· web viewprogramació didàctica biologia i geologia 3r d’eso - catalunya programació...

PROJECTE TANGRAM

Biologia i geologia

3r d’ESO Catalunya

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació didàctica Biologia i Geologia 3r d’ESO - Catalunya

METODOLOGIA.............................................................................................................................4

Unitats didàctiques...................................................................................................................6

Treball per projectes.................................................................................................................7

Taxonomia de Bloom................................................................................................................9

OBJECTIUS....................................................................................................................................9

COMPETÈNCIES..........................................................................................................................11

Tractament de les competències en Tangram........................................................................27

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................28

Itineraris per nivells................................................................................................................29

Tipologia d’activitats...............................................................................................................31

Intel·ligències múltiples..........................................................................................................33

PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................34

Unitat – l’organització general del cos humà........................................................................34

Unitat - La nutrició en l'ésser humà.......................................................................................39

Unitat - La relació en l'ésser humà.........................................................................................50

Unitat - La salut en l'ésser humà............................................................................................57

Unitat - La reproducció en l'ésser humà................................................................................64

Unitat – Els ecosistemes.........................................................................................................71

Unitat - Riscos associats als processos geològics...................................................................76

Unitat - Recursos i impactes ambientals...............................................................................80

Projecte - Ciència és un nom femení.....................................................................................88

Projecte - Consultes anònimes...............................................................................................89

Projecte - Dietes miraculoses? No, dietes perilloses.............................................................91

Projecte - Entre tots, tenim de tot.........................................................................................92

Projecte - Sexocast. Consultori sexològic..............................................................................93

Projecte - I si…?......................................................................................................................94

Projecte - Animacions impactants.........................................................................................95

AVALUACIÓ.................................................................................................................................97

Criteris d'avaluació..................................................................................................................97

Indicadors competencials.......................................................................................................98

Criteris de qualificació.............................................................................................................99

Rúbriques d'avaluació.............................................................................................................99

UNITAT – L’organització general del cos humà.................................................................100

UNITAT – La nutrició en l'ésser humà...............................................................................101

UNITAT– La relació en l'ésser humà.................................................................................103

UNITAT – La salut en l'ésser humà....................................................................................104

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2


UNITAT– La reproducció en l'ésser humà.........................................................................105

UNITAT – Ecosistemes......................................................................................................106

UNITAT – Riscos associats als processos geològics...........................................................107

UNITAT – Recursos i impactes ambientals........................................................................108

Projecte - Ciència és un nom femení - AVALUACIÓ..........................................................111

Projecte - Ciència és un nom femení - AUTOAVALUACIÓ.................................................112

Projecte - Ciència és un nom femení - COEVALUACIÓN...................................................113

Projecte - Consultes anònimes - AVALUACIÓ...................................................................114

Projecte - Consultes anònimes - AUTOAVALUACIÓ..........................................................115

Projecte - Consultes anònimes - COEVALUACIÓN.............................................................116

Projecte - Dietes miraculoses? No, dietes perilloses - AVALUACIÓ..................................117

Projecte - Dietes miraculoses? No, dietes perilloses - AUTOAVALUACIÓ.........................118

Projecte - Dietes miraculoses? No, dietes perilloses - COEVALUACIÓN............................119

Projecte - Entre tots, tenim de tot - AVALUACIÓ..............................................................120

Projecte - Entre tots, tenim de tot - AUTOAVALUACIÓ.....................................................121

Projecte - Entre tots, tenim de tot - COEVALUACIÓN.......................................................122

Projecte - Sexocast. Consultori sexològic - AVALUACIÓ....................................................124

Projecte - Sexocast. Consultori sexològic - AUTOAVALUACIÓ..........................................125

Projecte - Sexocast. Consultori sexològic - COEVALUACIÓN.............................................126

Projecte - I si…? - AVALUACIÓ...........................................................................................128

Projecte - I si…? - AUTOAVALUACIÓ.................................................................................129

Projecte - I si…? - COEVALUACIÓN....................................................................................130

Projecte - Animacions impactants- AVALUACIÓ...............................................................131

Projecte - Animacions impactants - AUTOAVALUACIÓ.....................................................132

Projecte - Animacions impactants - COEVALUACIÓN.......................................................133



METODOLOGIA

La següent programació correspon a la matèria de Biologia i geologia del 3er curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

A l'àrea de Biologia i geologia en l'3er curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:

Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.

Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.

Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.

Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.

Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.

Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.

Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:

Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

Atenció a la diversitat i educació personalitzada.

Classe invertida (Flipped classroom).



Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.

Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.

Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:

Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.

Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.

Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.

Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.

Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.

Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.

Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.

Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.

Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.

Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció



de conclusions.

Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.

Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.

Unitats didàctiques

Els llibres de Biologia i geologia del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:

BLOCS Unitats

El cos humà L’organització general del cos humà.

Som el que mengem La nutrició en l'ésser humà.

Com ens relacionem els humans

La relació en l'ésser humà. La salut en l'ésser humà.

Reproducció La reproducció en l'ésser humà.

Ecosistemes i activitat humana

Els ecosistemes. Riscos associats als processos

geològics. Recursos i impactes ambientals.

Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D'APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d'aprenentatge és encapçalat per una activitat de coneixements previs destinada a motivar a l'alumnat, abans de la lectura de l'exposició teòrica dels continguts. Tanquen l'objecte d'aprenentatge una sèrie d'activitats finals per consolidar l'aprenentatge dels continguts teòrics. La proposta de treball del nivell avançat completa els continguts del OA mitjançant aprofundiment, ampliació o especialització.

Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat



de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.

Les activitats de CONSOLIDACIÓ treballen els diversos temes de la unitat de manera interrelacionada i competencial.

Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.

Treball per projectes

El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.

Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d'Aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i curs són:

BLOCS Projectes

Tot el curs

Ciència és un nom femení

La ciència és una activitat humana i social. Es realitzarà una recerca d'informació sobre la vida i l'obra de diferents dones científiques, el seu entorn històric i cultural. Els resultats es representaran en una línia de temps interactiva.

El cos humà Consultes anònimes

Els alumnes poden tenir molts dubtes sobre el funcionament del cos humà. Es realitzarà una investigació sobre els dubtes i preguntes que els alumnes tenen sobre el cos. Per a això, cadascun desenvoluparà dos rols: com a pacient i com a investigador. Els resultats s'exposaran en forma de tríptics que agruparan preguntes i respostes relacionades i es posaran a la disposició del centre educatiu per qui vulgui consultar-los.

Som el que mengem Dietes miraculoses? No, dietes perilloses



Analitzareu en profunditat una dieta «miraculosa» (en el sentit de màgica) i presentareu en una entrada d’un bloc comú els resultats de la investigació.

Com ens relacionem els humans

Entre tots, tenim de tot

Analitzareu una lesió, trastorn o malaltia, les seves causes, tractaments i pronòstics i ho presentareu a la resta de la classe amb un suport audiovisual.

Reproducció

Sexocast. Consultori sexològic

Cercareu informació fiable sobre els dubtes que plantegin alumnes d’altres cursos i els donareu resposta a través d’un format radiofònic.

Ecosistemes i activitat humana

I si...?

La vida està interconnectada. Tots els organismes, totes les espècies es relacionen les unes amb les altres. Es determinaran les conseqüències de la pèrdua d'una espècie en una zona natural protegida. Els resultats i prediccions es mostraran en un pòster.

Animacions impactants

S'analitzaran diferents impactes ambientals i com es va estendre l'impacte o les seves conseqüències geogràfica i temporalment.

Els resultats es mostraran utilitzant la tècnica de stop- motion i la presentació de diapositives.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.



Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). D’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.

Les dimensions són les següents:

Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.

Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.

Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.

Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.

Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.

Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.

En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.

OBJECTIUS

Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.



b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.



o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:

Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.

Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..

Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.

COMPETÈNCIES

Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d'aprenentatge de final d'etapa.

Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:



El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.

El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:

o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.

o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..



o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.

o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..

o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.

o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera,



marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.

o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::

Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc.

o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.

Competència digital

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:



És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.

Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.

La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.

La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.

La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.

Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.



Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.

o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s



personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:

La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.

La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.

Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.

Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i



resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres

Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les



part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:

El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.

L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.

El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.

La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.

L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.

La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.

El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.

A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.

Els àmbits i competències són els següents:



Àmbit lingüístic

La competència comunicativa i lingüística, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat lingüística i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..

Competències de cada dimensió:

Dimensió de comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.

Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.



Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.

Dimensió de comunicació oral

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.

Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió literària

Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

Àmbit matemàtic

La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més



de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.


Resolució de problemes

Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

Raonament i prova

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.

Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.

Connexions

Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.

Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Comunicació i representació

Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a

partir d’idees matemàtiques. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i

estructurar idees o processos matemàtics.

Àmbit científic-tecnològic

Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit



permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.

En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.


Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.



Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.

Medi ambient

Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Salut

Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.

Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social

Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per



esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.


Dimensió històrica

Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió cultural i artística

Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.



Dimensió ciutadana

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Àmbit digital

L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.

Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.

Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.


Instruments i aplicacions

Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.

Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.



Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració

Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.

Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:

Àmbit artísticÀmbit de l’educació física

Àmbit de cultura i valors

Tractament de les competències en Tangram

L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Biologia i geologia com les d’altres àrees de coneixement.

En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d'aprenentatge.

Els projectes es plantegen per treballar no solament les competències lingüístiques, sinó també altres competències i habilitats. L'enfocament didàctic dels projectes proposa una línia d'aprenentatge que potencia:

- Competència matemàtica: Està directament relacionada amb l'aprenentatge de la Biologia. En el treball científic que es planteja en certs projectes, es desenvolupen situacions amb problemes, la resolució dels quals exigeix l'ús adequat d'eines matemàtiques com ara el mesurament, el tractament de dades, la interpretació de símbols i gràfics, etc. Tot això implica una actitud favorable al raonament lògic i la informació que conté elements matemàtics.



- Competència en comunicació lingüística: El coneixement i l'ús del llenguatge científic oral i escrit per descriure fets i fenòmens planejats en les activitats inicials motivadores permet desenvolupar la competència en comunicació lingüística, on es posa de manifest l'habilitat per formular i expressar arguments propis, verbalitzar conceptes, redactar informes, relacionant fets, conceptes o idees, amb una actitud favorable a la de saber escoltar i contrastar opinions.

- Competència digital: El treball científic presenta formes específiques per a la recerca, recollida, selecció, procés i presentació de la informació. Tot això permet l'ús de mapes de conceptes, esquemes, tractament de dades, l'elaboració i presentació de memòries o presentacions en activitats o projectes tot desenvolupant la competència digital.

- Competència social i cívica: Comprendre millor l'evolució de la societat del coneixement, així com l'aprenentatge de la presa de decisions raonades proposades en determinades activitats motivadores, permeten construir el coneixement desenvolupant la competència social i cívica amb una actitud constructiva, solidària i responsable en vers al compliment dels deures i obligacions cíviques.

- Competència d'aprendre a aprendre: El desenvolupament científic i les seves aplicacions es basen sovint en l'observació, imaginació i creativitat, on s'expressen idees, conceptes i principis propis de la competència d'expressió i consciència cultural. La forma de construir i transmetre el coneixement científic permet desenvolupar la competència d'aprendre a aprendre, ja que el coneixement del nostre entorno i de nosaltres mateixos es produeix per la incorporació d'informacions que obtenim a través d'activitats experimentals o mitjançant les que es proposen en activitats concretes de treball en grup compartint el coneixement amb els altres.

- Competència del sentit d'iniciativa i esperit emprenedor es desenvolupen fomentant l'esperit crític propi del treball científic proposat en determinats projectes, amb una actitud positiva i constructiva en vers els canvis, valorant els errors i la necessitat d’assumir riscos com a font d'aprenentatge.

A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Segons el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d'acord amb els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d'atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.



Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d'aprenentatge.

Itineraris per nivells

El llibre de text digital del Projecte Tangram ofereix un recorregut pels continguts curriculars establerts per a cadascun dels cursos segons tres nivells de dificultat dels OA: bàsic, clau i avançat.

ClauEl nivell clau és l'estàndard, tracta els continguts curriculars i va una mica més enllà oferint recursos, contingut complementari, activitats extra, etc. perquè el professor pugui adequar-lo a cada situació..

BàsicEl nivell bàsic tracta els continguts mínims establerts pel currículum de forma més pautada, pensant en aquells alumnes que tenen un ritme d'aprenentatge més lent o irregular. Disposa d'una adaptació particular en cada tipus de contingut.

Basat en els mateixos recursos i propostes didàctiques que el clau, es distingeix d'aquest per presentar a la pàgina expositiva les característiques següents:

Un apartat inicial que llista els objectius d'aprenentatge amb el títol Aprendràs. Un apartat final que repassa els continguts apresos, amb el títol Has après. Unes curiositats dintre de l'exposició (com a motivació) amb el títol Ho saps? Uns apartats simplificats, amb recursos associats seleccionats, amb l'objectiu

de no saturar els alumnes amb massa informació. Una exposició simplificada (quant al contingut i el redactat), que utilitza més

elements visuals i amb més termes de glossari.

També les activitats formatives estan adaptades per a aquest itinerari en dues línies complementàries:

Activitats completament diferents de l'itinerari clau, amb plantejaments més senzills i més visuals.

Versions simplificades de les activitats de l'itinerari clau a través d'una redacció més senzilla, aportació d'elements visuals de suport, reducció dels apartats o enunciats més detallats i pautats.



Quan l'activitat inicial de l'OA és individual es basa en el mateix recurs però pot tenir un plantejament específic per a cada nivell, que en el bàsic es completa amb apartats més pautats. Quan és grupal, coincideix per als dos nivells, tot i que en alguna ocasió es completa amb algun apartat per treballar de manera individual més pautada.

El nivell bàsic és visualment equiparable al clau per evitar discriminació o percepció negativa.

Avançat

L'avançat consta d'una proposta de treball per a aquells alumnes que han superat el contingut curricular de l'itinerari clau. Des d'aquest itinerari l'alumne pot accedir en tot moment al clau.

La proposta de treball no exposa nou contingut, sinó que es basa en el contingut de l'itinerari clau i convida a avançar a través d'un treball de recerca, exploració, etc. Són els mateixos alumnes els qui, de manera guiada, han de descobrir nous continguts o aspectes del tema tractat.

El mòdul del professor permet establir una avaluació de nivell prèvia a l'aprenentatge d'un contingut específic per avaluar el nivell de l'alumne respecte a aquest contingut. La finalitat d'aquesta avaluació és determinar quin dels tres nivells és més adequat per a cada alumne (o grups d'alumnes) a partir dels resultats d'aquesta avaluació.

És a dir, el llibre digital pot oferir un itineraris específic i adaptat a cada alumne en funció dels resultats de la seva avaluació de nivell en cada tema - o en algun d'ells – si així ho determina el professor.

El professor pot decidir no utilitzar aquesta avaluació de nivell, utilitzar-ho solament en determinats continguts o modificar l'itinerari proposat per a un alumne o diversos alumnes en concret si ho considera necessari.

Així mateix, el professor pot realitzar l'avaluació de nivell per comprovar el nivell d'un grup- o d'un alumne- sense que això signifiqui crear itineraris automàticament.

En cadascun dels nivells dels llibres, el professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:

Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.

Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.

Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.



Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.

Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).

Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.

Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.

Tipologia d’activitats

1. Formatives

Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d'aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.

Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d'aprenentatge.

Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.

Els activitats dels nivells clau i bàsic es diferencien segons característiques adaptades al nivell de complexitat.

3. D'aprofundiment i ampliació

Aquest tipus d'activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d'aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d'ampliació s'estendran els coneixements adquirits.

4. Consolidació

Tant les activitats de secció com les activitats de l'apartat anomenat “Consolidació” en cada unitat del Projecte Tangram interrelacionen els principals aspectes dels OA que tracten mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basen en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.

5. D'avaluació sumativa

En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d'aquesta unitat.

Aquest tipus d'activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d'aquesta programació. En



tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.

A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.

6. Projectes

Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

7. Complementàries

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]

Activitat - Tasca Localització Data Observacions



Intel·ligències múltiples

La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.

Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::

Lingüística verbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.

Lògica matemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.

Visual - espacial: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.

Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.

Cinestèsica: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.

Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.

Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.

Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).

El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Biologia i geologia també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.

Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions



didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.

PROGRAMACIONS D'UNITAT

Unitat – l’organització general del cos humà

En aquesta unitat es parlarà sobre com s’organitzen les diferents parts del cos humà, de forma que els alumnes, en acabar, hauran de ser capaços d’entendre el nostre cos com un organisme capaç de fer un cicle vital complet gràcies a diferents sistemes i aparells que els formen. En aquesta unitat es treballaran els aparells digestiu, respiratori i circulatori i els sistemes nerviós i esquelètic. Els alumnes hauran de tenir clar, al final de la unitat, quina funció realitza cadascun per al desenvolupament del cicle vital d’una persona.

Convindria comentar amb els alumnes que, per fer-ho, caldrà entendre els diferents nivells d’organització en què es poden categoritzar cada una d’aquestes parts. Aquests nivells mostren els diferents graus de complexitat amb què es pot estudiar un organisme: des del més baix (nivell atòmic) fins al més alt (organisme individual).

Al llarg de la unitat, doncs, els alumnes treballaran el concepte de cèl·lula i les diferents parts que la formen. Augmentant el grau de complexitat, es veuran els teixits que es poden trobar en el cos humà i la funció que desenvolupen en el nostre organisme. Finalment, s’acabarà parlant sobre els òrgans, aparells i sistemes i la funció de cadascun en el cicle vital del cos humà.

A través de les activitats proposades en aquesta unitat, els alumnes hauran de ser capaços de relacionar conceptes, analitzar informacions en diferents formats (textos, imatges, vídeos...) i cercar i presentar informacions relacionades amb el cos humà. A banda de les competències pròpies d’aquesta àrea temàtica, cal aprofitar per treballar les competències lingüístiques i digitals.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

Què en saps tu, dels nivells d’organització?

OBJECTES D'APRENENTATGE

Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball

Com s’organitza la matèria al nostre cos?

1. L’organització de la matèria en el cos humà.

Com s'organitza la matèria en el nostre cos?

Què tenen en comú totes les cèl·lules?

2. La cèl·lulaQuè tenen en comú totes les cèl·lules?



ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ

L'organització general del cos humà. Tipus de cèl·lules. Microscopi electrònic.

Competències


Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals

Objectius

Entendre el cos humà com un organisme amb diferents nivells d’organització que expressen diversos graus de complexitat.

Identificar els diversos teixits, sistemes i aparells que formen el cos humà i la funció que desenvolupa cada un d’ells. Reconèixer la cèl·lula com a la unitat mínima entre els éssers vius i les teories que expliquen la seva evolució.

Explicar els diversos orgànuls i estructures que formen una cèl·lula i les funcions que duen a terme.

Recollir i mostrar diferents tipus d’informació sobre el cos humà utilitzant eines i recursos digitals.

Criteris d'avaluació

Interpretar el funcionament del cos humà des d’una visió sistèmica, reconeixent les relacions entre els diferents aparells i sistemes.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.

Indicadors d'assoliment

Classifica en un esquema els diferents nivells d'organització per expressar els graus de complexitat de l'organisme.

Justifica el motiu per al qual entenem el cos humà com un organisme format per diferents òrgans i sistemes.

Identifica, de forma visual, els diferents tipus de teixits, òrgans i sistemes que podem trobar al cos humà.

Descriu les característiques i funcions dels diversos teixits, òrgans i sistemes que formen el cos humà.



Explica amb les seves pròpies paraules les característiques que fan que la cèl·lula sigui la unitat mínima entre els éssers vius.

Argumenta les proves que donen suport a la teoria endosimbiòtica que explica l'evolució de les cèl·lules.

Identifica en una imatge els diversos components que formen una cèl·lula. Descriu les funcions de cada un dels orgànuls i estructures dins del conjunt d'una

cèl·lula animal. Filtra de manera correcta les informacions que troba en les seves cerques a Internet. Complementa les seves presentacions amb material gràfic elaborat mitjançant eines

digitals.


Lingüística - verbal Naturalista Visual - Espacial

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - Organització general del cos humà

OBJECTES D'APRENENTATGE Com s’organitza la matèria al nostre cos? La cèl·lula TOTS

Objectius

Entendre el cos humà com un organisme amb diferents nivells d’organització que expressen diversos graus de complexitat.

Identificar els diversos teixits, sistemes i aparells que formen el cos humà i la funció que desenvolupa cada un d’ells.

