebre és un tipus de relleu que es

veu poc modificat sota diferents tipus de sistemes morfoclimàtics. Les formes actuals

indiquen clarament que els materials més tous, margues i inclòs alguns gresos poc

consolidats han estat denudats per una esllavissament difús donant lloc a superfícies

poc inclinades que no donen lloc a glacis. En contrast en la al nord-est de l’Espluga

del Francolí si s’observen glacis que passen lateralment a terrasses a causa

principalment de tractar-se de margues relativament homogènies que no presenten

intercalacions de materials més durs.

Els glacis i el modelat amb formes suaus de les margues s’explica per l’acció de la

esllavissament difús originada per pluges més freqüents i intenses que les actuals

però quantitativament menors. Aquest tipus de pluja sembla perfectament possible

sota les condicions meteorològiques suposades pluvials. La vegetació existent en

aquest períodes és una vegetació que impedeix també la concentració de la

esllavissament. La acció d’un fred atenuat proporciona certa quantitat de crioclastes

que s’interestratifiquen en la formació més fina.

La incisió de la xarxa fluvial es situa a continuació de la formació de crostes calcàries

corresponent a un interpluvi o interestadi pluvial mentre un segon període pluvial

desencadena una sèrie de processos similars a la ja citada però a partir d’un nivell de

base inferior donant lloc a una deposició esglaonada de les formes. Una xarxa de

valls, no funcional de fons més o menys pla entapissat per materials llimo-argilosos

travessa aquest modelat irregular difuminant-se al arribar al glacis i porta associats

petits restes de terrasses penjades amb respecte al nivell actual del fons. El modelat i

disposició de les valls fa pensar que són fruit de la incisió interpluvial retocada pel

segon estadi pluvial.

5.1.6 Dinàmica actual:

La dinàmica actual en la cobertora triàsica es troba fortament controlada per les

característiques litològiques i estructurals dels materials. Aquesta cobertora es troba

constituïda per una alternança de materials amb un important contrast de resistències.

El nivell basal de conglomerats de Buntsandstein i les calcàries del Muschelkalk són

nivells molt coherents entre els quals s’intercalen importants paquets d’argiles i gresos

de baixa duresa la qual cosa afavoreix l’erosió diferencial.

Els nivells tous, argilosos i margosos mostren una lleugera tendència a la incisió de

petits tàlvegs de 1 a 2 m de profunditat. Localment les argiles del Muschelkalk mig

presenten petites zones aborregades originades com a conseqüència de la forta

erosió regressiva dels torrents. Els trams més calcaris únicament presenten activitat

en les seves cornises i poden donar lloc a la caiguda de blocs que donen lloc a parets

runiformes que afavoreixen l’acumulació caòtica dels materials al peu de la cornisa.

Aquestes caigudes de blocs es veuen afavorides per l’increment de l’obertura de les



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

diàclasis com a conseqüència de l’elevada solubilitat de les roques carbonatades.

Aquests blocs a més poden localment fossilitzar acumulacions de derrubis de gravetat

crioclàstics.

També s’observen blocs caiguts en els sectors pròxims a la flexió de la falla de

Cavalls a conseqüència de la verticalització de les capes de la cobertora triàsica.

En els sectors on afloren materials paleozoics la dinàmica actual bé condicionada per

les fortes pendents i la presència de dipòsits superficials que tapissen els vessants.

En aquests materials sovint s’observen processos de reptació generalitzada que

donen lloc a torcement dels arbres. Sobre les fortes pendents les aigües exerceixen

un rentat selectiu dels dipòsits superficials de forma que els elements més gruixuts

són evacuats donant lloc a una acumulació superficial de còdols de gruix variable (10-

15 cm). Aquest procés d’esllavissada dóna lloc a empedrats. A més en les zones

amb pendents superiors a 30º són freqüents els derrubis per gravetat.

Les formes estructurals són fruit de l’acció combinada dels tres factors: alternança

dels materials de contrastada competència, disposició subtabular i forta erosió com a

conseqüència de la situació topográfica. El resultat de l’acció combinada d’aquests

elements dóna lloc a una erosió diferencial i a la formació de relleus estructurals i

subestructurals bastant amples de forma que es presenten escarpaments discontinus

de materials més competents (per exemple els conglomerats, calcàries, etc...) per

sota dels quals es troben argiles i gresos que presenten una forta pendent.

La superfície pretriàsica que separa els materials més tous suprajacents es paral·lela

a les superfícies de discontinuïtat litològica d’aquesta manera es forma un repla basal

en la graderia (superfície d’erosió pretriàsica exhumada). Aquesta estructura integra a

més part del sòcol paleozoic que presenten materials considerablement més durs

(categoria 5 de competència) en vers les argiles i gresos del Buntsandstein de

categoria 1 i 2.

Les cornises calcàries presenten escarpaments importants i d’una gran continuïtat.