Reconèixer la cèl·lula com a la unitat mínima entre els éssers vius i les teories que expliquen la seva evolució.

Explicar els diversos orgànuls i estructures que formen una cèl·lula i les funcions que duen a terme.

Recollir i mostrar diferents tipus d’informació sobre el cos humà utilitzant eines i recursos digitals.

Competències





Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals








Indicadors competencials

Classifica en un esquema els diferents nivells d'organització per expressar els graus de complexitat de l'organisme

Justifica el motiu per al qual entenem el cos humà com un

Identifica, de forma visual, els diferents tipus de teixits, òrgans i sistemes que podem trobar al cos humà.

Descriu les característiques i funcions dels diversos teixits,


Identifica en una imatge els diversos components que formen una cèl·lula.

Descriu les funcions de cada un dels orgànuls i estructures dins del conjunt d'una cèl·lula

Filtra de manera correcta les informacions que troba en les seves cerques a Internet.

Complementa les seves presentacions amb material gràfic elaborat mitjançant eines



organisme format per diferents òrgans i sistemes.

òrgans i sistemes que formen el cos humà.


animal. digitals.


Naturalista

Lingüística

Naturalista

Lingüística

Naturalista

Lingüística

Naturalista

Lingüística

Visual-Espacial

Lingüística

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

RecordarComprendre

ComprendreAnalitzar

ComprendreAvaluar

AplicarCrear



Unitat - La nutrició en l'ésser humà

En aquesta unitat parlarem de la nutrició. En primer lloc, els alumnes seran capaços de diferenciar els organismes segons el seu tipus d’alimentació: autòtrofs i heteròtrofs i a classificar les cèl·lules segons els orgànuls que continguin i l’intercanvi energètic que realitzin mitjançant reaccions anaeròbiques o catabòliques (fotosíntesis i respiració cel·lular respectivament).

En segon lloc definiran la nutrició i la diferenciaran de l’alimentació. Aprendran que són els nutrients, a classificar-los segons la proporció en que els trobem en els aliments i segons les funcions que presenten. Al final de la unitat els alumnes seran capaços de distingir quins són els principals nutrients que podem trobar en els aliments, i de quina manera els hem de combinar per tal d’aconseguir una dieta equilibrada i aconseguir uns bons hàbits alimentaris. Seran conscients de quins són els perills i els principals trastorns alimentaris: obesitat, anorèxia, bulímia, de no portar una dieta equilibrada i quines són les conseqüències sobre la seva salut. També que el físic no ho és tot i que han de valorar altres qualitats de les persones.

En tercer lloc els alumnes coneixeran, identificaran en imatges i esquemes i explicaran quines són les funcions dels diferents aparells que intervenen en la nutrició: aparell digestiu, respiratori, sanguini, limfàtic i excretor (aparell urinari inclòs). Coneixeran per quines parts, vies i òrgans estan formats, quines són les funcions que presenten, així com la relació que hi ha entre ells. Els hi parlarem de les malalties que poden presentar cadascun d’aquests aparells i sistemes o bé alguna de les seves parts o òrgans i incidirem que podem fer per evitar-les o millorar-les.

Al finalitzar la unitat també hauran de ser capaços de reconèixer, comprendre, identificar i explicar els diferents processos que tenen lloc en els aparells o sistemes: la digestió, respiració pulmonar i intercanvi de gasos, cicle cardíac i circulació major i menor, circulació limfàtica i el procés de filtració sanguínia.

Els farem cercar diferents informacions utilitzant tant recursos digitals com tradicionals per incentivar el seu sentit crític, síntesi i intentar que facin una bona tria d’informació. Hauran de treballar en grup i arribar a conclusions comunes, exposar-les utilitzant diferents suports i redactar texts. Per realitzar totes les activitats hauran d’utilitzar el vocabulari après durant la unitat. Podem fer que cerquin les paraules que no entenguin i que realitzin un glossari amb el nou vocabulari adquirit.

Els guiarem perquè utilitzin diferents recursos TIC ja sigui per realitzar tot un seguit de càlculs matemàtics, realitzar tractaments de dades estadístics, i a partir d’ells extreure conclusions i comunicar-les al grup, com perquè entenguin i assimilin millor tots els processos, aparells, òrgans, vies... que han vist al llarg de tota la unitat, i perquè creïn documents, presentacions... per poder realitzar les exposicions dels treballs que els hi haurem demanat.

Finalment farem que siguin conscients de la gran utilitat que té la donació d’òrgans i del banc de sang.



Amb l’activitat formativa final podran repassar tots els aparells presents en la funció de la nutrició.

Continguts


Salut i alimentació.



Què ens diferencia de les plantes?

1. La nutrició i la respiració cel·lular.

D'on prové el midó?

Esmorzes com un rei? 2. Alimentació i nutrició. Com puja la massa del pa?

Quanta energia gastes al dia? 3. Les dietes.Quantes calories té una pizza?

Quina imatge tinc al mirall? 4. Trastorns alimentaris.Avui començo la dieta de la carxofa

Molts aparells per fer la nutrició. 5. L'aparell digestiu. Com es fa la nutrició?

L'ampolla que respira. 6. L'aparell respiratori. Com respires quan nedes?

Per què batega el teu cor? 7. L'aparell circulatori.Coneixes la teva pressió sanguínia?

Per on passa un glòbul vermell?8. El funcionament de l'aparell

circulatori.Ets un astronauta durant una hora.

Tinc mal de coll!. 9. El sistema limfàtic.A la recerca dels vasos limfàtics.

Contingut de l'orina. 10. El sistema excretor.Hi ha diferències entre el sistema urinari femení i masculí?


L'obesitat, un problema de salut dels països desenvolupats. Els efectes del tabac. Els aparells i les seves funcions.



Competències


Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.


Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Seleccionar i usar tecnologies diverses per a gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i d’acadèmics per comprendre’ls.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar,

mantenir i acabar el discurs.

Interpretar dades estadístiques, taules i gràfics, així com els paràmetres estadístics més usuals, procedents de fets coneguts de l’entorn, i d’altres àrees.

Objectius

Diferenciar els organismes segons el seu tipus d’alimentació: autòtrofs i heteròtrofs i a classificar les cèl·lules segons els orgànuls que continguin i l’intercanvi energètic que realitzin, mitjançant reaccions anaeròbiques o catabòliques (fotosíntesis i respiració cel·lular respectivament).

Diferenciació entre nutrició i alimentació. Definir els nutrients i classificar-los segons la seva proporció o funció. Com combinar-los per seguir una dieta equilibrada. Conseqüències de no portar una

dieta equilibrada, els trastorns alimentaris: anorèxia, obesitat i bulímia, i aprendre a valorar altres qualitats de les persones a part del físic

Conèixer, identificar i relatar quines són les funcions dels diferents aparells que intervenen en la nutrició: aparell digestiu, respiratori, sanguini, limfàtic i excretor (aparell urinari inclòs), així com per quines parts, vies i òrgans estan formats, i quines són les funcions que aquestes presenten.

Conèixer com es relacionen i quines són les malalties que poden presentar , o bé alguna de les seves parts o òrgans.

Reconèixer, comprendre, identificar i explicar els diferents processos que hi tenen lloc : digestió, respiració pulmonar i intercanvi de gasos, cicle cardíac i circulació major i menor, circulació limfàtica i el procés de filtració sanguínia.

Conèixer la existència del banc de sang i de les donacions d’òrgans i saber quina és la seva funció.



Utilitzar diferents recursos TIC per: realitzar càlculs en línia, estadístics, creació de documents i presentacions. Assimilar i comprendre més fàcilment els coneixements teòrics i els processos que tenen lloc en els diferents òrgans.

Realitzar diferents recerques d’informació, treballar en grup, extreure, redactar i exposar les conclusions a les que s’arriben.

Realitzar càlculs estadístics. Realitzar un glossari i utilitzar el vocabulari après durant la unitat.


Explicar els processos que es donen en la funció de nutrició, relacionant-los amb els aparells i sistemes corresponents i amb l'intercanvi de matèria i energia amb el medi. Justificar la importància de l'alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de nutrients a les cèl·lules.

Associar quina fase del procés de nutrició realitza cadascun dels aparells implicats. Conèixer les funcions vitals de les plantes i reconèixer la seva importància per a la vida. Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames d'algunes

característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que realitzen.

Explicar els processos fonamentals de la nutrició, utilitzant esquemes gràfics dels diferents aparells que hi intervenen.

Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius, diferenciant entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context precís i adequat al seu nivell.

Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar els principals nutrients i les seves funcions bàsiques.

Interpretar el funcionament del cos humà des d'una visió sistèmica, reconeixent les relacions entre els diferents aparells i sistemes.

Explicar els processos que es donen en la funció de nutrició, relacionant-los amb els aparells i sistemes corresponents i amb l'intercanvi de matèria i energia amb el medi. Justificar la importància de l'alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de nutrients a les cèl·lules.

Adoptar hàbits d'alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l'àmbit individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les malalties. Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i

conèixer el seu funcionament Interpretar dades estadístiques, taules i gràfics, així com els paràmetres estadístics més

usuals, procedents de fets coneguts de l'entorn, i d'altres àrees. Utilitzar eines tecnològiques adequades, de forma autònoma, realitzant càlculs

numèrics, algebraics o estadístics, fent representacions gràfiques, recreant situacions



matemàtiques mitjançant simulacions o analitzant amb sentit crític situacions diverses que ajudin a la comprensió de conceptes matemàtics o a la resolució de problemes.

Utilitzar eines tecnològiques per a organitzar dades, generar gràfiques estadístiques, calcular paràmetres rellevants i comunicar els resultats obtinguts que responguin les preguntes formulades prèviament sobre la situació estudiada.

Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic i utilitzar aquesta informació per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb el medi natural i la salut.

Identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d'informació fiables, els coneixements que s'obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d'informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d'aprenentatge continu.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s'han assumit en deduir-les i argumentar-les.

Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius i argumentatius senzills), seguint models i aplicant les estratègies necessàries per a planificar, textualitzar, revisar i reescriure, tot integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l'escriptura.

Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l'ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a discursos narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius i argumentatius senzills.


Defineix l’organisme autòtrof i heteròtrof. Classifica les cèl·lules segons els orgànuls i l’intercanvi energètic mitjançant reaccions

anaeròbiques: fotosíntesis, com catabòliques (respiració cel·lular). Defineix cadascun dels nous conceptes Diferencia entre el concepte d’alimentació i de

nutrició. Defineix el concepte de nutrient, classificar-los segons la proporció que presenta en

l’aliment i la funció que hi realitza. Aprèn a combinar els diferents nutrients per portar una dieta equilibrada. Coneix quins són els principals trastorns alimentaris: bulímia, anorèxia i obesitat, quines

són les conseqüències i aprendre a valorar a les persones per unes altres qualitats a part del físic.

Coneix, identifica i relata quines són les funcions dels diferents aparells que intervenen en la nutrició: aparell digestiu, respiratori, sanguini, limfàtic i excretor (aparell urinari inclòs), així com per quines parts, vies i òrgans estan formats, i quines són les funcions que aquestes presenten.

Coneix com es relacionen entre ells i quines malalties poden presentar.



Reconeix, compren, identifica i explica els diferents processos que hi tenen lloc : digestió, respiració pulmonar i intercanvi de gasos, cicle cardíac i circulació major i menor, circulació limfàtica i el procés de filtració sanguínia.

Conèixer la existència del banc de sang i de les donacions d’òrgans Utilitza diferents recursos TIC per: realitzar càlculs en línia, estadístics, creació de

documents i presentacions. Utilitza aquests recursos per assimilar i comprendre més fàcilment els coneixements

teòrics i els processos que tenen lloc en els diferents òrgans. Calcula els paràmetres de dispersió d'una variable estadística (amb calculadora i amb

full de càlcul) per comparar la representativitat de la mitjana i descriure les dades. Realitza diferents recerques d’informació, treballar en grup, extreure, redactar i exposar

les conclusions a les que s’arriben.


Lingüística - verbal Naturalista Interpersonal Lògica matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat -- La nutrició en l'ésser humà

OBJECTES D'APRENENTATGE La nutrició i la respiració cel·lular Alimentació i nutrició

Les dietesTrastorns alimentaris

L'aparell digestiuL'aparell respiratoriL'aparell circulatori

El sistema circulatori limfàticEl sistema excretor

TOTS

Objectius

Diferenciar els organismes segons el seu tipus d’alimentació: autòtrofs i heteròtrofs i a classificar les cèl·lules segons els orgànuls que continguin i l’intercanvi energètic que realitzin, mitjançant reaccions anaeròbiques o catabòliques (fotosíntesis i respiració cel·lular respectivament).

Diferenciació entre nutrició i alimentació. Definir els nutrients i classificar-los segons la seva proporció o funció. Com combinar-los per seguir una dieta equilibrada. Conseqüències de no portar una dieta equilibrada, els trastorns alimentaris: anorèxia, obesitat i bulímia, i aprendre a valorar altres qualitats de les persones a part del físic


Conèixer com es relacionen i quines són les malalties que poden presentar , o bé alguna de les seves parts o òrgans.


Conèixer la existència del banc de sang i de les donacions d’òrgans i saber quina és la seva funció.

Utilitzar diferents recursos TIC per: realitzar càlculs en línia, estadístics, creació de documents i presentacions. Assimilar i comprendre més fàcilment els coneixements teòrics i els processos que tenen lloc en els diferents òrgans.


Realitzar càlculs estadístics

Realitzar un glossari i utilitzar el vocabulari après durant la unitat.

Competències Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.


Adoptar hàbits d’alimentació


Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social fonamentades en el coneixement de les


Utilitzar les aplicacions

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i d’acadèmics per comprendre’ls.



variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.


estratègies de detecció i resposta del cos humà.

d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Seleccionar i usar tecnologies diverses per a gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic

Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.



Explicar els processos que es donen en la funció de nutrició, relacionant-los amb els aparells i sistemes corresponents i amb l’intercanvi de matèria i energia amb el medi. Justificar la importància de l’alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de nutrients a les cèl·lules.

Associar quina fase del procés de nutrició realitza cadascun dels aparells implicats.

Conèixer les funcions vitals de les


Interpretar el funcionament del cos humà des d’una visió sistèmica, reconeixent

les relacions entre els diferents aparells i sistemes.

Explicar els processos que es donen en la funció de nutrició, relacionant-los amb els aparells i sistemes corresponents i amb l’intercanvi de matèria i energia

Interpretar el funcionament del cos humà des d’una visió sistèmica, reconeixent.

les relacions entre els diferents aparells i sistemes.

Explicar els processos que es donen en la funció de nutrició, relacionant-los amb els aparells i sistemes corresponents i amb l’intercanvi de matèria i energia amb el medi. Justificar la importància de l’alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de nutrients a les cèl·lules.

Explicar els processos fonamentals de la nutrició, utilitzant esquemes gràfics dels



Utilitzar eines tecnològiques adequades, de forma autònoma, realitzant càlculs numèrics, algebraics o



Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic i utilitzar



plantes i reconèixer la seva importància per a la vida.

Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames d’algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que realitzen.


Conèixer les funcions vitals de les plantes i reconèixer la seva importància per a la vida.

Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius, diferenciant entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames d’algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que realitzen.


amb el medi. Justificar la importància de l’alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de nutrients a les cèl·lules.






diferents aparells que hi intervenen.

Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les malalties.




Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i conèixer el seu funcionament.

estadístics, fent representacions gràfiques, recreant situacions matemàtiques mitjançant simulacions o analitzant amb sentit crític situacions diverses que ajudin a la comprensió de conceptes matemàtics o a la resolució de problemes.

Utilitzar eines tecnològiques per a organitzar dades, generar gràfiques estadístiques, calcular paràmetres rellevants i comunicar els resultats obtinguts que responguin les preguntes formulades prèviament sobre la situació estudiada.

aquesta informació per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb el medi natural i la salut.

Identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d’informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.

Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context precís i adequat al seu nivell

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les i argumentar-les.

Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius,



expositius i argumentatius senzills), seguint models i aplicant les estratègies necessàries per a planificar, textualitzar, revisar i reescriure, tot integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.

Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a discursos narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius i argumentatius senzills.


Defineix l’organisme autòtrof i heteròtrof. Classifica les cèl·lules segons els orgànuls i l’intercanvi energètic mitjançant reaccions anaeròbiques: fotosíntesis, com catabòliques (respiració cel·lular).

Defineix cadascun dels nous conceptes.

Diferencia entre el concepte d’alimentació i de nutrició.

Defineix el concepte de nutrient, classificar-los segons la proporció que presenta en l’aliment i la funció que hi realitza.

Aprèn a combinar els diferents nutrients per portar una dieta equilibrada.

Coneix, identifica i relata quines són les funcions dels diferents aparells que intervenen en la nutrició: aparell digestiu, respiratori, sanguini, limfàtic i excretor (aparell urinari inclòs), així com per quines parts, vies i òrgans estan formats, i quines són les funcions que aquestes presenten.

Coneix com es relacionen entre ells i quines malalties poden presentar.

Reconeix, compren, identifica i explica els diferents processos que hi tenen lloc :

Utilitza diferents recursos TIC per: realitzar càlculs en línia, estadístics, creació de documents i presentacions.

Utilitza aquests recursos per assimilar i comprendre més fàcilment els coneixements teòrics i els processos que tenen lloc en els diferents òrgans.

Realitza diferents recerques d’informació, treballar en grup, extreure, redactar i exposar les conclusions a les que s’arriben.



Coneix quins són els principals trastorns alimentaris: bulímia, anorèxia i obesitat, quines són les conseqüències i aprendre a valorar a les persones per unes altres qualitats a part del físic.

digestió, respiració pulmonar i intercanvi de gasos, cicle cardíac i circulació major i menor, circulació limfàtica i el procés de filtració sanguínia.

Conèixer la existència del banc de sang i de les donacions d’òrgans

Calcula els paràmetres de dispersió d'una variable estadística (amb calculadora i amb full de càlcul) per comparar la representativitat de la mitjana i descriure les dades.


LingüísticaNaturalista



LingüísticaInterpersonalLògica matemàtica

LingüísticaInterpersonal

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

ComprendreAplicarAnalitzarCrear

RecordarComprendreAplicarAnalitzarCrear



Unitat - La relació en l'ésser humà

La tercera unitat del curs es centra en la relació en l’ésser humà, entesa com aquell conjunt de processos que integren la percepció, integració, processament, transmissió i resposta d’un estímul. Per tant, el concepte central és la relació entre un estímul i la resposta corresponent.

Així, la major part de la unitat es basa en l’estudi en profunditat dels òrgans receptors i efectors (els sistemes sensorial, nerviós, endocrí i locomotor) i els sistemes de comunicació del cos (l’endocrí i el nerviós). Com que els límits entre un i altre pel que fa a la recepció de l’estímul o l’emissió de la resposta són a vegades difusos, és convenient que es presti una atenció especial en la integració dels conceptes i en l’adquisició d’un punt de vista holístic de la relació en l’ésser humà, des del punt de vista intrapersonal com interpersonal i amb el medi. Alhora, és important incidir en hàbits i comportaments saludables i afavoridors del manteniment d’un bon funcionament dels sistemes estudiats.

La majoria d’activitats proposades s’han contextualitzat en activitats properes al sistema de l’alumne, de manera que s’ha prioritzat despertar de l’interès dels estudiants. Tanmateix, el gruix teòric de la unitat és important i feixuc, i per tant s’ha optat per presentar propostes d’activitats dinàmiques i allunyades de la mera transmissió dels continguts per part del professorat.

En aquesta unitat, talment com passava amb les anteriors i succeirà amb les posteriors, es demana una especial atenció al llenguatge emprat pels alumnes, que en tot cas s’ha adequar als estàndards del llenguatge científic.

El component competencial de les activitats proposades és important, començant pel plantejament de dinàmiques d’aula que requereixen la interacció i cooperació entre els alumnes, en forma de grups de treball cooperatiu a la majoria d’objectes d’aprenentatge. Si bé aquestes dinàmiques també busquen integrar a partir de l’heterogeneïtat els alumnes amb més dificultats, és important remarcar l’atenció el màxim d’individualitzada possible que es recomana per aquests alumnes, ja sigui per part del professor o d’un alumne que adopti el rol de tutor.

Feu especial atenció als continguts socials d’algunes de les activitats que es proposen, fomentant la cooperació i empatia dels alumnes cap a la societat.

Continguts


Com respon el nostre cos?





Els receptors del nostre cos. 1. La relació. Percepcions sensorials del teu cos.

Com espatllar un bon cap de setmana.

2. Els òrgans dels sentits.I les teves orelles quina edat tenen?

Processant la informació. 3. El sistema nerviós.Un cervell dividit en departaments

Recordes? 4. Les neurones.L'enamorament és pura química.

Operació al quiròfan. 5. El sistema endocrí.Disruptors endocrins: substàncies alteradores del sistema endocrí.

Un missatge amb diferents significats!

6. Les hormones. La secreció d'insulina.

Movem l'esquelet! 7. El sistema esquelètic. Esport i lesions.

Tu sí que estàs fort! 8. El sistema muscular. Els astronautes són dèbils?


Accidents de moto. Prevencions de lesions per comportaments o postures. Anàlisi hormonal.

Competències


Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.



Objectius

Reconèixer els conceptes de receptors, efectors, receptors i estímuls i de relació fisiològica.

Descriure els òrgans dels sentits, la seva fisiologia, funcionalitat i funcionament i reconèixer les conductes que els perjudiquen.



Descriure les parts que composen el sistema nerviós, atribuint-li el seu paper central com a intermediari entre estímul i resposta.

Comprendre la fisiologia de les neurones i relacionar-ho amb la malaltia de l’Alzheimer i la transmissió de la informació.

Classificar les diferents glàndules endocrines, reconèixer-ne la funcionalitat i interpretar les diferents rutes que segueixen les hormones i a sobre quins òrgans o teixits actuen.

Classificar les principals hormones, reconèixer-ne la funcionalitat i interpretant-ne la funcionalitat biològica, relacionant-la amb el control hormonal.

Enumerar les principals funcions dels ossos i les articulacions i identificar-les. Denominar els músculs que composen el sistema muscular i interpretar-ne la funció.



Valorar la importància del funcionament correcte del sistema nerviós, endocrí i immunitari per a l’equilibri del cos, relacionant-ho amb la capacitat de les persones de captar i respondre als estímuls del medi.



Indicadors d'assoliment Reconeix els conceptes de receptors, efectors, receptors, estímuls i la relació fisiològica

s i els relaciona amb situacions de la seva vida quotidiana. Reconeix el funcionament i fisiologia dels receptors sensorials i relaciona aquests

conceptes amb conductes positives pel seu correcte funcionament . Enumera i identifica i descriu les parts que composen el sistema nerviós i comprèn el

paper central que desenvolupa com a intermediari entre estímuls i respostes Comprèn la fisiologia de les neurones i la relaciona amb la malaltia de l’Alzheimer i la

disrupció de la transmissió de la informació. Classifica les glàndules endocrines, entenent-ne la importància i funcionalitat,

interpretant el sistema endocrí en conjunt i a regulador dels processos biològics Classifica les hormones segons la seva funció i n’entén la importància i efecte biològic,

associant-los al concepte de control hormonal Reconeix els principals elements del sistema esquelètic i en coneix la funció. Denomina els músculs que composen el sistema muscular, en coneix les funcions i les

relaciona amb hàbits saludables.


Lingüística verbal Intrapersonal Interpersonal Naturalista Cinestèsica



Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - La relació en l'ésser humà

OBJECTES D'APRENENTATGE La relació Els òrgans dels

sentits El sistema nerviós Les neurones El sistema endocrí Les hormones El sistema esquelètic El sistema muscular

Objectius

Reconèixer els conceptes de receptors, efectors, receptors i estímuls i de relació fisiològica.

Descriure els òrgans dels sentits, la seva fisiologia, funcionalitat i funcionament i reconèixer les conductes que els perjudiquen.

Descriure les parts que composen el sistema nerviós, atribuint-li el seu paper central com a intermediari entre estímul i resposta.

Comprendre la fisiologia de les neurones i relacionar-ho amb la malaltia de l’Alzheimer i la transmissió de la informació.

Classificar les diferents glàndules endocrines, reconèixer-ne la funcionalitat i interpretar les diferents rutes que segueixen les hormones i a sobre quins òrgans o teixits actuen.

Classificar les principals hormones, reconèixer-ne la funcionalitat i interpretant-ne la funcionalitat biològica, relacionant-la amb el control hormonal.

Enumerar les principals funcions dels ossos i les articulacions i identificar-les.

Denominar els músculs que composen el sistema muscular i interpretar-ne la funció.

Competències Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.


Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens



Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un



Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i



Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.




Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.



naturals. problema i avaluar la idoneïtat del resultat.


social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.




Interpretar el funcionament del cos humà des d’una visió sistèmica,











reconeixent les relacions entre els diferents aparells i sistemes.


Reconeix els conceptes de receptors, efectors, receptors, estímuls i la relació fisiològica s i els relaciona amb situacions de la seva vida quotidiana.

Reconeix el funcionament i fisiologia dels receptors sensorials i relaciona aquests conceptes amb conductes positives pel seu correcte funcionament.

Enumera i identifica i descriu les parts que composen el sistema nerviós i comprèn el paper central que desenvolupa com a intermediari entre estímuls i respostes.

Comprèn la fisiologia de les neurones i la relaciona amb la malaltia de l’Alzheimer i la disrupció de la transmissió de la informació.

Classifica les glàndules endocrines, entenent-ne la importància i funcionalitat, interpretant el sistema endocrí en conjunt i a regulador dels processos biològics.

Classifica les hormones segons la seva funció i n’entén la importància i efecte biològic, associant-los al concepte de control hormonal.

Reconeix els principals elements del sistema esquelètic i en coneix la funció.

Denomina els músculs que composen el sistema muscular, en coneix les funcions i les relaciona amb hàbits saludables.


NaturalistaIntrapersonal

Lingüística verbalIntrapersonalInterpersonal

NaturalistaInterpersonalCinestèsica

NaturalistaLingüística verbalInterpersonal

NaturalistaVisual-espacialInterpersonal

Visual-espacialNaturalista

NaturalistaCinestèsica

naturalistainterpersonal

Taxonomia de Bloom

ComprendreAplicar

RecordarCrear

ComprendreAnalitzar

Crear

RecordarAnalitzarCrear

ComprendreCrear

RecordarComprendreCrear


ComprendreAplicarCrear



Unitat - La salut en l'ésser humà

La unitat desgrana els principals elements de la salut en l’ésser humà, continuant els continguts treballats en unitats anteriors, que tenien com a objectiu l’adquisició d’un coneixement més anatòmic que no mèdic. Així, es tracten força malalties que afecten als humans, mecanismes de defensa i temes socialment rellevants, com els trasplantaments i les vacunes.

La major part de la unitat té un contingut teòric important, de manera que s’ha optat per proposar activitats d’aula dinàmiques i afavoridores de l’aprenentatge des d’una voluntat competencial més que no pas memorística. Alhora, les activitats globals de cada Objecte d’Aprenentatge tenen una vocació d’impacte social i emocional important, implicant als alumnes en debats presents a la societat actual però també intentant afavorir conductes saludables, solidaries i empàtiques. Es recomana intentar no compartimentar els continguts presentats més enllà del que sigui estrictament necessari, ans al contrari, relacionar sempre que es pugui els conceptes dels Objectes d’Aprenentatge entre ells, amb la intenció d’integrar els coneixements en un corpus teòric holístic.

Notareu que en molts casos s’ha buscat una contextualització per mitjà de debat bioètics molt presents al dia a dia del nostre país i de la majora de països desenvolupats. S’ha optat per fer-ho així per destacar la importància de la ciència i dels arguments científics en debats i polèmiques moltes vegades impregnades de conceptes pseudocientífics o fins i tot ficticis. Per tant, el treball de la naturalesa de la ciència serà present al llarg de tota la unitat.

Com que es tracta d’una unitat d’una assignatura científica, i malgrat pugui semblar redundant, feu especial atenció a l’ús del llenguatge adequat i en el context pertinent. Deixeu que els alumnes s’expressin en les seves pròpies paraules per entendre els conceptes, però corregiu-los i acompanyeu-los en l’adquisició del rigor i precisió que requereix el llenguatge científic.

Seguint l’esperit d’unitats anteriors, s’ha proposat sempre que ha sigut possible un treball en grups cooperatius, no només en petits grups de treball. Per tant, malgrat que no s’indiqui sempre, intenteu que els grups treballin de manera autònoma però que cooperin el l’assoliment de les tasques assignades, optant pel repartiment de les mateixes sempre que sigui necessari.

L’intercanvi d’informació dins dels grups i entre els grups serà constant. Per aquest motiu es recomana i encoratja l’ús de noves tecnologies, com per exemple els telèfons mòbils o dispositius electrònics.

Finalment, recordar que és important per la cohesió del grup, a nivell de classe i a nivell de grup de treball, que tots els alumnes assoleixin el màxim de coneixement possibles, de manera que podeu optar per assignar tutors dins dels grups que ajudin a aquells alumnes amb més dificultats.



Continguts


La malària i la sida.



On són els microbis? 1. Salut i malaltia. Estic malalt?

Tinc la grip!2. Sistemes de defensa del

cos.La resposta immunològica a l’espai.

Com es defensa el meu cos? 3. Sistema immunitari. Resistent als verins.

Em fa mal el braç esquerre! 4. Malalties del cos humà.Puc prendre un suc de fruites?

Com es va eliminar la verola? 5. Vacunacions.Haig de vacunar-me de la grip?

Per què esternudo tant a la primavera?

6. Al·lèrgies. Puc menjar una truita?

Es pot donar vida una vegada mort?

7. Transplantaments. Les cèl·lules mare.


L’Organització de Consumidors i Usuaris. Els trasplantaments. Les malalties.

Competències

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement

científic. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels

models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.


Objectius

Descriure algunes de les principals malalties infeccioses, les seves vies de transmissió i les mesures preventives per evitar-les.



Identificar les diferents barreres de defensa del cos, tant les físiques com les respostes immunitàries.

Classificar i descriure les diferents respostes del sistema immunitari, amb especial atenció a la comprensió del paper dels antígens.

Reconèixer les principals malalties que afecten als humans i descriure’n les causes i tractaments.

Reconèixer el funcionament de les vacunes i en valora la importància mèdica a partir d’arguments científics.

Interpretar les al·lèrgies com a resposta desproporcionada a agents externs i proposa mesures preventives i de tractament.

Descriure el procés de trasplantament d’òrgans i els possibles factors causants d’un rebuig des d’un punt de vista immunològic.


Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos humà per justificar el risc del tabac, l’alcohol i altres drogues.

Valorar la importància de la higiene personal i els hàbits saludables com l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans per a l’equilibri i el bon desenvolupament personal.




Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.

Indicadors d'assoliment Entén i caracteritza diferents malalties, descrivint-ne les vies de transmissió i els hàbits

que les prevenen. Pot descriure les defenses del cos humà i la resposta immunitària. Aconsegueix identificar, classificar i descriure les diferents respostes del sistema

immunitari. D’una sèrie de malalties presentades, n’identifica els símptomes, els factors que les

afavoreixen, en coneix el tractament i adopta hàbits saludables per prevenir-les Interpreta el funcionament i la importància de la vacunació per la immunitat de grup i

l’eradicació de malalties. Analitza el procés de reacció al·lèrgica, n’entén els tipus i en comprèn les mesures

preventives i de tractament. Descriu el procés de trasplantament d’òrgans i n’entén els factors causants d’un rebuig

des d’un punt de vista immunològic.




Interpersonal Cinestèsica Lingüística verbal Lògica matemàtica Naturalista Intrapersonal Visual - espacial

Taxonomia de Bloom

Comprendre Recordar Aplicar Analitzar Avaluar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - La salut en l'ésser humà

OBJECTES D'APRENENTATGE Salut i malaltia Sistemes de defensa

del cosSistema immunitari Malalties del cos humà Vacunacions Al·lèrgies Transplantaments

Objectius

Descriure algunes de les principals malalties infeccioses, les seves vies de transmissió i les mesures preventives per evitar-les.

Identificar les diferents barreres de defensa del cos, tant les físiques com les respostes immunitàries.

Classificar i descriure les diferents respostes del sistema immunitari, amb especial atenció a la comprensió del paper dels antígens.

Reconèixer les principals malalties que afecten als humans i descriure’n les causes i tractaments.

Reconèixer el funcionament de les vacunes i en valora la importància mèdica a partir d’arguments científics.

Interpretar les al·lèrgies com a resposta desproporcionada a agents externs i proposa mesures preventives i de tractament.

Descriure el procés de trasplantament d’òrgans i els possibles factors causants d’un rebuig des d’un punt de vista immunològic.

Competències Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.




















Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos humà per justificar el risc del tabac, l’alcohol i altres drogues. Valorar la importància de la higiene personal i els hàbits saludables com l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans per a l’equilibri i el bon desenvolupament personal.












Entén i caracteritza diferents malalties, descrivint-ne les vies de transmissió i els hàbits que les prevenen.

Pot descriure les defenses del cos humà i la resposta immunitària.

Aconsegueix identificar, classificar i descriure les diferents respostes del sistema immunitari.

D’una sèrie de malalties presentades, n’identifica els símptomes, els factors que les afavoreixen, en coneix el tractament i adopta hàbits saludables per

Interpreta el funcionament i la importància de la vacunació per la immunitat de grup i l’eradicació de malalties.

Analitza el procés de reacció al·lèrgica, n’entén els tipus i en comprèn les mesures preventives i de tractament.

Descriu el procés de trasplantament d’òrgans i n’entén els factors causants d’un rebuig des d’un punt de vista immunològic.



prevenir-les.


InterpersonalCinestèsicaLingüística verbalLògica matemàtica




NaturalistaInterpersonalIntrapersonal

NaturalistaCinestèsicaInterpersonalVisual - espacial

NaturalistaInterpersonal

Taxonomia de Bloom

ComprendreRecordarAplicarAnalitzar

RecordarAplicar

RecordarComprendre

RecordarAvaluarCrear

RecordarComprendreAvaluarAnalitzar

ComprendreRecordarCrear

ComprendreRecordarCrear



Unitat - La reproducció en l'ésser humà

Aquesta unitat es centra en la reproducció humana. Els diferents objectes d’aprenentatge descriuen el procés reproductiu, des de la fisiologia dels aparells sexuals masculí i femení fins a la gametogènesi. Alhora, fa una especial incidència a l’adquisició d’hàbits saludables i actituds respectuoses davant del sexe, que possiblement comença ja a formar part de la vida dels estudiants.

Algunes de les parts de la unitat tenen un alt contingut teòric, sobretot aquelles referents a temes més lligats a la descripció fisiològica. En canvi, altres objectes d’aprenentatge tenen un rerefons que les fa més lleugeres. És recomanable reafirmar els continguts fins a l’assoliment dels mateixos, degut a la importància que tenen en el dia a dia dels alumnes i el seu paper cap dalt en la salut dels mateixos.

La majoria de la unitat parteix de dos contextos clars: per una banda, la utilització o realització d’una gran quantitat de material de caràcter audiovisual, i per l’altra, un foment del debat des de la rigorositat científica. Intenteu anar més enllà de la simple visualització: analitzeu des d’un punt de vista tècnic i cinematogràfic el material proposat, millorant l’educació visual dels alumnes i les seves capacitats artístiques.

Per tant, els continguts que es proposen permetran als alumnes expressar, argumentar, decidir i debatre temàtiques científiques relacionades amb el sexe i la sexualitat, alhora que ampliaran les seves habilitats socials i artístiques.

La majoria d’activitat s’han dissenyat des de la perspectiva d’una organització d’aula basada en el treball cooperatiu, per mitjà de grups d’alumnes que fomentin l’heterogeneïtat i la cooperació entre nivells. També cal dir que s’han dissenyat treballs que fomentin la interdisciplinarietat entre assignatures, com s’especifica quan sigui necessari.

Per últim, intenteu sempre contextualitzar d’una manera propera les activitats que es proposen.

Continguts


La reproducció en l`ésser humà.



Més enllà de les paraules.1. La reproducció. Sexe i

sexualitat.Una història d'amor animal.

Els homes i les dones som diferents.

2. L'adolescència. El desenvolupament

La reproducció. Sexe i sexualitat.



sexual.

Quins òrgans tan diferents!3. L'aparell reproductor

femení i masculí.Tens bona higiene sexual?

El cicle menstrual en 3D. 4. El cicle menstrual.Del 28 a l'1 i tornem a començar!

Els nou mesos màgics. 5. El procés reproductiu. El procés reproductiu.

Està bé o malament?6. Esterilitat i reproducció

assistida.Reproducció assistida a debat.

A cada porta, la seva clau.7. Els mètodes

anticonceptius.La píndola de l'endemà.


Els adolescents, persones en risc. Reproducció. Problemes d’esterilitat.

Competències



Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la

idoneïtat del resultat. Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del

coneixement científic, valorant les conseqüències de les conductes de risc. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement

científic.

Objectius

Reconèixer els diferents tipus de fecundació i de desenvolupament embrionari del regne animal i relacionar-los amb el procés de la meiosi.

Descriure els canvis físics i psicològics que acompanyen la pubertat i prendre consciència dels propis.

Descriure les parts, funcionament i higiene de l’aparell reproductor, així com el procés de formació de gàmetes.

Interpretar les diferents etapes del cicle menstrual, comprendre’n la higiene requerida i desestigmatitzar la menstruació.

Reconèixer i entendre les etapes del cicle reproductiu i la seva implicació social i emocional.



Comprendre les principals causes d’esterilitat i els mètodes de reproducció assistida existents.

Descriure els mètodes anticonceptius i les principals malalties de transmissió sexual, adquirint hàbits saludables en relació al sexe.


Explicar el funcionament dels òrgans sexuals, relacionar el cicle menstrual amb l’ovulació i el període fèrtil i valorar l’eficàcia dels mètodes per a controlar la natalitat.

Diferenciar entre mètodes anticonceptius i mètodes de prevenció de les malalties de transmissió sexual.






Reconeix els diferents tipus de fecundació i de desenvolupament embrionari del regne animal, comprèn la gametogènesi, adquirint una visió holística i crítica.

Descriu els canvis físics i psicològics que comporta la pubertat, relacionant-los amb el propi desenvolupament del cos i el sistema endocrí.

Descriu des d’un punt de vista fisiològic i funcional l’aparell reproductor, així com el procés de formació de gàmetes i pren consciència d’hàbits higiènics saludables.

Comprèn i diferencia les etapes del cicle menstrual, relacionant-les amb els continguts d’objectes d’aprenentatge anteriors.

Identifica i utilitza les etapes del cicle reproductiu per explicar-ne la funcionalitat i les implicacions socials i emocionals.

Entén les principals causes d’esterilitat i sap distingir els mètodes de reproducció assistida existents.

Distingeix i entén els perills associats al sexe insegur, així com les malalties que es poden transmetre per via sexual i els mètodes de prevenció.


Naturalista Lingüística verbal Intrapersonal



Musical Interpersonal Cinestèsica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Crear Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - La reproducció en l'ésser humà

OBJECTES D'APRENENTATGE La reproducció. Sexe i

sexualitatL'adolescència. El desenvolupament

sexual

L'aparell reproductor femení i masculí

El cicle menstrual El procés reproductiu Esterilitat i reproducció assistida

Els mètodes anticonceptius

Objectius

Reconèixer els diferents tipus de fecundació i de desenvolupament embrionari del regne animal i relacionar-los amb el procés de la meiosi.

Descriure els canvis físics i psicològics que acompanyen la pubertat i prendre consciència dels propis.

Descriure les parts, funcionament i higiene de l’aparell reproductor, així com el procés de formació de gàmetes.

Interpretar les diferents etapes del cicle menstrual, comprendre’n la higiene requerida i desestigmatitzar la menstruació.

Reconèixer i entendre les etapes del cicle reproductiu i la seva implicació social i emocional.

Comprendre les principals causes d’esterilitat i els mètodes de reproducció assistida existents.

Descriure els mètodes anticonceptius i les principals malalties de transmissió sexual, adquirint hàbits saludables en relació al sexe.












Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, valorant les conseqüències de les conductes de risc.


