Pel contrari les taules sobre els conglomerats són molt més discontínues i menys

marcades en el relleu, això obeeix a diferents factors: els conglomerats són menys

potents que les calcàries i de gruix variables, se situen sovint a la part interna d’una

pendent forta degut a la incisió dels torrents en sòcol que posteriorment és recobert

per derrubis procedents del propi vessant. A més cal assenyalar que la diferència de

competència amb els materials del sòcol infrajacent és poc marcada. El mapa

geològic permet observar la desaparició de l’escarpament de conglomerats quan

aquests reposen sobre la diorita.

En general es pot afirmar que tot el sòcol paleozoic els dipòsits superficials deguts a

les elevades pendents presenten gran predisposició a una mobilització continguda

únicament per la cobertura forestal la conservació d’aquesta es doncs d’importància

vital ja que sinó els materials meteoritzats poden ser mobilitzats.

5.2 Erosionabilitat de la conca

S’entén per erosió el procés de degradació i remobilització de les partícules del sòl o

dels fragments i partícules de roca per l’acció combinada dels agents, aigua, vent, gel

i organismes i de la gravetat.

En condicions naturals els mecanismes d’erosió són molt diversos. Destaca l’erosió

causada com a conseqüència de l’impacte de les gotes de pluja sobre la superfície del

sòl. Aquest impacte produeix la disgregació i alliberació de les partícules del sòl. Un

dels altres mecanismes d’erosió que en aquesta conca té importància és l’escolament

superficial.

L’aigua és un agent d’erosió i transport; així l’escolament superficial al llarg del

vessant dóna lloc a una erosió laminar provocada per un escolament superficial difús

de les aigües de pluja. Com a resultat d’aquesta erosió es produeix una

remobilitazació progressiva i relativament uniforme dels horitzons superficials del sòl

al llarg del vessant.

L’erosió lineal o en canals és causada per la concentració de les línies de flux de les

aigües d’escolament superficial i provoca petites incisions en el terreny. Aquestes

poden evolucionar per profundització de la xarxa de drenatge donant lloc a barrancs

encaixats.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

La intensitat de l’erosió laminar i de la linear que es donen al llarg dels vessants

depenen de:

La intensitat i quantitat de pluja caiguda en l’àrea d’estudi. L’erosionabilitat

d’una zona a causa de la pluja depèn clarament de la distribució pluviomètrica,

en el temps i en l’espai i de la seva intensitat. Aquests paràmetres depenen en

primer lloc del clima de la zona i de l’orientació del vessant. Quan major és la

intensitat de pluja major és l’erosió causada per l’impacte de les gotes de pluja.

A la conca del Francolí tal i com s’ha esmentat les vessants on plou més i més

intensament són aquelles orientades cap a llevant. Per tant en aquestes

l’escolament superficial ha de ser major a priori. Tot i això cal no oblidar que la

vegetació i el pendent controla fortament la taxa d’escolament.

La cobertora vegetal és una de les defenses naturals del terreny enfront a

l’erosió. La cobertora protegeix el sòl de la capacitat erosiva de l’impacte de les

gotes de pluja i disminueix l’escolament superficial tot incrementant la capacitat

d’infiltració del sòl per l’increment de la porositat. A més la cobertora vegetal

incrementa la capacitat de retenció d’aigua del subsòl.

La influència de la cobertora vegetal queda clarament reflectida en la

erosionabilitat de la conca. S’observa, tal i com s’ha esmentat anteriorment,

que el bosc natural es concentra a les zones més elevades. Aquest juga un

important paper en la disminució de l’escolament superficial de la zona. Per

aquest motiu tot i que les zones altes presenten pendents inestables i

orientacions dels vessant molt favorables a elevades taxes d’erosionabilitat la

mobilització dels materials és menor.

La topografia també controla fortament la erosionabilitat del terreny. Aquesta

depèn principalment de la pendent i de l’orientació dels vessants. En base

aquests factors s’ha realitzat un mapa d’erosionabilitat (Figura 21).

Aquest mapa s’ha obtingut combinant les categories de la 1 a la 5 que s’havien

descrit anteriorment en els mapes de pendent i de vessants. La combinació

d’aquests dos mapes ha permès definir unes noves categories que permeten

definir l’estabilitat dels vessants.

o La categoria 1 permet caracteritzar els vessants més inestables ja que

són els que presenten una major pendent i vessants orientades cap al E.

Aquesta categoria agrupa les categories resultants de la combinació del

mapa de pendents i vessants (1-1 i 1-2) considerant la primera de les

categories la que correspon a la categoria definida a partir del mapa de

pendents i la segona la definida a partir del mapa d’orientació dels

vessants. En la Figura 21 es pot observar que aquesta categoria

coincideix força bé amb les crestes de les Serralades del horst del

Priorat-Gaià i amb alguns sectors del Massís de Prades. Resulta

interessant constatar que en aquest massís aquesta categoria coincideix

sovint amb el marge dret de les rieres que el travessen a excepció del

sector del Monestir de Poblet on els vessants més inestables

coincideixen amb els marges esquerres de les rieres.