Indicadors Reconeix els Descriu els canvis Descriu des d’un Comprèn i diferencia Identifica i utilitza les Entén les principals Distingeix i entén els



competencials

diferents tipus de fecundació i de desenvolupament embrionari del regne animal, comprèn la gametogènesi, adquirint una visió holística i crítica.

físics i psicològics que comporta la pubertat, relacionant-los amb el propi desenvolupament del cos i el sistema endocrí.

punt de vista fisiològic i funcional l’aparell reproductor, així com el procés de formació de gàmetes i pren consciència d’hàbits higiènics saludables.

les etapes del cicle menstrual, relacionant-les amb els continguts d’objectes d’aprenentatge anteriors.

etapes del cicle reproductiu per explicar-ne la funcionalitat i les implicacions socials i emocionals.

causes d’esterilitat i sap distingir els mètodes de reproducció assistida existents.

perills associats al sexe insegur, així com les malalties que es poden transmetre per via sexual i els mètodes de prevenció.



NaturalistaIntrapersonalLingüística verbal

NaturalistaLingüística verbalIntrapersonalMusical

NaturalistaIntrapersonalInterpersonalCinestèsica

NaturalistaIntrapersonalCinestèsica

NaturalistaLingüística verbal

NaturalistaInterpersonalIntrapersonal

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAplicarAvaluar

RecordarAplicarCrearAvaluar


RecordarComprendreAplicar

RecordarAplicarAnalitzar





Unitat – Els ecosistemes

La unitat dedicada als ecosistemes parteix d’uns temes inicials centrats en l’adquisició d’un coneixement global en el camp de l’ecologia fins a arribar a uns temes finals a on l’aplicació d’aquest coneixement en contextos concrets permet incidir en l’adquisició de compromís en el respecte i preservació del medi per part dels alumnes.

Així, la unitat tracta tots els aspectes necessaris per l’alumne per entendre el funcionament dels ecosistemes a nivell general. Inicialment, a partir de les relacions tròfiques i els factors abiòtics, es planteja l’estructuració dels ecosistemes i la influència d’aquests factors en la determinació de les característiques dels mateixos. Seguidament, s’exemplifiquen per mitjà dels biomes terrestres i aquàtics i finalment, s’incideix en la capacitat dels humans per transformar el medi i la responsabilitat que tenim en evitar que això passi de manera irreversible.

Els contextos proposats tendeixen a ser el màxim de pròxims a l’alumne com ha sigut possible, arribant a la seva pròpia llar en els temes finals. Per tant, degut a la situació d’emergència global en la que ens trobem, el caràcter naturalista dels temes s’ha amplificat volgudament, per transmetre la idea a l’alumnat que és necessària una implicació social constant i metòdica per prevenir la pèrdua de biodiversitat i de riquesa natural. Tanmateix, el gruix teòric de la unitat és important i feixuc, i per tant s’ha optat per presentar propostes d’activitats dinàmiques i allunyades de la mera transmissió dels continguts per part del professorat.

En aquesta unitat, talment com passava amb les anteriors i succeirà amb les posteriors, es demana una especial atenció al llenguatge emprat pels alumnes, que en tot cas s’ha adequar als estàndards del llenguatge científic. S’ha insistit en l’aprenentatge de les arrels dels mots no només com a eina d’estudi, que també, sinó com a manera per facilitar en el futur l’aprenentatge de paraules amb origen llatí o grec, molt comunes en el camp científic.

El component competencial de les activitats proposades és important, començant pel plantejament de dinàmiques d’aula que requereixen la interacció i cooperació entre els alumnes, en forma de grups de treball cooperatiu a la majoria de temes. Si bé aquestes dinàmiques també busquen integrar a partir de l’heterogeneïtat els alumnes amb més dificultats, és important remarcar l’atenció el màxim d’individualitzada possible que es recomana per aquests alumnes, ja sigui per part del professor o d’un alumne que adopti el rol de tutor.

Feu especial atenció als continguts socials d’algunes de les activitats que es proposen, fomentant la cooperació i empatia dels alumnes cap a la societat i també en l’adquisició dels coneixements per part de tots els alumnes.

Continguts


Ecosistema: la classe.





Interaccionant en un mateix entorn: els ecosistemes.

1. Els ecosistemes.La meravella de la selecció natural.

Matèria i energia: flux o cicle?2. Cicle de la matèria-Flux

d’energia-Piràmides tròfiques.

Piràmides invertides.

Interactuant en l’ecosistema.3. Cadenes i xarxes

tròfiques.La importància de les abelles pels humans.

La selva tropical i la sabana.4. Els ecosistemes

terrestres.Trets adaptatius al fred.

La gran barrera de corall. 5. Els ecosistemes aquàtics.Els peixos de les profunditats oceàniques.

I què podem fer nosaltres per ajudar a conservar els ecosistemes?

6. La conservació dels ecosistemes.

Ecoproductes a la llar.


Què hi passa en aquesta roureda? Terra i mar. On va el que llencem? Carn o verdura?

Competències


Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Objectius

Caracteritzar els principals components d’un ecosistema i les relacions inter i intraespecífiques.

Diferenciar els conceptes de cicle de la matèria i flux d’energia i relacionar-ho amb les xarxes tròfiques.

Descriure i interpretar xarxes tròfiques. Descriure les característiques generals dels principals biomes terrestres. Descriure les característiques generals dels principals biomes aquàtics. Descriure els factors que poden degradar els ecosistemes i prendre mesures per reduir-

ne l’efecte.




Identificar el paper dels productors en els ecosistemes com a reguladors de l’energia disponible per a tots els altres nivells tròfics a partir de l’anàlisi d’una situació problemàtica. Justificar la funció dels components biòtics i abiòtics d’un ecosistema proper i valorar la seva diversitat.

Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns efectes de l’activitat humana en el medi: contaminació, desertificació, afebliment de la capa d’ozó i producció i gestió dels residus.

Indicadors d'assoliment Sap caracteritzar els principals components d’un ecosistema i establir-ne les relacions

inter i intraespecífiques. Diferencia els conceptes de cicle de la matèria i flux d’energia i els utilitza per entendre

les xarxes tròfiques. Pot descriure i caracteritzar una xarxa tròfica. Caracteritza els biomes terrestres. Caracteritza els biomes aquàtics. Detecta hàbits humans que poden afavorir la degradació dels ecosistemes i emprèn

mesures per reduir-los.


Naturalista Interpersonal Cinestèsica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Crear Aplicar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat – Els ecosistemes

OBJECTES D'APRENENTATG

E

Els ecosistemes Cicle de la matèria-Flux d’energia-Piràmides tròfiques

Cadenes i xarxes tròfiques Els ecosistemes terrestres Els ecosistemes aquàtics La conservació dels ecosistemes

Objectius

Caracteritzar els principals components d’un ecosistema i les relacions inter i intraespecífiques.

Diferenciar els conceptes de cicle de la matèria i flux d’energia i relacionar-ho amb les xarxes tròfiques.

Descriure i interpretar xarxes tròfiques.

Descriure les característiques generals dels principals biomes terrestres.

Descriure les característiques generals dels principals biomes aquàtics.

Descriure els factors que poden degradar els ecosistemes i prendre mesures per reduir-ne l’efecte.

Competències












Identificar el paper dels productors en els ecosistemes com a reguladors de l’energia disponible per a tots els altres nivells tròfics a partir




Identificar el paper dels productors en els ecosistemes com a reguladors de l’energia disponible per a tots els altres nivells tròfics a

Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns efectes de l’activitat humana en el medi: contaminació, desertificació,



de l’anàlisi d’una situació problemàtica. Justificar la funció dels components biòtics i abiòtics d’un ecosistema proper i valorar la seva diversitat.





partir de l’anàlisi d’una situació problemàtica. Justificar la funció dels components biòtics i abiòtics d’un ecosistema proper i valorar la seva diversitat.

afebliment de la capa d’ozó i producció i gestió dels residus.


Sap caracteritzar els principals components d’un ecosistema i establir-ne les relacions inter i intraespecífiques.

Diferencia els conceptes de cicle de la matèria i flux d’energia i els utilitza per entendre les xarxes tròfiques.

Pot descriure i caracteritzar una xarxa tròfica.

Caracteritza els biomes terrestres.

Caracteritza els biomes aquàtics.

Detecta hàbits humans que poden afavorir la degradació dels ecosistemes i emprèn mesures per reduir-los.


Naturalista Naturalista NaturalistaCinestèsica




Taxonomia de Bloom

Analitzar AnalitzarComprendreAplicar

AnalitzarAvaluarCrearRecordar

RecordarComprendreCrearAplicar





Unitat - Riscos associats als processos geològics

La unitat didàctica que es presenta engloba el conjunt de continguts relatius als riscos associats als processos geològics. D’aquesta manera, s’han dividit els contingut en dos conjunts de dos temes d’estructura molt similar, emprant el fet de tractar-se de riscos associats a processos geològics externs o interns com a eina de divisió. Alhora, cada una d’aquestes agrupacions s’ha dividit entre un tema que tractava d’exemplificar i caracteritzar el fenomen i els seus potencials danys i un segon que descrivia els mecanismes de predicció, prevenció i mitigació de danys dels fenòmens explicats al primer tema. Dit d’una altra manera, els quatre temes de la unitat, formen un conjunt conceptual sòlid al voltant dels riscos geològics.

Els riscos geològics suposen una de les principals formes de danys d’origen natural i alhora es veuen influenciats per l’acció de l’home, ja sigui per modificació del paisatge o pel canvi climàtic. És per això que el coneixement dels riscos implica necessàriament un coneixement del fenomen en profunditat. En el cas que es presenta, s’ha optat per contextualitzar les activitats en base moltes vegades a l’espectacularitat dels fenòmens, però es recomana que en cas de disposar de contextos més propers als alumnes es facin servir sense cap dubte.

Amb aquests objectius, s’han dissenyat activitats que tenen un vessant de consciència social i també de voluntat de despertar l’interès científic dels alumnes. Ara bé, com la majoria de fenòmens naturals, els processos geològics inclouen un conjunt de factors que els determinen i per tant, aquesta sobreexposició d’informació pot fer que alguna alumnes es perdin. L’avantatge és que la majoria de casos presentats seran fàcilment identificables pels alumnes i per tant, la seva memorització serà més senzilla. Tanmateix, feu esment especial en els dos temes dedicats a la descripció dels fenòmens, ja que la seva comprensió permetrà un aprofundiment major en els dos temes dedicats a la predicció i a la prevenció.

Com en unitats anteriors, s’ha optat per presentar unes activitats amb un fort contingut de treball interpersonal i amb un vessant cívic i social important. Alhora, el llenguatge científic té una gran importància per la quantitat de detalls i de precisió requerides. Novament, es proposen opcions de treball interdisciplinar que anireu trobant al llarg de les orientacions d’aula que es proporcionen.

Continguts


Els processos geològics interns i externs.





Riscos associats als processos geològics interns

Contra natura.1. Riscos dels processos

geològics externs.Desastres.

Com fer una predicció dels processos geològics externs.

2. Predicció i prevenció dels riscos dels processos geològics externs.

Fugint dels riscos geològics externs.

Riscos associats als processos geològics externs

I els volcans on són?3. Riscos dels processos

geològics externsA Islàndia no només fa fred.

Possibles o impossibles de predir?

4. Predicció i prevenció dels riscos dels processos geològics externs

On construiries una casa?


Riscos dels processos geològics interns. Plaques tectòniques. Riscos dels processos geològics interns. Terratrèmols. Riscos dels processos geològics interns. Volcans.

Competències




Objectius

Caracteritzar els principals fenòmens geològics externs i relacionar-los amb els riscos que impliquen.

Descriure els mecanismes de prevenció, previsió i mitigació de danys davant del risc dels fenòmens geològics externs.


Descriure les mesures de predicció i prevenció davant el risc dels fenòmens geològics interns i aplicar-les en contextos concrets.



Criteris d'avaluació Identificar i valorar alguns riscos derivats dels processos geològics interns i externs i la

seva relació amb algunes activitats humanes.

Indicadors d'assoliment Entén el funcionament dels fenòmens geològics externs i els perills que poden

comportar Descriu els mecanismes de prevenció, previsió i mitigació de danys davant del risc dels

fenòmens geològics externs. Entén el funcionament dels fenòmens geològics interns i els perills que poden

comportar. Descriu les mesures de predicció i prevenció davant el risc dels fenòmens geològics

interns i és capaç de jutjar-les i d’aplicar-les en els contextos que se l’hi proposen.


Naturalista Lingüística verbal Cinestèsica Lògica matemàtica

Taxonomia de Bloom

Comprendre Analitzar Crear Recordar

Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - Riscos associats als processos geològics

OBJECTES D'APRENENTATGE Riscos dels processos geològics interns Predicció i prevenció dels riscos dels

processos geològics internsRiscos dels processos geològics externs Predicció i prevenció dels riscos dels

processos geològics externs

Objectius


Descriure els mecanismes de prevenció, previsió i mitigació de danys davant del risc dels fenòmens geològics externs.


Descriure les mesures de predicció i prevenció davant el risc dels fenòmens geològics interns i aplicar-les en contextos concrets.

Competències









Identificar i valorar alguns riscos derivats dels processos geològics interns i externs i la seva relació amb algunes activitats humanes.





Entén el funcionament dels fenòmens geològics externs i els perills que poden comportar.

Descriu els mecanismes de prevenció, previsió i mitigació de danys davant del risc dels fenòmens geològics externs.

Entén el funcionament dels fenòmens geològics interns i els perills que poden comportar.

Descriu les mesures de predicció i prevenció davant el risc dels fenòmens geològics interns i és capaç de jutjar-les i d’aplicar-les en els contextos que se l’hi proposen.


NaturalistaLingüística verbal

NaturalistaLògica matemàtica


NaturalistaLògica matemàtica

Taxonomia de Bloom

ComprendreAnalitzarCrear

RecordarAvaluar

ComprendreAnalitzarCrear

RecordarAvaluar



Unitat - Recursos i impactes ambientals

Aquesta unitat tracta la relació entre els humans i la natura des de diferents punts de vista. Així, si en unitats anteriors es tractaven els riscos i perills naturals, en aquest tema es parteix del concepte de recurs i la utilització de la natura per part dels humans, amb els problemes que això comporta.

Per tant, el contingut teòric comença amb una sèrie de temes dedicats a la utilització dels recursos naturals per benefici humà. s’exploren diferents maneres de relacionar-s’hi i l’explotació de diferents recursos i, a la segona part del tema, es detallen les conseqüències d’aquesta relació, en forma d’impactes, conseqüències globals com el canvi climàtic, de locals com la pluja àcida o de gestió, com els residus.

Per tant, la majoria de contextos proposats han volgut aproximar-se el màxim possible als alumnes, per impregnar-los d’aquesta idea que ens cal l’esforç de tots per salvaguardar el planeta, els seus recursos i el patrimoni natural.

Com que es tracta d’una unitat d’una assignatura científica, i malgrat pugui semblar redundant, feu especial atenció a l’ús del llenguatge adequat i en el context pertinent. Deixeu que els alumnes s’expressin en les seves pròpies paraules per entendre els conceptes, però corregiu-los i acompanyeu-los en l’adquisició del rigor i precisió que requereix el llenguatge científic.

Seguint l’esperit d’unitats anteriors, s’ha proposat sempre que ha sigut possible un treball en grups cooperatius, no només en petits grups de treball. Per tant, malgrat que no s’indiqui sempre, intenteu que els grups treballin de manera autònoma però que cooperin el l’assoliment de les tasques assignades, optant pel repartiment de les mateixes sempre que sigui necessari. L’intercanvi d’informació dins dels grups i entre els grups serà constant. Per aquest motiu es recomana i encoratja l’ús de noves tecnologies, com per exemple els telèfons mòbils o dispositius electrònics.

Finalment, recordar que és important per la cohesió del grup, a nivell de classe i a nivell de grup de treball, que tots els alumnes assoleixin el màxim de coneixement possibles, de manera que podeu optar per assignar tutors dins dels grups que ajudin a aquells alumnes amb més dificultats.

Continguts


L’homo consumus versus l’homo reponsabilus.





Recursos naturals

Un dels recursos més preuats! 1. Els recursos naturals. Coltan.

Els recursos hídrics: rellevància per a l'ésser humà.

2. Els recursos hídrics.Invariabilitat contra el canvi.

Europa-Àfrica: diferències entre Nord i Sud.

3. La gestió de l’aigua: depuració i potabilització.

Desinfecció solar de l'aigua.

L'impacte humà al medi.4. Els recursos de la

biosfera.Reserves de la biosfera.

La importància d’una bona gestió dels recursos naturals.

5. El desenvolupament sostenible.

Mesura de l’impacte sobre el medi ambient: la petjada ecològica.

Impactes ambientals

Impacte humà en l’entorn. 6. Impactes ambientals. Catàstrofes naturals: tsunami del 2004.

Contaminació i contaminants del nostre entorn.

7. Contaminació i contaminant.

Contaminants emergents.

Impactes geològics i atmosfèrics causats per l'ésser humà.

8. Impactes sobre la geosfera i l’atmosfera.

Com afecta el corrent de «El Niño» al clima mundial.

Efecte hivernacle: una de les causes de la presència de vida a la terra.

9. Efecte hivernacle. L'escalfament global.

La mort d’una àrea boscosa. 10. Pluja àcida. Pluja àcida.

Forats en el “paraigües terrestre”.

11. Destrucció de la capa d’ozó.

Destrucció de la capa d'ozó.

Quin és el preu dels avanços tecnològics?

12. La contaminació de la hidrosfera.

La protecció de l'entorn és cosa de tots.

Gestió dels residus13. Els residus i la seva

gestióPlantes de tractament de residus.

Els impactes ambientals: prevenir o curar?

14. Prevenció dels impactes ambientals

Marea negra.


Contaminació i salut. La pluja pot ser àcida. El canvi climàtic i els animals.

Competències






Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial i avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Objectius

Descriure i classificar els recursos naturals. Interioritzar el concepte de recurs hídric i els usos de l’aigua. Reconèixer els diferents contaminants de l’aigua i el procés per depurar-la. Comprendre els usos dels recursos biològics. Comprendre i avaluar les polítiques de desenvolupament sostenibles. Descriure els impactes ambientals a nivell local, regional i global. Caracteritzar diferents contaminants i determinar-ne les causes i els efectes sobre els

humans i el medi. Interpretar diversos impactes ambientals. Conèixer, definir, identificar i explicar les causes i evolució del canvi climàtic, així com

les seves conseqüències. Conèixer i descriure la pluja àcida i els seus efectes. Conèixer, definir, identificar i explicar l’evolució del forat de la capa d’ozó i quins efectes

va suposar per la vida a la Terra, així com les mesures pal·liatives que s’han adoptat. Conèixer, definir i explicar les causes i les conseqüències de la contaminació de l’aigua Conèixer la gestió dels residus. Analitzar els mètodes per prevenir els impactes ambientals.





Caracteritza i classifica els recursos naturals.



Comprèn el concepte de recurs hídric i el relaciona amb la gestió dels usos de l’aigua. Descriu els diferents contaminants de l’aigua i els mètodes de depuració i potabilització. Descriu el concepte de recurs biològic i els seus usos. Entén el concepte de desenvolupament sostenible. Entén el concepte d’impacte i els classifica segons la seva extensió. Reconeix els principals contaminants i n’estableix els orígens principals i els efectes.

sobre el medi i els humans. Descriu els impactes ambientals. Descriu les causes i efectes del canvi climàtic. Coneix i descriu la pluja àcida i els seus efectes. Coneix, defineix, identifica i explica l’evolució del forat de la capa d’ozó i quins efectes.

va suposar per la vida a la Terra, així com les mesures pal·liatives que s’han adoptar. Coneix, defineix i explica les causes i les conseqüències de la contaminació de l’aigua. Comprèn les formes de gestionar els residus. Determina quins impactes ambientals es poden reduir o eliminar.


Lògica matemàtica Naturalista Intrapersonal Interpersonal Lingüística verbal Cinestèsica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - Recursos i impactes ambientals

OBJECTES D'APRENENTATGE Els recursos naturals Els recursos hídrics La gestió de l’aigua:

depuració i potabilització

Els recursos de la biosfera

El desenvolupament sostenible

Impactes ambientals Contaminació i contaminant

Objectius

Descriure i classificar els recursos naturals.

Interioritzar el concepte de recurs hídric i els usos de l’aigua.

Reconèixer els diferents contaminants de l’aigua i el procés per depurar-la.

Comprendre els usos dels recursos biològics.

Comprendre i avaluar les polítiques de desenvolupament sostenibles.

Descriure els impactes ambientals a nivell local, regional i global.

Caracteritzar diferents contaminants i determinar-ne les causes i els efectes sobre els humans i el medi.










Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte



Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte








mediambiental. mediambiental.





Identificar el paper dels productors en els ecosistemes com a reguladors de l’energia disponible per a tots els altres nivells tròfics a partir de l’anàlisi d’una situació problemàtica. Justificar la funció dels components biòtics i abiòtics d’un ecosistema proper i valorar la seva diversitat.






Caracteritza i classifica els recursos naturals.

Comprèn el concepte de recurs hídric i el relaciona amb la gestió dels usos de l’aigua.

Descriu els diferents contaminants de l’aigua i els mètodes de depuració i potabilització.

Descriu el concepte de recurs biològic i els seus usos.

Entén el concepte de desenvolupament sostenible.

Entén el concepte d’impacte i els classifica segons la seva extensió.

Reconeix els principals contaminants i n’estableix els orígens principals i els efectes sobre el medi i els humans.





Naturalista NaturalistaIntrapersonalInterpersonal

NaturalistaInterpersonalLingüística verbal

NaturalistaIntrapersonal



Taxonomia de Bloom

RecordarAnalitzarComprendreAvaluar

RecordarAnalitzar


Recordar ComprendreRecordarCrearAvaluar

AnalitzarAvaluarCrear

RecordarCrear

OBJECTES D'APRENENTATGE Impactes sobre la

geosfera i l’atmosfera

Efecte hivernacle Pluja àcida Destrucció de la capa d’ozó

La contaminació de la hidrosfera

Els residus i la seva gestió

Prevenció dels impactes ambientals

Objectius

Interpretar diversos impactes ambientals.

Conèixer, definir, identificar i explicar les causes i evolució del canvi climàtic, així com les seves conseqüències.

Conèixer i descriure la pluja àcida i els seus efectes.

Conèixer, definir, identificar i explicar l’evolució del forat de la capa d’ozó i quins efectes va suposar per la vida a la Terra, així com les mesures pal·liatives que s’han adoptat.

Conèixer, definir i explicar les causes i les conseqüències de la contaminació de l’aigua.

Conèixer la gestió dels residus.

Analitzar els mètodes per prevenir els impactes ambientals.

Competències Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial i avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.






























Descriu els impactes ambientals.

Descriu les causes i efectes del canvi climàtic.

Coneix i descriu la pluja àcida i els seus efectes.

Coneix, defineix, identifica i explica l’evolució del forat de la capa d’ozó i quins efectes va suposar per la vida a la Terra, així com les mesures pal·liatives que s’han adoptar.

Coneix, defineix i explica les causes i les conseqüències de la contaminació de l’aigua.

Comprèn les formes de gestionar els residus.

Determina quins impactes ambientals es poden reduir o eliminar.


Naturalista Lògica matemàticaNaturalistaInterpersonalInterpersonal Lingüística verbal

Lògica matemàticaNaturalistaInterpersonalInterpersonalLingüística verbal

Lògica matemàticaNaturalistaIntrapersonalInterpersonalLingüística verbal

Lògica matemàticaNaturalistaInterpersonalLingüística verbalInterpersonal


IntrapersonalCinestèsicaNaturalista



Taxonomia de Bloom

Comprendre RecordarComprendreAplicarAnalitzar


RecordarComprendreAplicarAnalitzar

AplicarAnalitzarRecordarComprendre


AvaluarRecordarAplicar



Projecte - Ciència és un nom femení

OrganitzacióPer parelles o, grups de tres membres.

Durada Distribució i assignació del personatge - 30 ‘. Investigació sobre la dona assignada - 80 ‘. Investigació del seu entorn - 90 ‘. Posada en comú i presentació - 180 ‘. Debat - 105 ‘.

8 HORES

Tasca Elaborar una línia del temps amb la informació recollida sobre algunes dones científiques.Reflexionar sobre el paper de la dona en la història de la ciència.

Eines Ordinador/tauleta. Cercadors d’informació. Programes per fer presentacions i una línia temporal interactiva.

Objectius

Cercar informació en fonts fiables sobre una figura femenina històrica i la influència del seu entorn en el seu reconeixement.

Comprendre la situació de discriminació de la dona científica en diferents moments històrics.

Resumir la informació en el format adequat i amb una redacció correcta. Participar en l’elaboració d’una línia de temps de les dones científiques i valorar-ne el

paper en el desenvolupament del coneixement científic. Exposar el resultat de la meva investigació a la resta de la classe. Participar en un debat sobre la situació de la dona a la ciència de manera respectuosa,

no sexista, positiva i constructiva. Reconèixer la importància dels avenços científics en la història de la humanitat. .


Cerca, tria i resum d’informació sobre una dona científica i el seu entorn. Elaboració d’una línia temporal interactiva. Presentació oral del resultat de la cerca i de l’anàlisi de la informació. Participació en un debat sobre el paper de la dona a la ciència..



Projecte - Consultes anònimes

OrganitzacióIndividual (com a pacients), en parelles (com a

investigadors)

Durada Redacció de les preguntes- 15 ‘. Repartició de les preguntes: 20 ‘ per la distribució de les preguntes 10 ‘per la planificació de la cerca. Cerca i resolució- 2 hores. Preparació del tríptic - 30 ‘per la redacció

dels resums. Creació del tríptic:

20 ‘ per agrupar les preguntes en tríptics i 20 ‘per recollir la informació.1 hora per dissenyar el tríptic.1 hora per la posada en comú dels tríptics30 ‘ per la correcció.

TOTAL 6h 30’

TascaElaboració de tríptics divulgatius sobre el funcionament del cos humà.

EinesOrdinador/tauletaAccés a Internet per consultar pàgines web sobre el funcionament del cos humà.

Continguts

Organització matèria cos humà La cèl·lula Alimentació i nutrició Dietes Trastorns alimentaris L'aparell digestiu L'aparell respiratori L'aparell circulatori Funcionament de l'aparell circulatori El sistema circulatori limfàtic L'aparell excretor Concepte de relació i parts (receptor,

coordinació, efector) Els òrgans dels sentits Definició, funció i funcionament del

sistema nerviós Les neurones Definició, funció i funcionament del

sistema endocrí Les hormones

El sistema esquelètic El sistema muscular Concepte i descripció reproducció

humana Desenvolupament sexual. Adolescència Anatomia aparell reproductor femení i

masculí Cicle menstrual Procés reproductiu Esterilitat i reproducció assistida Mètodes anticonceptius Concepte salut/malaltia i classificació

malalties Definició defensa i tipus Sistema immunitari. Resposta activa i

passiva Vacunacions Al·lèrgies Transplantaments Malalties del cos humà



Objectius

Formular bé les preguntes i que s’entengui quin dubte tinc. Cercar informació en fonts fiables i anotar en tot moment la font consultada. Resumir la informació trobada. Recollir tota la informació necessària per fer el tríptic i adaptar-la per a que hi càpiga. Participar activament en el disseny del tríptic. Criticar constructivament els tríptics dels companys, des del respecte i el rigor científic. Escoltar les crítiques constructives dels meus companys, triar les que em semblen més

adequades, incorporar-les al meu disseny.


Es tindrà en compte la fiabilitat de les fonts consultades. S’avaluarà si la resposta a la pregunta és correcta i si està ben redactada i resumida. S’avaluarà també el disseny del tríptic i la redacció del seu contingut.



Projecte - Dietes miraculoses? No, dietes perilloses

OrganitzacióPer parelles.

Durada Les dietes - 30 ‘. La cerca- 120 ‘. El bloc- 60 ‘. La presentació -90 ‘.. Les discussions- 165 ‘.

TOTAL 8 HORES

Tasca Analitzeu en profunditat una dieta «miraculosa» (en el sentit de màgica) i presenteu els resultats de la investigació en una entrada d’un bloc comú.

EinesOrdinadors (o altres dispositius) amb connexió a Internet.

Continguts

La nutrició i la respiració cel·lular. Alimentació i nutrició. Dietes. Trastorns alimentaris. L’aparell digestiu.

L’aparell respiratori. L’aparell circulatori. Funcionament de l’aparell

circulatori. Sistema circulatori i limfàtic. L’aparell excretor.

Objectius

Analitzar diferents dietes miraculoses. Reconèixer els efectes nocius que tenen sobre la salut de les persones que les

practiquen. Contrastar les fonts consultades. Participar en el disseny del blog. Presentar els resultats de la investigació. Participar en debats tant virtuals com presencials..


Valorar la veracitat i profunditat de la informació trobada sobre cadascuna de les dietes. Valorar la fiabilitat de les fonts aportades. Valorar la redacció i la presentació de l’entrada del bloc on s’exposen els resultats de la

investigació. Valorar el rigor i el respecte que es demostra en els debats i discussions.



Projecte - Entre tots, tenim de tot

OrganitzacióIndividualment (alternativament es pot fer per

parelles).

Durada Malalties i lesions - 15 minuts (més

tasques a fora de l’aula). La cerca - 90 ‘. El simposi .- 180 ‘. Conclusions - 45 ‘.

TOTAL 5 HORES

Tasca Analitzar una lesió, trastorn o malaltia, les seves causes, tractaments i pronòstics i presentar-ho a la resta de la classe amb un suport audiovisual.

EinesOrdinadors (o altres dispositius) amb connexió a Internet.

Continguts

La relació. Els òrgans dels sentits. El sistema nerviós. Les neurones.

Sistema endocrí. Les hormones. Sistema esquelètic. Sistema muscular.

Objectius

Recullir un llistat de malalties, trastorns i lesions que s’hagin donat entre les persones del meu entorn.

Cercar informació sobre una malaltia, trastorn o lesió en concret. Valorar, triar i resumir la informació triada. Exposar els resultats de la cerca en un to acadèmic i respondre de manera acurada les

qüestions que se’m puguin formular. Investigar els possibles tractaments de la malaltia o lesió estudiada. Participar activament en l’elaboració del material de suport de la presentació al simposi. Relacionar les exposicions de totes les persones i grups amb el funcionament del cos

humà.


Avaluar la quantitat i qualitat de la llista de malalties, trastorns i lesions recollides en l’entorn familiar i d’amistats.

Avaluar la qualitat de la informació obtinguda per al cas assignat. Avaluar la fiabilitat de les fonts consultades. Avaluar l’exposició realitzada tenint en compte el to utilitzat, la informació exposada i

l’actitud general.



Projecte - Sexocast. Consultori sexològic

OrganitzacióPer grups determinats pel docent.

Durada L’enquesta- 135 ‘. La distribució- 90 ‘. La cerca - 60 ‘. El guió -180 ‘. Els comentaris- 165 ‘.

TOTAL 11 HORES

Tasca Cercar informació fiable sobre els dubtes que plantegin alumnes d’altres cursos i donar-los resposta a través d’un format radiofònic.

EinesOrdinadors (o altres dispositius) amb connexió a internet.Micròfons (preferiblement amb una certa qualitat, tot i que es pot fer amb els propis telèfons intel·ligents).Auriculars (recomanable).

Continguts

La reproducció. Sexe i sexualitat. L'adolescència. Els aparells reproductors femení i

masculí.

El cicle menstrual. El procés reproductiu. Esterilitat i reproducció assistida. Mètodes anticonceptius.

Objectius

Recollir dubtes, mites i preguntes sobre les relacions, la sexualitat i la reproducció. Cercar informació veraç sobre aquests dubtes, mites i preguntes. Preparar, gravar i editar un podcast per donar resposta a alguna d’aquestes qüestions. Participar en els debats al voltant d’aquests podcasts.


Valorar el disseny i el contingut del qüestionari. Valorar la quantitat i la qualitat (en quant a interessant) de la informació recollida en els

qüestionaris. Valorar la qualitat i fiabilitat de la informació utilitzada per preparar el podcast. Valorar la qualitat tècnica i la originalitat de la proposta del podcast. Valorar les interaccions establertes al voltant dels diferents podcasts.



Projecte - I si…?

OrganitzacióPer parelles.

Durada Tria de l’espècie- 75 ‘. Creació d’una xarxa tròfica - 180 ‘. I, si...? (Reflexió) - 90 ‘. Preparació d’un pòster - 90 ‘.

TOTAL 7 HORES

Tasca Pòster amb informació sobre una espècie de l’espai natural i amb les possibles conseqüències de la seva hipotètica pèrdua.

EinesOrdinador/tauleta.Els alumnes hauran de realitzar cerques bibliogràfiques utilitzant llibres especialitzats i Internet.Programes per poder realitzar pòsters.

Continguts

Els ecosistemes. Cicle de la matèria i flux d’energia.

Piràmides tròfiques. Cadenes i xarxes tròfiques.

Els ecosistemes terrestres. Els ecosistemes aquàtics.. La conservació dels ecosistemes.

Objectius

Interessar-se per les característiques i situació actual de l’espai natural assignat. Cercar informació sobre les relacions alimentàries en fonts fiables. Valorar, triar i resumir la informació triada. Participar activament en el disseny d’una xarxa tròfica on es representin, de manera

clara i entenedora, les relacions alimentàries que s’estableixen entre una espècie i la resta.

Redactar i representar gràficament les reflexions al voltant de l’impacte que pot tenir la pèrdua d’una espècie.

Ajudar a dissenyar un pòster clar, concís i entenedor i defensar la informació que hi ha present.


Les xarxes tròfiques contenen totes les relacions alimentàries i les representa d’una manera clara i entenedora.

Les reflexions al voltant de la pèrdua d’una espècie són plausibles i es representen de manera gràfica.

El pòster amb el què es comuniquen els resultats és clar, entenedor, concís i està ben dissenyat.



Projecte - Animacions impactants

OrganitzacióEn aquesta activitat es formaran dos tipus de grup.

Els primers grups estaran constituïts per 3-5 membres. Cada grup s’especialitzarà en un fenomen concret i prepararà una presentació de diapositives

que inclourà l’animació stop-motion sobre el seu cas.

Els segons grups estaran constituïts per un membre de cadascun dels primers grups. És a dir, tindran tants membres com grups inicials hi havia. Cada

membre d’aquest nou grup serà expert en el seu cas i l’explicarà a la resta de persones del grup.

Durada Cerca d'informació- 25 ‘. Progressió del fenomen- 30 ‘. Creació de l'animació - 40 ‘. Preparació de la presentació - 30 ‘. Posada en comú -60 ‘.

TOTAL 3 h 30’

Tasca Presentació de diapositives digitals amb una animació stop-motion a partir de la informació trobada sobre un fenomen ambiental concret.

EinesOrdinador o tauleta amb connexió a Internet.Programa per crear presentacions de diapositives.Càmera de fotos o un dispositiu que permeti fer fotografies.Material que considereu necessari per realitzar l’animació stop-motion (tant el material físic que manipulareu, com el programari i les aplicacions gratuïtes que decidiu utilitzar).

Continguts

Riscos dels processos geològics

externs. Prevenció i predicció dels processos

geològics externs. Riscos dels processos geològics

interns. Predicció i prevenció dels processos

geològics interns. Recursos hídrics i els seus usos Concepte i tipus d’impactes

ambientals.

Definició de contaminació i contaminant.

Impactes sobre la geosfera i l’atmosfera.

Efecte d’hivernacle. Destrucció de la capa d’ozó. Contaminació de la hidrosfera. Prevenció i correcció d’impactes

ambientals.



Objectius

Participar en el debat en grup per definir el projecte comú. Cercar informació sobre impactes ambientals en fonts fiables. Valorar, triar i resumir la informació triada. Analitzar les causes i conseqüències dels impactes ambientals. Presentar mesures preventives que podrien haver minimitzat l’efecte de l’impacte

ambiental. Participar activament en la creació d’un material multimèdia. Presentar un producte multimèdia. Avaluar el treball propi de manera crítica i respectuosa. Avaluar el treball dels altres de manera crítica i respectuosa.


Cal tenir en compte el rigor de la informació exposada, així com la fiabilitat de les fonts. Avaluar tant el contingut com l’aspecte de la presentació. Avaluar també la qualitat de l’animació stop-motion feta i el rigor dels continguts que

s’hi representen. Avaluar també la capacitat comunicativa a l’hora d’explicar el fenomen a la resta del

grup.

Projecte Tangram © 2015 Digital-Text 97


AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d'aprenentatge.

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d'això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Biologia i geologia tenint en compte els criteris d'avaluació, que es relacionen a continuació.


Els criteris d'avaluació establerts per 3r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, per a la matèria de Biologia i geologia són els següents:

1. Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les, i argumentar-les.

2. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i les raons aportades.

3. Interpretar el funcionament del cos humà des d’una visió sistèmica, reconeixent les relacions entre els diferents aparells i sistemes.

4. Explicar els processos que es donen en la funció de nutrició, relacionant-los amb els aparells i sistemes corresponents, amb l’intercanvi de matèria i energia amb el medi i amb la funció de cada nutrient.

5. Justificar la importància de l’alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de nutrients de les cèl·lules i la relació de les dietes amb la salut, mitjançant exemples pràctics.

6. Diferenciar malalties infeccioses i no infeccioses i explicar-ne les causes, la prevenció i el tractament de les més comunes.



7. Valorar la importància del funcionament correcte dels sistemes nerviós, endocrí i immunitari per a l’equilibri del cos, relacionant-ho amb la capacitat de les persones de captar i respondre als estímuls del medi.

8. Descriure els processos implicats en la funció de relació identificant els òrgans i les estructures que participen en cada procés.

9. Relacionar el funcionament dels ossos i els músculs amb els factors de risc que poden afectar l’aparell locomotor.

10. Explicar el funcionament dels òrgans sexuals, relacionar el cicle menstrual amb l’ovulació i el període fèrtil, i valorar l’eficàcia dels mètodes per controlar la natalitat. Diferenciar entre mètodes anticonceptius i mètodes de prevenció de les malalties de transmissió sexual.

11. Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos humà per justificar el risc del tabac, l’alcohol i altres drogues. Valorar la importància de la higiene personal i els hàbits saludables com l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans per al benestar i el bon desenvolupament personal.

12. Identificar el paper dels productors en els ecosistemes com a reguladors de l’energia disponible per a tots els altres nivells tròfics a partir de l’anàlisi d’una situació problema. Justificar la funció dels components biòtics i abiòtics d’un ecosistema proper i valorar la seva diversitat.

13. Identificar i valorar alguns riscos derivats dels processos geològics interns i externs i la seva relació amb algunes activitats humanes.

14. Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns efectes de l’activitat humana en el medi: contaminació, desertificació, afebliment de la capa d’ozó i producció i gestió dels residus..

Les criteris d'avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 3r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d'assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.

Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d'avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.


Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. D’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.



En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..

Criteris de qualificació

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:

Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d'avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%

10 100%

Rúbriques d'avaluació

La rúbrica configura el sistema d'avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i, per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Els indicadors es classifiquen segons quatre nivells d'aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d'aprenentatge.

La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d'adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d'aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d'aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.

A continuació presentem les rúbriques d'avaluació de cada unitat i de cada projecte.



UNITAT – L’organització general del cos humà

ALUMNE/A __________________________________________________________________.

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS

Classifica en un esquema els diferents nivells d'organització per expressar els graus de complexitat de l'organisme.

Classifica de manera incorrecta els diferents nivells d'organització per expressar els graus de complexitat de l'organisme.

Categoritza dificultosament els nivells d'organització utilitzats per expressar els graus de complexitat de l'organisme.

Classifica correctament els diferents nivells d'organització per expressar els graus de complexitat de l'organisme.

Classifica correctament els diferents nivells d'organització per expressar els graus de complexitat de l'organisme i comprèn les diferencies entre les magnituds que els separen.

Justifica el motiu pel qual s’entén el cos humà com un organisme format per diferents òrgans i sistemes.

Exposa arguments incorrectes per explicar el motiu pel qual s’entén el cos humà com un organisme format per diferents òrgans i sistemes.

Argumenta, de forma parcial, el motiu pel qual s’entén el cos humà com un organisme format per diferents òrgans i sistemes.

Explica amb les seves pròpies paraules els motius pels quals s’entén el cos humà com un organisme format per diferents òrgans i sistemes

Argumenta de manera correcte i amb exemples el motiu pel qual s’entén el cos humà com un organisme format per diferents òrgans i sistemes.

Identifica, de forma visual, els diferents tipus de teixits, òrgans i sistemes que es poden trobar al cos humà.

Té dificultats per reconèixer els diferents tipus de teixits, òrgans i sistemes que es poden trobar al cos humà.

Identifica parcialment en una imatge els diferents tipus de teixits, òrgans i sistemes que es poden trobar al cos humà.