A la Figura 21 s’observen els terrenys més inestables per la seva

elevada pendent i per trobar-se en vessants amb un elevat grau

d’humitat i amb la més elevada pluviometria.

o La categoria 2 correspon a vessants més estables que les de la

categoria 1. Aquesta categoria agrupa les categories (2-1, 2-2 i 1-3) dels

mapes de pendents i vessants. Com es pot observar a la Figura 8 les

zones del Massís de Prades i de les Serralades del horst del Priorat-

Gaià descrites anteriorment i que presentaven vessants inestables

també es caracteritzen per presentar aquest tipus de vessants.

o La categoria 3 agrupa les categories (3-3, 2-3, 3-1 i 1-4) dels mapes de

pendents i de vessants. Les vessants que es caracteritzen per presentar

aquesta categoria es troben situades en els mateixos sectors del Massís

de Prades, però en general a menor altitud, que han estat anteriorment

descrits.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

En el cas de les Serralades de horst del Priorat-Gaià s’observa que

aquesta categoria és la que predomina. Aquest fet posa de manifest que

els vessants d’aquestes serralades són més estables que les del Massís

de Prades a causa principalment pel tipus de litologia predominant, dels

processos de meteorització i de les geomorfologies que resulten del

modelat del terreny. En general com s’ha esmentat anteriorment

aquestes morfologies són més arrodonides que en el cas dels relleus del

Massís de Prades.

La Figura 21 també permet observar que a la Depressió de l’Ebre també

es presenten zones que presenten aquesta categoria. Aquest fet pot

relacionar-se amb els materials aflorants. Tal i com s’ha descrit en

l’apartat de geologia la Depressió de l’Ebre presenta una sèrie terciària

detrítica caracteritzada per nivells amb diferents graus de competència

que afavoreix una erosió diferencial. Per tant en aquells sectors de la

conca on els materials són més competents, nivells de calcàries,

conglomerats, etc... poden presentar-se zones més inestables que les

seves colindants.

o La categoria 4 agrupa a les categories (4-4, 2-4, 3-2, 4-1 i 4-2) del

mapes de pendents i de vessants. Es tracta de vessants força estables

la qual cosa explica que aquesta categoria es presenti al peu dels

relleus muntanyosos i en la zona de la Depressió de l’Ebre.

o Per últim la categoria 5 agrupa a les categories (3-4, 4-3 i 5-5) es tracta

dels vessant més estables. Com es pot comprovar observant la Figura 5

aquesta categoria coincideix amb les zones més planes. Essencialment

aquestes àrees coincideixen amb les Depressions de l’Ebre i de Valls-

Reus.

Un cop s’ha valorat l’erosinabilitat en funció dels factors topogràfics s’han incorporat

els factors geològics per tal de determinar amb més precissió l’erosionabilitat. La

figura 22 mostra que les zones més erosionables que han estat definides per la

categoria 1 coincideixen amb els materials quaternaris i els materials terciaris de

caràcter més argilós. Aquestes zones que principalment es situen en les depressions

de l’Ebre i Valls-Reus presenten pendents baixes però el caràcter poc competent dels

materials els fa fàcilment meteoritzables i transportables.

El mapa també permet observar que en la zona de la Depressió de l’Ebre els

materials detrítics de diferent competència i que afavoreixen l’erosió diferencial han

quedat definits com de la categoria 2. Aquesta categoria presenta una menor

erosionabilitat a conseqüència principalment de tractar-se de materials més

competents que els materials argilosos i situar-se en sectors de poca pendent. El

mapa també permet observar que al marge esquerra del Francolí on afloren materials

miocènics de major competència que les argiles el grau d’erosionabilitat és menor al

marge dret.

En els sectors del Massís de Prades i de les Serralades del horst del Priorat-Gaià els

materials són més competents i els vessants inestables. Aquest fet explica que hi ha

vessants que tot i trobar-se constituïdes per materials del sòcol paleozoic d’elevada

competència es troben englobats dintre de la categoria 3. Aquesta categoria també

inclou els materials triàsics i els conglomerats de les Serrelades del Priorat-Gaià. Els

sectors més difícilment erosionables es corresponen amb zones on afloren materials

paleozoics i diorites competents i pendents per sota de 20 graus.

Si es té en compte el factor de la vegetació s’observa que el mapa d’erosionabilitat no

canvia ja que la vegetació es concentra majoritàriament en les zones del Massís de

Prades i de les Serralades del Priorat-Gaià tot coincidint amb les zones menys

erosionables.



03

01

2_

01

A0

4_

AX

_M

orf

olo

gia

_v3

.do

c

Figura 21.- Mapa d’erosionabiliat en funció dels factors topogràfics

Figura 22.- Mapa d’erosionabilitat tenint en compte criteris topogràfics i geològics

01 - morfologia i geomorfologia de la...

Documents