Reconeix correctament, en una imatge, els diferents tipus de teixits, òrgans i sistemes que formen el cos humà.

Identifica de forma inequívoca diferents tipus de teixits, òrgans i sistemes i explica a quina part del cos corresponen.

Descriu les característiques i funcions dels diversos teixits, òrgans i sistemes que formen el cos humà.

Confon les característiques i funcions dels teixits, òrgans i sistemes que es troben al cos humà.

Descriu algunes de les característiques i funcions dels teixits, òrgans i sistemes que formen el cos humà.

Explica amb les seves pròpies paraules les característiques i funcions dels teixits i els òrgans que integren el cos humà.

Explica correctament les característiques i funcions dels teixits, òrgans i sistemes que formen el cos humà i les relacions que s'hi estableixen.


Li costa descriure correctament les característiques que fan que la cèl·lula sigui la unitat mínima entre els éssers vius.

Repeteix de memòria les característiques per les quals entenem la cèl·lula com a unitat mínima entre els éssers vius.

Explica de forma correcta les característiques que impliquen que la cèl·lula sigui la mínima unitat entre els éssers vius.

Argumenta les característiques que fan que la cèl·lula sigui la unitat mínima entre els éssers vius i ofereix exemples per complementar l'explicació.


Confon els arguments que donen suport a la teoria endosimbiòtica que explica l'evolució de les cèl·lules.

Descriu breument els arguments a favor de la teoria endosimbiòtica per explicar l'evolució de les cèl·lules.

Explica amb les seves pròpies paraules les proves relacionades amb la teoria endosimbiòtica que explica l'evolució de les cèl·lules.

Argumenta i explica el procés pel qual la teoria endosimbiòtica justifica l'evolució de les cèl·lula i els beneficis que implica.

Identifica en una imatge els diversos components que formen una cèl·lula.

Li costa reconèixer els components que formen una cèl·lula en veure'ls en una imatge.

Reconeix en una imatge alguns dels components que formen una cèl·lula.

Identifica correctament en una imatge els diversos components que formen una cèl·lula.

Reconeix tots els components que formen part d'una cèl·lula i descriu la seva funció.

Descriu les funcions de cada un dels orgànuls i estructures dins el conjunt d'una cèl·lula animal.

Barreja les funcions i els papers dels diferents orgànuls i estructures que formen una cèl·lula animal.

Descriu breument la funció dels orgànuls i estructures que es poden trobar en una cèl·lula animal.

Descriu la funció i el paper que juga cada un dels orgànuls i estructures dins el conjunt d'una cèl·lula animal.

Reconeix ràpidament tots els orgànuls i les estructures que formen una cèl·lula i explica amb les seves paraules la funció que hi desenvolupen.

Filtra de manera correcta les informacions que troba en les seves cerques a Internet.

Utilitza informacions sense contrastar els resultats de les seves cerques a Internet.

Contrasta algunes de les informacions recollides de cerques a Internet.

Filtra correctament les informacions que troba en les seves cerques a Internet.

Filtra correctament les informacions que troba en les seves cerques a Internet i n’aporta referències per poder-les contrastar.

Complementa les seves presentacions amb material gràfic elaborat mitjançant eines digitals.

Prescindeix de material gràfic, elaborat mitjançant eines digitals, per complementar les seves

Fa servir alguns gràfics elaborats mitjançant eines digitals per complementar les seves presentacions.

Empra sovint material gràfic elaborat mitjançant eines digitals per complementar les seves presentacions.

Domina la creació d'imatges i gràfics que ha confeccionat amb eines TIC com a suport visual per a les seves



presentacions. presentacions.

UNITAT – La nutrició en l'ésser humà

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Definició d’organisme autòtrof i heteròtrof. Definir cadascun dels nous conceptes i processos: fotosíntesis, respiració cel·lular.

No sap definir, ni diferenciar un organisme autòtrof ni un heteròtrof. També és incapaç de definir cap altre concepte ni identificar i explicar la fotosíntesis i la respiració cel·lular.

Sap definir però no diferenciar un organisme autòtrof i un heteròtrof. Pot definir alguns conceptes però no identificar i explicar la fotosíntesis i la respiració cel·lular.

Sap definir i diferenciar els diferents organismes autòtrofs i heteròtrofs. Defineix els conceptes i explica i identifica la fotosíntesis i la respiració cel·lular però no utilitza un vocabulari adequat.

Sap definir i diferenciar els diferents organismes autòtrofs i heteròtrofs. Defineix els conceptes i explica i identifica la fotosíntesis i la respiració cel·lular utilitzant un vocabulari adequat.

Classificació de les cèl·lules segons els orgànuls i l’intercanvi energètic mitjançant reaccions anaeròbiques (fotosíntesis), com catabòliques (respiració cel·lular)

No sap classificar les cèl·lules. No coneix les reaccions anaeròbiques ni catabòliques. No coneix, ni explica ni identifica la fotosíntesi ni la respiració cel·lular. Tampoc coneix quina és la seva funció.

Pot classificar les cèl·lules segons els orgànuls que presenten però no sap quina funció desenvolupa cadascun d’ells. Defineix de manera raonable les reaccions anaeròbiques i catabòliques. Coneix però no explica ni identifica la fotosíntesi i la respiració cel·lular.

Pot classificar les cèl·lules segons els orgànuls que presenten. Sap quin és el procés que es produeix en cada orgànul. Defineix correctament les reaccions anaeròbiques i catabòliques. Coneix, explica i identifica les diferents parts que presenten els processos de fotosíntesi i la respiració cel·lular. Sap nombrar les funcions. No utilitza un vocabulari adequat.

Pot classificar les cèl·lules segons els orgànuls que presenten. Sap quin és el procés que es produeix en cada orgànul. Defineix correctament les reaccions anaeròbiques i catabòliques. Coneix, explica i identifica les diferents parts que presenten els processos de fotosíntesi i la respiració cel·lular. Sap nombrar les funcions i utilitza un vocabulari adequat.

Diferenciar entre el concepte d’alimentació i de nutrició.

No sap diferenciar els dos conceptes

Sap diferenciar els dos conceptes però únicament utilitzant exemples. No és capaç de definir-los ni utilitzar un vocabulari adequat

Diferencia els dos conceptes però no utilitza el vocabulari adequat.

Diferencia els dos conceptes utilitzant el vocabulari adequat. Utilitza exemples.

Definir el concepte de nutrient, classificar-los segons la proporció que presenta en l’aliment i la funció que hi realitza.

Aprendre a combinar els diferents nutrients per portar una dieta equilibrada.

No coneix que és un nutrient ni classificar.No els sap combinar per obtenir una dieta equilibrada

Sap definir que és un nutrient però no els sap classificar.No els sap combinar.

Sap definir que és un nutrient però els classifica parcialment o per la funció o bé per la proporció que hi ha en els aliments.Els combina parcialment però no arriba a obtenir una dieta equilibrada.

Defineix i classifica correctament els nutrients.Sap combinar-los per poder obtenir una dieta sana i equilibrada.

Conèixer quins són els principals trastorns alimentaris: bulímia, anorèxia i obesitat, quines són les conseqüències i aprendre a valorar a les persones per unes altres qualitats a part del físic.

No coneix quins són els principals trastorns alimentaris, ni quines són les conseqüències. No sap valorar a les persones per unes altres qualitats que no siguin el físic

Coneix alguns dels principals trastorns alimentaris i quines són les conseqüències. Valora a les persones per més qualitats a part del físic.

Coneix els principals trastorns alimentaris i quines són les seves conseqüències. Valora a les persones per més qualitats a part del físic. No utilitza un vocabulari adequat.

Coneix els principals trastorns alimentaris i quines són les seves conseqüències. Valora a les persones per més qualitats a part del físic. Utilitza un vocabulari adequat.


No coneix, ni identifica ni explica quines són les funcions dels diferents aparells que intervenen en la nutrició: aparell digestiu, respiratori, sanguini, limfàtic i excretor (aparell urinari inclòs), així com per quines parts, vies i òrgans estan formats, i quines són les funcions que aquestes presenten

Coneix, identifica i explica només d’alguns aparells o bé de forma parcial quines són les funcions dels diferents aparells que intervenen en la nutrició: aparell digestiu, respiratori, sanguini, limfàtic i excretor (aparell urinari inclòs), així com per quines parts, vies i òrgans estan formats, i quines són les funcions que aquestes

Generalment coneix, identifica i explica quines són les funcions dels diferents aparells que intervenen en la nutrició: aparell digestiu, respiratori, sanguini, limfàtic i excretor (aparell urinari inclòs), així com per quines parts, vies i òrgans estan formats, i quines són les funcions que aquestes presenten. Sol utilitzar

Coneix, identifica i explica quines són les funcions dels diferents aparells que intervenen en la nutrició: aparell digestiu, respiratori, sanguini, limfàtic i excretor (aparell urinari inclòs), així com per quines parts, vies i òrgans estan formats, i quines són les funcions que aquestes presenten. Utilitza en tot moment un



presenten. No utilitza un vocabulari adequat.

generalment un vocabulari adequat.

vocabulari adequat.


No reconeix, ni entén, ni identifica ni explica els diferents processos que hi tenen lloc : digestió, respiració pulmonar i intercanvi de gasos, cicle cardíac i circulació major i menor, circulació limfàtica i el procés de filtració sanguínia.

Reconeix però no identifica ni explica els diferents processos que hi tenen lloc : digestió, respiració pulmonar i intercanvi de gasos, cicle cardíac i circulació major i menor, circulació limfàtica i el procés de filtració sanguínia.

Generalment reconeix, entén i identifica de manera majoritària els diferents processos que hi tenen lloc : digestió, respiració pulmonar i intercanvi de gasos, cicle cardíac i circulació major i menor, circulació limfàtica i el procés de filtració sanguínia. Generalment utilitza un vocabulari adequat.

Reconeix, entén i identifica perfectament utilitzant el vocabulari adequat els diferents processos que hi tenen lloc : digestió, respiració pulmonar i intercanvi de gasos, cicle cardíac i circulació major i menor, circulació limfàtica i el procés de filtració sanguínia. Generalment utilitza un vocabulari adequat.

Conèixer com es relacionen els sistemes, òrgans, vies i aparells entre ells i quines malalties poden presentar.

No coneix ni les relacions ni les malalties.

Coneix les relacions però no la totalitat de malalties que poden presentar.

Generalment coneix la interrelació dels sistemes, òrgans, vies i aparells i les malalties que poden presentar.

Coneix perfectament utilitzant el vocabulari après la interrelació dels sistemes. Coneix i explica les malalties que poden presentar.

Conèixer la existència del banc de sang i de les donacions d’òrgans

No coneix ni sap explicar la existència del banc de sang ni la donació d’òrgans.

Coneix però no explica que és el banc de sang i la donació d’òrgans.

Coneix però no explica perfectament que és el banc de sang i la donació d’òrgans

Coneix i explica perfectament la existència del banc de sang i de la donació d’òrgans.

Utilitzar diferents recursos TIC per: realitzar càlculs en línia, estadístics, creació de documents i presentacions.

No utilitza aquests recursos.

No sap utilitzar correctament els recursos però els inclou en els seus treballs

Utilitza generalment els recursos i els inclou en els seus treballs

Utilitza perfectament els recursos i els inclou en els seus treballs.

Utilitzar aquests recursos per assimilar i comprendre més fàcilment els coneixements teòrics i els processos que tenen lloc en els diferents òrgans.

No sap utilitzar aquest recursos.

No sap utilitzar correctament els recursos per el que li resulta més difícil assimilar i comprendre els coneixements teòrics i els processos que tenen lloc en els diferents òrgans.

Utilitza generalment aquests recursos per assimilar i comprendre més fàcilment els coneixements teòrics i els processos que tenen lloc en els diferents òrgans.

Utilitza perfectament els recursos per poder assimilar els coneixements teòrics i els processos que tenen lloc en els diferents òrgans.


No sap realitzar recerques, ni treballar en grup. No sap extreure les idees principals, ni exposar-les, ni redactar i exposar les conclusions a les que s’arriben.

Sap realitzar recerques però no de qualsevol informació. No sap extreure correctament les idees principals, sintetitzar i redactar la informació. Sap redactar a les conclusions a les que s’arriben i exposar-les.

Sap realitzar recerques però no de qualsevol informació. Generalment sap extreure les idees principals, sintetitzar i redactar la informació. Sap redactar a les conclusions a les que s’arriben i exposar-les.

Sap realitzar recerques de qualsevol tipus d’informació. Sap extreure les idees principals, sintetitzar i redactar la informació. Sap redactar a les conclusions a les que s’arriben i exposar-les.



UNITAT– La relació en l'ésser humà

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Reconeix els conceptes de receptors, efectors, receptors, estímuls i la relació fisiològica s i els relaciona amb situacions de la seva vida quotidiana.

Té serioses dificultats per entendre els conceptes clau i no és capaç de relacionar-los amb les experiències treballades.

Mostra una certa comprensió dels conceptes clau i vagament els relaciona amb situacions del dia a dia.

És capaç de descriure els conceptes treballats i els pot associar a situacions quotidianes.

Mostra una comprensió total dels elements teòrics treballats, relacionant-los amb els contextos proposats i a més, és capaç de proposar-ne de nous.

Reconeix el funcionament i fisiologia dels receptors sensorials i relaciona aquests conceptes amb conductes positives pel seu correcte funcionament.

No aconsegueix, o ho fa només parcialment, descriure els òrgans dels sentits. No comprèn la relació entre aquests i les conductes de risc plantejades.

Comprèn, d’una manera bàsica, els elements que componen els òrgans dels sentits i els relaciona amb dificultats amb comportaments que els perjudiquen.

Identifica perfectament els components dels sentits i el seu funcionament i els pot relacionar amb hàbits saludables.

Interioritza els conceptes treballats i els comportaments que els afavoreixen o perjudiquen, mostra capacitat de proposar-ne de nous, avaluar-los i incorporar-los al seu dia a dia.

Comprèn la fisiologia de les neurones i la relaciona amb la malaltia de l’Alzheimer i la disrupció de la transmissió de la informació.

No mostra signes evidents d’haver entès els elements que componen una neurona, no mostra empatia ni comprensió davant la malaltia de l’Alzheimer.

Tot i que no en profunditat, demostra que ha entès alguns dels conceptes bàsics, però és incapaç de relacionar-ho amb l’Alzheimer.

Sap quins són els elements que formen la neurona i entén el procés de transmissió de la informació, però es veu incapaç de relacionar-ho amb l’Alzheimer.

Identifica i descriu perfectament les parts de la neurona i descriu amb exactitud el procés de transmissió sinàptica i, a més, ho relaciona amb exactitud amb la malaltia de l’Alzheimer, mostrant una forta empatia pels malalts.

Classifica les glàndules endocrines, entenent-ne la importància i funcionalitat, interpretant el sistema endocrí en conjunt i a regulador dels processos biològics.

Té problemes per comprendre com funciona el sistema endocrí i és incapaç d’entendre’n la importància biològica.

Descriu les glàndules endocrines però falla a l’hora de ressaltar-ne la funcionalitat biològica.

Comprèn com són les glàndules endocrines, quines rutes segueixen les principals hormones i com aquestes regulen òrgans i teixits.

Entén com són les glàndules endocrines, quines rutes segueixen les principals hormones i com aquestes regulen òrgans i teixits i, a més, en descriu la funció biològica i regulació.

Classifica les hormones segons la seva funció i n’entén la importància i efecte biològic, associant-los al concepte de control hormonal.

No assoleix els mínims coneixements de les hormones, en confon els noms, efectors i òrgans diana.

Reconeix les principals hormones, però no els òrgans diana ni la seva importància.

Sap anomenar i descriure les principals hormones, els òrgans diana i glàndules de procedència i la seva importància biològica.

Descriu perfectament les principals hormones en tots els aspectes treballats, situa perfectament el seu origen i finalitat, en comprèn la rellevància biològica i el seu control.

Reconeix els principals elements del sistema esquelètic i en coneix la funció.

Presenta moltes dificultats per reconèixer els elements que composen el sistema esquelètic.

És capaç de descriure la majoria d’elements del sistema esquelètic i algunes de les seves funcions.

Descriu els elements del sistema esquelètic amb precisió i en coneix la funció.

No presenta cap dificultat per reconèixer i descriure els elements del sistema esquelètic i les seves funcions i, a més, en coneix les principals lesions.

Denomina els músculs que composen el sistema muscular, en coneix les funcions i les relaciona amb hàbits saludables.

Li costa molt identificar fins i tot un nombre reduït de músculs.

Reconeix alguns músculs i les seves funcions.

Sap identificar i relacionar la majoria de músculs amb la seva funcionalitat.

No només coneix a la perfecció tots el sistema muscular, sinó que l’integra amb l’esquelètic.

Participa en el treball de grup.

No presenta habilitats socials ni predisposició per adquirir-les.

Intenta integrar-se al grup, però a vegades no compleix amb les seves tasques ni respecta el treball dels companys.

Forma part activa del grup, però li manca iniciativa per dur a terme accions que millorin el correcte funcionament del grup.

S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i sempre compleix amb les tasques acordades.



UNITAT – La salut en l'ésser humà

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Entén i caracteritza diferents malalties, descrivint-ne les vies de transmissió i els hàbits que les prevenen.

Té serioses dificultats per entendre els conceptes clau i no és capaç de relacionar-los amb les situacions plantejades.

Mostra una certa comprensió dels conceptes clau i una certa capacitat de traslladar-los als projectes i contextos proposats.

És capaç de descriure els conceptes treballats i els pot associar a situacions quotidianes, a vegades pròpies.

Mostra una comprensió total dels elements teòrics treballats, relacionant-los amb els contextos proposats i a més, és capaç d’utilitzar-los per proposar mesures preventives i hàbits saludables.

Pot descriure les defenses del cos humà i la resposta immunitària.

No assoleix els mínims coneixements dels mecanismes defensa del cos, en confon els noms, òrgans implicats i funció.

Reconeix les principals eines de defensa del cos humà, malgrat que té dificultats per diferenciar-les.

Sap anomenar i descriure perfectament els mecanismes de defensa del cos humà.

Descriu perfectament els mecanismes de defensa del cos humà, relacionant-los amb els hàbits de salut estudiats en aquesta unitat i en anteriors unitats.

Aconsegueix identificar, classificar i descriure les diferents respostes del sistema immunitari.

Li costa molt identificar fins i tot les etapes més bàsiques de la resposta immunitària.

Reconeix les etapes més elementals de la resposta immunitària però mostra dificultats per establir-ne les diferents vies.

Descriu les etapes de la resposta immunitària i pot establir-ne els diferents tipus.

No només coneix a la perfecció el procés de resposta immunitària sinó que, a més, pot relacionar-les entre elles des d’un punt de vista holístic.

D’una sèrie de malalties presentades, n’identifica els símptomes, els factors que les afavoreixen, en coneix el tractament i adopta hàbits saludables per prevenir-les.

Presenta moltes dificultats per reconèixer les malalties presentades.

És capaç de descriure la majoria de malalties presentades però no assoleix els coneixements en prevenció ni tractament.

Descriu les malalties i el seu tractament, alhora que detecta conductes que poden afavorir-ne l’aparició.

No presenta cap dificultat per descriure les malalties proposades, ni el seu tractament o prevenció, alhora que es mostra predisposat a incorporar hàbits i conductes saludables a la seva quotidianitat.

Interpreta el funcionament i la importància de la vacunació per la immunitat de grup i l’eradicació de malalties.

Té problemes per comprendre com funcionen les vacunes i és incapaç d’entendre’n la importància biològica.

Descriu el procés de vacunació, però falla a l’hora d’establir-ne la importància mèdica.

Comprèn el procés de vacunació i d’immunització i pot descriure’n la producció.

Entén el funcionament de les vacunes, el seu rol en la immunitat de grup i l’eradicació de malalties i alhora, utilitza arguments científics per defensar la seva posició al respecte.

Analitza el procés de reacció al·lèrgica, n’entén els tipus i en comprèn les mesures preventives i de tractament.

No arriba a distingir les principals causes d’al·lèrgia i mostra dificultats per explicar els principals mètodes de prevenció i tractament.

Arriba a descriure les principals causes d’al·lèrgia i el procés al·lèrgic, però no descriu completament els mètodes de prevenció i tractament.

Distingeix el procés de reacció al·lèrgica, el seu tractament i la prevenció.

Coneix el procés al·lèrgic, n’entén el tractament i les mesures preventives, de les quals en proposa una aplicació pràctica en un context proper.

Descriu el procés de trasplantament d’òrgans i n’entén els factors causants d’un rebuig des d’un punt de vista immunològic.

Presenta dificultats per descriure el procés de trasplantament o no arriba a el concepte de rebuig.

Coneix dels conceptes implicats en un trasplantament o alguns dels relacionats amb el rebuig d’òrgans.

Descriu perfectament el procés de trasplantament i els riscos de rebuig.

Pot transmetre als seus companys els seus coneixements sobre els trasplantaments i causes de rebuig, a més a més, es mostra empàtic i solidari amb els malalts fomentant que la gent del seu entorn esdevingui donant.



Intenta integrar-se al grup, però a vegades no compleix amb les seves tasques ni

Forma part activa del grup, però li manca iniciativa per dur a terme accions que

S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i



respecta el treball dels companys.

millorin el correcte funcionament del grup.

sempre compleix amb les tasques acordades.

UNITAT– La reproducció en l'ésser humà

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Reconeix els diferents tipus de fecundació i de desenvolupament embrionari del regne animal, comprèn la gametogènesi, adquirint una visió holística i crítica.

Té serioses dificultats per entendre els conceptes clau i no és capaç de relacionar-los amb les situacions plantejades..

Mostra una certa comprensió dels conceptes clau i mostra una certa capacitat de traslladar-los als projectes proposats.

És capaç de descriure els conceptes treballats i els pot associar a situacions quotidianes.

Mostra una comprensió total dels elements teòrics treballats, relacionant-los amb els contextos proposats i a més, és capaç d’utilitzar-los en una argumentació bioètica.

Descriu els canvis físics i psicològics que comporta la pubertat, relacionant-los amb el propi desenvolupament del cos i el sistema endocrí..

Té problemes per comprendre com es donen els canvis propis de la pubertat i és incapaç d’entendre’n la importància biològica.

Descriu els canvis fisiològics i psicològics lligats a l’adolescència de manera superficial, però falla a l’hora d’establir-ne la relació amb el sistema endocrí.

Comprèn tots els canvis que apareixen durant l’adolescència i a més, sap relacionar-los amb els canvis hormonals.

Entén tots els canvis que apareixen durant l’adolescència relacionant-los amb els que està patint, sap relacionar-los amb els canvis hormonals i mostra empatia i comprensió pels companys.

Descriu des d’un punt de vista fisiològic i funcional l’aparell reproductor, així com el procés de formació de gàmetes i pren consciència d’hàbits higiènics saludables.

Presenta moltes dificultats per reconèixer els elements que composen l’aparell reproductor.

És capaç de descriure la majoria d’elements de l’aparell reproductor i alguns dels processos que hi tenen lloc.

Descriu els elements de l’aparell reproductor i els processos que hi tenen lloc amb precisió i comprèn els procés de formació de les cèl·lules sexuals.

No presenta cap dificultat per descriure els elements de l’aparell reproductor, els processos que hi tenen lloc i comprèn els procés de formació de les cèl·lules sexuals i a més, mostra predisposició per adquirir patrons higiènics saludables.

Comprèn i diferencia les etapes del cicle menstrual, relacionant-les amb els continguts d’objectes d’aprenentatge anteriors..

No assoleix els mínims coneixements del cicle menstrual, en confon els noms, òrgans implicats i ordre.

Reconeix les principals etapes del cicle menstrual, malgrat que té dificultats per establir-ne l’ordre.

Sap anomenar i descriure perfectament les etapes del cicle.

Descriu perfectament les etapes del cicle, relacionant-les amb els processos de formació dels gàmetes. Mostra empatia respecte a situacions injustes.

Identifica i utilitza les etapes del cicle reproductiu per explicar-ne la funcionalitat i les implicacions socials i emocionals.

Li costa molt identificar fins i tot les etapes més bàsiques de la fecundació, la gestació i el part.

Reconeix les etapes més elementals de la fecundació, la gestació i el part, però mostra una actitud poc respectuosa amb la diversitat sexual.

Descriu les etapes de la fecundació, la gestació i el part, i a més mostra una actitud respectuosa amb la diversitat sexual.

No només coneix a la perfecció el procés de reproducció humana sinó que mostra un esperit crític davant dels tòpics que el rodegen i una empatia i respecte davant les diferents opcions sexuals.

Entén les principals causes d’esterilitat i sap distingir els mètodes de reproducció assistida existents.

No arriba a distingir les principals causes d’esterilitat o presenta dificultats per explicar els principals mètodes de reproducció assistida.

Arriba a descriure les principals causes d’esterilitat però no descriu completament les tècniques de reproducció assistida.

Distingeix els mètodes de reproducció assistida i comprèn les causes d’esterilitat.

Coneix les causes de l’esterilitat, els mètodes de reproducció assistida i debat usant arguments científics.

Distingeix i entén els perills associats al sexe insegur, així com les malalties que es poden transmetre per via sexual i els mètodes de prevenció.

Presenta dificultats per descriure les malalties de transmissió sexual o no arriba a comprendre els mètodes anticonceptius.

Coneix alguns dels mètodes anticonceptius o algunes de les malalties de transmissió sexual.

Descriu les principals malalties de transmissió sexual i els mètodes anticonceptius.

Pot transmetre als seus companys els seus coneixements sobre malalties de transmissió sexual i mètodes anticonceptius amb total naturalitat.

Participa en el treball de No presenta habilitats socials ni predisposició

Intenta integrar-se al grup, però a vegades no

Forma part activa del grup, però li

S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells



grup. per adquirir-les. compleix amb les seves tasques ni respecta el treball dels companys.

manca iniciativa per dur a terme accions que millorin el correcte funcionament del grup.

companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i sempre compleix amb les tasques acordades.



UNITAT – Ecosistemes

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Sap caracteritzar els principals components d’un ecosistema i establir-ne les relacions inter i intraespecífiques.


Mostra una certa comprensió dels conceptes clau.

És capaç de descriure els conceptes treballats i sintetitzar-los en el format sol·licitat.

Mostra una comprensió total dels components d’un ecosistema, de les relacions entre les espècies que el componen i ho representa segons els models estudiats.

Diferencia els conceptes de cicle de la matèria i flux d’energia i els utilitza per entendre les xarxes tròfiques.

No assoleix els mínims coneixements dels mecanismes dels conceptes de cicle de matèria i flux d’energia.

Reconeix algunes diferències entre un cicle i un flux, però no sap interpretar els esquemes presentats.

Sap anomenar i descriure perfectament el cicle de la matèria i el flux d’energia d’un ecosistema.

Descriu perfectament e flux d’energia i el cicle de la matèria d’un ecosistema i, a més, ho interpreta en les diferents piràmides proposades.

Pot descriure i caracteritzar una xarxa tròfica.

Presenta dificultats per interioritzar els conceptes clau i no és capaç de relacionar-los amb les situacions plantejades.

Adquireix una certa comprensió dels conceptes clau però participa pobrament de la caracterització d’una xarxa tròfica.

Pot descriure els conceptes treballats i aplicar-los en la descripció d’una xarxa tròfica.

Assoleix una comprensió total de les característiques de les cadenes i les xarxes tròfiques, relacionant-les amb els contextos proposats i a més, participa en un projecte de conscienciació ambiental.

Caracteritza els biomes terrestres No assoleix els mínims

coneixements dels biomes terrestres, en confon la distribució geogràfica, les característiques abiòtiques o la biocenosi

Reconeix els principals biomes però no assoleix els coneixements necessaris per descriure’ls

Sap anomenar i descriure perfectament els biomes terrestres

Descriu perfectament els biomes terrestres i, a més, participa activament en l’elaboració d’un diorama per exemplificar-ne un

Caracteritza els biomes aquàtics. No assoleix els mínims

coneixements dels biomes aquàtics, en confon la distribució geogràfica, les característiques abiòtiques o la biocenosi.

Reconeix els principals biomes però no assoleix els coneixements necessaris per descriure’ls.

Sap anomenar i descriure perfectament els biomes aquàtics.

Descriu perfectament els biomes aquàtics i, a més, participa activament en l’elaboració d’un documental per exemplificar-ne un.

Detecta hàbits humans que poden afavorir la degradació dels ecosistemes i emprèn mesures per reduir-los.

No comprèn l’efecte de les activitat humanes en els ecosistemes.

Entén que les activitats humanes tenen un efecte sobre els ecosistemes però no pot proposar alternatives.

Interioritza la responsabilitat humana en la degradació dels ecosistemes, en coneix els efectes i proposa solucions.

No només pot descriure perfectament l’efecte antròpic sobre el medi i les seves conseqüències ecològiques i alternatives, sinó que s’implica i implica el seu entorn en una campanya de reducció d’impacte ambiental.





S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i sempre compleix amb les



tasques acordades.



UNITAT – Riscos associats als processos geològics

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Entén i caracteritza el funcionament dels fenòmens geològics externs i els perills que poden comportar.


Mostra una certa comprensió dels conceptes clau i una certa capacitat de traslladar-los al format d’article.


Mostra una comprensió total de les característiques dels fenòmens geològics externs i els seus riscos, relacionant-los amb els contextos proposats i a més, té en compte factors antròpics que els empitjoren.

Entén i caracteritza el funcionament dels fenòmens geològics interns i els perills que poden comportar.


Mostra una certa comprensió dels conceptes clau però participa pobrament en el disseny i elaboració dels productes proposats.


Mostra una comprensió total de les característiques dels fenòmens geològics interns i els seus riscos, relacionant-los amb els contextos proposats i a més, participa en l’elaboració dels productes proposats.

Descriu els mecanismes de prevenció, previsió i mitigació de danys davant del risc dels fenòmens geològics externs.

No assoleix els mínims coneixements dels mecanismes de predicció i prevenció, en confon l’ús, la funció o la importància.

Reconeix les principals eines de previsió i detecció dels fenòmens geològics externs, malgrat que té dificultats per diferenciar-les.

Sap anomenar i descriure perfectament els mecanismes de predicció i previsió dels riscos geològics externs.

Descriu perfectament els mecanismes de predicció i prevenció i, a més, els aplica en un cas concret.

Descriu les mesures de predicció i prevenció davant el risc dels fenòmens geològics interns i és capaç de jutjar-les i d’aplicar-les en els contextos que se l’hi proposen.

No assoleix els mínims coneixements dels mecanismes de predicció i prevenció, en confon l’ús, la funció o la importància.

Reconeix les principals eines de previsió i detecció dels fenòmens geològics interns, malgrat que té dificultats per diferenciar-les.

Sap anomenar i descriure perfectament els mecanismes de predicció i previsió dels riscos geològics interns, però no és prou crític a l’hora d’analitzar la pel·lícula o el cas del centre.

Descriu perfectament els mecanismes de predicció i prevenció, en detecta els errors en un exemple cinematogràfic i els aplica en un cas concret.








UNITAT – Recursos i impactes ambientals

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Caracteritza i classifica els recursos naturals. Té serioses

dificultats per entendre els conceptes clau i no és capaç de relacionar-los amb les situacions plantejades.

Mostra una certa comprensió dels conceptes clau però participa pobrament en l’estudi personal.

És capaç de descriure els conceptes treballats, analitzar el seu dia a dia i sintetitzar-ne les observacions en el format sol·licitat.

Mostra una comprensió total dels conceptes estudiats, sap aplicar-los a les fonts d’energia i quan classifica els recursos que fa servir diàriament, proposa mesures per reduir els no renovables.

Comprèn el concepte de recurs hídric i el relaciona amb la gestió dels usos de l’aigua.

No assoleix els mínims coneixements dels recursos hídrics, en confon la distribució geogràfica, l’ús que se’n fa o la gestió adequada.

Reconeix els principals reservoris d’aigua dolça, però no els usos de l’aigua que contenen.

Sap anomenar i descriure perfectament els usos de l’aigua per sectors i els conceptes treballats.

Descriu perfectament els recursos hídrics, els exemplifica i n’analitza la gestió.

Descriu els diferents contaminants de l’aigua i els mètodes de depuració i potabilització.

Presenta problemes per entendre els conceptes principals del tema.

Sap distingir els conceptes treballats però no hi troba translació pràctica.

Interioritza la idea de contaminant, el procés de depuració i potabilització, però mostra mancances en l’elaboració del filtre.

Pot considerar-se que ha après tot el procés des de la contaminació a la potabilització de l’aigua, en descriu les causes, en proposa millores i construeix un filtre que permet exemplificar-los.

Descriu el concepte de recurs biològic i els seus usos

No comprèn els conceptes exposats ni els pots traslladar al format demanat

Col·labora amb els companys per elaborar les imatges interactives, però de manera passiva

Entén els conceptes treballats i els trasllada al format sol·licitat

No només es mostra capacitat per descriure els usos dels recursos biològics sol·licitats, sinó que els trasllada a un format per exposar-los i ho fa amb criteris de denúncia d’un dany ecològic

Entén el concepte de desenvolupament sostenible.

No entén els conceptes exposats ni mostra predisposició a redactar la carta.

Reconeix els principals reptes del desenvolupament sostenible o els

És capaç de descriure els conceptes treballats, analitzar exemples concrets

Sap anomenar i descriure perfectament els conceptes treballats, els



criteris ambientals, però no els dos.

i sintetitzar-ne les observacions en el format sol·licitat.

exemplifica i redacta una carta analitzant críticament però amb respecte les polítiques municipals.

Entén el concepte d'impacte i els classifica segons la seva extensió.

No entén que significa un impacte.

Entén que significa un impacte però no ho relaciona amb l'activitat humana.

Comprèn que representen els impactes ambientals i els relaciona amb l'activitat humana.

Presenta una comprensió àmplia dels impactes ambientals, els seus orígens antròpics i més mostra una implicació naturalista.

Reconeix els principals contaminants i n’estableix els orígens principals i els efectes sobre el medi i els humans.

No diferencia l’origen dels contaminants, no n’entén els efectes o no vol col·laborar amb l’elaboració del guió per la representació amb titelles.

Diferencia els orígens dels contaminants i els seus efectes, però ho fa d’una manera molt pobra o no participa activament amb l’obra de titelles.

Pot descriure els principals contaminants i referenciar-ne els orígens i efectes sobre el medi i els humans.

Sap distingir les causes i efectes dels contaminants presentats, tradueix aquesta informació en forma de guió d’una obra de titelles i, a més, l’adapta a un llenguatge adequat pel públic assistent.

Descriu els impactes ambientals.

Presenta moltes dificultats per reconèixer els impactes presentats i distingir-los.

Tot i que no en profunditat, demostra que ha entès alguns dels conceptes bàsics, però és incapaç de relacionar-ho amb l’activitat humana.

És capaç de descriure els conceptes treballats i els pot associar a activitats humanes concretes.

Identifica i descriu perfectament els impactes estudiats i descriu amb exactitud el procés del canvi climàtic, a més, ho relaciona amb exactitud amb l’activitat humana.

Explica i coneix que és l'efecte hivernacle perquè ha augmentat i que mesurades hem de prendre per disminuir-ho

No explica ni coneix que és l'efecte hivernacle perquè ha augmentat i que mesurades hem de prendre per disminuir-ho.

Explica però coneix que és l'efecte hivernacle perquè ha augmentat i que mesurades hem de prendre per disminuir-ho.

Explica i coneix que és l'efecte hivernacle, però no perquè ha augmentat i que mesurades hem de prendre per disminuir-ho.

Explica i coneix que és l'efecte hivernacle perquè ha augmentat i que mesurades hem de prendre per disminuir-ho.

Explica que és la pluja àcida, el seu mecanisme i que hem de fer per disminuir-la.

No explica que és la pluja àcida, ni el seu mecanisme ni que hem de fer per disminuir-la.

Explica que és la pluja àcida, però no el seu mecanisme ni que hem de fer per disminuir-la.

Explica que és la pluja àcida, el seu mecanisme però no que hem de fer per disminuir-la.

Explica que és la pluja àcida, el seu mecanisme i que hem de fer per disminuir-la.

Explica la destrucció de la capa d'ozó, quin és el seu mecanisme, perquè ha augmentat i que pot fer per disminuir-la.

No explica la destrucció de la capa d'ozó, ni quin és el seu mecanisme, ni perquè ha augmentat ni que pot fer per no disminuir-la.

Explica la destrucció de la capa d'ozó, però no quin és el seu mecanisme, ni perquè ha augmentat i tampoc que pot fer per no disminuir-la.

Explica la destrucció de la capa d'ozó, quin és el seu mecanisme, perquè ha augmentat però no que pot fer per no disminuir-la.

Explica la destrucció de la capa d'ozó, quin és el seu mecanisme, perquè ha augmentat i que pot fer per no disminuir-la.

Coneix, defineix i explica què és la contaminació de les aigües, com es produeix i a què és deguda: activitat humana, activitats agrícoles i

No coneix ni defineix, ni explica que és la contaminació de les aigües, com es

Coneix, explica però no sap definir que és la contaminació de l'aigua. No sap com

Coneix, defineix i explica què és la contaminació. Sap com es produeix però no a què és

Coneix, defineix i explica què és la contaminació. Sap com es produeix i a què és deguda.



ramaderes i, finalment, activitats industrials.

produeix i a què és deguda.

es produeix i a què és deguda.

deguda.

Comprèn les formes de gestionar els residus.

No assoleix els mínims coneixements de la gestió dels residus, en confon els noms, els avantatges i els inconvenients.

Comprèn, d’una manera bàsica, els diferents tipus de gestió de residus però no participa en l’elaboració del videoclip de foment del reciclatge.

Identifica perfectament les formes de gestionar els residus i el seu funcionament i participa en l’elaboració del videoclip.

Mostra una comprensió total dels elements teòrics treballats, relacionant-los amb els contextos proposats i a més, ajuda a produir el videoclip i a difondre’l.

Determina que impactes ambientals poden reduir o eliminar.

No concep la idea de reduir l'impacte ambiental.

Comprèn que hi ha la possibilitat de reduir els impactes, però no entén per què mecanismes.

Sap com disminuir l'efecte humà en el medi.

No només descriu les eines i mètodes per reduir l'impacte ambiental, a més denúncia aquelles situacions en les quals no es porta a terme una reducció de l'impacte ambiental.








Projecte - Ciència és un nom femení - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Cerca informació sobre una investigadora.

No participa en les tasques de cerca d’informació assignades.

Tot i que porta a terme les tasques assignades, presenta problemes per seleccionar la informació.

Cerca, selecciona i processa la informació, però no aconsegueix entendre’n la implicació social.

No només cerca, selecciona i processa la informació sinó que també n’extreu conclusions des d’un punt de vista crític i en comprèn l’impacte social.

Cerca informació sobre el seu entorn històric i cultural.

No participa en les tasques de cerca d’informació assignades.

Tot i que porta a terme les tasques assignades, presenta problemes per seleccionar la informació.

Cerca, selecciona i processa la informació, però no aconsegueix entendre’n la implicació en la vida de la investigadors.

No només cerca, selecciona i processa la informació sinó que també relaciona les característiques de l’entorn amb la biografia de la investigadors.

Analitza per què hi ha menys dones científiques famoses.

És incapaç de relacionar el gènere amb la discriminació històrica en el camp de la ciència.

Detecta la discriminació de gènere en el món científic però no comprèn les causes socials.

Estableix una relació entre ser dona i la discriminació en la ciència i n’analitza l’evolució al llarg de la història.

És capaç de denunciar una discriminació al llarg de la història i, a més, n’identifica els factors històrics i socials, alhora que destaca les contribucions de les investigadores presentades.

Construeix una línia de temps interactiva.

No comprèn el concepte de línia temporal.

Entén la idea de línia temporal però presenta dificultats situant els fets al lloc que els hi correspon.

Pot situar en una línia temporal els principals esdeveniments biogràfics d’una investigadora.

Analitza temporalment els fets ocorreguts durant la vida d’una investigadora i ho relaciona amb la situació política, social i econòmica de cada moment.

Participa en un debat sobre el paper de la dona a la ciència.

No participa en el debat en cap ocasió ni adopta el rol assignat, si s’escau.

Fa unes intervencions pobres i sense massa substància, no acaba d’adoptar el rol assignat, si s’ha assignat.

Intervé i presenta les seves idees d’una manera ordenada. Representa prou correctament el rol assignat, si se n’ha assignat un.

Les seves intervencions són clares, respectuoses i coherents, adopta amb convicció el rol assignat, si és que se n’ha assignat un.

Reconeix la importància dels avenços científics en la història de la humanitat.

No aconsegueix entendre la importància dels avenços presentats.

Mostra un escàs interès en els esdeveniments presentats.

Demostra que ha comprès els avenços científics al llarg de la història i els relaciona amb el moment històric.

Relaciona els avenços científics amb la situació de cada moment, destaca l’evolució dels últims anys i en detecta les limitacions encara



per superar.



Projecte - Ciència és un nom femení - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

1. Cerco informació en fonts fiables sobre una figura femenina històrica i la influència del seu entorn en el seu reconeixement.

2. Comprenc la situació de discriminació de la dona científica en diferents moments històrics.

3. Resumeixo la informació en el format adequat i amb una redacció correcta.

4. Participo en l’elaboració d’una línia de temps de les dones científiques i en valoro el paper en el desenvolupament del coneixement científic.

5. Exposo el resultat de la meva investigació a la resta de la classe.

6. Participo en un debat sobre la situació de la dona a la ciència de manera respectuosa, no sexista, positiva i constructiva.

7. Reconec la importància dels avenços científics en la història de la humanitat.

TOTAL ____



Projecte - Ciència és un nom femení - COEVALUACIÓN

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.



Tasca

Dins del grup de treball

Som respectuosos.

Som participatius.

Ajudem a fer avançar la feina.

Cerca d’informació i elaboració de la línia de temps

Col·laborem en la cerca d’informació.

Seleccionem fonts d’informació rigoroses i contrastades.

Aportem un punt de vista crític sobre la situació de discriminació de la dona científica al llarg de la història.

Participem activament en el disseny i la producció de la línia de temps.

Presentació de la línia de temps

Exposem adequadament la vida, l’obra i l’entorn de la figura assignada i també els motius del grau de reconeixement dels seus mèrits científics.

Participem en el debat de manera respectuosa, no sexista, positiva i constructiva.

TOTAL ____



Projecte - Consultes anònimes - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Formula preguntes relatives al cos humà.

No formula cap pregunta.

Planteja preguntes, però mostra poc interès.

Formula preguntes relatives al cos humà.

Participa a l’hora de plantejar preguntes de manera individual i ajuda els companys quan treballa en parella.

Cerca informació sobre diferents aspectes del funcionament del cos humà.

L’alumne no cerca informació, o cerca informació poc veraç o incorrecta.

Busca informació, però només a una font.

Contrasta les dades que troba.

Fa una cerca activa d’informació a diverses fonts i sobre diferents aspectes del cos humà, i les contrasta.

Elabora tríptics explicatius on es recullin les respostes a aquestes preguntes.

Participa poc en l’elaboració del tríptic.

Participa sovint en la creació del tríptic.

S’implica en el procés d’elaboració del tríptic i recull les respostes.

S’implica en l’elaboració i aporta idees i recursos per millorar el resultat i la presentació.



Projecte - Consultes anònimes - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Les preguntes estan ben formulades i s'entén quin és el meu dubte.

2. Cerco informació en fonts fiables i apunto en tot moment la font consultada.

3. Resumeixo la informació oposada.

4. Recullo tota la informació necessària per realitzar el tríptic i l'adapto perquè càpiga.

5. Participo activament en el disseny del tríptic.

6. Critico constructivament els tríptics dels companys, des del respecte i el rigor científic.

7. Escolto les crítiques constructives dels meus companys. Trio les que em semblen més adequades, les incorporo al meu disseny.

TOTAL ____



Projecte - Consultes anònimes - COEVALUACIÓN

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Tasca


Som respectuosos.

Som participatius.


Cerca d’informació

Participem en la cerca d’informació.

Seleccionem fonts d’informació fiables i n’anotem l’origen.

Disseny del tríptic

Aportem solucions creatives per dissenyar el tríptic.

Participem activament en el disseny i la producció del tríptic.

Presentació del tríptic

La informació que donem és clara, ben resumida i respon als dubtes plantejats.

El tríptic que presentem està ben dissenyat, és de lectura fàcil i conté la informació necessària.

El llenguatge emprat és entenedor però rigorós.

Escoltem les crítiques constructives amb calma i les incorporem al nostre tríptic.

Emetem crítiques constructives de manera respectuosa.

TOTAL ____



Projecte - Dietes miraculoses? No, dietes perilloses - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Analitza diferents dietes miraculoses.

No és capaç de discernir entre una dieta miraculosa i una dieta sana.

Pot detectar les mancances de les dietes miraculoses, però té dificultats per destriar les fonts d’informació segons la seva qualitat i rigor.

Distingeix les mancances nutricionals de les dietes miraculoses a partir d’una correcta selecció de la informació.

Destaca els perills de les dietes miraculoses a partir d’una selecció acurada de les fonts i, a més, proposa alternatives més saludables.

Reconeix els efectes nocius que tenen sobre la salut de les persones que les practiquen.

No detecta correctament els perills de les dietes miraculoses.

Veu els perills de les dietes miraculoses, però no els relaciona amb òrgans ni sistemes concrets

Especifica la relació entre dietes miraculoses i els seus perills, però falla en identificar alguns dels òrgans afectats.

Descriu amb cura els perills de les dietes miraculoses i els associa correctament a òrgans, teixits i sistemes.

Contrasta les fonts consultades.

No sap distingir entre les diferents fonts.

Mostra un cert interès en descartar opinions davant de fets provats científicament, però no sempre.

Aconsegueix distingir entre arguments subjectius i arguments científics.

No només comprèn el procés de validació científica sinó que n’analitza els arguments amb rigor i amb curiositat científica.

Presenta els resultats de la investigació.

No col·labora amb els companys per presentar les conclusions del treball.

Presenta les conclusions però no participa en la seva elaboració.

Fa una bona presentació de les conclusions i ajuda a elaborar-les, però es desentén del debat generat a partir dels comentaris al bloc.

Col·labora activament a la generació de les conclusions i les presenta de manera acurada i, des del respecte i l’empatia, debat amb companys.

Participa en debats tant virtuals com presencials.

No interactua amb els companys.

Fa alguna intervenció, però errònia o irrespectuosa.

Intervé activament, però no ho fa des del respecte ni el rigor.

Participa activament i ho fa des del respecte, el rigor i l’òptica científica.



Projecte - Dietes miraculoses? No, dietes perilloses - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Analitzo diferents dietes miraculoses.

2. Reconec els efectes nocius que tenen sobre la salut de les persones que les practiquen.

3. Contrasto les fonts consultades.

4. Participo en el disseny del bloc.

5. Presento els resultats de la investigació.

6. Participo en debats tant virtuals com presencials.

TOTAL ____



Projecte - Dietes miraculoses? No, dietes perilloses - COEVALUACIÓNALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Tasca


Som respectuosos.

Som participatius.



Participem en la cerca, selecció i filtratge de la informació.

Consultem fonts fiables.

Adoptem una actitud científica davant de les informacions pseudocientífiques que ens trobem a la xarxa.

Analitzem des de l’òptica nutricional les conseqüències de la dieta.

Comparem la dieta amb els estàndards de dieta sana.

Elaboració del bloc

Seleccionem aquella informació que considerem adequada i rigorosa i la incorporem al bloc.

Dissenyem un bloc atractiu.

La discussió

Participem activament en l’enviament de preguntes i comentaris a les entrades dels nostres companys.

Responem amb rigor a les preguntes que ens fan els companys.

Adoptem una actitud constructiva davant els comentaris dels companys.

Participem en els debat que es generen.

TOTAL ____



Projecte - Entre tots, tenim de tot - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Recull un llistat de malalties, trastorns i lesions que s’hagin donat entre les persones del meu entorn.

No participa en la recol·lecció de material com els seus companys.

Participa a recollir dades, però ho fa desendreçadament i sense rigor.

Recull correctament les dades tal i com ha acordat amb els seus companys.

Recull les dades encarregades i proposa mètodes de repartiment de les tasques per millorar el rigor de l’enquesta.

Cerca informació sobre una malaltia, trastorn o lesió en concret.

No cerca prou informació o no de prou qualitat.

Participa en la cerca d’informació però ho fa amb una actitud passiva.

Cerca informació sobre la malaltia, trastorn o lesió.

No només cerca informació, sinó que la complementa amb material addicional.

Exposa els resultats de la cerca en un to acadèmic i respon de manera acurada les respostes que se’ns puguin formular.

No té en compte la fiabilitat de les fonts.

Tot i que exposa correctament, es passa per alt l’anàlisi de les fonts.

Presenta els resultats i ho fa amb rigor.

Exposa els resultats amb el to adequat, respon correctament a les preguntes i mostra un esperit crític davant l’origen de la informació.

Relaciona les exposicions de totes les persones i grups amb el funcionament del cos humà.

No arriba a comprendre la relació de les exposicions amb el cos humà.

Detecta, amb mancances, la relació entre els conceptes treballats i els sistemes i òrgans treballats.

Pot relacionar els òrgans i sistemes amb els temes de les exposicions

Relaciona els temes de les exposicions amb les parts del cos tractades i les comprèn des d’un punt de vista holístic.



Projecte - Entre tots, tenim de tot - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Recullo un llistat de malalties, trastorns i lesions que s’hagin donat entre les persones del meu entorn.

2. Cerco informació sobre una malaltia, trastorn o lesió en concret.

3. Valoro, trio i resumeixo la informació triada.

4. Exposo els resultats de la cerca en un to acadèmic i responc de manera acurada les qüestions que se’m puguin formular.

5. Investigo els possibles tractaments de la malaltia o lesió estudiada.

6. Participo activament en l’elaboració del material de suport de la presentació al simposi.

7. Relaciono les exposicions de totes les persones i grups amb el funcionament del cos humà.

TOTAL ____



Projecte - Entre tots, tenim de tot - COEVALUACIÓN

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Tasca


Som respectuosos.

Som participatius.




Consultem fonts fiables.

Adoptem una actitud científica davant de les informacions pseudocientífiques que ens trobem a la xarxa.

Respectem la privacitat de les persones preguntades.

Ajudem a sintetitzar la informació recollida per elaborar el producte multimèdia.

Preparació de la presentació

Seleccionem aquella informació que considerem adequada i rigorosa i la incorporem a la presentació.

Creem material de suport que facilita la comprensió dels continguts que exposem.

Participem activament en la previsió de quines preguntes poden sorgir i en preparem les respostes.

El simposi

Incorporem material addicional a la presentació.

Fem la presentació amb un to de veu clar i entenedor.


Responem a les preguntes que ens fan els



companys.

Fem preguntes durant les presentacions dels companys.

Participem activament en el debat posterior al simposi.

TOTAL ____



Projecte - Sexocast. Consultori sexològic - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Recull dubtes, mites i preguntes sobre les relacions, la sexualitat i la reproducció.

No participa en l’elaboració del qüestionari ni de la recollida de dades.

No s’implica en la recol·lecció de dades o ho fa molt a contracor.

Participa a recollir dubtes segons els criteris establerts.

Ajuda als companys a recollir dades i a més, elabora de manera crítica el format de les preguntes.

Cercar informació veraç sobre aquests dubtes, mites i preguntes.

No fa cap mena de selecció del material que troba a les xarxes.

Cerca informació però de manera desorganitzada i sense massa criteri.

Tot i que troba informació interessant, no aconsegueix distingir entre les fonts fiables i les que no ho són.

Distingeix perfectament el rigor de cada font d’informació i, a més, processa correctament la informació.

Prepara, grava i edita un podcast per donar resposta a alguna d’aquestes qüestions.

No ajuda als companys ni a preparar, ni a elaborar ni a editar el podcast.

No participa massa activament en l’elaboració del material encarregat.

Pren un rol actiu en l’edició del podcast.

Es mostra molt predisposat a col·laborar amb els companys i lidera l’edició i elaboració de material.

Participa en els debats al voltant d’aquests podcasts.

No participa en el debat .

Participa en el debat, però des d’arguments molt pobres o simples.

Pren la paraula i ajuda de manera no sempre constructiva a la millora dels podcasts dels companys.

Ajuda als companys a millorar el seu treball per mitjà de comentaris constructius, preguntes crítiques i reflexions argumentades.



Projecte - Sexocast. Consultori sexològic - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Recullo un llistat de malalties, trastorns i lesions que s’hagin donat entre les persones del meu entorn.

2. Cerco informació sobre una malaltia, trastorn o lesió en concret.

3. Exposo els resultats de la cerca en un to acadèmic i respondre de manera acurada les respostes que se’ns puguin formular.

4. Relaciono les exposicions de totes les persones i grups amb el funcionament del cos humà.

TOTAL ____



Projecte - Sexocast. Consultori sexològic - COEVALUACIÓN

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Tasca


Som respectuosos.

Som participatius.



Participem en l'elaboració del qüestionari.

Entenem la importància de la privacitat i el respecte dels enquestats

Participem en la recollida de les dades.

Participem en la classificació i agrupació dels dubtes.

Fem aportacions valuoses al treball dels altres.

Tractament de la informació

Aportem enllaços interessants.

Detectem el grau de fiabilitat d'una font

La informació aportada és interessant

Fem aportacions valuoses al treball dels altres.

Elaboració del podcast

Participem en la redacció del guió de l'enregistrament.

Aportem punts de vista interessants.

Si participem en l'exposició, ho fem de manera clara (se li entén perfectament quan parla).

Si participem en l'exposició, ho fem segons el rol assignat.



Participem en l'edició del podcast final, segons la divisió de tasques acordada.

Participem afegint comentaris adequats i interessants als treballs de la resta de companys.

Participem de manera adequada i respectuosa en la resposta als comentaris del podcast propi.

TOTAL ____



Projecte - I si…? - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Les xarxes tròfiques contenen totes les relacions alimentàries i les representa d’una manera clara i entenedora.

No ha aportat les relacions tròfiques necessàries per considerar-ho una xarxa tròfica.

Ha trobat certes relacions tròfiques, però no gaires o molt evidents.

Ha aportat una bona quantitat de relacions tròfiques, de manera que la xarxa és ben explícita, a banda de representar-la correctament.

Relaciona a nivell tròfic l’espècie seleccionada amb altres espècies, fins i tot a més d’un nivell i ho representa detalladament.

Les reflexions al voltant de la pèrdua d’una espècie són plausibles i es representen de manera gràfica.

Fa unes reflexions fora de lloc, desproporcionades o pobres sobre l’efecte de la pèrdua de l’espècie seleccionada.

Reflexiona sobre la pèrdua de l’espècie però ho relaciona només amb poques espècies.

Pot representar gràficament les conseqüències de la pèrdua de l’espècie.

No només representa correctament la pèrdua de l’espècie i les seves conseqüències, sinó que ho fa des d’un punt de vista holístic, a nivell d’ecosistema.

El pòster amb el què es comuniquen els resultats és clar, entenedor, concís i està ben dissenyat.

El disseny del pòster és pobre i no transmet correctament la informació.

Tot i que hi ha un cert ordre, no s’assoleix l’objectiu de transmetre correctament la informació.

El disseny del pòster respon a les premisses establertes i la informació es transmet correctament.

El pòster que s’ha dissenyat té elements que el fan original i a part, la presentació de la informació és clara i concisa.



Projecte - I si…? - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. M’interesso per les característiques i situació actual de l’espai natural assignat.

2. Cerco informació sobre les relacions alimentàries en fonts fiables.


4. Participo activament en el disseny d’una xarxa tròfica on es representen, de manera clara i entenedora, les relacions alimentàries que s’estableixen entre una espècie i la resta.

5. Redacto i represento gràficament les reflexions al voltant de l’impacte que pot tenir la pèrdua d’una espècie.

6. Ajudo a dissenyar un pòster clar, concís i entenedor i defenso la informació que hi ha present.

TOTAL ____



Projecte - I si…? - COEVALUACIÓN

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Tasca


Som respectuosos.

Som participatius.






Disseny del pòster

Aportem solucions creatives per elaborar el pòster.

Participem activament en el disseny i la producció del pòster.

Presentació del pòster

La informació que donem és clara i ben resumida.

El pòster està ben dissenyat: es llegeix bé, conté informació destacada i la informació està ben distribuïda.


Ressaltem la importància de la preservació de la biodiversitat per la protecció dels espais naturals.

Les xarxes tròfiques presentades son completes i visualment atractives.

TOTAL ____



Projecte - Animacions impactants- AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Cerca informació, analitzar-la i triar-ne la més fiable i interessant.

No participa en la cerca d’informació, i la seva contribució en l’anàlisi és pobra.

Ajuda a buscar informació però no la processa adequadament.

Sap cercar informació i analitzar-la des d’un punt de vista crític.

No només cerca informació, sinó que la gestiona críticament, escollint la més interessant i fiable, sense limitar-se a un sol tipus de format.

Treballa en grup per definir un projecte comú.

Mostra poques aptituds socials i és contraproduent pel treball del grup.

No s’implica en excés amb les tasques de grup i no les realitza totes.

Realitza la majoria de tasques assignades i afavoreix el bon ambient de grup.

Lidera la cerca d’informació, el seu tractament i els treballs encarregats, mostrant empatia amb els companys amb més dificultats ajudant-los a millorar el seu rendiment.

Avalua el propi treball de manera crítica i respectuosa.

No mostra cap mena d’autocrítica o si ho fa, ho fa de manera molt autodestructiva.

Assoleix uns certs nivells d’autocrítica però respon malament als comentaris dels companys.

Accepta que ha comès errors i destaca els seus encerts.

Analitza quins errors ha comès, quins encerts ha tingut i sobretot, planteja un pla de millora.

Avalua el treball dels demés de manera crítica i respectuosa.

És irrespectuós amb el treball dels companys.

Detecta els problemes del treball dels companys però ho comunica de manera no constructiva.

S’adona dels errors i encerts dels companys.

No només detecta els errors i encerts dels companys, sinó que els hi proposa alternatives de millora dels errors i de potenciació dels punts positius.

Analitza casos d’impactes ambientals. Identificar les seves causes, les seves conseqüències i estableix quines mesures de prevenció es podrien haver pres per minimitzar l’impacte.

No sap assenyalar els casos d’impacte ambiental.

Identifica els casos d’impacte ambiental, però no acaba de detectar-ne les conseqüències ni com s’haurien pogut evitar.

Pot descriure els casos d’impacte ambiental i les seves causes, però en canvi li costa establir les mesures de prevenció.

Explica els casos d’impacte ambiental des del punt de vista de l’anàlisi de les causes i, a més, sap proposar mesures preventives.

Dissenya un producte multimèdia fent servir eines TIC.

No participa en el disseny del producte o ho fa molt pobrament.

Pren part del disseny però no en l’execució del producte multimèdia.

És capaç de dissenyar un producte multimèdia.

Crea un producte multimèdia de qualitat i busca inspiració en referents del camp.

Presenta la informació seguint el model establert.

No presenta la informació o ho fa sense seguir el model establert.

Presenta la informació, però desorganitzada o mancada de tot el contingut esperat.

Porta a terme una presentació de la informació segons el model establert.

No només segueix el model establert i presenta la informació, sinó que a més ho fa de manera entenedora



i captivadora.

Projecte - Animacions impactants - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Participo en el debat en grup per definir el projecte comú.

2. Cerco informació sobre impactes ambientals en fonts fiables.


4. Analitzo les causes i conseqüències dels impactes ambientals.

5. Presento mesures preventives que podrien haver minimitzat l’efecte de l’impacte ambiental.

6. Participo activament en la creació d’un material multimèdia.

7. Presento un producte multimèdia.

8. Avaluo el treball propi de manera crítica i respectuosa.

9. Avaluo el treball dels altres de manera crítica i respectuosa.

TOTAL ____



Projecte - Animacions impactants - COEVALUACIÓNALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Tasca


Som respectuosos.

Som participatius.





Ajudem a sintetitzar la informació recollida per elaborar el producte multimèdia.

Disseny del producte multimèdia

Aportem solucions creatives per elaborar el producte multimèdia.

Duem a terme un procés de creació de l’stop-motion que incorpora aportacions de tots els membres del grup.

Participem activament en el disseny i la producció del producte multimèdia.

Presentació del producte multimèdia

Incorporem la informació del producte multimèdia a la presentació final.

El producte està ben dissenyat: s’entén bé i conté informació destacada.


Acceptem i incorporem les crítiques constructives de companys, amics i familiars.

Presentem correctament la informació de la presentació als nostres companys.

TOTAL ____


· web viewprogramació didàctica biologia i geologia 3r d’eso - catalunya programació...

Documents